Natàlia Costa i SolerJudith Cervelló García1 HS1- 2012/2013

Importància del look Look dels romans

› Túniques

› Roba interior

› Calçat

› Complements

› Pentinats

Look de les romanes

› Estola

› Roba interior

› Calçat

› Pentinats

› Joies i complements

• Les dones: Tenien molta cura del seu aspecte físic. Es rentaven tot al cos cap al vespre S’aclarien el cabell amb greix de cabra i cendra de fusta de faig . Utilitzaven cabells postissos per els pentinats Es depilaven utilitzant dròpax, que era un ungüent fet amb resina, oli i essències Es maquillaven el front i els braços amb cerussa o blanquet Les galtes i els llavis de color vermell utilitzant pòsit del vi. Pestanyes i contorn d’ulls de color negre amb cendra o pols d’antimoni

• Els homes es depilaven la barba

• L’ornatrix, era una esclava que s’encarregava de fer els pentinats a les romanes i de depilar-les

Les túniques (tunica): Els romans vestien amb una túnica però alhora d’un

acte públic s’havien de posar una toga per diferenciar-se d’un romà esclau .

¿ Com era? Blanca, de llana i amb forma d’el·lipse¿ Com posarse-la? Els esclaus els ajudaven,

deixaven el braç dret lliure i l’esquerre sostenia els caps de la toga. Davant quedaven tots els plecs.

TIPUS DE TOGUESSegons el tipus de togues es podia distingir el tipus

de persona

Toga pura: no tenia ornaments

Toga praetexta: Estava adornada amb una banda de porpra, el vestien els infants, adolescentes, magistrats i alguns sacerdots.

Toga picta: s’usava a les desfilades i festes de triomf.

La roba interior:Portaven una mena de calçotet anomenat

subligaculum.

El calçat:Calcei eren les sabates que acompanyaven a

la toga, dos tipus:

Calceus patricius: lligat ambquatre tires de cuir i de color.

Calceus senatorius: de cuir negre.

De vegades també portaven: Soleae: eren les sandàlies que s’ajuntaven amb

tires de cuir petites i es feien passar entre els dits. Les portaven majoritàriament quan no estaven en públic.

Socci: eren uns esclops que portaven quan plovia.

Els complements: No solien portar barret però quan feien un

viatge o passaven molta estona al sol, s’ho posaven. Petasus era un barret d’ala ampla

Els romans no solien portar joies només un anell (anulus) al dit anular de la mà esquerra, que els servia de segell.

Els pentinats: Els homes solien deixar que els cabells i la barba

creixesin lliurament fins que va canviar la moda i es va difondre’s tallar-se el cabell i afeitar-se per això van contractar: tonsor.

Portaven el cabell curt o rapat al zero.

L’estola

Roba interior

Calçat

Pentinats

Joies i complements

L’estola (stola):

Vestit de llana, format per dues peces de roba cusides iajuntades amb un cinturó.

Es deien colobium, si no tenienmànigues, i si les mànigueseren amples, dalmatica.

Les dones, les portavenfins als talons.

Normalment, les acompanyaven amb un mantell (palla), que es repenjava a l’espatlla esquerra i portaven una toga, com els homes.

Encara que es creu que noméses portaven colors crus, també es portaven els colors més viuso amb sanefes.

La roba interior:

Portaven una peça de roba per aguantar el pit, anomenada fascia pectoraliso strophium.

També portaven el que ara serien les calcetes,que es deia lisismiun.

El calçat:

Tant els homes com les dones, podien portar el mateix tipus de calçat; Calcei, soleae i socci.

El calçat de les dones però era fet amb una pell més suaus i utilitzaven tons vermells i daurats.

Els pentinats:

Sempre hi havia la moda del cabell llarg i per tant, esfeien trenes i les recullien a la part alta del cap.Les noies joves sempre sempre anaven amb el cap descobert, però les matrones podien tapar-se’l ambuna punta de mantell.

Per festes o events importants, es feien pentinats molt alts, a vegades amb cabell postís, i portaven ornaments com cintes, perles, flors… A vegades també es tenyien els cabells.

Els materials més utilitzats eren: l’or, la plata, el

coure, el plom, el nàcar…La perla era la joia més valorada.

S’utilitzaven símbols com aus, cupido,escenes mitològiques…

Portaven agulles de pit (fibulae), arracades (inaures), braçalets (armillae), collarets (monilia) i cadenes d’or molt groixudes (periscelis).

Portaven un ventall, que es deia flabellum.

A vegades, també, una ombrel·la, umbella.

Estatua romana d’un home amb la seva toga

La cura del cos

Per els romans la higiene corporal formava part en la vida quotidiana.

Prenien un bany cada nou dies nundinae Les classe benestants tenien un bany a casa

seva. Però també tenia importància els banys públics

El bany va adquirí connotacions religioses per:

PLAER OSTENTACIÓ DE LA RIQUESA

Usaven olis, essènciesaromàtiques i resines

La lavatio de Poppea, esposa de Neró,era molt famosa ja que prenia banys

de bellesa amb la llet de 500 ases.

AIGUA I SABÓ?

Per rentar-se bé utilitzaven una esponja amb substàncies abrasives com:

•L’arrel de la sabonera

•La sosa

•La cendra de faig

•La pedra tosca

Després s’aplicaven olis per evitar

el ressecament

No coneixien el sabó sòlid

Per la neteja de les dents utilitzaven el dentifricium, eren pólvores a base de:

• Nitrum

• Sosa

• Bicarbonat

La neteja finalitzava amb la neteja de les orelles i la depilació

Les dones romanes i també els homes utilitzaven molts utensilis per la seva higiene personal.

Pinces per depilar-se:volsellae

Neteja orelles:auriscalpium

Netejadors d’ungles

Molts d’aquests utensilis van sertrobats dins les

tombes

Navalla que utilitzaven per

afaitar-se

SECRETS DE BELLESA i ULTIMS RETOCS

MAQUILLATGE: -Base de maquillatge: uniformar la pell i emblanquir-la, cerussa o blanc

de plom.-Galtes i llavis de color vermell

-Parpelles de color rosa, blau o verd-Contorn dels ulls s’usava kohl fet de galena o antimoni polvoritzat

Per treure les arrugues: barreja trementina, mel

i espelta

Per embellir la cara:barreja pols d’alabastre,

natró, sal del nord imel, després untar-ho

damunt el rostre

Les dones es posaven màscares facials durant la nit

per treure les taques. Algunes fetes de base vegetal o compostos

orgànics

Perfums i ungüents

ENVASOS DE PERFUMS

Els ungüents i els olis perfumats es van convertir en un element imprescindible de la vida quotidiana dels homes i dones romans.

Usos:

-Higiene

-Medicina

-Cerimònies

-En el món funerari

-Pràctica d’esports.

El nom dels ungüents portaven el nome de la planta, flor, espècie, resina o qualsevol substància del que estaven fets.

Oli de rosa

Metopion

MegaliumMyrobalana

MÈTODES PER FER ELS PERFUMS:

A. Premsat

B. Enfleurage o maceració en fred

C. Maceració en calent

FABRICACIÓ:

1. Preparació amb olis vegetals, greix animal, resina o cera d’abella.

2. Es barreja els ingredients amb llet i mel.

3. Es guarden en un lloc fresc i ombrívol, en contenidors de pell o alabastre

Complements

BRAÇALET

ANELLSARRACADES

Cura dels cabells element essencial de l'aparença. Grecs i Romans sempre ben pantinats, era considerat un signe de civilitas. Perfumaven cabells amb essències aromàtiques fetes a base de flors, especies i olis. Per suavitzar-los i donar-los brillantor hi aplicaven locions, pomades o cera d'abelles. Dones de classe benestant portaven els cabells ben recollits, i augmentaven el volum amb postissos i trenes gruixudes. No duien mai els cabells curts.

Matrones romanes amb servei personal que s'ocupava de la cura dels seus cabells.

Rostre masculí, curosament afeitat, cabells curts i ben pentinats. Finals segle 1 aC. a Roma, aquest aspecte sec i noble s'anà suavitzant degut a la influència de les corrents hel·lenístiques.

Els homes dedicaven força temps a la cura del rostre; l'interes per la pròpia imatge es pot observar en l'estil posat de moda per Adrià: Cabells amb blens més llargs i el bigoti i la barba amb rínxols que s'arrapen al rostre.

La dona romana al tema dels pentinats sempre ha estat a la ultima moda. Quan el cabell no era lo suficientment gruixut s'utilitzaven perruques.

Perruca inspirada en el cap d’Atenea

Pentinat del tipus ''nodus'' consistia en la formació d'un recollit amb trena que baixava per darrera de les orelles i es recollia en un monyo sobre la nuca. Aquest pentinat va ser un dels més utilitzats, i va estar de moda durant molt de temps.

Ús del mirall

Es un tractat, dels més antics de l’època romana,

on parla sobre perruqueriai pentinats de l’època

ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT…

GRÀCIES!