LUB

¡TORNO AQuí!DISPOSAT A EMPORTAR-ME ELS RECORDS

D'AQUEST DIA, AMB LAFILMADORA SONY,I PODER

VEURE'LS DESPRES A LA MEVA LLAR

PREUESPECIAL

\ ALS SOCISDE

ZOO CLUB•

ItSONYCAMBRES DE VíDEO • VíDEOS • ORDINADORS • CALCULADORES • TVFOTOGRAFIA • RELLOTGES • DISCS • COMPACT DISC • -t1ttamb HI-FI

-.Cartagena, 321 - Tel. 2366784 (DAVANT DE L'HOSPITAL DE SANT PAU)

EDITORIAL

.. ELS NOSTRES ANIMALS

.. ACTUALITAT

.. EL NOSTRE ZOO

_ FAUNA CATALANA

_ ESTRATÈGIES DESUPERVIVÈNCIA

.. ADOPCIONS

.. EL NOSTRE ZOO

.. NOTICIARI

INTERNACIONAL

LLIBRES

n cop més ens retrobem enaquestes pàgines per a ferrepàs de les darreres activi-

tats al nostre Zoo de Barcelona.Els nous hostes que hem rebut

més recentment són una parella decangurs arborícoles i una altra detapirs. Amb això anem incremen-tant la varietat de la col-lecció, sem-pre amb la idea d'especialitzar-la enanimals greument amenaçats d'ex-tinció. També hem de celebrar l'ar-ribada de dues femelles de dofí, altemps que lamentem la mort delsdofins Héctor i Circe, que eran alnostre Zoo des de feia 25 anys ique tenien una edat molt avançada .

A nivell d'instal-lacions, ha estataquest un periode d'intensa activitat,els resultats del qual es podran ob-servar molt aviat. Així, s'estan remo-delant les antigues instal-lacions de

Director:Mariana Hispano

Redacció:Rafael Cebnán (Biòleg)Joaquim Lacueva (Biòleg)Josep-Lluís Melera (Biòleg)Ma. Josep Nató (Biòloga)

Parc Zoològic de Barcelonaés membre de la UnióInternacional per a laConservació de la Naturai dels Recursos Naturals. Documentació gràfica:

Arxiu ZooPedra Martínez CarnónVíctor EstradaMaqueta:GS Grafics

Consell de Redacció:Enric Mas(Gerent)Manel Aresté (Terrari)Lluís Colom (Aus)Ferran Costa (Aquarama)Salvador Filella (Retolament)Miquel Luera (Servei vetennen¡Josep Ma Ruiz (Director Tècnic)Jaume Xampeny (Mamlfers)

Dipòsit legal:B-41969-86

Printed in Spain byCOICarlos Divo, Impresor.

EDITORIAL

felins per a reobrir-les al públic iinstal-lar- hi aus exòtiques.

També s'estan reformant quasitots els aquaris d'una planta de 1'A-quarama. I s'ha realitzat una remo-delació a fons del Zoo Infantil.

Inmediatament s'iniciaran lesobres de renovació a les faisaneres,les installacions pendents de refer ales muntanyes de Montserrat, la pra-dera i el complex de grans primats.

Finalment, molt aviat es posaranen marxa nous serveis per al nostrepúblic (visites guiades, sorteigs,festes al Zoo Infantil, etc.) que enaquests moments estem acabant depreparar.

De tot això en podreu trobar in-formació en aquesta revista i en lessucessrves.

Com podeu observar, el Zoo deBarcelona és viu i es mou.

Enric MasGerent

Edita:Ajuntament de BarcelonaParc Zoològic de Barcelona S AParc de la Ciutadella08003 Barcelona

soci protector:

:Z:OOCLUB 3

ELS NOSTRES ANIMALS

LI, S8LANCDeies 7 espècies d'óssos que hi ha al món, l'ós blanc o

polar (Ursus maritimus) és l'únic que no viu alsboscos, sinó que el seu ambient característic el

constitueixen les fredes i nues regions àrtiques, allà on elgel i la neu dominen el paisatge la major part de l'any. Defet, l'ós polar és una espècie relativament recent; es creuque va aparèixer durant la darrera glaciació -ja que nos'han trobat fòssils d'antiguitat superior als 70.000 anys-a partir d'una forma d'ós bru que es va anar adaptantprogressivament a la vida a les regions nòrdiques. Així, lesseves adaptacions per fer front a les dures condicions delseu inhòspit hàbitat són nombroses: el pèl és llarg i atapeït,sota la pell presenta una gruixuda capa de greix de fins a10 cm d'amplada, les orelles són petites i curtes, els peussón amples i parcialment palmats per facilitar la natació,etc.Amb els més de 650 kg de pes i els 3 m d'alçada que

EI primer país que va protegir l'ós blanc va serl'URSS, on està prohibida la seva caça des de l'any1956. Només es permet la captura anual d'un petitnombre de cadells destinats als zoos de tot el món.

En captivitat els óssos polars poden arribar a viure fins a 30 o 35 anys.4 ZOO CLUB

poden mesurar els mascles adults, l'ós blanc és el més grancarnivor terrestre que existeix. S'alimenta sobretot defoques de diferents espècies que captura quan descansensobre el gelo quan surten a respirar per alguna escletxa,però també menja restes de morses, belugues, narvals ibalenes varades, aixi com petits mamífers, ocells, ous i finsi tot vegetals mentre dura el curt estiu boreal. A diferènciade la resta d'espècies d'óssos, no té un territori definit, sinóque deambula per extenses regions en busca del seudispers aliment (pot recórrer 20 km o més en un sol dia ise'l pot trobar nedant a mar obert a molta distància de lacosta més propera).L'ós polar és un animal solitari que només s'agrupa quanhi ha molt de menjar en una zona determinada -comsucceeix a la ciutat de Churchill, al Canadà, on els óssoshan après a alimentar-se en els abocadors i se'n podenveure una trentena o més al mateix temps- o quan lamanca de gel al mar l'obliga a refugiar-se a terra ferma. Dela mateixa manera, ambdós sexes es reuneixen únicamentdurant l'època de zel, i després la femella es retira dins uncau fet a la neu tova, on al cap de 8 mesos naixeran d' 1 a3 cries de tan sols 600 o 700 g de pes. Gràcies a l'altcontingut de greix de la llet de la mare (fins a un 31%), elspetits creixen ràpidament i passats 4 mesos poden sortir jadel seu refugi.

Des de fa poc, l'alimentació dels óssos polars delzoo es fa a la vista del públic, i valia pena

observar com roseguen i trenquen els blocs de geldins els quals se'ls colloco el seu menjar.

Antigament l'ós blanc abundava a tota la regiócircumpolar de l'hemisferi nord, però a l'acabament delsegle XIX, quan la indústria balenera va entrar en crisicom a conseqüència de l'extermini dels grans cetacis, elscaçadors el van començar a caçar per la seva pell. A poc apoc les seves poblacions van anar disminuint i finalmentl'espècie es va trobar en greu perill d'extinció. L'any 1973,però, els 5 països on viu aquest animal (EUA, URSS,Canadà, Dinamarca i Noruega) van firmar l' «Acord per ala Conservació dels Óssos Polars», gràcies al qual es vaprohibir la seva caça «esportiva» i es van protegir moltesde les seves àrees d'alimentació i cria, deixant tan sols queels esquimals en capturin alguns exemplars utilitzantmètodes tradicionals. Amb aquestes mesures l'espècie s'harecuperat força, i actualment es calcula que existeixen uns40.000 individus en tota la seva àrea de distribució.Malauradament, l'existència de l'ós blanc torna a perillaravui dia com a conseqüència de la contaminació, que haarribat ja fins als llunyans paratges àrtics, i de laprogressiva modificació del seu hàbitat provocada per lesexplotacions mineres, petrolieres i fins i tot turístiques.En el nostre zoo es pot veure una parella d'aquestaespècie: el mascle Igloo, d'uns 21 anys d'edat, i la femellaIce, una mica més jove que el seu company, que han criatja vàries vegades, però sense que els petits hagin arribat asobreviure massa temps.

Rafael Cebrián

ELS NOSTRES ANIMALS------------------------------------

Les capibares són els rosegadors més grans queexisteixen, amb alçades superiors al mig metre i un pesque de vegades ultrapassa els seixanta quilos. Són

animals adaptats a viure a l'aigua, amb dits palmejats perpoder nedar i ulls, orelles i orificis nasals situats a la partsuperior del cap. Poden passar més de cinc minutssubmergits. Se les troba exclusivament a Amèrica del Sud,a l'est de la cordillera dels Andes i des de Panamà fins alnord de l'Argentina.Viuen preferentment en praderies i llocs oberts, sempre aprop d'extensions d'aigua, en grups d'entre 10 i 40individus formats normalment per un mascle dominant,uns quants mascles subordinats i un nombre variable defemelles amb les seves cries de diferents edats. Quanarriba l'estació seca és freqüent que s'ajuntin varisd'aquests grups per formar ramats temporals de fins a 100exemplars, que se separen novament en tornar l'època deles pluges. Es normal també trobar mascles solitaris, quehan estat expulsats del grup pel dominant. Aquest marcael seu territori amb una secreció que produeix unaglàndula protuberant que té sobre el musell.Són animals herbívors que consumeixen amb preferènciala vegetació que creix a les vores dels rius o dins l'aigua,però capaços també de menjar qualsevol altre tipusd'herba i, fins i tot, d'arrencar fragments de l'escorça delsarbres, mitjançant el parell de poderoses dents incisivessuperiors de què disposen. A darrera hora de la tarda idurant el crepuscle és quan tot el grup es dedica apasturar, mentre que dormiten en els moments del dia quefa més calor.

Una capibara, si no és menjada abans per un caimà o un jaguar, elsseus principals depredadors, pot viure entre 5 I 10 anys.

Davant un perill, les capibares llencen critsdi alarma per avisar o lo resta del grup. Si el perillpersisteix, tot el grup fuig cap o l'aigual on tots esmantenen units envoltant les cries per fer front o

l'ornenoço.

Les capibares crien un cop a l'any, normalment al principide l'època de pluges, si bé a les zones septentrionals delseu hàbitat ho poden fer durant tot l'any. La còpula té llocsempre dins l'aigua, però les cries, 4 o 5 per terme mitjà,vénen al món a terra després d'una gestació de 150 diesaproximadament. Els petits neixen ben desenvolupats isegueixen ràpidament la seva mare fins a ajuntar-se amb laresta del grup. De seguida estan a punt per començar amenjar herba, és a dir, el període de lactància és molt curti mentre dura sembla que les joves capibares poden mamarno només de la seva mare, sinó de qualsevol femella delseu grup que tingui fills lactants.

Aduolment, les capibares es crien en granges ien règim de ramaderia extensiva. Una vegada ol'any es reuneix tots els individus i se seleccionenels adults més grans, que són morts di un cop alcop. S'obté així una notable producció de carn

per al consum: uns 17 kg de mitjana per individu.

Les capibares han estat caçades almenys des del segle XVIper la seva carn, molt apreciada, i també per la seva pell.Per aquest motiu, les seves poblacions originals van minvarde manera constant fins ben recentment, quan mesures deprotecció i control generalitzades, així com la cria engranges, han permès la seva estabililització i l'allunyamentmomentani del perill d'extinció.En el Parc Zoològic de Barcelona s'exhibeix actualmentun grup de capibares format per tres exemplars, un masclei dues femelles de tres anys d'edat, nascuts en captivitat iarribats al nostre zoo a començament de 1988.

Joaquím Lacuevas:ZOO CLUB

ACTUALITAT

Milers d'afeccionats a l'ornitologia de tot Europa busquenocells infatigablement, els alimenten als jardins, els pro-porcionen nius artificials i semblen estar obsessionats a

observar-los i protegir-los.

Lesempreses comunes: els atlasornitològics com a exemple

Encara que sembli impossible, aGran Bretanya es podrien reu-nir 600.000 persones armadesamb prismàtics amb la solaidea fixa de caçar visualment

tants ocells com els fóra possible. Lessocietats ornitològiques de cada estat-que a vegades en són més d'una-organitzen treballs en comú i per rea-litzar-los es requereix la participacióanònima de milers d'ornitòlegs queenvien les dades sol-licitades senseobtenir-ne cap benefici personal apart del plaer de col- laborar en unprojecte conjunt i fruir del resultats del'esforç comú. L'exemple típic d'a-quests projectes són els anomenats«atlas ornitològics». En un atlas s'in-tenta animar tanta gent amb coneixe-ments ornitològics com sigui possibleper tal de recollir el màxim de dades

de camp dels ocells distribuïts en unesquadrícules que cobreixen tot el terri-tori a prospectar. La majoria dels atlass'han fet durant l'època de nidificaciói el primer que es va fer va cobrirGran Bretanya i Irlanda (des del1968 al 1972). Els resultats obtingutsvan ser tan interessants que ben aviatvan encoratjar els altres països euro-peus a fer els seus atlas ornitològics iels atlas d'Holanda, República Fede-ral Alemanya, Suïssa i França vanveure la llum en els anys successius.En l'atlas britànic ni tan sols s'ha po-gut donar una xifra concreta de col-la-boradors, donat que molts participa-ren mitjancant grups i organitzadorslocals o aportaren dades esporàdiquesenviades a l'organització per carta.L'atlas ornitològic català es va iniciarel 1975 i va acabar el 1983, propor-cionant un total de 214 espècies d'o-cells nidificants per a Catalunya i An-dorra. La tasca de l'atlas va aglutinar129 observadors de camp en aquesta

Puput (Upupa epops)6 ZOO CLUB

Esplugabous (BubuJcus ibis)

empresa comuna i no seria gens arris-cat dir que gràcies a l'atlas va desen-volupar-se l'ornitologia moderna aCatalunya.

L'ornitologia com a hobby:els ornitòlegs de jardí

L'ornitologia de jardí és la modalitatmés reposada, casolana i burgesa del'ornitologia. L'ornitòleg de jardí, lle-vat de certes lloades excepcions, nosol tenir uns coneixements ornitolò-gics excessivament profunds, però solsentir un fort amor pels ocells i espreocupa de cuidar-los i alimentar-losdurant els mesos més crus de l'hivern.Alguns dels ocells més freqüents alsambients humanitzats, com ara el pitroig, tenen una biologia complicada iunes relacions territorials força inte-ressants d'estudiar. Ocells tan vulgarscom el tallarol de casquet, les ma-llarengues o el mateix pit roig sónobjecte de centenars d'estudis a totEuropa i la font de coneixements qued'ells emana sembla inexhaurible.El costum d'alimentar ocells per hob-by s'eixampla cada vegada més per totarreu. A tall d'exemple, la publicacióornitològica Bird Study va publicar unestudi basat en una enquesta en un

àrea del País de Gal-les que demostra-va que un 75% de la població posavamenjar deliberadament per als ocells.D'aquesta mostra un 25-30% teniaartefactes sofisticats per alimentar elsocells, com menjadores i bosses de ca-cauets per a les mallerengues. Com amostra de la capacitat organitzativadels britànics, des de l'any 1970 s'estàduent a terme ininterrompudamentun estudi sobre els ocells de jardí quesenzillament registra setmanalment lesespècies que es presenten als jardins iel tipus de menjar que se'ls subminis-tra. Aquest estudi va portar a la publi-cació de «The Garden Bird Book».L'autor d'aquest llibre, David Glue, ésun ornitòleg que va en cadira de rodesdes de l'any 1971 però que no peraixò ha renunciat a la joia d'observar,estudiar i estimar els ocells. Des del'accident de cotxe que el va confinara la seva cadira de rodes, aquest po-pular personatge va haver de restrin-gir els seus estudis d'ocells als jardins ihàbitats humanitzats i va continuarestudiant els rapinyaires nocturns(mussols, òlibes, etc.), dedicant-seamb cos i ànima als ocells.L'estudi britànic dels ocells de jardís'ha estès a tot Europa i des de fa unparell d'anys més de 300 col- labora-dors europeus envien puntualment lainformació sobre els ocells dels seusjardins a la BTO, coordinadora delprojecte. Catalunya està representadaen aquest estudi per alguns col-labo-radars entusiastes, però en xifres ab-solutes els alemanys federals i els aus-tríacs són els qui han aportat unarepresentació més ben nodrida. Sensdubte tot Europa està cada vegadamés engrescada a alimentar artificial-ment els ocells. EI tallarol de casquetés potser l'espècie que més ha acusatl'augment d'aliment artificial, arribant

Material necessari per anellar ocells

Estol de grues (Grus grus)

a modificar el seu comportament mi-gratori per aquesta raó, però tambéels lluers, els pit roigs, les malleren-gues i en general tots els ocells quevencen la timidesa i s'acosten al'home han vist com les seves pobla-cions creixien gràcies a l'aportaciód'aliment de forma artificial. En el casde les mallerengues, la instal-Iació decaixes niu també els ha facilitat enor-mement l'augment poblacional.

Els bimbòfilsEn oposició als ornitòlegs de jardí,existeixen aquells que cerquen novesespècies d'ocells de forma activa, in-quieta i a voltes desesperada. Seria di-fícil descobrir l'origen del mot «bim-ba», aplicat pels ornitòlegs catalans atota espècie d'ocell no avistada maianteriorment. Els afeccionats a l'orni-tologia que tenen com a interès prin-cipal «fer bimbos», s'anomenen«bimbòfils» en argot. El bimbòfil té elseu homòleg anglosaxó en el «twit-cher», un nom que tampoc se sap béd'on ve.Al contrari de l'ornitòleg de jardí, quefrueix de veure una i altra vegada elmateix ocell en les diverses facetes dela seva biologia, el bimbòfil nomésobserva un ocell una vegada: la pri-mera que el veu. Quan ja el té identi-ficat i marcat en la seva llista d'ocells,va a buscar-ne un altre. Moltes ve-gades s'ha criticat aquest costum dientque la identificació no és una finalitaten si mateixa, sinó que és el primerpas vers un coneixement més profundde les aus. Els bimbòfils, però, semprehan fet cas omís a aquestes crítiques i

ACTUALITAT

han continuat buscant una nova espè-cie que no tenien a la llista.Molts del bimbòfils aviat «acaben» elsocells del seu entorn habitual i viatgenpers cinc continents a la recerca d'es-pècies rares. Així, algunes agènciess'ofereixen a portar l'ornitòleg aGroenlàndia, Malàisia, Nepal, Sudà-frica o a qualsevol extrem del món pertal de mostrar-li amb un guia especia-litzat i coneixedor de la zona visitadatots aquells ocells que sempre haviadesitjat veure. En aquests viatges, l'es-pectacle està garantit i difícilment unornitòleg que visiti en solitari la zonaper primera vegada veurà ni tan solsuna cinquena part dels ocells que unguia que sàpiga identificar els ocells lipodrà fer veure, ja que la identificaciód'espècies desconegudes és força difí-cil en la majoria del casos.Els viatges no són l'únic camp on l'or-nitologia s'ha convertit en un negoci.Els prismàtics, les caixes niu, les men-jadores de disseny sofisticat, els lli-bres, les revistes i fins i tot adhesius isamarretes són articles de consumdels ornitòlegs d'arreu d'Europa. Elsdiners que s'arriben a moure enconjunt poden assolir, sens dubte, ungran volum. En molts casos, però,com que els qui han iniciat el negocisón també ornitòlegs, els diners esdestinen en part a finançar expedi-cions, estudis o projectes. I és que lafollia de veure ocells contínuament iviure dedicant-se a aquests éssers viusés tant potent que ni els diners la po-den corrompre.

Abel Julien iVíctor EstradaFotos: Víctor Estrada

7ZOO CLUB

ELNOSTRE ZOO

ELS GORIL 'LES,UNSAMICSQUE CAL RESPECTAR

Els parcs zoològics, avui en dia, juguen un paperimportant dins la nostra societat contribuint a latasca de conservació de moltes espècies en perilld'extinció. Però no és aquesta la seva única funció.A més a més, els zoos són centres de recerca,

investigació i sobretot de docència, on els animals fan lesdelícies de petits i grans.Com que els animals són sotmesos a la captivitat, entreure'ls del seu hàbitat natural, s'ha d'intentar ques'adaptin de la millor manera possible a la seva nova llar.Així, la instalIació on viuen ha de tenir una sèrie decaracterístiques en funció de l'espècie i el nombred'individus que s'hi troben. Perquè l'animal es trobi com acasa, també cal respectar la seva estructura social i s'ha deprocurar que la seva dieta sigui la més adequada. Sideixem d'atendre qualsevol d'aquests factors, poden

a ZOOCLU.

aparèixer els no desitjats comportaments anormals.En el cas dels antropoides podem parlar de lesestereotípies motores, dels desajusts socials (sovint traduïtsen un baix èxit reproductiu), i de disfuncions a nivellalimentari entre d'altres. Dins aquestes darreres,inclouríem la regurgitació i la reingestió de menjar delsgorilles.La regurgitació és un mecanisme complex, que es potresumir com l'expulsió o el retorn de l'aliment a la boca,sense anar precedit de nàusees. Aquest no és uncomportament normal com equivocadament molta gentpensa, ja que no s'ha observat a la natura (1,2). Diversesenquestes realitzades per diferents autors (3,4,5) mostrenque aproximadament un 69% dels goril-les captiuspresenten aquest comportament. S'han postulat nombroseshipòtesis per explicar aquesta conducta, entre les qualsdestaquen les que fan esment a problemes fisiològics,socials i/ o ambientals.El públic també ha estat citat com un dels factorsinfluents. Ara bé, hi ha discrepàncies entre els qui opinenque ho fan per fer marxar el públic o els qui diuen queaquesta conducta és el resultat de la presència d'aquest.En un estudi recent (6) s'ha intentat esbrinar de quinamanera influïa el menjar subministrat pel públic. Malgratestar prohibit donar de menjar als animals, aquest és uncomportament bastant estès entre els visitants del zoo. Ésmolt freqüent veure la gent donant cacauets, pa, fruita ... (ialtres productes no comestibles). Davant aquest fet, elsgoril-Ies mengen de la forma més ràpida que poden ambl'esperança d'obtenir més quantitat i procurant que elsaltres individus del grup no els ho prenguin. Quan elpúblic deixa de donar menjar o bé marxa, els goril-lesregurgiten el que han menjat fins aleshores. La gent que veal darrera veu el gorilla regurgitant i menjant lesregurgitacions i té reaccions de rebuig cap als animals.

EL NOSTRE ZOO

Possiblement una part important de les regurgitacions potser explicada per la forma de donar el menjar que té elpúblic, més que pel tipus, encara que hi ha menjars quesón regurgitats amb més facilitat que uns altres (3). Laforma de subministrament no és, ni molt menys, total'explicació al problema, sinó que es tracta d'un factor mésa sumar a una llarga llista; però, amb la diferència queaquest es pot evitar amb la col-Iaboració de tots. Per aixòsi us plau, demanem: NO DONEU MENJAR ALSANIMALS, i especialment als goril-les. Allò que el públiccreu un benefici, a la llarga pot esdevenir un perjudici pera la seva salut. Si se'ls dóna menjar, amb quasi totaseguretat, ho regurgitaran i s'ho tornaran a menjartot seguit. Hem de tenir en compte que la seva dieta ésforça equilibrada, i no necessiten un extra subministrat pelpúblic. GRÀCIES per la col-Iaboració de tots.

Núria Fuientes i FernándezNúria Tomás i Gimó

Cristina Sánchez i AlonsoJosep Call

BIBLIOGRAFIA1. Fossey D. i Harcourt A.H., Feeding Ecology of Free-Ranging

Mountain Gorilla (Gorilla g. beringei). A: T.H. Clutton-Brock(Ed.). Primate Ecology: Studies of Feeding and Ranging Behaviourin Lemurs, Monkeys and Apes. Academic Press, 1977.

2. Watts D.P., American Journal of Primatology, 15: 295-312, 1988.3. Akers J.S. I Schildkraut D.S., Zoo Biology, 4: 99-109, 1985.4. Gould E. i Bres M., Zoo Biology, 5: 241-250, 1986.5. Loeff1er D.G., Zoo Journal, 6(1): 1982.6. Alonso es., Call J., Fuentes Fernández N., i Tomás Gimó N.,

Influencia del alimento suministrado por el público en laregurgitación/reingestión en gonlas (Gorilla G. Gorilla) cautivos.A: Actas del 3er. Congreso Nacional de Etología. León, 24-27 deSeptiembre, 1990.

ZOO CLUB 9

FAUNA CATALANA

n dels habitants del nostresboscos més fàcil dereconèixer és l'esquirol, unanimal perfectament adaptatper desplaçar-se pels arbres

amb sorprenent habilitat i rapidesa.Tot i que es pot moure per terra sensemassa problemes la seva presènciaestà restringida a les zones boscosesamb arbres d'edat avançada queassegurin una producció de llavorssuficient per alimentar-lo.Les característiques físiques que fande l'esquirol un excel-lent acròbatasón, principalment, l'agudesa delssentits, sobretot el de la vista ambgran capacitat d'enfocament i unabona percepció de les distàncies, cosaimprescindible en un animal que espassa la vida saltant de branca enbranca.10

Les ungles, corbes i esmolades, li sónde gran utilitat a l'hora d'agafar-se isón alhora responsables que puguipujar ràpidament pels troncsverticals. El més sorprenent, però, ésla facilitat amb què baixa cap peravall suportant el pes amb les unglesdels peus, que actuen com a àncores,tot separant-ne els dits per trobar méspunts de recolzament.La cua, que arriba a fer tant com elcap i el cos junts, és de vitalimportància per a aquest rosegador;la utilitza com a timó per dirigir elssalts, amb els quals pot salvardistàncies de fins a cinc metres, debalancí per mantenir l'equilibri a lesbranques més primes i, fins i tot, depara-solo de paraigua doblegant-laper damunt el cos i estarrufant-ne elpèl.

ZOO CLUB

En cas que algun depredador arribi aagafar-lo per la cua, aquesta es potdesprende del cos permetent-li així lafugida momentània, però la pèrduadel seu principal òrgan d'equilibri noli deixa gaires perspectives desobreviure. Els principals enemicsd'aquest rosegador són els rapinyairesque, com l'astor, estan ben adaptats amaniobrar entre les branques delsarbres i, sobretot, la marta, l'únicmamífer que pot rivalitzar ambl'esquirol en una cursa arborícola.El responsable, però, de la regressiódels efectius d'aquesta espècie ésl'home, que en alterar el medi ambtales, incendis forestals o laintroducció d'arbres exòtics, coml'eucaliptus, l'ha fet desaparèixerd'àmplies zones fragmentant-ne lapoblació. També ha estat força caçatper aprofitar-ne la pell, per ficar-lo ala cassola o per utilitzar-lo, unavegada naturalitzat, com objecte dedecoració.Les hores d'activitat, que dedica a larecerca d'aliment, varien amb lesestacions de l'any. A la primavera il'estiu surt a primera hora del matífins al migdia i a la tarda fins alcapvespre. A l'hivern, probablementperquè hi ha menys hores de llum, esmanté actiu durant tot el dia. Leshores de repòs les passa al niu, unaconstrucció esfèrica amb l'entradalateral de la mida d'una pilota defutbol. El niu està situat generalmenta l'enforcadura d'una branca i és fetde fulles i branquillons i folrat perdintre d'herba i molsa.Tot i que no hiverna, els dies mésfreds de l'hivern, sobretot si hi ha neua les branques o bufa molt de vent, sesol quedar a casa. A l'estiu, quan lacalor apreta més fort, tampoc no solsortir, per evitar problemes dedeshidratació.El fet que durant algunes èpoques del'any no trobi la quantitat suficientd'aliment o que es quedi reclòs al niuquan les condicions climàtiques no lisón favorables, l'obliguen aemmagatzemar llavors al niu i aenterrar-ne a diferents punts del seuterritori. Els dipòsits enterrats elslocalitza posteriorment gràcies al fisentit de l'olfacte, amb què potlocalitzar una pinya enterrada a 30cm de fondària, tot i que força sovintoblida bona part d'aquests rebostssubterranis, amb la qual cosa podemdir que afavoreix la replantacióforestal.

Malgrat l'afirmació anterior, ambfreqüència se l'ha acusat de causardanys en els boscos, perquè en lestemporades que escassegen les llavorspot mejar borrons, rebrots i escorçad'arbres; en aquest darrer cas semblaque per llepar-ne la saba, causant-losde vegades perjudicis irreparables.La base de la seva alimentació ésconstituïda per pinyons; d'aquí laseva preferència pels boscos deconíferes, avellanes, nous i fages (les

llavors dels faigs). Esporàdicamentpot consumir insectes, cargols i fins itot ous i pollets d'ocell.Per extreure els pinyons de les pinyeso trencar la closca dels altres fruitssecs els agafa amb les mans, tot seienti recolzant-se en la cua, i les rosegaamb les esmolades dents incisives,que com en tots els rosegadors són decreixement continu per compensar eldesgast a què estan exposades. Unade les maneres més fàcils, doncs, de

FAUNA CATALANAconfirmar la presència d'aquestanimal en una zona és trobar sotadels arbres les restes dels seus àpats,que no s'han de confondre, però, ambles que deixen altres menjadors dellavors com el ratolí, el picot garser oel trencapinyes.El nombre de cries que sobreviuen decada cadellada, normalment entre 3 i5, varia d'any en any depenent de laquantitat d'aliment disponible; en lesanyades més dolentes la mare arriba areabsorbir els fetus. Per aquest motiu,les poblacions d'esquirols solenaugmentar de forma considerable elsseus efectius cada cert nombred'anys, coincidint amb lestemporades en què hi ha una altaproducció de llavors, però normalmentl'any següent aquesta producciótorna als valors normals provocantun increment de l'índex de mortaldat,ja habitualment elevat, que deixa lescoses al seu lloc.

Jordi Fàbregas

ESQUIROL (Sciurus vulgaris) Ardilla común

Classe: MamífersOrdre: RosegadorsFamília: Esciúrids

Descripció: La longitud del cos és d'uns20 o 30 cm i la de la cua d'uns 20 cm.La coloració del pèl és vermellosauniforme, encara que a l'hivern agafauns tons més grisos, amb el pit i elventre de color blanc. Les poblacionsque viuen a les zones més meridionalsde la seva àrea de distribució acostumena tenir un color més clar i la zonablanca del ventre més ampla. Són forçacaracterístics els pinzells de pèl quepresenten a les orelles.Alimentació: S'alimentafonamentalment de llavors com elspinyons, pels quals sent una especialpreferència, nous, avellanes o fages(llavors dels faigs). També consumeixrebrots, borrons i escorça dels arbres.Esporàdicament captura insectes i, fins itot, pollets d'ocell.Reproducció: L'aparellament té llocnormalment els mesos de desembre igener; pot haver-hi un altre zel cap a laprimavera. La gestació es perllonga perespai de 5 o 6 setmanes, després de lesquals neixen entre 3 i 5 petits encaradesproveïts de pèl. De la cura delsnounats se'n fa càrrec exclusivament lafemella.Distribució: En ser una espècietotalment arborícola, és present nomésen les zones boscoses, la progressivadesaparició de les quals l'ha fetabsentar-se d'algunes regionsfragmentant-ne la població. En elsPaïsos Catalans el podem trobar entotes les àrees forestals amb l'excepcióde les illes Balears.

ZOO CLUB 11

ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA

Serps proteròglifes: presenten dents verinoses el davant dela boca. Aquestes dents tenen un canal intern quecondueix el verí fins a l'interior de la ferida provocada perla mossegada. Són serps molt perilloses; el verínormalment és prou potent i l'injecten en quasi totes lesocasions en què mosseguen. Les dents no verinoses sónmés petites i acostuma a haver-n'hi poques. Dues famíliesde serps són proteròglifes: els Elàpids, és a dir les cobres ymambes, i els Hidròfids o serps marines. Algunes cobres,

S ens dubte, de tots els components del regne animal, lesserps són uns dels més temuts i fins i tot odiats. No enva produeixen més morts humanes que qualsevol altre

ésser viu, a excepció dels microorganismes, els paràsits i elmateix ésser humà. Cal recordar, però, que la major partde les serps són inofensives i que fins i tot a països com elnostre, en què el perill de mort per mossegada de serp éspràcticament inexistent, la por o la repugnància, gairebésupersticiosa, envers qualsevol serp -verinosa o no- ésben generalitzada.La pràctica totalitat de les serps són carnívores i mengenpreses relativament grans que s'empassen senceres;precisament la gran mobilitat de les mandíbules és una deles principals característiques de les serps, la qual permetobrir la boca de forma desmesurada i així empassar lespreses sense haver de trossejar-les o esclafar-les. Les serpsacostumen a caçar a l'aguait, llençant-se sobre les presesdesprevingudes. Per matar-les, algunes, com les boes i lespitons, enrotllen el seu cos al voltant de la víctima fins aescanyar-la per constricció; altres, senzillament no matenla presa i la mengen viva, com és el cas de la majoria deles colobres; i altres, finalment, injecten un verí mortal queactua amb força rapidesa. Algunes d'aquestes darreres, uncop han mossegat, subjecten la presa fins que mor; altres,després de la mossegada es retiren i esperen que mori,seguint, si cal, el seu rastre gràcies als òrganstermorreceptors (és a dir, òrgans que detecten la calorproduïda pel cos de la presa) extremadament sensibles que

12

posseeixen quasi totes les serps. El verí és produït per unaglàndula especialitzada que es troba sobre el llavi icomunica amb les dents verinoses.Hom distingeix quatre tipus de serps segons la sevadentició; de menys a més complexes, es relacionen totseguit.Serps àglifes: no posseeixen verí ni aparell innoculador;totes les dents són més o menys iguals. Són àglifes lamajor part de les colobres, les pitons i les boes.Serps opistòglifes: tenen unes dents verinoses, més gransque la resta, localitzades a la part posterior de la boca;aquestes dents tenen un solc lateral que canalitza el verí ifacilita la seva introducció a la presa. En general, esconsidera que aquest tipus d'aparell verinós, en trobar-seal final de la boca, és poc eficaç. Per això les serpsopistòglifes mosseguen la presa amb tenacitat, fins queaconsegueixen clavar-li les dents verinoses. Sembla, pertant, que la principal funció d'aquestes dents no és facilitarla captura de la presa sinó impedir que aquesta es belluguiun cop estigui a l'esòfag. Com pot imaginar-se, aquestesserps són molt poc perilloses per a l'home, perquè en casde mossegada a una persona fóra molt difícil quearribessin a intervenir les dents verinoses, i encara que aixífos, el verí és força dèbil. Són opistòglifes algunescolobres; a la Península Ibèrica només se'n troba unaespècie d'aquest tipus, la serp verda (Malpolonmonspessulanum), que pot superar els dos metres delongitud i és molt abundant.

ay

a) AGLIFES

b) OPISTÒGLIFES

e) PROTERÒGLIFES

d) SOLENÒGLIFES

ZOO CLUB

ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIAanomenades cobres escopidores, s'han especialitzat enllençar el verí a força distància com a sistema de defensa,sense haver de mossegar, tot apuntant als ulls del possibleagressor. Les dents de les cobres escopidores tenen algunesadaptacions que permeten expulsar el verí fins a dosmetres de distància; el forat de la dent es troba cap al frontde la mateixa i no cap avall, i és més petit que el forat deles espècies no escopidores per tal que el líquid surti apressió. Entre la fauna ibèrica no hi ha cap serpproteròglifa.Serps solenòglifes: aquestes serps són les que tenenl'aparell innoculador més perfeccionat des del punt devista evolutiu. Les dents verinoses es troben al davant,però a més, i a diferència de les que tenen les proteròglifes,poden girar cap a endavant i cap a endarrera, de formaque quan tenen la boca tancada les dents quedenparal-Ieles al sostre de la boca, i quan l'obrencompletament les dents queden erectes i dirigides cap aendavant; de fet, quan les claven és com si clavessin unapunyalada, tot retirant-se cap a endarrera després defer-ho, evitant així qualsevol resposta de la víctima. A lamandíbula superior no tenen cap més dent i a la inferiorunes quantes dents petites. El fet que les dents es puguindoblegar d'aquesta manera permet que siguin molt mésgrans que les de les serps no solenòglifes; per exemple, lacobra reial (Ophiophagus hannah) és un proteròglif quepot mesurar 5,50 m i té unes dents verinoses que fan tansols 1,5 cm; en canvi, un escurçó del Gabon (Bitisgabonica) de 1,80 m té unes dents verinoses de 4,5 cm,tres vegades més llargues. Les serps solenòglifes són elsescurçons i els cròtals. A la Península Ibèrica hi viuen tresespècies d'escurçons: l'escurçó europeu (Vipera berus),l'escurçó ibèric (V. latasti) i l'escurçó de Seoane (V.seoanei). La seva mossegada, encara que pot produir greustranstorns, normalment no és mortal, però pot ser moltperillosa en cas de persones grans, delicades de salut oinfants.Les dents verinoses se substitueixen periòdicament, deforma que quan una cau n'apareix una altra per asubstituir-la. A vegades la dent nova apareix quan la vellaencara no ha caigut i com que la renovació de les dents decada costat no sempre està sincronizada, es podenobservar situacions transitòries en què la serp té una, tres ofins quatre dents verinoses en comptes de dues.EI verí i l'aparell innoculador de les serps tenen unautilitat principalment venatòria, encara que,secundàriament, s'empren en la defensa contra animalsgrans que no poden menjar-se. Tot i així no convémalbaratar el verí que hi ha a les glàndules, que triguen uncert temps a tornar-se a omplir, i moltes serps han adquiritdiversos sistemes d'advertència que indiquen al possibleagressor la perillositat de l'ofidi. Per exemple, les cobresadopten una postura característica, amb el cos aixecat i la«caputxa» del coll ben oberta amb un resultat forçaintimidatori; els cròtals sacsegen l'estructura del final de lacua que els dóna nom, i produeix un soroll de sonallclarament identificable, amb la intenció que els deixintranquils; els nostres escurçons, més modestos en les sevesmanifestacions, s'inflen d'aire i bufen per advertir que valmés no tocar-los. És clar que quan volen caçar per menjar,cap d'aquestes serps no fa res de tot això.

Josep-Lluís Melero13ZOO CLUB

ADOPCIONS

EI loo necessita la contribució de tothom pera aconseguir ser un centre cultural i d'esbarjode primer ordre, Adoptant un animal col-labo-reu a subvenir les despeses que aquest originai per tant ajudeu a millorar el funcionamentdel parc zoològic. Fins ara la relació d'adop-tants és la següent:

EMPRESES I ENTITATS

Bayer@Bayer-Agfa

2 pandes vermells

CAVALL,! 'fORTCavall Fort

1 zebra

ROSDOR1 lleó

'."'~t\ESMA, Escola Sup. de Màrketing

1 cigne

~FRIGO

3 goril-les

MSAS NedlloydAirCargo

~VICJIY CATAI.AR

SOCIEDAD ANÓNIMA«VICHY CATALÁN»

1 dofí

BASI, S. A,5 cocodrils

&@INDUSTRIAS TITÁN

1 tigre

~~~

CARAMELOS MAURI2 lleons marins

LEMUR INTERNACIONAL51èmurs

SEAT1 zebra

S.A. LETONA-CACAOLATFloquet de Neu

SIQMitjons Còndor

2 còndors

~.SCHWEPPES1 pantera negra

v( Al~---;-,-,-, -,o =rr+r:>

ALBORAN SEGUROS2 dofins..

SERDESA3 capibares

Im! trtn:) ffifbGALLINA BLANCA

2 girafes

PUBLISERVEI1jaguar

TEMSSA - Joan Barrachina1 pantera negra

CONFORT PROM. IMMB.2 dofins

VALLESPREU2 orangutans

ESCOLA GRAVI1 flamenc

PARTICULARS

Meritxell Giménez i GuarnerI tortuga

Oleguer Biete i March1 fringíl-Iid

Daniel López Vilaseca1 tortuga

Núria i Mercè Alba Navarro1 tortuga

Ana Salieras Fontané1 flamenc

Esplai La Trena1 tortuga

Isabel BasiI tortuga marina

M. a Pilar Wertzman1 tortuga i 1 estornell

Borja Thysen Bornemisza2 panteres de les neus

Natàlia Cervera1 pingüí

MSAS NED-LLOYD AIRCARGO

1 guepard

A!&Q.NIA

LABORATORIS AUSÒNIA2 hipopòtams

I!)iI!!ln'ià'2·i1m ¿IPUIGDEVALL2 óssos rentadors

SAIIIDOZSANDOZ, S.A.E.

2 óssos tibetans

-LO/\! / R.4TAS 't Ol:JHAS

CONTRATAS Y OBRAS2 dromedaris

ELNOSTRE ZOO

Elstitís són petites mones sud-americanes de lafamília Calitrícids que es troben distribuïdes perdiversos paisos i que ocupen hàbitats que van des dela pluviselva fins a la selva amazònica. Aquest grupde mones, que inclou cinc gèneres diferents i més de

trenta espècies, es caracteritza, entre d'altres coses, per laseva petita mida, que oscil-Ia entre els 14-16 cm delongitud corporal i 70-80 g del tití pigmeu i els 30-40 cm i500- 700 g del tití lleó.A causa de la progressiva destrucció del seu hàbitat i a laseva captura com animals de companyia aquestes espècieses troben amenaçades i moltes d'elles en greu perilld'extinció. Per desgràcia aquest panorama no sembla quehagi de millorar en un futur immediat. Ben al contrari, ladestrucció de selva amazònica augmenta cada any i elperill que algunes espècies de titís desapareguin és cadacop més gran. Aquesta i altres raons han impulsat moltszoos del món, entre ells el de Barcelona, a mantenir i criaraquests petits i delicats primats. La instal-lacio de titís delZoo de Barcelona consta d'un total de set gàbies, cada unad'elles dividida en dues parts unides per unes portes a lapart inferior i superior de la instal-lació amb la finalitat depoder aïllar o separar individus per al seu tractamentveterinari o per altres raons. Les gàbies estan aïllades delpúblic per un vidre, ja que els titís precisen condicionsambientals especials.La temperatura i la humitat són controlades i adequades ales seves necessitats. Cada gàbia disposa d'uns focus queactuen substituint la llum solar i que s'apaguen i encenende manera automàtica. Aquests animals, que són molt

16 ZOOCLua

sensibles a malalties, són controlats diàriament pels seusvetlladors, els quals els donen individualment de menjar afi de poder observar més acuradament el seu estat desalut.A la galeria s'hi poden veure un total de sis espèciesdiferents que representen els cinc gèneres de titís que s'hanescollit en funció de la seva bellesa i del seu perilld'extinció. Tots els animals exhibits en aquestesinstal-lacions són nascuts en captivitat i provenen dediversos zoos de tot Europa. Cal destacar el tití lleódaurat, del qual queden menys de sis-cents exemplars ique està pràcticament extingit en llibertat. Aquest rarprimat està inclòs dins un programa internacional de criaque ja ha donat el seus primers fruits i ha permès dereintroduir diversos animals al Brasil, que és d'onprovenen.Es també destacable el tití pigmeu, la mona més petita delmón; aquest minúscul primat que habita des del sud deColòmbia fins al sud-est del Perú, és probablementl'espècie més difícil de veure entre les que trobem a la casadels titís.Us podem dir que per primera vegada ens ha nascut unacria de tití cap de cotó, que podeu veure curosamentportat tant pel mascle com per la femella, el quals esrelleven en l'atenció del nounat. Esperem que en un futurpròxim podreu veure cries de la resta de titís, la qual cosaassegurarà la supervivència de les diferents espècies ipermetrà en un futur la creació de programesinternacionals de cria i repoblació.

Conrad Ensenyat

Tots els titís viuen a boscosespessos, principalment dela regió amazònica, i moltsd'ells es troben només aàrees molt restringides.Són incapaços de travessarrius molt amples, la qualcosa origina poblacions

locals diferents.Moltes espècies es trobenen greu perill d'extinció acausa de la deforestació i ladestrucció del seu hàbitat.En estat natural viuen engrups familiars i s'alimentenprincipalment de

Tití de cap de cotóSoguin us oedipusAquesta espècie té una abundant crinera blanca sobre elcap i les espatlles que eriça quan s'excita.Es troba a Amèrica Central i del Sud.

Tití lleóLeontopithecus rosaliaEst del Brasil. És una espècie molt escassa; hom creu quequeden menys de 300 exemplars en llibertat.Aquesta espècie s'està salvant de l'extinció gràcies a unprograma de cria en captivitat, que compta fins ara ambuns 400 exemplars a tot el món, dirigit des del NationalZoo de Washington. Fins avui s'han retornat 24 exemplarsa Brasil per reintroduir-los en el seu hàbitat natural.El futur d'aquesta espècie depèn totalment del l'èxitreproductiu que s'obtingui als zoos.

fruits i insectes.Acostumen a néixerbessons, el pare s'encarregade la neteja i el transport deles cries, que sol portar al'esquena, i les lliura durantcurts períodes a la mare pertal que les alimenti.

ELNOSTRE ZOOEs comuniquen mitjançantuns sons vibrants querecorden més la comunicacióentre ocells que no pas lapròpia de les mones.Aquestes són les espèciesque s'exhibeixen en el Zoode Barcelona:

Tití emperadorSoguin us imperatorDescobert el 1907. Es troba al sud-oest del Brasil i nordde Bolívia. Es caracteritza per tenir uns extraordinarisbigotis blancs.

Tití de mans rossessaguinus midasOcupa les mateixes àrees geogràfiques que Callithrixargentata.Es caracteritza per tenir els peus i les mans de colortaronja daurat.

ZOO CLUB 17

ELNOSTRE ZOOTití negreCallimico goeldiiDescobert el 1904 alsud-oest de l'Amazones.Només té una cria en cadagestació, que inicialment éstransportada per la mare i,a partir de les tressetmanes, pel pare.Arriben a la maduresa als12 mesos. Poden saltar 5 md'arbre a arbre.

Tití pigmeuCebuella pygmaeaViu a boscos tropicals de leszones altes de l'Amazones iregions de l'Equador, norddel Perú i oest del Brasil.És el primat més petit delmón.Són actius i àgils. Lagestació dura 130 dies.

Tití argentatCallithrix argentataEs troba al Brasil, est deBolívia i nord del Paraguai.Té el pèl de color argentat ila cua negra.

Teresa Abelló

18 ZOO CLUB

Darreres donacions rebudes alZoo:Peixos9 barbs de Sumatra (Barbus tetrazona)Anar RUlZ I Marc Palmer [Barcelona[

AmfibisI salamandra (Salamandra salamandra)Mansoi Peña [Barcelona[

RèptilsI llangardaix verd (l.aceno viruhs]Andrés Sanz [Barcelona [I agama José M." Giménez [Barcelona[8 camaleons (Chamaeleo chamaleon)Víctor Manuel Costa; Marta Gironès,Raymond Planella [Barcelona] AdelaJuan [L'Hospitalet de L10bregatlMinam Aguilera [Mollet del Va lès]Mano Medalla [Terrassa] PIlar Morales[Badalona] María Ríos [Cornellà]

5 serps Guàrdia Urbana ManuelRodríguez Leocncro Romero I AzucenaGarcía Juan Ventura. Lourdes Azudo[Barcelona] v

1 serp llisa (Coronella ginmdica¡ AlfonsOliva [Matara]1 serp blanca (Elaphe scalons¡ GuàrdiaUrbana [Barcelona]I serp d'aigua (Natnx maura) SamuelLoreto [Barcelona]2 serps verdes (Malpolonmonspessulanum¡ Guàrdia Urbana[L'Hospitalet]. Onol Muñoz [Sant BOI]I pitó reial (Python regws) FedencoPiqué [Barcelona]I tortuga babaua (Careno carena)Jacques Calef [Barcelona]4 tortugues mediterrànies (Testudohermanm) Montserrat Morales[Terrassa]. Isabel Hurtado DoloresTalma Marta Gironés José Peny[Barcelona]I tortuga d'estepa (Testudo horsfle/dl)Nanvidad Gracia [Barcelona]

8 tortugues d'aigua ibèriques(Mauremys caspica¡ Jordi PérezCarles-Gabnel Martí Montecán(Amparo Qumto) [Barcelona] AntoruoMartín [Ciutat Badia] Ma IsabelRodríguez [Premià de Mar] Jordi Jané[Martorell]48 tortugues de galtes 'erm elles(Trachemys scnpta¡ Javier I IsmaelMartínez [Badalona] PIlar FolchEmpar Masó Ceha Collada Ma TeresaApancio Germán Polo MontserratCoy Sergio Ortín Pedro Ágmla MaDolors López Ennc Sabata IsabelGarcía Esther Cuerda PierreOudeville Ma. Teresa Tous Jordi Vila[Barcelona] Amoni CasademontMontserrat Gamis [L'Hospualet deLlobregat] Mercè Rossell [Mataró]Carles Alcoberro [Terrassa] AdnanGerard [L'Ametlla del Vallès]45 tortugues Juan M Berbel Carmen

Rosell Carles Gama Adnán SánchezJosep Bernabé José Ma Verdes.Carmen V¡Já Irene I Marc Corrales MaPaz Béjar Ricard Ibáñez Ma. TeresaVall honesta Judub Ràfols ÀngelsCana Sílvra Dalmau Joana Carles IAnna Riembau Mar Rodríguez[Barcelona] Bartomeu Salat[Viladecavalls] Xavier l.lornbart DIOnísI Marta Martínez Montse Tella[Badalona]. Marta Dlaz Andreu Fmnas[L'Hospitaler de Llobregat] MananaGranel [Rubí] Marta Girnénez [SantFehu de Llobregat] Ma. DolorsMasgrau [Banyoles) Laura Gama[Lhçà de Vall] Leticra I Laura Ramos[Barberà del Vallès]. Laia MentxellTrullen [Esplugues de Llobregat].Amanda Ramia [Santa Coloma deCervelló] Roger Xancó [Cornellà] Ma.Cnstma León [Parets del Vallès].

Ocells2 falcons José Sixte [Santa Coloma deGramanet] Guàrdia Urbana[L'Hospitalet de Llobregat]

NOTICIARI

I aligot (Buteo buteo] Pohcia local[Santa Coloma de CervellÓ)1 xoriguer (Falca ttnnuncu us) ManuelCarbonell [Barcelona]I colom missatger Guàrdia urbana[Barcelona]I òlibes (Tyto alba) Miguel ÀngelFernández [Cornellà] Pohoa Murncipal[Santa BOI de Llobregat] PohciaNaoonal [Barcelona] Juan AntomoGalmdo [Castelldefels]2 mussols (Athene nociua¡ GuàrdiaUrbana [Barcelona] Alfredo Villena[L'Hospnalet]3 ducs (Bubo buba) Gerardo POOlFICUS Queraltó [Barcelona]I falciot (Apus opus¡ Alfons BOIX[Barberà del Vallès]I cotorra verda (Aratlngaleucophtalmus¡ David Gil [Barcelona]I cotorra Abel Berbegal [Badalona]llori Francesc Julio [Barcelona]I lloro verd de front blau (Amazonaaesuva¡ Francesc Julio [Barcelona]1 cotorra nimfa (Nimphicu:nollandicusi Montserrat Duran[Barcelona]11 diamants mandarins (Poeptnluguttaua} Valentín Madrona [Barcelona]1 verdum (Cardueus thlons¡ GuàrdiaUrbana [Barcelona]1 cadernera (Carduehs carduelis¡Guàrdia Urbana [Barcelona]2 becs de corall (Esmlda troglodytes)FranCISCO Rey [Barcelona]

Mamlfers5 eriçons (Ennaceus alguus¡ EmíhaGuasch Javier Alonso [Barcelona]Montserrat Pascual [L'Hospitalet deLlobregat]3 fures (Mustela putonus¡ GuàrdiaUrbana [L'Hospitalet de Llobregat],Samuel Loreto [Barcelona]. JosepMalms [Viladecans]3 Conills Ma E va Vives [Barcelona jSònia Carcereny [Badalona]11 cobais Natàha Franco DeborahGiménez [Barcelona]3 hàmsters Mano llucià Víctor I BertaLlucià Carme Gibert [Barcelona]3 jerbos Jordi Pelegrí [Barcelona]Xavier Cayuela [Terrassa]

Un cop acabades les obres del col lectorBogatell Sud-est, que millorarà larecollida d'algues pluvials en un sectorImportant de la ciutat de Barcelona enel cas de fortes avingudes, s'han refetgairebé totes les instal laoons del zooque havien quedat afectades peraquestes obres. Aquestes mstal lauonseren, pnncipalment, les de cangurs I lesdels elands lles zebres Hores d'ara estroben completament reconstruïdes ambalgunes millores, com els canyissosprevistos per fer ombra als ammals I alpúbhc A l'espai que ocupava lamstal-lacró dels atans es té previst de ferun restaurant per millorar el servei queofenx el zoo als visitants

ZOOCLUII 19

NOTICIARI

ADQUISICIONSecentment s'han incorporat a la col-lecció del Zoo deBarcelona unes quantes espècies força interessants.Especialment destacables són els cangurs arborícoles

de Goodfellow (Dendrolagus goodfellowi), marsupialsque, a diferència del seus parents més coneguts, han trobatel seu mode de vida dalt dels arbres. També cal mencionarl'arribada de bongos (Tragelaphus euryceros), uns bonicsantílops africans propis de les regions selvàtiques de planai de muntanya. El públic pot admirar-los ben a prop del'entrada principal del Parc.L'Aquarama del Zoo compta també amb nous estadants.Es tracta de dos dofins (Tursiops truncatus) femellesprovinents de Cuba que ben aviat, tan bon punt haginacabat el seu entrenament, faran les delícies de tots elvisitants que vegin les exhibicions de dofins.

Cangur arboricola de Goodfellow

'està preparant l'oferta als nostres socis i amics del'organització de festes infantils en el recinte del zoo.Aquestes festes, que hom preveu que se celebraran en

el Zoo Infantil, posaran a disposició de qui les concerti unmonitor per acompanyar els nens, una visita a lesinstal-Iacions en el «zoo tren» i l'assistència a l'actuació del'orca Ulisses.Per a més informació podeu trucar al telèfon 309 25 00,extensió 47.

'exposició Natura Misteriosa, que reuneix insectes,aràcnids, amfibis i rèptils espectaculars de tot el món,ha tingut un extraordinari èxit de públic: ja són més de

250.000 persones les que l'han visitat. Per aquest motiu,l'exposició ha estat prorrogada, de forma que tothom queencara no l'hagi vista té l'oportunitat de no perdre-se-la.

20 ZOO CLUB

INTERNACIONAL

La població d'Ànec blanc (Tadorna (adorna) a laPenínsula Ibèrica ha augmentat els seus efectius i laseva distribució durant el període 1972-1987, segons

es desprèn d'un estudi publicat recentment.Aquesta espècie havia arribat a estar en una situacióextremadament crítica a causa de l'anihilació que patiren afinals del segle passat, però darrerament s'ha establert anoves localitats de cria com a conseqüència de l'augmentexperimentat per la població d'aquest ocell a laMediterrània occidental, sobretot gràcies a l'importantnucli reproductor de la Camarga francesa.A la Península Ibèrica l'any 1972 només niava al Delta del'Ebre, mentre que el 1987 ho feia a onze localitatsdiferents, en aiguamolls, salines i llacunes, iniciant larecolonització de la seva antiga àrea de distribució.

RESTESORGÀNIQUES D'UN PASSAT LLUNYÀFins fa poc, le eines de pedra fabricades per homes que

visqueren en èpoques pre-històriques (destrals,ganivets, raspadors, puntes de fletxa, etc.), donaven

una valuosa informació sobre l'habilitat del artífexs que lesferen i de les seves tècniques de fabricació, peròdifícilment permetien deduir amb quina finalitat concretas'havien utilitzat ni quin tipus de material havien treballat.Recentment s'ha descobert que sobre la superfícied'aquestes antigues eines de pedra es dipositaren sang ialtres matèries orgàniques que poden conservar-se durantmés de 100.000 anys. Utilitzant tècniques molt depuradesde microscòpia i anàlisi bioquímica s'han pogut identificargreix, sang, restes de granes, de pèls, de plomes, decartílag i teixits vegetals en quantitats increiblement petitesdipositades sobre diferents eines de milers d'anysd'antiguitat.Gràcies a això només s'ha pogut saber quina era la utilitatde moltes d'aquestes eines sinó també fins i tot quinsanimals i quines plantes havien esquarterat o tallat elshomes que les feren servir. Alguns d'aquests animals jas'han extingit; per exemple, en un antic edifici ceremonialque es troba a l'actual Turquia, s'ha trobat sang d'ur (Bosprimigenius), l'avantpassat del bous i les vaques domèsticsque va extingir-se al segle XVII. Potser algun dia aquestestècniques permetran recuperar la informació genèticad'una espècie ja desapareguda que només es coneixia pelsseus ossos petrificats. Aquest és aproximadament l'aspecte que tenia l'ur (Bos primigenius)

21ZOO CLUB

TODAS LAS RAPACESDE ESPAÑA

F. UllIlona1. Roch~

TODAS LAS RAPACES DE ESPAÑAGuías sonorasF. Llimona i J. RochéEd Alosa, Ap de Correus 9259Barcelona

MANUAL DE ACUARIOLOGIA1/EL ACUARIO. Agua dulce. Aguade marOenis TerverPeralt Montagut EdicionesBarcelona

LOS SEÑORES DEL BOSQUEChristian KempfLynx EdicionsBarcelona, 1990

SALVEMOS LAS AVESR.L. Schreiber I A.W. Diamond IEduardo de Juana I Juan VarelaPro-Natur Pigmalión, 1987

«Salvernos las aves» és un llibre quedescriu totes les espècies d'ausamenaçades que hi ha avui dia ar-reu del món, les causes d'aquestasrtuació i els projectes que s'estanrealitzant per evitar la seva desapa-rició.EI llibre està dividit en capítols quesegueixen els principals ecosis-temes del nostre planeta, en elsquals s'exposa el paper que hi de-senvolupen les aus, especialmentaquelles que es troben en perill d'ex-tmció en cada un d'ells. A mésd'això, hi ha també una secció espe-cial dedicada al nostre país, a on esdetallen qumes són les nostres ausen perill d'extinció I els resultats ob-tinguts fins al moment en les ac-cions encaminades a la seva pro-tecció.EI text va acompanyat de més de600 illusíracions en color, 500 foto-grafies, 55 acurats dibUIXOSd'aus I60 diagrames I mapes de distri-bució.Amb la publicacró d'aquest llibre, elInternacional Council for Bird Pre-servauon (ICBP) inicia la campanyainternacional anomenada «Save thebnds», mitjançant la qual, de cadaexemplar venut d'aquesta obra, S'in-gressa una quantitat al compte delleBP, amb la finaltitat de collaboraren el finançament de tota una sèriede projectes que es realitzen a nivellInternacional destinats a la conser-vació dels hàbitats Importants per ales aus que es troben en una situa-ció més precària, així com a la pro-tecció directa de les espècies ame-naçades

En aquest llibre del naturalistaChnstian Kempf, el cinquè que pu-blica Lynx Edicions sobre fauna I elprimer que tracta d'animals mamí-fers, s'exposa el procés de desapa-nció històrica, la snuació actual I elsprojectes de rerntroduccró de lesquatre espècies de mamífers consi-derades en aquesta obra com elsautèntics «senyors» dels boscosd'Europa: el bisó europeu, el llop,l'ós bru I el linx.Malgrat que la major part de la Infor-mació que recull, força completa ivariada, està dedicada fonamental-ment a les poblacions de la restad'Europa i les dades que fan refe-rència al nostre país són escasses,aquest inconvenient queda com-pensat en l'edicró espanyola perl'annex de Miquel Delibes, que expli-ca acuradament la snuació actualde les tres espècies que existerxena la Península Ibèrica.Potser l'autor es mostra massa Opti-mista sobre l'èxit de les remtroduc-cians d'aquests animals en moltspaisos I sobre el canvi de mentalitatde la gent que ha de conviure ambells -está convençut que el seu re-torn és un fet ben proper a tot ar-reu-, però, tot i així, és un llibre In-teressant que dóna una visiódiferent sobre la vida I les possibili-tats de supervivència d'aquestesespècies en el nostre maltractatcontinent.

Alosa és una petita editorial íntegra-ment dedicada a la produccró d'en-registraments sonors dels animalssalvatges Fa pocs anys va editar «EIWalkblrd», la primera obra que pre-sentava un recull en dues cassettesde cants I altres emissions sonoresde molts ocells de la nostra fauna,adequat per als ornitòlegs de campafeccionats Poc després va Iniciaruna collecoó sobre els espais natu-rals del nostre país amb la qura so-nora del ocells del Delta de l'Ebre.Ara ens presenta dues colleccionsmés especialitzades sota els nomsde Nuestras aves: pequeña guía delas aves de España I Guías mono-gráficas. La primera té tres Cintes,«Aves de nuestros campos», «Avesde nuestros bosques y montañas- i«Nuestras aves acuáucas-, I la se-gona de moment dues, «Iodas lasrapaces de España- i «Anfitnos anu-ros de España»: aquesta darreraconstitueix una veritable novetat enser la primera vegada que es co-mercialitza una gravació dels cantsde pràcticament totes les granotes Igripaus de la Península Ibèrica.«Iodas las rapaces de España» pre-senta en una cinta d'una hora deduració els enregistraments, moltcomplets, de les 25 espècies de ra-pinyaires diürns I de les 8 espèciesde rapinyaires nocturns; és una obrade gran interès per als especialistesI afeccionats. Una alta qualitat i unarealització molt curosa ja són fetshabituals en les edicions d'aquestafirma.

Derus Terver, l'autor d'aquest llibre,és director adjunt de l'Aquanurn Tro-pical del Museu de Zoologia deNancy. AIXò no fóra especialmentdestacable SI no fas que l'aquari deNancy és un dels més prestigiososd'Europa I un dels que més atencióha dedicat als aspectes científics Ide recerca del món de l'aquariolo-gia; la seva revista, «Revue fran-çaise d'aquanoloqie», és punt de re-ferència i consulta Ineludible per atothom que desitgi mantenir-se aldia en el camp, sempre apassio-nant, de les tècniques aquarisnques,que avancen constantment.Per tot això, aquest llibre ha de sermolt benvingut pels aquanòfils, so-bretot pels veterans, que hi trobaranuna munió d'informacions utrlis-simes, que fins ara no eren al seuabast, per gaudir encara més de laseva afecció. És tan completaaquesta obra, que l'aquanòfil novellpot preguntar-se si és necessari sa-ber tantes coses; des d'aquí li po-dem dir que no, que un gran avan-tatge de l'aquariofília és que, des dela més modesta peixera al més es-pectacular tanc d'exlubició pública,hom pot adequar la seva deorcaciófins allà on vulqur. Aquest llibre h re-presentarà un ajut inestimable

Josep-Lluís Melero

Rafael Cebrián

Josep-Lluís MeleroMa. Neus Miró Tonent

%OOCLUB22

ea_ ..... granate

S::!!!::lIftíego.oroclelGnlm '...... ,

TOMO IIntroducción. Primeras culturas e Hispania ro-mana.TOMO IIRomanismo y germanismo. El despertar de lospueblos hispánicos (s. IV-X).TOMO IIIEspaña musulmana (s. VIII-XV).TOMO IVFeudalismo y consolídación de los pueblos his-

icos (s. XI-XV).V

ción de un imperio (1476-1714).

TOMO XITextos y documentes de historia eafigua, mediay moderna hasta el siglo XVIr.TOI\ro xnTextos y documentos de b~ moderna ycontemporánea (s. ,IV1II-XX).TOMO XIIITextos y documeatos,Jfè ,

<IS)en

~~r!)~ aniversariOª 1915-1990

• Amplia la zona de enfoque evitando fotos desenfocadas.• Neutraliza las sacudidas de la cámara al disparar y permite hacer fotos clarasde sujetos en movimiento.

• La luz del flash, cuando lo use, alcanzará más lejos.• Las fotos sobre papel tendrán colores vivos y luminosos .

• FUJI FILM ESPAÑA. S.A. Aragon, 180·TeI.4511515·08011 BARCELONA Avda.America,37·TeI.5195642.28002MADRID