M’agrada riure - Edebe...Et diverteixes amb jocs del món A Teeatt Zrouth li agrada molt jugar, per exemple a disfressar-se i a imitar personatges. En canvi, al seu veí no li agrada

M’agrada riure4

50

Heu tingut alguna vegada un atac de riure? En este vídeo podeu veure com en un programa de televisió al presentador i els col·laboradors els agafa un atac de riure.

• De què riuen? Què fan per continuar?

• Per què creus que es contagia el riure?

• Què faries tu, si enmig d’una entrevista no pots parar de riure?

www.youtube.com/watch?v=0RTSoHLBwUU

104904 LLENGUA VAL 4EP U4.indd 50 05/03/12 13:06

Aprens amb en Píxel• Els jocs del món

• El text instructiu

• Els recursos per a entendre un text

• «o» oberta i «o» tancada

• L’accent diacrític

• Els determinants

51

Escoltes i parlesJo, em conec?

• Què és la risoteràpia? En què consisteix?

• Quins beneficis té, el riure?

• Has participat mai en un taller de risoteràpia? T’agradaria? Com te l’imagines?


52

LLIGES

Quina manera de riure!Quan es fa de dia, Teeatt Zrouh badalla amb la boca oberta i obri les cortines del menjador de sa casa. El veieu? Fixeu-vos-hi bé. En aquella finestra! No? Ah! És que encara no coneixeu Teeatt Zrouh, veritat? Us encantarà! És un xiquet divertidíssim!

Teeatt Zrouh és prim i llargarut com un espagueti; té els cabells rulls i de color roig, com si portara al cap un encisam assecat al sol; i el nas... Ah, el nas! Teeatt Zrouh és jueu i viu en una ciutat molt gran dels Estats Units, amb uns edificis molt alts, uns carrers molt llargs, uns cotxes molt sorollosos, i aquells embornals tan redons. I allí, enmig d’aquella ciutat tan gran, amb aquells edificis tan alts, aquells carrers tan llargs, aquells cotxes tan sorollosos, i aquells embornals tan redons, Teeatt Zrouh ha aprés a fer una cosa increïble. Perquè Teeatt Zrouh és el xiquet més divertit, més pallasso, més tafaner i tan exagerat...

Sabeu què ha aprés a fer? A riure, a partir-se de riure, a morir-se de riure, a esclatar de riure, a tindre mal de panxa, doblegar-se, llançar-se a terra i continuar rient, caragolar-se, rebentant-se de riure i assecant-se les llàgrimes. Però això no és el més estrany! Voleu saber què li fa tanta gràcia? Ell! Quina cosa tan estranya, veritat? Teeatt Zrouh es riu d’ell mateix.

Quan Teeatt Zrouh s’equivoca, en comptes d’enfadar-se..., se’n riu. I quan li ixen malament les coses..., també se’n riu. I quan no aconsegueix el que vol..., torna a riure-se’n. Tot el dia! Perquè Teeatt Zrouh és tan, però tan llest, que ha aprés que en el món, arreu del món, qualsevol dia, amb qualsevol persona, en qualsevol moment, passe el que passe... no hi ha res millor que riure. Res!

Teeatt Zrouh és un xiquet molt especial, no es cansa mai de riure! Fins i tot d’ell mateix...

• Què vol dir, riure’s d’un mateix? Tu ho saps fer?

• Coneixes algú que siga molt divertit? Per què creus que és així?

A quina ciutat pot viure? Quines ciutats dels Estats Units coneixes?

embornal: forat que hi ha a banda i banda d’un carrer, al costat de les voravies.

tafaner: xafarder.

esclatar: explotar.


4I ara que ha rigut tant i s’ha divertit tant i continua caragolant-se per terra cada vegada que s’equivoca, com un espagueti, Teeatt Zrouh ha decidit contagiar el seu riure. Així que fa cosquerelles, conta acudits i fa carasses als seus amics i tots han aprés a riure, a partir-se de riure, a morir-se de riure, a esclatar de riure, a tindre mal de panxa, doblegar-se, llançar-se a terra i continuar rient, caragolar-se, rebentar-se de riure i assecar-se les llàgrimes... Bé, quasi tots. Perquè Teeatt Zrouh té un veí que no ha aprés res de res.

I és clar, el que vol Teeatt Zrouh és que riguen tots els seus amics: a riallades, cridant, plorant de riure. I aleshores, després de pensar, pensar i pensar, Teeatt Zrouh ha tingut una idea. Una gran idea! La millor idea del món! Si al seu veí no li fa gràcia res, sempre pot aprendre a riure’s d’ell mateix. Veritat? Perquè no hi ha res en el món que faça més riure. Mmmhh... Tot i que riure’s d’un mateix és una cosa molt, molt difícil, súper difícil, dificilíssima.

—Tant és —pensa Teeatt Zrouh—. Estic disposat a provar-ho!

I quan es fa de nit, Teeatt Zrouh tanca les cortines de sa casa, fa un badall d’espagueti, i se’n va a dormir, content d’haver tingut aquella idea tan genial.

53


54

LLIGES

L’endemà Teeatt Zrouh obri les cortines del menjador de sa casa, badalla con un espagueti acabat d’alçar-se i s’asseu a desdejunar-se. Té un pla! I només d’imaginar-se’l es mor de riure. Teeatt Zrouh farà riure el seu veí, com siga!

El pobre veí és un xiquet trist que es passa tot el dia veient la televisió. Mai no ix a jugar amb amics, ni demana que li deixen joguets, ni comparteix les seues coses, ni riu amb res. Sempre té aquella cara tan seriosa i tan llarga. I es passa tot el dia sol. És un mal educat i té molt mal geni, perquè com que mai, mai, mai no juga amb ningú, ha oblidat com cal tractar la gent. No deixa els seus llibres, ni els seus discos, ni les seues pel·lícules, i mai no li demana cap favor a ningú. [...]

Tant de bo Teeatt Zrouh puga fer alguna cosa per ell... Vosaltres què en penseu? Ho aconseguirà?

Lolita Bosch, Els amics de l’Art i els contes de totes les arts del món.

Ed. Edebé


55

4COMPRENS

1. Completa la descripció de Teeatt Zrouh, el protagonista.

Teeatth Zrouh és ________ i ________ com un espagueti; i té els cabells ________ i de color ________, com si portara al cap ________.

2. Quina oració descriu millor la manera de ser de Teeatt Zrouh?

a) És un xiquet divertidíssim, però quan s’equivoca s’enfada i s’entristeix molt.

b) És un xiquet divertidíssim, però no li agrada compartir la seua alegria amb els altres.

c) És un xiquet divertidíssim que riu tot el dia; pensa que no hi ha res millor que riure.

3. Respon a les preguntes següents.

• Què ha aprés Teeatt Zrouh? • Què li fa gràcia? • Què ha decidit fer?

4. Tria les tres activitats que ha decidit fer Teeatt Zrouh per a contagiar el seu riure.

— Què faries tu per tal de fer riure els altres?

5. Llig les maneres de riure de Teeatt Zrouh, destria les que són una exageració i les que poden ser reals. Justifica la classificació que has fet.

Morir-se de riure - Partir-se de riure - Esclatar de riure - Llançar-se a terra

Rebentar-se de riure - Tindre mal de panxa - Assecar-se les llàgrimes - Caragolar-se

6. El veí de Teeatt Zrouh és un xiquet trist, que es comunica poc amb els altres. Quin pla penseu que té Teeatt Zrouth per a fer-lo riure? Com el faríeu riure, vosaltres? Escriviu les vostres idees i compartiu-ho amb la resta de la classe.

7. Riure’s de tot no vol dir fer bromes pesades; penseu i conteu què pot ser una broma pesada i quina diferència hi ha entre un tipus de broma normal i una broma d’este tipus. Parleu-ne entre tots.

Fer cosquerelles. Contar acudits.

Fer el pallasso. Cantar de manera desafinada.

Fer carasses.


Et diverteixes amb jocs del món

A Teeatt Zrouth li agrada molt jugar, per exemple a disfressar-se i a imitar personatges. En canvi, al seu veí no li agrada jugar a res.

— I a vosaltres, a què us agrada jugar? Feu una llista dels jocs que més us agraden i seleccio-neu-ne el que siga el preferit de tota la classe.

10. Busca en la sopa de lletres els noms dels jocs fotografiats.

11. Relaciona cada tipus de joc amb la seua descripció. Tots són jocs de taula.

56

COMPRENS

Penses

8. Teeatt Zrouh riu sempre i té una actitud positiva quan les coses li van bé o quan li van mala-ment. Per a ell no hi ha res millor que riure. Tu penses el mateix? Per què?

9. Teeatt Zrouh ha decidit fer riure els altres contagiant el seu riure. Escriu en quines ocasions podem fer la vida agradable als altres. Després, comenteu-ho amb la resta de la classe.

L’assalt

Corders i tigres

Kono

Joc practicat pels xiquets de l’Índia en què les fi txes dels tigres s’han de menjar els corders.

Joc d’origen coreà en què les captures de fi txes se succeeixen amb molta rapidesa.

Joc d’origen francés i d’ambientació militar en què unes fi txes, que fan de soldats, hauran de conquistar una fortalesa i les altres, defensar-la.

M I K A D O T

A N O N A K A

N L G N M O N

C D K L E L G

A D N G S O R

L L D D K G A

A D D L N G M


57

4 ESCRIUS: el text instructiu

Quan juguem a un joc per primera vegada el més segur és que no en coneguem les normes. És aleshores quan necessitem que algú ens explique com s’hi juga. Per a això serveixen les instruccions.

— Llig amb molta atenció les instruccions de la Halma, un joc que va ser molt popular a Suècia a final del segle XIX.

— Tenint en compte el text anterior, respon les preguntes següents.

• Per a què serveix este text?

• Quines són les paraules d’enllaç i que indiquen una seqüència? Escriu-les.

• Quins són els verbs que indiquen què cal fer?

• Segueix algun ordre el text que acabes de llegir? Argumenta-ho.

• Quina funció té la imatge que acompanya el text?

Un text instructiu indica d’una manera ordenada els passos que s’han de seguir per dur a terme una activitat.

Com s’hi juga?

Primerament, dibuixeu les línies del tauler i col·loqueu les fitxes en la posició inicial tal com es veu en la imatge.

Després, per torns, cada jugador mou una de les seues fitxes cap a l’extrem contrari del tauler.

A continuació, cada fitxa es mou a una ca-sella contigua travessant un dels costats del quadrat on es troba si és lliure o saltant per damunt d’una fitxa veïna si hi ha un espai lliure darrere seu.

Tot seguit, podeu saltar tant les fitxes prò-pies com les del contrari, i també es permet encadenar més d’un salt.

Finalment, guanya el jugador que situa pri-mer les seues fitxes en la posició que ocu-paven les del contrari en iniciar la partida.

Material:

– Un full de paper i llapis

– 19 fitxes verdes

– 19 fitxes roges

Halma Jugadors:

2 jugadors


58

ESCRIUS

12. Ara et toca a tu. Escriu el text que explique com es juga a Les carreres, un joc en què has de ser molt hàbil.

— Escriu el títol del joc, el nombre de jugadors i el material necessari.

— Observa els dibuixos i completa les oracions per tal d’elaborar el text posant els enllaços necessaris. Per a fer-ho, segueix l’ordre marcat en les imatges.

13. Imagina que arriba un company d’un país diferent a classe i li vols explicar com es juga al Joc de les cadires.

— Redacta el text instructiu d’este joc. Recorda que en este tipus de text ha d’aparéixer el títol, el nombre de jugadors, el material necessari i com s’hi juga.

14. Entra en el web següent i tria un dels jocs que se’t proposa. Escriu també les normes que t’han permés jugar-hi.

www.edu365.cat/nobadis/jph/poblat1.htm

Dibuixar un circuit.

1

Repetir l’operació.

3

Sostindre el llapis i lliscar-lo sobre el paper.

2

Aconseguir arribar a la meta.

4


59

4 APRENS TÈCNIQUES: recursos per a entendre un text

Entendre un text no sempre és fàcil. La seua estructura i les parts que el formen són les que ens donen les pautes per a saber de quin tipus de text es tracta.

Al voltant dels jocs i els joguets s’han escrit tot tipus de textos. Observa-ho en els textos que hi ha a continuació.

— Quin tipus de text és cadascun dels textos que acabes de llegir? On els podríem trobar?

— Quin tipus d’informació s’obté de cadascun dels textos anteriors?

comercial informativa literària

— Quins elements ens ajuden a entendre de quin tipus de text es tracta? Per exemple: els dife-rents tipus de lletra, les parts de cada text...

15. Fes una llista dels tipus de textos on un joguet en pot ser protagonista, com en el conte.

A l’hora d’entendre un text, a més del contingut, també ens pot ajudar fi xar-nos en la seua estructura i en la manera com s’organitza la informació, el tipus de lletra...

conttinuació.

SOCIETAT Dijous, 29 de novembre de 2011

Presentació de la nova consolaUna nova consola va ser presentada ahir a un centre comercial del centre de la ciutat.

VILAJOGUET, 8 DE FEBRER

Ahir, al centre comercial del centre de la ciutat el rebombori que es va organitzar va ser monumental, perquè molts xiquets i xiquetes no es volien perdre la presen-tació de la nova consola.

Malgrat la quantitat de gent, l’organització de l’esdeveniment va aconseguir que tots els xiquets i les xiquetes hi pogue-ren jugar i gaudiren de totes les estones de diversió que pot oferir.

a

c

b

Els joguets

Trompes, nines i casetes,pilotes, trens i boletesjuguen xiquets i xiquetes…Però ai!És hora de descansari els joguets al bagul van a parar.

Joguets juguem sense pararc/ Fusterià, 346007 València

Ludoteca MunicipalCarrer de les Estrelles, 6846007 València

Sr. Responsable de la Ludoteca,

Hem rebut la vostra sol·licitud de 20 trencaclosques per a la ludoteca que dirigiu. Segons el que ens comunica, els necessiteu perquè esteu organitzant una marató de trencaclosques.

Hui mateix gestionarem l’enviament i en pocs dies rebreu el paquet amb els trencaclosques que ens heu demanat.

Rebeu una coordial salutació,

Jaume Tamareu(comercial)


60

CONEIXES LA LLENGUA: «o» oberta i «o» tancada

Escolta com llig el mestre/a la conversa i fixa’t com sonen les «o» de les paraules destacades.

— Totes les «o» sonen igual? Com sona la «o» d’oca? I la «o» de millor? I la «o» de Josep? Classifica-les.

16. En cada capsa hi ha una paraula que desentona. Copia-la i indica quin és el seu so.

17. Destria les paraules que contenen la «o» i classifica-les tenint en compte el seu so.

• Joan ha trobat un caragol al bosc que és xicotet com un cigró.

• Jordi ha entropessat amb una rajola i s’ha fet mal a la boca i al genoll.

• L’oncle porta a la bossa un parell de taronges i una capsa de bombons.

18. Segueix practicant el so de la «o» entrant en la pàgina web següent.

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/la0/index.htm#

sol - coll - genoll - pot

Contenen «o» oberta

Joana - ronc - ós - coma

Contenen «o» tancada

arròs - mico - cosí - nino

Contenen «o» àtona

En posiciò tònica, la «o» es pot pronunciar:

– oberta com oca.

– tancada com millor.

En posiciò àtona, en valencià la «o» es pronuncia:

– sempre tancada com Josep.

Per a mi seria millor jugar al

dòmino.

Xe, ens haurem de posar

d’acord, no?

Sonen com oca (o oberta)

Sonen com millor (o tancada)

Sonen com Josep (o tancada)

Josep, Toni, voleu jugar a l’oca? Jo preferisc tocar la guitarra. Tu què en dius,

Mònica?


CONEIXES LA LLENGUA: l’accent diacrític

61

4 Escolta com pronuncia el mestre o la mestra els embarbussaments següents i fixa’t en les paraules destacades.

— Escriu què significa cadascuna de les paraules destacades. Quina diferència hi ha entre si?

19. Llig les oracions següents i destria les paraules que contenen accent diacrític i les que no. Després, escriu el seu significat. Per a fer-ho, pots utilitzar el diccionari en línia.

• Ma mare s’ha fet mal a la mà.

• Este mes de desembre, nosaltres hem jugat més a futbol.

• La dona rossa del tercer pis dóna caramels als xiquets i les xiquetes de l’escala.

• Quan són les huit, Cèlia ja té son.

• Llig el text següent i classifica les paraules descatacades segons el so de la «o» tònica i àtona.

— Escriu correctament les paraules que has escrit malament.

Prepares el dictat

El cuquet, com tots els de la seua espècie, encara no tenia cap nom que es poguera entendre en llenguatge humà, tot i que com que després seria batejat com a Bòmbix Mori, i l’anomenaren d’esta manera. Bé, Bòmbix anava pensant en les seues coses, empenyent-se a ell mateix per una terra fresqueta que li feia cosquerelles a la panxa.

Gabriel García de Oro, El cuc que va poder ser rei. Ed. Edebé. Col·lecció «Tucà taronja»

Un pollet ros pren un te perquè té mal a l’os.

L’accent diacrític diferencia dues paraules que s’escriuen igual però tenen signifi cats diferents: (os - ós), (te - té).

Un pollet ros té por d’un ós.


62

CONEIXES LA LLENGUA: els determinants

Els cartells ens informen sobre esdeveniments que ens poden resultar interessants. Llig atentament el cartell següent fent especial atenció a les paraules destacades.

— Relacionada en el quadern cada paraula amb la seua funció.

• Esta Indica si l’element és desconegut Article indefinit

• la Indica si l’element és conegut Article definit

• una Indica si l’element es troba prop, bastant prop o lluny Demostratiu

• teus Indica a qui pertany l’element Possessiu

20. Escriu l’article definit o indefinit que corresponga.

• … botifarres (conegut) amb … bajoques (conegut) amb … llardons (conegut) ja estan fetes.

• Com més bona … cuinera (conegut), més gros … amo (conegut).

• Qui fa … plats (conegut) es queda … plat (conegut) pitjor.

• … bona teca (desconegut) i bona gana, a ningú no desagrada.

• … ull (desconegut) al plat i … altre al gat (desconegut).

Els determinants acompanyen el nom i hi concorden en gènere i nombre, i poden ser:

— articles: indiquen si el nom al qual acompanyen és un element conegut o desconegut (el, un...).

— demostratius: indiquen si el nom al qual acompanyen es troba molt prop, bastant prop o lluny de qui parla (este, eixe, aquell...).

— possessius: indiquen a qui pertany allò de què es parla (meu, teu...).

Esta vesprada, a les 17 hores a la Sala Polivalent

hi ha una trobada on pots compartir, jugar i passar una bona estona.

Pensa un joc i comparteix-lo amb la resta!

Conta-ho als teus amics!

Taller de jocs

tiiiiiiiiiiirrrrrrrrrrrrr,,,,,,,,,,


63

4

— Creus que és important reconéixer quin tipus de text estàs llegint? Per què?

— T’ha costat reconéixer els diversos sons de la vocal «o»? Què et pot ajudar a identificar-los?

Refl exiones

21. Classifica els demostratius segons que indiquen proximitat immediata, mediata o llunyania.

23. D estria els determinants d’esta fitxa i, després, classifica’ls en el lloc corresponent.

Este curs estic treballant de valent i és per això que esta vesprada he decidit anar a eixa biblioteca per tal de consultar informació sobre aquell tema que ens ha dit el mestre.

No sé si he de consultar estes revistes d’ací o eixos llibres d’allí. Potser el millor serà que consulte en algun d’aquells ordinadors d’allà i podré trobar quina classe de material he de consultar.

22. Completa el text de les bafarades amb el possessiu corresponent.

El ______ gat és molt afectuós. El ______ treball quedarà molt bé.

Passa’m la ______ pilota!

Articles

Possessius

Demostratius

Col·lecció «Tucà Verd»

Els perfectesDescripció:Totes les famílies del món tenen els seus defectes. Menys la meua.Els meus pares no tenen defectes. Les meues germanes tampoc.Són tots senzillament perfectes. Jo no. Em dic Àlex, visc al carrer Agramunt, núm. 5, i esta avaluació me n’han suspés dues. Llengua i Matemàtiques.Dues cates com dues tomaques.


POSES EN PRÀCTICA

Interpretes un fullet

1. Observa i llig el fullet següent.

64

Els mercats de Vilasana Els mercats de Vilasana tenen molt que oferir-te!tenen molt que oferir-te!

Fruites, verdures i hortalissesFruites, verdures i hortalissesMenjar cinc peces de fruita o verdura al dia és un hàbit molt recomanable per a la teua alimentació. De fruites i verdures n’hi ha tot un món i a més durant tot l’any. En les parades de fruites i verdures de Vilasana trobaràs verdures i hortalisses de primera qualitat procedents de les nostres hortes.

PeixPeixCal incloure sempre el peix en una dieta saludable… Raps, sardines, neros, truites, llobarros… A les parades de peix gaudiràs de la mar Mediterrània. I recorda, demana que t’arreglen el peix: fora pell i espines.

MariscMariscEls nostres pescaters et porten des de l’excel·lent llagostí pescat a Vinaròs a les millors clòtxines que vénen de Cullera… Recorda-ho: el marisc és un plat de primera qualitat.

CarnCarnHi trobaràs carn de corder, vedella, estruç cavall, bou… i les aus més saboroses: gallina, titot, guatla… Per cert, no oblides algunes de les delicioses conserves que els nostres venedors t’oferiran per acompanyar els teus àpats: ànec, vedella, escopi-nyes, anxoves, tomaques, bresquilles…

— Què s’hi anuncia?

— Sobre quines parades ens informa?

— Respecte de la cara del fullet:

• Quin és l’eslògan?

• Què ens vol dir?

• Quina relació existeix entre el missatge i la imatge?

• A quina entitat pertany este fullet?

• El text, és llarg o curt? Cal més text per entendre el missatge?

CARA

INTERIOR

Vine als mercats de Vilasana i Vine als mercats de Vilasana i

faràs una menja sanafaràs una menja sana

Ajuntament de Vilasana


— Quins hàbits alimentaris pots trobar en el fullet?

— Imagina que acabes d’escriure la llista d’anar a comprar i necessites comprar tomaques, rap i corder. Respon:

• A quines parades hauries d’anar?

• A la peixateria, com demanaries que et prepararen el rap? Per què?

— Si necessites menjar aliments que contenen vitamina B, quin tipus de carn necessites? A quina parada hauries d’anar?

2. Quin tipus de text forma l’interior del fullet? Selecciona la resposta.

3. Observa el text escrit i resol les preguntes següents.

• Per què van accentuades les paraules Vinaròs i llangostí?

• Per què s’accentua la paraula àpats i no s’accentua la paraula primera?

• La paraula vénen, és una paraula plana i va accentuada per a diferenciar-se de la parau-la venen. Com s’anomena este tipus d’accent?

4. Observa el text escrit i resol les preguntes següents.

• Coincideix el so de la «e» en les paraules cert i Cullera? Explica quin tipus de so té cadascuna.

• Coincideix el so de la «o» en les paraules anxoves i nyores? Explica quin tipus de so té cadascuna.

5. Busca en el text i escriu en el quadern:

• Tres noms comuns.

• Tres noms propis.

• L’adjectiu que acompanya les paraules dieta i llagostí.

• Un article definitit i un indefinit. Un possessiu i el nom al qual acompanya cadascun.

6. En grups reduïts, redacteu les preguntes per a fer una enquesta relacionada amb els hàbits de comprar al mercat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

65

Descriu com són els aliments que

hi ha a les parades.

Donen unes instruccions de

la manera com es pot comprar al mercat.

Esmenta quin tipus de parades hi ha i explica

què s’hi pot trobar.


— Havies sentit a parlar d’Enric Valor?

— Has llegit o escoltat alguna de les seues rondalles?

— Després de llegir el fragment anterior, podries explicar què és una rondalla?

— Coneixes algun lloc, escola, casal, biblioteca... que tinga el nom d’Enric Valor? Per què creus que han posat el seu nom a estos llocs?

PROJECTE

Els genis Enric Valor: la rondalla valenciana

TRIE

66

Busque informació a la biblioteca, en pàgines webs específiques d’internet...

PLANIFIQUE

Comencilda, Secundina i Acabilda

Això va anar i era un llop i una rabosa, la cosa més amiga del món. Campaven pel rebanc que fa l’ombria del Carrascal de Castalla, on més espessos estan els pins i els ginebres. […]

Un matí, s’estaven els dos esplugant-se tranquil·lament a dues o tres-centes passes del mas de la Font de la Carrasca, quan el llop, que estava ben satisfetot d’un robatori que havia fet la nit abans en un ramat d’ovelles, va dir a la rabosa:

—Comare rabosa, estic molt content de tu per l’ajuda que em dona-res ahir de distraure el gos del ramat de les ovelles. I com te les vas apanyar per a fer aquells grunyits com si fores un conill que s’haguera agarrat en un llaç? Ha, ha!

—Ai, llop —féu ella, tan guilopa com sempre—. Molt m’ha costat tin-dre estes habilitats, Però ben bé les extreme, i ben a gust, per ajudar-te a viure; perquè ja saps quant et vull, compare.

Enric Valor, «Comencilda, Secundina i Acabilda», extret de: www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_text=3621


Observe l’eix cronològic sobre la vida d’Enric Valor i el complete.

Entre en la pàgina web següent i seleccione les obres literàries escrites per Enric Valor.

Representeu fent teatre una de les rondalles d’Enric Valor.

• De primer, dividiu la classe en quatre grups.

• Cada grup ha de triar una de les rondalles.

• Llegiu l’argument de cada rondalla per tal de saber l’argument, quins són els protagonistes i on passa la història.

— Us inspireu en la representació teatral d’una de les ron-dalles d’Enric Valor.

DESENVOLUPE

67

Es proclama la II República

1911

…

2000 Mor a

València

Acaba la Guerra Civil

espanyola

Durant el franquisme

1931

…

1939

Comença a recopilar

rondalles de la tradició oral

valenciana.

Abans de 1966

…

1966-1968

...

Anys 70

...

Anys 80 i 90

...

www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/biografi a.htm

www.escriptors.cat/autors/valore/obra.php

www.youtube.com/watch?v=lA0ewIQXnFw

L’ambició d’Aleix

Els xiquets voladors Enllà de l’horitzó Rondalles valencianes

Sense la terra promesa Temps de batuda Els tres porquets

PER A LA REPRESENTACIÓ

1. Podeu canviar l’escenari.

2. Podeu canviar algun dels perso-natges.

3. Penseu quin tipus de música pot aparéixer.

4. Imagineu quin tipus de vestuari han de dur els personatges.

5. Penseu quina escenografia pot ser la més adequada.


68

Què és la biometria?

La biometria és la tecnologia i la tècnica que analitza les característiques humanes per reco-néixer o identificar automàticament les persones.

Cada dia ens formulem un muntó de preguntes com ara «Esta persona pot pujar a l’autobús gratuïtament perquè diu que és jubilat?». O bé «El propietari d’este cotxe és esta persona?» O també, en un banc, «Esta persona té dret a traure diners d’este compte corrent?».Històricament estes preguntes sempre han sigut respostes amb dos elements diferents:

• Una cosa que es porta damunt, per exemple un carnet de la companyia d’autobusos o una clau per a entrar al cotxe o un carnet d’identitat i la llibreta del banc.• Una cosa que es recorda, per exemple el número secret de la targeta del banc.

Quins inconvenients tenen, estos sistemes d’identificació històrics?

Que les claus o les targetes es poden perdre. I si es tracta d’un número secret, que es pot oblidar.

En un futur molt més pròxim del que ens puguem pensar, i a través de la biometria, podrem llançar al poal del fem les claus i les targetes. A més, no caldrà que recordem cap número secret. El cotxe ens deixarà entrar tan prompte com ens hi acostem. A l’autobús, quan posem la mà sobre una pantalleta se’ns dirà si hem de pagar o no. El caixer automàtic ens donarà diners, si en tenim, després d’analitzar-nos l’ull.

Per a què serveix?


69

Gràcies als coneixements que hem acumulat amb una nova ciència anomenada biometria (biometrics, en anglés). Esta ciència analitza totes les característiques de parts del cos de les persones o altres característiques com les mans, una ditada, l’ull (l’iris i la retina), la cara, la manera de caminar, la veu, etc.I amb esta informació es pot distingir de quina persona es tracta. Això és degut al fet que es considera impossible trobar dues persones exactament amb la mateixa mà o una mateixa ditada o les altres característiques.

Hui en dia es coneixen i s’apliquen molts tipus de biometria. De la mà, s’han estudiat els solcs de les ditades i del palmell. També s’ha estudiat la relació entre les dimensions dels dits. Del cap s’han estudiat la cara, els ulls (iris i retina) i les orelles.

Com es podrà fer, això?

Quins tipus de biometria s'han estudiat?


70

Ficció o realitat?La comparació de les ditades és la biometria més usada i més antiga. Scottland Yard la va començar a utilitzar fa més de cent anys! Els

AFIS (Automated Fingerprint Identification System) són unes bases de dades que poden arribar a contindre desenes de milions de ditades. Els grans ordinadors són capaços de trobar les ditades en pocs segons o minuts.

Actualment s’estan implantant els sistemes d’identificació de les persones mitjançant l’iris. Els estudis indiquen que és la

característica biomètrica més segura en dos aspectes fonamentals: • Primer, es considera quasi impossible trobar dues persones amb el mateix iris.• Segon, és molt difícil de falsejar un iris i així fer veure que s’és una altra persona. A l’aeroport d’Amsterdam hi ha un sistema d’identificació de les persones a través de l’iris.

En la pel.lícula 2001, una odissea a l’espai (1968), d’Stanley Kubrick, l’ordinador de la nau espacial, que es diu HAL, és capaç

de veure les cares de les persones i deduir el que estan dient només llegint el moviment dels llavis.Kubrick, l’any 1968, pensava que l’any 2001 una màquina seria capaç de llegir els llavis de les persones. Hui en dia encara no ho hem aconseguit. No obstant això, la ciència avança i no seria estrany que d’ací a poc temps vérem la notícia en la televisió.

Francesc Serratosa, «Què és la biometria» (adaptació lingüística), dins Cavall Fort, núm. 1.104. Juliol 2008


71

Grans investigadores Segurament, Marie Curie no es podia imaginar que hi hauria màquines de rajos X a tots els hospitals i que servirien per a curar molta gent. Fes una breu biografia d’esta gran inventora del segle passat. Anota:

• Data i lloc de naixement i mort.

• Estudis.

• Descobriments que va fer.

• Premis que li van donar.

• Què va descobrir?

Petjades d´animals Cada animal té una petjada diferent. T’hi has fixat mai? Saps identificar les

petjades d’estos animals? Explica com ho has sabut.

cabra - serp - gos - ànec

• Explica què és la

biometria.

• Imagina’t que algú et vol

identificar molt

ràpidament. Tens algun

tret diferent de la resta

que et fa únic? Una piga

curiosa, una marca de

naixement...



Documents

M’agrada riure - Edebe...Et diverteixes amb jocs del món A Teeatt Zrouth li agrada molt jugar, per exemple a disfressar-se i a imitar personatges. En canvi, al seu veí no li agrada