Barcelona-Congrés Magazine VII

Curs 2015-2016

2

Carta del director Jordi Moncosí

Sumari 2. Carta del director. 3. Entreteniments. 4. Hem fet...Hem anat... 1r ESO, 3r ESO 5. Hem fet...Hem anat... 2n ESO 6. Hem fet...Hem anat... 4t ESO 7. Hem fet...Hem anat... Batxillerat. 8. Beques, TR, Projectes. 9. TEI, Cartes al director. 10. Acollida, Hort urbà. 11. ViP, sports. 12. Música. Ventall. 13. Mags, guerrers i sanadors. 14. Fotografia, MISTI, YLS. 15. Full HD, Cursa CI. 16. BARNERS. 17. Els nostres esportistes. 18. Entrevistem els profes. 19. Jocs Florals 20. Jocs Florals 21. Les festes. 22. Viatges. 23. Qui és qui. 24. Us trobarem a faltar.

Editada per Institut Barcelona-Congrés

Baró d’Esponellà, 1-15, 08031 Barcelona Tel. 933585559 Fax 934299419- Mail: a8035167@xtec.cat

www.congres.cat www.iesbarcelonacongres.blogspot.com

Realització Milenio www.milenio.cat

Coordinació i Disseny

César Carrasco

Correcció Sònia Llinàs

Consell de redacció

Cristina Calderón, César Carrasco, Patricia Córcoles, Eulàlia Homar, Sònia Llinàs, David Medina, Jordi Moncosí,

Montse Moreno, Elisenda Parera, Jesús Pedrós, Fco. Rodríguez, Casilda Ruescas, Mercè Sanz, Emma Solà,

Remei Solé, Laia Torrealba, Lluïsa de Yebra.

Agraïments Professorat, alumnat i personal PAS que hi ha participat.

EL MAPA DEL TEMPS Corren temps incerts i ja fa massa temps. L’altre dia en una reunió del gremi, un director deia que la formació que necessitàvem era la dels cursets de l’ONCE. Formació de la bona, on en Pitoniso Pito fa de coach per emplenar tra-vesses. Tot són incògnites, les plantilles, els currículums, les normatives, els calendaris. No ens penséssim pas, pe-rò, que som els únics. Més enllà de l’educació, ningú sap qui formarà govern. Cobrarem la pensió? On serem el curs vinent? Què passarà a Catalunya? Allò que persisteix tossudament són les urgències. Al ple de la pobresa de Nou Barris era patent. Els interrogants i les necessitats hi eren, però les ganes de sortir-se’n també. Els recursos, dubtosos però demanats com mai. Una cosa, no treu l’altra. Potser quan no veiem res, hem d’aprendre a mirar d’una altra forma. Escodrinyar la foscor i conformar amb les ombres, agosarats però també prudents, els nostres somnis. No sabem gaire cosa d’allò que depèn d’altres, però sí del que podem decidir nosaltres. Paradoxalment, veure el de sempre sovint no ens deixa imaginar. Potser ara és el moment oportú de prendre avantatge per projectar. Si les rutines ja no són possibles, assagem de crear i innovar. Si els altres poca cosa ens poden donar, fem-nos nosaltres el berenar, però seguim demanant la mortadel·la. Si ells són sords i muts, escol-tem-nos. Parlem nosaltres com hem fet els directors de la xarxa 0-18 que hem presentat 30 punts per millorar l’-educació a Nou Barris i han estat aprovats pel Consell Escolar del districte. És temps de projectes, perquè els projectes donen sentit a les coses. Res més indicat quan hi ha desorientació. No

podem esperar que ens obrin la porta i ens ensenyin el camí, l’hem de fer nosaltres. El nostre institut també hi vol

ser. Plantejar-se noves formes d’ensenyar mes enllà de la moda. Posicionaments innovadors o actualitzats, que

ens distingeixin i singularitzin alhora. Tot això perquè necessitem sentit. Els nostres alumnes en són àvids. Les des-

treses són importants, però dins del taller. Les peces del trencaclosques han d’encaixar. Tan important és el bosc

com els arbres. Sense melodia, les notes i els tocs, virtuosos o maldestres, no tenen sentit. Al Congrés no podem

esperar, babaus, si plou o fa sol, impàvids davant les isòbares que ens porten els vents. Hem de fer nous projectes

amb projectes i hem de sentir què passa pel costat i sortir del clos.

3

Els noms dels membres de la comunitat educativa del nostre institut Eulàlia Homar

Horitzontals 1. Científicament significa ‘missatger’ i el cel n’està ple. 2. Està substituint, però és la protagonista femenina del Pessebre vivent. 3. Nom d’origen grec, que significa ‘torxa’,i que comparteixen una tutora de 3r ESO i una cap. 4. Pedra preciosa que comparteixen la TIS i dues tutores de 1rESO, una sencera i l’altra sense cap. 5. El nom del president de l’AFA és homònim del “Manostijeras”. 6. A l’hora del te, prega pels seus alumnes nouvinguts. 7. El director i l’informàtic de la xarxa comparteixen el d’aquell qui va matar el drac. 8. És el femení d’ ‘ungit’ en grec i el comparteixen la conserge i una altra de les tutores de 1rESO. 9. És el protagonista, per excel·lència, del Pessebre vivent i significa ‘Déu salva’. 10. El seu nom és el diminutiu d’un objecte religiós del catolicisme, en castellà.

Verticals 11. El pare de la Sagrada Família de Natzaret que fa molts números per arribar a final de mes. 12. Tot i que significa ‘estimat’, va filosofar per poder matar Goliat amb una fona. 13. La tutora de 2n ESO que porta el nom de la patrona del mariners i dels pescadors. 14. El seu nom fa referència a una amanida que porta pa torrat i s’amaneix amb salsa anglesa. 15. El nom del nou conserge ve del grec i significa “instruït”. 16. És tutora i orientadora de 4tESO i, com el seu nom indica, dóna ‘suport’ a l’alumnat. 17. Ens hi referim socialment quan ens acomiadem informalment. 18. Diminutiu del nom de la mare de Joan Baptista, sense fer cap ‘juguesca’ en anglès. 19. Nom d’origen germànic que vol dir ‘protector decidit’ en català. 20. Nom que comparteixen (cap per avall) dues professores i té a veure amb el 25 de desembre.

4

Què hem fet, on hem anat? 1r ESO

Els alumnes de 1r d'ESO van anar al Zoo el passat 11 d'abril i van desco-brir les classificaci-ons i parts dels ani-mals. Van fer tallers on van poder expe-rimentar amb ma-terial biològics del propi Zoo.

Els nois i noies vam fer l’activitat del planetari. Dins d’un planetari ens van ensenyar tots els astres que hi ha al cel: constel·lacions, planetes, estels fugaços, la ruta que fa el Sol… També vam poder veure el sol a través d’un vidre que es protegia i amb

un telescopi especial que ens deixava veure les taques i les flames. Vam conèixer que el Gnòmon ens indicava on estava el Sol.

Els nostres alum-nes han participat, com cada any a les proves Cangur or-ganitzades per la Societat Catalana de Matemàtiques. Aquest any hem anat a la facultat de Física. L'alumne Patvakan Asa-tryan va quedar dins del 5% millors alumnes de nivell 1.

Els alumnes van anar al centre de comanda-ment integrat CCI dels FGC a la ciutat de Ru-bí. Allà els van donar informa-ció dels FGC i del CCI, des d'on es dirigeix i supervisa tota la circulació ferroviària del país.

3r ESO

Aquest mes de juny hem superat un gran repte, partici-pant en la triatló de la Mar Bella. Realitzant un recorre-gut de 100 metres nedant, 1500m corrents i 2000 m en bicicleta. Felicitacions a tots pel gran esforç.

5

2n ESO

Els grups de 2n vam anar a l'Espai Jove La Fontana per gaudir del DIA INTERNACIONAL DELS DRETS HU-MANS. Vam po-der viure a la nos-tra pell la situació de molts ciuta-dans.

Els alumnes de 2n vam passar un fantàstic dia passejant amb bicicleta fins el fòrum. Aquesta activitat es troba dintre de les activitats subven-cionades per l’IMEB.

A partir de dos itineraris diferents, els alumnes vam poder conèixer de primera mà, una part molt important de la nostra història i cultura: la muralla romana, la Catedral, la plaça del Rei, carrers d'oficis me-dievals...

Vam passar un bon matí amb l’equip del Barça d’hand-bol. Els alumnes van gaudir molt fent-se fotos i ani-mant els jugadors.

El departament d’Educació Físi-ca ens va por-tar a la Mar Bella a fer es-grima, ping pong i spiribol.

Aquest curs els alumnes de 2C i 2D han dut a terme un projecte promogut per Ajuda en Acció i Connectats.

6

4t ESO

Vam visitar el Mare-Nostrum, superordina-dor que ocupa la posi-ció 34 en l’àmbit mun-dial, però segur que és el més fotogènic de tots, està dins d’una antiga capella. També vam visitar el Museu dels ordinadors a la UPC.

Vam visitar el museu d'histò-ria de Catalunya centrat en el període que va des de la República fins al final de la Dictadura franquista. Els alumnes van fer un treball de recerca per a l'exposició i després van exposar els re-sultats als seus companys.

Els alumnes varen assis-tir a dos monogràfics: interessos professionals i formació i sistema edu-catiu que formen part del Projecte de Vida Pro-fessional a l’Espai Por-ta22 situat al centre de Barcelona Activa.

Els alumnes de 3r d'ESO que han cursat Cultura Clàssica i els alumnes de 4t que cursen Llatí van visitar el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelo-na on van poder veure els vestigis dels tallers d'è-poca romana i utensilis datats d'aquelles centúri-es. També van realitzar l'itinerari de Barcino, la Barcelona romana on van gaudir de les explicaci-ons guiades de les seves professores.

Vam anar al cinema, on vam poder veu-re la pel·lícula "El costat bo de les coses" en versió original.

A tecnologia vam fer un taller de robòtica amb LEGO. Estem aprenent com muntar i programar petits sis-temes robòtics amb l'ajuda dels nostres ordinadors.

7

Batxillerat

Vam anar al Cosmocai-xa a fer un taller on vam poder treballar com ho fan els científics d'Irsicaixa per tal d’esb-rinar quines vacunes podrien ser útils per immunitzar les perso-nes contra el virus de la immunodeficiència hu-mana (VIH) causant de la SIDA. Va ser una jor-nada molt enriquidora.

Hem visitat la central tèrmica de cicle combinat del Besòs. Hem fet una visita guiada per les instal·lacions que han substituït l’antiga central tèr-mica convencional de Sant Adrià del Besòs (les conegu-des tres xemeneies). La visita ha estat molt interessant.

Els alumnes van anar als c i n e m e s Girona a veure el film "Las vidas de Grace" de Destin Creston en versió origi-nal amb subtítols.

Els alumnes de 2n de batxillerat van fer una sortida a la UIC (Universitat Internacional de Catalunya). Allà van fer un Taller de Retòrica orientat a millorar les seves habili-tats expressives per parlar en públic. El taller ha estat molt ben rebut pels alumnes, que podran aprofitar les tècniques treballades per fer les seves presentacions dels Treballs de Recerca.

Els alumnes de batxillerat van demostrar les seves habilitats artístiques en la representació dels clàssics del Segle d'Or. Van deixar el públic bocabadat amb el seu insuperable estil.

Els alumnes de 4t d’ESO van par-ticipar a Vall-vidrera, en una cursa d'orienta-ció al bosc, cursa de llarga durada en la qual s'han d'orientar per les fites que es van distribuint en el trajecte.

8

Beques

Treballs de recerca de Batxillerat

Els nostres alumnes Javier Ra-mos, amb un treball sobre la Història social dels videojocs, i Judith Castro, amb un treball sobre la Manipulació dels ali-ments, han estat premiats a la XIV Mostra de Treballs de Re-cerca del Districte de Nou Bar-ris.

Aquest any, com ja vam fer l’any passat, dos alumnes de Batxille-rat, la Nolelia Fernàndez i el Karen Kirakosyian han estat selecci-onats per fer anglès a l’Institut Britànic dins el programa de be-ques gestionat conjuntament pel Consorci d'Educació de Barce-lona amb la Fundació Ramón Molines i l'Institut Britànic. Enhora-bona a tots dos!

Projecte Escoles + Sostenibles Lluïsa de Yebra

A partir d'aquest curs 2015-16, el projecte mediambiental Escoles + Sostenibles ha passat a ser triennal. Això significa que les accions que ara s'hi vinculen tenen una projecció en altres àmbits diferents als dels últims cinc anys (quan els projectes eren anuals) i una du-rada de tres cursos acadèmics seguits. És per això que hem començat a treballar per in-cloure a nivell curricular l'educació mediambiental com a eix transversal en totes les matè-ries que s'imparteixen als diferents nivells de l'ESO i el batxillerat. Tanmateix, estem estu-diant la instal·lació de mesures d'estalvi energètic al centre, a nivell del consum d'aigua, llum i gas, per poder-les fer efectives durant els dos propers cursos. Tirar endavant el pro-jecte no és una feina fàcil, els fruits no s'obtenen ràpid, però el canvis és van duent a ter-me mica en mica i el més important és que no deixem de ser-hi per aconseguir-ho.

El proppassat 1 de juny va ser el dia de l'estrena de la Mostra de Dansa de Barce-lona, al Mercat de les Flors. Van participar alumnes de 2n i 3r curs del Barcelona-Congrés amb d'altres instituts de la ciutat. Els assajos van ser intensos, complicats. Es van implicar els alumnes i molts profes-sors de diferents àrees. Els nostres alum-nes van demostrar unes capacitats artísti-ques increïbles i de treball cohesionat de grup, que van demostrar el dia de l'estre-na davant els convidats. Els felicitem i ani-mem a participar en futurs projectes. TOT DANSA 2016. ÈXIT APOTEÒSIC!

Programa de dansa de l'Ajuntament de Barcelona, el Dept. d'Ensenyament i l’Institut del Teatre

9

TEI Emma Solà

Aquest curs hem iniciat el programa TEI (tutoria entre iguals) al nostre institut on hi ha participat tots els alumnes de 1r i 3r. Aquest programa és una eina per ajuda a cohesio-nar l’alumnat del centre i acollir i acompanyar els alumnes de 1r que comencen la seva etapa a la secundària. Des d’inici de curs els alumnes de 1r han tingut un tutor de 3r que els ha anat acompanyant durant tot el curs a través de diverses activitats: les dan-ses escoceses, l’arbre de la tardor, la cursa solidà-ria, Sant Jordi... Tots hem gaudit molt de l’acompanyament fet pels alumnes de 3r. Gràcies tutors! I pel curs vinent ja esperem els nous alumnes de 1r per poder-los acollir igual de bé.

Cartes al director

Sóc en Yavor , tinc 13 anys, visc al barri del Guinardó i estudio al Barcelona-Congrés. També sóc un noi que li agra-da l'esport, sobretot el futbol, però com a l'estiu s'acaba la temporada, he de fer algun esport d'estiu com la nata-ció. Als meus amics i a mi ens encanta fer esport i sobretot a l'estiu, però surt molt car. M'agradaria que els joves de la meva edat poguessin entrar diària-ment amb un preu reduït a les piscines municipals ja que som estudiants.

Sóc el José Maria de 2n ESO i tinc 13 anys. Estudio a l’institut Barcelona-Congrés. M’agradaria que l’Ajuntament construís més skateparks a Nou Barris, perquè cada vegada que vull fer skate he de desplaçar-me molt lluny i no m’agrada. Quan vaig amb els meus amics faig més es-port anant i tornant que fent skate. M'agradaria que publiquéssiu la meva proposta. Moltes gràcies!

Sóc en Fabri de l'institut Barna-Congrés. Així no podem viure amb un veïns que sempre posen músiques de “El Barrio" a les dues de la matinada i ja estem tots cansats perquè si els intentem denunciar, podria ser que ens po-sessin a nosaltres a la presó, perquè aquest veí té família que treballa a l'Ajuntament. Tinc uns veïns que viuen des de fa més de deu anys a l’edifici i que ja han intentat de-nunciar-los i quasi els fiquen a la presó. Ens han explicat que, un dia el veí aquest que esta malament del cap, va agafar les escales i va trencar el porxo perquè el gos de l'antic propietari bordava. Facin alguna cosa!

Som l'Andrea i la Diana, de l'institut Barna-Congrés. Som del barri d'Horta i La Sagrera. Veiem que en els nostres barris hi ha molts terrenys abandonats, en aquests terrenys s'acumullen moltes deixalles i hi ha molta brutícia, sovint hi van molts adolescents a fumar, beure i drogar-se, també hi ha moltes rates. Volem comunicar-vos que voldríem aprofitar els ter-renys abandonats per fer locals, on els nens i nenes de 12 a 18 anys puguin expressar-se ballant i escoltar música gratuïtament. Pensem que a la nostra edat no tenim llocs on anar. Voldríem aprendre a composar música, a fer barreges, fer balls, etc.

10

A l'aula d'acollida donem corda al català, a les emocions i als somnis! Teresa Forcada

Hort urbà Jesús Pedrós

Al novembre de 2015 l’alumnat del grup d’acollida de 2n d’ESO va començar a fer-se càrrec d’una parcel·la a l’hort municipal que gestiona l’Associació de Veïns Torre Llobeta. Al llarg del curs hem anant aprenent moltes coses: des de fer cavallons a instal·lar un sistema de rec per degoteig que estalvia aigua alhora que permet que arribi una major quantitat a les arrels. L’últim que hem hagut d’aprendre és a posar canyes i encanyar les tomaqueres. Hem conreat cebes, enciams, raves, tomàquets i caputxines (unes flors comestibles originàries del Perú).

Aquest curs 2015-2016 la nostra aula d'acollida ha estat habitada per 57 alum-nes vinguts de 17 indrets diferents del món. Junts hem après de les històries de vida dels nostres companys. Al començament de curs vam crear el nostre bloc d'aula (http://veusmirall.blogspot.com.es/) on hem anat compartint algunes de les activitats que hem fet durant aquest temps. Us en fem un petit tast: La pri-mera activitat que vam fer la vam anomenar “Paisatges viscuts, paisatges esti-mats” i sense moure'ns de l'INS Barcelona-Congrés, hem pogut viatjar amunt i avall del planeta a través dels records de tots els companys i les companyes d'aula. Un dia molt especial vam fer una altra activitat batejada com “Convidades a l'aula o a taula?“ on vam entrevistar la Dèlia i l'Esther, alumnes del màster de Formació del Professorat. Ens van agradar molt les coses que ens van explicar i sobretot el seu entusiasme. Per Sant Jordi vam fer el nostre petit homenatge als refugiats i vam treballar el poema de la Joana Raspall “Si hagues-sis nascut en una altra terra” per després recitar-lo. L'aula d'acollida també ha tingut banda sonora i una de les cançons que ens ha robat el cor és “El mar” del grup Manel. Conèixer la cultura i la societat d'acollida també ha format part dels nostres aprenentatges. Per Nadal vam visitar la tradicional Fira de Santa Llúcia i vam aprofitar per veure algunes exposicions (“Figures del desdoblament” al centre Arts Santa Mònica) i botigues singulars com “El Ingenio”. El mes de Març vam anar a la Festa de Sant Medir al barri de Gràcia i vam arreplegar un munt de ca-ramels. Per acabar dir-vos que hem participat en el projecte col·laboratiu “Votem pel món “ i hem après moltes coses, des de fer d'homes i dones del temps per un dia fins a crear un programa de ràdio “Contes per millorar el món” on hem fet una adaptació del conte “El mur” de George Moustaki. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, la nostra història d'aquest curs s'ha acabat.

11

Departament Visual i Plàstica Cristina Calderón

Enguany, des del Departament d’Educació Visual i Plàstica hem engegat alguns projectes al centre. En primer lloc, hem volgut participar en les activitats culturals i celebracions popu-lars tot construint-ne les decoracions amb materials reciclats i sostenibles: al Nadal, a la festa de Halloween, per St. Jordi... També hem actualitzat alguns dels treballs exposats als passadissos, així com les produccions que s’exhibeixen a l’aula de dibuix. Hem potenciat l’elaboració de treballs creatius i plàstics, com el mapa mundi de plastilina que recull les dife-rents nacionalitats que conviuen al nostre ins-titut, o els capgrossos que reflecteixen aques-ta multiculturalitat, maquetes d’habitatges a escala. També hem fet treballs amb aplicaci-ons del mòbil que ens permeten crear anima-cions d’stop motion, hem escenificat i enregis-trat videos... Tot això sense oblidar els contin-guts més generals que hi ha dins de cada as-signatura. Ha estat un any ple de resultats interessants, en el qual els/les alumnes han pogut experimentar d’allò més amb diverses tècniques i llenguatges.

El Congrés es mou! Mercè Sanz

L’Associació esportiva de l’Institut Barcelona-Congrés continua apostant pels joves del nostre barri i per la promoció de l’esport en el temps de lleure. Aquest any s’ha fet un esforç per ampliar l’oferta d’activitats i mirar així d’arribar al màxim de gus-tos. Malauradament aquest esforç encara no ha vist els seus fruits. Enguany hem pogut tirar endavant les activitats de hip-hop, taekwondo, dansa i bàsquet. Aquest any l’AE Barcelona-Congrés ha estat homologada com a entitat i això ens ha permès que les famílies tinguin l’opció de sol·licitar beques per a totes les activitats que han estat ofertades. Beques que han arribat del 45 al 90% del cost de l’activitat. El proper curs també es dona aquesta possibilitat. Recordeu que les sol·licituds de les beques s’han de fer les dues primeres setmanes de setembre, no us despisteu! És per aquest motiu que engresquem els alumnes i les famílies que participeu d’a-questes activitats, que enriqueixen el nostre creixement com a persones, treballant els valors de l'esforç, de la superació, del companyerisme, de la salut del cos, etc. A més a més, fa un parell d’anys que per tal de promocionar una nova activitat i oferir a l’alumne la possibilitat d’una pràctica amb cost zero posem en marxa una activitat trimestral. Aquest any ha estat Bàdminton, ha estat un èxit amb una parti-cipació de 16 practicants, inclòs professorat. Hem realitzat també el torneig Inter-classes, on han participat els cursos de 3r a 2n de Batxillerat, el torneig de 1r i 2n d’ESO no va sortir endavant perquè l’alumnat no es va inscriure. Els guanyadors del torneig han estat l’equip “Súper Hot” de 2n de Batxillerat. Hem participat en el tor-neig intercentres de Corfbol amb l’alumnat de 4t d’ESO. S’ha mirat d’impulsar un torneig de voleibol però no s’ha fet ja que només hi ha hagut un equip inscrit. De cara al curs vinent hi ha noves propostes i sobretot moltes ganes que totes aquestes activitats puguin tirar endavant. ENGRESQUEU-VOS, QUE VAL LA PENA!

12

Música al Barna-Congrés Casilda Ruescas

Aquest curs hem realitzat diverses activitats amb els alumnes de música. Els de 4t van acudir al Palau de la música per realitzar un taller de percussió corporal, on ells foren els intèrprets de l'actuació final. També van realitzar treballs d'audiovisuals amb l'òpera, aprenent-ne la seva importàn-cia. Els alumnes de 3r han realitzat activitats de recerca amb el rock'n'roll. A més a més, els alumnes de l’optativa de 2n van realitzar mescles musicals a través del programa Audacity i van aprendre a rea-litzar les seves pròpies mescles musicals. Per finalitzar, amb els alumnes més joves, els alumnes de 1r van realitzar activitats amb instruments d'aula, van tocar la flauta i van realitzar cançons de coordinació musi-cal a través de “cups” (gots), les quals van representar a la trobada musical d'instituts de Nou barris.

Ventall Montse Moreno

Aquest curs en el 4t ventall s’han fet 3 pro-jectes. Durant primer trimestre, el projecte gru-met, on han pogut aprendre a treballar en equip, a conèixer el litoral, la diversitat bio-lògica de la Mediterrània, els instruments per navegar i la construcció i reparació de vaixells. Aquest projecte culminarà amb una navegació d’estiu que els portarà a navegar durant dos dies cap a Palamós. En el segon trimestre han treballat el pro-jecte “cuines del món” que va acabar amb un càtering pel claustre de professors. El tercer trimestre han fet el projecte “aula sonora” en el qual han pogut fer un progra-ma de ràdio i una actuació en directe amb música electrònica. A banda dels tallers i les classes a l’institut, durant dos dies a la setmana han pogut aprendre com és el món del treball, cosa que els ha ajudat a prendre la decisió de quin grau de formació professional s’adeq-ua més a les seves preferències i habilitats. L’alumnat del 4t ventall continuarà el curs vinent la seva formació en diferents cen-tres de formació professional. Els desitgem molt èxit!

13

Mags, guerrers i sanadors a les classes de Batxillerat David Medina

Els jocs de rol, RPG, per les seves sigles en anglès, Role-playing games, són avui molt coneguts entre una bona part dels alumnes. World of Warcraft, Skyrim, Dark Souls o Fallout es compten entre els jocs més jugats: per davant, d'acord amb les publicacions especialitzades, només hi ha els jocs de simulació esportiva i els jocs per a mòbil de descàrrega gratuïta. Utilitzar les mecàniques i dinàmiques dels jocs de rol a classe té un bon nombre d'avantatges des del punt de vista de la motivació de l'alumnat, i també des de la perspectiva del treball sobre la personalitat que és sempre la base dels jocs de rol ( i en el fons de l'educació). Per això, l'experiència que s'ha fet en Batxillerat aquest curs 2015-2016 amb ClassCraft, que és un joc de rol pensat com a guia per estructurar l'activitat educativa, ha estat molt positiva. Després d'un any de jugar a ClassCraft resulta clar que l'experiència ha valgut la pena, tot i que, sens dubte, hi hagi moltes coses que es poden millorar. Als alumnes els ha resultat fàcil connectar amb l'estètica de fantasia medieval que proposa el joc, amb consonància amb productes culturals com Joc de Trons o El senyor dels anells. El funcionament del joc se centra en el desenvolupament dels avatars que identifiquen cada jugador. Hi ha mags, guerrers i sanadors, que s'organitzen per equips i viuen diverses aventures, gràcies a les quals acumulen superpo-ders que després tenen la seva incidència en l'activitat de l’aula. ClassCraft ofereix un ventall molt ampli de possibilitats de joc. Cada sessió comença amb un esdeveniment que el joc assigna a l’atzar, ja sigui que un alumne respongui una pregunta relacionada amb la matèria, o expliqui un acu-dit, o que el profe balli al ritme de La Macarena. Un dels elements de més èxit del joc han estat les lluites amb els “final bosses”. En aquestes lluites llegendàries, tota la classe o un dels equips s’enfronta a un monstre fantàstic, el qual només pot ser vençut si el grup d’alumnes que lluita amb ell reuneix tots els seus coneixements de filosofia. I les victòries donen botins importants, armes poderoses, escuts màgics, elixir que pot servir d’ajuda als exàmens, etc. El proper curs seguirem jugant, perquè jugar és la millor manera d'aprendre.

14

2n premi. Autora: Sheila Boudount Títol: "Nosaltres" Amb aquesta temàtica de les flors i, la meva fotografia he volgut repre-sentar-nos: els estudiants. D’aquí ve el títol de l'obra. Aquesta imatge, la naturalesa i el nostre INS al fons, considero que ens descriu totalment. Entrem a l'institut sent petites poncelles, petits capolls amb color o no, amb una por impossible de quantificar un lloc desconegut, un món nou. Poc a poc, a mesura que passa el temps ens anem fent grans i les flors també, algunes cauen, com són els amics que se'n van, i les altres florei-xen i comencen a tenir pètals, com són els nens un cop a dins del centre, entre pissarres i passadissos. Però el final està cada cop més a prop, com tot en aquesta vida. Nosaltres ja som grans i les flors també han crescut. Malgrat això ara ja no hi ha res a fer: la vida s'acaba, les flors moriran i el mateix ens passa a nosaltres. Arriba un dia en què ja som massa grans, cosa que vol dir que el nostre camí pel Barna ja s'ha acabat i en dos dies marxarem.

1er premi. Autora: Luxin Wang Títol: "Una flor" Amb tot orgull, és batejat amb el nom de “La flor del dia”. Una flor que ens desperta al matí i ens convida a compartir el moment junts. Sempre ens fa brillar, com un tot de pólvores d’or que ens dissemina a tots.

MISTI Jesús Pedrós

Aquest curs l'Institut Barcelona-Congrés ha participat en el pro-grama MISTI, del Massachusetts Institute of Technology, de Bos-ton, actualment considerat la millor universitat del món. En el marc d'aquest programa, un alumne del darrer curs de la seva llicenciatura, Raúl José, ha vingut al nostre institut, on du-rant tres setmanes va estar fent classes (en anglès, naturalment), de física, ciències de la terra i medi ambient, i de psicologia de la percepció, a diferents cursos de batxillerat. El nostre alumnat va tenir l'oportunitat de gaudir d'una manera diferent de rebre les classes, i de millorar el seu nivell d'anglès. Per a Raúl José el programa representa una oportunitat de co-nèixer un sistema educatiu diferent.

Young life sport project César Carrasco

Young Life és una organització juvenil in-ternacional fundada l’any i formada per un grup de persones amb vocació de tre-ballar amb joves i adolescents. Aquest any al nostre centre estem treballant a les hores del pati per dinamitzar diferents activitats esportives.

Concurs fotografia: Les flors i l’institut

15

Una redacció to pepinaca primo, a full HD Salma Boudount

“Tetes”, “ninis”, “popus”, “chonis i canis”, “swaggers”, “primos”… Totes aquestes tri-bus urbanes que fa poc han sortit a la llum han aconseguit fer una revolució en els adolescents d’avui dia. Que, depenent dels casos en què es poden tractar, pot ser bo-na o pot ser dolenta. Com per exemple, el meravellós vocabulari que utilitzen per par-lar entre ells o com es tracten entre ells, o els fantàstics mots que han creat per desig-nar estats emocionals com “to rajada” que bàsicament és per dir que tens un embolic al cap, o “to pepino” o “to papo” usada per expressar que una cosa és la “hòstia”, “que passa tete” com a salutació, o la més usada “a full HD”, creada per un jove DJ, DJ Sweet Flow, que treballa en aquestes discoteques recents per adolescents de més de 14 anys, o com jo prefereixo anomenar-les “els chiquiparcs”, que bàsicament l’usen per absolutament tot, “Com t’ho vas passar ahir? A full HD tete” o “Com està aquella noia d’allà? A full HD suspri-mo”, etc. I ja ni parlar-ne de la vestimenta, que és la “pera” perquè et trobes de tot. Respecte la frase “hem de tenir respecte entre nosaltres” en aquestes tribus urbanes no s’aplica masa. Tant en nois com en noies, ja que com a salutació et poden deixar anar un insult i quedar-se tan “panxos”, però que eh, ho diuen amb “carinyu”. O donar-te un cop i que no passi res. Però que quan hi ha un tema pendent, i quan dic tema pendent vull dir debat ple d’insults, que si no es soluciona suposarà conflicte, és a dir, baralla, ja que els insults i els cops ja no són amb tant “carinyu”. Tot pot començar una tarda tranquil·la en la qual han quedat per anar-hi a la Maquinista o “Maqui”, plaça Catalunya o als “chiquiparcs”. On l’objectiu és anar-hi i lluir-se com galls d’indi. I aprofiten per posar-se la millor vestimenta que tenen a l’armari. Que allò per mi és fantàstic ja que et trobes a cada personatge i allò sembla un clan. És increïble! Llavors, gràcies a aquestes trobades, la seva popularitat puja al Facebook, aconsegueixen més números de telè-fons i es fan més coneguts entre persones d’aquell estil. En una tarda d’aquelles una persona pot acabar el dia molt bé o amb problemes fins al coll. Si no t’espaviles aquella mateixa tarda i ho soluciones civilitzadament ja pots anar fixant data i lloc per donar lloc a la batalla del segle, on els dos que tenen el problema es porten a tot el seu grup d’amics o clan, per barallar. I allò sembla la Segona Guerra Mundial on TOTS acaben amb alguna esgarrapada o blau. Que és un “show” ja que els cops volen i els insults són inevitables. I la disputa finalitza… Sincerament no tinc ni idea de quan acaba, suposo que quan un dels dos originadors del conflicte no pot més, o es rendeix. Però el que més em meravella és que després van presumint dels cops que han rebut, o de les marques que els hi ha quedat. És que no entenc res, que algú m’expliqui quin sentit té. Perquè un dels arguments és que “s’ho pas-sen bé, i allò els ajudarà a recordar-ho per un parell de dies més”. I ara és quan escoltem la versió del “guanyador de la baralla” que seria: “Li vaig fotre un parell d'hòsties que no flipes. El nano es va rendir, no podia més. Tots aquests dies de gym han donat resultat. Va ser una baralla a full HD”. I la versió del “perdedor”: “No vaig continuar perquè si no el tio acabava a l’hospital. Però encara que vaig perdre li vaig donar un parell d'hòsties al nano to pepinacas”. Però això també s’aplica en les noies, seria el mateix, però amb estirades de cabell incloses les que et pots que-dar sense un parell de flocs provinents del teu cap… Finalitzant, tot aquest tema d’aquestes tribus urbanes i els seus conflictes, és un tema que em sembla absurd. Molt absurd. Tinc amics que són així i no en tinc res en contra. Ara és quan podeu dir-me antiquada, “xapada a l'antiga...”. Però a mi no m’agradaria que els meus fills pertanyessin a aquestes tribus urbanes.

Cursa Corte Inglés Miryam Boudount

Students from our school participated in the 38th Corte Inglés anual race. There were around 65.000 people running in the race. It was a nice sunny day. The first group left at 9.30 A.M. in the morning and the rest a bit la-ter. The route was through the main streets of the city. It started in Pas-seig de Gràcia, then we headed towards Plaça Espanya, passed through Montjuïc and finally turned back to Plaça Urquinaona. The winners were the moroccan: Mourad El Bannouri, 2nd Otmane Btaimi and 3rd Mohamed Benhmbarka. For the first time the percentage of wo-men and men participants was equal, that’s 50%.

16

El passat mes d’abril, l’assemblea groga de Nou Barris em va convidar a participar com a membre de l’Associació d’Estudiants BARNERS a una xerrada sobre “Parlem de la Secundària a Nou Barris”. A la taula rodona també vaig compartir espai amb diferents punts de vista de directors/es, companys/es, professors/es i famílies. En el meu torn de paraula, vaig focalitzar el tema en el fracàs escolar i, això és, principalment perquè els alumnes no estem motivats. Els alumnes només estudiem per aprovar, però no per aprendre. Des del meu punt de vista, hi ha pocs estímuls per aprendre. Caldrien classes més dinàmiques i estimulants, i professorat més preparat, amb motivació i amb vocació per ensenyar ja que no és gens fàcil estar davant d’un grup de 30 d’adolescents. Els alum-nes que estan poc motivats i distorsionen la classe se’ls hauria d’atendre en grups més reduïts, amb atenció més adient a ells, més adaptada. Una solució podria ser disposar de més professorat, dos per classe, o bé més profes-sors de reforç. I més professionals de suport, psicòlegs, educadors socials, etc. Per contra, un punt positiu són els professors i professores que estan motivats i formats, que tenen vocació d’ensenyar, es nota molt i les seves clas-ses són molt millors. Les baixes, les baixes també ens afecten molt. Cada vegada que un professor o una professora es posa malalt o malalta, triguem més de dues setmanes a tenir substituts, i això és massa temps. Perdem temps de l’assignatura i això influeix a la nota a final de curs ja que no hem pogut rebre la matèria i aprenem menys. Necessitem més material de plàstica, d’educació física, més llibres, taules, etc., així com també millorar les ins-tal·lacions del centre, els lavabos, porteries del pati, etc. Al nostre centre, els estudiants tenen espais de participació, a través dels quals vehicular les seves queixes o sug-geriments, com el consell de delegats (on entre d’altres coses, també col·laborem en la configuració de les festes del centre) i l’Associació d‘estudiants BARNERS. Personalment penso, que al Barna hi ha professors molt bons, molt ben preparats i amb molts estudis. D’igual ma-nera, també crec que hi ha d’altres que no els veig preparats per enfrontar-se cada dia, sis hores, en total trenta a la setmana, davant 30 alumnes. Sincerament crec que a les aules hi ha un gran nombre d’alumnes, caldria més grups, i per tant, hauria d’augmentar també el nombre de professionals. Així es podrien evitar molts problemes a les aules i el dia a dia seria millor per a tots. També, una de les coses més preocupants avui dia al meu institut és la falta contínua de companyes i companys a 1a i 2a hora del matí. Però, especialment a primera hora. Sempre hi ha algú que falta i normalment són les matei-xes persones, més o menys, però tampoc afectava tant la resta de la classe. Últimament, el professorat està molt preocupat ja que aquest nombre de faltes va en augment. Cada dia som menys alumnes les que venim les tres pri-meres hores del matí. I cada vegada són més les que perden mínim una o dues classes de cada assignatura a la setmana. Ja per acabar, vull donar les gràcies a tots els professors i a totes les professores pel treball que fan cada dia, al llarg de tota l’estada al centre. Ja que, no només fan la feinada d’ensenyar-nos i suportar-nos, sinó d’educar-nos. Aquest és un tema principal i bàsic, però gens fàcil. Penso que al llarg de la setmana o del mes, s’haurien d’invertir una o dues hores a educar-nos, amb l’ajut d’especialistes. És una cosa de calaix. Si no hi ha educació i es veuen clarament faltes de respecte, és MOLT DIFÍCIL ENSENYAR!!!

Associació d'estudiants BARNERS Irene Cano

17

Els nostres esportistes Per Giuseppe i Stalin

En Jonathan Garcia té 15 anys i ve del Salva-

dor. És un alumne de 4t d'ESO i és un boig del

futbol.

1. ¿Hace cuanto tiempo juegas al Futbol?

Empecé a los 9 años.

2. ¿Cuál fue tu motivación para empezar a

practicarlo?

Ver a los grandes clubes, Barça, Real Madrid,

etc…

3. ¿Cuánto tiempo semanal le dedicas?

Entreno 3 días a la semana y cada entreno

dura 2 horas.

4. ¿Qué es lo que más te gusta de este depor-

te?

El trabajo en equipo, me gusta competir, com-

petir a un nivel muy alto. Me gusta esforzarme

al 100% en los entrenamientos para dar aún

más en los partidos.

5. Qué tienes en cuenta cuando sales a jugar?

Ganar, es el objetivo pero tengo muy en cuen-

ta la convivencia dentro del equipo, hacer que

el equipo funcione.

6. ¿Crees que has nacido con el don del fut-

bol o más bien con la perseverancia?

Con el don, desde muy pequeño se me daba

bien.

7. ¿Cómo ha sido tu trayectoria?

Difícil, ha sido complicada pero gracias a mi

madre y su apoyo estoy donde estoy.

8. ¿Te has presentado a las pruebas del Bar-

ça, porque?

Mi sueño, es llegar a ser profesional, jugar en

uno de los mejores clubes del mundo, como

es el FC Barcelona.

En Gurgen Yeghiazaryan té 15 anys i és de nacionalitat armè-nia. Fa 7 anys que va venir a Barcelona amb la seva família. En Gurgen practica el taekwondo i va ser campió de Girona i de Catalunya (2011-2014). 1. Quant de temps fa que practiques taekwondo? Fa 8 anys. 2. Quantes hores a la setmana practiques? I quins dies? Practico 10 hores setmanals, de dilluns a divendres. 3. Per què vas començar a practicar taekwondo? Sempre m'han interessat les arts marcials. Des que era petit m'agradava veure pel·lícules d'arts marcials i sobretot de Bruce Lee. 4. En què es basa aquest art marcial? Aquest art marcial es basa a fer combats mitjançant puntades de peu. També s'entrena la tècnica a través dels "poomsae". Són com unes coreografies on entrenes moviments de mans i peus. D'aquesta manera pots millorar la tècnica. 5. Com es guanyen combats en el taekwondo? Guanya qui té més punts. Primer de tot, els dos contrincants tenen proteccions. Si li dónes en el peto tens 1 punt; si li dónes un cop girant, tres punts. Si li dónes en el casc tens tres punts; si ho fas girant, quatre punts. També es pot guanyar si deixes K.O al rival o un K.O tècnic, que és quan al final del segon assalt un dels contrincants té més de 12 punts d'avantatge. 6. Que vas sentir quan vas guanyar el campionat de Catalu-nya? Molta alegria, a més, era el dia del meu aniversari, així que molt millor. 7. Què t'aporta a la teva vida diària el taekwondo? La veritat que em diverteixo molt practicant-lo. Moltes vegades vaig cansat del dia i quan surto de l'acadèmia ho faig amb mol-tes energies i motivació. 8. Creus que seguiràs molt de temps practicant aquest art marcial? T'agradaria provar-ne d'altres? Mai deixaré el taekwondo. Pot ser, provaria la boxa o el Muay Thai. 9. Que li aconsellaries a un noi o noia que volgués començar a practicar taekwondo? Doncs que en gaudeixi al màxim i que no tingui pressa per a prendre.

18

Entrevistem els profes Pels alumnes del Ventall

Entrevista a Guillem Portell 1. Per què vas escollir ser professor? Perquè vaig tenir un professor que em va agradar tant que em va despertar l’interès per aquesta feina. 2. Què és el què més t'agrada fer? Fer esport i trobar-me amb els amics. 3. Consideres que en l'educació els pares juguen un paper important? Sí, i tant. 4. Per què? Perquè els pares són els que més capacitat d'influir tenen en els nens. 5. Quins creus que són els problemes més importants quan es treballa amb adolescents? Crec que el principal problema és que la societat actual influeix en contra dels objectius de l'educa-ció. 6. Penses que fas bé la teva feina? Ho intento i sempre busco formació per millorar. 7. Quins aspectes de la docència consideres més rellevants? Despertar la curiositat dels alumnes perquè tinguin interès per aprendre coses noves. 8. De l'assignatura que ensenyes, quin tema consideres més important per al futur de l'alumnat? Crec que la comprensió lectora ocupa el primer lloc, ja que és necessària per estudiar qualsevol altra matèria i perquè els alumnes siguin ciutadans crítics. 9. Estàs d'acord amb els plans d'assignatura? Crec que el pla educatiu és el ressaltat d'un consens i per això procuro adaptar-m'hi a ell. 10. Quin missatge donaries als teus alumnes? M'agradaria transmetre’ls la idea que moltes coses que aprenen són bones.

Entrevista a Francisco Rodríguez 1. Quina es la teva professió? Professor d'educació Física. 2. Quants anys portes a la professió? Com a professor d’Educació Física porto 34 anys. 3. Quina és la teva pel·lícula preferida? “Que bello es vivir”, dirigida per Frank Capra, rodada el 1946. Crec que explica de forma molt explicita com seria la vida dels altres sense nosaltres. 4. Consideres l’educació dels pares important? Per què? És fonamental. Els «nens» no aprenen pel què dius, els «nens» aprenen pel que veuen. Això determina els seus hàbits, ja que fan el que veuen. Si un nen veu fumar, probablement fumarà. 5. Si es presenta l'oportunitat de canviar el treball el canviari-es? No, perquè jo podia fer moltes coses a la meva vida i vaig esco-llir aquesta professió. 6. T'agrada la teva professió? Sí, perquè veure créixer, progressar i aconseguir els seus objec-tius als alumnes em produeix molta satisfacció. 7. Quan eres petit què era el que t’agradava més fer? De petit era molt observador i m’agradava aprendre coses i després ensenyar-les als altres. Per això em vaig decidir a ser professor. 8. Quins hobbies tens? La música, la filosofia, l’esport, el cine, la cuina i dormir (riu). 9. Què t’agradaria canviar d’aquest institut? Doncs no ho sé realment. Crec que aconseguir més ordre per-

què els alumes entenguin que el que fan aquí els servirà en un

futur. Em sembla molt important.

Entrevista a Júlia Pérez 1. Quina és la teva profes-sió? Professora de llengua cas-tellana. 2. Quants anys portes a la professió? 30 anys. 3. Quina és el teu llibre preferit? -El Quijote, perquè em sembla en aquest llibre és el més complet i divertit que he llegit. 4. Consideres que a l’educació els pares juguen un paper important? Per què? -El paper dels pares a l’educació és fonamental, ja que si a casa no hi ha uns pares que eduquin els fills, a l’escola o a l’institut poca cosa podem fer. 5. Si es presenta l’oportunitat, canviaries de treball? -No, perquè m’agrada la meva feina. 6. T’agrada la teva feina? -I tant, però és tan intensa que de vegades acabo una mica estressada. 7. Quan era petita què volies ser? -Volia ser periodista, però quan feia COU em va agradar molt l’assignatura de literatura castellana i vaig decidir fer Filologia Hispànica. 8. Quins hobbies tens? -Els meus hobbies són llegir, caminar i anar a fer pilates. 9. Què t’agradaria canviar d’aquest institut? -M’agradaria que els estudiants treballessin una mica més. 10. T’agrada aquest institut? Per què? -M’agrada molt aquest institut perquè els alumnes són

molt simpàtics.

19

Jocs Florals 2016

Haizea Mullerach: HI HAGI PAU Canta sonat món, i no deixis de cantar perquè el dia que tu callis, ni hi haurà guerres, ni hi haurà pau. Si no voleu escoltar el xiulet d’un míssil i el córrer d’una nació, poseu pau! Pobres pobles en discòrdia en voler manar més. sisplau, pels poders que teniu, pels poders que us donen, pels poders que maten, poseu pau!

Albert Bometon: CÀNCER I LLÀGRIMES Ja fa una hora que sóc a l'hospital per càncer, estic esperant que m'ingressin a la planta quatre. Ben aviat comen-çaré la quimioteràpia. A partir d'avui, sóc mort. Fa dos anys que em van detectar càncer, dintre de poc ja m'enviaran a la planta dos. Gràcies a la quimioteràpia i els medicaments, el tumor s'ha eliminat del meu cos. Jo crec que ja és hora de presentar-me. Em dic Oriol i tinc dotze anys. Els meus pares es pensen que faré vida nor-mal quan surti de l'hospital. Jo crec que no... bàsicament perquè res ja no serà igual. Els meus amics no em reco-neixen, ara mateix no tinc cabells. Avui fa quatre dies que vaig tornar a l'institut, ja m'ha començat a créixer el cabell de nou. Els meus amics ja co-mencen a venir a buscar-me a l'hora del pati, ja tornen a somriure amb mi, no s'allunyen. El dia del meu aniversari vénen tots els meus companys de la classe. Conec una noia i comencem a parlar. Ens ex-pliquem coses que ens fa mal al recordar. Jo li explico que he tingut càncer, ella es posa a plorar sobre les meves espatlles. Dintre d'onze hores acabaran els cinc anys per assegurar que ja no tinc càncer. Llavors em desmaio al mig de la classe. Escolto sirenes al voltant de la cambra on estic. M'adono que estic en una ambulància. Una de les meves companyes és al meu costat fent-me companyia juntament amb un professor. Veig la noia plorar i plorar. Em desperto de cop en una llitera a la planta quatre, els metges estan amb els pares parlant i mirant-me. La mare comença a plorar i veig com el pare l'abra-ça. He estat pensant si havia estat un somni, llavors entra la mare i es posa al meu costat plorant, un metge s'apropa a l'altre costat amb una xeringa. La mare em diu que la miri en tot moment, que no serà dolorós, els ulls em comencen a caure, intento resistir-me però al final els tanco i no tornen a obrir-se.

CARTA PELS MEUS COMPANYS Això està dedicat als meus companys de classe, està preparat perquè quan jo mori es doni automàticament. Quan jo mori tot el que no sigui videojocs i consoles per la mare i el pare. Els videojocs i consoles per al meu millor amic, Jarque. Les fotos amb tots els meus companys, vull que es pengin al final de la classe, i quan s'acabi el curs els donin una cada un perquè es recordin de mi i una més a una persona a qui li volia dir que l'estimava i al final no he pogut, la Sofia. PD: NO vull que es perdi temps pensant en mi, que aprofitin el temps que tenen per estudiar. Perquè quan els arribi el moment no podran decidir si viuen o moren.

Irina Asoeva: ME SIENTO SOLA Encerrada en mi habitación desconectada de este mundo, pensando, reflexionando … Y solo me pregunto : ¿Para qué sirve vivir? Si al fin y cabo todos vamos a morir. No se como describir lo que yo siento, me siento vacía y sola por dentro. Mi cabeza solo dice : RÍNDETE! y mi corazón no para de decir : AGUANTAME!. A veces necesito, alguien que me abrace alguien que me diga que me quiere, alguien que nunca me suelte … y que a pesar de los problemas, NO DEJE CAERME!

20

Jocs Florals 2016

Arriba un moment que ja ni penso en el dia que se suposa que he d’estar. La setmana passada, mentre passejava morint-me de set bus-cant aigua, era a l’any 2863 aC quan vaig acabar bevent i mu-llant-me els peus al riu Nil. Portava una faldilla blanca agafada amb un cinturó daurat, unes sandàlies i un maquillatge una mica estrambòtic. Se suposava que jo havia de ser el faraó Adyib. Per sort, hi vaig estar allà menys d’un dia, si no hauria enderrocat alguna piràmide o provocat alguna catàstrofe com quan vaig ser a Roma: fent de patrici se’m va cremar la meva pròpia villa. Encara no sé com fer parar aquesta màquina. Maleït el dia en què se'm va ocórrer construir-la o plantejar-me fer realitat aquells invents de les pel·lícules. Vull tornar a casa. Estic cansat. Avui, després d’intentar treure el fum que sortia de la polsera aquesta que em transporta d’un lloc a un altre sense cap tipus d’ordre, he acabat enmig del camp. A prop meu hi ha un ca-vall amb un pelatge marró molt ben cuidat i una sella de mun-tar. Al costat hi ha dos homes, també a cavall, vestits d’una manera una mica ridícula i amb unes trompetes a les mans. Ara que m’hi fixo, anem tots tres vestits iguals. Porto unes mitges de color verd fosc, unes botes negres, un vestit una mica pompós que m’arriba fins als genolls de color marró i, al cap una mena de barret amb una ploma molt elegant. -Ei! Què, ja has acabat d’orinar? Encara ens queda un bon camí…- em crida un d’ells. -Sí, sí. Ja hi vaig!-. Intueixo que he de fer alguna cosa, si no, no tindríem tanta pressa. Pujo al cavall i intento seguir la història, com si res no hagués passat. Ja he après la lliçó quan un dia intentant explicar que jo era un professor d’història científic i perquè servia una màquina del temps quasi acabo a la foguera de la plaça del poble. Fent veure que sé sobre el tema, aconsegueixo esbrinar cap a on anem i què hem de fer, mentre intento aguantar l’equilibri i no caure del cavall. Avui m’ha tocat ser l’herald de Sa Majestat el rei de la Corona d’Aragó, Jaume I, i se suposa que he d’entregar un missatge molt important a la comtessa d’Urgell, Aurembiaix (Auri pels amics), que de moment està vivint a Valladolid. Entre vosaltres i jo, crec que aquests dos alguna cosa es por-ten entre mans. Crec que tot això és interès polític, però ara mateix la meva opinió sobra. He llegit per sobre la carta i, d’aquí un parell de dies se cele-brarà una cerimònia en honor a Ermengol VIII d'Urgell, el pare de la nena, i el que nosaltres coneixem com Sant Hilari. El motiu crec que és la victòria d’una de les guerres, però

L'alumna Sheila Boudount de 1r Batxillerat ha estat guardonada amb

el 2n premi de narrativa dels Jocs Florals de Nou Barris. La cerimònia d'entrega de premis, el 25 de maig al Parc Tecnològic, va celebrar-se amb gran entusiasme i alegria de tots els presents.

tampoc és rellevant, és només una excusa per reunir-se. Ja estem de tornada a Miravet, on tindrà lloc la celebració. Tota la ciutat està entusiasmada i eufòrica per la imminent arribada dels comtes d’Urgell. A les portes de la muralla hi ha diversos oficials: uns amb flo-rets a les mans i, altres subjectant banderes a banda i banda de l’entrada. Mentre anem de camí al castell, passejant per la ciutat veiem dones amb cotilles decorades i faldilles llargues fins als peus fent els últims retocs, els soldats amb armadures excel·lents supervisant cada detall, homes carregant sacs i portant carretes de fusta d’un lloc a un altre... És evident l’esperit de festa: nens corretejant, joves ballant a les places acompanyats de flautistes, mercaders preparant les paradetes de formatges i mels amb banderoles de colors, joglars i bufons entretenint als veïns... la olor de l’alegria s'es-tén per tots els carrerons. Estem a punt d’entrar al castell per avisar la nostra tornada. Tot m’està sortint bé… i m’estranya molt. En un moment o altre l’espifiaré. -Au vinga, ara entrarem a la sala i li has de dir que ja hem tornat i que hem fet tot el que ens ha manat.- -Jo?- contesto a un dels homes que han estat amb mi aquest parell de dies. -Home, i si no qui? Ha estat la teva responsabilitat, nosaltres només t’hem guiat…- -Ostris, si, si...- -Què vols dir amb ostris?- -No res, tranquils…- se m’havia oblidat que no hi era al segle XXI. Dos soldats ens obren les portes i, amb seguretat entro dis-posat a parlar amb el rei. M’he quedat bocabadat quan l’he vist al tro: és un nen, i tindrà com a molt deu anys! No m’ho puc creure, però intento tancar la boca i improvisar algunes paraules. -Hola, vull dir… Bona tarda Sa Majestat. Hem obeït les ordres de la vostra mercè i ja estem aquí. La il·lustre Aurembiaix ha acceptat sense protestar i amb un generós somriure als llavis la vostra invitació. A l'alba, entraran els seus carruatges per la ciutat amb… amb...-. Nooo, està tornant a sortir fum de la polsera. Pffff… -Agafeu-lo, que no s’escapi, al calabós!- ordena de seguida el petit que està assegut a la seva enorme cadira. Òstima amb el nen… Quin vocabulari, ni que jo hagués decidit engegar això. Espero que en no res torni cap a casa, i si no és així, hi haurà un capítol més en aquest diari. La veritat és que no sé com acabarà això, i tampoc vull saber-ho.

21

Les festes

Al Castaween, els alumnes de 4t d'ESO van fer passar molta por a tots els alumnes del cen-tre mitjançant els seus perso-natges macabres. Els alumnes de 1r cicle ho van viure molt intensament i amb molta por. Al pati van gaudir de les cas- tanyes i dels tallers que va pro-posar el consell d'estudiants.

La festa de Nadal va ser molt lluïda. Els alumnes van decorar els passa-dissos i les aules amb material reciclat i, amb l'ajuda de la Laia Torre-alba van construir un gran pessebre vivent. Els alumnes de primària de les escoles adscrites van gaudir de fer cagar el tió i visitar els Reis Mags.

Per Carnestoltes, molts dels alumnes es van transformar en Batman, Wally, Sherezade, prín-ceps i princeses... van gaudir de les actuacions, balls i del concurs de comparses. Aprofi-tem per donar l'en-horabona a Batxi-llerat que en van ser guanyadors.

Per celebrar aquest dia tan especial, aquest any vam realit-zar diferents actes a Torre Llobeta. Vam començar amb l’acte d’entrega de guardons literaris, i també vam gaudir d’actuacions musicals a càrrec dels propis alumnes.

22

Viatges

El passat 18 de febrer, els alumnes del nostre institut van anar a esquiar a la Massella. Primerament, al matí, es

van fer uns cursets de diferents nivells per poder aprendre més sobre el nivell de cadascú. En el nivell 1, van ense-nyar les tècniques bàsiques de l’esquí, i al nivell 3 van anar a aprofundir més les tècniques. A la tarda, van deixar dues hores de temps lliure, i alguns van anar amb el telecadires fins a dalt. Molts alumnes van acabar dient una gran reflexió: “Esquiar esta bé, però el millor és al final quan et treus les botes, sembla que estiguis en un núvol!”

Els alumnes de 4t ESO vam anar com a viatge de fi de curs a Portaventura (Salou) durant dos dies i una nit.

Van ser dos dies fantàstics, tots volíem un dia més i perquè no volíem marxar. Vam passar la nit a un hotel mera-vellós, que es deia "Hotel Caribe", aquest simulava les illes Caribenyes amb una piscina que pretenia ser una platja pròpia del Carib. Vam menjar gofres i vam cridar i pujar a les atraccions com si no hagués un demà. I el millor de tot va ser que vam estar molt units i anàvem gairebé tots junts o en grans grups a les atraccions o a qualsevol lloc.

23

Qui és qui?

Charo Martín Elena Medina Montse Moreno Jordi Moncosí Lisa Vilallonga Gemma Casadesús Maria Domingo Susana Griell César Carrasco Eulàlia Homar Remei Solé Natàlia Salvador

24

I us trobarem a faltar…

Us trobarem a faltar!

Tant de bo s'obrin totes les portes i et rebin amb un "Benvinguts!". Tant de bo que la vida no fos batalla i que et tregui a ballar quan balla. (Txarango)