mallorquí de la marina

  • View
    127

  • Download
    11

Embed Size (px)

Transcript

El m a l l o r q u d e l a Mari n a

H-27 Dialectologia Catalana Sofia Bort Jess Adell Nria Gil Pau Monfort

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

ndex de contingutsIntroducci............................................................................................................................................3 Domini lingstic del catal..................................................................................................................3 LLENGUA en contraposici a DIALECTE.........................................................................................3 Divisi dialectal del catal....................................................................................................................4 1. Catal occidental..........................................................................................................................5 2. Catal oriental..............................................................................................................................6 Ubicaci geogrfica..............................................................................................................................7 Ubicaci histrica.................................................................................................................................7 1. Resum histric i social.................................................................................................................7 2. Anlisi histrica: causes de la mallorquinitzaci del parlar a Trbena........................................7 El catal occidental: el valenci.........................................................................................................10 1. Caracterstiques..........................................................................................................................10 1.1. Vocalisme (coincideix amb el nord-occidental).................................................................10 1.2. Consonantisme...................................................................................................................10 1.3. Morfosintaxi.......................................................................................................................11 1.4. Lxic...................................................................................................................................12 El valenci meridional........................................................................................................................13 El mallorqu de la Marina...................................................................................................................13 Conclusions........................................................................................................................................16 Bibliografia.........................................................................................................................................17 Annex: textos transcrits del dialecte de Trbena................................................................................18 1. Text 1: As sord...........................................................................................................................18 2. Text 2.........................................................................................................................................18

2

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

IntroducciAquest treball que desenvolupem a continuaci ha estat elaborat per a lassignatura H27 anomenada Dialectologia Catalana. En ella cada grup elabora una presentaci oral i un treball escrit. Al nostre grup ens ha tocat exposar el mallorqu de la Marina, el dialecte de Trbena i la Vall de Gallinera. Formem el grup quatre estudiants de magisteri: dos de l'especialitat d'educaci musical i dos de l'especialitat d'educaci primria. La dialectologia s la branca de la lingstica que estudia els dialectes geogrfics. Els dialectes sn les varietats de parla d'una zona determinada, els parlants de la qual no tenen gaires dificultats de comprensi amb els parlants de les altres varietats de la mateixa llengua, tot i que tenen d'algunes diferncies Per a poder elaborar aquest treball, el primer que hem fet s intentar entrar dins del bloc dialectal al qual pertany Trbena per mitj de la seva situaci geogrfica. Una vegada lhem localitzada hem entrat a la seua histria i, com no podia faltar, en el seu parlar. Durant la recerca hem tingut ms dificultats de les esperades, sobretot quan ens hem posat a buscar una mostra oral, ja que Trbena s un poble d'uns 800 habitants aproximadament i no compta amb cap grup musical, ni entrevistes, ni programa de rdio a la xarxa en els quals poder-nos basar i agafar una mostra. Tot i aix hem pogut contactar amb una xica que ens deixar una entrevista que ha de fer a alguna persona gran de Trbena.

Domini lingstic del catalEl domini lingstic s el conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua. El catal s parlat, actualment, per uns deu milions de persones, repartides entre Espanya, Frana, Itlia i Andorra. Dins del domini lingstic del catal, hi ha zones que parlen un altre idioma, com l'arans a la Vall d'Aran o el castell a regions de l'interior del Pas Valenci o la zona de La Fenolleda, a la Catalunya Nord, on es parla occit. El catal s la llengua oficial del pas d'Andorra i de tres comunitats autnomes: Catalunya, les Illes Balears i el Pas Valenci. Per es parla tamb en una franja de la comunitat aragonesa (que va de nord a sud, ocupa les tres provncies i t una amplada d'uns 15-30 km. amb 50 municipis d'Osca, 5 de Saragossa i 25 de Terol), la petita regi del Carxe a Mrcia, el

3

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

departament dels Pirineus Orientals de Frana, i a la ciutat de l'Alguer (Sardenya).

LLENGUA en contraposici a DIALECTEAbans hem explicat que un dialecte s una varietat geogrfica duna llengua, per qu s una llengua? Una llengua s un sistema de signes lingstics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llenges presenten diferncies que impossibiliten la comunicaci entre els seus parlants. Algunes voltes han sortit ideologies, que lluny de la cincia, pretenen desprestigiar un dialecte duna llengua en funci dun altre. Per tots sn una part del patrimoni cultural i mereixen el mateix respecte. A continuaci vull ficar una ancdota que li va passar a un component daquest grup: Un dia anant per Barcelona va preguntar a un vianant com sanava a la Sagrada Famlia i li va respondre si parle b parle catal, si parle malament parle valenci.

Divisi dialectal del catalDes d'un primer moment en l'assignatura vam dividir els dialectes en dos grans blocs. Per qu ho vam fer aix? La divisi en dos grans blocs actual la devem a l'escriptor Manuel Mil i Fontanals a lany 1861. A continuaci volem introduir all que ens ha semblat ms important de la seva biografia per a comprovar totes les coses que va fer a favor de la literatura catalana. Manuel Mil i Fontanals (1818-1884), filleg, erudit i escriptor. Va nixer a Vilafranca del Peneds i se'l considera un dels impulsors de la Renaixena, grcies als seus esforos en la restauraci dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia. Es va llicenciar en Dret als Estudis Generals de Barcelona. Entre 1838 i 1844 va estudiar a Pars i va estudiar directament sobre els manuscrits la poesia provenal. A partir de 1845, retorn a Catalunya, es va doctorar en Filosofia i Lletres i un any desprs guany la ctedra de Literatura a la Universitat de Barcelona. Fou membre de l'avui anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1858), com el seu germ gran Pau Mil i Fontanals, eminent teric de l'art, que ho fou el 1851. Cal remarcar la seva activitat com a historiador de la literatura medieval catalana i la seva intervenci, a les darreries del segle XIX, en les polmiques sobre la unificaci de l'ortografia. L'any 1861 va proposar la divisi dialectal de catal en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. 4

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

A continuaci podem veure una imatge actual que segueix respectant els lmits esmentats anteriorment en la separaci dels dos blocs. A ms inclou tots els dialectes que ms tard parlarem dells.

1. Catal occidentalEl bloc occidental del catal s el conjunt de dialectes del catal, parlats a l'oest de Catalunya concretament a quasi la provncia sencera de Lleida, al oest de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Tamb es parla a la Franja, a Andorra i al Pas Valenci. La caracterstica ms notant d'aquests dialectes, a diferncia dels del catal oriental amb el que es contraposa i que veurem a continuaci, s la d'absncia de neutralitzaci en vocals tones, s a dir, ni el pas de a i e tons en [], ni el d'o tona en [u]. El catal occidental inclou els segents dialectes que al mateix temps estan dividits en subdialectes.1.Catal nord-occidental oRibagor oPallars

5

El mallorqu de la Marina

Dialectologia Catalana

oLleidat 2.Valenci de transici oCatal tortos oMatarranyenc oValenci del Maestrat 3.Valenci oValenci apitxat oValenci alacant oValenci castellonenc oValenci meridional oMallorqu de la Marina (Ser el que ens centrarem desprs per a poder explicar

el parlar de Trbena.)oValenci murci (desaparegut)

2. Catal orientalEl bloc oriental del catal s el conjunt de dialectes del catal parlats a l'est de Catalunya a les provncies de Girona i Barcelona senceres i l'est de Tarragona. Tamb es parla a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer. La caracterstica ms notable d'aquests dialectes, a diferncia dels del catal occidental amb el qual es contraposa i que hem vista anteriorment, s la neutralitzaci de la a i e tona a [] (menys a l'Alguer on ha evolucionat a /a/) i d'haver-hi substituci de la o tona per [u] (menys a l'illa de Mallorca). El catal oriental in