MANEIG I TRACTAMENT

DE LES ÚLCERES PER PRESSIÓ

(UPP)

Rosa Soteras Corbella

Hospital d’Igualada. Gener 2014

1

Pressió prolongada damunt una zona corporal

Dificultat circulatòria

Isquèmia

Envermelliment permanent de la pell (úlcera de Grau I )

ETIOLOGIA

Pell lesionada a nivell de l’epidermis i dermis ( úl cera de Grau II )

Ferida o nafra ( úlcera de Grau III )

Necrosi i afectació osteo-muscular ( úlcera de Grau IV )

Evolució

CuracióDestrucció progressiva

dels teixits 2

FACTORS DE RISC

1.- Factors de risc primaris:

◦ Pressió directa que indueix a anòxia, isquèmia imort cel·lular.

◦Cisallament, són forces paral.les en un plaperpendicular, per ex. quan el pacient està malassegut.

◦ Fricció, és el frec de la pell amb altressuperfícies, apareix isquèmia cutània, per ex.flictenes

3

2.- Factors de risc associats a la pressió.

◦ Alteracions nutricionals:- Hipoproteïnemia- Manca de vitamina C- Manca d’oligoelements com el ferro, coure i - Manca d’oligoelements com el ferro, coure i zinc.

◦ Edat◦ Mobilitat◦ Incontinència◦ Nivell de consciència◦ Fàrmacs

4

Zones de risc

Les localitzacions més freqüents de les UPP

5

Epidermis i dermis lesionades però no destruïdes

Característiques:

Grau I

Pell vermella, rosada, que alpressionar no es quedapal.lida.

6

Grau II

Epidermis i dermis destruïdes,que afecta a capessubcutànees. Pèrdua decontinuïtat i/o flictenes

Característiques:

Vores poc delimitades, pocexudatives, aspecte net i sensenecrosi.

7

Capa subcutània destruïda iamb deteriorament cel·lular al’epidermis que provoca unacavitat a la dermis.

Grau III

Característiques:

Pell trencada, afectaciómuscular i presencia d’ exsudati esfacels susceptibles d’infecció.

8

Capa subcutània destruïda i ambdeteriorament cel·lular al’epidermis que provoca unacavitat a la dermis. Teixitmuscular i ossi envaïts.

Grau IV

muscular i ossi envaïts.

Característiques:

Exsudat abundant, teixit necròtic,esfàcels amb alt risc d’infecció.

9

Nutrició /Ingesta 4. Bo 3. Regular 2. Dolent 1. Molt dolent

Estat mental 4. Orientat, alerta 3. Apàtic 2. Confús 1. Inconscient

Activitat 4. Deambulació autònoma

3. Deambulació assistida

2. Pot seure 1. Allitat

Mobilitat 4. Total 3. Lleugerament 2. Molt limitada 1. Immòbil

DATA:

ESCALA DE NORTON

Puntuacions : De 5 – 9 risc molt altDe 10 a 12 risc altDe 13 a 14 risc mig De 15 a 20 risc mínim/ no risc

L’Escala de Norton té el límit inferior en 20. El risc de patir una úlcera es produeix quan la puntuació total és < o = 14

10

Mobilitat 4. Total 3. Lleugerament limitada

2. Molt limitada 1. Immòbil

Incontinència 4. Continent 3. Incontinència ocasional

2. Incontinènciaurinària

1. Incontinènciadoble

TOTAL:

Cures d’infermeria de prevenció de les UPP 1.- Seguiment de la valoració de risc: enregistrar cada 7 dies, excepte per a

pacients amb risc ( diari-UCI,..). 2.- Valoració de la pell i la seva integritat cutània: valorar diàriament la pell en

el moment de la higiene, utilització d’ àcids grassos hiperoxigenats.3.- Maneig de la pressió: utilització de superfícies especials pel maneig.

Material: - Coixins- Coixins- Protectors de talons i colzes de poliuretà- Matalassos reductors de pressió- Butaca anatòmica- El llit anatòmic, que permet diferents postures per canviar la pressió.- El matalàs dels llits és de fibra polimèrica termosensible i la funda segellada de PVC elàstic en totes direccions (no posar mai ni rus ni fundes de cap mena).

4.- Valoració nutricional, prevenció de la desnutrició.11

Cures Generals del pacient amb UPP

1.- Valoració del pacient,utilitzar escales de valoració, com NORTON, edat avançada, farmacs,..IC, Diabetes,…

2.- Eliminar i alleugerir la pressió

3.- Suport nutricional, fer valoració, mirar parametres bioquimics, albumina, trasferrina,linfos,..suport si cal de complements com

3.- Suport nutricional, fer valoració, mirar parametres bioquimics, albumina, trasferrina,linfos,..suport si cal de complements com Arginina .

4.- Suport emocional, identificar cuidador principal.

5.- Control del dolor,Escala analògica visual EVA en cas de dolor es pot adm tt. analgèsic sota pres. mèdica.

12

13

Cures específiques de la lesió1.- Valoració de la lesió

– Localització– Estadi– Mida– Característica del teixit: NECRÒTIC, ESFACELAT, DE GRANULACIÓ– Presència de exsudat, SI ES PURULENT, SERÒS,HEMATIC, ABUNDANT,..– Estat de la pell perilesional, INTEGRA, MACERADA, ECzEMATOSA.– Estat de la pell perilesional, INTEGRA, MACERADA, ECzEMATOSA.– Signes d’infecció, EXSUDAT PURULENT MALA OLOR VORES INFLAMATS,

FEBRE– Dolor, CONTINU, INTERMITENT, NOMÉS EN LA CURA– Temps de la lesió

2.- Neteja de la ferida

– Utlitzarem aigua i sabó i sèrum.– No utilitzar els antisèptics de forma rutinària, són citotòxics.

14

3.- Desbridament : és l’acció de retirar els teixits desvitalitzats.

- desbridament quirúrgic ( sala quirúrgica )

Cures específiques de la lesió

- desbridament quirúrgic ( sala quirúrgica ) - desbridament tallant ( habitació) - desbridament enzimàtic - desbridament autolític

15

Cures específiques de la lesió

Cura:

◦ La cura en ambient humit és la que manté encondicions fisiològiques i ambientals el llit de lacondicions fisiològiques i ambientals el llit de laferida, afaborint la cicatrització i ha demostrat tenirmés efectivitat clínica i econòmica que la curatradicional.

16

Cura en ambient humit. Classificació apòsits

◦ Un apòsit ha de complir uns requisits essencials:

– Maneig de l’ exsudat– Maneig de l’ exsudat– Facilitar l’ intercanvi de gassos– Mantenir la tª al llit de la ferida– Protegir la pell perilesional– Impermeable devant els agents externs.

17

Tipus apòsits

◦ Escumes: son esponges polimèriques moltabsorbents, ajuden a un desbridament autolític,estan cobertes per una capa de poliureta , que les fasemioclusives i permet l’ intercanvi de gasos. Podensemioclusives i permet l’ intercanvi de gasos. Podencombinar-se amb altres productes

◦ Àcids grassos hiperoxigenats: milloren lamicrocirculació i eviten la deshidratació de la pell.

18

◦ Alginats, fets de sals de calci i algues marines encontacte amb la ferida absorbeixen l’ exsudat, tépropietats hemostàtiques, pot ulilitzar-se en feridesinfectades i precisa d’un apòsit secundari

Tipus apòsits

◦ Productes de col·lagen: estimulen el creixement deteixit de granulació.

19

Tipus d’ apòsits

◦ Hidrogels, producte composat el 96% d’ aigua i laresta hidrocoloide o alginats, afavoreix eldesbridament de esfacels per autolisi. Precisa d’ unapòsit secundari.

◦ Hidrocoloides: apòsit pioner de les cures en ambienthumit. Composició carboximetilcelulosa-sòdica, faque mantenir les úlceres en ambient humit. Sónsemioclusius. Es col·loquen en fase de granulació.

◦ Productes barrera: fan una barrera impermeable a la pell i la protegeixen la humitat.

20

Tipus d’ apòsits

◦ Carbó: fets de carbó actiu, actuen com a filtre i absorbeixen la mala olor.

◦ Silicona: formats per una red de poliamida amb gel ◦ Silicona: formats per una red de poliamida amb gel de silicona, es fan servir en fase de granulació, no maceren la pell perilesional. Indicat en ferides doloroses, pells fràgils.

21

Tipus d’ apòsits

◦ Apòsits amb plata: la plata es un antimicrobià tòpic,s’ han utilitzat durant molts anys cremes, pomades,..Actualment es fan servir els apòsits de plata, quealliberen ions de plata a la ferida i son actius contraalliberen ions de plata a la ferida i son actius contrales bacteries, fongs i virus, fins i tot MRSA +

22

CÀRREGA BACTERIANA:

És la concentració de germens per gram de teixit de la lesió.Hi han 3 termes diferenciats, segons la quantitat de gèrmens presents

1.- Contaminació : la flora bacteriana no representa un problema per a l’organisme.

MANEIG DE LA INFECCIÓ

2.- Colonització : hi ha un augment de la població microbiana, tot i que l’organisme segueix tenint el control.

3.- Infecció : es produceix quan hi ha presència de 10 (elv5) bacteris per gram de teixit i va acompanyat de signes inflamatoris.

factors relacionats :

- amb l’úlcera ( esfacels, teixit necròtic,exudat, eritema,edema dolor, malaolor … )- propis del pacient ( edat, estat nutricional, malaties cr)- propis del germen ( virulència, patogènia i capacitat de produir **biofilms …) 23

REPERCUSIONS CLÍNIQUES DE LA INFECCIÓ.◦ Manifestacions locals: inflamació ( edema i calor), dolor, mala olor i exsudat purulent.

En altres ocasions pot donar lloc a un enlentiment de la cicatrització ofins i tot a unahipergranulació.

◦ BIOFILMS, són ecosisitemes microbians que es formen en el llit de la ferida,englobades en una matriu de polisacàrids extracel.lular que produeixen i que nodeixen de ser una estrategia de defesa, poden ser d’ un o varies colònies bacterianesdeixen de ser una estrategia de defesa, poden ser d’ un o varies colònies bacterianes

◦ Manifestacions sistèmiques 1.- Cel.lulitis, es l’ extensió de la infecció afecta a pell i teixit subcutani, potacompanyar.se de febre i linfangitis,2.- Osteomelitis, es la infecció de l’os, a vegades dóna poques manifestacions locals.3.- Bactirièmia, complicació sistèmica més greu, presenta símptomes generals comfebre, hipotensió i quadre confusional.

La utilització d’ ATB sistèmics s’ha de reservar en casos de Cel.lulitis, Osteomelitis,Bacteriemia.

24

BIOFILMS

25

ACTUACIÓ DAVANT UNA ÚLCERA INFECTADA

1.- Neteja i desbridament.

2.- Recollir cultiu:2.- Recollir cultiu:- Biòpsia tisular.- Aspiració percutània.- Frotis amb Hisop.

26

Determinació bacteriològica d’infecció

◦ Biòpsia tisular, es tracta de recollir una mostra de teixit amb elbisturi.

◦ Aspiració percutània, es la recollida de mostres a partir de lapunció-aspiració de solució salina en lesions poc exsudatives.

◦ Frotis amb Hisop, detecta microorganismes de superfície, es útilper la detecció de MRSA.

27

Tractament de la infecció

◦ Neteja, debridament.En cas de que els signes clínics d’ infecció no essolventin, amb la neteja i desbridament caldrà buscarun tractament més especific segons cultiu bacterià.un tractament més especific segons cultiu bacterià.

◦ Antisèptics, antibiòtics locals, antibiòtics sistèmics iapòsits antimicrobians.

28

Antisèptics

◦ Per norma general no utilitzar-los, ja que sóncitotòxics.

◦ En cas d’utilitzar-ne:◦ En cas d’utilitzar-ne:- Utilitzar el menys tòxic.- Fer-ho servir en un temps determinat.- Després de netejar una ferida amb antisèptic irrigar-ho amb sèrum fisiològic.- Respectar el temps d’actuació de cada antisèptic.

29

Característiques dels antisèptics

30

Característiques dels antisèptics

• Àcid acètic (en solució aquosa al 2%), s’utilitza contra la pseudomona i al mateix tempsdesapareix la mala olor, s’utilitza en forma de foments durant 5 minuts i és tòxica per lescèl·lules vives.

31

ANTIBIÒTICS LOCALS

◦ Sulfadiazina argèntica, es el més eficaç. Abarca germens Gram+ i Gram -, especialment pseudomones i alguns fons comcàndida.

◦ Àcid fusídic, eficaç devant Gram + i MRSA.

◦ Mupirocina,eficaç devant Gram + MRSA i Gram -, com Proteuso E. Coli.

◦ Metrodinazol, efectiu contra els germens anaerobis, de granutilitat per la mala olor.

◦ Nitrofural, poc actiu devant germens Gram – i pseudomones, ité un elevat índex de reacions adverses grals.

32

Antibiòtics sistèmics

◦ Cal limitar-los a indicacions concretes com són:osteomilitis, cel.lulitis i sepsis. Sempre sotaprescripció mèdica i previa identificació delsmicrooorganismes.microoorganismes.

33

◦ Son eficaços davant les ferides infectades, a méstenen efectes beneficiosos sobre el procés decicatrització.

◦ La plata actua alliberant ions quan interactua amb elexsudat de la ferida , que fan unes reaccions i canvis

APÒSITS ANTIMICROBIANS

exsudat de la ferida , que fan unes reaccions i canvisestructurals en les bactèries.

◦ La plata es efectiva davant un ampli nº de gèrmens,normalment no produeixen efectes 2ª.

◦ L’ eficàcia dependrà de la quantitat de plata queportin i pel seu mecanisme d’ alliberació.

34

Solució netejadora no antisèptica

◦ Compost de polihexanida. Serveix per ladescontaminació, el rentat i el manteniment en lescondicions òptimes per a la cicatrització de les ferides.

◦ No és citotòxica.

◦ Elimina les males olors.

◦ Permet que es desengatxin els biofilms bacterians.

35

CURES PAL.LIATIVES I UPP

◦ Evitar l’aparició d’ úlceres per pressió.◦ En cas d’ úlceres plantejar objectius terapèutics◦ En cas d’ úlceres plantejar objectius terapèutics

realistes, evitar tècniques agressives.◦ Mantenir neta i protegida la ferida, seleccionant

apòsits que ens permetin distanciar les cures.◦ Evitar i controlar la mala olor.◦ En situació d’ agonia, primar el confort del malalt.

36

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

37