Manual Interins

2

www.ccoo.cat/ensenyament [email protected]

0. EDITORIAL Que no tenganyin. Aquest s el primer objectiu de la publicaci que tens entre mans. CCOO tofereix una guia per mouret en la normativa que regeix la Borsa de treball del personal docent del Departament dEnsenyament. La normativa s complicada, i qualsevol error en omplir les sollicituds o en fer les gestions pot tenir males conseqncies. A ms de la guia escrita, saps que sempre podrs comptar amb lassessorament de CCOO als diferents locals, telfons i a [email protected] . Per la normativa de la borsa no s noms enrevessada, s profundament injusta. El treball a la borsa sha fet molt ms precari. Es fan contractes de qualsevol temps parcial, pel 86% de la jornada del titular de la plaa, es perden drets i permisos, no es paga el juliol... Una situaci de desigualtat greu, de discriminaci en drets i salaris, per a fer el mateix treball que la resta de docents. No en tenim prou amb saber. Hem daconseguir canvis. Hem de lluitar. La lluita vol estratgia, vol uni, vol comproms i per aix ens hem dorganitzar. Aix s el ms important que tofereix CCOO. Que siguis company, que siguis companya en la lluita, que la teva veu sigui protagonista al costat de moltes altres veus. No s impossible. Ja va passar. Durant la transici, el moviment del professorat inter i del professorat no numerari va ser la clau de volta de la dignificaci del treball docent i del canvi pedaggic. Des de llavors i durant anys, lluitant i negociant, havem aconseguit millores per al personal inter i substitut: equiparaci de salaris i complements, aplicaci de permisos cada vegada ms similars als del funcionariat, cobrament del mes de juliol, compromisos destabilitat... Hem perdut moltes daquestes conquestes, per no per sempre. Shaur de tornar a fer el qu sha desfet. Igual? No, millor, amb les teves idees, amb la teva voluntat i els teus interessos, amb els teus projectes. I amb els del company, i amb els de la companya, collectivament. No deixis que ho facin sense tu. Tens un lloc a CCOO. Montse Ros Secretria General de la Federaci dEnsenyament

3


1. NDEX 2. EL PROFESSORAT INTER I SUBSTITUT..................................................................................................p4 Qui som? Quins deures tenim? Quins drets tenim? 3.LA BORSA DE TREBALL DEL PERSONAL DOCENT ................................................................................p5

Requisits generals dincorporaci Qui forma la llista Quines dades es registren a la borsa de treball Condicions de permanncia a la llista Lexpulsi de la llista 4. LES ADJUDICACIONS DELS LLOCS DE TREBALL .................................................................................p7

Adjudicacions destiu Els nomenaments Jornada laboral i salari del professorat inter i substitut 5. LATUR.......................................................................................................................................................p13

Sollicitud de la prestaci datur Durada de la prestaci Quantia de la prestaci Situacions singulars Jornades inferiors a la sencera i atur Vacances no gaudides 6. RETRIBUCIONS .........................................................................................................................................p16

Qu cobrem a la nmina? Crrecs de coordinaci Qu ens descompten a la nmina? 7. ACCIDENT LABORAL I BAIXA PER MALALTIA......................................................................................p19

Accident laboral Protocol dassistncia sanitria

Retribucions durant la baixa pe malaltia 8. PERMISOS i LLICNCIES .........................................................................................................................p21 9. QUADRE- RESUM ......................................................................................................................................p24 10. OPOSICIONS ............................................................................................................................................p26 11. COM SOBREVIURE?................................................................................................................................P28

4


2. EL PROFESSORAT INTER I SUBSTITUT QUI SOM? La llei de la Funci Pblica defineix el professorat inter com el que presta serveis amb carcter transitori en virtut d'un nomenament. El personal inter docent s'anomenar funcionari/ria inter(professorat inter) si ocupa una plaa que no t titular assignada, o funcionari/ria inter substitut (professorat substitut) si ocupa una plaa que t titular assignada que, de manera transitria, no ocupa el seu lloc de treball amb motiu duna llicncia, excedncia o perms. A la prctica, anomenem personal inter el que gaudeix d'una vacant, s a dir, dun nomenament d'un any sencer, a mitja jornada o a jornada completa, i personal substitut el que t un o ms nomenaments de durada i jornada variables durant el curs. Queda clar, doncs, que tant un treball com l'altre, en cap cas s treball fix perqu, com a molt, dura un any. El treball fix a la funci pblica s'adquireix a travs d'un concurs-oposici. No hem de confondre tampoc aquests collectius amb altres dins l'administraci que tenen contracte laboral i no sn, per tant, funcionaris/es: professorat de religi, fisioterapeutes, tcnics d'educaci infantil... QUINS DEURES TENIM? Tenim els mateixos deures que qualsevol persona funcionria, per les successives retallades a lensenyament pblic han afectat significativament les nostres condicions de treball. En el cas de les vacants, el nostre horari laboral s de 37,5 hores a la setmana, de les quals 7,5 es destinen a preparaci de classes, correcci d'exercicis, etc.; aquestes no cal fer-les al centre. Les altres 30 sn les hores de treball amb alumnat i les de reunions i activitats del centre, que no sempre sn d'horari setmanal fix. La distribuci d'aquestes hores varia segons si es treballa a primria o a secundria. En el cas de les substitucions per, i amb carcter transitori1, sha establert que la jornada es reduir en funci de lhorari lectiu (hores de docncia directa amb alumnes) que tingui la persona que transitriament no ocupa el seu lloc de treball. Aquesta jornada pot representar entre un mxim de 92% i un mnim del 33% de la jornada total (100%) que fa la persona a la qual substitum. Per saber com es redueixen les jornades i com afecten el nostre salari podeu consultar les pgines 10, 11 i 12 del manual. QUINS DRETS TENIM? En teoria, els mateixos drets que la resta de funcionariat, excepte els que es deriven de:

La durada del nomenament (no es genera antiguitat en ser d'un any mxim cada nomenament) excepte per la percepci de triennis i sexennis.

El requisit de ser funcionari de carrera per exercir determinades tasques de direcci o coordinaci o per demanar determinats permisos i llicncies.

El requisit de ocupar un lloc de treball vacant (personal inter) per determinats permisos i llicncies. Les reconversi generalitzada de vacants en substitucions, a la prctica, impedeix el gaudi de determinats drets vinculats a la jornada completa de treball (100%).

En la prctica, doncs, els drets sn diferents i, des de CCOO, sempre hem reclamat i aconseguit millores que acosten la situaci laboral d'un i altre collectiu. Ens queda encara, per, fora cam per recrrer. En aquesta revista podrs consultar les llicncies, els permisos, les reduccions i les excedncies en cada situaci (consulta detingudament el captol 8)

1 Acord GOV/60/2012 de mesures excepcionals en matria de personal docent no universitari durant el perode 2012-2015. DOGC 6158 de 27.6.2012

5


s evident que, com a qualsevol persona que treballa, el dret de vaga est garantit, i qualsevol limitaci o represlia contra aquest dret est penada per la llei.

3. LA BORSA DE TREBALL DEL PERSONAL DOCENT LA BORSA DE TREBALL DEL PERSONAL DOCENT Cada curs escolar, el Departament confecciona una llista nica a Catalunya, formada per les persones candidates a cobrir provisionalment llocs de treball en centres pblics del Departament, en rgim dinterinitat o substituci. Requisits generals per a la incorporaci a la borsa Amb carcter general, per formar part de la borsa sha de participar en alguna convocatria realitzada pel Departament dEnsenyament i complir els requisits daccs que en cada cas sexigeixin. Els generals sn aquests:

Tenir nacionalitat espanyola o daltres estats membres de la Uni Europea. Tenir divuit anys complerts i no excedir els seixanta cinc. No patir cap malaltia ni tenir cap limitaci fsica o psquica incompatible amb lexercici de les funcions

corresponents al cos i la especialitat. No haver estat separat/da, ni estar inhabilita/da per a lexercici de les funcions publiques. Tenir el certificat de suficincia de catal o una titulaci equivalent. No ser funcionari o funcionria de carrera o en prctiques del cos al qual es vol accedir. Tenir la capacitat adequada per impartir les rees i matries curriculars corresponents a lespecialitat

del lloc de treball que sha docupar. En el cas del cos de professorat densenyament secundari, cal tenir un ttol oficial de mster que acrediti la formaci pedaggica i didctica, o b complir alguna de les condicions dexempci del mateix.

A banda, cada cos de professorat i especialitat demandada t uns requisits especfics regulats a la convocatria. Qui forma la llista?

1. Personal que ha prestat serveis interinament en algun cos docent no universitari a lAdministraci del Generalitat de Catalunya, ordenat dacord amb el temps de servei.

2. Les persones que no han prestat serveis com a personal inter o substitut docent per han superat la fase doposici dalgun procs selectiu per a la provisi de places de funcionariat docent i no han estat seleccionades, ordenades segons la puntuaci obtinguda en el procs selectiu.

3. Les persones admeses en algun dels concursos pblics convocats pel Departament i que no han estat nomenades com a personal inter docent o no han estat desprs del darrer ingrs a les llistes de candidats i candidates, ordenades segons lany de la darrera convocatria en qu van participar i segons el nmero dordre assignat a la convocatria.

El nmero dordre de la borsa de treball s el definitiu per a tot el curs escolar. Al llarg del curs sobren nous terminis per modificar les dades que consten a la borsa (les especialitats, els mbits territorials...). Les persones poden consultar en lnia les dades que hi consten, identificant-se amb el codi dusuari o dusuria del XTEC o, si no en tenen, amb un codi del registre dusuari o usuria temporal que facilita el mateix sistema.

6


Quines dades es registren a la borsa de treball? Les dades personals, que es poden modificar al llarg del curs. Les especialitats reconegudes. Els mbits territorials corresponents als serveis serveis territorials2 del Departament d'Ensenyament

i del Consorci d'Educaci de Barcelona per treballar a jornada sencera. Els mbits territorials per a les diferents jornades redudes. La disponibilitat per treballar en centres d'educaci infantil i primria per al professorat inter que tingui

especialitats de secundria. Els llocs de treball especfics i els centres amb caracterstiques especials.

Pots romandre a la llista sense que et nomenin si:

Tens una llicncia per infantament, paternitat, per malaltia comuna o accident, acolliment, adopci i la

presentes als Serveis Territorials. Sollicites que no et nomenin per poder tenir cura de fill, per tenir cura de familiars amb discapacitat o

malaltia greu, per violncia de gnere, collaborar amb una ONG, o causa greu justificada. Sollicites que no et nomenin per causa de fora major (el temps imprescindible. La fora major la

valora el Departament). Sollicites que no et nomenin per fer estudis de nova especialitat o relacionats amb l'ensenyament (un

curs). Sollicites que no et nomenin perqu ocupes un altre lloc de treball en el moment del nomenament. Ocupar un crrec poltic, crrecs electes retributs i amb dedicaci exclusiva.

El Departament et traur de la llista si:

Renuncies, no acceptes la destinaci adjudicada o no prens possessi del lloc adjudicat. No acceptes un nomenament ofert, que consta com a preferent, encara que la no acceptaci no es

formalitzi per escrit. No participes en els processos de nomenaments sense causa justificada, quan estiguis obligat a

participar-hi. Renuncies a un nomenament vigent. En cas de renuncia cal comunicar-ho 3 dies abans per no perdre

remuneraci quan facin la liquidaci de les retribucions. No comuniques la finalitzaci del nomenament en el termini de 24 hores des de la comunicaci de la

Direcci del Centre. Has estat sancionat/da, mitjanant expedient disciplinari, per falta notria de rendiment o per

lincompliment greu dels deures i les obligacions derivats de les funcions prpies del lloc de treball. Aix mateix, no ser incls a la borsa de treball docent, una vegada finalitzat el seu nomenament,

aquell docent que hagi mostrat un rendiment insuficient que no comporti inhibici o una evident i documentada manca de capacitat per ocupar el lloc de treball i que impedeixi complir les funcions assignades, mitjanant expedient administratiu contradictori i no disciplinari, un cop escoltada la Junta de Personal Docent corresponent.

2 A Catalunya hi ha 10 serveis territorials: Consorci dEducaci d Barcelona, Barcelona comarques, Baix Lobregat, Catalunya Central, Maresme valls Oriental, Valls Occidental, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de lEbre.

7


4. LES ADJUDICACIONS DELS LLOCS DE TREBALL A) LES ADJUDICACIONS DESTIU Aquesta convocatria anual estableix el procediment per ocupar vacants a dedicaci completa (d1 de setembre a 31 dagost) amb carcter provisional que, per algun motiu (p.ex. la manca doposicions), no han estat ocupades per al curs que comena. Amb carcter general, pot participar el personal docent funcionari i, voluntriament, el personal docent inter de la borsa de treball amb serveis prestats. La convocatria concreta de cada any indica lobligatorietat o no de participar a les adjudicacions provisionals. Les destinacions poden ser per un curs o dos segons indiqui la convocatria. El procediment s telemtic i

Noms serveix per una sola vegada (per als nomenaments que es publiquen al juliol) Es poden demanar centres de tot Catalunya i de qualsevol servei territorial Noms es poden demanar especialitats que es tinguin a la borsa de treball, per no cal demanar-les

totes Noms sadjudiquen jornades senceres duna durada dun curs (vacants a jornada completa)

Per a ladjudicaci dels llocs de treball, el professorat sorganitza per collectius ordenats per prioritat, assignant primer els llocs de treball als collectius de professorat funcionari i, en darrer lloc, al collectiu de professorat inter. Dins del collectiu, les adjudicacions es resolen per fases: proposta, confirmaci, elecci i ofici. Fase de proposta de la direcci del centre. La direcci del centre pot proposar determinades persones per ocupar places de tipus singular (places de centres de nova creaci, aules dacollida, unitats suport educaci especial, atenci a la diversitat, places de nous cicles formatius...). Cal tenir, com a mnim, 24 mesos de serveis comptats a 31 agost. Fase de confirmaci: Pot sollicitar per aquesta fase el professorat inter sempre i quan hagi estat nomenat al mateix centre durant tot el curs (d1 de setembre al 31 agost) i hagi prestat un mnim de 48 mesos de serveis com a inter o substitut, a jornada completa. Linteressat/da ha dinformar a la direcci del centre on ha prestat serveis durant el curs que sollicita la confirmaci al mateix centre. Fase delecci: Sadjudica un lloc de treball en un dels centres, municipis, zones o comarques sollicitades (es poden demanar fins a 60 llocs). Fase d ofici: Ladministraci adjudica un lloc de treball directament al docent. En cas de fase dofici la convocatria ha de fixar quin s lmbit dofici (per exemple dos serveis territorials en el cas de les provncies de Barcelona i Tarragona o b dins de lmbit dun ST en el cas de les provncies de Girona i Lleida). Durant aquests ltims dos cursos no sha aplicat la fase dofici al professorat inter. La resoluci definitiva dadjudicacions se sol publicar en el mes de juliol, per normalment es publica una de provisional amb anterioritat, amb un perode per poder formular reclamacions. El personal inter i substitut que hagi participat en el procs i no hagi obtingut cap destinaci, participa en els actes dadjudicacions per cobrir llocs de treball vacant i substitucions que es vagin produint amb posterioritat.

8


Aquests actes sn telemtics, es coneixen amb el nom de nomenaments, solen comenar a partir del 30 dagost i es regeixen per les dades que es tinguin registrades a laplicatiu de la borsa de treball Per a saber-ne ms: http://ves.cat/boD8 B) ELS NOMENAMENTS Aquest s el nom colloquial que rep el procediment dadjudicaci de llocs de treball posterior a les adjudicacions destiu, i que es fa servir abans de linici de curs i durant tot el curs escolar per cobrir els llocs de treball que no shan cobert en el procediment anterior i els que es van generant amb motiu de labsncia justificada i transitria del lloc de treball dun altre docent al llarg del curs. El nomenament s el document que formalitza ladjudicaci i estableix el vincle laboral amb ladministraci. El personal de la borsa de treball docent sordena en collectius per a les especialitats de primria i de secundria. Dins de cada collectiu, sordena pel nmero dordre, de menor a major. A primria hi ha 4 collectius : 1) Mestres amb serveis prestats 2) Mestres sense serveis prestats 3) Professorat de secundria amb disponibilitat per a primria amb serveis prestats i 4) Professorat de secundria amb disponibilitat per a primria sense serveis prestats. A secundria hi ha dos collectius: 1) Professorat de secundria amb serveis prestats 2) Professorat de secundria sense serveis prestats. Amb anterioritat a ladjudicaci es publica, al web de cada servei territorial, linterval dels nmeros dordre del personal inter/substitut de la borsa que participa a lacte, en funci de les necessitats del servei. Per a cada lloc de treball es convoca a una persona candidata daquest interval, dacord amb les especialitats docents que t demanades i de la prioritat manifestada quant als mbits territorials. Ladjudicaci tamb s telemtica i, a diferncia de les adjudicacions destiu...

Serveix per adjudicar places als nomenaments telemtics durant tot el curs (a partir de finals dagost) Adjudica substitucions de jornada complerta i de jornades redudes Pot adjudicar vacants (poquetes, sobre tot a finals dagost i comenament de setembre) Pot adjudicar substitucions de qualsevol especialitat que es tingui a la borsa Adjudica places al Servei Territorial que es tingui com a preferent

Les vacants i substitucions sadjudiquen seguint lordre de prioritat dels criteris segents :

Especialitat Tipus de jornada (les jornades sagrupen en 5 blocs) Tipus de centre (primer els centres ordinaris i desprs els centres i els llocs de treball especials)

Les dedicacions sollicitades per les persones que formen part de la borsa de treball es corresponen als blocs 1 a 5 respectivament: Dedicaci sollicitada Blocs Jornades que es poden adjudicar

1 Bloc 1 : jornada entre 1 i 0,86 se li poden adjudicar llocs de 1; 0,92 i 0,86 0,83 Bloc 2 : jornada entre 0,83 i 0,75 se li poden adjudicar llocs de 0.83; 0,78 i 0,75 0,66 Bloc 3 : jornada entre 0,70 i 0,63 se li poden adjudicar llocs de 0,70; 0,66 i 0,62 0,50 Bloc 4 : jornada entre 0,58 i 0,42 se li poden adjudicar llocs de 0,58; 0,50 i 0,42 0,33 Bloc 5 : jornada 0,33 se li poden adjudicar llocs de 0,33

9


A la prctica, aix vol dir, per exemple, que si el candidat t disponibilitat per ocupar llocs de treball amb una vacant (1) tamb se li poden assignar jornades inferiors, del 92% o del 86%, amb la conseqent reducci de salari. Durant el mes de novembre (2012) hi haur un termini extraordinari per poder modificar les dades de la borsa ja que el Departament permetr que per la petici de jornada sencera no sigui obligatori demanar tot l'mbit del servei territorial preferent. Els dies de realitzaci dels actes telemtics depenen de cada servei territorial i el calendari mensual dactes sanuncia a cada pgina web. En aquest tipus dadjudicacions, els candidats autoritzen que sels facin notificacions a travs de-mail de manera que, en el moment en qu sels adjudica un lloc de treball, sn informats de la franja horria en qu shan de connectar al web per consultar el resultat final de la seva proposta dadjudicaci i, si laccepta, cal que simprimeixi la credencial per lliurar-la a la direcci del centre. Si no es vol acceptar la proposta d'adjudicaci, cal indicar-ho a l'apartat Accs al resultat individual de l'adjudicaci de l'aplicaci. S'ha de tenir en compte que el rebuig d'aquesta proposta comporta l'exclusi de la borsa de treball de personal docent, llevat que s'allegui un motiu justificat. En aquest cas, s'ha de fer arribar un document acreditatiu a la seu del servei territorial corresponent. La recent reducci de jornada i salari del professorat substitut suposa una degradaci gravssima de les seves condicions de treball, que safegeix a la prdua daltres drets a fruit dels acords de CCOO amb el govern, com ara el cobrament de juliol amb 6 mesos treballats. Implica, a ms, greus problemes en lorganitzaci i la gesti dels centres de treball i, en conseqncia, afecta significativament la qualitat de latenci educativa dels i les alumnes. CCOO sha oposat radicalment a aquesta mesura amb tots els instruments possibles i, encara avui, mobilitzem tots els recursos al nostre abast i a tota la comunitat educativa en contra. I ho farem fins que aconseguim la seva retirada definitiva. Durada dels nomenaments en cas de...

Reincorporaci de la persona titular: La reincorporaci de la persona titular produeix sempre el cessament de la persona que la substitueix.

Vacances i festius: Mentre la persona titular continu de baixa, els contractes de substitucions no s'interrompran durant les vacances de Nadal, Setmana Santa i caps de setmana.

El cessament es far efectiu quan finalitzi el perms o llicncia que ha motivat el nomenament o, en qualsevol cas, el 30 de juny.

Tots els nomenaments d'interins docents per a una vacant posteriors a l'1 de mar tindran com a data mxima de finalitzaci el 30 de juny.

Nomenaments de difcil cobertura Per a adjudicacions molt especfiques el Departament podr donar publicitat de la vacant o substituci (per mitj del tauler d'anuncis i a travs de la web del servei territorial corresponent) i obrir un termini per tal que els interessats/ades sollicitin aquestes places. El lloc s'adjudicar a l'aspirant que ho solliciti atenent als criteris segents: el servei territorial marcat com a preferent, el collectiu al que pertany i el nmero de barem, d'acord amb les bases de les instruccions de gesti de la borsa. Per a determinats llocs de treball que requereixin un perfil molt especfic es requerir entrevista prvia. Amb carcter general totes les substitucions de difcil cobertura que s'adjudiquin sn irrenunciables, donat que s'han sollicitat expressament. s molt important seguir les informacions del web de cada servei territorial. Prova de capacitaci per especialitat: El Departament dEnsenyament estableix la superaci duna prova que certifiqui la idonetat de la persona que ha docupar una vacant o substituci per impartir determinades especialitats de la formaci professional o

10


dels cicles darts plstiques i escoles oficials didiomes. Estan exemptes daquesta prova les persones que acreditin una experincia laboral o docent dun mnim de 6 mesos en lespecialitat corresponent. Les proves es realitzaran en els centres on les persones interessades hagin estat nomenades per primera vegada. Si no es supera la prova, el nomenament no tindr efectes i la persona candidata quedar exclosa de la borsa de treball per aquesta especialitat. Curs iniciaci dinterins Durant el primer curs en qu hagin estat nomenats professorat inter o substitut per a tot un curs escolar en un mateix centre docent, els mestres i professors/es seguiran un curs d'iniciaci a la tasca docent en centres pblics per desenvolupar correctament les funcions docents. Aquest curs constar d'una fase presencial i d'una fase de tutoria, a crrec d'un professor/a experimentat que els guiar durant el primer curs com a docents; aquesta fase de tutoritzaci ser avaluable. La duraci dels cursos ser de 45 hores ( 30 hores presencial i 15 de treball ) Aquest apartat no s aplicable al personal docent que, en accedir al seu primer nomenament com a inter o substitut per a tot un curs escolar, tingui una experincia docent prvia de dotze mesos o ms en els darrers tres cursos escolars. JORNADA LABORAL DELS PROFESSORS INTERINS DOCENTS NOMENATS PER A SUBSTITUCIONS A PARTIR DEL CURS 2012-2013 A partir de l'1 de setembre de 2012, la jornada dels professors interins docents nomenats per a la substituci transitria del lloc de treball s'adequar proporcionalment a les activitats de docncia directa amb alumnes, amb horaris de treball inferiors als establerts amb carcter general, que sn aquests:

Les substitucions docents cobriran la part horria corresponent a les activitats lectives amb alumnes (activitats docents amb grups classe, activitats de suport i d'atenci a la diversitat) sense incloure-hi les reduccions lectives per tasques de direcci i coordinaci dels titulars dels llocs de treball. La jornada laboral dels substituts inclour tamb, proporcionalment, un horari per activitats complementries fins assolir una jornada

MESTRES PRIMRIA

ADULTS (cos de

mestres)

PROFESSORAT SECUNDRIA ,

ADULTS (cos de secundria) EOI i AP i Disseny

Hores lectives 25 22 20 Hores no lectives (complementries)

Shan de fer al centre de treball

En horari fix

5 6 8

En horari no fix

-- 2 2

No necessriament shan de fer al centre de treball

7,5 7,5 7,5

TOTAL 37,5 37,5 37,5

PROFESSIONALS ADSCRITS AL SERVEI EDUCATIU DE ZONA

SERVEIS EDUCATIUS ESPECFICS CREDA i CREDV

Personal docent CRP, EAP i ELIC

Psiclegs i pedagogs Mestres

Atenci directa als centres i a la zona

29 29 Atenci directa als alumnes

25

Hores presencials 6 6 Assessorament i coordinaci

5

Formaci i treball individual fora del lloc de treball

2,5 2,5 No necessriament al centre de treball

7,5

TOTAL 37,5 37,5 37,5

11


laboral mxima de 32,5 hores, de les quals, un mxim de 27,5 hores seran de presncia en el centre docent. Les direccions dels centres docents pblics ajusten l'horari setmanal de presncia en el centre fins al mxim de les 27,5 hores afectant, preferentment, les tasques de vigilncia i esbarjo dels alumnes d'educaci infantil i primria o altres activitats lectives i, en el cas de l'educaci secundria, les gurdies o altres vigilncies o, si escau, altres activitats complementries d'horari fix o no fix.

A banda de lenduriment de les condicions de treball que suposen la reducci generalitzada de la jornada i del salari, amb ocasi del RD 14/2012, les absncies del professorat de 10 o menys dies lectius no quedaran cobertes per cap substitut/a, reduint encara ms les possibilitats docupaci. Tampoc es cobriran els primers 10 dies lectius de les absncies duna durada superior als 10 dies.

HORARIS DEL DOCENT SUBSTITUT RETRIBUCIONS

MEST

RES

INFA

NTIL

I PRI

MRI

A Jornada lectiva del titular Lectiva Comp.

centre Total al centre

Prep. classes

Jornada laboral

% de jornada

SB(1) CD(2) CE(3) TOTAL

Substitucions de mestres que no fan jornades redudes 1 1 (Vacant) 25 5 30 7,5 37,5 100% 958,98 473,35 558,66 1.990,99 2 25-24H 22,5 5 27,5 5 32,5 86,66% 831,12 410,24 484,17 1.725,53 3 24-23H 20,5 4,5 25 4,5 29,5 78,66% 754,40 372,37 439,48 1.566,25 4 20-21H 18,5 4 22,5 4 26,5 70,66% 677,68 334,50 394,79 1.046,97 5 18-19H 16,5 3,5 20 3,5 23,5 62,66% 600,96 296,63 350,09 1.247,68

Substitucions de mestres que fan jornades redudes(4) 6 1/3 8,33 1,66 10 2,5 12,5 33,33% 319,66 157,78 186,22 663,66 7 1/2 (Vacant) 12,5 2,5 15 3,75 18,75 50 % 479,49 236,78 279,33 995,50 8 1/2 (S) 11 2,5 13,5 2,5 16 42,66% 409,16 201,96 238,36 849,48

SEC

UND

RIA,

EOI

, AP

i D(5

) Substitucions de professorat que no fa jornada reduda 9 1 (Vacant) 20 10 30 7,5 37,5 100% 1109,05 582,92 571,37 2.263,34

10 19-20H 20 7,5 27,5 5 32,5 86,66% 961,18 505,20 495,19 1.961,57 11 17-18H 18 7,5 25,5 4 29,5 78,66% 872,45 458,56 449,48 1.780,49 12 15-16H 16 7 23 3,5 26,5 70,66% 783,73 411,93 403,77 1.599,43 13 13-14H 14 6,5 20,5 3 23,5 62,66% 695,00 365,30 358,06 1.418,36

Substitucions de professorat que fan jornades redudes(4) 14 1/3 6,66 3,33 10 2,5 12,50 33,33% 369,68 194,31 190,46 754,45 15 1/2 (Vacant) 10 5 15 3,75 18,75 50% 554,53 291,46 285,69 1.131,68 16 1/2 (S) 10 4 14 2 16 42,66% 473,19 248,71 243,78 965,68

MEST

RES

ADUL

TS

Substitucions de mestres dadults que no fan jornada reduda 17 1 (Vacant) 22 8 30 7,5 37,5 100% 958,98 473,35 558,66 1.990,99 18 21-22H 22 5,5 27,5 5 32,5 86,66% 831,12 410,24 484,17 1.725,53 19 19-20H 20 5 25 4,5 29,5 78,66% 754,40 372,37 439,48 1.566,25 20 17-18H 18 4,5 22,5 4 26,5 70,66% 677,68 334,50 394,79 1.046,97 21 15-16H 16 4 20 3,5 23,5 62,66% 600,96 296,63 350,09 1.247,68

Substitucions de mestres dadults que fan jornades redudes(4) 22 1/3 7,33 2,66 10 2,5 12,50 33,33% 319,66 157,78 186,22 663,66 23 1/2 (Vacant) 11 4 15 3,75 18,75 50% 479,49 236,78 279,33 995,50 24 1/2 (S) 11 2,5 13,5 2,5 16 42,66% 409,16 201,96 238,36 849,48

PROF

ESSO

RAT

TCN

IC

FP

Substitucions de professorat tcnic dFP que no fa jornada reduda 25 1 (Vacant) 20 10 30 7,5 37,5 100% 958,98 582,92 571,37 2.113,27 26 19-20H 20 7,5 27,5 5 32,5 86,66% 831,12 505,20 495,19 1.831,51 27 17-18H 18 7,5 25,5 4 29,5 78,66% 754,40 458,56 449,48 1.662,44 28 15-16H 16 7 23 3,5 26,5 70,66% 677,68 411,93 403,77 1.493,38 29 13-14H 14 6,5 20,5 3 23,5 62,66% 600,96 365,30 358,06 1.324,32

Substitucions de professorat tcnic dFP que fan jornades redudes(4) 30 1/3 6,66 3,33 10 2,5 12,50 33,33% 319,66 194,31 190,46 704,43 31 1/2 (Vacant) 10 5 15 3,75 18,75 50% 479,49 291,46 285,69 1.056,64 32 1/2 (S) 10 4 14 2 16 42,66% 409,16 248,71 243,78 901,65

12


(1): Sou Base (2): Complement destinaci (3): Complement especfic general (4): Si la substituci s superior a la jornada que figura a la taula, noms heu de sumar les fileres corresponents. Aix per exemple, en el duna jornada compactada de 1/2 substituci i un 1/3 de substituci, sumeu les fileres corresponents (8+6 en el cas de primria, o 16+14, en el de secundria), obtenint una jornada, en el primer cas, del 75,99% i la retribuci total de 1.513,14E. I aix successivament amb totes les variables possibles: mireu taula del costat. Els casos ombrejats sn singulars, podeu trobar mplia informaci sobre tots ells a la nostra web: http://ves.cat/boD7 (5): En el cas de secundria, lhorari complementari de permanncia al centre es divideix en horari fix (cal calcular el 80% de lhorari complementari al centre ) i en horari no fix (el 20% restant) .Per exemple, en el cas de 0,4233, lhorari fix seria 80% de 5 (4h) i horari no fix 20% de 5 (1h) Si la jornada s 0,8666 , 80% de 7,5 (6 hores fix) i l1,5 restant dhorari no fix

Llocs a cobrir

Horari del substitut

Vacant sencera 100% Vacant a mitja jornada 50% 1/2 vacant+1/2 vacant 100%

1/2 vacant+1/2 substituci 92,66% 1/2 vacant+1/3 substituci 83,33%

Substituci de jornada sencera 86,66% Substituci de 1/2 jornada 42,66%

Substituci d1/3 de jornada 33,33% 1/2 substituci+1/2 substituci 86,66%

1/2 substituci+1/3 de substituci 75,99% 1/3 de sub.+1/3 de sub.+1/3 de sub. 100% 1/3 de substituci+1/3 de substituci 66,66% Substituci de 1/2 vacant +subs 1/3 75,99%

ATENCI!

Abans, grcies a un acord de CCOO, es podia cobrar el mes de juliol amb 6 mesos treballats, per ara aquest dret sha susps per acord de Govern fins al 2015.

Tens dret a cobrar els estadis docents, per cal sollicitar-los. No es cobren automticament. Per poder cobrar el primer cal tenir 9 anys sencers treballats.

Si treballes en una altra feina simultniament, cal demanar la compatibilitat. Recorda: Si no tens plaa per al curs segent, has de participar en els nomenaments d'estiu. El

procs telemtic s'obre en el mes de maig/juny. Formulari dalta dusuari de XTEC. Tho ha de gestionar la Direcci del centre des de la pgina xtec. ATRI: s el portal dels empleats de ladministraci pblica i et permet la consulta de nmines, el teu

expedient i la formaci El nmero PIN tel gestiona la Direcci del Centre des del mateix Portal. Durant el curs es poden modificar les dades de la borsa un cop al trimestre (darreres setmanes

doctubre, gener i mar) Adjudicaci per error del SSTT: Quan sadjudiqui per error un lloc de treball vacant, els Serveis

Territorials del Departament dEnsenyament o el Consorci d'Educaci de Barcelona palliaran l'errada oferint a la persona afectada una vacant o substituci de caracterstiques similars, el ms aviat possible, tan bon punt es produeixi una vacant o substituci. Si tens alguna dificultat, posat en contacte amb el sindicat.

PER A SABER-NE MS: http://ves.cat/boD7

13


5. LATUR SOLLICITUD DE LA PRESTACI DATUR Requisits :

Haver perdut la feina involuntriament Haver cotitzat a la Seguretat Social al llarg dun perode de ms de 360 dies en els ltims 6 anys No realitzar una activitat per compte propi o treball per compte ali a temps complet Subscriure el comproms dactivitat, consistent en lobligaci de cercar activament feina, acceptar una

oferta adequada i participar en accions dinformaci i orientaci laboral

LLoc : A qualsevol oficina de treball del SEPE( Servicio Estatal Pblico de Empleo ) / SOC ( Servei dOcupaci de Catalunya ) de 8:15 hores a 13 :30 hores, o a travs de loficina de la web del Servei docupaci pblic estatal de collocaci SEPE ( antic INEM ): Tel. cita prvia: 90101021 o b www.sepe.es/contenido/prestaciones/tramites/cita previa.html Termini :15 dies hbils segents a lltim dia treballat ( no compten diumenges ni festius ) Documentaci :

Imprs de sollicitud en el model normalitzat que facilita loficina del Servei Pblic dOcupaci. Certificat dempresa: per a la seva tramitaci cal consultar al Servei Territorial corresponent del

Consorci de Barcelona. DNI Si es tenen fills/es a crrec, cal presentar el llibre de famlia.

Informaci a la xarxa dinternet: Models dimpresos, simuladors de clcul de la prestaci, guies informatives, etc, es poden

descarregar a la web www.sepe.es. Telfon datenci al ciutad : 901119999 Tamb trobareu molt bona informaci al Servei Catal dOcupaci de Catalunya ( SOC ),

www.oficinatreball.cat

DURADA DE LA PRESTACI

Perode de la cotitzaci (en dies ) Durada de la prestaci (en dies ) Des de 360 fins a 539 120 Des de 540 fins a 719 180 Des de 720 fins a 899 240 Des de 900 fins a 1079 300 Des de 1080 fins a 1259 360 Des de 1260 fins a 1439 420 Des de 1440 fins a 1619 480 Des de 1620 fins a 1799 540 Des de 1800 fins a 1979 600 Des de 1980 fins a 2159 660 A partir de 2160 fins 720

14


QUANTIA DE LA PRESTACI

Estar en funci de la base reguladora que tingui el/la treballadora La base reguladora diria s la suma de la base de cotitzaci dels ltims 180 dies cotitzats a la

Seguretat Social per contingncies professionals dividida entre 180. Els primers 180 dies es cobrar el 70% de la base reguladora i a partir del dia 181 el 50% daquesta

base. La prestaci est subjecta a descomptes de la Seguretat Social i la retenci a compte de lIRPF , si

sescau Els imports calculats no podran ser superiors al lmit mxim ni inferiors al lmit mnim establerts. Programa dautoclcul de prestacions per desocupaci:

https://sede.sepe.gob.es/dgsimulador/introSimSimuladorPregunta1.do

Prestaci mxima Prestaci mnima Treballador sense fills 1.087,20 /mes 497 /mes Treballador en 1 fill/a 1.242,52 /mes 664,74 /mes Treballador amb 2 o ms fills 1.397,83 7mes 664,74 /mes Aquests sn imports bruts del professorat amb nomenament a dedicaci completa que es trobi en situaci datur durant lany 2012 SITUACIONS QUE PODEN DONAR-SE, EN CAS DE BAIXES PER MALALTIA I LLICNCIES D'INFANTAMENT, EN RELACI AMB EL SUBSIDI D'ATUR Sagafa la baixa per malaltia amb el contracte en vigor i l'alta es produeix un cop acabat el contracte El Departament paga fins al final del nomenament, i la Seguretat Social et paga fins al moment de l'alta (vegeu les retribucions durant la baixa per malaltia). L'endem de l'alta comena el dret a la prestaci d'atur, que cal demanar en el termini de 15 dies hbils. Es consumeixen dies d'atur des del moment de la finalitzaci del contracte encara que, de fet, estiguis cobrant de la Seguretat Social. La llicncia per infantament comena amb el contracte en vigor i s'acaba un cop finalitzat el contracte Com en el cas anterior, la Seguretat Social et paga fins que s'acaba la llicncia. L'endem comena el dret a la prestaci d'atur, que cal demanar en el termini de 15 dies hbils. Per, a diferncia del cas anterior, no es consumeixen dies d'atur durant el temps que dura la llicncia.

La baixa mdica o llicncia per infantament s'origina mentre ests cobrant la prestaci d'atur Es cobra del SEPE fins que sacaba latur. Desprs paga la Seguretat Social fins al mxim del temps legal perms.

Si la maternitat sorigina mentre sest cobrant latur Es cobra de la Seguretat Social fins a la finalitzaci del perms. No es consumeixen dies datur. JORNADES INFERIORS A LA SENCERA I ATUR

Si ests treballant a jornada inferior a la sencera i abans ho feies a jornada sencera ( o a una superior a la que fas actualment), pots demanar al SEPE/SOC, si tens els requisits necessaris, que et pagui el subsidi d'atur corresponent a les hores que falten per completar la jornada.

Si es cobreixen dues substitucions compactades de dedicaci inferior a lordinria i es finalitza una de les dues, es t dret a cobrar el subsidi datur amb el mateix requisit anterior.

15


VACANCES NO GAUDIDES

No podrs comenar a cobrar l'atur fins que hagin passat els dies de vacances que et paguen a la liquidaci.

T'han de pagar la part de vacances proporcionals al temps treballat ( 2,5 dies per ms treballat ) Aquest perode cotitza a la Seguretat Social i computa per a l'atur.

CCOO ha expressat al Departament el seu malestar per aquest tema i ha demanat que es prorrategin les vacances en el moment de finalitzar cada contracte, de manera que els dies sense contracte, entre nomenament i nomenament, es puguin considerar com a vacances gaudides. Aix, a l'estiu, es podria comenar a cobrar l'atur ms aviat.

16


6. RETRIBUCIONS En els darrers anys, la injusta i ineficient poltica dausteritat dels governs estatals i autonmics per afrontar la crisi econmica sha acarnissat amb les retribucions del personal funcionari, que ha sofert una prdua del poder adquisitiu dun 25% aproximadament. Al maig de 2010 es va retallar el salari una mitjana dun 5%. La retallada es va consolidar, les retribucions van quedar congelades durant lany 2011 i lany 2012 ha estat suprimida la paga de Nadal. Tamb sha suprimit, a partir de juliol de 2012, el pagament del juliol per al personal substitut amb sis mesos treballats durant el curs Aquesta dinmica iniciada el mes de maig de 2010, trenca radicalment amb les pujades que hem tingut en el darrer perode en aplicaci dels Acords que CCOO havia signat amb els diferents governs, com ara el cobrament del 100% de les pagues extres i laplicaci de la clusula de revisi salarial que havem tingut a Catalunya els ltims anys. Si es compleix el previst en el projecte de pressupost del PP per a lany 2013, lany vinent continuarem tenint les retribucions mensuals que tenim des de juliol de 2010, recuperant la paga suprimida per al 2012. QU COBREM A LA NMINA? Extracte de nmina real del mes de desembre de 2011 del personal docent inter de secundria: Codi Concepte Endarreriments Liquidaci Total(EUR) Percepcions 001 SOU 1.109,05 002 TRIENNIS 1,00 * 34,77 34,77 002 TRIENNIS 1,00 * 42,65 42,65 003 PAGA EXTRAORDINRIA 655,87 004 COMPLEMENT DE DESTINACI 582,92 005 COMP.ESPEC. GRAL. 571,37 006 C.ESPEC. COMP. SINGULAR 53,13 008 COMP. ESPEC. PER ESTADIS 102,97 085 COMP. ADDICIONAL ESPECFI 361,75 Total 3.514,48 Deduccions 001 IRPF (18,34%) 644,56 003 SEGURETAT SOCIAL 180,21 Total 824,77 Lquid a percebre 2.689,71 001 El sou o salari base Lany 2010, amb motiu de la primera retallada salarial estatal dels funcionaris i mitjanant Reial Decret, la quantia daquest concepte es va determinar de forma fixa (1.109,05 per a secundria i 958,98 per a primria) 002 Els triennis Es cobren cada cop que acumulem tres anys dantiguitat, s a dir, tres anys treballats. A lexemple en trobeu de dos tipus perqu els de primria tenen una quantia i els de secundria una altra. Aquest/a docent ha treballat en ambds cossos.

17


003 La paga extraordinria Amb les retallades, limport duna paga extra s inferior a una mensualitat ja que saplica al clcul de la paga un sou i uns triennis duna quantia inferior a la de les mensualitats. Es cobren en proporci al temps treballat, de forma que sabona una paga extra sencera quan hem completat un semestre sencer de treball (sis mesos). Recordeu: per al curs 2012/2013, els funcionaris darreu de lestat (incls el personal inter i substitut) no cobraran la paga extra de Nadal. El Departament ha de retornar a la nmina de desembre de 2012 el que es va detreure de la paga extra de juny (5% de les retribucions semestrals) 004 El complement de destinaci: En funci del nivell del funcionari, es t un o un altre complement de destinaci, de manera que tots els llocs de treball d'un mateix nivell tenen el mateix complement de destinaci. La seva quantia depn del lloc de treball que s'ocupa:

Nivell 21 Professorat d'infantil i de primria Nivell 24 Professorat tcnic d'FP i Professorat de secundria

005 El complement especfic general s un concepte retributiu generalitzat per a tot el professorat. 006 El complement especfic singular Es cobra quan es t: - qualsevol crrec unipersonal de govern (Director/a, cap destudis, Secretri/a; coordinador/a pedaggic...). - qualsevol crrec de coordinaci ( coordinador/a de cicle, detapa, cap de departament o de seminari, dinformtica, riscos laborals, activitats i serveis escolars...). - per llocs singulars, complement ditinerncia, educaci compensatria... CRRECS DE COORDINACI Per llei, els crrecs recauen en el personal funcionari de carrera. Noms es pot adjudicar un crrec a una persona interina si aquest no es pot cobrir amb personal definitiu o provisional. Quan una persona interina exerceix un crrec, l'ha de cobrar com tothom. A vegades, l'administraci no ho paga automticament, i llavors s'ha de reclamar. CCOO t'ajuda a fer-ho. En el cas que una persona acumuli ms d'un crrec, noms en cobrar un, sempre el millor pagat. El professorat substitut nomenat com a tutor/a, com a mnim durant 3 mesos en el mateix centre educatiu, cobrar el complement de tutoria, des del primer dia del nomenament. Alguns exemples:

Primria

Coordinador/a d'informtica i Coordinador/a de Riscos Laborals, Coordinador/a LIC, Coordinadors/es de cicle i/o Etapa

74,76

Tutories, especialistes 53,13 Secundria

Coordinador/a d'informtica i Coordinador/a de Riscos Laborals, Coordinador/a LIC, Coordinador/a dactivitats

74,76

Coordinadors/es dESO, Batxillerat o FP, tutoria dESO, Cap de Departament, Cap de Seminari

74,76

Tutoria de Batxillerat i Tutoria de FP 53,13 008 Complement especfic per estadis o sexennis Fruit de l'acord que CCOO va signar amb el Departament, el professorat inter i el substitut t dret a cobrar els tres primers estadis en les mateixes condicions que el professorat funcionari de carrera.

18


Per assolir un estadi de promoci es necessiten deu crdits:

Per al primer estadi, nou crdits corresponen a nou anys de serveis prestats. Havien estat sempre 6 fins que, enguany, el Departament va decidir modificar aquest criteri de forma unilateral. Per al segon estadi i posteriors, sen necessiten sis.

Els quatre crdits restants (un, en el cas del primer estadi) han d'estar repartits equilibradament durant el perode temporal. No hi ha un mnim de crdits de formaci permanent.

Els funcionaris interins podran assolir com a mxim tres estadis de promoci. La promoci d'un estadi a un altre s'assolir el mateix dia en qu s'hagi completat el nombre mnim exigible de crdits de promoci docent, i els efectes econmics seran reconeguts al mes segent al que es va assolir l'estadi.

Si la sollicitud de reconeixement de l'estadi es posterior a la data d'assoliment, la data de reconeixement de l'estadi ser la de la sollicitud i els efectes econmics seran reconeguts al mes segent a la presentaci de la sollicitud.

Lassoliment dels estadis no s automtic. Cal sollicitar-los! Es convenient sollicitar-los a partir de la data en que faltin tres mesos per assolir-los ja que cal tenir en compte que si la sollicitud de reconeixement de l'estadi es posterior a la data d'assoliment la data de reconeixement de l'estadi ser la de la sollicitud i els efectes econmics seran reconeguts al mes segent a la presentaci de la sollicitud.

1r estadi 2n estadi 3r estadi Acumulat mes 102,97 211,26 334,04

Per a saber-ne ms: http://ves.cat/boD6 QU ENS DESCOMPTEN A LA NMINA? 001 La cotitzaci a la seguretat social s una deducci que implica el pagament de les nostres obligacions econmiques amb la Seguretat Social. Per al personal inter i substitut suposa, aproximadament, un 6,35% del total (4,7% per contingncies comuns, 1,55% per atur i 0,1% per formaci professional) 003 LIRPF s una deducci a compte de limpost de la renda, que tamb ha augmentat amb motiu de les diferents retallades. En el cas del professorat inter que treballi tot lany, el percentatge est entre el 17% i el 20%, depenent de la situaci familiar En el cas del professorat substitut, el percentatge s variable (des dun 2% en els primers mesos de lany fins a un 24% a 30% cap al final). Per tal de regularitzar el percentatge, es pot presentar una instncia, a comenament dany, demanant laplicaci dun % fix cada mes.

TAULA DE RETRIBUCIONS MENSUALS (des de juny de 2010)

Sou base Complement

destinaci Complement

especfic Total mes (0 triennis)

Trienni

Mestres 958,98 473,35 558,66 1.990,99 34,77

PTFP- Mestres ESO 958,98 582,92 571,37 2.113,27 34,77

Professorat Secundria 1.109,05 582,92 571,37 2.263,34 42,65

Nota: El salari del professorat substitut varia en funci de la jornada de treball. Consulteu els quadres de les pgines 11 i 12.

19


7. ACCIDENT LABORAL I BAIXA PER MALALTIA ACCIDENT LABORAL Es consideren accidents laborals els que succeeixen:

en el lloc de treball en el desplaament d'anada o tornada al lloc de treball pel cam habitual en un desplaament causat per la feina, en compliment de les ordres dun superior

La mtua concertada per als accidents de treball s lASEPEYO. Les mtues han de cobrir totes les despeses que generi l'accident: tractament, desplaaments per al tractament, i indemnitzaci si hi ha seqeles.

a) Guarda les factures per reclamar que et tornin els diners. b) Guarda tots els documents: informes d'urgncies, informes mdics, de la direcci del centre, dels

Mossos d'Esquadra... PROTOCOL DASSISTNCIA SANITRIA : PERSONAL TREBALLADOR ADSCRIT AL RGIM GENERAL DE LA SEGURETAT

a) Comunicar laccident a la direcci del centre i demanar el volant dassistncia mdica, degudament emplenat i signat.

b) Visitar un centre assistencial dASEPEYO amb el volant dassistncia mdica c) Si, degut a les circumstncies de laccident, la persona sadrea directament a la mtua ASEPEYO,

cal que informi el ms aviat possible del seu accident a la direcci del centre, per tal demplenar el volant dassistncia i fer-ho arribar a la mtua.

d) De la mateixa manera, si la persona accidentada ha estat atesa en un hospital o entitat mdica que no pertany a ASEPEYO, cal informar a la direcci del centre, per tal que lrgan de personal corresponent ho comuniqui a la mtua el ms aviat possible.

e) La persona accidentada ha de fer arribar a la direcci del centre el document justificatiu dassistncia de la mtua ASEPEYO dhaver estat ats por motiu dun accident de treball :

En cas daccident sense baixa laboral, el centre dassistncia dASEPEYO facilita el

certificat mdic dassistncia sense baixa laboral a la persona que ha rebut latenci mdica per tal que ho lliuri al centre de treball.

En cas daccident laboral amb baixa laboral, lequip mdic facilita al treballador/a 2

exemplars del comunicat mdic de baixa: un per a la persona accidentada i laltre per a lempresa, que es lliurar el ms aviat possible a la direcci del centre.

Accidents de treball i serveis prestats El temps que ests de baixa per accident laboral, quan ja se t'ha acabat el contracte, no compta com a serveis prestats a efectes del nmero de la llista. CCOO ha demanat al Departament que apliqui aquesta millora per al personal substitut, per el Departament s'hi ha negat. CCOO considera inadmissible que la persona que est incapacitada temporalment per causa d'un accident produt justament en la feina, no rebi aquesta mnima compensaci, que, a ms, no t cap cost econmic.

20


RETRIBUCIONS DURANT LA BAIXA PER MALATIA Amb motiu de laplicaci del RDL 20/2012 a Catalunya, les retribucions en situaci dincapacitat temporal per a tots els empleats pblics seran les segents:

Del dia 1 al dia 3 El 50% de les retribucions Del dia 4 al dia 20 El 75% de les retribucions Del dia 21 fins al final El 100% de les retribucions Per al clcul del percentatge es pren com a referncia la retribuci cobrada lltim mes sense incapacitat temporal.

Excepcions:

En totes les baixes produdes durant lembars, o com a conseqncia de violncia de gnere es cobrar el 100% de les retribucions des del primer dia.

En totes les baixes causades per un accident laboral o una malaltia professional, es cobrar el 100% de les retribucions des del primer dia.

Observacions: - Es t dret si sha cotitzat ms de 180 dies en els darrers cinc anys - Afecta als funcionaris, interins, substituts i personal laboral, ja estiguin adscrits a la SS o a MUFACE - Hi ha reserva del lloc de treball. - El temps de llicncia computa a tots els efectes: triennis, estadis, drets passius... - Aquesta situaci pot durar, amb prrrogues, sempre que hi hagi possibilitats de recuperaci, fins a un mxim de 30 mesos, des de la data d'inici de la malaltia. La data de lalta mdica queda inclosa en la durada de la IT. - Els comunicats mdics dalta shan de presentar el mayeix dia de reincorporaci al lloc de treball. Qui paga? El 50% dels tres primers dies els paga el Departament. Del 4r al 20 dia la Seguretat Social paga el 60% i el Departament el 15%. Del 21 dia en endavant la Seguretat Social paga el 75% i el Departament el 25%. ATENCI!

Si tens cotitzat el temps suficient i s'acaba el nomenament abans que agafis l'alta mdica, continuars rebent el que paga la Seguretat Social, per durant aquest temps consumirs atur, encara que no puguis demanar la prestaci fins que acabi la incapacitat laboral transitria.

Si no tens contracte en vigor, ni 180 dies cotitzats, no cobrars res. Si, mentre cobreixes una substituci, tens una baixa per malaltia sers substitut/da per una tercera

persona. El temps que tens la baixa i nomenament vigent, et comptar com a serveis prestats. Si se t'acaba el contracte, per la persona titular continua de baixa, s'entn que tu continues

substituint-la, encara que tamb estiguis de baixa. Et compten els serveis prestats i podrs accedir a aquest lloc de treball quan agafis l'alta, si la titular encara no s'ha incorporat. En el moment de tornar al centre, si el temps de baixa ha estat molt llarg, s possible que el Departament d'Educaci et proposi un canvi de lloc, que pots acceptar o no, ja que tens dret a tornar al centre d'origen, on estaves fent la substituci.

Les absncies del centre de treball produdes per motius de salut shan de justificar. Les de durada superior a un dia, amb el corresponent comunicat mdic de baixa, com a molt tard, lendem de la seva expedici. Les de durada mxima dun dia, mitjanant la justificaci de presncia o document acreditatiu datenci mdica.

21


8. PERMISOS i LLICNCIES

GRAUS DE CONSANGUINITAT I AFINITAT

AS

CEND

ENTS

1R GRAU 2N GRAU 3R GRAU 4RT GRAU

BESAVIS BESVIES

AVI VIA

PARE MARE

ONCLE TIA

TITULAR O CNJUGE

GERM

GERMANA

COS GERM

COSINA GERMANA

DESC

ENDE

NTS

FILL FILLA

NEBOT NEBODA

NT NTA

BESNT BESNTA

MAT

ERNI

TAT

Quant sesdev linfantament?

La mare t un nomenament en vigor

La mare no t nomenament en vigor

TEMPS

16 setmanes per una criatura; 18 setmanes per a bessonada. Es pot gaudir del perms a temps parcial, previ acord amb ladministraci. En pot gaudir qualsevol dels progenitors, per les 6 primeres setmanes posteriors al part sn de descans obligatori per a la mare. Si la mare no treballa, el pare no pot gaudir daquest perms. Si ets interina amb vacant, la llicncia cau en el mes dagost i tornes a tenir vacant el curs segent, tens dret a un mes de vacances un cop acabada la llicncia. Cal sollicitar-ho.

Durant les 16 setmanes ( o 18), no tindrs nomenament, per et mantindrs a la llista i conservars el nmero dordre.

RETRIBUCIONS

100% del sou, fins que sacabi la llicncia, si tens almenys 180 dies cotitzats en els ltims 5 anys. Si treballaves a mitja jornada, cobrars mig sou. Has dhaver treballat un mnim dun mes a jornada completa just abans del perms per cobrar el sou complet.

En principi, no hi ha. Per es t dret a sollicitar la llicncia i a cobrar-la si: - havies agafat la baixa mentre tenies el contracte en vigor per motius de salut relacionats amb lembars i mentre ests de baixa sollicites el perms. - i tenies 180 dies cotitzats quan vas agafar la baixa.

SERVEIS PRESTATS

Tot el temps que dura la llicncia compta com a serveis prestats a computar per al teu nmero a la llista.

El perode de serveis prestats compta des del moment en qu et tocaria un nou nomenament fins que finalitza la llicncia de maternitat.

ATUR Durant el perms per maternitat no es consumeix atur

22


PERMS DE PATERNITAT - Durada: 4 setmanes consecutives, que es poden iniciar:

a continuaci del perms de naixement durant el perode de perms de maternitat de la mare a continuaci del perms de maternitat des de la resoluci judicial de ladopci o lacolliment

- Sou: 100% - Cal demanar-ho, com a molt tard, el darrer dia del perms de maternitat!

LACT

NCI

A

El personal inter i el personal substitut poden demanar perms de lactncia. El pot gaudir el pare o la mare. Durada Retribucions - Una hora diria dabsncia al lloc de treball. Pot ser dividit en dues fraccions de trenta minuts. - El perode de perms sinicia un cop finalitzat el perms de maternitat, adopci o acolliment, i t una durada mxima de 20 setmanes. - Compactaci per gaudir-ne jornades senceres de treball. La durada mxima ser de 16 dies naturals o 32 en casos de part, adopci o acolliment mltiple. El perode de perms sinicia un cop finalitzat el perms de maternitat, adopci o acolliment. Important: Per tenir dret a compactar cal tenir nomenament anual (d1 de setembre a 31 dagost), a jornada completa. Per jornades inferios a la sencera no es concedeix la compactaci. - En el cas que la persona beneficiria hagus gaudit del perms de compactaci de la reducci de la jornada, la durada quedar reduda a tres dies. - En el cas que es compacti la lactncia desprs del perms de paternitat, la durada quedar reduda a 13 dies naturals.

100% del sou

EXCE

DNC

IA P

ER C

URA

DE F

ILL/

A

CONDICIONS

- Has de tenir nomenament en vigor. - Has de tenir un fill o un filla menor de tres anys. - No haver gaudit abans duna excedncia per la mateixa criatura.

DURADA

- Tres cursos com a mxim. - Quan queda sense efecte el nomenament (perqu sarribi a la data final o es reincorpori el/la titular). - El fill/a fa tres anys .

DRETS

- Reserva de plaa per al personal inter que es reincorpora durant el curs a la seva vacant. - El temps en excedncia computa a efectes de previsi social, de serveis previs i, temps de serveis prestats per al nmero dordre en la borsa de treball docent.

REINGRS

- Abans dacabar lexcedncia sha de demanar el reingrs al servei actiu. Si no ho fas, lAdministraci et treu de la llista. - Si no has completat 1 any dexcedncia, podrs sollicitar no ser nomenat/da durant el temps que resti fins a sumar 1 any sencer, mantenint el n dordre a la llista

Com afecta el gaudi de les vacances (mes dagost) en perode de maternitat Sense perode de vacances

Maternitat (112) + Compactaci RJ (122 o 183) + Compactaci Lactncia (3) + Reducci Jornada

Vacances durant la maternitat

Maternitat (112) + Vacances (dies agost) + Compactaci RJ (122 o 183) + Compactaci Lactncia (3) + Reducci Jornada

Vacances durant la compactaci

Maternitat (112) + la Compactaci RJ (abans dagost) + Vacances (dies dagost) + 2a Compactaci RJ (desprs dagost) + Compactaci Lactncia (3) + Reducci jornada

23


EXCEDNCIA VOLUNTRIA PER RA DE VIOLNCIA DE GNERE - Aquelles dones vctimes de la violncia de gnere, pel temps que ho sollicitin. En el cas de no tenir nomenament vigent, es pot sollicitar no ser nomenat/da al curs segent durant un perode no superior a la durada mxima de lexcedncia.

24


9. RESUM PERMISOS I LLICNCIES MOTIU CARACTERSTIQUES SOU INTERINS/E

S SUBSTITUTS/ES

Perms prenatal El temps necessari per assistir

a exmens prenatals i a tcniques de preparaci per al

part.

100% s s

Perms per naixement o adopci fill/a

5 dies laborables consecutius dins els 10 segents al naixement o adopci

100% s s

Perms per maternitat 16 setmanes ininterrompudes. 100% s s Perms per adopci o acolliment previ

Menors fins a 6 anys: 16 setmanes ininterrompudes.

100% s s

Perms per paternitat 4 setmanes consecutives 100% s s Perms per atendre fills prematurs Mxim 13 setmanes 100% s s

Perms per lactncia

1 h. diria durant 20 setmanes. Es pot compactar i

queden 16 dies sencers 100% s

lactncia: s compactaci: no Nota: per tenir dret a compactar cal tenir

nomenament anual (d1 de setembre a 31 dagost), a jornada

completa.

Perms per atendre fills discapacitats

- Temps necessari per reunions o visites al centre

dels fills -2 h. De flexibilitat horria diria per conciliar horaris

100% s s

Perms per gaudir de vacances fora de temporada

Ha de ser per infantament durant el mes dagost.

100% s no

Perms per matrimoni 15 dies naturals consecutius 100% s s

Perms per matrimoni dun familiar

1 dia si s a Catalunya 2 dies fora de Catalunya.

Familiar fins a segon grau. 100% s s

Perms per a vctimes de violncia de gnere.

Temps que determini serveis socials, policials o de salut.

100% s s

Perms per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun familiar

Familiar fins a segon grau. 2 dies mateixa localitat

4 dies altra localitat 6 dies (excepcional) si s

degudament justificat

100% s s

Perms sense retribuci per atendre un familiar

Familiar fins a segon grau. Mnim 10 dies i fins a 3 mesos

ms. no s s

Perms per trasllat de domicili

1 dia mateixa localitat Fins 4 dies altra localitat

100% s s

Perms per a exmens Han de ser oficials. 1 dia per examen final.

100% s s

Perms per deure inexcusable

Temps imprescindible per complir el deure. Sha de

justificar.

100%

s s

25


MOTIU

CARACTERSTIQUES SOU INTERINS/ES SUBSTITUTS/ES

Perms per formaci Per assistir a activitats del pla de formaci del professorat del Departament. El temps

que duri lactivitat.

100% s s

Llicncia per estudis retribuda

1 any. Han de ser relacionats amb el lloc de treball

100% no no

Llicncia per estudis no retribuda

1 any. Han de tenir relaci directa amb el lloc de treball.

no no no

Llicncia per assumptes propis Fins a 6 mesos cada 2 anys. no no no

Reducci de jornada per guarda legal infant menor de 6 anys

Noms shi t dret si es t un nomenament a jornada

sencera i per a tot el curs (una vacant)

Es pot compactar: 122 dies per 1/3 i 183 dies per 1/2

Reducci 60% Reducci 1/3 80% Quan sacaba la

compactaci els 8 primer mesos es cobra

el 80% (1/2 RJ) o el 60% els 6 primers

mesos (1/3 RJ)

s no

Reducci de jornada per guarda legal infant fins a 12 anys.

Noms funcionaris o interins amb vacant a jornada

sencera.

Reducci 50% Reducci1/3 666 %

s no

Reducci de jornada per cura persona amb discapacitat

La persona no ha de fer cap activitat retribuda.

Noms si es t nomenament a jornada sencera.

Reducci 60% Reducci 1/3 80%

s no

Reducci de jornada per guarda legal dun familiar amb ms del 65% de discapacitat

Ha de ser familiar fins al segon grau i a crrec directe. Noms amb nomenament a

jornada sencera.


s no

Reducci de jornada per vctimes de violncia de gnere

Durada: a determinar en cada cas


s s

Reducci de la meitat de la jornada per inters particular

De 1 de setembre a 31 dagost. Amb vist-i-plau de la

direcci del centre 50% no no

Reducci de jornada per cura de fill amb malaltia greu

Com a mnim 50% de reducci. El temps de

reducci de jornada ser el que preveu linforme mdic

que sha dannexar a la sollicitud

100% s no

Reducci de jornada per majors de 55 anys

55 a 58 anys : 2 hores complementries

De 59 a 65 anys: 2 hores lectives.

Cal tenir ms de 15 anys de serveis a lensenyament

pblic no universitari

100% s no

26


10. OPOSICIONS LACCS A LA FUNCI PBLICA El concurs oposici s la via daccs per excellncia a la funci pblica que permet obtenir una relaci laboral de carcter fix. La realitat ha demostrat reiteradament que s el principal instrument destabilitzaci laboral de les plantilles de professorat inter i substitut i, per aix, sempre ha estat una part essencial de les demandes de CCOO. Tant s aix que, lany 2007, es va arribar a un acord que recollia el comproms de crear 19.569 llocs de treball nous i de realitzar noves convocatries d'oposicions en els propers cursos. Lamentablement, les retallades en lmbit pblic han deixat sense efecte aquest acord, que noms sha arribat a complir en part. A CCOO continuem exigint el seu compliment ntegre. EL SISTEMA DACCS Del 2007 al 2011 es va aplicar el sistema transitori que consistia en una prova nica ( exposici dun tema, programaci i defensa duna unitat didctica). La defensa de la unitat didctica es podia substituir per un informe de valoraci docent. Desprs desgotar el perode daplicaci del sistema transitori, el sistema daccs vigent s el sistema ordinari, que es troba regulat al RD 276/2007. A Catalunya, desprs del sistema transitori, no shan convocat oposicions. Totes les evidncies indiquen que lactual executiu estatal t intencions de reformar lactual sistema daccs vigent. Aquest sistema consta dues proves i cada una de les proves t un carcter eliminatori. T una part prctica per a totes les especialitats i no hi ha possibilitat dinforme de la inspecci. Primera prova: t per objecte la demostraci dels coneixements especfics de lespecialitat docent a la qual sopta:

Part A: En totes les especialitats, les administracions educatives convocants han dincloure una prova prctica, que permeti comprovar que els candidats estan en possessi de la formaci cientfica i el domini de les habilitats tcniques corresponents a lespecialitat a la qual opti. En el cas despecialitats prpies dels ensenyaments artstics, que atenen exclusivament els ensenyaments artstics superiors, en aquesta prova prctica sha dacreditar, a ms, la formaci i capacitat de tutela en les investigacions prpies dels ensenyaments artstics.

Part B: Aquesta part consisteix a desenvolupar per escrit un tema elegit per laspirant dentre un nombre de temes, extrets a latzar pel tribunal, proporcional al nombre total de temes del temari de cada especialitat ( Especialitats de 52 fins a 75 temes: 4 boles) ( de 25 a 51 temes 3 boles)

Puntuaci: es valora de zero a deu punts. Cadascuna de les dues parts de qu consta la prova suposa com a mnim tres punts dels deu que comprn la valoraci total daquesta prova (la convocatria determinar quants punts tindr cada part). Per superar-la: cal treure cinc o ms punts, A aquests efectes la puntuaci obtinguda en cadascuna de les parts ha de ser igual o superior al 25 per 100 de la puntuaci assignada a les parts. Segona prova: Comprovaci de laptitud pedaggica i domini tcniques necessries per a lexercici docent

B.1: Programaci didctica B.2: Unitat didctica

Puntuaci: es valora de zero a deu punts.

27


Barem oposicions (Mxim 10 punts) Experincia docent prvia (mxim 5 punts) Formaci acadmica (mxim 5 punts): Altres mrits (a determinar a la convocatria) ( mxim 2 punts) Qualificaci global del concurs-oposici: mxim 10 punts. Fase doposici: pes en la qualificaci global del procs de 2/3 Fase de concurs: pes en la qualificaci global del procs d 1/3 Places oposicions convocades 2005 a 2011

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 TOTAL MESTRES 1.950 1.870 4.490 5.570 200 3.990 18.070

SECUNDARIA 1.730 695 2.366 1.170 2.230 1.245 9.436 TOTAL 3.680 2.565 6.856 6.740 2.430 3.990 1.245 27.506

ACUMULADES 6.245 13.101 19.841 22.271 26.261 27.506 El Departament va incomplir els darrers acords sobre el nmero de places a convocar ( en total va convocar unes 4.000 places menys de les pactades ) Als nomenaments de juliol de 2012 van ser nomenats 1.050 interins/es del cos de Mestres i 3.064 dels cossos de secundria. Si afegim les 514 vacants a jornada completa adjudicades a finals dagost, fa un total de 4.628 interins/es. Aix vol dir que, , si hi ha voluntat poltica per a fer-ho, hi ha marge per convocar oposicions. CCOO sempre ha defensat que, en cada oferta d'ocupaci pblica, s'han de convocar totes les places creades i no ocupades per funcionariat de carrera. CCOO continuar exigint al Departament dEnsenyament la convocatria doposicions!

28


11. COM SOBREVIURE? CCOO TAJUDA!

Organitzaci del collectiu substitut i inter per a la millora de les condicions laborals i professionals. Informaci puntual i actualitzada de novetats laborals, l'educaci a la premsa cada dia, els cursos de

formaci... a: www.ccoo.cat/ensenyament Entra i apunta't als grups d'interins!

Assessorament laboral mitjanant les persones representants sindicals a totes les comarques, amb atenci telefnica i visites a les nostres seus.

Atenci i defensa jurdica per a la nostra afiliaci. Tramesa del nostre butllet electrnic i de les nostres publicacions a tota l'afiliaci. Formaci per educar millor i per incrementar la teva puntuaci en el barem de mrits per a l'oposici

d'accs. Serveis de consum, assegurances, viatges, publicacions per a l'afiliaci del nostre sindicat.

A CCOO TENS UN LLOC! T'oferim un espai i un temps per parlar i per escoltar, per debatre, per forjar propostes, per dibuixar estratgies, per lluitar conjuntament. QUIN S EL NOSTRE BAGATGE? Grcies a lacord destabilitat i de millora de les condicions laborals i a la seva renovaci lany 2008: Transformar treball temporal en fix Shan convocat 27.506 places doposicions de 2005 a 2011 El nombre d'interins i substituts aprovats ha superat el 70% de les places convocades El Departament ha incomplert els darrers acords i ha deixat sense convocar unes 4.000 places Estabilitat Al professorat inter i substitut que tenia 4 anys d'antiguitat a la llista l'agost de 2004 se'ls va garantir feina fins a l'agost de 2008. Posteriorment, el pacte es va prorrogar fins a 31 d'agost de 2012 El Departament no ha volgut prorrogar el pacte destabilitat Augment de sou L'acord de novembre de 2005 signat per CCOO inclou tres mesures molt importants per al personal inter: cobrament dels estadis, cobrament del juliol i la part proporcional del mes d'agost per al personal que hagus treballat 6 mesos durant el curs, i pagament de la tutoria al personal substitut de ms de tres mesos. Es cobren els tres primers estadis o sexennis a partir de 2005. S'exigeixen les mateixes condicions que al professorat funcionari de carrera. El Departament ha incrementat de 6 a 9 anys el temps de serveis per assolir el primer estadi, el que comportar que en els anys 2012, 2013 i 2014 no consolidaran el primer estadi unes 15.000 persones, moltes delles interins/es. El Departament ha susps la mesura del cobrament del juliol. Grcies a aquesta mesura, cada juliol entre 4.000 i 5.000 interins/es rebien un nomenament que els permetia cobrar aquest mes. Cobrament de triennis: des de l'aprovaci de l'Estatut Bsic de l'Empleat Pblics (EBEP) queden reconeguts els triennis per al professorat inter i el substitut.

29


TEMPS DE RESISTNCIA, DE MOBILITZACI Simultniament a la retallada de drets aconseguits pel professorat inter, shan endurit les condicions laborals per a tothom ( increment de lhorari lectiu, no cobriment de les substitucions fins al 10 dia lectiu, increment de les ratios, retallades salarials, supressi paga extra Nadal 2012, etc) el que suposa que el perode actual ha de ser un temps de resistncia, de reivindicaci i de mobilitzaci per tirar enrera les retallades i recuperar els drets perduts.

Reclamem canvis en la gesti de la borsa i la millora dels nomenaments telemtics Revisi del Decret sobre la regulaci de la borsa de treball per fer ms gils els nomenaments i per

revisar el procs de confirmaci, de manera que siguin ms transparents. Jornada i salari al 100% per a tot el personal substitut

Afilia't a CCOO, el sindicat ms potent de Catalunya: Si som ms, tenim ms fora, ms capacitat d'intervenci i de pressi, ms possibilitats d'avanar!

[email protected] :

BARCELONA: Via Laietana 16, 4t; 08003 Barcelona Metro Jaume I Tel. 934 812 842; Fax 932 684 272

MATAR: Castaos, 120; 08302 Matar Tel. 937 415 340

BADALONA: Font i Escol, 6-8; 08912 Badalona Tel. 933 974 141

REUS: Pl. Villarroel, 2; 43204. Reus T. 977 75 51 69

BERGA: Pl. Viladomat, 24, baixos; 08600 Berga Tel. 938 212 655

SABADELL: Rambla, 75; 08202 Sabadell Tel. 937 257 944

CORNELLA: Ctra. d'Esplugues, 68; 08940 Cornell Tel. 933 779 292

TARRAGONA: August, 48, 3r; 43003 Tarragona Tel. 977 212 774

GIRONA: Miquel Blay, 1, 6; 17001 Girona Tel. 972 483 325

TERRASSA: Uni, 29; 08221 Terrassa Tel. 937 807 166

GRANOLLERS: Pius XII, 5 i 6; 08400 Granollers (Tel. 938 601 940)

TORTOSA: Ciutadella, 13, 2n; 43500 Tortosa Tel. 977 511 282

IGUALADA: Pg. Cinto Verdaguer, 122, 1r; 08700 Tel. 938 050 494

VIC: Pl. Llus Companys, 3, baixos; 08500 Vic Tel. 938 861 023

LLEIDA: Av. Blondel, 35, 7; 25002 Lleida Tel. 973 263 666

VILANOVA I LA GELTR: Marqus del Duero, 17; 08800 Vilanova i la Geltr Tel. 938 152 517

MANRESA: Pg. Pere III, 60-62 4t; 08240 Manresa Tel. 93 873 00 00

VILAFRANCA DEL PENEDS: Pl. Peneds, s/n; 08720 Vilafranca del Peneds Tel. 938 903 982. FAX 938171856.

Manifest unitari del professorat inter, substitut i aturat de l'ensenyament pblic: http://ves.cat/bg-c

Documents

Manual Interins