Upload
miquelitus
View
568
Download
4
Embed Size (px)
Citation preview
ELABORACIÓ D'UNITATS
DIDÀCTIQUES INTEGRANT LES TIC
ÍNDEX
Presentació
Objectius
1. Mòdul 1: Què és una unitat didàctica?
2. Mòdul 2: Condicions per al disseny d'unitats didàctiques
3. Mòdul 3: Components del procés programador. Els Continguts
4. Mòdul 4: Components del procés programador. Els Objectius
5. Mòdul 5: Components del procés programador. La Metodologia
6. Mòdul 6: Components del procés programador. Els Recursos
7. Mòdul 7: Components del procés programador. Les activitats i l'Avaluació
8. Conclusions finals
9. Examen final
10. Bibliografia
11. Annexos: material de suport
PRESENTACIÓ
La presència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (d'ara
endavant TIC) actualment les sentim com una cosa imperiosa que s'ha instaurat en les
nostres vides i activitats quotidianes sense haver-nos adonat. En els nostres dies no
comptem només amb la televisió, la ràdio i el telèfon fix com a únics mitjans de
comunicació i d'actualització, sinó que també són Internet, l'ordinador, el telèfon
mòbil i altres recursos d'oci (càmera digital, mp4, ipod, vídeo consola portàtil o fixa)
que ara es consideren bàsics a la llar.
D'aquí la revolució tecnològica en tots els nostres contextos socials i formatius,
sent aquest últim, l'element més important en l'educació de ciutadans competents en
les exigències i demandes de la societat actual.
En aquest sentit, comprendre la necessitat d'aplicar o, millor dit, integrar les TIC
en l'educació, és el primer pas que tant els docents i directius en el seu quefer i
constant qualificació pedagògica i didàctica han d'adoptar.
Tenint això present, la finalitat del Curs de "Elaboració d'Unitats Didàctiques
Integrant Les TIC" és oferir moments de reflexió sobre l'impacte de les TIC i pautes
mínimes sobre coneixements tecnològics que permetin realitzar projectes d'integració
curricular i propostes concretes d'aplicació a l’aula.
Avantatges que ofereixen les TIC en el desenvolupament d'unitats didàctiques
Les següents avantatges són destacades per la professora Ana García Valcárcel
i el seu grup de recerca de la Universitat de Salamanca, avantatges que han anat
observant en el desenvolupament d'activitats didàctiques amb TIC:
• Eliminar les barreres espai-temporals entre professor i estudiant.
• Afavorir tant l'aprenentatge col·laboratiu com l’autoaprenentatge.
• Potenciar l'aprenentatge al llarg de la vida.
• Interactivitat entre els participants en l'educació (professors, pares, alumnes).
• Ajudar de forma especialitzada als subjectes amb necessitats educatives
especials.
• Afavorir una aproximació de l'escola a la societat (conèixer el món real).
• A través de la xarxa (Internet) combatre l'aïllament de moltes escoles.
• Facilitar la formació del professorat.
• Desenvolupar tasques de comunicació permetent l'aproximació a molt
diferents realitats.
• Afavorir la interdisciplinarietat i la globalització.
• Facilitar l'accés a informació (bases de dades, fòrums temàtics, pàgines web ...)
• Afavorir un apropament a la informació des d'una perspectiva constructivista.
• Definir nous rols per a professors i alumnes, de manera que els alumnes
assumeixin una major activitat i implicació en l'aprenentatge i l'educador
assumeixi el paper d'ajudar en el procés de transformar les informacions en
coneixement, actuant com animador, coordinador i motivador de
l'aprenentatge.
OBJECTIUS
• Facilitar un sistema d'autoformació que permeti l'ús de les TIC i Internet com a
mitjans didàctics.
• Posar a disposició del professorat materials i recursos de la xarxa per
desenvolupar, adaptar i treballar a l'aula activitats curriculars de cada àrea.
• Aprendre a avaluar les possibilitats didàctiques d'un programa informàtic
educatiu, d'una pàgina web, i jocs.
• Conèixer diferents metodologies que es poden aplicar per organitzar
l'ensenyament tenint com a principal recurs el ordinador.
MÒDUL 1: QUÈ ÉS UNA UNITAT DIDÀCTICA?
ÍNDEX
1. Què és una unitat didàctica?
2. Definició d'Unitat Didàctica 2.0
3. Integració de la unitat didàctica en el Projecte Curricular de Centre
4. Elements d'una unitat didàctica
5. Decàleg: Què ha de tenir una bona unitat didàctica TIC?
Tema 1
Què és una unitat didàctica?
La unitat didàctica com a instrument pràctic de planificació dels processos
d'ensenyament-aprenentatge i en resposta al principi de globalització psicodidàctica,
sorgeix com a mètode per a planificar i sistematitzar, a la pràctica escolar, les diferents
tasques que un professor porta a terme amb un grup específic d'alumnes, el que
implica la determinació de què es pretén ensenyar, com fer-ho i com i amb quins
procediments avaluar-lo. Però no només és això, ja que, al costat dels coneixements
que proporcionen les diferents assignatures dels currículums educatius, és necessari -
en les unitats didàctiques - contemplar en els alumnes el desenvolupament de certes
destreses que vagin possibilitant la formació integral de la seva personalitat, així com
la realització d'una sèrie d'activitats de clar valor formatiu.
Tema 2
Definició d'Unitat Didàctica 2.0
D'acord amb això, en aquest apartat ressaltarem algunes definicions que han
realitzat alguns pedagogs en funció de la relació que s'estableix entre unitat didàctica i
les TIC.
• Una unitat didàctica 2.0 és aquella unitat d'aprenentatge que incorpora aplicacions i serveis de la web 2.0. M. Àrea (1993): unidades didácticas e investigación en el aula.
• És un curs d'acció que mostra seqüències de tasques que encarnen els continguts i dóna sentit als objectius. És una via molt apropiada per a aprendre de la pràctica. (M ª Mar Rodríguez Romero)
• Segment o porció d'ensenyament i aprenentatge significatiu configurat al voltant d'un tema o eix organitzador. (M. Àrea (1993): unidades didácticas e investigación en el aula.
• És una unitat de treball en el procés d'ensenyament que ha de ser articulat i complet. (MEC "Ministeri d'Educació d'Espanya", 1989)
• Articula objectius, continguts, metodologia i avaluació. (De Pablo i altres, 1992)
Seqüències didàctiques
Les unitats didàctiques 2.0 requereixen de formes clares per abordar
l’APRENENTATGE. És a dir, en quin ordre es realitzen les tasques? I cóm s'articulen els
objectius, continguts, metodologies i avaluació.
Tipus de seqüències didàctiques
1. De caràcter expositiu receptiu, treballa amb continguts conceptuals, basada
en el mètode deductiu. L'estratègia és rectilínia en el metodològic, centrada
en el treball individual.
2. Amb influència piagetiana, permet ordenar esquemàticament la tasca del
docent, segueix 4 passos:
1. Promoció - aparició del conflicte cognitiu – exemple
Tècnica individual, motivadora, presentant una situació problemàtica.
Possible activitat de l'alumne: lectura d'un article periodístic.
2. Recuperació - coneixements previs – exemple
Tècnica individual, d'indagació com la interrogació dialògica.
Exemple: el docent a través de la pissarra digital i un diari en línia, indaga als alumnes
sobre aspectes que requereixen major profunditat conceptual.
Tècnica individual: expositiva, a través de recurrent exemplificació.
Tècnica grupal: a través de l'anàlisi compartida d'experiències.
3. Presentació - nou coneixement – exemple
És més complexa i elaborada en les seves activitats; intenta motivar els alumnes a
través de la presentació d'un tema d'interès o actualitat; s'anima a expressar opinions i
en paral·lel al treball actitudinal
4. Ubicació en l'esquema cognitiu del nou coneixement – exemple
Es propicia l'aprenentatge per descobriment: inclou els tres tipus de continguts
(conceptuals, procedimentals i actitudinals)
Tema 3
Integració de la unitat didàctica en el Projecte Curricular de Centre usant les
TIC
Com que les unitats didàctiques s’han de dissenyar atenent els alumnes
concrets als quals van dirigides, convindria començar per explicitar les característiques
psicopedagògiques dels alumnes, així com els seus condicionaments socioculturals,
perquè això implicarà l'atenció específica de les seves necessitats personals, d'acord
amb els seus nivells d'instrucció, graus de maduresa i, en general, amb totes les
diferències individuals puguin condicionar els processos d'ensenyament-aprenentatge,
a fi de garantir la màxima eficàcia d'aquests.
En aquest sentit, la inclusió de les TIC aporta un gran valor a la diversitat per al
tractament de continguts, desenvolupament d'activitats, facilitat per accedir a
diferents fonts informatives, així com l'accés a recursos per a seleccionar i avaluar la
informació.
Tema 4 Elements d'una unitat didàctica
És important considerar que tots aquests aprenentatges necessiten ser
programats, en el sentit que per abordar-los cal marcar-se objectius i continguts,
dissenyar activitats de desenvolupament i avaluació i preveure els recursos necessaris.
Les unitats didàctiques, sigui quina sigui l'organització que adoptin, es configuren al
voltant d'una sèrie d'elements que les defineixen. Aquests elements haurien de
contemplar els següents aspectes: descripció, objectius didàctics, continguts, activitats,
recursos materials, organització de l'espai i el temps, avaluació.
Establir aquests aspectes amb el grau d'elaboració que cada equip consideri
necessari, és molt útil per al centre perquè suposa la confecció d'una mena de "banc
de dades" que afavorirà sens dubte la tasca d'altres companys i impedirà la sensació,
que sovint es produeix, de trobar-se sempre en el punt zero. Aquesta tasca rendibilitza
els esforços, fins i tot a curt i mitjà termini. En el quadre que s'ofereix a continuació,
apareix un breu resum dels elements fonamentals que una Unitat didàctica pot
recollir.
ELEMENTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA
1. Descripció de la unitat didàctica
En aquest apartat es pot indicar el tema específic o nom de la unitat, els coneixements previs que han de tenir els alumnes per aconseguir-los, les activitats de motivació, etc. Caldria fer referència, a més, al nombre de sessions de què consta la unitat, a la seva situació respecte al curs o cicle, i al moment en què es posarà en pràctica
2. Objectius Didàctics
Els objectius didàctics estableixen què és el que, en concret, es pretén que adquireixi l'alumnat durant el desenvolupament de la unitat didàctica. És interessant a l'hora de concretar els objectius didàctics tenir presents tots aquells aspectes relacionats amb els temes transversals. Cal preveure estratègies per fer partícip a l'alumnat dels objectius didàctics
3. Continguts d'aprenentatge
En fer explícits els continguts d'aprenentatge sobre els quals es treballarà al llarg del desenvolupament de la unitat, s'han de recollir tant els relatius a conceptes, com a procediments i actituds
4. Seqüència d'activitats
En aquest apartat, és molt important establir una seqüència d'aprenentatge, en que les activitats estiguin íntimament interrelacionades. La seqüència d'activitats no ha de ser la mera suma d'activitats més o menys relacionades amb els aprenentatges abordats en la unitat i han de ser coherents amb els recursos informàtics que es seleccionin. D'altra banda, és important tenir present la importància de considerar la diversitat present a l'aula i ajustar les activitats a les diferents necessitats educatives dels alumnes a l'aula
5. Recursos materials
Convé assenyalar els recursos específics per al desenvolupament de la unitat (web, informàtics, impresos ...)
6. Organització de l'espai i el temps
S'assenyalen els aspectes específics al voltant de la organització de l'espai i del temps que requereixi la unitat (temps de recerca i selecció de la informació, debats en línia sobre la informació o un tema en concret ...)
7. Avaluació Les activitats que permetran la valoració dels aprenentatges dels alumnes, de la pràctica docent del professor i els instruments que s'utilitzaran per a això, han de ser situades en el context general de la unitat, assenyalant quins seran els criteris i indicadors de valoració d'aquests aspectes. Així mateix, és molt important preveure activitats d'autoavaluació que desenvolupin en els alumnes la reflexió sobre el propi aprenentatge
Tema 5
Decàleg: Què ha de tenir una bona unitat didàctica TIC?
ACTIVITAT 1
UNITAT DIDÀCTICA
TÍTOL
JUSTIFICACIÓ
OBJECTIUS
CONTINGUTS
METODOLOGIA
ACTIVITATS
RECURSOS
TEMPS ESTIMAT
AVALUACIÓ
ALTRES INDICACIONS
A partir del desenvolupat en aquest mòdul aneu al següent link,
observeu algunes unitats didàctiques que integren les TIC i,
finalment realitzi la seva pròpia unitat didàctica. Utilitzi el quadre, li
serà d'ajuda!
http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jug
ar&grp=eso&pag=35&id=11106
MÒDUL 2: CONDICIONS PER AL DISSENY D'UNITATS
DIDÀCTIQUES
ÍNDEX
1. Unitat didàctica i currículum
2. L'avaluació dels coneixements previs com a clau en la determinació de què i cóm es
va a ensenyar
3. L'entorn sociocultural i familiar de l'alumnat
Tema 1
Unitat didàctica i currículum.
Si bé una unitat didàctica és una estructura pedagògica de treball quotidià a l'aula, és la forma d'establir explícitament les intencions d'ensenyament-aprenentatge que es desenvoluparan en el medi educatiu. És un exercici de planificació, realitzat explícitament o implícitament, per tal de conèixer el què, qui, on, cóm i perquè del procés educatiu, dins d'una planificació estructurada del currículum.
El Currículum és el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i
criteris d'avaluació dins d'un sistema educatiu que regulen la pràctica docent.
Els nivells de Currículum a la Unitat didàctica.
No obstant això, hi ha diferents nivells de currículum que tenen a veure amb el nivell de presa de decisions i la seva concreció.
1r nivell
És el que fixa els aspectes més generals i fonamentals de l'educació. Estableix motius comuns de l'educació de tots els alumnes i les alumnes. Projecte institucional
2n nivell
Es refereix al conjunt de decisions que prenen els professors i professores adaptant els plantejaments més generals a la realitat de l'Àrea i l'alumnat. Projecte docent
3r nivell
Cada professor, en el marc del projecte (de l'Àrea) realitza la seva pròpia programació, en la qual planteja els processos educatius que proposa desenvolupar a l'aula. Proposta personal
Per a l'elaboració del tercer nivell d'aquest element de planificació s'han
d'utilitzar diferents fonts d'informació que es poden agrupar així:
a. El projecte educatiu de la Institució - Àrea. Proporciona pautes de definició, ja que en ell s'hi estableixen trets
d'identificació de la Institució-Àrea i les grans finalitats que orientaran el rumb de la pràctica docent.
b. L'anàlisi del context.
Possibilita que el projecte del grup de professors es converteixi en mediador entre una determinada intencionalitat educativa i els processos de socialització cultural que tenen lloc a l'interior de les aules
c. L'experiència derivada de la pràctica docent del Grup de professors i professores.
Evita una ruptura entre els treballs dels professors i el projecte de l'Àrea.
S'aprofita el capital d'experiències educatives existents com un element positiu.
El projecte educatiu docent a la Unitat didàctica.
La consideració d'aquestes fonts implica la participació, apropiació, construcció compartida, reflexió i la focalització dels problemes a resoldre entre els professors i professores. És esforç de mediació entre la intencionalitat educativa i els processos pràctics d'intervenció en l'interior de les sales de classe.
Aquest projecte elaborat pels professors i professores (segon nivell curricular) és un instrument bàsic però flexible, dinàmic, obert que es concreta en la formulació d'un conjunt d'hipòtesis de treball que regularan les experiències educatives que oferirà l'Àrea. Està atent als canvis que s'indiquen des dels processos d'avaluació de la posada en marxa. Així doncs, el seguiment i avaluació no són accions puntuals sinó respostes a una actitud de reflexió.
Un cop realitzat el projecte del grup de professors. El següent nivell de concreció curricular són les programacions d'aula. S'elabora la proposta personal de cada professor. És aquí on tenen lloc les unitats didàctiques.
Tema 2 L'avaluació dels coneixements previs com a clau en la determinació de què i
cóm es va a ensenyar Un cop conegut l'enfocament curricular, un dels aspectes fonamentals que cal
tenir en compte per a la programació d'una unitat didàctica basada en TIC és valorar els coneixements previs dels estudiants.
Si fem activitats de tipus diagnòstic que ens permetin veure què saben els
estudiants, què tant saben, quants estudiants ho saben i cóm han conegut sobre el tema; tindrem l'oportunitat de desenvolupar els continguts curriculars a través de recursos TIC que mobilitzin aquests coneixements cap a la construcció de nous coneixements o enfortiment d'aquests. D'aquesta manera podrem orientar processos educatius més significatius, amb instruments o recursos com diaris digitals, els vídeos, els pretests ...,
Tema 3 L'entorn sociocultural i familiar de l'alumnat Sí bé tot procés d'ensenyament i aprenentatge està fonamentat en el context
sociocultural de la comunitat educativa, i específicament dels estudiants, s'han de tenir en compte els següents factors:
• El nivell o estatus social.
• Facilitat que posseeixen tots els integrants d'una família a l'ús de recursos tecnològics.
• A casa per a què utilitzen les TIC: oci, treballs acadèmics, tasques laborals, ...
• Considerar si en la comunitat o barriada tenen punts de suport i orientació de recursos tecnològics ja sigui per facilitar l'accés a la informació, crear ambients d'oci cultural ...
ACTIVITAT 2
1. Llegeixi l'article "Algunes teories per al disseny instructiu d'unitats didàctiques. Unitat
didàctica: L'alfabet grec "de José María Rodríguez (Inspector d'Educació. Comunitat de
Madrid).
Faci clic aquí per accedir al text http://www.um.es/ead/red/20/rodriguez.pdf i realitzi un
mapa conceptual on defineixi i caracteritzi l'aprenentatge constructivista segons Mayer
(1999).
2. Miri el vídeo "El rol de l'ordinador a l'aula". Li ajudarà a enfortir i completar el que hem
vist fins ara.
http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout=
detalle&id_guia=1&Itemid=114
MÒDUL 3: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR:
ELS CONTINGUTS
ÍNDEX
1. Els continguts: canvis didàctics
2. Què ensenyar? A la caça dels continguts
Tema 1
Els continguts: canvis didàctics
Davant els tradicionals llibres, vídeos i jocs, els nous continguts educatius creats amb recursos tecnològics permeten presentar la informació d'una altra manera. Els continguts es fan més dinàmics (interactivitat), més atractius (presentació simultània de text, sons i imatges) i més variats. Aquestes noves presentacions poden facilitar l'aprenentatge i permetre millores cognitives sobretot dels alumnes amb dificultats, en aplicar metodologies més actives i menys expositives.
Les TIC han permès que els continguts educatius no sols els creïn els productors, sinó que també siguin els propis professors o fins i tot els alumnes que, sols o treballant en grup, desenvolupIn continguts curriculars propis o s'adaptin els d'altres. En aquest sentit, cal dir que els materials didàctics s'han multiplicat, sobretot tenint en compte que la tendència és la de la convivència dels materials tradicionals amb els nous.
No obstant això, la creació de continguts no és tan senzilla com traspassar un llibre a una pantalla, sinó que la dificultat rau a oferir algun valor afegit, com la possibilitat d'interactuar o presentar simulacions o realitat virtual o fins i tot adaptacions dels materials a les característiques nacionals, regionals i fins i tot locals. D'altra banda, els nous continguts resulten més adaptables i es modifiquen amb més facilitat.
Els professors tenen l'oportunitat de generar continguts educatius d'acord amb els interessos o les particularitats dels seus alumnes i del seu context educatiu. Aquests continguts, a causa del seu escàs cost, es poden crear per a grups d'alumnes reduïts o fins i tot per algun alumne en particular.
Aquesta facilitat en la creació de materials educatius ha donat lloc, sobretot en alguns països, a l'existència d'un major volum de continguts, el que ha plantejat el problema de l'avaluació d'aquests.
Tema 2 Què ensenyar? A la caça dels continguts
Els continguts hauran de servir per reflectir les competències curriculars bàsiques que es vagin a afrontar en el desenvolupament de la unitat; competències que estiguin vinculades amb els diferents blocs de continguts que els currículums oficials determinen. I, quan sigui oportú, s'inclouran aquells continguts relacionats amb els "temes transversals" que serveixin per desenvolupar en els alumnes determinades actituds i valors antropològics i sociològics que incideixin en la seva formació integral com a persones.
Els continguts que se seleccionin per a ser treballats en cada unitat han de
contribuir a respondre de manera adequada a les diferències individuals entre els alumnes. Així, al costat dels continguts bàsics o nuclears de la unitat, poden incorporar altres insuficientment treballats per alguns alumnes i, igualment, poden incloure continguts que es considerin d'aprofundiment o d'ampliació.
Canvi en els CONTINGUTS didàctics:
• Més fonts d'informació.
• Nous creadors
• Interactivitat
• Fàcilment adaptables
• Convergència d’idiomes
• Materials individualitzats
Encara que aquest és un element de la Unitat important, hi ha ocasions en que
en la formulació dels objectius didàctics es reconeixen de forma clara els continguts que seran abordats, de manera que enumerar de nou els continguts pot resultar una mica reiteratiu. Així doncs, objectius didàctics i continguts són elements que estan estretament relacionats i que no sempre necessiten d'una formulació independent.
És convenient organitzar i distribuir els continguts de manera que s'interrelacionin continguts de diferents àrees i que aquests, a més, girin al voltant de temes o projectes propers a l'alumnat, atès que contribueixen a comprendre millor les situacions reals que encara l'alumne.
A partir dels continguts establerts en el disseny curricular base, amb els continguts agrupats en grans blocs, la primera tasca ens porta a seleccionar aquells blocs dels que anem a extreure informació sobre els continguts que treballarem en la Unitat Didàctica. Normalment són diversos els blocs relacionats amb una unitat didàctica, encara que és poc probable que en la mateixa unitat apareguin continguts de tots els blocs de l'àrea.
Normalment el criteri d'interrelació de continguts de diferent tipus (conceptuals, procedimentals i actitudinals) i de procedència de diferents blocs proporciona una bona estratègia per seleccionar tots aquells continguts que siguin rellevants per a la unitat didàctica. Aquesta reflexió s'ha d'estendre a les diferents àrees presents en aquelles unitats didàctiques que no siguin unidisciplinares.
Relacionarem els continguts dels objectius didàctics i amb els criteris metodològics: principis de globalitat, activitat, ...
Tindrem present la seqüenciació de continguts elaborada en el projecte curricular de centre (o etapa) i, en tot cas, tractarem de posar en relació els continguts de les diferents unitats didàctiques perquè al llarg de tot el curs i / o cicle haguem treballat tots els continguts necessaris.
Tipus de continguts
En el moment de seleccionar el contingut a treballar és important distingir 3 tipus: Conceptuals, procedimentals i actitudinals.
Continguts conceptuals.
Els continguts conceptuals es componen de:
1. fets o dades
• El seu aprenentatge és literal en si mateix
• És informació descriptiva
• És indispensable considerar-los dins d'un context més ampli.
• El seu valor és ser instruments per ajudar a l'assoliment d'objectius relacionats amb conceptes.
Exemples de fets:
• Característica d'una persona específica: El rei d'Espanya és alt
• Característica d'un lloc: Mallorca està en el mar Mediterrani
• Característica d'una cosa: els diaris digitals són molt interactius, és ric en hipertextos
• Característica d'un esdeveniment específic: La construcció de la Torre de Pisa va començar el 1174
2. Conceptes
• Requereixen comprensió i aquesta és gradual.
• Ajuden a donar significat a una dada o informació.
• No tots els conceptes són igual d'abastables hi ha alguns més importants que altres.
• Els més abastables són les idees bàsiques
• Proporcionen un suport per discernir i comprendre.
• Ajuden a entendre molts fets específics
• Alt grau de generalitat.
• Són transferibles. Exemples d'idees bàsiques:
• La matèria no desapareix ni es destrueix, es transforma.
• A tota acció li correspon una reacció.
• El procés de construcció del significat implica la relació del coneixement previ amb el nou.
Continguts procedimentals
Es defineixen com un conjunt d'accions ordenades i orientades a la consecució d'una meta. Requereixen de reiteració d'accions que portin als alumnes a dominar la tècnica, habilitat o estratègia que és objecte d'aprenentatge.
No tots els procediments presenten la mateixa dificultat per aconseguir adquisició i domini. Alguns són més senzills que altres pel que el temps d'adquisició varia.
Hi ha continguts procedimentals:
• Generals. Comuns a totes les àrees que es poden agrupar en: � Procediments per a la recerca d'informació. � Procediments per processar la informació obtinguda (anàlisi, realització
de taules, gràfiques, classificacions etc.) � Procediments per a la comunicació d'informació (elaboració d'informes,
exposicions, posades en comú, debats etc.)
• Algorítmics. Indiquen l'ordre i el nombre de passos que s'han de realitzar per resoldre un problema. Sempre que es realitzin els passos previstos i en l'ordre adequat, els resultats seran idèntics (per exemple, copiar, treure l'àrea d'una figura ...)
• Heurístics. Són contextuals, és a dir, no aplicables de manera automàtica i sempre de la mateixa manera (a diferència dels algorísmics) a la solució d'un problema. (Exemple: la interpretació de textos ...)
Per programar continguts procedimentals cal preguntar-se:
• Quins objectius procedimentals es volen incloure?
• Quin tipus de requisits d'aprenentatge implica el seleccionat?
• En quin lloc del recorregut d'aquest procediment es troben els alumnes?
• Quins recursos digitals ajuden al desenvolupament dels continguts?
• Quin tipus d’adequacions he de fer en base a l'anterior?
• Redactar-los incloent el substantiu (contingut conceptual).
Continguts actitudinals Els tipus de continguts actitudinals són:
• Generals: presents en totes les àrees. (Exemples: observació, atenció, actitud de diàleg ...)
• Específics: referits a certes àrees. (Exemples: curiositat davant l'ús dels recursos informàtics)
Àmbits dels continguts actitudinals:
• Referides a la persona mateixa. (Exemple: respectar el seu cos, responsabilitat cap al treball)
• Referides a les relacions interpersonals. (Exemple: respecte per les idees dels altres)
• Referides al comportament de l'individu amb el medi. (Exemple: respecte cap al medi ambient)
Per programar els continguts actitudinals cal preguntar-se:
• Quines actituds es volen promoure?
• S'adeqüen als valors de la institució?
• S'adeqüen a les característiques psicoevolutives dels alumnes?
Exemple: Unitat temàtica: usos i abusos de l'aigua. Part del contingut de la Unitat.
Part del contingut conceptual
• L'aigua com a element que configura el paisatge natural.
• El cicle de l'aigua. • Els usos de l'aigua: consum, higiene, oci ...
L'aigua com a vehicle de comunicació i transport
Part del contingut procedimental
• Observacions dirigides a la localització de llocs on hi ha abundància i escassetat d’aigua.
• Realització d'experiments que produeixen precipitacions.
• Elaboració d'enquestes a través de les xarxes socials
• Recerca d'informació • Seguiment de notícies en línia sobre l'aigua
Part del contingut actitudinal
• Valoració de la importància de l'aigua. • Sensibilitat per la precisió i rigor de les
observacions sobre l'aigua. • Promotor d'idees, debats i fòrums en línia per a
la difusió de missatges sobre l'ús racional i responsable de l'aigua ...
ACTIVITAT 3
Selecciona la resposta correcta:
1. Els continguts curriculars canvien quan s'usen les TIC perquè:
a) Es fan més dinàmics, atractius i són més variats.
b) Exigeixen al docent ser tècnic en informàtica.
c) L'aula s'ha de equipar amb projector, portàtil, connexió a Internet, cascos i altres
aparells.
2. L'important en seleccionar els continguts per a ser desenvolupats amb recursos TIC és que:
a) A través d'ells sempre utilitzi recursos i activitats interactives.
b) Desenvolupin les competències bàsiques curriculars.
c) Treballin només continguts conceptuals, ja que aquests són la base del coneixement.
SOLUCIONS
Selecciona la resposta correcta:
1. Els continguts curriculars canvien quan s'usen les TIC perquè:
a) Es fan més dinàmics, atractius i són més variats.
b) Exigeixen al docent ser tècnic en informàtica.
c) L'aula s'ha de equipar amb projector, portàtil, connexió a Internet, cascos i altres
aparells.
2. L'important en seleccionar els continguts per a ser desenvolupats amb recursos TIC és que:
a) A través d'ells sempre utilitzi recursos i activitats interactives.
b) Desenvolupin les competències bàsiques curriculars.
c) Treballin només continguts conceptuals, ja que aquests són la base del coneixement.
MÒDUL 4: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR:
ELS OBJECTIUS
ÍNDEX Introducció
1. Què són els objectius
2. Què ensenyar?: Formulació d'objectius.
Introducció
Els educadors han de preparar als alumnes per viure en la Societat de la Informació, a la Societat del Coneixement. Per això, han de potenciar des de molt prest les habilitats necessàries perquè els alumnes aprofitin al màxim les possibilitats de les TIC.
El nou objectiu és dotar els alumnes de les capacitats i dels coneixements necessaris. Marques Graells, en el llibre de la professora de la Universitat d'Alacant Rosabel Roig "Les Noves Tecnologies aplicades a l'educació", sintetitza tals habilitats i coneixements en:
• Saber utilitzar les principals eines d'Internet.
• Conèixer les característiques bàsiques dels equips.
• Diagnosticar quina informació es necessita en cada cas.
• Saber trobar la informació.
• Saber resistir la temptació de dispersar-se en navegar per Internet.
• Avaluar la qualitat i la idoneïtat de la informació obtinguda.
• Saber utilitzar la informació.
• Saber aprofitar les possibilitats de comunicació d'Internet.
• Avaluar l'eficàcia i l'eficiència de la metodologia emprada.
Canvi en els OBJECTIUS educatius:
• Crear coneixement "de valor"
• Aprendre "de per vida" efectivament
• Processar la informació
• Resolució de problemes eficaçment
• Utilitzar la informació responsablement
Aquestes destreses i coneixements serveixen perquè els alumnes es
familiaritzen des de molt prest amb les TIC i els treguin partit. També són necessàries per a l'aprenentatge al llarg de tota la vida, tan necessari en una societat que està canviant constantment.
Roig Vila, Rosabel, (2002). Las Nuevas Tecnologías aplicadas a la educación: elementos para una articulación didáctica de las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Universidad de Alicante, Alcoy.
Tema 1 Què són els objectius Els objectius expressen les capacitats que els alumnes han d'assolir al final del
curs. Els objectius poden referir-se a diferents àmbits:
• Capacitats cognitives o intel·lectuals: comprendre, relacionar, conèixer, comparar ...
• Capacitats corporals: coordinar ...
• Capacitats afectives: gaudir, valorar, apreciar ...
• Capacitats socials, d'integració, relació o actuació social: col·laborar, compartir ...
• Capacitats morals o ètiques: respectar ... Sabem que l'home és un ésser integral, és una totalitat i mentre aprèn
s'involucren les seves diferents dimensions, però algunes poden rebre més pes que altres o bé es considera que resulten més importants per certa situació o moment.
Es separen per poder tenir claredat respecte a l'àrea que interessa propiciar
especialment, no vol dir que no puguin entrar altres en forma simultània, de fet així succeeix.
Cal anar precisant els objectius generals (de més abast) en altres més específics
que orientin de manera més precisa les accions educatives del professor o professora.
Exemples: Objectiu més ampli. L'alumne desenvoluparà les habilitats necessàries per a un
maneig eficient de la informació utilitzant recursos tecnològics. Objectiu específic: L'alumne serà capaç de fer cerques d'informació
especialitzada a través de l'ús de cercadors a Internet. Objectiu més ampli: L'alumne desenvoluparà la seva capacitat d'expressió
escrita a través de l'elaboració de productes específics. Objectiu específic: L'alumne desenvoluparà la seva capacitat per comunicar els
seus punts de vista elaborant assaigs. No obstant això, existeix el risc de perdre de vista l'objectiu més general per
preocupar-se massa pels més concrets. Procés d'anàlisi, adequació i contextualització. Els objectius necessiten ser analitzats, adaptats, situats en un context i fer-los
operatius per guiar el procés d'ensenyament - aprenentatge de determinats alumnes. El procés d'anàlisi. Consisteix en estudiar-los bé, tractar d'identificar quin és el
seu contingut, com es relacionen per:
• Triar les capacitats a treballar.
• Seleccionar els continguts més apropiats. (Exemple: Un dels objectius del programa contempla fomentar el pensament crític. És possible llavors triar si ho faig amb anàlisi de les notícies d'ahir, o si ho faig a partir de successos del passat o a partir de la retroalimentació que puguin donar a la feina elaborada per un company etc.)
• Elaborar criteris d'avaluació. Exemple d'un procés d'anàlisi d'un objectiu: Comunicar-se a través de mitjans d'expressió verbal, corporal, visual, musical...,
desenvolupant el raonament verbal, així com la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.
Capacitat Tipus
Comunicació De relació social Raonament
Verbal Cognitiva
Sensibilitat Estètica
Afectiva
Creativitat Cognitiva Gaudir Afectiva
El procés d'adequació. Consisteix a adaptar l'objectiu d'acord amb l'evolució
psicològica de l'alumne. Exemple. Objectiu a adequar: Desenvolupar la capacitat de traduir obtinguda d'una
manera determinada i presentar-la d'un altre. Objectiu adequat per a alumnes de primària. Desenvolupar la capacitat de
descriure amb paraules un objecte observat. Objectiu adequat per a alumnes de preparatòria. Desenvolupar la capacitat
d'expressar de forma escrita el representat a través d'una gràfica. El procés de contextualització. Consisteix a ajustar l'objectiu que es planteja de
manera general a l'àmbit específic en què es desenvolupen els alumnes. (Lloc físic, social ...)
Exemples de possibles consideracions del context: Els valors de solidaritat i ajuda mútua després d'haver viscut un desastre
natural en una comunitat. La importància de la seguretat de la informació després d'haver patit una
fallada de la xarxa.
Plantejar el tractament d'un cert tema afí a la carrera que estan cursant els meus alumnes.
Es poden usar diversos mètodes per a la contextualització entre ells:
a) Priorització d'un determinat objectiu. Exemple: la vacunació com una mesura de salut pública, després de l'augment
de malalties que poden evitar a través d'aquest mitjà en una comunitat. b) Matisació d'alguns aspectes d'un objectiu. Exemple: un objectiu que parli sobre la promoció del valor de l'estalvi com a
mitjà per propiciar el benestar familiar. Incloure el valor de l'estalvi en termes d'evitar el malbaratament i les despeses
innecessàries per ajudar a disminuir la despesa familiar. c) Realitzant comentaris annexos. Exemple: Valorar la importància dels usos i costums de la comunitat com a part
de la seva cultura regional. Comentaris annexos: Destacar la importància de la festa patronal. Destacar el costum de la visita a la gent gran el dia de ... Destacar la importància de les activitats de diumenge al poble. Anar a la unitat,
visita a la plaça, reunir després de la missa. d) Unificació de diversos objectius. Exemple: D'aquests 2 objectius:
• Ampliar el vocabulari dels alumnes.
• Coneixement de les parts que integren l'aparell respiratori en l'ésser humà.
Objectiu unificat: Ampliar el vocabulari dels alumnes integrant paraules com
bronquis, pulmons, bronquíols, etc.
e) Mitjançant nova redacció.
Tema 2
Formulació d'objectius didàctics
Amb el propòsit que els objectius més generals guiïn directament l'actuació del professor o professora a l'aula, és necessari que descriguin el tipus i grau de l'aprenentatge que haurà d'assolir l'alumne o alumna respecte a un cert contingut previst en la Unitat didàctica. D'aquesta manera, els objectius didàctics són aquells que necessiten el tipus i graus d'aprenentatge que ha de realitzar un alumne o alumna respecte a uns continguts en finalitzar la UD.
El propòsit dels objectius didàctics es pot concretar en:
• Delimitar continguts ja que concreten en quin grau es volen treballar.
• Servir de referent per elaborar activitats d'ensenyament-aprenentatge.
• Oferir criteris d'avaluació.
Els objectius poden ser formulats de la següent manera: L'alumne + descripció del resultat esperat + contingut específic El subjecte que aprèn + l'operació cognitiva + sobre el que s'exercirà l'operació cognitiva.
Exemples: L'alumne + classificarà + fonts d'informació. L'alumne + reconeixerà + com aprendre. L'alumne + produirà + textos escrits per comunicar la seva opinió. L'alumne + valorarà i respectarà + l'aigua com a recurs escàs. Els objectius poden referir-se als 3 tipus de continguts: conceptuals,
procedimentals o actitudinals.
ACTIVITAT 4
Respon les següents preguntes:
1. "L'estudiant desenvoluparà la seva capacitat d'expressió artística a través d'exercicis físics continus
i de l'observació de vídeos de gimnàstica". Aquest objectiu correspon a.
a) Un objectiu específic.
b) Un objectiu ampli o general.
c) Un objectiu intermedi.
2. En què consisteix el procés d'adequació d'un objectiu:
a) En ampliar-lo en la seva redacció el que màxim que es pugui.
b) En adaptar l'objectiu d'acord amb l'evolució psicològica de l'estudiant.
c) En adaptar només a situacions socioculturals.
3. El propòsit d'un objectiu didàctic es pot concretar en:
a) Determinar continguts, establir criteris d'avaluació, i ser referent per a l'elaboració d'activitats.
b) Identificar quins són els continguts actitudinals.
c) Els recursos informàtics i de la web 2.0.
ACTIVIDAD 4
Respon les següents preguntes:
1. "L'estudiant desenvoluparà la seva capacitat d'expressió artística a través d'exercicis físics continus
i de l'observació de vídeos de gimnàstica". Aquest objectiu correspon a.
a) Un objectiu específic.
b) Un objectiu ampli o general.
c) Un objectiu intermedi.
2. En què consisteix el procés d'adequació d'un objectiu:
a) En ampliar-lo en la seva redacció el que màxim que es pugui.
b) En adaptar l'objectiu d'acord amb l'evolució psicològica de l'estudiant.
c) En adaptar només a situacions socioculturals.
3. El propòsit d'un objectiu didàctic es pot concretar en:
a) Determinar continguts, establir criteris d'avaluació, i ser referent per a l'elaboració d'activitats.
b) Identificar quins són els continguts actitudinals.
c) Els recursos informàtics i de la web 2.0.
MÒDUL 5: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS
PROGRAMADOR: LA METODOLOGIA
ÍNDEX
1. Com ensenyar: Determinació de mètodes i estratègies d'aprenentatge, i disseny
d'activitats
2. Planificació de les estratègies didàctiques (metodologia i recursos humans,
materials, espacials i temporals)
Tema 1 Com ensenyar: Determinació de mètodes i estratègies d'aprenentatge, i
disseny d'activitats Per tal de garantir la major rendibilitat didàctica de les activitats, considerem
oportú incloure en la unitat determinats mètodes i estratègies d'aprenentatge destinats a adquirir informació, interpretar-la, analitzar-la, organitzar conceptualment, i comunicar-la de forma coherent i sistematitzada, per mitjà dels quals es pretén aconseguir una major autonomia en els aprenentatges dels alumnes. Pel que fa a les activitats, es procurarà que siguin clares, és a dir, fàcils d'entendre, la qual cosa implica que els alumnes, abans d'abordar la realització de qualsevol activitat, han de saber què han de fer i com han de fer-ho (i aquesta claredat ha de venir garantida per l'ús d'un llenguatge senzill i precís en la seva formulació, amb instruccions breus i, alhora detallades, i "seqüenciades" pas a pas, per facilitar, així, la seva comprensió).
També hauran d'adequar tant a les característiques psicològiques de l'alumnat
a qui van destinades com als continguts curriculars que s'hi treballen, i, així mateix, presentaran diferents graus de dificultat, per tal d'ajustar-se als diferents ritmes d'aprenentatge dels alumnes (caràcter progressiu de les activitats que ha d'afectar tant a la complexitat dels continguts com a les estratègies per a la resolució de les mateixes).
D'altra banda, la varietat de les activitats ajudarà a evitar que sobrevingui en els
alumnes la sensació de cansament que es derivaria de la monotonia d'aquelles (pel que l'alternança de les activitats pot convertir-se en un bon estímul per augmentar els nivells de motivació ), una varietat que s'estendrà fins i tot a la forma d'expressió de les mateixes -oral, escrita, plàstica, dinàmica, simbòlica ...- i que serà en cada cas la que millor convingui al seu contingut. I, pel que fa al seu nombre, les activitats han de ser suficients per assolir els aprenentatges previstos, la qual cosa suposa, a més, que hauran de ser proporcionalment equilibrades en relació amb els continguts proposats i, també, que hauran de seleccionar per la seva major o menor idoneïtat en funció dels ritmes d'aprenentatge dels alumnes, de manera que quedi, així, garantida l'atenció a les seves diferències individuals.
Finalment, les activitats han de resultar prou gratificants per als alumnes, però
tenint present que el caràcter lúdic de certes activitats ha de fer compatible eficàcia didàctica i rigor científic i que, per tant, l'element lúdic incorporat a les activitats està renyit amb qualsevol intent de baratar en trivials els continguts curriculars o les estratègies d'aprenentatge.
Tema 2
Planificació de les estratègies didàctiques (metodologia i recursos humans,
materials, espacials i temporals)
La metodologia es pot inscriure en la psicopedagogia del constructivisme. Però,
en qualsevol cas, afavorirà la capacitat de l'alumne per aprendre per si mateix (el que
implica el maneig de certs mètodes i estratègies d'aprenentatge); per treballar en
equip (el que suposa la potenciació de les "relacions socials" de convivència) , la
potenciació de tècniques d'indagació i investigació, les aplicacions i transferències del
que s'ha après a la vida real (el que és tant com dir que els aprenentatges han de venir
presidits pel "funcionalisme"), i la presència -quan això sigui possible- de continguts
educatius imprescindibles en l'educació antropològica i sociològica dels alumnes
(formació en valors i desenvolupament de "temes transversals").
Les estratègies didàctiques impliquen, així mateix, l'establiment de la durada de
la unitat didàctica -suggerim un temps mínim d'una setmana i màxim d'una quinzena per unitat, temporalització que pot permetre abastar un nombre "suficient" d'unitats didàctiques al llarg del curs escolar -, la determinació dels espais materials en què la unitat es desenvoluparà -especialment si exigeixen el trasllat dels alumnes a espais diferents de l'aula que habitualment ocupen -, i els diferents tipus de recursos bibliogràfics i tècnics que es requereixen , tant per a ús del professor com dels alumnes: llibres de text, monografies, material informàtic, etc.
Resumint:
Tenint en compte tots els elements anteriors, es passa a identificar aquelles activitats que considerem més rellevants per al desenvolupament de la unitat triada.
Dissenyar les activitats d'ensenyament-aprenentatge exigeix tenir presents els
criteris metodològics que es plantegen en el Projecte curricular, les característiques del grup (professor i alumnes) i els mitjans de què es disposa. No hi ha dubte que la importància d'aquests tres factors variarà d'una unitat a una altra.
Dissenyar activitats coherents amb els objectius i continguts de la unitat.
Identificar les activitats que realitzaran tant el / la professor / a com els / les alumnes. Necessitat d'activitats que treballin els tres tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals). Necessitat d'activitats d'acord amb procés (motivació, diagnòstic, síntesi, reforç ...).
Definit aquest marc per a les activitats es decideix la seqüència en què, llevat
posteriors modificacions, es desenvoluparan i es preveu el temps que s'utilitzarà en cadascuna d'elles.
Previsió dels agrupaments i de la dinàmica del grup. Es determina el que faran
els alumnes, individualment o en grup, el paper del professor en cada moment. En els casos de treball en grup s'ha d'indicar la tècnica de treball escolar
cooperatiu més d'acord.
En elaborar les activitats convé considerar que:
• ofereixin contextos rellevants i interessants;
• promoguin una activitat mental en l'alumnat;
• presentin graus de dificultat ajustats i progressius;
• estimulin la participació, solidaritat i no discriminació;
• integrin continguts de diferent tipus;
• puguin resoldre’s utilitzant diferents enfocaments;
• admetin nivells de resposta i tipus d'expressió diversos que propiciïn la participació de tots;
• admetin nivells diferents d'intervenció del professor i els iguals.
• admetin nivells diferents d'intervenció del professorat i d'interacció a l'aula.
Sigui quina sigui la selecció d'activitats és important que totes elles estiguin organitzades d'acord amb una seqüència d'aprenentatge en què es donin relacions clares i pertinents. Aquesta consideració és important ja que una mera suma d'activitats no s'ha d'entendre com una unitat didàctica.
Les estratègies d'aprenentatge poden agrupar-se en els blocs que es recullen a continuació, i en què es detalla la seva àmplia varietat.
• Per adquirir la informació. Selecció d'informació de textos o gràfics mitjançant la realització de subratllats, presa d'apunts, resums, esquemes i mapes conceptuals. Recerca d'informació en llibres de text de les assignatures corresponents, a la biblioteca, en textos facilitats pel professorat, en textos dirigits, en revistes i materials especialitzats, en suports informàtics i en mitjans de comunicació (premsa, TV, Internet ... ). Repàs i memorització de la informació adquirida mitjançant la realització d'exercicis de repàs i repetició, i l'ús de tècniques de memorització.
• Per interpretar la informació. Establiment de connexions entre la nova informació i els continguts que l'alumne ja té, mitjançant la traducció, transformació i interpretació d'informacions del codi verbal al gràfic, del verbal al numèric, del gràfic al verbal, del numèric al verbal, etc., La comprensió i realització de l'aplicació d'un "model" a una situació real, la comprensió i aplicació de determinats conceptes, fets, teories, fórmules, etc., a una situació pràctica dins el context escolar, i la comprensió i producció d'analogies i metàfores utilitzant els diversos llenguatges.
• Per analitzar la informació. Aquesta anàlisi suposa la realització d'inferències, a fi d'extreure nous coneixements implícits en la informació amb la qual es treballa, forma aquesta de potenciar la destresa del raonament. El que implica exemplificar models; treure conclusions de dades diverses, fent exercicis de deducció, inferència lògica, causal, predictiva, etc., Com a desenvolupament del pensament hipotètic; considerar les solucions alternatives que poden tenir diversos problemes plantejats i les conseqüències que se segueixen de això, realitzar treballs d'investigació planificant-los i dissenyant, formulant hipòtesis i comprovant a través de l'avaluació dels resultats.
• Per comprendre la informació i organitzar-la conceptualment. Per a la comprensió de la informació: diferenciació de diversos tipus d'expressió; identificació de l'estructura de textos de diferent naturalesa, distinció de les idees principals respecte de les secundàries, per extreure informacions específiques; realització de subratllats, resums i esquemes de textos; integració en un text de síntesi de la informació obtinguda en diverses fonts. Per a l'establiment de relacions conceptuals: anàlisi d'un determinat fet o fenomen
des de diferents nivells, anàlisi i contrast de les diferents explicacions d'un mateix fenomen. Per organitzar conceptualment la informació: realització de classificacions, mapes conceptuals i xarxes semàntiques; establiment de relacions jeràrquiques.
• Per comunicar la informació. En l'àmbit de l'expressió oral: planificació i elaboració de guions expositius; realització d'exercicis d'exposició, emprant diverses tècniques i diferents recursos expressius; resposta a preguntes concretes referides a les diferents assignatures del currículum; justificació i defensa de la pròpia opinió, oralment . En l'àmbit de l'expressió escrita: utilització de tècniques d'expressió escrita, com ara resums, esquemes, informes, treballs monogràfics, desenvolupament per escrit de respostes a preguntes de les diferents assignatures del currículum, etc., Anàlisi de textos escrits; exposició i defensa per escrit de la pròpia opinió. Pot, igualment, recórrer a altres formes d'expressió -al marge de l'oral i de l'escrita -: ús de recursos gràfics (mapes, diagrames, quadres sinòptics, mapes conceptuals, etc.), Així com de recursos procedents de noves tecnologies (ordinador, vídeo, fotografia, transparències, diapositives, etc.).
ACTIVITAT 5
Observi el vídeo "Treball en equip"
http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout=
detalle&id_guia=3&Itemid=114 i després descrigui en què consisteixen els models
estratègics (centralitzat, descentralitzat i distribuït) que proposa el Xef (docent) per
treballar col·laborativament usant Internet.
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
MÒDUL 6: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS
PROGRAMADOR. ELS RECURSOS
ÍNDEX
1. Els llocs web educatius
2. Catalogar els recursos
3. Anàlisi del contingut en les webs educatives
4. Presentació del contingut: material curricular amb format multimèdia
5. Presentació del contingut: web educativa i edublog
6. Presentació del contingut: Eines d'autor
7. Com estimular l'interès de l'alumne: la motivació
Tema 1 Els llocs web educatius
Per desenvolupar aquest apartat a continuació exposem algunes idees puntuals
i sàvies del professor Manuel Àrea Moreira de la Universitat de la Llacuna. Els llocs web educatius: entre la informació i la formació
Un lloc web educatiu podríem definir-lo, en un sentit ampli, com a espais o
pàgines a la WWW que ofereixen informació, recursos o materials relacionats amb el
camp o àmbit de l'educació. D'aquesta manera, sota la categoria de web educatiu o
d'interès educatiu s'aglutinen pàgines personals del professorat, webs d'institucions
educatives com les universitats o el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, entorns o
plataformes de teleformació en els quals es desenvolupen cursos a distància, pàgines
d'empreses dedicades a la formació, bases de dades en les quals es poden consultar
revistes o documents sobre l'ensenyament i l'educació, webs en què es troben
activitats perquè siguin emplenades pels alumnes o unitats didàctiques per a l'aula,
etc.
En què s'assemblen i en què es diferencien uns i altres llocs webs d'interès
educatiu? Des del meu punt de vista la principal diferenciació entre un llocs web i
altres rau en la finalitat i naturalesa del mateix. És a dir, si la finalitat és de naturalesa
informativa, o bé si aquesta és pedagògica o didàctica. En el primer cas el lloc web es
dissenya i, en conseqüència, es consulta per obtenir informació o dades. Per exemple,
si s'accedeix al lloc web d'una universitat o d'un centre educatiu normalment
s'obtenen dades sobre la seva història, sobre la seva localització geogràfica, sobre la
seva oferta de cursos i titulacions, sobre el professorat, etc. De manera similar, si es
consulta un web que té una col·lecció d'enllaços bé de documents, bé d'informacions.
En el segon cas, hi ha un altre conjunt de webs de naturalesa específicament
pedagògica o formativa, és a dir, que han estat creats, i en conseqüència són utilitzats,
per generar un procés determinat d'ensenyament-aprenentatge. Per exemple, si
s'accedeix al lloc web d'una determinada assignatura universitària es podrà trobar el
programa de la mateixa, els textos de lectura, i possiblement les activitats o pràctiques
que han de cursar els alumnes. D'altra banda, si s'entra a la web d'un curs en línia o
virtual podrem trobar els objectius, els continguts, les activitats i l'avaluació d'aquest
curs destinat a que el visitant adquireixi una sèrie de coneixements o destreses.
Com es pot comprovar els llocs webs educatius són variats en la seva naturalesa, utilització i finalitat i oscil·len entre un continu que va del merament informatiu al específicament didàctic. És a dir, el conjunt de webs relacionades amb l'educació bé ofereixen un recull de dades i informacions, bé són materials didàctics en format web, o bé són una simbiosi o barreja d'ambdues funcions.
Tipus de llocs web educatius El conjunt de llocs web relacionats amb l'educació poden classificar en quatre
grans tipus: webs institucionals, webs de recursos i bases de dades, webs de teleformació, i materials didàctics en format web (vegeu el gràfic adjunt). Els dos primers són llocs web en el que preval és la informació, mentre que els dos últims són webs amb fins formatius.
a) Webs institucionals. Són aquells llocs web d'una institució, grup, associació o empresa relacionada amb l'educació. En aquest tipus de webs s'ofereix, fonamentalment informació sobre la naturalesa, activitats, organigrama, serveis o recursos que ofereix aquesta institució, col·lectiu o empresa. Exemples d'aquest tipus de webs institucionals serien el web del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya (www.mecd.es), el de qualsevol Conselleria d'Educació de les comunitats autònomes (per exemple de Canàries http://www.educa.rcanaria.es/), el de qualsevol universitat (una llista de les webs institucionals de les universitats espanyoles es pot veure a http://www.rediris.es/recursos/centros/univ.es.html), o centre escolar, el d'empreses com CCC (http://www.centroccc.com) o CEAC (www.ceac.com), o el de qualsevol col·lectiu de docents com per exemple La Confederació Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica (http://cmrp.pangea.org/). En aquests llocs web el rellevant és la informació sobre el propi organisme o institució. És una web educativa en la mesura que aquestes institucions ho són, però estan creades i concebudes com llocs informatius, no didàctics.
Exemples de web Institucional o Associació Educativa:
b) Webs de recursos i bases de dades educatius. Aquest altre tipus de llocs web també són de naturalesa informativa ja que el que proporcionen a l'usuari són dades en forma d'enllaços, documents, adreces, recursos, programari, ... classificats seguint algun criteri. En aquest sentit, hi ha una àmplia varietat d'aquest tipus de webs com són les hemeroteques virtuals de revistes educatives (http://www.quadernsdigitals.net/), base de dades d'investigacions (http://www.mcu.es/TESEO/teseo.html), de publicacions de documents (http://bddoc.csic.es:8080/basisbwdocs_educac/educacinf.html), (http://www.eurosur.org/DOCE/), webs personals de docents, o portals amb informació educativa de molt divers tipus (fòrums, programari, enllaços, ...) com
Educaweb (http://www.educaweb.com), Educàlia (www.educalia.org), Maestroteca (http://www.maestroteca.com/). Aquest tipus de llocs web, igual que l'anterior cas, són de naturalesa informativa, no pedagògica, encara que, de vegades, entre els seus enllaços es puguin trobar materials didàctics i cursos en línia.
Exemples de web de base de dades:
c) Entorns de teleformació i intranets educatives. El tercer tipus de webs educatives
són les que ofereixen un entorn o escenari virtual restringit, normalment amb contrasenya, per al desenvolupament d'alguna activitat d'ensenyament. Solen ser llocs web dedicats a la teleformació o educació a distància emprant els recursos d'Internet. Per a la creació d'aquestes webs es sol utilitzar un programari específic anomenat com a plataforma, sistema o entorn de teleformació. Actualment hi ha diversos programes d'aquest tipus entre els quals destaquen el WebCT, Learning Space, luvita, FirstClass, entre d'altres. Aquest tipus d'entorns o intranets solen ser desenvolupats bé per universitats per a l'oferta de cursos dins d'un campus virtual. Vegeu els exemples de la U.O.C. (http://www.uoc.es) la UNED (http://virtualdb.uned.es/), o la Universitat Barcelona Virtual (http://www.ubvirtual.com/es/index.html), i per empreses dedicades a la teleformació o e-learning. Per exemple ciberaula (http://www.ciberaula.com) o Aulavia (http://www.aulavia.com) o Centre virtual de formació del directiu (http://www.apdaula.com). Com ja s’hae assenyalat, aquest tipus de webs són d'accés limitat i requereixen l'ús de claus per a l'accés a la seva Intranet. La naturalesa d'aquests llocs és clarament formativa ja que el que ofereixen són cursos, activitats o programes d'ensenyament a distància.
d) Materials didàctics web. L'últim tipus de llocs web que vull comentar són els
anomenats com webs tutorials, webs docents o materials didàctics en format web. Són webs de naturalesa didàctica ja que ofereixen un material dissenyat i desenvolupat específicament per ser utilitzat en un procés d'ensenyament-aprenentatge. En aquest sentit, podríem indicar que aquests llocs web són materials curriculars en format digital que utilitzen la WWW com una estratègia de difusió i d'accés a aquest. Solen ser elaborats per professors per a l'ensenyament de la seva matèria i / o assignatura. Existeixen abundants exemples tant en la docència universitària vegeu per exemple http://www.edulab.ull.es/tecedu/html/index.htm. També són abundants en l'Educació Secundària, Primària i Infantil. Al web del CNICE (Centre Nacional d'Informació i Comunicació Educativa) pot accedir a un llistat ampli d'aquest tipus de materials curriculars digitals (http://www.cnice.mecd.es/programa/matcurr.htm)
Tema 2
Catalogar els recursos
Atès el tema anterior, i reprenent a John Dewey quan proposa que a través de les TIC "s'ha d'impulsar als nens a investigar i descobrir coses, a usar el llenguatge i per tant entrar al món social, a construir o fer coses; i a expressar les idees i sentiments propis ". Per la seva banda, Bruce i Levin combinen aquests interessos naturals del nen amb una visió de les TIC com a mitjà per proposar la següent classificació:
Mitjans per a la Recerca
1. Construcció de Teoria – mitjans per pensar.
• Simulacions (tirs parabòlics, laboratoris virtuals, etc). • Programari de Visualització (organitzadors gràfics, representació de molècules,
etc). • Ambients de Realitat Virtual (museus interactius en línia, viatges virtuals, etc). • Models Matemàtics (Simcalc, creixements poblacionals, geometria dinàmica,
etc). • Xarxes Semàntiques (organitzadors gràfics, mapes conceptuals, línies de temps,
etc).
2. Accés a Informació
• Bases de Dades • Museus • Biblioteques • Hemeroteques
3. Recol·lecció de Dades – ús de la Tecnologia per estendre els sentits.
• Instruments científics remots, accessibles per Internet • Laboratoris basats en microcomputadors amb suport de sensors, sondes, etc. • Plantilles per dissenyar enquestes, disponibles a Internet.
a) Mitjans per a la Comunicació.
1. Preparació de Documents.
• Processador de Textos • Verificador d’Ortografia • Programari de Presentacions • Programari per Diagramar • Programari per Dissenyar Pàgines Web
2. Comunicació amb Altres – estudiants, mestres, experts, etc.
• Correu electrònic • Fòrums • Xats
3. Mitjans per Col·laborar
• Preparació de Documents o Projectes en grup • Ambients Col·laboratius
4. Mitjans per Ensenyar
• Programari de tutoria o de pràctica • Plataformes per a cursos en línea
b) Mitjans per a la Construcció
• Suite d’oficina (processador de text, presentador multimèdia, full de càlcul, base de dades).
• Programari de Disseny Assistit per Computadora • Llenguatges de Programació (Logo) • Robòtica
c) Mitjans per l’Expressió
• Programes per Dibuix • Programes per Composició Musical • Programari d’Animació
D'altra banda, Jonassen va plantejar una classificació per a aquells recursos que es poden usar com eines de la ment. Classificació que es refereix a aplicacions dels computadors que, quan les fan servir els estudiants per representar els seus coneixements, necessàriament involucren pensament crític enfront del que estan estudiant. El suport que les TIC han d'aportar a l'aprenentatge no és el de proveir instrucció als estudiants (reemplaçament pobre del docent), sinó, més aviat, el de servir d'eines de construcció de coneixement, perquè els estudiants aprenguin amb elles, no d’elles. D'aquesta manera, els estudiants actuen com a dissenyadors i els computadors operen com Eines potenciadores dels seus processos mentals que els faciliten interpretar i organitzar el seu coneixement personal.
Sobre el tema de la diferència existent entre aprendre "dels" ordinadors i aprendre "amb" els ordinadors resulta valuosa la distinció proposada per Thomas Reeves qui descriu així aquestes diferències. Quan un estudiant està aprenent "de" els computadors (instrucció dirigida), aquests funcionen essencialment com a tutors. En aquests casos les TIC donen suport a l'objectiu d'incrementar els coneixements i les habilitats bàsiques dels estudiants. En canvi, quan aquests estan aprenent "amb" els computadors, les TIC assumeixen el paper d'eines poderoses que poden potenciar al màxim la construcció de coneixements per part de l'estudiant i emprar-se per assolir una varietat d'objectius dins del procés d'aprenentatge (“eines de la ment”)
Quan els computadors actuen com a tutors (instrucció dirigida), reemplacen moltes de les funcions del mestre ubicant-lo en lloc secundari. Per contra, quan s'aprèn "amb" els ordinadors, el docent compleix una tasca fonamental: dissenyar experiències d'aprenentatge en què els estudiants tinguin un rol actiu, utilitzant les TIC com a eines per resoldre problemes, prendre decisions, aclarir conceptes, organitzar i processar informació, dissenyar o crear.
Per aprofundir en el plantejament de Jonassen, consulta la taula amb la
classificació detallada de diferents eines de les TIC, el seu ús perquè els estudiants aprenguin amb elles i el que això requereix de part d'ells.
Tema 3 Anàlisi del contingut en les webs educatives
Localitzar informació ja no és un problema, Internet i la World Wide Web posen
a disposició dels seus usuaris milions de continguts en bits relacionats amb el tema que es requereixi, en el moment i lloc que es necessiti. És cert, el problema ja no és la falta d'informació, ara el problema és saber seleccionar la informació útil d'aquella que no ho és. En aquesta enorme i creixent onada d'informació, dades, estudis, bromes, recursos, entreteniment, estafes i intents d'estafa es troba un dels problemes que hauran d'enfrontar les institucions d'ensenyament: "Ensenyar, Aprendre i Entendre la Xarxa".
Però, quins elements hem de considerar per avaluar els llocs web als quals
accedim? Quins elements converteixen un lloc en una web educativa? Com avaluar una web educativa i la seva qualitat? A continuació, es presenten algunes consideracions i preguntes importants que ens hem de fer en el moment de valorar un lloc web educatiu, els quals ens poden ajudar durant la recerca i selecció d'informació digital.
1. Autoria: Una web educativa ha de ser fiable. La "Autoria" es refereix a la informació relacionada amb l'autor o els autors del lloc. Una web educativa basada en l'anonimat pot ser un risc, no només per al nostre equip de còmput, sinó també per a nosaltres mateixos (Phishing). Aquesta informació relacionada amb l'autor o autors sol trobar-se en seccions anomenades: "Sobre ...", "FAQ" o "About me ...", i pot ajudar-nos en el moment de distingir entre un medi educatiu formal i un intent educatiu sense sentit i sense un autor responsable de l'acció.
L'autor està capacitat per expressar els continguts al lloc web?
Quins són els seus estudis?
Hi ha formes de posar-se en contacte amb el o els autors?
S'expressa el propòsit, objectius del lloc o línies temàtiques del lloc web?
2. Navegabilitat: Es refereix a la facilitat que l'usuari experimenta en el moment d'explorar la web educatiu, la comprensió del seu funcionament sense fer una anàlisi profunda d'això. Una bona web educativa no necessita explicacions sobre el seu funcionament i ordenament: és intuïtiva.
El lloc pren molt de temps a carregar?
Algun dels elements no es mostra correctament?
Els títols en les seccions i articles li són útils i denoten el seu contingut?
La forma de navegació és útil?
Els enllaços funcionen correctament?
Es pot localitzar ràpidament el contingut del seu interès?
Es presenta algun mapa web? És necessari?
És la URL del lloc web fàcil de recordar?
Pot tornar amb facilitat al "Home" o pàgina principal del lloc web?
Té cercador propi?
Identifica fàcilment els continguts del lloc web?
3. Disseny: En el disseny d'un lloc web s'inclouen diferents aspectes de planificació, organització i presentació visual de l'espai de treball. Part del disseny també inclou elements intuïtius, és a dir, aquells que no es veuen. Un bon disseny en una web educativa no es limita a la presència d'un bon color o una bona font tipogràfica,
també depèn de la seva organització i de la ubicació d'aquells elements que a cada moment poden resultar importants i necessaris.
Els colors del lloc web són adequats?
Es pot fer una lectura adequada dels continguts?
La mida i font tipogràfica són adequades?
L'excessiva publicitat interfereix en la lectura dels continguts?
El menú és accessible?
Els títols, seccions i categories estan ben ubicades?
4. Continguts: Una web educativa sense continguts educatius no té sentit. Un contingut pot ser qualsevol recurs publicat en el lloc, pot ser un vídeo, un text, una imatge, etc., Però, un contingut educatiu inclou els recursos multimèdia, el propòsit del contingut, la seva coherència amb altres continguts, la seva relació amb els objectius de la web educatiu i, si és possible, també ha d'expressar algun tipus d'activitat necessària perquè l'usuari desenvolupi l'aprenentatge esperat.
Els títols dels continguts són adequats? Expressen el seu missatge?
Els continguts estan relacionats als objectius o propòsits del lloc?
Els continguts es mostren sota algun tipus d'estructura d'aprenentatge?
Hi ha faltes ortogràfiques? Són excessives o sense més importància?
El llenguatge és adequat? ¿Ofensiu, sexista ...?
És de lliure accés? És un servei de pagament?
La qualitat dels recursos multimèdia són adequats?
El contingut textual i el multimèdia estan relacionats?
Es citen les referències o fonts de consulta emprada?
Els continguts són rigorosos o només són simples comentaris?
Hi ha vincles en els continguts? Són apropiats?
És bona la informació i la forma en què es presenta?
5. Consideracions extres:
Hi ha activitats didàctiques o només s'exposen continguts?
Quin tipus d'aprenentatge es busca, autònom, individual, col·lectiu, col·laboratiu...?
L'enfocament és atractiu o molt similar a altres llocs?
S'ofereixen continguts útils o molt similars a altres?
Hi ha un balanç adequat entre els aspectes tècnics i educatius?
El lloc web possibilita la interacció entre usuaris?
Només navegant amb intel·ligència la salvatge onada d'informació podrem aprendre en xarxa. La bona pràctica constitueix una responsabilitat tant del docent com de l'estudiant.
Com avaluar un recurs TIC?
Algunes idees o propostes possibles que cal tenir en compte per a l'elecció de material per a l'ús a l'aula i on convé obtenir les respostes per al seu coneixement i aplicació.
1. Taula o reixeta
1. Dades generals del recurs
Títol o nom: Identificació del recurs
Àrea o àmbit d'aplicació: Inclusió en el procés d'aprenentatge
Coneixements previs que es requereixen: Tant referits al docent com a l'alumnat
Estructura: Característiques generals d'aquest Tipologia: informació general, unitat didàctica, exercicis concrets, webquest i altres, desenvolupament de competències,... Tenir en compte: • Senzillesa, fàcil accés i ús, presentació, varietat, navegabilitat • Continguts de qualitat i fiables, pertinents i actualitzats • Motivadora: desperti interès i curiositat • Interactivitat i / o integració d'eines TIC • Utilitat: per a l'aprenentatge, estudi, desenvolupament d'habilitats, ...
2. Dades Pedagògiques del recurs
Objectius didàctics: justificació: Context educatiu: objectius que s'assenyalen, característiques de l'alumnat, procediments, etc. Identificació clara: pla de desenvolupament, nivells competencials, eines que s'incorporen, etc. Tenir en compte: • Les possibilitats reals del seu desenvolupament a l'aula. • La resposta que es dóna als interessos i necessitats concretes, tant pel que fa al
procés d'aprenentatge com a la de l'alumnat.
Continguts: Adequació: tant als objectius com a la seva integració curricular i desenvolupament d'aprenentatges, adaptats a l'edat i necessitats personals de l'alumnat Estructura: sistemàtica, ordenada, organitzada i adaptada, que incorpori estratègies diverses per a la resolució de problemes i generar nous coneixements Desenvolupament: De continguts curriculars i competències digitals De recursos didàctics variats De procediments, actituds i valors
Tenir en compte: • L'estructuració serà clara i ordenada • L'adaptació personalitzada i adequació a la diversitat • El que afavoreixin tant l’autoaprenentatge com el treball en equip • Que s'ofereixin altres possibilitats de desenvolupament d'aprenentatges • Que estableixi l'enfocament pedagògic que requereix • Que facilitin i fomentin el desenvolupament personal
Metodologia: Agrupament: gran grup, grup, parella, individual Disseny: interactiu, interdisciplinari, col·laboratiu, elaborat, ... Adaptabilitat: a les habilitats i competències digitals, a les necessitats personals i d'aprenentatge. Desenvolupament metodològic: processos d'aprenentatge elaborats i estratègies, autonomia, àmbits d'aplicació, resolució de problemes, treballs d'investigació o creació, intercanvis o treballs col·laboratius. Aplicació de temps i espais Tenir en compte: • L'ús i coneixement d'eines web 2.0 • Desenvolupament del raonament, planificació, aprenentatge reflexiu, creació de
coneixement i comunicació. • Importància del plantejament de resolució de problemes • Establir itineraris metodològics • El plantejament indagació recerca
3. Avaluació del recurs: resum
• És fàcil d'utilitzar i instal lar. • És versàtil (nivells de dificultat, avaluació dels progressos, modificable, etc.) • La navegació és senzilla i clara. • La interfície és amigable. • Adequació de l'aula i equips • Qualitat i diversitat • Identificació clara d'objectius, metodologia, recursos, ...
Aspectes pedagògics • És adequat per al nivell indicat. • És motivador. • Fomenta l'autoaprenentatge. • Permet interacció entre l'usuari i el recurs. • Afavoreix l'aprenentatge significatiu, actiu i constructiu. • Desenvolupa procediments i estratègies adequats als objectius (contribució a
competències, ...), potenciant capacitats d'indagació i elaboració i d'anàlisi, crítica i proposta.
• Afavoreix el treball en equip (aprenentatge col·laboratiu, dialògic ...). • Afavoreix el desenvolupament d'habilitats i competències
2. Guia per a l'avaluació de recursos
La finalitat d'aquesta guia és la de servir com a instrument per a l'anàlisi de
materials curriculars informatitzats en CD o en línia i perquè puguin ser integrats, com
un mitjà més en les nostres aules, facilitant el procés d'ensenyament-aprenentatge de
l'alumnat. Centrant-se principalment en els aspectes pedagògics.
GUIA D'AVALUACIÓ DE RECURSOS I PROGRAMES MULTIMÈDIA
Objectiu del programa (General)
Objectius específics
Quins coneixements previs sobre el
tema requereix l'alumne?
Continguts del programa
Conceptuals Procedimentals Actitudinals
S'adeqüen als dels programes de
l'aula?
S'adeqüen als
dels programes
de l'aula?
S'adeqüen als dels programes
de l'aula?
Quins continguts predominen?
És un programa
interdisciplinari?
SI________ NO_______ Quines àrees treballa?
Tracta temes
transversals?
SI _______ NO ______ ¿Quins?
Descripció del programa (estructura, parts ...)
Proposa Si_______ No_______ ¿De quin tipus?
activitats?
Presentació de
continguts
Lògica:
______
Profunda:
_____
Concisa: _____ Pràctica:
_____
Clara:
______
Original:
_______
Lúdica:
______
El llenguatge és assequible per als alumnes?
Si_______ No_______
Presenta una concepció constructivista de
l'aprenentatge?
Si_______ No_______
Presenta varietat de recursos? Si_______ No_______
Presenta activitats obertes? Si_______ No_______
Proposa exercicis amb diverses solucions vàlides? Si_______ No_______
Promou l'aprenentatge per descobriment? Si_______ No_______
Possibilitats d'interacció? Si_______ No_______
Permet introduir modificacions? Si_______ No_______
Proposa solucions a problemes habituals? Si_______ No_______
Planteja activitats problemàtiques? Si_______ No_______
Permet associacions lliures d'idees? Si_______ No_______
Permet correcció d'errors? Si_______ No_______
Indueix a la percepció d'estructures totals? Si_______ No_______
Excita la imaginació? Si_______ No_______
Possibilita el pensament divergent? Si_______ No_______
Trenca amb estereotips? Si_______ No_______
Quins elements
apareixen?
Text:
_____
Gràfics:
_____
Àudio:
_____
Animació:
___
Altres: És adequada la seva
utilització:
Valoració de la funció de
Imatge So Color
Motivadora
Informativa
Instructiva
Investigadora
Formativa
Aporta dades
rellevants
Representa la
realitat
Reforç positiu
Reforç Negatiu
Animació
Estètica
És adequada i suficient en relació als objectius i
continguts?
Si_______ No_______
Què destacaries?
Avalua el
programa als
alumnes?
Si_______ No_______
És adequada i suficient en
relació als objectius i
Si_______ No_______
continguts?
Com avalua?
Es poden
guardar o
imprimir les
avaluacions?
Si_______ No_______
Respon a la
diversitat de
l'alumnat?
Si_______ No_______
Hi ha diferents nivells de
dificultat?
Si_______ No_______
Es graduen aquests nivells? Si_______ No_______
És adequada la graduació? Si_______ No_______
Respecta el programa els
diferents ritmes d'aprenentatge
de l'alumnat?
Si_______ No_______
Tipus d'interacció:
Programa -
alumne
Motivadora:
__
Informativa:
___
Demostrativa:
___
Explicativa:
_
Oberta a la interacció de l'alumnat:
Altres:
Programa -
professor -
alumne
Paper del
professor:
Guía
mediador:___
Consultor:
___
Observador:
___
Altres:
Programa -
alumne - alumne
segons
agrupament
Individual:
__
Parelles:
___
Grup petit:
__
Grup
gran:__
Altres:
Estratègies d'aprenentatge (marqueu amb una X)
Motivació personal amb tasques d'interès per a l'alumne
Descobriment personal
Explotació guiada per part del programa
Ensenyament directiu per part del programa
Adquisició d'habilitats de procediment
Memorització de conceptes
Quan utilitzar el programa? (Marqui amb una X)
Motivació
Coneixements previs
Introducció a un tema
Complement - reforç - suport a la programació d'aula
Ampliació de continguts
Repàs de continguts
Avaluació
Altres
Nombre de sessions:
Aspectes més destacats
del programa
Aspectes més deficitaris
Valoració final
Tema 4
Presentació del contingut: Material curricular amb format multimèdia
Les principals característiques dels materials didàctics per a la web:
Material web elaborat amb finalitat formativa. Aquesta ha de ser la primera característica d'aquests materials, que de
vegades, no se li presta la deguda atenció. El que realment distingeix un material multimèdia de naturalesa didàctica
respecte a altres llocs web és que ha estat elaborat amb la intencionalitat de produir certs aprenentatges en subjectes amb certes demandes i necessitats educatives.
Materials la informació dels quals està connectada hipertextualment. Entre cada segment o part del mòdul d'estudi ha d'haver connexions o enllaços
que permetin a l'alumne anar d'unes a altres. D'aquesta manera l'accés a cada part o segment del mòdul és una decisió que
realitza l'alumne segons els seus propis criteris. En altres paraules, el material haurà d'organitzar hipertextualment tota la
informació perquè l’estudiant pugui "navegar" a través del mateix sense un ordre prefixat i d'aquesta manera permetre una major flexibilitat pedagògica en l'estudi d'aquest mòdul.
• Materials amb un format multimèdia. Els materials didàctics han d'integrar textos, gràfics, imatges fixes, imatges en
moviment, sons, ... sempre que sigui possible. Això redundarà en què aquests materials siguin més atractius i motivants als
estudiants i en conseqüència, facilitadors de certs processos d'aprenentatge.
• Materials que permeten l'accés a una enorme i variada quantitat d'informació. Davant d'un text imprès, un casset o una cinta de vídeo que a causa de les
seves característiques físiques contenen una quantitat limitada d'informació dels materials electrònics (bé a Internet o en un CD-ROM) pot emmagatzemar o permetre l'accés a una quantitat ingent i enorme d'informació.
Per això, en tot material didàctic ha d'haver una opció de "enllaços a altres recursos a la xarxa"
• Materials flexibles i interactius per a l'usuari. Els materials han de permetre a l'estudiant una seqüència flexible d'estudi del
mòdul, així com diferents i variades alternatives de treball (realització d'activitats, navegació per webs, lectura de documents, etc.).
És a dir, els materials que s'elaborin no han de prefixar una seqüència única i determinada d'aprenentatge, sinó que han de permetre un cert grau d'autonomia i flexibilitat perquè el mòdul s'adapti a les característiques i interessos individuals dels alumnes.
• Materials amb una interfície atractiva i fàcil d'usar. Els materials han de tenir un disseny gràfic acurat tant en els aspectes formals
(color, distribució espacial, icones,...) com en la seva dimensió informativa per a l'accés a cada part o element de la web.
En altres paraules, la interfície o disseny gràfic ha de ser motivant i atractiu per
a l'alumne, i facilitar l'accés i navegació dins del lloc web sense que l'usuari li sigui complex.
• Materials que combinin la informació amb la demanda de realització d'activitats. Enfront d'un model d'aprenentatge per recepció, es pretén desenvolupar
materials que estimulin l'aprenentatge a través de la realització d'activitats. És a dir, aquests materials han de combinar la presentació del contingut
informacional amb la proposta d'una sèrie de tasques i activitats per a que l'alumne al realitzar-les desenvolupi un procés d'aprenentatge actiu, basat en la seva pròpia experiència amb la informació.
• Materials que permeten la comunicació entre els seus usuaris. Una de les potencialitats més interessants i que diferencien notòriament als
materials distribuïts a través del WWW respecte a qualsevol material sigui imprès, audiovisual o de disc digital, és la possibilitat d'utilitzar els recursos de comunicació bé asincrònics (el correu electrònic o el fòrum telemàtic ), bé sincrònics (el xat, la videoconferència) disponibles a Internet.
En resum
Els materials didàctics en la web han de ...
Des d'un punt de vista pedagògic
• Han de ser interactius. És a dir, demanen a l'alumne que realitzi algun tipus d'activitat o tasca i reaccionen, en la mesura del possible, davant la resposta d'aquest.
• Han de respondre a un model o procés constructivista del coneixement. És a dir, l'alumne aprèn a través de la seva experiència i deu, en funció d'aquesta, elaborar aquest coneixement. Aquest enfocament es contraposa a l'aprenentatge per recepció
• Han de tenir una interfície atractiva i fàcil d'utilitzar. És a dir, els materials han de tenir cura del seu disseny gràfic, han de resultar atractius per a l'alumne, i la seva utilització ha de ser intuïtiva.
• Han de ser multimèdia i hipertextuals. És a dir, s'han de dissenyar incorporant diferents formes de representació simbòlica (textual, gràfica, audiovisual, icònica, ...) i d'organització de la informació en format hipertext.
• Cal adequar-se a les característiques dels seus potencials usuaris. És a dir, la selecció del contingut i de les formes de presentar han de partir i tenir en compte els coneixements, capacitats i habilitats prèvies que tenen els alumnes als quals es destina
• Han de integrar-se i respondre a les necessitats de desenvolupament del currículum escolar. Tot material educatiu és un recurs o instrument que respon a les exigències curriculars d'una matèria i nivell educatiu. Aquestes s'han de tenir en compte en l'elaboració.
SGA (LMS)
Sistema de Gestió d'Aprenentatge Learning
• Una plataforma de teleformació, o un sistema de gestió d'aprenentatge en
xarxa, és una eina informàtica i telemàtica organitzada en funció d'uns objectius formatius de manera integral (és a dir que es puguin aconseguir exclusivament dins d’ella) i d'uns principis d'intervenció psicopedagògica i organitzatiu.
Pres de: http://www.um.es/ead/red/9/SGA.pdf
Característiques bàsiques d'un SGA
Eines bàsiques d'un SGA
Eines de distribució de continguts
• Editor de continguts en línia • Dipòsit d'arxius • Inserció d'hipervincles, imatges i vídeos • Administració de calendari de continguts. • Bitàcola per o weblogs • Glossaris
Comunicació i Col·laboració
• Fòrums de discussió electrònic • Sala de xat • Conformació de grups de treball • Comunicació amb el tutor i participants del curs • Novetats i calendari del curs. • Ambients de treball col·laboratiu (Wiki)
Seguiment i Avaluació • Estadístiques i fitxa personal per alumne • Seguiment de cada activitat • Sistemes d'exàmens editables pel docent o tutor • Informes d'activitat.
Eines d'administració i assignació de permisos
• Atorgament de permisos i autoritzacions • Assignació de permisos per perfil d'usuari • Administració personal de perfils d'usuari • Procés d'inscripció • Desincorporació d'estudiants • Creació de nous cursos
Tema 5
Presentació del contingut: Web educativa, portals educatius, bloc, wiki, webquest
Què és una web educativa?
És una web d'interès educatiu, dissenyada amb un objectiu pedagògic. Cerca
facilitar aprenentatges o accés a recursos didàctics. Proporciona informació,
comunicació i formació, convertint-se en un espai virtual de treball individual i
col·laboratiu.
Poden ser web personals (web docent), institucionals (portals educatius),
formatives (campus virtuals).
Disseny de Web educatives
• Disseny pedagògic: objectiu, públic, continguts.
• Disseny estructural: estructura general del web, sistema de navegació
• Disseny de la interfície: estructura de les pàgines (marc), composició dels
elements (textos, fons, imatges, icones, taules, marcs)
A. Portals educatius
Algunes investigacions 1 realitzades sobre els portals educatius, coincideixen
que aquests sorgeixen a causa de la necessitat de sistematitzar, categoritzar i
identificar el contingut web present al ciberespai, ja que ha provocat el
desenvolupament i posterior consolidació dels portals com a contenidors de contingut
vitals en la web i per tant, l'establiment de noves modalitats de portals estretament
vinculats a una activitat o comunitat concreta, com són els portals periodístics,
museístics, educatius, institucionals, etc.
La definició de portal ve donada per la concentració d'informació i serveis en un
mateix lloc web, sent per tant, un concepte molt més ampli que el d'una pàgina o un
conjunt de pàgines web allotjades en un servidor (López Carreño, 2003, p. 126). En el
cas del portal educatiu, l'entenem com aquell lloc web on es concentra informació
canalitzada a través de productes i serveis relacionats amb l'àmbit educatiu.
Igualment, l'autor assenyala que els avantatges que proporcionen aquests
portals als seus destinataris deriven dels serveis que ofereixen:
� Proporcionen informació de tot tipus a professors, estudiants i pares, així com
instruments per realitzar recerques a Internet.
� Proporcionen recursos didàctics de tota mena, gratuïts i utilitzables
directament des d'Internet (materials didàctics en línia) o des dels ordinadors
(després de la descàrrega d'una còpia des del portal a l'entorn local de l'usuari).
� Contribueixen a la formació del professorat, mitjançant informacions diverses i
cursos d'actualització de coneixements.
� Assessoren als professors. En alguns casos els portals tenen espais
d'assessorament sobre diversos temes: didàctica, informàtica, lleis, etc.
� Obren canals de comunicació (fòrums, xats, llistes ...) entre professors,
estudiants, institucions i empreses de tot el món. A través d'ells es
comparteixen idees i materials, es debaten temes, es consulten dubtes.
� Proporcionen instruments per a la comunicació: correu electrònic, xats, espais
per allotjar pàgines web.
________________
1 López Carreño, Rosana (2007). Los portales educativos: clasificación y componentes. Anales de
documentación, 10, 233-244
PORTALS EDUCATIUS
INFORMATIUS
Institucionals o de grups educatius.
De recursos educatius.
FORMATIUS
Entorns de teleformació i intranets educatives.
Material didàctic.
Com s'evidencia en la taula anterior els portals educatius es classifiquen en
informatius i formatius. Els de naturalesa informativa són aquells als quals s'accedeix
per obtenir una informació o una dada concreta i els portals educatius de naturalesa
formativa són aquells que han estat creats "per generar un procés determinat
d'ensenyament aprenentatge" (Àrea Moreira, 2005, p. 32). Encara que en nombrosos
casos podem trobar també, portals informatius amb elements formatius i, viceversa.
Els portals educatius informatius són els més estesos i dins d'aquest grup
s'enquadren els portals institucionals que són aquells llocs web d'una institució, grup,
associació o empresa relacionada amb l'educació. Aquests portals ofereixen informació
sobre activitats, notícies, organigrama, normativa, serveis o recursos, publicacions, etc.
al voltant de la institució a la qual representen, per exemple, el portal educatiu de la
Xunta de Galícia 2:
_______________________
2http://www.edu.xunta.es/portal/index.jsp
B. Blog o Edublogs
El recurs del blog és un dels més usats per al desenvolupament de debats i
continguts, així com la possibilitat de publicar temàtiques, realitzar comentaris, etc.
Una de les definicions més aproximades a aquesta aplicació la podem trobar en
Wikipedia 3. El defineix com:
"Un blog, o en català també una bitàcola, és un lloc web periòdicament
actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un o diversos autors,
apareixent primer el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar
publicat el que cregui pertinent. El terme blog prové de les paraules web i log ('log' en
anglès = diari). El terme bitàcola, en referència als antics quaderns de bitàcola dels
vaixells, s'utilitza preferentment quan l'autor escriu sobre la seva vida pròpia com si fos
un diari, però publicat a Internet en línia. "
Un dels aspectes que el fa atractiu al gran públic és la seva interactivitat, que
com Sheizaf Rafaeli afirma també a la Wikipèdia és "una expressió extensiva que en
una sèrie d'intercanvis comunicacionals implica que l'últim missatge es relaciona amb
missatges anteriors al seu torn relatius a altres previs ", afegit a la gran facilitat d'ús
que té, ja que permet que les persones que visiten el bloc opinin sobre la notícia o
opinió donada. A més, podem citar alguna de les característiques o avantatges tècnics
que tenen els blog:
� Accés des de qualsevol lloc. Només cal tenir connexió a Internet.
� Classificació dels continguts en categories. Per classificar les notícies en un bloc
les pot agrupar per categories que vostè mateix pot crear i així facilitar la
navegació dels usuaris que accedeixin.
� Enllaçar uns bloc amb altres. Els blocs ens permeten posar una llista amb blocs
que vostè visiti periòdicament o que tinguin la mateixa temàtica que el seu.
� Pot moderar els comentaris i així evitar les entrades inapropiades o ofensives.
� Retroalimentació. Cada notícia genera comentaris que fan replantejar la seva
postura, ja que aquestes entrades possibiliten l'aportació de diferents punts de
vista.
_______________________ 3 Lloc Web Wikipedia. Consultat l’ 1 de setembre, 2010. http://es.wikipedia.org/wiki/Blog
� Com avantatges educatius val destacar:
o Els usuaris es converteixen en protagonistes de l'aprenentatge.
o Serveix com a mitjà per materialitzar, en les activitats formatives, el
suport dels recursos audiovisuals que sempre han tingut excel·lent
acollida entre els destinataris de les mateixes.
Si un bloc s'usa amb finalitats educatives o en entorns d'aprenentatge se'ls
coneix com edublog. Aquests poden estar enfocats des de punts de vista diferents
depenent que els utilitzin els docents o els estudiants. Independentment de qui
l'utilitzi, segons Alejandro Valero 4, l'ús dels blocs contribueix a la formació personal
dels seus usuaris pels següents motius:
� L'educació ha deixat de ser un vedat dels docents.
� Els estudiants creen el seu propi coneixement.
� L'educació ja no se centra només en l'adquisició de coneixements, sinó en la
formació personal contínua.
� La comunicació s'ha convertit en un aspecte fonamental del nou ensenyament
a Internet.
� Es torna a valorar l'escriptura com a mitjà de comunicació i de coneixement.
Per l'educador pot servir com a finestra d'informació i opinió sobre la matèria o
elements del seu àmbit de treball. Per a l'alumnat com a fòrum d'opinió i finestra per
mostrar els seus progressos en una determinada activitat, assignatura, etc.
_______________________
4 VALERO, A. (2007): Blogs en la Educación, disponible en:
http://observatorio.cnice.mec.es/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=528
Exemples de bloc de docents:
� Aulablog21: http://aula21.net/aulablog21/
� Planeta Educatiu: http://www.aulablog.com/planeta/
� Tíscar: http://tiscar.com/
� Bloc de Aníbal de la Torre: http://www.adelat.org/index.php
� Bloc de una profe DIM: http://blogdeunaprofedim.blogspot.com/
� Educació i TIC: http://domingomendez.blogspot.com/
� Innovació educativa: http://innovacioneducativa.wordpress.com/
� La brújula: http://labrujula.zoomblog.com/
Com a exemple de bloc de centres i estudiants:
� Colegio Público “La Canal” Luanco (Astúries):
http://blog.educastur.es/lacanal/
� CEIP Menéndez y Pelayo:
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-
tic/21002914/helvia/bitacora/
� CEIP Doctor Jiménez Rueda (Atarfe, Granada):
http://ceipdrjimenezrueda.es/
� CEIP Cornella (Astúries):
http://web.educastur.princast.es/cp/cornella/wp/
C. Wiki
Un wiki (o una wiki) és un lloc web les pàgines del qual poden ser editades per
múltiples voluntaris a través del navegador web. La seva etimologia prové del hawaià
wiki, "fer les coses de forma senzilla i ràpida" Els usuaris poden crear, modificar o
esborrar un mateix text que comparteixen. Els textos o "pàgines wiki» tenen títols
únics. Si s'escriu el títol d'una «pàgina wiki» en algun lloc del wiki entre dobles
claudàtors [[...]], aquesta paraula es converteix en un «enllaç web» a la pàgina wiki.
L'aplicació de més pes i a la qual li deu la seva major fama fins al moment ha
estat la creació d'enciclopèdies col·lectives, gènere al qual pertany la Wikipedia. Hi ha
moltes altres aplicacions més properes a la coordinació d'informacions i accions, o la
posada en comú de coneixements o textos dins de grups.
Alguns usos que poden donar-se als wikis en les institucions educatives són 5:
� Promoure la comunicació entre estudiants d'una mateixa classe. � Desenvolupar habilitats de col·laboració. � Elaborar textos. � Recopilar informació. � Re-elaborar llibres de text. � Enriquir treballs en grup. � Presentar treballs. � Revisar i corregir treballs. � Crear continguts. � Crear glossaris. � Elaborar butlletins escolars. � Dur a terme projectes col·laboratius.
Alguns proveïdors de wikis:
� Wikispaces (en línea) � Wetpaint (en línea) � PBWorks (en línea, anteriorment PBWiki) � MediaWiki (programari descarregable utilitzat per Wikipedia) � Twiki (programari descarregable) � Instiki (programari descarregable)
Exemples de wikis de centres educatius
� Wikillerato (http://portales.educared.net/wikillerato/Portada) Centre de
recursos per a professors de batxillerat creats pels propis professors.
� Wiki de ciències socials (http://wikipepia1.wikispaces.com/) De l'assignatura de
Geografia i Història de 2n d'ESO. Penja materials, recomana enllaços, etc.
______________
5http://www.eduteka.org/WikisEducacion.php
� Emprende wiki (http://www.emprendewiki.com/tiki-index.php). Wiki del
centre IES Alemany de Vélez Màlaga que proporciona materials i dóna suport a
les activitats del centre.
� Wiriaraujo (http://psicoaraujo.wikispaces.com/ ). És una wiki de l'assignatura
de Psicologia dels alumnes d'IES Araujo de Fuenlabrada (Madrid).
D. WebQuest
Una WebQuest és una eina que forma part d'una metodologia per al treball
didàctic que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment
procedents d'Internet, que promou la utilització d'habilitats cognitives superiors, el
treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica.
Les WebQuest són utilitzades com a recurs didàctic pels professors, ja que
permeten el desenvolupament d'habilitats de maneig d'informació i el
desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.
Una WebQuest es construeix al voltant d'una tasca atractiva que provoca
processos de pensament superior. Es tracta de fer alguna cosa amb la informació. El
pensament pot ser creatiu o crític i implicar problemes, enunciació de judicis, anàlisi o
síntesi.
Una WebQuest té la següent estructura:
• Introducció
• Tasca
• Procés
• Recursos
• Avaluació
• Conclusió
• Autors
Per desenvolupar una WebQuest és necessari crear un lloc web que pot ser construït amb un editor HTML, un servei de bloc o fins i tot amb un processador de textos que pugui guardar arxius com una pàgina web.
A la xarxa hi ha diversos llocs que ofereixen webquest educatives, és el cas de http://www.aula21.net/tallerwq/fundamentos/ejemplos.htm, que ofereix un recull classificat de websquet educatives per a educació primària.
Tema 6
Presentació del contingut: Eines d'autor
És un fet que no sempre es troba el que es desitja. I en qüestió de recursos per a l'aula, en aquests casos el millor és posar-se mans a l'obra i crear-lo. Et proposem algunes idees per animar-te a crear els teus propis continguts digitals, amb uns pocs coneixements i sense saber programació, utilitzant eines d'autor.
Segons la Wikipedia, una eina d'autor és una aplicació que permet un treball multimèdia i constructivista per generar un entorn d'aprenentatge dinàmic. Dins de les funcionalitats que aquest tipus d'eines presenten es pot destacar la possibilitat de crear activitats o petites aplicacions des de la mateixa eina.
Les eines d'autor proveeixen generalment mòduls des dels quals es poden organitzar activitats o es poden interconnectar petits components i es poden adequar als objectius, els coneixements i habilitats que es busqui desenvolupar per part de l'autor.
Les eines més bàsiques són aquelles que només permeten un nombre limitat d'accions perquè l'usuari interactuï amb el sistema, com crear mapes sensibles o anar d'una diapositiva a la següent.
Eines d'autor bàsiques en educació
Audacity 6: és un editor d'àudio lliure, fàcil d'usar i multilingüe per a Windows, Mac OS X, GNU / Linux i altres sistemes operatius. Es pot fer servir per:
• Gravar àudio en viu.
• Convertir cintes i gravacions a so digital o CD.
• Editar arxius Ogg Vorbis, MP3, WAV i AIFF.
• Tallar, copiar, unir i barrejar sons.
• Canviar la velocitat o el to d'una gravació.
• I molt més
___________
6 http://audacity.sourceforge.net/?lang=es
Cuadernia 7: és un editor de quaderns que ens permet crear complets quaderns
digitals capaços d'incloure dins de les seves pàgines tot tipus d'objectes multimèdia,
inclou imatges, textos, vídeos, animacions flash, activitats avaluables, escenes de
descarts i escenes de realitat augmentada. És un programari desenvolupat per la
Conselleria d'Educació i Ciència de Castella de la Manxa.
Cmap Tools: aquest programari, va ser desenvolupat pel "Institute for Human and
Machine Cognition8" (IHMC), de la Universitat de West Florida (Estats Units), es va
dissenyar per tal de donar suport a la construcció de models de coneixement
representats en forma de "Mapes Conceptuals".
GIMP 9: va ser desenvolupat com una eina lliure per treballar amb imatges i s'ha
convertit en una alternativa lliure enfront de Photoshop, per editar imatges, dibuixos,
fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logos, el canvi de mida
i retall de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant un sistema de
capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents
formats .
També es pot utilitzar per crear imatges animades senzilles. Llegeix i escriu la majoria
dels formats de fitxers gràfics, entre ells jpg, bitmap, gif, png, PCX, tiff, i els de
Photoshop, a més de posseir el seu propi format d'emmagatzematge de fitxers, xcf.
Pot importar fitxers en pdf i imatges vectorials en format svg creades, per exemple,
amb Inkscape. GIMP està inclòs com a editor d'imatges estàndard en la majoria de
distribucions d'escriptori basades en Linux, com ara Ubuntu, Kubuntu, Linux Mint,
entre d'altres.
___________
7 http://www.educa.jccm.es/educa-jccm/cm/temas/cuadernia
8 http://cmap.ihmc.us/
9 És un programa lliure I gratuït, disponible baix la llicencia GNU General Public License.
http://www.gimp.org.es/
Open Office 10: és una suite ofimàtica de programari lliure i codi obert de distribució
gratuïta que inclou eines com processador de textos, full de càlcul, presentacions,
eines per al dibuix vectorial i base de dades. Els elements que componen a Open Office
són: Writer, processador de text amb capacitats per editar HTML, Calc, per manejar
fulls de càlculs, Impress, un programa per realitzar presentacions electròniques, Base,
és un programa de base de dades similar a Microsoft Access que permet elaborar
formularis i informes i és capaç de treballar com un front-end per a diversos
programes com l'Access (JET), és una font de dades ODBC i MySQL / PostgreSQL, amb
una funcionalitat similar o superior a Microsoft Access
JClic. És un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives
multimèdia, posterior al Clic, desenvolupat en el llenguatge de programació Java. Com
el seu anterior versió Clic 3.0, és molt fàcil d'utilitzar. Es poden crear diferents tipus
d'activitats: associacions, trencaclosques, sopes de lletres, mots encreuats, activitats
d'identificació, d'exploració, de resposta escrita, exercicis de text, mots encreuats ...
També permet publicar els teus propis projectes, i visualitzar en línia els creats per
altres persones en un applet (és a dir, com a objecte incrustat a la pàgina) o instal·lar a
l'ordinador. Disposa d’un cercador per a localitzar totes les activitats creades d'un
cercador per localitzar totes les activitats creades i cedides pels seus autors. Allà
trobaràs un bon munt d'exemples.
HotPotatoes. Aquesta suite inclou sis eines per crear activitats interactives en forma
de pàgina web, per treballar online i offline: exercicis de selecció múltiple, resposta
breu, respostes barrejades, mots encreuats, aparellar / Ordenar, i omplir buits. Les
eines que inclou són:
• JBC crea exercicis d'elecció múltiple: Los Dinosaurios. • JCloze genera exercicis d’omplir buits. Exemple: ¿Conoces el parque natural de
Monfragüe? • JCross crea mots encreuats. Exemple: Quince términos relacionados con
"Nuestros paisajes". • JMatch crea exercicis d'aparellament o ordenació. Exemple tipus I: Selección
de monumentos del rico patrimonio extremeño. Exemple tipus II: Los dinosaurios.
• JMix crea exercicis de reconstrucció de frases o paràgrafs a partir de paraules desordenades. Exemple: Descubre un refrán popular relacionado con el clima.
Hot Potatoes és gratuït per a institucions educatives sense ànim de lucre, i que ofereixin les seves pàgines de forma oberta al públic. Es pot executar en Mac OS X i en Windows, Linux (amb Java Virtual). La interfície es mostra inicialment en anglès, però permet carregar un mòdul per traduir a l'espanyol iberoamericà o europeu.
Pàgina oficial (en anglès) - Descàrrega de la ver. 6.0 en anglès - Tutorials en espanyol - Tutorial on-line en espanyol - Tutorial en espanyol d’Aula21.
Edilim. És un programari per crear materials educatius accessibles en format web. Ofereix molts i diferents exercicis - tipus: imatge i text, trencaclosques, sopa de lletres, parelles, preguntes, resposta múltiple, frases, triar, ordenar, fraccions, ortografia, galeria d'imatges, galeria de sons, identificar imatges, identificar sons, arrossegar textos, arrossegar imatges, classificar textos, classificar imatges, rellotge, sèries, ordenar imatges, raigs X, etiquetes, moure imatges, completar, paraula secreta, operacions, dictat, etc.
Descàrregues i tutorials en: http://www.educalim.com/cdescargas.htm. Aquí tens un altre tutorial online. Et convidem també a llegir aquest article relacionat que en el seu día publicàrem a Educ@conTIC.
Ardora. Aplicació informàtica gratuïta per crear activitats multimèdia en Java. Permet al docent crear tot tipus d'activitats, amb múltiples opcions per personalitzar i adaptar-les a les necessitats dels alumnes. L'àmplia varietat d'exercicis (més de 45 tipus) inclou jocs de: fer parelles, sopes de lletres, mots encreuats, exercicis de completar, classificar o ordenar, activitats per aprendre a comptar en euros o a dir l'hora, etc. Exemple de Geografia. Exemple d’activitats de gramàtica per anglès. Exemple d’activitats de llengua i càlcul.
Cada exercici es personalitza omplint un simple formulari. Després, el programa crea la pàgina web i l'arxiu en Java que conté l'exercici i l'alumne podrà fer-ho a través de qualsevol navegador web (online i offline). El seu autor és José Manuel Bouzan Matança.
Com que aquesta eina utilitza, per al desenvolupament de les activitats, tecnologia "Java", s'ha de tenir instal·lat el plug-in de Java al navegador web. Disponible en castellà, anglès, gallec
Una petita eina, que per la seva senzillesa i utilitat mereix ser nomenada aquí és Exercises Generator - EnglishExercises.org. Per usar-lo, és necessari prèviament donar-se d'alta en ESLprintables. El millor és que t'aporta un espai per publicar els exercicis en línia (ho fa automàticament quan has acabat l'activitat), i et dóna una URL per poder accedir a ells de forma directa i independent. Exemples: The days of the week, Wild Animals - Writing.
Una nova eina en auge
Constructor. És una altra eina per crear continguts educatius digitals. Es pot instal lar en mode local o en un servidor, i té versions per a sistemes Debian (LinEx, Ubuntu, Max, Lliurex, Guadalinex, Molinux ..) i Windows. És molt senzilla d'utilitzar, permet afegir qualsevol element a l'àrea de treball simplement arrossegant i deixant-lo anar.
Conta amb 47 models d'activitats - tipus: mots encreuats, sopes de lletres, aparellar,
dictar paraules o frases, completar o ordenar frases o text, piràmide, penjat,
trencaclosques, puzle, tangram, reconstrucció de figures, compositor musical ... més
d'un conjunt d'aplicacions avançades, com a calculadora bàsica i científica, fórmules i
gràfics matemàtics, o un complet laboratori virtual de física. Permet incloure de zones
interactives, documents de tota mena (applets, pdfs, Etoys de Squeak ...), crear
presentacions d'imatges o generar enllaços a materials externs per al disseny
d'estructures de navegació tan complexes com vulgui l'autor. És a dir, accepta tant la
utilització de plantilles com la creació de WebQuests o de pàgines web.
Per utilitzar aquests materials no és necessari tenir instal·lat cap element específic: simplement cal el navegador. Però, el més important: es pot configurar una unitat perquè pugui ser utilitzada de forma independent per persones que posseeixin discapacitat visual, motora o auditiva. Tutoriales per baixar en PDF. Una bona quantitat d'exemples els podeu trobar a Educarex. Altres exemples creats per docents: , Reacciones químicas o Festivals. En Educ@conTIC hablamos de ello.
No se'ns obliden. Ens queden pendents algunes eines d'autor més, com Squeak, Scratch, Malted ... o les propietàries NeoBook i Flash. Quedaran per a la pròxima vegada.
A tenir en compte ...
• Si ens atrevim a iniciar-nos sols en l'ús d'algun d'aquests programes, podem comptar amb molts tutorials en el nostre idioma que ens ajudaran, però també podem recórrer a rebre formació en el centre de professorat més proper a la nostra zona, ja que se solen organitzar cada any cursos i seminaris sobre alguna d'aquestes eines d'autor (o es pot demanar un seminari de formació en el propi centre) o en algun dels nombrosos fòrums o xarxes socials per a docents que hi ha a la xarxa.
• No t'oblidis mai d'una cosa: abans de començar a utilitzar l'eina, dissenya l'activitat completa sobre paper, tenint clar el guió amb els objectius que es pretenen, continguts a treballar i exercicis / tasques / jocs a realitzar. És la millor manera de guanyar temps i aconseguir un producte coherent que de veritat sigui útil.
Tema 7
Com estimular l' interès de l'alumne: La Motivació
És un clam social que la tasca del professor no s'ha de restringir a una mera transmissió d'informació, i que per ser professor no és suficient amb dominar una matèria o disciplina.
L'acte d'educar implica interaccions molt complexes, les quals involucren
qüestions simbòliques, afectives, comunicatives, socials, de valors, etc. De manera que un professor ha de ser capaç d'ajudar propositivament a altres
a aprendre, pensar, sentir, actuar i desenvolupar-se com persones. És evident que l'estudiant no construeix el coneixement en solitari, sinó gràcies a la mediació dels altres i en un moment i context cultural particular.
Des de diferents perspectives pedagògiques, al professor se li han assignat
diversos rols: el de transmissor de coneixements, el d'animador, el de supervisor o guia del procés d'aprenentatge, i fins i tot el d'investigador educatiu.
Al contrari, el professor es constitueix en un organitzador i mediador en la
trobada de l'alumne amb el coneixement. En l'actualitat és molt freqüent escoltar a la majoria dels mestres opinar sobre
el difícil que és ensenyar als alumnes.
No obstant això, la motivació es fa present a l'aula mitjançant molt diversos
aspectes: el llenguatge i els patrons d'interacció entre professor i alumnes. L'organització de les activitats acadèmiques, el maneig dels continguts i tasques, els recursos i suports didàctics, les recompenses i la forma d'avaluar.
Quin paper juguen aquestes en la motivació? Les TIC són una ocasió per malbaratar el model que el professor Francesc Imbernon proclama: «Hi ha professors del segle XX, model escolar del XIX i alumnes del XXI». Les tecnologies a l'aula posen a alumnes, professors i escola en una mateixa sintonia. Els fan partícips del mateix món compartint les mateixes eines, mitjans de comunicació, etc.
• El professor es fa còmplice de l'alumne, un professor TIC, és proper, amb ell es pot comentar el que ens va passar ahir al xat o com combatre un virus, alguna cosa que encara molts adults escolten com un llenguatge inintel·ligible.
• Les TIC són relativament barates, res comparable amb un SMS o una trucada de vídeo, una cosa importantíssima per a un adolescent.
• Els ofereix un camí per augmentar la seva autoestima i integració grupal. Els seus vídeos penjats a youtube, el seu bloc o el seu àlbum de fotos els poden reportar les dels seus líders.
• Però la més important és segurament que els aporta una forma nova d'aprendre. Quan ens acostem amb un portàtil, o encenem el canó de la classe les cares canvien. Es mostren expectants davant el que per a ells és una "classe diferent". El professor en aquest moment deixa de ser el transmissor directe de conceptes per passar a ser el revelador de coses noves i interessants que ells mateixos han de descobrir, assimilar i, el que és més important, participar activament en allò que aprenen. En aquest sentit, és fonamental que el docent doni el salt cap als nous aprenentatges, adaptar-nos a avaluar de forma diferent, que els estudiants entenguin el món i no se l’aprenguin, ho visquin des de dins i el construeixin sense esperar per això a ser adults productius. Al final, quan surtin al "carrer", es trobaran amb una nova forma d'aprendre, aprendre fent com.
ACTIVITAT 6
Selecciona la resposta correcta:
1. Els llocs web anomenats webs tutorials corresponen a: a) Llocs web creats pels ajuntaments i ministeris d'educació.
b) Recursos web que el docent utilitza per crear la seva pròpia base de dades.
c) Als materials que crea el docent, desenvolupats en format digital que utilitzen la WWW com
una estratègia de difusió i d'accés a aquest.
2. Una web educativa és: a) Un lloc d'interès educatiu, dissenyat amb un objectiu pedagògic.
b) Tots els portals educatius de les comunitats autònomes.
c) És l'espai creat per a realitzar el seguiment i avaluació dels estudiants.
3. Finalment, Miri els vídeos:
"No tot val. Criteris per a la selecció de la informació a la xarxa ". http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout=detalle&id_guia=2&Itemid=114
"Què és un Wiki" http://www.youtube.com/watch?v=jIgk8v74IZg
SOLUCIONS
Selecciona la resposta correcta:
1. Els llocs web anomenats webs tutorials corresponen a: a) Llocs web creats pels ajuntaments i ministeris d'educació.
b) Recursos web que el docent utilitza per crear la seva pròpia base de dades.
c) Als materials que crea el docent, desenvolupats en format digital que utilitzen la WWW com
una estratègia de difusió i d'accés a aquest.
2. Una web educativa és: a) Un lloc d'interès educatiu, dissenyat amb un objectiu pedagògic.
b) Tots els portals educatius de les comunitats autònomes.
c) És l'espai creat per a realitzar el seguiment i avaluació dels estudiants.
MÒDUL 7: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR. LES ACTIVITATS I L'AVALUACIÓ
ÍNDEX 1. Què, com i quan avaluar 2. Atenció als alumnes amb dificultats d'aprenentatge 3. Observacions, incidències, valoracions i avaluació de la pròpia unitat 4. Les activitats
Tema 1
Què, com i quan avaluar
En la unitat didàctica s’han de explicitar uns criteris d'avaluació que es
refereixin als objectius didàctics i a uns continguts mínims -que caldrà determinar- d'entre els proposats, els procediments i instruments d'avaluació que s'empraran per raó dels diferents tipus d'avaluació que es duran a terme, les activitats específiques d'avaluació en aplicació dels esmentats instruments d'avaluació, i els criteris de qualificació que permetin establir amb la major objectivitat possible el rendiment assolit pels alumnes.
Com que el professor ha d'atendre l'alumne en l'entorn d'aprenentatge en què
es troba, partirà sempre dels coneixements previs que té mitjançant una avaluació inicial, que -com ja vam assenyalar en el seu moment- s'ha de fer abans d'abordar qualsevol unitat didàctica . La informació que subministra aquesta avaluació haurà de servir com a punt de referència per a l'actuació pedagògica, si realment s'entén l'avaluació com un procés que s'ha de dur a terme de forma contínua i personalitzada que aporta l'alumne -i també al docent- informació sobre el que realment ha progressat respecte de les seves possibilitats.
En conseqüència, mitjançant les activitats específiques d'avaluació no només
s’ha d'avaluar l'alumne, sinó també l'activitat educativa que es desenvolupa a l'aula, així com tots els elements que integren el procés d'ensenyament-aprenentatge. D'aquesta manera, les activitats d'avaluació serviran per conèixer l'adequació del procés educatiu a les característiques de l'alumne (avaluació contínua), i ajustar l'ajut pedagògic a les seves necessitats reals (avaluació formativa); seguir l'evolució dels seus aprenentatges i conèixer el grau d'assoliment dels objectius i dels continguts mínims recollits en els corresponents criteris d'avaluació (avaluació criterial), conèixer el tipus i grau d'aprenentatge que ha assolit al final de cada procés didàctic (avaluació sumativa), i conèixer, en definitiva, el nivell de desenvolupament intel·lectual i personal assolit per l'alumne, en tots els seus aspectes, i com a resultat de la intervenció educativa (avaluació global o integral).
Pel que fa a les tècniques i procediments i instruments d'avaluació, en l'àmbit
de l'observació destaquem les llistes de control, així com els diferents tipus d'escales de valoració (descriptiva, gràfica i numèrica). I pel que fa als treballs de l'alumne, s'han de contemplar els diferents tipus de proves sobre els continguts i les activitats que es desenvolupen a l'aula, i, especialment, la prova no estructurada (desenvolupament lliure d'un tema), la prova semi estructurada (preguntes sobre continguts molt específics que cal respondre amb brevetat i precisió), i la prova multi ítem de base
comuna (sobre un text, es construeixen diversos ítems per ser respostos). I, així mateix, convé emprar com a procediment d'avaluació l'elaboració de treballs monogràfics ajustats a una estructura prefixada.
Finalment, en qualsevol tipus de treballs que l'alumne realitzi -i en especial, en
els diferents tipus de proves- , i amb independència dels coneixements reflectits, es qualificaran els següents aspectes -que incidiran positivament o negativament en la nota final, i en la proporció que en cada cas s'estableixi- :
• Expressió escrita: Correcció ortogràfica (accents, ús de les diferents lletres, ús adequat dels signes de puntuació). Riquesa de vocabulari. Correcció en la construcció de frases i varietat de les mateixes. Presentació i neteja.
• Raonament lògic: Coherència en l'expressió de les idees i cohesió en la forma de presentar-les.
• Autonomia de comprensió i expressió: Predomini de la memòria comprensiva sobre la mecànica: redacció de les idees amb formes lingüístiques pròpies. Fluïdesa expressiva.
• Actitud crítica.
Tema 2
Atenció als alumnes amb dificultats d'aprenentatge
Davant la probable existència d'alumnes amb un grau insuficient de desenvolupament de les competències curriculars bàsiques -sobretot en els àmbits de la comprensió, de l'expressió i de la reflexió- , amb la consegüent dificultat en l'assimilació de continguts, cal preveure en les unitats didàctiques actuacions concretes per quan es detectin aquestes situacions, el que exigirà reforçar els aprenentatges d'aquestes alumnes amb activitats específiques planificades d'acord amb les seves necessitats. I, d'aquesta manera, s'afavorirà la seva autoestima i es valora, en alguna mesura, l'esforç que fan per millorar el seu rendiment, en un intent de potenciar l'avaluació formativa, ajustant l'ajut pedagògic a les seves necessitats reals d'aprenentatge.
Tema 3 Observacions, incidències, valoracions i avaluació de la pròpia unitat
Durant el desenvolupament de la unitat didàctica, el professor anirà anotant les
observacions resultin d'interès. I, al final de la mateixa, proporcionarà als alumnes materials que els permetin avaluar -des de l'anonimat, però amb tot rigor- aspectes diversos referits tant a la concepció de la pròpia unitat com a la "rendibilitat educativa" aconseguida amb la seva realització. I amb totes les observacions i valoracions recollides -i "actualitzades" convenientment- , es procedirà a introduir en el disseny de la unitat, i amb vista a futures presentacions de la mateixa a nous col·lectius d'alumnes, tots els elements que garanteixin l'obtenció del millor rendiment possible.
Tema 4 Les activitats
D'entre els diferents tipus d'activitats que poden proposa r-i al marge de les
específiques d'avaluació- , ens resulten particularment atractives les següents:
• Activitats d'introducció. Serveixen de "marc de presentació" dels continguts concrets que es van a abordar, i connecten, per tant, amb la parcel·la del saber en què aquests continguts s'inscriuen.
• Activitats de "detecció" de coneixements previs. Parteixen d'allò que els alumnes coneixen, i han de permetre'ls establir les oportunes relacions amb els nous continguts d'aprenentatge.
• Activitats d'aprofundiment i reforç. Permeten atendre les diferents demandes informatives i de coneixements al llarg del procés d'ensenyament-aprenentatge. Serveixen per respondre a les diferències individuals dels alumnes i als seus diferents ritmes d'aprenentatge. (Cal tenir present que reforç no equival a reiteració: les activitats de reforç no són "més del mateix", sinó que amb elles es persegueix assolir els objectius i treballar els continguts mitjançant altres estratègies i altres tipus d'activitats).
• Activitats d'ampliació. Són activitats que -a més de poder utilitzar-se com a consolidació o com aprofundiment i reforç- serveixen per "saber més" i, sobretot, per "saber millor".
• Activitats d'aplicació. Mitjançant aquest tipus d'activitats, l'alumne "posa en pràctica", organitza, integra o utilitza els coneixements adquirits.
• Activitats de transferència. Permeten "projectar" els coneixements a noves situacions, transcendint el context en què es va produir la seva adquisició, i mitjançant l'establiment d'analogies, inferències, etc. En conseqüència, són activitats amb cert nivell de complexitat, ja que per mitjà d'elles es pot comprovar la funcionalitat dels aprenentatges.
• Activitats de síntesi. Aglutinen i integren diversos continguts bàsics. Són molt adequades per posar en marxa la capacitat constructiva dels alumnes.
ACTIVITAT 7
Respon les següents preguntes.
1. Per què és important definir criteris d'avaluació en una unitat didàctica? a) Perquè faciliten avaluar només el resultat final.
b) Perquè des de l'inici tant el docent com els estudiants saben què abordaran i quin ha de
ser el resultat final durant tot el procés educatiu.
c) Perquè acaben de definir els objectius didàctics.
2. L‘avaluació formativa és aquella que: a) Durant el procés formatiu s'ajusten i es realitzen ajudes pedagògiques per cobrir les
necessitats reals. b) Permet conèixer el grau d'assoliment dels objectius i continguts.
c) Identifica les tècniques i procediments de l'avaluació.
3. Durant el procés d'avaluació es pot avaluar la unitat didàctica?
a) No, perquè no es pot modificar ja que s'ha desenvolupat.
b) Potser, si la revisa un inspector educatiu.
c) Sí, perquè així el professor pot anotar totes les observacions necessàries per millorar la
unitat didàctica i proposar altres.
SOLUCIONS
Respon les següents preguntes.
4. Per què és important definir criteris d'avaluació en una unitat didàctica? d) Perquè faciliten avaluar només el resultat final.
e) Perquè des de l'inici tant el docent com els estudiants saben què abordaran i quin ha de
ser el resultat final durant tot el procés educatiu.
f) Perquè acaben de definir els objectius didàctics.
5. L‘avaluació formativa és aquella que: d) Durant el procés formatiu s'ajusten i es realitzen ajudes pedagògiques per cobrir les
necessitats reals. e) Permet conèixer el grau d'assoliment dels objectius i continguts.
f) Identifica les tècniques i procediments de l'avaluació.
6. Durant el procés d'avaluació es pot avaluar la unitat didàctica?
d) No, perquè no es pot modificar ja que s'ha desenvolupat.
e) Potser, si la revisa un inspector educatiu.
f) Sí, perquè així el professor pot anotar totes les observacions necessàries per millorar la
unitat didàctica i proposar altres.
CONCLUSIONS FINALS
Recordem que planificar les classes, activitats i ús i disseny de recursos és la
base fonamental per tenir claredat sobre els continguts, objectius, metodologia i
avaluació que desenvoluparem en el procés d'ensenyament i aprenentatge.
La unitat didàctica és el pretext, guió i recurs ideal per expressar la planificació
curricular.
Ara és una exigència social i imperant integrar les TIC en tots els processos
educatius, fer-ne un recurs potencial, significatiu, divertit, que ajudi a mobilitzar
processos cognitius i socioculturals en els estudiant.
Abans d'utilitzar qualsevol recurs s'ha de conèixer per valorar la seva adequació
a les condicions del nostre alumnat: nivell de dificultat, ajust al currículum, criteris
didàctics amb què s'ha elaborat (com avisa dels encerts o errors, quins valors
transmet, en quin concepte d'aprenentatge es basa ...).
En Educació Infantil i Primària la manipulació té un paper importantíssim i no
pot ser substituïda per recreacions, simulacions o jocs a l'ordinador.
Milloren la motivació
En tot sistema educatiu, aconseguir estudiants altament motivats cap el seu rol
d'aprenents és una meta molt important per mantenir-los en l'escola. D'aquesta
manera, es considera la tecnologia com un element que pot oferir estímuls a el / la
estudiant per que desitgi, gaudi i busqui ampliar el seu aprenentatge.
Kozma i Croninger (1992) van descriure diverses formes en les quals la
tecnologia pot ajudar a atendre les necessitats cognitives, motivacionals i socials dels /
les estudiants anomenats "d'alt risc". Mentre que Bialo i Sivina (1989) van enumerar
programes dissenyats o adaptats per atendre aquesta població.
• Capten l'atenció dels / les estudiants
Encara que existeixen diversos aspectes instruccionals que han de cridar
l'atenció dels / les estudiants cap a un aprenentatge significatiu, els / les
educadors / es reconeixen que els elements visuals i interactius d'alguns
recursos tecnològics ajuden a focalitzar l'atenció del / la estudiant i mantenir-
los més temps en les seves tasques (Pask-McCartney, 1989; Summers, 1990-
91).
• Involucren als / les aprenents mitjançant treball actiu
Una estratègia efectiva per al procés d'infusió és permetre que els / les
estudiants generin els seus propis projectes utilitzant algun tipus de tecnologia.
Això ha resultat reeixit amb l'ús de l'editor de textos (Tibbs, 1989; Franklin,
1991), programats de hipermedia (Volker, 1992; LaRoue, 1990), art generat a
l'ordinador (Buchholz, 1991) i telecomunicacions (Taylor, 1989 ; Marcus, 1995).
• Augmenten la percepció de control en el / la aprenent
Alguns educadors / es que utilitzen tecnologia atribueixen l'èxit al sentit de
protagonisme i control que assumeix el / la estudiant sobre el seu aprenentatge
(Arnon & Grabowski, 1991; Relaño, 1992).
BIBLIOGRAFÍA
Area Moreira, M. De los webs educativos al material didáctico web. Comunicación y Pedagogía, nº 188, 2003, p. 32-38.
Carratalá Teruel, F. Guía práctica para la elaboración de unidades didácticas.
Extraído el 15 de julio, 2011 de: http://www.fq.profes.net/especiales2.asp?id_contenido=42017
Dewey, John (1.943), “The Child and the Curriculum/ The School and Society”, University of Chicago Press. García González, F. Estudio experimental sobre las actitudes de los
docentes hacia las Tecnologías de la Información y la Comunicación. C.P. San Pablo. Albacete.
Hassan (2003). Guía de Evaluación Heurística de Sitios Web. Página Web no solo usabilidad. Extraído el 15 de julio, 2011 de:
http://www.nosolousabilidad.com/articulos/heuristica.htm López Carreño, R. Análisis taxonómico de los portales periodísticos
españoles. Ana-les de Documentación, vol. 7, 2004, p. 123-140. Mantecio, R (2009). La unidad didáctica en educación primaria. Córdoba. Molina Soldán, E (2006) Material básico para la elaboración de unidades en
educación secundaria. En: Revista digital Investigación y educación. Nº 26, vol III. Sevilla.
Martín-Laborda, R (2005). Las Nuevas Tecnologías en la Educación.
Cuadernos/Sociedad de la Información 5. Fundación AUNA. Madrid. Extraído el 1 de septiembre, 2010 de: http://www.fundacionorange.es/documentos/analisis/cuadernos/cuaderno
s_05_rocio.pdf Prats i Fenández, M. 30 actividades para el uso de las TIC en la educación
primaria. Sitio web educar. El portal educativo del Estado argentino. Consultado el 1 de septiembre, 2010. http://www.educ.ar/educar/30-actividades-para-usar-las-tics-en-el-aula.html
Roig Vila, R, (2002). Las Nuevas Tecnologías aplicadas a la educación:
elementos para una articulación didáctica de las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Universidad de Alicante, Alcoy.
Roszak, T. (1998). El culto a la información: el folclore de los ordenadores y el verdadero arte de pensar. Barcelona: Crítica, Dl.
Valero, A. (2007): Blogs en la Educación, Extraído el 1 de septiembre, 2010
de:http://observatorio.cnice.mec.es/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=528
ANNEXES
I. Recull d'Unitats didàctiques a internet
II. 12 llocs web educatius (imprescindibles) per als docents
I. Recull d'Unitats didàctiques a Internet
Recull de UD i de Material Didàctic que hi ha a la xarxa: http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=menu&grp=eso Unitats didàctiques i tecnologies de la informació i la comunicació: http://webpages.ull.es/users/manarea/udtic/index.htm Exemple d'UD TIC de LLENGUA 1r de l'ESO: http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jugar&grp=eso&pag=37&id=11089 Exemple d'UD TIC de CIÈNCIES NATURALS 1r de l'ESO: http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jugar&grp=eso&pag=36&id=11094 Exemple d'UD TIC de CIÈNCIES SOCIALS 1r de l'ESO:
http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jugar&grp=eso&pag=
35&id=11106
II. Llocs web educatius (imprescindibles) per als docents
AULABLOG http://www.aulablog.com/ És un bloc d'edublogs que publica els post o notícies que es publiquen als blogs de altres docents adscriptos a aquest. A més permet accedir a aquests blocs educatius,
crear nous blocs o subscriure a canals RSS de notícies educatives. Té seccions com una biblioteca de blocs, una wiki sobre aquests, tutorials per crear blocs, etc. BIBLIOTECA ESCOLAR DIGITAL http://www.bibliotecaescolardigital.es/ Base de dades / enllaços per accedir directament a materials educatius multimèdia creada pel CITA-Centre Internacional de Tecnologies Avançades de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez. Té cercador de materials. Aquesta biblioteca està organitzada per recursos per a l'Educació Infantil, Primària i Secundària. BUSCADOR INFANTIL http://www.buscadorinfantil.com/ És el primer cercador específicament creat en llengua espanyola per a nens. Es basa en la tecnologia de cerques de Google. És molt senzill d'usar i ofereix una selecció d'enllaços filtrats i adaptats per al públic infantil i escolar. EDUC.AR
http://www.educ.ar/
És el portal educatiu gestionat pel Ministeri d'Educació d'Argentina. És molt ampli amb nombroses notícies, documents, debats i recursos educatius. Encara que està pensat per als docents d'aquest país, qualsevol professor trobarà materials que podrà utilitzar en la seva docència o en la seva autoformació. EDUCARED http://www.educared.net/ És un portal per a docents creat per la Fundació Telefónica en col·laboració amb altres associacions i institucions de divers tipus (sindicats, associacions de professors, ...). Té diverses seccions i recursos. Ofereix notícies, formació, accés a una secció de professors innovadors, comunicació amb escoles llatinoamericanes, materials educatius, fòrums de debat… EDUC@CONTIC http://www.educacontic.es/ Portalweb educatiu impulsat pel Pla Avança i Red.es del Govern d'Espanya destinat a docents interessats en les aplicacions de les TIC a les escoles. Té nombrosos recursos, blogs, notícies, i informacions sobre programari educatiu.
EDUTEKA http://www.eduteka.org És un portal educatiu d'una fundació llatinoamericana -de Colòmbia- anomenada Gabriel Piedrahita que ofereix nombrosos recursos i documents sobre ús de les TIC en l'educació. Té molta documentació de caràcter teòric i conceptual sobre l'ús innovador de les TIC en l'educació. INSTITUTO DE TECNOLOGÍAS EDUCATIVAS http://www.ite.educacion.es/ Aquest és el lloc web del Ministeri d'Educació destinat a potenciar l'ús dels recursos digitals i la formació del professorat en aquesta temàtica. És potser, el portal educatiu en llengua espanyola, més complet on es poden trobar de forma gratuïta nombres materials multimèdia didàctics classificats bé per nivells educatius, bé per àrees temàtiques, així com informació diversa sobre les TIC, el seu ús educatiu i la formació del professorat en aquest camp. INTERNET EN EL AULA http://internetaula.ning.com/ Aquesta és la major xarxa social de docents en llengua espanyola que funciona des de 2008, i té més de 5.000 membres. Aquí hi ha nombrosos fòrums de debat, informacions, blocs docents, fotos i vídeo educatius. Hi ha molta participació i activitat comunicativa. És una xarxa oberta i autogestionada pels propis professors. MAESTROTECA http://www.maestroteca.com Un dels portals pioners en espanyol sobre webs educatius creat el 1998. És un directori amb molts enllaços (gairebé 3.000 en llengua espanyola) classificats temàticament en 56 categories de diversos tipus: blocs educatius, xarxes socials, aplicacions didàctiques, diaris i premsa escolars, editorials educatives, enciclopèdies, etc. Té un cercador propi.
PLAN CEIBAL
http://www.ceibal.edu.uy
Portalweb del Pla Ceibal impulsat pel Govern d'Uruguai. És el primer projecte llatinoamericà destinat a donar un ordinador per nen a nivell nacional i que ve
executant des de l'any 2007. És un lloc web amb molts recursos, a més d'informació sobre la implementació d'aquest Pla.
PROFES.NET http://www.profes.net/ És el portal web d'una editorial privada de llibres de text, SM, però està oberta a qualsevol docent. Té nombroses seccions d'accés lliure: Comunitats Virtuals per a Educació Infantil, Primària i Secundària; banc de recursos, Revista Digital, Biblioteca, etc
PROYECTO AGREGA
http://www.proyectoagrega.es/ És una federació de repositoris de continguts i materials educatius digitals generats pel MEC i les diferents comunitats autònomes. Permet realitzar recerques d'aquests materials per diferents categories. És d'accés lliure.
PROYECTO ENLACES
http://www.enlaces.cl
És el portal web del Ministeri d'Educació del Govern de Xile i que impulsa la incorporació de les TIC al sistema escolar d'aquest país. És molt ampli amb informació, documents i recursos sobre aquest projecte.
Portals per a nens: Continguts lúdic - pedagògics que
desenvolupen diversos continguts
www.edenorchicos.com.ar www.escolar.com www.escolares.com.ar www.mpc.org.ar www.curiosikid.com www.pilosos.com http://www.pequejuegos.com/
Portals científics: Aborden temàtiques a nivell de l'ensenyament de les ciències, l'ecologia i el
medi ambient
www.discoverykids.com www.kidsenlaweb.com.ar
http://www.cientec.or.cr/ciencias.html www.sectormatematica.cl/
http://www.ars.usda.gov/is/espanol/kids/ http://www.supersaber.com/
Portals de Llenguatge: Contenen cançons, contes i diverses activitats que
estimulen l'aprenentatge de la lectura i escriptura
www.patatinpatatero.com.ar www.elhuevodechocolate.com http://www.cuentosparaninos.com/ http://www.kidsenlaweb.com.ar/ http://www.educoweb.com/fabulas/index.asp http://www.milcuentos.com/
. Portals per a realitzar tasques: Trobes informació amb continguts
específics sobre una àrea en particular.
http://www.tareasya.com/ http://www.mitareanet.com/ayutar.htm
http://www.icarito.cl/ http://www.salonhogar.com/
Portals de Manualitats: Conté activitats gràfico- plàstiques
per treballar en el lleure o durant les jornades de classe.
www.elmundodemanu.com www.infantil.profes.net http://www.dibujosparapintar.com/ http://www.pipoclub.com/espanol/juegos/home.htm
Galeries d'Imatges: Portals amb milers de fotografies, dibuixos i
imatges en diversos formats que pot descarregar a l'ordinador per
complementar les seves activitats de classe
www.gifmania.com http://www.aula21.net/primera/portaleseducativos.htm
http://www.indicedepaginas.com/dibujos.html http://www.adisney.com/colorear/
http://www.pekegifs.com/pekemundo/menucolorear.htm