Embed Size (px)
Citation preview
Manualitats I
Dibuixos per pintar
CRP del Solsonès
Nadalde
cançons I
Dites 2004
CRP del Solsonès
Adreces:http://www.primeraescuela.com/themesp/colorear.htmhttp://www.tuttogratis.es/ocio_y_sociedad/dibujos_para_colorear_navidenos_gratis.htmlhttp://www.miniclub.com/colorear.asp?idg=3&idn=0http://www.primeraescuela.com/themesp/cp_navidad/biblicas.htmhttp://www.pequenet.com/colorea/index2.asp
http://www.ecatolico.com/nacimiento/1pesebrebyn.htm
http://www.janbrett.com/activities_pages_artwork.htmhttp://www.pipoclub.com/espanol/juegos/colorea/home.htmhttp://www.kidsdomain.com/holiday/xmas/color.htmlhttp://www.coloring.com/pictures/choose.cdchttp://www.night.net/christmas/f-colorsheets.html-ssihttp://theholidayspot.com/christmas/coloring_book/http://www.free-greetingcards.co.uk/christmas_coloring1.htmhttp://www.geocities.com/Heartland/Acres/1170/colorpages.htmlhttp://coloring-page.net/pages/xmas003.htmlhttp://www.preschoolcoloringbook.com/color/cpchristianchristmas.shtmlhttp://www.merry-christmas.com/coloring/index.htmhttp://www.preschoolcoloringbook.com/color/cpchristmas.shtmlhttp://www.bronners.com/bcw/home.nsf/Public/Christmas_Coloring_Fun.htmhttp://www.coloringbookfun.com/christmas/index.html
http://www.teranyina.net/nadal.ct/lletra.html
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Educació
Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès
CRP del Solsonès
Calen 6 pètals de cadascun.
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
A2/2
CRP del Solsonès
A1/2
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
B1/2
CRP del Solsonès
B2/2
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
B2/2
CRP del Solsonès
B2/2
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
C1/2
CRP del Solsonès
C2/2
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
Instrucciones: Trace la mano del niño en la parte inferior del patrón y coloree. orecorte la impresión de la mano usando cartulina negra. Recorte patrones y pegueun poco de algodón sobre el cuerpo, pegue cuerpo sobre la palma de la mano,pegue la cabeza sobre el dedo pulgar.
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
Figures per penjar a l’arbre
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
El noi de la mareEl noi de la mareEl noi de la mareEl noi de la mareEl noi de la mareQuè li darem, en el Noi de la Mare?
Què li darem que li’n sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Què li darem, al Fillet de Maria?
Què li darem a l’hermós Infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.
Tam patantam que les figues són verdes,
tam patantam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua.
maduraran en el dia del Ram!
Les dotze van tocantLes dotze van tocantLes dotze van tocantLes dotze van tocantLes dotze van tocantLes dotze van tocant,
ja és nat el Rei Infant,
fill de Maria.
El Cel és estrellat,
el món és tot glaçat,
neva i venteja.
La Verge i el Fillet
n’estan tots morts de fred
i el vell tremola.
Josep, a poc a poc,
encén allà un gran foc
i els àngels canten.
A Betlem me’n vull anarA Betlem me’n vull anar
vols venir tu gallineta?
A Betlem me’n vull anar
vols venir tu rabadà?
Un xiulet li vull comprar;
un xiulet li vull comprar.
Xiu, xiu, xiu farà el xiulet;
xiribit, xiribet;
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.
Un timbal li vull comprar.
Tam, tam, tam, farà el timbal.
Un pollet li vull comprar.
Piu, piu, piu, farà el pollet.
Un gatet li vull comprar.
Miau, miau, miau, farà el gatet.
Un gosset li vull comprar.
Guau, guau, guau, farà el gosset.
Un porquet li vull comprar.
Oic, oic, oic, farà el porquet
Caga tióCaga tió, tió de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi
Toca, toca Valentí.
Passen bous i baques
Gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut; ai, el porc;
ai, la cara, cara, cara;
ai, el brut; ai, el porc;
ai, el cara de pebrot.
Cançons de NadalCançons de NadalCançons de NadalCançons de NadalCançons de Nadal
CRP del Solsonès
El dimoni escuatEl dimoni escuatEl dimoni escuatEl dimoni escuatEl dimoni escuatAllà sota una penya
n’és nat un Jesuset,
pobret, pobret,
que n’és fill d’una Verge
i està mig mort de fred,
pobret, pobret,
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
«Jesús, que esteu fredet,
pobret, pobret.»
La Verge en responia:
«Per falta d’abriguet,
pobret, pobret,
per falta d’abriguet.»
Pastors hi arribaven
allà, a la mitja nit,
cric, cric, cric, cric,
veient que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic.
Ja en toquen les flautetes,
flautetes i violins,
clarins, clarins,
violins i violes,
baixons i tamborins,
clarins, clarins,
baixos i tamborins.
Comencen d’alegrar-se
tot saltant i ballant,
galant, galant,
danse i contradanses
per alegrar l’Infant.
Galant, galant,
per alegrar l’Infant.
Sant Josep que s’estava
allà tot amagat,
cric, crac, cric, crac,
al veure que ballaven
també s’hi és posat,
cric, crac, cric, crac,
també s’hi és posat.
A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap;
sentint tanta gatzara,
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap
a dins se n’és ficat.
Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim ,patum
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt.
La llenya d’En Banyeta
ha estat oli en un llum,
ferum,ferum,
ja hi ha només el rastre
de sofre, foc i fum,
ferum, ferum,
de sofre, foc i fum.
CRP del Solsonès
El rabadàEl rabadàEl rabadàEl rabadàEl rabadàA Betlem me’n vull anar.
Vols venir, tu, rabadà?
—Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem
i a Jesús adorarem.
—Hi ha massa neu!
La neu que pel camí hi ha
la calor ja la fondrà.
—Oi, la que fa!
Apa, aixeca’t, encén foc;
no vagis a poc a poc!
—Massa que em moc!
Tu les teies encendràs
i el camí il·luminaràs.
—No ho faré pas!
Que no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit?.
—Qui t’ho ha dit?
Un àngel que va volant
pel món ho va publicant.
—No serà tant!
La samarra portaràs
de neules la n’ompliràs.
—Jo no en vull pas!
Mai no acabes les raons,
doncs te l’omples de torrons.
—No són pas bons!
El Joan amb la samarra
portarà la botifarra
—Ai, el panarra!
En Miquel, el seu veí,
portarà un porró de vi.
—N’hi haurà per mi!
Jo li’n vull portar un banquet,
per a seure Sant Josep,
—Que s’estigui dret!
al més formós Infantó.
—Ai, això no!
Mira que és el Redemptor,
oferim-li el nostre cor.
—Oh, què amor!
Anem, ala, Rabadà
no em facis més enfadar.
—No vull cantar!
Mira que et despatxaré
si no portes un corder.
—Ja me n’aniré!
El trineuEl trineuEl trineuEl trineuEl trineu
Per damunt la neu,
lleuger dalt d’un trineu,
pels camps corro rabent,
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells,
com argents jo i ells,
re bo no trobareu
com viatjar dalt d’un trineu.
DING, DANG, DONG,
DING, DANG, DONG,
dringueu sens parar,
i en la Nit d’aquest Nadal
correrem tots al Portal.
Tot cobert de neu,
llevat del nostre cor
per això tots junts cantem
la cançó del trineu,
i voli la il·lusió
amb aquesta cançó
i així de molt bon grat
s’afermi la nostra amistat
Cantaràs una cançó
CRP del Solsonès
El cant dels ocellsEl cant dels ocellsEl cant dels ocellsEl cant dels ocellsEl cant dels ocellsAl veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
L’àliga imperial
pels aires va voltant,
cantant amb melodia,
dient: «Jesús es nat
per treure’ns de pecat
i dar-nos l’alegria.»
Respon-li lo pardal:
«Esta nit és Nadal,
és nit de gran contento.»
El verdum i el lluer
diuen, cantant també:
«Oh, que alegria sento!»
Cantava el passerell:
«Oh, que formós i que bell
és l’Infant de Maria!»
I lo alegre tord:
«Vençuda n’és la mort,
ja neix la Vida mia.»
Cantava el rossinyol:
«Hermós és com un sol,
brillant com una estrella.»
La cotxa i lo bitxac
festegen el manyac
i sa Mare donzella.
La garsa, griva i gaig
diuen: «Ja ve lo maig.»
Respon la cadernera:
«Tot arbre reverdeix
tota planta floreix
com si fos primavera.»
El desembre congelatEl desembre congelatEl desembre congelatEl desembre congelatEl desembre congelatEl desembre, congelat,
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor
d’una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una bella aurora
que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
sens ésser encara,
un lliri blanc i polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa dolçura
i olor amb Ventura.
CRP del Solsonès
Rin, RinRin, RinRin, RinRin, RinRin, RinHacia Belén va una burra
rin,rin.
Yo me la remendaba,
yo me la remendé,
yo me eché un remiendo,
yo me lo quité.
Cargada de chocolate,
lleva su chocolatera
rin,rin.
Yo me la remendaba,
yo me la remendé,
yo me eché un remiendo,
yo me lo quité.
su molinillo y su anafre,
María, María,
ven acá corriendo,
que el chocolatillo
se lo están comiendo.
En el Portal de Belén
rin,rin.
Yo me la remendaba,
yo me la remendé,
yo me eché un remiendo,
yo me lo quité.
han entrado los ratones,
y al bueno de San José
rin,rin.
Yo me la remendaba,
yo me la remendé,
yo me eché un remiendo,
yo me lo quité.
le han roído los calzones,
María,María,
ven acá corriendo,
que los calzoncillos,
los están royendo.
En el portal de Belén
rin,rin.
Yo me la remendaba,
yo me la remendé,
yo me eché un remiendo,
yo me lo quité.
gitanillos han entrado,
Y al Niño que está en la cuna
rin,rin.
Yo me la remendaba,
yo me la remendé,
yo me eché un remiendo,
yo me lo quité.
los pañales le han robado,
María, María
ven acá volando
que los pañalillos,
los están llevando.
La MarimorenaLa MarimorenaLa MarimorenaLa MarimorenaLa MarimorenaEn el portal de Belén hay estrellas, sol y luna
la Virgen y San José
y el Niño que está en la cuna.
Ande, ande, ande, la marimorena
ande, ande, ande que es la nochebuena.
Los pastores que supieron que el Niño quería fiesta,
hubo pastor que rompió tres pares de castañuelas.
Ande, ande, ande, la marimorena
ande, ande, ande que es la nochebuena.
CRP del Solsonès
Adeste fidelesdeste fidelesdeste fidelesdeste fidelesdeste fidelesAdeste fideles, laeti triumphantes
Venite, venite in Bethlehem
Natum videte, regem angelorum
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus, Dominum.
Engrege relicto, humiles ad cunas
Vocati pastores ad properant.
Et nos avanti gradu festinemus
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus, Dominum.
Cantet nunc io chorus angelorum
cantet nunc aula caelestrium
Gloria, gloria in excelsis Deo
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus, Dominum.
Ergo qui natus die hodierna
Jesu, tibi sit gloria!
Patris aeterni verbum car factum
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus, Dominum.
CRP del Solsonès
Les dotze van tocantLes dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.
El cel és estrellat
el món és tot glaçat
neva i venteja.
La Mare i el Fillet
estan mig morts de fred
i el Vell tremola.
Josep a poc a poc
encén allà un gran foc
i els àngels canten.
En mig de fred i neu,
el foc d’amor d’un Déu
el cors desglaça.
Per això tot van cantant:
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria.
Ara ve NadalAra ve Nadal,
matarem el gall,
i a la tia Pepa
li donarem un tall.
Que hi fas aquí Pepa
que hi fas aquí dalt?
- Em rento les mitges
i el meu davantal,
per anar bonica
el dia de Nadal.
Perquè cantes ara
si dorm l’Infant?
- Jo canto i refilo
perquè el dia és gran.
Flor d’un lliri, lliri;
flor d’un lliri blanc.
Ara ve Sant Roc
matarem el porc
i a la tia Pepa
li donarem un poc.*
* d’altres versions diuen:
«un tros», «garrot», «de tot»
A vint-i-cinc de desembreA vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia.
Fum, fum, fum.
Aquí dalt de la muntanya
si n’hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra.
Qui dirà més gran mentida?
ja respon el majoral
amb gran cabal, amb gran cabal;
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.
CRP del Solsonès
Santa nitSanta nit!,
plàcida nit!,
els pastors han sentit
l’alleluia que els àngels cantant
en el món han estat escampant:
El Messies és nat!
El Messies és nat!
Santa nit!,
plàcida nit!,
Ja està tot adormit;
vetlla sols en la cambra bressant
dolça Mare que al Nin va cantant;
dorm en pau i repòs,
dorm en pau i repòs.
Santa nit!,
plàcida nit!,
El Jesús, tan petit,
és el Déu, Ser Suprem poderós,
en humil petitesa reclòs
per l’home redimit;
per l’home redimit.
Popular Catalana
Cançons pels ReisCançons pels ReisCançons pels ReisCançons pels ReisCançons pels ReisEls Reis de l’Orient
porten coses, porten coses,
a la gent.
Els Reis de Sant Esteve
porten coses, porten coses,
al Tordera.
Els Reis de Sant Esteve
porten coses, porten coses,
a la llebre.
Els Reis de Palau
porten coses, porten coses,
al gripau.
CRP del Solsonès
Los peces en el ríoLos peces en el ríoLos peces en el ríoLos peces en el ríoLos peces en el ríoLa Virgen está lavando
y tendiendo en el romero,
los pajarillos cantando,
y el romero floreciendo.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
La Virgen se está peinando
entre cortina y cortina,
sus cabellos son de oro,
el peine de plata fina.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
La Virgen va caminando
por entre aquellas palmeras,
el Niño mira en sus ojos,
el color de la vereda.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
Campana sobre campanaCampana sobre campanaCampana sobre campanaCampana sobre campanaCampana sobre campanaCampana sobre campana,
y sobre campana una,
asómate a la ventana,
verás al Niño en la cuna.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Recogido tu rebaño
¿a dónde vas pastorcillo?
Voy a llevar al portal
requesón, manteca y vino.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Campana sobre campana,
y sobre campana dos,
asómate a esa ventana,
porque está naciendo Dios.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Campana sobre campana,
y sobre campana tres,
en una Cruz a esta hora,
el Niño va a padecer.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
CRP del Solsonès
El tamborileroEl tamborileroEl tamborileroEl tamborileroEl tamborileroEl camino que lleva a Belén
baja hasta el valle que la nieve cubrió.
Los pastorcillos quieren ver a su Rey,
le traen regalos en su humilde zurrón
al Redentor, al Redentor.
Yo quisiera poner a tu pies
algún presente que te agrade Señor,
mas Tú ya sabes que soy pobre también,
y no poseo más que un viejo tambor.
(rom pom pom pom, rom pom pom pom)
¡En tu honor frente al portal tocaré
con mi tambor !
El camino que lleva a Belén
voy marcando con mi viejo tambor,
nada hay mejor que yo pueda ofrecer,
su ronco acento es un canto de amor
al Redentor, al Redentor.
Cuando Dios me vio tocando ante El me sonrió.
AAAAAy del cy del cy del cy del cy del chiquirhiquirhiquirhiquirhiquirritínritínritínritínritínAy del chiquirritín
Metido entre pajas
Ay del chiquirritín chiquirritín
Queridi queridito del alma
Entre un buey una y mula
Dios ha nacido y entre
Un pobre pesebre
Le han recogido
Ay del . . . .
María María ven acá corriendo
Que el chocolatillo
Se lo están comiendo
Hacia Belén va una burra
Rir rin yo me remendaba
Yo me remendé yo me eché
Un remiendo yo me lo quité
Cargada de chocolate
Lleva su chocolatera rin rin
Yo me remendaba
Yo me remendé
Yo me eché un remiendo
Yo me lo quité
Su molinillo y su anafe
María María . . . .
CRP del Solsonès
1. A Nadal al foc, i a Pasqua al joc.
2. A Nadal, l’all al bancal.
3. A Nadal, neules.
4. A qui pessebre fa, no li manca pa.
5. Abans de Nadal capa no cal.
6. Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.
7. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.
8. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall.
9. Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons.
10. Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera.
11. Bocs amb davantal, cabrits per Nadal.
12. Boires per Nadal, migjorn o mestral.
13. Boires per Nadal no fan bé ni mal.
14. Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua unbon moltó.
15. Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens dó.
16. Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal.
17. Cada cosa a són temps, naps i cols a l’advent.
18. Cada dia no és Nadal.
19. Calors de Nadal són frescors per Pasqua.
20. Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasquai Quaresma mai vingués.
21. De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val.
22. De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual.
23. De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.
24. De Nadal a Sant Joan, va mig any.
25. De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha.
26. De Nadal i de Sant Joan, només hi ha un cada any.
27. De Sant Joan a Nadal mig any cabal.
28. De Sant Tomàs a Sant Anton temps de Nadal som.
Dites de NadalDites de NadalDites de NadalDites de NadalDites de Nadal
CRP del Solsonès
29. Demà de Nadal, arròs de catedral.
30. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
31. El conill per Sant Joan, la perdiu per Nadal.
32. El dia no creixerà fins que Jesús naixerà.
33. El fred de Nadal tot l’any va mal.
34. El forn, pel Nadal, no para un instant.
35. El mes de Nadal, o al llit o al fumeral.
36. El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda’l. 37.El vent de Nadal dura tot l’any.
38. El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal.
39. Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar.
40. Els freds de Nadal dominen l’any.
41. Els formatges de Nadal són els millors de l’any.
42. Els mànecs d’eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina.
43. Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.
44. Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei.
45. Entre Nadal i Reis el fred correrà.
46. Es crema més llenya per Nadal que en tota la resta de l’any.
47. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric,per aquell dia mai no falta.
48. Fangada abans de Nadal, per mitja femada val.
49. Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve.
50. Fins al dia de Nadal no és hivern formal.
51. Fins per Nadal el dia ni creix ni neix.
52. Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l’any.
53. L’Advent és el temps del vent.
54. L’Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal.
55. La fornada de Nadal se n’emporta mig costal.
56. La jornada de Nadal s’emporta mig costal.
57. La missa de Nadal, per tot l’any val.
58. La neu d’Advent, gela les dents.
59. La neu d’Advent gela molt fàcilment.
60. La neu de Nadal de femada val.
CRP del Solsonès
61. La neu del mes d’advent gela les dents.
62. La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel.
63. La nit de Nadal la més clara de l’any.
64. La nit de Nadal la més estelada de l’any.
65. La nit de Nadal la més llarga de l’any.
66. La neu de Nadal, de femada val.
67. La pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.
68. La punta de l’arada en lluna de Nadal vol ser tallada.
69. Massa pluja per Nadal aplana l’herba i al bestiar fa mal.
70. Molta pluja per Nadal, mitja pedregada val.
71. Nadal al sol, per Pasqua al foc.
72. Nadal amb gelada duu bona anyada.
73. Nadal amb lluna any de fortuna.
74. Nadal amb lluna anyada segura.
75. Nadal amb lluna clara, bona sembrada.
76. Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment.
77. Nadal amb lluna plena el bon temps mena.
78. Nadal de sol, Pasqua de fred.
79. Nadal duu l’hivern dins d’una panera; si no el duu al davant el porta aldarrera.
80. Nadal eixut, l’herba put.
81. Nadal eixut, temps perdut; se’n ressent la tina i se’n ressent el cup.
82. Nadal en dijous, any de molt ous.
83. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls.
84. Nadal en dijous, crema l’arada i ven els bous.
85. Nadal en dijous, ocells a grans vols.
86. Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous.
87. Nadal en dijous, ven la capa i compra bous.
88. Nadal en dilluns, any de difunts.
89. Nadal en dilluns, badalls a munts.
90. Nadal en dilluns, festes a munts.
91. Nadal en dimarts, dolent pels sembrats.
CRP del Solsonès
92. Nadal en dimarts, festes a grapats.
93. Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.
94. Nadal en diumenge, totes les festes es menja.
95. Nadal en divendres, crema fins les cendres.
96. Nadal en divendres, sembra fins les cendres.
97. Nadal en divendres, un cop passat vent els bous i compra blat.
98. Nadal en lluna plena, anyada plena.
99. Nadal endavant, fred i fam.
100. Nadal humit fa el pagès ric.
101. Nadal nevat anyada de blat.
102. Nadal nevat estiu regalat.
103. Nadal nevat maig regalat.
104. Nadal nevat primavera regalada.
105. Nadal never blat al graner.
106. Nadal passat, Cap d’Any aviat.
107. Nadal passat, sabater prou fer calçat.
108. Nadal passat, ven-te la llana i queda’t el drap.
109. Nadal sense lluna, mala fortuna.
110. Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una.
111. Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal.
112. Neus per Nadal, salut per tot l’any.
113. Neus per Nadal, ventura per tot l’any.
114. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val.
115. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes senselluna.
116. Nit de Nadal obscura, sembra en terra dura.
117. No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà.
118. Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com altre dia.
119. Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.
120. Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada.
121. Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal.
122. Passat Nadal, surten els mals.
CRP del Solsonès
123. Pels volts de Nadal fa l’hivern natural.
124. Per l’Advent, naps i cols a trencadents.
125. Per l’Advent posa’t al sol i guarda’t del vent.
126. Per Nadal, a casa i prop de la brasa.
127. Per Nadal al sol per Pasqua a l’ombra.
128. Per Nadal, cada ovella al seu corral.
129. Per Nadal, cada perdiu al seu niu.
130. Per Nadal, cadascú al seu hostal.
131. Per Nadal, capons, neules i torrons.
132. Per Nadal, carn i fustes fora del mar.
133. Per Nadal, creix el dia un pas de gall.
134. Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.
135. Per Nadal, el dia més curt de l’any.
136. Per Nadal el dia s’estira un pam.
137. Per Nadal el dia s’estira un pam, ja ho troba el traginer en el caminar i lavella en el filar.
138. Per Nadal, el fred cordial.
139. Per Nadal, el llop no fa cap mal.
140. Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó.141. Per Nadal, els sastres fan tres jornals.
142. Per Nadal, fred com cal.
143. Per Nadal i per Any Nou muda d’amo i muda el sou.
144. Per Nadal i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company.
145. Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva.
146. Per Nadal i Sant Tomàs comença l’hivernàs.
147. Per Nadal, maduren les nespres.
148. Per Nadal, mariners fora la mar.
149. Per Nadal moquina i neu per veïna.
150. Per Nadal, muda el jornal.
151. Per Nadal, posarem el porc en sal.
152. Per Nadal, prop del nial.
153. Per Nadal, qui res no estrena res no val.
CRP del Solsonès
154. Per Nadal, ric i pobre menja gall.
155. Per Nadal, sang de porc al rieral.
156. Per Nadal, ton porc mataràs, estigui magre o estigui gras.
157. Per Nadal, un pas de pardal.
158. Per Pasqua, carn de corder; i per Nadal, de galliner.
159. Per replantar i empeltar l’ametller, la lluna de Nadal va bé.
160. Per Sant Esteve, un pas de llebre.
161. Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal finsdalt del fumeral.
162. Pessebre fas, pa menjaràs.
163. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural.
164. Pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.
165. Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra quesembri no n’hi ha prou per a ells.
166. Quan Nadal cau en diumenge, qui no compra pa no en menja.
167. Quan Nadal entre nedant la vinada és abundant.
168. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja.
169. Quan Nadal fa clic-clac, poques garbes i molt gra, i quan Nadal fa xic-xac,moltes garbes i poc gra.
170. Quan Nadal tomba en diumenge, l’hivern menja.
171. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal.
172. Qui no celebra el Nadal, és home de tant se val.
173. Qui no celebra el Nadal, poc val.
174. Qui no sembra per Sant Mateu, sembra pel mes d’advent.
175. Qui per Nadal res no estrena, res no val.
176. Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal.
177. Sant Blai passat, Nadal acabat.
178. Sempre donen els torrons a qui no té dents.
179. Si l’advent és mullat, poca anyada de blat.
180. Si Nadal cau en divendres i és any de traspàs, no te’n fiïs pas.
181. Si no fa fred per Nadal, tot l’any va mal.
182. Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal.
CRP del Solsonès
183. Si per Nadal fa estiu, la Pasqua vora el caliu.
184. Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta.
185. Si per Nadal fred no en fa, per Pasqua bé en farà.
186. Si plou per Nadal plou per Setmana Santa i per Carnaval.
187. Si vols all coent, planta’l per l’advent; si el vols bo i fi sembra’l per SantMartí.
188. Si vols passar un bon Nadal, tinguis un gros porc en sal.
189. Torrons del Collell, més bons que la mel.
190. Un Nadal no fa mal.
191. Xai nascut per Nadal només fa nosa al corral.
CRP del Solsonès
Climent ninot de neuCliment ninot de neuCliment ninot de neuCliment ninot de neuCliment ninot de neu
Sant Feiràs de la Cogullada de Monstorniu és un petit llogarret envoltat permuntanyes al mig del Pirineus i està tan perdut que fins i tot es descuiden deposar-lo als mapes. Allà, oblidat gairebé de tothom, hi viuen unes trenta famíliesamb el seu ajuntament, les seves cases, la seva escola, la seva església, elsseus carrers, places, botigues, centres socials, cafès ... Aquell dia (com sovintsol fer cada 21 de desembre) va arribar l’hivern tot ben abrigat amb les sevesgaltes vermelles, el nas lluent i una bufanda de fred que de seguida ho vaencomanar a tota la gent. A la tarda van començar a caure suaument lesprimeres volves de neu que, a poc a poc, van deixar-ho tot cobert d’una catifablanca, flonja i neta. Un altre cop, com cada any, s’havia de tallar el camí d’entradaal poble i Sant Feiràs tornava a quedar aïllat de la resta de món durant dies opotser mesos. Els seus habitants ja estaven acostumats i seguien el seu ritmede vida com si res. L’endemà, tot i continuar nevant, la mainada sortia riallerade l’escola. Començaven les vacances de Nadal; tots van córrer cap a la PlaçaMajor. Allà feien rodolar pel terra una bola de neu que, de mica en mica, es feiagrossa i més grossa fins arribar a una bona alçada. Després van tornar a repetirl’operació però aquesta vegada van fer una bola una mica més petita; entredos o tres nois la van aixecar i la van collocar just a sobre de la primera. Allòera tot un ninot de neu; però faltava alguna cosa. De seguida va sortir la Mariade Can Quel, se’n va anar cap a casa seva i va tornar amb una pastanagad’aquelles tan maques i ... nyecccc! l’hi van enganxar al mig de la cara. El ninotde neu ja tenia nas; un bon nas. L’Albert del Mas Joan va fer el mateix però vatornar amb un bon barret de copa que li havia donat el seu avi i l’hi vanencasquetar sobre el cap. De mica en mica tots anaven fent el mateix iaportaven noves coses al ninot de neu; la Mariona de Ca la Cosidora va portardos botons negres i lluents que feien d’ulls. En Pau de la Casa Nova va duruna escombra i l’hi van posar entre els braços. L’Ester de Can Pins va portaruna bufanda de mil colors ... Després van agafar en Ramonet de l’Hostal delSenglar, que era el més menut de la colla, el van aixecar i el noi, amb la puntadel dit xic, va dibuixar la boca; havia quedat una mica torta però tot i així el ninotfeia el seu goig. - Encara falta una cosa! - va cridar la Laura - el nom! I totsplegats van fer una llista, van votar i en van triar un: Climent. Sí! Sonava bé! Almoment la mainada reia, jugava i ballava al seu voltant, tot fent rotllana, licantaven: Climent, ninot de neu,cara rodona, cara rodona;Climent, ninot deneu,cara rodona i blanc de peus. Cap al tard tots van tornar a casa. S’ho havien
Contes de NadalContes de NadalContes de NadalContes de NadalContes de Nadal
CRP del Solsonès
passat d’allò més bé. Durant la nit, els flocs de neu que encara queien vanesborrar totes les petjades; des de la plaça semblava sortir una estranya clarorque illuminava tot el poble i es reflectia en el blanc de la neu als carrers, lescases, les teulades, els arbres ... Així van anar passant els dies i en Climent, elninot de neu, era feliç; el seu rostre havia canviat una mica i aquella boca tortadel primer dia, ara era com un somriure que anava de galta a galta. La quitxallaanava cada tarda al seu voltant i jugaven amb ell com si fos l’amic de tots. Finsi tot la gent gran sentia una mica de tendresa per aquell ninot, i qui més quimenys sabia la cantarella. En Climent, des de la plaça estant, sentia i veia comla gent passava aquelles Festes de Nadal. A les nits fredes i glaçades de llunablanca mirava pels vidres de les finestres i veia com tothom encenia les llars..., feien cagar el tió, feien el pessebre, menjaven torrons, cantaven nadales ...I ell, tan sols mirant-s’ho, ja gaudia. La nit de Cap d’Any, alguns van sortir a laplaça i van menjar el raïm tot saltant i ballant al seu costat. Ell, com una estàtua,semblava presidir la plaça. El consideraven com un personatge més del poble.La mainada no deixava d’anar-lo a veure cada dia. Sempre duien als llavis laseva cançó: Climent, ninot de neu,cara rodona, cara rodona;Climent, ninot deneu,cara rodona i blanc de peus. Però just l’endemà de la nit de Reis, mentretothom desembolcallava els regals i obsequis més desitjats, el sol va sortirmés fort i radiant que els dies anteriors. El vent potser també estavadesembolcallant els regals dels Reis i no va piular gens. La temperatura vapujar més que de costum i la neu, de mica en mica, es va anar fonent. EnCliment, el ninot de neu, també es va anar desfent fins quedar convertit en unagran bassa d’aigua. I a la tarda, els menuts van anar a recollir les restes delninot. Que si el barret de copa una mica brut de fang, que si la pastanaga, jaestovada i de color fosc, que si l’escombra, que si els botons, que si la bufanda... però entre una cosa i l’altra també van trobar un estrany objecte; era com uncor de vidre glaçat que no es desfeia amb l’escalfor. La mainada va entendreque allò era el cor d’en Climent, el ninot de neu, i el van anar a soterrar a lamuntanya més alta dels voltants, on sempre està nevat. Al cap de pocs dies,allà mateix on va ser enterrat el cor, va sortir una flor: la Flor de Neu. Curiosament,diuen que, des d’aquell Nadal, cada any quan neva a Sant Feiràs de la Cogolladade Monstorniu apareix per art d’encanteri un gran ninot de neu al mig de laplaça; tothom ja sap qui és, i li canten: Climent, ninot de neu,cara rodona, cararodona;Climent, ninot de neu,cara rodona i blanc de peus.
Àngel Daban
CRP del Solsonès
Tres rondalles sobre les aranyes i el pessebre
No sabem per quin set sous s’ha relacionat l’animalet de l’aranya amb el naixement de Je-sús, però hem trobat tres rondalles curtetes on la protagonista de totes elles és una aranyajust davant del pessebre. Aquí vénen els tres contes.
La primera història es diu «L’Aranya de Natzaret» del llibre d’en Jaume Reventós «Prosesde Bon Seny»: Heu de saber que quan la Mare de Déu esperava al seu Fill, Sant Josep estavaben enfeinat ja que havien de marxar cap a Betlem per empadronar a Maria, i mentre enllestiael seu ruquet es va trobar amb una seva amiga, ni més ni menys que una aranya que des defeia temps tenia el seu cau a la fusteria. En veure l’aranyeta que en Josep era a punt de marxa,de seguida li va preguntar a on anaven, que farien, quants dies s’hi estarien.... i en veure,l’aranyeta, que havia de quedar tota sola, va demanar al bon Josep si és que li deixava anaramb ells. &emdash;No es preocupis &emdash; deia l’aranya &emdash; jo m’amagaré dinsd’aquest cistellet, no em mouré, no espantaré a ningú! Sant Josep, davant de la insistència i dela bona amistat lla va deixar anar. L’endemà mateix van començar a fer camí. El ruc carregat,Maria al seu damunt, ja que embarassada no podia fer gaires esforços, en Josep estirava delruc i s’ajudava per caminar d’un bon bastó. Cap el vespre van arribar a Betlem, i en no trobarcap posada, van haver d’amagar-se en un estable on jeia un bou. De seguida Maria, potser pelcansament i l’esforç de tot el camí, va començar a sentir els dolors del part. L’aranyeta va sortirsense dir res i es va enfilar al sostre; des d’allà ho va veure tot. Als pocs moment naixia un Infantbonic com una rosa, tot ell era resplendor, la seva llum illuminava tota l’establia, tot d’una l’Infantes va posar a tremolar, sentia fred i plorava, per una finestra sense porticó passava un aireglaçat, encara no havia arribat ningú més, l’aranyeta de seguida es va donar que tot veniad’aquella finestra, i ràpidament es va posar a teixir una espessa teranyina que com una cortina,fes de finestró i tapés aquella entrada de corrent. Sant Josep i el ruc, que ho van veure, deseguida van agrair a l’aranya la seva collaboració i el seu bon cor.
La segona història «L’Aranya» del llibre d’en Josep Carner «Deu rondalles de Jesús Infant»diu que: Una vegada era una aranya que vivia confortablement al sostre d’un estable, i quan jaarribava l’hivern, l’aranya que ja s’amagava i es deixava portar pel son del fred, tot esperantque arribés de nou el bon temps, diu que de sobta va sentir un gran soroll, eren Josep i Mariaque entraven per installar-se allà, però Maria no es trobava bé, estava embarassada, i al momentva néixer en Jesús, envoltat d’una llum i una aurèola que resplendia i enlluernava a tothom.Fora, als boscos i camps del voltant, eren plens de gent que esperaven la bona nova, i en veurela lluentor que sortia de l’estable tots i totes van entrar a veure’l, oferir-li els millors regals decadascú i adorar-lo. L’aranya des d’allà dalt del sostre no entenia res, i amb tanta gent queenvoltaven l’Infant, tampoc no veia res, així que molt dissimuladament, tal com només ho sabenfer les aranyes, va anar baixant i baixant, i caminant per sobre els caps de tothom, va arribarben bé a davant del nen Jesús. L’aranya estava ben enlluernada de tanta llum; ja li hauria agradattenir ni que fos tan sols una miqueta, per poder-se comparar amb la lluerna o cuca de llum.Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta, la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va ferque l’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil, sinó que també va començar a tenir llumpròpia, i cel amunt es va convertir en una estranya estrella. Des d’allà dalt veia el món moltdiferent, gent que no coneixia, que parlaven amb altres llengües, molts l’assenyalaven i quedaven
CRP del Solsonès
bocabadats d’aquella lluentor. Un mag de barba llarga i blanca que rondava perdut damunt delseu camell, en veure aquella mena d’estrella la va començar a seguir, l’aranya de mica en micadesfeia el camí que havia fet per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altre home savi queamb una barba llarga i rossa, es va posar a fer camí també seguint l’estrella; els dos homes esvan trobar i van decidir anar plegat quan unes hores més tard va ser un tercer home més vellque els altres i de barba negra, que enlluernat pel resplendor d’aquell estrany astre es va afegiri tots tres... seguint, seguint aquella aranya plena de llum, al cap d’un dies van arribar a l’estable itambé van poder adorar a Jesús i oferir-li els seus presents.
La tercera història «Les Aranyes i la Nit de Nadal» d’en Ramon Fuster i Rabés de llibre«Celebrem el Nadal» idiu que: A la nit de Nadal, poc després de nàixer l’Infant Jesús tothom vaanar a portar-li presents, els pastors li duien formatges, xaiets, mantega... d’altres li oferien llet,pa, peixos... alguns confiters li portaven xocolata, torrons, galetes... una pagesa li oferia unpollastre, un cistell de pastanagues... uns nens li donaven dibuixos, treballs manuals, fins i totuna colla li cantaven nadales... passada la mitja nit tots cansats per la festa, la caminada il’espera van anar a dormir. Va ser quan al mig d’aquell silenci els animals que eren per allàtambé van oferir a l’Infant Jesús tot allò que tenien o sabien fer; un canari va fer uns refilets i unacantarella com mai no s’havia sentit enlloc, uns gatets li van dur els seus cascavells mentre ambla cua li feien manyagues, un gos es va posar dret sobre les seves potes del darrera i vacomençar a ballar una divertida dansa que va fer somriure a l’Infant, uns xais petits amb la sevallaneta li cobrien els peuets i li donaven escalfor; tots miraven de fer-li alguna cosa, fins que vanarribar les aranyes; en veure-les, els altres animals van posar una cara estranya, un xic com defàstic o desagradable, qui sap que oferirien aquelles bestioles tan lletges! De seguida lesaranyes es van enfilar al sostre i tot filant, filant van anar teixint diferents fils de teranyina decolor gris que penjaven per aquí i per allà. Emdash; Que lleig! Emdash; deien alguns animals.Però elles no paraven de treballar, allò era tot el que sabien fer i ho feien el millor possible, peròels altres se’n reien o feien mofa. L’Infant Jesús, content com estava i agraït ja que sabia queallò era el millor present que podien oferir les aranyes, va alçar la mà, i beneint els animalots iels fils de teranyina, aquestes es van convertir en colors platejats i plens de llum que van serl’admiració de totes les altres bestioles. I encara avui en dia, es recorda aquest fet de lesaranyes, i quan s’adorna l’arbre de Nadal se li pengen fils prims com llàgrimes, llargs, lluents,daurats o platejats que li donen una bellesa gairebé màgica i lluminosa.
Adaptació de les tres rondalles: Àngel Daban
CRP del Solsonès
De com, les bèsties, la nit de nadal, van gaudir del do deDe com, les bèsties, la nit de nadal, van gaudir del do deDe com, les bèsties, la nit de nadal, van gaudir del do deDe com, les bèsties, la nit de nadal, van gaudir del do deDe com, les bèsties, la nit de nadal, van gaudir del do dela paraulala paraulala paraulala paraulala paraula
Tot va començar la nit de Nadal. Com sabeu, després de néixer Jesús, totauna munió de gent es va trobar allà al portal: pastors, pagesos, llauradors,botiguers, pescadors, caçadors... gent de tota arreu de tots els orígens, edatsi cultures; homes i dones, nens i nenes, nois i noies... tothom li volia oferir elsseus presents i volien veure la criatura que feia tant de goig. I no només això,sinó que també van portar animals, animals de tota mena que ben segur podienser d’alguna utilitat, i si no les mateixes bèsties buscaven alguna manera deser-ho. La gent després d’adorar l’Infant, després de fer un bon tec, de cantarnadales i de festejar aquella nit, van posar tots els animals junts, els van donardoble ració (doble menjar) perquè ells també podessin celebrar la vinguda almón de Jesús i cansat per la llarga jornada es van posar a dormir. Va sealeshores quan els animals ben desperts, contents i atipats, que e van posar acantar tal com una estona abans havien fet els seus amos; i així va anar: El galles va enfilar sobre un pal que feia de biga a la teulada del pessebre, i en veureal bon Jesús que dormia plàcidament, va cridar:Kickirikiiii....! que volia dir:Jesús és aquí....! El bou, amb la seva catxassa, es va aixecar de terra i vadir:Muuuuu....?! que volia dir: A oooon....?! Els ocells que no deixaven devoleiar deien:Tit ti-ti-tit! que volia dir: És cap aquí Els xais que eren al voltantdel bressol i feia estona que ja el veien, pregonaven:Be beeeeeéééé... ! quevolia dir: Està bé! Els ànecs que en aquell moment eren dins una bassa d’allàal costat, en sentir la notícia van sortir espetegant i xisclant:Quac-quac-quac-quaaaaacc.....! que volia dir: Jo vull anar! Els porcs, que en aquell momenteren ben bruts i eixarrancats al mig del fang, en sentir que ela ànecs hi anaven,feien:Aihó, aihó, aihó... que volia dir: I jo, i jo, i jo!!! Les gallines, ben estarrufadesi presumides, en sentir els porcs i veurels d’aquella manera com anaven, vanprotestar:Coc-corococ-corocoooooc....! que volia dir: Cal que primer us renteuamb sabó! I l’ase, que estava al cas de tot el que passava, quan va veure alsporcs que es banyaven amb aigua neta i quedaven ben lluents i polits,exclamava:»Aaaaaaaaaah-i, aaaaaahh-i.....! que volia dir: «Aaaaaaixí,aaaaaaaixí! Quan van ser tots al voltant de l’Infant, un gat, emocionat per totaaquella imatge, deia dolçament:»Meeeeuuuu....! que volia dir: «Mireu! El gos,valent com ningú, davant del Minyó va afegir:»grrrruuu-guaou-gua-gua-gua-guau...! que volia dir: «Ai del qui gosi fer-li mal! I així, els animals, van passartota la Nit de Nadal, vetllat el son de l’Infant Jesús.I encara ara n’hi ha moltsd’aquests animals que parlen i diuen el mateix en record d’aquella Gran Nit.
Adaptació d’Àngel Daban
CRP del Solsonès
Han robat el tempsHan robat el tempsHan robat el tempsHan robat el tempsHan robat el temps
Sovint hem sentit parlar de l’ordre còsmic que controla tot el funcionament de l’univers; són aquelleslleis que fan que els planetes no topin entre ells, que no veiem les estrelles a deshores, que el solsigui rodó, que el moviment dels astres sigui constant i no vagi a sotracs, que les forces de la gravetatno es destarotin... Com sempre darrera de totes les màquines hi ha uns éssers intel.ligents que hocontrolen tot. Un d’aquests és el Senyor del Temps; personatge força curiós i de caire màgic que viuals núvols; té tants anys com el món, porta una gran barba blanca i la seva feina única i exclusiva ésla de controlar el temps; però no el temps que fa o que farà: si plou, si neva... no!, el Senyor del Tempscontrola el temps que corre, que vola, que passa, que fuig o que encara a de venir. Allò que diem eltemps horari. I per a fer-ho compta amb una infinitat d’estranys d’aparells mesuradors: rellotges detotes menes, quaderns de notes (per anotar totes les variants), equilibradors d’ombres (per calcularles intensitats de la llum), ulleres d’allargavistes i observadors astronòmics (per a conèixer la situacióexacta del cosmos), controladors gastronòmics (per saber amb precisió els moments dels àpats),catalitzadors sòmnics (per graduar la son i els somnis) ... Aquella nit es presentava com qualsevolaltra; el Senyor del Temps també ha de dormir com tothom, però abans feia la mateixa cerimònia desempre: s’escalfava el llit, es posava la camisa de dormir, desava el temps en una capseta petitasobre la tauleta, programava el despertador i tancant el llum aclucava els ulls per dormir plàcidament.De sobta, al cap d’unes hores, un soroll fort i sec li va estroncar el son. El Senyor del Temps va obrirde nou el llum i es va adonar de que la capseta on guardava el temps havia desaparegutmisteriosament. Això el va esverar i tot fent un bot va saltar a terra tot cridant: Socors! Auxili! M’hanrobat! Agafeu els pispes! Que no marxin! Però ja era massa tard per a les lamentacions. En treure elnas per la finestra, el Senyor del Temps no sabia quina cara posar, va veure sorprès com el temps detot el món s’havia aturat; tot restava quiet, immòbil, silenciós... Havien robat el temps i això era moltgreu; si no el recuperava de nou les conseqüències podien ser desastroses, incalculables. Els solsno tornarien a lluir mai més, els planetes deixarien de voltar, els dies no s’aixecarien, els habitants deltots els mons continuarien dormint i dormint per sempre més, les galàxies restarien com glaçades, lavida quedaria abaltida i ensopida fins la mort. El Senyor del Temps, excitat i molt nerviós, encara ambcamisa de dormir, va saltar per la finestra; s’entrebancava amb tot, mai no s’havia trobat amb unasituació semblant. Amb una llanterna de piles (com sempre una mica gastades), anava enfocant peraquí i per allà tot cercant una petita pista que el pogués orientar cap a on anar. Estava desesperat, totell tremolava, la seva mà també tremolava i la lot anava de banda a banda, resultava del tot impossiblede veure res. De cop i volta una petita lluentor (mai tant ben dit) li va donar llum, el va illuminar; aquellreflex venia d’una «dècima de segon» caiguda i abandonada en un marge del camí. Més enllà vatrobar una «estona» repenjada sobre una branca. Un «desprès» abocat en una bassa, un «moment»entre les bardisses, un «tot seguit» sobre la barana del pont, un «parell de minuts» al costat d’unesroques, un «ara mateix» surant a l’aigua, un «d’aquí no res» sobre la gespa, un «ja torno» al costatd’un cau de conills, un «sovint» prop de la soca d’un desmai, un «esperem» enganxat en unsrostolls...així de mica en mica el Senyor del Temps va anar recollint diferents trossos de temps esbargitde qualsevol manera per tots els voltants fins arribar a un escampat on un parell de lladregotsinconscients, sense saber què fer amb tant de temps, el perdien miserablement. El cas, sortosament,es va resoldre sense incidents i els pispes van confessar que havien robat la capseta sense saberquè era el que hi havia dintre; avergonyits es van disculpar i es van comprometre a recollir per sempremés tot el temps perdut a l’univers. Per altra banda el Senyor del Temps, a partir d’aleshores ja nodesa el temps en una capseta, sinó que ho fa dins d’una ampolla de vidre totalment transparent; simés no, diu el Senyor del Temps, si tornen lladres, abans d’emportar-se l’ampolla podran veure elque hi ha dins i tindran temps de pensar-s’ho.
Àngel Daban
