Març abril 2015

MarçAbril 2015 N. 131

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ DE L’AMPOLLA

L’Associació JPC tanca les IV Jornades Formació, amb un èxit rotund. Ara ja està preparant la nova edició del torneig de futbol base, que serà el proper mes de setembre, amb la voluntat de superar les edicions anteriors.

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ........................ 616 448 446

Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011

Centre Cívic ......................... 977 460 216

Poliesportiu .......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ....................... 977 593 617

Barcelona Tarragona Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sants

R.E. 6.03 7.07 7.57 8.17 (1) R.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.41 11.31 11.51 R.E. 11.03 12.07 12.54 13.12 (2) R.E. 11.30 12.23 13.10 13.25 (3) R.E. 13.03 14.05 14.53 15.12 R.E. 15.03 16.08 16.59 17.20 R.E. 16.33 17.38 18.28 18.47 (2) R.E. 16.33 17.24 18.08 18.24 (3) R.E. 18.03 19.09 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.40 21.34 21.51

R.E. 21.03 22.08 22.57 23.16

(1) No circula diumenges i festius.(2) Només circula els dissabtes, diumenges i festius.(3) No circula els dissabtes, diumenges i festius.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents ................................... 091

Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa Tarragona Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Sants R.E. 6.05 6.23 7.11 8.11 (1) R.E. 6.12 6.33 7.25 8.40 (2) R.E. 7.48 8.06 8.56 10.10 R.E. 9.18 9.39 10.27 11.40 R.E 10.49 11.06 11.54 13.09 R.E. 13.24 13.43 14.31 15.37 (3) R.E. 13.45 14.02 14.45 15.41 (1) R.E. 15.53 16.12 16.58 18.10 R.E. 17.25 17.42 18.32 19.40 R.E. 18.08 18.24 19.24 20.37 (4) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.07 R.E. 19.23 19.45 20.39 21.43 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.10 (5) R.E. 19.52 20.14 21.06 22.14 (6)

Direcció: Francesc ArasaSubdirecció: Ernest Plans i ColoméCol·laboradors habituals:Lluís Bultó, Manel Aguilar, Mireia Curto Perelló,Guillem Comí, Ernest Plans Callau, Paco Cabrera,Roser Martí i Cid

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Disseny: Xavier CaballéFotos: Digital Ebre, cedides i arxiuEdita: Ajuntament de l'AmpollaDipòsit Legal: T-655/91Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

MARINADANúm. 131

Informació General · Pàgina 2

(1) No circula els dissabtes, diumenges i festius. (2) Només circula els dissabtes.(3) Només circula els dissabtes, diumenges i festius.(4) Només circula diumenges i festius del 30/03 al 26/10.(5) No circula diumenges i festius.(6) Només circula diumenges i festius. Para en port Aventura fi ns el 06/04.

La fundació per la pau FUNDIPAU m’ha fet arribar diferents propostes per tal de promoure la cultura de pau, la resolució pacífi ca dels confl ictes i els desarmaments dels ajuntaments, animen als ajuntaments a assumir un paper actiu en el foment i la cultura de pau.El nostre Ajuntament ja fa temps que treballa en aquest àmbit recolzant les Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza i altres iniciatives en favor d’una cultura de pau que ens apropi a crear una base sòlida per canviar vells conceptes i estereotips.Crec que des de l’Ampolla podem treballar en noves iniciatives que ens permetin consolidar-nos com a referent al territori en cultura de pau. Des d’aquí animo al consistori que surti de les pròximes eleccions a treballar per tirar endavant la propera legislatura noves iniciatives. Tot seguit n’anomeno sis que són ben senzilles de realitzar i que contribuirien a assolir un nivell més alt de cultura de pau a casa nostra:

– Batejar alguns carrers de la ciutat amb noms de persones reconegudes en el treball per la pau.– Desenvolupar accions polítiques a favor del respecte a la diversitat i en contra de tota discriminació

per origen, gènere, opció sexual o creença.– Participar activament en les xarxes de municipis europees i mundials que aposten per la defensa

dels drets humans i la construcció de la pau. En concret, afegir-se a la xarxa mundial d’Alcaldes per la Pau, que treballa per l’abolició de les armes nuclears.

– Donar suport i adherir-se a les diverses campanyes ciutadanes que afavoreixen la pau, el desarma-ment, els drets humans i la superació de la injustícia i l’explotació.

– Agermanar-se amb ciutats de països llunyans o en zones de confl icte i fomentar l’intercanvi i el coneixement mutu.

– Inclusió de criteris de respecte a la pau, la solidaritat i els drets humans en els plecs de contractació de serveis.

No vull acabar aquesta editorial sense agrair el suport i la feina feta en aquest sentit per Laura Molina, que ha estat una treballadora més per la pau al nostre municipi, una feina ben feta en silenci i amb cons-tància. Gràcies Laura!

Ernest Plans Colomé

Editorial

La sortida - Pau Buera Pech

Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament16 de gener de 2015SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa Pascual

REGIDORSFrancesc Sancho SerenaLaura Molina CabreraRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezJosé Luis Pitarque BalaguéSanti Cervera BlanchJoan Segarra PiñanaFermín Arques EsmelVicky Giménez Ismael

SRS. NO ASSISTENTS Joan Navarro Cabrera que justifi ca la seva absència

SECRETÀRIA-INTERVENTORANa Mª Carmen Alcoverro Beltran

1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 23 DE DESEMBRE DE 2014.S’aprova per unanimitat.

2.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ADHESIÓ DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA AL CONSORCI PER AL DESENVOLUPAMENT DEL BAIX EBRE I MONTSIÀ.Sotmesa la proposta a l’aprovació del Ple, S’ACORDA per unanimitat amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP, i 1 del PSC-PM.PRIMER.- Manifestar la voluntat de l’Ajuntament de l’Ampolla d’adherir-se al Grup d’Acció Local, Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià durant el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020.SEGON.- Adherir el municipi de L’AMPOLLA a l’àmbit territorial del Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, durant el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020.3.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE LA MODI-FICACIÓ DELS ESTATUTS DEL CONSORCI LOCAL-RET.

A C O R D S

Primer.- Aprovar la proposta de modifi cació dels Esta-tuts del Consorci local Localret, acordada per l’Assemblea

General del mateix en sessió plenària de 27 de novembre de 2014, segons consta a l’expedient administratiu.Sotmesa la proposta a votació S’APROVA per unanimitat amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP, i 1 del PSC-PM.

4.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA CESSIÓ DE L’IMMOBLE DEL CARRER BANYS, NÚM. 2, EN-TRESÒL 3a A FAVOR DE L’ASSEMBLEA LOCAL DE LA CREU ROJA DE L’AMPOLLA.Sent competència del Ple se sotmet a votació i s’acorda per unanimitat de tots els presents, amb el vot a favor dels 7 membres de CIU, 2 del PP, i 1 del PSC-PM, que repre-senten la majoria absoluta del nombre legal:PRIMER: Declarar la desafecció de l’immoble descrit en l’antecedent anterior situat al c/ Banys, 2 entresòl de l’Ampolla al servei d’ofi cines municipals.SEGON: Cedir l’immoble situat al c/ Banys, 2 entresòl de l’Ampolla inscrit al Tomo 3496, Llibre 222, Foli 192, numeral 10583, A CREU ROJA LOCAL DE L’AMPOLLA per a destinar-lo a la instal·lació d’un PROJECTE DE PUNT DE PROXIMITAT que l’obra social de La Caixa els ha con-cedit, a més d’altres tasques socials que realitzen al muni-cipi, per un termini de 5 anys.

5.- PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.Els membres del Ple acorden donar en nom de l’Ajuntament i de tot el poble, el condol a la família del Doctor Martí Buera Valldepérez. Es vol deixar palès el seu tracte humà en la tasca professional que com a metge va desenvolu-par a l’Hospital Vall d’Hebron on atenia a nombrosa gent del poble de l’Ampolla i de totes les Terres de l’Ebre.

Junta de Govern9 de gener de 2015DESPATX OFICIAL.Departament d’Empresa i Ocupació.Trameten proposta de pagament de l’impost sobre estades en establiments turístics.

INSTÀNCIES I PETICIONS. Ana Laura Gastaldi.

La Junta de Govern per unanimitat acorda:

CONCEDIR A ANA LAURA GASTALDI llicència municipal a precari d’ocupació de la via pública amb taules i cadi-res al carrer Lleida de l’Ampolla, tot i ocupant la part confrontant amb la seva façana on actualment es troba la zona de càrrega i descàrrega, la qual es desplaçarà tot just al darrera. Tots els dimecres al matí haurà de deixar lliurar l’espai autoritzat atès que ja està reservat per al mercat setmanal dels dimecres.

Ana Gastaldi.


Junta de Govern16 de gener de 2015DESPATX OFICIAL.Ajuntament d’Amposta.S’ACORDA, per unanimitat:ESTIMAR la petició de l’Ajuntament d’Amposta i cedir les instal·lacions municipals de l’Ampolla al Club Futbol Amposta per tal de què puguin dur a terme diferents entre-

S’ACORDA, per unanimitat DESESTIMAR la petició presentada per Gemma Balada ja que els senyals instal·lats són indicatius per al bon funcio-nament de la seguretat viària.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 134/2014. Suzanne E.S. – Concedida. Expt. 135/2014. Emilio G.G. – Concedida. Expt. 136/2014. Joan G.C. – Concedida.

ASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei de Manteniment de la piscina municipal per a l’any 2015.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:

Contractar el servei de MANTENIMENT DE LA PISCINA MUNICIPAL PER A L’ANY 2015, mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a MULTISERVEIS BENET S.L., per un import de 12.051,60 €.

Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei “Manteniment del sistema de municipi digital de L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA any 2015”. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:

Contractar el servei de “MANTENIMENT DEL SISTEMA DE MUNICIPI DIGITAL DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA ANY 2015” mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a TELEX S.A., per un import de 6.564,08 euros i 1.378,46 euros d’IVA, i en els termes presentats en la proposta de programa de manteniment.

Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei de dinamització del Parc de Salut de l’Arenal a l’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:

Contractar el servei de “DINAMITZACIÓ PARC DE SALUT DE L’ARENAL A L’AMPOLLA 15 DE GENER AL 15 DE JUNY I DE L’1 D’OCTUBRE AL 30 DE NOVEMBRE DE 2015”, mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a la FUNDACIÓ SIEL BLEU, per un import de 4.354,00 €.

naments dels equips cadet i juvenil, així com la celebració dels partits que siguin necessaris. Signifi car-los però que els dos Clubs, el d’Amposta i el de l’Ampolla, s’hauran de posar en contacte per tal de determinar l’assumpte de l’obertura del camp i les condicions.

INSTÀNCIES I PETICIONS. Diversport S.C.S’ACORDA, per unanimitat:AUTORITZAR A DIVERSPORT S.C. per a dur a terme la pro-va esportiva TRAILMAR el dia 1 de novembre de 2015, així com facilitar als organitzadors de la mateixa les peticions formulades per poder dur-la a terme, havent-se de posar en contacte en el seu moment amb la Regidoria d’Esports per tal de coordinar-ho.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 128/2014. Carme S.C. i Òscar A.A. – Concedida.Expt. 1/2015. Joan N.R. – Concedida. Expt. 2/2015. Julián G.B. – Concedida.Expt. 3/2015. Mari Creu F.B. – Concedida.Expt. 4/2015. Josep P.T. – Concedida.Expt. 5/2015. Elena B.C. i Miquel A.P. – Conce-dida.Gas natural distribución SDG S.A. – Concedides.Obres: Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de 361*0,4 metres quadrats en total, per connexió de 7 ramals per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Ronda del Mar.Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de 63*0,4 metres quadrats en total, per connexió de 2 ramals per a subministrar gas natural a nous abonatsPl. González Isla, 8 i 10.Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de 5*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Marcel Miralles, 17.Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de 104*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Lluís Companys, 10.Obertura d’1 cata/es sobre vorera i calçada de 58*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Ullals de Baltasar, núm. 8.

ALTRES.Aprovació inicial, si escau, del “Projecte de mi-llores de la llar d’infants municipal”.


S’acorda per unanimitat:Aprovar inicial del PROJECTE DE MILLORES DE LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL, amb un pressupost de 8.495,93 €.Aprovació inicial, si escau, del “Projecte de pavimentació perímetre del Camp de Futbol de l’Ampolla” i la seva inclusió al PEIM 2015.S’acorda per unanimitat:Aprovar inicialment el PROJECTE DE PAVIMENTACIÓ DEL PERÍMETRE DEL CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL, amb un pressupost de 42.853,74 €.Aprovació inicial, si escau, del “Projecte d’ade-quació de les dependències dels Serveis Socials de l’Ajuntament de l’Ampolla” i la seva inclusió al PEIM 2015.S’acorda per unanimitat:Aprovar inicialment el PROJECTE D’ADEQUACIÓ DE LES DEPENDÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALS DE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA, amb un pressupost de 21.157,56 €.Aprovació, si escau, d’adjudicar el servei de neteja viària.S’ACORDA, per unanimitat:

ADJUDICAR el contracte per a la prestació del servei de neteja viària a l’Ampolla a la mercantil URBASER S.A., pel preu de SETANTA-NOU MIL CINC-CENTS SEIXANTA-SIS EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS (79.566,75 €/any) IVA inclòs.APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA I EL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT PER AL FUNCIONAMENT DEL CONSULTORI MUNICIPALS’ACORDA, per unanimitat:APROVAR el conveni entre L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA i el SERVEI CATALÀ DE LA SALUT (CatSalut) l’objecte del qual és la col·laboració de l’atenció primària en el consul-tori municipal de l’Ampolla, segons document que consta a l’expedient.Aprovació, si escau, del Pla de Seguretat i Salut de l’execució del “Projecte constructiu de pavi-mentació i serveis a l’Av. Sant Joan de l’Ampo-lla”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Aprovar el Pla de Seguretat i Salut de l’execució de les obres “PROJECTE CONSTRUCTIU DE PAVIMENTACIÓ I SERVEIS A L’AV. SANT JOAN DE L’AMPOLLA”, redactat per CONTREGISA, amb un pressupost de 3.438,00 €


Junta de Govern30 de gener de 2015DESPATX OFICIAL.Delegació Territorial del Govern a les Terres de l’Ebre.Trameten proposta de resolució d’expedient sancionador per organització de festes tradicionals amb bous el dia 23 de juny de 2012.

Departament d’Ensenyament.Trameten informe en relació a la perillositat del paviment del pati de l’escola.

INSTÀNCIES I PETICIONS. JANICE MCINERNEYLa Junta de govern acorda per unanimitat:Autoritzar a la peticionària per a fer el karaoque fi ns a les 24,00 hores.

Bouzekri Harrak.La Junta de govern acorda per unanimitat:DENEGAR LA PETICIÓ DE TRANSMISSIÓ DE L’AUTORIT-ZACIÓ PER L’OCUPACIÓ PRIVATIVA DEL DOMINI PÚBLIC AMB UNA PARADA AL MERCAT SETMANAL DEL C/ VISTA ALEGRE, atès que són autoritzacions a precari I EN CAP CAS TRANSMISSIBLE.

ASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte d’obres ”TREBALLS PINTURA PASSEIG MARÍTIM DE FUSTA DE L’AMPOLLA”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Dur a terme les obres relatives a “TREBALLS PINTURA PASSEIG MARÍTIM DE FUSTA DE L’AMPOLLA” mitjançant el procediment del contracte menor, amb el contractista FACO PINTORS S.L. per un import de 4.825,00 euros i 1.013,25 euros d’IVA.

Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte d’obres ”PROJECTE D’ENDERROC DE DIPÒSIT D’AIGUA”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Dur a terme les obres relatives a “PROJECTE D’ENDERROC DE DIPÒSIT D’AIGUA” al carrer Barcelona de l’Ampolla mitjançant el procediment del contracte menor, amb el contractista CONSTRUCCIONS SENTIS S.L. per un import de 2.950,00 euros i 619,50 euros d’IVA.

ALTRES.Aprovació inicial, si escau, del “Projecte d’ender-roc de dipòsit d’aigua”.S’acorda per unanimitat:Aprovar inicial del PROJECTE D’ENDERROC DE DIPÒSIT D’AIGUA, amb un pressupost de 4.162,03 €.

Convocatòria atorgament subvencions de l’Ajun-tament de l’Ampolla.

S’ACORDA.Efectuar la co nvocatòria per a la concessió de subven-cions de l’Ajuntament de l’Ampolla per a l’exercici actual de 2015.

Junta de Govern6 de febrer de 2015DESPATX OFICIAL.Consell Comarcal del Baix Ebre.Trameten adjunt el certifi cat de l’acord del Ple del Consell Comarcal del Baix Ebre del dia 19 de desembre de 2014 aprovant la sol·licitud al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través del Servei de Costes de Tarragona l’atorgament d’un ajut, com a mínim, de 280.000 € per tal de poder executar les actuacions previstes en el “Projecte de millora i valorització turística del GR92” a l’execució del qual, el Consell Comarcal del Baix Ebre aporta, per col·laboració d’altres ens, l’import de 110.000 €.

INSTÀNCIES I PETICIONS. Joan Piñana CaperaLa Junta de govern acorda per unanimitat:Autoritzar a la peticionària per a fer un sopar amb música al restaurant Can Piñana el proper dia 14 de febrer fi ns a les 12,00 hores.

JANICE MCINERNEYLa Junta de govern acorda per unanimitat:Autoritzar a la peticionària per a fer el karaoque fi ns a les 12,00 hores.

Club Futbol L’Ampolla.S’ACORDA, per unanimitat:

AUTORITZAR AL CLUB FUTBOL L’AMPOLLA per utilitzar el pati de les escoles els dimarts i els dijous de les 16:30 h fi ns a les 17:30 hores per a fer l’entrenament dels nens de 4 i 5 anys (categoria dels Patufets).

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Gas natural distribución SDG S.A. – Concedides.Obres: Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 46*0,4 metres quadrats en total, per connexió de 6 ramals per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Bussó.

Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 46*0,4 metres quadrats en total, per connexió


de 6 ramals per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Cadup, núm. 6, 8 i 9.

ASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de serveis per a la realització de la calibració dels desfi bril·ladors.S’ACORDA per unanimitat:ADJUDICAR el contracte de serveis per a la calibració dels desfi bril·ladors a TECNILAB ELECTROMEDICINA S.L., con-forme la proposta d’honoraris presentada que ascendeix a 210,54 € (IVA inclòs).

Junta de Govern13 de febrer de 2015DESPATX OFICIAL.Agència de l’Habitatge.Trameten relació d’habitatges disponibles i noves rendes d’aplicació dels habitatges del HPO situats al carrer Xaloc i Gregal de l’Ampolla, així com el futlletó informatiu per tal de què des de l’Ajuntament es faci difusió.Vuelta Solidaria a Cataluña por las ER. Informen del projecte “Volta solidària a Catalu-nya per les malalties rares.

INSTÀNCIES I PETICIONS. Associació Cultural Sant Jordi de l’Ampolla.Donat compte a la Junta de la instància presentada per Jaume Curto Balagué, en representació de l’Associació Cultural Sant Jordi de l’Ampolla, sol·licitant autorització per a disposar de les instal·lacions de la Llar de Jubilats el proper dia 7 de març de 2015 fi ns les 14:00 h per celebrar les IV Jornades per la Pau, així com el préstec d’un equip de so, projector i cable de so per portar l’audio de la taula fi ns el projector.

S’ACORDA, per unanimitat:

Autoritzar a l’Associació Cultural Sant Jordi de l’Ampolla per a l’ús de les esmentades instal·lacions i al préstec del material sol·licitat.

Assemblea Territorial de l’Ampolla per la independència.S’ACORDA, per unanimitat:

Autoritzar a l’Assemblea Territorial de l’Ampolla per la independència a ocupar el tram del carrer Lleida enfront del Saló Parroquial el proper dia 8 de març de 2015 de les 12:00 hores fi ns les 14:00 hores per tal de què portin a terme la celebració del tercer aniversari.

Mª José Casanova Castells.

S’ACORDA, per unanimitat:DESESTIMAR la petició de la Sra. Mª José Casanova Castells ja que les places del mercat dels dimecres estan totes ocupades, no havent disponibilitat actualment de col·locar-ne de noves.

LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 6/2015. Gilles A.C. – Concedida.Expt. 7/2015. Xavier P.S. – Ajornada.Expt. 8/2015. Gilles A.C. – Concedida.Expt. 10/2015. Christian J.Marc B. – Ajornada.Expt. 11/2015. Mª Luisa H.T. – Concedida.Expt. 12/2015. Joan P.C. – Concedida.Gas natural distribución SDG S.A.

Obres: Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 15*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Cadup, 1.Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 14*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Pau Casals, núm. 19.Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 44*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Garrofer, núm. 4.Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 69*0,4 metres quadrats en total, per connexió de 2 ramals per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Eudad Pedrola, núm. 13 i 31.Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 37*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonatsCarrer Passeig del Centre, 25.

ASSUMPTES ECONÒMICSAPROVACIÓ, SI ESCAU, D’EXECUTAR LES OBRES “PROJECTE DE MILLORES DE LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL”, PER ADMINISTRACIÓ.S’ACORDA, per unanimitat:Executar directament per administració a través dels Serveis Tècnics Municipals l’obra PROJECTE DE MILLORES DE LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL, el pressupost total de la qual ascendeix a 8.495,93 €.

1. Aprovació, si escau, pressupost treballs “Pavi-ment de cautxú terrassa” del Projecte de Millores de la Llar d’infants municipal.S’ACORDA, per unanimitat:Aprovar el pressupost de 1.939,88 € més l’IVA corresponent presentat per BIOMA per a instal·lació de paviment de cautxú de la terrassa de la Llar d’infants municipal, contemplat en el Projecte millores corresponent.2. Aprovació, si escau, pressupost per treballs


“Canviar porta del pati i repujar i muntatge de tanca damunt del mur” del Projecte de Millores de la Llar d’infants municipal.S’ACORDA, per unanimitat:Aprovar el pressupost de 569,30 € més l’IVA corresponent presentat per ASENSIO SOL SCP per canviar porta del pati i repujar i muntatge de tanca damunt del mur de la Llar d’infants municipal, contemplat en el Projecte millores corresponent.3. Aprovació, si escau, pressupost per treballs “Tancament parterre” del Projecte de Millores de la Llar d’infants municipal.S’ACORDA, per unanimitat:Aprovar el pressupost de 3.540,03 € més l’IVA corresponent presentat per ENRIC TOMÀS VILANOVA per tancament de parterre de la Llar d’infants municipal, contemplat en el Projecte millores corresponent.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei “Manteniment de les zones de jocs infantils del municipi per al 2015”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES DE JOCS INFANTILS DEL MUNICIPI PER AL 2015 de, mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a FRANCISCO BRU ALJARILLA, per un import de 5.139,00 euros i 1.079,19 euros d’IVA.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament de lluminàries sector Passeig platja Avellanes.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Adquirir les lluminàries del Passeig de la platja de les Avellanes, mitjançant el procediment del contracte menor, amb GRUPO ELECTRO STOCKS S.L. per un import de 16.448,00 euros i 3.454,08 euros d’IVA.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament d’elements per al Parc infantil de la urbanització Cap Roig.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Adquirir els elements del parc infantil de la urbanització Cap Roig, mitjançant el procediment del contracte menor, amb FRANCISCO BRU ALJARILLA 7.137,10 euros i 1.498,79 euros d’IVA.ALTRES.Expt. 76/2014. Llicència activitat estació base de telefonia mòbil, instada TELEFÓNICA MÓVILES ESPAÑA SA.La Junta de Govern, acorda per unanimitat:APROVAR AMB CARÀCTER PREVI el projecte presentat per TELEFÓNICA MÓVILES DE ESPAÑA S.A. per a legalització d’una Estació Base de telefonia mòbil al polígon 73, parcel-la 8 del terme municipal de l’Ampolla. Expt. 128/2014. Activitat: Gelateria-pastisseria-bar instat per Ana Laura Gastaldi.S’acorda per unanimitat:Donar per complimentat el RÈGIM DE COMUNICACIÓ PRÈ-VIA a què fa referència el capítol 6 del Decret 112/2010,

de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’especta-cles públics i activitats recreatives, en relació a l’obertura i funcionament d’un GELATERIA-PASTISSERIA-BAR al local situat al carrer Banys, núm. 8, local B de l’Ampolla, sol-licitat per ANA LAURA GASTALDI.Expt. 18/2015. Llicència activitat agro-turística de visites guiades a explotació agricultura ecolò-gica de plantes aromàtiques, instada per JORDI BOSCH JANER.La Junta de govern acorda per unanimitat: ADMETRE a tràmit la petició presentada per a l’autorització de l’activitat d’AGRO-TURÍSTICA consistent en la realització de visites guiades a la seva agricultura ecològica per a producció de planta aromàtica i condimentària, a la fi nca situada al polígon 81 - parcel·la 84 del terme municipal de l’Ampolla.Aprovació, si escau, del plec de clàusules admi-nistratives que han de regir la licitació del con-tracte de subministrament i instal·lació d’expe-nedors de tíquets i gestió del servei de vigilància de la zona blava de l’Ampolla.La Junta de Govern ACORDA per unanimitat:Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES QUE HAN DE REGIR LA LICITACIÓ DEL CONTRACTE DE SUB-MINISTRAMENT, EN RÈGIM DE LLOGUER, I INSTAL·LACIÓ D’EXPENEDORS DE TÍQUETS I GESTIÓ DEL SERVEI DE VIGILÀNCIA DE LA ZONA BLAVA DE L’AMPOLLA, mitjan-çant procediment obert i tramitació ordinària, per import de 42.000 €/anuals i 8.820 € en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus del 21%.Aprovació, si escau, del plec de clàusules tècni-ques i administratives que han de regir l’exe-cució del servei de recollida de paper, cartró, envasos i vidres als establiments comercials i de restauració al municipi de l’Ampolla, mitjançant procediment obert i tramitació ordinària.La Junta de Govern ACORDA per unanimitat:Aprovar el PLEC DE CLÀUSULES TÈCNIQUES I ADMINIS-TRATIVES QUE HAN DE REGIR L’EXECUCIÓ DEL SERVEI DE RECOLLIDA DE PAPER, CARTRÓ, ENVASOS I VIDRES ALS ESTABLIMENTS COMERCIALS I DE RESTAURACIÓ AL MUNICIPI DE L’AMPOLLA, mitjançant procediment obert i tramitació ordinària, per import de 68.500,00 €/anuals i 6.850 € en concepte d’impost sobre el valor afegit al tipus del 10%.

Junta de Govern27 de febrer de 2015DESPATX OFICIAL.Delegació Territorial del Govern.Trameten el plec de càrrecs i una còpia autenticada de l’acord d’inici d’expedient sancionador dictat per la Direc-


tora dels Serveis Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre en relació als correbous.Servei de Costes.Trameten sol·licitud d’autorització de transport en aigües marines i continentals de l’empresa Dirección Centro Ciu-dad S.L.Servei Territorial de Transports a Tarragona.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:SOL·LICITAR al Servei Territorial de Transports de Tarragona la possibilitat d’ampliar la capacitat del vehicle adscrit a la llicència d’autotaxi de la qual és titular Silverio Curto Tomàs, de 5 places inclosa la del conductor en una de 8 places inclosa la del conductor.INSTÀNCIES I PETICIONS. Pilar Curto Curto.S’acorda per unanimitat:Concedir a la Sra. PILAR CURTO CURTO, la targeta d’apar-cament per a persones amb disminució en la modalitat de titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.Mª Jesús Aragonés RoyoS’acorda per unanimitat:Concedir a la Sra. Mª JESÚS ARAGONÉS ROYO, la tar-geta d’aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de titular conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.Abdelali El Haoutari.S’ACORDA, per unanimitat:DESESTIMAR la petició del Sr. Abdelali El Haoutari ja que les places del mercat dels dimecres estan totes ocupades, no havent disponibilitat actualment de col·locar-ne de noves.Pepita Tomàs MartíS’ACORDA, per unanimitat:COMUNICAR A LA SRA. PEPITA TOMÀS MARTÍ que cada cop que tinguin previst parar al mercat setmanal dels dimecres hauran d’avisar amb antelació sufi cient per tal de poder preveure la disponibilitat de lloc i, per tant, la possibilitat de la seva autorització.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Gas natural distribución SDG S.A. – Concedides.Obres: Obertura de rasa sobre vorera i calçada de 78*0,4 metres quadrats en total, per connexió d’1 ramal per a subministrar gas natural a nous abonatsAv. Baconé, 35.Expt. 8/2015. Tibor i G.L. – Concedida.Expt. 7/2015. Xavier P.S. – Denegada.ASSUMPTES ECONÒMICSAprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de subministrament de lluminàries de l’accés al municipi per l’Av. Generalitat.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:

Adquirir les lluminàries de l’accés al municipi per l’Av. Generalitat, mitjançant el procediment del contracte menor, amb GRUPO ELECTRO STOCKS S.L. per un import de 3.850,00 euros i 808,50 euros d’IVA.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte d’obres d’instal·lació de tanca al parc infantil de la urbanització Cap Roig.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Dur a terme les obres relatives al tancament del Parc infantil de la urbanització Cap Roig, mitjançant el procediment del contracte menor, amb FRANCISCO BRU ALJARILLA per un import de 1.774,94 euros i 372,74 euros d’IVA.Aprovació, si escau, del pressupost presentat per GESTAGUA per a instal·lació de canonada de PE DN 125 mm al carrer Ronda del Mar de l’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Aprovar el pressupost presentat per l’empresa GESTAGUA per un import total de 7.950,21 € més l’IVA corresponent, la instal·lació de canonada de polietilè en substitució de l’actual de fi brociment al carrer Ronda de Mar de l’Ampolla.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte del servei “Manteniment de les zones verdes del municipi per al 2015”La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Contractar el servei de MANTENIMENT DE LES ZONES VERDES DEL MUNICIPI PER AL 2014 de, mitjançant el procediment del contracte menor, per a dur a terme els esmentats treballs a GERMÁN BRULL BRULL, per un import de 13.895,87 euros i 2.918,13 euros d’IVA.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contracte de software per a la gestió d’expedients i do-cumentació en general de l’arxiu municipal de l’Ajuntament.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Adquirir el software per a la gestió d’expedients i docu-mentació en general de l’arxiu municipal de l’Ajuntament, mitjançant el procediment del contracte menor, amb ÀLEX LLAÓ GARCIA per un import de 2.750,00 euros i 577,50 euros d’IVA.ALTRES.Aprovació, si escau, de la Junta de Compensació provisional del Pla Parcial del Sector Z5 “Cala Maria”.S’acorda per unanimitat:APROVAR la constitució de l’entitat JUNTA DE COMPEN-SACIÓ PROVISIONAL DEL SECTOR Z5 CALA MARIA del POUM de l’Ampolla, designant com a representant de l’Ajuntament a la dita Junta al Sr. José Luis Pitarque Balagué. APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL CONVENI ENTRE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA MITJANÇANT EL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT I L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA EN RELACIÓ AMB EL PROJECTE DE SERVEI COMUNITARI.


S’ACORDA, per unanimitat:APROVAR el CONVENI ENTRE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA MITJANÇANT EL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT I L’AJUNTAMENT DE L’AMPOLLA EN RELACIÓ AMB EL PROJECTE DE SERVEI COMUNITARI l’objecte del qual és desenvolupar el Projecte de Servei Comunitari.Expt. 96/2014 GALPGEST PETROGAL ESTACIO-NES DE SERVICIO S.L. (Canvi no substancial de la llicència ambiental d’una Estació de servei amb botiga i bar restaurant a Estació DE SERVEI AUTOMÀTICA).La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:ATORGAR al GALPGEST ESTACIONES DE SERVICIO S.L llicència municipal consistent en CANVI NO SUBSTANCIAL de la llicència ambiental d’una Estació de servei amb botiga i bar restaurant a Estació DE SERVEI AUTOMÀTICA, emplaçada a carretera N-340 km. 1.100,500 marge dret direcció València.

Junta de Govern11 de març de 2015DESPATX OFICIAL.Diputació de Tarragona.Trameten acord de la Junta de Govern de la Diputació de Tarragona referent a la concessió de subvencions del Pla Especial d’inversions municipals 2015 a les actuacions “Pavimentació perimetral del camp de futbol“ (38.411,60 €) i “Projecte adequació de les dependències serveis socials” (18.964,40 €).INSTÀNCIES I PETICIONS. Evelín Cardona Cid.S’ACORDA:AUTORITZAR A EVELÍN CARDONA CID per a posar una parada al mercat setmanal per vendre palmes.Càritas Parroquial l’Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Atorgar a Càritas Parroquial l’Ampolla un ajut eco-nòmic de 1.700 € per tal de què puguin aplicar-los en funció de les seves necessitats.Carmen Blanch Castellà.S’acorda per unanimitat dels tres membres presents del nombre de quatre que legalment la composen:Concedir a la Sra. CARMEN BLANCH CASTELLÀ, la targeta d’aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de titular no conductor de vehicle. Fer-li constar que la targeta és personal i intransferible i que caduca als 10 anys des de la seva concessió.Fadova Harrak.S’ACORDA, per unanimitat:Comunicar a la Sra. Fadova Harrak que cal que acrediti amb documentació el seu parentiu amb el

Sr. Harrak Bouzekei, així com la petició signada de desestiment del seu pare de la plaça a favor seu.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 13/2015. Paquita B.A. – Concedida.Expt. 14/2015. Toni D.B. – Concedida.Expt. 16/2015. Maria F.C. – Concedida.Expt. 18/2015. Yves L. – Concedida.ASSUMPTES ECONÒMICSEscola Mediterrani.S’ACORDA, per unanimitat:Atorgar una col·laboració econòmica de 500 € per a les Jornades Culturals de Sant Jordi de l’Escola Mediterrani i la col·laboració en el muntatge per dur a terme diferents actes.Atorgar una col·laboració econòmica de 300 € per a l’organització del projecte Comenius.Mans Unides.Donat compte a la Junta del projecte presentat per Mans Unides de l’Ampolla referent a la sol·licitud de cofinançament de projectes de cooperació al desenvolupament, en concret del PROJECTE: “Millora de l’accés a l’aigua potable en zona rural de la regió de Kara, Toco Fase II”.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Atorgar un ajut econòmic de 2.000,00 € per al finançament de l’esmentat projecte.Aprovació, si escau, d’adjudicar el contrac-te de serveis per a la reparació i ajust dels desfibril·ladors.Atès que l’Ajuntament de l’Ampolla disposa de desfibril·ladors a diferents instal·lacions municipals (Camp de futbol, Pavelló esportiu i Escola Mediter-rani) i aquest tipus d’aparells requereix d’un mante-niment.S’ACORDA per unanimitat.ADJUDICAR el contracte de serveis per a la posta a punt i adquisició dels pegats d’adult i pediàtric dels desfibril·ladors a TECNILAB ELECTROMEDICINA S.L., conforme la proposta d’honoraris presentada que ascendeix a 501,43 (més l’IVA corresponent).ALTRES.Expt. 3/2014. Ferran Racó Curto, ampliació capacitat granja avícolaLa Junta de Govern acorda:APROVAR l’ampliació de la ca pacitat de l’explotació de l’activitat d’explotació ramadera d’engreix de pollastres fins a 50.497 animals, situada a la par-tida Barranc de Camarles – L’Ampolla, polígon 39, parcel·la 184.Llicència ús privatiu de plaça de pàrquing al Barranc de Cervera.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:CONCEDIR LLICÈNCIA MUNICIPAL D’ÚS PRIVATIU DE UNA PLAÇA del pàrquing del Barranc de Cervera a Ramon Solé Pons.

Obres · Pàgina 12

Obres a la Urbanització Ampolla-Mar

Obres a la plaça de l’Estació, al Barri de dalt

Ensenyament · Pàgina 13

Preinscripció alumnes Llar d'Infants Municipal Marinada

Us informem que de l'11 al 21 de maig de 2015, ambdós inclosos, es podrà fer la sol·licitud de preinscripció a la llar d'infants Marinada per al curs 2015/16, per als nens nascuts al 2013, 2014 i 2015.Podeu adreçar-vos a la Secretaria del centre per realitzar la inscripció.L'horari d'atenció serà de dilluns a dijous de 9,30 a 12,30 h.

DOCUMENTS A PRESENTAR: Fotocòpia del llibre de família o en defecte altres documents relatius a la fi liació com el certifi cat de naixe-

ment. (Si l'infant està en situació d'acolliment, la resolució del Departament d'Acció Social i Ciutadania.)

Fotocòpia del DNI del pare i de la mare o tutor/a o guardador/a de fet o de la targeta de residència on consta el NIE si es tracta de persones estrangeres.(Les dades d'identifi cació o de fi liació de l'alumnat estranger es poden acreditar amb el document d'identitat, el passaport o el llibre de família del país d'origen).

Fotocòpia de la targeta sanitària individual (TSI) de l'alumne/a.

Fotocòpia del llibre de Salut, apartat de vacunes de l’alumne on constin les dosis administrades.

Fotocòpia del llibre de Salut, fulls 1 i 2.

Certifi cat d’empadronament a L’Ampolla, expedit per l’Ajuntament.

3 fotos mida carnet de l’alumne.

Fotocòpia del número de compte bancari.

JORNADA DE PORTES OBERTES

La Llar d'Infants Municipal Marinada

informa que el proper 22 d'abril

tindrà lloc la Jornada de Portes Obertes de la Llar

Us hi esperem a tots

Horari: 17 a 19 h

Medi Ambient · Pàgina 14

L'Ampolla premiada per la recollidaselectiva, Reciclar té premiEl Consorci per a la Gestió dels Residus de la Comarca del Baix Ebre es troba adherit al Conveni d’Ecoembes (EEE) i Ecovidrio (EV) amb l’agència de Residus de Catalunya. En aquest marc, es disposa d’uns recursos econòmics, 18.000€, destinats a la realització de campanyes de co-municació per al foment i millora de la recollida selectiva d’envasos lleugers, de paper-cartró i vidre.L’acció que plantegen és ubicar un equipament tipus parc infantil o similar fet a partir d’envasos reciclats al municipi del Baix Ebre que hagi recollit més quilos per habitant tant en vidre com en envasos. Es tracta d’un element físic, molt educador i molt palpable sobre els benefi cis de reciclar.

El parc o zona amb mobiliari reciclat serveix per premiar a aquell municipi que hagi tingut una trajectòria més bona quant a recollides d’envasos i vidre. El municipi que més quilos ha recollit durant el 2014 ha estat l’Ampolla. Així doncs, tindrem un parc nou amb material reciclat a la urbanització Ampolla Mar, a l’Av. de l’Ampolla.Ens sentim molt satisfets de rebre aquest premi perquè ens reconeix l’esforç en portar a terme una pràctica de recollida selectiva. Confi em en la sensibilitat de tots els ciutadans per seguir reciclant i així mantenir el nom de l’Ampolla com a referent en la pràctica de bons hàbits de reciclatge.

Regidoria de Serveis


neta

TU POTS, COL·LABORA!– UTILITZA LES PAPERERES.– FES UN BON ÚS DELS CONTENIDORS.– CADA TIPUS DE BROSSA AL SEU CONTENIDOR.– LLIGA BÉ LES BOSSES.– LLENÇA LA BROSSA (RESTA I ORGÀNICA) A LA NIT.– TRENQUEU LES CAPSES DE CARTRÓ ABANS DE

DIPOSITAR-LES AL CONTENIDOR.– PORTA ELS VOLUMINOSOS (MOBLES, ELECTRO-

DOMÈSTICS, MATALASSOS...) I LES RESTES VE-GETALS (EN GRAN QUANTITAT) A LA DEIXALLERIA; NO S’HAN DE DEIXAR AL COSTAT DELS CONTENI-DORS.

RECICLATGE D’ESCOMBRERIES

PLATGES

TU POTS, COL·LABORA!PER TAL DE PODER GAUDIR D’UNES PLAT-GES AMB PLENITUD I EL MÉS NETES POS-SIBLE.

– NO EMBRUTIS LES PLATGES.

Algunes de les restes poden tardar anys endesaparèixer.BOSSA DE PAPER: 4 anysPAPER D’ALUMINI: 5 anysPUNTES DE CIGARRETA: 10 anysEMBOLCALL DE MENJAR: de 20 a 30 anysBOSSA DE PLÀSTIC: de 35 a 60 anys LLAUNA: de 200 a 500 anysAMPOLLA DE PLÀSTIC: de 300 a 500 anys

MASCOTES

TU POTS, COL·LABORA!– RECULL ELS EXCREMENTS DE LES VOSTRES MASCOTES (DEL CARRER,

ZONES ENJARDINADES…)

Aquests consells estant inclosos a l’ordenança núm. 25 muni-cipal de Bon Govern de l’Ampolla i que el seu incompliment és motiu de sanció. Les faltes lleus, amb una multa de 150 a 300€, havent també de greus i molt greus amb sancions superiors.

Parròquia · Pàgina 16

Una Pasqua de reformesEnguany la Setmana Santa a la Parròquia de l’Ampolla començà dies abans de manera singular. Després d’una inspecció a la porta d’entrada de l’església i altres de-pendències del temple es detectà tèrmits i corcs. Va saltar l’alarma. Les notícies no eren bones. S’havia de fer una intervenció urgent de desinfecció per no arribar a tenir problemes més greus. Abans del tractament hi havia la necessitat de substituir parts de la fusta malmesa i canviar de dalt a baix una porta de l’interior del temple.Així que el consell parroquial va afrontar el problema de cara i decidiren aplicar el lema: “renovar-se o morir”. Es començà amb el sanejament del cablejat elèctric i de megafonia que arriba a la sagristia, després es feren corredores les portes del cancell per poder guanyar espai al fi nal de la nau del temple. Es col·locaren vidres a les portes de l’entrada per donar més claror a l’església i per últim es pintà part de la fusta tractada.El Diumenge de Rams, els xiquets de la catequesi de Comunió inauguraven totes aquestes reformes quan sor-tiren vestits d’apòstols, romans i de maries cap a la Plaça Catalunya per beneir les palmes i els rams. Els cants dels menuts i el burret carregant a Jesús ens van fer entrar en les celebracions de la Setmana Santa. Han estat dies de celebracions molt viscudes i amb un gran interès per part de la gent que ha vingut de fora. L’església s’ha quedat petita en els actes que s’han fet des del Dijous Sant fi ns al Diumenge de Pasqua. Però com diu el títol d’aquesta crònica no es podia acabar aquesta gran setmana sense projectar més reformes. I és que la nit del Dissabte Sant va fallar la megafonia. La Pasqua co-mençava sen-se micros ni altaveus, com s i Déu vo l -gués que els cr is t ians s i -guem els qui comuniquem per tot arreu la gran notí-cia d’aquests dies: Jesús ha ressuscitat! Ens compro-metem a solu-cionar-ho com més aviat mi-llor ara que el Senyor crida a

molts ampolleros a batejar els fi lls, acompanyar-los el dia de la Primera Comunió i a rebre el sagrament del Matrimo-ni. Des de la Parròquia us desitgem a tots Bona Pasqua!

Mossèn Eduard

Entitats · Pàgina 17

AEJPC7 Marató TV3

Tenint en compte que aquest any La Marató de TV3 es va centrar en la investigació de les malalties cardio-vasculars, l’Associació Esportiva Jordi Pitarque Ce-prià no podia faltar a la cita i per això va organitzar, el mateix 14 de desembre, una jornada d’activitats centrades en el futbol i els nens al Port Pesquer de l’Ampolla per recaptar fons. D’aquesta manera, es va realizar un futbolí humà, per seguir amb una xo-

colatada popular i fi nalitzar amb una gigafoto en forma de cor. Gràcies a la col·laboració de tots/es durant aquest dia i també durant els dies del Torneig el setembre passat, on hi havia instal·lades urnes per col·laborar també amb La Marató, vam fer possible un donatiu de 3.680 € a la causa. Com sempre, 7 vegades gràcies a tots/es pel vostre suport.

Alba Galve


Una nova entitat al Centre d’Entitats de l’Ampolla

El nostre Ajuntament ha decidit acollir al Centre d’Entitats una associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de dinamitzar el nostre territori. Aquest club d’empresaris i emprenedors treballa per donar suport al Pla Estratè-gic elaborat per la Universi-tat Rovira i Virgili, realitzant accions de dinamització d’empreses, entitats i per-sones de les 4 comarques de l’Ebre.

Només començar, l’activitat ha estat frenètica, sembrant les llavors més adients per fer una bona collita. . Presentació de projecte Xarxa de Coworking de les Terres de l’Ebre.. Presentació de projecte Foods Trucks Terres de l’Ebre.. Conveni de col·laboració amb Fepromodel i inici del Dossier Business Analytics per les muscleres. . Organització Curs universitari URV a l’Ampolla.. Inici del projecte Fundació Herba, per la dinamització d’emprenedoria a l’Aldea.. Col·laboració amb Grup 2027. URV.. Proposta de vincle amb el consorci europeu LEADER.

. Inici de gestions pel projecte Espai Coworking l’Ampolla.

. Presència i col·laboració amb el programa Embarca d’Acció.Empresa i treball. Gencat.. Dinamització i brainstorming del pla de difusió del FERRARI 488GTB.. Proposta de servei de prevenció per a CELESA.. Suports de l’associació cultural TOKATS.. Presència al Monil Wold Congres.. Oferta de col·laboració a la xarxa de coworking del Camp de Tarragona XECC.. O f e r t a d e

col·laboració a l’espai de coworking Zona Líquida de Riba-roja.. Estudi per la creació de la central de vendes del turisme de les Terres de l’Ebre.. Suport al programa de Cojuntura de la URV. CELIR a Gandesa Ebre Negocis & Business prepara també un programa formatiu amb tallers de Negocis quinzenals i està en disposició d’assessorar i ajudar a tots els empresaris, professionals, directius i emprene-dors que ho sol·liciten. (Demaneu informació a [email protected] o al 646 492 007).


Club de Pensionistes de l'AmpollaNotícies de la JuntaCom cada any, i coincidint amb el canvi d'horari d'estiu, el Club estarà obert tots els dies de 5 a 7 de la tarda, per tots aquells que vulguin venir a passar l'estona, així mateix l'horari de ball dels diumenges serà de 6 a 9 de la tarda.Fets SocialsEl mes de febrer el nostre Club en col·laboració amb el Centre de Dia, hem posat en marxa un taller de memòria que està sent molt interessant i divertit, que tindrà una durada de tres mesos i al que s'han apuntat una vintena de persones.

El 16 de MAIG es realitzarà el XII IRONCAT I el 6 de juny els 10.000 SOTA LA LLUNA-

Si vols SER VOLUNTARI i

Passart-ho bé, vine a inscriure’t a l’Oficina de Turisme o al Centre Civic

Tel. :977593011/ 977 460 216

L'última sortida que hem fet va ser el dia 5 de març a Ca-banes on després d'una xerrada comercial vàrem gaudir d'un bon dinar de buffet obert, que no faltava de res, a continuació a la tarda ens van portar a donar un tomb per Marina d'Or, i a una hora prudencial, tornada a casa.Estem preparant unes classes de balls de saló per adults que tindran una durada de dos mesos. Totes aquelles pa-relles que estiguin interessades, siguin o no socis del club, poden passar a informar-se per les ofi cines, de dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda.


Aquest mateix diumenge 8 de febrer, un altre mitjà, la 2 de TVE va oferir un reportatge de Mans Unides: “Los hijos de la Basura”, que mostrava un dels molts projectes que fa aquesta ONG, ajudant les dones que subsisteixen de les deixalles a Cambotja. Ho trobareu a http://www.rtve.es/television/20150203/loshijos-basura/1092562.shtmlCol·laborant en la Campanya 2015 podrem fer realitat: “Programa d’atenció a malalts de SIDA en 5 centres” dels pobles rurals de Jharkhanda, Índia, un “Embalsament comunitari a Emashini” amb un abeurador pels animals, un pou i bomba per als massais de Kenia que no tenen ai-gua. I la ciutat de Benicarló, com ja acostuma a fer, es farà càrrec d’un projecte educatiu a Sierra Leona.

Esperem la vostra solidaritat.

LLUITEM CONTRA LA POBRESA, T’HI APUN-TES?

E.F. EQUIP MANS UNIDES L’AMPOLLA

El passat diumenge 8 de febrer es va celebrar la “Jornada de Mans Unides” iniciant així la Campanya contra la Fam 2015, aquest any és la Campanya núm. 56.Per donar-li difusió, durant uns dies, hem pogut veure als espais cedits per TV3 aquest missatge:“Contra el treball infantil, escoles i mestres. Con-tra la falta d’aigua, pous i fonts. Contra la fam i l’exclusió, justícia i solidaritat. Contra la pobresa, Mans Unides, t’hi apuntes?” Aquest és el lema de Campanya 2015: LLUITEM CON-TRA LA POBRESA, T’HI APUNTES?Vivim en un món globalitzat, la nostra casa comuna és el planeta terra; però sovint ens oblidem de tot allò que passa fora de les nostres fronteres, o senzillament del que no ens diuen els mitjans de comunicació.Cadascú pateix les seves “crisis”, però al món hi ha CRISIS fl agrants: l’èbola continua fent estralls al continent africà i juntament amb la malària i les guerres internes causa nombroses víctimes, les guerres de Síria i l’Irak semblen no tenir fi i els camps de refugiats ja no es poden mantenir, els infants orfes a causa d’aquestes guerres són nombrosos, la tanca de Melilla continua sent assaltada cada dia... i per no oblidar les pasteres que s’enfonsen al mar... El món pateix i nosaltres no podem deixar passar de llarg les campanyes solidàries.

Campanya contra la Fam 2015


Ajuntament Solidari Un cop més l’Ajuntament de l’Ampolla s’ha apuntat a la lluita contra la pobresa col·laborant amb els projectes de MANS UNIDES.S’han aconseguit avenços importants en el marc dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), però encara queda molt per fer.

Mans Unides en el seu Manifest de Campanya DENUNCIA:- 1 de cada 9 persones que viuen en condicions de pobresa extrema passa fam.- 162 milions de nens pateixen malnutrició crònica.- Més de 1.000 milions de persones no tenen aigua potable.- 50 milions de nens i nenes segueixen sense tenir accés a l’escola.- El 2013 gairebé 300.000 dones van morir per causes evitables relacionades amb l’embaràs i el part.- Les emissions globals de CO2 han augmentat gairebé un 50%.- Cada vegada hi ha menys ajut pels països més pobres. El 2015 Espanya destinarà el 0,17% del PIB.

Mans Unides ANIMA a totes les persones, insti-tucions públiques, i a tota la societat a promoure un estil de vida responsable i solidari.En aquest sentit el nostre Ajuntament ha respost col-laborant, juntament amb d’altres, a fer realitat un projecte que garantirà aigua potable a la regió de Kara, Togo. Es tracta de millorar les infraestructures dels pous que ja tenen i el sanejament. Es construiran 8 pous d’aigua potable amb bombes manuals i es formarà personal local per tenir cura del manteniment i reparació d’avaries a les instal·lacions.Amb això es millorarà la qualitat de vida de tota la regió

ja que l’objectiu principal és pal·liar la gran mortalitat infantil a causa de les diarrees i el còlera.Com diu el Papa Francesc: “la solidaritat és una ma-nera de fer història”.

E.F. Equip Mans Unides


Delta Net l’Ampolla 15-03-2015El Parc Natural del Delta de l’Ebre (PNDE), amb la col·laboració del CODE, van planifi car una acció de neteja d’espais naturals. Aquesta activitat està em-marcada en el Pla d’actuacions de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) al Delta de l’Ebre, per conservar i posar en valor el patrimoni deltaic. L’ac-ció comporta la realització de campanyes de neteja de platges i altres zones del Delta a través d’un fort component de participació social.Aquesta acció involucra set municipis del Delta (Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, L’Aldea, Camarles, Amposta i L’Ampolla). Al municipi de l’Ampolla li va pertànyer la Platja de L’Arenal i la Bassa de les Olles, on el passat dia 15 de març tots els municipis esmentats varen fer la neteja projectada, on es varen presentar 30 voluntaris entre els quals hi havia holandesos, suïssos, ampolleros i residents a l’Ampolla. L’Ajuntament va nomenar un coordinador perquè es fes càrrec de dur a terme l’organització de l’esmenta-da jornada. Entre l’Ajuntament i el PNDE van facilitar els estris, els entrepans i l’aigua necessaris per dur a terme la feina. Cal dir que es van trobar objectes de tota mena, i en conjunt, es van retirar de la Platja i de

La Bassa de les Olles uns 600 kg de brossa.Tant el PNDE com l’Ajuntament de L’Ampolla, ens do-nen les gràcies a tots els participants i col·laboradors en la jornada de neteja. Gràcies també en especial a l’associació de caçadors de l’Ampolla la qual es va ocupar de netejar amb les seves puntones l’interior de la Bassa.

Paco Cabrera Curto, coordinador de la Jornada



IV Jornades per la PauFederico Mayor Zaragoza"Les dones, constructores de pau"

Va encetar la jornada Laura Castillo, investigadora de la Càtedra Unesco de Filosofi a per la Pau de la Universitat Jaume I de Castelló, aportant diferents refl exions sobre el gir epistemològic des de la pers-pectiva feminista. Proposà des de la fi losofi a per la pau diferents maneres de ser masculins i femenins, va apuntar que la revolució signifi ca moltes vegades destruir coses, la necessitat d’apostar per les com-petències humanes per a fer les paus i l'interès de re-cuperar històries de pau vers les històries de guerra.Carme Magallón, directora de la Fundación SIP i presidenta de WILPF España va comentar que cons-truir la pau no és cap cosa hetera, es va lamentar del rostre fi nancer de la guerra que tenim avui en dia i va deixar ben clar la necessitat de la participació de les dones en els processos de pau.Seguidament a la taula rodona la Rita Marzoa, peri-odista i directora del programa “Solidaris” de Cata-lunya Ràdio va afi rmar que hi ha moltes coses es-túpides a les que donem importància i moltes grans petites coses a les quals ignorem. Va constatar que

la pau ha de ser el motiu que ens mogui a buscar la justícia, ja que sense una no és possible l’altra, i si no volem confl ictes a prop nostre haurem de trebal-lar els confl ictes més llunyans.Finalment la Viqui Molins ens va explicar les carac-terístiques de les dones que havia conegut al tercer i al quart món. Ens va descriure la dona del tercer món com una dona forta que treu endavant la seva famí-lia, sempre a punt per solucionar les coses, víctima del masclisme, amb molta fe i dones que necessiten la teologia de l’alliberament per demanar justícia. La que ha conegut del quart món solen ser adolescents víctimes de desestructuració familiar, víctimes de la droga i dels seus marits, que han fet del seu ofi ci la prostitució per diferents causes i arriben a la vellesa amb una terrible solitud, i al mateix temps, també dones meravelloses que lluiten per tirar endavant la casa, els fi lls, etc...En resum, un matí ben enriquidor on vam poder aprendre tots plegats diferents perspectives de pro-posta de pau des del punt de vista femení.


100 nens i nenes participen en les IV Jornades de Formació Futbolística de l'Associació Esportiva Jordi Pitarque Cerpià

L'Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià ha comptat amb 100 nens i nenes en les seves IV Jornades de For-mació Futbolística. Aquestes Jornades s'han celebrat a l'Estadi Municipal de l'Ampolla durant els primers dies de Setmana Santa (del 30 de març al 2 d'abril) i han comptat amb participants procedents de totes les Terres de l'Ebre.D'aquesta manera, L'Associació Esportiva Jordi Pi-arque Ceprià ha aconseguit, per segon any consecu-tiu, omplir totes les places disponibles aconseguint el nombre màxim d'inscrits possible per a nens i nenes de categories prebenjamí, benjamí, aleví, infantil i patufets, havent entrenat aquests últims al poliesportiu de la localitat.Les IV Jornades de Formació Futbolística han permès que els joves futbolistes aprofundeixin i consolidin els seus coneixements i habilitats en el món del futbol de la mà de tècnics contrastats de les Terres de l'Ebre. D'aquesta manera, s'ha introduit als nens i nenes as-sistents als conceptes de recolzament i desmarcatge; la

Les jornades s'han celebrat des del 30 de març al 2 d'abril al Camp Municipal de l'Ampolla en les categories de prebenjamí, benjamí, aleví i infantil

conservació, la creació i ocupació d'espais i superiori-tat numèrica, la cobertura i el marcatge i l'amplitud i la profunditat, a més d'accions específi ques per a la for-mació de porters. En aquesta ocasió, s'ha comptat amb la presència de Carlos Blanch, professor del col·legi d'entrenadors de les Terres de l'Ebre; Albert Virgili, co-ordinador del CF Pobla de Mafumet; David Sangrà, jugador del CF Morell i ex del Reus; Marc Carrasco, director esportiu del Cambrils Unió; Joel Roig, entrena-dor de l'escola de futbol Fundació Marcet; Ivan López, coordinador del futbol base del CF La Pobla de Mafu-met; Raúl Jiménez, exporter d'equips com el Castelló i La Rapitenca; i Jordi Ventura, entrenador del FC Barce-lona Femení B.L'Associació Esportiva Jordi Pitarque Ceprià continua amb aquestes ja IV Jornades de Formació Futbolística amb la seva tasca solidària i social. L'objectiu és, per damunt de tot, que els més petits de la casa aprenguin sobre futbol mentre es diverteixen i, com no, seguir re-cordant la fi gura de Jordi Pitarque.



Activitats · Pàgina 28

Col·laboracions · Pàgina 29

Apunts històrics

Per tots és conegut i més ara al trobar-se publicat al Llibre l’Ampolla i la seva gent, capítol 18 - l’Arqueologia de l’Ampolla. Les troballes dintre del solar de l’Ampolla, així com, les troballes del mar (Antefi xes, ceràmiques, monedes, ceps d’àncora, àmfores entre d’altres). Aprofi tant aquest espai vull donar a conèixer una mica més d’informació sobre aquest apartat, per tal de col·laborar amb tots aquells nois i noies que estan fent treballs a escoles, instituts... referents a l’Ampolla, i que estan utilitzant com a font principal d’informació els llibres que vaig publicar sobre la història del nostre poble. Tenint com a objectiu prin-cipal preservar la major informació per escrit possible sobre l’Ampolla. I garantir així el llegat de la nostra essència com a poble a les generacions d’avui i a les que vindran. Bé, amb aquest article aprofundiré una mica més sobre el capítol que més amunt us comentava - l’Arqueologia, reproduint un text que va escriure el Sr. Francisco Cabrera Castillo al Diari de Tarragona, fa ja uns quants anys, i que fa poc que em van fer arribar.Aquest article parla entre d’altres coses sobre les excava-cions i troballes dutes a terme pel llavors arquitecte muni-cipal de Tortosa Don Juan Abril i el benemèrit ampollero Don Martín Gilabert.

L’escrit reproduït diu:“Desde mediados del siglo XIX comenzaron a conocerse en el barrio marítimo de l’Ampolla (Baix Ebre) restos arqueológicos de pasadas civilizaciones, encontrados al azar, casi a fl or de tierra, o con ocasión de abrir los fundamentos de nuevos edifi cios.Así, es recordado el año 1853, en que tan gran número de monedas romanas se encontraron que, fundidas, pudo fabricarse con ellas una regular campana para la capilla del entonces poblado.Posteriormente, se han encontrado monedas romanas, con la leyenda “Dertusa” y con los bustos de Augusto y de Tiberio, etc.Poco antes de terminar el siglo XIX, se intentaron realizar excavaciones con fines arqueológicos, gracias a la diligencia del entonces arquitecto municipal de Tortosa Don Juan Abril y el benemérito ampollense Don Martín Gilabert. De los trabajos realizados y de los resultados obtenidos hizo éste último una sencilla reseña:“Con el Señor Abril hicimos excavaciones en los terrenos

Jorge Martínez i Cabrera

que existían (a fi nes del siglo XIX) sin edifi car entre la playa y el ferrocarril y encontramos:- Que existen acueductos que están enterrados y cañerías de plomo, de aquel que lleva plata (dicho señor Abril se llevó un pedazo).-Se hallaron pedazos de ánforas y tejas romanas, que se llevaron al entonces naciente Museo Municipal de Tortosa (entonces era yo concejal y el señor Abril, arquitecto municipal).Hallamos trozos de pavimentos que están hechos de piedra artifi cial como las que se fabrican ahora, de varios dibujos, y todo esto que está enterrado, prueba la existencia de un pueblo que fue de relativa importancia.Además estaban todavía al descubierto (cuando yo era niño, a mediados del siglo XIX) aquellos huertos en que ahora se edifi can casas, los he visto hacer, donde existían palmeras silvestres (palmitos) y algún algarrobo, que he visto arrancar, unas sepulturas incrustadas en las paredes alrededor de un foso, cuyo pavimento era de granito (esto está detrás mismo de la casa Balmas) y todo lo sepultaron para hacer el huerto, cuando lo que debían haber hecho era excavarlo y ver qué salía de aquellas misteriosas antigüedades. Pero ni en aquel entonces había entre los moradores de l’Ampolla quien viese más allá de sus narices ni los Ayuntamientos de El Perelló ni de Tortosa, que se disputaban el barrio, pensaron en que podía haber aquí riquezas arqueológicas dignas de guardarse; y así, vuelvo a decir, quedó todo enterrado y dado al cultivo, al igual que nadie se ha cuidado de hacer excavaciones en las ruinas de las que fueron torres de Cap Roig, de L’Aguila y de La Merla y allí ha quedado todo perdido, llevándose la piedra buena que estaba a la vista, los dueños de fi ncas colindantes.En el huerto existente delante de la estación de L’Ampolla, se conserva todavía en 1919 una gran bóveda, que, a fi nes del siglo XIX, fue excavada y examinada por el arquitecto municipal de Tortosa Don Juan Abril y Don Martín Gilabert, que lo atestigua. Y añade que “en ella almacenaban las nasas y artes de pesca, los pescadores a principios del siglo XIX, denominándola Lo Aljub = Algibe o cisterna“.

Amb aquest escrit del Sr. Castillo, he volgut com sempre posar a l’abast de tots un poc més sobre la història de l’Ampolla. En una pròxima edició de la Revista Marinada, inseriré més sobre aquest fascinant tema.


MISCEL·LÀNIES HISTÒRIQUESDE L'AMPOLLA

Guillem Comí

En aquesta crònica informarem als nostres lectors d’esde veniments de gèneres diferents i inconnexes dignes de fi gurar, per la seva transcendència, a la història de l’Ampolla. Tractarem en concret de les inclemències atmos-fèriques, les calamitats i malalties epidèmiques que ens van sobrevenir durant els segles XIX i XX i també dels desastres naturals, desgràcies i fets inclassifi cables.

Inclemències atmosfèriques Les periòdiques avingudes del riu Ebre, que no van aca-bar fi ns que la conca es va regular als anys seixanta del

segle passat amb la construcció de diversos embassa-ments, ha causat repetides catàstrofes a tota la zona de la desembocadura, catàstrofes de les quals l’Ampolla n’ha sortit rarament indemne.

El 22 d’octubre del 1866, hi ha una gran riuada, el record de la qual perdura fi ns i tot gràcies a un romanç escrit a Tortosa. Al delta, Tortosa i Xerta hi ha grans inundacions i moren moltes persones. Arreu de la comarca es desbor-den els barrancs i les destrosses materials i les pèrdues humanes i econòmiques aboquen la zona a la misèria. Enmig d’aquesta desgràcia, les barques de l’Ampolla van ser reclutades per salvar pagesos que estaven refugiats a les teulades dels masos i barraques del delta. Les barques

anaven de l’Ampolla a la Cava. Tot el delta estava submergit i es podia navegar directa-ment d’un poble a l’altre.

Mig segle després d’aquestes inundacions catastròfi ques, un nou desastre hidrològic arrasa els pobles riberencs. L’Ebre es des-borda i els telegrames de consternació, sol·licitant ajut humanitari, arriben a les autoritats provincials. A l’Ampolla les bar-rancades ocasionen estralls incalculables. El tràgic desbordament no es va cobrar víc-times humanes però sí que van morir ofe-gats molts d’animals, com ovelles, cabres i aus de corral.

Els fets passen a fi nals d’octubre del 1907. Un missatge telegràfi c datat al Perelló ar-riba al Govern Civil de Tarragona. El text és breu i diu així: “Urgen socorros. Las aguas han inundado la par-te baja de este término municipal desde Ampolla al barranco de Ca-marles, rebajando la zona maríti-ma y uniéndose el agua y el mar desde Ampolla hasta el término de Tortosa”. La situació és d’emergència. L’Ajuntament de Tortosa suplica al Gover-nador l’expedició de barques i tripulants per evacuar de les zones del delta moltes persones atrapades per la inundació. Un cop més els pescadors de l’Ampolla van demostrar un proïsme enorme i van fer-se immediatament a la mar per tal de socórrer les víctimes aïllades a les casetes rurals i barraques de la ribera. Tres dies després, un ofi ci signat per l’alcalde i el rector de la

– Desastres naturals i altres desgràcies –

Una instantània marinera de l’Ampolla del 1915 obra del cèlebre fotògraf català Josep Salvany. Aquesta panoràmica purament

mediterrània era objecte de veneració de grans pintors ifotògrafs fi ns que va desaparèixer sota la pressió urbanística d’altres models de poble. De la mà d’aquells grans artistes,

l’Ampolla va estar exposada en públic a les millors galeries de pintures i fotografi es del país.


parròquia de l’Ampolla participen a la Junta Provincial de Socorros que el poble ja no necessita ser auxiliat.

Un altre cop les grans precipitacions ocasionen greus estralls al terme de l’Ampolla. El 5 d’octubre del 1919 l’allau d’aigua que va caure va ser tan formidable que va arrossegar a la mar terres de cultiu, marges i arbres sencers. També es van ensorrar les teulades de moltes casetes de camp. Els barrancs van arrossegar tal quan-titat d’aigua, com no s’havia vist de molts anys. La cota de màxima elevació hídrica va arribar al sostre del pont del ferrocarril del barranc de Sant Pere. La majoria de pagesos van haver d’abandonar el conreu de les terres per haver-se quedat pràcticament improductives.

Un fort temporal de pluja i ràfegues de vent huracanat van colpejar una vegada més l’Ampolla, causant greus estralls a distintes zones del poble. La força del vent va arrancar arbres i teulades de les cases i els barrancs es van des-bordar, sense que es provoquessin víctimes personals. La Vanguardia del 25 de setembre del 1921 explicava que “en el pueblo de Ampolla se había desencade-nado una formidable tempestad acompañada de truenos y relámpagos seguida de un furioso huracán, un verdadero ciclón que, gracias a su poca duración, no causó mayores daños”.

La tempesta va perllongar-se des de poc després de les 4 de la tarda i fi ns passades les 5. Els xàfecs i les ràfe gues de vent eren d’extrema intensitat Els pluviòmetres van confi rmar que la pluja registrada va acumular 153 litres per m2 i que la velocitat del vent va sobrepassar els 100 quilòmetres per hora. Alguns arbres –afi rmava el diari– van ser arrancats per la força del temporal “y trasla-dados a gran distancia”. També confi rmava que dues cases propietat de l’alcalde pedani de l’Ampolla, Martín Gilabert, “se derrumbaron por completo llevándose sus tejados a 50 metros y una viga de hierro a más de 53”. El diari continuava in-formant que “la casa que habitaba el rector de la parroquia de l’Ampolla Don Francesc Espuny, también sufrió serios desperfectos”.

Els pagesos de l’Ampolla tornen a rebre un cop calamitós per una tempesta de pedra que el 12 de setembre del 1929 va descarregar amb gran força. Segons la premsa del país el desastre va tenir conseqüències funestes. Als arrossars compresos entre el terme de l’Ampolla i Illa de Mar la forta pedregada va caure en sec causant greus destrosses a la collita. El peritatge ofi cial dels danys va calcular que per cada jornal d’arròs cultivat es van perdre set quarteres.

LA PLAÇA DEL BARRANC ANY 1951. És el nom popular amb que es coneix aquesta plaça a la qual afl ueixen molts carrers del poble. A partir dels anys 50 aquesta artèria es va incloure al nomenclàtor de carrers del poble amb el nom ofi cial de Plaça Ingeniero González Isla. Es tractava d’un homenatge que les autoritats

municipals del passat règim van voler dedicar al funcionari que va redactar el primer projectede port pesquer de l’Ampolla. Foto: Andreu Capera


Altres fenòmens atmosfèrics i tel·lúrics A més del fl agell de l’aigua, l’Ampolla també ha sentit al llarg de la seva història el d’altres fenòmens atmosfèrics i geològics. El 5 de març de 1886 un cicló assola el poble. Les cròniques de l’època diuen que va ser un cicló terrible. Els anemòmetres de Tortosa van registrar ratxes de vent que superaven els 110 quilòmetres per hora. A l’Ampolla aquesta velocitat devia ser superior perquè les destrosses van ser importants. Tot el nucli urbà va quedar malparat. Van caure fumerals i barandats. Al camp, l’esgallamenta d’arbres va ser general. Al nostre terme, els garrofers damnifi cats es comptaven per centenars.

Quan arriba aquest cicló, els ampolleros just si s’han re-cuperat de l’anterior ensurt, que s’hauria produït un any abans. El 31 de març del 1885 un terratrèmol de poca intensitat sembra l’alarma. L’epicentre del moviment sísmic estava situat mar endins i la tremolor es va sentir a tots els pobles de la comarca. La sacsada dura un minut i cinc segons, però no hi ha danys ni personals ni materials. Tanmateix, molts veïns surten al carrer presos del pànic, fet possiblement atribuïble a que el terratrèmol va ocórrer en plena matinada.

El 8 de novembre del 1952, un violent temporal de vent huracanat va castigar severament l’Ampolla i pobles pe-rifèrics. La força del vent era de tal intensitat que va ar-rancar de soca-rel arbres, va derruir cases i bolcar ve-hicles, ocasionant elevades pèrdues. Els danys causats a l’agricultura van ser enormes. Les persones lesionades són nombroses, unes pels derruiments i altres per haver estat tirades a terra. El número de ferits a la comarca es calcula en uns trenta. Segons l’Observatori de l’Ebre no hi consta enregistrat un vendaval tan virulent.

A Camarles la força de l’huracà va tombar una casa que,

al caure, va arrossegar a terra altres tres edifi cis més. A la Cava el vent va enderrocar diversos edifi cis i magat-zems. Molts pobles damnifi cats pel temporal, entre ells l’Ampolla, van quedar-se sense fl uït elèctric, perquè la força del vent va tombar els pals de la línia elèctrica. A l’Ampolla, El Perelló i l’Ametlla van patir gravíssims danys les edifi cacions, arrancant teulades, parets i fi nestrals.

L’any 1850 una terrible sequera de llarga duració fl agel·la severament l’Ampolla i comarca. Buscant un remei a les seves calamitats, el 20 d’abril d’aquell any, els pagesos de les pedanies riberenques de Tortosa van treure en rogativa la imatge de la Mare de Déu de l’Aldea per im-petrar el benefi ci de pluja. “Aigua, Mare de Déu de l’Aldea”, clamen els devots. D’aquesta processó consta que només entrar la Patrona a la seva ermita va comen-çar a ploure amb gran força, pal·liant miraculosament els efectes de la sequera. La tradició dels romiatges dels pagesos riberencs a aquest històric Santuari per demanar pluja daten del segle XVIII i es conserven fi ns l’actualitat.

El fred polar marca temperatures míni-mes de rècord. El fred ha visitat moltes voltes l’Ampolla, amb resultats so-vint molt catastròfi cs. Els annals climatològics locals regis-tren quatre grans gelades, els anys 1829, 1870, 1891 i 1956. Especialment recordada és aquesta darrera, de la que queden com a testimonis totes les persones més grans dels seixanta anys. Les temperatures a la intempèrie eren de 10 graus centígrads sota zero. En conseqüència, totes les aigües embassades es van congelar i podia veure’s gel fi ns i tot a la vora de la mar. Aquest clima polar va transformar les càlides platges de l’Ampolla en un sublim

LA PLATJA DEL GOC. Panoràmica d’un pintoresc paisatge de l’Ampolla de principis del segle passat.Foto: Eudald Pedrola


paisatge àrtic. Les plantacions d’arbres poc acostumats a baixes temperatures van quedar greument destrossades.

També va tenir conseqüències funestes la gran gelada del 1829. L’ona de fred polar va arribar amb ganes i a més de baixar el mercuri a valors de 8 graus per sota zero va portar copioses nevades. La superfície de l’Ebre es va gelar de part a part parodiant els rius de la tundra sibe-riana. Les gleves de gel van estar a punt de rompre el pont de barques de Tortosa. A les basses del Delta va passar el mateix amb els resultats que era de preveure: la fauna piscícola va morir de fred i els pescadors que explotaven les concessions de les basses es van arruinar. Quan es va descongelar la bassa de la Goleta els pescadors van extraure més de 1.000 quilos de llobarros i 1.500 de cabeçuts èrtics per congelació que no van poder col·locar al mercat per manca de cotització.

Gairebé mig segle després consta una gran nevada de la qual tenim escassa informació. El 28 de desembre del 1870 un mantell de neu de 20 centímetres de gruix va cobrir tots els carrers del poble. Les temperatures es van desplomar fi ns arribar als 8 graus sota zero, danyant ar-bres i collites. Als bancals dels trossos hi havia un pam de neu i es van gelar safarejos, basses i cisternes.

I el 26 de gener del 1934 la premsa provincial se’n fa ressò d’una forta nevada que va caure sobre l’Ampolla i pobles veïns. Per donar una idea de la intensitat d’aquest temporal de neu el Diari de Tarragona informava “que la carretera de Barcelona, des de l’Ampolla al Perelló, estava completament emblanquinada per la neu”.

Les set plagues El 1855 es produeix una epidèmia de còlera a tota la comarca. La mortaldat que provoca la malaltia ocasiona una desbandada de les zones urbanes cap a les casetes de camp. No obstant, a l’Ampolla hi ha una desena de morts. A Tortosa, entre els dies 27 i 28 d’agost, van morir més de 600 persones, entre les primeres, l’alcalde Jo-sep Domingo Piñol. Els pobles afectats es van prevenir encenent fogueres amb sofre per desinfectar, seguint les instruccions ofi cials. Tanmateix, la pèssima alimentació de les classes més pobres de la societat, en la qual no faltaven aliments podrits, fi ns i tot fruita verosa i corcada que es donava als porcs, era una corretja de transmissió mortal apropiada per al contagi de la malaltia. El princi-pal número de víctimes es produïa, no és per casualitat, entre la població més miserable.

L’any 1861 es detecten a l’Ampolla febres quartanes d’origen palúdic propagades per la picadura de mosquits anòfels. Aquests mosquits tenien a les zones humides del delta les condicions apropiades per a viure i multiplicar-se. Víctimes d’aquestes febres van morir a la localitat vuit pagesos. Amb els anys l’epidèmia va anar extingint-se a mesura que totes aquestes zones insalubres i improduc-tives foren dessecades per motius sanitaris o pel seu po-tencial per a l’ús agrícola.

El 1889 a l’Ampolla i Camarles es va propagar per via de contagi entre els propis habitants la pigota borda, una malaltia infecciosa i febril molt greu que es caracteritza per l’erupció de gran número de tumorets cutanis amb pus. A l’Ampolla en concret va matar 4 menors en qüestió

PAISATGE MARINER DE L’AMPOLLA. A la imatge la històrica platja de les Barques, una altra icona paisatgísti-ca desapareguda. Foto: EUDALD PEDROLA.


de poc temps per falta de vacunació, segons consta al cens de defuncions.

L’estigma de la malaltia torna a fl agel·lar l’Ampolla i co-marca el gener del 1890. Una gran passera de dengue, una afecció afavorida també per les pèssimes condi-cions de vida, deixa un rastre de mort i desolació. No tenim xifres exactes de la mortalitat, però les dades que hem recollit, assenyalen que a l’Ampolla van contraure aquesta malaltia febril i contagiosa força persones. El vec-tor transmissor de la malaltia era el mosquit de la febre groga, el qual tenia una situació ideal per al seu hàbitat en les aigües pantanoses del delta. No en va el dengue estava pràcticament escampat per tots els nuclis riberencs i va acabar convertint-se en un gran problema de salut pública.

El paludisme sempre va constituir la gran preocupació dels avantpassats del nostre poble. El 1912 l’Ampolla, l’Aldea i Camarles van patir la invasió de la malaltia. Des de llavors es va expandir l’endèmia d’una manera ostensible. Sobretot entre el 1914 i 1917 afavorida per la subs titució per part dels pagesos dels cultius d’horta i cereals pels arrossals. Els punts més atacats pel palu-disme, a més de l’Ampolla, eren totes les poblacions on es conreava l’arròs en aigües estancades.

Episodis inclassifi cablesL’any 1853 a una fi nca de l’Ampolla es troba una impor-tant quantitat de monedes romanes, de les quals ja vam escriure en un anterior article dedicat als ancestres romans del nostre poble. La troballa ens ve a confi rmar la teoria d’historiadors de prestigi que situen la vila romana de Traia Capita a l’Ampolla. Amb un deliciós vernacle de la nostra zona geogràfi ca, l’escriptor Ramon Vergés Paulí (Tortosa, 1874- Illa de Mar, 1938), fa de la desco-berta un breu relat al llibre Espurnes de la Llar, que re-produïm textualment: “D. Bernardo Balmes, Admi-nistrador de l’Aduana de Tortosa, y parent del célebre fi lósofo vicense Jaume Balmes, tenia moltes fi nques al barri marítim de l’Ampolla i regala pera la Iglesieta del mateix una cam-pana construhida en monedes romanes que havia arreplegat, perque volia que’ls bustos dels emperadós gentils, al transformarlos la fundició en una campana, servixquessen pera propagá aquella fe pels Nerons y Dioclecianos tan perseguida; confi rmant la sentencia de Ter-tuliano de que la sanch dels màrtirs es llavó de cristians”. El 4 d’abril del 1867 l’Ampolla celebra una festa per l’arribada del ferrocarril. Aquell dia passa la primera locomotora de prova procedent de Tarragona. Per so-lemnitzar aquesta fi ta clau de la nostra història també es va ce lebrar una missa major en la que va concorre tot el poble sense excepció. Pocs dies després, el 8 de maig, circula el primer ferrocarril amb parada l’Ampolla pro-cedent de Barcelona i amb destinació Tortosa. El 8 de setembre de 1871 passa per l’estació de ferrocarril de

l’Ampolla camí de Tortosa el Rei d’Espanya Amadeo de Saboya. A la capital del Baix Ebre és complimentat per l’Ajuntament. El monarca regala 250 duros al muni-cipi perquè siguin repartits entre els pobrets de la ciutat.

El 4 d’agost del 1873 un crim espantós sacsa l’Ampolla i, de passada, tota la comarca. Un matrimoni originari del Perelló format per dos defi cients mentals assassina dues xiquetes germanes. Una de catorze anys, l’altra d’onze. Els fets passen a una fi nca del barri del Roquer. És un episodi que causa gran consternació popular.

El 23 de juliol del 1904 mor a l’Ampolla un capellà de Tortosa que passava una llarga temporada al poble recuperant-se d’una malaltia greu. Es tractava de moss-èn Agustí Paulí Baulenas, Mestre de cerimònies de l’església Catedral i vicari del convent de les monges de Sant Joan de Tortosa. Al dia següent va rebre sepultura al cementiri de l’Ampolla, resultant l’acte d’enterrament molt emotiu i multitudinari.

El 30 d’agost del 1905, des de l’Ampolla pot veure’s un dels eclipsis de sol més extraordinaris que es coneixen. A les dotze del migdia tot queda fosc com una gola de llop. En ple apogeu de l’eclipsi, al cel es veuen les estrelles i els animals de corral se’n van a la joca com si ja fos de nit. També hi ha una gran voladissa de rates panades. Amb anterioritat, el 18 de juliol del 1860, l’Ampolla havia pogut observar un altre eclipsi solar de menys intensitat. La interposició de la lluna entre el sol i la terra es va produir a les tres de la tarda i va tenir una durada de 30 minuts. L’expectació que aquest fenomen astronòmic va despertar al poble fou extraordinària.

Molts pescadors de l’Ampolla es desplacen a Tortosa el dia 20 de març del 1910 per participar de la tradi-cional processó del diumenge de Rams. Representen a la Socie tat de Pescadors de Sant Pere i acompanyen el misteri junt amb 100 mariners d’altres poblacions. Als pescadors que concorrien a la processó, la confraria els obsequia amb la cera corresponent i dos lliures de caramels. En fi nalitzar l’acte religiós a la casa gremial es fa un convit en el que abunden els braços de gitano, coquetes de sagí i cóc de maçana, tot remullat amb vi ranci i vi blanc.

Pànic a l’Ampolla i mor del farer de Buda El 23 de juliol del 1882, l’Ampolla va viure uns dies de pànic extremat produït per un gos que pels carrers del poble arrossegava amb la boca el cap d’una persona que comprenia part del crani. Va ser un episodi que va deixar esgarrifats a tots els veïns fi ns al punt que molts dels quals van tancar els xiquets a casa sense deixar-los sortir al car-rer. Mentre aquest fet provocava les més diverses versions entre el veïnat, fi ns i tot extravagants i sense sentit, un veí de l’Ampolla va informar al pedani de la localitat, que prop de la carretera i passant per un camí que condueix a una fi nca, havia notat una forta pestilència.

Desplaçats al lloc indicat situat a 40 metres de distància


de la carretera vella, van trobar el cadàver d’un home en complet estat de descomposició. El cos estava gairebé tot rosegat per algun animal carnívor i li faltava el cap, circumstància que va fer suposar que el que arrastrava el gos pels carrers de l’Ampolla corresponia al tronc humà trobat en aquell moment.

Del registre que es va practicar al mort es van trobar 100 pessetes en monedes d’or, plata i coure; un passaport del vicecònsol espanyol a Port-Vendrès que l’identifi cava com patró del pailebot “Joaquinito” amb base a aquell port francès i una credencial que el facultava per anar de per-mís durant tres dies a Benicarló, d’on sembla ser que era originari. La identitat del cadàver es va poder localitzar en un document expedit per la Comandància de Tortosa a nom de Francisco Fibla, al qual habilitava per a exercir de patró nàutic.

Al costat del cadàver va descobrir-se un paquetet que con-tenia roba neta. També se li va trobar un llibre de notes

en el qual hi feia constar que havia sortit de casa amb intenció de no tornar, ja que alimentava des de feia temps la idea de disparar-se un tret de pistola. Tot va fer suposar que la mort de l’infortunat Francisco Fibla havia estat per suïcidi, ja que a més del relatat, la mà dreta del cadàver subjectava una pistola de dos canons amb dues càpsules buides al carregador.

Fernando Vallés, torrer del Far de Buda, va morir de forma accidental el 4 d’abril del 1903 a causa d’un ac-cident fortuït. La víctima, de 45 anys, en portava més de cinc com a màxim responsable d’aquesta torre de senya-lització situada a la desembocadura de l’Ebre. La tragèdia va produir-se mentre el farer s’estava afaitant amb navalla i per l’estat nerviós que patia es va tallar la caròtida, morint dessagnat gairebé a l’acte. El far de Buda era tot un mite pels pescadors ampolleros i el seu farer molt conegut i apreciat. El difunt va ser enterrat a Tortosa i a l’església de l’Ampolla es va resar un rèquiem en la seva memòria.

El calendari romà i els anys bixestosA l'antiguitat, els homes veieren la necessitat de mesurar el pas del temps i trobaren que la lluna, amb els seus canvis de posició i d'aspecte, era un bon punt de referència pels esdeveniments i les celebracions dels pobles agrícoles i ramaders. Per això el cicle lunar, amb les seves fases, que té una duració d'uns 29 dies i mig, fou la base de molts calendaris.Però és evident que també tenia molta importància el cicle de les estacions, durant el qual el Sol ocupava diferents posicions a la volta del cel. En efecte, els canvis en la posició del Sol determinen les èpoques de fred i de calor i l'evolució cíclica que sofreix la vegetació i, en defi nitiva, regeixen la vida i les feines dels camperols.Per a racionalitzar el calendari, Juli Cèsar, el famós polític i militar, aconsellat pel matemàtic Sosígenes, decidí l'any 45 abans de Crist la reforma del calendari (reforma juliana). Aquesta reforma fi xà la duració de l'any en 365 dies i 6 hores i establí que cada quatre anys, tres fossin de 365 dies i el quart de 366 dies (any bixest o de traspàs). Seguint el costum romà d'intercalar dies el mes de febrer, la reforma establia que el dia a afegir els anys de traspàs s'havia d'in-tercalar entre els dies 23 i 24 d'aquest mes. Al calendari romà hi havia tres dies espaiats al llarg de cada mes que tenien nom propi. Així, el dia primer de març s'anomenava calendes de març. El dia 23 de febrer era el sisè abans de les calendes de març. El dia afegit entre els dies 23 i 24 de febrer s'anomenava "segon dia sisè, abans de les calendes de març" (bis sexto Kalendas Martias). D'aquesta expressió: bis sexto, prové la paraula bixest amb que es designen els anys de traspàs de 366 dies. Per a posar les coses al seu lloc, el primer any d'aplicació de la reforma juliana va durar 445 dies, cosa que creà gran desconcert i per això aquell any s'anomena "any de confusió".La reforma juliana, amb l'establiment dels anys bixestos,

constituí un gran perfeccionament, però no solucionà el problema del desajust de l'any civil, ja que fi xava per l'any civil una duració de 365 dies i 6 hores i l'any solar vertader (any tròpic) és uns 11 minuts més curt. Amb els anys s'anà acumulant aquest error i la diferència va anar en augment. L'Església intentà solucionar el problema, que afectava la correcta celebració de la Pasqua, però la solució no arribà fi ns l'any 1582, en que el papa Gregori XIII decidí una nova reforma del calendari. El papa disposà que el mes d'octubre de l'esmentat any se suprimissin 10 dies i es passés del 4 d'octubre al 15 del propi mes i, per evitar que en el futur l'equinocci de primavera s'allunyés del 21 de març decretà que de cada quatre anys centenaris n'hi hagués un de bixest i els altres tres no ho fossin. Amb tot i les normes establertes per la reforma gregoriana, encara queda una diferència residual entre l'any solar i l'any civil mitjà, però aquesta diferència és tan petita que la seva acumulació no donarà un error d'un dia fi ns l'any 5200.Molts països adoptaren la reforma gregoriana (Espanya, França, Portugal, bona part d'Itàlia i les províncies catòli-ques dels Països Baixos...) Els països de religió ortodoxa es resistiren a acceptar la reforma del Papa. Anglaterra no l'adoptà fi ns el 1752 i Rússia mantingué el calendari julià fi ns a la revolució del 1917.Com que el mes de febrer en els anys comuns té 28 dies i en els bixestos 29, podríem acceptar que el dia afegit és el 29. Però el calendari eclesiàstic ha conservat la norma romana de considerar que el dia intercalat és el 24 de febrer. Per això en el calendari, en els anys bixestos, en el 24 de febrer no hi fi gura cap sant i els sants que fi guren els anys comuns en el dia 24 passen al dia 25 en els anys bixestos, els del 25 passen al 26 i se segueix així fi ns a fi de mes.

Ernest Plans i Callau


COSES NOSTRES

Quan es parla de la possibilitat d’arribar a la independèn-cia de Catalunya, les forces que hi estan en contra, tracten de minar els nostres desitjos, imposant la doctrina de la por i, principalment fent-la recaure amb quelcom tan sensible com les pensions de les persones grans. El meu amic Enric Senserrich va publicar en el diari La Ro-tonda d’Igualada un article que, amb el títol “Las pensions i la por”, desmunta amb dades prou entenedores tots eixos fantasmes, lo que em plau fer-vos arribar. De totes les falsedats que s’escolten en l’actual debat sobre la independència, la que diu que “si Catalunya s’indepen-ditzés els jubilats catalans no cobrarien les pensions” és la més innoble i immoral.Si Catalunya fos un estat les pensions estarien assegurades, tant les actuals com les futures, i fi ns i tot podrien ser millors. A Espanya i a Catalunya, com a la majoria de països, els diners que s’utilitzen per pagar les pensions surten de les retencions dels sous dels treballadors.Per tant, el pagament de les pensions no depèn de si estem dins o fora d’Espanya, sinó que depèn del nombre de persones que estan treballant actualment i en un futur a Catalunya. A Catalunya hi ha més persones en edat de treballar que no pas persones més grans de 65 anys. Això permetrà que Catalunya tingui unes pensions millors tenint un estat propi que no pas si seguim sent una autonomia dins d’Espanya.En termes generals hi ha dos tipus de sistemes de pensions al món: de capitalització i de repartiment. En un sistema de capitalització els diners que cotitzen els treballadors es dipositen en un fons de capital, que s’inverteix en actius fi nancers que van generant interessos. Aquest fons es recupera el dia que el treballador es jubila i aleshores s’utilitza per pagar la seva pensió. Espanya té un sistema de repartiment. En aquest sistema les cotitzacions dels treballadors d’avui es reparteixen entre els pensionistes de tot tipus, d’avui.És a dir, la generació que treballa és la que fi nança la ge-neració de pensionistes: els jubilats d’avui van cotitzar quan

eren joves i ja van ser utilitzats en el seu dia per pagar les pensions en aquell moment. Per tant, les cotitzacions dels treballadors no són acumulades enlloc. Així doncs, com que ni el govern espanyol ni la Seguretat Social espanyola tenen els diners que serviran per pagar les pensions dels jubilats de demà, no tenen capacitat per evitar que els ju-bilats catalans cobrin les pensions en cas d’independència.Si Catalunya fos independent i decidís mantenir el sistema actual de repartiment, els treballadors catalans cotitzarien a la Seguretat Social catalana i els diners d’aquestes co-titzacions servirien per pagar les pensions dels catalans. És a dir, qui garanteix que els jubilats catalans cobrin les seves pensions no és el govern espanyol, ni la Seguretat Social espanyola, sinó els treballadors catalans. I com que en una Catalunya independent hi hauria treballadors, les pensions estarien garantides. Per això, la pregunta no és si les pensions a Catalunya es cobrarien, sinó si serien més altes o més baixes que les que hi ha en una Catalunya dins d’Espanya. Com ja hem dit abans, en un sistema de repartiment, la pensió que cobra cada jubilat és el resultat de repartir tots els diners que cotitzen els treballadors entre tots els jubilats.El total de diners recaptats en concepte de cotitzacions depèn del nombre de treballadors que cotitzen, del salari, del percentatge del salari a la Seguretat Social, per tant la pensió que rebrà, de mitjana, pot ser més alta. Com més treballadors i com més alt sigui el salari, etc.A Catalunya el nombre de treballadors ocupats per pensio-nista és de 2,54. A Espanya n’hi ha 2,48. Aquesta diferèn-cia, tot i que petita, s’explica perquè Catalunya té una taxa d’ocupació més elevada que Espanya. D’altra banda, el salari mitjà anual a Catalunya és de 24.449 euros, mentre que a Espanya és de 22.790 euros. Per tant, si Catalunya fos independent i mantingués el tipus, el total d’ingressos per cotitzacions dividit pel nombre de jubilats donaria una pensió mitjana més alta que l’actual. Aquí podria ser un 10% superior a la que tenim estant a Espanya.En un quadre ofi cial en què consta el que aporta Catalunya


i Espanya sense Catalunya, quasi sempre Catalunya ha aportat més diners des de 1995 a 2010.Diuen que la Seguretat Social ha hagut de rescatar Cata-lunya... En determinats anys, però els diners acumulats de més aportació total de Catalunya han estat molt superiors. Espanya, sense Catalunya, ha tingut un dèfi cit de 26.317 milions d’euros. Tretze vegades més gran que el dèfi cit català. És llarg d’explicar amb dades, però el resum seria que si Catalunya hagués estat independent entre 1995 i el 2010 la Seguretat Social catalana hagués pogut disposar de 24.773 milions d’euros més. (Dades de l’INE disponibles només fi ns a 2010, i també del Departament d’Economia de la Generalitat).Conclusions: el fet que la Seguretat Social espanyola sigui de repartiment i no de capitalització fa que la decisió de pagar les pensions als jubilats i altres pensionistes catalans, en cas d’independència, no depengui del Govern de l’Estat, sinó dels treballadors catalans que cotitzin. Per això les

amenaces que vénen de la majoria de partits estatals, en relació al fet que les persones grans jubilades de Catalunya no cobrarien les pensions, no tenen cap fonament i jo dic que són immorals per fer agafar por a aquestes persones que, havent treballat tota la vida, no puguem refi ar de res més que de la pensió. Menteixen i són un maltractament a tots plegats per crear dubtes sobre una cosa tan clara i simple.Jo també estic jubilat, i l’únic que em fa por és que la por faci dubtar a les persones grans de què han de votar, SÍ o NO a l’estat propi.Jo opino que si ens quedem a Espanya sí que perillen les nostres pensions, ja que Espanya és un pou sense fons en no saber prioritzar les seves inversions i despeses, i ja fa massa anys que escanya l’economia de Catalunya i, per tant, tots els que vivim a Catalunya, sobiranistes o no, hem de dir prou a l’espoli i a aquest maltractament.

Lluís Bultó i Antolin

Escacs - Poesia · Pàgina 38

Partida d'Escacs amb Llàtzer Bru

Bru 2264-Arnijas 2160 Campionat de Cata-lunya Edats S-18 Ronda 51. c4 {Sorpresa! Normalment acostumo a jugar e4. Sorpresa! Normalment acostumo a jugar e4.} c6 2. e3 g6 3. Nf3 Bg7 4. d4 d6 5. Nc3 Nd7 6. g3 e5 7. Bg2 Ne7 8. O-O O-O 9. b3 Qc7 10. Ba3! {Jugada bona ja pressionant al punt d6.} Rd8 11. Qc2 f5 12. dxe5 $1 {Al moment oportú.} Nxe5 13. Rad1 Nxf3+ 14. Bxf3 Be6 15. Rd2 Rd7 16. Rfd1 {A per la debilitat de d6.} Rad8 17. Ne2 Bf7 18. Rd3 Be5 19. Bg2! Nc8 20. Bb2 Re7 21. Bxe5 $6 (21. f4 $1 Bxb2 22. Qxb2 {I el blanc està millor.}) 21... Rxe5 22. Nd4 Ree8 23. Nf3 Qe7 24. Nd2 d5?! {El negre hagués hagut d'esperar més} 25. cxd5 Bxd5 26. Bxd5+ Rxd5 27. Rxd5 cxd5 28. Nb1 $1 {A pel peó de d5.} Nb6 29. Nc3 Qe5 30. Qd2 Rd8 31. a4 {Intentant destruir el defensor.} Kf7 32. h4 Nc8 33. Ne2 Ne7 34. b4 Qe4 35. Rc1 Rd7 36. Qb2!! {Jugada pràcticament guanyadora ja que amenaça Dh8} Qe6 37. Qh8 h5 38. Nd4 Qf6 39. Qb8 $1

Quan vaig néixerper Ernest Plans i Callau

Quan vaig néixerper mi va ser un dia de gran sort.És la vida que m'envolta,és el Déu que l'ha creat,claror i llum ens ha donat,per no viure la foscor,ens ha donat bones coses:d'esperit, per estimarde sol, per il·luminar,de la natura, per contemplar,de la pluja, per refrescar,de la neu, per enyorar,del vent, per poder volar,de la lluna, per enamorar,de la nit, per somiar.Quan vaig néixer,va ser un dia de gran sort.

Bot submarí - Marc Cabrera de Pablo

Nc6 40. Nxc6 bxc6 41. Qc8 Rd6 42. Qc7+ Qe7 43. Rxc6 $1 Rxc6 44. Qxc6 Qxb4 45. Qxd5+ {Peó de més i el fi nal de dames es guanya relativament fàcil perquè el peó de a serà molt fort.} Ke7 46. a5 Qb1+ 47. Kg2 a6 48. Qc5+ Kf6 49. Qb6+ {Ha de canviar i corona dama.} 1-0

Posició després de 36.Db2


Lo dit a l'ullEl 9 de novembre de 2014 (conegut com el 9-N), es va celebrar la consulta participativa sobre el futur polític de Catalunya, amb la pregunta genèrica: VOL QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT? Amb un quadradet pel SÍ i un altre pel NO.

En cas afi rmatiu, es proposaven 2 opcions: VOL QUE AQUEST ESTAT SIGUI INDEPENDENT? Amb un quadradet pel SÍ i un altre pel NO.

D'un total de 2.305.290 vots escrutats, el resultat va ser el següent:

SÍ-SÍ 1.861.753 vots (el 80'76%)

SÍ-NO 232.182 vots (el 10'07%)

NO 104.772 vots (el 4'54%)

EN BLANC 106.583 vots (el 4'63%)

2.305.290 100%

D'altra banda, el passat mes de març de 2015, es va celebrar a l'Ajuntament de l'Ampolla l'acte de procla-mació del guanyador del concurs convocat pel consis-tori, per ajudar a acabar l'obra titulada LO DIVORCI que, al llarg de 26 mesos, ha publicat MARINADA.

De les 4 possibles opcions per triar, va resultar majo-ritàriament votat el desenllaç número 3: ES PACTA

UN DIVORCI ASSENYAT (AMB CLÀUSULES D'INDE PENDÈNCIA PERSONAL I ECONÒMICA PER A LA JUANI). I, entre tots els participants que van escollir aquesta opció, el sorteig –una mà innocent va extreure la papereta de l'urna– va atorgar com a guanyador dels 250,00 € a gastar en un comerç de l'Ampolla... ENHO RABONA!... a En TONI ROSA.

D'un total de 99 butlletes rebudes i escrutades –un cop més, els ciutadans van poder exercir el seu irrenuncia-ble dret a decidir– el resultat, desglossat, va ser el se-güent:

A FAVOR DEL TRENCAMENT MATRIMONIAL 83 (EL 84%)

CONTRARIS AL TRENCAMENT 16 (EL 16%)

99 100%

Cal ressaltar que l'equivalència entre el percentatge de la consulta participativa a Catalunya (el ja llegendari 9-N) i el tant per cent d'encert en la participació dels ciutadans de l'Ampolla pel desenllaç de l'obra LO DI-VORCI, ha estat del tot coherent i homogeni. Un bon senyal de la nostra maduresa democràtica.

Manel Aguilar i Vallcorba

Natura i Fauna · Pàgina 40

La Polla Blava (porphyrio porphyrio)

Castellà: Calamón Común, Euskera: Urulio urdin, Portuguès: Caimâo, Francès: Poule sultane, Italià: Pollo sultano, Anglès: Purple Gallinule, Alemany: Purpurhuhn.D’entre la família dels ràl·lids, la Polla Blava és l’ocell més gran d’Europa, amb 48 cm des del bec fi ns a la cua. El mascle té un pes aproximat de 850 grams i la femella d’uns 725 grams. És una espècie sedentària a tots els aiguamolls. Es tracta d’un ocell molt vistós amb el plomatge blau, bec i potes vermells. El bec està rematat per una marca que li arriba fi ns al front també de color vermell; els dits són molt llargs, els genolls són força robustos i la cua acaba en color blanc com a les polles d’aigua.Habita en terrenys pantanosos amb grans canyissars i boverals a la vora de les llacunes coberts de vegetació, on cria. És molt important i considerable la població d’aquest ocell al del Delta de l’Ebre, encara que també la podem trobar en alguns punts d’Andalusia, Castella-La Manxa, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana i les Illes Balears. És un volador amb poca traça, no obstant això es desenvolupa bé per dins de les canyes. Les escasses vegades que vola, ho fa a una alçada d’entre 2 i 3 metres i durant una distància curta.

És un au que perjudica als arrossaires ja que es menja les tiges tendres de l’arròs i cada nit s’ajoca en un lloc diferent; és molt freqüent que ho faci dalt d’un guaix d’arròs trepitjant-lo per fer-se el niu quan l’arròs comença a espigar. També s’alimenta de llavors, fulles tendres de canyís, juncs, plantes subaquàtiques, invertebrats, etc... La principal amenaça per a l’espècie radica en la dessecació de la zona humida, la cremada de la vegetació palustre del seu hàbitat; en defi nitiva tots els fenòmens relacionats amb la sequera. En algunes àrees del sud i de l’est de la península pot arribar a criar durant tot l’any, mentre que a l'interior sola-ment cria entre febrer i setembre. El sistema més comú de reproducció és la formació de parelles, encara que també es dóna el cas de formar grups de cria comunal. La posta pot oscil·lar d'entre 2 o 8 ous i la incubació dura d’entre 24 i 34 dies.Entre els seus depredadors està el milà negre, l’àguila im-perial, l’arpella (capadella) i algun que altre depredador terrestre que es menga els ous i els polls, com ara les serps. Com actitud intimidatòria posa el cos rígid amb les potes i el coll estirats, orientant al contrari el bec i la taca frontal en senyal d’amenaça.

Paco Cabrera Curto

Teatre · Pàgina 41

Teatre * Vodevil * VarietésTragicomèdia * Burlesque

ACTE TRETZÈ I ÚLTIMLa JUANI lo GERARDPersonatge femení Personatge masculíEsposa d'en Gerard Marit de la JuaniInterpreta a Catalunya (is not Spain) Interpreta a l'Estat espanyol

TÍTOL DE L'OBRA: LO DIVORCIAutor: Manel Aguilar i Vallcorba

Gerard, trobes que he estat assertiva an la idea d'anar a este restaurant, dinar plegats com dos persones civilitzades, i parlar de les condicions del nostre divorci?

Ets ordinari, groller i ignorant. Per a mi, la recuperació de les institucions, l'afany en poder tenir estructures pròpies i ser una dona no dependent d'un home, ho és tot.

Tu domés parles català. Res més. Durant estos 35 anys d'hipocresia per part teua, he tingut que aguantar-te un cabàs de robatoris, molts menyspreus i moltes ingratituds. Oco! I mai no m'has escoltat.

Gerard: Tot lo que tu odies i menysprees, es lo que jo –i la meua família– estimem an cos i ànima. Mos divorciarem de tu. T'has delatat an los teus insults: ets més fals que un euro sevillanu.

Tu dius bizco i jo dic guenyo. Tu dius escondite i jo dic fet i amagar. Tu dius bisagra i jo dic frontissa. Tu dius tabique i jo dic envà. Nom's parexem an res. Mos hem de divorciar, Gerard.

Ets un catalanòfob, però no hi ha mal que cent anys perduri. Per tant, lo rellotge de sorra corre al meu favor i no podràs impedir que foti lo camp. I au!

Sil's meus pares fossin vius, an vore lo meu clam d'independència familiar, sel's il·luminarien los ulls. Esti-maven molt profundament la llibertat del ser humà!

Has llepat, Gerard. He gravat la conversa. Lo micròfon és damunt la taula, camufl at dins d'este fl orero que fa bonic.

No vull que m'estimis, Gerard. Vull que me respectes... tan bon punt estéssem ben divorciats. I si no vols que divulgui les barbaritats que has deixat anar, hauràs de pactar un divorci assenyat (an clàusules d'independència personal i econòmica) que em permetin anar-me'n del teu costat.

FI DE L'OBRA

Jo no vull saber-ne res de la teua proposta. A mi, no'm divorciarà de tu ni Déu! Me la bufen la Cheneralitá, lo Parlamento català, ils Mozos d'Esquadra.

Pos, m'hi pixo i m'hi cago an la TV3, an lo Barça i an la Catalunya Radio. He amagat sentiments durant tots estos 35 anys de matrimoni però ara, mesquesigue, vomito!

Sí, jo he parlat este puto dialecte de merda domés quan m'interessava. A Espanya sol existix un idioma: lo espanyol! I també m'hi cago i m'hi pixo an la Grossa de Cap d'Any i an lo Neymar dels collons.

Jo ostento –per la gràcia dels textos del libro gordo de Petete– lo dret de tutela sobre tu. I parlo català domés quan me convé. Però, sempre he pensat an espanyol i, alego, seguiré pensant-t'hi.

Et diré que faré avant la teua proposta de divorci: me con-tinuaré quedant los quartos que guanyes fregant escales i llimpiant despatxos. I qualsevol dia, te pots estavellar an avió contra una serralada.

Bah! Ni que visquis 100.000 anys –com diu anquella meua amiga, la dels morros– te podràs deslligar de la fèrula an la que te faig viure encotillada i embotonada.

M'hi pixo an la teua família, im cago an les vostres tradi-cions –com ballar sardanes, aixecar castells, los correbous i les patums– i an totes les vostres costums.

M'has ben fotut, catalana de merda. Com no se m'ha ocorregut que'm gravaries? I an lo que t'he dit! I an lo molt que t'estimo!

Bé: m'has ben agarrat pels ous, però los vull conservar. Los meus advocats es posaran en marxa i precisaran tots los detalls de la desunió: los personals, los econòmics, los esportius, los socials, il dret de visites pa ca lo Quim il Marc. Ben prompte tindràs signat este refotut divorci dels collons!

La JUANI lo GERARD

Retalls de Premsa · Pàgina 42

Temps per la nostàlgiaGuillem Comí

Al llibre “Viaje por España” de l’escriptor francès Char-les Davillier (1823-1883) trobem una referència que ens dóna informació de com era l’entorn geogràfi c de l’Ampolla a fi nals del segle XIX. El llibre fou traduït a l’espanyol el 1957. Al passar pel nostre territori, a la pàgina 662, Davillier va escriure el següent relat:

“…Yendo á Valencia embarcado se visita por un instante y se deja atrás el Cabo Salou, que forma un gran mogote de color amarillo y que protege un buen fondeadero defendido por dos baterías y dos torres, la punta y rio de Hós-pitalet, el castillo de San Felipe, derruido por los ingleses en la guerra de la independencia, y que corona al Coll de Balaguer, monte donde viene á morir en el mar uno de los ramales de la sierra de Prades, el fuerte de San Jorge, el golfo de Ampolla y puerta del Fangal, con una torre de dos cañones llamada de Cabo Roch, la isla Buda, que es rasa, como la mayor parte de esta costa, situada en una de las bocas por donde el Ebro entra en el mar, y que tiene una punta denominada cabo Tortosa, un castillo de madera con cuatro piezas, la punta de la Baña y puerto de los Alfaques…”.

LA VANGUARDIA 3 de Abril de 1903CRÓNICA LOCAL - Audiencia provincialExistía cierto pique entre los pescadores del Goleró y los forasteros, y encontrándose algunos de una y otra camarada en el café de Ampolla, se cruzaron algunas palabras mortifi cantes. La cosa no pasó de aquí hasta que al regresar á sus domicilios se encontraron el hoy procesado y el que resultó perjudicado, reanudándose la contienda, después de convenir en arrojar las armas al mar. Se pegaron mútuamente, cayendo ambos en la arena y quedando debajo el procesado, el cual, de un mordisco se llevó toda la parte superior de la oreja derecha de su contrincante, mientras éste le apretaba el cuello.

Ayer se vió la causa instruida con tal motivo, constituyen-do el tribunal los Sres. Oiz, Ríos y Virgili. Representaba al Ministerio público el teniente fi scal Sr. Lalíga y el letra-do Sr. Martí defendía al procesado, al que representaba el procurador Sr. Salvadó.

Practicada la prueba, el Sr. Lalíga pidió fuese el proce-sado condenado á un año, ocho meses y 21 días de prisión correccional, accesoria, costas é indemnización

de 58 pesetas, por estimar que no concurren en el hecho de autos la agresión ilegítima, la falta de provocación, pues hubo desafío. El letrado Sr. Martí sostuvo que su defendido obró en defensa de su vida, y caso de no estimarlo así el tribunal, debía el procesado ser conde-nado solamente á tres meses y un día de arresto mayor.La Opinión - 6 de marzo de 1904Nos escriben de Ampolla, que los últimos temporales han causado en aquella playa grandes perjuicios. Dos vecinos de aquel barrio marítimo, José García Roca y Rafael Zaragoza Dolç, han perdido todas sus redes y sus embarcaciones se han ido a pique. El valor de los daños asciende a más de 15.000 pesetas. Se proyecta abrir suscripciones en la prensa de Tortosa y en los casinos de los gremios para aliviar las pérdidas experimentadas por dichos pescadores.

Diario de Tarragona - 7 de abril de 1917 Cerca de Ampolla han sido detenidos dos carros trans-portando un importante alijo de tabaco rubio, que se cree iban destinados a Reus. La captura se llevó a cabo por carabineros del puesto de Ampolla. Los dos carros fueron apresados ayer por la tarde y a los detenidos, dos vecinos de Ampolla, se les acusa de delito por contrabando.

Diario de Tarragona - 13 de marzo de1925 Dicen de Tortosa que entre varios importantes propieta-rios, se agita la idea de construir un canal que, tomando las aguas del Ebro en el punto denominado Pedrera de la Palma, se destinará al riego de unos doce mil jornales de tierra, comprendidos, desde allí hasta el barranco de Ampolla. La semana próxima se verifi cará con este mo-tivo una reunión de los dichos propietarios para iniciar los trabajos preparatorios de tan benefi cioso proyecto.

L’AMPOLLA - LA VANGUARDIA - 10 de marzo de 1999.Ayudas a la Nicaragua afectada por el huracán MitchNarciso Salazar, alcalde de la ciudad nicaragüense de El Viejo, visitó ayer l’Ampolla, invitado por el Ayunta-miento con objeto de recabar más ayudas para paliar los efectos del huracán “Mitch”. L’Ampolla recaudó 3.000 kilos de material con destino a esta población, básicamente medicinas y alimentos. El Ayuntamiento de l’Ampolla canalizó las ayudas pro-cedentes de sus vecinos y del área básica de salud que integran l’Aldea, l’Ampolla y Camarles. V. Sorribes.

Retalls del Poble · Pàgina 43

Foto cedida per Jaume Curto Balagué. Camp del Perelló, amb victòria de l’Ampolla per 0 a 2. Desembre de 1976.

Drets: Wilfrido Miralles, Pepito Favá, Javi Martínez, Amadeo Prades, Lluís Casas, José Garrido, Marcelo Colomines, Juan José Buera, Teo Galve i Jesús Montero.

Ajupits: Andrés Capera, Juan Piñana, José Juan Borrás, Jaume Curto, José Luis Pitarque, Clemente Vicente i Víctor Canalda

Foto d’arxiu. Concurs Nacional de sega d’arròs a València. 11 de setembre de 1955.

Viatges · Pàgina 44

La Marinadavolta el Món

Javier, Violeta i Paqui a Palma de Mallorca.

La Marinada a Donòstia amb "La colla dels 50"

Nutrició · Pàgina 45

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i Dietèticawww.rosermarti.com Llic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

L’espàrrec (estimulant del ronyó)

Estem en temps d’espàrrecs, un producte deliciós que ens ofereix la terra, actualment podem trobar diferents varietats i cuinar-los amb infi nitats de maneres i plats. Us animo a consumir-ne i a saber-ne una mica més, a continuació, d’aquest vegetal.

L’espàrrec, com a CURIOSITAT...Tots els que hem menjat algun cop espàrrecs, ens adonem que al cap de pocs minuts (i en el cas que hagi d’anar al lavabo), que l’orina fa una olor especial. Això és a causa de l’asparagina, una substància activa de l’espàrrec que forma part del seu oli essencial volàtil, i que s’elimina per l’orina.

L’espàrrec presenta diferents PROPIETATS:– És un dels aliments més baixos en Kcal que po-dem consumir ja que és un aliment que gairebé no porta greixos ni hidrats de carboni.– És una de les verdures més riques en proteïnes.– Aporta gran contingut de fi bra, vitamines del grup B, folats i vitamines A (provitamina), C i E. Pel que fa als minerals, conté potassi, fòsfor, ferro i magnesi.

L’espàrrec està INDICAT en:– Afeccions renals: ja que és un bon diürètic que

estimula la producció d’orina del ronyó. Cal tenir en compte però que si es pateix nefritis (infl a-mació del ronyó), cal prendre’ls en moderació.– El tractament de l’obesitat i el sobrepes ja que porten molt poques Kcal.– Èczemes de la pell per la seva acció depurativa i desintoxicant.– El restrenyiment: pel seu elevat contingut en fi bra.

L’espàrrec a la CUINA:Cal destacar que els espàrrecs verds són més saborosos, així com també més rics en vitamines que la varietat d’espàrrec blanc.– CUINATS: normalment es bullen de 5 a 10 minuts. També es poden fregir o fer al forn, microones o la planxa. – EN CONSERVA: tot i que perden part del seu contingut vitamínic i de fi bra, cal dir que mantenen els minerals i les substàncies d’acció diürètica.


Un viatge inoblidableEls dies 13, 14 i 15 de març, un grup d’ampolleros amb el lema “50 anys i què?” van fer una escapada de cap de setmana a San Sebastián. La fi nalitat del viatge: passar-ho bé i enfortir els llaços d’amistat que ens uneixen. Totes dues s’han complert amb escreix.

Vam marxar divendres a les 14.30 h, puntualment, embolcallats de rialles per la pinta que fèiem amb tot l’equipatge que portàvem... El viatge va continuar en-tre comentaris, riure, berenars i fi ns i tot alguna cançó que no es va poder evitar cantar-la quan passàvem pel Pilar. Ansiosos i expectants davant els diferents tipus de paisatge que anava canviant. La crescuda del riu Ebre, els conills pel costat de l’autopista. No ens va passar res per alt; a algú potser sí, que no era a temps de veure-ho... Ara plovisqueja, ara no...

L’arribada a l’hotel i prendre posició de les habita-cions, també motiu de rialles. Encuriosits per veure l’allotjament, les vistes, els llits... Érem a un primer pis, en teoria, però en veure l’alçada des del fi nestral tot de vidre, ens vam adonar que estàvem a un 6è o 7è.

Divendres la nit, fantàstic. De tapes, txacolí, canyes i coca-cola. Boníssimes totes. Comentaris, rialles, bon menjar i bon beure. Tot seguit, un lloc per prendre “algo”, escoltar música i ballar. Ens suggereixen “Re-loj”. Descobrim la “glorieta” i el pub, just al davant. Ens ho vam passar molt bé. Vam conèixer gent que ens va ajudar a divertir-nos. Ens van atendre merave-llosament, un ambi ent formidable i la música ens va fer treure el millor de nosaltres que ho vam donar tot.

Dissabte, tot i que plovia, no va impedir realitzar les activitats previstes. Primer, amb l’autobús i un guia, vam anar al Monte Igeldo, l’àrea Romàntica... Ens va explicar molt bé la història de Donòstia i tots els edi-fi cis històrics pels quals anàvem passant. En acabar aquesta ruta, vam emprendre caminant, la part antiga donostiarra, la Concha i al fons, el Monte Urgull. Ens vam enamorar d’aquesta ciutat.

Per dinar, vam triar Hondarríbia, un poble encantador, pintoresc. Allí ens vam trobar amb Manolo i la Tata, uns bons amics que els encanta l’Ampolla. Després de dinar vam marxar cap a Biarritz. Vam conèixer molts poblets pels quals anàvem passant, però mai oblida-rem S. Jean de Luz i “S. Pierre de Florecence”, que ens va fer morir de riure.

La tarda va ser lliure per tots; uns descansant, els altres comprant, passejant i visitant la ciutat, la catedral... o, simplement, gaudint del partit de futbol que jugava el

Bar ça. A la nit, de tapes, pinxos i de marxa, entre co-mentaris i rialles. Vam acabar a un pub on et servien els millors còctels i begudes de la ciutat; un lloc ple de fotografi es de gent reconeguda que havien passat pel local i havien deixat el seu record de la seva estada en el local. Realment, San Sebastián ens va enamorar i captivar.

Diumenge, maletes fetes i carregades al minibús per emprendre la tornada cap a casa. Abans però, ens quedava tot el dia per aprofi tar i gaudir del nostre viatge a Donostia. Vam visitar el Museu de la Sidra Sagardoetxea, vam deixar plantades unes llavors de maçana amb un cartellet que posava el nom del grup i L’Ampolla (per cert, haurem de tornar a comprovar si ha crescut) i vam fer tastets de sidra i, tot seguit, a dinar a una sidreria. Per accedir-hi ho vam complicar una mica i ens va costar arribar-hi. No oblidarem mai l’anècdota que ens va succeir; només contar que vam acabar set dones baixant del minibús i seguir el camí a peu fi ns que ens tornessin a buscar. Ens moríem de riure i vam aprofi tar per fer-nos fotos, agafar bledes bordes... i comentar “la jugada”. Els nois, que esta-ven graciosets, ens van fer algunes bromes que nosal-tres ens vam creure. Finalment, ens van recollir i vam dinar, molt bé per cert, a la sidreria. Entre sidra, vi i coca cola, vam entonar cançons en català, especial-ment, L’Ampolla Nostra. Tots ens miraven i somreien. Vam fer amistats. Vam menjar un abadejo exquisit, així com “el chuletón”. En acabar, vam emprendre el viatge de tornada cap a casa.

El viatge ens va anar molt bé. Vam seguir contemplant els canvis de paisatge, la neu... Ens vam aturar a fer els descansos del conductor als mateixos llocs que de pujada, i seguien les rialles i els comentaris dels mo-ments que havíem viscut durant tot el cap de setmana. També aportant idees pel proper viatge.

En un tres i no res, ens vam presentar a l’Ampolla. El conductor, Manel, va ser excel·lent. Ens va aguantar tots els comentaris, el soroll, les rialles... i va com-partir alguns moments dels viscuts durant el cap de setmana.Enrere queda San Sebastián, la capital europea de la cultura el 2016, però sempre recordarem aquest viatge amb nostàlgia; un cap de setmana molt diver-tit, amb les expectatives previstes complertes i amb ganes de repetir l’experiència perquè ens ho vam passar molt bé.

Geno Cabrera


Turisme · Pàgina 48

I Ruta Tapes Marineres de les Terres de l'EbreDel passat 19 al 29 de març, vam poder gaudir a l’Ampo-lla, l’Ametlla de Mar, Alcanar i Sant Carles de la Ràpita de la I Ruta de les Tapes Marineres de les Terres de l’Ebre, que ha comptat amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona a les Terres de l'Ebre.En total, hi han participat un total de 45 establiments de les quatre poblacions (onze a l’Ampolla, set a Alcanar, tretze a Sant Carles de la Ràpita, i catorze a l’Ametlla de Mar), que han preparat tapes amb productes de la mar: eriçó, ortiga, musclo, ostra, pop, llagostí i galera. El preu per tapa més beguda ha estat de 3 €.Aquest passat 10 d’abril en un acte a Sant Carles de la Ràpita s’ha realitzat el lliurament de diplomes als establi-ments guanyadors i fi nalistes participants a la I Ruta de les Tapes Marineres. Un jurat format per diferents mitjans de comunicació i blocaires de la zona (Igersebre, Surt de Casa, Evadirte i Nohihaous) han escollit les millors tapes per municipi tenint en compte el seu sabor, presentació i creativitat.En el cas del nostre poble el guanyador a la millor tapa va ser el restaurant David amb la tapa Picalou, el segon classifi cat va ser el restaurant Perales amb la tapa Ostra del Delta Daurada i el 3r classifi cat va ser el restaurant Sol amb la tapa Tempura de Galera. A l'acte, hi van assistir l’alcalde de Sant Carles de la Ràpi-ta, Joan Martín Masdéu, l'alcalde de l'Ampolla, Francesc Arasa Pascual; la regidora de turisme de l'Ajuntament d'Alcanar, Mercè Fischer, el regidor de turisme de Sant

Carles de la Ràpita, Lluís Granero i l’adjunt de direcció del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona-Terres de l’Ebre, Sr. Albert Folch. Tots ells han valorat molt positi-vament els resultats d'aquesta iniciativa i han destacat els bons resultats que dóna el treball en equip.

Esports · Pàgina 49

4a Ultra Trail Muntanyes Costa Daurada

El passat 28 de març Francesc Caballé Fabra, component del Team Flowers by Rafa Flores, va participar a la 4a edició de l’Ultra Trail Munta-nyes Costa Daurada en l’etapa de 47 km. La cursa va transcórrer pels pobles de la Ser-ralada de Prades començant per Vilaplana, pas-sant per l’Albiol, Montral, Capafons i fi nalitzant a Prades.

Hi va haver 175 participants de diferents nacio-nalitats i ja des del principi Francesc va acon-seguir posicionar-se entre els 10 primers de la cursa. A l’equador (Montral) ja es va situar en la 5a posició tot i que fi nalment va aconseguir la 3a posició amb un temps de 5 hores i 29 minuts.

Francesc Caballé


Espectacular inici de temporadaEl CGR L’Ampolla està d’enhorabona per molts motius. El principal és que cada any creixem, tant en nombre de xiquetes que practiquen la gimnàstica rítmica al nostre po-ble com en el total d’elles que participen en competicions esportives, i és que hem passat d’un equip de competició a tres, i de quatre gimnastes competint en modalitat indi-vidual a nou.Aquest ja seria un motiu de joia per a tothom, però si afegim que des de que van començar les fases de compe-tició, gairebé totes elles han aconseguit pujar al pòdium, no podem fer una altra cosa que felicitar-les i alegrar-nos pels seus èxits esportius, fruits del treball, la constància i la il·lusió per aquesta disciplina.Defi nitivament, ens hem fet un nom entre els diferents clubs de gimnàstica rítmica de les Terres de l’Ebre, que han vist que amb només tres anys de recorregut ens hem posat a la seva altura i lluitem a cada competició per aconseguir els primers llocs de les classifi cacions, com així ha estat. Volem aprofi tar aquest escrit per presentar-les, reconèixer el seu treball, el de les entrenadores i encoratjar-les per continuar esforçant-se i fer-nos disfrutar en veure les seves cares d’alegria en sortir al tapís, independentment del resultat obtingut.Enhorabona a totes!

La junta del CGR L’Ampolla



Documents

Març abril 2015