Marc d’Actuació dels CREDA - xtec. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Educació Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa Marc d’Actuació dels

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióDirecció General d’Ordenació i Innovació Educativa

Marc d’Actuació dels CREDA:

Aprofundiment en les funcionsdels audioprotesistes

Elaborat per:

Mònica Carrión i Carricajo. Audioprotesista CREDA Comarques I

Núria Castellanos i Roqué. Audioprotesista CREDA Tarragona

Gemma Déu i Pubill. Audioprotesista CREDA Lleida

Montserrat Llovera i Gómez. Audioprotesista CREDA Girona

Jaume Miró i Cabrero. Servei d’Educació Especial i Programes Educatius DGOIE.

Josep Miró i Relat. Audioprotesista. CREDA Baix Llobregat

Sílvia Marro i Cosialls. Audioprotesista CREDA Vallès

Montserrat Queralt i Mitjans. Audioprotesista CREDA Barcelona

Lurdes Rafanell i Orra. Audioprotesista CEE Josep Pla

Emma Ruiz i Sáez. Audioprotesista CREDA Tarragona

Ramon Verdaguer i Serrat. Audioprotesista CREDA Comarques II

Barcelona, març 2006

_________________________________________________________________________________Aprofundiment en les funcions dels audioprotesistes dels CREDA 2

Índex

0. Introducció....................................................................................................... 5

1. Valoració audiològica...................................................................................... 8

Valoració audiològica d’infants de 0 a 3 anys................................................. 12

Valoració audiològica d’infants de 3 a 6 anys................................................. 13

Valoració audiològica dínfants de més de 5/6 anys......................................... 14

Taula 2.Rutina exploratòria d’infants de 0 a 6 anys...........................................14

Valoració audiològica de nens i nenes de més de 6 anys.............................. 15

Audició Normal (AN).......................................................................................... 18

Dèficit Auditiu Lleuger (DAL)............................................................................. 18

Dèficit Auditiu Mitjà (DAM)................................................................................. 18

Dèficit Auditiu Sever (DAS)............................................................................... 18

Dèficit Auditiu Pregó (DAP)............................................................................... 18

Les sordeses també es poden classificar segons la seva localització en:........ 18

0Sordeses de Transmissió: Quan l’afectació es situa a l’oïda externa o mitjana........................................................................................................................... 18

0Sordeses de Percepció: Quan l’afectació es situa a nivell d’oïda interna........18

02. Prescripció audioprotètica.......................................................................... 19

3. Verificació de l’ajust audioprotètic................................................................. 21

4. Control i seguiment audioprotètics................................................................ 25

5. Atenció a les famílies..................................................................................... 28

6. Col·laboració amb la resta de professionals del CREDA.............................. 30

7. Col·laboració amb els professionals dels centres educatius......................... 31

8. Relació amb altres serveis ........................................................................... 33

9. Elaboració de recursos i materials, participació en estudis de recerca i actualització permanent dels professionals....................................................... 37

Glossari............................................................................................................. 39

Referències bibliogràfiques............................................................................... 45


Presentació

El document que presentem, juntament amb el que té per títol Marc d’actuació

dels CREDA: Criteris i objectius d’intervenció, i el llibre l’ús del llenguatge a

l’escola, publicat pel Departament d’Educació, tenen com a objectiu establir un

marc de referència en la seva intervenció, comú a tots els centres de recursos

per a discapacitats auditius (CREDA) en l’atenció als centres educatius i

l’alumnat i llurs famílies.

La inclusió de la figura professional dels audioprotesistes i les audioprotesistes

com a part de l’equip interdisciplinar dels CREDA , va ser una aposta ferma del

Departament D’Educació en el moment de la creació d’aquests centres de

recursos específics, el temps ha demostrat l’encert d’aquesta decisió i ha

consolidat les funcions dels i les audioprotesistes en l’àmbit d’educació .

Aquest document fruit del treball conjunt i dels consens dels professionals que

integren l’equip d’audioprotesistes del Departament d’Educació, descriu les

diferents funcions que aquests professionals desenvolupen , establint els

objectius clau i les actuacions que els fan possibles .

Per últim, volem reconèixer l’esforç de tots els professionals dels CREDA per

arribar a l’elaboració aquests documents de referència que ens permeten

avançar cap a l’assoliment d’un objectiu compartit per tots, un servei de

qualitat.

Barcelona, març 2006


0. Introducció

Els Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) són

serveis educatius que proporcionen suport a l'activitat dels professionals de

l'ensenyament per contribuir a l'adequació de la seva tasca a les necessitats

educatives especials dels alumnes amb disminucions auditives greus i

permanents i dels alumnes amb trastorns del llenguatge (Decret 155/1994 de

28 de juny).

Per tal de poder contribuir a donar resposta a les necessitats educatives

especials de l’alumnat amb disminucions auditives, entre altres mesures, és

imprescindible poder garantir una adaptació audioprotètica el més ajustada

possible a la pèrdua auditiva que presenta.

La funció principal de l'audioprotesista és la de valorar les capacitats auditives

per tal de potenciar-les, en la mesura del possible, les capacitats auditives de la

persona amb pèrdua auditiva mitjançant l'adaptació de pròtesis auditives i la

utilització, si s'escau, d'altres ajuts electroacústics. També li correspon informar

de l'ús i manteniment d'aquests ajuts, així com del pronòstic audioprotètic, és a

dir, dels beneficis que n'obtindrà amb la seva utilització i de les dificultats que

poden persistir.

La presència d'un/a audioprotesista en els CREDA, dóna la possibilitat de fer

una valoració interdisciplinar, conjuntament amb la resta de professionals del

servei, de les necessitats educatives dels i de les alumnes amb disminucions

auditives i una planificació en equip de l'atenció educativa per a poder atendre

aquestes necessitats.

La composició multidisciplinar dels CREDA (psicopedagog, logopedes i

audioprotesista) permet la concentració de serveis adreçats als alumnes amb

pèrdua auditiva, a les seves famílies i també als professionals de l'educació.


Aquesta possibilitat de treball en equip comporta una sèrie de millores:

En la valoració i adaptació audioprotètica de l’alumnat amb disminució

auditiva per tal de poder garantir una resposta educativa i logopèdica el més

aviat possible i el més ajustada a les seves necessitats auditives. Aquesta

millora ve donada per la coordinació permanent entre els diferents

components dels centres i serveis educatius, i els serveis mèdics.

L'audioprotesista, per la seva formació, pot ser la persona adequada per fer

de nexe d'unió a l'hora d'establir una coordinació entre els serveis mèdics i

els educatius.

En l'assessorament als diferents professionals del sistema educatiu per tal

de potenciar al màxim l'atenció a l'alumne. Aquesta millora ve donada per la

coordinació permanent que ens permet informar-los del que comporta la

presència d'un alumne amb pèrdua auditiva a l’aula ordinària, del tipus de

pròtesi auditiva i altres sistemes tècnics que l'alumne porta adaptats i

també, i molt important, de les estratègies educatives adequades per a

poder potenciar al màxim la funcionalitat de les seves restes auditives.

En la orientació a les famílies. El treball en equip permet la unificació de

criteris entre els diferents professionals a l'hora d'orientar i informar a les

famílies. D'aquesta manera podem evitar l'existència de discursos

contradictoris i, així, enfortir la confiança que les famílies dipositen en la

tasca professional del CREDA.

Igualment la presència d'un/a audioprotesista en un servei educatiu

garanteix l'objectivitat i rigorositat de la informació tècnica que es fa arribar a

les famílies.

La intenció d'aquest document és doble; per una banda explicar la figura de

l'audioprotesista dins un servei educatiu, i per l'altra la d'establir un marc comú

per a tots els i les audioprotesistes que desenvolupen la seva tasca en un

CREDA.


El document s’estructura en 9 apartats, que descriuen les principals funcions

que realitzen els i les audioprotesistes dins els CREDA. Les funcions que

s’analitzen i es desenvolupen són les següents:

Valoració audiològica.

Prescripció audioprotètica.

Verificació de l'adaptació audioprotètica.

Control i seguiment audioprotètic.

Atenció a les famílies.

Col·laboració amb la resta de professionals del CREDA.

Col·laboració amb els centres educatius.

Col·laboració amb altres serveis educatius.

Estudis de recerca: Elaboració de recursos i materials.


1. Valoració audiològicaLa valoració audiològica consisteix en un conjunt de proves destinades a

verificar l’estat de les característiques físico-acústiques de l’òrgan auditiu dels/

de les alumnes.

En els CREDA es realitza la valoració audiològica d’infants amb diagnòstic

mèdic de sordesa neurosensorial i o hipoacúsia transmissiva permanent.

Els/Les audioprotesistes dels CREDA realitzen tot un seguit de proves

audiomètriques, impedanciomètriques i d’observació de la conducta auditiva

que han de permetre esbrinar l’estat de les capacitats auditives d’infants, nens i

joves de 0 a 16 anys. Els resultats obtinguts en aquesta valoració ens indiquen

els paràmetres que cal tenir en compte per a l’adaptació audioprotètica i es

reflecteixen en la prescripció protètica.

El diagnòstic audiològic infantil es basa tant en proves audiològiques objectives

com subjectives. Les proves objectives són: Otoemissions Acústiques (OEA),

Potencials Evocats Auditius d’Estat Estable (PEAee), Potencials Evocats

Auditius de Tronc Cerebral (PEATC) que es realitzen en àmbit hospitalari i

l’otoscòpia i la impedianciometria. La prova audiològica subjectiva és

l’audiometría observacional i/o lúdica. Es tracta d’una prova complementària

que permet un millor estudi i coneixement de la pèrdua auditiva, del tipus i grau,

així com de la morfologia de la corba audiomètrica, atès que aquests aspectes

són indispensables per a una correcta adaptació protètica. Per tant, es

important la coordinació que s’estableix entre l’audioprotesista del CREDA i el

metge ORL que diagnostica la pèrdua auditiva. (Veure taula 1 i gràfica 1).

Taula 1.Proves de valoració audiològica


Proves de valoració audiològica:

Proves objectives: - Otoscòpia- OEA- PEATC / PEAee- Impedanciometria

- Timpanometria- Reflex Estapedial

Proves subjectives: - Audiometria en camp lliure:- Audiometria observacional- Reflex dÓrientació Condicionat (ROC)- Guany protètic tonal

- Audiometria tonal liminar- Audiometria tonal supraliminar- Audiometria verbal

Les proves de valoració audiològica subjectives són proves audiomètriques que mesuren l’audició tant de forma quantitativa com qualitativa. Aquestes es poden classificar en tres gran blocs:

• Audiometría Tonal Liminar: són proves audiomètriques que ens ajuden a determinar el llindar d’audició. Es realitzen mitjançant un vibrador ossi, uns auriculars o bé un camp lliure.

• Audiometría Tonal Supraliminar: proves audiomètriques que utilitzen tons per sobre del llindar d’audició. Entre d’altres paràmetres, serveixen per a determinar el llindar incomoditat i/o de dolor. Es realitzen mitjançant uns auriculars.

• Audiometría Verbal: proves audiomètriques que ens ajuden a determinar el llindar d’intel·ligibilitat verbal, és a dir el nivell de comprensió de la parla sense suport de la lectura labial. Es realitzen mitjançant uns auriculars o bé un camp lliure.

Podem classificar també les proves audiomètriques segons la metodologia que fem servir:

• Audiometria observacional o de observació de la conducta: són un conjunt de proves que no requereixen de la col·laboració de l’infant i es registra la seva resposta davant els diferents estímuls sonors. Per a realitzar aquesta valoració s’utilitza el test d’Ewing, la prova del nom, i el camp lliure observacional.

• Audiometría de resposta d’orientació condicionada: aquesta prova requereix de la participació de l’infant. Mitjançant el condicionament, el nen associa la presència de l’estímul sonor a una joguina en moviment. Per a realitzar aquesta prova s’utilitza un aparell anomenat Suzuki.


AUDIOMETRIA

O E A

Gràfica 1: Resultats obtinguts en la valoració audiològica

PEATC

• Audiometría de participació: són un conjunt de proves audiomètriques que ens permeten obtenir els diferents valors audiològics amb la participació activa, condicionada o no, de l’infant. Cal destacar-ne l’audiometría tonal, lúdica i/o sense condicionament.

La valoració audiològica serveix per a :

• Comprovar l’estat de l’orella mitjana i la tolerància a intensitats

acústiques elevades. (Veure imatge 1)

• Delimitar el llindar d’audibilitat de l’infant valorat.

• Informar del tipus i grau de pèrdua auditiva, així com la morfologia de

la corba audiomètrica i de la dinàmica residual.

• Delimitar l’orientació d’una correcta adaptació audioprotètica.

• Valorar el guany protètic quantitatiu (tonal) i qualitatiu (verbal), és a

dir el rendiment funcional de les pròtesis auditives.

Imatge 1: Impedanciometria

La valoració audiològica, de vegades, es converteix en un procés llarg i

complex, que requereix de varies sessions fins a arribar a l’obtenció d’un perfil

audiomètric fiable. Aquesta complexitat és especialment notable en infants de 0

a 3 anys. En tots els casos s’estableix una rutina exploratòria bàsica que s’ha

d’adaptar i modificar en funció de l’edat del nen, la motivació i el grau de

col·laboració.


Per a una correcta prescripció audioprotètica és imprescindible obtenir un

mínim perfil audiomètric mitjançant l’audiometria. Així, aporten molta informació

els llindars auditius obtinguts en les freqüències 500 Hz, 1000 Hz, 2000 Hz i

4000Hz.

Aquestes proves es realitzen en cabines insonoritzades. Actualment, la

idoneïtat d’equipament per a aquestes cabines podria ser la següent: espais

amplis i adequats pel treball amb infants petits. La cabina insonoritzada hauria

de tenir dos espais diferenciats: la cabina i la precabina. L’equipament òptim de

la cabina seria: un impedanciòmetre, un audiòmetre i dos altaveus coaxials per

a realitzar les audiometries en camp lliure, equipament per a la realització

d’audiometries lúdiques (Suzuki i Peep-show), joguines sonores i instruments

musicals adequadament calibrats. La precabina hauria de comptar amb un

segon audiòmetre, un amplificador per al camp lliure, un reproductor CD i un

micròfon.(Veure imatge 2 i imatge 6).

És aconsellable realitzar una cal·libració anual tant dels equipaments i dels

instruments com del camp lliure, per tal de garantir un òptim rendiment dels

mateixos.

Imatge 2: Aparell Peep-show, audiòmetre i aparell Suzuki


Valoració audiològica d’infants de 0 a 3 anys

La complexitat de la valoració audiològica en aquesta franja d’edat requereix

del treball en equip i de la col·laboració conjunta entre l’audioprotesista i/o el

psicopedagog/a o un/a logopeda que, en situacions idònies hauria de ser una

persona amb experiència en aquesta tasca. Aquest fet permet sumar els

aspectes tècnico-audiològics amb els psicoeducatius i lingüístics, contemplant

la globalitat de l’infant.

La valoració audiològica subjectiva en infants molt petits és una tasca complexa

però no impossible. Requereix un important grau d’especialització per part del

personal que la realitza, una suficient experiència, disponibilitat i flexibilitat

horària, així com instruments i material específic. En la major part dels casos és

imprescindible la col·laboració de les famílies. Es tracta d’una valoració

subjectiva que cal sistematitzar al màxim, utilitzant idèntiques rutines

exploratòries per a permetre una recollida rigorosa i ordenada de les respostes.

(Veure taula 2. Rutina exploratòria d’infants de 0 a 6 anys i imatge 3)

Imatge 3: Audiometria tonal en camp lliure


Valoració audiològica d’infants de 3 a 6 anys

En aquesta franja d’edat la col·laboració de l’alumne resulta imprescindible atès

que la valoració audiològica es converteix en un joc de condicionament en el

que participa de forma activa l’infant. El tipus de prova, d’instrument i de joc per

a realitzar l’audiometria s’escolliran segons les característiques de cada infant.

La família i el/la logopeda que realitza l’atenció de l’alumne participen i

col·laboren de forma activa en el procés de valoració audiològica de l’infant.

(Veure Imatges 4 i 5)

Imatge 4. Audiometria tonal lúdica

Imatge 5: Audiometria tonal en camp lliure amb audiòfons


Taula 2. Rutina exploratòria dínfants de 0 a 5/6 anys

Taula 2.Rutina exploratòria d’infants de 0 a 6 anys

Imatge 6: Aparell peep-show per a realitzar audiometria tonal lúdica


Rutina exploratòria d’infants de 0 a 6 anys:

• Anamnesi

• Otoscopia

• Impedanciometria

Timpanometria

Reflex Estapedial

• Prova d’Ewing

• Prova del nom

• Prova de resposta a la veu de la mare

• Joguines i instruments musicals calibrats

• Audiometría en camp lliure observacional

• Audiometría en camp lliure de Resposta d’Orientació

Condicionada (Suzuki)

• Audiometría lúdica ( Peep-show):

Via aèria (cascs)

Via òssia (vibrador)

• Audiometría tonal liminar:

Via aèria (cascs)


• Audiometría verbal

Valoració audiològica de nens i nenes de més de 6 anys

L’audiometría lúdica d’aquests infants resulta força més senzilla donat el grau

de col·laboració que s’obté en aquesta edat. Continua sent una audiometria per

condicionament i es pot realitzar de forma lúdica, encara que no són

necessàries tantes adaptacions com en franges d’edat menors. Els llindars

auditius, tant per via aèria com per via òssia, que proporciona aquesta

audiometría permeten delimitar amb més precisió el grau de pèrdua auditiva.

(Veure taula 3 i imatge 7).

Taula 3. Rutina exploratoria dínfants de més de 5/6 anys.

Taula 3.Rutina exploratòria d’infants de més de 6 anys

Imatge 7: Audiometria tonal amb cascs


Rutina exploratòria d’infants de més de 6 anys:

• Anamnesi

• Otoscòpia

• Impedianciometria:

Timpanometria

Reflex estapedial

• Audiometria tonal liminar:

Via aèria (cascs)


• Audiometria tonal supraliminar

• Audiometria verbal

Els resultats de la valoració audiomètrica es reflecteixen en una gràfica

anomenada audiograma, una per l’orella dreta i una per l’orella esquerra.

(Veure gràfica 2).

Gràfica 2: Audiograma de una sordesa neurosensorial mitjana

La simbologia que s’utilitza per a interpretar l’audiograma és la següent:

OD OE

Via aèria O X

Via òssia < >

Via òssia amb emmascarament [ ]

Via aèria amb emmascarament

Via aèria en camp lliure S S

Guany protètic tonal en camp lliure

Els paràmetres bàsics per a interpretar l’audiograma són la intensitat i la

freqüència. La intensitat està situada en l’eix de coordenades i a fa referència

als dB (decibels) i la freqüència està situada a l’eix d’abscisses i es mesura en

Hz (Hertz) o cicles per segon.


El grau de pèrdua auditiva de cada orella es calcula amb el promig de les

freqüències 500 Hz, 1000 Hz, 2000 Hz i 4000 Hz, segons recomanació del

BIAP (Bureau International d’Audiophonologie). Aquest valor no equival a un

grau de pèrdua auditiva expressada en percentatges.

Les sordeses es poden classificar segons el grau de pèrdua auditiva en els

següents grups: (criteris BIAP i criteris audioprotesistes dels CREDA) (Veure

gràfica 3).

• AUDICIÓ NORMAL: 0 a 20 dB

• DÈFICIT AUDITIU LLEUGER (DAL): 20 a 40 dB

• DÈFICIT AUDITU MITJÀ (DAM): 40 a 70 dB

• DÈFICIT AUDITIU SEVER (DAS): 70 a 90 dB

• DÈFICIT AUDITIU PREGÓ (DAP): > a 90 dB

Pregona de 1r grau: restes fins a la freqüència 4KHZ

Pregona de 2n grau: restes fins a la freqüència 2 KHz

Pregona de 3r grau: restes fins a la freqüència 1 KHZ

Pregona de 4t grau: restes fins a la freqüència 750 Hz


Dèficit Auditiu Lleuger (DAL)

Dèficit Auditiu Mitjà (DAM)

Gràfica 3: Audiograma amb els diferents graus de pèrdua auditiva

Les dades obtingudes en la valoració audiològica es recullen i s’analitzen per a

realitzar la selecció de les característiques electroacústiques de les pròtesis

auditives necessàries per a cada infant en funció del grau i tipus de pèrdua

auditiva, de la morfologia de les restes auditives, així com de la dinàmica

residual.

Les sordeses també es poden classificar segons la seva localització en:

- Sordeses de Transmissió: Quan l’afectació es situa a l’oïda externa o mitjana.

- Sordeses de Percepció: Quan l’afectació es situa a nivell d’oïda interna.


Dèficit Auditiu Sever (DAS)

Dèficit Auditiu Pregó (DAP)

Audició Normal (AN)

- 2. Prescripció audioprotètica

La prescripció audioprotètica és la descripció de les característiques

electroacústiques que han de reunir els audiòfons i/o motlles adaptadors

adequats a les capacitats auditives del nen/nena sord/a que n’ha de fer ús.

L’audioprotesista del CREDA s’encarrega d’elaborar aquesta prescripció

audioprotètica un cop es confirma, per part del metge ORL, l’existència d’una

pèrdua auditiva neurosensorial i/o conductiva crònica que faci necessari l’ús de

pròtesis auditives

En aquesta prescripció s’especifica:

- Els resultats obtinguts a les valoracions audiològiques realitzades al

CREDA.

- El tipus d’adaptació protètica, indicant la conveniència o no de realitzar una

adaptació monoaural o binaural en funció de les restes auditives.

- El tipus de pròtesi auditiva: retroauricular, intraauricular, intracanal, vibrador

ossi o altres. (Veure imatges 7 i 8)

- Les característiques electroacústiques que hauran de reunir els audiòfons

en funció de la pèrdua de l’alumne.

- El tipus de motlle acústic segons les necessitats de l’adaptació incloent les

particularitats adients:

• Material emprat en la seva elaboració.

• Característiques acústiques específiques referents longitud i

diàmetre del canal transmissor de so.

• Valoració de la conveniència d’un canal de ventilació: tipus,

diàmetre i modificacions del mateix.

Imatge 7: Diferents tipus de pròtesis auditives. Imatge cedida per WIDEX S.A.


Imatge 8: Audiòfon retroauricular amb motlle. Imatge cedida per WIDEX S.A.

Qualsevol modificació d’aquestes característiques pot provocar variacions en la

resposta i resultat final de l’adaptació.

En l’elaboració d’aquesta prescripció s’utilitza un mètode de selecció que

contempla el llindar d’audició i el llindar d’incomoditat, per tal d’adequar aquesta

adaptació audioprotètica a la dinàmica residual que el nen presenta.

L’audioprotesista lliura la prescripció a les famílies, que adquireixen les pròtesis

auditives, i realitza la primera verificació de l’adaptació. (Veure imatge 9).

Imatge 9: alumne amb audiòfon i motlle


3. Verificació de l’ajust audioprotètic

La verificació de l’ajust audioprotètic és un conjunt de proves que s’utilitzen per

a comprovar que l’adaptació de les pròtesis auditives, recentment adquirides,

s’ajusta al grau i tipus de pèrdua auditiva, així com a la morfologia de la corba

audiomètrica de l’alumne. L’objectiu d’aquesta adaptació audioprotètica és el

de proporcionar un senyal suficient, qualitativament audible, per a afavorir el

desenvolupament del llenguatge oral.

La finalitat d’una pròtesi auditiva és la de millorar, en la mesura del possible, els

llindars d’audició, i per tant optimitzar la intel·ligibilitat del llenguatge.

L’audioprotesista realitza l’ajust audioprotètic per tal d’adequar el rang dinàmic

de la parla, que és força ampli, a un rang dinàmic auditiu de l’alumne restringit

a conseqüència d’una sordesa neurosensorial.

Per a realitzar la verificació de l’ajust audioprotètic s’utilitzen diferents mètodes i

diverses metodologies.

Els mètodes d’ajust audioprotètic són uns protocols que ens permeten obtenir

unes dades , mitjançant uns càlculs matemàtics a partir dels valors de pèrdua

auditiva de l’audiograma. Es determinen les corbes de sortida màxima i de

guany òptims per a compensar la sordesa de l’alumne.

Els audiòfons digitals incorporen un software de programació amb una filosofia

audiològica diferent per a cada marca de pròtesi auditiva. Els audioprotesistes

dels CREDA disposem del material adients i dels software per a verificar l’estat

de l’adaptació protètica de cada alumne. Connectem l’audiòfon a un interface

anomenat HI-PRO i aquest aparell envia les dades de l’audiòfon al software de

l’ordinador (NOAH i la plataforma de dades de cada casa comercial) que

realitza la lectura de l’estat dels controls de l’audiòfon i/o modificar aquests

controls en funció de les necessitats. (Veure imatge 10).


Imatge 10: ajust audioprotètic mitjançant el software i l’interface HI-PRO.

Avui en dia, aquesta verificació es realitza, bàsicament, mitjançant les proves

següents: les mesures REM ( Real Ear Measures) o “in vivo” i el rendiment

audioprotètic o guany funcional mitjançant l’audiometria en camp lliure amb

pròtesis auditives.

Els mètodes d’ajust audioprotètic han canviat al mateix temps que la tecnologia

audioprotètica ha evolucionat, això també ha repercutit en les metodologies d

ájust audioprotètic

Les mesures REM es realitzen amb un computador connectat a una sonda

capil·lar intracanal ( col·locada al conducte auditiu extern ), que mesura a nivell

timpànic, de forma constant, les pressions acústiques que rep el nen. Això

permet adaptar, de la forma més ajustada possible, els valors teòrics del guany

ideal calculats en la prescripció audioprotètica. En el computador s’introdueixen

els valors teòrics de guany ideal, obtinguts a partir d’una metodologia

determinada i es modifiquen les característiques de l’audífon fins a aconseguir

que siguin les més adients per als valors seleccionats. (Veure gràfica 4 i

imatges 12 i 13).


Gràfica 4: Corba de guany ideal. Imatge cedida per GAES.

L’audiometria en camp lliure es realitza tant amb pròtesi auditiva com sense

pròtesi auditiva i ens permet obtenir uns valors de rendiment protètic tonal i

verbal. Aquesta prova es realitza en una cabina insonoritzada. Mitjançant dos

altaveus connectats a l’audiòmetre, s’envien uns determinats estímuls sonors

( “tons warble” i paraules calibrades fonèticament) per valorar la resposta

auditiva de l’alumne.

La verificació de l’ajust audioprotètic és una tasca imprescindible per a tot

l’alumnat sord, ja que permet el màxim aprofitament de les seves capacitats

auditives residuals.

Imatge 12 i 13: Mesures REM o “in vivo”


En el cas d’alumnes de menys de 3 anys, als quals no es poden realitzar

mesures REM, es duu a terme una adaptació audioprotètica progressiva, en

diverses sessions amb la col·laboració de la família i d’altres professionals que

intervenen en la seva atenció.

La verificació de l’ajust audioprotètic és necessari sempre que s’iniciï l’ús

d’audiòfons, en cas de canvi d’audiòfons i/o motlles i sempre que es presentin

modificacions en l’audició de l’alumne. (sordeses progressives).

En el cas d’alumnes que presenten un rendiment protètic insuficient per al

desenvolupament del llenguatge oral, s’orientarà les famílies als serveis mèdics

corresponents per a que s’iniciï un procés de valoració de la possible necessitat

de realitzar un implant coclear.

En el cas dels alumnes amb implants coclears, actualment, només es realitza la

verificació del rendiment protètic tonal i verbal en camp lliure.

Posteriorment, mitjançant el seguiment audioprotètic descrit en el següent

apartat del document, es valoren els canvis observats per part de la família i

dels/ de les professionals implicats i es resolen els dubtes que puguin sorgir.

També es fan les proves de rendiment protètic i les modificacions oportunes en

els reglatges dels controls dels audífons.


4. Control i seguiment audioprotètics.

Un cop realitzada la verificació de l’adaptació protètica, cal que establim una

sèrie de controls periòdics. Bàsicament, aquests controls serveixen per a

comprovar si es mantenen els llindars auditius de l’alumne, si s’han produït

canvis o si han variat les característiques electroacústiques inicials dels

audiòfons i si els valors de rendiment protètic continuen oferint-li les millors

prestacions.

Per tal de comprovar si es mantenen els llindars auditius de l’alumne, es

realitzen les proves de valoració audiològica ja descrites en el punt 1 d’aquest

document.

Per al control periòdic de les pròtesis auditives, es duen a terme les actuacions

següents:

• En relació als audiòfons:

- Comprovació de les característiques electroacústiques de l’audiòfon en

relació a les seves prestacions originals, especificades per la casa

comercial, atès que l’audiòfon és un dispositiu electroacústic susceptible

de presentar anomalies en el seu funcionament i que els infants no

sempre poden avisar d’un deficient funcionament de les pròtesis. Es

mesuren els audiòfons amb un analitzador específic seguint les

prescripcions establertes a la normativa IEC (International Electronical

Comission) i les especificacions de les diferents cases comercials, la

qual cosa suposa comprovar, entre d’altres, els paràmetres següents:

(Veure imatge 13)

- sortida màxima

- guany

- guany de referència

- resposta en freqüència

- soroll intern ( EIN )


- distorsió harmònica

- distorsió d’intermodulació

- corba entrada/ sortida

- consum pila

- temps d’atac i recuperació del sistema de compressió.

- Altres.

Imatge 13: Analitzador per a la comprovació d’audiòfons.

• En relació als motlles adaptadors:Cal tenir en compte que el motlle adaptador té tres funcions: conduir el so de

l’audiòfon a l’interior del conducte auditiu extern, evitar els acoblaments

acústics (retroalimentació) i col·laborar en l’amplificació que la pròtesi dóna al

seu usuari.

El control dels motlles comporta:

- Verificació del tipus de motlle

- Revisió de l’estat del material.

- Comprovació de la funcionalitat de les característiques acústiques del

motlle: canal de pas del so i canal de ventilació.

- Comprovació de l’estanqueïtat dels motlles, és a dir de la seva adaptació

a la morfologia de l’orella de manera que no es produeixi una

retroalimentació acústica.


En cas que les comprovacions dels audiòfons i dels motlles posessin de

manifest anomalies, caldria remetre la família de l’alumne al gabinet

audioprotètic on es van adquirir.

• En relació a l’implant coclear:En el cas d’alumnes amb un implant coclear, es realitza la verificació dels

elements externs que són el processador de parla, el micròfon i la bobina.

(Veure imatge 14)

Imatge 14: Infant amb un implant coclear

• En relació a la valoració del rendiment audioprotètic:- En cas que les valoracions anteriors donin resultats satisfactoris, es realitza

una audiometria en camp lliure tonal i verbal, amb audiòfons i/o amb implant

coclear, per valorar el rendiment protètic tant quantitatiu com qualitatiu. (Veure

imatge 15)

Imatge 15: audiometria verbal en camp lliure d’un alumne amb implant coclear


5. Atenció a les famílies

L’atenció a les famílies ha de ser concebuda com un conjunt d’actuacions que

ofereix el CREDA per tal de garantir una adequada resposta a les necessitats

de l’alumnat sord. Aquestes actuacions són realitzades pels diferents

professionals que composen el servei, en funció del seu perfil professional i

competències, però sempre en el marc d’una resposta que és global del servei

educatiu i que facilita l’orientació a les famílies.

Les actuacions que suposa l’atenció a les famílies són múltiples i variades i

poden canviar en funció de diferents variables, entre les que destaquen les que

venen vinculades a l’edat de l’infant, el moment de detecció del dèficit i totes

aquelles que corresponen al context familiar. Les actuacions que es duen a

terme també canvien en funció del moment del procés en que es troba l’atenció

a l’alumne. En aquest sentit, és òbvia la importància de considerar les

implicacions afectives i emocionals que el diagnòstic de sordesa té sobre les

famílies.

Del conjunt de serveis que ofereix el CREDA, corresponen a la figura de

l’audioprotesista, les següents actuacions:

• Recollir totes les informacions mèdiques de l’alumne que puguin ser

rellevants per a la valoració i la prescripció audioprotètica .

• Informar a les famílies de tot el procés de valoració audioprotètica i els

diferents passos que la composen.

• Lliurar a les famílies la prescripció audioprotètica.

• Informar sobre la sordesa i les seves implicacions així com del rendiment

audioprotètic de l’infant.

• Planificar els controls audioprotètics .


• Informar del funcionament, cura i manteniment de les pròtesis auditives .

• Informar sobre ajudes tècniques: emissores FM, ajudes tècniques per a la

llar, etc.

• Altres informacions: Ajuts econòmics per a l’adquisició d’audiòfons i altres

sistemes tècnics, Certificat de disminució…

Sovint, totes aquestes informacions es complementen amb un dossier escrit

que les sistematitza i ajuda les famílies a comprendre millor els

continguts(Veure imatge 16). Igualment, l’audioprotesista pot participar, amb

d’altres professionals, en actuacions com:

• Donar pautes d’actuació per ajudar a desenvolupar la comunicació i el

llenguatge del seu fill/a.

• Informacions de les diferents associacions de sords i de pares de nois i

noies sords/es.

Imatge 16 dossier informatiu: “Els audiòfons: aspectes tècnics i educatius per a una bona adaptació protètica” (Gotzens, A i Marro, S.)


6. Col·laboració amb la resta de professionals del CREDA

El caràcter interdisciplinar dels CREDA comporta un seguit d’actuacions

conjuntes entre els professionals del servei educatiu. Aquestes actuacions es

fonamenten en les aportacions de diferents disciplines i han de ser presidides

per la necessària unificació de criteris derivats d’allò que s’estableix com a

objectius del pla de treball conjunt del servei.

Aquesta perspectiva del treball interprofessional es situa en el marc teòric d’un

abordatge global de les necessitats de l’alumnat per damunt d’una perspectiva

segmentada en funció de l’especialització tècnica de cadascun dels

professionals.

La relació interprofessional es concreta en els moments següents:

1. Identificació i avaluació inicial de les necessitats dels alumnes.En aquest moment, l’audioprotesista aportarà informacions relatives a la

valoració audiològica, valoració audioprotètica, prescripcions protètiques i

noves deteccions. El conjunt d’aquestes actuacions més les aportades per

psicopedagogs i logopedes fonamentarà les decisions relatives a la resposta

educativa que es proposarà a les famílies de l’alumnat.

2. Seguiment de l’evolució de l’alumnat atès.En aquest moment, l’audioprotesista aportarà informacions sobre les

valoracions audioprotètiques realitzades periòdicament a cadascun dels

alumnes sords atesos, especialment les relatives al rendiment protètic verbal i

tonal.

3. Assessorament a famílies i professionals dels centres educatius.Igualment es col·laborarà amb el psicopedagog/a i els/les logopedes del servei

en aquelles actuacions que corresponen als àmbits d’assessorament als

centres educatius i l’atenció a les famílies. Ambdós aspectes es desenvolupen

en altres apartats del document.


7. Col·laboració amb els professionals dels centres educatius

Una de les tasques fonamentals de l’audioprotesista del CREDA és la

d’informar, assessorar i col·laborar amb els diferents professionals dels centres

educatius amb l’objectiu d’aportar elements per a una millor comprensió de la

sordesa, sensibilitzar al professorat sobre les necessitats educatives de

l’alumne, així com proporcionar les estratègies educatives adequades per a

potenciar al màxim la funcionalitat de les restes auditives.

L’audioprotesista forma part de l’equip multidisciplinar del CREDA i col·labora

de forma activa en les següents actuacions:

• Oferir eines i pautes de detecció de possibles pèrdues auditives a

aquells professionals que sospitin de l’existència d’una hipoacúsia.

Aquest assessorament és especialment idoni en el cas dels centres que

imparteixen estudis corresponents a les etapes d’educació infantil i

primària.

• Impartir xerrades informatives sobre la sordesa i les seves repercussions

als centres educatius on s’atén per primera vegada un alumne sord i

sota demanda del professorat i /o logopeda. A aquestes xerrades hi

assisteix l’equip docent i sovint tot el claustre. S’explica de forma general

el funcionament del sistema auditiu, la sordesa, les pròtesis auditives

(audífons e implants coclears), consells pràctics de funcionament i cura

de les pròtesis, les ajudes tècniques (emissores FM).

• Col·laborar en les reunions de traspàs d’informació dels alumnes sords,

en el cas d’alumnes sords de nova detecció o de canvi de centre

educatiu (procés de matrícula). En aquestes reunions s’informa de la

sordesa de l’alumne en concret, així com del tipus de pròtesis auditives

que utilitza. Igualment es proporcionen consells de funcionament i cura

de les mateixes.


• Sensibilitzar al professorat sobre la importància de les condicions

acústiques de les aules ordinàries, així com dels espais comuns

(menjador, pati, gimnàs...), tot analitzant les seves repercussions sobre

la discriminació auditiva (intel·ligibilitat). Tant en relació als alumnes

oïdors com els que presenten pèrdues auditives.

• Informar al centre educatiu dels equips mòbils de transmissió a distància

per ones de freqüència modulada (emissores de FM). Aquesta

tecnologia serveix per a millorar les condicions acústiques adverses de

les aules. Amb les emissores de FM es millora la relació senyal-soroll

existent en aquests espais, disminuint les dificultats que comporten la

distància, el soroll ambiental i la reverberació. D’aquesta manera, es

millora la qualitat de la recepció de la parla. En el cas que un alumne

sord utilitzi una emissora FM, l’audioprotesista realitzarà les proves

audioprotètiques adients tant en el CREDA com en el mateix centre

educatiu. També informarà al professor tutor i als altres professionals

implicats sobre el seu funcionament. (Veure imatge 17).

Imatge 17: Emissora de FM. Imatges cedides per WIDEX S.A. i per PHONAK respectivament.

• Realitzar, sota demanda del professorat i logopeda, xerrades de

sensibilització als companys de l’alumne sord sobre el sistema auditiu, la

sordesa i el tipus de pròtesis auditives.


8. Relació amb altres serveis

Algunes de les actuacions que l’audioprotesista del CREDA realitza al llarg del

curs comporten una coordinació amb diferents serveis externs, que participen

de l’atenció a l’alumne/a des de l’inici de la valoració audiològica ( alumnes

amb sordesa o sospita) fins a aconseguir el millor rendiment protètic.

D’entre els diferents serveis externs amb els que establim una coordinació més

freqüent destaquen els següents: EAP (Equips d’Assessorament i Orientació

psicopedagògic) , serveis sanitaris, gabinets audioprotètics , CDIAP (Centre de

Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca), CAD/ICASS (Centre d’Atenció

al Disminuït) i serveis socials.

Les actuacions més destacades que fan possibles cadascuna d’aquestes

coordinacions són les següents:

• Relació amb els EAP

Oferir eines i pautes de detecció de possibles pèrdues auditives a aquells

professionals que sospitin de l’existència d’una hipoacúsia.

Realitzar les valoracions audiomètriques d’aquells alumnes que estiguin

diagnosticats de sordesa neurosensorial i/o transmissiva crònica per part del

serveis mèdics corresponents.

Comentari i devolució de la valoració audioprotètica realitzada tant dels

alumnes amb sordesa neurosensorial, com dels alumnes derivats per

sospita de pèrdua auditiva.

Informar dels alumnes de nova detecció amb sordesa neurosensorial que es

detecten al llarg del curs escolar.

• Relació amb els serveis mèdics:


Una de les funcions més importants de les que realitzen els

audioprotesistes dels CREDA és la valoració audiològica. D’això, se’n

desprèn la importància i la necessitat de coordinació amb els diferents

serveis mèdics i sanitaris.

La col·laboració s’estableix pels següents temes:

- Per a comentar la valoració audiològica (audiometría) complementaria al

diagnòstic mèdic, ja realitzat, mitjançant proves objectives.

- Per a descartar contraindicacions clíniques en el cas d’adaptació

audioprotètica.

- Per a control i seguiment dels problemes d’orella mitjana en cas

d’alumnes amb sordeses mixtes.

- Per a la valoració de possibles candidats a implant coclear.

• Relació amb els gabinets audioprotètics:

L’audioprotesista del CREDA és el professional del servei educatiu que

proporciona la prescripció audioprotètica (descrita al punt 2 d’aquest

document) a les famílies per a adquirir els audífons en un gabinet

audioprotètic que trien lliurement.

La coordinació amb els professionals d’aquests gabinets és realitza per a:

- Aconseguir que els motlles adaptadors s’ajustin correctament (siguin

estancs).

- Solucionar problemes de funcionament i reparar avaries dels audífons.

- Donar a conèixer novetats tecnològiques.


• Relació amb el CAD/ICASS:

Els alumnes amb sordesa neurosensorial es deriven al CAD/ICASS per a la

tramitació del certificat de disminució. S’informa a les famílies de l’itinerari a

realitzar i de la documentació que han de lliurar, així com dels ajuts

econòmics per a l’adquisició d’ajudes tècniques.

• Relació amb els CDIAP

Oferir eines i pautes de detecció de possibles pèrdues auditives a aquells

professionals que sospitin de l’existència d’una hipoacúsia.

Col·laborar amb els CDIAP per a que els infants de 0-3 anys atesos per

aquests serveis dels que es sospiti sordesa, es derivin convenientment als

serveis mèdics per al seu diagnòstic.

Comentari i devolució de la valoració audioprotètica realitzada dels infants

derivats.

Realitzar sessions d’intercanvi i assessorament sobre eines per a realitzar

un screening auditiu als infants de 0 a 3 anys mitjançant instruments

musicals i joguines sonores calibrades, sonòmetres, ...

• Relació amb els serveis socials:

Relació i coordinació amb els serveis socials en casos puntuals, per

aconseguir realitzar lítinerari mèdic i administratiu correcte. Així mateix,

ajuts econòmics, tant per a pròtesis auditives com per a ajuts tècnics per

millorar la comunicació.


Itinerari de derivació

Els alumnes sords venen adreçats al CREDA diagnosticat pel metge ORL d’un

Hospital de Referència on li han realitzat una bateria de proves audiològiques

objectives (Timpanometria, OEA, PEATC, PEAee) confirmant una sordesa

neurosensorial i o transmissiva crònica.

L’audioprotesista del CREDA complementa el diagnòstic ORL realitzant la

valoració mitjançant les proves audiològiques subjectives que serviran per a

determinar el grau de pèrdua auditiva, la morfologia de la corba i la prescripció

protètica adequada a l’edat i sordesa de l’alumne. Així mateix, l’audioprotesista

i el/la psicopedagog/a inicien el procés d’acollida a la família per atendre les

preocupacions dels pares, així com per a informar sobre l’audició, la sordesa,

les pròtesis auditives, les repercussions de la sordesa i de tots els mitjans

tècnics i educatius per a donar resposta a les necessitats educatives de l’infant

sord.

D’aquesta manera s’inicia l’atenció d’un infant amb sordesa neurosensorial i

amb sordesa transmissiva permanent des d’un CREDA. A continuació es

realitza la valoració psicopedagògica i lingüística i la posterior intervenció

logopèdica en funció de les necessitats de l’alumne.

Tot el procés es resumeix en el següent esquema:


Screening Auditiu

Diagnòstic ORL

Valoració audiològica complementària al CREDA

Prescripció audioprotètica Adaptació

protètica

Seguiment de l’adaptació

Valoració pisolingüística

Informació als Centres Docents

Intervenció logopèdica

Atenció a les famílies

9. Elaboració de recursos i materials, participació en estudis de recerca i actualització permanent dels professionals.

• En relació a la elaboració de recursos i materials:

En el marc del treball interdisciplinari propi del servei, els/les audioprotesistes

han de renovar de forma constant els protocols d’actuació de les seves rutines

exploratòries, el que comporta una permanent revisió dels procediments

metodològics, així com de la incorporació de nou material per la realització de

les diferents tasques audioprotètiques.

Igualment, cal revisar de forma constant els recursos que s’utilitzen en

l’assessorament a famílies i diferents professionals sobre la sordesa, les

pròtesis auditives i d’altres ajuts tècnics.

• En relació als estudis de recerca:

L’audioprotesista, al igual que la resta dels professionals del CREDA, pot

col·laborar activament en el desenvolupament d’estudis de recerca dirigits per

grups d’investigació de diferents entitats que puguin demanar la col·laboració

del Departament d’Ensenyament. Així, cal contemplar la possibilitat de

col·laboració amb Universitats, serveis mèdics, etc. en la recerca científica que

es desenvolupa en l’àmbit de la sordesa.

Així mateix, dins del funcionament intern, i en funció de les necessitats del

CREDA , es realitzen revisions tècnico-pràctiques dels procediments i materials

emprats en la valoració, el seguiment i l’ajustament audioprotètics, per tal

d’anar-los adaptant a les noves necessitats i possibilitats tècniques.


• En relació a l’actualització permanent :

L’impacte de les principals innovacions tecnològiques en el camp de

l’audiologia i l’audiopròtesi, així com les especificitats del lloc de treball d’un

audioprotesista en el sí d’un servei educatiu com ho és un CREDA, determinen

un aprofundiment constant en l’evolució de la tecnologia de les pròtesi auditives

(audiòfons, implants coclears, etc.) i d’altres ajuts tècnics (sistemes de FM,

ajuts tècnics per a la llar, etc.).

Així mateix, es fa necessària la incorporació a les rutines de treball,

l’actualització constant del hardware i del software de programació d’audiòfons

digitals proporcionats pels diferents fabricants de pròtesis auditives.

D’aquí es desprèn la importància d’una constant informació i formació de les

novetats en el sector de l’audiopròtesi.

En aquest sentit, cal destacar que el Servei de Formació i Desenvolupament de

la Subdirecció General de Personal d’Administració i Serveis organitza

anualment cursos de formació específica continuada adreçats als

audioprotesistes dels CREDA, amb l’objectiu de proporcionar eines que

permetin evolucionar de forma unificada amb el avenços tecnològics.


Glossari


Adaptació protètica: Utilització de pròtesis auditives, audiòfons i/o implants coclears, com alternativa o complement mèdic i/o quirúrgic de les sordeses neurosensorials i/o transmissives cròniques o permanents. Aquesta adaptació protètica vindrà determinada per les característiques de la pèrdua auditiva.

Ajudes tècniques: Aparells que faciliten a la persona sorda la interacció amb el seu entorn social. Aquestes ajudes actuen per a millorar la comunicació (emissores de FM, aparells amplificadors, amplificador telefònic, de televisió, fax…) o per a facilitar l’autonomia en situacions quotidianes (despertadors vibrotàctils, avisadors lluminosos del timbre de la porta, del plor del nadó,...)

Ajut electroacústic:Veure “ajudes tècniques”.

Anamnesi: Obtenció de dades personals, mèdiques, familiars, evolutives…de l’infant mitjançant l´ entrevista amb la família com a informació complementària en el procés de valoració audioprotètica.

Audiòfon:

Dispositiu actiu destinat a millorar, corregir o rehabilitar l’audició dels deficients auditius mitjançant una adaptació de les seves característiques electroacústiques específiques i apropiades a les capacitats de percepció i tolerància de l’infant sord. Hi ha diferents tipus d’audiòfons:

- Retroauricular: Audiòfon que es situa darrera del pavelló auricular i condueix el so mitjançant un tub acoblat a un motlle inserit al canal auditiu extern.

- Intrauricular: Audiòfon que es col·loca al pavelló auricular (ocupa l’espai que ocupa el motlle en el tipus anterior.

- Intracanal: Audiòfon que queda inserit en el conducte auditiu extern. L’usuari pot manipular els controls sense treure-se’l.

- Vibrador ossi: Audiòfon composat per un vibrador col·locat en la mastoides i un amplificador.

Audiologia:Ciència que estudia l’audició i les seves alteracions.

Audiograma:És la gràfica que mostra el nivell d’audició a les diferents freqüències

examinades.

Audiometria:És l’exploració audiològica que ens permet valorar l’estat de les capacitats auditives de la persona valorada.


Audiometria tonal liminar:És l’exploració audiomètrica que ens permet obtenir el llindar d’audició de l’infant. Per a determinar el llindar d’audibilitat s’envien estímuls a diferents freqüències i intensitats. En cas de realitzar l’estimulació mitjançant els auriculars s’obté la denominada via aèria a cadascuna de les orelles, realitzada mitjançant vibrador ossi es determina l’estat de la via òssia igualment a cadascuna de les orelles i en camp lliure amb altaveus determina l’estat de la via aèria binaural .

Audiometria tonal en camp lliure observacional:És un tipus d’audiometria tonal que ens permet obtenir el llindar auditiu del nen mitjançant la observació de la seva conducta global (moviments corporals, reflexes, canvis de conducta…)Per a realitzar-la s’ envien estímuls modulats en freqüència ( to warble), a diferents intensitats a través dels altaveus que conformen el camp lliure.

Audiometria tonal lúdica:És un tipus d’audiometria tonal que ens permet obtenir el llindar auditiu de l’infant mitjançant el condicionament basat en el joc.

Audiometria tonal supraliminar:És un tipus d’audiometria tonal que mitjançant estímuls per sobre del llindar auditiu ens permet establir ,entre d’altres paràmetres :el llindar subjectiu d’ incomoditat, el nivell subjectiu de confort, les distorsions d’intensitat, les distorsions d’alçada, distorsions de temps …

Audiometria Verbal:És un tipus d’audiometria que ens permet establir el llindar de detecció, discriminació i intel·ligibilitat per al llenguatge. Per a la seva realització s’utilitzen estímuls verbals balancejats.

Corba audiomètrica:Representació gràfica a l’audiograma dels llindars auditius obtinguts en les diferents freqüències i intensitats.

Dinàmica residual: Diferència existent entre el llindar d’audició i el llindar d’incomoditat.

Distorsió per intermodulació:Els productes de distorsió d’intermodulació són generats pel propi audiòfon quan es presenta un to pur composat per dos tons. Aquests productes de distorsió es generen per a la no linealitat de la funció de transferència de l’audiòfon. Al presentar més d’un to pur en un sistema que no es completament lineal els tons interactuen i es generen nous tons que es modulen mútuament i generen distorsió d’intermodulació. És un paràmetre estandaritzat - normativa International Electronichal Comission (IEC)- de verificació del correcte funcionament d’un audiòfon.


Distorsió per Freqüència Diferenciada.Aquests tipus de distorsió es produeixen a l’estimular un audiòfon amb dos tons simultanis de freqüències diferents, las normes IEC determinen que la diferència entre els dos tons tenen que ser de 125 Hz. És un paràmetre estandaritzat - normativa International Electronichal Comission (IEC)- de verificació del correcte funcionament d’un audiòfon.

Distorsió harmònica:Amplificació no linial d’un audiòfon produint tons o sorolls que no estaven presents en el só d’entrada original. És un paràmetre estandaritzat - normativa International Electronichal Comission (IEC)- de verificació del correcte funcionament d’un audiòfon.

Guany de referència:Prova que serveix per a mesurar el grau dájust de control de guany de l’audiòfon que proporciona un nivell de pressió de so de sortida en el simulador d’orella de 15 +/- 1 dB menor que el nivell de sortida màxima (90 dB) per a un nivell de pressió de so d’entrada de 60 dB a la freqüències de prova de referència (1600 o 2500). És un paràmetre estandaritzat - normativa International Electronichal Comission (IEC)- de verificació del correcte funcionament d’un audiòfon.

Guany protètic tonal:Diferència quantitativa entre l’audició de l’infant i la que s’obté amb la protetització.

Guany protètic verbal:Diferència qualitativa entre l’audició de l’infant i la que s’obté amb la protetització.

Impedianciometria:Conjunt de proves objectives ( timpanometria i reflex estapedial) que serveixen per a comprovar l’estat de l’orella mitjana i la tolerància a nivells d’intensitat elevada.

Implant coclear:És un dispositiu electro-acústic que intenta suplir la funció de la còclea. L’implant converteix els sons ambientals en estímuls elèctrics que són enviats directament al nervi auditiu. L’implant va dirigit a persones amb sordesa profunda bilateral que no es beneficiïn, o ho facin mínimament, de la utilització de pròtesis auditives.

Llindar d’audibilitat:És el nivell de pressió sonora (intensitat mesurada en decibels) a partir del qual la persona és capaç de percebre un determinat to.

Llindar d’incomoditat:És el nivell de pressió sonora (intensitat mesurada en decibels) a partir del qual la persona percep un determinat to com a desagradable o dolorós.


Mesura REM:Mesures d’Orella Real. Prova que es realitza per a comprovar el grau d’adaptació protètica mitjançant una sonda que mesura el nivell de pressió acústica de l’audiòfon a nivell timpànic.

Motlle adaptador:És la peça feta a mida de diferents materials que fa de nexe d’unió entre l’audiòfon i el conducte auditiu extern i s’encarrega de transmetre el so amplificat.

OEA: Otoemissions Acústiques. Prova objectiva d’screening auditiu que es realitza en l’àmbit sanitari que informa de l’estat i el funcionament de les cèl·lules ciliades externes de la còclea.

Otoscòpia:Observació per a verificar l’estat de l’orella externa (conducte auditiu extern i timpà).

Peep-show:Tècnica audiomètrica de condicionament lúdic.

Pèrdua auditiva HAIC:Valor resultant de la mitjana aritmètica de la pèrdua auditiva existent en les freqüències 500, 1000, 2000 i 4000 Hz

Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral (PEATC):És una prova objectiva realitzada en l’àmbit hospitalari, que ens dóna informació del grau de pèrdua auditiva entre les freqüències de 2000 i 4000 Hz. La seva realització no precisa de la col·laboració de l’infant.

Pròtesis auditiva:Veure “audiòfon” o “implant coclear”.

Prova d’Ewing:Prova de reacció al so que té com a objectiu avaluar si l’infant d’entre 7 i 9 mesos mostra una bona capacitat de reacció i atenció a certs estímuls sonors propis de la vida quotidiana ( sonall, plat, got, cullereta…) d’intensitat relativament fluixa. Serveix, conjuntament amb d’altres proves, per a la detecció precoç de la sordesa neurosensorial.

Prescripció Protètica:És una descripció de les característiques electroacústiques que han de reunir els audífons i/o motlles adaptadors adequats a les capacitats auditives del nen sord que n’ha de fer ús.

Prova del nom:Prova de valoració audiològica en la que fem servir com estímul exploratori el nom del nen que estem explorant.


Prova de resposta a la veu de la mare: Prova de valoració audiològica en la que fem servir la veu de la mare com estímul exploratori.

Proves audiològiques: Conjunt de proves destinades a obtenir informació del funcionament de l’orella i de les capacitats auditives.

Proves audiològiques objectives: S’anomena així a aquelles proves audiològiques mitjançant les quals es pot obtenir la informació necessària sense col·laboració de la persona examinada.

Proves audiològiques subjectives: Proves audiològiques que requereixen la col·laboració del subjecte, directa o indirecta, per tal de poder obtenir la informació.

Rendiment funcional de les pròtesis auditives: És el màxim rendiment o benefici auditiu que es pot obtenir amb els audiòfons en relació a la pèrdua auditiva i a les condicions de cada subjecte. Es tracta d’una valoració quantitativa i qualitativa.

Rendiment protèticVeure rendiment funcional de les pròtesis auditives.

Rendiment protètic tonal:Veure “guany protètic tonal o quantitatiu”.

Rendiment protètic verbal:Veure “guany protètic verbal o qualitatiu”.

Soroll intern :És un soroll generat pel propi sistema de funcionament de l’audiòfon. Suzuki:Tècnica audiomètrica subjectiva de resposta d’orientació condicionada. (ROC)

To Warble (To modulat) : És un to modulat en freqüència resultant de produir una sèrie de variacions ràpides de la freqüència, al voltant d'un so principal . Valoració audioprotètica :Valoració periòdica per tal de comprovar si el perfil audiològic de l'alumne es manté estable i al mateix temps verificar el bon funcionament dels audiòfons, el rendiment protètic de l'alumne i l'estat dels motlles adaptadors. Valoració protètica : Veure “valoració audioprotètica”.


Referències bibliogràfiques


• ALEMANY,J et al. (2005). Anàlisi qualitativa de l’ús de l’emplaçament de

sistemes de freqüència modulada en el context escolar. Alacant:

Programa Infantil Phonak

• ANGULO,A. BLANCO, J.L. y MATEOS, F. (1997). Audioprótesis: Teoría

y práctica. Barcelona: Masson.

• BARAJAS, J., MENCHETA, E. y SAINZ, M.(1983) Potenciales Evocados

Auditivos. XXV Reunión anual de la SEORL.

• BARLET, X. y GRAS, R. (1995). Atención temprana del bebe sordo.

Analisis de una experiencia. Barcelona: Masson

• CALVO, J.C. (1999). La sordera. Un enfoque socio-familiar. Salamanca:

Amarú.

• De CARDENAS, R. M. y MARRERO, V. (1994). Cuadernos de

logoaudiometria. Madrid: UNED

• De QUIROS, J.B. y d’ELIA, N.(1982). La audiometría del adulto y del

niño. 2º Ed. Buenos Aires: Paidós

• De SEBASTIAN, G. (1987). Audiologia practica. 4ª Ed. Buenos Aires:

Panamericana

• DIX, M. Y HALLPIKE, C. (1947). The peep-show: a new technique for

pure-tone audiometry in young children. Br. Med. J, nº 24, pp. 719-722.

• EHRET, G. y ROMAND, R. (1997). The central auditory system. Oxford:

Oxford University Press

• FRYE, G. (2001). Testing Digital Hearing Instruments. Hearing Review.

www.hearingreview.com/articlesASP?.Articleld=H0008f01.

• GAVILAN, J. (1988). Fonoaudiologia para educadores. Madrid: UNED.

• GELIS; C. (1993). Bases techniques et principes dáplication de la

prothese auditive. Montpellier: Sauramps médical.

• GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D

ÉNSENYAMENT.(1998) Marc d’actuació dels CREDA.(Document d´ús

intern).


• GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SANITAT I DE

SEGURETAT SOCIAL. Protocols de Medecina preventiva a l’edat pediàtrica.

Programa de seguiment del nen sa. Oto-rino-laringologia(pagines 119-133).

• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (1998). Els Audiòfons: aspectes tècnics i

educatius per a una bona adaptació protètica. .(Document d’ús intern).

• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (2000).Valoración audiológica en niños

de 0 a 3 años: adaptaciones metodológicas y análisis de las respuestas.

Boletín de AELFA nº 2, pp.18-25

• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (1996). Valoración audioprotésica y

lingüística en alumnos deficientes auditivos de 3 a 8 años. Rev. Logop.

Fon., Audiol. Vol. XVI, nº2 (63-71).

• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (1998).Valoración audioprotésica y

aceptación de los audífonos en adolescentes sordos. Rev. Logop. Fon.,

Audiol. Vol. XVIII, nº2 (63-74).

• GOTZENS, A.M. y MARRO, S. (2001). Sordera y percepción auditiva.

En BUSTOS, I. La percepción auditiva: un enfoque transversal. Madrid:

ICCE.

• HALLOWELL,D. (1985).Audición y sordera. México: Ediciones

Científicas, La Prensa Médica Mexicana

• HUARTE, A. y col. (1996). Protocolo para la valoración de la audición y

el lenguaje, en lengua española en un programa de implantes cocleares.

Acta otorrinolaringologica española. Vol 47, suplemento 1.

• JUAREZ, A. y MONTFORT, M. (2001). Algo que decir. Manual de

orientación para los padres de niños con sordera de 0 a 5 años. Madrid:

Entha.

• LAFON, J.C. (1987). Los niños con deficiencias auditivas. Barcelona:

Masson

• LÖWE, A. (1981). Audiometría en el niño. Implicaciones pedagógicas.

Buenos Aires: Panamericana

• LÖWE,A. (1982). Detección, diagnóstico y tratamiento temprano en

niños con problemas de audición. 2º ed. Buenos Aires: Panamericana.

• MANRIQUE, M. y HUARTE, A. (2002). Implantes cocleares. Barcelona:

Masson


• MARTIN, M. (1995). Speech Audiometry. 2ª Ed. London: Whurr

Publishers

• McCORMICK, B. (1993). Paediatric Audiology 0 a 5 years. 2ª Ed.

London: Whurr Publishers.

• MIRO,J. (1995). La figura de un audioprotesista en un CREDA. Revista

FIAPAS, nº 45 pp, 20-22

• MIRO, J. (1999). Estudio comparativo entre los valores audiometricos

tonales y verbales. Revista ANA nº 22, pp. 26-37

• MIRO, J. (1999). Funcionamiento de las prótesis auditivas en niños.

Revista ANA nº 23, pp. 12-14

• NORTHERN, J. L. y DOWNS J. L. (1979). Audiometría clínica.

Barcelona: Masson

• OSGUTHORPE, JD; MELNICK, W.(1991) Clínicas

Otorrinolaringológicas de Noerteamérica. Volumen 2. Audiología Clínica.

Editorial Interamericana.

• PASCOE, D. (1994). El uso efectivo de los restos auditivos. III

Symposium de Audiologia. México

• PASIK, Y. (1994). Audioprotesis: enfoque médico, fonoaudiológico y

electroacústico. Buenos Aires: El Ateneo.

• PERELLÓ, J. (1996).Evaluación de la voz, el lenguaje y la audición.

Barcelona: Lebon

• PORTMANN, M. (1979). Audiometría clínica. Barcelona: Masson

• QUERALT, M. (2000). La adaptación de audífonos a niños/as en edades

tempranas. Revista Comunicar nº 13, año VI, pp.14-15

• RAMIREZ, R.A. (1991). Conocer al niño sordo. Madrid: CEPE

• Ricketts, T. (2002). Digital Hearing Aids: Current “State-of.the-Art”.

American Speech-Language-Hearing Association.

• SILVESTRE, N. (1998). Sordera. Comunicación y aprendizaje.

Barcelona: Masson

• SPEAKS C.E. (1992). Introduction to sound. San Diego: Singular

Publisher.

• SUZUKI, T. y OGIBA, T. (1961). Conditioned orientation reflex

audiometry. Archives of otolaryngology. nº 74: 192-198.


• TORRES, S. (1999). Deficiencia Auditiva. Guía para profesionales y

padres. Málaga: Aljibe.

• TYLER, R. (1993). Cochlear Implants. Audiological Foundations.

London: Whurr Publishers.

• VARIS AUTORS. (2002). Challenges in Optimizing Oral Communication

in Children with Cochlear Implants. American Speech-Language-Hearing

Association. Vol. 33 nº 3.

• YOST, W. (1994). Fundamentals of hearing. An introduction. London:

Academic Press


Documents

Marc d’Actuació dels CREDA - xtec. · PDF fileGeneralitat de Catalunya Departament d’Educació Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa Marc d’Actuació dels