3
Una producció del departament d'Esports de TV3 dedicada al que va ser tècnic del F. C. Barcelona. A través dels records i de les seves opinions, diferents personatges van dibuixant el retrat de la figura del Tito Vilanova i desvelen els trets principals de la seva personalitat i com tot això es traslladava a la seva feina com a entrenador del primer equip del Barça. Amb els testimonis de Jordi Roura, Aureli Altimira, Jaume Torras, Carles Rexach, Leo Messi, Gerard Piqué, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Josep Maria Bartomeu, Andoni Zubizarreta, Ariadna Oltra i Sandro Rosell. 23/04/2015 Resum de 5’ 24’’

Marcats per Tito Activitats Complementàries Al Video

  • Upload
    jmv

  • View
    215

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Descripció i activitats complementàries al video de youtube https://www.youtube.com/watch?v=JQneKT_az_o

Citation preview

  • Una producci del departament d'Esports de TV3 dedicada al que va ser tcnic

    del F. C. Barcelona. A travs dels records i de les seves opinions, diferents

    personatges van dibuixant el retrat de la figura del Tito Vilanova i desvelen els

    trets principals de la seva personalitat i com tot aix es traslladava a la seva

    feina com a entrenador del primer equip del Bara.

    Amb els testimonis de Jordi Roura, Aureli Altimira, Jaume Torras, Carles

    Rexach, Leo Messi, Gerard Piqu, Xavi Hernndez, Andrs Iniesta, Josep

    Maria Bartomeu, Andoni Zubizarreta, Ariadna Oltra i Sandro Rosell.

    23/04/2015

    Resum de 5 24

  • LA INTELLIGNCIA EMOCIONAL I EL DOL.

    Un dels aspectes de la intelligncia emocional s el tema del dol.

    El sentiment de prdua s diferent en cada persona perqu est directament relacionat amb

    les pors ms profundes, s per aquest motiu que unes persones reaccionen amb un desconsol

    profund davant prdues mnimes i poden enfrontar prdues ms importants amb un esperit

    ms positiu.

    Podries ficar algun exemple que coneguis daquesta aparent contradicci que es plantejava en

    el pargraf anterior?(( En forma de debat sexposen a la classe))

    Els psiclegs acostumen a encarar el tema del dol a partir daquest decleg que et proposem,

    per parelles intenteu recordar un cop en qu hageu tingut experincies prpies o alienes en

    que, positiva o negativament passi all de qu parla cada apartat. ((si queda poc temps sels hi

    pot dir que en trin))

    (1) Totes les persones no reaccionen igual davant la mort d'un sser estimat.

    (2) Dissimular el nostre dolor no condueix a res positiu: bloqueja la comunicaci amb altres

    familiars que poden estar sentint el mateix que nosaltres.

    (3) Desprs de la mort d'un sser estimat s normal que el mn es torni catic i insegur.

    (4) Durant el dol s'ha de seguir un control mdic peridic per prevenir, tractar a temps o

    controlar certes malalties que poden aparixer o empitjorar.

    (5) Si hi ha factors de risc d'un procs de recuperaci complicat o difcil, consulteu als

    especialistes en dol.

    (6) Un dels aspectes ms importants per facilitar la recuperaci dels adults que han perdut un

    sser estimat s l'educaci en el dol, i la tcnica ms important s la del consol.

    (7) El reviure l'experincia (la causa de la mort o el que va conduir a aquesta) facilita la

    integraci de la realitat de la prdua (tot el contrari al que la gent sol fer).

    (8) El primer pas a donar quan es vol ajudar a alg que intenta refer-se i recuperar-se de la

    prdua d'un sser estimat s l informar-se, aprendre la cultura del dol.

    (9) Es pot o no plorar? Si em colpejo la canyella, si em cremo, si moperen, si alguna cosa em

    surt malament, si em roben el cotxe o un objecte familiar molt valus, etc., puc plorar amb

    mplia llibertat i plena justificaci. Totes aquestes circumstncies sn doloroses. Perqu no he

    de plorar llavors davant una situaci que em produeix un DOLOR TOTAL? Fa mal l'nima, el

    passat, el present, el futur. Fa mal la vida.

    Aix, no noms es pot plorar, sin que a ms, s sa.

    (10) s important recuperar les nostres activitats quotidianes en la mesura del possible. Aix

    permet prendre conscincia que la nostra vida desprs de la prdua pot continuar, i fins i tot

    ser una vida ms agradable de la que ara tenim.

    ((Es plantegen als alumnes les 4 caracterstiques del dol i desprs de llegir-les han dintentar

    trobar-les al resum del reportatge: marcats per tito.))

  • La idea que la resposta psicolgica a la prdua segueix una progressi ordenada de fases en el

    dol est ben acceptada pels professionals i pel pblic en general Bowlby i Parkes van proposar

    4 fases en el dol:

    Commoci-estaborniment. Moment de xoc on no hi ha comunicaci. Encara que ho sembli la

    persona no sadona de la situaci.

    Enyorana-recerca: En aquesta fase la persona parla, parla molt per no escolta. Per la

    persona que la intenta ajudar s fora frustrant.

    Desorganitzaci-desesperana: En aquesta fase la persona afectada ja pot escoltar i compartir,

    per els consells no solen ajudar, cal noms acompanyar-la i comprendre-la.

    Reorganitzaci: s bo fer saber a aquesta persona que sempre estars disponible si et

    necessita i que li donars distncia quan ho vulgui. Quan passi el temps dna-li oportunitat de

    parlar de la persona que ha perdut, perqu de vegades encara que sobrin les ferides s bo

    parlar-ne.

    Per acabar passarem un petit vdeo y vosaltres heu de posar a quina fase del dol pertany cada

    escena i perqu, omplint la graella

    Fase del dol Quina s la millor manera dajudar?

    1

    2

    3

    4

    5

    6

    7

    8

    9

    10

    11

    12