masmallorca.es

# 25 - III Edition 2009 - 1,80€

masmallorca.es

más

allorcaCa los Camps

Balears: “Mestres de Llançament”Bodegues Macià Batle

Or de MallorcaFestivals de Música3 Itineraris Planícia

Cicloruta: Port de ValldemossaMTB: Ruta dels Miradors

Cranca Mediterrànea - Orquídea de Prat

Juan de la Rubia, orgueEl virtuosisme en la música per a orgue Església de Sant FrancescDimecres 3 de juny

Coral Juvenil Federativa de Palma i Orfeó Mayurqa Claustre de Sant FrancescPlaça de Sant FrancescDijous 4 de juny

Xavier Larson, saxoRamón López, piano Pati de Cal Marqués de la Torre (Col·legi Oficial d’Arquitectes) Divendres 5 de juny

Duo Cassadó Claustre de l’antic convent de Santa MargalidaDissabte 6 de juny

Camerata Sa Nostra Claustre de MontisionDiumenge 7 de juny

CORPUS A PALMA 2009. Festes de Primavera: Cicle de Concerts

Ana LaanCasal SollericPasseig del Born, 27Dimecres 10 de juny

Jingxian Xie Antic quarter d’IntendènciaDijous 11 de juny

Miranda Jazz Quintet Fundació Bartomeu MarchDivendres 12 de juny

Banda Municipal de Música de Palma Can BergaDissabte 13 de juny

Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” Pati del Palau de l’AlmudainaDiumenge 14 de juny

Tots els concerts són gratuïts. Per als concerts dels dies 5, 6, 7, 11, 12, 13 i 14 de juny és necessari recollir invitacions. Concerts dels dies 3, 4 i 10 de juny són d’entrada lliure.

Recollida d’invitacions:- Anticipadament:

Punt d’Informació del Centre Històric de l’Ajuntament de Palma

Carrer de l’Almudaina, 9De 9 a 14 h, de dilluns a divendres

Oficina d’Informació TurísticaCasal SollericPasseig des Born, 27Tel. 971 729 634 de 9 a 20 h, de dilluns a diumenge.

- Abans del concert: a partir de les 20 h, a l’entrada del recinte.

CIRC BOUFON & GOPAngell (Acrobàcia, humor i música)Parc de la MarDes del 3 de junyDe dimecres a divendres a les 20,30Dissabtes a les 18h i 21h - Diumenges a les 18hTiquets al Servicaixa o a taquilla a la mateixa carpa des de les 17.00 fins les 20.30

CINEMA AL MUNICIPALEL DOCUMENTAL DEL MESRembrandt’s j’accuse (Conspiració i assassinat a La Ronda de Nit) de Peter Greenaway, Països Baixos, 2008, 90’

Versió original en anglès, subtitulada en català

Dies 2 i 16 a les 20,30Espectacle gratuït

Cicle CLÀSSICS DELS 70Las dos inglesas y el amor de François Truffaut, França (1971)

Dimarts 9 a les 20,30

Fraude d’Orson Wells, França/Iran/Alemanya (1973)

Dimarts 23 a les 20,30

Recuerda mi nombre d’Alan Rudolph, EUA (1978)

Dimarts 30 a les 20,30 - Espectacle gratuït

CONCERTS AL CARRER DE LA BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PALMAS’HORT DEL REI - Dies 2, 4, 9 i 11 a les 19hPARC DE SES ESTACIONSDies 16, 18, 23 i 25 a les 19h

MÚSICA PER PALMASes Voltes

Ball de bot: Balls i Tonades de Mallorca Diumenge 7 a les 11h

Dunia’s JazzDiumenge 14 a les 12h

Federació de Corals de les Illes Balears: Trobada de corals infantils i juvenilsDiumenge 21 a les 12h - Espectacles gratuïts

Teatre Municipal Xesc FortezaUnió Musical Nostra Terra Dissabte 6 a les 18h - Espectacle gratuït

12

22

Depòsit Legal: P.M. 3158/2006

_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 Carrer d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears _Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 971 575 211

_Director creatiu: Jaume Estévez _info@masmallorca.es _Directora d’art: Maria Victoria Sintes _maria@masmallorca.es _Administració: Gestoria Antich

_Col·laboren: Marga Albertí - Sinto Sanz - Es Xaragall - Xmtb.es Pere Vicens - Xisco Lladó - Xisco Munar - Isabel Cerdà Franscisca Adrover - Antoni Motoso - Carlos Pons

_Traduccions: Judith Kraus - Rachel Spencer

Hallo,Der Sommer ist da und wir von ‘Más

Mallorca’ möchten, dass Sie die Insel in vo-llen Zügen genießen! In dieser Ausgabe em-pfehlen wir Naturliebhabern, die Bucht Cala des Camps und das wunderschöne Landhaus Planícia zu besuchen. Natürlich schlagen wir Ihnen auch diesmal wieder eine Radtour vor: die Route der 5 Aussichtspunkte und den Ha-fen von Valdemossa. Auf unserer Reise in die Vergangenheit stellen wir Ihnen die sage-numwobenen mallorquinischen Honderos vor und erzählen von den traditionellen Kalköfen. Das Interview widmen wir Ramon Servalls, dem Vorstand des Weinkellerei-Verbands der Balearen. Außerdem geben wir einen kleinen Vorgeschmack auf den ereignisreichen Kon-zertkalender im Sommer. In unserem Teil über die Tier- und Pfl anzenwelt Mallorcas erfahren Sie mehr über die mediterrane Seespinne und die Wiesenorchidee.

Viel Spaß beim Lesen und einen schönen Sommer!

Hello,Summer has arrived and here at ‘Más Mallorca’ we want you to get the most out of our

island. In this issue, we recommend lovers of the open air to visit Cala des Camps and the beautiful Planícia country estate. Not forgetting, of course, our cyclotourism routes: the 5 Viewpoint Route and Valldemossa Port. In our tour of the past, we resurrect the mythical Ma-llorcan slingers and describe the traditional lime ovens. Our interview section features Ramon Servalls, president of the Balearic Wine-Producers Association, and we give details on the packed calendar of summer concerts. The European Spider Crab and the Wild Orchid are our choices for this month’s Fauna and Flora.

Happy reading... and happy summer!

mas

mal

lorc

a.es

#25

Hola, L’estiu ja és aquí i a ‘Más Mallorca’ volem que

gaudeixis de l’illa. En aquesta edició recomanem als amants de l’aire lliure visitar Caló des Camps i la bella fi nca de Planícia. Sense oblidar les nostres propostes cicloturistes: la Ruta dels 5 Miradors i el Port de Valldemossa. A la nostra volta al passat re-cuperem els mítics foners mallorquins i parlem sobre els tradicionals forns de calç. Dediquem l’entrevista a Ramon Servalls, president de l’Associació de Bo-deguers de les Balears, i anticipem l’ajustat calen-dari de concerts de estiu. La Cranca Mediterrània i l’Orquídia de Prat són les nostres propostes a Fau-na i Flora.

Feliç lectura... i feliç estiu!

16

42

36

46

pag. 8

Index

Hola, El verano ya está aquí y con ‘Más Mallorca’

queremos que disfrutes de la isla. En esta edi-ción recomendamos a los amantes del aire libre visitar Caló des Camps, conocer la Cova des Pas de Vallgornera y la bella fi nca de Planícia. Sin olvidar nuestras propuestas cicloturistas: la Ruta de los 5 Miradores y el Port de Valldemossa. En nuestra vuelta al pasado recuperamos a los míti-cos honderos mallorquines y hablamos sobre los tradicionales hornos de cal. Dedicamos la entre-vista a Ramon Servalls, presidente de la Asocia-ción de Bodegueros de Baleares, y anticipamos el apretado calendario de conciertos del vera-no. La Cranca mediterránea y la orquídea de Prat son nuestras propuestas en Fauna y Flora.

Feliz lectura... y feliz verano!

mercats, fires i festesmarkets and fairs / märkte und messen

Dilluns / lunescaimari, calvià, lloret de Vistalegre, manacor, mancor de la Vall, montuïri. Palma: plaça major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).

DimArts / mArtesAlcúdia, s’Alqueria blancas’Arenal, Artà, campanet, Galatzó, llubí, Pina (Algai-da), Porreres, Portocolom (felanitx), santa margalida.Palma: can Pastilla, Pere Garau, santa catalina.

Dimecres / miÉrcolesAndratx (els no festius), sa cabana (marratxí), capdepera, colònia de sant jordi, llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), san-tanyí, selva, sencelles, sineu, Vilafranca.Palma: s’Arenal, es coll d’en rabassa, son roca.

Dijous / jueVess’Arenal (llucmajor), Ariany, calonge (santanyí), campos, consell, inca, Pòrtol, ses sali-nes, sant joan, sant llorenç des cardassar.Palma: can Pastilla, Pere Garau, santa catalina.

DiVenDres / ViernesAlgaida, binissalem, can Picafort, inca, llucma-jor, maria de la salut, es Pont d’inca (marratxí), son carrió, (sant llorenç des cardas-sar), son ferrer (calvià), son servera.Palma: plaça major (mercat d’artesans), la Vileta.

DissAbte / sÁbADoAlaró, badia Gran(llucmajor), búger, bunyola, cala rajada (capdepera), campos, costitx, esporles, s’horta (felanitx), lloseta, magaluf (calvià), manacor, Portocolom (felanitx), santa eugènia, santa margalida, santanyí, sóller. Palma: baratillo (avingudes), Pere Garau, santa catalina, son ferriol, plaça major.

DiumenGe /DominGoAlcúdia, consell, felanitx, inca, llucmajor, muro, sa Pobla, Pollença, Portocristo, santa maria, Valldemossa.

juny1 Al 26 De juliol - AnDrAtx:“myth of chilDhooD mito De lA niÑeZ”lugar: ccA Kunsthalle

4 - Deià:xxxi festiVAl internAcionAl De musicA De Deià 2009obras de rossini, haendel, Gounod y liszt

5 Al 3 D’AGost - PAlmA:exPosición: “reGistros De lA simetrÍA brAZAmiAnA” lugar: GAlerÍA AtAlAyArisKAlc/ son serra Parera, nº 3, 07010 Palma

5 - cAs concos (felAnitx):exPosición: Axel KentschGaraje del Arte, frente a la iglesia

6 i 7 - llosetA:firA De lA sAbAtA

7 biniAli (sencelles):jocs tÍPics mAllorQuins

11 - Deià:xxxi festiVAl internAcionAl De musicA De Deià 2009rosa mateu, sopranoAnna ferrer, piano“la cancion española”

mercats setmanals:

7

Agenda / Diary / Veranstaltungskalender12 - cAs concos (felAnitx):concierto de percusión de ArmAnDo lorenteGaraje del Arte, frente a la iglesia

13 i 14 - son serVerA:firA De sAnt joAn

13 i 14 - selVA:firA De ses herbes

20 - PAlmA:AGriculturA, PAisAje y PAtrimonio: sA cAsA PAGesA. Visita a la localitat d’esporles – 971 719531

25 - Deià:xxxi festiVAl internAcionAl De musicA De Deià 2009ensemble “la cuarentena”sergio bustos, leo juanes, Alfredo oyaguez montero,

juliol10 - Porto cristo:firA nocturnA i ArtesAnA

11 Al 15 - cAlA bonA:firA ArtesAnAl

12 - sA cAlobrA:concierto en el torrent De PAreisconcierto coral

16 - Porto colom:firA mArinerA

25 - mAnAcor:x firA nocturA De sAnt jAume

26 - AriAny:Vi firA nocturnA

Agost8 - sAnt llorenç:xiii firA nocturnA A s’estAció

8 - cAn PicAfort:iii firA nocturA D’AGriculturA ecolòGicA

14 - son mAcià:xxV firA nocturnA

14 - mAriA De lA sAlut:V firA nocturnA D’oficis trADicionAls De lA PAGesiA

15 - s’illot:iii firA nocturnA

22 - consell:firA nocturnA ArtesAnAl

23 - felAnitx:firA De sAnt AGustÍ

28 - mAriA De lA sAlut:V firA nocturnA

28 - mAnAcor:ii firA De cAlA AnGuilA, cAlA menDiA i s’estAny D’en mAs

29 - PAlmA:AGriculturA, PAisAje y PAtrimonio: Visita per la Palma baixa i Alta: forn de la Glòria i de la Pelleteria 971 719531

masmallorca.esmasmallorca.es

Cala dels Camps Vells rep diferents noms, Cala des Camps, Ca los Camps, Ca los Cans o Caló’s Cans. Es treballa amb la hipòtesi que el topònim originari fos Caló des Cans.

Aquest talús està a 15 quilòmetres d’Artà, situat entre Punta de Calo’s Cans (mirador amb vistes panoràmiques excel·lents sobre Badia d’Alcúdia) i sa Cugassa, així com sota la mirada de l’Ermita de Betlem (construïda a 300 metres sobre el nivell de la mar) i sa Coassa (321 metres d’altitud).

Aquest racó costaner resulta de la combi-nació de la desembocadura de Torrent dels Cocons (procedent del comellar homònim) i de l’erosió marina, que han donat lloc a una cala de duna fòssil en forma de ve.

Aquesta platja verge bonica té una pen-dent de inclinació mitjana, còdols, un fons de pedres i la presència de tamarells propers a la vorera. També destaquen al seu talús la presència de diversos escars (varadors), així com un niu defensiu de metralladores de la Guerra Civil. A partir d’aquesta cala, la cos-ta es mostra més pelada i molt retallada.

LLOCS AMB ENCANT: CA LOS CAMPS, UN PORT PREHISTÒRIC

Aquest racó costaner bell s’hi troba a mig camí de la urbanització Betlem i Colònia de Sant Pere. En un bosc pròxim s’hi troba el ja-ciment prehistòric Talaoits de Can Pa amb Oli (“pa amb oli” fa referència a un plat de la gastronomia popular mallorquina, consistent en una llesca de pa pagès sobre el que es refrega un tomàtiga i se li afegeix oli).

COM ARRIBAR-HI DES DE ARTÀS’haurà de dirigir al carrer de Santa Mar-

galida, que als afores del municipi es con-verteix en la carretera Artà-Port d’Alcúdia (Ma-12). Continuarà per aquesta via fi ns a la cruïlla amb Ma-3331, en la qual torçarà a la dreta per incorporar-se a aquesta calça-da. Seguirà per aquesta via en direcció a la urbanització Colònia de Sant Pere. Una vegada hagi superat aquest nucli costaner, girarà a l’esquerra pel tercer vial. Conti-nuarà recte fi ns arribar a primera línia de costa, on torçarà a la dreta. Seguirà per aquest camí tallat fi ns que fi nalitzi. En aquest punt podrà estacionar el vehicle particular i podrà accedir a aquesta platja.

Recorregut: 14,5 km. Temps: 18 minuts.Longitud de la platja: 100 metres

8

Cala dels Camps Vells recibe diferentes nombres, Cala des Camps, Ca los Camps, Ca los Cans o Caló’s Cans. Se bara-ja la hipótesis que el topóni-mo primigenio fuese Caló des Cans (“calita de los perros”).

Este talud está a 15 kiló-metros de Artà, situada entre Punta de Calo’s Cans (mirador con vistas pa-norámicas excelentes sobre Badia d’Alcúdia) y sa Cugassa, así como bajo la mirada de la Ermita de Betlem (construida a 300 metros so-bre el nivel del mar) y sa Coassa (321 metros de altitud).

Este rincón costero resulta de la combinación de la desembocadura de Torrent dels Cocons (procedente del comellar homónimo) y de la erosión marina que han dado lugar a una en-senada de duna fósil en forma de uve.

Esta hermosa playa virgen tiene una pen-diente de mediana inclinación, cantos rodados, un fondo de piedras y la presencia de tama-rindos próximos a la orilla. También destacan en su talud la presencia de diversos escars

(varaderos), así como un nido defensivo de ametralla-

doras de la Guerra Civil. A partir de esta cala, la costa se muestra más pelada y muy re-cortada.

Este bello rincón costero se encuen-

SITIOS CON ENCANTO: CA LOS CAMPS, UN PUERTO PREHISTÓRICO

tra a medio camino de la urbanización Betlem y Colònia de Sant Pere. En un bosque próximo se halla el yacimiento prehistórico Talaoits de Can Pa amb Oli (“pan con aceite” hace refe-rencia a un plato de la gastronomía popular mallorquina, consistente en una rebanada de pan de hogaza sobre la que se restriega un tomate y se le añade aceite).

CÓMO LLEGAR DESDE ARTÀSe deberá dirigir a la calle Santa Marga-

lida, que en las afueras del municipio se con-vierte en la carretera Artà-Port d’Alcúdia (Ma-12). Continuará por esta vía hasta el cruce con Ma-3331, en el que torcerá a la derecha para incorporarse a esta calzada. Seguirá por esta vía en dirección a la urbanización Colònia de Sant Pere. Una vez haya superado este núcleo costero, girará a la izquierda por el tercer vial. Continuará recto hasta llegar a primera línea de costa, donde torcerá a la derecha. Seguirá por este camino cortado hasta que fi nalice. En este punto podrá estacionar el vehículo parti-cular y acceder a esta playa.

Recorrido: 14,5 km. Tiempo: 18 minutos. Longitud de la playa: 100 metros

10

PLACES OF SPECIAL INTEREST:

This coastal corner is the result of the mouth of the Torrent dels Cocons (which comes from the comellar with the same name) and the ma-rine erosion which has formed a v-shaped sea inlet of fossil dune.

This beautiful virgin beach has a quite gentle slope, pebbles, a stony ground and the pre-sence of tamarisks next to the coastline. There are also some escars (dry docks) and a de-fense place from machine-gunning during the Civil War. From this cove on, the coast has less vegetation and becomes steeper.

This beach is located between the village of Betlem and Colònia de Sant Pere. In a forest nearby, which you can reach walking on the

trail which is parallel to the coast and passing the possessió (rural fi nca) Son Mascaró toward west, you will fi nd the prehistoric Talaiots de Can Pa amb Oli (“bread with oil” is a typical majorcan dish made of a piece of bread with tomato on in and a bit of olive oil).

HOW TO GET THERE FROM ARTÀStart out from calle Santa Margalida which

becomes carretera Artà-Port d’Alcúdia (Ma-12) on the outskirts of the municipality. Follow this road until the junction of Ma-3331, where you have to turn right to go onto this road. Stay straight toward the village of Colònia de Sant Pere. Turn left onto calle Major de la Colònia. Pass the coastal village and then turn left onto the third street. Stay straight until you reach the coast, where you have to turn right. Follow this street until the end. Here you can look for parking and reach this beach.

CA LOS CAMPS, A PREHISTORIC PORT

Distance: 14,5 - km. Time: 18 minutes. - Length of the beach: 100 m.

1111

REIZVOLLE ORTE:

Dieser Küstenfl ecken ist aus der Kombination der Mündung des Torrent dels Cocons (aus dem homellar gleichen Namens entstanden) und der Meereserosion entstanden, was zu einer Ree-de aus fossilierter Düne in „V“-Form geführt hat. Dieser wunderbare unberührte Strand hat wenig Neigung, Kiesel, einen steinigen Grund sowie Tamarisken in der Nähe des Ufers. Es fa-llen auch etliche escars (kleine Bootsschuppen) auf sowie eine Verteidigungsanlage aus dem Bürgerkrieg. Von dieser Bucht ab ist die Küste weniger bewachsen und sehr zerklüftet.

Dieser schöne Küstenfl ecken ist auf halbem Wege zwischen der Urbanisation Betlem und Colònia de Sant Pere. Ein naher Wald birgt die prähistorische Anlage Talaiots de Can Pa am Oli („Brot mit Öl“, was sich auf ein populäres mallor-quinisches Gericht bezieht, das aus einer Scheibe Brot besteht, auf dem eine Tomate zerdrückt und Olivenöl hinzugefügt wird).

Strandlänge: 100 Meter

ANFAHRT AUS RICHTUNG ARTÀFahren Sie zur Calle Santa Margalida, die

außerhalb des Ortes zur Landstraße Artà-Port d’Alcúdia wird (Ma-12). Fahren Sie diese bis zur Kreuzung mit Ma-331, in die Sie rechts einbie-gen, um diese Straße zu nehmen. . Fahren Sie diese Straße weiter Richtung Urbanisation Colò-nia de Sant Pere. In der Ortschaft fahren Sie links in die dritte Straße. Fahren Sie geradeaus bis ans Wasser, wo Sie nach rechts biegen. Fahren Sie den Weg bis zum Ende. Hier können Sie Ihren Wagen parken und bis zum Strand laufen.

masmallorca.esmasmallorca.es

CA LOS CAMPS, EIN PRÄHISTORISCHER HAFEN

12

Les Balears: Anomenades en honor als mestres en el llançament de pedres.

La fona ha tingut un paper molt rellevant en la història de les Illes Balears. Seria impensa-ble endinsar-se en la seva me-mòria sense fer referència als foners balears ja que el voca-ble Balear signifi ca literalment “Mestre de Llançament”.

Els foners eren des del seu naixement iniciats en el ma-neig de la fona i constantment es veien obligats al seu continu perfeccionament. Fet tal que els conferia com a enemics le-tals per la seva destresa i efi -ciència en el maneig de la fona. Lluitaven sempre en primera línia, separats per diversos metres entre ells com soldats d’infanteria i la seva funció consistia a trencar les defen-ses de l’enemic. Junt amb els arquers, llançaven projectils que causaven abundants danys ja que els projectils destros-saven qualsevol escut o arma-dura de l’època i una vegada havien trencat l’ordre defensiu de l’enemic, deixaven pas a la resta de l’exèrcit que iniciava la càrrega. La gran habilitat dels foners de les illes va ser àmpliament elogiada i admira-da pels grans historiadors grecs i romans. El seu gran valor en el combat i la seva espectacu-lar perícia els van fer famosos al llarg de tot el mediterra-ni. Els romans, van continuar sol·licitant els seus serveis per a la seva pròpia infanteria lleu-gera. Julio César a la guerra de

les Gàlies va portar, entre les seves tropes, foners baleàrics.

La procedència exacta d’aquests colonitzadors és una incògnita encara sense resol-dre, diversos vestigis trobats a jaciments mallorquins, fan suposar que l’arribada dels primers pobladors a les illes es va produir al voltant del IV mil·lenni a.dC. Basant-nos en l’estructura social i en les ten-dències religioses d’aquestes primitives cultures, es pot pressuposar una ascendència originària de l’extrem oriental de la Mediterrània. Aquesta teoria la reforça el fet que les successives migracions poste-riors van procedir de llocs com Fenicia o Focea i el fet que els diferents topònims origina-ris de llocs de la Mediterrània en els quals es van establir aquests primers pobladors aca-

ben sempre en “-usa”: Melusa (Menorca), Kromiusa (Mallor-ca), Pitiusa (Eivissa), Ofi usa (Formentera), etc. Les restes trobades més primitives a Ma-llorca daten del 3500 A.dC. Es pot situar un representant d’aquests primers pobladors en L’home de Moleta, de qui es van trobar restes entre els del Myotragus Balearicus (bò-vid endèmic balear, avui en dia extingida) a L’avenc de Moleta a prop del port de Valldemossa.

CULTURA

13masmallorca.esmasmallorca.es

La honda ha tenido un pa-pel muy relevante en la histo-ria de las Islas Baleares. Sería impensable adentrarse en su memoria sin hacer referencia a los honderos baleáricos ya que el vocablo Balear signifi ca literalmente “Maestro de Lan-zamiento”.

Los honderos eran desde su nacimiento iniciados en el manejo de la honda y constan-temente se veían obligados a su continuo perfeccionamien-to. Hecho tal que los confería como enemigos letales por su destreza y efi ciencia en el manejo de la honda. Lucha-ban siempre en primera línea, separados por varios metros entre ellos como soldados de infantería y su función consis-tía en romper las defensas del enemigo. Junto con los arque-ros, lanzaban proyectiles que causaban cuantiosos daños ya que los proyectiles destroza-ban cualquier escudo o arma-dura de la época y una vez habían roto el orden defensivo del enemigo, dejaban paso al resto del ejército que iniciaba la carga. La gran habilidad de los honderos de las islas fue ampliamente elogiada y ad-mirada por los grandes histo-

Les Balears: Nombradas en honor a los maestros en el lanzamiento de piedras.

riadores griegos y romanos. Su gran valor en el combate y su espectacular pericia les hicie-ron famosos a lo largo de todo el mediterráneo. Los romanos, continuaron solicitando sus servicios para su propia infan-tería ligera. Julio César en la guerra de las Gálias llevó, en-tre sus tropas, a honderos ba-leáricos.

Su procedencia exacta es una incógnita aun sin resolver, diversos vestigios hallados en yacimientos mallorquines, ha-cen suponer que la llegada de los primeros pobladores a las islas se produjo alrededor del IV milenio a.dC. Basándonos en la estructura social y en las tendencias religiosas de estas

primitivas culturas, se puede presuponer una ascendencia originaria del extremo orien-tal del Mediterráneo. Esta teoría la refuerza el hecho de que las sucesivas migraciones posteriores procedieron de lu-gares como Fenicia o Focea y el hecho de que los distintos topónimos originarios de luga-res del Mediterráneo en que se establecieron estos primeros pobladores acaban siempre en “-usa”: Melusa (Menorca), Kromiusa (Mallorca), Pitiusa (Ibiza), Ofi usa (Formentera), etc. Los restos encontrados más primitivos en Mallorca da-tan del 3500 A.dC. Se puede si-tuar a un representante de es-tos primeros pobladores en “El hombre de Moleta”, de quien se encontraron restos entre los del Myotragus Balearicus (bóvido endémico balear, hoy en día extinguido) en “L’avenc de Moleta” cerca del puerto de Valldemossa.

CULTURA

The slingshot has played a signifi cant role in the history of the Balearic Islands. It would be impossible to delve into the history of the Balea-ric Islands without making reference to the Balearic slingers, for the very word, “Balearic”, means, literally, “Master of Throwing”.

The islands’ slingers were introduced to the world of slinging at birth. Their great skill was highly praised and admired by the great his-torians of the day, that is, by both the Greeks and the Romans. Its huge value in combat, their spectacular skill, expertise and effi -ciency when operating the slingshots made them fa-mous throughout the Medite-rranean. The Romans made

CULTURE

repeated requests their ser-vices within their own light infantry, with Julius Caesar in fact employing Balearic slingers as part of his troops during the Gallic War.

It is believed that the fi rst peoples settled on the is-lands in around the fourth

millennium BC. The earliest human remains found on Ma-llorca date to around 3500 BC, the Neolithic Age. An example of these fi rst sett-lers can be seem in “The Man from Moleta”, whose remains were found near Valldemossa Port.

14

The Balearic Islands: Named in honour of the masters of the slingshot.

KULTUR

Die Schleuder spielte in der Geschichte der Balearen seit jeher eine wichtige Rolle. Es wäre undenkbar, über die Ver-gangenheit der Balearischen Inseln zu sprechen, ohne dabei die balearischen „Honderos“ zu erwähnen. Das Wort Balear be-deutet nämlich wörtlich über-setzt „Meister des Wurfes”.

Die „Honderos“ wurden schon von Kindesbeinen an in die hohe Kunst des Steins-chleuderns eingeweiht. Ihr talentierter Umgang mit die-sem Geschoss brachte den „Honderos“ der Inseln Lob und Bewunderung von großen griechischen und römischen Geschichtsschreibern ein. Schließlich erlangten sie im gesamten Mittelmeerraum aufgrund ihrer Kühnheit im Kampf, ihrer eindrucksvollen Sachkenntnis, ihrer Geschic-klichkeit und Leistungsfähi-

gkeit im Umgang mit der Steinschleuder Berühmtheit. Die Römer nahmen schließlich die Dienste der Steinschleu-derer in ihrer Infanterie in Anspruch. Wie aus geschicht-lichen Quellen bekannt ist, kämpften in den Truppen von Julius Cesar im Gallischen Krieg bealerische Steinschleu-dermeister.

Man nimmt an, dass die ersten Siedler sich im 4. Jahr-hundert v.Chr. auf der Insel niederließen. Die ältesten menschlichen Überreste, die auf Mallorca entdeckt wur-den, stammen aus der Jungs-teinzeit aus dem Jahr 3500 v.Chr. Der „Hombre de Mole-ta“, dessen sterbliche Übe-rreste in der Nähe des Hafens von Valldemossa gefunden wurden, gehörte wohl zu den ersten Siedlern.

Die Balearen: Der Name der Inseln ist eine Hommage an die Meister der Steinschleuder

16

El vi mallorquí,un sector en expansió

La Nostra Gent

Les Bodegues Macià Batle s’ubiquen en

el terme municipal de Santa Maria del

Camí, al cor de Mallorca. L’empresa va

iniciar la seva etapa en 1856 i avui és una

de les més arrelades de l’illa. Els seus vins negre,

blanc, rosat i reserva amb Denominació d’Origen

Binissalem-Mallorca s’exporten a tota Europa (sobre

tot Alemanya, el Regne Unit i Suïssa), però es consu-

meixen sobretot a l’Illa. Aquí els seus principals clients

són els turistes i, cada vegada més, els propis mallor-

quins, atrets pels nombrosos premis internacionals que

aquests brous autòctons han aconseguit a tot el món.

Ho afirma el gerent, Ramón Servalls, mentre atén

un grup d’estrangers que de forma improvisada ha de-

tingut el seu comboi de tot terrenys a l’albirar des de

la carretera les verdes vinyes i la vistosa arquitectura

del recinte. És dissabte d’un assolellat matí de maig i el

vi demostra el seu potencial com a atractiu turístic. Els

estrangers (alemanys, per a més senyals) s’escampen

per la recepció i la sala de tasts, escales a baix, de les

parets de la qual pengen els artístics cartells promocio-

nals de les últimes campanyes. Hi ha també visites guia-

des per als qui vulguin conèixer amb més detall el procés

de vinificació, embotellament i criança, com testifica un

autobús privat estacionat a l’entrada.

Segons Servalls, a l’any el recinte és visitat per

més de 10.000 persones. Al costat dels vins, s’ofereix

un selecta col·lecció d’ametlles, vinagre, paté d’oliva

negra i de color d’oliva “trencada”, tomàquets secs

i en oli, paté amb vi blanc i vi negre i xocolata.

Servalls és també president de l’Associació de Ce-

llerers de Balears, que agrupa a dotze grans bodegues

i representa al 80% del sector.

Viu un ‘boom’ el cultiu del vi? Sí, reconeix que es dóna

un apogeu de moltes petites bodegues, i aporta dades:

en amb prou feines cinc anys s’ha triplicat el nombre de

bodegues a Mallorca, on ja hi ha sembrades unes 2.000

hectàrees de vinyes. “El vi està de moda, i cada vegada

més aquests brous de sabor mallorquí s’ofereixen als

restaurants dels hotels, acompanyant els plats de cuina

tipica mallorquina i internacional.

El vi mallorquí,El vi mallorquí,

17masmallorca.esmasmallorca.es

Nuestra Gente

Las Bodegues Macià Batle se ubican en

el término municipal de Santa Maria del

Camí, en el corazón de Mallorca. La em-

presa inició su andadura en 1856 y hoy

es una de las más arraigadas de la isla. Sus vinos

tinto, blanco, rosado y reserva con Denominación

de Origen Binissalem-Mallorca se exportan a toda

Europa (sobre todo Alemania, Reino Unido y Sui-

za), pero se consumen sobre todo en la Isla. Aquí sus

principales clientes son los turistas y, cada vez más,

los propios mallorquines, atraídos por los numerosos

premios internacionales que estos caldos autóctonos

han conseguido en todo el mundo.

Lo afirma el gerente, Ramón Servalls, mientras

atiende a un grupo de extranjeros que de forma im-

provisada ha detenido su convoy de todoterrenos

al avistar desde la carretera los verdes viñedos y

la llamativa arquitectura del recinto. Es sábado de

una soleada mañana de mayo y el vino demuestra

su potencial como atractivo turístico. Los extranjeros

(alemanes, para más señas) se desperdigan por la re-

cepción y la sala de catas, escaleras abajo, de cuyas

paredes cuelgan los artísticos carteles promocionales

de las últimas campañas. Hay también visitas guia-

das para quienes quieran conocer con más detalle el

proceso de vinificación, embotellado y crianza, como

atestigua un autobús privado estacionado en la entra-

da. Según Servalls, al año el recinto es visitado por

más de 10.000 personas. Junto a los vinos, se ofrece

un selecta colección de almendras, vinagre, paté de

aceituna negra y aceituna “trencada”, tomates secos y

en aceite, paté con vino blanco y vino tinto y chocolate.

Servalls es también presidente de la Asociación de

Bodegueros de Baleares, que agrupa a doce grandes

bodegas y representa al 80% del sector.

¿Vive un ‘boom’ el cultivo del vino? Sí, reconoce

que se da un auge de muchas pequeñas bodegas, y

aporta datos: en apenas cinco años se ha triplicado el

número de bodegas en Mallorca, donde ya hay sem-

bradas unas 2.000 hectáreas de viñedos. “El vino está

de moda, y cada vez más estos caldos de sabor ma-

llorquín se ofrecen en los restaurantes de los hoteles,

acompañando a los platos de cocina típica mallorqui-

na e internacional.

El vino mallorquín, un sector en auge

Our People

The Macià Batle wine cellars are located in

Santa Maria del Camí, in the heart of Mallorca.

The company began its activity in 1856 and is now

one of the island’s most established wine cellars. Its

wines, sold under the Binissalem-Mallorca Deno-

mination of Origin, are exported throughout Euro-

pe, but are consumed first and foremost on the

Island itself. Here, its main customers are tourists

and, increasingly, the residents of Mallorca them-

selves, attracted by the numerous international

won by these native wines throughout the world.

The wine cellar’s manager, Ramón Servalls,

who is also the president of the Balearic Wine-

Producers Association, states that the company is

made up of twelve large wine cellars and constitu-

tes 80% of the market.

Is wine cultivation experiencing a boom? Yes, he

recognises that there has been a rise in the number

of smaller wine cellars, and provides statistics: in

just five years, the number of wine cellars on Ma-

llorca has tripled and it now boasts some 2,000

hectares of vineyard. “Vine-growing is in fashion

and these Mallorcan wines are being offered in

hotels more and more, alongside typical Mallorcan

and international cuisine”.

Mallorcan Wine, a rising sector

19masmallorca.esmasmallorca.es

Unsere MenschenOur People - Unsere Menschen

Die Weinkellerei Las Bodegues Macià Batle

befindet sich in Santa Maria del Camí, im Herzen

Mallorcas. Die Unternehmensgeschichte beginnt

im Jahr 1856. Inzwischen zählt die Bodega zu den

traditionsreichsten der ganzen Insel. Ihre mit der

Herkunftsbezeichung Binissalem-Mallorca ausge-

zeichneten Weine werden zwar nach ganz Europa

exportiert, aber vor allem auf der Insel konsumiert.

Hier sind ihre wichtigsten Kunden die Touristen,

aber auch immer mehr Mallorquiner wissen diese

feinen Tropfen zu schätzen, die mit zahlreichen in-

ternationalen Preisen ausgezeichnet wurden.

Der Geschäftsführer der Weinkellerei, Ramón

Servalls, kann uns dies bestätigen. Er ist außerdem

Vorstand der Asociación de Bodegueros de Ba-

leares (Weinkellerei-Verband der Balearen), der

12 große Weinkellereien angehören, welche 80%

des Sektors ausmachen.

Erlebt der Weinanbau derzeit einen “Boom”?

Servalls bekräftigt, dass viele kleinere Weinke-

llereien einen Aufschwung verzeichnen können

und nennt uns dazu einige Eckdaten: in weniger

als 5 Jahren hat sich die Zahl der Bodegas auf

Mallorca, wo bereits auf einem Gebiet von 2 000

ha Wein kultiviert wird, verdreifacht. Der Wein ist

zurzeit sehr gefragt. In den Hotelrestaurants wer-

den immer mehr Weine mit dem typisch mallor-

quinischen Geschmack zu den Gerichten der ma-

llorquinischen Küche und internationalen Speisen

gereicht.

ein Sektor im AufschwungDer mallorquinische Wein,

20

”OR DE MALLORCA”

Tipus de Plat: CòctelRacions: 1Dificultat: Baixa

INGREDIENTS: 6 glaçons de gel2/5 parts d’Oli de Mallorca2/5 parts de suc de pera1/5 parts de Herbes de Mallorca dolces

PREPARACIÓ:Posar a la picadora de gel, 6 glaçons de gel compactes d’aigua mineral.Afegir els ingredients (Oli de Mallor-ca, Suc de pera, Herbes de Mallorca dolces) i passar per la picadora du-rant 10 segons.

PRESENTACIÓ:Servir en una copa fantasia i decorar amb un pinxo d’olives.

Antoni Motoso

”ORO DE MALLORCA ”

Tipos de Plato: CóctelRaciones: 1Dificultad: Baja

INGREDIENTES6 cubitos de hielo2/5 partes de Aceite de Mallorca2/5 partes de zumo de pera1/5 partes de Hierbas de Mallorca dulces

PREPARACIÓNEn una trituradora de hielo, po-ner 6 cubitos de hielo de agua mineral.

Gastronomia

Añadir ingredientes (Aceite de Mallorca, Zumo de pera, Hierbas de Mallorca dulces) y triturar 10 segundos para amalgamar el coc-ktail.

PRESENTACIÓNServir en una copa fantasía y deco-rar con una brocheta de aceitunas.

Antoni Motoso

Gastronomy - Gastronomie”ORO DE MALLORCA”

Kategorie des Rezepts: CocktailPortionen: 1Schwierigkeitsgrad: Niedrig

ZUTATEN: 6 Eiswürfel2 Teile mallorquinisches Olivenöl2 Teile Birnensaft1 Teil Hierbas de Mallorca süß

ZUBEREITUNG: Alle Zutaten (Olivenöl, Birnensaft, Hierbas de Mallorca süß) mit 6 Eiswürfeln in einen Mixer geben und zehn Sekunden lang mixen, bis eine homogene Masse ents-teht.

ANRICHTEN: In einem Cocktailglas und mit Oli-venspießchen dekoriert servieren.

Antoni Motoso

“ORO DE MALLORCA”

Kind of dish: CocktailServes: 1Difficulty: low

INGREDIENTS>6 ice cubes2 parts Mallorcan olive oil2 parts pear juice1 part Hierbas de Mallorca (sweet)

INSTRUCTIONS>Place all ingredients (olive oil, pear juice, Hierbas de Mallorca sweet) and six ice cubes into a blender and mix it for about ten seconds until all liquids are well mixed.

PRESENTATIONServe in a cocktail glass and de-corate with an olive skewer.

Antoni Motoso

22

FESTIVALES DE MÚSICA:

El Consell de Mallorca recomana:

ELS CLÀSSICS DE L’ESTIU MALLORQUÍ

Mallorca s’obre a l’estiu a un ventall de festivals musicals que aprofiten el marc incomparable del paisatge. La ruta comença a la Serra de Tramuntana.

A la bella Cartoixa de Vallde-mossa té lloc des de 1930 el fes-tival més veterà de l’Illa, dedicat a Frederic Chopin. El seu objec-tiu: programar obres del cèlebre músic, a càrrec de pianistes de prestigi i joves talents. Concert al Torrent de Pareis, Sa Calobra, un dels llocs més emblemàtics de l’illa i amb la millor acústica de Mallorca. Aquest concert va néixer per iniciativa del pintor Josep Coll Bardolet amb la intenció de difondre la música coral. A la mateixa localitat, el jove centre cultural Costa Nord ofereix el cicle de concerts “No-ches Mediterráneas”, que recrea l’esperit de l’arxiduc Luis Salva-dor de Austria, mecenes i precur-sor del turisme el segle XIX.

A prop d’allà té lloc des de 1978 el Festival de Música de Deià; el lloc elegit, la possessió de Son Marroig, casa-museu de l’Arxiduc. Alguns concerts es programen a Palma, a l’auditori del Palau March. Veí de Vallde-mossa i Deià és el muntanyós po-

ble de Banyalbufar, a l’església parroquial del qual l’Associació Cultural celebra des de 1991 un cicle de concerts.

Un altre enclavament emble-màtic de Mallorca, el Castell de Bellver (Palma), construït per Jaime II el segle XIV, acull el festival internacional Serena-tes d’Estiu Illes Balears, orga-nitzat per Joventuts Musicals i l’Ajuntament. Des de 1971, presti-gioses formacions ofereixen els seus concerts al cel obert del pati d’armes. El mateix escenari on l’Orquestra Ciutat de Palma ofereix des de 1996 el Festival de Música Castell de Bellver.

En el Pla de Mallorca -comar-ca que agrupa a 15 municipis agrí-coles- té lloc de juliol a setembre el Festival Internacional Manco-munitat Pla de Mallorca; des de 1988, promou concerts gratuïts en esglésies, temples i parròquies. Lluny d’allà, el petit port pesquer de Cala Rajada ofereix el juliol el festival Serenates d’Estiu de Cala Rajada-Capdepera, orga-nitzat per Joventuts Musicals. Es celebra als jardins de la finca de Sa Torre Cega, propietat de la Fundació March. Al nord-oest, el Festival de Pollença és un

clàssic; la seva seu és el claustre de Santo Domingo, recinte del segle XVII amb excel•lents condi-cions acústiques.

No solament el clàssic té cabu-da a l’estiu mallorquí. Sa Pobla organitza des de 1995 el Festival In-ternacional de Jazz, concebut per un grup de joves disposats a intro-duir innovacions al llarg estiu “po-bler”. Des de llavors, músics com Pedro Iturralde, Max Sunyer o Dave Holland li han donat llustre.

Sóller i Palma reuneixen el mi-llor del folklore. Sa Mostra Fes-tival Folkloric, fundat per Aires Sollerics, aglutina durant 8 dies de juliol a grups de tot el món. Les actuacions són gratuïtes i es programen en tots els muni-cipis mallorquins, amb Sóller com a nucli principal. El festival Cançons de la Mediterrània, or-ganitzat per l’Ajuntament de Pal-ma, presenta des de 1984 dife-rents sons i ritmes amb un estrat cultural comú. Ho fa en el Parc de la Mar, sota el marc incompa-rable de la Catedral.

23

MUSIKFESTIVALS: DIE KLASSIKER DES MALLORQUINISCHEN SOMMERS

Der Consell de Mallorca empfi ehlt:

Mallorca bietet in den Som-mermonaten ein breit gefächer-tes Angebot an Musikfestivals in einer unvergleichlichen Umge-bung. Unser Ausflug beginnt in der Serra de Tramuntana.

In der traumhaften Cartuja de Valldemossa findet seit 1930 das älteste Festival der Insel statt. Es ist Frederic Chopin gewidmet und zielt darauf ab, Werken die-ses berühmten Musikers durch angesehene Pianisten und junge Talente Gehör zu verschaffen.

An einem der sehenswertes-ten Flecken der Insel namens Sa Calobra wird außerdem bei der sicherlich besten Akkustik Mallorcas ein Konzert in der Schlucht Torrente de Pareis veranstaltet. Im Kulturzentrum Costa Nord, das sich am selben Ort befindet, wird die Konzer-treihe Mediterrane Nächte zum Besten gegeben.

Ganz in der Nähe findet seit 1978 das Festival de Música de Deià statt. Als Veranstal-

tungsort wurde das Anwesen von Son Maroig, das Museums-haus des Erzherzogs auserko-ren. In einem Nachbarsdorf von Valldemossa und Deià namens Banyalbufar findet seit dem Jahr 1991 in der Pfarrkirche eine vom Kulturverein organi-sierte Konzertreihe statt.

Die Burg Castillo de Bellver in Palma wiederum beherbergt ein internationales Festival na-mens Serenates d’Estiu Illes Baleares. Seit 1971 treten hier berühmte Ensembles unter freien Himmel auf dem Waffen-platz auf. Am gleichen Ort ve-ranstaltet seit 1996 das Stadtor-chester von Palma das Festival de Música Castell de Bellver.

Im Pla de Mallorca, einem Landkreis, zu dem 15 ländliche Gemeinden gehören, findet von Juli bis September das Festi-val Internacional Mancomuni-tat Pla de Mallorca statt. Seit 1988 werden in diesem Rahmen kostenlose Konzerte in Kirchen, Tempeln und Pfarrzentren abgehalten. Etwas weiter weg wird im kleinen Fischerhafen der Cala Rajada im Juli das Festival Serenates d’Estiu de Cala Rajada-Capdepera ausge-tragen. Im Nordwesten der Insel

gilt das Festival de Pollença im Klosterhof von Santo Domingo als Klassiker.

Aber nicht nur Klassisches wird im Sommer auf Mallorca zu hören sein. Sa Pobla orga-nisiert beispielsweise seit 1995 ein internationales Jazzfestival und in Sóller und Palma finden sich die besten Folkloremusiker ein. Beim Sa Mostra Festival Folklorico treffen sich 8 Tage lang Musikbands aus der gan-

zen Welt. Die Stadtverwaltung von Palma wiederum organi-siert das Festival Cançons de la Mediterrània, bei dem sich seit 1984 verschiedenste Klänge und Rhythmen zu einem inte-ressanten kulturellen Potpourri vereinen. Der Veranstaltungsort hierfür ist der Parc de la Mar, in dessen Nähe die Kathedrale für einen stimmungsvollen Hin-tergrund sorgt.

24

FESTIVALES DE MÚSICA: El Consell de Mallorca recomienda:

Mallorca se abre en verano a un abanico de festivales musi-cales que aprovechan el marco incomparable del paisaje. La ruta comienza en la Serra de Tramuntana.

En la bella Cartuja de Vallde-mossa tiene lugar desde 1930 el festival más veterano de la Isla, dedicado a Frederic Chopin. Su objetivo: programar obras del célebre músico, a cargo de pianistas de prestigio y jóvenes talentos. Concierto en el Torren-te de Pareis, Sa Calobra, uno de los lugares más emblemá-ticos de la isla y con la mejor acústica de Mallorca. Este con-cierto nació por iniciativa del pintor Josep Coll Bardolet con la intención de difundir la músi-ca coral. En la misma localidad, el joven centro cultural Costa Nord ofrece el ciclo de concier-tos Noches Mediterráneas, que recrea el espíritu del archiduque Luis Salvador de Austria, mece-nas y precursor del turismo en el siglo XIX.

Cerca de allí tiene lugar des-de 1978 el Festival de Música de Deià; el sitio elegido, la posesión de Son Marroig, casa-museo del Archiduque. Algunos con-ciertos se programan en Pal-ma, en el auditorio del Palau

March. Vecino de Valldemossa y Deià es el montañoso pueblo de Banyalbufar, en cuya iglesia parroquial la Asociación Cultu-ral celebra desde 1991 un ciclo de conciertos.

Otro enclave emblemático de Mallorca, el Castillo de Bellver (Palma), construido por Jaime II en el siglo XIV, acoge el fes-tival internacional Serenates d’Estiu Illes Balears, organizado por Juventudes Musicales y el Ayuntamiento. Desde 1971, pres-tigiosas formaciones ofrecen sus conciertos en el cielo abierto del patio de armas. El mismo escenario donde la Orquesta Ciudad de Palma ofrece desde 1996 el Festival de Música Cas-tell de Bellver.

En el Pla de Mallorca -comar-ca que agrupa a 15 municipios agrícolas- tiene lugar de julio a septiembre el Festival Interna-cional Mancomunitat Pla de Mallorca; desde 1988, promueve conciertos gratuitos en iglesias, templos y parroquias. Lejos de allí, el pequeño puerto pesquero de Cala Rajada ofrece en julio el festival Serenates d’Estiu de Cala Rajada-Capdepera, orga-nizado por Juventudes Musica-les. Se celebra en los jardines de la finca de Sa Torre Cega, pro-

piedad de la Fundación March. Al noroeste, el Festival de Po-llença es un clásico; su sede es el claustro de Santo Domingo, recinto del siglo XVII con exce-lentes condiciones acústicas.

No sólo lo clásico tiene cabi-da en el verano mallorquín. Sa Pobla organiza desde 1995 el Festival Internacional de Jazz, concebido por un grupo de jó-venes dispuestos a introducir innovaciones en el largo verano “pobler”. Desde entonces, músi-cos como Pedro Iturralde, Max Sunyer o Dave Holland le han dado lustre.

Sóller y Palma reúnen lo mejor del folklore. Sa Mostra Festival Folklorico, fundado por Aires Sollerichs, aglutina duran-te 8 días de julio a grupos de todo el mundo. Las actuaciones son gratuitas y se programan en todos los municipios mallor-quines, con Sóller como núcleo principal. El festival Cançons de la Mediterrània, organizado por el Ayuntamiento de Palma, presenta desde 1984 diferentes sonidos y ritmos con un estrato cultural común. Lo hace en el Parc de la Mar, bajo el marco incomparable de la Catedral.

LOS CLÁSICOS DEL VERANO MALLORQUÍN

25

MUSIC FESTIVALS: THE CLASSICS OF THE MALLORCAN SUMMER

In the summertime, Mallorca plays host to an array of music festivals which take place within the incomparable setting of its countryside. The festival route begins in the Tramuntana Sierra.

Since 1930, the Island’s oldest festival, dedicated to Frédéric Chopin, has taken place in the beautiful Cartuja de Valldemos-sa. Its objective: to headline pie-ces by the famous musician, pla-yed by prestigious pianists and talented youths.

In one of the island’s most em-blematic locations, Sa Calobra, a place which also boasts the best acoustics in Mallorca, we have the Torrente de Pareis concert. In this same town, the youth cultu-ral centre, Costa Nord, presents their cycle of concerts, “Medite-rranean Nights”.

Nearby, the Deià Music Festi-val has been held since 1978; the

chosen venue, the Son Marroig estate, the house-museum of the Archduke. Next to Valldemossa and Deià is the mountain village of Banyalbufar, in whose parish church the Cultural Association has held a cycle of concerts sin-ce 1991.

The Bellver Castle (Palma) hosts the international Serenates d’Estiu Illes Balears festival. Sin-ce 1971, prestigious groups have given concerts in the open air of the weapons courtyard. The same stage has been used by Palma City Orchestra since 1996 for the Castell de Bellver Music Festival.

From July to September, in Pla de Mallorca –a county com-prising of 15 farm towns–, the In-ternational Mancomunitat Pla de Mallorca Festival will take place; since 1988, it has promoted free concerts in churches, temples and

chapels. Far from here and in the month of July, the small fishing port of Cala Rajada presents its festival, Serenates d’Estiu de Cala Rajada-Capdepera. To the northeast, the Festival of Po-llença is a classic; its venue is the Santo Domingo cloister.

But there is more than just classical music to the Mallorcan summer. Sa Pobla has organi-sed the International Jazz Festi-val since 1995.

Sóller and Palma bring toge-ther the best of folk music. Sa Mostra Folk Festival welcomes groups from throughout the world for 8 days in July. The Songs of the Mediterranean Festival, or-ganised by Palma City Council, has presented different sounds and beats with a common cultural thread since 1984. It takes place in Parc de la Mar, under the incom-parable gaze of the Cathedral.

The Consell de Mallorca recommends:

Camino Son Net, s/n - 07149 Puigpunyent - wwww.esratxohotel.com

Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07607 55 40 55

cofi b@wanadoo.es

2828

Productes TípicsEls Forns de calç i els calciners

Un forn de calç és una cons-trucció tradicional de Mallor-ca, en la qual s’amuntegaven pedres calcàries per obtenir la calç. El procés per obtenir-la consistia a mantenir la pe-dra a uns 1000 o 1200 graus C. durant deu o dotze dies usant llenya com a combusti-ble. Aquests forns es poden trobar en diversos punts de la Serra de Tramuntana.

Els Forns de calç i els calciners

Temps enrere, la calç era un dels elements més impres-cindibles de la nostra societat: totes les obres es feien amb calç, com a element cohesiu de l’argamassa, les cases es blanquejaven, els metges re-ceptaven aigua de calç, les vinyes s’esquitxaven amb calç, les piulessis es desinfectaven, encara hi havia moltes aplica-cions d’aquest producte multi-funcional. De fet, cada casa tenia un racó reservat a la ge-rra de la calç. Tanta deman-da exigia una gran producció, que es realitzava als anome-nats forns de calç, petites fà-briques en les quals, amb foc, es convertia la pedra calcària en calç. Un forn de calç con-sistia en una excavació (“olla”)

tapiada fins a part a dalt de la superfície del terreny. Per produir calç, primer es prepa-raven feixos de llenya, proce-dents de l’escapçada de les branques baixes dels pins, extreure la pedra i portar els dos elements a prop del forn. Tot seguit, amb grans pedres es componia una volta partint de la base interna del forn, es deixaven forats entre les pe-dres perquè poguessin passar les flames. Sobre aquesta vol-

ta, la resta del forn s’omplia de pedra viva i es cobria amb calç morta o terra. El buit sota la volta s’omplia de llenya fina i es calava foc. Era necessari afegir llenya durant un temps, que variava entre 9 i 15 dies. La producció de cada fornada era d’entre 100 i 150 tones de calç que, una vega-da cuita, es tapava perfecta-ment amb canyís i branques per evitar que es mullés, ja que això l’espatllaria.

29masmallorca.esmasmallorca.es 29

Un horno de cal es una construcción tradicional de Mallorca, en la cual se amontonaban piedras calcáreas para obtener la cal. El proceso para obtener-la consistía en mantener la piedra a unos 1000 o 1200º C. durante diez o doce días usando leña como combustible. Estos hor-nos se pueden encontrar en diversos pun-tos de la Sierra de Tramuntana.

Los hornos de cal y los calerosTiempo atrás, la cal era uno de los ele-

mentos más imprescindibles de nuestra sociedad: todas las obras se hacían con cal, como elemento cohesivo de la arga-masa, las casas se blanqueaban, los médicos recetaban agua de cal, las viñas se salpica-ban con cal, las piaras se desinfectaban, aún había muchas aplica-ciones de este pro-ducto multifuncional. De hecho, cada casa tenía un rincón reservado a la tinaja de la cal. Tanta de-manda exigía una gran producción, que se reali-zaba en los llamados hor-nos de cal, pequeñas fábricas en las que, con fuego, se convertía la piedra calcárea en cal. Un horno de cal consistía en una excavación (“olla”) tapia-

Productos Típicos

da hasta parte arriba de la superficie del terreno. Para producir cal, primero se preparaban fajos de leña, procedentes de la desmochada de las ra-mas bajas de los pinos, extraer la piedra y llevar

los dos elementos cerca del horno. Acto seguido, con grandes piedras se com-

ponía una bóveda partiendo de la base interna del horno, se deja-

ban agujeros entre las piedras para que pudieran pasar las llamas. Sobre esta bóveda, el resto del horno se llenaba de piedra viva y se cubría con cal muerta o tierra. El vacío bajo la bóveda se llenaba

de leña fina y se prendía fue-go. Era necesario añadir leña

durante un tiempo, que variaba entre 9 y 15 días. La producción de

cada hornada era de entre 100 y 150 to-neladas de cal que, una vez cocida, se tapaba

perfectamente con carrizo y ramas para evitar que se mojara, ya que esto la estropearía.

Los hornos de cal y los caleros

30

Typische Produkte Local Produce

Auf Mallorca ist der Bau von Kalköfen, in denen urs-prünglich Kalksteine für die Gewinnung von Kalk ange-häuft wurden, eine Tradition. Dafür wurden die Steine zehn bis zwölf Tage lang bei 1000 oder 1200°C erhitzt. Als Brennstoff wurde Holz ben-utzt. Diese Öfen findet man an verschiedenen Orten in der Sierra de Tramuntana.

Vor langer Zeit war Kalk eines der wichtigsten Ma-

Kalköfen und Kalkbrenner

terialien in unserer Gesells-chaft, zumal mit Kalk gebaut wurde und die Häuser damit getüncht wurden. Ärzte vers-chrieben kalkhaltiges Wasser,

Weinreben wurden mit Kalk gespritzt und auch in vielen anderen Bereichen fand die-ses multifunktionale Produkt Anwendung.

masmallorca.esmasmallorca.es 31

Local Produce

A lime oven is a tradi-tional Mallorcan cons-truction, into which calca-reous stones are heaped in order to obtain the lime. The process con-sisted of maintaining the stone at a tempera-ture of around 1000 to 1200�C for a period of ten or twelve days, using firewood as fuel. These ovens can be found at various locations across the Tra-muntana Sie-rra.

L i m e was once one of our soc i e t y ’ s most es-sential re-sources: all building work was done using lime, it was used to whitewash houses, doc-tors prescribed lime water, vines were sprinkled with lime, along with many other appli-cations of this ‘all-purpose’ product.

m ás

allorca ®

Lime Ovens and the “Limers”

Loca

l Pro

duce

32

ITINERARIOS PEATONALES DE LA

FINCA PÚBLICA DE PLANÍCIA

Planícia es un antigua finca situada al sur de la sierra de Tramuntana, que ocupa una cuarta parte del municipio de Banyalbufar. La finca se aso-ma sobre el mar, con especta-culares vistas sobre la costa de la sierra, gracias a ello es una zona muy apreciada por los aficionados al senderismo. Destacan los bosques de enci-nas y los elementos relaciona-dos con la actividad de los car-boneros. Entre las rutas a pie que se pueden hacer, destaca-mos las 3 rutas siguientes:

1. Les Cases de possesió: Recorrido: 3.050 m.Duración: 75 min.Punto más alto: 425 m.Dificultat: media

ExcursionsITINERARIS DE LA FINCA PÚBLICA DE PLANÍCIA

Planícia és un antiga finca situada al sud de la serra de Tramuntana, que ocupa una quarta part del municipi de Banyalbufar. La finca s’apunta sobre el mar, amb espec-taculars vistes sobre la costa de la serra, gràcies a això és una zona molt apreciada pels aficionats al senderisme. Destaquen els boscos d’alzines i els elements relacio-nats amb l’activitat dels carboners. Entre les rutes a peu que es poden fer, desta-quem les 3 rutes següents:

1. Les cases de possessió:Recorregut: 3050 mDurada: 75 minutsPunt més alt: 425 mDificultat: 2 (Mitjana)

2. La Font de s’Obi:Recorregut: 1100 mDurada: 60 minutPunt més alt: 317 mDificultat: 2 (Mitjana)

3. S’Aljub des Cristians:Recorregut: 2980 mDurada: 85 minutsPunt més alt: 407 mDificultat: 2 (Mitjana)

Es tracta d’itineraris peato-nals. En cas que es vulguin fer excursions amb cavalls o bicicletes es necessita de-manar autorització a Espais de Natura Balear. Av. Gabriel Alomar i Villangoa, 33. 07006 Palma o per fax al 971 784 318.

Planícia

masmallorca.esmasmallorca.es 33

Excursiones

2. La Font de s’Obi:Recorrido: 1.100 m.Duración: 60 min.Punto más alto: 317 m.Dificultad: media

3. S’Aljub des Cristians:Recorrido: 2.980 m.Duración: 85 min.Punto más alto: 407 m.Dificultad: media

Para excursiones en caballo o bicicleta, pedir autorización a Espais de Natura Balear, Av. Gabriel Alomar i Villalonga, 33 (07006 Palma), fax: 971 784 318.

34

WALKING ROUTES AROUND PLANÍCIA

COUNTRY ESTATE

Planícia ist ein altes Anwesen im Süden der Sierra de Tra-muntana, das sich über ein Viertel der Fläche des Dor-fes Banyalbufar erstreckt. Es bietet eine wunderschö-ne Aussicht auf das Meer und das an die Gebirgskette angrenzende Küstengebiet. Deshalb zieht es vor allem Wanderfreunde in diese Ge-gend. Zu den Besonderhei-ten der Umgebung zählen die Steineichenwälder sowie Überreste aus der Zeit, als Köhler hier noch ihr Tagewerk verrichteten. Die folgenden drei Wanderwege sind be-sonders empfehlenswert:

WANDERWEGE DES ÖFFENTLICHEN

ANWESENS PLANÍCIA

Planícia is a former estate located to the south of the Tramuntana Sierra which spreads over a quarter of the Banyalbufar municipality.The estate looks over the sea, with spectacular views of the Sierra’s coastline, which make it popular among fans of hiking. Oak forests and features that hark back to the former coal industry are of particular interest here. Of the many walking routes that you can do in this area, we highlight the fo-llowing three:

1. Les Cases de Possessió (houses):

Length: 3,050 m.Duration: 75 min.Highest point: 425 m.Difficulty: medium

Excursions - Ausfluge

Planícia1. Les Cases de possesió:

Strecke: 3.050 mDauer: 75 MinutenHöchster Punkt: 425 mSchwierigkeitsgrad: mittel

2. La Font de s’Obi:Strecke: 1.100 mDauer: 60 MinutenHöchster Punkt: 317 mSchwierigkeitsgrad: mittel

3. S’Aljub des Cristians:Strecke: 2.980 mDauer: 85 MinutenHöchster Punkt: 407 mSchwierigkeitsgrad: mittel

Für Ausritte und Radtouren muss eine Erlaubnis bei Espais de Natura Belear, Av. Gabriel Alomar i Villalonga, 33 (07006 Palma), oder per Fax: (+34) 971 784 318 eingeholt werden.

2. La Font de S’Obi” (spring):Length: 1,100 m.Duration: 60 min.Highest point: 317 m.Difficulty: medium

3. S’Aljub des Cristians (well):

Length: 2,980 m.Duration: 85 min.Highest point: 407 m.Difficulty: medium

For routes on horseback or by bike, authorisation must be requested from Espais de Natura Balear, Av. Gabriel Alomar i Villalonga, 33 (07006 Palma), or by fax: 971 78 43 18.

36

Port Valldemossa

37masmallorca.esmasmallorca.es

Oci i EsportCICLORUTA: Palma – Puigpunyent – Es Grau – Coll d’en Claret Port Valldemossa – Valldemossa – S’Esglaieta – Palma.

Kms: 59,72Dificultat: MitjaDesnivell: 1.166 m.Duració aproximada: 3 hores.

Punts d’interès: Es Grau y Valle de Superna *****Coll den Claret ***Port Valldemossa ****Valldemossa *****

DESCRIPCIÓSortim des de Cicles Bimont, prenent la MA-

1041 en direcció a Puigpunyent. Una vegada allà, girem a la dreta per la MA-1101, iniciant l’ascensió a “És Grau” (468 m.). Anem guanyant altura i podem contemplar les vistes del poble que acabem de deixar enrere. La segona part de la pujada transcorre entre arbres que ens protegeixen del sol i de la calor.

La davallada per la vall, amb una vegetació típicament mediterrània, és un dels trams més bells que podem recórrer a Mallorca.

A l’encreuament amb la MA-1100 ens trobem amb La Granja d’Esporles, una bella mansió del Segle X, envoltada de frondosa vegetació, bells jardins i fonts naturals, a la que es recomana la visita. Des d’allà girem a l’esquerra primer i, en el següent encreuament, girem a la dreta per la MA-10 i ascendim fins el Coll d’en Claret, des d’on tindrem unes vistes espaioses sobre la ba-

dia de Palma primer i, ja al descens, sobre la Serra de Tramuntana i el mar, cap al qual ens dirigim.

Després d’una llarga recta, girem a l’esquerra per iniciar la davallada cap al Port de Valldemos-sa, travessant el Pla des Rei i iniciant el descens cap a la mar per una estreta i sinuosa carretera construïda sobre un antic camí de contrabandis-tes. Al retorn ens trobarem amb trams durs, al voltant del 15% i amb una pendent mitja del 10%.

Una vegada recuperats de l’esforç, ens diri-gim cap a Valldemossa on, a més a més de re-posar forces, podrem visitar el poble i, de forma especial, La Cartoixa, fundada a la fi del segle XIV i famosa per haver estat la residència de l’escriptora George Sand i del músic Chopin.

Per la MA-1130 iniciarem la davallada fins Pal-ma, girant en El Cami dels Reis per arribar al punt de partida.

Port Valldemossa

38

masmallorca.esmasmallorca.es

Kms: 59,72Dificultad: MediaDesnivel: 1.166 m.Duración aproximada: 3 hores.

Punts d’interès: Es Grau y Valle de Superna *****Coll den Claret ***Port Valldemossa ****Valldemossa *****

CICLORUTA - ROUTE. Palma – Puigpunyent – Es Grau – Coll d’en Claret Port Valldemossa – Valldemossa – S’Esglaieta – Palma.

DESCRIPCIÓNSalimos desde Ciclos Bimont,

tomando la MA-1041 en direc-ción a Puigpunyent. Una vez allí, giramos a la derecha por la MA-1101, iniciando la ascensión a “Es Grau” (468 m.). Vamos ganan-do altura y podemos contemplar las vistas del pueblo que acaba-mos de dejar atrás. La segunda parte de la subida transcurre en-tre árboles que nos protegen del sol y del calor.

El descenso por el valle, con una vegetación típicamente me-diterránea, es uno de los tramos más bellos que podemos reco-rrer en Mallorca.

En el cruce con la MA-1100 nos encontramos con La Granja de Esporles, una bella mansión del Siglo X, rodeada de fron-

dosa vegetación, bellos jardines y fuentes naturales, a la que se recomienda la visita.. Desde allí giramos a la izquierda primero y, en el siguiente cruce, giramos a la derecha por la MA-10 y ascen-demos hasta el Coll d’en Claret, desde donde tendremos unas vistas despejadas sobre la bahía de Palma primero y, ya en el descenso, sobre la Serra de Tra-muntana y el mar, hacia el cual nos dirigimos.

Después de una larga recta, giramos a la izquierda para ini-ciar el descenso hacia el Port de Valldemossa, atravesando el Pla des Rei e iniciando el descenso hacia el mar por una estrecha y sinuosa carretera construida so-bre un antiguo camino de contra-

bandistas. Al regreso nos encon-traremos con tramos duros, en torno al 15 % y con una pendiente media del 10 %.

Una vez recuperados del es-fuerzo, nos dirigimos hacia Vall-demossa donde, además de re-poner fuerzas, podremos visitar el pueblo y, en especial, La Car-tuja, fundada a finales del siglo XIV y famosa por haber sido la residencia de la escritora Geor-ge Sand y del músico Chopin. Por la MA-1130 iniciaremos el descenso hasta Palma, girando en El Cami dels Reis para llegar al punto de partida.

Ruta PDF/ tracks GPS en:

39

Fahrradtouren

Length: 59,72 kms.Difficulty: Moderate

Points of interest: Es Grau y Valle de Superna *****Coll den Claret ***Port Valldemossa ****Valldemossa *****

BESCHREIBUNG Wir fahren aus Ciclos Bimont heraus und nehmen

die MA-1041 in Richtung Puigpunyent. Dort ange-kommen biegen wir rechts auf die MA-1101 ab und fahren bergauf in Richtung “Es Grau” (468). Mit zu-nehmender Höhe bietet sich eine herrliche Sicht auf das Dorf, das hinter uns liegt. Der zweite Teil der Au-ffahrt führt uns durch ein Blätterdach von Bäumen hindurch, das Kühle und Schatten spendet. Auf der Abfahrt in das Dorf hinab erstreckt sich eine typisch mediterrane Landschaft vor uns. Diese Strecke ist eine der schönsten, die Mallorca zu bieten hat.

Auf der Kreuzung mit der MA-1100 stoßen wir dann auf den Hof La Granja de Esporles, ein herrs-chaftliches Landhaus aus dem 10. Jahrhundert, das

Sie unbedingt besuchen sollten.Von hier aus geht es dann zuerst nach links weiter und an der nächsten

Kreuzung biegen wir rechts auf die MA-10 ab. Anschließend fahren wir den Coll d’en Claret hinauf, der einen bezaubernden Blick auf die Bucht von Palma freigibt. Auf dem Weg

bergab sieht man dann die Serra de Tramuntana und das Meer. In diese Ri-

chtung fahren wir nun weiter.Wir radeln jetzt eine Weile geradeaus und

biegen anschließend links ab, um die Abfahrt zum Hafen von Valldemossa in Angriff zu nehmen. Da-bei überqueren wir El Pla des Rei und fahren auf einer schmalen und kurvenreichen Straße, die ehe-mals Schmugglern als Schleichweg diente, hinunter ans Meer. Auf der Rückfahrt sind mit beschwerli-chen Strecken mit circa 15% Gefälle und einem dur-chschnittlichen Gefälle von 10% zu rechnen.

Nach einer wohl verdienten Pause und Stärkung werden die Fahrer mit einem Besuch in Valdemos-sa belohnt.

Cycle tourism Routes /

DESCRIPTIONWe set off from Ciclos Bimont, taking the MA-1041

in the direction of Puigpunyent. Once there, we turn right along the MA-1101, beginning the ascent to “Es Grau” (468m.). We gain height and can enjoy views of the town we have just left behind. The second part of the ascent takes us through a stretch of trees which shelters us from the sun and heat.

The descent through the valley, with typically Me-diterranean vegetation, is one of the most beautiful stretches in the whole of Mallorca.

Upon reaching the MA-1100, we come across La Granja de Es-porles, a beautiful, tenth century mansion that it is worthwhile vi-siting. From here, we take a left and then, at the next crossroads, we take a right along the MA-10 and head up to Coll d’en Claret, from where we will have clear views over Palma Bay and then, on our des-cent, over Tramuntana Sierra and the sea, which is where we head to.

After a long straight stretch, we take a left turn to begin the descent towards Valldemossa Port, cros-sing Pla des Rei and beginning our descent towards the sea via a narrow, winding road built over a for-mer smuggler’s route. On the return journey we en-counter difficult stretches, with an average incline of around 10%, reaching 15% in places.

Once recovered from the effort, we head towards Valldemossa where, besides taking a break to gather our strength, we can take a tour of the town.

Gesamtstrecke: 59,72 kms. Schwierigkeitsgrad: Ein Halb

40

Des de la cota 700 ens queda una baixa-da d’escandol fins al port de S’estaca a nivell 0. Durant la baixada feim unes aturades per visitar i gaudir dels Miradors que manà cons-truir l’Arxiduc LLuís Salvador d’Austria, son uns miradors per visitar-los i gaudir de les vis-tes que es poden observar, en total en visitam cinc, un parell d’ells estan en molt mal estat, s’observa la feina que feien a aquell temps, es-tan construïts en un punt estratègic per gaudir de la tranquil·litat d’aquells paratges.

Arribats al port de s’Estaca pareix que ens trobam a un altre temps, es un llogaret de pescadors, totes les cases es conserven amb l’ estat original que es construiren, quan ja hem fet una visita i unes fotos ens toca pujar, passant per les cases de’n Michael Douglas i Catherine Zeta-Jones, arribant a la carretera del port de Valldemossa sols queda la pujada per l’esfalt fins als cotxes.

DESCRIPCIÓNVamos hacia el camino que sube al llano de

Pouet, el camino está en mal estado y nos obli-ga a subir a pie. Desde el llano de Pouet ya es más asequible, podemos ir hasta el llano de “Ses Artigues” y el Puig Caragolí, en el Coll de Son Gallard nos paramos para repostar.

Desde la cota 700 nos queda una gran bajada hasta el puerto de S’estaca a nivel 0. Durante la bajada hacemos varias paradas para visitar y disfrutar de los Miradores que mandó construir al Archiduque LLuís Salvador de Austria, son unos miradores para visitarlos y disfrutar de las vistas que se pueden observar, en total visitamos cinco, un par de ellos están en muy mal estado, se observa el trabajo que hacían en aquel tiempo, están construidos en un punto estratégico para disfrutar de la tranquilidad de aquellos parajes.

Llegados al puerto de S’estaca parece que nos encontramos en otro tiempo, es una aldea de pescadores, todas las casas se conservan con el estado original en el que se construyeron, cuando ya hemos hecho una visita y unas fotos, nos toca subir, pasando por las casas de Michael Douglas i Catherine Zeta-Jones, llegando a la carretera del puerto de Vallde-mossa solamente queda la subida por el esfalto hasta los coches.

MTB: Ruta dels Miradors Viewpoint Route

www.xaragall.es

DESCRIPCIÓPartim cap el camí que puja al pla des

Pouet, el camí esta bastant en mal estat i ens obliga a pujar a peu. Des de el pla des Pouet ja es mes assequible i podem mun-tar fins al pla de Ses Artigues i es Puig Caragolí, al Coll de Son Gallard feim una aturada per repostar.

41masmallorca.esmasmallorca.es

BESCHREIBUNGWir begeben uns auf den Weg, der auf die Ebene

von Pouet hinaufführt. Da dieser schlecht befestigt ist, müssen wir den Aufstieg zu Fuß bewerkstelligen. Von der Ebene von Pouet aus ist die Ebene von „Ses Artigues“ und Puig Caragoli besser erreichbar. Wir legen anschließend eine Pause auf dem Coll de Son Gallard ein. Jetzt befinden wir uns auf 700 m Höhe und haben einen steilen Abstieg zum Hafen von S’estaca vor uns, der auf Nullniveau liegt. Während des Abstiegs legen wir einige Stopps ein und suchen die Aussichtspunkte auf, die der Erzherzog Ludwig Salvator von Österreich erbauen ließ. Insgesamt bieten fünf Aussichtspunkte, von denen sich einige in einem schlechten Zustand befinden, einen herrlichen Blick. Es ist offensichtlich, welche Arbeit damals bei ihrem Bau geleistet wurde. Ihre Lage beschert dem Betrachter ruhige Momente mit einer schönen Aus-sicht auf die Landschaft. Bei der Ankunft im Hafen von S’estaca fühlt man sich wie auf einer Reise in die Vergangenheit, denn diesem kleinen Fischerdorf sind alle Häuser in ihrem Originalzustand erhalten geblieben. Wir nehmen uns Zeit für eine Besichti-gung und knipsen einige Fotos. Anschließend müssen wir uns den Aufstieg vornehmen und kommen dabei am Anwesen von Michael Douglas und Catherine Zeta-Jones vorbei. Sobald wir auf der Landstraße des Hafens von Valdemossa angekommen sind, lau-fen wir auf dem asphaltierten Weg schließlich wieder zum Auto zurück.

DESCRIPTIONWe head towards the road leading up to Pouet

plain; the road is in bad condition and we have to ascend on foot. After the Pouet plain it is easier going, and we can continue on to “Ses Artigues” plain and the peak, Puig Caragolí, and then stop for a break at Coll de Son Gallard.

From an elevation of 700 metres, we have a long descent ahead of us down towards S’Estaca Port, at sea level. On the downwards journey, we make several stops to visit the Viewpoints that Archduke Lluís Salvador of Austria ordered built. These viewpoints, and their views, are an absolute must. We stop at five in total, a couple of which are very run down and we can see the work they carried out back then. They are situated at strategic points in order to take full advantage of the tranquillity of these spots.

Upon arrival at S’Estaca Port, we have a sense of being in another time. It is a old fishing village, and all of the houses remain in their original state. Once we have had a look around and taken pho-tos, it is time to begin the ascent, passing by the houses owned by Michael Douglas and Catherine Zeta-Jones. Then, after arriving at the Valldemos-sa Port motorway, we just have to continue the as-cent by road until we reach the cars.

MTB: Ruta dels Miradors Viewpoint Route :Valldemossa

<--- 20 Km. --->

42

Les reserves marines de Mallorca i la recuperació de la Cranca

Actualment a les Illes Balears s’està fent un considerable es-forç de creació de reserves ma-rines com a eines de gestió pes-quera i de manteniment de la biodiversitat. Les Balears comp-ten amb 7 reserves marines a la actualitat, així com amb un Parc Nacional marítim-terrestre (arxipèlag de Cabrera). En totes aquestes zones protegides la captura de cranques està pro-hibida, i n’és obligatori la de-volució a la mar de l’exemplar capturat.

A l’any 2006 es va localitzar una petita població de cranques autòctones a Formentera, amb les quals es va obtenir la prime-ra posta en captivitat a Espan-ya. Els anys 2007 i 2008, a partir d’exemplars reproductors duts de Còrsega, es va tornar acon-seguir la cria de l’espècie i es van obtenir els primers juvenils

de cran-ca criats

en captivitat a tota la Mediterrània.

Classificació de la espècie i estat actual

Abans de l’any 1998, només hi havia una espècie de cranca, anomenada científi cament Maja squinado. Però aquell any, en base a característiques morfolò-giques, el Dr. Neumann, zoòleg, va separar l’espècie en 2 de di-ferents, Maja squinado i Maja brachydactyla. Les dues espè-cies, morfològicament molt sem-blants, són presents a les costes espanyoles: la nostra “cranca” (“cabra” a Catalunya, “araignée de mer” a França, “crancevo-la” a Italia) Maja squinado, és endèmica de la Mediterrània i la “centolla” o “centollo” Maja brachydactyla, és de distribució atlàntica.

La cranca M. squinado, tradi-cionalment i, fi ns fa uns 40 anys, va ser una espècie consumida a les poblacions del litoral, tot i que mai va ser una espècie de

gran interès comercial. Molt abundant a les zones de costa rocosa, a l’actualitat, es pot con-siderar una espècie en situació crítica a tot el litoral mediterrani espanyol.

A les Balears, la situació és molt dolenta: a Mallorca i Me-norca tan sols es coneix la cap-tura de qualque exemplar aïllat en els anys 80 i no hi ha cons-tància de cap captura amb pos-terioritat a l’any 1989, quan en dècades anteriors les captures eren abundants en determina-des zones, com a Cabrera; en canvi, a Eivissa i a Formentera hi ha constància de forma no ofi cial de captures regulars d’un cert nombre de cranques, senyal que allà encara hi resta una po-blació relicta.

La presència de la espècie a les Balears és propera a l’extinció, podem considerar a la cranca extinta a Mallorca i Menorca i en perill crític d’extinció a les Pitiüses. La UE en Estrasburg a 1997, estableix a l’espècie Maja squinado a la Mediterrània com espècie de fauna protegida.

de cran-de cran-ca criats ca criats

en captivitat a en captivitat a

gran interès comercial. Molt gran interès comercial. Molt abundant a les zones de costa abundant a les zones de costa rocosa, a l’actualitat, es pot con-rocosa, a l’actualitat, es pot con-

Cranca Mediterrània

4343

CRANCA MEDITERRÁNEA

Las reservas marinas de Mallorca y la recupera-ción de la Cranca

Actualmente en las Islas Baleares se está haciendo un considerable esfuerzo de crea-ción de reservas marinas como herramientas de gestión pes-quera y de mantenimiento de la biodiversidad. Las Islas Ba-leares cuentan con 7 reservas marinas en la actualidad, así como con un Parque Nacional marítimo-terrestre (archipiéla-go de Cabrera). En todas estas zonas protegidas la captura de “cranques” está prohibida, y es obligatoria la devolución al mar del ejemplar capturado, ya sea vivo o muerto.

En el año 2006 se locali-zó una pequeña población de “cranques” autóctonas en Formentera, con las cuales se obtuvo la primera puesta en cautividad de la especie en España. Los años 2007 y 2008, a partir de ejemplares repro-ductores traídos de Córcega, se volvió a conseguir la cría de la especie y se obtuvieron los primeros juveniles de “cranca” criados en cautividad de todo el Mediterráneo.

Clasificación de la especie y estado actual

Antes del año 1998, sólo ha-bía una especie de “cranca”, denominada científi camente

Maja squinado. Pero aquel año, y en base a características mor-fológicas, el Dr. Neumann, zoó-logo, separó la especie original en 2 especies diferentes, Maja squinado y Maja brachydactyla. Las dos especies, morfológica-mente muy parecidas, están presentes en las costas espa-ñolas: nuestra “cranca” (“ca-bra” en Catalunya, “araignée de mer” en Francia, “crance-vola” a Italia), que conserva el nombre de Maja squinado, es endémica del Mediterráneo y la “centolla” o “centollo” Maja brachydactyla, es de distribu-ción atlántica.

Con respecto a la “cranca” Mediterránea, M. squinado, tradicionalmente y, hasta hace unos 40 años, fue una especie consumida por las poblaciones del litoral y por la gente del mar, aunque nunca fue una es-pecie de gran interés comercial. Muy abundante en las zonas de costa rocosa, En la actualidad, se puede considerar una espe-cie en situación crítica en todo el litoral mediterráneo español.

FAUNA: Cranca Mediterrània

En las Baleares, la situación es muy mala, pero con diferen-cias geográfi cas: en Mallorca y Menorca tan sólo se conoce la captura de algún ejemplar ais-lado en los años 80 y no hay constancia de ninguna captura con posterioridad al año 1989, cuando en décadas anteriores las capturas eran abundantes en determinadas zonas, como en Cabrera; en cambio, en Ibiza y en Formentera hay constancia de forma no ofi cial de capturas regulares, año tras año, de un cierto número de “cranques”, señal de que allá todavía que-da un reducto poblacional de la especie.

Todos estos datos indican que la presencia de la especie en las Baleares está próxima a la extinción y en estos momentos podemos considerar a la “cran-ca” extinta en Mallorca y Me-norca y en peligro crítico de ex-tinción en las Pitiusas. La UE en Estrasburgo en 1997, establece a la especie Maja squinado en el Mediterráneo como especie de fauna protegida.

Zoea I

Juvenil

Fases larvarias de la cranca: Zoea II

Megalopa

44

Das Meeresschutzgebiet von Mallorca und der Schutz der Seespinne

FAUNA: Cranca Mediterrània

Marine Reserves of Mallorca and the Recovery of the European Spider Crab

The Balearic Islands are cu-rrently home to 7 marine re-serves, as well as a Maritime Terrestrial National Park (na-mely, the Cabrera archipela-go). In all of these protected zones, fi shing of the European Spider Crab is forbidden and all specimens captured must, by law, be returned to the sea, whether dead or alive. Until 40 years ago, the crab itself, the Maja Squinado, had been traditional fare among

Zu den Balearischen Inseln gehören derzeit sieben Mee-resschutzgebiete sowie ein Na-turschutzgebiet in Form einer Inselgruppe namens „Archi-pièlago de Cabrera“. In allen diesen Naturschutzreservaten ist der Fang der mediterranen Seespinne, auch „Cranca oder „Maja squinado” genannt, ver-boten. Wenn ein Exemplar ge-fi scht wird, muss es ins Meer zurückgeworfen werden, un-geachtet dessen, ob es leben-dig oder bereits tot ist. Noch bis vor vierzig Jahren wurde diese Krabbenart besonders

in den Küstengegenden von den ortsansässigen Fischern gegessen, stieß aber auf dem kommerziellen Markt nie auf großes Interesse. Früher ka-men diese Meeresbewohner in felsigen Küstengegenden sehr häufi g vor, während sie heute leider im gesamten Küstenge-biet Spaniens vom Aussterben bedroht sind.

Auf den Balearischen Inse-ln ist deren Situation äußerst schlecht. Dabei gibt es aller-dings geographische Unters-chiede: auf Mallorca und Me-norca wurde lediglich der Fang

von einzelnen Exemplaren in den achtziger Jahren bekannt. Nach 1989 indessen wurde kei-ne Seespinne mehr gefangen. Diese Daten weisen darauf hin, dass sich diese Tierart auf den Balearischen Inseln vom Aussterben bedroht ist. Mo-mentan wird die „Cranca“ auf Mallorca und Menorca als aus-gestorben klassifi ziert und ist auf den Pityusen ebenfalls vom Aussterben bedroht. Deshalb hat die Europäische Union hat die Spezies Maja squinado im Mittelmeerraum unter Naturs-chutz gestellt.

people in the coastal settle-ments and at sea, though it was never a species of great commercial value. Although it was once in abundance along these rocky coastlines, today it is considered as a species in danger of extinc-tion along the length of the Spanish Mediterranean coast.The situation is bad across all of the Balearic Islands, with the following geographical differences: in Mallorca and

Menorca, only one specimen is known to have been caught in the eighties and there is no record of any having been caught since 1989. All data indicates that the species is close to extinction on the Ba-learic Islands as a whole. In fact, the spider crab can be considered extinct on Mallor-ca and Menorca, while being in serious danger of extinction on the Pityuses (Ibiza and For-mentera). The EU, in Stras-bourg, 1997, established the species Maja Squinado in the Mediterranean as a protected fauna species.

45

FOTOBOTÀNICA ‘09concurs fotogràfic

Lliurament de premis FOTOBOTÀNICA 2009D’esquerra a dreta: Emiliano Gaspoz, Cata-

lina Esteva (Regidora de Medi Ambient de l’Aj. de Sóller), Josep Lluís Gradaille (Director del Jardí Botànic de Sóller), Antoni Segura (Director Insular de Programes i Ocupació), Andreu Ra-mis (President de la Fundació Jardí Botànic de Sóller), Carlos Prat i Carlos Abraham Sampol.

Premi flora endèmica de les BalearsCarlos Prat Esteve

Launaea cervicornis

Premi relacions flora-faunaCarlos Abraham SampolCapoll, la crisopa i la rosella

Premi paisatge dins el Jardí Botànic de SóllerEmiliano Gaspoz Espejismo

46

m ás

allorca

®

- Familia: ORCHIDACEAE.- Nombre científi co: Orchis palustris Jacq. subsp. robusta (Stephenson) Sundermann. - Género: Orchis.- Distribución por islas: Mallorca.- Hábitat: Albuferas y herbazales húmedos. Albufera de Mallorca.- Formas vitales: Geófi to.- Época de fl oración: Junio, Julio.- Planta Legalmente Protegida: Catálogo Balear.- Categoria IUCN: Vulnerable.

Orquídea de Prat

Características: Orquídea de zonas húmedas

cercanas al mar, que también puede encontrarse en zonas inun-dadas o en los márgenes de zo-nas inundadas. Es relativamente grande pues puede sobrepasar el medio metro de altura. Tiene un racimo de fl ores purpurina con el labelo punteado y un espolón más o menos horizontal. En las islas se encuentra en la Albufera de Muro. Florece a fi nales de primavera y principios del verano.

Característiques:Orquídia de les zones humides

properes a la mar, pot trobar-se a llocs inundats o als marges de les zones inundades. És relativament gran doncs pot sobrepassar el mig metre d’alçada. Té un raïm de fl ors purpurines amb el label puntejat, i un esperó més o menys horitzon-tal. A les illes es troba a S’Albufera de Muro. Floreix al fi nal de la pri-mavera i principi d’estiu.

4747

allorca

Characteristics: An orquid that inhabits wet areas close to

the sea, can be found in fl ooded areas or along-side the borders. It is relatively large, can reach up to more than a half meter in height. Has ra-ceme of purple fl owers with a pointed labellum with a more less horizontal spur. In the islands it can be found in s’Albufera de Muro. Flowers at the end of spring to the beginning of summer.

Fauna i fl ora

Merkmale: Dieses kleine Kraut wächst

in Küstengegenden und ist während der Blütezeit leicht zu erkennen, da seine violetten Köpfchen sofort ins Auge ste-chen. Auch die breiten, fl eischi-gen Blätter sind einfach zu bes-timmen. Sie weisen eine weiße Musterung an der Oberseite und eine rote Färbung an der Unterseite auf.

más

info. http://herbarivirtual.uib.es

masmallorca@gmail.com

GESA ENDESA FIRMA UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ REIAL MALLORCA PER AL FOMENT DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ENTRE ELS ESCOLARSEl president de la Fundació Reial Mallorca,

Sr. Mateu Alemany, i el director general de Gesa Endesa, Sr. Andreu Rotger, han signat un conveni de col·laboració pel qual la com-panyia patrocina i dóna suport al projecte d’escoles esportives de tecnifi cació “Escoles de Formació i Reforç de Futbol Palma - Part Forana” i l’activitat educativa “Estalvia amb el Mallorca” dirigit a tots els nins en edat escolar de les Illes Balears.

Amb aquest conveni la companyia s’incorpora com a membre Estratègic de la Fundació Reial Mallorca i es vol aconseguir que 3000 escolars que anualment participen

en les activitats de la Fundació Reial Ma-llorca també puguin participar en les acti-vitats educatives sobre efi ciència energètica i el foment de l’ús responsable de l’energia que realitza la companyia a les instal·lacions d’ENDESA EDUCA a Sant Joan de Déu.

Per tal de coordinar i treballar de manera interdisciplinària les visites al Reial Mallorca i les activitats de l’espai educatiu ENDESA EDUCA també s’adequarà una zona en l’espai educatiu ENDESA EDUCA, anomenat, “Córner mallorquinista” en el qual s’oferiran diferents activitats, com són la participació de la mascota de la Fundació (Dimoniona), visites i xerrades amb jugadors del pri-mer equip, etc. Tot això acompanyat de la presència de Gesa Endesa en les escoles de futbol de la Fundació Reial Mallorca.

MESMALLORCA playa ING˜ 14/5/09 16:23 P�gina 1