Mòdul 2: Història i teoria del lleure Curs de directors del lleure infantil i juvenil Mòdul 2. Prototip curs directors/es del lleure infantil i juvenil.

En aquest mòdul podreu trobar els aspectes més destacats de la

història i teoria del lleure, que us ajudaran a realitzar l’activitat

2.

EDUCA 01/12/2010

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

2

Índex.

1. Història del lleure. .................................................................................................................... 3

1.1 L’oci i el lleure: potencia i acció .............................................................................................. 3

1.2 Els entesos ens diuen. ............................................................................................................. 3

1.3 L’oci és tan poc important com afirmen alguns d’aquests experts?....................................... 4

1.4 Estudiem doncs quina és l’evolució del pensament entorn a entorn l’oci i les activitats de

lleure: ............................................................................................................................................ 5

2. Antecedents històrics del lleure. .............................................................................................. 6

2.1 Grècia i la Skholé. .................................................................................................................... 6

2.2 Roma i l’Otium. ........................................................................................................................ 7

2.3 El lleure a l’edat mitja i el Renaixement. ................................................................................. 8

2.4 La concepció del lleure en l’Edat moderna. ............................................................................ 8

2.5 La Revolució Industrial i el lleure. ........................................................................................... 9

3. La concepció de l’oci i el temps lliure. ................................................................................... 11

3.1 La concepció burgesa del lleure. ........................................................................................... 11

3.2 La concepció marxista del lleure. .......................................................................................... 11

4. La Societat actual i el lleure.................................................................................................... 12

4.1 La democratització del lleure. ............................................................................................... 13

4.2 La vivència del temps humà de manera fragmentària. ......................................................... 14

4.3 La privatització del lleure. ..................................................................................................... 14

4.4 Desvalorització del treball i valoració del lleure. .................................................................. 14

5. El Futur del lleure. .................................................................................................................. 15

5.1 Una proposta per definir el lleure. ........................................................................................ 15

6. Partint del concepte oci/lleure .............................................................................................. 16

6.1 L’oci com a espai de temps. .................................................................................................. 16

6.2. L’oci com a activitat. ............................................................................................................. 16

6.3 L’oci com a actitud. ............................................................................................................... 17

7. Per concloure. ......................................................................................................................... 17

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

3

1. Història del lleure.

1.1 L’oci i el lleure: potencia i acció

L’oci és una realitat complexa i controvertida, si més no perquè hi tenen cabuda

posicions ideològiques diverses que donen peu a diferents maneres de viure’l i

entendre’l. Aquesta diversitat té, evidentment, aspectes positius, ja què és una font

d’enriquiment, creativitat, crítica, progrés, etc., però alhora també pot presentar

aspectes negatius quan alguna d’aquestes posicions posa en dubte valors que podríem

considerar universalment desitjables: la llibertat i l’autonomia del subjecte, el diàleg i

la tolerància, la solidaritat. El lleure és un dels hàbits que caracteritzen els individus de

les societats contemporànies. Però, realment, què és el lleure? I encara més: vivim en

una societat del lleure? De quant temps lliure disposen els catalans/es un cop

finalitzen les seves obligacions quotidianes? I què fan quan estan ociosos?

1.2 Els entesos ens diuen.

L’antropòleg Manuel Delgado, reconeix que ignora per complet quin és el lleure dels

catalans, qüestiona que la gent cada dia disposi de més temps lliure, i lamenta

l’absència d’especialistes del seu camp que hagin escrit sobre el tema.

Si vols sentir una

entrevista amb

aquest polèmic

antropòleg, fes un

clic sobre la imatge

del vídeo!!

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

4

Salvador Cardús va més enllà. Assenyala que “el temps lliure no és una voluntat, sinó

una imposició. Tots mirem de tenir-ne menys, per més que diguem el contrari. La gent

gran es desespera quan la jubilen, i n’hi ha que allarguen la jornada laboral per tal de

fugir d’un temps lliure que no els és prou satisfactori. Tots plegats, ens avorrim molt, i

fem coses molt estranyes per dissimular aquest avorriment, com posar en marxa el

televisor i veure la porqueria de programes que ens ofereixen, que ens farien

emprenyar si ens fessin veure a la força. Però, quina alternativa ens queda? Posar-nos

a parlar i acabar discutint? Obrir un llibre quan no ens agrada llegir? Veure la televisió

és un refugi, no una activitat volguda”.

Trobareu més informació sobre els articles publicats per Salvador Cardús, en el seu

blog al qual podreu accedir, fent un clic sobre la següent imatge:

1.3 L’oci és tan poc important com afirmen alguns d’aquests experts?

Un cop d’ull a qualsevol quiosc revela l’existència d’infinitat d’aficions que fa dues

dècades eren, o bé minoritàries o inexistents. Es venen revistes de temes tan específics

Vols saber més

coses sobre

Salvador Cardús?

Fes un clic sobre la

imatge i accediràs

al seu blog!

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

5

com la nàutica, el campisme, les autocaravanes, la fotografia, la fotografia digital, el

vídeo, la cinematografia, les armes de foc, la cacera, la pesca, la decoració, el

bricolatge, l’aeronàutica, l’aeromodelisme, els còmics, la informàtica, la gastronomia,

la jardineria, les mascotes, els viatges, l’humor...

L’oci és una realitat complexa i controvertida, si més no perquè hi tenen cabuda

posicions ideològiques diverses que donen peu a diferents maneres de viure’l i

entendre’l. Aquesta diversitat té, evidentment, aspectes positius, ja què és una font

d’enriquiment, creativitat, crítica, progrés, etc., però alhora també pot presentar

aspectes negatius quan alguna d’aquestes posicions posa en dubte valors que podríem

considerar universalment desitjables: la llibertat i l’autonomia del subjecte, el diàleg i

la tolerància, la solidaritat.

1.4 Estudiem doncs quina és l’evolució del pensament entorn a entorn l’oci i les activitats de lleure:

Per entendre el desenvolupament històric del lleure ens cal referir el concepte

d’animació sociocultural, alguns autors consideren el primer genuí animador

sociocultural al filòsof Plató, però deixem que parlin els seus epígons per entendre la

seva visió del lleure:

”La felicidad perfecta consiste igualmente en el ocio. No nos privamos de los ocios más

que para conseguirlos, y es para vivir en paz para lo que hacemos la guerra”-

Aristóteles,Etica a Nicomaco,X7,1177b 4-6

”El hombre que trabaja se ocupa de si mismo con la mira puesta en algún fin que no

está en su posesión, mientras que la felicidad, a la que se llega por el ocio, es un fin

perfecto, que todos los hombres creen está acompañado de placer y no de dolor”-

Aristóteles,Politica,VIII,3,1338ª 1-6.

”Considerando la demanda a la cual responden estas artes mecánicas inferiores, el

tiempo de los que a ellas se dedican no les deja ningún momento de ocio que puedan

consagrar a la amistad o al estado”.

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

6

2. Antecedents històrics del lleure.

Autors com Parker i Dumazedier advoquen que el lleure és un fenomen exclusiu de la

societat contemporània, però com diuen altres autors el què canvia és el concepte de

lleure. Així depenent del valor que es dona a l’oci en una època determinada per la

classe dominant, apreciem si el lleure és quelcom significatiu o no en la cultura que

estudiem.

2.1 Grècia i la Skholé.

Skholé significa parar o aturar, estar desocupat, així disposar de temps per hom. No és

sinònim de no fer res, sinó la possibilitat de gaudir de la pau de la contemplació

creativa, dedicar-se a la teoria.

Gràcies a la estratificació social assolida a les Polis, els ciutadans poden gaudir del

lleure mentrestant els esclaus s’ocupen de tot. Així pels grecs l’home que disposa de

temps pel lleure és lliure, solament l’estatus de ciutadà atorga aquesta llibertat.

Un clar exemple d’aquesta visió es troba en les dues màximes que van gravar al temple

de Delfos per orientar l’oci creatiu: “Res en excés” i "Coneix-te tu mateix”.

Sabem de qui

estem parlant?.Fes

un clic sobre la

wikipedia!!

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

7

L’oci esdevé, doncs, un espai per a la contemplació i la introspecció, per a formar-se

humanament i moralment. L’oci es converteix gairebé en un sinònim de virtut i arriba a

prendre una importància cabdal en la vida dels grecs.

Segons Aristòtil, la persona virtuosa és aquella que sap fer un ús adequat del seu oci:

“Com que l’oci és preferible al treball i en constitueix el fi, hem d’investigar com

hem d’emprar el nostre oci.” Aristòtil (Pol VIII, 3, 1337b).

Amplia la informació sobre les Polis gregues escoltant aquest fragment del programa

En Guàrdia! de Catalunya Ràdio (fes un clic sobre la imatge).

2.2 Roma i l’Otium.

A Roma s’estipula de nou el concepte de lleure, és gràcies a l’obra de Ciceró (Pro

Sestio,96 i ss) pel seu concepte d’oci (De Officis,I,42). S’alterna l’otium i el nec-otium,

el treball no té una significació negativa. L’oci consisteix en no treballar, temps lliure de

treball, després del treball i abans de tornar-hi.

Pots ampliar

informació sobre les

polis gregues, sentint

aquest fragment del

programa radiofònic

En Guàrdia!

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

8

Per Ciceró el temps de lleure no és un temps d’oci vacu sinó un temps de descans tan

recreatiu com meditatiu. La novetat és presenta amb l’oci de masses: -panem et

cirquenses- oci pel gran públic dirigit pels governants per dominar millor al poble,

aquest oci constituït per la mera evasió social es contraposa al lleure refinat de les

élites socials.

2.3 El lleure a l’edat mitja i el Renaixement.

A la baixa edat mitjana i principis del Renaixement canvia el concepte d’oci, sorgeix un

esperit lúdic elitista. L’abstenció del treball i la dedicació a activitats escollides

lliurament com la ciència, la poesia, l’esport, etc.

La vida “ociosa” es indicador d’una elevada posició social. El temps d’oci és un símbol

exterior de noblesa contraposat al servil temps de treball, la submissió dels que

treballen.

2.4 La concepció del lleure en l’Edat moderna.

Existeix un trencament, l’ètica protestant, la reforma calvinista i les rígides doctrines

del puritanisme anglès canvien la definició del concepte.

Sabem de qui

estem parlant?.Fes

un clic sobre la

wikipèdia!!

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

9

L’oci és considerat un vici personal i social, s’entén l’oci com advers al treball, valor en

alça, el treball és productiu l’oci és improductiu. Els protestants reprimeixen el culte als

sants, així els dies de festa són dedicats al treball.

El moviment purità restringeix els plaers i tot tipus de distracció, fins i tot es considera

perjudicial per a l’esperit l’educació física i els esports.

L’empremta puritana és profunda i arriba fins la societat industrial: “all work and no

play” i abasta tota classe social, l’exemple el tenim en els executius anglosaxons

“workalcholics”.

“Tingueu el temps en alta estima, i procureu que la cura que poseu a no perdre’n ni gota sigui

cada dia més gran que la vostra cura per a no perdre res de l’or ni de la plata que posseïu. I

qualsevulla d’aquestes coses: distraccions inútils, fútils vestimentes, grans tecs, converses

frívoles, males companyies o jeia excessiva poden esdevenir temptacions de malbaratar el

temps, heu d’incrementar encara més la vigilància.” Text citat a l’Ètica protestant i l’esperit

del capitalisme, de Max Weber, en la traducció de Joan Estruch. Barcelona: Edicions

62, 1984.

2.5 La Revolució Industrial i el lleure.

La jornada laboral augmenta i les condicions són precàries. Homes, dones i nens

s’incorporen a jornades esgotadores a la fàbrica. Les masses finalment prenen

consciència i s’inicien moviments incipients que reclamen la reducció de la jornada de

treball i l’augment salarial. Finalment, i després de moltes lluites socials, els governs

legislen límits màxims a la jornada laboral.

Una data significativa és el 10 de desembre de 1948 amb l’aprovació de la DUDH:

l’art.24: ” Tota persona té dret al descans, a gaudir de temps lliure, a una limitació

raonada de la duració del treball i vacances periòdiques pagades”-

L’oci pren una dimensió moderna, fins al moment l’activitat del lleure era condicionada

per l’ús que se’n feia, ara allò que és important no és directament el lleure, sinó el fet

de no treballar. El valor essencial es centra en els aspectes quantitatius de l’oci, no en

els qualitatius.

Pots contextualitzar l’època de la revolució industrial, a través d’aquest video:

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

10

Si vols saber què va

succeir durant la

Revolució

industrial, fes un

clic sobre el

següent vídeo!!

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

11

3. La concepció de l’oci i el temps lliure.

e Les relacions entre l’oci i el temps lliure són complicades.

e És realment l’oci contemporani un temps lliure?

e Per alguns autors són conceptes sinònims, altres consideren que hi ha temps

lliure i manca de lleure, concebut a la grega com un estat subjectiu de llibertat

individual. Finalment tenim uns tercers que argumenten que sí existeix oci,

però que falta un temps de llibertat.

Així entenem que hi ha dos concepcions d’oci:

1. Com un fenomen diferent del temps lliure.

2. Com temps lliure.

3.1 La concepció burgesa del lleure.

e Es supera la tradició puritana i es veu l’oci com un incentivador de l’interès

econòmic.

e Psicologisme: concepció de l’oci com a vivència d’un estat subjectiu de llibertat,

al mode clàssic.

e Individualisme: l’oci pertany a una esfera més enllà del col·lectiu, és quelcom

individual.

e Liberalisme: l’oci és privat perquè la societat no pot determinar el seu ús.

3.2 La concepció marxista del lleure.

e Els marxistes critiquen el món del burgès i l’analitzen dialècticament.

e El temps lliure de la societat capitalista passa per ser un temps alienat i

patològic, cal construir un model nou.

e Un model de temps lliure oposat al treball, una concepció que pretén ser

objectiva, col·lectiva i planificadora del tema.

Per Lafant (1972) la teoria de l’oci marxista consta de les següents propostes:

e El temps lliure es dona per separat de la resta del temps, especialment del

temps de treball.

e El temps lliure s’entén com una totalitat abstracta.

e El temps lliure augmenta al incrementar-se la productivitat.

e El temps lliure evoluciona amb autonomia del sistema social.

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

12

e Les activitats pròpies del temps lliure són activitats lliures.

e L’individu es determina lliurement, en funció de les necessitats personals.

e L’oci és un sistema permutable de valors i eleccions.

e Les activitats pròpies i els valors del temps lliure són lligats entre si per

eleccions individuals, les quals s’ordenen lliurement.

4. La Societat actual i el lleure.

En la nova estructura social, on el temps de treball és cada cop més reduït, la clàssica

disjuntiva de temps entre treball /temps lliure ha quedat substituïda per una triple

realitat en el temps humà.

Avui dia podríem dir que en el temps d’una persona es podrien preveure dos espais

diferents:

e El temps de treball (cada cop més escàs i de caràcter obligatori): l’entendrem com

aquell temps que l’individu omple amb activitats que li asseguren la supervivència i

alhora el progrés personal. En el cas dels estudiants, podríem dir que el temps que

dediquen a aquest afer és considerat com un temps de treball.

e El temps de no treball: és clar que l’ésser humà no pot dedicar tot el seu temps a

treballar, perquè ha de cobrir altres necessitats i també ha de descansar. Per tant,

ens queda un temps de no treball que surt de l’excedent que queda al temps de

treball.

Dins d’aquest temps de no treball hauríem de fer, encara, una doble distinció:

e El temps que dediquem a activitats paraprofessionals, les socialment útils, és a

dir, aquelles que, fruit de les pròpies opcions, ofereixen algun tipus de servei a

la societat, i les de caràcter familiar: aquí s’inclourien les activitats específiques

de descans (dormir), les relacionades amb altres ocupacions lligades al treball

que no estan incloses en l’horari laboral, les corresponents a les

responsabilitats familiars i, finalment, aquelles ocupacions voluntàries fruit

d’opcions personals.

e El temps lliure: Seria el temps que ens quedaria després de descomptar del

temps de treball el temps dedicat a altres tipus d’obligacions paraprofessionals

i socials.

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

13

Diríem que és l’espai de temps que l’individu pot decidir com i en què dedicar-lo. Hi ha

una sèrie de fenòmens socials actuals que ajuden a configurar la nova realitat i el

paper de l’oci i del temps lliure, d’entre els quals podríem destacar:

1. La democratització del lleure.

2. 2. La vivència del temps humà de manera fragmentària.

3. 3. La privatització del lleure.

4. 4. Desvalorització del treball i valoració del lleure.

4.1 La democratització del lleure.

L’oci ha deixat de ser un aspecte del qual gaudien únicament les classes privilegiades

per a esdevenir un fenomen de masses. La conseqüència d’aquesta democratització

ens condueix a la irrupció dels mecanismes industrials al mercat del temps lliure.

L’oci està immergit en la cadena producció-consum; el temps lliure mou diners i se li

atribueixen les mateixes lleis del mercat econòmic: producció a gran escala i a baix

preu, regulació per l’oferta i la demanda, màrqueting publicitari, etc.

Sembla que consumir és l’única manera d’estimular la producció; treball i temps lliure

es tanquen en un mateix cercle: el consum de productes tecnificats és, avui dia, un

dels aspectes més significatius de l’oci.

Aquesta obsessió de fer rendible l’oci també es reflecteix a nivell individual.

La utilització de l’oci s’organitza, en bona mesura, de manera semblant que en l’esfera

econòmica: invertir per rendibilitzar. Aquest fet és conseqüència, també en part, d’un

altre fenomen al qual assisteix la societat actual.

Fent un clic aquí, pots accedir a un interessant article sobre el temps lliure i els

treballadors.

El tiempo libre y ocio reivindicado por los trabajadores. Pasos. Revista de turismo y

patrimonio cultural , 301-326.

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

14

4.2 La vivència del temps humà de manera fragmentària.

L’actual experiència temporal tendeix a considerar els diferents espais de temps humà

com a independents, com a compartiments estancats.

Això provoca que el temps lliure deixi de ser lliure i passi a ser mercaderia.

4.3 La privatització del lleure.

Davant la vivència de l’oci compartit, de relació social, d’espectacle públic, etc., es va

potenciant cada cop més un oci privatitzador i individualista. Aquesta privatització és

de caràcter subjectiu: la convicció que el temps lliure és una realitat privada i

intransferible, una mercaderia de lliure disposició.

4.4 Desvalorització del treball i valoració del lleure.

Molts dels ideals de formació i realització que la persona havia posat al món del treball

els ha vist frustrats i amb impossibilitat de realització.

Sovint ens veiem obligats a fer feines que no ens agraden o no ens satisfan, amb uns

ritmes i uns horaris estressants i amb unes obligacions i responsabilitats que ens

carreguen.

La feina, doncs, va perdent el seu paper humanitzador i realitzador i l’oci es va

reivindicant cada cop més com l’alternativa de la llibertat, l’autorealització personal, la

igualtat, etc.

Aquesta visió contraposada del món del treball i del món de l’oci accentua encara més

la vivència fragmentària del temps humà i no ens ajuda a enfrontar-nos davant la

nostra vida amb unes actituds de recerca de satisfacció i realització globals, i vivim,

d’aquesta manera, dividits entre el món de la necessitat i el món de la llibertat.

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

15

5. El Futur del lleure.

Un estudi prospectiu sobre el temps lliure a l’horitzó de l’any 2010 a França, després

d’analitzar la demografia, el creixement econòmic, la productivitat, l’ocupació,

l’ordenació del temps laboral, els ingressos, el nivell d’educació, els valors i el lleure,

conclou que els possibles guions d’evolució de la societat són quatre, segons que

s’accentuïn unes o altres tendències ja existents:

1. Es perpetuarien les tendències de dualització de la societat entre actius i

desocupats, buscant de manera permanent equilibris que evitessin l’explosió

social. Seria el model de la societat dual atenuada.

2. S’accentuarien els problemes socials i els conflictes que farien explotar la

societat dual. Seria el model de societat dual agreujada.

3. La societat dual evolucionaria cap a una major valoració d’ociositat. Seria el

model de la societat dual invertida.

4. Una millora econòmica fa possible la societat distributiva, on el lleure també és

important per a tots.

Aquesta descripció prospectiva ens ajuda a entendre que el futur de la societat en

general o el futur del lleure no és fruit del destí o de la fatalitat, sinó que el fet

d’avançar cap a una o altra d’aquestes quatre direccions depèn de decisions socials,

polítiques, econòmiques... És a dir, també depèn, en alguna mesura, de nosaltres

mateixos i de les nostres decisions.

5.1 Una proposta per definir el lleure.

El lleure és, segons Dumazedier, “un conjunt d’ocupacions a les quals l’individu pot

lliurar-se de manera totalment voluntària, sigui per a descansar, per a divertir-se, per a

desenvolupar la seva informació o formació desinteressada, la seva participació social

voluntària, una vegada s’ha alliberat de les seves obligacions professionals, familiars i

socials”. (J. DUMAZEDIER, “Realidades del ocio e ideologías”, a Diversos autors, Ocio y sociedad de

clases. Barcelona: Fontanella, 1971).

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

16

6. Partint del concepte oci/lleure

Existeixen tres eixos entorn els que es desplega el significat del concepte:

1-. L’oci com a espai de temps.

2-. L’oci com a activitat.

3-. L’oci com a actitud.

6.1 L’oci com a espai de temps.

Hi ha tot un conjunt d’autors que redueixen l’oci únicament a un espai de temps. En

aquest sentit, oci i temps lliure quedarien totalment equiparats, serien exactament el

mateix. Des d’aquest grup d’autors, encara hi ha també algunes divergències respecte

a la concepció que es té del temps lliure.

Alguns consideren l’oci com aquell temps que està més enllà de les obligacions

professionals remunerades. Dumazedier, un dels autors més importants de la

sociologia de l’oci, diu:

- “Oci és un temps alliberat del treball productiu sota l’acció conjugada del progrés

tècnic i les formes socials, en benefici d’una activitat improductiva de l’ésser humà”.

També hi ha autors que resten al temps dedicat a les obligacions professionals, el

temps dedicat a les obligacions familiars, socials o polítiques.”-

6.2. L’oci com a activitat.

Alguns autors defineixen l’oci com el tipus d’activitat que comporta. D’aquesta manera

l’oci és l’activitat que es realitza al marge del treball, l’oci és l’activitat lliure, no

pagada, que aporta una satisfacció immediata. Així, l’oci queda expressat més com a

activitat que com a espai temporal i amb el caràcter de gratuïtat en diferenciar les

activitats laborals i no laborals, però obligatòries, de les no productives

Mòdul 2. Història i teoria del lleure. EDUCA. Prototip curs directors del lleure.

17

6.3 L’oci com a actitud.

En aquest eix l’oci es defineix com un estat de l’ànima, és l’actitud que té el subjecte

davant la realitat. L’oci entès d’aquesta manera no té res a veure amb la presència

d’un determinat temps lliure o amb la realització d’un o altre tipus d’activitat, sinó que

esdevé un problema bàsicament personal.

Aquesta concepció afirmaria que tot temps pot ser un temps d’oci en funció de

l’actitud que hom adopti. L’oci, doncs, travessa verticalment la vida dels humans, els

seus treballs, els seus descansos, les seves celebracions, els seus dolors...

Aquesta actitud ociosa, contemplativa, activa, és un eix necessari per a tota la vida

humana, per tant també és necessària per al treballador, no únicament com a

productor de treball sinó com a estil de vida, com a estat de servei, de construcció de

la societat, de participació a l’esfera política.

7. Per concloure.

El lleure opera com:

e Una activitat creadora i enriquidora pròpia de la persona.

e Una aproximació a la felicitat, una recerca de nosaltres mateixos

e mitjançant l’acció abocada al creixement com a persones.

e Una preparació i camí de la festa, del goig de “ser” en mesura que som

e conscients del “fer”.

e Una possibilitat d’aplec, de trobada amical, una sensació de solidaritat al

e compartir l’acció i la voluntat.