ANALFABET ABSOLUT: Persona incapaç de llegir i escriure una breu i

senzilla exposició de fets relatius a la seva vida quotidiana. (UNESCO, 1958)

ANALFABET FUNCIONAL: Persona que no pot emprendre les

activitats en les quals l’alfabetització és necessària per a l’actuació eficaç en el

seu grup i en la seva comunitat i que alhora li permeten de continuar valent-se de

la lectura , l’escriptura i l’aritmètica al servei del seu propi desenvolupament i del

desenvolupament de la comunitat. (UNESCO, 1978)

l’alfabetització és necessària

incapaç de llegir i escriure

Alfabetitzar-se no és només aprendre a repetir paraules, sinó saber la teva paraula: no només és ensenyar a llegir, sinó quetambé és una eina d'alliberament social.

Paulo Freire

TRETS DE L’INPUT PER ADQUIRIR LA L2

LINGÜÍSITCS DISCURSIUS

Repeticions

Simplicitat i brevetat (fragments del discurs)

Preguntes d’elecció i de verificació

Recursos d’entonació

Materials de suport

Activitat gestual

TEMÀTICS

Referir-se al context immediat

descontextualitzat i abstracte

Crear contextos de producció conjunta

Establir rutines predictibles

RELACIONALS

Freqüència d’úsDinàmica de la interaccióEstratègies participació

Atenció als temes que sorgeixen.

Relació afectiva segura.

Pràctica de la negociació.

ESTRATÈGIES DE DIÀLEG QUE UTILITZEN ELS ENSENYANTS (Joan Tough)

1. Orientació: comentaris i preguntes obertes que conviden a reflexionar sobre un tema.

2. Facilitació: pretenen que l’alumnat aprofundeixin en el seu pensament• Completives: demanen justificacions i més detalls• Focalització: pregunten sobre aspectes concrets• Comprovació: demanen una reconsideració a aclariment

3. Informació: proporciona informació sobre un tema.Tenir en compte la informació i la manera perquè són exemples d’expressar el pensament: narratiu, descriptiu, expositiu, al·legòric.

4. Suport: comentaris que estimulen a mantenir el diàleg.

5. Acabament: anuncien un gir temàtic o un tancament de la conversa

CONTEXT D’APRENENTATGE ÉS COMPLEX

L’aprenentatge del llenguatge escrit depèn:

Els sabers, les representacions i les creences dels mestres.

La comunicació en la situació d’aprenentatge.

Les activitats Organització dels continguts, el paper del mestre, els

agrupaments, l’espai, el temps, els materials, l’avaluació, etc.

Les expectatives i les experiències anteriorsdels aprenents i les seves famílies.

UN APRENENTATGE QUE NECESSITA INSTRUCCIÓ

Discriminatori al llarg de la història

Funció bàsica de l’escola

Enllaça amb la reivindicació d’escolarització obligatòria:• element igualador entre tots els homes i les dones• necessitat d’adequació al desenvolupament industrial

Representa la clau d’accés a la cultura i al coneixement

LLENGUATGE ESCRITSistema de representació gràfica del

llenguatge verbal sotmés a les condicions d’ús que constitueixen les formes del

discurs.

LLEGIR Procés de comprensió

ESCRIPTURA: instrument notacional LLENGUATGE ESCRIT: mitjà de comunicacióTolchinsky (1993)

ESCRIUREProcés de producció

Activitats cognitives diferenciades

El llenguatge escrit i els nous codis de representació

Col·laboren als avantatges proporcionats per la llengua escrita:

Major comunicació gràcies a la superació dels límits imposats per la presència física dels interlocutors.

Construcció d’una memòria col·lectiva.

No es desbanquen els uns als altres, es diversifiquen.

organitzar

formular objectius

REDACTAR

llegir

refer

CONTROL

MEMÒRIA A LLARG TERMINI

generar

PLANIFICAR REVISAR

EL PROBLEMA RETÒRIC

•Tema•Audiència•Propòsits

EL TEXTQUE ES VA REALIZANT

SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ

Model de Hayes y Flower (1980)

•Coneixement del tema i de l’audiència.

•Coneixement dels plans d’escriptura.

Descripció evolutiva del desenvolupament de l’escriputra

1- Escriure com a reproducció dels trets de l’escriputra adulta.

2- Escriure com a producció fonamentalment regulada per crear escriptures diferenciades.

3- Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula.

4- Escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbico alfabètica de la paraula.

5-Escriure com a producció controlada per la segmentació alfabètico-exhaustiva de la paraula.

FUNCIÓ DE

DESIGNACIÓ

HI HA RELACIÓENTRE L’ESCRIPTURAI LA PAUTA SONORA

Models que expliquen l’acte lector

Model bottom-up

- La lectura és seqüencial.- Grafies- Paraula-Text- El text és prioritari.- Aprendre a llegir és aprendre a descodificar. Però: com s’arriba a comprendre?

Model top-down

- La lectura és descendent- La descodificació es troba sotmesa a processos inferencials de nivell superior.- És important l’aportació del lector.- Percepció de la globalitat. Però: on queda el text?

Model Interactiu- S’utilitzen informacions diverses.- No se centra ni en el text ni en el lector.- Dóna gran importància als coneixements previs.-Cal fer intervencions en sentit ascendent i descendent.

TIPUS DE PROCESSAMENT I OPERACIONS MENTALS BÀSIQUES EN LA LECTURA

PROCESSAMENT ASCENDENT PROCESSAMENT DESCENDENT

TEXT

PARÀGRAF

FRASE

PARAULA

LLETRA

•Accés lexical

•Reconeixement de paraules

•Descodificació

•Formulació i verificació d'hipòtesis

•Anticipació

•Construcció d’expectatives i inferències

•Comprensió

• Interpretació

(processos de baix nivell)

(processos d’alt nivell)

Uri Ruiz Bikandi, 2000

El model interactiu i l‘ensenyament

• ABANS de la lectura• DURANT la lectura• DESPRÉS de la lectura

Context significatiu

Objectius clars

Emissió i verificació d’hipòtesis

Establir un procés dinàmic: no és tot o res

Relacions entre l’oral i l’escrit

LLENGUATGE-PENSAMENT

TEXT ORAL

TEXT ESCRIT

(Model dependent- tradicional) (Model equipol·lent- Cercle de Praga)

LLENGUATGE-PENSAMENT

TEXT ORAL TEXT ESCRIT

USOS DEL LLENGUATGE ESCRIT

• ÚS PRÀCTIC

• ÚS CIENTÍFIC

• ÚS LITERARI

AUTONOMIA

PODER

ERUDICIÓ

Potenciar la lectura i l’escriptura

• Llegir per als altres“L’única i més important activitat per tal de construir lacomprensió i les habilitats essencials per a l’èxit en ’aprenentatge de la lectura sembla ser llegir en veu alta als nens “

(IRA, 1998)

• Escriure conjuntament“L’escriptura conjunta és més útil que la lectura conjunta per augmentar les habilitats alfabètiques bàsiques que són immanents a l’adquisició de la lectura i de l’escriptura”

(Aram, D. i Levin, I. , 2005)

A L’ESCOLA

– Ús pràctic– Ús científic– Ús literari

L’APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

Des de la complexitat

Unit als altres aprenentatges

Activitats amb sentit: