ÀMBIT DE CONVIVÈNCIA I CIUTADANIA.

Definició.

Aquest àmbit engloba els àmbits relacional, de ciutadania i de participació, i fa

referència:

- A les relacions de reciprocitat, és a dir, a la xarxa o xarxes socials de les quals

disposa una persona en la seva vida quotidiana (la familiar i la configurada per les

relacions d’amistat); a l’accés, el manteniment i les condicions d’aquestes xarxes i

l’estructura familiar així com dels vincles comunitaris; a més de les relacions de les

persones amb el seu entorn (ja sigui de l’àmbit laboral, el de lleure o el comunitari, etc.).

Les xarxes socials o de proximitat són, juntament amb la feina, la família i l’Estat, els

pilars de la inclusió social. En conseqüència, la manca o la feblesa d’aquestes xarxes

pot comportar un aïllament relacional que condicioni o faci més precàries situacions

personals i/o socials d’exclusió produïdes per factors corresponents a altres espais o

àmbits socials.

- A la convivència, en una societat organitzada segons unes normes de civisme que

pauten les conductes de les persones i que fixen els criteris pels quals es considera

que la persona n’és membre. La comunicació, el respecte, la promoció de la igualtat,

l’acceptació de la diversitat, etc. faciliten la promoció social de les persones i una millor

convivència a la ciutat. Viure en una societat però sense ser acceptat per aquesta, o la

no assumpció de les normes, pot significar estar-ne exclòs.

- Als drets bàsics dels ciutadans i de les ciutadanes. Principalment, fa referència al dret

d’opinió, el dret de vot i la capacitat i/o possibilitat d’incidència i de participació en la

societat.

Context.

Alguns canvis socials, demogràfics i econòmics actuals, com per exemple: la

incorporació de les dones al mercat del treball, l’envelliment de la població, la gran

diversificació dels diferents models de família i la importància de les noves tecnologies,

fan que calgui una distribució de les activitats quotidianes que es realitzen segons les

necessitats, i les preferències personals.

Concebent l'ús del temps com un dret de ciutadania, es fa palès que qualsevol persona

ha de poder escollir com gestionar i organitzar el seu temps, de forma equilibrada i en

consonància amb les seves necessitats i segons les seves circumstàncies laborals,

personals i familiars, en les diferents etapes de la seva vida.

Per tant, es pot dir que l'ús del temps de forma harmonitzada és fonamental per a la

qualitat de vida de la ciutadania. La percepció de manca de temps, les poques o nul·les

possibilitats d’una autodistribució racional per diferents raons, afecten clarament la vida

diària de les persones; proveir de mitjans a través de les polítiques del temps per

pal·liar-ho, pot contribuir a millorar la qualitat de vida. Per aquest motiu, l’Ajuntament de

Sant Boi ha impulsat les polítiques de nous usos socials del temps.

Tradicionalment, família i feina remunerada es consideraven com dos móns aliens,

oposats, amb lògiques de funcionament totalment diferents. Les relacions s’establien a

partir de dos rols totalment diferenciats. Per una part, les dones assumien les feines

domèstiques i familiars mentre que, per altra, els homes havien de responsabilitzar-se

de mantenir la família econòmicament. Amb la incorporació massiva de les dones al

mercat de treball esdevé necessària la conciliació entre la vida laboral, familiar, social i

personal.

Durant els anys 70 comencen a donar-se les primeres demandes per a la consecució

d’aquest equilibri entre la vida laboral i familiar a altres països europeus, les quals

arriben més tard al nostre país. A partir de l’aprovació de la Llei de conciliació de la vida

familiar i laboral, de 1999 (Llei 39/1999, de 5 de novembre), i sobretot des de les últimes

eleccions generals de 2004, el tema de la conciliació ha anat guanyant importància a

l’agenda política i als mitjans de comunicació al nostre país.

Vulnerabil itat de les xarxes familiars i/o xarxes socials de proximitat

Amb la incorporació de les dones al mercat de treball (disminució relativa del rol de

cuidadora1) i els canvis demogràfics d’envelliment de la població2 s’han modificat els

models familiars d’atenció a les persones amb dependència. Aquestes abans trobaven

suport a la família i ara, en la resposta a les situacions de dependència des de les

diverses opcions existents (servei d’ajut domiciliari, centres de dia, residències,

teleassistència, etc.) és deficitària, especialment pel que fa a l’atenció i les cures de

llarga durada. Aquest fet té conseqüències negatives tant per a la persona que

necessita ajuda com per a la seva família o cuidador/a habitual (en la majoria dels

casos cuidadora habitual).

Com s’afirma en l’Informe de polítiques locals per un envelliment actiu de la Diputació de

Barcelona (2005), a Catalunya i a la província de Barcelona el percentatge de persones

majors de 65 anys que viuen en llars unipersonals ja supera el 26%. De fet, més del

50% de les llars unipersonals estan formades per persones grans3. Són avis i àvies

que viuen sols/es, i nuclis familiars monoparentals que han de fer front a les càrregues

domèstiques i familiars, sovint sense saber que poden tenir dret a alguna ajuda i/o

suport extern. L’aïllament familiar és un fenomen cada vegada més freqüent.

Segons el padró municipal de 2007, a Sant Boi de Llobregat hi ha 16.559 persones

majors de 60 anys, el 16,1% de les quals viuen soles. El 75,6% d’aquestes persones

són dones. La fragilitat que comporta la soledat, relacionada amb la dependència i

l’envelliment, fa que el col·lectiu de gent gran sigui el que precisament fa més demandes

a les unitats d’atenció primària o als serveis sociosanitaris dels ambulatoris i

d’assistència domiciliària.

1 Segons l’enquesta realitzada per l’IMSERSO, la proporció de cuidadores mestresses de casa ha disminuït el 6% entre el 1994 i el 2004 al conjunt de l’Estat espanyol, i ha passat del 50,1% al 44,2% en 10 anys. ‘Polítiques locals per un envelliment actiu’ Diputació de Barcelona, 2005. 2 És cert que l’envelliment demogràfic no té una relació directa amb l’augment del nombre de persones grans dependents, el factor humà de la dependència és determinat per diverses variables, com l’educació, la salut, la situació econòmica o l’edat, però és aquesta última la que hi té més incidència. 3 ‘Polítiques locals per l’envelliment actiu’, Diputació de Barcelona, 2005.

Factors d’Exclusió Social i Recursos per a la Inclusió i la Cohesió Social.

Aquestes demandes, però, no provenen únicament de persones grans que viuen soles

i que no tenen xarxa familiar, un nombre significatiu dels casos que s’atenen des de

diversos serveis fan referència a gent gran que no té els/les fills/es ubicats en el mateix

barri i/o municipi; i fills/es que presenten dificultats per atendre les demandes i oferir un

suport continuat (ja sigui per càrregues familiars, laborals o problemàtiques derivades

d’una relació familiar no satisfactòria).

A Sant Boi de Llobregat, pel que s’ha contrastat a les diverses entrevistes, hi ha una

part de la població filla de la immigració dels anys seixanta i setanta, que ha tornat cap

als pobles dels seus pares a Extremadura o Andalusia, o a altres parts d’Espanya. Els

pares d’aquests, ara ja majors de 65 anys, s’han quedat al municipi i han perdut

físicament vincles familiars pròxims.

Quan es parla de xarxes socials se centra l’atenció en el factor de l’escassetat o

debilitat de xarxes socials de proximitat: contacte interpersonal, manca d’amics/gues i/o

veïns/es sobretot en l’àmbit comunitari.

A banda de les persones grans soles, hi ha altres col·lectius que poden patir un

debilitament o deteriorament de les seves xarxes socials com, per exemple, les famílies

monoparentals, les persones amb discapacitats i les persones nouvingudes. En

aquests casos les sobrecàrregues familiars, la presència de malalties i les pèrdues de

suport familiar quotidià del país d’origen, poden disminuir els contactes interpersonals

i/o d’amistat. L’escassetat o debilitament d’aquestes xarxes, en el cas de les famílies

monoparentals, pot generar també dificultats a l’hora de conciliar la vida familiar, laboral i

personal.

Cal tenir en compte que, per a l’enfortiment de les xarxes familiars i/o les xarxes socials

de proximitat, podem destacar diferents serveis i/o recursos, tant municipals com

locals, que a continuació detallem.

Respecte a les condicions de conciliació de la vida familiar, laboral i personal, i la

potenciació de les xarxes familiars s’observa que, tot i l’existència de diferents serveis

per a la infància i l’adolescència, el conjunt de places públiques disponibles s’hauria

d’ampliar per cobrir la demanda real. Aquest fet tindria una incidència directa sobre la

conciliació laboral de pares i mares. Així, cal implementar més mesures que ajudin a

conciliar la vida laboral en les famílies en les quals treballen ambdós cònjuges o on

només n’hi ha un dels dos, i també ha de treballar.

En aquest sentit caldria posar major èmfasi en el cas de les famílies monoparentals on

la mare, o el pare, no treballa i es disposa de pocs recursos econòmics, ja que el fet

d’haver-se d’ocupar dels fills/es els pot impedir disposar no només de feina, sinó també

de majors recursos financers per a ells i/o les famílies.

Entre els instruments de planificació existents al municipi cal destacar el PPrograma

municipal transversal d’infància i adolescència, a més de la perspectiva que

aporta el PPla educatiu de ciutat (PEC) pel que fa a l’entorn familiar sobre l’educació

dels fills/es, que reconeix la importància de la participació i la implicació de les famílies

en l’àmbit educatiu, com a agents educatius centrals.

En aquest sentit, i en la línia també del PMT d’infància i adolescència, s’hauria de

continuar fomentant la creació de serveis i equipaments facilitadors de la conciliació

laboral amb les famílies, però també sensibilitzadors de la responsabilitat que els pares i

les mares tenen sobre l’educació dels seus fills/es. Aquest reconeixement institucional

mostra la importància d’aquesta necessitat per millorar les relacions familiars dins el

municipi, i en aquesta línia trobem iniciatives com les de ll’Escola Municipal de

Pares i Mares.

Un altre recurs de suport a l’àmbit de la convivència és el servei de Centre

Maternoinfantil dependent de Càritas, que ofereix un suport especial a dones soles

amb infants al seu càrrec.

Cal destacar, en aquest àmbit, un dels dispositius d’inclusió més potents per treballar la

participació de les persones en els seus entorns més immediats: els sserveis socials

d’atenció primària. Mitjançant els seus equips de professionals (treballadors/es

socials, educadors/es socials i treballadors/es familiars) exerceixen un paper

fonamental tant en la detecció de deteriorament/debilitat de xarxes socials, com en la

promoció i el reforçament de vincles socials i comunitaris. En coherència amb les

necessitats detectades pels equips professionals de serveis socials, l’any 2008 es va

impulsar als barris de Ciutat Cooperativa i Marianao, el projecte RRacó de família, per

a famílies monomarentals (conegudes des dels serveis socials d’atenció primària, però

amb flexibilitat per atendre a persones d’altres àmbits). Es tracta d’un espai on facilitar

eines per iniciar un procés de creixement com a persones, que permeti assolir una

adequada relació amb la família i afavorir la creació de la xarxa social a través de

l’ajuda mútua que es puguin donar entre les participants amb el suport de l’equip de

serveis socials.

Altres recursos per a les famílies són els destinats al lleure dels infants sobretot en

horari laboral (ludoteques, reforç escolar, casals, etc.), que s’ofereixen sobretot des de

la societat civil (xarxa de parròquies, fundacions, associacions, etc.) amb la

col·laboració de l’Administració.

En aquest sentit, Sant Boi de Llobregat compta amb una ludoteca municipal (al barri de

Marianao), una de la Fundació Marianao i una altra a Casablanca. L’any 2008 es va

crear un nou servei municipal inclòs en el marc de les polítiques dels nous usos del

temps anomenat MMinuts Menuts, el qual ofereix a les famílies un servei de guarda per

als fills i les filles de 0 a 3 anys fora de l’horari escolar, dins d’un espai lúdic i de guarda

de qualitat per als infants. La finalitat del servei és la d’oferir atenció integral puntual a

les criatures fora de l’horari escolar, en un espai d’atenció directa a la primera infància,

per facilitar a les famílies la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.

En el cas de les famílies unipersonals amb xarxes socials dèbils (fet que s’agreuja si la

persona que viu sola és major de 65 anys i amb dificultats motores), existeixen

diferents recursos en el municipi. Un dels principals recursos que respon a les

necessitats sociosanitàries i a la vegada relacionals són els serveis d’ajut a domicili. Els

Serveis Socials municipals treballen amb la cooperativa de treballadores familiars

Suara Cooperativa, i a més també s’ha establert, juntament amb la FFundació

Domicilia, un sistema subvencionat mitjançant uns xecs que es lliuren des de l’Oficina

Municipal d’Atenció al Públic, pels qual la gent gran, infants i adults amb discapacitat

poden accedir a serveis d’atenció a preus assequibles.4

Per a les persones majors de 85 anys la principal resposta municipal és la del sservei

de teleassistència domiciliàr ia, un servei que es presta a les persones grans soles

o discapacitades per a atendre’les de forma immediata en una situació d’emergència

sociosanitària.

Respecte a les persones grans que gaudeixen d’una millor situació de salut, un

important equipament és el CCasal de gent gran de la Generali tat de Catalunya,

ubicat al Barri de Marianao, que aglutina diferents serveis de menjador, podologia,

activitats diverses, etc.

4 L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat forma part de la Fundació Domicilia juntament amb altres administracions locals del

Baix Llobregat, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona, els sindicats i les organitzacions empresarials.

L’Ajuntament, a més, a través del Programa municipal transversal de la gent gran va

impulsar la creació d’un servei de mmenjador municipal per a gent gran per facilitar una

alimentació adequada a persones més grans de 60 anys que presentin baixos ingressos

econòmics i problemàtiques socials afegides (malalties, solitud, aïllament, etc.). El doble

objectiu d’aquest servei és el de proporcionar àpats adequats a les necessitats nutricionals

personals, però també oferir un espai de relació social per tal de prevenir situacions

d’aïllament. Aquest servei està ubicat a l’Equipament de Can Massallera, i disposa,

aproximadament, d’unes 30 places. Des d’aquest programa municipal també es dinamitzen

altres recursos i/o serveis: curs d’alfabetització, curs de català, servei de préstec a

domicili, curs de manualitats, curs de gimnàstica, curs de poesia, tallers per fomentar l’ús

del telèfon mòbil, tallers d’entrenament de la memòria i taller d’envelliment actiu, i la quinzena

cultural de gent gran; així com un ccasal municipal al Barri de Vinyets.

Des de l’any 2001, el Programa municipal transversal de persones amb discapacitats

organitza ttallers de manualitats adreçats a persones amb discapacitats amb els

objectius de facilitar una formació bàsica, i específica, en tècniques manuals per a

l’elaboració d’objectes variats i de promoure un espai lúdic i de relació entre persones amb

discapacitats, que no utilitzen cap recurs ocupacional i laboral d’atenció especialitzada

(centres ocupacionals, centres especials de treball, etc.) i tenen unes xarxes de relació

inexistents o molt dèbils. Durant aquests anys s’han anat ampliant els diferents grups i

tipologies, fins a l’actualitat, que estan adreçats a persones amb discapacitat física

(especialment persones que pateixen esclerosi múltiple), discapacitat intel·lectual i malaltia

mental. L’actuació que es lidera des del Servei de Benestar Personal i Comunitari,

introdueix nous canvis respecte al seu plantejament inicial, com per exemple els tallers

adreçats a persones amb discapacitat intel·lectual que han passat a denominar-se tallers

d’habilitats per a l’autonomia personal on, a partir de les necessitats reals del col·lectiu al

qual va adreçat, es treballaran altres aspectes més globals de promoció de l’autonomia

personal (planificació alimentària, control de l’economia, etc.).

Com podem copsar, sovint els recursos, treballen objectius que impacten positivament en

diferents àmbits d’actuació. Un altre exemple el trobem en iniciatives que, d’una banda,

fomenten les competències en l’àmbit educatiu (aprendre a parlar, llegir i escriure castellà

i/o català) però que també promouen espais de trobada, intercanvi, i convivència entre

persones i entre cultures. Hi ha força entitats en el municipi que treballen amb aquesta

doble vessant, entre les quals destaquen el paper de la Fundació Marianao a través del

col·lectiu Suma, de Cultura Viva i de l’Associació El Farah pel que fa a fomentar vincles i

xarxes d’autoajuda en el cas particular de les persones nouvingudes (especialment les

dones nouvingudes).

Violència fami liar i v iolència masclista

Fem referència a les situacions de precarietat com és el deteriorament de les xarxes

familiars o de parentiu referint-se a les conseqüències físiques i psicosocials de la

violència familiar i violència masclista5. Per donar resposta aquestes situacions calen

recursos de suport social, econòmic, legal, psicològic, relacional, etc. Molt sovint,

l'absència d’aquest conjunt de recursos dificulta que una persona maltractada pugui

sortir d’aquesta situació.

A Sant Boi de Llobregat, segons les dades de Serveis Socials de l’any 2008, es va

atendre un total de 94 casos l’any. Com es pot veure en el gràfic següent, d’aquestes

un 31% fan referència a maltractament físic, seguit d’un 17% de maltractament psíquic i

un 15% de casos de negligència i abandonament.

Gràfic 26: Tipologia dels usuaris i les usuàries atesos.

Font: Memòria Serveis Socials 2008, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

5 El 2006, els jutjats de violència de gènere gestionaren 158.883 processos penals i dictaren 13.472 ordres de protecció, segons dades de la presidenta de l’”Observatorio contra la violencia doméstica”, Montserrat Comas.

Per a l’abordatge de la violència de gènere, l’Ajuntament desenvolupa des de l’any 2000

el CCircuit d’Atenció a les Dones Víctimes de la Violència Familiar, que

coordina l’actuació de la policia, els serveis municipals, els centres sanitaris, les

associacions de dones i els jutjats a l’hora d’atendre situacions de violència masclista.

Entre els serveis municipals hi ha els serveis socials d’atenció primària, i el servei

psicològic i el servei jurídic per a les dones, els quals ofereixen informació,

assessorament i orientació i tractament a les dones.

L’any 2008, pel que fa al servei psicològic, van atendre un total de 692 visites de les

quals un 29% eren dones d’entre 31 i 40 anys. El 55% de les dones eren de Catalunya i

un 45% estaven casades. Un 32% de les dones ateses van utilitzar el servei per

motius de maltractament fisicopsíquic per part de les seves parelles i un 32% per

dificultats en la relació amb la seva parella.

Sovint, les dones que arriben a aquests serveis presenten una important escassetat de

les seves xarxes d’amistat i/o familiars, i en un nombre significatiu de casos una

situació d’aïllament social. Des dels serveis municipals, i conjuntament amb altres

recursos locals, es treballa per potenciar la relació entre aquestes dones, l’intercanvi de

les seves experiències, la vinculació amb el teixit associatiu, etc. Aquestes actuacions

aporten a les dones suport emocional i esdevenen una malla protectora d’exclusió

relacional.

Sant Boi de Llobregat ha estat pionera a Catalunya respecte d’actuacions com el PPla

local transversal de les dones aprovat el novembre de 2005. El Pla pretén servir

com a guia de present i futur de les polítiques de gènere impulsades per l’Ajuntament,

però treballant conjuntament amb la resta d’agents locals.

Els diferents eixos que integren el pla són: organització municipal (construcció d’una

cultura de treball a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat favorable al desenvolupament

de polítiques de gènere), territori (per una organització territorial sostenible des d’una

perspectiva de gènere), població (prevenció i atenció de les situacions de violència,

exclusió social i feminització de la pobresa), educació (la coeducació, eina per al

desenvolupament integral de les persones), els usos del temps (productiu, reproductiu,

comunitari i personal, per una nova distribució dels temps) i la salut (gestió de la pròpia

salut i adequació del sistema sanitari).

En el cas de la sospita i la intervenció davant de maltractaments a infants i adolescents,

destaca la tasca realitzada a partir de la implementació de diferents instruments i espais

de treball (com les comissions territorials) de la XXarxa local per a la protecció,

prevenció i atenció de la infància i l’adolescència. Aquesta implica la

coresponsabilitat en la detecció i l’abordatge d’aquestes situacions per part dels

professionals municipals i locals que actuen en el municipi, des de diferents àmbits, per

al desenvolupament de protocols d’actuació i de resposta conjunta, i amb caràcter

preventiu, a situacions de risc (vulnerabilitat, exclusió social, desemparament, etc.) de

la infància i l’adolescència.

Pel que fa a l’atenció i promoció de les dones, el CCentre de Recursos i

Documentació de les Dones (CRDD), és un servei municipal inclusiu, implicat a

potenciar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Ofereix informació, orientació,

suport a la recerca i formació, mitjançant un fons documental especialitzat,

l’organització d’un programa d’activitats anual i el desenvolupament de serveis d’atenció

especialitzada; com per exemple, el servei de suport psicològic i jurídic.

Sense accés a la ciutadania o accés restr ingit a la ciutadania

El fet de no tenir reconegut el dret de ciutadania (situació administrativa regularitzada o

en procés de regularització, manca de permís de treball i/o de residència) es converteix

en un factor d’exclusió social ja que no permet, a les persones, accedir amb condicions

dignes a qualsevol dels àmbits fonamentals de la vida d’una persona (habitatge, treball,

però també recursos econòmics, etc.). Les persones en aquesta situació tenen garantit

els drets a la sanitat i l’educació.

És molt difícil obtenir dades exactes de les persones que es troben en aquesta situació

ja que l’única font d’informació fidel és l’empadronament. Les dades més aproximades -

tot i que parcials- són els recomptes que realitzen les entitats sense ànim de lucre i que

atenen, d’una o altra manera, aquests col·lectius.

Segons dades del Programa municipal transversal de nova ciutadania, pel que fa als

informes d’arrelament6, l’any 2008 hi ha hagut un total de 347 informes aprovats, un

41,2% més que a l’any 2007. Pel que fa als informes de reagrupament, l’any 2008 hi ha

hagut un total de 270 informes tancats, dels quals 203 van ser aprovats.

Malgrat que pugui semblar que una vegada la persona nouvinguda ha aconseguit la

possibilitat de treballar, millorarà la seva situació vital, les condicions de treball d’aquest

col·lectiu mostren com l’estigmatització actua com a barrera d’accés a qüestions

bàsiques com l’habitatge, trobar feina, integració social, etc. Els llocs de treball que

aconsegueixen acostumen a ser de caràcter precari i en sectors d’activitat amb salaris

més baixos i condicions extremes. El tipus de feina que troben les persones

estrangeres són diferents: les dones es concentren en feines de tipus domèstic i

serveis personals, mentre que els homes ocupen les places lliures de la construcció i

els sectors agrícoles.

6 Un informe d’arrelament és un informe necessari per demanar una autorització de residència i treball temporal per arrelament, quan la persona estrangera no pot acreditar vincles familiars amb persones que tinguin la residència legal o amb ciutadans/es espanyols/es. Ho pot sol·licitar qualsevol persona que pugui demostrar que fa més de tres anys que viu a Espanya.

A Sant Boi de Llobregat, segons dades del padró de 2008, el 10,4% de la població total

del municipi és població immigrada, una xifra lleugerament superior a la de Catalunya. A

Sant Boi de Llobregat la població nouvinguda prové, fonamentalment, del Marroc i de

l’Equador.

Tal com s’ha remarcat anteriorment, es detecta la dificultat per a l’obtenció de dades

sobre aquestes persones i les seves condicions al municipi. Els percentatges

d’immigrants que tenen nacionalitat espanyola a Sant Boi de Llobregat són molt baixos.

Segons dades de 2008, es comptabilitza que la tenen un 12,89% dels marroquins, un

9,64% dels equatorians i un 11,88%7 dels colombians. Això implica que la gran majoria

de persones procedents de fora de l’Estat, i més encara d’Europa, disposen d’una

ciutadania restringida a banda de patir problemàtiques afegides al fet migratori i a

l’estigmatització.

Per fer front als factors de vulnerabilitat en aquest àmbit, cal eenfor tir les xarxes

ciutadanes. Des d’aquesta perspectiva, doncs, els pplans de desenvolupament

comunitari ((PDC) als barris de Camps Blancs i Marianao han esdevingut dos

instruments positius de reforç dels vincles i les xarxes socials i/o comunitaris/àries.

Durant els més de deu anys d’història dels plans de desenvolupament comunitari a

Sant Boi, s’han realitzat cinquanta projectes d’intervenció social amb diferents

col·lectius. Aquests plans pretenen establir vincles de relació entre les entitats, les

associacions i els grups (esplais, associacions de veïns, associacions de pensionistes,

etc.) els serveis públics (educatius, sanitaris, soials, etc.) i les administracions

públiques (Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i Generalitat de Catalunya); per crear,

d’aquesta manera, un intercanvi de necessitats i d’expectatives, potenciar la identitat

del barri, i per donar resposta a les principals necessitats detectades en el diagnòstic

comunitari.

En aquest sentit, uns altres instruments importants i amb potencialitats des d’una lògica

comunitària són els PProgrames de Proximitat, que vol apropar la gestió dels

recursos a la realitat ciutadana territorial. L’objectiu d’aquests programes són crear les

condicions més adequades perquè la població pugui participar i els recursos puguin

coordinar-se i, fins i tot, les relacions entre administració i territori siguin fluides.

7 Font: Sant Boi en Xifres 2008.

Un dels elements a destacar per a la millora de l’eficàcia i l’eficiència dels programes és

la necessitat, per part del municipi, de reorganitzar la distribució territorial (que

actualment compta amb uns barris de 30.000 habitants com Marianao i altres amb

menys de 5.000). Aquest procés hauria de respectar les relacions i les xarxes

identitàries de cada zona i comptar amb la participació de la ciutadania per donar-li

legitimitat al procés.

L’estructuració d’un entramat social potent i la identificació positiva amb l’entorn

immediat contribueixen a millorar la convivència, el sentit de pertinença i el d’identitat. És

bàsic vetllar per afavorir els lligams socials, garantir que la societat tingui al seu abast

eines de mediació i diàleg que permetin la prevenció i la resolució de conflictes,

potenciar el coneixement de les normes bàsiques d’ús i manteniment dels espais

públics, impulsar la identificació positiva amb el barri de residència, i fomentar projectes

de cooperació i solidaritat. Un bon exemple n’és el treball que es realitza des de la

Comissió de participació ciutadana del Programa municipal transversal de nova

ciutadania. Per exemple, hi ha una organització conjunta entre tècnics/ques municipals i

responsables de la Mesquita Omar IBN Khattab per al desenvolupament de les festes

del ramadà. Un altre recurs potent al municipi, en l’àmbit de convivència i ciutadania, és

el SServei Municipal de Mediació Ciutadana.

Pel que fa al ffoment de la igualtat de drets per a la igualtat d’oportunitats, no

és fàcil abordar, des de l’àmbit municipal, la integració de la població nouvinguda, ja que

les competències fonamentals que regulen la situació d’aquesta població depenen de

l’Estat. Des del Programa municipal transversal de nova ciutadania, partint del respecte

a la llei i a la diferència cultural, desenvolupen diverses actuacions per fomentar la

interacció i la construcció del sentit d’identitat i pertinença de les persones nouvingudes

a una societat comuna, i de sensibilitzar, formar i capacitar els responsables polítics,

tècnics/ques i població al voltant de la diversitat i la ciutadania.

En aquesta línia destaquem les actuacions formatives que s’han desenvolupat des del

Programa municipal transversal de nova ciutadania, en col·laboració amb la Diputació

de Barcelona, a través del catàleg de formació que la Diputació ofereix als ajuntaments.

Des del Programa municipal transversal de nova ciutadania es treballen aspectes

vinculats a la diversitat i a la ciutadania en el marc d’espais ludicofestius de la vila

adreçats principalment a infants i adolescents i a tota la població adulta en general.

L’accés a la informació, la comunicació i el registre són alguns dels elements clau per a

una integració exitosa de la població nouvinguda al municipi. El pla preveu la necessitat

de considerar alguns tipus d’informació específica que poden requerir nouvinguts i

nouvingudes, sobretot en les primeres fases d’acomodació al municipi. En aquest

sentit, impulsen serveis i xerrades (generals i específiques) d’acollida.

Les entitats d’iniciativa social que atenen el col·lectiu d’immigrants sense papers són les

mateixes proveïdores de recursos assistencials i d’urgència. Destaca el paper de

Càritas i l’Església Evangèlica, que subministren a les persones nouvingudes roba i

alimentació i també activitats com cursos d’alfabetització. Des d’aquestes entitats, a

més, es fomenta cada cop més un suport menys assistencialista i més proactiu, amb el

desenvolupament d’activitats de formació per a l’autonomia personal.

Els ppunts d’informació i assessorament a persones nouvingudes són espais

d’informació bàsica per a la població de Sant Boi de Llobregat, que necessiti

assessorament en temàtiques d’estrangeria i/o sociolaborals. Aquest servei és possible

gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament i l’UGT – AMIC, funciona en diferents punts

del municipi (Casal de Barri de Casablanca i el Casal de Barri Ciutat Cooperativa).

Durant l’any 2008 van atendre un total de 712 persones, de les quals un 52,11% eren

homes. Els serveis que ofereix són els següents: Informació sobre els tràmits de la Llei

d’estrangeria (permís de treball i renovacions, arrelament social i reagrupament

familiar, entre altres); i informació per a la inserció laboral, informació sobre els drets a

la seguretat social i als serveis socials i informació sobre ajudes en matèria d’habitatge.

Gràfic 27. Usuaris i usuàries ateses segons l’edat.

Font: Memòria del Programa transversal municipal de nova ciutadania 2008

Privació de drets per procés penal

Pel que fa a les característiques del col·lectiu de reclusos/es i exreclusos/es, segons el

Ministeri d’Interior8,, el grup d’edat més freqüent entre la població reclosa té entre 26 i 30

anys tot i que s’aprecia un increment del grup d’entre 20 i 25 anys. Val la pena destacar

que el 10,1% de les persones recluses és analfabeta i el 19,07%, analfabets/es

funcionals amb escassa o nul·la experiència professional. És a dir, la situació de

vulnerabilitat és prèvia a l’ingrés però, en qualsevol cas, s’agreuja i, fins i tot, es

cronifica amb el seu pas per la presó, com a conseqüència de les seqüeles físiques,

psicològiques i d’estigmatització social que comporta haver estat reclús. Tot plegat,

dificulta enormement la reinserció social de les persones que integren aquest col·lectiu.

També cal posar de relleu que darrere de les persones recluses hi sol haver tot un

nucli familiar que pot patir-ne les conseqüències.

Als centres penitenciaris catalans hi havia, l’any 2007, segons dades del Departament

de Justícia de la Generalitat de Catalunya, 58 presos/es amb residència fixada a Sant

Boi de Llobregat (54 homes i 4 dones). A les memòries de la Fundació Marianao9 es

constata que el 89% de les persones que hi acudeixen són homes, només l’11% són

dones.

Malgrat que els municipis no tinguin cap mena de competència a aquest respecte, el

sistema de distribució de la població reclusa al nostre país suposa un pas més cap a

l’exclusió i el desarrelament d’aquestes persones amb la resta de la població, i molt

especialment amb les seves famílies.

El principal recurs local, i fins i tot comarcal, per a l’atenció d’aquest col·lectiu és el

Projecte David (iniciat el 1997) de la Fundació Marianao. Aquesta realitza, en conveni

amb la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació de la Generalitat de

Catalunya, el seguiment personalitzat a persones empresonades a diferents centres

penitenciaris de Catalunya. Des de l’entitat s’adverteix de l’augment del nombre de

persones en aquesta situació i de la vulnerabilitat latent de les seves famílies.

8 Análisis de los factores de exclusión social. Subirats i Humet (Dir.), Ricard Gomà Carmona y Joaquim Brugué Torruella (COORDS.) BBVA, 2005 9 Memòria d’Activitats Projecte David, Fundació Marianao, Any 2006

El projecte David és un recurs socioeducatiu i juridicosocial que orienta, acull i dóna

suport a persones que han tingut conflictes amb la justícia i que pateixen exclusió

social. La perspectiva d’intervenció és integral i de foment d’una vida el més autònoma i

normalitzada possible. La idea neix l’any 1992, de la necessitat de donar suport a les

persones de Sant Boi, especialment joves, que tenien problemes amb la justícia penal i

penitenciària. Durant els anys següents es pren consciència de la desprotecció

d’aquest col·lectiu i de la necessitat de contractar un/a jurista que pogués donar

resposta a les demandes de caràcter legal, conjuntament amb les de caràcter social.

Els canals d’accés són diferents, un nombre important de les persones són derivades

per recursos de la zona (Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències,

Centre Urbà de Reinserció, Serveis Socials d’Atenció Primària, etc.). El projecte David

treballa, principalment, en quatre centres de Barcelona (C.P. Brians, C.P. Quatre

Camins, C.P. Homes de Barcelona i Trinitat).

Manca de part icipació polít ica i soc ial

Una altra conseqüència d’aquest conjunt de factors de vulnerabilitat és la manca de

participació política i social. Autors com Rosenstone i Hansen (1993)10 mostren com

els fenòmens vinculats a processos d’exclusió, ja sigui de caràcter econòmic, laboral,

formatiu o d’altre tipus, es troben definits a través del factor de la no participació. En

aquest sentit, els baixos índexs de participació política, associativa i de sindicació

poden llegir-se, en certa manera, en termes d’exclusió. Cal destacar que el fet de no

tenir reconeguts els drets de ciutadania (això succeeix a moltes persones

nouvingudes) implica que no se’ls concedeix el dret a votar o, el que és el mateix, a

participar i incidir políticament en la societat on viuen. Les persones en situació de

reclusió penitenciària poden tenir dificultats d’accés a la participació política i social, en

la mesura en què allunya les persones de les xarxes socials i comunitàries més

properes.

En aquest sentit, el tteixit associatiu pren rellevància en ser una peça fonamental per

consolidar una societat democràtica i prospera que tingui per principis la participació

ciutadana, la millora de la justícia social.

A Sant Boi, el tipus d’entitat més nombrós és el de suport a col·lectius amb

problemàtiques derivades de discapacitats o malalties. La iniciativa social, que es

podria considerar com a xarxa comunitària, es desenvolupa amb més força als àmbits

en què les famílies es troba amb dificultats per donar resposta la seva realitat.

Un segon grup d’entitats són les dedicades a la cultura tradicional, format per cases

regionals (Andalusia, Extremadura, Aragó), grups de folklore (corals, castellers, gegants i

diables) i entitats de ciutadans i ciutadanes que comparteixen les mateixes arrels.

Cal destacar que molts dels serveis que ofereixen les entitats al municipi són en

col·laboració amb l’Ajuntament, mitjançant diferents convenis de col·laboració, sobretot

en el camp de les activitats de lleure i de l’àmbit educatiu, aprofitant les sinèrgies amb el

teixit associatiu existent.

Al municipi hi ha nou aassociacions de veïns, dues a Marianao, AV Can Paulet i AV El

Poblet-Marianao, una a Ciutat Cooperativa, Vinyets, Casablanca i Centre (AV Molí Nou-

Ciutat Cooperativa, AV Vinyets-Molí Vell, AV Casablanca i AV La Unió del Barri Centre

10

Análisis de los factores de exclusión social. Subirats, J. (Dir.), Goma, R. i Brugué, J. (COORDS.) BBVA, 2005.

respectivament) i tres a Camps Blancs (AV Camps Blancs, AV de Veïns Els Canons i

AV Sant Josep Artesà ), totes elles coordinades a través d’una federació municipal.

En l’àmbit territorial destaca el caràcter central del barri Marianao fet que històricament

ha provocat que la majoria de les seves entitats tinguessin un caràcter de ciutat

(Fundació Marianao, Associació de Dones de Sant Boi de Llobregat, de jubilats i

pensionistes de Sant Boi de Llobregat, Tots Som Santboians, entre d’ altres) mentre

que en altres districtes com a Camps Blancs o Ciutat Cooperativa, tenen un caràcter

més comunitari en cada barri.

Altres espais cabdals de foment de la participació ciutadana són els ccasals de barri ,

serveis públics municipals que promouen activitats associatives, socials, culturals, etc.

i la participació dels santboians/es a la comunitat. Per tal d’afavorir un equilibri territorial i

apropar aquests serveis a la ciutadania, a Sant Boi trobem set casals de barri:

Marianao, L’Olivera (districte Marianao-Can Paulet), Can Massallera (districte Vinyets-

Molí Vell), Casablanca (districte de Casablanca), Camps Blancs (districte de Camps

Blancs-Canons-Les Orioles), Cooperativa (Ciutat Cooperativa-Molí Nou) i Cal Ninyo

(Barri Centre).

Pel que fa a la ubicació de la iniciativa social, trobem entitats molt arrelades al territori

(com per exemple corals i grups tradicionals catalans); la resta es distribueix entre els

espais cedits pels casals de cada barri. Normalment els casals municipals són els

equipaments que funcionen com a seu de les entitats del barri i, a més, estableixen

col·laboracions per al desenvolupament d’activitats per part d’aquestes entitats. En

l’àmbit local un altre equipament és l’HHotel d’Entitats ubicat al Barri Centre i gestionat

per la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques de la Generalitat de

Catalunya, que té com a funció bàsica la de cedir despatxos al teixit associatiu del

municipi.

Les nombroses cases regionals que aglutina el municipi de Sant Boi de Llobregat es

troben, sobretot, ubicades als barris més perifèrics, com a manifestació de la

procedència de gran part de la població d’aquests barris.

Taula 18. Consells de la Ciutat.

CONSELLS A LA CIUTAT Data de creació

CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL 1983

CONSELL DE BARRI CAMPS BLANCS 1985

CONSELL DE BARRI CASABLANCA 1985

CONSELL DE BARRI CENTRE 1985

CONSELL DE BARRI CIUTAT COOPERATIVA-MOLÍ NOU 1985

CONSELL DEL BARRI MARIANAO 1985

CONSELL DE BARRI VINYETS-MOLÍ VELL 1985

CONSELL ESCOLAR 1990

CONSELL DE PATRIMONI I ARQUITECTÒNIC 1991

CONSELL DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT 1994

CONSELL D'AGRICULTURA 1997

CONSELL DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT 1997

CONSELL DE LES DONES 1997

CONSELL DE LA GENT GRAN 1998

CONSELL D'ESPORTS 1999

CONSELL DE CIUTAT 2001

CONSELL DE CULTURA 2005

Font: lloc web de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat 2009, www.santboi.cat

AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT

- PDC Marianao i Camps Blancs - PMI Casablanca - PMT Gent Gran - PMT Nova Ciutadania - PMT d'Infància i Adolèscencia - Pla de civisme - Casal del barri Marianao - Casal del barri Camps Blancs - Casal del barri Casablanca - Casal del barri Centre-Cal Ninyo - Casal Vinyets-Molí Vell, Can Massallera - Casal L'Olivera - Ludoteca Casablanca (Casal de barri Casablanca) i L’Olivera - Centre de Recursos i Documentació per a les Dones - SAV - Servei d'Atenció a la victima - Serveis d’informació i d’orientació a les dones - Punt de Voluntariat per a Gent Gran - Servei de Teleassistència Domiciliària Municipal - CUR, Centre Urbà de Reinserció - Servei d’intèrpret i traducció - Oficina Municipal d’Atenció al Públic (OMAP) - Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) - Síndic Municipal de Greuges - Unitat d’atenció social primària i benestar - Unitat d’atenció social comunitària i benestar: PLICS, Xarxa local per l’atenció i protecció a la infància i adolescència.

-Unitat d’Equipaments esportius i cohesió. -Servei Local de Seguretat. Oficina d’Atenció a la Ciutadania –OAC-

SISTEMA DE SERVEIS LOCALS PER A LA INCLUSIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT

ÀMBIT CONVIVÈNCIA I CIUTADANIA

INICIATIVA SOCIAL

- Asistencia Particular a Domicilio (APADO) - Associació de Gent Gran del Barri Els Vinytes Molí Vell (Casal Municipal d’Avis Els Vinyets-Molí Vell) - Associació de Gent Gran del Barri Centre, Casal d'Avis Núria - Associació de Jubilats i Pensionistes de Sant Boi de Llobregat - Associació de Gent Gran de Ciutat Cooperativa - Asociación de Pensionistas y Jubilados de Camps Blancs - Asociación de Pensionistas y Jubilados de Casablanca - Associació d’Alzheimer i altres Demències Francisco Amat - Associació de Familiars d’Alzheimer Baix Llobregat - Associació de dones magribines El Farah - EMI - Associació en contra de la violència familiar - ATIV - Asociación para la atención Integral a Víctimas - Associació de Dones Esclat - Servei d’Atenció per a Immigrants i Refugiats (SAIR) - Atenció Integral a l'immigrant Magribí - Tots som Santboians, serveis cangur i respir - Fundació Domicília - Mithalaris - Servei d’atenció domiciliaria - Ass. Cultura Viva Santboiana - Ass. Cultural Mesquita Omar IBN el Khattab - Ass. Sociocultural Ibn Batuta - Càritas Diocesana - Assemblea Local de Creu Roja Sant Boi - CCOO - UGT - Centre de Cultura Xinesa Long Zhi Yuan - Centre Obert Don Bosco - Esglèsia Llibertat - Fòrum per a la Solidaritat - Fundació ADRA - Fundació Marianao - Iniciatives Solidàries- Associació de voluntaris Sant Joan de Déu - Ensenyament Solidari - Comitè Òscar Romero - AUPA - Associació d’Amistat San Miguelito Sant Boi - Casal d’Amistat Català-Cubà - Juan Ciudad ONGD

INICIATIVA MERCANTIL - Centre de Dia i Residència geriàtrica Llar Sant Josep - Centre de Dia, Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni - Centre de dia La Lluna - Centre de dia Torrelavila - Centre de dia Sant Boi

ALTRES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

- Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport (PADES) de Sant Boi de Llobregat - ICS - Oficina de Benestar i Família Vinyets - Oficina de Benestar i Família Camps Blancs - Casal d'Avis de la Generalitat - Servei d'Orientació Judicial, Delegació Col·legi d'Advocats Barcelona a Sant Boi de Llobregat - Delegat d´Assistència al Menor a la Direcció General de Justícia Juvenil (Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya) - Secretaria per a la Immigració – Generalitat de Catalunya - Jutjats de Pau – Departament de Justícia - SAOS, Servei d'atenció i Orientació Social Jutjats - Servei de Mesures de Medi Obert per a Justícia Juvenil - Direcció General d’Atenció a la Infancia i a l’Adolescència –DGAIA- Equips d’Atenció a la Infancia i Adolescencia –EAIA-