Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Secció d’Institut Manuel Carrasco i Formiguera Carrer del Consell de Cent ,1 08182 Sant Feliu de Codines Tel. 93 866 27 55 Fax 93 866 21 43 e-mail: [email protected] http://www.xtec.cat/centres/a8060009
PROJECTE DE MEDIACIÓ
ESCOLAR
SI MANUEL CARRASCO I
FORMIGUERA
MEDIACIÓ ESCOLAR
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 1
INDEX
Pàgina
1 INTRODUCCIÓ
2
1.2 Característiques del nostre centre
2-3
1.1 Objectius del projecte de mediació al centre
3-4
2 SERVEI DE MEDIACIÓ DEL CENTRE
4
2.1 Organització del servei de mediació
4
2.2 Funcionament del servei de mediació
4
3 ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE
L’OPTATIVA PER FORMAR ALUMNES MEDIADORS
5
3.1 Objectius específics de l’optativa de mediació 5
3.2 Continguts de l’optativa de mediació 5
3.3 Metodologia i tipologia de les activitats 6
3.4 Temporització 6
3.5 Avaluació 6
4 PRÀCTIQUES RESTAURATIVES
7
4.1 Cercle proactiu
7
4.2 Cercle restauratiu
8-9
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 2
1. INTRODUCCIÓ 1.1 Característiques del nostre centre
La Secció d’Institut Manuel Carrasco i Formiguera és un centre educatiu públic ubicat a
Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), un municipi de muntanya d’uns 5000 habitants,
enfilat al damunt dels cingles vallesans que obren la porta al Moianès veí. Acull set
grups classe, als quals s’imparteixen ensenyament des de 1r a 4t curs d’ESO. Es tracta
d’un centre petit, amb dues línies a tots els nivells, llevat del 1r, que acull un 160
alumnes i disposa d’un actualment claustre de 18 docents de les diferents àrees
curriculars.
L’institut, nascut ara fa vint anys per iniciativa municipal arran de les reivindicacions de
les famílies locals d’ escolaritzar els alumnes d’ensenyament obligatori al municipi, va
passar a la xarxa pública del Departament d’Ensenyament fa setze anys, essent únic
centre de secundària del municipi fins fa tres quatre anys, quan es va autoritzar una
línia de concertada a l’escola de religioses del poble. Val a dir que la pèrdua del grup
actual es deu tant a qüestions demogràfiques com al fet de desviar part de l’oferta de
places i de recursos públics al centre privat concertat.
Les instal·lacions tot i estar unificades i semblar aparentment un sol edifici incorporen
una part molt antiga, de més de cinquanta anys, que havia estat l’antic parvulari del
poble i l’edifici aixecat per l’ajuntament a l’espai contigu que ocupaven les antigues
cases dels mestres. Tot i estar prevista la seva ampliació poc temps després de la seva
inauguració aquesta no s’ha fet mai realitat, el que limita les condicions de
determinades tasques i activitats educatives de la vida del centre, per exemple les
esportives, que obliguen a desplaçar-se al pavelló municipal d’esports, o a utilitzar
altres espais municipals per a reunions, jornades, etc.
Quant a composició, la Sec d’Institut Manuel Carrasco i Formiguera és una bona
mostra de la diversitat social que existeix a la població, amb alumnes procedents dels
diversos sectors d’extracció social i orígens culturals existents a Sant Feliu de Codines.
La seva heterogeneïtat és doncs un dels seus trets distintius, a la vegada que una de les
seves riqueses i les seves complexitats. Així, tot i que l’obertura de nous centres a fet
disminuir l’alumnat procedent d’altres municipis veïns, com Gallifa , Bigues i Riells o
Sant Quirze de Safaja, el flux migratori general ha fet incorporar un nombre creixent
d’alumnes procedents d’un ventall molt ampli de països, com Equador, Brasil, Uruguai,
Nigèria, Xina, Romania, Perú, Bolívia, etc, que se sumen a l’alumnat procedent de les
famílies tradicionalment arrelades al municipi i qüestió que també val la pena destacar,
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 3
al procedent del centre d’acollida de menors que l’entitat Aldees Infantils SOS, té
ubicat a Sant Feliu.
Aquesta diversitat, riquesa i complexitat es viu internament en general de manera
positiva. El fet que el nostre sigui un centre petit, amb una plantilla curta, però en bona
part força estable, facilita el coneixement mutu i dels diferents sectors de la comunitat
educativa i fa que els conflictes que es presenten dins el centre siguin relativament
escassos i no massa greus. Malgrat això, el centre lluny de ser una bombolla aïllada del
món exterior incorpora de vegades els problemes que provenen d’altres àmbits i així
de vegades es detecten alguns en estat latent que cal afrontar amb totes les eines
disponibles a l’abast.
1.2. Objectius del projecte de mediació al centre
La millora de la convivència escolar, com a estratègia de prevenció i resolució de
conflictes és un dels objectius fonamentals que ens plantegem com a centre per a fer
front a la diversificació i complexitat dels casos que puntualment apareixen en el marc
educatiu, que sovint tenen origen tant en la manca d’habilitats socials dels
adolescents, com en la seva diversitat de valors i d’interessos.
Així, de vegades, ens podem trobar que alguns alumnes tenen cada cop més una certa
tendència a utilitzar el menys teniment, l’insult o la desqualificació, quan no la
violència física, com a “solució” als problemes que es generen entre ells, ja sigui al
centre o al carrer. Aquests comportaments, sumats a la desmotivació, la inadaptació,
la falta d’interès per aprendre o l'absentisme d’una part de l'alumnat dificulten la bona
convivència i la tasca educativa i aboquen molt sovint al creixement del fracàs escolar.
Entenem doncs, que millorar el clima de convivència escolar és un factor essencial per
millorar la qualitat de l’educació. Cada dia més, veiem que les vies sancionadores
existents no són suficients per a generar la varietat de tipologies de conflictes que
poden aparèixer al llarg del curs escolar, i que es fa necessari un nou enfoc encaminat
a la seva prevenció i a la recerca de sortides satisfactòries per a les parts implicades a
partir de la seva participació, implicació i compromís mutu.
Entenem que cal ajudar els nostres alumnes a posar-se al lloc de l’altre, a ser solidaris,
respectuosos i tolerants, a acceptar la diversitat com a riquesa i a utilitzar el diàleg,
l’empatia i la cooperació com a eina restauradora dels processos en conflicte.
Per aquest motiu, tant el Claustre com el Consell Escolar del nostre centre van aprovar
l’impuls d’un projecte per a la creació d’un programa de mediació escolar, que hauria
de contemplar entre altres aspectes els objectius següents :
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 4
Millorar el clima de convivència al centre.
Educar en el diàleg, la cooperació i la responsabilitat.
Proporcionar una alternativa constructiva als possibles conflictes.
Afavorir des de la competència social, la construcció d’actituds i valors de
manera efectiva i pràctica.
Fer partícip la comunitat educativa del centre en la resolució de conflictes,
garantint la representativitat, la pluralitat de veus i la corresponsabilització.
Enfortir i reparar les relacions entre les persones de la comunitat educativa que
conviuen quotidianament, contribuint a evitar enfrontaments inútils.
2. SERVEI DE MEDIACIÓ DEL CENTRE
2.1 Organització del servei de mediació del centre
El servei de mediació del centre funciona a través de la Comissió de mediació del centre. Aquesta Comissió de mediació està formada per:
a) Dos alumnes mediadors. Hi haurà un grup d’alumnes mediadors que
aniran fent torns per ocupar aquestes dues places.
b) Un professor.
c) Un membre de l’AMPA. Hi haurà un grup de dos o tres membres que
aniran fent torns per ocupar aquesta plaça.
2.2 Funcionament del servei de mediació del centre
Les funcions i actuacions de la comissió de mediació del centre son les següents:
a) Aplica mesures i pràctiques restauratives, no sanciona.
b) Rep alumnes amb un compromís per millorar.
c) S’atenen alumnes amb cinc fulls d’incidència.
d) S’atén, també, qualsevol membre de la comunitat educativa que es
consideri que ho necessita o bé que ho sol·liciti directament.
e) El tutor individual gestionarà les mesures amb un aplicatiu (Excel?).
f) Les sessions de mediació es portaran a terme durant l’horari lectiu del
centre.
g) Hi haurà una sessió quinzenal de mediació. En cas de necessitat urgent
es pot convocat una sessió extraordinària fora de l’horari establert.
h) S’adequarà una aula (la 21) per a les sessions de mediació.
i) Arribat a un acord amb l’alumne, s’elaborarà un document que signaran
totes les parts.
j) La Comissió de mediació també haurà de verificar el compliment dels
acords signats.
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 5
3. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE L’OPTATIVA PER FORMAR
ALUMNES MEDIADORS
Aquesta optativa podria anar adreçada a alumnes de 2n d’ESO que es formarien com a
mediadors per poder incorporar-se al servei a 3r i 4t d’ESO. L’optativa ha d’anar
orientada a donar eines a les futures persones mediadores per tal que, amb la seva ajuda,
els conflictes entre els alumnes es resolguin de manera pacífica i positiva. Aquesta acció
està orientada a la millora del clima de l'aula i del centre cosa que afavorirà
l'aprenentatge i l'èxit escolar.
3.1 Objectius específics de l’optativa de mediació
a) Educar en els valors de la tolerància, el respecte, la participació, la cooperació i
la comunicació.
b) Assolir les habilitats del mediador: habilitats de comunicació, empatia,
responsabilitat, creativitat per trobar solucions constructives als conflictes.
c) Formar l’alumnat en tècniques de mediació per participar en el Servei de
Mediació.
d) Difondre entre l’alumnat el Servei de Mediació i presentar de manera clara en
què els pot ajudar i com es pot accedir a ell.
3.2 Continguts de l’optativa de mediació
a) Definició de mediació
b) El conflicte
c) Fases del procés de mediació
d) Tècniques de mediació
e) Habilitats i qualitats del mediador
f) El Servei de Mediació
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 6
3.3. Metodologia i tipologia de les activitats
Estudi de casos
Simulacions
Temps de cercle
Treball individual, per parelles i de grup de les activitats
MATERIALS: dossier de treball elaborat pel centre; audiovisuals; notícies dels
mitjans de comunicació; recursos digitals
3.4. Temporització
Optativa quadrimestral
3.5. Avaluació
Se farà una avaluació contínua (observació a l’aula i seguiment del treball dels
alumnes)
Es valoraran actituds, participació i interès.
Es valorarà l’elaboració del dossier i d'activitats que el professor vagi proposant.
Es valoraran els conceptes assolits a través de qüestionaris i comentaris
diversos.
En finalitzar l’optativa el professor responsable atorgarà la distinció de
mediadors a aquells alumnes que hagin demostrat un bon aprofitament de la
matèria i que estiguin interessats en participar en el Servei de Mediació.
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 7
4. PRÀCTIQUES RESTAURATIVES
4.1. El cercle proactiu
Un cercle proactiu és una manera de treballar dinàmica, creativa i emprenedora amb
el grup d'alumnes. El fet d'estar asseguts en cercle, convida a participar tots els
alumnes i respectar el torn de paraula. Això permet que tothom pugui parlar i ser
escoltat. L'enfocament proactiu implica una autoexamen sistèmic constant de la
relació interpersonal o de l'espai de convivència. Aquest tipus de dinàmica permet
detectar elements que puguin generar conflictes negatius.
INTRUCCIONS PER DUR-LO A TERME
ENTRADA
Els alumnes seuen com volen en forma de cercle.
Es fa una ronda inicial amb un objecte a la mà (peça talismà) perquè tothom
s'involucri. Aquesta peça dóna el dret de paraula.
Es busca un tret de sortida breu (dinar preferit, -bateriad de preguntes per introduir un
cercle annexes-)
MESCLA (OPCIONAL)
Aquesta és la possibilitat de crear oportunitatts perquè gent nova parli i no es crein
grups tancats.
Es barregen posant una excusa (ex: s'aixequen tots els que porten una peça de roba de
color blau, i els fem canviar de lloc)
ACTIVITAT PRINCIPAL
S'organitza i es treballa el tema que realment interessa tractar en aquella sessió. Hi ha
la possibilitat de fer subgrups per treballar d'una manera més dinàmica. Al finalitzar
l'activitat, és recomanable fer-ne una posada en comú.
SORTIDA
Es realitza una ronda final on es convida a centrar-se no tant en allò que s'ha après
com el que s'ha gaudit per acabar en una experiència positiva i amb una experiència
compartida. (Exemple: amb quina cosa positiva et quedes després de la sessió d'avui?)
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 8
4.2. El cercle restauratiu
Un cercle restauratiu és un forma comunitària de tractar els conflictes que tenen el seu
origen en la justícia restaurativa. Simplificant molt, podem imaginar un cercle
restauratiu como una medicació en el que convidem a participar no sols a les parts
més directament implicades (com ara un agressor i una víctima) sinó també a la
comunitat del conflicte, aquelles persones que d'alguna forma o altra s'han vist
afectades pels fets i per la situació conflictiva (equip directiu, familiars, amistats...).
La filosofia del cercle restauratiu és que sigui la pròpia comunitat la que es reuneixi per
dialogar, escoltar les raons de totes les parts, permetre que la persona que ha fet el
mal entengui, es responsabilitzi de l’abast de les seves accions, i es traci un pla d'acció
per restaurar la situació.
QUI ESTÀ PRESENT I COM ES PORTA A LLOC?
En un cercle restauratiu tenim a l'autor o l'autora (persona que ha realitzat l'acte) el
receptor o receptora (persona que ha estat objecte de l'acte) i a la comunitat del
conflicte (persones que s'han vist afectades d'alguna manera per l'acte realitzat). El
facilitador o facilitadora és un membre de la comunitat que té experiència en facilitar
aquest procés i per això pot donar suport al diàleg, recordant als membres de la
comunitat una forma de desenvolupar el procés que ajudi a que es pugui parlar i ser
escoltats. Un cercle restauratiu consta de tres moments:
PRE-CERCLE: reunió prèvia amb els possibles participants del cercle (per
separat)
CERCLE: Una vegada realitzats tots els pre-cercles, convoquem el cercle.
Col·loquem les cadires en cercle, de forma que tots puguin veure’s i tots se
sentin en un pla d'igualtat.
POST-CERCLE: revisió de com es troben els que van a participar, un cop revisats
els acords del cercle.
Els Pre-Cercles s'inicien quan un membre de la comunitat contacta amb un facilitador
o facilitadora per a compartir un fet o una situació conflictiva i demanar que es porti a
terme un cercle. Idealment, això es fa en una comunitat que, anteriorment, ha
establert un sistema per tractar els conflictes.
En el moment del Cercle, es poden seguir les següents passes:
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 9
Introducció, recordant quin és el motiu que ha portat a reunir-se (tractar els
fets ocorreguts i les seves conseqüències, així com proposar plans d'acció per
millorar les coses).
Recordar l'objectiu del cercle encara que abans, al pre-cercle, ja es parla,
recordar que aquest objectiu és que totes les persones participants puguin
parlar i ser escoltades.
Hi ha tres moment que es distingeixen en el Cercle:
a. Comprensió mútua. Ens centrarem en el present, en com ens sentim en aquell
moment. La pregunta que es formularà és: "-què vols que se sàpiga i a qui li ho vols
dir? com ets sents ara mateix en relació als fets i a les seves conseqüències?". Quan un
participant (persona A) respon a aquesta pregunta, la persona facilitadora pregunta a
la persona B: "què has entès?" amb la finalitat de que escolti i confirmi la seva
comprensió. Un cop que B diu el que ha entès, es pregunta a A si hi està d'acord i és el
mateix que havia respost. Així reiteradament amb la finalitat que ambdós parts sentin
que poden parlar i son escoltats.
b. Responsabilitat personal: Aquí tornem al passat, al moment en el que van succeir els
fets. Cada persona es va comportar d'una manera, segons el que pensava en aquell
moment. Ara es tracta de responsabilitzar-se dels fets tal qual van tenir lloc.
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 10
MEDIACIÓ ESCOLAR SI Manuel Carrasco i
Formiguera
S e c c i ó d ’ i n s t i t u t M a n u e l C a r r a s c o i F o r m i g u e r a
Página 11