Mel - s39fc8730784275ad.jimcontent.com€¦ · Apitoxina Foto G. Lladó Març 2013 Iniciació a l'Apicultura (Gori Lladó i Juanma Vergara) 42 Origen i funció Origen : glàndules

1

Març 2013

Iniciació a l'Apicultura

(Gori Lladó i Juanma Vergara) 1

Productes apícoles

Març 2013



OrigenVegetal

� MelPropolis

� Pol·len

Abelles

� Cera

� Verí (apitoxina)

� Gelea reial

� Pol·linització

� Reines, colòniesvives…

Març 2013



Mel

Foto G. Lladó

Març 2013



Història :

� pintures rupestres amb homes recollint mel de fa més de 200.000 anys

� segles abans de la fabricació del vi, s’elaborava hidromel

� els grecs utilitzaven mel abundant, especialment els atletes durantles èpoques d’entrenament

� savis com Pitàgores i Hipòcrates, se’ls atribuïa la seva longevitat a ser grans consumidors de mel

� els romans utilitzaven mel per conservar les fruites dins àmforesper poder ser consumides a l’hivern

2

Març 2013



�la frase «lluna de mel » té el seu origen en un costum romà

�pintures rupestres de fa més de 9.000 anys, al torrent d’Hargares (Bicorp, València), representen dos homes pujats a una corda per a extraure la mel d’un rusc

�les cultures assentades en l’àrea de distribució del gènere Apis(regions Paleàrtica, Etiòpica i Oriental) s’han beneficiat dels productes apícoles

�hi ha proves de la utilització d’aquests productes en pobles primitius del Mediterrani oriental, Egipte, Xina, la Índia ,...

Març 2013



Març 2013



Elaboració

� Recol·lecció: abelles xuclen el nèctar dels nectaris, o la melada que excreten alguns insectes.

Nèctar: 80% aigua + 20% sucres (sobretot sacarosa), vitamines i sals minerals.

Composició variable segons l’origen (planta, sòl, maneig, clima…)

� NOTA: 1KG = 50.000 vols (fins el 90% del pes corporal)

Foto G. Lladó

Març 2013



Fonts de la mel: nectaris

3

Març 2013



� Digestió: transport del nèctar en el gavatx, on s’afegeix invertasa.

A la casera, les abelles s’ho passen entre elles: trofolaxia.

Després de tres o quatre transferències, el nèctars’emmagatzema i es deshidrata. Foto G. Lladó

Març 2013



� Maduració: per calor i ventilació de la casera (37 Cº) minva la proporció d’aigua (18%).

Finalment les abelles operculen amb cera la cel·la (hermètic a la humitat).

Foto G. Lladó

Març 2013



ComposicióMés de 70 substàncies biològicament actives :

� Aigua: inferior al 20% (mel madura 17 - 18%). Tendència a cristalitzar (pertemperatura, glucosa i humitat) i higroscòpica.

� Hidrats de carboni: glucosa (31%), fructosa (38%) (fàcil absorció) i sacarosa (2%) i d’altres. Valor energètic: 320 kcal (100 g).

NOTA: La proporció glucosa/fructosa influeix en la tendència a cristalitzar (a més de la temperatura, la humitat… (fructosa retarda)

� Proteïnes i aminoàcids (1%)

� Sals minerals: ferro, fòsfor, magnesi, calci, potassi, i oligoelements com el zinc, coure i manganès

Març 2013



� Vitamines: grup B (excepte B12) i vitamina C

� Àcids orgànics: fòrmic, màlic, acétic, succínic, tartàric, cítric… (pH àcid).

� Enzims: sobretot invertasa, converteix la sacarosa en glucosa i fructosa (glàndules hipofaríngees de l’abella)

� Inhibines: composts vegetals amb capacitat bactericida. Són termolàbils i fotolàbils

� Altres components: substàncies aromàtiques, principis actius, hormones, fongs, grans de pol·len…

NOTA: Els grans de pol·len que conté la mel i la seva proporció són estudiatsper a conèixer la seva procedència botànica i geogràfica (mel monofloral o milflors; mel de flors o de melats…)

4

Març 2013



Aplicacions terapèutiques

� Pell: cicatritzant, antisèptic de ferides, úlceres, sutures quirúrgiques… Degut a l’alta concentració de sucres (lisi osmòtica dels bacteis),

presència d’aigua oxigenada, inhibines, caràcter àcid…

NOTA: Alguns hospitals (ex. Llemotges, França) utilitzen la mel per a la curació de ferides (incloses ferides quirúrgiques) i cremades de forma sistemàtica i protocol·litzada.

� Aprimament: nerviosisme, esgotament físic i psíquic, estats carencials…

� Estrenyiment: laxant suau

� Regeneració de mucoses (cicatrizant)

� Apatia: és revitalitzant

Març 2013



� Diarrees infeccioses (efecte bacteriostàtic)

� Afeccions respiratòries: expectorant, antitusígena…

� Insuficiència hepàtica

� Prevenció de refredats (vitamina C)

� Alimentació esportistes (energètic i isotònic)

� Afeccions renals i circulatòries (desinfectant)

� Ús lúdico-social: cuina, rebosteria, conserves, fires…

� Etc

Març 2013



Derivats

� Hidromel

� “Saba di miele”

� Ronmiel

� Mugomiel

� Caramels

� Fruits secs dinsmel

� Vinagre de mel

� Sabó de mel

� Mel líquida

Foto J.M. Vergara

Març 2013



Pol·len

5

Març 2013



Origen i descripció

� Cèl·lules sexuals masculinesde les plantes amb flor (fanerògames)

� Època de floració de cada planta

� Estams de les flors mascle o de la part mascle de les hermafrodites

� Coloració diversa, sobretotgroc i taronja

� Aliment principal de les larvesi complement de les obreres

Març 2013



Recollida i transport

� S’enganxa a pels del cap i tòrax i l’acumula amb les potes davanteres

� Acumulat en corbícula (pilotes que menjam), amb nèctar (20 càrregues/dia) (1bolla = 15 min.)

� Transport sobre la tíbia del tercer parell de potes (cistella de pels), amb el mateix pes als dos costats

� Magatzem al voltant del nucli de cria

� Consum humà: captura ambcaça-pol·len

Foto J. Cursach

Foto M. Boi

Març 2013



Foto G. Lladó

Març 2013



Foto G. Lladó

CAÇA-POL·LEN

24 hores

6

Març 2013


(Gori Lladó i Juanma Vergara) 21 Març 2013



Composició

� Proteïnes d’ alt valor nutricional i aminoàcids lliures (35 - 50%)

� Carbohidrats (50%)

� Greixos : àcids grassos insaturats (5%)

� Vitamines : del grup B (fins i tot B12), C, E i pro-vitamina A (beta caroté)

� Minerals : potassi, calci, magnesi i silici (entre altres)

� Flavonoides : sobretot quercitina (efecte antioxidant)

Març 2013



Pol·lenFotos M. Boi

Compositae

Olea sp.

Chenopodium

Març 2013




� Complement alimentari: minerals (creixement, estats carencials, estudiants, esportistes...), proteïnes (dietes vegetarianes, creixement...), vitamines (molt antioxidant), etc.

NOTA: Font substancial de nutrients essencials en la ingesta diària (segons la FAO)

� Astènia (esgotament físic o psíquic, anorèxia, nerviosisme...)

� Acnè (equilibri hormonal)

� Al·lèrgies (rinitis, asma, migranyes...)

7

Març 2013



Propolis

Foto G. Lladó

Març 2013



Elaboració i ús

� Recolecció: amb les potes davanteres agafen resina de l’arbre

� Elaboració: hi afegeixen cera i pol·len per a elaborar el propoli

� Ús: tapar juntes i forats, fixar peces de la casera, impermeabilitzar (fred i humitat), momificar invasors, esterilitzar...

NOTA: Una casera elabora entre

150 i 300 g de propolis/any

Març 2013



Composició

� Resines (40 - 50%) : a Balears sobretot coníferes (pins, abets, xipressos...). També bedolls, castanys de les Índies, salzes, roures, fruiters...

� Cera (25 - 40%)

� Pol·len (5%)

� Olis essencials: sobretot flavonoides (5 - 10%)

� Altres: vitamines, àcids orgànics i sals minerals

Març 2013



Característiques� Consistència: forta però motllable (bon cimentador)

� Color: variable segons la procedència de la resina, normalment fosc

� Aroma: gran quantitat de substàncies volàtils

� Gust: una mica amargi coent

8

Març 2013




� Desinfecció de ferides, úlceres, cops, angines...

� Antibiòtic, fungicida, virucida...

� Balsàmic i antitusígen

� Antiinflamatori i antireumàtic

� Anestèsic local

� Prevenció problemes de cor (ric en flavonoides)

� Antioxidant

Març 2013



Cera

Foto G. Lladó

Març 2013



Origen i funció

� Origen: glàndules cereres (4 parells), davall de l’abdomen de l’abella

� Secreció: escates de 0,0008 g cada una (1kg cera = 1.250.000 escates)

� Abelles joves: producció màxima als 5 – 14 dies

� Funció: construcció i reparació de les bresques i operculat

� Abelles velles (recol·lectores): s’atrofien les glàndules cereres

Març 2013



9

Març 2013



� Composició: greixos

� Punt de fusió: 64 Cº

� Reutilització infinita (reciclat)

� Densitat: 0,96 (la mel 1,4), sura dins la mel

� Inmiscible amb mel (separació fàcil després de fondre bresques)

Característiques

Març 2013



Bresques: estalvi d’espai

� Bresca nova (paretprima i color clar)

� Bresca vella (paretfosca i color fosc)

Març 2013



Usos

� Làmines de cera aromatitzada (montatge de quadres)

� Segellat dels quadres

� Espelmes (diferents formes i tamanys)

� Cosmètica (cremes protectores de mans, depilació, productes...)

� Fusteria (encerat, productes...)

Març 2013



Gelea reial

10

Març 2013



Origen i funció

� Origen: glàndules al cap de les dides

� Funció: alimentació de les larves durant els primers 3 dies de vida i de la larva reial i la reina tota la vida

NOTA: un MATEIX OU dóna DIFERENT TIPUS d’abella segons l’alimentació de la larva

Març 2013



Recol·lecció

� Quadres amb cel·les especials

� Canvi de larves periòdicament cada 3 dies (aport constant de gelea per les dides)

� Recollida de la gelea del fons de la cel·la amb micropipeta especial

GELEA

Març 2013



Composició

� 65 % aigua� 35 % substància seca:

� 12 % proteïnes� 6 % greixos� 12 % sucres� 1 % cendres� 1 % vitamines i hormones� 3 % desconegudes

Març 2013



Efectes sobre la salut� Recuperació de les forces i la gana

� Augment del to vital

� Major resistència al fred

� Reducció del cansament físic i mental

� Reforç del sistema inmune

� Regulació del colesterol

� Tonificació i reforç de la pell, evita la sequedat, estimula la formació de colagen...

� EFECTE SINÈRGIC !!!

11

Març 2013



Apitoxina

Foto G. Lladó

Març 2013



Origen i funció

� Origen: glàndules secretores de substàncies àcides i altres de substàncies bàsiques, que es mesclen

NOTA: Antic ovopositor de les FEMELLES transformat en fibló (canvi de funció per exclusivitat de posta de la reina)

� Funció: DEFENSA de la colònia QUAN HI HA PERILL PER LA CASERA. Mai té funció d’atac o de predació (s’alimenten de les pantes)

� Femelles: només piquen les obreres. La reina només pot picar altra reina.

Març 2013



Mecanisme

� Fibló: tub rígid i retràctil per a injectar el verí

� Funcionament: glàndules secretores envien verí durant minuts després de la picada. Bombeig autònom.

� Estructura: fibló allargat (2 mm), en punta, estret. Amb ganxos.

� Acció: preparat per a picar a altres insectes (no perdre el fibló). En mamífers queda enganxat a la pell elàstica i l’abella mor per la ferida

Març 2013



GLÀND. SUBST. ÀCIDES

GLÀND. SUBST. BÀSIQUES

VERÍ

Composició:

- Aigua 90%

- Matèria seca 10%:

- Melitina 50%

- Fosfolipasa A i hialuronidasa 15%

- Apamina 3%

- Pèptid GMP 2%

- Altres (histamina, dopamina...)

12

Març 2013



Aplicacions (APITERÀPIA)

� Artrosi

� Esclerosi múltiple

� Reuma

� Mal articular en general

� Lesions vertebrals

� Problemes d’oïda

� Afeccions del sistema nervios perifèric

Març 2013



� Psoriasi

� Úlceres

� Afeccions vasculars

� Alèrgia a la picada (desensibilització)

Març 2013



Formes d’aplicació

� Picada directa de l’abella (apiteràpia, apipuntura...): s’ha de fer una punxada inicial d’estudi de la reacció (prevenció alèrgia). Indicada en afeccions articulars i reumes (sobretot)

� Injecció subcutània: la substància activa és la melitina. Difícil tractament (dosi, puresa...). Indicada en afeccions articulars i reumes (sobretot)

� Via tòpica (cremes, pomades...): especialment indicat en persones alèrgiques

Març 2013



Exemple de resultats

Figura 1: Porcentaje global de mejoría en los pacientes. La terapia con Veneno de Abejas produjo una mejoría sostenida en la reducción general del deterioro causado

por Esclerosis Múltiple al finalizar un periodo de 12 meses. (font: Revista ALTERNATIVE & COMPLEMENTARY THERAPIES – Febrer 2001)

13

Març 2013



Pol·linització

Foto G. Lladó

Març 2013



Pol·linització

Març 2013



� Abelles pròpies

� Lloguer d’abelles

� Beneficis indirectes (ús de plantes aromàtiques, jardins, endemismes...)

Foto G. Lladó

Documents

Mel - s39fc8730784275ad.jimcontent.com€¦ · Apitoxina Foto G. Lladó Març 2013 Iniciació a l'Apicultura (Gori Lladó i Juanma Vergara) 42 Origen i funció Origen : glàndules