mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

La família Foc de Cugulutx FraNCesC CaNuTo

Fotografies PeP Gayà

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Excursionisme FraNCesC X. MoraTiNos

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Març 2014. Núm. 405revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2014antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillemserra, Joan Jordà.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Coberta

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 2

flabiolers. De manera intermitent,a sant Joan hi ha hagut coralsinfantils des de fa 39 anys. arafeia molts d’anys que no en tení-em. el nou grup coral, que hemsentit que ha tengut bona acollida,és dirigit per na Joana estelrichBlanch i na Pilar Jaume Bauzà, enel si de la Coral de sant Joan.

� Dos nous carrers seran batiatsaviat a sant Joan. es tracta dedues vies relativament poc im -por tants: el carrer del Colomer,entre el carrer del Mirador deBaix i el carrer del sol, i el carrerde les roques, que arranca delcarrer del sol i gira a la dretadevora la creu.

� l’ajuntament ha començat apublicar i repartir per totes les

cases un Butlletí­informatiu, amb“informacions i iniciatives quedesenvolupa l’equip de govern del’ajuntament de sant Joan”.

s’informa al Butlletí­que s’hasol·licitat una ajuda per restaurarl’entorn del camí del puig de santNofre, que ha estat valorat positi-vament per la Ponència de Patri -moni del Consell.

També s’hi parla de cans i ani-mals de companyia. D’una banda,l’ordenança de medi ambient iconvivència ciutadana tracta deles possibles molèsties que s’hand’evitar: no han de lladrar a partirde certes hores i els propietarishan de recollir els excrements queels animals deixin pel carrer.D’altra banda, l’ordenança d’ani -ma ls perillosos obliga els pro -pietaris de cans de races poten-

mel i sucre

� el 30 de març és el QuartDiumenge de quaresma i, per tant,festa grossa a sant Joan. el dis-sabte es presentarà el llibre Agri­-

cultura­ i­ ramaderia­ a­ Sant­ Joan

en­el­segle­XX, del nostre col·labo-rador, l’incansable antoni sastre“de sa Botigueta”. la presentacióanirà a càrrec de Mateu Morro,exconseller d’agricultura del Go -vern de les illes Balears. aquestaobra és el número 22 de les Mo -no grafies santjoaneres, que publi-ca el Col·lectiu Teranyines.

el diumenge començarà ambla pujada en romeria des del’ajuntament al santuari, amb elsXeremiers i Flabiolers de santJoan. a continuació, ofici solem-ne presidit per Mn. Gabriel ramisMiquel, delegat diocesà per a lescauses dels sants. Durant l’acte, hihaurà ofrena de flors, sota el lema“Cada família una flor”. enacaba r, plegamans a la Mare deDéu i repartiment de “coquetes”.sortint de l’ofici, mostra de ballpopular a l’esplanada, a càrrec dela Colla de Ball Pagès de santCarles de Peralta i l’escola de balld’aires de Pagesia. Després, ballper a tothom amb el grup aires dePagesia.

l’horabaixa, a l’església par -ro quial, hi haurà un concert ambla Coral de sant Joan, la Coralinfantil de sant Joan, la Coral deson servera, la banda de músicaunió Musical de Petra i xeremiers

notícies locals

El passat 25 de febrer l’Associació de Persones Majors de Sant Joan va fer unaexcursió a Deià i visitaren la casa i el museu de Robert Graves, el refugi deCan Boi, on varen dinar, i l’horabaixa pogueren passejar per Valldemossa.Aquesta sortida estava organitzada pel Consell de Mallorca.

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 3

mel i sucre

cialment perilloses a anar a cen-sar-los a l’ajuntament.

en el capítol de “mantenimenti obres”, s’informa que es té pre-vist senyalitzar i condiciar el camíde sa Bastida.

una part del Butlletí es dedicaa la qüestió dels fems. sant Joanté el dubtós honor de ser el poblede la Mancomunitat del Pla deMallorca que genera més quilosde rebuig per persona i setmana(5,3). Per cada tona recollida,l’ajuntament paga 142€. la pre-visió per enguany és que la factu-ra total arribi a 278.000€, mentreque la taxa per tractament de resi-dus només proporciona 212.000€a les arques municipals. el desfa-sament, per tant, és de 66.000€,que haurà d’aportar l’ajuntament.la solució més simple i evidentpassa per reduir els quilos de re -buig generat. Per això, s’ha insis-tit novament en les normes per feruna bona separació de residus,bona per al medi ambient peròtambé per a la nostra butxaca.

� l’agrupació socialista desant Joan convida a participar enles primàries del PsiB-Psoe, quehan d’elegir entre Francina ar -men gol i aina Calvo. Totes lesper sones que s’hagin inscrit fins afinals de març (amb les condi-cions de ser majors d’edat, tenirnacionalitat espanyola, residir ales illes Balears i signar el “Ma -

nifest progressista pel canvi a lesilles Balears”) poden votar el diu-menge 6 d’abril a la Casa de Cul -tu ra. si l’experiència de les “pri -màries obertes” funciona bé noens estranyaria veure’l aviat pertriar candidats a altres eleccions.

� Han acabat les obres a la co -berta del gran arc d’entrada del

La batlessa Catalina Gayà va dirigir unes paraules als assistents a l’assembleageneral de l’Associació de Persones Majors.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

4

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 4

mel i sucre

cementeri municipal, on s’ubicael tanatori i altres dependències.la intervenció s’ha fet per aturarles goteres.

� Durant tres setmanes un edu-cador mediambiental de la Man -comunitat del Pla de Mallorca haestat al Punt Verd per assessorarels usuaris. seguint amb la ideade racionalitzar el servei, l’ajun -tament ha limitat l’horari d’ober-tura (amb la targeta), que ara vade les 8 del matí a les 8 del ves-pre. També fa poc s’ha començatla separació dels residus orgànicsi el rebuig, de manera que hi hacontenidors per a cadascuna d’a-

questes fraccions, igual que es faamb la recollida domiciliària.

� el supermercat del carrer Tortha canviat la seva ubicació. senseanar-se’n de la casa, ara té l’entra-da pel carrer del Consistori, unlloc molt més adequat per a unnegoci d’aquestes característi-ques.

� la rua d’enguany va tenir unaelevada participació, amb moltescomparses i disfresses indivi-duals. a l’apartat de comparses,varen resultar guanyadors “elscossiols”, seguits per “rampa dela infanta i els corruptes”. el

premi a la millor fressa individualva ser per al pot de “Crispetes”.el vespre, els Quintos, organitza-dors de la rua varen organitzar unball de disfresses, amb animaciómusical a càrrec de diversosdiscjòqueis.

� uns lladres varen entrar a laCasa de Cultura la nit del 19 al 20de març. se’n dugueren, entrealtres coses, un teclat i amplifica-dors de guitarra. Pareix que elsmalfactors tenien accés a lesclaus, ja que va desaparèixermaterial de dins habitacions queestaven tancades amb clau i varenseguir així després del robatori.

� l’ajuntament ha fet podar lesoliveres del passeig de Conso la -ció. segons ens han dit, enguanyno se n’ha fet càrrec la BrigadaMunicipal sinó una empresa dejardineria (es Fasseret) perquècada parell d’anys convé que elsarbres rebin una “poda de forma-ció”, i això requereix personalespecialitzat.

� les dones del Col·lectiu Tera -nyines varen preparar una cele-bració del Dia de les Dones (8 demarç) molt especial. es va repre-sentar l’obra de teatre La­ visita,de Produccions Teatre del Mar, eldivendres 7 de març, a la sala des’escorxador, per un preu moltmòdic (2 euros). Després, elsassistents soparen junts, “de lescosetes que havien duit”.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

5

Gràcies C.E. Sant Joan

El pasat dia 22 de març els nins i les nines de l'esplai van poder disfrutard’una activitat esportiva organitzada pels jugadors del C.E.

Els volem donar les gràcies per col·laborar amb l’esplai de forma voluntàriai de tant bon gust.

A més, a l’esplai tenim el gust de comptar amb dos jugadors del C.E. dinsl’equip de monitors.

Gràcies a ells i a totes les monitores que fan possible l’esplai.

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 5

mel i sucre

6

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 6

mel i sucre

7

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 7

mel i sucre

8

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 8

mel i sucre

9

l’hort

des padrí

El mes d’abrilaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

l’arribada del turisme aMallorca als anys seixantava començar a canviar

l’eco nomia i els paisatges de l’illai també comportà un canvi en lasocietat.

el sectgor agrari, que alesho-res gaudia de bona salut, a poc apoc es va anar desmantellant ce -dint el poder al sector hoteler, queva anar absorbint gran part de lespersones que treballaven al camp.

el canvi rdical d’aquells anysens ha duit a una dependènciaeconòmica gairebé exclusiva del’activitat turística.

el desenvolupament turísticcomportà la substitució del modeleconòmic agrícola per un noumodel centrat en el sector serveis,i això comportà alhora l’abando-nament de l’agricultura i el decli-vi del món rural.

els pagesos, encara que notenguessin estudis, trobaven feinaen els hotels; els que abans erenmissatges o jornalers passaven derebosters o de mossos de cuinaper rentar plats o pelar patates, iels que estaven més ben preparatso tenien més sort ocupaven llocsde més responsabilitat, com en -car regats o recepcionistes.

en aquest capítol de l’hort despadrí tractarem d’animar aquellespersones que encara senten sim-patia per les arrels pageses.

en el mes d’abril diuen quecada gota val per mil. És el

temps en què els arbres i les plan-tes es deixondeixen de bon deveres, però amb l’augment detemperatura també es deixondei-

xen les plagues i els animalons,que estaven endormioscats durantl’hivern. Per tal motiu, serà bo ferun tractament preventiu tenint encompte que surt més barat preve-nir que curar.

Ja hem comentat que les brus-ques d’abril són molt importantsper al camp, ja que és el momentdel reviscolament de plantes iarbres. una brusca els ajuda aposar en circulació la saba i fa queels ulls tendres que han de sortirbrotin encara amb més força.

Després de les pluges, quan lasaó ho permeti, és bo donar unaentrecavada a les plantes ja arrela-des per tal d’eliminar les malesherbes i airejar el terreny, lesplantes ho agrairan.

en general, la bonança deltemps permet treballar tota classed’arbres i plantes, es poden tomarles tanyades no desitjades delsarbres fruiters i també s’han d’es-porgar les parres deixant a cadacap els dos borrons vertaders, totplegat contribuirà a una més bonaqualitat de la fruita.

l’augment de la temperaturarequereix, així mateix, fer unesment especial de la lluita contrales plagues i malalties.

en lluna creixent es podenempeltar tota classe d’arbres defulla perenne, com els garrovers,níspros o els tarongers. si teniualguns d’aquests arbres que nofruiti o que no vos agradi la varie-tat, podeu posar-li un escutet perles branques, perquè encara queno siau gaire experts en el tema defer emplets, val la pena de provar-ho. i si surt bé, tendreu la satisfac-

ció de cuidar un empelt fet vostre,i si no aferra no perdeu gaire per-què l’arbre seguirà el seu curs.

aquest mes ja es poden sem-brar tota classe d’hortalisses decara a l’estiu: pebrers, albergí-nies, mongetes, lletugues, tomati-gueres, sindrieres i meloneres,cogombres i carabassons.

a la plantació d’hortalisses decara a l’estiu és bo aficar-hi algu-nes alfabegueres, la principal ca -racterística d’aquesta planta és laintensa olor que desprèn i queactua com a repelent dels mos-carts i altres insectes perjudicialsper a les hortalisses.

el dia 13 és el diumenge delram i el dia, 25 sant Marc, pen-sau a cuinar els caragols.

És temps de sortir nous eixamsd’abelles. És important tenir algu-na casera prop de l’hort o els frui-ters, ja que les abelles, passant deflor en flor, afavoreixen la fecun-dació del fruit.

És la temporada dels carabas-sons. el carabassó és una hortalis-sa de bastant llarga durada i decultiu fàcil, ja que si té femada iaigua, com més n’hi cullen mésen neixen i tenen un creixementmolt ràpid.

el principal component d’a-questa hortalissa és l’aigua, lesseves aportacions en hidrats decarboni i fibres són bones peròmoderades, per la qual cosa és demolt fàcil digestió i, a més, apor-ta poques calories.

el carabassó és una hortalissade molta aplicació gastronòmica ique té un preu més que moderat.És bo fer-ne un ús ampli.

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 9

mel i sucre

5. LA DESCENDÈNCIA DEJOAN GAYÀ JUAN (1797-1863)FOC MAJOR

Joan Foc era casat de primeresnúpcies amb antònia aina Gayà ivaren tenir dos fills:

2.1. Joan Gayà Gayà (1822-1895)Foc

Fill de Joan i d’antònia aina.Morí als 73 anys el 24 d’abril de1895. era casat amb Catalina BauçàGayà (1826-1900), filla de Jaume ide Maria. estaven domiciliats el1891 al carrer Bonavista núm. 10.Joan i Catalina tengueren tres fills:

2.1.1. Joan Gayà Bauçà (n. c. 1851)Foc. Fill de Joan i de Catalina. Notenim més dades sobre ell.

2.1.2. Jaume Gayà Bauçà (1853-1878) Foc. Fill de Joan i de Cata -lina. era casat amb antonina ainaBauçà Matas (n. c. 1854) Lligada.Jaume Gayà, morí de tifus a l’edatde 25 anys el 10 de febrer de l’any1878. un any després va néixer lafilla Catalina Gayà Bauçà (n. c.1879) Lligada, la qual matrimoniàamb antoni Matas Font (n. c. 1870)Xisquet. No tengueren descendèn-cia. la viuda Catalina Gayà Lliga­-da, estava domiciliada el 1940 alcarrer de la unió núm. 11.

2.1.3. Miquel Gayà Bauçà (1864-1915) Foc. Fill de Joan i de Cata -lina. Morí als 51 anys el 14 de junyde 1915. era casat amb antòniaMatas Gayà (1856-1942) Burixona,filla de Guillem i de Joana aina.Fou l’hereu de la casa del carrerBonavista núm. 10, hi estaven do -miciliats el 1909. Miquel i antòniatengueren set fills:

2.1.3.1. Catalina Gayà Matas (n. c.1881) Foc. Filla de Miquel i d’an -tònia. era casada amb rafel Fontsansó (n. c. 1879) germà del senPep Tito. estaven domiciliats el1909 al carrer de Bonavista núm.10 (Can Foc) i tenien una filla Mag -dalena Font Gayà (n. c. 1907) dedos anys d’edat.

2.1.3.2. Joana aina Gayà Matas (n.c. 1884) Foc. Filla de Miquel id’antònia. Fadrina. la trobam re -gistrada en aquest fragment d’unallarga cançó que el ferrer Perematesva dedicar a totes les fadrines desant Joan l’any 1945:

i na Joana aina Focque és una dona formal,i sa vella de sa raval14

que ja corr poc a poc,perdonau no les trastoc,que no ho faç per cap mal.15

el 1940 Joana aina Foc, junta-ment amb la seva mare antòniaMatas Burixona, viuda, vivien alcarrer José antonio (Bonavista)núm. 18, Can Foc.

2.1.3.3. antonina Gayà Matas (n. c.1888) Foc. Filla de Miquel i d’an -tònia. era casada amb antoniCaimari Barceló (1893-1986) Bruii estaven domiciliats el 1940 alcarrer del Progrés núm. 21. Tengue -ren cinc fills: Gabriel, Miquel,antoni, Francisca i Joan.

2.1.3.4. Joan Gayà Matas (n. c.1891) Foc. Fill de Miquel i d’an -tònia. era casat amb Catalina sitjarXamena, de Porreres. el 1940 esta-ven domiciliats al carrer de Palmanúm. 33, juntament amb la sevafamília: Miquel, antònia, antoni,Joan, Guillem, sebastià, Maria,Jaume i la sogra antònia MariaXimenis Vicens, de 90 anys, natu-ral de Porreres. s’establiren a laPleta de son Castanyer, del termede Montuïri.

2.1.3.5. Maria Gayà Matas (n. c.1893) Foc. Filla de Miquel i d’an -tònia. No tenim més dades sobreella.

2.1.3.6. Margalida Gayà Matas (n.c. 1895) Foc o de­ sa­ Botigueta.

investigació

La família Foc de Cugulutx (i II)Dedicat al bon amic i company del Col·lectiu Teranyines,

antoni sastre Gayà, Foc o de­sa­Botigueta

FraNCesC CaNuTo Bauçà

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

10

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 10

mel i sucre

Filla de Miquel i d’antònia. eracasada amb Joan sastre Barceló(1896-1928) Curro, picapedrer d’o-fici. la viuda Margalida Gayà, Foco de­sa­Botigueta, estava domicilia-da el 1940 al carrer Major núm. 86,juntament amb els fills: antonisastre Gayà (n. c. 1925) de­sa­Bo­ti­-gueta i Miquel sastre Gayà (m.2010) de­sa­Botigueta.

2.1.3.7. Guillem Gayà Matas (n. c.1897) Foc. Fill de Miquel i d’antò -nia. Fadrí.

2.2. Antònia Aina Gayà Gayà(1830-1890) Foc

Filla de Joan i d’antònia aina.Morí el 2 de febrer de 1890. eracasada amb antoni Bauçà Nicolau(1814-1904) des­Sol, fill de ramoni d’antònia. estaven domiciliats el1875 al carrer del Consistori núm.22. aquest malnom, sembla qued’origen geogràfic, el qual ensremet a una possible pertinència alcarrer des sol per part del seu por-tador, ha esdevingut actualment“sol” portat pels descendents de latercera generació. antònia aina iantoni tengueren dos fills:

2.2.1. antònia Bauçà Gayà (n. c.1855) des­Sol. Filla d’antònia ainai d’antoni. era casada amb Gui -llem Bauçà antic (n. c. 1851)Vaquero, fill de Cosme i de Mon -serrada, i estaven domiciliats el1891 al carrer del Consistori núm.22, la casa del cap de cantó amb elcarrer Nou, aferrada a Ca sa mes-tressa Jordaneta. Guillem Vaqueroenviudà i es va casar de segones

núpcies amb Maria Nivorra Bar -celó (n. c. 1871) de­Son­Garrover,també viuda, la qual s’havia casat asineu i tenia dues filles: Joana ainaBergas Nivorra casada amb en ToniCaragol, de sineu i MargalidaBergas Nivorra casada amb CosmeBauçà Bauçà Vaquero, fill del pri-mer matrimoni d’en Guillem Va­-quero. en Guillem i na Mariavivien a sa sínia, davant Can JoanPereta i varen conrar uns anys lafinca des Pujol, de l’amo en Miqueldes Pujol. en Guillem Vaqueromorí atropellat pel tren de sineuquan pasturava la guarda de cabresprop de la via.

Del primer matrimoni d’enGuillem amb n’antònia des­ Sol,varen néixer dos fills:

2.2.1.1. Cosme Bauçà Bauçà (n. c.1886) el­ sen­ Cosme Vaquero. Fillde Guillem i d’antònia. era casatamb Margalida Bergas Nivorra (n.?) Garrovera i estaven domiciliatsel 1940 al carrer antoni olivernúm. 11. Tengueren tres fills: 1)Guillem Bauçà Bergas (n. c. 1917)Sol. 2) Jaume Bauçà Bergas (n. c.1918) Sol. 3) Cosme Bauçà Bergas(n. c. 1920) Sol.

2.2.1.2. Monserrada Bauçà Bauçà(n. c. 1888) Vaquera. Filla de Gui -llem i d’antònia. era casada ambJoan Company sorell (n. c. 1871)Mena, i estaven domiciliats el 1916al carrer des Molins núm. 8. Mon -serrada i Joan tengueren dos fills:Joan Company Bauçà (n. c. 1912)Mena­ o des­ Montagut, casat ambaina Jaume Bauçà (m. 2013) des’Hort­i Maria Company Bauçà (n.

c. 1916) Mena o des­Garaix, casa-da amb Martí Company Jaume(1911-1984) Gueraví­o des­Garaix.

2.2.2. antonina aina Bauçà Gayà(n. c. 1862) des­Sol. Filla d’antòniaaina i d’antoni. Fadrina, de 24anys d’edat, la trobam registrada enel padró de l’any 1886, des de lla-vors no tenim més notícies sobreella.

6. LA CASA PAIRAL DELCAR RER BONAVISTA. VEN -DA D’UNA PART DEL COR -RAL DE CAN FOC

la casa pairal de Can Foc estàubicada al carrer Bonavista. el1892 Joan Gayà Gayà (1822-1895)Foc va vendre una part del corral dela casa. el corral, que arribava finsa Can Calderer, fou venut a quasitots els confrontants de la banda delcarrer de Palma i a un veïnat delcarrer Bonavista (Cas Donat). lacompravenda fou protocol·litzadapel notari santjoaner Josep BauçàPujol el dia tres de març de 1892:

“[...] Juan Gayà Gayà, és dueñoy tiene suscrita a su favor en elregistro de la propiedad de Mana -cor, mediante escritura de divisiónque otorgó con su hermana antoniaana autorizada por el notario JuanBauzà dia 16 de octubre de 1849[...] una casa y corral situada en lacalle de Buena vista, antes de laBodega de Fiol, de esta villa. lacasa se compone de dos vertientesde planta baja y no puede determi-nar ni aproximadamente el área queocupa, que linda por la derechaentrando con casa y corral de

11

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 11

mel i sucre

Catalina Gayà [Calobra], con corralde los compradores Miguel JuanCompañy [Mena], arnaldo Com -pañy [Mena], Mateo Bauzà [esco -là], con el corral de Barto lomé Font[Can Pep escolà]; por la izquierdacon casa y corral de an to nia Mariaexpósita [Can Peçol], con corral deFrancisca ana Juan e isabel Gela -bert [Pallardina] y por el fondo concorral de Juan Bauzà [Calderer]. elcompareciente Juan Gayà Gayà,vende a los cuatro conotorgantes[...] una porción del corral de lafinca que se acaba de detallar, queestà cercada de paret, de estensiónde ciento trece palmos de ancho yde largo sesenta y ocho palmos [...]esta venta ha sido ajustada por pre-cio de mil pesetas que el vendedorrecibe en metàlico de cada compra-dor, doscientas cincuenta pesetasen este acto i presencia mia [...].”

Posteriorment, el dia vint demarç del mateix any, els quatrecompradors varen fer acta de divi-sió del corral i registraren el bocírespectiu:

“en la villa de san Juan partidojudicial de Manacor, provincia delas Baleares, a veinte de marzo demil ochocientos noventa y dos, antemi, don José Bauzá y Pujol, notariodel ilustre colegio de este territorio,con residencia en dicha villa, com-parecieron: Miguel Juan Compañyy Bou [Mena] de cuarenta y nueveaños de edad; antonio Bauzá yMira lles [Beina]16 de cincuenta ysiete años; arnaldo Compañy y Bou[Mena] de treinta y cuatro años,todos labradores y Mateo Bauzá yros [escolà] de veinte y siete años,

sacristán, todos casados, de estavecindad, después de certificar ycom probar sus personalidades ex -hi biendo con cedulas expedidas porel comisionado de esta alcaldia [...]resulta por tanto tener y teniendo ami juicio la capacidad civil necesa-ria para otorgar la presente escritu-ra de división, la lleva de efecto delmodo siguiente.

los cuatro comparecientes po -seen por indiviso la finca que a con-tinuación se describirá: un corralsituado en esta villa cercado depared que tiene una àrea de sietemil seiscientos ochenta y cuatropalmos cuadrados, equivalente adoscientos noventa y tres metros,setenta y un centímetro cuadrados,esto es, ciento trece palmos deancho o sea veinte y dos metros,nueve centímetros, ciento cincuen-ta milesimas con sesenta y ocho delargo, igual a doce metros, setentacentrímetos cincuenta milesimas,que linda por el norte o su izquier-da con corrales de Francisca anaJuan [carrer de ses Monges] i isabelGelabert [Pallardina, carrer de sesMonges]; por sur o derecha concorral de los compradores MiguelJuan, arnaldo Compañy y Bou[Mena], Mateo Bauzá [escolà] y deBartolomé Font [Tronca], por eleste o fondo con corral de JuanBauzá [Calderer, carrer de sesMonges] y por el oeste con el corralde Juan Gayà [Foc] y con el deCatalina Gayà [Calobra, carrerBonavista], evalorado en ochocien-tas pesetas. la adquirieron median-te escritura de compra venta que lesotorgó Juan Gayà Gayà [Foc] diatres de marzo del corriente año que

fué autorizada por mi para que seacompañase al registro para su pre-via inscripción.

Declarando los cuatro compare-cients poseer cada uno en parte dis-tinta y separada declaran han prac-ticado la división y la llevan haefecto del modo siguiente: MiguelJuan Compañy [Mena] con la apro-bación de los otros condividentestoma una cuarta parte superficial dela finca descrita que tiene una àreade setenta y tres metros cuarenta yocho centímetros cuadrados, quelinda al norte con corral de isabelGelabert [Pallardina] por sur con eldel propio Miguel Juan Compañy[Mena], por este con el de JuanBauzà [Calderer] y or oeste con laporción que toma su hermanoarnaldo [Mena] evalorado en dos-cientas pesetas.

arnaldo Compañy con el bene -plàcito de los demás toma otracuarta parte que costa de la mismaàrea que el del anterior; linda pornorte con el corral de isabel Gela -bert [Pallardina] por sur con el delmismo arnaldo [Mena], por estecon la porción que acaba de tomarsu hermano Miguel Juan [Mena] ypor oeste el que tomará antonioBauzà Miralles [Beina] valorado endoscientas pesetas.

antonio Bauzà Miralles [Beina]con la venia de los demàs, toma asu parte, otra cuarta parte de igualcabida que las anteriores, linda pornorte con el corral de Franciscaana Juan [carreró de ses Monges],por sur con el de Bartolomé Font[Tronca] por este con el que hatomado arnaldo Compañy [Mena]y por oeste con el que tomará

12

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 12

mel i sucre

Mateo Bauzá y ros [escolà] evalo-rado doscientas pesetas.

Mateo Bauzà y ros [escolà]con el consentimiento de los otrostoma la cuarta parte restante deigual cabida que los anteriores;linda al norte con el de Franciscaana Juan [carreró de ses Monges],por sur con el del propio Mateo, poreste con el que acaba de tomarantonio Bauzà [Beina] y por oestecon corral de Juan Gayà [Foc] y deCatalina Gayà [Calobra], evaloradodoscientas pesetas.

en estos terminos otorgan loscuatro comparecientes la presentedivisión que prometen tener porfirme y válida [...] sig+no: JoséBauzà y Pujol.”17

Notes

14. es tracta de Catalina Barceló Bauçà (n.c. 1858) Toni­Andreu o de­sa­Raval, de 87anys; era la germana d’antoni BarcelóBauçà (1862-1939) Toni­Andreu, fadrí, mésconegut com l’amo antoni de sa raval.

15. Matas sastre, Joan (2004). “ses Fadri -nes de sant Joan.” a: Pronòstic­Santjoaner,

2004. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

16. antoni Bauçà Miralles (n. c. 1834)Beina, era casat amb Catalina Gayà Vich (n.c. 1830) Calobra i estaven domiciliats el1891 al carrer Bonavista núm. 8 (Cas Donato Can Calobra). antoni Beina, enviudà i esva casar de segones núpcies amb antòniarosselló Molinas (n. c. 1880) Cocou, ambla qual va tenir un fill antoni Bauçà rosse -

lló (n. c. 1905) Cocou. el 1909 estavendomiciliats al carrer Bonavista núm. 8. lacasa era de la família Calobra i el 1915 hiestava domiciliat el matrimoni format perJoan Gayà Barceló (1860c-1933) Calobra,casat amb antò nia Galmés Mayol (1866c-1943) Sobrassada, els donats de Con -solació. el 1940 habitava l’edifici la viudaantònia Galmés Sobrassada. Finalmentl’habitatge fou adquirit per en sebastiàGayà Florit (1907-1981) Perdut i na Mar -galida Matas Gayà (1907-2009) Mates.

17. aquesta acta de compravenda i altrespapers i documents familiars, restaren a llarque fou de l’amo en Biel de son Castanyer.l’edifici fou adquirit per en Franciscoruberter i aquest va fer donació de tots elspapers vells que hi havia a la casa alCol·lectiu Teranyines. aprofitam l’avinen-tesa per agrair-li altra vegada aquesta valuo-sa aportació.

Lloc on estava situada la casa pairal de Can Foc al carrer Bellavista (Actual ment núm. 44, Can Miquel de sa Botiguetai núm. 46, Can Toni de sa Boti gueta).

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

13

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 13

mel i sucre

14

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 14

mel i sucre

15

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 15

mel i sucre

els ropits deven haver sentitles ganes de partir de Ma -llorca; els dies assolellats i

més llargs així els ho deuenmanar. Ve el nostre ropit a aco-miadar-se, abans ens fa unademostració d’aerodinàmica pelsbranquillons del magraner i se’nva. enfora, fins l’any que ve.

abans dels ropits arribar, vaigsentir una conversa de cap decantó que anava de serps. algún’havia trobades pels camins i elshavia trobades molt llargues.això desfermà l’alarma al poble.“Han vengudes dins els pans deterra quan duen oliveres grossesde fora Mallorca”. “Mosseguen”asseguraven algunes dones dins elforn, n’hi ha que les imaginencom una Boa­ constrictor men-jant-se porcells sencers o comanacondes berenant-se un estol debiciclistes, estrangers per suposat,per devers Biniali. “ses serpsavancen i ja són prop des poble”deia madò Tonina Fergona i naBàrbara sonella li contesta: “Hohavien d’haver pensat abans, noés en haver cagat que han d’es -trènyer”. en Marc, biòleg, empuntualitza que no són verinoses il’únic perill està en que desplacinles espècies de serps autòctones.

el mateix dia vaig veure, en unpasse privat i com a primícia, eldocumental ‘el Pla de Mallorca:velocitat d’un canvi’ els autorsd’aquest treball audiovisual, ainasocias i Pere sureda, a més d’anaMaría Peña, que s’ha fet càrrec deles tasques de realització varenobtenir la Beca d’investigació2011 de Cultura Popular concedi-da per la Fundació Cases Museu

llorenç Villalonga, Pare Ginard iBlai Bonet. el seu contingut pas-sarà a formar part de l’arxiu deMemòria oral de Mallorca, quegestiona la Casa Museu Pare Gi -nard, com a equipament dedicatespecíficament a l’estudi i divul-gació d’aquest autor i del patri-moni oral de la nostra illa. es pre-tén mostrar a través de vivènciesdels mateixos personatges com larealitat social, ecològica, econòmi-ca i cultural ha canviat radicalmenten un període breu de temps. 

Bona feina, pulcra, sobre elcanvi al Pla de Mallorca. Vaig tro-bar molt potent l’explicació d’unhome major que els deia mirant ala càmera i aguantant el mul perles regnes preparat per llaurar:“perquè se posi en marxa han dedir, arri!! i perquè s’aturi han dedir: ou!!” això que forma part dela memòria genètica de la page-sia, entre els tractors i els efectesencadenats del fenomen turístic,aquell homonet se n’havia temutque ja no l’entenien i que haviad’explicar els secrets de l’utillat-ge: arri i ou. Quina collonadadiran alguns, però la cosa és moltmés significativa del que ens pen-sam. És una passa més cap a laMallorca profunda, amagada ianegada. els ciutadans acabarantenint la raó?

al mercat dels dijous hi trob latertúlia dels homes grans, i savis ala seva manera, amb reflexionsalambinades. Deia l’amo en JoanTortico: “Madò Coloma de cassant ahir se queixava quan passa-va el camió des fems; “Quinapudorassa!” deia un i altre pic jaque s’havia aturat davant ca seva.

el femater li va contestar amb bondret: “Madona sa pudor tam bé ésun poc vostra, sa que hi ha dins escamión vull dir”. i va ca llar en secna Coloma. “Bona respos ta iintel·ligent”, replica en Pontico.

Feim coa al pollastrer, un ca -mionet que du una torradora depollastres, mig poble en menja elsdijousos, als altres pobles passa elmateix el dia de mercat. Mentregiren els pollastres en Joan Pon -tico pontifica: “D’una truja plena,es porcellet que mama primer éses que surt primer o és es que vamés viu que els altres?” Davantles cares d’ignorància dels altresse respon a ell mateix, “idò dinses ventre ja n’hi ha preparat unper sortir primer i mamar da -vant”·. “això me recorda monpare, al cel sia”, diu en ToniFerrall, “que, quan sa cussa feiaes cussons, els hi canviava delloc. sa mare anava an es jaç i eltrobava buit i per s’olor arribava aon mon pare els havia deixat. sacussa n’agafava un amb ses barresi el traginava i, després, ets altres.Mon pare s’hi fixava i només lideixava es primer, es qui sa cussahavia triat, ets altres no els voliaperquè deia que per qualque raósa mare l’havia triat es primer”.alguna cosa he après fent coa.

Torn cap a ca nostra a dalt delturó i pas per davant cals

meus pares, una casa ara tanca-da –va tocar a la meva germana–i de sobte em ve al cap el poemade N. Giovanni. “sempre quedadins nostre / una part d’aquell ninque necessita aferrar-se / a una màforta”.

dalt

del turóArri i ou!

CliMeNT PiCorNell

16

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 16

mel i sucre

17

Feim un pensament... exò-tic. Com alguns lectorssabreu gràcies a les noves

tecnologies, ja fa uns mesos queestic treballant en una consultoraterritorial chilena amb seu a aricacom a analista territorial i al ma -teix temps des d’aquest mes demarç com a professor de Geo -grafia a la universitat d’atrapes(arica).

a l’empresa aPsa estamrealitzant un projecte per analitzarl’estat dels senyals de trànsit a laregió d’erica i Parin acota, la ideaconsisteix en proposar un nou sis-tema de senyalització informativaperquè la gent que circula per lescarreteres no es perdi i es faci mésamigable i segura la conducció.

a la uTa, faig de professor aalumnes de tercer d’Història iGeo grafia en l’assignatura de Cli -ma to logia (com ja vaig resumir enel mel i sucre fa temps). Peròtambé faig classes a estudiants decinquè de Geografia sobre Plani -ficació regional i de Geografia iplanificació del turisme.

Vos escric d’aquestes coses nonomés per tenir-vos un poc infor-mats, sinó per demostrar-vos queavui dia “lo català” i fins i tot “lomallorquí” ven a sheila. la imat-ge que tenen a sheila de voltors ésun producte sofisticat i exòtic,que té molt bon mercat. als granssupermercats he pogut trobarestrella Damm, Cava Codorniu iFreixenet, crema catalana... i al -tres productes. llàstima que enca-ra no importin sobrassada o her-bes dolces.

Des que n’alexis sánchez vaarribar al barça, els partits delBarça se comenten amb frases

com “el equipo catalán” , “loscatalanes”, “la prensa catalana”,“en Catalunya”... i cada vegada seveuen més coses per televisió.

Fa unes setmanes, mentre feiadissabte a ca nostra, tenia la tele-visió encesa mentre feien unasèrie xilena on hi havia una gentreunida, i qualcú va dir: “Hay unaempresa catalana interesada eninvertir acá en santiago, tendría-mos que hablar con ellos”... no hivaig fer gaire cas, vaig pensar queeren paranoies meves. uns dies

desprès, més o manco a la matei-xa hora, mentre acabava de dinar,aquesta genteta feia una altrareunió i una al·lota demana: “Quetal te fue con los catalanes?”, noho havia somiat, idò!

i mirau si s’amplia la cosa sivos dic que emetran aviat una ver-sió xilena de la sèrie “Polseresvermelles”.

si un passeja per tendes i boti-gues és curiós veure fotos de Bar -celona, sitges... però l’altre dia

vaig veure una foto de la seu dePalma. i també no falten aquellsrestaurants amb algun sandvitxanomenat “Barcelona”, “Zara -goza”, “ibiza”... o “Madrid”, clar.

a iquique existeix una cafe -teria anomeada “el racó de laTrobada” i a iquique i arica hi hados “Hotel Gavina”, ambdós ca -sos amb una senyera catalana.

Jo habitualment me presentdient que sóc de Barcelona o quesóc català. Hi ha gent que hoentén i gent que no, te demanenexplicacions... i sincerament, hoentenen aviat.

Però vos sorprendrà saber queun dia comprant sabates me vapassar una cosa curiosa, xerravaamb l’al·lota que estava massaave sat a les aubarques o queenyo rava les Camper... en pagar,el venedor me pregunta: “es ustedde Mallorca?”, i jo òbviament nom’ho esperava.

a sheila existeix una ciutat,d’uns 100.000 habitants, anome-nada ovalle on la majoria decolonitzadors quan la van fundareren de Mallorca. es curiós trobarllinatges com Montcada, Morey,Bou, Bauzá, sierralta o Fluxá. i,òbviament, si m’hi presentava coma mallorquí m’atenien molt bé.

És el que té l’exotisme, queallò que és quotidià per una cultu-ra, passa a ser exòtic per a altres,passa que no estam avesats a sernosaltres els exòtics.

si teniu dubtes o voleu que comentem algun

tema en concret vos podeu posar en contacte

amb jo mateix enviant-me un correu electrònic

a guillemserrabou@gmail.com.

Feim un pensament

... geogràfic

ExòticGuilleM serra Bou, GeòGraF

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 17

mel i sucre

Comentari al mes de febrer

en el febrer, un mes típica-ment fred en el nostre clima,enguany ha continuat la tendèn-cia, iniciada al gener, de tempera-tures suaus a l’hivern. la tempe-ratura mitjana, pràcticament iguala la del gener, una dècima menys,ha estat 2,9 ºC superior a la delfebrer de 2013. el febrer d’en-guany ha registrat la mitjana mésalta del període que duim obser-vat, des de 2008. les mínimes alnostre observatori no han baixatdels 5,2 ºC, mentre que l’any pas-sat descendiren fins a 0,1 ºC. Peraixò, en els indrets més freds delnostre terme no s’han produït lesgelades intenses habituals d’a-quest mes; així les plantes méssensibles a la fredor no s’han vistafectades en aquest tram més durde l’hivern. les màximes tambés’han elevat respecte a l’any pas-sat, arribant als 20,5 ºC. a mitjanmes es presentaren els dies mésprimaverals, essent una poc mésbaixes les temperatures a inici ifinal del mes.

No ha estat aquest febrer unmes plujós. la major inestabilitates va produir els dies 9 i 10 delmes. en total hem comptat 24,3mm, més de la meitat anotats pre-cisament el dia 10. Ha plogutmenys que l’any passat, en què esvaren mesurar 37,5 mm. la humi-tat mitjana s’ha mantingut bastantelevada, del 76%, semblant a ladel febrer de 2013. l’evaporació,a causa de l’elevació de les màxi-mes i del vent, ha augmentat enrelació al gener, que fou méshumit, i s’ha establert en la mitja-na de 2,7 ml/dia.

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

2014GENER 65392 5290 12,36 .... 4285 13232014FEBRER 86239 7168 12,03 14,74 5806 1792

2013FEBRER 77177 6454 11,96 10,37 5228 1614

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014

Temperatura mitjana

2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8FEBRER 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4

MARÇ 2014 (fins a dia 21)

Temperatura mitjana 13,1 ºCTemperatura més alta 22,2 ºC (dia 18)Temperatura més baixa 7,6 ºC (dia 6)Pluviometria 6,5 mm Velocitat mitjana del vent 7,5 Km/hVelocitat màxima del vent 93,3 Km/h (dia 4)Direcció del vent predominant NEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,2 ml/dia

MES DE FEBRER2014 2013

Temperatura mitjana 11,9 ºC 9 ºCTemperatura més alta 20,5 ºC (dia 15) 17,5 ºC (dia 1)Temperatura més baixa 5,2 ºC (dia 1) 0,1 ºC (dia 27)Pluviometria 24,3 mm 37,5 mmVelocitat mitjana del vent 7,4 Km/h 7,1 Km/hVelocitat màxima del vent 72,4 Km/h (dia 10) 54,4 Km/h (dia 6)Direcció del vent predominant NO O-NOHumitat mitjana 76 % 74,00%Pressió mitjana 1013 mb 1013 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,7 ml/dia 2,5 ml/dia

Per temperatures i per maltemps en aquest 2014, el febrer noha fet honor al refrany que diu:“Febrer curt, pitjor que turc” i quefa al·lusió a les condicions clima-tològiques adverses d’aquest mes.l’únic meteor que ha causat algu-na molèstia ha estat el vent. lavelocitat mitjana ha estat de 7,4Km/h. Durant 11 del 28 dies delmes, la velocitat mitjana ha estatsuperior als 8 Km/h. el cop de

vent més intens es produí el dia10, amb una velocitat de 72,4Km/h. el vent ha bufat de manerapredominant de mestral, No.

Comentari al mes de març

Fins a l’entrada de la primave-ra, el dia 20, hem tengut un mestambé suau, amb temperaturessuperiors als valors normals i untemps molt estable, amb predomi-

18

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 18

mel i sucre

19

ni d’un ambient anticiclònic.Quasi bé no s’ha produït precipi-tacions en aquestes dues terceresparts del mes, 6,5 mm. l’escas -sesa de pluges, afegida a les quan-titats minvades de gener i febrer,ha començat a inquietar al món dela pagesia que les precisa enaquest període de l’any per asse-gurar un bon desenvolupamentdels cultius de secà. Novament haestat el vent el qui ha destacat enla meteorologia d’aquestes setma-nes. especialment a destacar el

dia 4, en què aquest arribà a asso-lir els 93,3 Km/h i la mitjana de lajornada fou de 33,2 Km/h.

ara bé, l’increment de la foto-síntesi, afavorida per la lluminosi-tat ja elevada, la suavitat de lestemperatures i per certa humitatencara existent a la terra han inun -dat de verdor l’entorn. Cultius iherbes creixen amb exuberància ila vida a la natura comença amanifestar-se ja de forma intensa.

el dia 20, a les 16:57 h, inicià-rem l’estació de la primavera; en

aquest moment el sol creual’equa dor celeste i la declinació es0º. És l’equinocci de primavera,igual durada del dia i la nit. a par-tir d’aquest moment el dia aniràguanyant espai a la nit fins al seumàxim, al solstici de juny.

Parc solar fotovoltaic

en el mes de febrer s’ha pro-duït un augment important de la laradiació solar en relació al gener,conseqüència de l’allargament deldia i d’un temps estable. Per això,s’han generat 1878 Kwh més;també ha millorat el rendiment,que ha passat de 12,36 a 12,03; ésa dir, s’ha pogut obtenir cada Kwhamb menys radiació. si compa-ram aquest mes amb el febrer de2013, enguany s’ha generat mésenergia; concretament s’han pro-duït 714 Kwh més. No obstantaixò, el rendiment en el febrer de2013 fou una mica superior, del’11,96 front al 12,03 del febreractual, conseqüència d’una tem-peratura mitjana a les plaquesbastant més baixa, de 10,37 ºC;mentre que enguany ha estat de14,74 ºC.

en total durant l’any 2013s’han generat 116388 Kwh d’e-nergia elèctrica a aquesta estaciófotovoltaica, gràcies a la captacióde 1506321 Wh/m2 al llarg d’a-quest període. en aquest any sehan generat 5452 Kwh menys quea l’any passat. aquesta instal·lacióha evitat l’emissió de 94274 Kgde Co2, equivalents al consum de29097 litres de petroli, la combus-tió dels quals hauria estat neces -sària per produir la mateixa ener-gia. el mes de major producciófou el juliol i el de menor el no -vembre. el mes amb millor rendi-ment (radiació/energia produïda)fou el febrer i el que presentà pit-jor rendiment fou el juliol; l’ele-vació de la temperatura influeixen el descens del rendiment de lesplaques.

����� ������ ��� ���� ��� ��� ���� ����� �������� ������� �������� ���������

����

����

����

����

�����

�����

�����

�����

�����

� !�"�# $%&'!"&�#� � !���#���(

)�!&#�*'*+*$'�"&#� #�*�# ,�-

.#������/�

� �*�

012

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 19

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

20

Fotografia 1: un dia de Quart Diumenge, a finals dels anys cin-quanta, amb els santjoaners pujant al santuari de Consolació. lafoto està feta al camí vell devora els rentadors del Pou de sonsantos. la nineta de la fotografia és n'antònia rebassa Gayà,que és qui ha fet l’aportació de la fotografia.

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 20

mel i sucre

Fotografia 2: Panoràmica des de dalt de l’escalonada de pedra de Consolació, amb el pobleal fons. amb la gent pujant i baixant del santuari, un Quart Diumenge de principis dels anysseixanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

Fotografia 3: a l’esplanada del santuari, madò Bel Bauçà “Toniona” i madò Maria antich“Morei” muntaren una paradeta de venda de panades i bunyols. Data de la fotografia: unquart diumenge, devers els anys noranta. aportació fotogràfica: Francesca Mieras antich.

21

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 21

mel i sucre

22

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1111 12 131 2 3

1

2

3

4

5

6

7

4 5 6 7 8 9 10 1111 12 13

8

9

10

11

12

13

alHoritzonta hiquandueixproEs1.als: con-hahi alsNaturlletra.erpadacultivırloosicioComp

puput.elhahil’ordredepicals,(iellesvolesa

notasEDinamarca.dealspropietarielIndica5.Horaci.

til’antasorgidaepica`ıricaqueabsurda,totalmenntTTotalmen4.puput.trenntrecoraciformes,delsl’ordred’oliaıamFous).balsquasi

se-laerpnotaladepropietariiecia`Grtiga

riure.faquequalselstretro-cellsd’o

ursid.d’unertebra`Vtaques.leserpjatsunesFFescans.els

mamdeGrup4.es´noyterrenelelsinclouens’hid’amfibisGruppions.onayd’Alemanexempleerplimitat,carpincdeenivalHoritzonta

Ttu.demoltDiu6.ursid´onomproExtraterrestretaques.

casar.s’hi-redoperparcuninclouqueorsıvcarnıfersıfersmamedica`moAccioable.cultiv

afinsaDira3.granots.elssenseltsaduelsbamd’amfibisdeocampiotvigentelhahiEstat2.ta.cintaunerpexemple

alhora.cordad’unaes´mhiquandueixproEs1.als:

encia`dneTTefeble.onom

e-Colp5.illopsels

ar.militoradiquinonoa,csense

Cham-lafederatEstatespaiUncon-hahi

l’estatarefereixessiri.d’unulls

Que10.ersia.`PorallabCurs9.ilo·Mortadel

MenjadaArts.sorda.oSonora

deAbreviaturasevleseureva

encia.`absav

lletraerceraTTerceraactual.l’estatl’espinada.icranielUneix11.vitat.tiactennntenpresenoQue

Ancitat.elovdecursaoorald’unanomelbamoFilemo

onencia`Agtapa.d’unaMenjadacel.delgimellbAl8.sorda.inconundueixtrontI.SantdeeixP7.legals.utorestessev

Remacarn.laes´Cogu6.

e-l’abdelletraquolEl’espinada.delsColor

t,tigamentAnntigamenfamiliar.d’una

feinafanonElectronic

t.enientvinconusical.meixanarerpasa

Indicarots.bamraencia.`Circumfer

elcarlo·Colrals.parlaqueidiomamoltEtnia`adio.r`a

l’inrevaUsi9.s’hionaAllasense.

es.arplesdeosio8.pautes.les

unaaarribaraursid.d’unertebraV

negahooeropc,lloelIndicadaci.ımic´quostComp11.encia.

fluvialencia`L’aflusopar.elbresNom10.etnia.`aquestaparla

sud-estdelbrosanommolttelevisi´laerptiransmeTTransmees.´l’inrev

ductesproelsguardens’hiquellarges´mreshahiNoes.

ferfanetparesteusElsudols.asFF7.aria.unit`aosolucioTtu.demoltDiu6.ursid.

dretadenegator-Ladaci.c.felicaestafluvial

natu-bresoatic,asi`alaooevisio

ıcoles.´agrdiaunque

revi-unaosisPudols.

enciadneTTe

naloSoluci

etc.blea,assemObligat`ariaSecund`a

tiguitat.l’anntiguitat.aQue12.cedari.

MA

:54oumer´n

melisucre.cat/?p=1568a:resoldredeuopEl

etc.d’unaReunionsoria.bligat`o

es´oaixoacastellaEn13.cromosoma.untriplicatetQue

A R Q U E S T O C AD I U S A T I P A R

melisucre.cat/?p=1568

unata,junnta,d’unaol’EducacioıstSenntcromosoma.

dirigeixqueliedrequecartolinade

Relatiuabac.l’`abananeraltblantsem1.ticals:Vert

salat.Lesdues.eten13.ts.camentmenc

12.esquerra.aIndicarots.bamra

poRelatiu3.ansit.tr`aeldirigeixusicals.mdiscoselsesteixenrevque2.l’orina.atenntyertanpo

deacabanoquebananerlesdeılia´famladetaPlannta1.

femeninesformesessevLesdenomEla.insaeGaireb13.da.rounacomoltesvearF

negahooeropc,lloelIndica

tentyertanpo-Pusicals.

ortadesP2.servirferaciesus`amles

parlardellletralade

co-Elsda.dretadenega A

PARIEM

MATA

D I U S A T I P A RO T A A C E R R I MN U N C I A A I X AE S T A R A R M E SS A L E V I I RS T A J A G U D AI R A D A U S E AN E G A R I A S A C

N A A M N I L TG A M A A E R O B II R R E M U L L I NL E R T I S A I R Adirigeixque p yp

passatempsMots enquadrats núm. 55

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 22

mel i sucre

23

Castell de SantueriF. XaVier MoraTiNos

el passat 16 de març el grup excursionista mel i sucre vàrem anar al Castell de santueri, al municipi deFelanitx. Ha estat tancat durant bastants d’anys per reformes i fa unes setmanes que s’ha reobert incorporantnova informació i senyalització. a la seva pàgina web trobam una descripció del lloc (http://www.santueri.org/):

es troba a la serra de llevant. Té una superfície total de 4,26 ha i se situa al cim del Puig que li dóna nom,a una alçada de 423 m sobre el nivell del mar. aquesta situació estratègica li permetia controlar una àmpliaextensió de terra, així com nombroses zones de desembarcament, entre les que es troba Portocolom, un delsports més importants de la costa del llevant mallorquí. l’orografia i el sistema de muralles adaptat als penya-segats converteixen al Castell de santueri en una de les tres fortificacions anomenades Castells roquers deMallorca.

Tot i que aquesta zona tingué un ús continuat des de la prehistòria, gairebé totes les restes conservadesactualment són d’origen medieval. Des de principis del segle XiV es va sotmetre al castell a nombroses refor-mes que van afectar substancialment les possibles restes romanes, bizantines i islàmiques que s’hi podrienhaver conservat.

les seves muralles, refetes pràcticament en la seva totalitat el 1348, comptaven amb 370 merlets i actual-ment presenten una longitud aproximada de 300 m, tot i que bona part no són visibles des de l’interior.inserides en els llenços de muralla, se situen tres torres quadrades defensant diferents punts i una torre circu-lar coneguda com a Torre d’armes o Torre de l’Homenatge.

en el seu interior es va adequar un espai per suportar llargs setges, amb una extensió de terra apta per alcultiu, nombrosos magatzems, un important sistema hidràulic format per almenys sis aljubs i un pou, unacapella, un forn, diversos molins de sang (moguts per bísties), una cuina, estables i nombroses estances que,malauradament, no s’han conservat però que apareixen citades en les fonts escrites en relació a les seves con-tínues reparacions.

Després de la visita guiada per tot el Castell vàrem partir cap al puig de sant salvador, que està a una hore-ta caminant. un dia de passeig i convivència molt agradable.

excursions

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 23

mel i sucre

esportsCròniques del Sant Joan CE

JoaN JorDà CaTalà

La Salle 2 – 3 Sporting SantJoan CE:

els santjoaners partien cap aciutat conscients que seria un par-tit dur, si guanyaven a la salle elsagafaven un distància força consi-derable però si els locals guanya-ven es posaven a només dos puntsdel sant Joan. les primeres oca-sions arribaren per part dels localsperò Jaume sitges blocava les pri-meres arribades, fins que, al mi -nut 10 la salle s’avançava en elmarcador aprofitant un contraatac(1-0). les coses es complicavenper als santjoaners, però els lo -cals, tot i guanyar, feien una faltarere l’altre, la qual cosa suposavaque el sant Joan disposàs d’undoble penal. andreu Joan va serl’encarregat de realitzar-lo, sensepressió i amb les idees claresempatava el partit (1-1). Poc des-prés, els santjoaners disposarend’un altre doble penal peròaquest, per mala sort, no entravaentre els tres pals. Just abans d’a-cabar el primer temps els visitantssorprenien amb una jugada que esficava per damunt del porter Jau -me sitges, que firmà una bona

pri mera part (2-1).al descans, el míster ens va

explicar la tàctica que havíemd’utilitzar per emportar-nos elstres punts cap a casa. Començavael segon temps i als pocs minuts,degut a una presió asfixiant delssantjoaners, Pere Florit recupera-va una pilota a frontal d’àrea i ellmateix s’encarregava d’empatarel partit. la salle continuà ambbon ritme de partit i disposant deles seves ocasions, però Biel leónera allà. els visitants als 15 mi -nuts de la segona part ja duiencinc faltes i poc després feren lasisena. una vegada més, andreuJoan agafava la pilota i es prepa-rava per xutar el doble-penal,con vençut de marcar, i desempa-tava marcant el 2-3. Faltaven vuitminuts de partit i Joan Mora vaveure la segona targeta groga peròel sant Joan defensà molt bé.llavors, la salle tregué el porter-jugador, però el sant Joan el vadefensar amb ungles i dents finsal final, amb una grandíssimaactuació de Biel león, que tot iles ocasions que tengueren els lo -cals, no li feren cap gol i els sant-joaners sumaven tres punts més

que suposaven anar a son Ferrer alluitar pel liderat de la lliga.

Son Ferrer 5 – 2 Sporting SantJoan CE:

aquest any sí! aquesta vegadael sant Joan disputava per prime-ra vegada en la història un partitque suposava “una lliga”, lídercontra colíder. els santjoaners estrobaren amb unes 200 personesanimant l’equip local i amb lesbanquetes a vint centímetres de lagraderia...

els locals foren els que dispo-saren de la primera ocasió del par-tit, tocant a primer toc gairebésorprenen el sant Joan a l’inicidel partit, però desaprofitarenl’oca sió. el son Ferrer continuavaamb el seu partit i el santjoanerfeien una bona defensa. als deuminuts els locals marcaven el pri-mer gol de la nit amb un xut esco-rat al pal (1-0). el sant Joan dis-posà d’alguna ocasió fins que,aprofitant una falta, Mateu simóempatava el partit amb un xutpotent (1-1). Just després, el sonFerrer intentava una jugada aèreaque acabava amb un remat de cap

24

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 24

mel i sucre

que entrava entre els tres pals (2-1). Poc després, andreu Joan fir-mava una jugada de crac quesuposava l’empat del partit (2-2).així acabava la primera part, elsant Joan va estar molt segur endefensa i Jaume sitges molt fientre els tres pals.

Just a l’inici del segon temps,els santjoaners disposaren de duesocasions que suposaven el 2-3però desgraciadament foren des -aprofitades. en canvi, els locals,aprofitaven una falta per desem-patar el partit 2-3. les ocasionscontinuaven arribant, però el santJoan no aconseguia marcar. lla -vors, desafortunadament, JoanJordà es marcava un gol en pròpiaporta que suposava el 2-4. el santJoan va intentar pressionar però

els locals marcaven el cinquè golde la nit (2-5). els tres punts que-daren a son Ferrer i el líder es dis-tanciava a quatre punts. Des delclub, volem onar les gràcies a lesvint persones desplaçades per do -nar suport a l’equip, moltes grà-cies!

Sporting Sant Joan CE 3 – 0 UDPlasol:

Després de la derrota contra ellíder, el sant Joan tenia ganes deseguir sumant punts per estar a lazona més alta de la classificació.De principi a final, el partit va sercompletament de domini local, elsant Joan no va jugar un dels seusmillors partits tot i que el Plasolpràcticament no va crear perill.

els locals marcaven el primer golde la nit amb una jugada que re -matava Murti Baer entrant pelsegon pal (1-0). els santjoanersdisposaren d’algunes ocasions permarcar el segon però la pilota noentrava fins que Joan Mora, als 20minuts del primer temps, marcavael segon després d’una jugada (2-0). la segona part els locals sor -tiren per sortir. al minut vint, elsant Joan superava les cinc faltes,per la qual cosa el Plasol disposa-va d’un doble penal que blocà Bielleon! llavors, mentre feien por-ter-jugador, andreu Joan recupe-rava una pilota, al propi camp, queamb un xut es ficava entre els trespals (3-0). D’aquesta manera fina-litzava el partit, tres punts méspels santjoaners i a seguir!

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

25

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 25

mel i sucre

lorena és una regió fronterera entre França ialemanya. aquest plat és originari d’aquella

regió, com el seu propi nom indica, però ha esde-vingut un clàssic de la cuina francesa. aquestaquiche la feia la padrina francesa d’una directoraque vàrem tenir fa anys a la meva escola. Des d’a-questes línies, susanna, t’envii molts de records.

Ingredients

- 250 g de farina- 100 g de mantega- 100 g de formatge emmental- 100 g de bacó fumat natural- 100 g de cuixot dolç- 250 cc de nata- 250 cc de llet- 50 cc d’aigua- 4 ous- sal i pebre bo

Preparació

- Fer una muntanya amb la farina, afegir trossos demantega i barrejar-ho amb les mans.- Posar l’aigua i pastar fins a aconseguir una massaconsistent.- untar un motlo amb mantega i escampar ungruix de pasta ben fina pel fons i per les parets delmotlo.- Tallar el bacó i el pernil a quadrets petits.- ratllar el formatge.- Batre els ous ben escumosos.- Dins un bol, mesclar el formatge ratllat, els ous,la nata, la llet, el bacó, el pernil, sal i pebre bo.- abocar-ho damunt la pasta.- Coure a forn mitjà (180º) de 50 a 60 minuts.- servir calent acompanyat d’un bon vi negre decriança.

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmQuiche Lorraine (França)

saCraMeNT Ferrer

26

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 26

mel i sucre

27

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns­horabaixes

de­dimarts­a­divendres8:00 h a 13:00 h

resta­d’hores­i­de­diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

dia 30 de març Petradia 6 d’abril Porreresdia 13 sant Joandia 20 Vilafrancadia 27 arianydia 4 de maig Montuïri

el sol

surt es pon

1 abril 07.33 20.11

15 07.11 20.26

30 06.51 20.40

15 maig 06.34 20.54

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

abril: sant Vicenç Ferrer (5), el ram (13), Dijous sant (17),Divendres sant (18), Pasqua (20), sant Jordi (23), sant Marc (25).

El mes

“a l’abril cada gota en val mil”. aquest mes els pagesos espe-ren que les pluges els salvin l’anyada si és que no ha plogut abastament. És bon temps per treballar qualsevol tipus d’arbre.així com empeltar la vinya pel creixent i a finals de mes llau-rar-la i esporgar-ne les sarments. És temps de collir l’herbadels cereals i fins dia 10 es poden sembrar ciurons. Convé jasembrar qualsevol hortalissa: lletuga pel ple o minvant, tomà-tiga pel creixent, melons pel ple i síndria pel creixent, igual-ment que albergínies, pebres, pastanagues, carabasses... Éshora de pensar amb engreixar porcs i és molt bon temps pernéixer els nadissos d’egües i someres. Per sant Marc convéque faceu una bona caragolada si és que no voleu ser tocats.

(Notes preses del Pronòstic­ 2000, de La­ terra­ i­ el­ temps d’a. Gi nard i a.ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Abril de 1994• es va estimar parcialment un recursque diversos pagesos de sant Joanhavien interposat contra una multaque havien rebut el 1991 per havercomprat gasoil blanc (normal) ambbons per a gasoil vermell (agrícola).el jutge va llevar la multa però vaobligar els pagesos a tornar la sub-venció. els afectats volien anar con-tra la gasolinera Febrer, a qui consi-deraven la vertadera culpable.• el nou rector de sant Joan, onofreTorres, no veia clara la seva partici-pació a la processó del Divendressant. D’ençà que s’havia posat enmarxa el Davalla ment, l’antiga pro-cessó, molt discreta i que discorriaper un itinerari urbà, s’havia substi-tuït per una que anava de Consolacióa l’església, amb algunes confrariescreades expressament i amb la parti-cipació de diversos actors del Dava -llament.

Abril de 2004•  el santjoaner Bartomeu Miralles“sope”, va patir cremades greus aun incendi que es va produir a caseva, al carrer de Palma. les perso-nes que havien donat avís del foc,sospitant que en Tomeu era dins lacasa i tement que els bombers noserien a temps de salvar-lo, varenentrar, el rescataren i feren que elfoc no anàs a més.•  Va morir Gabriel Company, el“Forner Boveta”. excel·lent glosa-dor, havia pres part en moltes acti -vitats de caràcter cultural, com lacoral o el grup de teatre.•  la popular Catalina Vidama“Mateveta” també va passar d’a-quest món, després d’haver duit unavida poc convencional, molt acos -tada a la indigència, sobretot elsdarrers anys. Va passar el final de lavida en una residència, on deien quevivia feliçment i, sense dubte, dig-nament.

la lluna

30 març nova

7 abril quart creixent

15 plena

22 quart minvant

29 nova

7 maig quart creixent

mel405_mis298 25/03/14 11:48 Página 27