Memoria 2008 - ESF

ESFMemòria 2008

El 2008 ha estat un any de treball dur i de consolidació del projec-te d’ESF tant al Sud com al Nord, especialment gràcies a la feina desenvolupada pels grups de voluntaris que formen la nostra enti-tat, que són el nostre cor, la nostra ànima, les cèl·lules que formen l’organisme viu que és ESF.

Hem desenvolupat conjuntament una tasca complicada: la rees-tructuració interna de l’associació. Amb l’objectiu d’organitzar-nos de manera més racional, d’aprofitar sinergies entre àrees i d’establir unes normes comunes de funcionament, hem elaborat a través d’un procés participatiu i transparent l’anomenat “mapa de processos” de l’associació. Amb aquest, afrontarem millor la propera gran fita de l’associació: l’elaboració conjunta i consensuada del pla estratè-gic per als propers anys.

D’altra banda, nous grups de voluntaris com Moçambic s’han vist reforçats i han ampliat la seva base i la seva activitat al Sud, tant en el sector d’aigua a zones rurals com en el de serveis urbans i enfortiment de la ciutadania. A Amèrica Central s’ha començat a treballar amb ESF ApD i ESF Galícia en un programa conjunt amb l’AECID. Camerun ha vist incrementada la seva activitat amb la participació d’ESF al programa Water Facilities de la Unió Europea. Així ma-teix, a Argentina s’ha finalitzat el projecte de Sobirania Alimentària iniciat el 2007 i s’ha començat una nova fase de treball en el sector de l’aigua, conjuntament amb les organitzacions camperoles arreu del país. També s’ha reforçat el treball conjunt amb la Vía Campesina llatinoamericana per tal de consolidar una estratègia d’intervenció més àmplia a la regió. I finalment, Perú està a punt de tancar els quatre anys de PAER, mentre es prepara, juntament amb ESF València, per començar una nova etapa del programa durant els propers anys, més centrada en planificació energètica, enfocada a la millora de rendes locals, la sobirania alimentària i els serveis bàsics.

Pel que fa a la feina al Nord, ha estat un altre any carregat d’activitats. Des de formació, s’ha donat continuïtat als cursos que veníem treballant, al màster i al postgrau, i s’ha publicat el nú-mero 7 de Quaderns. Un any més s’ha consolidat el Programa de Coneixement de la Realitat, amb una participació d’una vintena de persones. També les campanyes d’aigua, energia i sobirania alimentària han estat en contínua ebullició. De les moltes activitats que s’han dut a terme, destaquem la participació de la campanya d’aigua, d’una manera molt activa i crítica, a l’Exposició Universal d’aigua de Sa-ragossa, a on es va reforçar el treball en l’àmbit estatal i interna-cional; el cicle de conferències de la campanya d’energies, que va tenir lloc a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a on es va qüestionar l’actual model energètic, i el campament organitzat per la campanya de sobirania alimentària, que va permetre treballar aspectes com la reforma agrària i els tractats de lliure comerç. Un altre any més, ESF ha continuat amb la seva activitat perquè les desigualtats al món es redueixin o desapareguin, aportant el nostre petit gra de sorra en aquest immens desert que, segons les dades, cada dia avança. Però això no ens fa defallir i, malgrat el panorama que es presenta en l’actual conjuntura mundial, continuarem treba-llant per aconseguir “un món que progressi sense excloure ningú”. Moltes gràcies a tots els que feu possible ESF.

Junta Directiva d’Enginyeria Sense Fronteres

Memòria Anual ESF 2008

Presentació

1

PER UNA TECNOLOGIA AL SERVEI DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Som ESF

Aconfessionals, indepen-dents vers partits polítics o altres entitats i sense afany de lucre.

Entenem la Cooperació com un intercanvi basat en la so-lidaritat, amb el conseqüent benefici mutu, i el Desenvo-lupament com un procés en evolució, interdependent i sostenible, que no pot impo-sar limitacions a les diferents cultures i que ha de contribuir a augmentar la participació

ciutadana i el paper de la so-cietat civil.Al Sud, treballem sempre en col·laboració amb una con-trapart: una organització local sense afany de lucre, que, juntament amb ESF, diagnos-tica les necessitats a la zona i la millor via per a solucionar-les. Les contraparts també participen en l’organització dels cursos al Nord. Més enllà dels projectes, entenem la re-lació amb les contraparts com un compromís comú de trans-formació política i social.

Principis

632 socis i sòcies. Més de 100 voluntaris i voluntàries. 21 contractats i contractades.

Enginyeria Sense Fronteres som una associació multidisciplinar for-mada per professionals, docents i estudiants organitzats en grups de treball. Treballem conjuntament per garantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions del Sud, respectant sempre les característiques cul-turals i tècniques.

“Durant 2008 hem viscut un procés col·lectiu de reflexió que ha desembocat en una reestructuració de l’entitat. Amb la parti-cipació de tots els integrants d’ESF hem pre-parat l’associació per enfrontar-se als reptes del futur. Així, amb l’objectiu d’organitzar-nos de manera més racional, d’aprofitar les sinergies entre les diverses àrees i d’establir

unes normes comunes de funcionament hem elaborat l’ anomenat “mapa de processos”. Ara, la nova estructura respon a la lògica de la feina d’ESF, distingint l’Àrea Sud (Projectes de Cooperació) i l’Àrea Nord (Sensibilització, Recerca i Incidència). D’aquesta ma-nera, els nostres processos de construcció estan definits més cla-rament, essent les comissions Nord i Sud els òrgans fonamentals de decisió de la base voluntària d’ESF i mantenint-se l’assemblea com a fòrum de trobada, discussió i debat de l’associació.”

Cristian Bardají, Vocal federació

2

Equip

84%

Socis

Voluntaris

Contractats

“Cadascun dels grups de ESF està format per voluntaris, i aquests són els que van seguint el dia a dia tant del treball del Sud com del Nord. Es realitza el seguiment dels projectes, i el recolzament al personal contractat. És l’experiència del voluntariat el que va deter-minant el rumb dels projectes.”

Macarena, Voluntària

Junta Directiva 2008 Presidència: Jorge Plumed, 30 anys. Enginyer de Camins.Voluntari d’ESF des del 2000. Va entrar formant part del grup d’ESF a la Universitat, col·labora en el grup de pro-jectes d’Argentina amb el qual va realitzar la seva tesina.

Vice-presidència: Irene Gón-zalez, 27 anys. Enginyera de camins.Voluntària d’ESF des del 2005. Va entrar a partir de la tesina (TFC) de final de carrera que va fer al Cameroun i va es-tar participant al grup fins que va passar al grup d’Argentina.

Secretaria: Raül Cambeiro, 29 anys. Enginyer de Telecomuni-cacions. Col·labora amb ESF des del 2003 en el grup de projectes d’Argentina i va participar en el programa PCR.

Tresoreria: Lluïsa Rodríguez, 34 anys. Geòloga. .Va entrar a ESF a partir de la participació en un Projecte de Coneixement de la Realitat al Salvador l’any 2001, on va tre-ballar com expatriada. Ha rea-litzat diverses tasques a grups i comissions de l’entitat.

Vocal Nord: Ana Gris28 anys. Enginyera Química.Voluntària d’ESF des del 2003. Va entrar participant d’algunes activitats del grup d’ESF a la universitat fins que entra a treballar a seu al 2005. A partir d’aleshores, forma part del grup d’aigua i del d’Argentina.

Vocal Federació: Cristian Bardají, 32 anys. Enginyer de Camins.Voluntari d’ESF des de 2001. Participa al grup de projectes del Camerun. A més, és mem-bre de la Junta de la Federació Espanyola d’Enginyeria Sense Fronteres des del 2004.

3Memòria Anual ESF 2008

13,2%

2,8%

Projecte Turbines del Riu Coca a San José, Equador.(Grup Girona ESF, 2008)

Durant l’any 2008 han començat dos programes plurianuals força importants al Salvador i Camerun. Importants per dos motius: per una banda, s’ha ac-cedit a dos mecanismes de finançament nous per a

ESF com són els convenis de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament i la Water Facility de la Unió Eu-ropea. Ambdós mecanismes, i aquesta és la segona raó, asseguren el finançament per a un període de tres anys de les intervencions a tots dos països, fet que implica una estabilitat per a la nostra feina molt necessària, atesa la naturalesa de les accions que es porten a terme a tots dos llocs.

A més, al Salvador, s’han unificat en un mateix programa les dues línies de treball que portàvem a terme en el marc d’un programa regional de gestió territorial amb enfocament de conques. El pro-grama s’ha implementat en col·laboració amb altres dues entitats de la Federació Espanyola d’Enginyeria Sense Fronteres, el que no deixa de ser un pas endavant en dotar de coherència tot allò que es fa arreu sota les sigles d’ESF.

No és fàcil ni obvi aconseguir una previsibilitat financera per donar suport a les nostres contraparts allà on treballem. La Declaració de París del 2005, consens que hauria de guiar el conjunt de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, fa especial èmfasi en què els països donants apliquin aquesta qualitat a les seves polítiques de coope-ració, però la realitat, agreujada per la crisi econòmica, està fent trontollar molts compromisos i consensos. Intervencions en urba-nisme o en gestió territorial no es poden plantejar de manera serio-sa sense una mínima seguretat, com tampoc es poden acompanyar processos de canvi social transcendents als escenaris de conflicte ambiental que ens trobem a països com l’Equador o Perú.

El Programa d’Accés a l’Electrificació Rural i Accés a les Energies Renovables (PAER) ha entrat al seu darrer any, consolidant la part de validació de tecnologies com el component formatiu, tant al centre de referència que ha desenvolupat com al sistema educatiu formal peruà. A la vegada, ha anat generant petites intervencions que aprofundeixen en el suport a la gestió ambiental, al escenaris que la indústria petrolera i minera han creat a Equador i Perú. I ho ha fet d’una manera que pot ser interpretada com característica de les intervencions que impulsa ESF: recolzant la societat civil i moviments socials, d’una banda, i les administracions públiques sensibles a un desenvolupament just i la protecció i l’assegurament dels drets humans.

Allà on no s’han trobat aquestes administracions, la feina ha con-tinuat, amb els moviments socials que són, en realitat, el subjecte clau i últim del desenvolupament. Com ara a Argentina, sempre en companyia d’ESF València, Navarra i Balears, en una intervenció que està evolucionant cap a un programa d’abast regional, al Cha-co. A Moçambic, en canvi, la rèplica de l’experiència camerunesa està aconseguint el que no s’havia pogut fer a Camerun: treballar en col·laboració amb l’administració municipal i incorporar la nostra feina de planificació urbanística participativa a la seva política i accions de millora dels barris d’hàbitat espontani.

Tot plegat, tres de les coses que tots els països intenten fer des de la Declaració de París i que tampoc són gens òbvies: harmonitzar les intervencions de la unió d’actors que poden arribar a trobar-se en un petit barri sota un mateix pla urbanístic, alinear-los amb la política pública local, i deixar que el líder del procés sigui el país que rep l’ajuda, i no a l’inrevés. Gairebé res.

“Aprender a aprender es lo más importan-te. No hay cooperación posible sin un fiero y humilde cuestionamiento a las fórmulas desarrollistas adquiridas de remotas expe-riencias postcoloniales. Aprender a cuestio-nar nuestros propios prejuicios de tradición ilustrada es el primer paso para vulnerar el actual entramado de dependencias y para

idear conjuntamente un sistema alternativo igualitario y justo de relaciones Sur-Norte, Norte-Norte, Sur-Sur”.

Eloisa Piñeiro, Tècnica social Programa Barris (Camerun)

SUD: Cooperació pel Desenvolupament

4

Projecte Turbines del Riu Coca a San José, Equador.(Grup Girona ESF, 2008)

Programa Proaigua

Contrapart: ACUA/CDC/AMC/ADESAssociacions ESF participants: ESF ApD / ESF Catalunya / ESF GalíciaPressupost: 3.085.379€ Termini: 2008 al 2012Desemborsament ESF Catalunya 2008: 127.181 €Finançadors: ACCD, AECID, CICCPC.

A partir de mitjans del 2008, es van inte-grar els dos projectes on es desenvolupava la intervenció al Sal-vador (Projecte de Seguretat en Abasta-ment d’Aigua Potable

en Municipis Rurals i Pla Director d’Aigua) en un únic programa, recolzat per l’AECID i l’ACCD, que també es desenvolupa en col·laboració amb ESF ApD i ESF Galícia a Nicaragua i Hondures. El projecte, sota el títol de Programa Proaigua, persegueix la reducció de la vulnerabilitat a àrees empo-brides, a través de l’accés a l’aigua pota-ble, el sanejament i la gestió sostenible de recursos hídrics i del territori amb enfoca-ment de conca hidrogràfica.

Aquest any s’ha executat el 50% de la infraestructura per l’abastament d’aigua a Tilapa (147 famílies) i al Charcón s’ha construït un pou. Tanmateix, s’ha engegat el procés organitzatiu a 3 comunitats més i continuat amb la configuració de l’operador comunitari rural, l’ASAP.

S’ha dut a terme una campanya hidrosani-tària a les comunitats de San Juan Buena-vista, Santa Marta i Nuevo Amanecer, les quals comparteixen sistema d’abastament, així com a Tilapa, Pajales y Granadillas, cantó format per 8 comunitats. Cal desta-car el desenvolupament d’un operador pú-blic al municipi de Cuyultitán, en paral·lel a la millora infraestructural del seu sistema, en col·laboració amb el Fondo Andaluz de Municipios para la Solidaridad Internacio-nal (FAMSI). Pel que fa a la planificació, s’ha fet el diag-nòstic i la redacció del Pla Director al mu-nicipi de Tamanique, així com el seguiment de l’aplicació del Pla Director a 8 municipis d’anteriors fases. S’ha iniciat a Chiltiupán i pel que fa al departament de Cabañas, s’ha començat el reconeixement de la conca del Titihupa.

S’han recolzat les xarxes de la societat civil per a la defensa del dret a l’aigua, tot estu-diant els impactes dels acords comercials que s’estan negociant. Tanmateix, s’ha tre-ballat per a la connexió entre societat civil i partits polítics per tal que aquests inclo-guin l’aigua a les seves agendes i programes electorals.

El Salvador

Seguretat en Abastament d’Aigua Potable en Municipis Rurals de La Libertad

Contrapart: ACUAAssociacions ESF participants: ESF Catalunya / ESF Galícia/ ESF ValènciaPressupost: 1.375.500€Termini: 2003 -2009Desemborsament ESF Catalunya 2008: 138.941€Finançadors: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, DIBA, Diputació La Coruña, Xunta de Galícia, Govern Basc, CICCPC, CAATB,CCD-UPC, Alcal-dies Santa Tecla i Zaragoza (El Salva-dor), Fons Català de Cooperació, SJGC, Universitat de Girona, Ajuntament del Masnou, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Ajuntament de Lugo, Caixa Galícia, Caja Madrid, Diputació de Tarragona, Generalitat Valenciana.

Pla Director d’Aigua i Sanejament de La Libertad

Contrapart: ACUAAssociacions ESF participants: ESF Catalunya.Pressupost: 515.000€Termini: 2002/2008Desemborsament ESF Catalunya 2008: 23.925 € Finançadors: ACCD, DIBA, Diputació Girona, Diputació Tarragona, Ajunta-ment de Barcelona, Fundació Kontrast, Caixa d’Enginyers, CICCPC, Àrea Me-tropolitana de Barcelona, CCD-UPC.


Aigua i Governabilitat

Manifestació amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, El Salvador (ESF, 22 de març)

Tanc de distribució de 90 m3 del sistema de Tilapa, al municipi de Huizúcar, El Salvador (ESF, 2008)

ArgentinaDurant l’any 2008, s’ha continuat amb el suport a les organitza-cions que conformen el Moviment Nacional Camperol Indígena (MNCI). Els beneficia-ris directes són 4.500

famílies de comunitats camperoles i indíge-nes de les províncies de Mendoza, Córdoba, Santiago del Estero, Salta, Jujuy, Misiones i Buenos Aires. L’enfortiment organitzatiu s’ha centrat en la gestió integral dels re-cursos hídrics, la generació de mecanismes de participació, així com la participació en xarxes pel dret a l’aigua. Aquesta activitat s’ha estat complementant amb el desenvolupament de sis mòduls de-mostratius d’abastament. Paral·lelament, s’avança en la investigació per a la plani-ficació integral dels recursos hídrics amb la implementació del Sistema d’Informació Geogràfica.

Construint El Dret a l’Aigua en Comunitats Camperoles Indígenes d’Argentina

Contrapart: CENEPP - APENOC - CAXI - SERCUPO - MOCASE – MCC - UST - UJJOC - Red Puna - Encuentro Calcha-quí - MOCAMI.Associacions ESF participants: ESF Catalunya , ESF València, ESF Navarra, ESF Balears.Pressupost: 420.446,05 €Termini: 2008-2009Desemborsament ESF Catalunya 2008: 74.363 €Finançadors: AECID, Governa Balear, Govern Navarra, Corts Valencianes, Ajuntament de La Roca, Ajuntament de San Cugat.

Moçambic

A Moçambic s’ha dut a terme la segona part del recolçament a l’Agència Catalana de Cooperació al Des-envolupament (ACCD) encetada durant el 2007. En aquest cas,

s’ha treballat en la dotació d’aigua potable i sanejament als Centres de Salut de Chi-como, Rio das Pedras i Murrie, incloent la distribució d’aigua als edificis, la millora de la xarxa de drenatge i la construcció de latri-nes millorades. A més, s’ha realitzat la reha-bilitació dels sistemes de recollida d’aigua pluja. Tanmateix, s’han conclòs aquelles activitats corresponents a la primera fase: Mavume, Panda i Doane.En relació a la formació i capacitació, 12 tècnics de la Direcció de Salut van ser for-mats en manutenció de bombes manuals i canalització d’aigua, així com en el mante-niment de sistemes fotovoltaics.

Millora de l’abastament d’aigua i energia a 3 centres de salut a Massinga (Inhambane)

Contrapart: Direcció Provincial de Salut d’Inhambane.Associacions ESF participants: ESF Catalunya.Pressupost: 231.275,90 €Termini: 2008-2009Desemborsament ESF Catalunya 2008: 141.221 €Finançadors: ACCD.

6

Centre de Salut de Rio das Pedras: sistema d’abastament d’aigua per mitjà d’energia solar (ESF – DPSI, 2008)

Mobilització camperola per l’aigua, la terra i la justícia a Mendoza, Argentina (Grup Argentina ESF, 2008)

Serveis Urbans i Ciutadania

Moçambic

Aquest primer any d’intervenció pilot al barri de Maxaquene A, ha servit per treba-llar en la consolidació dels elements que es consideren bàsics pel seu funcionament i

projecció de futur: A nivell social amb la creació, capacitació i difusió pública de la OCB (Organização Comunitária de Base), juntament amb les campanyes realitzades; A nivell tècnic amb la definició i desenvolu-pament parcial dels elements constructius i els sistemes d’execució dels treballs dona-des les condicions existents. S’han executat els 600 metres previstos de drenatge pluvial i 50 latrines, havent-ne aixecat la trama urbanística de dos blocs del barri. S’ha liderat el procés de confor-mació d’un comitè d’urbanització, on estan presents tots els actors que intervenen al barri i la pròpia municipalitat, a fi de coor-dinar la millora infraestructural, havent ini-ciat el procés de planificació urbanística en col·laboració amb tots aquests actors.

Projecte Pilot de Millora dels Serveis Urbans al Barri de Maxaquene a Maputo

Contrapart: Asociaçao Mozambicana para el Desenvolvimento Comunitario (AMDEC)Facultade de Arquitectura de la Univer-sidade Eduardo Mondlane.Associacions ESF participants: ESF Catalunya.Pressupost: 352.367€Termini: 2007-2008Desemborsament ESF Catalunya 2008: 122.428 €Finançadors: ACCD, Caixa d’Enginyers, Ajuntament de Sant Just Desvern, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, Ajunta-ment de Rubí, Ajuntament de Lleida

CamerunEl Programa Barris a Camerun ha entrat en la seva segona fase, de la qual s’ha des-envolupat el primer any durant el 2008. L’acció s’ha ampliat a quinze barris, i

s’ha focalitzat en la facilitació de l’accés a l’aigua i sanejament. S’ha començat per l’organització de les associacions veï-nals que han de posar en marxa els serveis d’aigua, però també els de precol·lecta de brossa. Pel que fa a infraestructures, s’han dut a terme obres de vialitat tant als nous ba-rris com als antics: s’han construït 705m de cunetes, 361m de pistes per vehicles i 1.100m2 de cruïlles. En relació a la facili-tació de l’accés a l’aigua, s’han enllestit els projectes d’extensió de xarxes de 14 barris i la microxarxa d’un quinzè, a banda de re-cuperar una font natural a un d’ells. També s’ha desenvolupat un model de recipient per l’emmagatzemament segur d’aigua a les llars.

Burkina FasoPrograma de Millora de la Qualitat de Vida a Barris d’Hàbitat Informal de Yaundé

Contrapart: Environnement, Récherche et Action, ERA-Cameroun.Associacions ESF participants: ESF Catalunya.Pressupost: 1.411.928,60 €Termini: 2008-2010Desemborsament ESF Catalunya 2008: 345.194 €Finançadors: UE, ACCD, Ajuntament Rubí, CICCPC CCD-UPC, CETIB,CITOP, Ajuntament d’Olot.

A nivell social, s’ha treballat molt la sensi-bilització ciutadana i la relació dels comitès d’animació dels barris, entre ells i amb la municipalitat. El component socioeconò-mic, compta amb 15 grups en les diferents etapes de generació de negocis locals.


Obres de vialitat a Yaundé, Camerun (Anna Guasch, 2008)

Campanya social “Juntos en la melhoria dos Serviços Básicos em Maxaquene A” (ESF - AMDEC, 2008)

Energia i Medi Ambient

Zona Andina (Perú, Equador,Bolívia)El PAER, que durant el 2008 ha entrat en el seu quart i darrer any d’execució, ha continuat desenvo-lupant projectes de-mostratius en els tres països, l’enfortiment

pedagògic del CEDECAP, com a centre di-fusor de tecnologies i bones pràctiques sec-torials, i el suport als conflictes ambientals relacionats amb l’energia.

Aquest any s’ha finalitzat l’estudi de sosteni-bilitat i viabilitat econòmica del CEDECAP, i s’ha elaborat un informe amb el seu respec-tiu full de ruta. Aquest estudi posa de mani-fest la necessitat d’un canvi d’estratègia del projecte per a aconseguir una major soste-nibilitat del CEDECAP, així com una major pertinença i impacte. Al mateix temps s’han continuat realitzant tallers, seminaris i cur-sos de capacitació com als anys anteriors. En aquest període, s’han realitzat 8 esdeve-niments d’aquest tipus. D’altra banda, s’ha estat treballant en la sistematització del Pla Provincial d’Electrificació Rural que el CE-DECAP ha impulsat com a prova pilot i part d’una línia d’investigació. També s’ha enge-gat un procés de capacitació amb l’objectiu de sensibilitzar i formar a les autoritats lo-cals sobre la importància i possibilitat de garantir l’accés a l’energia a les poblacions aïllades.

S’han donat seguiment a diversos projectes pilot:

l Sistemes fotovoltaics per a comunicació per ràdio Orellana (Equador): s’han realitzat visites de seguiment i capacitació.

l Sistema col·lectiu d’aerogeneració a pe-tita escala per a l’electrificació rural a Caja-marca (Perú): S’ha culminat la instal·lació de 22 aerogeneradors en L’Alumbre i realit-zat la capacitació a usuaris.

l A Bolívia s’han instal·lant cuines eficients a llenya i millorades en les comunitats de Chancani i Saqa Saqa, els beneficiari són 30 famílies. S’han construït 6 dutxes co-munitàries solars, 2 a la comunitat de Chancani, 2 a Tojari i 2 a Chataca, benefi-ciant 45 famílies. S’ha finalitzat el disseny i instal·lació de la microxarxa abastida per energia solar fotovoltaica. S’està mesurant el recurs eòlic per a l’execució d’un projecte d’electrificació amb energia eòlica.

l Recuperació de sistemes fotovoltaics co-munitaris a Orellana (Equador): s’han realit-zat visites de seguiment a les instal·lacions fotovoltaiques. També s’està duent a terme un reforç en la capacitació dels beneficiaris i operadors.

l Turbines de riu per a l’electrificació rural en l’Amazònia a Orellana (Equador): s’ha identificat una comunitat riberenca per a electrificar les zones comunes per mitjà de turbines de riu. S’han instal·lat un total de 3 turbines.

A la part d’indústries extractives:

l Orellana (Equador): Dins del suport que se li està donant al Comitè de DDHH d’Orellana, a l’Oficina de Dret Ambiental (ODA) i a la Xarxa de Líders Comunitaris, podem destacar:

w L‘assessorament legal, acompanyament i atenció mèdica i psicològica als afectats pels conflictes socioambientals.

w La recopilació d’informació social, mè-dica i psicològica dels principals afectats per la mala gestió dels pous petroliers de l’empresa francesa Perenco.

w La firma d’acords amb la municipalitat d’Orellana per a enfortir la gestió ambien-tal del municipi, així com amb el Laboratori d’Aigües-Sòls d’Orellana per a capacitar als tècnics municipals i recolzar el procés de monitoreig participatiu en les comunitats veïnes als pous petroliers.

w Les capacitacions a líders comunitaris so-bre la identificació de contaminants fisico-químics en aigua, sòl i aire.

w La realització de trobades, seminaris i ta-llers per a discutir temes de primera priori-tat política per al país i per a la província.

l A Perú (Cajamarca): S’han continuat rea-litzant activitats amb la nostra contrapart GRUFIDES, en les dos línies d’intervenció establertes:

w S’ha presentat un estudi sobre la proble-màtica d’accés a l’energia a Cajamarca i la desigual provisió energètica que tenen po-blació rural i grans empreses mineres

w S’ha replicat, sistematitzat i difós l’estudi de les afectacions al recurs hídric de l’activitat minera d’extracció d’or i s’ha co-mençat la primera de les 4 campanyes de monitoreig d’aigua i sediments

Colombia Guyana

Programa Andí d’Electrificació Rural i accés a les Energies Renovables (PAER)

Contrapart: CINER, MOSOJ CAUSAY, GRUFIDES,Red de Líderes Ángel Shin-gre. ITDG-Perú.Associacions ESF participants: ESF Catalunya, ESF Navarra.Pressupost: 1.151.093€Termini: 2005-2008Desemborsament ESF Catalunya 2008: 297.306 €Finançadors: ACCD, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Girona, Uni-versitat de Girona, CCD-UPC, AECID, Govern de Navarra.

8

w S’ha realitzat assessorament legal a co-munitats afectades per les conseqüències de l’activitat minera (Choropampa, Negrets i Porcón Abajo).

Programa Andí d’Electrificació Rural i Accés a les Energies Renovables a Bolívia (ESF,2008)

EquadorA Orellana (Equador), l’objectiu principal és contribuir a minimit-zar la vulnerabilitat ambiental de les co-munitats afectades pels impactes so-cials i ambientals de

l’activitat extractiva petrolera.

Per això, des de finals del 2008, el Grup Ta-rragona d’ESF treballa l’enfortiment de ca-pacitats d’institucions públiques i societat civil de la província d’Orellana en activitats encaminades a realitzar un millor segui-ment, vigilància i denúncia dels impactes mediambientals negatius que provoca la in-dústria extractiva petrolera. Paral·lelament, el Grup Girona treballa la promoció de les energies renovables a les zones rurals de la província. En concret, al 2008 es varen instal·lar 3 turbines de riu i es va realitzar l’amidament de parcel·les per a la legalitza-ció de terres.

Enfortiment del Procés de Gestió Pública Ambiental a la Província d’Orellana

Contrapart: Red de Líderes Ángel Shin-gre Gobierno Municipal de Orellana, INREDH.Associacions ESF participants: ESF Catalunya.Pressupost: 204.987€Termini: 2008-2009Desemborsament ESF Catalunya 2008: 16.585 €Finançadors: ACCD, URV, Ajuntament de Tarragona, Ajuntament Reus, Ajun-tament de Salou.

PerúFruit del PAER, s’han generat activitats de millora de la gestió ambiental, que prete-nen enfortir les capa-citats locals, tant de la societat civil com de les administra-

cions locals directament afectades.

A Orellana (Equador), l’objectiu principal és contribuir a minimitzar la vulnerabilitat ambiental de les comunitats afectades pels impactes socials i ambientals de l’activitat extractiva petroliera. Per a això des de finals del 2008 es pretén treballar l’enfortiment de capacitats a la província d’Orellana en activitats encaminades a realitzar un mi-llor seguiment, vigilància i denúncia dels impactes mediambientals negatius que provoca la indústria extractiva petrolera. De manera semblant, a Cajamarca (Perú) la conca alta del Jequetepeque concentrarà la mes gran vulnerabilitat davant l’expansió dels projectes miners a Cajamarca i per això s’està enfortint l’aliança entre actors locals per millorar la gestió i vigilància ambien-tals.

Enfortiments dels processos de Gestió Pública Ambiental a la conca alta del Jequetepeque

Contrapart: GRUFIDES, Comité de De-sarrollo de la Cuenca del Jequetepeque, Govern Regional de Cajamarca.Associacions ESF participants: ESF Catalunya.Pressupost: 183.492,25 €Termini: 2008-2010Desemborsament ESF Catalunya 2008: 22.133 €Finançadors: Diputació de Barcelona, Agència Catalana de l’Aigua.


Curs de capacitació de Promotors Energètics a Cajamarca, Perú (ESF, 2008)

Nens jugant a una zona del riu Napo travessada per un dels molts oleoductes de petroli d’Orellana, Equador. (Foto denúncia Grup Girona ESF, 2008)

Durant el 2008 l’associació va prendre una decisió estratègica per tal d’aprofundir l’abast i la coherència de la seva feina al Nord: in-tegrar en una mateixa àrea de coordinació les activitats de formació, sensibilització, incidència i recerca per a l’acció política. Al món de la cooperació i de la solidaritat, s’identifiquen aquests quatre tipus d’accions com Educació per al Desenvolupament (EpD), i en aquest sentit s’ha volgut que a ESF tinguin, d’ara en endavant, una mateixa lògica d’acció.

L’EpD engloba la nostra acció en els espais de transformació so-cial existents i amb la resta d’actors rellevants: moviments socials, ONGD, universitats, governs, el món de l’enginyeria, etc. És impor-tant que els missatges i les estratègies en aquests punts de troba-da s’adaptin als diferents espais i processos, amb els seus propis ritmes, però sense deixar de tenir uns mateixos objectius. Fins ara, sentíem que això darrer no s’estava aconseguint i esperem que la nova estructura ens permeti avançar més, tot recollint el bo que s’ha treballat fins ara: les eines desenvolupades a l’àrea de formació, els vincles amb les diferents universitats, el caràcter específic de la nostra visió tècnica i de construcció de drets (a l’aigua, a l’energia, a un habitat digne o a l’alimentació), la ubicació a les xarxes socials i la coordinació amb uns actors que veuen absolutament comple-mentària la nostra tasca, etc.

Un cop més reivindiquem aquest paper específic d’ESF a la societat civil catalana i, per què no, europea, africana i llatinoamericana. L’any 2008 s’ha tancat pensant i executant accions que sobrepas-sen la visió que podíem tenir fa ben pocs anys, i que demostren que la societat civil internacional existeix, funciona, està davant nostre, i a més comença a comptar amb la nostra entitat perquè aporta visions i eines que són difícils de trobar. I, a la inversa, ens hem trobat incorporant més profundament punts de vista que encara restaven tangencials als nostres plantejaments.

La missió de posar la tecnologia al servei del desenvolupament humà s’ha enriquit i transformat notablement en tot aquest procés, que encara no ha acabat i que té per davant molts reptes i oportu-nitats.

“ ...Participo a l’àrea nord des de fa ben po-quet, fins ara només estava a un grup de pro-jecte sud, a Argentina. Va arribar un moment en que vaig tenir ganes de dedicar-me al tema d’extractives i amb la campanya he trobat activitats que sento molt properes i de molta utilitat. Vaig començar a participar-hi just en el moment en el que canvia l’estructura in-

terna de l’associació i s’integra una àrea nord molt més completa. Crec que és interessant haver arribat a aquest nou plantejament perquè inclou les branques que considero fonamentals per complir amb els objectius d’un bon projecte “nord”: la formació, la sensi-bilització i la incidència. Malgrat tots tinguem una part del nostre cor al sud... al nord hi ha molta feina a fer!”

Laura Baró, voluntària del grup d’extractives

10

NORD: Educació per al Desenvolupament

Enquestes prèvies per la confecció del Mapa SIG al barri Maxaquene “A” a Moçambic (PCR Moçambic, 2008)


EnergiaEnergia

Durant el 2008, des de la campanya Crisis Energèti-ca: Drets Humans a les Fosques es va desenvolupar un taller sobre la protecció de defensors de drets am-bientals. En aquest es va constatar la impunitat amb la qual treballen moltes transnacionals del sector contra

les que lluiten els activistes ambientals, els quals es converteixen sovint en víctimes de violacions de drets humans. D’altra banda es va participar a la Trobada Social Alternativa al Petroli (ESAP) en resposta al Fòrum Mundial del Petroli de Madrid. A finals d’any, també es va realitzar “La Paradoxa de l’Abundància: Drets Humans i Petroli”, un cicle de conferències a Barcelona, Gi-rona, Lleida i Tarragona, on es qüestionava l’actual model energètic i es posava de manifest com les indústries extractives duen associa-da una històrica i contínua violació dels drets humans. També es va iniciar un estudi de vies jurídiques per exigir responsa-bilitats penals ambientals a les empreses energètiques estatals per les seves accions aquí i a altres països.

Amb quin objectiu es posa en marxa la campanya i en quin context particular?

La campanya neix amb l’objectiu de fer una crítica al model energètic mundial vigent, herència dels processos de desen-volupament dels països industrialitzats. En aquest model, els països rics en recursos energètics no en són els principals consu-midors, i en canvi pateixen els impactes socials, ambientals, polítics i econòmics que es produeixen per l’extracció d’aquests recursos que després consumim al Nord. La campanya promou un canvi de paradig-ma energètic denunciant aquest impactes i promovent la construcció del Dret a l’Accés a l’Energia com un dret humà.

Què entenem per crisis energètica?

El sistema de creixement continu es manté per un elevat i també creixent consum energètic, basat fonamentalment en recur-sos finits (petroli, gas, urani,...). A mesura que aquests es van esgotant, l’accés a les

seves reserves és cada vegada més difícil. Per tant, entenem per “crisis energètica” aquesta tendència de creixement de con-sum energètic en paral·lel a la tendència d’esgotar les reserves, desafiant els límits naturals de la terra.

“Darrera l’explotació energètica mundial hi ha greus impactes ambientals, socials, econòmics i polítics.”

Quins són els principals impactes de l’activitat de les industries extractives?

Si partim de la humanitat com a epicen-tre, veiem que les reserves s’esgoten i el consum mundial creix. A més, les tensions internacionals per fer-se amb el control d’aquests recursos s’intensifiquen. Els conflictes armats poden ser l’element més visible, però els impactes de nivell polític són molt severs: corrupció i ineficiència go-vernamental, poblacions dividides amb alt nivell de risc de guerres civils, criminalitza-ció de les posicions contràries als models vigents d’explotació....

Si partim de la Terra com a epicentre, les indústries extractives (petroli, gas, mineria) tenen associats forts impactes ambientals: sòl, aire i reserves d’aigua dolça sovint que-den contaminats de manera irreversible, afectant a la salut, al medi, a la vida.... Moltes vegades, els impactes ambientals condueixen als conflictes socials, ja que la lluita per defensar el dret a la vida digna i la protecció del medi ambient topa amb els interessos econòmics i polítics per mante-nir els actuals models d’explotació minera, gasística i petrolífera.

Com es pot fer seguiment d’aquests impac-tes?

Penso que el més important és treballar en xarxa i de manera transversal, ja que els impactes són múltiples i a diferents nivells. Visibilitzar i internacionalitzar els impac-tes és clau, ja que es dóna l’opció a que tercers s’apropiïn del discurs i col·laborin en la reclamació de les responsabilitats pertinents. Per això, durant el 2008 es va crear la Plataforma de Seguiment de les Industries Extractives (PSIE), un conjunt d’entitats de tot l’Estat que pretén donar seguiment als conflictes socioambientals esmentats i que intenta influir en les pràc-tiques comercials i en la responsabilitat de les empreses internacionals.

Com pot participar la ciutadania a la cam-panya?

Apropiant-se del discurs, aplicant-lo i difonent-lo. Coneixent que estem basant el nostre consum en recursos finits, que darrera l’explotació energètica mundial hi ha greus impactes ambientals, socials, econòmics i polítics. Un cop adquirit el coneixement, reduirem el consum energètic i pararem més atenció a la realitat mundial.

Quins són els pròxims reptes de la cam-panya?

La visibilització i internacionalització. Volem arribar tant a la ciutadania com a les entitats governamentals per tal d’extendre les bones pràctiques energètiques arreu. També hem de continuar recolzant els processos en que es reclamin i s’exigeixin responsabilitats per danys ambientals o vulneració de drets humans a les empreses energètiques estatals.

Sílvia Formentí, voluntària del Grup de Tarragona

Cicle de conferències “La paradoxa de l’abundància” (ESF Tarragona,2008)

Amb quin objectiu es posa en marxa la campanya i en quin context particular?

La campanya d’aigua neix de l’experiència i coneixement d’ESF en projectes de cooperació. A partir d’aquí, la campanya es va plantejar la importància d’impulsar po-lítiques de cooperació que incorporessin la temàtica de l’aigua i que aquestes anessin enfocades realment a promoure el desen-volupament dels pobles i la dignitat de les persones. En aquell moment, es començava a debatre el Pla Director de Cooperació de l’AECID. S’obria una finestra perquè l’aigua hi fos present des d’un perspectiva de dret humà i gestionada sota criteris no mercantils.

Per influir sobre les polítiques d’aigua hi ha una doble via: treballar per arribar al 0.7% que gestiona l’Ajuda Oficial al Desenvo-lupament (AOD), i fer que part d’aquest s’inverteixi en temes d’aigua n’és una. Ara

bé, agafant només aquest camí l’impacte serà important, però reduït, ja que qui veri-tablement marca el rumb de les polítiques internacionals d’aigua són els organismes multilaterals i les IFIs (Institucions Finan-ceres Internacionals). Aquests organismes, amb uns pressupostos molt més elevats, promouen una visió mercantilista de l’aigua, el lucre en la seva gestió i priorit-zen els seus beneficis enlloc de garantir els drets de les persones.

Quin va ser el paper d’ESF a l’Expo de Saragossa?

Per una banda, a través del pavelló El Faro de L’Expo, on es calcula que van circular més de d’un milió de persones, vàrem poder apropar la realitat de l’aigua al món a la ciutadania.

A més a més, vàrem coordinar conjun-tament amb els sindicats a través de la Fundació Sustain Labour, la Setmana de la Gestió Pública i Participativa de l’aigua. En l’àmbit de l’Expo de Saragossa, va haver-hi una trobada dels diferents col·lectius que a nivell internacional treballen contra la pri-vatització de l’aigua i per la gestió pública de l’aigua amb participació i control social, per preparar el Fòrum Alternatiu al Fòrum Mundial de l’Aigua, aquest segon orga-nitzat pel lobby privatitzador de l’aigua, a Istambul el 2009.

Durant la Setmana es va treballar direc-tament amb operadors públics, sindicats, moviments socials, universitats i activistes en la construcció d’una nova gestió de l’aigua que permeti acabar amb la lacra de les polítiques enfocades al lucre d’un pocs

(empreses privades) a través de la nega-ció d’oportunitats per a molts milions de persones arreu del planeta per motius de no accés a l’aigua.

Quina va ser la vostra sensació en relació al grau de sensibilització de la població catalana i espanyola sobre la problemàtica de l’aigua?

En el darrer any, arran de la sequera, la societat ha pres consciència de les mesu-res d’estalvi i el consum responsable de l’aigua.

Cal destacar també, que aquesta situa-ció ha servit perquè els diferents actors preguessin posicions molt aclaridores sobre la seva concepció de la gestió de l’aigua. Un exemple el trobem al gerent d’Aigües de Girona (del Grup Agbar) que va declarar que degut a l’estalvi d’aigua per part de la ciutadania, es feia necessari pujar les tarifes per garantir el beneficis.

Alhora, podríem dir que la problemàtica del procés de privatització del serveis munici-pals d’aigua i la mercantilització d’aquest bé comú, encara està una mica verd. El tema és complex i la població no li acaba de veure les implicacions directes. Per més inri, venim d’unes polítiques públiques que impulsaven la reducció del paper de l’administració pública.

L’actual crisi financera global està pro-vocant que molts municipis, amb unes finances molt minvades, decideixin “con-cessionar” els serveis municipals d’aigua, amb el propòsit d’obtenir una nova font

12

Aigua de tots: Un dret i no una mercadería

Durant el 2008 són 3 els espais de treball que han mar-cat fortament les activitats de la campanya: La celebració de l’Expo de Saragossa, les Jornades d’Aigua i Serveis Urbans a l’Àfrica organitzades conjuntament amb el Grup de Recerca en Cooperació i Desenvolupament Humà de la UPC a Barcelona i Rubí, i el treball al voltant del “Fondo de Agua” promogut pel Govern.

Com ens explica en Jaume Delclós, durant el 2008 la campanya ha seguit trencant el cercle viciós de treball d’ONGD amb ONGDs, establint enriquidores vies de col·laboració amb sindicats i societat civil i en algunes ocasions amb el estaments governamentals.

Jaume Delclòs, voluntari del Grup d’Aigua

Exposició itinerant de la campanya Aigua de Tothom: Un dret i no una Mercaderia (ESF-2008)


d’ingressos. A canvi, es generen grans beneficis al sector privat, tot situant els ciutadans a la categoria de simples clients, lluny d’una gestió que hauria de ser demo-cràtica i transparent.

Per sort, molt ciutadans s’estan començant a organitzar, es treu a la llum aquesta reali-tat, denunciant com enlloc d’aprofundir en l’exercici dels drets ciutadans, la tendència és reduir aquesta implicació.

Parlem ara del Fondo de Agua. Què és? Què s’està fent des del grup d’aigua?

El Fondo de Agua és una iniciativa que va sorgir del govern de l’estat espanyol a la Cimera Iberoamericana de Xile, on aquest es va comprometre a invertir 1500 M$ a Llatinoamèrica en 4 anys. Aquest recursos estaven destinats a impulsar la cobertura d’aigua i sanejament d’aquelles poblacions més allunyades i desfavorides que difícil-ment el sector privat cobrirà ja que no els hi és rentable.

Des d’ESF estem a l’aguait de que l’aplicació del “Fondo” es mantingui sota l’esperit pel qual es va crear. Ens estem centrant en garantir que aquests recursos serveixin per enfortir la institucionalitat pública i que no es converteixi en ajudes encobertes per la internacionalització de

les empreses espanyoles d’aigua i sa-nejament. Intentem vetllar per a què el Fondo respongui a la voluntat de construir una bona gestió pública i participativa a Llatinoamèrica i faciliti l’accés a l’aigua a la població sota criteris de generació de ciutadania, no de clients.

Quins són els nous reptes que afronta la campanya?

La campanya vol que quan les entitats socials catalanes i de l’Estat parlin d’aigua, la problemàtica de la mercantilització estigui sobre la taula. Volem introduir-ho a l’agenda i donar suport sempre que sigui necessari. Així doncs, aconseguir que els operadors públics d’aigua esdevin-

guin un actor de cooperació tècnica i que algun operador públic català faci alguna col·laboració pública-pública (PUPs), demostrant així que aquesta és una altra opció. A més, volem impulsar la gestió pública eficaç i transparent, defugint de la burocratització, difondre el discurs que estem generant al màxim d’instàncies diferents possibles i contribuir a la creació d’un espai de coordinació amb voluntat real de canvi en temes d’aigua a la península ibèrica i a Europa.En definitiva, aspira a convertir-se en un espai proactiu en la pro-moció dels PUPs i que l’aigua es reconegui com un dret humà.

Quin model de gestió d’aigua es defensa des de la campanya?

Doncs defensem una gestió pública i democràtica amb participació social. No volem un model burocratitzat, sinó una opció centrada en la interacció amb el ciutadà. Reclamem la democratització dels serveis públics, concebre l’aigua com a un bé comú i exigir una gestió transparent i participativa. Aquest model, ens perme-trà garantir un accés universal. Per tant, el reconeixement de l’aigua com a Dret Humà és un punt de partida, i no un lloc d’arribada.

Fòrum Mundial de les lluites de l’Aigua paral·lel a l’Expo de Saragossa. (ESF, 2008)

Recursos editats des de la campanya Aigua de Tots: un dret i no una Mercaderia

l Documental Jatun k’ocha, el después (Barcelona, maig 2008)Direcció i realització: Luna HaroV.O: Castellà

l ESFERES Estudis2.Inversions de tothom, aigua per a uns quants.De la mercantilització de l’aigua potable a la privatitza-ció: el cas del CamerunAutor: Manel Rebordosa Costa-Jussà.Edició en català.

l ESFERES Estudis3 Con el Agua al cuello.Ascenso y caída de las multinacionales en Sudamérica: El caso de la inversión española en el Cono Sur.Autors: Lluis Basteiro Bertolí.Edicions en castellà i català.

l ESFERES Estudis4Escasez en la Abundancia. La construcción del Derecho al Agua en El Salvador.Autor: Quique Gornés.Edició en castellà

l Spot de la campanya Aigua, un Dret i no una merca-deria. Distribuït a la xarxa de televisions locals.

14

Sobirania Alimentària

Tot i ser un espai de treball encara molt jove, el grup de Sobirania Alimentària ha realitzat força activitats durant el 2008, des de xerrades fins la co-organització d’un “camp-a-ment” de formació de 3 dies. El camp-a-ment va esdevenir una trobada internacional per a reflexionar sobre els perills i reptes que ha d’afrontar la Sobirania

Alimentària, aspectes com la reforma agrària, els tractats de lliure comerç o “aliments quilomètrics” van ser alguns dels interessantís-sims panells que es van desenvolupar. També s’ha editat un conte infantil amb activitats de treball, i s’han realitzat col·laboracions amb d’altres materials de difusió. Així mateix, amb l’objectiu de fer incidència política contra les polítiques de l’Estat en matèria d’acords comercials dins la Ronda de Doha, es va realitzar una tro-bada amb representants del Ministeri d’Indústria i Comerç.

¿Amb quin objectiu es posa en marxa el grup i en quin context particular?

El grup de Sobirania Alimentària (SA) neix a finals del 2008. Tot i així, ja des de 2005 estava creat el grup que treballava per incorporar una visió basada en aquest model a la resta de grups de l’associació i que es relacionava amb altres xarxes locals i estatals afins. El nostre objectiu és de la Campanya és el d’incidir dins les estructures de poder que legislen sobre el model de producció i distribució dels aliments, i sensibilitzar a la població en les causes de l’actual situació

de fam al món, a més de recolzar els movi-ments i xarxes que treballen per un model en base a la SA tant al Sud com al Nord.

“El nostre repte és transformar la societat per ser capaços d’identificar aquestes estructures en totes les seves formes, des de les relacions nord sud fins a la nostra quotidianitat, i canviar-les.”

¿Què entenem per Sobirania Alimentària?

La Sobirania Alimentària és una alterna-tiva a l’actual model d’alimentació basat en l’agroindústria i que es troba en mans de les grans corporacions alimentàries. Contempla el dret de les persones a viure del camp, d’una manera digna i respec-tuosa amb el medi ambient. Defensa l’agroecologia, el consum local i de tempo-rada, les relacions comercials dignes i fora del marc de la Organització Mundial del Comerç.

¿Qui hi ha darrera del grup?

Actualment, formen part de la campanya, juntament amb ESF Catalunya, les associa-cions ESF de València, Navarra i Balears. Moltes de les persones que hi participen han estat vinculades al projecte conjunt que es duu a terme a Argentina amb movi-ments de La Vía Campesina.

¿Com es pot implicar la ciutadania?

La implicació de la ciutadania pot arribar no només des del recolzament a les ac-cions de denúncia que es realitzen des de la campanya, sinó que a més, cadascú pot participar a nivell personal adoptant hàbits de consum que defensin la SA i construint alternatives.

¿Quins són els principals obstacles als que heu fet front la campanya? ¿I els pròxims reptes?

Els principals obstacles són les actuals es-tructures basades en el benefici econòmic, i el seu poder per imposar un determinat model de desenvolupament. El nostre repte és transformar la societat per ser capaços d’identificar aquestes estructures en totes les seves formes, des de les relacions Nord Sud fins a la nostra quotidianitat, i canviar-les.

Josep Prat, voluntari del Grup Sobirania Alimentària

Taller de Petroaliments al Camp-a-Ment “Crisi Alimentària” (ESF, octubre 2008)

“La colla pessigolla … vol salvar el mercat. Sobi-rania alimentària i consum responsable” és la pri-mera publicació d’ESF adaptada al públic infantil.

Pretén sensibilitzar a grans i petits de les conseqüències del model de les grans cadenes de distribució alimentària i fo-mentar el debat sobre la situació actual dels mercats.

Formació


La formació reglada, la formació no reglada i la documentació.

ESF impulsa la Formació a través 3 línies de treball:

FORMACIÓ REGLADA

ESF, en col·laboració amb la Formació de Postgrau de la Universitat Oberta de Ca-talunya (UOC), ha ofert en el curs 2007-2008:

l 3a edició del Màster en Enginyeria apli-cada a la Cooperació pel Desenvolupament Humà.l 4a edició del Postgrau en Cooperació Internacional: Tecnologies pel Desenvo-lupament Humà, format per dos cursos d’especialització: Cooperació Internacio-nal: Gestió de Projectes d’Enginyeria i aplicacions d’Enginyeria pel Desenvolupa-ment Humà: Energia, Desenvolupament agropecuari i TIC.

FORMACIÓ NO REGLADA

Durant el 2008, s’ha continuat amb el pro-jecte Integració de la Tecnologia pel Des-envolupament Humà (2007-2008) que ha permès consolidar la xarxa creada durant l’any anterior. Aquest any el projecte s’ha concretat en l’oferta formativa dirigida al professorat de l’àrea de Tecnologia amb l’objectiu de consolidar una xarxa de do-cents oberta a altres factors de l’Educació pel Desenvolupament per a aprofundir en el sector educatiu i difondre horitzontalment les propostes pedagògiques.

l Cursos d’introducció

Dirigits a voluntaris i voluntàries, durant el 2008 s’han realitzat en modalitat on line, els següents cursos d’introducció:

w 3ª Edició Energia i Cooperació pel Desen-volupament. w 2a Edició Projectes d’abastament d’energia en zones ruralsw 4a Edició Voluntariat, Cooperació i Tec-nologia pel Desenvolupament Humà. w 5a Edició Voluntariat, Cooperació i Tec-nologia pel Desenvolupament Humà. w 4a Edició Energia i Cooperació pel Des-envolupament Humà. w 4a Edició Gestió de Projectes de Coope-ració Internacional de Base Tecnològica. w 2a Edició Aigua i Desenvolupament Humà.

Camp-a-Ment sobre la Crisi Alimentària (ESF, octubre 2008)

Cap de Setmana de Formació de PCRs al Maresme, Barcelona (ESF, 2008)

DOCUMENTACIÓ

Al 2008 s’ha publicat el número 7 de Quaderns In-ternacionals de Tecnologia per al Desenvolupament Humà.

El tema central ha estat l’Educació pel Desenvolupament.

Per a més informació pots visitar la pàgina web www.cuadernos.tpdh.org

16

Què ha suposat per tu l’ experiència en el Sud?

Per mi l’estada a Equador ha suposat una experiència inoblidable que m’ha permès conèixer noves cultures, la situació d’un país del Sud, i ha estimulat en mi una major conscienciació envers els problemes socials i

mediambientals que existeixen a l’Amazònia Equatoriana. Què significa per tu ser voluntari al Nord?

Considero que el voluntariat al Nord és una peça clau per a difon-dre la problemàtica dels països del Sud i conscienciar a la societat del Nord dels problemes d’arreu del món. Ser voluntari al Nord per mi significa difondre tota aquesta problemàtica i a més col·laborar des d’aquí en els projectes del Sud.

Savitri Pàmies, PCR a Equador

Programa de Coneixement de la Realitat (PCR)

Educació en valors i coneixements tècnics sobre el terreny

El “Programa de Coneixement de la Realitat” (PCR) es planteja com una eina d’Educació per al Desenvolupament que té com objectiu el desenvolupament de capacitats, tant tècniques com socials, per a participar activament en el repte de construir una societat inter-nacional justa.

El PCR és un procés d’ensenyament-aprenentatge que permet conèixer de primera mà la realitat dels països on ESF i les seves respectives contraparts treballen. Durant l’edició 2008 han parti-cipat 23 persones.

Les activitats desenvolupades pels PCR han estat les següents:

1. Formació On-line2. Formació tècnica (Elaboració i realit-zació d’enquestes, aplicacions de GIS i GPS, pràctiques higièniques i latrines)3. Formació comú: on es tracten temes transversals (processos participatius, in-terculturalitat, comunicació, etc) 4. Estades a terreny:

Els PCR han participat en un itinerari formatiu previ abans de viatjar a terreny. Durant les estades, han participat en les següents activitats dels projectes:

Argentinaw Projecte Final de Carrera centrats en el Pla de Gestió del recurs hídric del Canal de Corral Quemado i en el disseny de la captació i abastiment d’ aigua per a ús domèstic de San Luís,

Camerun w Creació d’un sistema de Monitoreig d’informació (SIG) amb l’objectiu de millorar el seguiment del programa Barris a Yaoundéw Participació i seguiment de la campan-ya de sensibilització realitzada en 15 barris de la ciutat. w Disseny, execució i valoració dels tallers de sensibilització sobre les bones pràctiques en la manipulació de l’aigua, sanejament i higienew Tesina estudi per a la millora del dis-seny de les latrines actuals.

Moçambicw Organització tallers formatius en temes d’ abastament d’aigua i energia en la província de Inhambane. w Elaboració SIG de zones del barri de Maxaquene A (Maputo) per avaluar l’evolució de les condicions del barri i la planificació de noves actuacions en el mateix.w Tesina Aplicació de Sistemes Informa-ció Geogràfics a la millora de serveis del barri de Maxaquene A w Tesina Pla Urbanístic del barri. w PFC: Proposta d’equipaments para Maxaquene A .

El Salvadorw Aixecament d’informació social i tècni-ca i tractament en BDD del Municipi de Chiltiupán, en el Sud de la Serralada del Bálsamo

PerúDins del Programa d’electrificació rural i accés a energies renovables s’han realit-zat les següents activitats.

w Avaluació d’un projecte pilot d’electrificació rural amb tecnologia eòli-ca local de baixa potència en la comuni-tat del Alumbre.w Elaboració d’enquestes i aixecament d’informació socioeconòmica i energètica d’un districte de Cajamarca.

w I en la línia de monitoreig ambiental Avaluació d’un projecte de Participació i anàlisi de les capacitacions realitzades per la contrapart w Elaboració d’un estudi sobre el patró del consum d’aigua al Departament de Cajamarcar.w Actualització de la base de dades de l’històric d’anàlisi de qualitat d’aigua

Equadorw Amidament de terrenys de comunitats afectades per l’activitat de les indústries extractives a la província d’Orellana. w Participació en activitats de Monitoreig químic ambiental en la zona. w Realització de capacitacions a les comunitats rurals indígenes i al personal de l’Oficina de Derecho Ambiental, Mu-nicipalidad i el Departamento Ambiental Provincial de Orellana

A la tornada de l’ estada a terreny, s’ha fet una jornada d’ avaluació de l’ experiència amb els/les participants

PCR

Aquest 2008 hem celebrat el 60è aniversari de la Declaració Uni-versal dels Drets Humans, declaració on trobem recollits tant els drets civils i polítics, anomenats de primera generació, com els drets socials, econòmics i culturals (DESC) o de segona generació. Però els drets humans viuen en constant evolució i ja fa anys que es treballen els nous reptes que ha d’afrontar la societat civil i, en definitiva, els nous drets que s’han de garantir: parlem dels drets emergents o de tercera generació. Aquest dinamisme també l’hem compartit des de l’entitat i, en els últims anys, hem incorporat la perspectiva de Drets Humans en la formulació, execució i segui-ment dels nostres projectes i campanyes.

Així, els projectes d’Enginyeria Sense Fronteres no només busquen brindar aigua potable a la població, sinó que vetllen per la cons-trucció i el reconeixement del dret humà a l’aigua i sanejament per a tota la població. Per altra banda, quan fem una planificació urba-nística a l’Àfrica, per exemple, també vetllem per la generació d’una ciutadania activa coneixedora dels seus drets i deures i organitzada per aconseguir-los.

De la mateixa manera, les campanyes de sensibilització i incidència també treballen en aquest sentit. Però hem de destacar que el més interessant d’aquesta feina no és la mera incorporació de la pers-pectiva de drets humans, sinó la definició de les polítiques que els han d’acompanyar i l’establiment dels mecanismes que garanteixin el seu compliment.

Així doncs, l’escenari es fa més complex i adopta molts matisos. En aquest sentit, no és el mateix definir l’aigua com a bé comú i inevitablement exigir un servei públic que la gestioni, que entendre l’aigua com una mercaderia i, per tant, liberalitzar-ne el sector. Dos concepcions diferents, segurament oposades, però que aspiren a poder conviure amb el dret.

Així doncs, hem de preguntar-nos fins a quin punt la definició d’un dret humà té o ha de tenir implicacions envers les polítiques que l’acompanyen. En el cas de l’aigua, per exemple, trobem legisla-cions com la d’Uruguay i Holanda que vinculen explícitament el reconeixement del dret humà amb la gestió pública de l’aigua.

Un altre element que mostra la fragilitat dels drets humans el tro-bem a mesura que avancen les legislacions envers els drets hu-mans. Ens aquests casos és molt freqüent veure com sectors que mai han mostrat cap interès envers tal reconeixement comencen a incorporar en el seu discurs aquesta perspectiva. En el cas de l’aigua és ben palpable veure com les Grans Corporacions de l’Aigua després de molts anys d’oposició a tal reconeixement ara, el defen-sen i, és clar, el defensen dient que és plenament compatible amb les polítiques de mercat.

Un altre exemple de la importància de les polítiques que acom-panyen els drets el trobem en els organismes multilaterals. Així, mentre que les organitzacions pageses d’arreu del món defensen el dret a l’alimentació a partir de la sobirania alimentaria, la FAO (Or-ganització de les Nacions Unides per l’agricultura i l’alimentació) vincula aquest dret a la seguretat alimentària, concepte que encaixa

perfectament amb el model agroexportador, el monocultiu i l’ús de transgènics, promoguts per les multinacionals de l’alimentació.

Així doncs, veiem com els perills que amenacen els drets humans no són únicament els mecanismes de reconeixement i control dels mateixos, sinó també les polítiques, i en definitiva, els interessos que els acompanyen. Podríem dir que són aquestes polítiques les que acabaran definint i portant a la realitat l’imaginari que projecta el dret humà. Així doncs, el repte més gran amb el que ens enfron-tem és que tots els avanços que es facin s’aconsegueixin mantenint els ideals de totes les persones que van lluitar i segueixen lluitant perquè algun dia aquell dret humà sigui una realitat.

Eloi Badia i Maria Campuzano, tècnics de sensibilització i incidència d’ESF


Els Drets Humans i les seves interpretacions

Pie de foto

Pie de foto

Informació econòmica

“L’execució i l’obtenció de recursos durant el 2008 ha augmentat un 25% respecte l’any anterior i s’apropa a la xifra dels 2 milions”

L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENGINYERIA SENSE FRONTERESés una entitat declarada d’utilitat pública per la Generalitat de Catalunya

18

Durant els darrers anys, ESF ha passat de gestionar una quantitat reduïda de re-cursos financers a tenir un pressupost de milions d’euros. El salt quantitatiu ens ha permès estar presents a set països i impulsar dues campanyes, que tenen ja un abast internacional. La bona feina desenvolupada i el seu valor afegit han generat la confiança que les administra-cions públiques, entitats privades i socis

i sòcies demostren amb el seu suport, que continua creixent.

Treballem per a que aquest cercle virtuós es mantingui, tot garan-tint les necessitats i les dimensions que vol tenir la nostra entitat, de manera que s’asseguri una bona gestió i el nivell de rendició de comptes que la nostra condició d’entitat d’utilitat pública ens exigeix.

Enguany s’ha descentralitzat la gestió econòmica per a fer-la més efectiva, de manera que els recursos destinats a administració siguin just els necessaris, sense perdre la qualitat de la nostra feina, com tots esperem d’ESF.

Miquel Carrillo, coordinador d’àrees d’ESF

Ingressos

FONS PÚBLICS 1.529.301

w Generalitat 761.795

w Ajuntaments i Diputacions 330.805

w Administració espanyola 281.327

w Unió Europea 155.374

FONS PRIVATS 187.488

w Col·legis i Universitats 113.670

w Fundacions i empreses 43.897

w Altres donacions 5.877

w Col.laboracions amb altres col.lectius 24.044

Quotes de socis/es 38.831

Ingressos per activitats 25.629

Interessos i extraordinaris 7.660

TOTAL INGRESSOS 1.788.908

Despeses

PROJECTES SUD 1.334.038

w Camerun 345.193

w Zona Andina 344.318

w El Salvador 290.048

w Moçambic 263.649

w Argentina 90.830

PROJECTES NORD 230.805

w Incidència i Sensibilització 130.421

w Educació per al Desenvolupament 97.340

w Programes de Coneixement de la realitat

3.044

ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT 197.637

TOTAL DESPESES 1.762.480

RESULTAT 26.428

“Acaudit auditors ha auditat favorablement els nostres comptes”


Origen dels Recursos Destinació dels Recursos“La gran majoria dels recursos s’han obtingut de fons públics, fruit d’importants convenis plurianuals”

“De cada 100 euros executats per ESF Catalunya: 76 van a projectes de cooperació sobre el terreny, 13 a campanyes d’incidència i formació al Nord i 11 euros pel funcionament i gestió de l’entitat”

FONS PÚBLICS

FONS PRIVATS

QUOTES DE SOCIS / ES

INGRESSOS PER ACTIVITATS

INTERESSOS I EXTRAORDINARIS

QUOTES DE SOCIS I SÒCIES

INGRESSOS PER ACTIVITATS

INTERESSOS I EXTRAORDINARIS

85,49%

10,48%

2,17%

1,43%

0,43%

75,71%

13,08%

11,20%

20

Som societat civil i treballem amb societat civil

Enginyeria Sense Fronteres som una ONG i, per tant, formem part de la societat civil organitzada del nostre país. També, agafant les definicions en sentit ampli, podem dir que formen part del movi-ment social de solidaritat i d’altres, potser més sectorials, com el de l’aigua, per la sobirania alimentaria, etc., per això, entre les nostres activitats al nord, participem en espais transversals com el Fòrum Social Català i d’altres de semblants. Per això també és tan neces-sària la participació activa dels nostres socis i sòcies i voluntàries i voluntaris en les activitats que desenvolupem.

Però com es tradueix aquest fet en les nostres activitats al sud?En les nostres intervencions al sud a ESF sempre treballem de la mà d’una contrapart local, un soci que també ha de formar part de la societat civil local, una organització sense ànim de lucre. En això la naturalesa jurídica i la estructura varien de país a país, des d’associacions de desenvolupament a moviments socials de base passant per ONG, associacions comunitàries o supracomunitàries i d’altres entitats. Allò que no varia és que totes formen part del moviment social local.

Creiem que l’existència d’un moviment social crític i independent dels poders públics i dels sectors empresarials és imprescindible per a millorar l’assoliment dels Drets Humans, augmentar la par-ticipació ciutadana i, en definitiva, portar a terme la nostra tasca fonamental, reduir les desigualtats i aconseguir una relacions inter-nacionals justes. El nostre compromís es basa sobretot en enfortir aquestes entitats i, si es pot, la resta del moviment social. Per fer-ho possible hem de conèixer bé la realitat política i social dels països on treballem, quines aliances, xarxes o moviments exis-teixen i com es relacionen entre elles i amb els altres sectors de la societat, tan públics com privats. Això es cabdal per saber si realment els moviments socials i les entitats amb les que treballem tenen independència real a banda de la formal.

Aquesta qüestió és molt important al continent africà, on les rela-cions entre persones i entitats tenen un entramat difícil d’entendre des de la nostra concepció europea. Per la seva banda, a Amèrica Llatina, arribar a conèixer el nivell d’independència dels moviments socials s’ha complicat força d’uns anys ençà. Els canvis polítics esdevinguts al continent han provocat un reordenament dels mo-viments socials respecte dels poders públics i hi ha hagut canvis importants en les relacions amb aquests. Això implica un grau més de complexitat per arribar a entendre com funcionen aquestes re-lacions i el nivell d’independència. Això també és aplicable a les relacions amb el sector privat doncs podem trobar-nos amb entitats que es dediquin a netejar la imatge de certes empreses o, fins i tot, a sondejar possibilitats de negoci per a elles a països del sud, tant de l’Àfrica com d’Amèrica Llatina. A ESF creiem que els moviments socials han de ser crítics i anar sempre un pas més enllà per mi-llorar la situació dels més desafavorits, tan si els governs son d’un color o d’altre o siguin quines siguin les estratègies de les empreses per augmentar els seus beneficis.

Aquest fet, no és incompatible amb arribar a acords puntuals i con-crets amb institucions d’altres sectors, especialment del sector pú-blic. Recordem que el sector públic dels països del sud es troba, normalment, en situacions molt precàries tant pel que fa a recursos com a capacitats, enfortir-lo des dels moviments socials és, llavors, positiu sempre que siguin les entitats i moviments del sud els que prenguin la decisió sense coaccions. ESF ha d’anar amb compte al-hora d’assumir compromisos amb les administracions del sud, més enllà dels que resultin de la legislació vigent (transparència dels comptes, pagament d’impostos, etc), doncs llavors podria ser motiu de conflicte amb els moviments socials locals. Per això cal tenir sempre un diàleg de plena confiança entre ambdós, per tal que els compromisos amb les administracions del sud que pugui assumir ESF responguin a objectius també de la societat civil local.

Per altra banda, una via que fins al moment s’ha treballat poc i que manté els mateixos principis esmentats, és la de fer de pont entre les administracions del sud i aquelles institucions públiques del nostre entorn més proper. En aquesta línia es poden inscriure, per exemple, el suport a l’articulació de Partenariats Públic-Públic entre operadors públics d’aigua i sanejament del sud i d’altres, tam-bé públics, del nostre entorn, sempre que es respectin les línies mestres que defineixen aquests acords, entre elles, que sota cap concepte existeixi ànim de lucre en la col·laboració.

Quique Gornés, membre d’Enginyeria Sense Fronteres.

Gest de contenció d’una manifestant civil mentres el cos policial defensa els interessos privats al Salvador. (ESF, 2008)

Seus i Agraïments


Agraïments

Administracions Públiques

Agència catalana de l’aiguaUnió Europea – Water FacilityComunitat Autònoma de MadridCorts ValencianesDiput. de BarcelonaDiput. de GironaDiput. de LleidaDiput. de TarragonaDiput. de A CoruñaFons Català de Cooperació al DesenvolupamentGeneralitat de CatalunyaGovern de NavarraGovern BascMancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de BarcelonaPrincipat d’AstúriesXunta de GalíciaInstitut de la Joventut

Ajuntaments

CanovellesCerveraBarcelonaBergaEl MasnouGirona

GijónHospitales de LlobregatLleidaLa Roca del VallèsLes Borges BlanquesLes Franqueses del VallésLugoMalgrat de MarMontcada i ReixachOlotReusRubíSalouSant CugatSant Boi de LlobregatSant Joan DespíSant Just DesvernsSanta Coloma de GramanetSeròsSolsonaTarragonaTerrassaTianaVidreresVilafranca del PenedèsVilanova i la GeltrúVitoria-Gasteiz

Universitats

Universitat Autònoma de Barce-lona

Universitat de GironaUniversitat de les Illes BalearsUniversitat de VigoUniversitat Rovira i VirgiliUniversitat Politècnica de Cata-lunya Universitat Pública de Navarra

Centres Universitaris

ETS d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de BarcelonaETS d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Col·legis d’Enginyers

Col. d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de CatalunyaCol. d’ Eng. Agrònoms de Cata-lunyaCol. d’ Eng. de Camins, Canals i Ports de CatalunyaCol. d’ Eng. Industrials de Cata-lunyaCol. d’ Eng. Tècnics Industrials de Barcelona Col. d’ Eng. Tècnics Industrials de GironaCol. d’ Eng. Tècnics Industrials de Lleida Col. d’ Eng. Tècnics Industrials de Manresa

Col. d’ Eng. Tècnics Industrials de Tarragona Col. d’ Eng. Tècnics Industrials de TerrassaCol. d’ Eng. Tècnics Industrials de Vilanova i la GeltrúCol. d’ Eng. Tècnics de Telecomu-nicacions de CatalunyaCol. d’ Eng. Tècnics de Obres Públiques de Catalunya

Fundacions i entitats privades

Caixa d’EnginyersFundació KontrastFundació La CaixaCaja Madrid (Obra Social)Obra social Caixa Galícia Caixa TerrassaInstitut Català de Tecnologia Treballadors de l’Institut Català de TecnologiaTreballadors de l’Ajuntament de GironaNotaria Enrique Jaime Ventura Paradinas

A CatalunyaSeu Centralc/ Pelai, 52, 2on, 2a, 08001 BarcelonaTelèfon: 93 302 27 53Fax: 93 302 53 68 [email protected]

GironaLocal d’associacions Escola Politèc-nica SuperiorCampus de Montilivi - Edifici Poli-tècnica || Universitat de GironaAv. Lluís Santaló s/n apartat 1707117003 GironaTelèfon: 972 41 84 73Fax: 972 41 84 [email protected]

LleidaSeu del Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials (CETILL)C/ Aribau, 8, 25008 LleidaTelèfon: 973 23 22 [email protected]

TarragonaSeu del Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Tarragona

Av/ Roma, 7, entresòl 43005 Tarragona Telèfon: 697 542 850 [email protected]

També ens pots trobar a:

Reus: [email protected]

Mataró: [email protected]

Sant Cugat: [email protected]

Cambrils: [email protected]

L’Hospitalet de Llobregat: [email protected]

Salou: [email protected]

Vilanova i la Geltrú: [email protected]

Sta Coloma de Gramanet: [email protected]

Gavà: [email protected]

Terrassa: [email protected]

Manresa: [email protected]

A l’exteriorMoçambicAv Paulo Samuel Kamkomba 1066, Maputo, MoçambicTelèfon: +258 213 285 87Fax: +258 213 285 [email protected]

El Salvadorc/ El Clavel, 13H, Colonia La Sultana ||, Antiguo Cuscatlán, El SalvadorTelèfon: +503 224 353 15elsalvador@esf-cat,.org

CamerunMontée Maison Blanche. Byiem AssiB.P. 3356 Yaoundé/MessaTelèfon: +237 22 31 56 67Cel.: +237 96 40 95 [email protected]

ArgentinaGalpón. Rotonda Sur s/n3740 Quimilí, Santiago del Estero, ArgentinaTelèfon: +54 0384 342 [email protected]

PerúJr. Casuarinas 738, Urb. El Inge-nio, CajamarcaTelèfon: +51 763 640 24Cel.: +51 193 300 [email protected]

EquadorComité de Derechos Humanos de OrellanaCasillero postal número 22-01-304Francisco de Orellana, [email protected]

BolíviaCentro de Información en Energías Renovables (CINER)Av. Santa Cruz esquina Beni nº1274Edificio Comercial Center 3r piso, Oficina 3Cochabamba, BolíviaCasilla nº2672Telèfon: +591 04 428 [email protected]

Associació Catalana d’Enginyeria Sense FronteresPelai, 52, 2n, 2a, 08001 BarcelonaTelèfon: 93 302 27 53 Fax: 93 302 53 68 [email protected] - www.esf-cat.org

Documents

Memoria 2008 - ESF