memòria CFP 2012 Web

CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ

2012

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

2

Segons l'article segon dels Estatuts de l'Associació del Centre de Formació i

Prevenció són fins de l’Associació:

“- La prevenció i el tractament dels problemes d’inadaptació psicosocial i la

rehabilitació comunitària de la salut mental de les persones.

- L’estudi, la investigació i la difusió de llur problemàtica així com desvetllar la

consciència pública i el suport oficial i privat per tal d’assolir aquests objectius.

- L’atenció a la infància amb situació de desemparament, infància i adolescència amb

risc psicosocial i la realització de programes de prevenció. Així com, vetllar pel

compliment de les lleis d’atenció a la infància i els acords de la convenció sobre el

drets de l’infant (aprovada per les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989)."

El Centre de Formació i Prevenció no té cap finalitat lucrativa.

3

INDEX

1- MEMÒRIA UNITAT D’ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA (UEC) 5

2- MEMÒRIA CRAE MAS SANT JORDI 26

3- MEMÒRIA PISOS MAJORS 18 ANYS (ASJTET) 37

4- SERVEI DE REHABILITACIÓ COMUNITÀRIA MATARÓ 59

5- SERVEI DE REHABILITACIÓ COMUNITÀRIA BURRIAC 114

6- LLARS AMB SUPORT 178

7- CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL 200

8- TREBALL AMB SUPORT A L’EMPRESA ORDINÀRIA 200

9- AGÈNCIA DE COL.LOCACIÓ 246

10- PROJECTE INSERJOV@ IMMIGRANTS 251

4

5

Nom de la UEC UEC CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ Població MATARÓ Serveis Territorials a MARESME VALLES ORIENTAL

Entitat / Corporació CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ Serveis territorials MARESME VALLES ORIENTAL Municipi MATARÓ Adreça C/ ST. ANTONI 86 4 planta oficina 23 Responsable JAUME CLUPES I HORTA Tipologia

□ Contracte amb entitat: Modalitat:

- Unitat: □ A X B - Mòdul: □ A □ B

Nombre de places: 16

1. Professionals de la UEC

Nom Titulació Activitat a la UEC Dedicacióhorària

Raúl Rodríguez CFGS Integració social

Educador 35

Antonio Garcia Educació social Educador 35 Encarna Martínez Llic. Pedagogia Educadora 38 Marcelo Alonso Educació social Educador 38 Lorenzo Teruel Tècnic especialista Mestre de taller 35 Begoña Gallardo Dipl. Treball social Treballadora Social 2 Eusebi Passarell Tècnic administratiu Administració 2

2. Horari de la UEC

Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8:00-9:15 FUSTERIA

INFORMÀTICA CUINA

TUTORIA FUSTERIA ACTUALITAT



CINEFORUM

9:15-10:30 FUSTERIA INFORMÀTICA CUINA

FUSTERIA CIUTADANIA/ ETICOCIVICA GEOGRAFIA

FUSTERIA MATEMATICAS VISUAL I PLASTICA

FUSTERIA LLENGUES TECNOLOGIA

CINEFORUM

10:30-11:0 PATI PATI PATI PATI PATI

6

11:00-12:15

ORIENTACIO FUSTERIA INFORMATICA




EDUCACIO FISICA

12:15-13:30

ORIENTACIO GESTIONS QUOTIDIANES FUSTERIA




EDUCACIO FISICA

3. Organització dels grups d’alumnes Grup Total

d’alumnes 1r curs 2n curs 3r curs 4t curs

Grup 1 6 0 1 1 4 Grup 2 6 0 2 5 0 Grup 3 6 0 1 7 0

4. Horari de les activitats de cada grup de la UEC

Empleneu un quadre horari per a cada grup. En el cas que tots o alguns alumnes del grup realitzin una part de l’horari al centre

educatiu, feu-ho constar al respectiu quadre horari. Si les activitats es fan en tallers, indiqueu de quin tipus són aquests (fusteria,

electricitat…). Grup 1

Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8:00 / 9:15 Fusteria Fusteria Actualitat Tutoria Cine fòrum 9:15 / 10:30 Informàtica Fusteria Matemàtiques Llengües Cine fòrum 10:30 / 11:00 Pati Pati Pati Pati Pati 11:00 / 12:15 Orientació

laboral Geografia Fusteria Fusteria Educació física

12:15 / 13:30 Gestions quotidianes

Educ. Etico-cívica

Visual i plàstica

Tecnologia Educació física

Grup 2

Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8:00 / 9:15 Cuina Tutoria Fusteria Actualitat Cine fòrum 9:15 / 10:30 Cuina Ciutadania Fusteria Tecnologia Cine fòrum 10:30 / 11:00 Pati Pati Pati Pati Pati 11:00 / 12:15 Informàtica Fusteria Visual i

Plàstica Llengües Educació física

12:15 / 13:30 Fusteria Geografia Matemàtiques Fusteria Educació física Grup 3

Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8:00 / 9:15 Informàtica Actualitat Tutoria Fusteria Cine fòrum

7

9:15 / 10:30 Fusteria Geografia Visual i Plàstica

Fusteria Cine fòrum

10:30 / 11:00

Pati Pati Pati Pati Pati

11:00 / 12:15

Fusteria Ciutadania Matemàtiques Tecnologia Educació física

12:15 / 13:30

Orientació laboral

Fusteria Fusteria Llengües Educació física

5. Sortides i activitats realitzades amb el grup en espais diferents al de la UEC

Denominació de l’activitat Grup Data Lloc de realització Educació física 1, 2, 3 Setmanal Pavelló Mª Teresa Roca Cine Fòrum 1, 2, 3 Setmanal SRC Mataró Maresme (Centre de

Formació i Prevenció) Sortida Nadal 1, 2, 3 22/12/2011 Pl. St. Anna (Mataró) Sortida a Barcelona 1, 2, 3 13/03/2012 Barcelona Sortida al teatre 1, 2, 3 21/03/2012 Teatre Monumental (Mataró) Diada de St. Jordi 1, 2, 3 23/04/2012 Riera de Mataró

6. Comunicació i relació amb les famílies Indiqueu el nombre de contactes (entrevistes, comunicació telefònica ...) mantinguts amb les famílies al llarg del curs.

Nombre

de contacte

s

Nombre d’alumne

s

Observacions

Cap 0 Fins a 3 0 De 4 a 6 5 Més de 6 15

7. Resultats acadèmics de l’alumnat. Avaluació final de curs 1r curs 2n curs 3r curs 4t curs Total

ORD EXT ORD EXT ORD EXT ORD EXT ORD EXT Obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria (GESO)

0 0 1 1 1 1

Promocionen de curs sense assignatures suspeses.

0 0 0 0 0 1 0 1

Promocionen amb assignatures suspeses

0 0 0 0 0 2 0 2

Promocionen per impossibilitat legal de

0 0 0 0 0 0 0 0

8

repetir Repeteixen

0 0 0 0 0 0

No promocionen (o no obtenen el títol de GESO) i no repeteixen per superar l’edat legal per fer-ho

0 0 0 2 0 2

No avaluats

0

0 3 0 2 0 2 0 5 0

Total

0

0 3 0 2 3 3 3 6 6

ORD: Avaluació ordinària (juny) EXT: Avaluació extraordinària (setembre)

8. Orientació als alumnes de la UEC (Inclou tots els alumnes que han assistit a la UEC durant el curs)

Núm. d’ordr

e

Inicials del nom

de l’alumne/

a

Continua a la UEC

Retorna al centre

per cursar ESO

PQPI CFGM Batxillerat

Món laboral

Altres

1. NO NO X 2. NO NO X 3. NO SI X 4. NO NO X 5. NO NO X 6. NO NO X 7. NO NO X 8. NO NO X 9. SI NO 10. NO NO X 11. NO NO X 12. NO NO X 13. NO NO X 14. SI NO 15. SI NO 16. NO NO X 17. SI NO 18. SI NO 19. SI NO 20. SI NO 21. NO NO X 22. NO X 23. NO X

9

9. Nombre de faltes d’assistència mensuals Núm. d’ordre

Inicials del nom de l’alumne/a

Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril M

1. 1 0 2 1 7 8 5 1 2. 1 2 2 1 1 3 2 2 3. 1 0 2 3 1 7 8 2 4. 3 5 10 6 12 13 16 13 5. 1 2 3 3 0 - - - 6. 3 17 20 8 - - - - 7. 1 3 0 1 1 5 4 1 8. 3 4 4 3 8 12 9 10 19. 0 5 20 10 - - - - 10. 3 3 3 2 8 5 7 5 111. 1 6 4 0 4 4 6 5 12. 0 6 19 4 4 3 0 14 113. 0 2 7 4 10 16 10 - 14. - 1 3 0 2 8 8 3 15. - 0 0 0 1 0 0 0 16. - 0 0 1 4 9 19 9 17. - 0 3 2 1 3 8 9 18. - - - 2 4 7 17 10 119. - - - - - 0 2 1 20. - - - - - - 0 1 21. - - - - - - 0 0 22. - - 23. - -

10. Actuacions de la UEC per combatre l’absentisme

Actuacions

Nombre d’alumnes als qual

s’aplica

Efectivitat

1.TRUCADES A LES FAMILIES

10

MITJANA

2. TRUCADES A CENTRES

10

BAIXA

3. REUNIONS AMB LES FAMILIES

10

MITJANA

4. TUTORIES INDIVIDUALITZADES

10

MITJANA

5. PROTOCOLS D’ABSENTISME

1

ALTA

10

11. Observacions Consigneu aquells aspectes de funcionament de la UEC que us sembli important destacar i, si és el cas, els canvis que caldria introduir el proper curs, tant pel que fa a l’organització de la unitat com a les activitats que s’hi realitzen.

Durant aquest curs s’ha realitzat un ajust horari que ha comportat un reajustament en les activitats diàries. L’acollida per part dels alumnes ha estat bona. Reajustant l’horari també s’han hagut de modificar els dies de tutories als centres educatius. Cal esmentar el bon funcionament per part de l’alumnat de l’activitat de cuina.

11

ÀREA DE TECNOLOGIA

Taller de Fusteria Objectius generals Adquirir coneixements,relacionats amb el mon de la fusta. Adquirir uns coneixements útils per al seu desenvolupament i l’autonomia personal. Mantenir l’atenció i la concentració dels alumnes en una tasca requerida. Treballar el respecte vers la resta de companys, educadors i material. Fomentar l’autoestima a través dels treballs realitzats. Estimular a l’alumne per la vida laboral.

Objectius específics Aprendre a llegir e interpretar els croquis. Dibuixar croquis amb regles i escaires respectant el dibuix original. Aprendre a mesurar amb el metro i conèixer el sistema mètric decimal. Fer una correcta transposició de l’esquema als materials Aprendre a serrar,llimar, clavar, encolar. Muntar els objectes amb autonomia. Tenir cura de les eines. Mantenir net el lloc de treball. Utilització dels elements relacionats amb la seguretat e higiene en el treball. Aprendre a fer talla sobre la fusta Aprendre a decorar la fusta mitjançant el piro gravador. Aprendre a identificar i caracteritzar eines i maquines-eines i les seves famílies.

Metodologia Espai utilitzat: taller de fusteria. Grups: alumnes dividits en grups reduïts. Formació impartida per un mestre de taller i

un educador de suport. Horari: sessions diàries d’una hora y deu minuts de durada. Dinàmica al taller: se’ls hi dona una fitxa de treball individual que va de menys

dificultats a més dificultats, amb un croquis perquè facin el dibuix tècnic perquè aprenguin a interpretar i dibuixar; posteriorment transportaran a la matèria prima amb l’ajuda del metro i l’escaire, tallant les peces i ajustant-les. Llimar i posteriorment muntar l’objecte, per després polir amb paper de vidre i donar els acabats amb pintura, vernís o ceres.

Treball transversal amb altres àrees per reforçar les competències bàsiques, realitzant una estructura de fusta per ubicar un mapa de les comarques catalanes.

Valoració Durant tot el curs s’ha donat molt d’èmfasi a la realització de croquis i plànols per donar una major autonomia a l’hora de desenvolupar les tasques requerides. Com a novetat, s’ha introduït una nova activitat a l’hora de finalitzar les feines de fusta per donar un toc personalitzat amb el piro gravador, eina que gairebé tots els alumnes han volgut aprendre a utilitzar per donar uns tocs personals i acabats diferents a les seves feines.

12

Les feines introduïdes i programades el curs passat han estat reforçades i consolidades, com ara, la làmpada objecte que requereix coneixements d’electricitat .

ÀREA DE TECNOLOGIA (Teòrica) Objectius generals Classificació de les eines segons les famílies . Classificació de les màquines electro- portàtils. Concepte de eina i màquina. Característiques i propietats de les diferents eines i màquines. Lèxic relacionat amb les eines i màquines. Respecte i seguiment de les normes d’ús i seguretat en la manipulació i ús de les

eines. Normes de comportament i treball a l’aula de tecnologia. Aprendre a identificar i caracteritzar eines i maquines-eines i les seves famílies. Relacionar les comarques catalanes mitjançant connexions.

Objectius específics Identificar utillatges i eines, com també l’àmbit tecnològic al qual pertanyen, explicant-

ne l’ús. Usar instruments i aparells de mesura. Dibuixar i saber llegir croquis i plànols. Valorar les condicions i el compliment de les normes de seguretat laboral i

acostumar-se a aplicar-les de forma quotidiana a la feina. Aprendre a fer un esquema elèctric de les eines fent connexions soldades. Aprendre a soldar amb estany. Aprendre a situar i localitzar les comarques catalanes en un plànol.

Metodologia Espai utilitzat: sala polivalent de la UEC. Treball per projectes. Grups: alumnes dividits en grups de 6 membres. Horari: sessions setmanals d’una hora de durada. Utilització del programa informàtic Clic, fitxes i jocs.

Valoració Aquest any hem fet un treball transversal el qual ha servit d’eix vertebrador entre totes les àrees curriculars que es donen al nostre recurs, i ha funcionat força bé, s’ha treballat sobre projectes donant millors resultats que el curs anterior. La valoració és molt bona i enriquidora ja que els alumnes han treballat al seu ritme independent del nivell de cadascú i això facilita un ambient distès i una major concentració. Treballar al seu ritme i de forma independent de la resta d’alumnes fa que s’impliquin, facilitant més l’aprenentatge i la interiorització dels continguts. La majoria d’alumnes han assolit els objectius prèviament establerts.

13

Objectius generals Donar als alumnes les eines necessàries per facilitar i millorar les relacions

interpersonals. Afrontar de manera hàbil la solució de problemes socials mitjançant l’aprenentatge

d’estratègies cognitives. Objectius específics Millorar l’autoestima. Treballar la empatia. Desenvolupar la consciència moral. Desenvolupar actituds i estratègies de cooperació i ajut en la relació interpersonal. Sensibilitzar davant els sentiments propis i d’altres que entren en joc en la

interpel·lació. Treballar l’assertivitat com alternativa a l’agressivitat i timidesa. Prendre consciència de les habilitats/aptituds pròpies. Conèixer la importància que té la pressa de decisions.

Metodologia

1. Treballem amb grups reduïts dinamitzats per l’educador. 2. Fem servir la sala polivalent.

Introduïm el tema de forma indirecta fent servir experiències vitals, contes, retalls de diaris o material específic. En altres classes s’ha donat als alumnes la possibilitat d’exposar temes proposats per ells mateixos. A continuació obrim el debat amb els alumnes demanant-li la seva opinió argumentada i fent respectar el torn de paraula. Acabem la sessió plasmant en fitxes del material específic els continguts prèviament tractats o tancant la sessió a mode de conclusió. El material que hem fet servir ha estat: Noticies de diaris. Contes per pensar de Jorge Bucay. Programa A MIDA. M. Padrós, L. Rubio Programa d´HHSS del Departament d´Ensenyament. Manuel Segura. Valoració Durant el curs 2011/12 el treball amb els alumnes ha estat dificultós el primer i segon trimestre per la manca d’hàbits d’estudi que han tingut abans d’arribar amb nosaltres i el posterior increment d’hores realitzat al recurs, per tal de completar l’horari escolar. Hem hagut de treballar amb major incidència l’absentisme i la puntualitat, ja que la majoria d’alumnes els hi ha costat adaptar-se al nou horari establert.

HABILITATS SOCIALS

14

Tanmateix hem hagut de treballar i fomentar molt el vincle amb els alumnes amb l’objectiu de poder treure millor rendiment als nostres alumnes. El tercer trimestre hem recollit el fruit del treball fet en els anteriors mesos i ha estat força tranquil, amb una major adaptació tant a l’horari com a la metodologia emprada. Durant tot aquest curs s’ha treballat força el diàleg amb tots els alumnes, inculcant els valors socials i en especial l’empatia i el respecte vers els companys, educadors i vers un mateix.

“ESPAI BLOG” Objectius generals Utilitzar les eines informàtiques per afavorir el coneixement i la comunicació com a

usuaris de les principals aplicacions existents. Conèixer les eines bàsiques de l’ informació hardware i software Conèixer e incorporar l’ús quotidià d’eines del tractament d’imatges i textos amb

l’ordinador. Conèixer els software per el tractament d’emmagatzemar, recuperar i classificar

dades. Conèixer i presentar gràfics mitjançant fulls de càlcul. Conèixer i gestionar presentacions visuals amb el suport de programes específics. Conèixer i gestionar el correu electrònic. Conèixer i gestionar un blog.

Objectius específics Conèixer la terminologia bàsica del sistema operatiu (arxiu, carpeta, programa…). Guardar i recuperar la informació en l'ordinador com a eina i en diferents suports (disquet, disc dur, carpetes…). Usar els navegadors d'Internet (navegar, emmagatzemar, recuperar, classificar i imprimir informació). Utilitzar els cercadors per localitzar informació específica a Internet. Usar un processador de textos per redactar documents, emmagatzemar-los i imprimir-los. Instal·lar programes seguint les instruccions de la pantalla o del manual. Enviar i rebre missatges de correu electrònic, organitzar la llibreta d'adreces i saber adjuntar arxius. Usar responsablement les TIC com a mitjà de comunicació interpersonal en grups (xats, fòrums…). Gestionar un blog fent entrades i classificant-les per etiquetes.

Metodologia Utilització de la sala d’informàtica amb sis ordinadors amb connexió a internet. Utilització del paquet d’ofimàtica Microsoft office. Utilització del diccionari on line wikipedia. Utilització de cercadors per fer la recerca dels diferents manuals a seguir. Grup reduït de sis alumnes dinamitzat per un educador. La metodologia utilitzada ha estat fonamentalment activa i pràctica, amb l’ordinador com a eina principal en tots els treballs.

ÀREA INFOMÀTICA

15

Tots el exercicis i coneixements es donaran en un full o enllaç que els alumnes hauran d’implementar de forma individual o col·lectiva, obtenint com a resultat final els treballs penjats al blog. Els alumnes han començat instal·lant i desinstal·lant els navegadors Google Crome i Firefox per desprès poder tenir major rapidesa a l’hora de navegar i utilitzar amb les millors prestacions el correu electrònic i el blog personal. Un cop instal·lat el navegador els alumnes obriren un compte de correu a Gmail i posteriorment un compte a Blogger per fer el blog personalitzat. A partir d’aquest moment de forma individual cada alumne ,seguint unes instruccions o dossiers, buscaren i memoritzaren informació per fer treballs d’informàtica, cine fòrum, cuina, actualitat,etc....Totes aquestes feines queden reflectides i etiquetades amb les seves entrades al blog. Valoració Ha estat una activitat de nova implantació durant aquest curs. Els alumnes l’han rebut amb força ganes i entusiasme però també amb dificultats i frustració a l’hora que es complicaven els treballs. La programació ha costat bastant seguir-la ja que hem hagut d’adaptar els continguts i activitats en funció dels seus coneixements inicials . Un cop les dificultats dels alumnes han desaparegut han entès que l’esforç té recompenses i que el treball realitzat per ells mateixos els ha pujat l’autoestima.

ÀREA DE MATEMÀTIQUES Objectius generals Utilitzar els nombres i les operacions aritmètiques per tractar i resoldre problemes de

la vida quotidiana. Valorar críticament i saber interpretar informació valorant la seva utilitat. Enfrontar-se amb seguretat a situacions noves essent capaç d’utilitzar les eines i

capacitats de que es disposa per adaptar-se i progressar. Objectius específics

Usar i interpretar llenguatge matemàtic en la descripció de situacions properes i valorar críticament la informació obtinguda.

Aplicar les operacions aritmètiques per tractar aspectes quantitatius de la realitat valorant la necessitat de resultats exactes o aproximats.

Decidir el mètode adequat de càlcul (mental, algoritmes, mitjans tecnològics...) davant d’una situació donada i aplicar-ho de manera eficient.

Aplicar la proporcionalitat directa o inversa per tal de resoldre situacions properes que ho requereixin.

Planificar i utilitzar estratègies per afrontar situacions problemàtiques mostrant seguretat i confiança en les capacitats pròpies.

Mesurar d’una manera directa les magnituds fonamentals, usant els aparells adequats i les unitats adients en cada situació.

Usar els mètodes elementals de càlcul de distàncies, perímetres, superfícies i volums en situacions que ho requereixin.

16

Interpretar i presentar informació a partir de l’ús de taules, gràfics i paràmetres estadístics i valorar la seva utilitat en la societat.

ÀREA DE LLENGUA Objectius generals Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i

cultural. Utilitzar la llengua per a expressar-se de forma coherent i adequada en els diversos

contextos de l’activitat social i cultural, per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la pròpia conducta.

Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de forma adequada a les diferents situacions i funcions, adoptant una aptitud respectuosa i de cooperació.

Objectius específics Ajustar la parla a les característiques de la situació comunicativa. Expressar i comprendre hàbilment les idees, els sentiments i les necessitats Emprar formes de discurs diverses en la comunicació. Implicar-se activament en la conversa i adoptar una actitud dialogant Aprendre a parlar diferents llengües i valorar-ne l’ús i l’aprenentatge. Posar en pràctica les destreses necessàries per a una correcta lectura expressiva. Posar en pràctica les destreses necessàries per a la comprensió del que es llegeix. Llegir textos de tipologia diversa. Posar en pràctica les destreses necessàries per escriure un text correctament

Metodologia Espai utilitzat: sala polivalent i sala TIC de la UEC . Grups reduïts de 6 alumnes. La durada de les classes és d’1 hora i 10 minuts setmanals. Durant aquestes classes es

treballen els aspectes més formals de llengua (gramàtica, ortografia, ...) i matemàtiques. Hem d’afegir-hi també una classe setmanal( de la mateixa durada) d’Actualitat, on hem

pogut treballar de forma transversal objectius generals i específics de llengua com la lectura de diferents tipus de textos, comprensió i expressió orals.

Dinàmica a l’ aula: es prioritza que l’alumne interioritzi els mecanismes que porten a assolir un aprenentatge significatiu de la matèria, a més d’intentar crear un espai de tranquil·litat i respecte que permeti un comportament adequat.

Valoració El treball en grups reduïts facilita l’adaptació dels continguts generals quan trobem diferents nivells d’aprenentatges en els nostres alumnes. Tot i que s’intenta distribuir els alumnes en grups del mateix curs escolar, també tenim en compte el seu nivell de competències per tal d’obtenir el major rendiment acadèmic possible. La dificultat que podem destacar és la incorporació progressiva d’alumnes al llarg del curs, de tal manera que es fa molt difícil poder treballar de forma continuada per assolir tot el temari curricular. Cal destacar que, tot i aquesta dificultat, hi ha un petit grup que s’ha integrat bé a la dinàmica des del començament de curs i ha pogut treballar obtenint resultats satisfactoris. Dos d’aquests alumnes han assolit les competències bàsiques per poder acreditar i obtenir el graduat en educació secundària obligatòria.

17

Els continguts de llengua s’han pogut treballar de forma transversal a través d’altres activitats. Però destaquem de forma més concreta: “Actualitat” (reforçant els aspectes de lectura,comprensió i expressió orals). També amb la creació d’un blog en el qual s’ha donat importància a l’expressió escrita. Aquest curs s’ha tornat a portar a terme el II Concurs literari ,donat que el passat curs va tenir una molt bona acceptació i és una activitat molt rica per treballar la llengua. S’ha realitzat una sortida amb el grup a veure una obra de teatre que valorem també de forma positiva ja que els alumnes han pogut treballar aspectes teòrics sobre el teatre a través d’una experiència pràctica i personal. La proposta és continuar realitzant aquestes activitats que afavoreixen la creativitat i l’expressió dels alumnes, creant així un bon clima de treball, cohesió del grup, foment de la lectura, etc. La utilització de les TIC en el treball de les matèries ha estat un factor determinant en la millora dels aprenentatges dels alumnes fomentant la creativitat, la participació i implicació dels alumnes en les activitats realitzades. Pel que fa a les matemàtiques, el treball en petit grup ha anat funcionant bé. Les classes han seguit sempre una mateixa línia: explicació teòrica dels conceptes i aplicació mitjançant diferents exercicis i problemes a resoldre de la vida quotidiana. Les operacions bàsiques matemàtiques, les unitats de mesura, entre d’altres, són temes que s’han pogut treballar des de diferents disciplines:el taller i la tecnologia, la cuina... També cal destacar l’ajut d’un estudiant de pràctiques que durant el segon trimestre ens ha fet suport en aquesta classe i això ha estat positiu per poder donar una atenció més individualitzada als alumnes. A destacar la gran desmotivació que han presentat alguns alumnes respecte a aquesta matèria i la dificultat que aquest aspecte representa a l’hora de programar les classes.

VISUAL I PLÀSTICA Objectius generals

Adquirir les competències i habilitats que calen a l’individu per poder entendre més

bé el seu entorn així com per ser capaç de interrelacionar-se al context cultural i històric en què viu.

Adquirir les tècniques que cada llenguatge artístic ens aporta i que ens permeten expressar-nos i comunicar-nos amb els altres més enllà de la relació i comunicació verbal.

Adquirir aspectes de comportament social que poden fer justament de les manifestacions artístiques unes eines magnífiques per a l’aprenentatge permanent de la convivència en societat.

Objectius específics Fomentar la imaginació i la creativitat. Descobrir l’art com una forma d’expressió del món intern personal. Crear un espai d’expressió per poder treballar el conflicte intern.

18

Contribuir a la tolerància i l’acceptació d’un mateix i dels altres. Descobrir noves facetes personals. Crear un espai tranquil i relaxat òptim per la concentració amb la música com a

suport. Treballar l’autonomia a la feina. Proporcionar un espai d’expressió oral. Aprendre a respectar el torn de paraula. Aprendre a respectar les opinions dels altres. Aconseguir un espai de diàleg grupal que faciliti l’expressió de sentiments. Aprendre a respectar el treball dels companys i a treballar en equip.

Metodologia Espai utilitzat: Sala polivalent de la UEC. Grups: treball en grups reduïts. Activitats acompanyades de música ambiental. Generar un ambient de tranquil·litat on cada alumne pugui connectar amb el seu

treball. Horari: 1 sessió setmanal per cada grup d’una hora i deu minuts de durada. Dinàmica a l’aula: Proposem treballs a partir d’indicacions generals. Cada alumne

desenvolupa individualment la seva idea a partir de la pauta en diferents activitats proposades mensualment. Realització d’algunes activitats grupals en les quals el que es fomenta és la cooperació i el respecte al treball dels companys.

Activitats MATERIAL ACTIVITAT

Fang Creació d’un objecte Figura amb argila Donar un sentit a l’objecte elaborat Expressar els sentiments que s’han tingut durant l’elaboració Pintura Pintar el quadre Pinacle Sagrada Família (Gaudí). Mandales: pintar i elaborar els seus propis mandales Sal i guixos de colors Crear diferents formes de colors dintre d’un pot de vidre. Escaiola

Pintar diferents figures per muntar un Belen Nadalenc.

Fusta i Pintura

Plafons amb mapes de Comarques Catalanes.

Cada mes hem anat variant les activitats per treballar la motivació dels alumnes. Utilitzem diferents materials: Pintures, aquarel·les, colors, rotuladors, “Dacs”, argila, cartolines, fusta, fang, escaiola, dibuixos… Cada alumne treballa de forma individual i procurant concentrar-se en la seva feina sense molestar als companys. Durant i després de cada treball mirem quina relació té el que ha fet amb la seva persona, intentant descobrir l’art com una expressió del món intern personal.

19

Els treballs acabats s’han exposat a la UEC perquè puguin ser observats per la resta del grup, d’altres que els agraden molt decideixen emportar-se’ls a casa seva. Aquest curs han elaborat conjuntament i de forma transversal un projecte sobre les Comarques de Catalunya en el qual han intervingut diferents àrees curriculars. Valoració L’expressió plàstica de sentiments, fets i emocions ha estat la limitació més evident que s’ha detectat en aquesta activitat, ja que gran part dels alumnes han estat incapaços de poder representar espontàniament a traves de les activitats proposades allò que se’ls demanava. Han hagut alumnes que han mostrat un rebuig inicial per l’activitat, és per aquesta raó que ha estat més dirigida a l’hora de començar i acabar els treballs proposats, en alguns casos hi han hagut alumnes que se’ls ha adaptat les activitats perquè no se senten capacitats o tenen dificultats per realitzar els treballs proposats. La cohesió del grup ha permès que aquesta limitació no representi un problema per poder expressar les seves vivències i sentiments creant un espai de diàleg. Cal destacar la solidaritat d’alguns alumnes que han ajudat a altres companys oferint-los suport i idees per portar a terme els seus treballs. S’ha fet especial incidència en aspectes com el companyerisme, el respecte pel material, el compartir els estris i saber esperar el torn, assolint els objectius proposats. En les activitats de pintura amb els mandales els alumnes es relaxen mantenint un bon ambient de treball i silenci, i son capaços de connectar amb més facilitat amb les seves emocions, fins i tot alguns alumnes en moments de tensió ells mateixos demanen fer mandales per relaxar-se. Es valora positivament la realització del treballs en grups on els alumnes han hagut de treballar en equip, fomentant la cooperació, l’ajuda mútua i el respecte dels treballs dels companys.

Propostes Donat el bon resultat obtingut en les activitats grupals continuarem reforçant aquest aspecte del treball cooperatiu. Continuar treballant l’art com una forma d’expressió personal mitjançant la seva pròpia experiència a partir de la pintura i la escultura. Combinar sessions dirigides a partir d’indicacions generals per part de l’educador amb sessions sense pautes establertes.

20

TALLER DE CUINA

Objectius generals Higiene i salut alimentària. Respecte als companys i al material. Cooperació. Temps d’espera. Ordre. Identificar el significat de les dades que integren l'etiquetatge dels aliments. Desenvolupar actituds positives cap al consum de productes naturals i del temps.

Objectius específics Adquirir els hàbits d’higiene correctes en la manipulació d’aliments. Aprendre a interpretar receptes de cuina. Conèixer menjars i receptes típiques mediterrànies i de diferents països. Aprendre a elaborar plats senzills. Fomentar el treball en equip. Conèixer diferents estris de cuina. Mesures de pes, volum,etc. Fomentar la participació i iniciativa en la realització i aportació de receptes pròpies

dels alumnes. Metodologia Espai: a la sala polivalent de la UEC. Grups: treball en grups reduïts. Horari: una sessió pràctica setmanal de dos hores i trenta minuts cada grup. Distribució de tasques. Dinàmica:

1. Es treballen els hàbits d’higiene reforçant que es rentin les mans abans de començar. 2. Adequació de la sala i preparació del material, estovalles, estris per cuinar,

ingredients,… 3. Explicació de la recepta escollida pel dia. 4. Distribució de les tasques. 5. Elaboració de la recepta. 6. Endreçar i netejar el material. 7. Propostes dels alumnes de receptes escollides per ells.

Es realitzen plats elaborats, postres, entrepans… que després els alumnes poden menjar a l’hora de l’esbarjo. S’utilitzen diferents mètodes d’elaboració dels menjars: paella, microones, planxa, casseroles i forn. Valoració

21

L’activitat ha tingut una bona acollida per part dels alumnes, es mostren participatius i col·laboradors. Durant aquest curs el temps de durada de l’activitat és de dos hores i trenta minuts la sessió. Hem treballat receptes més elaborades, hàbits d’higiene, treball en equip, torns de neteja dels estris emprats, repartiment de tasques, etc. La implicació del grup d’alumnes ha permès donar més autonomia a l’hora de fer propostes i suggerències en les receptes. Un factor important i motivador és el moment de poder gaudir de la degustació dels plats elaborats. La valoració general de l’activitat és positiva i s’ha treballat l’autonomia personal dels alumnes en general, i específicament d’aquests alumnes que mai havien estat en contacte directe en l’elaboració de receptes de cuina.

GEOGRAFIA Objectius generals

Conèixer els continguts tradicionals de la geografia i la historia del món. Interpretar el propi territori, les condicions socioeconòmiques i els esdeveniments

històrics. Objectius específics

Situar geogràficament i reconèixer trets significatius de continents, oceans, mars, unitats de relleu i rius en el món, en Europa , Espanya i Catalunya.

Conèixer i identificar els elements del Sistema Solar ( estels, cometes i planetes). Situar la Terra dins del Sistema Solar. Conèixer les característiques pròpies del la translació i rotació.

Conèixer l’organització territorial i els trets bàsics de l’estructura político-administrativa de l’estat espanyol, Catalunya i de la UE, així com els principals països i àrees geo-econòmiques i culturals del món.

Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya durant el S.XX, i els avenços i endarreriments fins aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la UE.

Saber utilitzar plànols i mapes per orientar-se i desplaçar-se per qualsevol nucli urbà.

Conèixer el llarg període de temps que s'inicia amb l'origen de l'espècie humana. Paleolític, Neolític, Edat dels metalls, etc.

Conèixer els moments claus de la història Primeres Civilitzacions, Món Grec, Imperi Romà.

Metodologia Espai: espai multimèdia de la UEC. Grups: treball en grups reduïts. Horari: una sessió setmanal d’una hora i vint minuts. Dinàmica: Cada tema s’ha treballat a partir de una part teòrica, explicacions al aula i s’ ha complementat amb activitats amb les que l’alumne ha pogut aprofundir i interioritzar els

22

conceptes principals. Treballs realitzats amb fitxes, fotografies, jocs, excursions, vídeos i amb activitats amb suport informàtic. Aquest curs han elaborat conjuntament i de forma transversal un projecte sobre les Comarques de Catalunya en el qual han intervingut diferents àrees curriculars. Valoració La valoració es considera molt positiva. Ha tingut una bona acollida per part dels alumnes, donat que s’ha impartit d’una manera molt dinàmica a través de fitxes, seguides d’explicacions i treballant en equip. Amb l’ajuda del suport informàtic s’ha treballat d’una manera més interactiva i han pogut interioritzar els continguts de cada un dels temes proposats. Es valora positivament la part pràctica del treball d’orientació a traves de plànols i mapes que es complementa amb una sortida a la ciutat de Barcelona on es treballa en petits grups ubicats en diferents espais de la ciutat amb l’objectiu de culminar els aprenentatges treballats a l’aula.

EDUCACIÓ FÍSICA Objectius generals

Desenvolupar la psicomotricitat Fomentar l’ activitat física a traves de l’esport

Objectius específics

Fomentar la cohesió de grup Fomentar la competitivitat sana Introduir hàbits d’higiene Respectar les normes del joc Facilitar la funcionalitat del grup en altres contextos diferents a l’aula,

respectant els espais utilitzats per desenvolupar l’activitat Metodologia L’activitat d’educació física es realitza setmanalment cada divendres d’11 a 13:30 hores, al Pavelló Municipal Mª Teresa Roca de Mataró. Ens reunim tot el grup a la porta d’entrada, un cop allà entrem als vestuaris on els nois hauran de vestir-se adequadament per realitzar l’activitat esportiva. Durant aquest curs l’activitat esportiva s’ha dividit en cinc blocs que s’han estructurat de la següent manera: 1ª part: Escalfaments, estiraments, flexions. 2ª part: Activitats cronometrades, “pista americana”, jocs grupals i rondo amb pilotes. 3ª part: Partit de futbol, Basket o Gimnàs. 4ª part: Estiraments i relaxació de la musculatura. 5ª part: Adquisició d’hàbits d’higiene personal.

23

En acabar les activitats esportives tornem als vestuaris amb la intenció que es dutxin o es canviïn de roba per poder donar per finalitzada l’activitat. Valoració Durant aquest curs hem desenvolupat el programa de les activitats amb regularitat, ja que es una activitat amb una bona acollida per part dels alumnes. L’activitat al gimnàs (bicicleta estàtica, màquines de musculació, mancuernes...) s’ha consolidat com a part del programa d’educació física.. Al llarg del curs s’ha treballat la motivació d’un grup reduït d’alumnes que han presentat un alt nivell d’absentisme i escassa motivació per les activitats físiques.

ORIENTACIÓ En aquest àmbit, hem estat treballant l’orientació i formació laboral de l’alumne així com l’orientació acadèmica per desprès de l’ESO. Les activitats s’han realitzat a la sala d’informàtica de la UEC un dia per setmana per els tres grups. El treball d’orientació acadèmica ha consistit en:

Conèixer els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), requisits d’accés, característiques, ofertes a la comarca, organització del temari i alternatives i possibilitats que ofereix una vegada realitzat el PQPI.

Conèixer les característiques dels Cicles formatius de Grau Mitjà i les vies d’accés. Conèixer les característiques dels Cicles Formatius de Grau Superior i les vies

d’accés. Realització d’un itinerari formatiu segons l’obtenció o no del Graduat en Educació

Secundaria.

El treball de formació laboral ha consistit en: Conèixer els diferents àmbits laborals i els seus oficis. Elaboració del propi Currículum Vitae i cartes de presentació. Tècniques i canals de recerca de feina.

COORDINACIONS

24

INSTITUTS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA L’objectiu de la coordinació de la UEC amb els INS ha estat el possibilitar una relació més fluida i operativa que permetés un seguiment més acurat dels alumnes. Aquestes coordinacions amb els INS, s’han estructurat, en reunions mensuals i/o trimestrals als centres de referència dels alumnes de la UEC. S’ha procurat l’assistència de l’EAP, tutor INS i representants de la UEC. La intenció d’aquestes reunions era elaborar el pla de treball de cada alumne i el seu seguiment individual. També existeix una important comunicació setmanal via mail o telefònicament amb els centres de referència per valorar i avaluar el seguiment i evolució de l’alumne a la UEC i a l’ INS i, així poder prendre les decisions, conjuntament, més adequades referent al pla de treball de l’alumne compartit. Igualment, en aquestes coordinacions es treballa per trobar la millor alternativa i deixar establerta la sortida a altres recursos, per aquells alumnes que acaben la seva escolaritat durant el curs i decideixen abandonar la UEC per començar una nova etapa formativa o fins i tot laboral. Durant aquest curs s’ha consolidat amb els nous centres l’eina de coordinació amb els INS. Aquesta, és la “fitxa de seguiment tutorial” que conjuntament tutor de UEC i alumne elaboren cada setmana, avaluant i especificant la feina feta a la UEC. L’alumne presenta aquesta fitxa personalment al seu tutor de referència a l’INS. Puntualment trobem dificultats a l’hora de fer el seguiment, moltes vegades les trucades no arriben al seu destinatari, dificultat a l’hora de compaginar horaris i d’altres raons puntuals. La valoració amb aquells INS que hem pogut fer un seguiment més acorat ha estat positiva. Hem establert uns elements de treball que creiem ens ha permès reforçar i consolidar aquesta coordinació, amb intenció de fer-la extensible a la resta de INS. SERVEIS SOCIALS En els casos que s’ha requerit ens hem coordinat amb els educadors socials de base corresponents, EAIA’s i d’altres serveis, facilitant el treball a realitzar amb els alumnes, consolidant així el treball en xarxa. MOSSOS D’ESQUADRA La col·laboració amb els Mossos d’Esquadra ha estat donada per la necessitat detectades a les entrades i sortides del centre, moments en els quals es produïen possibles agressions i consum de tòxics entre alguns alumnes. FEDAIA Durant aquest curs la participació en la Comissió de UEC’s de la FEDAIA ha estat activa i profitosa, consolidant la nostra col·laboració en la Comissió i, reforçant el treball desenvolupat.

SUPERVISIÓ

25

L’objectiu de les supervisions de casos ha estat intentar proporcionar a l’equip educatiu eines i recursos per tal d’orientar el treball amb els alumnes de la UEC. Al llarg del curs hem estat realitzant les supervisions els dilluns de 12:30 a 14 hores. Han estat útils per al treball realitzat amb els casos presentats.

ACCIÓ TUTORIAL Per tal d’afavorir el funcionament dels diferents tallers i tenint en compte la nostra organització, l’acció tutorial s’ha estructurat establint tres grups d’uns sis alumnes, aproximadament, per tutor. Cada tutor té assignat un dia setmanal en el qual pot realitzar tutories individuals. És en aquest espai en el que el tutor realitza la supervisió setmanal de les activitats de l’alumne. El tutor i l’alumne omplen la Fitxa de Seguiment Tutorial que ha de presentar i tornar signada per part de l’INS a la UEC, afavorint d’aquesta manera la coordinació entre UEC i centre escolar. Un dels objectius de la tutoria ha estat establir un vincle entre l’educador i l’alumne per tal d’aconseguir un ambient de confiança en el qual l’alumne es trobi a gust i pugui expressar les seves necessitats, vivències, sentiments,etc, amb la finalitat de treballar les seves preocupacions i contenir la seva angoixa tot potenciant la seva maduresa, autonomia i presa de decisions coherents i responsables. Dins de les nostres possibilitats se li ofereix orientació a diferents nivells com acadèmic, personal o laboral aconseguint un millor creixement personal i integració social. El tutor és la figura vertebradora que coordina la relació entre els diferents agents socials que intervenen en el seu procés d’aprenentatge com institut, SSAP, família, CSMIJ etc. A nivell organitzatiu la UEC utilitza uns mecanismes de coordinació i planificació que han facilitat la nostra tasca diària i el treball de coordinació amb la resta de serveis implicats. Les eines emprades són: Fitxa de Seguiment tutorial INS-UEC, trucades telefòniques, correu electrònic, reunions de coordinació , seguiment i avaluació amb l’INS-EAP, reunions periòdiques amb la família.

26

CENTRERESIDENCIALD’ACCIÓEDUCATIVA

MASSANTJORDI2012

27

1.- INTRODUCCIÓ 1.1.-JUSTIFICACIÓ DE LA MEMÒRIA. Amb el mateix esquema que la memòria anterior, intentarem avaluar l’activitat educativa desenvolupada al llarg del curs 2011. Es tracta d’anar trobant un lloc per a cada cosa i que cada cosa tingui el seu lloc. Aquest document, en la seva primera part, pretén valorar de forma quantitativa i qualitativa els diferents àmbits que engloben l’activitat que duem a terme, ordenant els paràmetres on es dóna la relació educativa, els espais i els temps. Per altra banda ens permet veure que s’ha de modificar i/o millorar. A la segona part del document queden reflectides les propostes que intentaran donar resposta a les necessitats prioritàries dels diferents àmbits. Moltes vegades, aquestes intencions són passos que s’han de realitzar dins d’un procés. Són accions prèvies, dirigides a una finalitat que es pot donar a mig o llarg termini. 2.- VALORACIÓ QUANTITATIVA I QUALITATIVA DE CADASCUN DELS QUATRE ÀMBITS. 2.1.- ÀMBIT EUCATIU I D’ORGANITZACIÓ. CALENDARI ANUAL I HORARIS EDUCADORS El CRAE Mas Sant Jordi resta obert tots els dies de l’any les vint-i-quatre hores. La major part de l'equip educatiu es regeix pel conveni de Catalunya d'Acció social amb infants, joves, famílies i d'altres en situació de risc. Cal tenir en compte que cinc educadors mantenen la clàusula de Drets adquirits derivats de l'anterior conveni, en relació a hores, festius i vacances. L’equip, donades les necessitats de la Residència, funciona pel còmput anual que marca el conveni, establert en 1701 hores anuals,amb excepció del personal que conserva la clàusula ad-person. Durant aquest any hi han hagut dos baixes d’educadors que s’han reemplaçat amb dues noves incorporacions. En relació al personal de serveis auxiliars s’ha produït la baixa de la persona encarregada de la neteja de la residència i s’ha reemplaçat amb una nova incorporació, la qual manté el mateix horari. D’altra banda s’ha contractat, en condició de suplent, una persona auxiliar pel servei de cuina dels caps de setmana, donat l’augment de la població de nens/es que resten al centre durant el mateix. Altres professionals que col•laboren amb la dinàmica de treball del CRAE són l’equip de neteja i manteniment del pati- jardí i un professional que realitza tasques de manteniment de l’espai interior de la residència. Aquests són equips propis de l’Associació Centre de Formació i Prevenció.

28

Cal destacar que durant aquest curs hi ha hagut modificacions horàries degut a que un dels professionals contractat ha passat a assumir un horari de cap de setmana, possibilitant així que una educadora de cap de setmana hagi pogut assumir un horari setmanal. Això ha comportat un canvi en relació a l’assumpció de casos i responsabilitats. Fem constar que cada educador-tutor ha continuat disposant de dos hores setmanals d’atenció indirecta per a realitzar tasques de gestió derivada ( coordinacions amb altres professionals, elaboració ITSEs, PEIs, IP i altres, reunions amb familiars. etc ), en definitiva tot el que se’n deriva de l’atenció indirecta d’un cas. Els horaris dels educadors han estat sotmesos, com cada any, a alguna adequació, donada la mobilitat de la població atesa i les seves necessitats, tenint present l’ ingrés de nens/es amb edats compreses entre els 4 i els 14 anys, fet que ha suposat un canvi en la dinàmica i necessitats del CRAE . Aquests han estat confeccionats, incrementant o disminuint el nombre d’educadors en funció de la quantitat de població que es concentra durant les diferents franges horàries del dia. Destaquem que continuem mantenint un mínim de dos educadors homes en la franja de tarda. La proporció adequada educadors-menors afavoreix la relació educativa i possibilita el treball qualitatiu. Sense arribar a establir torns clarament diferenciats, continuem mantenint els mateixos educadors durant el matí, tarda i nit. Cada una d’aquestes parts del dia, adquireix una dinàmica pròpia i dóna uns referents constants, sobretot pel que fa als educadors tutors, que assisteixen com a mínim dos tardes, franja en la que els menors estan més temps dins la residència. Els caps de setmana la jornada de l’educador ha estat més complerta, i el treball que s’ha realitzat, en gran part, ha estat orientat a aquests nois i noies que han restat al CRAE al no poder ser atesos per les seves famílies. Donat l'increment de menors que resten al CRAE el cap de setmana es va valorar la necessitat d'incloure un reforç en les hores de més afluència de menors. Els festius, vacances de Nadal i Setmana Santa, hem establert torns intensius i s’han cobert per educadors de plantilla i suplents. Cal assenyalar que hem disposat d’una petita bossa d’educadors suplents que han garantit una continuïtat en el treball i no apareixien com a desconeguts pels menors. Les vacances d’estiu, majoritàriament, hem intentat que quedin cobertes, en part, pels educadors de l’equip, incorporant-se als diferents torns establerts. Confeccionar un horari a partir de les necessitats dels infants implica, sovint, una pèrdua dels drets adquirits pels educadors. HORARI DELS MENORS (dies lectius): Tornem a confeccionar-los a partir de les seves necessitats, tenint present els seus potencials i dèficits. Pràcticament queden igual que la programació de l’any passat. Actualment el CRAE té capacitat per 20 places. Des que es lleven, els primers a les 06:30H del matí, i fins que no assisteixen a les escoles/instituts i/o altres, prèviament a l’esmorzar, els infantants procuren per la seva higiene personal i per l’endreça de l’habitació.

29

A partir de les dotze del migdia van retornant a la Residència, incorporant-se a les diferents tasques quotidianes que permetran començar a dinar. Havent dinat s’organitza el retorn a les escoles/instituts, dedicant quelcom més de temps a aquells que després participaran d’altres activitats fora del CRAE. Pocs minuts després de les cinc de la tarda ja està preparat el berenar per a tots aquells que han de participar de les diferents activitats que es realitzen al Centre. Després es dedica una estona a fer reforç escolar, deures, etc. A les set de la tarda començarà el torn de dutxes , previ a l’hora de sopar. Després de sopar i abans de les nou del vespre, hora en què pugen a dormir els menors de catorze anys, encara disposen de temps d’esbarjo o bé acaben treballs pendents. Els més grans de catorze anys tenen quelcom més de temps, fins les 21:30h, abans de pujar a dormir. HORES DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

6,30‐8,00

Llevar‐se i Esmorzar.

Llevar‐se i Esmorzar



Llevar‐se i esmorzar

8,00‐9,00

Acompanya‐ment Escoles




Acompanyament Escoles

9,00 ‐13,00

Recurs escolar Recurs escolar Recurs escolar Recurs escolar Recurs escolar

12,30 –13,30

Fer els llits i endreçar habitació





13,30‐ 14,30

Dinar i descans (TV)




Dinar i descans(TV)

14,30‐14,45 Preparar‐se per anar a escola

Preparar‐se per anar a escola




14,45‐ 15,15





Acompanyament Escoles

15,15‐17,00 Activitat escolar Activitat escolar

Activitat escolar

Activitat escolar

Activitat escolar

17,00‐18,00

Berenar i descans

Berenar i descans

Berenar i descans

Berenar i descans

Berenar i descans

17,30‐19,00 Activitats extraescolars i reforç escolar

Activitats extraescolars i reforç escolar



Activitats extraescolars i Activitat lúdica

19,00‐20,00

Dutxes i endreça habitacions





19,30‐20,15

Descans . Activitat Mas





20,15‐21,00

Sopar i Temps lliure/Dormir



Sopar i Temps lliure /Dormir

Sopar i Temps lliure Dormir petits

30

petits petits petits petits

21,00 Habitacions Dormir mitjans

Habitacions Dormir mitjans




21,30 Habitacions Dormir grans

Habitacions Dormir grans




22,00 BONA NIT BONA NIT BONA NIT BONA NIT BONA NIT

LES CONSULTES I PACTES RESPECTE L’HORARI CADASCUN LES REALITZARÀ DURANT L’ESPAI DE TUTORIES . HORARI CAP DE SETMANA: La dinàmica establerta els caps de setmana és diferent a la resta dels dies. El nombre de nois i noies és inferior i per tant la organització té una estructura diferent. La majoria d'activitats són de caire lúdic i moltes d'elles venen proposades pels mateixos nois. Els dissabtes es caracteritzen per anar fent diferents tasques quotidianes com fer el menjar, anar de compres, endreçar, netejar, tenir cura de la roba... Es reparteixen les feines i responsabilitats entre tots. També es van fent altres activitats com l'anada a diferents esplais o grups de joves, classes de reforç i bastant temps lliure en general. Els diumenges, puntualment, es fan sortides i excursions fora de la ciutat, normalment, moltes d'elles es prioritzen en funció de les demandes dels menors residents. Es procura promocionar les seves iniciatives individuals, establint els pactes corresponents a cada situació concreta. Cal destacar però, que molts infants no tenen permís amb pernocta amb els seus familiars durant el cap de setmana i, reben visites d’aquests el diumenge, fet que ha fet disminuir el nombre d’activitats proposades i la participació de tots els infants a les mateixes. Durant el període de vacances l’horari dels menors és més flexible i ve determinat per les diferents activitats a les que assisteixen (casals, colònies, esplais, etc.). Durant aquest s'han dut a terme dos sortides lúdiques amb part de l'equip educatiu i els menors del CRAE. Una d'aquestes ha estat una sortida a la neu per esquiar i una altra a un càmping a Olot durant el període de vacances. MECANISMES DE COORDINACIÓ: Reunions de l’equip educatiu: Es manté la reunió en la que participa la sots-directora i un educador/a. Es disposa de dues hores setmanals per aquest tipus de reunions, i podran ser concertades per qualsevol de les dues parts. La intenció d’aquestes reunions és poder valorar el treball de l’educador/a, atendre demandes i deixar més espai a les reunions d’equip per l’organització i el que anomenem de “producció”. La intenció és optimitzar els mecanismes de coordinació, hi ha aspectes que no cal que passin per la reunió d’equip i siguin més pròpies d’un espai de supervisió o justament a l’inrevés. Les altres reunions continuaran sent les mateixes i amb els mateixos horaris. - Reunions d’equip educatiu (dilluns matí de 9,30-11,30h)

31

- Reunions de supervisió de casos (quinzenals, els dijous de 9,30-11,30h), participa tot l’equip educatiu. - Reunions de coordinació amb el Director General de l’entitat ( dimecres de 15 a 16,30h ), participa l’equip directiu. - Reunions amb el personal de serveis (un cop al mes), participen l’equip directiu i el personal de serveis. SISTEMES DE COMUNICACIÓ: Interns: Mantenim els mateixos sistemes de comunicació interna. Tanmateix en la programació mensual ( penjada a la cartellera ) queden reflectits alguns dels aspectes que també figuren al dietari de cuina i serveis (festes tradicionals, activitats, aniversaris,etc...). Externs: Durant aquest any hem mantingut els mateixos, però volem destacar que part important d’aquesta feina l’hem invertit en mantenir el bon grau de comunicació i credibilitat amb la DGAIA, i concretament amb l’EFI i el tècnic de referència, EAIA’s i Ensenyament. RECURSOS BÀSICS: Interns: El recurs fonamental, donat que la majoria de nois i noies del Mas estan en edat escolar, és el reforç escolar. En aquest, a més de la realització dels deures escolars, es procura incidir amb tots els dèficits que tenen els infants en els aprenentatges. Aquesta activitat es realitza tant dins del CRAE com fora del mateix en els casos que necessiten una atenció més especialitzada i individual. Esporàdicament alguns infants han realitzat a modos de taller el manteniment del jardí, l’arranjament d’algunes bicicletes, decoració del CRAE, manteniment informàtic i d’altres feines domèstiques. Externs: L’escola ordinària ha estat el recurs més utilitzat. Han assistit tots els menors a excepció de dos menors que han assistit a PQPI adaptats, dos nois que han assistit a la UEC, i un que ha assistit a un Centre Especial de Treball. L’entesa amb ensenyament, concretament amb l’inspector i directora de l’EAP, ha fet ampliar el ventall de possibilitats, hem utilitzat la xarxa d’instituts i escoles públiques i també tres escoles concertades. Els recursos de lleure, lúdics i esportius, són dels que disposa el mateix barri i/o municipi i els que hem potenciat i ofert als menors. Durant els períodes de vacances hem continuat utilitzant els recursos d’altres municipis i fins i tot d’altres comarques. El servei mèdic de la DGAIA, el CAP de la zona i CSMIJ, han estat els recursos sanitaris més utilitzats.

32

El Centre ha participat de les diferents activitats culturals que s’han organitzat a la ciutat. Aquestes han estat organitzades des de l’Ajuntament, associacions de veïns o entitats privades. També hem disposat de voluntaris derivats des de la Fundació Hospital de Mataró i de l’entitat Soñar Despiertos que han realitzat tasques d’acompanyament i reforç escolar. Des del CRAE hem ofert espais de pràcticum per a Universitaris d’Educació Social de la UNED. * Adjuntem una constel•lació dels recursos que més utilitza el CRAE. RECURSOS TÈCNICS: Principalment han estat tots els proposats per la DGAIA. Els PEI, ITSE, IP han estat realitzats per cada un dels educadors corresponents. El Protocol d’observació, la Programació anual, Memòria, RRI i normativa s’elabora pel conjunt de l’equip educatiu i directiu, amb la supervisió del Director General de l’entitat. FORMACIÓ PERMANENT: Valoració dels cursos. S'han continuat duent a terme dos cursos d’orientació psicoanalítica, proposats des de la pròpia entitat i adreçats a tots els professionals de l’àmbit educatiu. A aquests cursos van assistir-hi onze professionals de l'equip educatiu. També cal destacar l’estreta vinculació de l’entitat amb FEDAIA, fet que ha derivat en l’assistència i participació regular de professionals del CRAE a les diferents reunions i jornades que aquesta ha realitzat. Considerem que els continguts que treballem a l’espai de supervisió i la temporalitat del mateix, es poden incloure en aquest apartat 2.2.- ÀMBIT D’ESTRUCTURA FÍSICA. Instal·lacions i Espais La ubicació de la residència continua essent la mateixa. En quant a la distribució dels espais i donat l’augment de la població de nenes, s’ha habilitat una habitació més per l’ús de les mateixes. D’aquesta manera, de les cinc habitacions que té la residència, tres són de nens i dues de noies. S’han dut a terme les següents reformes i millores: • S'ha renovat la decoració tant del material com del mobiliari d’algunes habitacions del centre per tal d’adequar-les a la franja d’edat dels nens/es més petits que han ingressat al centre. S’han pintat algunes habitacions. • S’ha renovat l’espai de la pèrgola que hi ha al pati exterior amb la creació d’un hort, en resposta a la demanda d’un dels nois que es va oferir per treballar-hi. Material i mobiliari • S’ha renovat part del material de la cuina (olles, coberteria, paelles, etc).

33

• S’ha tornat a condicionar la sala d’estar amb 3 sofàs nous de tres places i s'ha comprat un DVD nou. També s’ha habilitat una biblioteca en aquest espai. • S'han habilitat uns penjadors a l'entrada del CRAE per motxilles, abrics, etc. • S’han habilitat uns nous estenedors a la terrassa. • S’han habilitat tres de les cinc habitacions amb barres de ferro a les finestres, per tal de prevenir riscos amb els infants que actualment resideixen al CRAE. • Cada any anem renovant la roba de la llar, tant del menjador com de dormitori. També s’han comprat diferents jocs de tovalloles de la llar i de platja. • S’ha hagut de comprar un segon vehicle de segona mà donat l’augment d’infants en edat escolar i la necessitat d’acompanyament dels mateixos als diferents recursos escolars, activitats, etc. • S’han habilitat els vehicles de transport de nens/nenes amb cadiretes donades les edats dels infants i llurs necessitats. • S’ha habilitat l’espai del pati exterior del centre amb taules i cadires. 2.3.- ÀMBIT DELS MENORS. VALORACIÓ QUANTITATIVA I QUALITATIVA. POBLACIÓ ATESA Tot els menors que han ingressat en el CRAE Mas Sant Jordi és perquè han estat en situació de desemparament i ingressen amb la mesura d’acolliment simple en institució. Fins els passat any, el CRAE Mas Sant Jordi tenia estipulat l’acolliment de 20 infants amb edats compreses entre els 6 i els 18 anys, de les quals 16 places estaven destinades per a nois i 4 per a noies. Arrel del proper tancament de la residència Mas Sant Jordi i de l’obertura d’un nou centre anomenat CRAE Mataró,amb nova ubicació i característiques diferenciades amb el Mas; el treball durant aquest any, i així s’ha treballat amb la DGAIA, ha estat dirigit a ampliar el nombre de noies i reduir la franja d’edats a l’hora d’admetre nous infants, donat que el CRAE nou contempla 20 places amb edats compreses entre els 4 i els 14 anys, destinant 10 places per a nois i 10 per a noies. •Dels infants atesos destaquem les següents dades: * S’han atès 23 nois i 10 noies. Tots els infants amb la mesura administrativa de Tutela. * Infants atesos amb diagnòstic del CAD: - 1 infant que presenta el següent grau: - 1 infant amb un 69 % de disminució. * Els nombre de casos proposats durant l’any 2012 ha estat de 16 infants, dels quals: -Casos acceptats 13 -Casos no acceptats 3 * Hi ha hagut 4 grups de germans: 1r grup: dos noies i un noi

34

2n grup: una noia i un noi 3r grup: dos nois 4r grup: dos noies * Respecte a la nacionalitat dels infants: -28 nois de nacionalitat espanyola. -1 noi de nacionalitat marroquina. -1 noia de nacionalitat veneçolana -1 noi de nacionalitat veneçolana. -1 noi de nacionalitat bengalí. -1 noi de nacionalitat boliviana. * Respecte a la procedència del infants residents: - 17 infants provenen de domicili/família - 5 infants provenen de centre d’acollida - 2 infants provenen d’altres Centres - 9 infants provenen d'Acolliment família extensa * Nombre de menors orfes: -8 menors orfes de pare * Tipus de propostes realitzades: - 1 proposta trasllat de Centre - 3 propostes Accés a pisos de l’ASJTET - 4 propostes retorn a la família - 1 proposta Acolliment família extensa * Nombre de baixes efectives: - 1 trasllat a CREI - 3 accés a pisos de l’ASJTET - 4 retorn a la família - 2 menors escapolits - 1 Acolliment família extensa * Nombre d’infants que assisteixen a escoles i/o recursos laborals/formatius: - 2 menors PQPI - 14 menors IES ordinari - 11 menors CEIP ordinari - 2 menors UEC ( Unitat Escolar Compartida ) - 2 menor Centre Especial de Treball - 1 menor sense ocupació fixe *Nombre de menors amb tractaments especials: - 4 noies Seguiment al Centre de Planificació Familiar (Planificació anticonceptiva i tractament ginecològic ) - 2 Tractament ortodòncia - 8 Dentista - 4 menors CAS de drogues - 5 menors tractament psicològic privat * Nombre de menors amb tractament al CSMIJ: - 4 menors CSMIJ ( amb medicació psiquiàtrica ) - 1 menor CSMA ( amb medicació psiquiàtrica)

35

* Nombre de menors que es queden al CRAE el cap de setmana: - El promig de menors que resten al CRAE durant el cap de setmana és de 14 nois/es, la resta tenen permís de sortida. 2.4.- ÀMBIT ECONOMIC I PRESSUPOSTARI El pressupost del Mas Sant Jordi està subjecte al contracte econòmic que s’estableix amb la DGAIA. La gestió econòmica del CRAE es reparteix de la següent manera. Per una banda totes les despeses de serveis, proveïdors, salaris i domiciliacions diverses, es gestionen directament des dels serveis administratius de l’entitat. De l’altra banda el CRAE disposa d’una partida econòmica mensual que es distribueix de manera que cada educador i la cap de serveis auxiliars elaboren un pressupost quinzenal amb el que es preveu quina serà la seva despesa. La direcció del CRAE dóna els vist i plau i facilita els diners pressupostats i a final de mes cada treballador ha de justificar la despesa i saldo. Aquesta justificació mensual es tramesa als serveis administratius de l’entitat que és l’encarregada de justificar, planificar i elaborar el pressupostos i balanç econòmic anuals amb els que compte el CRAE. 3.- VALORACIÓ I PROPOSTES Abans de fer algunes valoracions i propostes, constatarem algun fet. Arrel de la nova proposta de reconversió del nostre CRAE i de l’assumpció d’infants amb una franja d’edat més reduïda, i en contraposició amb les últimes valoracions realitzades els darrers anys, molts dels ingressos nous han estat grups de germans. Actualment tenim en el centre quatre grups de germans i això possibilita una continuïtat en la tipologia de CRAE vertical. Malgrat la notable millora, hem de tornar a destacar que alguns dels espais del Centre i el grau qualitatiu que desitgem en l’atenció als infants, en les condicions actuals, queda deficitari. A tot això s’afegeix que el fet de tenir nens més petits fa necessari la creació de diferents espais habilitats en funció de les necessitats pròpies d’infants per a aquestes edats. Paral·lelament i donada aquesta situació, podem dir, que és una realitat el trasllat a curt termini del CRAE a una altra ubicació. Esdevé un salt qualitatiu i quantitatiu en el projecte educatiu i funcional de la institució, Centre de Formació i Prevenció, amb la creació d’aquest nou Centre. Continuem treballant amb les institucions corresponents la continuïtat del CRAE Mas Sant Jordi, donat que la situació actual i els pressupostos vigents no contemplen aquest projecte, tot i que inicialment es van aprovar tots dos. El fet de no continuar l’activitat del CRAE Mas Sant Jordi ha ocasionat un replantejament de la situació dels adolescents i un treball molt acurat i alhora dolorós pels mateixos. Al mateix temps ens impedeix oferir una continuïtat en el Projecte Educatiu inicialment plantejat en relació als infants; aquest es basava en un treball global i personalitzat, amb estabilitat dels referents, garantint una continuïtat en l’atenció als infants i adolescents, amb un enfocament integral de l’infant i integrat a un territori per tal de donar resposta a la complexitat i diversitat de les necessitats del mateix. Aquest projecte ens permetia poder oferir als infants amb previsió de llarga estada al CRAE diferents possibilitats al llarg de la seva trajectòria personal i educativa, doncs del CRAE Mataró podrien passar al CRAE Mas Sant Jordi, més orientat al un treball d’autonomia i aprenentatges pre-laborals o formatius per després tenir

36

la possibilitat, amb la majoria d’edat de continuar el seu procés als pisos de l’ASJTET amb els que compta actualment la institució. Per una altra banda, valorem positivament el grau de credibilitat professional que rebem des de la DGAIA, i el grau d’entesa i coordinació tan eficient que hi ha hagut aquests darrers mesos en relació a les noves necessitats com a CRAE derivades del canvi en el Projecte Educatiu. També volem destacar l’esforç i la capacitat d’adequació de l’equip educatiu al nou canvi en la dinàmica i organització interna del CRAE, donat el canvi d’edats en la tipologia de centre vertical. Això ha haver d’adequar espais, horaris, i diferents necessitats pròpies d’aquestes edats com un acompanyament i una atenció molt més individualitzada, molts acompanyaments a escoles i activitats (per aquest motiu hem incorporat un nou vehicle). Ha suposat un tomb en la dinàmica abans establerta amb adolescents i l’equip educatiu ha pogut respondre amb compromís, implicació i responsabilitat. Considerem que el pressupost que assigna l’Administració per a qüestions mèdiques continua essent molt deficitari, donat que molts dels infants atesos ha requerit ortodòncia i tractament odontològic regular, superant amb escreix el pressupost assignat. De la mateixa manera que 5 nois/es han assistit a teràpia psicològica privada. Continuem gaudint dels diferents recursos dels que disposa l’entitat (Centre de Formació i Prevenció ). De forma semblant, valorem molt positivament el treball amb l’inspector i l’EAP de la zona escolar.

37

38

1.- INTRODUCCIÓ 1.1.-QUI SOM Dins del marc de l ‘ Associació del CFP, el Programa de Pisos Assistits per a joves de 18 anys: Hàbitat 4 i 5 és un programa més dels que disposa l’ASJTET del tipus residencial. Tenim la missió de donar resposta a l’encàrrec educatiu en relació a la població que atenem : els joves dependents de l’ASJTET ( sobretot del nostre CRAE i del territori ), els quals necessiten d’un recurs com aquest, per facilitar-los el procés d’autonomia que per si sols no podrien endegar , és a dir , els pisos venen a ser el recurs pont per accedir a la ciutadania o l’adultesa amb un mínim de garanties: la inserció social i laboral . Som presents a la ciutat de Mataró des de fa 6 anys en relació al del Programa de Pisos Assistits per a Majors de 18 anys del CFP ( Centre de formació i Prevenció) . Per duu a terme el servei o programa es van crear dos pisos : un al c/ Altafulla nº59 2º2º ( Propietat de la DGAIA I cedit a l’entitat per desenvolupar el Programa ) i l’altre al C/ Pasqual Madoz nº28-30 escl.B 3º A ( llogat a Prohabitatge pel CFP amb la mateixa finalitat) , ambdós a Mataró . 1.2- OBJECTIUS GENERALS Atendre la demanda d’aquests joves dependents de l’ASJTET, principalment del nostre CRAE ( la nostra principal font d’ingressos fins ara) i del territori . Desenvolupar el nostre PE ( Projecte Educatiu) complint amb l’encàrrec educatiu que se’ns encomana de manera integral envers els joves que atenem : satisfent i facilitant les necessitats d’aquests en relació als seus processos d’autonomia que per si sols no podrien per manca de suports: familiars , materials, físics , afectius ,psíquics, socials i educatius . Essent els pisos assistits el recurs pont per la seva integració social i laboral o ,dit d’altra manera , essent el recurs un espai on poder desenvolupar el període de transició cap l’adultesa amb un mínim de garanties . 1.3 JUSTIFICACIÓ DE LA MEMÒRIA. Aquest any ha estat un any marcat per la convulsió i incertesa generada per la crisi en que està immers el sistema en general des del 2008. Aquest any però està sent cruenta amb el tercer sector de serveis social , al qual pertanyem . Es per això que convé fer balanç d’allò que va bé i del que no , a pesar de la conjuntura econòmica i social. Amb aquesta memòria del 2011 pretenem donar a conèixer els resultats : dades a nivell d’usuaris i servei per analitzar-les i treure conclusions que ens ajudin a veure que pot millorar i que funciona correctament dintre d’aquest context socio-econòmic tant complexa i degradant com interessant i constructiu , si ho enfoquem des d’una perspectiva d’oportunitats i noves expectatives per l’educació social en la seva lluita contra l’exclusió social . Seguidament passarem a il·lustrar una síntesi esquemàtica del que s’ha fet fins ara des del 2006 fins el 2010, per entrar de ple en el què ha esdevingut aquest 2012 LA DADA: 15 joves atesos ( 2006-2012)

39

8 provinents del nostre CRAE Mas Sant Jordi (53%) 1 de família acollidora ( 6,5%) 1 d’un altre CRAE del territori (6,5%) 1 del SAEJ (6,5%) 1 de SAEMI ( 6,5%) 3 de centres d’acolliment temporal ( 20%) CARÀCTERISTIQUES D’AQUESTS JOVES ( nacionalitat, edat d’ingrés i nivell acadèmic) Nacionalitat edat d’ingrés 7 espanyols ( 46%) 1 amb 16 anys (6,5%) 1 portuguès ( 6,5%) 8 amb 17anys ( 53%) 6 marroquins (40%) 6 amb 18 anys (40%) 1 bangladeshi ( 6,5%) Nivell acadèmic( en el moment de l’alta ) 10 sense el títol de l’ESO ( 66,5 %) 5 amb títol de l’ESO (33,5%) Com es pot observar durant aquests darrers 6 anys la nostra principal font d’ingressos ha estat el nostre CRAE . Hi hagut un condicionament important en el treball educatiu per interculturalitat entre autòctons i immigrants, sobretot, del Marroc ( amb el 40%). Aquest pluralisme cultural és una característica que s’ha mantingut regularment durant aquest darrers 6 anys , fins ara ( ja des del CRAE es donen aquests percentatges entre nois d’aquí i estrangers), perquè la immigració marroquina ha començat a minvar a partir del 2010 per la conjuntura econòmica del país d’acolliment i per les reformes polític i socials que des de fa un parell d’anys està experimentant el Marroc : principal país d’origen de la majoria de joves estrangers ja sigui en CRAES com a Pisos Assistits per majors de 18 anys ,conseqüentment.. Tot i que el recurs es defineix com a Pisos Assistits per Majors de 18 anys , podem comprovar que un 53% , una mica més de la meitat d’usuaris va accedir al recurs amb 17 anys ( una edat que des de l’ASJTET la defineixen com en estudi, igual que als 16 anys ) , això podia representar un risc perquè amb la minoria d’edat el treball educatiu és diferent : comporta més responsabilitats i seguiment en un marc de més llibertat individual que en els CRAES. Tanmateix és compatible i efectiu si el menor d’edat té voluntat i els objectius personals i educatius són clars : estan ben definits . Hi ha dues maneres de valorar si el procés de cada noi ha estat positiu o negatiu , és a dir , si s’han complert ( positiu) o no ( negatiu) els objectius educatius en cada cas , sobretot , pel que fa a la màxima en aquest tipus de recurs : adquirir autonomia i l’emancipació de l’usuari a través de la inserció social i laboral plena ( si més no en el moment de la baixa) . Tanmateix , hi hagut nois que no han aconseguit els objectius generals però en canvi han desenvolupat un procés dins del recurs molt positiu sense poder obtenir la inserció socio-laboral plena i ens tot el contrari . Concloent , les dades ens diuen que d’aquests 9 nois només 1 (23%) ha acabat aprofitant la temporalitat del recurs ( fins els vint anys ) . Els 2 escapoliments eren nois del nostre CRAE

40

que per diferents motius personals no es van adaptar al recurs ,ni a l’exigència educativa . Els 2 casos derivats a la família extensa , se’ls va proposar aquesta sortida després d’un llarg temps d’estada que no van saber aprofitar . I dels 4 joves expulsats 2 eren estrangers i dos nacionals , dels quals 3 es van sostenir més d’un any sense progressos significatius dins del recurs i 1 va aguantar un mes , val a dir , que era un jove marroquí que va ingressar d’urgència sense gaires expectatives per manca de voluntat i entesa amb el jove. Tanmateix , després de fer un seguiment post residencial , sabem i tenim noticies de 4 dels joves , dels quals 2 són marroquins , 1 espanyol i 1 espanyol d’origen marroquí . Aquest 44% estan integrats sociolaboralment en el territori ( tres d’ells eren expulsats del recurs). Dels altres 5 ( 55%) no en sabem res , aquest són , precisament , els joves que no van saber adaptar-se i aprofitar el recurs i que tenen un futur incert per a nosaltres, per tant , els podem qualificar de processos negatius . Per acabar , aquesta tendència aparentment negativa en quan a resultats amb un 55% de joves dels que no en sabem res després de la baixa , no és del tot real perquè durant el 2010 entren també els que ja hi havia i els que es van donar d’alta durant aquest any : 3 incorporacions ( altes) més els 3 usuaris en procés són els 6 usuaris que completarien els 15 joves atesos fins el final de 2010 , alguns dels quals segueixen amb nosaltres durant el 2011 i més enllà , com veurem més endavant amb la memòria que ens ocupa del 2011 i que modificaran aquests resultats relacionats amb les baixes .

41

2.- VALORACIÓ QUANTITATIVA I QUALITATIVA DE CADASCUN DELS QUATRE ÀMBITS 2.1.- ÀMBIT EDUCATIU I D’ORGANITZACIÓ. CALENDARI ANUAL I HORARIS EDUCADORS El recurs està obert tots els dies de l’any i les 24 h del dia però no es considera com a servei d’horari continuat ( segons el 1º CONVENI DE CATALUNYA D’ACCIÓ SOCIAL AMB INFANTS , JOVES , FAMÍLIES I D’ALTRES EN SITUACIÓ DE RISC 2008/2009) , per tant, l’horari de l’educador és horari no continuat , és a dir, de dlls a dv cobrint les franges horàries de matins , migdies i nits fent un total de 35h setmanals, entre els dos pisos. Els cap de setmana i festius i la resta de jornada no lectiva l’educador té la responsabilitat d’estar disponible telefònicament i en cas d’una urgència acudir al recurs on sigui per atendre a l’usuari ( hores incidentals). L’ equip educatiu format pel director de l’àrea educativa i l’educador referent de pisos,amb la col·laboració del equip educatiu del CRAE, gaudeixen de tots els dies festius que es realitzen a Mataró; a part del trenta-tres dies naturals a l’estiu i quinze dies laborables que es reparteixen entre Nadal i Setmana Santa. L’equip educatiu cobreix les necessitats del recurs , funciona per còmput anual, que aquest any s’ha calculat en mil quatre-centes cinquanta aproximadament, sense excedir trenta-cinc hores setmanals. Durant aquest any l’equip educatiu es manté estable , sense canvis . Només s’han cobert els períodes de vacances dels titulars amb educadors suplents , contractats per cobrir aquests dies ,mantenint uns horaris més reduïts perquè el nombre d’usuaris en període de vacances disminueix i les necessitats de suport als usuaris també. Tanmateix , es manté l’alerta en estar connectat telefònicament permanentment. Hem de tenir en compte que es tracta de nois amb un mínim d’autonomia, tots disposen de mòbil i( exigència contractual i normativa dels pisos) saben que han de fer en cas d’emergència o problemes : trucar a l’hora que calgui. Els horaris de l’educador/a han estat sotmesos, com cada any, a alguna adequació, donada la mobilitat de la població atesa i les seves necessitats. Sense un horari fixa , a vegades estable, sempre flexible, és a dir , atenent a les variacions horàries dels usuaris i a les necessitats del moment però constant en relació a les franges horàries dels àpats principals del dia : un cop al mati , als migdies, algunes tardes i tots els vespres a cada pis. Les vacances de Nadal ,Setmana Santa i d’estiu, majoritàriament, queden cobertes amb la incorporació d’un suplent contractat a temps parcial i amb les mateixes condicions que l’educador titular. Aquest suplent durant aquests darrers 6 anys s’ha mantingut estable però aquest any no ha pogut ser i ha estat un exeducador del CRAE conegut pels nois dels pisos perquè l’havien tingut , alguns , com educador abans de donar-se de baixa del CRAE . Excepte dies festius puntuals que els ha fet el titular quedant a disposició de possibles emergències i en contacte telefònic amb els usuaris del recurs. Els nois han estat atesos per uns referents estables tot l’any. Això creiem que és un benefici important en relació a la figura de referència o persona responsable del recurs en les diferents èpoques de l’any , perquè ajuda a l’usuari a sentir-se més segur i tranquil en el seu procés . Tanmateix , és una tasca de consolidació i treball , d’any darrera any, però que cada any costa més de mantenir ,en un context com l’actual on l’estabilitat és difícil d’aconseguir.

42

Confeccionar un horari a partir de les necessitats dels menors implica, sovint, una pèrdua dels drets adquirits pels educadors: treballar en hores nocturnes de les 22h fins les 24h i alguns festius puntuals per manca de suplents disponibles.. són algunes de les estratègies que hem d’adoptar sobre la marxa si volem arribar a complir els objectius. Aquestes hores es contemplen per conveni com a hores incidentals .

L’equip educatiu durant el curs 2012 ha estat format per:

Nom i cognom titulació Funció al

recurs

Hores

setmanals

contracta

Salvador Arevalo educador director 1h Indefinit

Esteve Rubió educador Educador

referent

35h indefinit

Guillem Sardà psicòleg Educador

suplent

18 Per obra i

servei

L’horari setmanal de l’educador referent és el següent : encara que aquest ha variat el seu horari dues vegades aquest any. Perquè amb la incorporació de nois estudiant CGM i Batxillerat ,a partir de setembre fins a finals de curs ( pel juny de 2012) l’horari era més matiner i de les 8h es va passar a les 7h a 9:30h per fer aquest acompanyament.

Dilluns dimarts Dimecres dijous divendres Cap de setmana 8:00 A 10:30 Excepte dilluns

1/2h visita a pis+reunió d’equip al CRAE 9:30a 11:30

2,5h entre ambdós pisos

2.5h entre ambdós pisos

1.5h entre ambdós pisos +. Supervisió casos de 9:30a11:30

Intensiu de 8:00 a 15h

Disponibilitat telefònica i per cobrir les emergències (hores incidentals).

13:00 A 15:00

1,h de visita a cada pis

1h de visita a cada pis



20:00 A 22:00





Dintre d’aquest guió horari de 35 h de dilluns a divendres i disponibilitat telefònica les 24h del dia, l’educador referent es mou de manera flexible : comença abans o acaba més tard ,depenent del nombre d’usuaris per pis , del grau de conflictivitat o no, de les ocupacions dels usuaris.... també , s’hi engloben les hores per reunions, entrevistes ,tutories , elaboració d’ITSES, memòria... però sempre es manté la visita als pisos en les tres franges horàries dels àpats principals.

43

L’horari del director tècnic és flexible però 1h a la setmana mantenim una reunió per parlar dels casos , organització , necessitats del recurs i els seus usuaris... gairebé, sempre és aprofitant la reunió de dilluns l’equip del CRAE En conclusió es respecten rigorosament les franges dels àpats però l’horari és flexible depenent de les necessitats dels usuaris en cada època o moment. HORARI DELS USUARIS DEL RECURS Els usuaris del recurs , en principi , no tenen un horari establert per l’educador sinó que aquest s’estableix a partir de les seves ocupacions quotidianes : cursos ocupacionals, recerca activa de feina, formació reglada, treball... ja siguin menors o majors d’edat . Els menors però tenen un horari màxim d’entrada al vespre , generalment , fins les 22:30h mentre duri la formació o estudi que estiguin realitzant. Tanmateix , hi ha un seguiment per part de l’educador dels horaris i els àpats que realitzen els usuaris cada dia , excepte els caps de setmana que gaudeixen de llibertat per organitzar-lo com vulguin. L’educador des de la seva posició : una presencia passivament activa, vetlla per la bona convivència i funcionament dels pisos ja sigui a nivell individual com comunitari i en relació a la comunitat de veïns on estan integrats els usuaris. Durant els períodes de vacances , depenent del jove i la seva situació familiar o laboral , els usuaris que disposen de vacances les fan ja sigui en el recurs o fora d’ aquest . Quan se’n van del recurs han de deixar dit i complir amb el permís que han proposat , és a dir, l’educador sap els dies que estarà fora , quan tornarà i amb qui marxarà i a on. En el cas dels menors , encara tutelats , es comunica al respectiu EAIA del menor perquè hi doni el vist i plau i al permís. MECANISMES DE COORDINACIÓ: Mantenim els mateixos mecanismes des del principi i origen del recurs, perquè són estables i efectius , només s’amplien si n’hi ha necessitat per algun motiu extraordinari ( gestionar baixes complicades , gestionar ingressos d’urgència, gestionar documentació i incidències variades amb algun usuari) que requereix la implicació i col·laboració de tots : L’educador referent assisteix a les reunions del CRAE Mas Sant Jordi perquè és la seva principal font d’ingressos i així poder anar treballant els possibles casos susceptibles de ser futurs usuaris del recurs. Els dilluns de 9.30H A 11:30H setmanalment. Els dijous de 9.30h a 11.30h, quinzenalment, es sostenen, les supervisions amb el Psicòleg i psicoanalista per poder fer un seguiment i valoració des d’una perspectiva diferent de cada cas ( ja siguin joves proposats com joves que ja hi són) . Puntualment i telefònicament o via mail ( cada cop més utilitzat), estem en contacte amb els diferents organismes o institucions dels que depenen els nois o joves amb els que treballem : amb els EAIAS ( si són menors) i, sobretot , amb el referent de l’ASJTET ( ja siguin menors o majors d’edat) i els diferents serveis o programes de que disposa . Sempre que hi ha un ingrés als pisos de Mataró , els futurs usuaris passen per un protocol d’Ingrés : o Demanda del jove , mitjançant informe proposta fet per l’educador tutor o persona referent del jove . o Treball previ amb el jove , reunions amb l’equip tècnic de l’ASJTET .

44

o Posterior entrevista de l’usuari amb referent l’ASJTET, que és qui dóna el vist-i-plau final, i ,si convé, amb l’educador referent dels pisos. o Visita al pis amb l’educador referent. o Ingrés amb la signatura del contracte d’estada . Reunió setmanal d’1h amb el director tècnic del recurs , amb horari flexible. SISTEMES DE COMUNICACIÓ: Interns Mantenim els mateixos sistemes de comunicació interna . L’educador referent anota cada dia el tarannà de funcionament dels usuaris de cada pis i els canvis , pactes , demanades dels usuaris en una llibreta a mena de diari de registre d’accions quotidianes dels usuaris . Diari que passa a l’educador/a suplent quan faci les tasques de referent del pis . També , a nivell d’organització i tasques dels usuaris dins del recurs es fan assemblees per restablir pactes, resolució de conflictes , fer canvis en l’organització, comunicació i aplicació de sancions per part de l’educador per incompliment reiterat dels pactes ,etc.. A cada pis hi ha el quadrant que regula les tasques de manteniment que han de dur a terme els usuaris . Els contractes pedagògics que es fan signar , ens serveixen com a eina educativa per treballar la relació amb la norma amb l’usuari ( que en disposa d’una còpia ) i l’altre còpia ens serveix de fitxa dels usuaris amb les dades a nivell legal , sanitari i social : nº NIE o DNI, Tarja S.I, informes proposta , padró, etc. EN cas de necessitat , depenent de les dificultats del noi es fan PTI ( Pla de Treball Individualitzat) per reforçar els pactes que ha de sostenir el noi , però els majors d’edat ja dissenyen el seu PTI amb la referent de la prestació assignada , que compte amb col·laboració i coordinació del referent del recurs. Totes les habitacions disposen d’un suro que s’utilitza , a part de penjar-hi les coses personals , per fer-hi comunicats individuals usuaris , quan aquests no els funciona el mòbil. També, hi ha a cada pis un suro general on s’hi pengen comunicats o informació d’interès dels usuaris ( normativa de manteniment , reglament de regim intern de la comunitat de veïns , full de sancions , quadrant de tasques de manteniment..).Aquest any, degut algunes dificultats de comunicació amb alguns usuaris que havien perdut el mòbil , o se’ls havia espatllat , hem afegit a cada pis una pissarra bileda al menjador per tal de deixar missatges efímers ,que responen a la necessitat del moment , quan l’educador o els usuaris no hi són i no tenen el mòbil. És , també, d’obligat compliment (contemplat en el contracte d’estada, veure annexes al final de la memòria) que l’usuari en el moment i durant la seva estada al recurs disposi d’un nº de mòbil, més o menys estable. L’educador referent està disponible telefònicament les 24h del dia i tots els dies de l’any. Externs: Sense variacions destacables ja que , tots i els canvis soferts per la DGAIA a nivell de departaments i nomenclatures d’alguns serveis, els referents responsables del Pla Interdepartamental o l’actual ASJTET , segueixen sent els mateixos . Les comunicacions s’estableixen via telèfon, fax i correu electrònic, quan convé ens citem per fer les reunions al departament de l’ASJTET o bé , de tant en tant, gaudim de la visita del nostre referent tècnic de l’ASJTET ( una figura estable i fonamental dins del sistema) , solen ser dues a l’any depenen de les incidències . Aquest any no hi hagut res de

45

destacable a pesar de les baixes i incorporacions al recurs han estat normalitzades i ben treballades : amb previsió , estudi i valoració .. S’han produït dues visites durant el 2011 per part de referent de l’ASJTET. Els usuaris majors d’edat ,que disposen d’un tutor perquè gaudeixen d’una prestació econòmica , han de complir amb un PTI ( Pla de Treball Individual) que , en principi està consensuat i establert per les tres parts : usuari , referent pisos i tutor/a del PTI. Això és important perquè amb la majoria d’edat , el treball educatiu amb aquest nois varia i s’enfoca des d’una perspectiva més responsable per part del jove assumint cada cop més compromisos dins i fora del pis. Aquest any hem tingut 4 nois que en fer la majoria d’edat han rebut la prestació ( 2 dels quals han estat baixa durant el 2012 i els altres dos continuen en procés ). Això implica que des del recurs l’educador referent dels pisos , que sempre ha estat el mateix, té un coneixement i està en contacte amb les diferents referents del PTI que els hi puguin tocar als nois. RECURSOS BÀSICS: Interns: Els dos habitatges , cadascun d’ells amb una clara divisió de l’espai ; comunitari i individual , moblats i amb tots els electrodomèstics dispensables, a més, de la presència passivament activa de l’educador . Són les claus per poder desenvolupar aquesta tasca educativa amb un mínim de garanties perquè l’usuari pugui gaudir de les avantatges i el suport d’un recurs com aquest : més autonomia i llibertat per poder experimentar , aprendre , cometre errors , decidir sobre el seu present i futur. Aquest nois o joves , estan en una edat critica , plena de riscs i d’incerteses per la seva situació de desemparament (per norma general ) i vulnerabilitat . Incapaços , encara , d’assumir per si sols un procés d’autonomia i independència . El recurs els facilita , en certa mesura , aquest procés de transició cap a l’adultesa : un espai on poder sentir-se acollits i lliures , a la vegada, que assumeixen els rols d’un adult en companyia d’altres iguals i d’un educador que orienta i acompanya en tot aquest procés del qual ells ( els usuaris) en són els principals protagonistes i beneficiaris. El programa Inserjov@ del CFP a nivell intern , juntament , amb els diferents programes i/o serveis externs per la inserció laboral com l’IMPEM ( Institut de Promoció Econòmica de Mataró), el SOM ( Servei d’Ocupació de Mataró) i el SOC ( Servei d’Ocupació Català) , configuren un recurs bàsic per la inserció sociolaboral dels nostres usuaris . Externs: Fora dels pisos , l’educador disposa d’un despatx amb ordinador i mobiliari per dur a terme la tasca burocràtica, administrativa , algunes entrevistes i tutories . Els usuaris disposen de tota la xarxa pública i privada de la ciutat, a nivell de recursos comunitaris : Administracions públiques (autonòmic,Estatal, provincial,local). Associacions ciutadanes. Cultura i Lleure ( biblioteques , cines , teatres , museus..) . Ensenyament: I.E.S, C. G.M i C.G.S, BATXILLERAT, escoles d’adults, universitats Esport, mitjants de comunicació, religió , restauració .

46

Sanitat: Hospitals, Farmàcies, Servei Català de la Salut...) Treball: OTG, Sindicats i els propis de l’Associació ( CFP) Transports públics: bus de la ciutat, tren de rodalies i xarxa de busos pel territori comarca i Barcelona . Proveïdors : botigues , supermercats , comerços ... Els recursos de lleure, lúdics i esportius, són dels que disposa el mateix barri i/o municipi. Ambdós pisos estan ben situats per poder gaudir dels serveis més essencials , molt a prop del centre de la ciutat, tenen a l’abast molt recursos a nivell integral . Els joves , tenen com a mínim l’edat laboral : 16 Anys o com a màxim els 20 anys . Tots estan empadronats a la zona del respectiu pis on resideixen per tenir a l’abast el CAP i mantenir els drets que aquestes formalitats els atorguen , especialment als immigrants en procés de regularització. Principalment tots els usuaris han estat proposats per l’ ASJTET directa o indirectament i han passat pel protocol d’ingrés on el referent de l’ASJTET té l’ultima paraula . Per dur un control i seguiment de l’evolució dels seus usuaris : els PEI, ITSE, memòria ... són les eines que utilitzem i ens ajuden a deixar constància dels processos , objectius i resultats de la nostra tasca educativa que des de l’ASJTET ens encomanen. El Protocol d’observació, la Programació anual, Memòria, RRI i normativa s’elabora pel conjunt de l’equip educatiu i directiu, amb la supervisió del Director General de l’entitat. 2.2 ÀMBIT D’ESTRUCTURA FÍSICA

RECURSOS TÈCNICS: Plànols dels dos pisos i descripció

C/ Altafulla nº 59 ,2º2º de Mataró

El pis del C/ Altafulla ( pis cedit per la DGAIA per fer-hi aquest servei) , com podem observar té una dimensió d’uns 66mt quadrats útils , molt ben distribuïts i ideals per acollir a tres persones perquè disposa de tres habitacions d’ús individual preservant un espai íntim, en aquestes edats molt convenient . Un dels pocs inconvenients que té és la poca ventilació del quarto de bany ( al quedar interior ) i el mobiliari de la cuina que encara conserva el d’origen quan es va muntar el pis el 2006 : armaris , pica de ceràmica blanca i la campana extractora, encara que és del 2006 ha sofert bastant per l’ús reiterat i continu sense tenir un bon manteniment i el greix hi està incrustat : aquest elements convindria que fossin renovats . Els fogons ( vitroceràmics), nevera i forn són nous des del 2006 : tenen un desgast però es fa manteniment a fons 1 cop setmana per part dels usuaris i això ajuda , si es fa bé , a que es conservin útils les coses. La resta d’estances son lluminoses i ben ventilades. El pis disposa de calefacció ( amb una caldera de gas ciutat mixta de 6 anys d’antiguitat i amb les revisions actualitzades ) és un dels elements que més s’ha de controlar per l’ús indiscriminat segons l’època de l’any i els usuaris que hi resideixen . Les tres habitacions de grandària diferent ( com es pot veure) tenen diferent preu en relació al lloguer simbòlic que fem pagar als usuaris majors d’edat , els menors en queden exclosos fins que no fan la majoria d’edat. Totes tenen el mateix mobiliari bàsic : un armari de dues portes i calaixos , tauleta de nit , un llit de 90 *190cm , un escriptori ( de diferent mida segons l’espai de l’habitació ) , una cadira , un suro i dos penjadors . A partir d’això i depenent de les necessitats de l’usuari s’incorporen prestatges o no i alguns joves les acaben personalitzant : pintant-les , decorant-les amb posters , dibuixos o fotos .

47

El menjador disposa d’un moble baix i llarg amb calaixos i portes per guardar-hi la farmaciola , alguns fàrmacs com ibuprofè i gelocatil, algunes eines , material per cosir, les estovalles , tovallons , jocs de taula ...enganxat a la paret mestra ( entre la porta de la cuina i d’entrada al menjador); un moble de tres alçades on hi va el televisor , dvd, algun element decoratiu , llibres ; una taula amb 4 cadires apilables , el sofà de tres places ; una taula baixa i el plànol de Mataró i el dels carrers emmarcats, una pissarra bileda per comunicacions . Al balcó del menjador hi ha els cubells de paper i envasos , també, un sabater i un test de barana amb plantetes . En el rebedor hi ha el penjador de paret , l’extintor , el quadre de llums , un mirall i el suro de comunicats i d’informació. El quarto de la rentadora amb al rentadora i sense assecadora des del 2010 ( es va espatllar i no s’ha reposat perquè era més un problema que una solució ) . A dalt hi ha un terrat comunitari per estendre la roba , també hi ha un quarto per a cada pis que utilitzem com a traster ( al que no poden accedir els usuaris ) i on hi emmagatzem estris , eines , els ventiladors per l’estiu , bicicletes , material auxiliar : vaixelles , bateries de cuina ,etc El pis del carrer C/ P Madoz nº28-30, esc.B , 3º A ( pis llogat pel CFP a PUMSA de l’Ajuntament de Mataró per fer aquest servei) podem observar que amb una distribució diferent conserva una estructura ,en quan a les estances , similar al pis del C/ Altafulla :els mateixos espais comuns ( excepte el quarto de la rentadora , en aquest pis la rentadora es troba dins la cuina que és més gran i té la instal·lació per fer-la funcional) però amb un lavabo més . La resta és igual : tres habitacions d’ús individual , menjador amb balcó, rebedor i passadís . En aquest pis no hi ha calefacció , durant l’època de fred s’utilitzen estufes d’oli : una per cada habitació. Hi ha una caldera de 100ltr elèctrica per l’aigua calenta , la resta d’electrodomèstics són també elèctrics: rentadora , nevera , fogons vitro ceràmics , forn ,campana extractora... no hi ha res amb gas ciutat. Com en el altre pis , el mobiliari per les habitacions i el menjador és el mateix ( es van muntar els pisos al mateix temps i es va comprar el mateix per ambdós pisos). La cuina i en general tot el pis és més nou que el del carrer Altafulla perquè va ser reformat abans d’utilitzar-lo coma servei, tots els elements tenen una antiguitat de 6 anys : els tancaments són d’alumini amb vidres aïllants, el mobiliari de la cuina i electrodomèstics es conserven bé. Les úniques coses que s’han canviat aquest any ha estat la caldera d’aigua calenta perquè l’antiga tenia fuites d’aigua i el plat de dutxa del quarto de bany perquè tenia un defecte d’instal·lació i provocava humitats al veí de sota. Des de sempre hem tingut problemes amb aquests elements perquè en aquest edifici , PUMSA ( l’empresa de l’Ajuntament que el gestiona) va renovar tota la instal·lació d’aigua , just abans de posar el pis en funcionament ( es tracta d’un bloc destinat en part a aquest tipus de serveis de suport social a gent desfavorida) però , és evident , que l’empresa que ho va fer no ho va fer bé i sempre sorgeixen queixes del veïnat per aquesta qüestió , però PUMSA , fins ara, se n’ha fet càrrec i ho va solucionant.

48

2.3.- ÀMBIT DELS MENORS. VALORACIÓ QUANTITATIVA I QUALITATIVA. POBLACIÓ ATESA La majoria dels 10 joves atesos , el 70% prové del nostre CRAE ( Mas Sant Jordi ) , la resta: el 30% com es pot observar són d’altres institucions . Crae Mas Sant jordi

Centres d’acollida SAEMI Nucli familiar(EAIA)

7 1 1 1

Fins ara doncs , hem complert les expectatives dels joves del nostre CRAE que no tenint altres suports, abans o després de fer la majoria d’edat ,van decidir voluntàriament accedir a través de l’ASJTET al nostre recurs de pisos per majors de 18anys. Una tendència que amb el temps , prospectivament , sembla que anirà disminuint en favor d’altres provinences , perquè a la llarga el CRAE deixarà de ser la principal font d’ingressos , però ja es valorarà més endavant .

D’aquest 10 joves atesos , val a dir que durant el 2011 va ingressar un jove que excepcionalment representa que està en el nostre CRAE però resideix en un dels pisos , repeteixo és una situació temporalment excepcional a efectes administratius però el comptabilitzem perquè amb aquest jove el recurs queda , nivell de places, complet. Així ,a nivell estadístic queda contemplat com a plaça ocupada i, per tant, atesa durant el 2012. Tot els joves proposats durant el 2012 han estat acceptats. Tot i que la gran majoria han ingressat amb 17 anys el 60% ( veure gràfica de la quantitat de menors atesos) , amb el risc i el treball educatiu que representa en un recurs com aquest per majors de 18 anys ( amb més llibertat i autonomia que en un CRAE) , tanmateix ,la majoria provenien del CRAE i si va poder fer un treball previ de conscienciació i coneixement del recurs que , juntament amb les característiques personals de cada jove , feien preveure un bon procés des dels pisos després de passar pel protocol d’ingrés.

49

0

1

2

3

4

5

6

7

8

16anys 17anys 18anys 19anys 20anys

edat el 2012

edat d'ingrés

•D’aquest menors de 18 anys atesos destaquem les següents dades: * el 100% d’aquest 60% compleix el perfil per accedir a la prestació per a joves Extutelats de l’ASJTET , amb lo qual es garanteix un suport econòmic per aquest joves per poder sostenir la seva estada més enllà dels 18 anys dins del recurs . * tots tenien en el moment del seu ingrés un objectiu educatiu a nivell formatiu : continuar estudiant ja sigui cursos de grau mig o batxillerat

50

PARRILLA D’ESTADES I MOVIMENTS DELS USUARIS DURANT EL 2012: ALTES, BAIXES I CANVIS DE PIS, dels pisos “ HÀBITAT4 I 5 “.

Any 2012 Nº USUARIS

pis

CODIG USUARIS I EDATS

DATA DE BAIXA motiu: Fi Temporalitat Voluntària Expulció

DATA INGRÉS Provinença: CRJ- Crae Mas Sant Jordi, NF-nucli familiar

Gener 6 H4 A(19), B(18) ,C (17),

H5 D(19), E (17), F(18) Febrer 6 H4 A(19),B(18),C (17)

H5 D(19),E(18),F(18)

Març 7 H4 A(19),B(18),C,(17)

H5 D(20),E (18),F(18) D(16)

D(20),4-3-12 (FT) D(16), 14-03-2011(CRJ)

Abril 6 H4 A(19),B(18),C( 18), H5 D(16),E(18) , F(18)

Maig 6 H4 A(19),B(18),C (18)

H5 D(17) ,F(18) E(18), 3-5-2012(V)

Juny 5 H4 A(19),B(18),C (18) H5 D(17), F (18)

Juliol 5 H4 A(19),B(18),C (18) H5 D(17), F (18)

Agost 5 H4 A(19),B(18),C (18)

H5 D(17), F (18) Setembre 6 H4 D(17),B(18),C(18) A(19), 2-9-2012(V)

Canvi D(17)a H4

H5 F(18), G(17) G(17), 8-9-2011(CRJ) Octubre 6 H4 D(17),B(18),C(18)

H5 F(19),F(17),G(17) F(19), 3-10-12(EX) F(17), 14-10-11(CRJ)

Novembre 6 H4 D(17),B(18),C(18) H5 F(17),A(17),G(17) H(17), 12-11-11(NF)

Desembre 6 H4 D(17),B(18),C(18) H5 F(17),H(17),G(17)

51

DESCRIPCIÓ I ANALISI DE LES DADES DE LA PARRILLA Comencem l’any amb el recurs funcionant al 100% de la seva capacitat ( ambdós pisos estan plens) : descrivim variables com l’edat, nacionalitat, temps d’estada,provinença, formació ,ocupació i situació administrativa de l’usuari perquè , pensem, reflecteixen l’evolució de cada usuari dins del recurs , a grans trets. GENER HÀBITAT 4 Edat, nacionalitat,temps d’estada, formació, ocupació i situació administrativa: 1 espanyol de 18 anys ( B18) ( acabats de fer) , pendent de rebre la prestació per sufragar els préstecs ( oferts pel recurs) i la seva estada a partir d’ara. No té l’ESO però va fer un Curs d’auxiliar en perruqueria en acadèmia privada ( 2 anys), treballa de perruquer en una cadena de perruqueries de baix cost a Sabadell (3mesos) . Va ingressar amb 16 anys i porta 20 mesos d’estada. Hi ha indicis de consum de drogues toves sense incidències ,de moment,dins del recurs. 1 de marroquí de 19anys ( A19) ( fets l’any passat), sense prestació i amb suport econòmic (renovat cada 6mesos, si convé) per la fundació de l’ASJTET, rep una setmanada de 50€, no pot fer front al deute acumulat des de l’any passat en fer la majoria d’edat , queda pendent per més endavant si canvia la seva situació laboral. Té varis cursos ocupacionals en restauració i serralleria de ferro. Va ingressar amb 17 anys i porta 17 mesos d’estada. Té permís de residencia i treball 2º renovació ( tramitat a través de l’ASJTET). 1 espanyol de 17 anys (C17), amb perfil per prestació. Cobra setmanada de 50€ com a menor. Té un PQPI de comerç, actualment està fent el 1ª CGM d’auxiliar d’infermeria . Va ingressar amb 17 anys i porta 3 mesos d’estada . GENER HÀBITAT 5 : Edat, nacionalitat, temps d’estada, formació , ocupació i situació administrativa 1 marroquí de 19 anys ( D19) (a punt de fer-ne 20), rep la prestació fins els 21 anys. Té l’ESO i un CGM de mecànica ( 2 anys al IES de Premiar de Mar) , actualment , està fent el curs pont per fer un CGS ( 3 mesos a l’escola d’adults Alarona , Mataró). Va ingressar amb 17 anys i porta 27 mesos d’estada. Té permís de residencia de llarga durada però no per treballar . No s’ha pogut inserir laboralment. 1 espanyol de 17anys (E17) ( apunt de fer-ne 18), pendent de rebre la prestació . Té un PQPI, actualment , està fent l’ESO en una escola d’adults i treballa sense contracte i a hores parcials en un restaurant, que li permet mantenir la seva estada fins que rebi la prestació ( no ha calgut fer-li préstecs). Va ingressar amb 16 anys a punt de fer-ne 17 i porta 12 mesos d’estada. 1 de Bangladesh de 18anys (F18) ( fets l’any passat), no rep prestació només el suport econòmic de la fundació de l’ASJTET per sostenir l’estada, amb una setmanada de 50€ ( com un menor). Té i continua fent cursos ocupacionals en restauració . Com a reagrupat té permís de residencia i treball de 2º renovació. Va ingressar amb 18 anys i porta 1mes d’estada. FEBRER HABITAT 4 I 5 SENSE CANVIS EN LES VARIABLES I SEGUIM TREBALLANT INTEGRALMENT LES AREES O ÀMBITS EDUCATIUS AMB ELS USUARIS QUE HI HA . MARÇ HABITAT 4

52

SENSE CANVIS MARÇ HABITAT 5 El marroquí de 19 anys ( D20) , ha fet 20 anys i per esgotament de la temporalitat es baixa ( 4-3-2012). Sense finalitzar el curs pont , li queda per gaudir un any de prestació econòmica i se’n va al Marroc per assumptes familiars, amb alguna causa judicial pendent i amb el NIE amb permís de residència renovat per 5 anys més. 1 noi de Bangladesh de16anys ( D16), ocupa la plaça del marroquí, és alta el 14-03-2011 provinent del CRAE Mas sant Jordi . Està en procés d’acabar 4º d’ESO al IES Freta de Mataró. Compleix el perfil per accedir a la prestació econòmica però com a menor rep la setmanada de 50€ atorgada pel recurs pel seu sosteniment fins la majoria d’edat. El jove de Bangladesh de 18 anys (F18), Entra al programa SUMA’T (programa de formació ocupacional endegat per l’IMPEM de Mataró , de març a juliol en procés de formació i de setembre a desembre procés d’inserció laboral : amb contracte de formació en empresa si el supera). Te una causa judicial pendent per agressió a un educador del Centre d’Acollida on prové. Sosté la seva estada amb la setmanada de 50€ ( com si fos menor d’edat). Amb 4 mesos d’estada comencen a sorgir problemes d’adaptació al recurs, pel seu tarannà transgressor ( roba i hi ha consum de drogues toves), i de relació amb el company (E18). (E17) des del gener que és (E18), Sosté la seva estada amb el suport de la prestació i el seu treball al restaurant, ja està dins del programa de suport econòmic de l’ASJTET. Li costa seguir la formació a l’escola d’adults per aconseguir l’ESO. Té problemes de relació amb (F18). ABRIL HABITAT 4 (B18) Segueix fent feines en la cadena de perruqueries de Sabadell sense contracte . A part està cobrant la prestació i complint amb el seu PTI. Hi ha consum de drogues toves però , de moment , no afecten a l’estada. (C17) . Fa 18 anys i està a l’espera de rebre la prestació, mentrestant des del recurs se li donen préstecs en concepte de setmanada i lloguer per seguir sostenint l’estada ( ja que no té cap ingrés) , a retornar quan cobri la prestació. (A19). Sosté la seva estada gràcies al suport econòmic de l’ASJTET i al seu bon procés formatiu des del recurs,segueix tenint un deute acumulat amb el recurs al qual no pot fer front de moment.. ABRIL HABITAT 5 (D16), En període d’adaptació i seguint el seu procés formatiu amb resultats molt ajustats . La mala influència del seu coetani ,el fa caure en el parany de les drogues toves posant en perill la seva estada. (E18), sosté la seva estada però presenta problemes en les àrees de treball educatiu ( que valorem en els ITSE) , la relació amb (F18) va a pitjor . Segueix mantenint la feina i continua el procés a l’escola d ‘adults però li costa obtenir bons resultats. Sorgeixen vells fantasmes del passat ( maltractaments paterns ), es manté estable gràcies, a la feina, l’esport i la relació amb la novia. (F18), Tot i les sospites de transgressió , manté l’estada perquè no se l’enxampa i en el curs SUMA’T li va bé. Comença però a tenir problemes amb el veí del costat. Pateix l’estigma per provenir del Centre d’acollida ( un centre amb molts problemes dins el barri) , tanmateix , tampoc i posa de la seva part per evitar-ho. La relació amb el company (E18) i amb (D16) es complicada per una bona convivència.

53

MAIG HABITAT 4 (B18) Aconsegueix la inserció laboral , li fan un contracte de 6 mesos a mitja jornada , en una perruqueria de Mataró. Segueix cobrant la prestació perquè el sou és compatible amb aquesta. La resta ,SENSE CANVIS SUBSTANCIALS EN EL PROCÉS MAIG HABITAT 5 (D16), Tot just porta dos mesos i ja ha posat en risc la seva estada per consum de “Marihuana” dins el pis ( durant la Setmana Santa , en presencia d’un suplent), resta pendent dels resultats en l’ESO i un canvi de pis ( quan hi hagi la baixa prevista per l’octubre a l’Hàbitat4) , per separar-lo del seu coetani ( F18). ( E18), El 3 de maig de 2012 és baixa voluntària, amb els diners que rep ( de la prestació i la feina) i la bona relació amb la novia, decideix anar a viure amb ella i donar per acabada la seva estada que estava sent cada cop més problemàtica a nivell de convivència amb F18 i implicació amb el recurs . (F18), Arrel de la sortida del company , sembla està més centrat en la seva formació al SUMA’T però continuen els problemes per consum de Marihuana fora del pis i per la mala influència en relació al menor . Tanmateix , la relació amb el vei , sobretot, els caps de setmana s’aguditza i es fa , gairebé , insostenible . De manera autònoma endega el procés de la renovació del seu NIE per 5 anys ( amb permís de residència i treball com a reagrupat). JUNY HABITAT 4 (C18). L’hi queden dues assignatures del 1ºcurs de GM d’auxiliar d’infermeria que recupera en la primera convocatòria de finals de juny. Està pendent de continuar el 2º curs per setembre i realitzar el període de pràctiques el novembre. (B18) i (A19), sense canvis substancials. JUNY HABITAT 5 (D16). Fa 17 anys ( D17) i aprova , a finals de juny, l’ESO gràcies al suport rebut i a l’esforç del noi en aquests darrers dos mesos. Tanmateix, segueix pendent de canvi de pis, abans que comenci el CGM de Manteniment de Vaixells, al IES Miquel Biada de Mataró , per la mala influència del company i per apropar-lo al nou IES . (F18) . Se sosté perquè està aguantant bé el curs del SUMA’T però en els altres àmbits cada cop es va complicant més la seva estada. JULIOL HABITAT 4 (C18). Comença a rebre la prestació i paga els préstecs que tenia pendents amb el recurs ( de setmanades i lloguer). Durant les vacances d’agost es quedarà al pis . Porta ja 9 mesos d’estada i no porta gairebé l’àmbit de funcionament quotidià, li costa assumir bons hàbits. ( B18) – sense canvis importants. (A19). Després de fer varis cursos ocupacionals sense obtenir la inserció laboral , a través del Programa Inserjov@ del CFP acaba trobant una feina amb contracte parcial indefinit en una empresa de serveis que treballa en el Corte Ingles de Sant Andreu de Barcelona . Comença a mantenir la seva estada però el sou no li dóna per retornar els préstecs que se li han fet des del recurs i deixa de rebre el suport econòmic de l’ASJTET .

54

JULIOL HABITAT 5 ( D17). Amb el suport d’una professora de l’IES Freta se’n va de vacances a Galícia 20 DIES . (F18) . Acaba la primera fase del Programa SUMA’T amb aparent èxit i resta a l’espera de que alguna empresa li faci el contracte de formació . Mentrestant , aconsegueix fer feines de cambrer en un bar a prop del pis , però acaba malament . Surt amb una noia menor que ell des de fa 3 mesos. AGOST HABITAT 4 (B18) treballarà tot l’agost , no tindrà vacances fins la segona quinzena de setembre. (A19) Treballarà tot l’agost a l’empresa de serveis però amb una jornada més reduïda: el volen acomiadar en temps de prova ( males estratègies empresarials) però el conserven , amb jornada i sou més reduït , perquè està fent una bona feina. (C18) Té vacances però està en procés de recerca activa de feina, sense resultats. S’ha de treure el carnet de conduir , segons PTI, però no ho fa. AGOST HABITAT 5 (D17). Retorna de vacances i es queda al pis . Està matriculat ,per començar pel setembre , el CGM de manteniment de vaixells. Sense incidències durant les vacances . (F18). Després del fiasco en el bar on havia treballat el juliol, restà a l’espera que des del programa SUMA’T l’insereixin laboralment però de moment no hi ha resultats. Es passa l’agost sense fer res però no hi ha incidències greus però la relació amb el veí , cada vegada, és més tensa. SETEMBRE HABITAT 4 (B18). Segueix inserit laboralment , pel desembre d’aquest any se li acaba el contracte de 6 mesos a la perruqueria, esperem li renovin per 6 mesos més. (A19). El 2-09-2012 és baixa voluntària . No pot seguir sostenint la seva estada econòmicament i decideix invertir els pocs diners que cobra de la feina reduïda per emancipar-se del recurs . Tanmateix, ha aprofitat bé el recurs: ha regularitzat la seva situació , cobrarà la prestació per l’atur i ha llogat una habitació en un pis de Mataró , juntament, amb el seu germà ( que havia estat , també , en el pis hàbitat4 abans que ell) i està en camí d’aconseguir el carnet de conduir. (D17). Aprofitem la plaça que deixa lliure el marroquí (A19) per fer el canvi de pis de (D17) perquè inicií el CGM des de l’Hàbitat 4 , on coneix als usuaris perquè són antics companys del CRAE. (C18). Comença el 2ºcurs del CGM d’auxiliar d’infermeria . Ha passat un estiu una mica descontrolat amb els diners de la prestació i la seva referent del PTI l’imposa 1mes sense prestació per no complir el Pla d’Estalvi. SETEMBRE HABITAT 5

55

(F18). Restem a l’espera d’alguna novetat en el Programa SUMA’T però no es produeix la inserció laboral . Tot i això , aconsegueix renovar el NIE per 5 anys més , garantint la seva regularització a nivell legal. (G17). És alta el 8-09-2011. Espanyol. Provinent del CRAE Mas Sant Jordi. Està estudiant el Batxillerat i començarà el 2ºcurs des del pis que queda a prop de l’IES Damià Campeny de Mataró. Com a menor cobrarà la setmanada de 50€, compleix el perfil per rebre la prestació amb la majoria d’edat. Coincideix durant 1 mes amb (F18). OCTUBRE HABITAT 4 (B18). SENSE CANVIS. (C18). Comença les practiques en empresa en un hospital de Granollers i més centrat en relació a l’estalvi. Quan les acabi a finals de novembre ja té un lloc de treball en una empresa d’assegurances “ Santa Lucia”, gràcies als seus contactes. (D17). Comença el CGM plenament integrat al nou pis i als companys. OCTUBRE HABITAT 5 (F18). És baixa el 3-10-2012 per expulsió. Davant la impossibilitat de la inserció laboral , la seva actitud , comportament i les dificultats per sostenir la seva estada econòmicament, ens veiem obligats a donar-lo de baixa. Se’n va a viure al barri del Rabal de Barcelona temporalment . (G17). Respira més tranquil després d’aquesta baixa perquè la relació durant el mes que van conviure no era bona . Segueix el seu procés sense dificultats , s’està adaptant força bé al funcionament del recurs. (F17). És alta 14-10-2011. Espanyol , Provinent del CRAE Mas Sant Jordi . Amic i company de G17 en el CRAE. Està cursant un CGM en manteniment d’aparells informàtics al IES Thos i Codina de Mataró. Com a menor cobrarà la setmanada de 50€, compleix el perfil per accedir a la prestació econòmica. NOVEMBRE HABITAT 4 (B18). Sense canvis segueix el seu procés. (C18).Te alguns problemes durant aquest període de pràctiques en empresa però la seva tutora del curs hi posa remei. (D17). Es detecten alguns problemes en relació al seu procés en el CGM : faltes d’assistència i resultats negatius en algunes assignatures. Ens posem a treballar educativament aquestes dificultats. NOVEMBRE HABITAT 5 (H17). És alta el 12-11-2011. Un jove d’origen Bolivià , provinent del Nucli Familiar i proposat per l’EAIA Maresme a l’ASJTET. Està estudiant , en el moment del seu ingrés, 2º de batxillerat a l’IES Vedruna de Malgrat de Mar . Molt bon estudiant , també , està fent 3º d’estudis musicals en el Conservatori de Barcelona ( Becat). Com a menor rep la setmanada de 50€ però NO compleix el perfil per accedir a la prestació , ni té la situació regularitzada amb el NIE. ( en situació excepcional administrativament). (G17) i (F17). Sense canvis en el seu procés d’adaptació al recurs i encantats de tenir un nou company , que ve a completar el recurs en quan a nombre de places. DESEMBRE HABITAT 4

56

(B18). Aconsegueix renovar el seu contracte de mitja jornada 6 mesos més a la perruqueria on està , segueix mantenint la prestació i l’estada al recurs amb normalitat. Porta 32 mesos d’estada. (C18). Aconsegueix acabar el procés de pràctiques amb èxit i obté el títol de Grau Mig com auxiliar d’infermeria . Es posa a treballar com a comercial en l’empresa d’assegurances de Santa Lucia , en procés . Comença a sortir amb una noia , més gran que ell, de manera seriosa. Porta 15 mesos d’estada (D17). Acaba el primer trimestre del CGM de manteniment de vaixells amb 4 suspensos , cobra la setmanada de 50€ per sostenir la seva estada. Comença anar a un gimnàs i a fer reforç escolar per fer minvar els aspectes problemàtics del cas. Porta 9 mesos d’estada. DESEMBRE HABITAT 5 (G17). Acaba el primer trimestre de 2º de Batxillerat , amb tot aprovat . Està plenament adaptat al recurs. Comença a sortir amb una noia del seu IES que fa 1º de batxillerat. Deixa de banda el suport psicològic que estava rebent fins ara des de que estava al CRAE. Segueix mantenint l’activitat de futbol . Rep setmanada de 50€. Porta 3 mesos d’estada. (F17). Acaba el primer trimestre del CGM d’informàtica suspenent totes les matèries: la seva actitud i comportament a classe és una mica infantil però no problemàtic el que passa és que no hi ha motivació i no té l’hàbit d’estudi . En el recurs s’adapta bé però està enganxat al mòbil i la tele. Porta d’estada 2 mesos . (H17). Acaba el trimestre amb 1 assignatura suspesa per no presentar-se a la prova ( l’ha de recuperar) però obté resultats notables en la resta. Noi de tarannà molt particular , com les circumstàncies amb les que va accedir al recurs. Para poc al pis , sempre està a munt i avall entre el conservatori ( Barna) i i l’IES Vedruna (Malgrat) . Porta 1 mes d’estada. ANALISI I CONCLUSIONS DE LA FEINA FETA DURANT EL 2012 Hem començat i acabat l’any 2012 funcionant al 100% de la capacitat en relació al nombre de places disponibles entre els dos pisos Hàbitat 4 i hàbitat 5. Només hi hagut un període de tres mesos entre juny i agost que hem treballat amb 5 joves . El perfil d’usuaris està canviant respecte anys anteriors en quan a nivell d’estudis . Aquest any 2012 s’ha passat de joves sense haver superat l’educació obligatòria , la majoria sense l’ESO, a joves que segueixen dins del sistema reglat : amb cursos de CGM i/o Batxillerat, la qual cosa celebrem perquè dóna més garanties d’èxit de cara a la inserció sociolaboral des del recurs. També es pot observar un canvi de tendència respecte l’origen ( nacionalitat d’aquest joves ) : els joves marroquins deixen de ser els estrangers amb més presencia en els pisos, per donar lloc a estrangers d’altres nacionalitats , tan diverses com de Bangladesh o de Bolívia. Encara que l’hegemonia se l’enduen els espanyols . I, en relació a la provinença d’aquests joves : el CRAE mas Sant Jordi continua sent la nostra principal font d’ingressos . Per últim, segueix mantenint-se la mateixa proporció de joves que accedeixen a la prestació econòmica i dels joves sense aquest suport , essent majoria els joves amb prestació , un fet que també celebrem , i el jove encara que no ho digui també, per les garanties que ofereix al jove alhora de sostenir i mantenir la seva estada en el recurs, a nivell econòmic i per les perspectives de treball educatiu s’allarguen dins la temporalitat que dóna el tipus de recurs : dos anys a partir dels 18 anys. Per acabar , en relació a l’edat d’ingrés , segueixen sent majoria els joves que ingressen a l’edat de 17anys i ,pel que sembla , és una tendència que anirà en augment 3.- VALORACIÓ I PROPOSTES

57

Abans de fer algunes valoracions i propostes, volem constatar que , després de 5 anys d’existència en el territori , el recurs dels Pisos Hàbitat 4 i 5 s’ha consolidat , adaptat als temps i a la conjuntura de l’època . Ha cobert amb escreix les expectatives de molts joves , sobretot, del nostre CRAE : en primer lloc a nivell residencial i en segon i últim lloc a nivell d’autonomia personal. Les tendències en relació al perfil d’usuaris que se’ns deriven ( que ja hem mencionat anteriorment) , fruit dels canvis que està patint la societat arrel de la conjuntura econòmica , política i social del moment, pot semblar incongruent però ha millorat en relació al nivell d’estudis la qual cosa ens dóna més garanties , si més no , pel que fa al grau de formació acadèmica i reglada que poden assolir els nostres usuaris des del recurs . Un fet que a llarg termini ofereix més garanties als usuaris en relació a una futura inserció laboral de qualitat. Aquesta tendència unida a la d’edat d’ingrés de 17 anys , també en augment, conjuntament amb el fet de rebre la prestació econòmica permet pensar i projectar una tasca educativa amb moltes garanties d’èxit si el jove aprofita bé les facilitats i el suport que li oferim des del recurs. A nivell d’infraestructures , els pisos són ideals per suportar l’activitat i les vivències d’aquest joves : disposen d’espais comuns prou amplis per compartir i d’estances individuals per preservar la seva intimitat. Tanmateix , a nivell de manteniment general durant l’any que ve convindria fer-hi un repàs a nivell de pintura de les parets de les parts comunes i en algunes habitacions d’ambdós pisos. Per altre banda , sobretot, al pis del C/ Altafulla convindria també fer un canvi del mobiliari de la cuina ( conserva el d’origen ) , la pica ( d’origen també) i la campana extractora ( que ha patit un mal manteniment ). Pel que fa a la resta de mobiliari , electrodomèstics d’ambdós pisos es mantenen en bon estat gràcies al manteniment general per part del usuaris i a l’ús que en fan. En relació al nivell d’organització i comunicació tant intern com extern , creiem que fins ara és adequat i efectiu el que tenim. La relació amb el referent de l’ASJTET és estable i de confiança mútua , quan hi hagut dificultats en els processos d’alguns usuaris han respòs a les nostres demandes oferint alternatives i col·laborant en la presa de decisions. La veritat és que no hi ha res a dir en aquest sentit perquè hi ha una bona entesa entre ambdues institucions , a través dels seus referents . Pel que fa als recursos econòmics, aquest cada vegada són més ajustats però suficients de moment per mantenir un bon servei. Tanmateix com ja he dit , l’any que ve a nivell de manteniment general d’ambdós pisos s’haurà de fer una petita inversió per canviar alguns elements i pintar-los de nou . El fet de treballar un educador referent per ambdós pisos amb el suport de l’equip educatiu del CRAE i el director , no és cap problema però quan hi ha una pujada de feina per gestions diverses ; resolució de conflictes entre usuaris , reunions de coordinació , elaboració d’ITSE, Memòria ... trobem a faltar la col·laboració d’un educador més perquè un educador sol no pot estar fent tantes coses a la vegada i més quan el recurs està treballant al 100% de la seva capacitat . Conscients de les dificultats per augmentar en recursos humans potser la solució són les TIC ; disposar d’un ordinador portàtil amb connexió Internet permetria fer gestions burocràtiques sense haver de desplaçar-se al despatx en cada moment . En conclusió ha estat un any treballant a plena capacitat del recurs : amb altes i baixes cada 3 o 4 mesos però hi hagut una col·laboració i implicació per part de tots: usuaris , referents educatius i institucions que han ajudat a duu a terme la nostra tasca educativa sense gaires problemes .

58

59

T14. Programa de millora dels processos i la

qualitat assistencial dels Centres de Dia

60

ÍNDEX

1 OBJECTIUS COMUNS 2012

1-1 CDSM01: FAMILIES QUE PARTICIPEN EN SESSIONS PSICOEDUCATIVES INDIVIDUALS O GRUPALS

1-2 CDSM02. PACIENTS AMB AVALUACIÓ ACTUALITZADA DE L'ESTAT FUNCIONAL

1-3 CDSM03. NOMBRE DE PACIENTS MAJORS DE 17 ANYS ATESOS AMB ESTADA SUPERIOR A 7 MESOS I AMB REGISTRE DE REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PIRR

1-4 REQUERIMENTS D'INFORMACIÓ DE LA RSB NO LLIGATS A LA PART VARIABLE DEL CONTRACTE

2

ALTRES DADES ESTADÍSTIQUES

3

DESCRIPCIÓ DELS PROGRAMES BÀSICS

3-1 PROGRAMA D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES 3-2 PROGRAMA FUNCIONAL D’ACTIVITATS SRC ADULTS 3-3 PROGRAMA FUNCIONAL D’ACTIVITATS SRC JOVES 3-4 PROGRAMES COMUNITARIS 3-5 ALTRES PROGRAMES 4

DESCRIPCIÓ DELS PROTOCOLS DE COORDINACIÓ

3-1 PROTOCOL DE DERIVACIÓ DELS USUARIS AL SRC MARESME DESDE LA XARXA DE SALUT MENTAL

3-2 PROTOCOL DE COORDINACIÓ XARXA DE SALUT MENTAL DEL MARESME

5

FORMACIÓ PERMANENT DE L’EQUIP EDUCATIU

61

1- OBJECTIUS

COMUNS 2012

62

1-1 CDSM01: FAMILIES QUE PARTICIPEN EN SESSIONS PSICOEDUCATIVES INDIVIDUALS O GRUPALS NOVES FAMÍLIES

Nº %

Nous pacients atesos les famílies o cuidadors de les quals han participat en sessions psicoeducatives individuals o grupals

15 65,22

Nombre de nous pacients atesos 23 100

0

20

40

60

80

100

Nº %

Nous pacientsatesos lesfamílies ocuidadors de lesquals han

Nombre de nouspacients atesos

63

1-2 CDSM02. PACIENTS AMB AVALUACIÓ ACTUALITZADA DE L'ESTAT FUNCIONAL AVALUACIÓ ACTUALITZADA DE L'ESTAT FUNCIONAL

Nº %

Pacients majors de 17 anys atesos amb estada superior a 3 mesos i amb registre d'avaluació actualitzada de l'estat funcional

60 85,7

Pacients majors de 17 anys atesos amb estada superior a 3 mesos

70 100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Nº %

Pacients majorsde 17 anys atesosamb estadasuperior a 3mesos i ambregistre

Pacients majorsde 17 anys atesosamb estadasuperior a 3mesos

64

1-3 CDSM03. NOMBRE DE PACIENTS MAJORS DE 17 ANYS ATESOS AMB ESTADA SUPERIOR A 7 MESOS I AMB REGISTRE DE REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PIRR Durant l’any 2012 han passat pel Servei de Rehabilitació Comunitària 43 usuaris majors de 17 anys i amb estada superior a 7 mesos. Aquest any s’han confeccionat 40 PIRRS, avaluant-se cada sis mesos. PIRRS 2012

Nº %

PIRRS REALITZATS 59 93,6 TOTAL USUARIS 63 100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Nº %

PIRRS REALITZATS

TOTAL USUARIS

65

1-4 REQUERIMENTS D'INFORMACIÓ DE LA RSB NO LLIGATS A LA PART VARIABLE DEL CONTRACTE PACIENTS ATESOS PACIENTS ATESOS N %

Alta Clínica 11 45,8 Hospitalització 2 8,3 No Vinculació/ abandonament 9 37,5 Derivació altres serveis 2 8,3 Incompliment criteris admissió 0 0 TOTAL ALTES 24 100 TOTAL PACIENTS ATESOS 76

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

N %

Alta Clínica

Hospitalització

No Vinculació/abandonament

Derivació altresserveis

Incomplimentcriteris admissió

TOTAL ALTES

TOTAL PACIENTSATESOS

66

INFORMACIÓ SOBRE LA DESCRIPCIÓ DEL DIAGNÒSTIC DELS PACIENTS DONATS D'ALTA L'ANY 2012 DEL CENTRE DE DIA DIAGNÒSTIC PERSONES ATESES DONADES D’ALTA

N %

Esquizofrènia 13 54,1 Trastorn Afectiu bipolar maníac 1 4,1 Trastorn Afectius bipolars depressiu 0 0 Trastorn Afectius bipolars mixt 1 4,1 Paranoia 2 8,3 Trastorn Depressiu/ depressió Major 1 4,1 TOC 1 4,1 Trastorn límit personalitat 0 0 Trastorn Personalitat Esquizotípica 0 0 Agorafòbia amb atac de pànic 0 0 Altres diagnòstics 4 16,6 TOTAL USUARIS ALTA

24

100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

N %

Esquizofrènia

Trastorn Afectiubipolar maníac

Trastorn Afectiusbipolars mixt

Paranoia

TrastornDepressiu/depressió MajorTOC

Altres diagnòstics

TOTAL USUARIS

2- ALTRES DADES

ESTADÍSTIQUES 2012

67

2-1 ACTIVITAT DEL CENTRE DE DIA 2012 PLACES CONCERTADES

SESSIONS CONCERTADES

SESSIONS REALITZADES

ALTES USUARIS ATESOS

35

8.645

14.828

23

76

2-2 PERSONES ATESES Nº

%

HOMES 56 73,6 DONES 20 26,3 TOTAL 76 100

0

10

20

30

40

50

60

HOMES

DONES

68

2-3- MOBILITAT DE LES PERSONES ATESES Nº DEMANDES 31 INGRESSOS 21 REINGRESSOS 2 ALTES 24

TOTAL USUARIS 76

0

10

20

30

40

50

60

70

80

DEMANDES

INGRESSOS

REINGRESSOS

ALTES

TOTAL USUARIS

69

2-4- DIAGNÒSTIC DE LES PERSONES ATESES DIAGNÒSTIC N % Esquizofrènia 35 46 Trastorn Afectiu bipolar maníac 1 1,3 Trastorn Afectius bipolars depressiu 3 3,9 Trastorn Afectius bipolars mixt 3 3,9 Paranoia 3 3,9 Trastorn Depressiu/ depressió Major 0 0 TOC 0 0 Trastorn límit personalitat 2 2,6 Trastorn Personalitat Esquizotípica 4 5,2 Agorafòbia amb atac de pànic 4 5,2 Altres diagnòstics 21 27,6 TOTAL USUARIS ALTA

76

100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

N %

Esquizofrènia


Trastorn AfectiusbipolarsdepressiuTrastorn Afectiusbipolars mixt

Paranoia

Trastorn límitpersonalitat

TrastornPersonalitatEsquizotípicaAgorafòbia ambatac de pànic

Altres diagnostics

70

2-5 EDATS DE LES PERSONES ATESES EDAT Nº % 16-22 9 11,8 23-27 8 10,5 28-32 9 11,8 33-37 10 13,1 38-42 12 15,7 43-47 9 11,8 48-52 8 10,5 53-57 6 7,8 58-62 5 6,5 + 63 0 0 TOTAL USUARIS

76

100

0

2

4

6

8

10

12

Nº

16‐22

23‐27

28‐32

33‐37

38‐42

43‐47

48‐52

53‐57

58‐62

63

71

2-6 LLOC RESIDÈNCIA LOCALITAT Nº % Mataró 62 81 Argentona 4 5,2 Arenys de Mar 2 2,6 Sant Pol 1 1,3 Premià Mar 1 1,3 Llavaneres 1 1,3 Montgat 1 1,3 Caldes d’Estrac 2 2,6 Dosrius 1 1,3 Sant Vicenç Montalt 1 1,3 TOTAL USUARIS 76 100

0

10

20

30

40

50

60

70

Nº

Mataró

Argentona

Arenys de Mar

Sant Pol

Premià de Mar

Montgat

Llavaneres

Caldes Estr

Sant Vicenç Montalt

Dosrius

72

2-7 SITUACIÓ DE CONVIVÈNCIA FAMILIAR DELS USUARIS Nº % Viuen amb pares 41 53,9 Viuen amb Company/ya 9 11,8 Viuen amb germans 2 25 Viuen sols 19 2,6 Viuen a Llars/Residència 5 6,5 TOTAL USUARIS 76 100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Nº

Viuen amb pares

Viuen ambCompany/ya

Viuen amb germans

Viuen sols

Viuen aLlars/Residència

TOTAL USUARIS

73

2-8 NOMBRE DE PACIENTS QUE UTILITZEN RECURSOS COMUNITARIS/TOTAL DE PACIENTS ATESOS RECURS COMUNITARI Nº % Alterarte 15 24 Radio 5 8 Comunitari Individual 24 38 Llibre Actiu 11 17 TOTAL USUARIS QUE UTILITZEN RECURSOS COMUNITÀRIS

31

49

TOTAL USUARIS ADULTS 63 100

0

10

20

30

40

50

60

70

Nº

Alterarte

Radio

ComunitariIndividual

LLibre Actiu

TOTAL USUARISQUE UTILITZENRECURSOSCOMUNITÀRIS

TOTAL USUARISADULTS

74

Àrea de Salut Mental

Centre de Formació i Prevenció

4 2 2012

3- DESCRIPCIÓ DELS

PROGRAMES BÀSICS DEL

CENTRE DE DIA MATARÓ

75

3-1 PROGRAMA D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES Els familiars dels malalts amb Trastorns Mentals Severs (TMS), les persones que pateixen i viuen l’angoixa quotidiana de tenir un malalt a casa, necessiten molt sovint un suport continuat i un aprenentatge del que és la malaltia, que els ajudi a conviure-hi amb ella. Sovint les famílies se senten sobrecarregades, com a únic suport pels seus malalts, sense que se les atengui i se les ajudi amb recursos adaptats a les seves necessitats per alleugerir la càrrega i la pressió emocional a què es veuen sotmeses. És important el suport i la contenció a les famílies per tal de fer-les participants del procés de canvi del familiar malalt, així com per poder mantenir o recuperar els vincles familiars que, sovint, han anat quedant malmesos pel procés deteriorant que la malaltia comporta. Les necessitats dels malalts i de les seves famílies són complexes i estan marcades per una alta dependència. Això comporta una sobrecàrrega per la família i un fort impacte en tot el grup familiar, modificant , inclòs, la seva dinàmica quotidiana ( aïllament, abandó d'activitats laborals, aparició de problemes psicològics, manca d’atenció a la pròpia salut física, desestructuració familiar...) L'orientació, la sensibilització, la informació, i el suport continuat en el procés d’integració, normalització i rehabilitació dels seus familiars malalts són els objectius generals del treball amb les famílies en el Centre de Dia. Els programes d’atenció a les famílies contemplen intervencions de caire individual i grupal, orientades a donar informació, a establir estratègies de col.laboració i d'elaboració de conflictes i a oferir contenció emocional. Les tasques d'intervenció amb les famílies i les coordinacions necessàries estan a càrrec del treballador social del Centre de Dia. El treballador social , com un element més dins l'equip i des de la seva disciplina, aporta les eines necessàries per a la consecució dels objectius del recurs: contenció, rehabilitació i reinserció comunitària dels usuaris amb trastorns mentals severs. Es pretén ajudar a aquests usuaris a reintegrar-se a la comunitat i millorar el seu funcionament psicosocial, cercant una millora en la seva qualitat de vida i en la del seu entorn ( la família ). Les entrevistes amb els usuaris i/o familiars són les eines de treball dels professionals del Centre de Dia per tal d’aconseguir els objectius pautats als Programes de suport familiar i al Programa Individualitzat de Rehabilitació i Reinserció (PIRR ) de cada persona atesa. Els programes que realitzem amb les famílies són: Programa d'Acollida i de Vinculació al SRC Programes Psicoeducatius: Programes de Seguiment i Suport unifamiliars Programes de Grups de famílies

76

PROGRAMA D’ ACOLLIDA I DE VINCULACIÓ AL SRC Entrevistes amb l’usuari i la família per tal d'orientar , informar sobre els recursos del servei i tramitar les sol·licituds. Recolzar la demanda de l’usuari i la família per tal d'implicar a la família en el procés de canvi del seu familiar malalt. Realitzar el Diagnòstic Social: exploració i avaluació sòciofamiliar (coneixement de la dinàmica familiar, informació rebuda dels serveis, expectatives respecte del servei, vivència de la malaltia, implicació en el procés rehabilitador, etc. ) i valoració de l'adequació al SRC. Anàlisi i detecció de les situacions de risc i necessitats socials individuals, grupals i familiars (de caire econòmic, laboral, educatius, emocional, sanitari, lúdic... ) Recolzament i suport a la família durant el període de " llista d'espera " Afavorir el procés de vinculació dels usuaris al SRC. PROGRAMES PSICOEDUCATIUS Programes Psicoeducatius i de suport a la prevenció de recaigudes emocionals per part dels familiars i millora de la qualitat de vida de l’usuari i de la seva família. L’objectiu d’aquest programa és educar els familiars i els malalts en un estil de vida més saludable per als dos en el procés de rehabilitació i integració social per mitjà del coneixement dels factors de protecció i risc. Els objectius d’aquesta iniciativa són reduir l’aïllament que pateixen les famílies dels malalts mentals, afavorir les actituds d’acceptació de la malaltia per part de la família, conscienciar el malalt de la pròpia malaltia aprenent a afrontar-la, augmentar els coneixements i habilitats del pacient i la seva família en el maneig de la malaltia, incrementar la protecció del malalt mental garantint una millor qualitat de vida, i afavorir la independència i l’autonomia dels malalts mentals propiciant-ne la incorporació a activitats comunitàries normalitzades. El model psicoeducatiu comporta una aliança terapèutica que promogui una relació de treball amb el pacient i la seva família, una informació de la malaltia i del tractament, una continuïtat en el tractament i vinculació institucional i una tasca per fomentar un ambient familiar, laboral i social apropiat. Seguiment i Suport Unifamiliars Seguiment i Suport als pares dels usuaris Aproximació amb les famílies per tal de proporcionar informació específica sobre la malaltia i entrenament en tècniques per a afrontar el problema Donar contenció i suport en tot allò que comporta la malaltia mental. Aconseguir la millora del nivell de qualitat de vida de la família Estructurar una relació de treball amb l’usuari i/o família en funció de les necessitats detectades. Fomentar la informació i l'assessorament a les famílies Facilitar l’expressió de conflictes i la comunicació entre familiars. Ajudar a establir vincles i/o recuperar els vincles perduts. Ajudar a la família a assimilar els canvis i afavorir els processos de socialització. Donar suport i afavorir els processos formatius i/o laborals. Promoure la rehabilitació i reinserció social i/o laboral dels usuaris Promoure l'autonomia de l’usuari de manera que la persona no necessiti ajuda o necessiti el mínim suport possible.

77

Prevenir recaigudes dins de la malaltia. Orientar a les famílies a la utilització de la xarxa sanitària especialitzada. Prevenir situacions disfuncionals o patològiques. Utilitzar els recursos interns i externs de la persona per tal que pugui treure'n el màxim profit per a la resolució dels seus problemes. Determinar els casos susceptibles de ser atesos per altres serveis ( serveis socials, atenció domiciliària, etc. ) Afavorir i promoure la participació de les famílies a les Associacions de Famílies de malalts mentals de la nostra comarca. Fer el seguiment i avaluar el procés d'intervenció. Aconseguir millorar el procés de rehabilitació del familiar malalt. Seguiment i Suport als germans i/o companys dels usuaris Són els germans dels usuaris que és fan càrrec d’acompanyar-los en el procés assistencial i els hi donen suport en moments puntuals. Aquests germans no conviuen amb ells i mantenen una relació de suport i contenció en assumptes de la vida quotidiana. No hi ha una relació continuada amb ells, però si que estan disposats a col•laborar amb les diferents institucions per tal d’aconseguir la millora de la qualitat de vida del malalt. Diferenciem els programes ja que ni els sentiments ni la implicació de les persones és la mateixa. Bàsicament pretenem : Fomentar la informació i l'assessorament de la malaltia mental a les persones que ho demanin. Aconseguir que tinguin el SRC com a punt de referència per tal d’establir la comunicació necessària. Facilitar l’expressió de conflictes i la comunicació entre familiars. Ajudar a establir vincles i/o recuperar els vincles perduts. Promoure l'autonomia de l’usuari de manera que la persona no necessiti ajuda o necessiti el mínim suport possible, potenciar al màxim les seves capacitats. Informar sobre els diferents recursos i serveis comunitaris. Programes de Seguiment i Suport a Grups de famílies: El treball social grupal és un procés d’atenció adreçat al grup de famílies a partir de la detecció de dificultats col.lectives. El treball en grup permet interrelacionar persones amb una mateixa problemàtica, aprendre de l'altre, escoltar, evitar l'aïllament, etc. A banda d'això, complementa la intervenció individual i facilita posar en contacte els recursos i les potencialitats de cadascú. Amb el treball social grupal amb les famílies dels usuaris del SRC s'orienta a: Aconseguir la millora del nivell de qualitat de vida de tots els membres familiars. Oferir un espai on abocar angoixes. Potencial la comunicació i l'intercanvi amb altres persones que comparteixen la mateixa problemàtica (les famílies es donen un recolzament mutu, intercanvien informacions i orientacions des de perspectives diferents de problemes comuns) Trobar solucions als problemes comuns. Ajudar a contenir el patiment. Evitar l'aïllament. Ampliar i millorar la xarxa relacional, contra la sobrecàrrega emocional que pateixen. Prevenir l'aparició de patologia mental en altres membres de la família. Potenciar l'ús que fan les famílies dels recursos comunitaris.

78

Potenciar la corresponsabilitat en el tractament de la malaltia mental. Aclarir processos d'ajuda. Detectar necessitats col·lectives. Promoure l'autoajuda. Fomentar l'associacionisme de les famílies per tal de facilitar la connexió amb la comunitat, donar presencia pública a la problemàtica de la malaltia mental i constituir un marc legal estructurat per les relacions d'ajuda mútua. Programa Psicoeducatiu de Tractament Social Amb el funcionament d'aquest grup pretenem afavorir i facilitar que les pròpies famílies, a nivell grupal, busquin i trobin solucions als diferents problemes socials comuns que pateixen relacionats amb la malaltia mental , per ta d'aconseguir la millora del nivell de qualitat de vida de tots els membres familiars. Els problemes que es tracten en el grup tenen a veure amb el patiment per la convivència i la relació que mantenen en el dia a dia amb els seus fills i amb la resta dels membres familiars: Inactivitat i passivitat dels fills a l'hora de fer coses a la llar. Dificultats que tenen ,generalment les mares, perquè el marit i els fills acceptin, s'impliquin i entenguin els problemes que comporten la malaltia. Manca d'autonomia dels fills. Manca d'autonomia dels pares. Alta dependència familiar. Sobrecàrrega emocional. Desconeixement dels límits de la pròpia malaltia i xantatge emocional dels fills. Manca d'hàbits b àsics en els fills ( higiene, alimentació…) Dificultats amb la xarxa professional especialitzada perquè se'ls atengui adequadament en situacions esporàdiques de crisis: que cal fer quan el fill es mostra agressiu a casa?, que es pot fer si no vol anar a visitar-se enlloc? hem de denunciar-lo tal i com ens diuen els psiquiatres i la policia?, etc. Questions legals: disminucions i incapacitacions. Preocupació pel futur dels fills malalts: que passarà quan nosaltres no ens podrem fer càrrec d'ells ? s'ocuparan els seus germans ? , etc. Metodologia: Grup de 10 mares del SRC Són trobades quinquennals de 1 hora i 1/2 de duració. És un grup obert. En cada trobada dos o tres participants exposen els problemes que volen tractar. És el propi grup el que proposa diferents solucions als problemes plantejats. Les persones que han plantejat el problema és comprometen a posar en marxa les diferents solucions proposades i a la següent trobada de grup tenen que exposar com ha funcionat l'intent de solució. Portat per la Treballadora Social del SRC. Grup de Trobada Per tal de potenciar la participació, la comunicació i la relació entre les persones ateses, els seus familiars i els professionals del Centre de Dia.

79

Es tracta d'oferir un espai al conjunt de famílies a on es puguin trobar, parlar i treballar els aspectes més positius de la relació que mantenen amb els seus familiars amb trastorns mentals severs i els professionals del centre, espai creiem diferenciat al d'un centre de salut mental, sense crear pretensions de formalitzar ni un grup, ni un grup terapèutic ni un lloc de catarsi de la malaltia mental. Justament el que pretenem és que la malaltia mental de les persones ateses no sigui l'objectiu prioritari d'aquest espai de trobada conjunta. El programa s'ha elaborat degut a la demanda de diferents famílies a poder participar/ajudar d'una manera activa al procés de rehabilitació i socialització de les persones que atenem al Centre de Dia i la dinàmica del propi centre a treballar la família com a eina clau en tot aquest procés. Activitats: la nostra proposta passa per fer unes trobades amb les persones ateses, les famílies i els professionals del centre a on es visqui la relació entre tots d'una manera festiva, un tant informal i sense l'enquadrament d'un despatx o d'un centre de salut mental, a on es pugui establir un diàleg i una participació conjunta. Les activitats que proposades són molt variades i estem molt atents a les demandes de les persones ateses i llurs familiars: Celebració de dinars col•lectius. Xerrades i/o conferències de diferents professionals sobre diversos temes (es podria buscar alguna ponència relacionada amb la salut mental si hi ha demanda per part de les persones ateses). Organització de partits esportius. Lectura de la memòria del SRC. L’Avaluació dels Programes de Treball Familiar està concretada pels factors qualitatius (existència dels objectius en els diferents programes) i en factors quantitatius, a nivell de percentatges en les sessions dels programes. 3-1-1 AVALUACIÓ PROGRAMA D’ ACOLLIDA I DE VINCULACIÓ AL CD MATARÓ: Hem treballat amb 31 demandes d’usuaris al SRC. De les demandes realitzades:

- 21 han estat ingressos nous. - 2 han estat reingressos. - 3 han iniciat el procés d’ingrés i no han continuat - 5 no han iniciat el procés d’ingrés

80

Ingressos nous

Reingressos

Inicien i nocontinuen

No inicien

Dels 23 ingressos, 15 usuaris i llurs famílies han participat en aquest programa, 8 usuaris no compten amb l’acompanyament de la família. D’aquest 23 ingressos, 2 usuaris ja havien estat antigament en el SRC Mataró , i 21 usuaris, no coneixien el servei. Hem realitzat entrevistes conjuntes amb els 15 usuaris i les seves famílies per tal d'orientar, informar sobre els diferents recursos i serveis del nostre Centre i tramitar les sol·licituds d'ingrés. Amb els 8 usuaris que han vingut sols també s’han realitzat entrevistes per tal d’informar-los sobre els recursos i serveis del Centre. El 100% de les famílies que han acompanyat als usuaris han recolzat la demanda de rehabilitació i reinserció que ofereix el Centre. Hem realitzat 15 ingressos al SRC amb signatura de pactes per part de l’usuari, la família, el Director Tècnic de l’Àrea de Salut Mental i l’assistent social del CFP (43,4%) i 13 ingressos amb signatura de pactes amb l’usuari i el Director Tècnic de l’Àrea de Salut Mental (56%). Hem realitzat trucades telefòniques a les famílies per tal de :

- posar-nos d’acord amb les dates i horaris de les entrevistes. - concretar les entrevistes amb els usuaris. - agilitzar el procés d’ingrés i vinculació.

En quant als objectius que preteníem, hem aconseguit: Realitzar el Diagnòstic Social: exploració i avaluació sòciofamiliar (coneixement de la dinàmica familiar, informació rebuda dels serveis, expectatives respecte del servei, vivència de la malaltia, implicació en el procés rehabilitador, etc.) i valoració de l'adequació al Servei de Rehabilitació Comunitària. Hem realitzat 23 diagnòstics socials per tal de poder oferir un Pla de Treball adequat a les necessitats individuals dels usuaris i facilitar la confecció dels PIRRS. Anàlisi i detecció de les situacions de risc i necessitats socials individuals, grupals i familiars ( de caire econòmic, laboral, educatius, emocional, sanitari, lúdic... ) S’han detectat les situacions de risc i les necessitats de les persones. A partir d’aquesta detecció, es confecciona el PIRR, adequant-lo a la realitat de cada usuari.

81

Afavorir el procés de vinculació dels usuaris al Servei de Rehabilitació Comunitària. Tot aquest procés, afavoreix la vinculació de l’usuari i la seva família al nostre servei de rehabilitació. 3- 1-2 PROGRAMES PSICOEDUCATIUS UNIFAMILIARS SRC MATARÓ FAMÍLIES ATESES 2012 Nº % Nº Famílies sessions psicoeducatives grupals 10 20

Nª Famílies sessions psicoeducatives unifamiliar 35 70 TOTAL USUARIS AMB FAMÍLIA 50 65,7 TOTAL USUARIS 76 100

0

20

40

60

80

100

Nº %

Nº Famíliessessionspsicoeducativesgrupals

Nª Famíliessessionspsicoeducativesunifamiliar

TOTAL USUARISAMB FAMÍLIA

TOTAL USUARIS

Avaluació Programa de Seguiment i Suport a les famílies (pares) Hem realitzat el Programa de Seguiment i Suport amb 30 famílies. L'acceptació del programa per part de les famílies és bona i estan ben disposats a col·laborar. Es mostren contents que assisteixen al SRC i en general manifesten estar més tranquils . El sol fet que els fills estiguin realitzant una activitat diària els descarrega emocionalment i poden pensar i realitzar altres activitats. També és cert que amb el programa PIRR que es realitza al SRC, els usuaris solen estar tranquils i més actius. La família ho nota , ho expressa i aquest fet els ajuda a estar ells també millor. Malgrat això, alguns viuen amb molta angoixa la malaltia mental. Be perquè fa poc temps de la primera crisis i no entenen res de la malaltia mental, no accepten la seva situació, tenen depressió, el fill es mostra molt agressiu amb ells i no saben que tenen que fer, etc. D'altres, que ja porten més temps amb la malaltia, ho suporten amb més tranquil·litat i resignació. Han estat més informats, han assistit a tallers de l'esquizofrènia, no hi ha violència al domicili, etc. Els hi continua costant molt l’acceptació de les capacitats, en general, dels seus fills. Des del SRC treballem diferents programes per l’autonomia dels usuaris , especialment en tot allò

82

que té a veure amb la vida quotidiana ( sanitat, salut, alimentació, diners, relacions socials, treball....). Els pares continuen protegint-los molt, situació que dificulta l’autonomia dels fills. En general creiem que amb el treball conjunt de suport i seguiment familiar i la assistència dels usuaris al Centre, les famílies han millorat el nivell de qualitat de vida de tots els seus membres, objectiu general que preteníem a l'hora de realitzar el programa familiar. Avaluació Programa de Seguiment i Suport als germans, companys i/ o fills Hem realitzat aquest programa amb 5 persones. Hem treballat amb 5 companys dels usuaris de SRC. Tots ells estan casats i alguns tenen fills ja grans. Plantegen problemes de relació amb els seus companys. Manifesten dificultats en quant a la continuïtat de la relació, a la passivitat, a la falta de motivació i a la demanda constant d’atenció que rep del company. Així i tot no es plantegen la separació i/o finalització del matrimoni. Malgrat la dificultat de treball, entenen molt be la malaltia mental i intenten conviure de la millor manera possible amb ella i la majoria estan recolzats pels fills. Acostumen a ser persones que mantenen una bona relació amb els seus companys i els acompanyen en el procés assistencial. Estan com a punt de referència tan per les institucions com pels seus familiars malalts. Creiem que és important possibilitar la màxima relació amb ells ja que acostumen a ser les persones claus a l’hora d’acompanyar als seus familiars en el procés de la malaltia mental ( des de la vida quotidiana a un recurs a llarg termini) La valoració que fem en general és molt bona, ja que al contrari que amb el treball que fem amb els pares, els companys potencien les seves capacitats possibilitant així una major autonomia i una millora en la seva qualitat de vida. 3-1-3 PROGRAMES DE GRUPS DE FAMÍLIES SRC MATARÓ I BURRIAC Programa Psicoeducatiu de Tractament Social Han participat 9 mares. La mitjana del grup de mares és de 50 anys. Hem començat el grup al mes de gener del 2012 i l’hem finalitzat al desembre 2012 Han estat 10 sessions realitzades . L’assistència ha estat bona. S’han anat incorporant 4 persones al grup i hem tingut 2 altes . Preteníem afavorir i facilitar que les famílies busquessin i trobessin solucions als diferents problemes socials comuns que pateixen. Creiem que hem aconseguit aquest objectiu perquè les famílies han anat treballant els problemes de relació i de convivència relacionats amb la malaltia mental i el grup ha trobat diferents solucions als problemes comuns. Hem establert les normes del grup:

Avisar a l'Assistent Social quan no es pugui assistir al grup. Ha de ser un grup obert. Ha d'haver discreció i confidencialitat. Ha d'haver respecte pels altres. No es pot fumar ni tenir els mòbils encesos.

83

Hem establert el calendari : 1 er dilluns de cada mes de les 15,30 hores a les 17 hores Els temes que han anat sortint i s'han treballat han estat:

La dificultat de les mares per treballar l’autonomia dels fills. La dificultat del “dia a dia” La crisis actual i el futur. El suïcidi, la mort en general Necessitat d'un descans familiar. Incapacitacions i disminucions. Recursos d’habitatge Medicacions i tractaments Questions legals Fundacions tutelars

Hi ha un bon ambient en el grup i les mares se senten integrades al grup. En general creiem que hem aconseguit una millora en el nivell de qualitat de vida de les persones que hem atès. Les mares senten que participen de manera activa en un espai diferenciat pensat per elles. Estan integrades, poden abocar angoixes i al mateix temps el grup ajuda a contenir el patiment.

84

3-2 PROGRAMA FUNCIONAL D’ACTIVITATS ADULTS: 63 USUARIS

Nom de l’activitat / programa Nombre usuaris/any

(percentatge) Periodicitat

BON DIA 43 ( 68 %) Dilluns,

dimarts,dimecres, divendres

PREVENCIÓ DE RECAIGUDES 44 ( 70 %) Dilluns i dimarts en

grups diferents

TALLER COGNITIU

45 ( 71 %)

Dilluns i dimarts en grups diferents

BIBLIOTECA. Equipament

comunitari “Biblioteca Pompeu Fabra”

15 ( 24 %) Dimarts

EXPRESSIÓ CORPORAL

15 ( 24 %)

Dimarts

MUSICOTERAPIA 17 ( 27 %) Dimecres

INFORMÀTICA

11 ( 17 %) Dimecres

JOCS D’ATENCIÓ 23 ( 36 %)

Dimecres

REVISTA 12 ( 19 %) Dijous

HABILITATS QUOTIDIANES 33 ( 52 %) Divendres

TALLER DE MÚSICA 18 ( 28 %) Divendres

BON DIA La reunió de Bon Dia és la primera activitat del dia on els educadors i els usuaris del SRC es troben. És un espai d’ acollida i participació on circula la paraula i cadascú expressa lliurement les seves inquietuds, angoixes, dubtes; o bé posa en comú qüestions del dia a dia. També s’utilitza aquest espai per ubicar-nos tots plegats en les activitats diàries. Ens permet començar el dia atorgant importància a la paraula. Un dia a la setmana s’inclou l’assemblea, on es poden tractar temes d’interès individual i del grup envers al funcionament del servei . Són els propis usuaris que preparen i resolen l’ordre del dia referent a diferents temes: propostes d’activitats, preguntes , peticions,

85

suggeriments, incidències, propostes de millora... Per altre banda, l’equip professional també utilitzem l’assemblea per introduir tot tipus d’informacions. Objectius:

Promoure un espai adequat que permeti l’expressió d’ allò que preocupa diàriament, i facilitar l’aportació de propostes i suggeriments envers al nostre servei.

Valoració: El Bon Dia, a diferència de les altres activitats, es realitza diàriament (excepte dijous). Ens facilita poder planificar la nostra tasca diària en funció de l’estat general del grup i dels usuaris en particular. Considerem de gran valor l’ espai de l’assemblea , ja que els permet adoptar un paper protagonista i actiu. Contribueix a reforçar el sentiment de pertinença al servei i els ofereix una bona oportunitat per aportar propostes noves i valoracions fent us de la paraula tot sentint-se escoltats. Hi ha participat un total de 43 usuaris. PREVENCIÓ DE RECAIGUDES Quan l´ usuari està atent als canvis en el seu estat clínic i els sap comunicar als professionals de la salut, una intervenció a temps pot evitar un episodi agut de la malaltia. Entenem que adoptar aquesta posició enfront el diagnòstic afavoreix la seva qualitat de vida. Objectius:

Treballar l´ acceptació i consciència de la pròpia malaltia. Proporcionar eines per poder organitzar la vida quotidiana de forma saludable i amb

la màxima autonomia possible. Fomentar que l´ usuari que pateix una malaltia mental es converteixi en participant

actiu del seu propi procés de tractament i actuï per evitar recaure. Facilitar recursos i potenciar habilitats per tal d´ incrementar l´ autocontrol i la

capacitat de maniobra en moments que auguren una possible crisi. Mantenir l´ estabilitat de l´ usuari en el temps i reduir el risc de d’hospitalització.

Valoració: En aquesta activitat es crea un marc òptim per tal que els usuaris puguin debatre i exposar els seus dubtes i neguits entorn la vivència del TMS. Valorem que els participants es maneguen millor amb els seus símptomes i tenen més sensació de control sobre la malaltia. En alguns cassos, s´ han anticipat possibles descompensacions. Aquest espai esdevé molt bona eina de treball perquè ens permet detectar riscos i actuar en conseqüència. El contingut que sorgeix ens resulta molt útil a l´ hora d´ elaborar els PIRRS i de portar el cas a supervisió o a les reunions amb el CSM. Hi ha participat 44 persones. TALLER COGNITIU Totes les situacions diàries requereixen l´ ús de diferents processos cognitius bàsics. Els pacients amb trastorns mentals desenvolupen diferents alteracions cognitives que dificulten les activitats de cada dia. Amb aquesta activitat pretenem treballar i exercitar les diferents

86

àrees cognitives per tal de mantenir aquelles habilitats conservades i d´ alentir l’envelliment cerebral. Es treballa amb tres grups diferents, en funció del nivell i capacitats de cadascú. L´ objectiu de tenir tres grups és intentar donar resposta a determinades necessitats, tenint en compte les habilitats conservades i aquelles que necessiten ser treballades. En el grup B es treballa per tal d’aconseguir un manteniment i un mínim de treball cognitiu en pacients que presenten un deteriorament important degut a la malaltia. Grup adreçat a persones amb un deteriorament cognitiu greu. En el grup A podem aprofundir en diferents àrees i treballar l´ agilitat i elasticitat mental. En aquest grup encara hi ha molts aprenentatges conservats però que necessiten l´ entrenament i pràctica. Grup adreçat a persones amb un deteriorament cognitiu moderat. En el grup C es treballa amb diferents metodologies, tant individual, petits grups i/o grups grans, procurant vincular els aspectes cognitius amb situacions més quotidianes. Es tracta d´ un grup adreçat a persones amb un deteriorament cognitiu moderat-lleu. Objectius:

Pal·liar el deteriorament del sistema nerviós, degut a efectes de la pròpia malaltia mental, efectes secundaris de la medicació.

Donar recursos i estratègies cognitives que puguin ser utilitzades en situacions de la vida diària.

Mantenir i ampliar les diferents habilitats cognitives que intervenen en el procés d’aprenentatge: comprensió, llenguatge, percepció, memòria, etc.

Valoració: Aquesta activitat és molt valorada pels usuaris, ja que treballa aspectes que ells mateixos troben afectats. El fet de poder tenir tres grups diferenciats permet treballar de manera més personalitzada, atenent a les diferents necessitats dels usuaris. Per cada grup s´ utilitza material específic que pretén incentivar la curiositat i les ganes de superar-se a un mateix. Hi ha participat 45 usuaris. BIBLIOTECA - Pompeu Fabra La intenció d’aquesta activitat és apropar la cultura i l’art als nostres usuaris, fent servir un recurs comunitari com és la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. Cada primer dimarts del mes fem l´ acompanyament als “Contes en veu alta” que promou la biblioteca, on es comparteix un relat que tracta un tema diferent i es fa una petita discussió i intercanvi d´ opinions. Objectius:

Estimular i fomentar el gust per la lectura. Treballar de manera conjunta amb la biblioteca per tal d’apropar-la als usuaris i

conèixer el funcionament i les múltiples opcions que ens ofereix el servei.

Valoració: Després del conte o relat, els usuaris utilitzen els serveis que ofereix la biblioteca i que a ells mateixos els interessa (música, diaris, revistes i llibres, pel·lícules, etc), amb acompanyament de l’educador.

87

La biblioteca és un recurs comunitari freqüentat per molts dels nostres usuaris que durant la setmana l´ aprofiten i hi van de forma autònoma, sense dependre de cap acompanyament per part dels educadors. Hi ha participat un total de 15 usuaris. EXPRESSIÓ CORPORAL L’expressió corporal implica el moviment amb el propòsit d'afavorir els processos d'aprenentatge, estructurar l'esquema corporal, construir una apropiada imatge de sí mateix, millorar la comunicació i desenvolupar la creativitat. Les estratègies pel seu aprenentatge es basen en el joc, la improvisació, l'experimentació i la reflexió. Aquest processos són els que es posen en joc per desenvolupar la creativitat expressiva aplicada a qualsevol dels llenguatges.

L’activitat es porta a terme a les sales del SRC per una monitora experta en expressió corporal. Les sessions s’inicien amb moviments dirigits per poc a poc entrar en un treball més expressiu i lliure, tenint en compte les següents consideracions: • Centre de gravetat: La posició de la pelvis defineix un bon estirament de la columna vertebral.

•La presa de consciència de l ‘eix és fonamental per percebre una bona postura dempeus.

• Línies de les cames i els braços. Moviment i col·locació de l’esquena ( torsió, flexió-extensió, lateralització) i articulacions

• Diferents plans. Diferents direccions. La mirada. Coordinació i equilibri.

Objectiu : Aconseguir l’equilibri psicofísic augmentant la consciència del propi cos i d'un mateix. Introducció de moviments expressius i lliures.

Valoració: Enguany s’ha pogut fer un treball més acurat en relació als objectius de l’any passat i els moviments han agafat més força i fluïdesa. Han pogut explorar més els propis moviments amb els braços, movent-se en diferents direccions i plans, pujant i baixant . Pel que fa a l’escolta d’un mateix i de les seves dificultats, ha costat a uns més que altres, tot i que han pogut posar en paraules les seves sensacions corporals.

S’ha introduït un espai de reflexió del treball que permet escriure i fer un recull de com se senten, per compartir-ho amb el grup abans del tancament de la sessió.

Es destaca la participació de tots i la constància del grup, amb molt poques faltes d’assistència.

Hi ha participat 15 usuaris.

MUSICOTERÀPIA S’utilitza la música com un recurs que permet desenvolupar una branca creativa i sempre diferent, per poder abordar un procés de construcció subjectiva i permetre estimular l’evocació dels records, pensaments, emocions,sentiments i de les imatges. Enguany hem incorporat un nou element en cada sessió, que ha consistit en aportar una consigna temàtica de caràcter obert a fi d’estimular la participació.

88

Objectius:

Potenciar la concentració en la música i afavorir la capacitat evocadora de cadascú, per poder expressar amb paraules allò que s’ha viscut durant l’escolta musical.

Aprendre a escoltar i ser escoltat.

Valoració: Mostrar amb paraules, escrits, dibuixos, etc. allò que esdevé amb l’escolta de la música, els facilita una bona estona de concentració i veiem com en moltes ocasions redueix l’ansietat que pateixen. La consigna ha facilitat que no només es limitin a l’escolta musical i que puguin expressar més coses. Continuen amb una assistència molt regular i alguns col·laboren amb aportació de música adient, pròpia o demanada a la Biblioteca. Hi ha participat 17 usuaris. TALLER D’INFORMÀTICA Actualment la informàtica forma part de la vida quotidiana i juga un paper fonamental en molts àmbits, esdevenint una porta oberta a la comunicació i a la recerca i transmissió d’informació. Aquest taller d’iniciació programat des del SRC ofereix , un any més, la seva participació a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el coneixement d’aquesta eina. El seu procés d´ aprenentatge ens permet treballar diverses habilitats cognitives. Es pretén que es puguin beneficiar de la informàtica per qüestions personals i també en activitats del SRC, com la revista i altres. Objectius:

Aprendre les principals funcions i eines del programa Microsoft Word. Prendre destresa amb el teclat i el ratolí. Aprendre a utilitzar Internet i cercar coses d’interès i utilitat en la nostra vida

quotidiana.

Valoració: S’ha continuat fent el taller a les instal·lacions de les nostres oficines, amb la col·laboració de la mateixa professional d’administració, durant una hora i mitja setmanal. Destaquen molt els avenços de tots respecte a l’agilitat que van assolint amb el teclat, el ratolí i la retenció del nous conceptes. Els participants en aquest taller compleixen molt bé amb el compromís d’assistència, puntualitat i participació. Intenten no fer coincidir les visites mèdiques amb l’hora de l’activitat per poder seguir amb el temari sense perdre’s cap explicació. Estem valorant la possibilitat de crear un altre grup amb un nivell més avançat, ja que tenim algun usuari que hi està interessat. Hi ha participat un total de 11 usuaris. JOCS D’ATENCIÓ Es tracta d´ una activitat intel·lectual de grup. El fet de donar-li una presentació lúdica permet treballar molts aspectes del PIRR de forma amena i divertida. Objectius:

89

Aprendre a defensar l´ argument d’ un mateix, raonant i justificant el nostre punt de vista davant la resta de companys, reconèixer els propis errors i acceptar els èxits dels altres.

Aprendre a seleccionar la informació rellevant i distingir les idees clau. Romandre al dia de l´ actualitat i incorporar certa “cultura general”.

Valoració: Fent una comparativa de cada participant en el temps es pot apreciar certa evolució a nivell de cultura general i d´ assertivitat. En aquest espai, on també hi té cabuda l´ humor i l´ acudit, molts dels usuaris que hi formen part han incrementat la seva agilitat mental i han pogut desenvolupar més el llenguatge metafòric, aspecte que sovint es veu malmès per la simptomatologia pròpia de la malaltia. Enguany han participat 23 persones. REVISTA En aquesta activitat setmanal es treballa l´ expressió a partir de la escriptura i la creació d´ escrits i articles que conformen la revista. La revista “Joglar” està composada per diferents seccions, creades a partir dels interessos dels propis usuaris. La revista té un format de bloc, la qual cosa suposa desenvolupar unes habilitats i coneixements informàtics per part dels usuaris que hi participen.

Objectius: Desenvolupar diferents capacitats: la expressió literària, la imaginació i capacitat

creativa. Utilitzar la revista com a canal de comunicació per vincular-se a la comunitat. Millorar l´ escriptura i ortografia, utilitzant eines informàtiques.

Valoració: Fem una bona valoració del procés que cadascú dels participants ha fent enguany. La escriptura és una manera d´ expressió, en alguns casos comprovem que quasi bé és l´ única forma en que poden expressar opinions, emocions i el seu món interior. S´ ha incorporat una activitat de escriptura creativa una vegada al mes, per tal d´ estimular la creativitat i la imaginació, separada de la tasca més específica d´ escriure articles. Aquest espai ha sigut ben valorat pels usuaris. Aquesta activitat comporta treball en equip de manera constant. Cadascú aporta els seus coneixements, ajudant als altres. Cada participant pot aportar alguna cosa diferent al grup i això dona cohesió grupal i sensació de pertinença. Es poden apreciar canvis i avenços en les produccions escrites, com ara l´ ortografia, puntuació, lèxic i sintaxi. S’ha treballat en el muntatge de l´ Anuari 2012 i, un any més, s’ha entregat a la Xarxa Nacional de Biblioteques i per tant està exposada en la nostra biblioteca Pompeu Fabra. Aquest tercer anuari imprès, ha estat treballat pels usuaris participants. L´ anuari serveix per treballar diverses àrees i també per fer una síntesi i tancament de l´ any. Durant aquest any hi ha participat 12 persones. HABILITATS QUOTIDIANES

90

Es tracta d´ un espai de grup on setmanalment abordem un tema relacionat amb els coneixements i habilitats que fan del dia a dia quelcom més fàcil. L´ activitat aquest any s´ ha dividit en diferents àrees temàtiques: Taller de cuina: es fa una vegada al mes. Es treballen diverses habilitats com ara la manipulació dels aliments, fer la compra del que es necessita per cuinar tenint en compte la qualitat i el preu dels productes, cuinar seguint una recepta, conèixer diferents estris de cuina, etc. Taller de resolució de conflictes: a partir d’un taller de quatre hores que ens va oferir el Servei de Mediació Ciutadana de l’ajuntament de Mataró, va sorgir la necessitat de continuar tractant aquests temes donat el gran interès observat. S’ha fet una activitat mensual sobre el tractament de problemes i conflictes que afecten de forma quotidiana o esporàdica. D’una forma pràctica i senzilla s’han abordat situacions diferents introduint tècniques, fórmules i instruments útils per abordar la gestió i resolució de situacions concretes. Autonomia personal: es treballen altres aspectes que fan a la autonomia dels usuaris, com ara tasques domèstiques, coneixement dels recursos a la ciutat, habilitats socials, etc. Aquest apartat es treballa de manera individual o en petits grups i després es deixa una estona per poder fer una posada en comú entre tots. Es fan servir fitxes, material audiovisual, etc. Sessions de fusteria: es van fer fins al mes de juliol. Objectiu:

Potenciar els nivells d’autonomia i recursos personals sobre qüestions comunitàries, domèstiques, socials i sanitàries, així com en la gestió i resolució de conflictes.

Valoració: Aquest any dins d’aquesta activitat hem treballat diferents àrees que formen part de l’autonomia personal, incorporant algunes novetats. El fet d´ establir un taller de cuina mensual ha estat molt ben valorat pels usuaris. La majoria d´ ells no cuinen a casa o ho fan molt esporàdicament. Trobem que es poden treballar moltes coses, des de com escollir els productes al supermercat, com tallar una verdura, com organitzar-se en grup per fer una recepta, etc. S´ han treballat principalment receptes per fer al microones. Les sessions al taller de fusta han estat un èxit per la majoria dels usuaris, han tingut l´ oportunitat d´ apropar-se a un ofici i de posar en pràctica diverses habilitats, tant cognitives com manuals. L´ autonomia personal és una de les àrees que més es veu afectada per la malaltia i els efectes de la medicació. Costa que els usuaris puguin fer canvis, però ells mateixos veuen de molta utilitat el fet d´ activar aquelles habilitats que abans tenien o desenvolupar-ne de noves. Tant el fet de fer diferents coses cada divendres, com de treballar en petits grups, dona peu a que l´ activitat sigui dinàmica i participativa. Activitats fetes amb col·laboració de recursos i serveis comunitaris:

Taller de conservació i manipulació d´ aliments (Servei de Salut Pública i Consum del Ajuntament de Mataró)

91

Bus de la Fundació Alícia, exposició itinerant per tota Catalunya de ciència i alimentació. Visita guiada.

Taller de resolució de conflictes feta en dues sessions (Servei de Mediació Ciutadana del ajuntament a donar un taller de resolució de conflictes)

Sortida a jugar a bitlles catalanes Sessió amb material de la Caixa “Expressart” (Museu MACBA) Sortida Mercat Plaça de Cuba Sortida per fer el Taller “renovables a casa” (Casa Capell)

Amb aquestes activitats es pretén treballar diferents temes d´ interès. Però sobre tot potenciar el coneixement dels recursos que tenim a la ciutat. Hi ha participat 33 usuaris. TALLER DE MÚSICA En el taller hi té cabuda la música en totes les seves formes. La música permet desenvolupar sense esforç algunes capacitats afectades per la malaltia, com seguir un ritme i una seqüència (en aquest cas melòdica), coordinar moviments, exercitar l´ evocació, atenció i memòria, etc. La música, al fomentar l’expressió i la interacció grupal, esdevé una bona eina de socialització. Objectiu:

Descobrir el plaer que pot suscitar la música i desenvolupar la sensibilitat musical.

Valoració: La col·laboració del grup, cada cop més cohesionat, fa que aquesta activitat sigui de les menys dirigides del programa funcional. Està permès moure’s per l´ espai amb llibertat així com cantar, ballar, tocar instruments...Els membres que tenen coneixements i habilitats informàtiques han agafat la responsabilitat d´ encarregar - se dels aspectes tècnics, PC, projector, TV, WIFI, DVD... la resta, s´ hi fixa i van aprenent, sovint per poder gaudir dels avantatges d´ Internet a casa o en altres llocs. Al llarg de l’any hi ha participat 18 usuaris.

92

3-3 PROGRAMA FUNCIONAL D’ACTIVITATS SRC JOVES I ADOLESCENTS: 13 Joves

NOM DE L’ACTIVITAT / PROGRAMANOMBRE USUARIS/ANY

(PERCENTATGE) PERIODICITAT

ESPORT. Es realitza a l’equipament comunitari del Pavelló d’Esports

Teresa Maria Roca. 12 (92%) Dilluns

INTEGRACIÓ SOCIAL

4 (31%) Dimarts

TECNOLOGIA

9 (69%) Dimarts

HABILITATS QUOTIDIANES

13 (100%) Dimecres

TÈCNIQUES DE RECERCA DE FEINA

5 (38%) Dijous

ART.Ø 7 (54%) Divendres

ESPAI ÒMNIA. Es realitza a l’equipament comunitari Centre Cívic

Els Molins 8 (62%) Divendres

INTEGRACIÓ SOCIAL L’activitat ha seguit el seu recorregut el primer període del 2012 amb els objectius establerts.

Objectiu General: Conèixer, valorar i utilitzar els recursos que ofereix la comunitat que són a l’abast de les persones que formen part del servei, sent conscients de la necessitat de la seva utilització per l’assoliment del propi procés de rehabilitació. Valoració: Amb la proposta de realitzar un lipdup els usuaris han dut a terme activitats paral·leles que els han proporcionat coneixement de l’entorn, de recursos comunitaris i que ha fomentat el treball en equip. Així les activitats realitzades han estat de planificació i proposta de rodatge; conèixer i tramitar els permisos necessaris per al futur rodatge, elaboració d’un guió; fer arribar la proposta a diferents col·lectius participats (entre els que destaca el Grupo Bongo Botrako). Un dels fets més destacables ha estat la visita que el grup de joves ha fet a la Universitat de Barcelona, on els alumnes d’Educació Social, amb el suport del claustre de professors, van ensenyar les instal·lacions del Campus Mundet als nois i noies del grup de joves i els van

93

obrir la possibilitat de pensar en realitzar en un futur estudis universitaris o no. La contrapartida fou la proposta dels nostres joves a que els alumnes participin al lipdup. Proposta acceptada de bon gran per part de l’alumnat. Lamentablement el lipdup no es va arribar a realitzar la que la cohesió del grup no era la suficient per un projecte d’aquestes característiques. Tanmateix destaquem com a fet molt positiu les activitats paral·leles que se’n van derivar. L’equip educatiu proposa en reunió d’equip realitzar una nova activitat substituint Integració Social que pugui adaptar-se millor a les necessitats del grup. L’activitat proposada i acceptada és “Tecnologia”. En aquesta activitat hi ha participat 4 persones. TECNOLOGIA Aquest 2012 els integrants al Grup de joves han iniciat la nova activitat de tecnologia. La proposta permet un treball de caire més manual i a la vegada pràctic que fomenta el coneixement d’aspectes relacionats amb activitats de la vida diària (bricolatge, electricitat..) Els participants duen a terme un treball que tot i ser grupal, els proporciona un espai més individualitzat i introspectiu mentre duen a terme el projecte proposat pel tècnic. L’espai on es realitza és el taller de fusteria del CFP al polígon industrial del Pla d’en Boet de Mataró, els dimarts de les 11:00 a les 13:00h. Objectiu general: Conèixer els elements elementals de la tecnologia aplicats al treball en fusta, així com descobrir els principis del treball en un entorn professionalitzat. Valoració: En els mesos que s’està realitzant l’activitat de tecnologia, la resposta per part dels usuaris la podem visualitzar des de dos punts de vista: grupal i individual. A nivell grupal la participació ha estat inferior a la desitjada per l’equip educatiu, ja que la presència dels joves no ha estat constant. Les explicacions a aquest fet pensem que rauen en el fet que les activitats de matí sempre suposen un esforç afegit als nois, als quals costa llevar-se. Cal tenir en compte a més, que la ubicació del taller no és la més idònia ja que queda lluny del transport públic i cal caminar una bona estona fins arribar-hi. A nivell individual sí que destaquem la implicació de cadascun dels nois en les jornades que hi ha participat. El treball de creativitat promou una capacitat de concentració i de dedicació per part dels professionals (educador i tècnic de taller) que els joves agraeixen i perceben de forma molt positiva. Destacar també la satisfacció que els suposa cadascun dels treballs acabats que poden emportar-se a casa. En els mesos han après tècniques de marcatge, tall, dibuix, pintura... Els treballs realitzats han estat peces d’encaix, una guardiola, una làmpada, un rellotge... En aquesta activitat hi ha participat 9 usuaris.

TALLER TÈCNIQUES DE RECERCA DE FEINA El taller de Tècniques de Recerca de Feina aporta l’acompanyament al projecte professional mitjançant el pla d’inserció laboral que planifica el desenvolupament de les competències que cal assolir per superar els factors de la ocupabilitat que condicionen la inserció laboral i la consolidació d’aquesta. Objectius generals:

94

Aconseguir que les persones participants s’impliquin en la seva trajectòria professional.

Millorar la capacitat d’inserció laboral dels joves en situació de risc d’exclusió social.

Valoració: La valoració general ha estat positiva, dels/les 6 joves que han passat per l’activitat hi han hagut 3 que han iniciat un itinerari formatiu. Un d’ells ha iniciat formació reglada a una escola d’adults de Mataró i dos d’ells han iniciat un curs de Formació Ocupacional al Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró. Dels 3 joves restants, es va valorar en les entrevistes inicials que, encara no estaven preparats ni per la incorporació al mercat laboral ni per iniciar un itinerari formatiu. Amb un d’ells es pacta tornar a fer una valoració passats els 6 mesos. Es manifesta la necessitat d’un suport continuat, doncs constantment els/les joves es troben en situacions d’inseguretat davant el món laboral, l’ inici i/o consolidació d’un itinerari formatiu. La metodologia adoptada en el taller ens ha permès un diagnòstic de la ocupabilitat de cada usuari, així com un anàlisis desglossat de quins són els factors crítics que intervenen. El resultat d’aquest anàlisis en ha permès establir amb cada jove el seu Pla d’inserció i seguiment. S’ha incidit en tot moment en la responsabilització personal de cada jove vers el seu procés, potenciant la seva autonomia i presa de decisions per evitar la dependència futura. ESPORT L’activitat física i l’esport, esdevé un bon mitjà perquè els joves amb TMG puguin expressar-se. És ben sabut que, la pràctica de l’exercici físic moderat, es relaciona amb la reducció dels símptomes d’ansietat i contribueix a apaivagar la simptomatologia negativa que es pugui presentar en aquest col·lectiu. Objectius:

Permetre alliberar tensions individuals dins uns paràmetres preestablerts i una normativa pactada.

Anticipar possibles riscos que acostumen a sorgir al llarg del temps en aquesta població: prevenir el deteriorament físic associat a l’evolució de la malaltia (l’alentiment psicomotor); afrontar la tendència a deixar de tenir cura d’un mateix, que com sabem, s’accentua durant el transcurs de la mateixa.

Valoració: Com sempre, destaquem en positiu el fet que s´ hagi incentivat l’ activitat psicomotriu i els moviments espontanis per contrarestar la sedentarietat, les activitats “de pantalla” i els hàbits tòxics. Arrel d´ aquí s´ han dut a terme vàries sortides relacionades amb el bàsquet i el futbol. Vam fer una visita al Camp Nou i vàrem veure un partit de la Copa del Rei, a banda hem participat en dos campionats de bàsquet 3 x3. El grup que ha guanyat en cohesió s´ organitza sense el nostre acompanyament per practicar l´ esport en les seves estones d´ oci, com ara els caps de setmana. Aquesta activitat és molt adequada per aquelles persones que els hi costa comunicar-se verbalment però que en canvi es poden expressar millor en el terreny de joc. En aquest sentit, s´ han donat molts avenços a nivell individual. D´ altra banda, s´ ha pogut treballar el tema del “ control de la impulsivitat” . La majoria d´ ells, s´ han fet responsables de la seva pròpia conducta dins l´ espai de joc.

95

El fet que aquesta activitat es dugui a terme fora del propi espai del centre, propicia que d´ una forma més distesa, i en un equipament de la ciutat, es fomenti l´ experiència de grup i es reforci l´ autoestima dels seus integrants. Hi ha participat 12 joves. HABILITATS QUOTIDIANES Aquesta activitat, l’entenem com un mitjà per la rehabilitació psicosocial que ens permet incidir i treballar les habilitats en torn a l´ autonomia personal i a les habilitats socials. Els usuaris que hi participen són joves que fa molt poc han experimentat situacions difícils que encara no poden entendre i que ha interromput la seva vida diària. La majoria d´ ells han viscut poques situacions que puguin valorar com satisfactòries i això fa que es posin en un lloc passiu i de poca motivació de cara a la seva rehabilitació. Per tot això i per tal de poder incidir en la seva autonomia personal, primer s´ ha de poder estimular la cohesió grupal, la confiança i motivació per tal de que puguin pensar i desitjar coses pel seu futur. Objectius generals:

Millorar la seva motivació per actuar en el seu entorn, aconseguint un major equilibri emocional. Proporcionar eines per tal de que puguin agafar més responsabilitat pel que fa el seu propi benestar.

Recuperar, desenvolupar i/o mantenir habilitats necessàries per millorar la independència i la capacitat per poder resoldre situacions de la vida quotidiana.

Desenvolupar habilitats socials per tal de poder establir i/o millorar les relacions interpersonals.

Valoració: Durant aquest any s’han treballat especialment aquestes àrees:

‐ Estigma i efectes emocionals de la malaltia ‐ Habilitats socials ‐ Cohesió i treball en grup ‐ Resolució de conflictes ‐ Habilitats domèstiques (cura de la roba, bugada, cuina, etc) ‐ Coneixements de la ciutat i els seus recursos ‐ Prevenció del foc a casa

Hem fet les següents sortides i tallers:

‐ Taller sobre manipulació i conservació dels aliments a casa, donat pel servei de Consum de l´ Ajuntament de Mataró.

‐ Xerrada en el Sidral (punt d´ informació jove) sobre els diferents recursos que existeixen per joves a la ciutat.

‐ Taller de cuina a l´ SRC. ‐ Sortida a Plaça Santa Anna, autobús del Programa de Prevenció de Drogues:

“Parlem de Drogues” ‐ Mòdul de cinc sessions a St Miquel de Mata: cuina de l´ hort i plantes

aromàtiques. Visita al centre especial de treball “La klosca”.

96

La valoració aquest any és positiva, s´ ha pogut treballar diverses temàtiques importants per ells i han tingut una bona assistència. Després de l´ estiu vam rebre nous usuaris amb particularitats i necessitats diferents. Podem corroborar un procés positiu, com ara alguns han tornat a estudiar i activar la part més ocupacional i/o laboral. Aquest espai ofereix un lloc on ells poden parlar de les seves preocupacions i això ens permet poder fer un recull de necessitats però també informació sobre el seu estat general i poder intervenir i reaccionar a temps quan algú es desestabilitza. Hi ha participat 13 persones. ART Ø. PROGRAMA D’ART I NOVES TECNOLOGIES Les noves tecnologies són una eina per comunicar-se i aprendre a través de l’art. Es presenta aquest programa com un recurs per buscar motivacions i remarcar l’ús pedagògic de les noves tecnologies i l’art. La societat canvia, i canvia la manera de pensar i de comunicar-se, i hem d’aprendre a utilitzar les eines que ens ofereix per al desenvolupament en una societat de la informació. Aquest Programa es temporalitza en forma de mòduls que tenen una durada aproximada de dos mesos. S’utilitza el recurs del Servei de Rehabilitació comunitària a Camí de la Geganta, entre altres, durant 2 hores a la setmana, de 11h a 13h. Per optimitzar recursos s’utilitza material del Programa Alterarte i ordinadors del SRC. Objectius generals

Conèixer els recursos dels que es disposa amb les noves tecnologies, i aprendre a manipular-los.

Dominar correctament les eines. Incentivar la manipulació dels ordinadors com a eina per crear i integrar-se en la

comunitat. Entendre l’art d’una altra manera i aprendre a utilitzar els recursos que tenim el dia a

dia per crear noves formes artístiques. Utilitzar l’art com a via per a crear una identitat i reforçar la pròpia personalitat. Formació dels recursos personals per a una millora de l’autoestima.

Valoració: Hem realitzat els següents tallers:

Entendre i crear una animació en Stop Motion. Entendre les bases de la fotografia i crear una càmera de fotos; taller de fusteria

(cadascú va fer la seva pròpia càmera de fotos) taller de revelat de fotos amb la col·laboració de l’Espai Nag, Barcelona.

Aprendre a utilitzar programes de retoc d’imatges. L’activitat es valora molt positiva; els usuaris que han participat han pogut desenvolupar la seva part creativa mitjançant les noves tecnologies, i han pogut entendre aspectes que aquestes inclouen. També han conegut espais de la comunitat on poden ampliar els seus coneixements artístics. Donem per finalitzats els mòduls al juliol de 2012. Han participat un total de 7 persones. ESPAI ÒMNIA

97

Es crea un espai en el que disposem d’ordinadors connectats a Internet, on poder desenvolupar el coneixement sobre les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació); aquestes agrupen els elements i les tècniques usades en el tractament i la transmissió de la informació; principalment la informàtica, Internet i les telecomunicacions. Les noves tecnologies són una eina per comunicar-se i aprendre, i ens ofereixen instruments que ens donen llibertat, coneixements i faciliten la comprensió mútua.. Es presenta aquest programa com un recurs per buscar motivacions i remarcar l’ús pedagògic de les noves tecnologies. La societat canvia, i canvia la manera de pensar i de comunicar-se, i hem d’aprendre a utilitzar les eines que ens ofereix per al desenvolupament en una societat de la informació. S’utilitza el recurs del Punt Òmnia al Centre Cívic Molins, Mataró, durant 2 hores a la setmana, de 11h a 13h. Allà disposem d’ordinadors i recursos pedagògics que ofereix el Punt Òmnia.

Objectius:

Promoure la prevenció dels problemes d’inadaptació social a través de les xarxes i integrant-se en el grup.

Promoure la relació amb els itineraris de formació no reglada on-line. Conèixer els recursos dels que es disposa amb les noves tecnologies, i aprendre a

manipular-los. Dominar correctament les eines. Incentivar la manipulació dels ordinadors com a eina per crear i integrar-se en la

comunitat. Entendre les noves tecnologies d’una altra manera i aprendre a utilitzar els recursos

que tenim per a desenvolupar les pròpies habilitats. Utilitzar les noves tecnologies com a via per a crear una identitat i reforçar la pròpia

personalitat. Formació dels recursos personals per a una millora de l’autoestima.

Valoració: L’activitat es valora molt positivament; els usuaris que han participat han pogut disposar d’un espai on integrar-se amb el grup, compartir aficions i gustos relacionats amb les noves tecnologies; jocs on-line, música, xarxes socials, etc. Arrel de la creació el setembre de 2012 d’aquest espai lúdico-formatiu, ells han proposat activitats que els interessaria fer, per exemple taller de fang. L’evolució de l’activitat es regeix pels interessos dels propis usuaris. Han participat un total de 8 persones.

98

3-4 PROGRAMES COMUNITARIS

PROGRAMA COMUNITARI ALTERARTE. Es realitza en

equipament comunitari “Can Xalant” , “Museu Bassat” i altres espais.

15 ( 24 %) + 23 usuaris externs al

SRC

Dijous i al llarg de l’any activitats i

exposicions puntuals

PROGRAMA COMUNITARI RADIO. Es realitza al SRC, equipament

comunitari “Mataró Ràdio” i altres espasis

5 ( 8 %) Dimarts i altres dies

puntuals

PROGRAMA COMUNITARI INDIVIDUAL. Concursos, cursos,

voluntariats... Es realitza a diferents espais comunitaris

24 ( 38 %) Durant tot l’any

PROGRAMA COMUNITARI “LLIBRE ACTIU”. Es realitza al local del CFP al barri de Cirera. Mataró

11 ( 17 %) Dimarts, dimecres, dijous, divendres

TOTAL D’USUARIS QUE HAN PARTICIPAT EN PROGRAMES

COMUNITARIS 31 ( 49 %)

El treball que es realitza dins els programes comunitaris és per definició primordial alhora d’ aconseguir la inserció comunitària de les persones amb TMS. Per tal de poder-lo fer efectiu s’han de crear línies d’interacció entre la comunitat i les persones que atenem, tant individual com grupalment, alhora que s’han de crear programes específics. Aquests possibiliten el trencar amb situacions d’aïllament i d’invisibilitat del nostre col·lectiu i al mateix temps trenquem els estereotips que es tenen sobre les persones amb TMS. Per aconseguir aquest ambiciós objectiu, cal un ampli coneixement de l’àmbit territorial i el seu món associatiu per part de l’equip d’intervenció : associacions de veïns, serveis culturals, centres cívics, casals, ràdios locals, centres de solidaritat i mediambientals, etc. És fonamental intervenir també sobre i a la comunitat de referència dels usuaris. La rehabilitació es planteja no tan sols com una recuperació d’habilitats sinó també com un procés de millora de la qualitat de vida, de les capacitats de la persona a través de facilitar-li el suport adient que li permeti una millor adaptació a l’entorn i oferint-li oportunitats que impliquin canvis en la persona i l’entorn. Cal disposar d’una oferta diversificada de serveis i tenir un accés als recursos que ofereix la comunitat, per tal d’ atendre als usuaris amb diferents tipus de necessitats i graus de vinculació. La inserció social pretén una “ocupació” amb un valor de satisfacció personal i reconeixement social que doni alternatives a les necessitats dels nostres usuaris. La rehabilitació psicosocial de les persones amb TMS va més enllà de l’estada a un SRC . No es pot centrar únicament en intervencions sobre l’individuo, sinó que també s’ha d’incloure intervencions sobre l’entorn, per aconseguir objectius com ara:

Evitar la cronicitat.

99

Afavorir la inclusió social. Afavorir la inserció a la comunitat.

És necessari un suport individualitzat per aconseguir la integració dels nostres usuaris degut en part a les greus dificultats que pateixen en la resolució de les necessitats socials degut: Al alt índex de fracàs. Necessitat d’un suport continuat. Manca de col·laboració Arrelament dels estereotips en la comunitat Mancances d’alternatives i recursos de suport Predisposició al rebuig d’atenció a les persones amb TMS. Des del SRC es porten a terme tot un seguit de Programes Comunitaris: 1- Programa Comunitari Artístic Alterarte 2- Programa Individual Comunitari. 3- Programa Comunitari Ràdio Pati Interior 4- Programa Comunitari Llibre Actiu En total hi ha participat 31 usuaris, cosa que suposa el 49% del total dels usuaris , tenint en compte que un mateix usuari ha pogut realitzar diverses activitats i/o pot estar inclòs en diversos programes. PROGRAMA COMUNITARI ARTÍSTIC AlterArte El Programa AlterArte és un programa d’inserció comunitària adreçat a persones amb malaltia mental. L’activitat del programa es realitza durant tot l’any, principalment a la sala cedida pel Centre d’Art i Pensament Contemporani de Mataró. També aprofitem els nombrosos recursos que la comunitat ens ofereix com: galeries d’art, centres cívics, bars culturals, museus i artistes col·laboradors. Es realitzen activitats relacionades amb l’art, tallers monogràfics, exposicions visites culturals, etc. A partir de setembre hem iniciat una col·laboració amb la Col·lecció Bassat (Nau Gaudí); creant un programa artístic, educatiu i comunitari per a la Salut Mental, obert a usuaris de tots els serveis, i estructurat en càpsules temàtiques centrades en les obres i els artistes que formen part de l’exposició del Museu Bassat del període 80-89. Es treballen les tècniques concretes que utilitza l’artista de la obra en la que ens centrem i s’introdueix als usuaris en el context històric per poder entendre l’obra, a partir de material que disposa el Museu. Aquesta activitat es realitza dins la Nau Gaudí de Mataró i es fan intervencions a espais concrets de la ciutat de Mataró. Objectius:

Facilitar l’entrada a l’ intercanvi social de manera que la producció artística de l’usuari sigui reconeguda a la societat mitjançant l’exposició, venda i publicitat de la seva creació.

Entendre l’art català en el seu context, explicat pel propi artista. Aprendre, conèixer i perfeccionar noves tècniques artístiques, utilitzant també nous materials

i fomentant l’ús de diversos suports artístics. Per això cal obrir el programa al màxim possible a la comunitat, artistes col·laboradors, etc.

Utilitzar l’art com a via per a crear una identitat col·lectiva. Formació dels recursos personals per a una millora de l’autoestima. Conèixer els recursos que la comunitat ofereix, i aprendre a utilitzar-los.

100

Incentivar la manipulació de l’art coma via per crear i integrar-se en la comunitat. Sensibilitzar mitjançant les intervencions en la comunitat.

Valoració: Al final de cada càpsula es passen unes enquestes a tots els usuaris que han participat. Es fan reunions periòdiques de l’equip amb la direcció del museu i les educadores d’altres serveis. S’han realitzat les següents exposicions:

‐ Febrer. Exposició individual al bar ‘el Públic’. Mataró ‐ Abril. Exposició col·lectiva al vestíbul de l’Hospital del Mar, a Barcelona. ‐ Octubre. Exposició col·lectiva al vestíbul de la Fundació Hospital, en col·laboració amb la

Mostra d’Art Social de Mataró. ‐ Desembre. Exposició col·lectiva a Can Xalant, Mataró

Les activitats efectuades són:

‐ Des del Programa AlterArte, s’ha facilitat tant l’espai com el material i s’han fet les gestions per participar en varis concursos (Espot, Macedònia, , Josep Escobar de còmic, Marxa per la Salut Mental, CPB Agustí Semir, Xarxart, Inspiracions...)

‐ Durant tot l’any i organitzat per trimestres, hi ha una participació constant en el Projecte Susoespai. Això inclou, coordinació dinàmica del taller, assistència a reunions de l’equip d’educadors, acompanyament puntual dels usuaris que participen, col·laboració amb escrit per llibre recull d’experiències ‘Com batega un museu’.

‐ Gener. Col·laboració amb el CRAE de Mataró realitzant un mural, promovent el treball en equip i la temporalització d’un projecte.

‐ Setembre -octubre. Col·laboració amb el col·lectiu taller d’idees en la Mostra d’art Social de Mataró.

‐ Març. Visita- taller a la Nau Gaudí Col·lecció Bassat, ‘A Bassat hi creixen paisatges’, amb la conseqüent activitat sobre paisatge imaginari.

‐ Abril. Visita- taller a la Nau Gaudí Col·lecció Bassat, ‘Caminant pel paisatge’, amb la conseqüent activitat sobre paisatge en collage a tres dimensions.

‐ Abril. Col·laboració amb el projecte Zona Intrusa; acollim als alumnes dins el nostre taller http://zonaintrusa2.pbworks.com.

‐ Maig. Visita guiada a la col·lecció MACBA. ‐ Juny. Visita a l’exposició col·lectiva Alterarte de l’Hospital del Mar, a Barcelona. ‐ Juny. Visita guiada a l’exposició Goya, llums i ombres. Obra Social ‘La Caixa’, Cosmo Caixa. ‐ Juliol. Visita guiada a l’exposició ‘Mar de fons’ al Museu Ca l’Arenas. ‐ Juliol. Visita comentada museu i taller artistes, espai Premiart. ‐ De Juliol fins al desembre hem començat la col·laboració amb la Col·lecció Bassat i l’entitat

Antequem (gestió del patrimoni cultural). Visites a museus:

Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona, MNAC Nau Gaudí, Col.lecció Bassat Can Palauet a Mataró Museu MACBA Museu municipal de Mataró Museu Ca l’Arenas a Mataró Obra Social ‘La Caixa’, Cosmo Caixa, Barcelona

101

Espai Premiart, a Premià de Mar

Es fa un seguiment individual amb l’usuari dels seus interessos, vinculació al Programa i evolució de la obra que realitza cadascun d’ells. Arrel del treball individual fet , hi ha una evolució. S’ha motivat als usuaris a realitzar exposicions individuals. Així doncs hi ha alguns que han organitzat exposicions pel seu compte. Aconseguim, així, un dels objectius primordials del Programa. Cada cop hi ha més usuaris interessats i valorem molt positivament d’interès i compromís dels que ja estan vinculats. Cal destacar la complexitat del programa per la diversificació de tècniques artístiques. Gràcies a això, han desenvolupat formes de percepció, de pensament i de comprensió diferents i han augmentant les seves habilitats. Per adequar-se a les noves capacitats de percepció i de comprensió s’han d’integrar les noves tecnologies. El Programa AlterArte s’ha convertit en un referent per a altres serveis de la Xarxa de Salut Mental a l’hora de participar en els monogràfics i posar a l’abast de tothom l’experiència de treballar un dia amb un artista o dins d’un museu. S’ha de tenir en compte tot el material que és necessari per a realitzar l’activitat plàstica cada setmana, i en els tallers en concret amb els artistes; així com la remuneració que han rebut alguns artistes per la feina que han fet. Han participat un total de 50 persones, 15 usuaris del SRC Maresme, 23 usuaris d’altres serveis, i 12 col·laboradors i artistes. PROGRAMA INDIVIDUAL COMUNITARI El PROGRAMA COMUNITARI INDIVIDUAL és un programa que pretén assolir la integració social plena de l’usuari al seu entorn, alhora que sensibilitzar a la comunitat sobre la necessitat d’inclusió dels malalts mentals. Va dirigit a totes les persones ateses al Servei de Rehabilitació Comunitària que fan demanda expressa d’incloure’ls en el programa. Objectiu General: Millorar la qualitat de vida dels nostres usuaris, fent–los partícips de totes aquelles activitats que proporcionen els recursos i serveis de la comunitat. Procurant així, afavorir la integració dels usuaris en la societat. Alhora que es treballa per a sensibilitzar i Informar sobre el fenomen de la malaltia mental. Valoració: Aquest any la participació al Programa Comunitari Individual ha estat de 23 usuaris. Cal destacar que una mateixa persona pot haver participat en més d’una activitat (cursos, tallers, voluntariat). La valoració general d’ aquest any es força positiva. S’ han incrementat les participacions en les activitats d’ inserció comunitària de llarga durada cosa que suposa una major implicació i indubtablement una major integració dels usuaris als diferents recursos comunitaris. Assenyalar també com a molt positiva la transició feta a l’ activitat de Piscina, que ha passat de ser una activitat dirigida des de el Centre, a ser un recurs comunitari més, cosa que ha suposat un important increment d’ usuaris que ara aprofiten el recurs com un ciutadà més. Per últim remarcar que per la tipologia dels nostres usuaris, s’ ha de valorar positivament els esforços per començar, i sobretot per a mantenir, activitats fora del que anomenen Xarxa de Salut Mental, com les que mostrem a continuació. Quadre d’activitats d’inserció comunitària puntuals :

102

ACTIVITAT RECURS COMUNITARI POBLACIÓ USUARIS

II Torneig de Bàsquet Inclusiu 3×3 Secció Esportiva FECAFAMM-ADEMM-Fòrum Salut Mental

Barcelona 1

VII Jocs Florals de la Xarxa de salut Mental 2012

Centre d’ Higiene Mental les Corts

Barcelona 2

XIV Edició del Premi a la Creativitat Artística Agustí de Semir - Conxa Millán” 2012

Fundació S.M. CPB Barcelona 10

I Concurs Literari Jordi Pujiula Centre de Salut Mental del

Ripollès Ripoll 3

Concurs “Talents’12” Centre de Dia AREP Barcelona 2

“IV Mataró camina per l’Alzheimer”

EPMA Solidària, l’Associació de Familiars d’Alzheimer del

Maresme, l “Pocs i Bons”, “Maimakansu”

Mataró 1

Cartell Dia Mundial Salut Mental Associació DARUMA

Fundacio LAR Granollers 8

Quadre d’activitats d’inserció comunitària de llarga durada: TIPUS ENTITAT POBLACIÓ USUARIS Curs Apple Premium Reseller Mataró 1 Cultural Associació de Veïns de Cirera, secció festes Mataró 1 Esportiva Club Esportiu Futbol Mataró Mataró 1 Curs Autoescola Mataró Mataró 1 Esportiva El Sorrall Mataró 5 Curs Centro Esfera Mataró 1 Curs Aules d’ Extensió Universitària per a la Gent Gran Arenys Mar 1 Curs Esplai de la Gent Gran del Centre Cultural Calisay Arenys Mar 1 Curs Universitat Nacional de Educació a Distància Santa

Coloma 1

Soci Associació Horts Urbans Bon Recés Mataró 1 Curs Acadèmia de Costura Ca la Mercè Mataró 1 Curs Centre Cívic de Cerdanyola Mataró 1 Curs Grup Independent de Teatre de Mataró Mataró 1 Curs Centre de Normalització Lingüística Mataró 1 Cursos Centre Formació Permanent Tres Roques Mataró 1 Curs Perfeccionament de Pintura Mataró 1 Voluntari Llar Pla d’en Boet Mataró 1

103

PROGRAMA RÀDIO PATI INTERIOR El SRC Maresme pren part de la programació de Mataró Radio dins el projecte d’entitats participatives a la comunitat, amb l’ Espai “PATI INTERIOR”, formant part de la graella de programació de Mataró Radio, de caire municipal. La freqüència de gravació i emissió és mensual, tenint l’espai radiofònic una durada de 40 a 50 minuts. La metodologia a seguir son reunions setmanals amb l’educador a una sala del Centre per a perfilar el guió de cada programa. D’aquestes sessions anem configurant el programa i preparant-nos per a la següent gravació. Pactem continguts i repartim les responsabilitats necessàries per a portar a bon port la gravació que es realitza un cop al mes, segons ens marca el calendari consensuat amb l’emissora. Cada usuari es fa càrrec de la seva secció de manera individual i porta aquest treball al grup, per que entre tots puguin aportar idees per a arrodonir-lo. Doncs al final es tracta de realitzar un programa radiofònic en equip. Aquest any hem tingut com a meta realitzar a cada programa una entrevista ja sigui al estudi o bé per telèfon. Aquesta tècnica radiofònica es la que més dificultats presenta doncs sempre s’ ha de deixar espai per a l’ improvisació, s’ ha d’ escoltar al interlocutor i saber adaptar-te a les seves respostes. Objectius generals Afavorir el compromís i la focalització en pós d’uns objectius concrets, de caire comunitari. Fomentar la interrelació grupal. Possibilitar el desenvolupament de les capacitats comunicatives . Desenvolupar les habilitats socials i personals. Aprendre que la consecució final d’un objectiu depèn d’una dinàmica grupal en la que cada membre té el seu pes específic. Valoració: Hem observat, al llarg del desenvolupament de les sessions, una consolidació en les capacitats comunicatives dels usuaris, en la seva implicació i motivació envers el programa i en el resultat final de les gravacions. També hem observat una millora en la facilitat en que l’usuari es relaciona amb la comunitat a partir d’un objectiu de consecució a curt i mig termini. En aquest programa han participat 5 usuaris. PROGRAMA LLIBRE ACTIU Llibre Actiu es una activitat que fomenta la cultura a través de l’ intercanvi de llibres. Es un espai que pretén donar una segona vida a tots aquells llibres que per algun motiu o altre en quedat en desús . Objectiu: Es una activitat bidireccional, per un cantó, afavorim la integració dels nostres usuaris a partir d’ unes tasques a realitzar per a tal d’ oferir al públic un servei de qualitat, fent-los sentir subjectes actius dins d’ un projecte valorat per la població. I per l’ altre, es marca com objectiu la difusió de la cultura, mitjançant el llibre , sobretot en un barri amb històriques mancances en aquest aspecte.

104

Valoració: La consolidació d’ aquesta activitat comunitària es un fet irrefutable. Tant a nivell de públic, com a nivell de contactes de col·laboració amb entitats de tota mena no tant sols del Mataró, sinó del Maresme ens fa veure que se’ns comença a conèixer i a tenir en conte, sens dubte a influït l’ obertura i manteniment pàgines webs dins les xarxes socials. A més aquest any ens hem fet càrrec de diferents punts de boockcrossing situats a locals públics de Mataró, responsabilitzant als usuaris de renovar setmanalment l’ oferta dels llibres segons la demanada del públic específic d’ aquest lloc . Aquesta nova obertura al exterior s’ ha valorat molt positivament per l’ equip de Llibre Actiu, per això s’ està treballant per ampliar-la, cosa que suposarà un increment de feina i responsabilitat per els participants d’ aquest programa comunitari. Pel que fa a la valoració dels objectius específics adreçats als usuaris cal remarcar, per un cantó, la millora en els processos cognitius que s’ observa és notable. El fet de fer-se responsable de la categorització i classificació informàtica dels llibres requereix un treball d’ atenció, percepció, memòria... al mateix temps que posar en pràctica els coneixements informàtics apresos en anterioritat. Per altra banda, s’ han treballat les habilitats socials a través de l’ interacció, no tant sols al tenir que atendre a les demandes explicites del públic, sinó també alhora de prendre decisions en grup. S’ ha fomentat des de un primer moment aquest esperit i compromís de grup. El numero d’ usuaris que han participat activament en el Programa Llibre Actiu des de el S.R.C. Maresme és de 11 usuaris

105

3-5-ALTRES PROGRAMES

PROGRAMA DE SUPORT A

L’ALTA

3 ( 5%) Seguiment 1 ó 2

entrevistes al mes

PROGRAMA DE SUPORT A L’ALTA Aquest programa es va crear davant la necessitat de la persona amb trastorn mental sever de comptar amb un recolzament professional per afrontar el període de pas a una situació més normalitzada. Està enfocat a usuaris vinculats al SRC, amb voluntat de mantenir una nova situació sense el nostre suport. Per això és imprescindible l’existència d’un projecte de futur plantejat pel propi usuari (laboral, formatiu, comunitari, altres...). L’equip professional del SRC es qui valora tots els procediments d’altes efectuats al llarg de l’any i en quines persones cal utilitzar aquest programa. S’ estableixen entrevistes periòdiques de seguiment que s’espaïn en el temps, com a màxim al llarg d’un any, segons l’evolució de l’usuari. Objectius: Treballar la desvinculació del SRC, mantenint l’estabilitat de l’usuari davant la nova realitat, i acompanyant-lo en la resolució de situacions o conflicte propis del període de canvi. Valoració: Aquest recurs ens permet oferir un acompanyament a aquells usuaris que ja estan molt avançats en el seu procés de rehabilitació i es preveu la sortida del nostre servei. Intentem oferir eines per poder afrontar possibles dificultats als nous projectes que es plantegen, i hem pogut constatar com la desvinculació es fa de forma natural i afectant el menys possible a la seva estabilitat. Hi ha participat 3 usuaris.

106

4- DESCRIPCIÓ DELS

PROTOCOLS DE

COORDINACIÓ

107

4-1 PROTOCOL DE DERIVACIÓ XARXA DE SALUT MENTAL DEL MARESME La petició de derivació es canalitza a partir de les demandes efectuades a les reunions bilaterals del circuit. O bé per la demanda feta a la treballadora social a través dels diferents professionals de la xarxa, amb el vist i plau dels respectius CSMA També són susceptibles de derivació els casos que estan hospitalitzats (Comunitats Terapèutiques, Hospital de Dia, Aguts, Subaguts etc.) previ acord amb el CSMA ) Aquesta derivació té que venir acompanyada d’un informe clínic i social de l’usuari, i d’un full de derivació. L’informe ha de parlar, si hi ha dades, de les següents àrees: Àrea Funcional (capacitat de realitzar activitats instrumentals diàries: tasques de la llar, maneig econòmic, hàbits de la salut, presa de la medicació...) Estat de la Salut (malalties físiques, operacions...) Valoració de l’estat cognitiu, emocional, psicopatològic, adherència al tractament i consciència de malaltia. Valoració de les expectatives respecte al seu tractament al SRC. Valoració Social (situació econòmica, antecedents laborals, història formativa, habitatge......) Valoració Familiar (referent familiar, situació de la família, convivència, capacitat cuidadora...) Valoració dels riscos que puguin haver: maltractament, autolesió o suïcidi, heterolesió, pèrdua d’adherència al tractament, recaiguda en la malaltia, risc social, per malaltia física associada...) Història de la malaltia: primer brot, simptomatologia actual, ingressos... CIP, ABS Referència, Diagnòstic

Criteris de derivació

Persones afectades de Trastorn Mental Sever (TMS) i estabilitzades, d’acord amb el que s’estableix al Pla de Salut Mental, residents a la zona, o per demanda expressa de la Regió Sanitària (en cas de pertànyer fora de l’Àrea del Maresme.) i degudament identificades amb un programa (TMS o altres ) Persones que es puguin beneficiar i que tinguin interès en iniciar un Programa Individual de Rehabilitació i Reinserció, i que presentin un mínim d’autonomia personal. Que presentin dificultats de relació, aïllament social i en general les persones amb dèficits d’organització de la seva vida quotidiana. Que siguin majors de 18 anys, (si són menors ha d’haver-hi una indicació del Consorci Sanitari) Pacients que necessitin d’un suport continuat per tal d’inserir-los als recursos comunitaris i laborals. I que vulguin accedir als diferents programes de rehabilitació que ajudin a millorar la qualitat de vida. Criteris d’exclusió Hi ha com a patologia base una demència o un retard mental. Hi ha dependència de tòxics com a patologia principal. Persones que no tenen cap interès en realitzar un Programa de Rehabilitació (necessiten mes temps de treball conjunt amb el CSMA)

108

Procés agut o inestabilitat psicopatològica que impedeix la participació del pacient en les diferents activitats terapèutiques. Derivació al SRC: 1- Detecció del pacient per part de la Xarxa de salut mental 2- Comunicació preliminar del cas al SRC a la reunió bilateral amb el CSMA, o via telefònica si el cas és prioritari. 3- Compliment de l’Informe de Derivació per part del CSMA, informe d’alta, (si el cas prové d’ hospitalització ) i/o informe clínic i social que complementi l’ informació. 4- Indicació al pacient i a la família. 5- Tramesa dels informes clínic i social i el Full de derivació. 6- Treball conjunt d’elaboració de plans d’intervenció i seguiment de casos compartits que siguin complexes. Aquest protocol va estar consensuat per totes les parts que formen la Xarxa de Salut mental del Maresme a 15 de Desembre de 2009 4-2 PROTOCOL DE COORDINACIÓ XARXA DE SALUT MENTAL DEL MARESME El Servei de Rehabilitació Comunitària , per poder donar una atenció adequada als usuaris ,es coordina amb la Xarxa de Salut Mental del Maresme.

És realitzen tres tipus de reunions amb la Xarxa de Salut Mental del Maresme per tal d'establir una coordinació adequada: reunions de sector, reunions de circuits i reunions bilaterals. Reunions de Sector Capitatiu dels gerents de totes les institucions de la xarxa de salut mental del Maresme i la Gerència per poder establir conjuntament les línies d'actuació dels programes generals. Es defineixen també els programes concrets, així com els protocols, les derivacions, la coordinació, etc. dels diferents serveis de la xarxa assistencial del territori. És realitzen amb una periodicitat bimensual al Hospital de Mataró. El referent del Centre és el director del CFP, Sr Jaume Clupés. 1- La Gerència convoca als serveis de la xarxa enviant l’acta de la reunió anterior i l’ordre del dia de la reunió, via mail, correu o fax.

2- És realitza la reunió a l’Hospital de Mataró. 3- És llegeix l’acta de la reunió anterior.

4- És treballa en relació a l’ordre del dia proposat i és realitza l’acta de la reunió. Reunions de Circuit Assistencial de cada Centre de Salut Mental amb el seu circuit assistencial per concretar l'actuació dels temes comuns que afecten a les diferents institucions de la xarxa de salut mental : usuaris, protocols, relacions institucionals i la coordinació en la gestió dels casos. També a les reunions s’efectua un seguiment dels usuaris que per la seva complexitat no es pot parlar a les reunions bilaterals. Es realitzen amb una periodicitat bimensual al CSMA de referència.

109

Els referents del Centre són el Director tècnic de l’àrea de salut mental i la treballadora social. 1- El CSMA convoca al seu circuit assistencial enviant l’acta de la reunió anterior i l’ordre del dia de la reunió, via mail. 2- És realitza la reunió al lloc convocat. 3- És llegeix l’acta de la reunió anterior. 4- És treballa en relació a l’ordre del dia proposat i el CSMA realitza l’acta de la reunió. Reunions Bilaterals de cada Centre de Salut Mental amb el Servei de Rehabilitació Comunitària per poder treballar conjuntament l’elaboració dels plans terapèutics de les persones ateses amb TMS, els Programes de Rehabilitació i Reinserció de casa usuari del Servei de Rehabilitació Comunitària , el Programes PSI, així com les derivacions de nous usuaris. Es realitzen amb una periodicitat mensual o bimensual (depenent del circuit) al Centre de Salut Mental. El representants del SRC són el Director tècnic de l’Àrea de Salut Mental, la Cap de Servei i la Treballadora Social El referent del CSMA és el/la Psiquiatra cap del CSMA 1- El CSMA convoca al SRC a la reunió. 2- El Servei de Rehabilitació Comunitària envia l’ordre del dia de la reunió, via mail al CSMA a on es concreten els usuaris dels que es tractarà a la reunió. 3- És realitza la reunió al lloc convocat . 4- És treballa en relació a l’ordre del dia proposat. 5- El CSMA fa les propostes de derivacions dels nous casos.

A mes a mes de les reunions de coordinació es realitzen contactes telefònics entre qualsevol professional dels serveis pel seguiment de casos. També acordem a la reunió bilateral la tramitació dels documents de derivació via correu electrònic. Aquest protocol va estar consensuat per totes les parts que formen la Xarxa de Salut mental del Maresme a 15 de Desembre de 2009

110

5- FORMACIÓ

PERMANENT DE L’EQUIP

EDUCATIU

111

Enguany hem assistit a diferents cursos i jornades de treball: Curs - Postgrau: “Gestió i Resolució de Conflictes: Especialitat Mediació Familiar”. Organitza la Universitat de Barcelona (UB). Es realitza de l’1 d’octubre del 2011 al 12 de desembre del 2012 al Institut de Formació Continua IL3 de la UB. Curs: “El Fantasma en les Estructures Clíniques II”, a càrrec de Marcelo Edwards, psicoanalista membre de la Fondation Européenne pour la Psychanalyse. Organitza el Centre de Formació i Prevenció. Es realitza de l’octubre del 2011 al juny del 2012 a la seu del CFP. Curs: “El Fantasma en les Estructures Clíniques III”, a càrrec de Marcelo Edwards, psicoanalista membre de la Fondation Européenne pour la Psychanalyse. Organitza el Centre de Formació i Prevenció. Es realitza de l’octubre del 2012 al juny del 2013 a la seu del CFP. Curs: “Interpretació del dibuix Infantil”. Organitza la Fundació Pere Tarrés. Es realitza del 24 d’octubre al 21 de novembre del 2012 a distància. Curs: “Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Nivell Mig)”. Organitza el Servei d’Ocupació (SOC) de Vilassar de Dalt. Es realitza del 26 al 30 de novembre del “012 al SOC Vilassar de Dalt. Jornada: “Tabac i Salut Mental”. Organitza el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Es realitza el 27 de gener del 2012 a la Sala d’actes del Departament de Salut, Recinte Maternitat. Jornada: “IV Jornada dels programes d’Atenció Específica al Trastorn Psicòtic Incipient”. Organitza el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Es realitza el 22 de febrer del 2012 a CaixaForum. Jornada: “Jornada del Formació Musical. Descobreix com treballar amb la música en el dia a dia”. Organitza L’Auditori. Es realitza el 12 de maig del 2012 a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori. Jornada: “III Jornades. La Formació Integral en Salut: La construcció de la salut”. Organitza el Institut d’estudis de la Salut (IES), la Fundació Congrés Català de la Salut Mental (FCCSM), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), el Col•legi de Metges de Barcelona (COMB), el Col•legi Oficial de Treball Social de Catalunya (COTSC), el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) i el Col•legi Oficial d’Infermeres de Barcelona (COIB). Es realitza el 15 i 16 de juny del 2012 al CosmoCaixa, Barcelona. Jornada: “VI jornades sobre polítiques locals de mediació. Accés a mediació de persones amb discapacitat i/o trastorn de salut mental”. Organitza l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. Es realitza el 9 d’octubre del 2012 al Recinte Mundet de Barcelona. Sessió Clínica: “Presentació de malalts”, a càrrec de Antoni Vicens, psicoanalista. Organitza la Comunitat Terapèutica del Maresme i el Institut del Camp Freudià. Es realitza el 8 de novembre del 2012 al CSMA Masnou.

112

Jornada: “I Jornada de Formació Compartida entre el Sistema de Protecció i el de Salut Mental. Infàncies i adolescències tutelades: Continuïtats i discontinuïtats en els processos assistencials”. Organitza el Departament de Salut i Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Es realitza el 19 de novembre a Casa del Mar, Barcelona. Curs: “La intervenció social en emergències. El Rol de la Treballadora Social”. Organitza el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Realitzat a Girona el 19 de novembre, 3,10 i 17 de desembre 2012, amb un total de 20 hores.

113

114

T14. Programa de millora dels processos i la

qualitat assistencial dels Centres de Dia

115

ÍNDEX

1 OBJECTIUS COMUNS 2012

1-1 CDSM01: FAMILIES QUE PARTICIPEN EN SESSIONS PSICOEDUCATIVES INDIVIDUALS O GRUPALS

1-2 CDSM02. PACIENTS AMB AVALUACIÓ ACTUALITZADA DE L'ESTAT FUNCIONAL

1-3 CDSM03. NOMBRE DE PACIENTS MAJORS DE 17 ANYS ATESOS AMB ESTADA SUPERIOR A 7 MESOS I AMB REGISTRE DE REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PIRR

1-4 REQUERIMENTS D'INFORMACIÓ DE LA RSB NO LLIGATS A LA PART VARIABLE DEL CONTRACTE

2

ALTRES DADES ESTADÍSTIQUES

3

DESCRIPCIÓ DELS PROGRAMES BÀSICS

3-1 PROGRAMA D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES 3-2 PROGRAMA FUNCIONAL D’ACTIVITATS SRC ADULTS 3-3 PROGRAMA FUNCIONAL D’ACTIVITATS SRC JOVES 3-4 PROGRAMES COMUNITARIS 3-5 ALTRES PROGRAMES 4

DESCRIPCIÓ DELS PROTOCOLS DE COORDINACIÓ

3-1 PROTOCOL DE DERIVACIÓ DELS USUARIS AL SRC MARESME DESDE LA XARXA DE SALUT MENTAL


5

FORMACIÓ PERMANENT DE L’EQUIP EDUCATIU

116

1- OBJECTIUS

COMUNS 2012

117

1-1 CDSM01: FAMILIES QUE PARTICIPEN EN SESSIONS PSICOEDUCATIVES INDIVIDUALS O GRUPALS NOVES FAMÍLIES

Nº %

Nous pacients atesos les famílies o cuidadors de les quals han participat en sessions psicoeducatives individuals o grupals

15 65,22

Nombre de nous pacients atesos 23 100

0

20

40

60

80

100

Nº %

Nous pacientsatesos lesfamílies ocuidadors de lesquals han

Nombre de nouspacients atesos

118

1-2 CDSM02. PACIENTS AMB AVALUACIÓ ACTUALITZADA DE L'ESTAT FUNCIONAL AVALUACIÓ ACTUALITZADA DE L'ESTAT FUNCIONAL

Nº %

Pacients majors de 17 anys atesos amb estada superior a 3 mesos i amb registre d'avaluació actualitzada de l'estat funcional

38 93

Pacients majors de 17 anys atesos amb estada superior a 3 mesos

47 100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Nº %

Pacients majorsde 17 anys atesosamb estadasuperior a 3mesos i ambregistre

Pacients majorsde 17 anys atesosamb estadasuperior a 3mesos

119

1-3 CDSM03. NOMBRE DE PACIENTS MAJORS DE 17 ANYS ATESOS AMB ESTADA SUPERIOR A 7 MESOS I AMB REGISTRE DE REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PIRR Durant l’any 2012 han passat pel Servei de Rehabilitació Comunitària 43 usuaris majors de 17 anys i amb estada superior a 7 mesos. Aquest any s’han confeccionat 40 PIRRS, avaluant-se cada sis mesos. PIRRS 2012

Nº %

PIRRS REALITZATS 40 93 TOTAL USUARIS 43 100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Nº %

PIRRS REALITZATS

TOTAL USUARIS

120

1-4 REQUERIMENTS D'INFORMACIÓ DE LA RSB NO LLIGATS A LA PART VARIABLE DEL CONTRACTE PACIENTS ATESOS PACIENTS ATESOS N %

Alta Clínica 5 35,7 Hospitalització 1 7,1 No Vinculació/ abandonament 6 42,8 Derivació altres serveis 2 14,2 Incompliment criteris admissió 0 0 TOTAL ALTES 14 24,5

TOTAL PACIENTS ATESOS 57 100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

N %

Alta Clínica

Hospitalització

No Vinculació/abandonament

Derivació altresserveis

Incomplimentcriteris admissió

TOTAL ALTES

TOTAL PACIENTSATESOS

121

INFORMACIÓ SOBRE LA DESCRIPCIÓ DEL DIAGNÒSTIC DELS PACIENTS DONATS D'ALTA L'ANY 2012 DEL CENTRE DE DIA DIAGNÒSTIC PERSONES ATESES DONADES D’ALTA

N %

Esquizofrènia 8 57,1 Trastorn Afectiu bipolar maníac 0 0 Trastorn Afectius bipolars depressiu 0 0 Trastorn Afectius bipolars mixt 0 0 Paranoia 0 0 Trastorn Depressiu/ depressió Major 0 0 TOC 0 0 Trastorn límit personalitat 1 7,1 Trastorn Personalitat Esquizotípica 0 0 Agorafòbia amb atac de pànic 0 0 Altres diagnostics 5 35,7 TOTAL USUARIS ALTA

14

100

0

2

4

6

8

10

12

14

Esquizofrènia


Altres diagnostics

TOTAL USUARISALTA

2- ALTRES DADES

ESTADÍSTIQUES 2012

122

2-1 ACTIVITAT DEL SERVEI DE REHABILITACIÓ COMUNITÀRIA 2012 PLACES CONCERTADES

SESSIONS CONCERTADES

SESSIONS REALITZADES

ALTES USUARIS ATESOS

25

6.175

9.658

14

57

2-2 PERSONES ATESES Nº

%

HOMES 35 61,4 DONES 22 38,5 TOTAL

57

100

0

5

10

15

20

25

30

35

HOMES

DONES

123

2-3 MOBILITAT DE LES PERSONES ATESES Nº DEMANDES 25 INGRESSOS 19 REINGRESSOS 4 ALTES 14 TOTAL USUARIS 57

0

5

10

15

20

25

Nº

DEMANDES

INGRESSOS

REINGRESSOS

ALTES

124

2-4 DIAGNÒSTIC DE LES PERSONES ATESES DIAGNÒSTIC N % Esquizofrènia 38 66,6 Trastorn Afectiu bipolar maníac 2 3,5 Trastorn Afectius bipolars depressiu 1 1,7 Trastorn Afectius bipolars mixt 1 1,7 Paranoia 0 0 Trastorn Depressiu/ depressió Major 6 10,5 TOC 1 1,7 Trastorn límit personalitat 2 3,5 Trastorn Personalitat Esquizotípica 5 8,7 Agorafòbia amb atac de pànic 0 0 Altres diagnostics 1 1,7 TOTAL USUARIS ALTA

57

100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

N %

Esquizofrènia


Trastorn Afectiusbipolars depressiu

Trastorn Afectiusbipolars mixt

TrastornDepressiu/depressió MajorTOC


TrastornPersonalitatEsquizotípicaAlt di ti

125

2-5 EDATS DE LES PERSONES ATESES EDAT

Nº %

16-22 5 8,7 23-27 3 5,2 28-32 3 5,2 33-37 7 12,2 38-42 7 12,2 43-47 12 21 48-52 5 8,7 53-57 7 12,2 58-62 3 5,2 + 63 5 8,7 TOTAL USUARIS

57

100

0

10

20

30

40

50

60

Nº

16‐22

23‐27

28‐32

33‐37

38‐42

43‐47

48‐52

53‐57

58‐62

63

TOTAL USUARIS

126

2-6 LLOC RESIDÈNCIA LOCALITAT Nº

%

Premià Mar 24 42,1 Premià Dalt 4 7,1 Masnou 9 15,7 Cabrera 2 3,5 Vilassar Mar 7 12,2 Vilassar Dalt 4 7,1 Teià 3 5,2 Cabrils 2 3,5 Alella 2 3,5 TOTAL USUARIS

57

100

0

10

20

30

40

50

60

Nº

Premià Mar

Premià Dalt

Masnou

Cabrera

Vilassar Mar

Vilassar Dalt

Teià

Cabrils

Alella

TOTAL USUARIS

127

2-7 SITUACIÓ DE CONVIVÈNCIA FAMILIAR DELS USUARIS CONVIVÈNCIA

Nº %

Viuen amb pares 28 49,1 Viuen amb Company/ya 11 19,2 Viuen amb germans 4 7 Viuen sols 10 17,5 Viuen a Llars/Residència 4 7 TOTAL USUARIS

57

100

0

10

20

30

40

50

60

Nº

Viuen amb pares

Viuen ambCompany/ya

Viuen amb germans

Viuen sols

Viuen aLlars/Residència

TOTAL USUARIS

128

2-8 NOMBRE DE PACIENTS QUE UTILITZEN RECURSOS COMUNITARIS/TOTAL DE PACIENTS ATESOS RECURS COMUNITARI Nº % Alterarte 16 30,7 Radio 5 9,6 Comunitari Individual 20 38,4 LLibre Actiu 2 3,8 TOTAL USUARIS QUE UTILITZEN RECURSOS COMUNITÀRIS

31 59,6

TOTAL USUARIS ADULTS 52 100

0

5

10

15

20

25

30

35

Nº

Alterarte

Radio

Comunitari Individual

LLibre Actiu

TOTAL USUARIS QUEUTILITZEN RECURSOSCOMUNITÀRIS

129

3- DESCRIPCIÓ DELS

PROGRAMES BÀSICS DEL

SRC BURRIAC

130

3-1 PROGRAMA D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES Els familiars dels malalts amb Trastorns Mentals Severs (TMS), les persones que pateixen i viuen l’angoixa quotidiana de tenir un malalt a casa, necessiten molt sovint un suport continuat i un aprenentatge del que és la malaltia, que els ajudi a conviure-hi amb ella. Sovint les famílies se senten sobrecarregades, com a únic suport pels seus malalts, sense que se les atengui i se les ajudi amb recursos adaptats a les seves necessitats per alleugerir la càrrega i la pressió emocional a què es veuen sotmeses. És important el suport i la contenció a les famílies per tal de fer-les participants del procés de canvi del familiar malalt, així com per poder mantenir o recuperar els vincles familiars que, sovint, han anat quedant malmesos pel procés deteriorant que la malaltia comporta. Les necessitats dels malalts i de les seves famílies són complexes i estan marcades per una alta dependència. Això comporta una sobrecàrrega per la família i un fort impacte en tot el grup familiar, modificant , inclòs, la seva dinàmica quotidiana ( aïllament, abandó d'activitats laborals, aparició de problemes psicològics, manca d’atenció a la pròpia salut física, desestructuració familiar...) L'orientació, la sensibilització, la informació, i el suport continuat en el procés d’integració, normalització i rehabilitació dels seus familiars malalts són els objectius generals del treball amb les famílies en el Centre de Dia. Els programes d’atenció a les famílies contemplen intervencions de caire individual i grupal, orientades a donar informació, a establir estratègies de col.laboració i d'elaboració de conflictes i a oferir contenció emocional. Les tasques d'intervenció amb les famílies i les coordinacions necessàries estan a càrrec del treballador social del Centre de Dia. El treballador social , com un element més dins l'equip i des de la seva disciplina, aporta les eines necessàries per a la consecució dels objectius del recurs: contenció, rehabilitació i reinserció comunitària dels usuaris amb trastorns mentals severs. Es pretén ajudar a aquests usuaris a reintegrar-se a la comunitat i millorar el seu funcionament psicosocial, cercant una millora en la seva qualitat de vida i en la del seu entorn ( la família ). Les entrevistes amb els usuaris i/o familiars són les eines de treball dels professionals del Centre de Dia per tal d’aconseguir els objectius pautats als Programes de suport familiar i al Programa Individualitzat de Rehabilitació i Reinserció (PIRR ) de cada persona atesa. Els programes que realitzem amb les famílies són: Programa d'Acollida i de Vinculació al SRC Programes Psicoeducatius: Programes de Seguiment i Suport unifamiliars Programes de Grups de famílies

131

PROGRAMA D’ ACOLLIDA I DE VINCULACIÓ AL SRC Entrevistes amb l’usuari i la família per tal d'orientar , informar sobre els recursos del servei i tramitar les sol·licituds. Recolzar la demanda de l’usuari i la família per tal d'implicar a la família en el procés de canvi del seu familiar malalt. Realitzar el Diagnòstic Social: exploració i avaluació sòciofamiliar (coneixement de la dinàmica familiar, informació rebuda dels serveis, expectatives respecte del servei, vivència de la malaltia, implicació en el procés rehabilitador, etc. ) i valoració de l'adequació al SRC. Anàlisi i detecció de les situacions de risc i necessitats socials individuals, grupals i familiars (de caire econòmic, laboral, educatius, emocional, sanitari, lúdic... ) Recolzament i suport a la família durant el període de " llista d'espera " Afavorir el procés de vinculació dels usuaris al SRC. PROGRAMES PSICOEDUCATIUS Programes Psicoeducatius i de suport a la prevenció de recaigudes emocionals per part dels familiars i millora de la qualitat de vida de l’usuari i de la seva família. L’objectiu d’aquest programa és educar els familiars i els malalts en un estil de vida més saludable per als dos en el procés de rehabilitació i integració social per mitjà del coneixement dels factors de protecció i risc. Els objectius d’aquesta iniciativa són reduir l’aïllament que pateixen les famílies dels malalts mentals, afavorir les actituds d’acceptació de la malaltia per part de la família, conscienciar el malalt de la pròpia malaltia aprenent a afrontar-la, augmentar els coneixements i habilitats del pacient i la seva família en el maneig de la malaltia, incrementar la protecció del malalt mental garantint una millor qualitat de vida, i afavorir la independència i l’autonomia dels malalts mentals propiciant-ne la incorporació a activitats comunitàries normalitzades. El model psicoeducatiu comporta una aliança terapèutica que promogui una relació de treball amb el pacient i la seva família, una informació de la malaltia i del tractament, una continuïtat en el tractament i vinculació institucional i una tasca per fomentar un ambient familiar, laboral i social apropiat. Seguiment i Suport Unifamiliars Seguiment i Suport als pares dels usuaris Aproximació amb les famílies per tal de proporcionar informació específica sobre la malaltia i entrenament en tècniques per a afrontar el problema Donar contenció i suport en tot allò que comporta la malaltia mental. Aconseguir la millora del nivell de qualitat de vida de la família Estructurar una relació de treball amb l’usuari i/o família en funció de les necessitats detectades. Fomentar la informació i l'assessorament a les famílies Facilitar l’expressió de conflictes i la comunicació entre familiars. Ajudar a establir vincles i/o recuperar els vincles perduts. Ajudar a la família a assimilar els canvis i afavorir els processos de socialització. Donar suport i afavorir els processos formatius i/o laborals. Promoure la rehabilitació i reinserció social i/o laboral dels usuaris

132

Promoure l'autonomia de l’usuari de manera que la persona no necessiti ajuda o necessiti el mínim suport possible. Prevenir recaigudes dins de la malaltia. Orientar a les famílies a la utilització de la xarxa sanitària especialitzada. Prevenir situacions disfuncionals o patològiques. Utilitzar els recursos interns i externs de la persona per tal que pugui treure'n el màxim profit per a la resolució dels seus problemes. Determinar els casos susceptibles de ser atesos per altres serveis ( serveis socials, atenció domiciliària, etc. ) Afavorir i promoure la participació de les famílies a les Associacions de Famílies de malalts mentals de la nostra comarca. Fer el seguiment i avaluar el procés d'intervenció. Aconseguir millorar el procés de rehabilitació del familiar malalt. Seguiment i Suport als germans i/o companys dels usuaris Són els germans dels usuaris que és fan càrrec d’acompanyar-los en el procés assistencial i els hi donen suport en moments puntuals. Aquests germans no conviuen amb ells i mantenen una relació de suport i contenció en assumptes de la vida quotidiana. No hi ha una relació continuada amb ells, però si que estan disposats a col•laborar amb les diferents institucions per tal d’aconseguir la millora de la qualitat de vida del malalt. Diferenciem els programes ja que ni els sentiments ni la implicació de les persones és la mateixa. Bàsicament pretenem : Fomentar la informació i l'assessorament de la malaltia mental a les persones que ho demanin. Aconseguir que tinguin el SRC com a punt de referència per tal d’establir la comunicació necessària. Facilitar l’expressió de conflictes i la comunicació entre familiars. Ajudar a establir vincles i/o recuperar els vincles perduts. Promoure l'autonomia de l’usuari de manera que la persona no necessiti ajuda o necessiti el mínim suport possible, potenciar al màxim les seves capacitats. Informar sobre els diferents recursos i serveis comunitaris. Programes de Seguiment i Suport a Grups de famílies: El treball social grupal és un procés d’atenció adreçat al grup de famílies a partir de la detecció de dificultats col.lectives. El treball en grup permet interrelacionar persones amb una mateixa problemàtica, aprendre de l'altre, escoltar, evitar l'aïllament, etc. A banda d'això, complementa la intervenció individual i facilita posar en contacte els recursos i les potencialitats de cadascú. Amb el treball social grupal amb les famílies dels usuaris del SRC s'orienta a: Aconseguir la millora del nivell de qualitat de vida de tots els membres familiars. Oferir un espai on abocar angoixes. Potencial la comunicació i l'intercanvi amb altres persones que comparteixen la mateixa problemàtica (les famílies es donen un recolzament mutu, intercanvien informacions i orientacions des de perspectives diferents de problemes comuns) Trobar solucions als problemes comuns. Ajudar a contenir el patiment. Evitar l'aïllament. Ampliar i millorar la xarxa relacional, contra la sobrecàrrega emocional que pateixen.

133

Prevenir l'aparició de patologia mental en altres membres de la família. Potenciar l'ús que fan les famílies dels recursos comunitaris. Potenciar la corresponsabilitat en el tractament de la malaltia mental. Aclarir processos d'ajuda. Detectar necessitats col·lectives. Promoure l'autoajuda. Fomentar l'associacionisme de les famílies per tal de facilitar la connexió amb la comunitat, donar presencia pública a la problemàtica de la malaltia mental i constituir un marc legal estructurat per les relacions d'ajuda mútua. Programa Psicoeducatiu de Tractament Social Amb el funcionament d'aquest grup pretenem afavorir i facilitar que les pròpies famílies, a nivell grupal, busquin i trobin solucions als diferents problemes socials comuns que pateixen relacionats amb la malaltia mental , per ta d'aconseguir la millora del nivell de qualitat de vida de tots els membres familiars. Els problemes que es tracten en el grup tenen a veure amb el patiment per la convivència i la relació que mantenen en el dia a dia amb els seus fills i amb la resta dels membres familiars: Inactivitat i passivitat dels fills a l'hora de fer coses a la llar. Dificultats que tenen ,generalment les mares, perquè el marit i els fills acceptin, s'impliquin i entenguin els problemes que comporten la malaltia. Manca d'autonomia dels fills. Manca d'autonomia dels pares. Alta dependència familiar. Sobrecàrrega emocional. Desconeixement dels límits de la pròpia malaltia i xantatge emocional dels fills. Manca d'hàbits b àsics en els fills ( higiene, alimentació…) Dificultats amb la xarxa professional especialitzada perquè se'ls atengui adequadament en situacions esporàdiques de crisis: que cal fer quan el fill es mostra agressiu a casa?, que es pot fer si no vol anar a visitar-se enlloc? hem de denunciar-lo tal i com ens diuen els psiquiatres i la policia?, etc. Questions legals: disminucions i incapacitacions. Preocupació pel futur dels fills malalts: que passarà quan nosaltres no ens podrem fer càrrec d'ells ? s'ocuparan els seus germans ? , etc. Metodologia: Grup de 10 mares del SRC Són trobades quinquennals de 1 hora i 1/2 de duració. És un grup obert. En cada trobada dos o tres participants exposen els problemes que volen tractar. És el propi grup el que proposa diferents solucions als problemes plantejats. Les persones que han plantejat el problema és comprometen a posar en marxa les diferents solucions proposades i a la següent trobada de grup tenen que exposar com ha funcionat l'intent de solució. Portat per la Treballadora Social del SRC. Grup de Trobada

134

Per tal de potenciar la participació, la comunicació i la relació entre les persones ateses, els seus familiars i els professionals del Centre de Dia. Es tracta d'oferir un espai al conjunt de famílies a on es puguin trobar, parlar i treballar els aspectes més positius de la relació que mantenen amb els seus familiars amb trastorns mentals severs i els professionals del centre, espai creiem diferenciat al d'un centre de salut mental, sense crear pretensions de formalitzar ni un grup, ni un grup terapèutic ni un lloc de catarsi de la malaltia mental. Justament el que pretenem és que la malaltia mental de les persones ateses no sigui l'objectiu prioritari d'aquest espai de trobada conjunta. El programa s'ha elaborat degut a la demanda de diferents famílies a poder participar/ajudar d'una manera activa al procés de rehabilitació i socialització de les persones que atenem al Centre de Dia i la dinàmica del propi centre a treballar la família com a eina clau en tot aquest procés. Activitats: la nostra proposta passa per fer unes trobades amb les persones ateses, les famílies i els professionals del centre a on es visqui la relació entre tots d'una manera festiva, un tant informal i sense l'enquadrament d'un despatx o d'un centre de salut mental, a on es pugui establir un diàleg i una participació conjunta. Les activitats que proposades són molt variades i estem molt atents a les demandes de les persones ateses i llurs familiars: Celebració de dinars col•lectius. Xerrades i/o conferències de diferents professionals sobre diversos temes (es podria buscar alguna ponència relacionada amb la salut mental si hi ha demanda per part de les persones ateses). Organització de partits esportius. Lectura de la memòria del SRC. L’Avaluació dels Programes de Treball Familiar està concretada pels factors qualitatius (existència dels objectius en els diferents programes) i en factors quantitatius, a nivell de percentatges en les sessions dels programes. 3-1-1 AVALUACIÓ PROGRAMA D’ ACOLLIDA I DE VINCULACIÓ AL SRC BURRIAC: Entrevistes amb l’usuari i la família per tal d'orientar , informar sobre els recursos del servei i tramitar les sol·licituds. Recolzar la demanda de l’usuari i la família per tal d'implicar a la família en el procés de canvi del seu familiar malalt. Hem treballat amb 25 demandes d’usuaris al SR i han ingressat 23. De les 25 demandes realitzades:

- 19 han estat ingressos nous. - 4 han estat reingressos - 1 ha iniciat el procés d’ingrés i no han continuat - 1 no ha iniciat el procés

135

Ingressos nous

Reingressos

Inicien i nocontinuen

No inicien

Dels 23 ingressos, 15 usuaris i llurs famílies han participat en aquest programa, i 8 usuaris no compten amb l’acompanyament de la família. Hem realitzat entrevistes conjuntes amb els 15 usuaris i les seves famílies per tal d'orientar, informar sobre els diferents recursos i serveis del nostre Centre i tramitar les sol·licituds d'ingrés. Amb els 8 usuaris que han vingut sols també s’han realitzat entrevistes per tal d’informar-los sobre els recursos i serveis del Centre. El 100% de les famílies que han acompanyat als usuaris han recolzat la demanda de rehabilitació i reinserció que ofereix el Centre. Hem realitzat 15 ingressos al SRC amb signatura de pactes per part de l’usuari, la família, el Director Tècnic de l’Àrea de Salut Mental i l’assistent social del CFP i ingressos amb signatura de pactes amb l’usuari i el Director Tècnic de l’Àrea de Salut Mental. Hem realitzat trucades telefòniques a les famílies per tal de :

- posar-nos d’acord amb les dates i horaris de les entrevistes. - concretar les entrevistes amb els usuaris. - agilitzar el procés d’ingrés i vinculació.

En quant als objectius que preteníem, hem aconseguit: Realitzar el Diagnòstic Social: exploració i avaluació sòciofamiliar (coneixement de la dinàmica familiar, informació rebuda dels serveis, expectatives respecte del servei, vivència de la malaltia, implicació en el procés rehabilitador, etc.) i valoració de l'adequació al Servei de Rehabilitació Comunitària. Hem realitzat 23 diagnòstics socials per tal de poder oferir un Pla de Treball adequat a les necessitats individuals dels usuaris i facilitar la confecció dels PIRRS. Anàlisi i detecció de les situacions de risc i necessitats socials individuals, grupals i familiars ( de caire econòmic, laboral, educatius, emocional, sanitari, lúdic... ) S’han detectat les situacions de risc i les necessitats de les persones. A partir d’aquesta detecció, es confecciona el PIRR, adequant-lo a la realitat de cada usuari. Afavorir el procés de vinculació dels usuaris al Servei de Rehabilitació Comunitària.

136

Tot aquest procés, afavoreix la vinculació de l’usuari i la seva família al nostre servei de rehabilitació. 3- 1-2 PROGRAMES PSICOEDUCATIUS UNIFAMILIARS SRC BURRIAC FAMÍLIES ATESES 2012 Nº % Nº Famílies sessions psicoeducatives grupals 5 13

Nª Famílies sessions psicoeducatives unifamiliar 25 65,7 TOTAL USUARIS AMB FAMÍLIA 38 100 TOTAL USUARIS 57 100

0

5

10

15

20

25

30

Nº

Nº Famíliessessionspsicoeducativesgrupals

Nª Famíliessessionspsicoeducativesunifamiliar

TOTAL USUARISAMB FAMÍLIA

Avaluació Programa de Seguiment i Suport a les famílies (pares) Hem realitzat el Programa de Seguiment i Suport amb 20 famílies. L'acceptació del programa per part de les famílies és bona i estan ben disposats a col·laborar. Es mostren contents que assisteixen al SRC i en general manifesten estar més tranquils . El sol fet que els fills estiguin realitzant una activitat diària els descarrega emocionalment i poden pensar i realitzar altres activitats. També és cert que amb el programa PIRR que es realitza al SRC, els usuaris solen estar tranquils i més actius. La família ho nota , ho expressa i aquest fet els ajuda a estar ells també millor. Malgrat això, alguns viuen amb molta angoixa la malaltia mental. Be perquè fa poc temps de la primera crisis i no entenen res de la malaltia mental, no accepten la seva situació, tenen depressió, el fill es mostra molt agressiu amb ells i no saben que tenen que fer, etc. D'altres, que ja porten més temps amb la malaltia, ho suporten amb més tranquil·litat i resignació. Han estat més informats, han assistit a tallers de l'esquizofrènia, no hi ha violència al domicili, etc. Els hi continua costant molt l’acceptació de les capacitats, en general, dels seus fills. Des del SRC treballem diferents programes per l’autonomia dels usuaris , especialment en tot allò que té a veure amb la vida quotidiana ( sanitat, salut, alimentació, diners, relacions socials, treball....). Els pares continuen protegint-los molt, situació que dificulta l’autonomia dels fills.

137

En general creiem que amb el treball conjunt de suport i seguiment familiar i la assistència dels usuaris al Centre, les famílies han millorat el nivell de qualitat de vida de tots els seus membres, objectiu general que preteníem a l'hora de realitzar el programa familiar. Avaluació Programa de Seguiment i Suport als germans, companys i/ o fills Hem realitzat aquest programa amb 5 persones. Hem treballat amb 3 germans i 2 companys dels usuaris de SRC. Acostumen a ser persones que mantenen una bona relació amb els seus germans i els acompanyen en el procés assistencial. Estan com a punt de referència tan per les institucions com pels seus familiars malalts. Notem molt la diferent implicació en general que tenen els germans amb els seus familiars malalts. La càrrega emocional que porten els hi permet poder realitzar la contenció i el suport necessari que necessiten les persones amb TMS. Creiem que és important possibilitar la màxima relació amb ells ja que acostumen a ser les persones claus a l’hora d’acompanyar als seus familiars en el procés de la malaltia mental ( des de la vida quotidiana a un recurs a llarg termini) La valoració que fem en general és molt bona, ja que al contrari que amb el treball que fem amb els pares, els germans potencien les capacitats dels seus germans malalts, possibilitant així una major autonomia i una millora en la seva qualitat de vida. Aquest any hem tingut dos companys sentimentals de dos usuaris del SRC. Un usuari és casat i té fills ja grans i l’altre està casada i no té fills. Malgrat la dificultat de treball, les dues parelles entenen molt be la malaltia mental i intenten conviure de la millor manera possible amb ella. 3-1-3 PROGRAMES DE GRUPS DE FAMÍLIES SRC MATARÓ I BURRIAC Programa Psicoeducatiu de Tractament Social Han participat 5 mares. La mitjana del grup de mares és de 50 anys. Hem començat el grup al mes de gener del 2012 i l’hem finalitzat al desembre 2012 Han estat 10 sessions realitzades . L’assistència ha estat bona. S’han anat incorporant 4 persones al grup i hem tingut 2 altes . Preteníem afavorir i facilitar que les famílies busquessin i trobessin solucions als diferents problemes socials comuns que pateixen. Creiem que hem aconseguit aquest objectiu perquè les famílies han anat treballant els problemes de relació i de convivència relacionats amb la malaltia mental i el grup ha trobat diferents solucions als problemes comuns. Hem establert les normes del grup:

Avisar a l'Assistent Social quan no es pugui assistir al grup. Ha de ser un grup obert.

138

Ha d'haver discreció i confidencialitat. Ha d'haver respecte pels altres. No es pot fumar ni tenir els mòbils encesos.

Hem establert el calendari : 1 er dilluns de cada mes de les 15,30 hores a les 17 hores Els temes que han anat sortint i s'han treballat han estat:

La dificultat de les mares per treballar l’autonomia dels fills. La dificultat del “dia a dia” La crisis actual i el futur. El suïcidi, la mort en general Necessitat d'un descans familiar. Incapacitacions i disminucions. Recursos d’habitatge Medicacions i tractaments Questions legals Fundacions tutelars

Hi ha un bon ambient en el grup i les mares se senten integrades al grup. En general creiem que hem aconseguit una millora en el nivell de qualitat de vida de les persones que hem atès. Les mares senten que participen de manera activa en un espai diferenciat pensat per elles. Estan integrades, poden abocar angoixes i al mateix temps el grup ajuda a contenir el patiment.

139

3-2 PROGRAMA FUNCIONAL D’ACTIVITATS SRC ADULTS: 52 USUARIS

Nom de l’activitat / programa Nombre usuaris/any (percentatge)

Periodicitat

BON DIA 39 (75%) dilluns, dimarts i divendres

MUSICOTERÀPIA 18 (34,6%) dilluns

PISCINA. Es realitza a l’equipament comunitari “Club Natació Premià”

6 (11,5%) dilluns

TALLER COGNITIU 27 (51,9%) dilluns

REVISTA 13 (25%) dilluns

JOCS DE RELACIÓ 33 (63,4%) dimarts

EXPRESSIÓ CORPORAL 22 (42,3%) dimarts

ESPORT. Es va realitzar a diferents equipaments esportius del poble

10 (19,2%) dimarts ( de març a maig)

TALLER DE LECTURA. Es realitza a l’equipament comunitari de la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de mar

33 (63,4%) dimarts

ASSEMBLEA 37 (71,1%) dimecres

EXPRESSIÓ MUSICAL 30 (57,6%) dimecres

HABILITATS SOCIALS 25 (48%) dimecres

AUTONOMIA PERSONAL. Es fa a l’equipament comunitari del Consell Sènior un cop al mes

17 (32,6%)

dimecres

COP DE MÀ 10 (19,2%)

Els dijous (cada dues setmanes de gener a abril) Després un divendres al mes (d’abril a juny)

INTEGRACIÓ SOCIAL. Es realitzen sortides a diferents recursos comunitaris

30 (57,6%) divendres

140

BON DIA El Bon dia és una reunió d’acollida que es realitza diàriament durant aproximadament mitja hora. En ella, cada usuari té un espai per poder explicar com es troba, com ha passat la nit, incidències que hagin pogut sorgir, temes que l’angoixin... Es realitza cada dia, excepte dimecres i dijous, de 9.30 a 10.00h. Objectiu: Promoure un vehicle d’expressió on l’usuari posa en paraules el que li preocupa aquell dia. Valoració: Valorem aquesta activitat com molt important. Als educadors ens aporta informació de l’estat individual dels usuaris i l’estat del grup en general, així sabem com pot anar la dinàmica aquell dia i com podem afrontar la resta d’activitats. Respecte als usuaris, el Bon dia és el “motor“ per estructurar-se, situar-se i poder així iniciar el dia. Alguns expliquen amb quines angoixes venen i la resta de les activitats del dia impliquen donar-li voltes a aquesta angoixa, amb l’objectiu de que desaparegui fins a la mínima expressió possible. Altres parlen de la seva rutina diària i com es troben amb ella. Altres decideixen no explicar res o, directament, no venir. En tot cas, l’educador ofereix la possibilitat de dir i cada usuari decideix com utilitzar el seu espai. Sigui com sigui, l’educador sempre accepta la manera d’estar de cada usuari en aquesta activitat sempre que sigui des del respecte als companys, a l’activitat i a l’educador. Al llarg de l’any ha anat creixent el grup, cosa que ha provocat que els més inhibits s’hagin tancat més. Potser, ara els usuaris tenen més tendència a utilitzar els espais d’entrevista i no expliquen tant temes personals al Bon Dia. Durant l’any han passat 39 usuaris per aquesta activitat. PISCINA Mitjançant la pràctica esportiva de la natació, on l’aigua esdevé un element lúdic i motivant, es treballa la mobilitat articular i la coordinació psicomotriu. L’activitat es realitza al Club Natació Premià al llarg de l’any. Es realitza els dilluns de 10.00 a 10.45h. L’activitat és dirigida per una monitora tècnica de la instal·lació. Objectiu: Conèixer i fer ús d’una instal·lació comunitària i esportiva mentre es promou l’exercici i benestar a nivell psíquic i físic. Valoració: Des de sempre aquesta és una activitat en la que ha costat consolidar el grup. Les causes d’això poden ser vàries: el fet d’haver-se de desplaçar per assistir-hi, l’esforç físic que suposa l’activitat en si mateixa i la dificultat que té aquest col·lectiu de mantenir-se actius fent esport. Tot i això, valorem com molt important que es pugui fer alguna activitat esportiva dintre del Pla d’Activitats del SRC per fomentar i promoure l’esport com a ingredient essencial per aconseguir el benestar psíquic i físic. També considerem bàsic la utilització d’un recurs comunitari. Tot i que el grup és reduït, hem aconseguit una estabilitat a finals de l’any. El fet que els usuaris que assisteixen a Piscina pugin fer una altra activitat després, ha facilitat això. Seguim en la línia de no fer acompanyament a l’activitat, només puntualment al inici de la vinculació d’un usuari nou. Això incrementa el nivell d’autonomia dels usuaris i fomenta

141

l’anonimat. Ara els usuaris del SRC formen un grup de natació, però sense cap educador al costat, de manera que utilitzen un recurs comunitari com qualsevol altre ciutadà. Això implica que la persona que accedeix a aquest grup ha de tenir cert grau d’autonomia i certa estabilitat mental. El fet que no estigui l’educador ha propiciat que es creï un lligam més fort entre els membres del grup (si cal s’ajuden o estan més pendents dels nous o dels que són més dependents) i també entre el grup i la monitora. El vincle és tan fort que els usuaris van demanar fer un segon dia de Piscina a la setmana amb ella. Com això no ha sigut possible, s’ha fomentat el que algun usuari es faci soci. De fet, del grup que hi ha actualment tres persones de les quatre persones són socis del Club Natació Premià. Ens coordinem amb la piscina per si hagués algun problema i, de tant en tant, fem reunions de avaluació i valoració. Durant l’any, han passat 6 usuaris per aquesta activitat. MUSICOTERÀPIA És una activitat que consta de dues parts. Una primera part implica un treball individual (dibuix, escrit...) a partir del que la música els hi desperta. La segona part és de treball grupal. Cada usuari comenta les produccions dels altres i la seva. Es realitza els dilluns de 10.30 a 11.30h. Objectiu: Crear un espai de treball individual i grupal on poder expressar els records, evocacions, sentiments, emocions, sensacions, pensaments... despertats per la música, i pel treball realitzat pels altres components del grup. Valoració: El grup, aquest any ha seguit consolidat i s’ha mantingut molt estable en l’assistència. Hi ha usuaris que venen amb molta constància i és, només una part molt petita del grup, la que es manté amb una assistència més oscil·lant i irregular. Hi ha força cohesió grupal i una dinàmica molt sòlida. Considerem que el grup té una funció de contenció de les angoixes individuals. La cohesió grupal que hi ha fomenta un ambient relaxat i de concentració. Els hi costa molt tenir en compte la música per expressar, però cada cop més és un element important en molts dels escrits i dibuixos realitzats. Alguns usuaris, pocs, venen amb una idea al cap que és la que acaben expressant sense tenir molt en compte la música. De totes maneres, al final el més important és que la persona pugui simbolitzar d’alguna manera l’angoixa que porta aquell dia i projectar en la seva producció el seu món interior. Es té molt en compte les capacitats de cadascú, ja que si no és així alguns desvaloritzen el seu treball dient que no saben escriure o dibuixar. La meva intervenció sempre està encaminada a que el que importa és expressar i no fer “obres d’art”. Aquest any, com l’any passat, els hem passat un petit qüestionari per sentir el que volen dir de l’activitat. Els resultats han sigut força bons encara que hi ha alguna qüestió que plategen. Bàsicament, que a vegades l’activitat s’allarga massa en el temps, traspassant l’horari establert. Aquest punt és el resultat, creiem, del creixement del grup i de la implicació i treball d’aquest. Cada vegada els usuaris treballen temes més profunds relacionats menys amb el dia a dia i més amb els nuclis problemàtics de la seva vida: infància, relació amb els pares, dificultats per la malaltia... Pensem que el treball d’aquests temes impliquen dedicar més temps, per la banda de l’educador referent de l’activitat. Si no es donés el temps necessari de treball d’aquests aspectes, l’usuari marxaria amb el tema al cap sense haver

142

elaborar massa cosa. Quan el tema és massa personal o important, els animo a recuperar-lo en les entrevistes amb el seu educador referent. Des de l’equip feia temps que parlàvem d’aquest problema i de com solucionar-ho. La solució que hem plantejat al grup, i que han acceptat, és deixar de fer el treball que fèiem de comentar tots els dibuixos que feien els companys. Aquesta part implicava treballar molt amb la imaginació i la projecció en les produccions dels altres. A molts els hi costava, altres no eren massa capaços de fer-ho, a més a vegades es dedicaven a “copiar” el que deia l’anterior o simplement feien una descripció. Per tant, a partir del 2012, vam decidir que suprimirien aquesta part per reduir la part de treball. Ells, en general, no volien reduir la part d’escolta ja que pensaven que era el temps necessari per poder fer la producció. Queda pendent per finals de l’any 2013, el fer una valoració d’aquestes modificacions i de si hem pogut ajustar-nos millor al temps. També es van fer propostes sobre afegir la utilització de colors pastel, posar un recipient per fer punta als llapis i millorar la taula que hi havia perquè fos més còmoda. De cara al 2012 es milloraran aquests aspectes. Al llarg de l’any han passat, per aquesta activitat, 18 usuaris. TALLER COGNITIU Amb aquest taller pretenem optimitzar les funcions cognitives i alentir l’envelliment cerebral que va molt lligat a la malaltia mental. Les habilitats cognitives que intervenen en el procés d’aprenentatge són la comprensió, la síntesi, l’anàlisi, la resolució i la reflexió. Les aptituds mentals bàsiques que es desenvolupen en aquest taller són la percepció, la memòria, el llenguatge, el càlcul, l’espai, el raonament lògic i l’atenció. Es realitza els dilluns de 12.00 a 13.00h. Objectiu: Estimular la recuperació de continguts reforçant l’agilitat mental i pal·liant, així, el deteriorament del sistema nerviós, degut a efectes de la pròpia malaltia mental, a efectes secundaris de la medicació i a l’envelliment. Valoració: Amb aquesta activitat pretenem activar les diverses àrees i habilitats del cervell, i plantejar-ho com a petits reptes per posar a prova l’esperit de superació d’un mateix. En el grup d’usuaris que fan el taller hi ha diferents nivells i capacitats cognitives, pel que intentem que les activitats cada dia constitueixin un repte per tots els nivells. En cas de dubte o bloqueig, l’educadora responsable de l’activitat ajuda als usuaris a superar les dificultats. A mida que va avançant el taller augmenta progressivament la dificultat, el compromís i l’interès dels usuaris que hi assisteixen. Ells mateixos són conscients de la seva millora en agilitat i rapidesa a l’hora de resoldre els exercicis plantejats. Intentem que siguin ells els que corregeixin i decideixin la resposta correcta per donar més importància al procés i l’esforç i no tant al resultat de la solució de l’exercici. Es pretén que la activitat tingui un esperit més lúdic i que els participants no es sentin avaluats, participant ells mateixos en la seva rehabilitació proposant exercicis que els motivin. Això es pot valorar en el nivell de participació, que augmenta. Han participat 27 usuaris, en aquesta activitat, al llarg de l’any. REVISTA

143

Aquesta activitat implica la realització per part dels usuaris d’articles, bàsicament, que acaben conformant un blog a internet. L’enllaç s’envia mensualment a diferents llocs (biblioteques, serveis de la xarxa de salut mental, centres cívics, usuaris del SRC...). Es realitza els dilluns de 15.00 a 17.00 h. Objectiu: Crear un espai d’expressió d’idees i d’opinions que es difon, via internet, a nivell social i cultural. Valoració: Valorem aquesta activitat de manera molt positiva com a vehicle d’expressió de les idees dels usuaris. Ells escullen els temes sobre els que volen escriure i això fa que estiguin molt actius en tot el procés de creació de la revista. Hem aconseguit que la revista s’hagi convertit en un objecte d’intercanvi, de comunicació i de difusió dintre de la societat. Cada mes, un usuari diferent confecciona una enquesta que es penja al blog perquè la responguin els lectors. És llavors quan s’envia via mail l’enllaç. L’activitat funciona sempre de la mateixa manera: 1- Primer ens mirem el blog en el projector: http://www.revistabricura.blogspot.com/ Això ajuda a que es vagin familiaritzant amb ell i vegin el seus treballs, que es van penjar al blog l’anterior setmana. Així anem treballant temes com la manera d’accedir a fer un comentari, a votar a l’enquesta, a mirar els enllaços amb altres webs o blogs... Repassem si ha comentaris pendents de moderació, quantes visites té ja el blog, quins són els articles més vistos durant la setmana i en tota la història del blog, des de quins països ens veuen... Tot això reforça la idea de que hi han persones que es miren el blog, que voten en l’enquesta, que fan comentaris... Això els motiva molt. Així treballem, també, les dificultats d’aquest col·lectiu amb les noves tecnologies. 2- Seguim amb un petit espai d’organització on cadascú dels usuaris explica que farà en l’estona de treball. 3- L’estona de treball és individual: un acaba un article començat, un altre inicia un de nou, un altre el passa a ordinador, un altre busca informació... Aquí observem diferents graus d’autonomia. Alguns usuaris, pocs, necessiten més de l’educador en el procés de creació. Altres, precisen de més recolzament a l’hora de passar a ordinador l’article. Altres són totalment autònoms. Ens alguns casos, costa molt tot el tema de maneig de l’ordinador. Estic intentant que cada cop siguin més autònoms amb això. Poc a poc, tots van millorant en autonomia. Conforme es va acabant de passar els articles a l’ordinador, jo vaig pujant els articles al blog. L’usuari que ha fet l’article veu tot el procés i escull una foto que acompanya a l’article. Es posa cada article en una secció del blog. En general, ells s’organitzen el temps prou bé. Això suposa que els usuaris nous que s’incorporen a aquesta activitat ja entren a la dinàmica creada. Encara que el grup no és gaire gran, la majoria dels usuaris estan molt vinculats i implicats en l’activitat. 4- Finalment ens tornem a reunir per explicar en quin moment està cada article. Els acabats es comparteixen llegint-los als companys.

Hem aconseguit que la majoria dels articles girin al voltant de les notícies d’actualitat i temes d’interès i no sobre temes personals seus. Està funcionant bé ja que, a més, dintre del grup hi ha gent molt informada de l’actualitat. Sempre hi ha algun tema del que l’usuari està informat o del que té coneixements. Així es ressalten les capacitats de cada un d’ells. Quan entra un usuari nou a l’activitat, parlem ell i jo, de quina aportació pensa ell que pot fer al

144

blog. A vegades sorprèn molt la creativitat d’algun d’ells que aporta la creació d’una nova secció dintre de la revista. Aquest any, com l’any passat, s’ha passat un petit qüestionari. Els resultats han sigut molt bons encara que hi ha alguna qüestió que plategen. Bàsicament, la necessitat de més ordinadors per realitzar l’activitat. Per poder millorar en aquest aspecte, se li ha ofert als usuaris el poder passar els articles fora d’hores de l’activitat, en espais que ells tinguin lliure i no realitzin altres activitats. Així, ningú es queda sense poder penjar el seu article aquella setmana. Aquest any, la col·laboració dels usuaris ha sigut escrita, ja no es realitzen dibuixos. Això ha fet que la Revista Blog tingui un aspecte més seriós. A més, el mateix grup és capaç de reforçar els treballs realitzats pels companys. També, entenem que a vegades Internet és un entorn que pot facilitar l’aparició d’idees autorreferencials. Estem molt alerta amb aquest tema i, si temporalment, un usuari no pot publicar articles per aquest motiu ho respectem. A més, se l’adreça al seu educador referent per poder treballar el perquè d’aquestes idees. Durant l’any, han passat 13 usuaris per aquesta activitat. JOCS DE RELACIÓ L’home és un ésser social, un ésser en relació, que depèn dels demès i està fet pels demès. Però la socialització no és fàcil i moltes persones no sempre tenen les destreses per una interacció social positiva, tendint a l’aïllament social. Aquest és el cas de les persones que pateixen Trastorns Mentals Severs (TMS). El Servei de Rehabilitació Psicosocial Comunitari, com a institució social on la persona comparteix activitats en grup, ofereix una bona oportunitat per practicar les relacions socials. Dins d’aquest context, es planteja l’activitat de Jocs de relació com una activitat que facilita la trobada amb els demès. És necessari desinstal·lar a la persona del seu individualisme i posar-la en relació amb els altres. En aquesta activitat, i dins el conjunt de les dinàmiques de grup, es plantejarà una sèrie de propostes estructurades i a la vegada suficientment lliures de manera que deixin marge a l’acció d’un animador creatiu. Tot i que ens referirem a aquestes propostes com a “Dinàmiques”, podríem fer-ho també com a “Jocs”, doncs es plantegen exercicis creatius que aconsegueixin captar el interès dels participants. Es realitza els dimarts de 10.30h a 11.30h. Objectius: Produir una major obertura de la persona en la seva relació amb els demès i un major insight de si mateix, amb les seves limitacions, deficiències, habilitats, tendències positives i negatives. Valoració: Habitualment el grup assisteix de manera regular. Els participants valoren la diversitat de propostes així com la manera creativa de presentació de les mateixes. Poc a poc s’ha anat creant un clima grupal on els membres es senten part del grup, còmodes per poder participar, comunicar-se, cooperar i compartir i, així mateix, on és fàcil que sorgeixin relacions més disteses entre ells, així com la trobada en altres espais. Al llarg d’aquest any hi han participat un total de 33 usuaris.

145

EXPRESSIÓ CORPORAL L’expressió corporal implica el moviment amb el propòsit d'afavorir els processos d'aprenentatge, estructurar l'esquema corporal, construir una apropiada imatge de sí mateix, millorar la comunicació i desenvolupar la creativitat. Les estratègies pel seu aprenentatge es basen en el joc, la improvisació, l'experimentació i la reflexió. Aquests processos són els que es posen en joc per desenvolupar la creativitat expressiva aplicada a qualsevol dels llenguatges. L’activitat es porta a terme al SRC per una monitora experta en expressió corporal. Es realitza els dimarts de 12.00 a 13.00h. Objectiu: Aconseguir l’equilibri psicofísic augmentant la consciència del propi cos i d'un mateix. Valoració: Tots sabem que els malalts mentals tenen greus dificultats amb el seu cos i és important dedicar a aquest aspecte un temps dintre del programa d’activitats. Els objectius de l'any passat eren començar a reconèixer el cos, agafar confiança en un mateix a través dels exercicis, que els ajuden a tenir més consciència corporal, creant més seguretat per l’exploració en el treball més lliure. Aquest any, hem pogut fer un treball una mica més acurat: Centre de gravetat: La posició de la pelvis defineix un bon estirament de la columna vertebral. Presa de consciència del eix: És fonamental per percebre una bona postura dempeus. Línies de les cames i els braços: El moviment i col·locació de l’esquena (torsió, flexió- extensió, lateralització) i articulacions és molt important. Diferents plans. Diferents direccions. La mirada. Coordinació i equilibri. En general, s’escolten, poden profunditzar més en un reconeixement amb un mateix, posant paraules a les seves sensacions corporals. Això els ajuda a tenir més confiança per explorar nous moviments. Poden connectant amb el que costa de moure, amb les seves dificultats, i posar-les a treballar. Han adquirit més consciència del eix, del centre de gravetat. Cames i braços poden fer moviments més globals, harmònics i fluïts. Encara els hi costa una mica fer moviments amplis amb els braços però van explorant. La coordinació i l’equilibri ha millorat donant-los confiança per arriscar-se a moure’s en altres direccions, enrere, els costats o donar voltes sobre si mateixos. També a provar altres plans, ajupir-se i saltar, encara que aquest els hi costa més. Segueixen el ritme de la música i les consignes. És un grup que s’ha anat consolidant poc a poc, primer els usuaris han fet un treball més personal, els hi era més fàcil centrar-se en ells mateixos que en el treball amb l’altre. Però a mida que ells s’han sentit més segurs, s’han obert cap a l’altre. Actualment ha conformant un grup cohesionat i compromès. Es miren més els ulls, intercanvien sons i moviments, juguen. En la sessió he inclòs un espai per escriure, perquè facin un recull de com es senten, una petita reflexió del treball, podem desprès compartir quelcom en el tancament. Han passat per l’activitat 22 usuaris.

146

TALLER DE LECTURA Aquesta activitat consta de dos espais diferenciats que s’alternen quinzenalment. Ambdós es realitzen a la biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar des del setembre. Un dels espais consisteix en la lectura de diferents relats per part d’una professional de la biblioteca (amb el suport d’una professional del SRC) i d’un espai posterior de comentari sobre el contingut de cada relat. Per tal de motivar la lectura es van introduint lectures de diferents estils (de contingut existencial, d’humor, llegendes...) i es compaginen les lectures breus i il·lustrades amb lectures més complexes. L’altre espai consisteix en la dedicació d’un temps de lectura dins del conjunt de material que ens ofereix la biblioteca i posterior comentari per part dels participants. D’aquesta manera es pretén, a més de fomentar el interès per la lectura, facilitar l’apropament dels nostres usuaris a aquest recurs com un espai d’utilització regular per tal de distribuir millor el seu temps d’oci. L’activitat es realitza els dimarts de 15.00h a 17.00h. Objectiu: Millorar funcions cognitives com l’atenció i la comprensió, facilitar l’expressió d’opinions i despertar l’ interès per la lectura per tal de millorar l’organització del temps d’oci dels participants. Valoració: En el primer semestre de l’any, s’han treballat contes i relats d’arreu del món. Fent un recorregut per diferents costums i tradicions amb l’objectiu de reflexionar sobre aspectes d’altres cultures, que a la vegada, ens han portat a reflexionar sobre al nostra pròpia cultura. A partir del mes d’abril, i a demanda del usuaris a l’Assemblea, decidim dedicar un sessió mensual del Taller de Lectura a fer ressenyes literàries. En cada sessió diferents voluntaris porten un llibre que han llegit i l’exposen a la resta del grup, fent-ne un resum, reproduint algun fragment del llibre i explicant perquè el recomanen. També s’elabora una fitxa bibliogràfica que quedarà recollida en un arxiu a disposició de tothom. A partir de setembre aquesta activitat pateix canvis, tant pel que respecta al dia de desenvolupament com pel que respecta al contingut. S’ha de dir que quan es realitzava als matins hi havia més participants a l’activitat (al voltant d’uns 16/17 usuaris). Ara que es realitza a les tardes el grup s’ha reduït a 9 persones. La valoració d’aquesta activitat continua sent positiva. Malgrat aquest grup és bastant heterogeni pel què fa al seu nivell de comprensió lectora i capacitat d’atenció, cada usuari, al seu ritme i capacitat, està fent una millora progressiva en relació als objectius establerts. Així mateix, s’està potenciant molt el interès per la lectura i la utilització de la biblioteca de manera autònoma. En aquest sentit, gairebé tots els participants s’han fet socis de la biblioteca i han començat a utilitzar aquest recurs autònomament de manera habitual (agafant llibres, pel·lícules, revistes...). L’equip valorem molt positivament aquest aspecte, doncs els participants milloren així la distribució del seu temps d’oci. A destacar que hi ha un participant del grup que, a través de l’activitat, va iniciar i continua un voluntariat en aquesta biblioteca. Al llarg de l’any han passat 33 usuaris per aquesta activitat. ESPORT

147

El Monogràfic d’Esport es una activitat que pretenia apropar a l’usuari a l’esport i donar a conèixer els diferents recursos, entitats i equipaments esportius de l’entorn proper. L’activitat es va realitzar els dimarts de 15.00h a 17.00h durant els mesos de març a maig del 2012. Objectiu: Aconseguir millorar la qualitat de vida i afavorir el procés de rehabilitació comunitària i d’inclusió social dels usuaris mitjançant la pràctica de l’esport. Valoració: Es va proposar fer un taller d’introducció a diverses disciplines esportives d’una durada limitada de 3 mesos. Es fan els tallers formatius sobre diferents disciplines esportives amb les normes, el material necessari i el funcionament del joc. Es realitza la pràctica esportiva. Es mostra els diferents recursos comunitaris en l’entorn proper on es poden practicar aquestes activitats. Es participa en les diferents activitats esportives proposades per la Xarxa de Salut Mental, així com en activitats esportives inclusives. La valoració general d’aquest taller és força positiva, tot i cal destacar que el grup era reduït i no vam aconseguir la constància de tots els que van participar. Pot ser el fet de que durés només 3 mesos va fer que els usuaris que els hi costa més la vinculació, no arribessin a assolir aquest objectiu. S’han treballat diferents disciplines esportives: bitlles catalanes, petanca, bàsquet, tenis taula i futbol. La utilització dels equipaments públics per a la pràctica dels diferents esports ha donat a conèixer els diferents espais esportius que tenen a l’abast al mateix poble, així com d’altres ubicats en poblacions properes. Han participat en el Campionat de Petanca i Bitlles Catalanes proposat per la xarxa de salut mental, realitzada al Parc Pegaso de Barcelona. El total d’usuaris que han participat en aquest monogràfic ha estat de 10. ASSEMBLEA L’assemblea és una activitat que implica una reunió en la que: Els usuaris proposen suggeriments, queixes, propostes... de viva veu o a través de la bústia de suggeriments. Es dóna informació, des de l’equip educatiu, sobre algun tema relacionat amb el SRC (organització o canvis en activitats ja existents, creació de noves propostes, canvis d’horari, calendari de vacances, millores en les instal·lacions...). Es dóna resposta als usuaris de propostes fetes en anteriors assemblees. Pel bon funcionament d’aquesta activitat: S’utilitza un temps de creació de propostes, des dels usuaris, per la bústia de suggeriments. Els usuaris, de manera rotatòria, escriuen una acta de la reunió que es penja al plafó informatiu. Allà s’expliquen les decisions que s’han pres a l’assemblea respecte a cada punt de l’ordre del dia i les noves informacions. L’activitat es realitza cada dimecres de 9.30h a 10.00h.

148

Objectiu: Fomentar que els usuaris participin activament en les decisions sobre el SRC donant la seva opinió, queixa, suggeriment... sobre el recurs. Valoració: Valorem aquesta activitat com el lloc on els usuaris expressen el seu desig, les seves queixes i els seus suggeriments. Donat que l’any 2011 l’assistència s’havia reduït molt i cada cop era més difícil sostenir la dinàmica de l’activitat, decidim realitzar un canvi al inici del 2012. L’activitat es va canviar al matí, en un dia de molta afluència d’usuaris. També vam canviar lleugerament la dinàmica per mantenir més actiu al grup utilitzant la bústia de suggeriments i dedicant una estona a pensar i escriure algun suggeriment. La diferència aquest any ha sigut molt important. L’activitat és molt més dinàmica i enriquidora perquè el grup és gran. Alguns suggeriments i propostes realitzades per ells a l’assemblea s’han convertit en activitats, actes... Han passat per aquesta activitat 37 persones aquest any. EXPRESSIÓ MUSICAL L’ésser humà s’expressa també per mitjà de la música, de manera que aquesta té un valor preponderant en la nostra societat, és una forma d’expressió. Per tant, al llarg de la història s’ha dotat d’un llenguatge específic, més o menys desenvolupat, depenent del tipus de música, de l’àrea geogràfica, del moment... El cant, els ritmes i la creativitat, són els eixos fonamentals d’aquesta proposta. Es realitza els dimecres de 10.30 a 11.30h. Objectiu: Proporcionar als usuaris una nova eina d’expressió i, en definitiva, de comunicació de sentiments i emocions a través de la música. Valoració: L’activitat d’Expressió Musical ha mantingut al llarg d’aquest 2012 la mateixa estructura, blocs temàtics i objectius que en les valoracions anteriors. Per tant, amb la voluntat de proporcionar als usuaris una nova eina d’expressió i, en definitiva, de comunicació de sentiments i emocions a través de la música, s’ha treballat de forma intensa el coneixement de grups o cantants, l’elaboració d’un propi cançoner i aspectes més generals relacionats amb l’art musical. En relació al bloc de coneixement de cantants i grups val a dir que és el que té millor rebuda per part dels participants. A proposta de cadascun d’ells es treballen diferents grups o cantants des de la seva biografia personal i artística, s’escolten les cançons i es repassen les lletres generant un debat dins el grup en un sentit o un altre. Els artistes proposats aquest 2012 han estat: The Cure, Mecano, Bee Gees, José Luis Perales, The Beatles, Dúo Dinámico, Red Hot Chilli Peppers, Luz Casal, Nirvana, Lax’n’busto, Bob Marley, Natalia y Maca, Cançó Francesa, Vanesa Martín, Cat Stevens, Camarón i The Cure. La valoració d’aquest bloc és força positiva, tant per part de l’equip educatiu com per part dels usuaris. La diversitat de grups o cantants fa que sovint una part del grup gaudeixi més que una altra depenent dels gustos personals de cada persona. De cara el curs vinent es proposa que aquest bloc el preparin els propis usuaris, amb o sense el suport de l’equip educatiu. Respecte al bloc de “cantem una cançó, tallers...” s’han treballat aspectes molt diversos relacionats amb la música. En general ha agradat força, tot i que les ocasions on l’activitat requereix una posició més activa, sempre costa més la part del grup. Les activitats realitzades dins aquest bloc han estat: Karaoke, cant coral, Visualització de documentals (Fabricació d’instruments, Coneixements els instruments que formen part d’una orquestra simfònica, Òpera en texans...) i tallers (efectes de so).

149

En el bloc de “fem una cançó” volem crear una cançó original. El procés que seguim és el d’escollir el tema central de la nostra cançó. Un cop el tenim, associem les paraules, les idees que puguin sorgir. Agrupem les paraules que tinguin certa relació amb la voluntat d’anar-hi atorgant un sentit. Construïm aleshores la història que ens explica la cançó i procurem aconseguir les rimes. Un cop tenim la lletra de la cançó buscarem una música que pugui anar-hi bé. Si és necessari es pot revisar la lletra. La música es proposa d’una cançó ja coneguda pel grup o de l’aportació d’algun dels participants. Aquest 2012 els participants a l’activitat han creat un total de 9 cançons, algunes de les quals incloent-hi la partitura. Els temes tractats han estat l’amor, l’esperança, la solitud, l’alegria, la tristesa, el Nadal... Aquesta és la part més participativa per part dels usuaris d’Expressió musical. Aquest fet estimula a la major part del grup però també fomenta algunes queixes en els usuaris que mantenen una presència més receptiva i que no els agrada haver d’inventar, consensuar... Hi ha participat un total de 30 usuaris. HABILITATS SOCIALS Les habilitats socials son aquell conjunt de eines (actituds, comportaments, gestió de les emocions, habilitats comunicatives...) que ens permeten funcionar dins la societat i integrar-nos de manera correcta. Ens ajuden a relacionar-nos amb la resta de components d'una societat i a interactuar amb la resta de persones. Les persones que pateixen una malaltia mental sovint tenen dèficits en aquests aspectes. Cal tenir en compte que la falta d'habilitats socials afecta negativament a l'autoestima i genera ansietat, falta de confiança i inhibició social, la qual cosa forma un cercle tancat: menys pràctica → menys habilitat → menys satisfacció → menys pràctica... Aquesta activitat es realitza setmanalment els dimecres de 12.00h a 13.00h. Objectiu: Utilitzar les habilitats socials en les relacions amb els altres per tal de fomentar l’autoestima, la confiança i el contacte social. Valoració: Aquesta activitat és de recent incorporació al Pla Funcional d’Activitats del SRC (des de l’octubre del 2012). Tot i així, el grup que el conforma està força consolidat i el formen un conjunt de persones que hi assisteixen regularment. Cada dia es treballa una habilitat social (autoestima, assertivitat, gestió de les emocions...). Es llegeix material sobre la mateixa i es dóna pas al comentari/debat grupal. Finalment es realitza algun tipus d’exercici o dinàmica pràctica (role-playing i d’altres tècniques) relacionada amb l’habilitat treballada. L’actitud del grup és força activa i els participants es mostren molt implicats en els diferents temes que anem tractant, posant exemples propis, qüestionant aspectes i donant pas a un diàleg força enriquidor. En aquest sentit, l’educador de l’activitat recull les diferents propostes d’interès del grup per tal d’integrar-les dins dels temes a treballar. Al llarg d’aquests 3 mesos han participat en aquesta activitat 25 usuaris. TALLER D’AUTONOMIA PERSONAL

150

Aquest taller contempla vàries àrees organitzades que inclouen el interès del grup: bloc de temes variats relacionats amb l’autonomia personal (higiene, tasques de la llar, transports...), bloc de cuina i bloc d’Internet i/o informàtica. Respecte la metodologia, s’intenta fugir de la didàctica clàssica (per part de l’educador) en favor de rescatar els coneixements que els participants tinguin sobre els diferents temes, de tal manera que siguin ells els qui ho ensenyin a la resta del grup i millorant així la seva autoestima. Val a dir que tampoc es perd de vista la inserció comunitària, de manera que es deriva a recursos de la comunitat en aquells casos que es considera oportú i es tingui especial interès (per exemple, per tal de fer un curs de cuina, d’Internet, de bricolatge, etc). L’activitat es realitza els dimecres de 15.00 a 17.00h. Objectiu: Augmentar el nivell d’autonomia de les persones ateses al SRC per tal d’augmentar la seva independència en el present, o de cara al futur. Valoració: La valoració general d’aquest taller és molt positiva. Cal dir que s’ha aconseguit ampliar el grup tot i la dificultat que suposa l’horari en què es desenvolupa l’activitat. Així, actualment el grup està format per persones que hi assisteixen assíduament. En relació al bloc de cuina, els participants mantenen una actitud molt participativa, proposant els plats a elaborar, anant a comprar els ingredients, etc. Així mateix, cada vegada es van mostrant més autònoms en l’organització, l’elaboració, cura del material, etc. Aquest any, els participants han fet un pas endavant essent ells els responsables, per torns, de l’elaboració del plat, cuinant un dels seus plats “estrella”, per exemple, o “atrevint-se” a fer alguna recepta nova. La resta del grup participa col·laborant únicament en la preparació dels ingredients. Com cada any, s’elabora un manual que recull totes les receptes fetes dins al taller per tal que les puguin fer a casa seva. En el bloc d’Internet i/o Informàtica es treballa en la línia de perdre la por a l’ordinador i l’apropament a Internet com una eina de fàcil accessibilitat i d’utilitat. S’alternen dies de lliure interès amb d’altres de mirar pàgines webs que puguin ser del interès dels participants. De moment, s’han treballat: pàgina web de l’ajuntament del teu poble, tràmits on line (DNI, visites mèdiques...) i webs on comprar entrades per veure algun espectacle. Aquest taller es realitza a les instal·lacions de l’entitat Consell Sènior de Premià de Mar. El grup continua valorant força aquesta iniciativa. Es motiva els participants per tal que aquest apropament pugui servir com a pas previ per utilitzar aquesta eina des d’altres recursos comunitaris (biblioteca, locutoris...) o per fer un curs d’informàtica i/o Internet a la comunitat. Pel què fa al bloc de temes, es treballen els temes proposats pel grup. Aquest any s’està treballant, com a temes principals, la salut i l’economia. També s’ha realitzat un taller d’anglès introductori, que ha servit per aprendre algunes nocions bàsiques d’aquest idioma per aquells que el desconeixien. A la vegada ha funcionat com a repàs i recordatori per aquells que ja en tenien coneixements previs. Es posa especial èmfasi en què els coneixements i la pràctica adquirida al taller es generalitzin a la pròpia llar i per això es requereix, inevitablement, de la col·laboració familiar. En aquest sentit, es potencia que els participants puguin agafar una posició més activa a casa però, cal dir, que moltes vegades són els familiars els que dificulten aquesta possibilitat. Cal treballar conjuntament amb les famílies per tal de fer possible aquest objectiu. Al llarg de l’any han passat 17 usuaris per aquesta activitat.

151

INTEGRACIÓ SOCIAL Dins el procés de rehabilitació dels nostres usuaris, l’activitat d’Integració Social dóna resposta a les necessitats de caire lúdic que qualsevol persona necessita en el seu dia a dia. Integració Social vol que els participants puguin conèixer, valorar i utilitzar els recursos que ofereix la comunitat; que són a l’abast de les persones que formen part del servei, sent conscients de la necessitat de la seva utilització per l’assoliment del propi procés de rehabilitació. Es realitza els divendres al matí de 10.30h a 13.00h i, a vegades, també inclou part del migdia. Objectiu: Conèixer i fer ús dels recursos comunitaris més propers i prendre consciència de quins són els principals agents de socialització. Valoració: Al llarg del 2012 l’activitat d’Integració Social ha seguit una línea continuista respecte anys anteriors. Hem mantinguts els objectius de l’activitat que són el conèixer, valorar i utilitzar els recursos que ofereix la comunitat que són a l’abast de les persones que formen part del servei, sent conscients de la necessitat de la seva utilització per l’assoliment del propi procés de rehabilitació. Per dur-los a terme, les propostes presentades aquest període han estat de sortides en l’entorn més proper, sortides culturals i treball al centre a partir de la visualització i comentari de diferents documentals o pel·lícules amb fons pel debat i la reflexió. La valoració per part dels usuaris ha estat força positiva, tan al final de l’any com reflecteix la seva presència continuada en cadascuna de les sessions. Finalment, la seguida actualització del bloc de l’activitat ha permès als mateixos usuaris i a tot aquell que li pugui interessar, fer un seguiment, amb opinions personals de cadascun dels treballs realitzats: http://www.integraciosocialsrcburriac.blogspot.com/ Les sortides culturals i de coneixement de l’entorn que s’han realitzat són:

Museu del Futbol Club Barcelona (Barcelona) Centre històric de Vilassar de Mar Museu de Cera (Barcelona) Fundació Joan Miró (Barcelona) Recurs d’inserció Comunitària “Llibre Actiu” (Mataró) Passeig recreatiu en barca (Arenys de Mar) Exposició AlterArte a Hospital del Mar (Barcelona) Hort Urbà (Mataró) Exposició de monedes antigues al Museu de l’Estampació de Premià de Mar Museu de la xocolata (Barcelona) Passeig Marítim de Caldes d’Estrac Centre històric i Passeig marítim de Sitges Exposició “Despulles il·luminades” al Museu de l’Estampació de Premià de Mar Diverses exposicions a Palau Robert (Barcelona) Gaudí Experiència 4D (Barcelona) Barri gòtic (Barcelona) Fira de Nadal de Santa Llúcia (Barcelona)

Documentals per el posterior debat:

152

El preu de ser els primers Tiempo al tiempo Avis contra la crisi 500 gramos de vida El menjar que llencem Singulars amb Ramon Bayès Singulars amb Rafael Sant Andreu

Pel·lícules per el posterior debat:

El discurs del Rei Fuga de Noche Sister Act El diario de Noa La vida es bella Billy Elliot Corazón de campeón Love Story Un gànster per a un miracle Fahrenheit 451

Han passat 30 persones per aquesta activitat al llarg de l’any. COP DE MÀ En la intervenció educativa amb en persones amb problemàtica derivada de malaltia mental, els educadors que treballen en l’atenció directa amb els usuaris sovint detecten, en cadascun dels participants, necessitats que tenen a veure amb diverses àrees de la vida quotidiana i que engloben un ampli ventall de casuístiques que requereixen una solució molt diversa. Així mateix, tots els usuaris del servei sense excepció, posseeixen una sèrie de capacitats, coneixements o habilitats que sovint no utilitzen per manca de motivació o d’oportunitat. Davant aquesta situació proposem fer encaixar les necessitats i les habilitats d’uns i altres, amb la voluntat que tots els membres del grup ofereixin i rebin dels companys allò que necessiten per poder millorar en major o menor grau el seu dia a dia. Objectiu: Crear un grup d’ajuda entre els usuaris del SRC on les capacitats dels uns cobreixin les necessitats dels altres amb una reciprocitat mútua, i amb la resta del grup. Valoració: L’activitat va començar el 2011 amb la voluntat de crear un “banc de temps” entre els usuaris del servei. L’equip educatiu, i els mateixos usuaris, es plantejaven al final de l’any anterior noves propostes per incentivar-ne la participació. Bàsicament eren que l’horari establert fins aquell moment (els divendres a la tarda) suposava una baixa assistència del grup. En aquest sentit, l’activitat va canviar dues vegades més el seu horari. D’una banda a partir del mes de gener del 2012 l’activitat es realitza els dijous amb periodicitat quinzenal als matins. Si bé d’entrada la proposta va arribar a un major número d’usuaris, l’expectativa d’assistència, imprescindible pel funcionament de la mateixa activitat, varen ser encara inferiors als desitjats.

153

Finalment, es va fer una darrera proposta d’incloure l’activitat dins “Integració Social” amb periodicitat mensual. En aquest segon cas d’interès per part del grup, era escàs i impossibilitava el funcionament de la proposta. L’equip educatiu, proposa als usuaris deixar de realitzar l’activitat al mes de juny. El grup hi està d’acord. Tanmateix, fins aquell moment, s’havien realitzat propostes entre els usuaris com:

Acompanyaments al cap de setmana Suport per realitzar tràmits burocràtics Parella lingüística Acompanyaments en cotxes Treballs relacionats amb les activitat per la vida diària

També va sorgir una activitat que encara funciona. És un taller de manualitats, realitzat per una usuària, que funciona de manera autònoma utilitzant les instal·lacions del SRC. En total a l’activitat hi han participat 10 usuaris.

154

3-3 PROGRAMA FUNCIONAL D’ACTIVITATS SRC JOVES: 5 USUARIS

Nom de l’activitat / programa

Nombre usuaris/any (percentatge)

Periodicitat

ESPORT. Es realitza a l’equipament comunitari del Pavelló d’Esports Teresa

Maria Roca

4 (80%) Tots els dilluns

INTEGRACIÓ SOCIAL

1 (20%)

Tots els dimarts

TECNOLOGIA 3 (60%) Tots els dimarts

HABILITATS QUOTIDIANES

5 (100%)

Tots els dimecres

TÉCNIQUES DE RECERCA DE FEINA

2 (40%) Tots els dijous

ART Ø 2 (40%) Tots els divendres

ESPAI ÒMNIA. Es realitza a l’equipament comunitari Centre Cívic Els Molins

3 (60%) Tots els divendres

ESPORT L’activitat física i l’esport esdevé un bon mitjà perquè els joves amb TMG puguin expressar-se. És ben sabut que, la pràctica de l’exercici físic moderat, es relaciona amb la reducció dels símptomes d’ansietat i contribueix a apaivagar la simptomatologia negativa que es pugui presentar en aquest col·lectiu. L’activitat es realitza els dilluns de 15.00 a 17.00h. Objectius: Permetre alliberar tensions individuals dins uns paràmetres preestablerts i una normativa pactada. Anticipar possibles riscos que acostumen a sorgir al llarg del temps en aquesta població: prevenir el deteriorament físic associat a l’evolució de la malaltia (l’alentiment psicomotor) i afrontar la tendència a deixar de tenir cura d’un mateix, que com sabem, s’accentua durant el transcurs de la mateixa.

155

Valoració: Com sempre, destaquem en positiu el fet que s’hagi incentivat l’activitat psicomotriu i els moviments espontanis per contrarestar la sedentarietat, les activitats “de pantalla” i els hàbits tòxics. Arrel d’aquí s’han dut a terme vàries sortides relacionades amb el bàsquet i el futbol. Vam fer una visita al Camp Nou i vàrem veure un partit de la Copa del Rei, a banda, hem participat en dos campionats de bàsquet 3 x 3. El grup que ha guanyat en cohesió s’organitza sense el nostre acompanyament per practicar l’esport en les seves estones d’oci, com ara els caps de setmana. Aquesta activitat és molt adequada per aquelles persones que els hi costa comunicar – se verbalment però que, en canvi, es poden expressar millor en el terreny de joc. En aquest sentit, s’han donat molts avenços a nivell individual. D’altra banda, s’ha pogut treballar el tema del “control de la impulsivitat”. La majoria d’ells s’han fet responsables de la seva pròpia conducta dins l’espai de joc. El fet que aquesta activitat es dugui a terme fora del propi espai del centre propicia que, d’una forma més distesa, i en un equipament de la ciutat, es fomenti l’experiència de grup i es reforci l’autoestima dels seus integrants. Hi ha participat 4 joves. INTEGRACIÓ SOCIAL L’activitat ha seguit el seu recorregut el primer període del 2012 amb els objectius establerts. L’activitat es realitzava els dimarts de 11.00 a 13.00h. Objectiu: Conèixer, valorar i utilitzar els recursos que ofereix la comunitat que són a l’abast de les persones que formen part del servei, sent conscients de la necessitat de la seva utilització per l’assoliment del propi procés de rehabilitació. Valoració: L’activitat ha seguit el seu recorregut el primer període del 2012 amb els objectius establerts. Amb la proposta de realitzar un lipdup els usuaris han dut a terme activitats paral·leles que els han proporcionat coneixement de l’entorn, de recursos comunitaris i que ha fomentat el treball en equip. Així les activitats realitzades han estat de planificació i proposta de rodatge; conèixer i tramitar els permisos necessaris per al futur rodatge, elaboració d’un guió; fer arribar la proposta a diferents col·lectius participats (entre els que destaca el Grupo Bongo Botrako). Un dels fets més destacables ha estat la visita que el grup de joves ha fet a la Universitat de Barcelona, on els alumnes d’Educació Social, amb el suport del claustre de professors, van ensenyar les instal·lacions del Campus Mundet als nois i noies del grup de joves i els van obrir la possibilitat de pensar en realitzar en un futur estudis universitaris o no. La contrapartida fou la proposta dels nostres joves a que els alumnes participin al lipdub, proposta acceptada de bon gran per part de l’alumnat. Lamentablement el lipdub no es va arribar a realitzar ja que la cohesió del grup no era la suficient per un projecte d’aquestes característiques. Tanmateix destaquem com a fet molt positiu les activitats paral·leles que se’n van derivar.

156

L’equip educatiu proposa en reunió d’equip realitzar una nova activitat substituint Integració Social que pugui adaptar-se millor a les necessitats del grup. L’activitat proposada i acceptada és Tecnologia. En aquesta activitat hi ha participat una persona. TECNOLOGIA Aquest 2012 els integrants al Grup de joves han iniciat la nova activitat de tecnologia. La proposta permet un treball de caire més manual i, a la vegada, pràctic que fomenta el coneixement d’aspectes relacionats amb activitats de la vida diària (bricolatge, electricitat..). Els participants duen a terme un treball que, tot i ser grupal, els proporciona un espai més individualitzat i introspectiu mentre duen a terme el projecte proposat pel tècnic. L’espai on es realitza és el taller de fusteria del CFP al polígon industrial del Pla d’en Boet de Mataró, els dimarts de les 11.00 a les 13.00h. Objectiu: Conèixer els elements elementals de la tecnologia aplicats al treball en fusta, així com descobrir els principis del treball en un entorn professionalitzat. Valoració: En els mesos que s’està realitzant l’activitat de tecnologia, la resposta per part dels usuaris la podem visualitzar des de dos punts de vista: grupal i individual. A nivell grupal, la participació ha estat inferior a la desitjada per l’equip educatiu, ja que la presència dels joves no ha estat constant. Les explicacions a aquest fet pensem que rauen en el fet que les activitats de matí sempre suposen un esforç afegit als nois, als quals els hi costa llevar-se. Cal tenir en compte a més, que la ubicació del taller no és la més idònia ja que queda lluny del transport públic i cal caminar una bona estona fins arribar-hi. A nivell individual, sí que destaquem la implicació de cadascun dels nois en les jornades que hi ha participat. El treball de creativitat promou una capacitat de concentració i de dedicació per part dels professionals (educador i tècnic de taller) que els joves agraeixen i perceben de forma molt positiva. Destacar també la satisfacció que els suposa cadascun dels treballs acabats que poden emportar-se a casa. En els mesos han après tècniques de marcatge, tall, dibuix, pintura... Els treballs realitzats han estat peces d’encaix, una guardiola, una llum, un rellotge... En aquesta activitat hi han participat 3 usuaris. TALLER TÈCNIQUES DE RECERCA DE FEINA El taller de Tècniques de Recerca de Feina aporta l’acompanyament al projecte professional mitjançant el pla d’inserció laboral que planifica el desenvolupament de les competències que cal assolir per superar els factors de la ocupabilitat que condicionen la inserció laboral i la consolidació d’aquesta. Al ser individual, per vincular-se a aquesta activitat es concerta entre usuari i educadora una hora per trobar-se. Objectius: Aconseguir que les persones participants s’impliquin en la seva trajectòria professional. Millorar la capacitat d’inserció laboral dels joves en situació de risc d’exclusió social.

157

Valoració: Es manifesta la necessitat d’un suport continuat, doncs constantment els/les joves es troben en situacions d’inseguretat davant el món laboral, l’inici i/o consolidació d’un itinerari formatiu. La metodologia adoptada en el taller ens ha permès un diagnòstic de l’ocupabilitat de cada usuari, així com un anàlisis desglossat de quins són els factors crítics que intervenen. El resultat d’aquest anàlisis en ha permès establir amb cada jove el seu Pla d’inserció i seguiment. S’ha incidit en tot moment en la responsabilització personal de cada jove vers el seu procés, potenciant la seva autonomia i presa de decisions per evitar la dependència futura. D’aquesta activitat s’han beneficiat 2 joves. HABILITATS QUOTIDIANES Aquesta activitat, l’entenem com un mitjà per la rehabilitació psicosocial que ens permet incidir i treballar les habilitats en torn a l’autonomia personal i a les habilitats socials. Els usuaris que hi participen són joves que fa molt poc han experimentat situacions difícils que encara no poden entendre i que ha interromput la seva vida diària. La majoria d’ells han viscut poques situacions que puguin valorar com satisfactòries i això fa que es posin en un lloc passiu i de poca motivació de cara a la seva rehabilitació. Per tot això i per tal de poder incidir en la seva autonomia personal, primer s’ha de poder estimular la cohesió grupal, la confiança i motivació per tal de que puguin pensar i desitjar coses pel seu futur. L’activitat es realitza els dimecres de 15.00 a 17.00h. Objectius: Millorar la seva motivació per actuar en el seu entorn, aconseguint un major equilibri emocional. Proporcionar eines per tal de que puguin agafar més responsabilitat pel que fa el seu propi benestar. Recuperar, desenvolupar i/o mantenir habilitats necessàries per millorar la independència i la capacitat per poder resoldre situacions de la vida quotidiana. Desenvolupar habilitats socials per tal de poder establir i/o millorar les relacions interpersonals. Valoració: Durant aquest any s’han treballat especialment aquestes àrees:

‐ Estigma i efectes emocionals de la malaltia ‐ Habilitats socials ‐ Cohesió i treball en grup ‐ Resolució de conflictes ‐ Habilitats domèstiques (cura de la roba, bugada, cuina, etc) ‐ Coneixements de la ciutat i els seus recursos ‐ Prevenció del foc a casa

Hem fet les següents sortides i tallers:

‐ Taller sobre manipulació i conservació dels aliments a casa, donat pel servei de Consum de l’Ajuntament de Mataró.

‐ Xerrada en el Sidral (punt de informació jove) sobre els diferents recursos que existeixen per joves a la ciutat.

158

‐ Taller de cuina al SRC. ‐ Sortida a Plaça Santa Anna, a l’autobús del Programa de Prevenció de Drogues:

“Parlem de Drogues” ‐ Mòdul de cinc sessions a St. Miquel de Mata: cuina de l’hort i plantes

aromàtiques. Visita al centre especial de treball “La klosca”. La valoració aquest any és positiva, s’ha pogut treballar diverses temàtiques importants per ells i han tingut una bona assistència. Després de l’estiu vam rebre nous usuaris amb particularitats i necessitats diferents. Podem corroborar un procés positiu, com ara alguns han tornat a estudiar i activar la part més ocupacional i/o laboral. Aquest espai ofereix un lloc on ells poden parlar de les seves preocupacions i això ens permet poder fer un recull de necessitats però també informació sobre el seu estat general i poder intervenir i reaccionar a temps quan algú es desestabilitza. Hi han participat 5 persones. ART Ø. PROGRAMA D’ART I NOVES TECNOLOGIES PER A JOVES Les noves tecnologies són una eina per comunicar-se i aprendre a través de l’art. Es presenta aquest programa com un recurs per buscar motivacions i remarcar l’ús pedagògic de les noves tecnologies i de l’art. La societat canvia, i canvia la manera de pensar i de comunicar-se, i hem d’aprendre a utilitzar les eines que ens ofereix pel desenvolupament en una societat de la informació. Aquest Programa es temporalitza en forma de mòduls que tenen una durada aproximada de dos mesos. S’utilitza el recurs del SRC Mataró, entre d’altres, durant 2 hores a la setmana, els divendres de 11.00h a 13.00h. Per optimitzar recursos s’utilitza material del Programa AlterArte i ordinadors del SRC. Objectius: Conèixer els recursos dels que es disposa amb les noves tecnologies, i aprendre a manipular-los. Dominar correctament les eines. Incentivar la manipulació dels ordinadors com a eina per crear i integrar-se en la comunitat. Entendre l’art d’una altra manera i aprendre a utilitzar els recursos que tenim el dia a dia per crear noves formes artístiques. Utilitzar l’art com a via per a crear una identitat i reforçar la pròpia personalitat. Formació dels recursos personals per a una millora de l’autoestima. Valoració: Hem realitzat els següents tallers: Entendre i crear una animació en Stop Motion. Entendre les bases de la fotografia i crear una càmera de fotos: taller de fusteria (cadascú va fer la seva pròpia càmera de fotos) i taller de revelat de fotos amb la col·laboració de l’Espai Nag, Barcelona. Aprendre a utilitzar programes de retoc d’imatges.

L’activitat es valora molt positiva. Els usuaris que han participat han pogut desenvolupar la seva part creativa mitjançant les noves tecnologies, i han pogut entendre aspectes que aquestes inclouen. També han conegut espais de la comunitat on poden ampliar els seus coneixements artístics. Donem per finalitzats els mòduls al juliol de 2012. Han participat 2 persones.

159

ESPAI ÒMNIA Es crea un espai en el que disposem d’ordinadors connectats a Internet, on poder desenvolupar el coneixement sobre les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). Aquestes agrupen els elements i les tècniques usades en el tractament i la transmissió de la informació; principalment la informàtica, Internet i les telecomunicacions. Les noves tecnologies són una eina per comunicar-se i aprendre, i ens ofereixen instruments que ens donen llibertat, coneixements i faciliten la comprensió mútua. Es presenta aquest programa com un recurs per buscar motivacions i remarcar l’ús pedagògic de les noves tecnologies. La societat canvia, i canvia la manera de pensar i de comunicar-se, i hem d’aprendre a utilitzar les eines que ens ofereix per al desenvolupament en una societat de la informació. S’utilitza el recurs del Punt Òmnia al Centre Cívic Molins (Mataró) durant 2 hores a la setmana, els divendres de 11.00h a 13.00h. Allà disposem d’ordinadors i recursos pedagògics que ofereix el Punt Òmnia. Objectius: Promoure la prevenció dels problemes d’inadaptació social a través de les xarxes i integrant-se en el grup. Promoure la relació amb els itineraris de formació no reglada on-line. Conèixer els recursos dels que es disposa amb les noves tecnologies, i aprendre a manipular-los. Dominar correctament les eines. Incentivar la manipulació dels ordinadors com a eina per crear i integrar-se en la comunitat. Entendre les noves tecnologies d’una altra manera i aprendre a utilitzar els recursos que tenim per a desenvolupar les pròpies habilitats. Utilitzar les noves tecnologies com a via per a crear una identitat i reforçar la pròpia personalitat. Formació dels recursos personals per a una millora de l’autoestima. Valoració: L’activitat es valora molt positivament; els usuaris que han participat han pogut disposar d’un espai on integrar-se amb el grup, compartir aficions i gustos relacionats amb les noves tecnologies (jocs on-line, música, xarxes socials, etc). Arrel de la creació el setembre de 2012 d’aquest espai lúdico-formatiu, ells han proposat activitats que els interessaria fer, per exemple taller de fang. L’evolució de l’activitat es regeix pels interessos dels propis usuaris. Han participat 3 persones.

3-4 PROGRAMES COMUNITARIS

160

Nom de l’activitat / programa Nombre usuaris/any

(percentatge) Periodicitat

PROGRAMA COMUNITARI ALTERARTE. Es realitza en

equipaments comunitaris: Can Xalant, Museu Bassat i altres

espais

16 (30,7%) + 22 usuaris externs al SRC

Tots els dijous. També al llarg de l’any es fan

diferents activitats, tallers i exposicions

puntuals PROGRAMA COMUNITARI RADIO. Es realitza al SRC, a l’equipament comunitari de

Radio Premià i a d’altres espais

5 (9,6%) Tots els dijous

PROGRAMA COMUNITARI INDIVIDUAL. Concursos, cursos, voluntariats... Es realitza a diferents espais

comunitaris

20 (38,4,9%) Durant tot l’any

PROGRAMA COMUNITARI LLIBRE ACTIU. Es realitza al

local del CFP al barri de Cirera (Mataró)

2 (3,8%) De dimarts a

divendres

TOTAL D’USUARIS QUE HAN PARTICIPAT EN

PROGRAMES COMUNITARIS 31 (59,6%)

El treball que es realitza dins els programes comunitaris són, per definició, primordials alhora d’aconseguir la inserció comunitària de les persones amb TMS. Per tal de poder-lo fer efectiu s’han de crear línies d’interacció entre la comunitat i les persones que atenem, tant individual com grupalment, alhora que s’han de crear programes específics. Aquests, possibiliten el trencar amb situacions d’aïllament i d’invisibilitat del nostre col·lectiu i, al mateix temps, trenquem els estereotips que es tenen sobre les persones amb TMS. Per aconseguir aquest ambiciós objectiu, cal un ampli coneixement de l’àmbit territorial i el seu món associatiu per part de l’equip d’intervenció: associacions de veïns, serveis culturals, centres cívics, casals, ràdios locals, centres de solidaritat i mediambientals, etc. És fonamental intervenir també sobre i a la comunitat de referència dels usuaris. La rehabilitació es planteja no tan sols com una recuperació d’habilitats sinó també com un procés de millora de la qualitat de vida, de les capacitats de la persona a través de facilitar-li el suport adient que li permeti una millor adaptació a l’entorn i oferint-li oportunitats que impliquin canvis en la persona i l’entorn. Cal disposar d’una oferta diversificada de serveis i tenir un accés als recursos que ofereix la comunitat, per tal d’atendre als usuaris amb diferents tipus de necessitats i graus de vinculació. La inserció social pretén una “ocupació” amb un valor de satisfacció personal i reconeixement social que doni alternatives a les necessitats dels nostres usuaris.

161

La rehabilitació psicosocial de les persones amb TMS va més enllà de l’estada a un SRC. No es pot centrar únicament en intervencions sobre l’individu, sinó que també s’ha d’incloure intervencions sobre l’entorn, per aconseguir objectius com ara:

- evitar la cronificació - afavorir la inclusió social - afavorir la inserció a la comunitat

És necessari un suport individualitzat per aconseguir la integració dels nostres usuaris degut, en part, a les greus dificultats que pateixen en la resolució de les necessitats socials pels següents motius:

- l’alt índex de fracàs - la necessitat d’un suport continuat - la manca de col·laboració - l’arrelament dels estereotips en la comunitat - les mancances d’alternatives i recursos de suport - la predisposició al rebuig respecte a l’atenció a les persones amb TMS

Des del SRC es porten a terme tot un seguit de Programes Comunitaris: Programa Comunitari Individual Programa Comunitari Artístic “AlterArte” Programa Comunitari de Ràdio Programa Comunitari “Llibre Actiu”

En total hi han participat 31 persones en programes comunitaris, que és el 59,6% dels usuaris, tenint en compte que un mateix usuari ha pogut realitzar diverses activitats i/o pot estar inclòs en diversos programes. PROGRAMA COMUNITARI INDIVIDUAL El PROGRAMA COMUNITARI INDIVIDUAL és un programa que pretén assolir la integració social plena de l’usuari al seu entorn, alhora que sensibilitzar a la comunitat sobre la necessitat d’inclusió dels malalts mentals. Va dirigit a totes les persones ateses al Servei de Rehabilitació Comunitària que fan demanda expressa d’incloure’ls en el programa. Objectius: Millorar la qualitat de vida dels nostres usuaris, fent–los partícips d’aquelles entitats i activitats que ofereix la comunitat, fent una coordinació si la activitat o l’usuari així ho requereix. D’aquesta manera procurem la seva progressiva integració en la societat. Alhora es treballa per a millorar la percepció, sensibilització i comunicació dels trastorns mentals dins la comunitat per tal d’ afavorir la igualtat d’oportunitats. Valoració: En aquestes activitats han participat un total de 20 usuaris. Cal destacar que un mateix usuari pot haver participat en més d’una activitat (cursos, tallers, voluntariat ...). La valoració general que es desprèn, és que cada cop més, els usuaris realitzen activitats d’inserció comunitària de llarga durada, cosa que suposa una major implicació i, indubtablement, una major integració dels usuaris als diferents recursos comunitaris. Tot i la dificultat que suposa la integració comunitària, per la tipologia dels nostres usuaris, s’ha de valorar positivament els esforços per començar, i sobretot per a mantenir, activitats fora de la que anomenen Xarxa de Salut Mental, com les que mostrem a continuació. Quadre d’activitats d’inserció comunitària puntuals:

162

ACTIVITAT RECURS COMUNITARI POBLACIÓ USUARIS



I Concurs Literari Jordi Pujiula

Centre de Salut Mental del Ripollès

Ripoll 1

Cartell Dia Mundial Salut Mental

Associació DARUMA Fundació LAR

Granollers 1

Concurs “Talents 2012” Centre de Dia AREP Barcelona 1

Quadre d’activitats d’inserció comunitària de llarga durada: ACTIVITAT RECURS COMUNITARI POBLACIÓ USUARIS

Activitat Esportiva Piscina Municipal Vilassar de Mar

Vilassar de Mar 1

Curs de Guitarra Escola Municipal de Música de Premià de Mar

Premià de Mar 1

Curs de Flors de Bach Escola Heilparktiker Barcelona 1

Excursions Programades

CONEX Premià de Mar 1

Curs d’Anglès CONEX Premià de Mar 1

Curs d’Informàtica CONEX Premià de Mar 2

Curs de manualitats CONEX Premià de Mar 2

Voluntariat Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras

Premià de Mar 1

Curs Escola Municipal de Formació Permanent de Persones Adultes “Els Ametllers”

Vilassar De Mar 1

Oient facultat de Psicologia

Universitat de Barcelona Barcelona 1

Activitat esportiva Gimnàs Cristòfol Premià de Mar 1

Activitat esportiva Pas Bàsic Masnou 1

Carnet de conduir Autoescola Premià de Mar 1

Soci del Club F. C. Barcelona Barcelona 1

Entitat Cultural Casal d’ Alella Alella 1

163

Curs de cant Joana Banyeres Premià de Mar 1

Col·laboració Tertuliana

Radio Premià de Mar Premià de Mar 1

Curs de Cuina Centre de Formació Permanent Tres Roques

Mataró 1

Voluntariat a la gossera

Associació per la Defensa dels Animals i la Natura d´ Alella (ADANA)

Alella 1

Activitat Esportiva Gimnàs Aranega Masnou 1

Voluntariat lingüístic Voluntari per la Llengua Premià de Mar 1

Curs d’Escriptura El Racó d’Ubuntu Premià de Mar 1

Activitat Esportiva Piscina Municipal Premià de Mar

Premià de Mar 3

Curs programació Informàtica

Premi@in Premià de Mar 1

PROGRAMA COMUNITARI ARTÍSTIC “ALTERARTE” El Programa AlterArte és un programa d’inserció comunitària adreçat a persones amb malaltia mental. L’activitat del programa es realitza durant tot l’any, principalment a la sala cedida pel Centre d’Art i Pensament Contemporani de Mataró “Can Xalant”. També aprofitem els nombrosos recursos que la comunitat ens ofereix com: galeries d’art, centres cívics, bars culturals, museus i artistes col·laboradors. Es realitzen activitats relacionades amb l’art, tallers monogràfics, exposicions, visites culturals, etc. A partir de setembre hem iniciat una col·laboració amb la Col·lecció Bassat (Nau Gaudí); creant un programa artístic, educatiu i comunitari per a la Salut Mental. Està obert a usuaris de tots els serveis, i estructurat en càpsules temàtiques centrades en les obres i els artistes que formen part de l’exposició del Museu Bassat, del període 80-89. Es treballen les tècniques concretes que utilitza l’artista de la obra en la que ens centrem i s’introdueix als usuaris en el context històric per poder entendre l’obra, a partir de material que disposa el Museu. Aquesta activitat es realitza dins la Nau Gaudí de Mataró i es fan intervencions a espais concrets de la ciutat de Mataró. Objectius: Facilitar l’entrada a l’intercanvi social de manera que la producció artística de l’usuari sigui reconeguda a la societat mitjançant l’exposició, venda i publicitat de la seva creació. Entendre l’art català en el seu context, explicat pel propi artista. Aprendre, conèixer i perfeccionar noves tècniques artístiques, utilitzant també nous materials i fomentant l’ús de diversos suports artístics. Per això cal obrir el programa al màxim possible a la comunitat, artistes col·laboradors, etc.

164

Utilitzar l’art com a via per a crear una identitat col·lectiva. Formar recursos personals per a una millora de l’autoestima. Conèixer els recursos que la comunitat ofereix, i aprendre a utilitzar-los. Incentivar la manipulació de l’art com a via per crear i integrar-se en la comunitat. Sensibilitzar mitjançant les intervencions en la comunitat. Valoració: Al final de cada càpsula es passen unes enquestes a tots els usuaris que han participat. Es fan reunions periòdiques de l’equip amb la direcció del museu i les educadores d’altres serveis per poder valorar com ha anat. S’han realitzat les següents exposicions: Febrer Exposició individual al bar ‘el Públic’. Mataró Abril Exposició col·lectiva al vestíbul de l’Hospital del Mar, a Barcelona Octubre Exposició col•lectiva al vestíbul de la Fundació Hospital, en col·laboració

amb la Mostra d’Art Social de Mataró. Desembre Exposició col·lectiva a Can Xalant, Mataró Les activitats efectuades son: Durant tot l’any �Des del Programa AlterArte, s’ha facilitat tant l’espai com el material

i s’han fet les gestions per participar en varis concursos. Durant tot l’any Participació constant en el Projecte Susoespai. Això inclou,

coordinació dinàmica del taller, assistència a reunions de l’equip d’educadors, acompanyament puntual dels usuaris que participen, col·laboració amb escrit per llibre recull d’experiències ‘Com batega un museu’

Gener Col·laboració amb el CRAE de Mataró realitzant un mural, promovent el treball en equip i la temporalització d’un projecte.

Març Visita - taller a la Nau Gaudí Col·lecció Bassat, ‘A Bassat hi creixen paisatges’, amb la conseqüent activitat sobre paisatge imaginari.

Abril Visita - taller a la Nau Gaudí Col·lecció Bassat, ‘Caminant pel paisatge’, amb la conseqüent activitat sobre paisatge en collage a tres dimensions

Abril Col·laboració amb el projecte Zona Intrusa; acollim als alumnes dins el nostre taller http://zonaintrusa2.pbworks.com

Maig Visita guiada a la col·lecció MACBA. Juny Visita a l’exposició col·lectiva Alterarte de l’Hospital del Mar, a

Barcelona Juny Visita guiada a l’exposició ‘Goya, llums i ombres’. Obra Social La

Caixa, Cosmo Caixa Julio Visita guiada a l’exposició ‘Mar de fons’ al Museu Ca l’Arenas Julio Visita comentada museu i taller artistes, espai Premiart Juliol- desembre

hem començat la col·laboració amb la Col·lecció Bassat i l’entitat Antequem (gestió del patrimoni cultural).

Setembre-octubre

Col·laboració amb el col·lectiu taller d’idees en la Mostra d’art Social de Mataró.

Les visites a museus efectuades son: Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona (MNAC)

165

Nau Gaudí (Col·lecció Bassat) Can Palauet a Mataró Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Museu municipal de Mataró Museu Ca l’Arenas a Mataró Obra Social ‘La Caixa’. Cosmo Caixa a Barcelona Espai Premiart a Premià de Mar Es fa un seguiment individual amb l’usuari dels seus interessos, vinculació al Programa i evolució de la obra que realitza cadascun d’ells. Arrel del treball individual fet amb cada usuari, hi ha una evolució. S’ha motivat als usuaris a realitzar exposicions individuals. Així doncs hi ha alguns que han organitzat exposicions pel seu compte. Aconseguim, així, un dels objectius primordials del Programa. Cada cop hi ha més usuaris interessats i valorem molt positivament l’interès i compromís dels que ja estan vinculats. Cal destacar la complexitat del programa per la diversificació de tècniques artístiques. Gràcies a això, els usuaris han desenvolupat formes de percepció, de pensament i de comprensió diferents i han augmentant les seves habilitats. Per adequar-se a les noves capacitats de percepció i de comprensió s’han d’integrar les noves tecnologies. El Programa AlterArte s’ha convertit en un referent per a altres serveis de la Xarxa de Salut Mental a l’hora de participar en els monogràfics i posar a l’abast de tothom l’experiència de treballar un dia amb un artista o dins d’un museu. S’ha de tenir en compte tot el material que és necessari per a realitzar l’activitat plàstica cada setmana, i en els tallers, en concret, amb els artistes; així com la remuneració que han rebut alguns artistes per la feina que han fet. Han participat un total de 50 persones: 16 usuaris del SRC Burriac. 22 usuaris d’altres serveis de la xarxa de salut mental. 12 col·laboradors i artistes.

PROGRAMA COMUNITARI DE RÀDIO El SRC Burriac pren part de la programació de Radio Premià de Mar dins el projecte d’entitats participatives a la comunitat. Els usuaris, amb la supervisió del educador, realitzen els espais “Professions de Premià” i “Indrets del Maresme”. Ambdós, realitzats en format de càpsula, tenen una durada de 6 a 10 minuts, i s’emeten dins el programa “La Drecera”. Aquest programa forma part de la graella de programació de Ràdio Premià de Mar, de caire municipal. La metodologia que seguim es la següent: 1- Per un cantó, els usuaris es reuneixen un cop per setmana amb l’educador, al SRC Burriac per a perfilar el guió del programa que enregistrarem la següent setmana als estudis de Radio Premià. D’aquestes sessions extraiem allò que és necessari per a la següent gravació, pactem continguts, es reparteixen responsabilitats i es repassa l’últim programa gravat per a tal de depurar l’estil. 2- Per altra banda, la setmana següent a la preparació realitzem la gravació de les dos càpsules als estudis de Radio Premià, amb la supervisió tècnica d’un professional de l’emissora. Objectius:

166

Afavorir el desenvolupament de les capacitats comunicatives, agafant compromís i focalitzant-ho en uns objectius concrets, de caire comunitari.

Aprendre que la consecució final d’un producte depèn d’una dinàmica grupal en la que cada membre té el seu pes específic.

Valoració: Hem observat, al llarg del desenvolupament de les sessions, una millora en les capacitats comunicatives dels usuaris, en la seva implicació i motivació envers el programa i en el resultat final de les gravacions. També hem observat una millora en la facilitat en que l’usuari es relaciona amb la comunitat a partir d’un objectiu de consecució a curt i mig termini. Per finalitzar, assenyalar que una de les nostres usuàries ha donat un pas molt important incorporant-se com a tertuliana habitual, dins de l’espai “Tot d’Una”, programa completament normalitzat de la graella de Radio Premià. En aquest programa han participat 5 usuaris. PROGRAMA COMUNITARI “LLIBRE ACTIU” Llibre Actiu és una activitat que fomenta la cultura a través del intercanvi de llibres. És un espai que pretén donar una segona vida a tots aquells llibres que per algun motiu o altre han quedat en desús. Objectius:

Afavorir la integració dels nostres usuaris, a partir d’unes tasques a realitzar, per tal d’oferir al públic un servei de qualitat, fent-los sentir subjectes actius dins d’un projecte valorat per la població; i difondre de la cultura, mitjançant el llibre, sobretot en un barri amb històriques mancances en aquest aspecte.

Valoració: La consolidació d’aquesta activitat comunitària és un fet irrefutable. Tant a nivell de públic, com a nivell de contactes de col·laboració amb entitats de tota mena no tant sols de Mataró, sinó del Maresme ens fa veure que se’ns comença a conèixer i a tenir en compte. Sens dubte ha influït l’obertura i manteniment pàgines webs dins les xarxes socials. http://es-es.facebook.com/pages/Llibre-Actiu/172075389518809 A més aquest any, ens hem fet càrrec de diferents punts de boockcrossing situats a locals públics de Mataró, responsabilitzant als usuaris de renovar setmanalment l’oferta dels llibres segons la demanda del públic específic d’aquest lloc. Aquesta nova obertura a l’exterior s’ha valorat molt positivament per l’equip de Llibre Actiu, per això, s’està treballant per ampliar-la, cosa que suposarà un increment de feina i responsabilitat pels participants d’aquest programa comunitari. Pel que fa a la valoració dels objectius específics adreçats als usuaris cal remarcar, per un cantó, la millora en els processos cognitius que s’observa és notable. El fet de fer-se responsable de la categorització i classificació informàtica dels llibres requereix un treball d’atenció, percepció, memòria... al mateix temps que posar en pràctica els coneixements informàtics apresos amb anterioritat. Per altra banda, s’han treballat les habilitats socials a través de la interacció, no tant sols al tenir que atendre a les demandes explícites del públic, sinó també a l’hora de prendre decisions en grup. S’ha fomentat des de un primer moment aquest esperit i compromís de grup.

167

Han participat activament en el Programa Llibre Actiu 2 usuaris des del SRC Burriac.

168

3-5 ALTRES PROGRAMES

PROGRAMA DE SUPORT A L’ALTA Aquest programa es crea davant la necessitat de la persona amb trastorn mental sever de comptar amb un recolzament professional per afrontar el període de pas a una situació més normalitzada. Està enfocat a usuaris vinculats al SRC amb voluntat de mantenir una nova situació sense el nostre suport. Per això, és imprescindible l’existència d’un projecte de futur plantejat pel propi usuari (laboral, formatiu, comunitari...). S’estableixen entrevistes periòdiques de seguiment que s’espaien en el temps, com a màxim al llarg d’un any, segons l’evolució de l’usuari. Objectius: Treballar la desvinculació del SRC, mantenint l’estabilitat de l’usuari davant la nova

realitat, i acompanyant-lo en la resolució de situacions o conflictes propis del període de canvi.

Valoració: Aquest programa es va crear amb la intenció de poder treballar l’alta amb els usuaris que ja estaven molt avançats en la seva rehabilitació. Es tracta d’acompanyar en l’alta a una persona que té ja un projecte de vida ja sigui laboral, comunitari, formatiu... Es pretén donar eines per poder afrontar les possibles dificultats que això suposa. S’aconsegueix que es faci una bona desvinculació de forma natural i que no suposi cap fet traumàtic ni que afecti a la seva estabilitat. Valorem molt positivament disposar del temps necessari per fer un bon acomiadament. Els usuaris valoren molt poder estar en aquest programa perquè implica un pas més dintre de l’estabilitat. En aquest programa no ha participat cap usuari durant l’any.

PROGRAMA DE SUPORT A L’ALTA

0 (0%) Seguiment 1 ó 2

entrevistes al mes

169

2-2 PROGRAMA D’ACTIVITATS

4- DESCRIPCIÓ DELS

PROTOCOLS DE

COORDINACIÓ

170

4-1 PROTOCOL DE DERIVACIÓ XARXA DE SALUT MENTAL DEL MARESME La petició de derivació es canalitza a partir de les demandes efectuades a les reunions bilaterals del circuit. O bé per la demanda feta a la treballadora social a través dels diferents professionals de la xarxa, amb el vist i plau dels respectius CSMA També són susceptibles de derivació els casos que estan hospitalitzats (Comunitats Terapèutiques, Hospital de Dia, Aguts, Subaguts etc.) previ acord amb el CSMA ) Aquesta derivació té que venir acompanyada d’un informe clínic i social de l’usuari, i d’un full de derivació. L’informe ha de parlar, si hi ha dades, de les següents àrees: Àrea Funcional (capacitat de realitzar activitats instrumentals diàries: tasques de la llar, maneig econòmic, hàbits de la salut, presa de la medicació...) Estat de la Salut (malalties físiques, operacions...) Valoració de l’estat cognitiu, emocional, psicopatològic, adherència al tractament i consciència de malaltia. Valoració de les expectatives respecte al seu tractament al SRC. Valoració Social (situació econòmica, antecedents laborals, història formativa, habitatge......) Valoració Familiar (referent familiar, situació de la família, convivència, capacitat cuidadora...) Valoració dels riscos que puguin haver: maltractament, autolesió o suïcidi, heterolesió, pèrdua d’adherència al tractament, recaiguda en la malaltia, risc social, per malaltia física associada...) Història de la malaltia: primer brot, simptomatologia actual, ingressos... CIP, ABS Referència, Diagnòstic

Criteris de derivació

Persones afectades de Trastorn Mental Sever (TMS) i estabilitzades, d’acord amb el que s’estableix al Pla de Salut Mental, residents a la zona, o per demanda expressa de la Regió Sanitària (en cas de pertànyer fora de l’Àrea del Maresme.) i degudament identificades amb un programa (TMS o altres ) Persones que es puguin beneficiar i que tinguin interès en iniciar un Programa Individual de Rehabilitació i Reinserció, i que presentin un mínim d’autonomia personal. Que presentin dificultats de relació, aïllament social i en general les persones amb dèficits d’organització de la seva vida quotidiana. Que siguin majors de 18 anys, (si són menors ha d’haver-hi una indicació del Consorci Sanitari) Pacients que necessitin d’un suport continuat per tal d’inserir-los als recursos comunitaris i laborals. I que vulguin accedir als diferents programes de rehabilitació que ajudin a millorar la qualitat de vida. Criteris d’exclusió Hi ha com a patologia base una demència o un retard mental. Hi ha dependència de tòxics com a patologia principal.

171

Persones que no tenen cap interès en realitzar un Programa de Rehabilitació (necessiten mes temps de treball conjunt amb el CSMA) Procés agut o inestabilitat psicopatològica que impedeix la participació del pacient en les diferents activitats terapèutiques. Derivació al SRC: 1- Detecció del pacient per part de la Xarxa de salut mental 2- Comunicació preliminar del cas al SRC a la reunió bilateral amb el CSMA, o via telefònica si el cas és prioritari. 3- Compliment de l’Informe de Derivació per part del CSMA, informe d’alta, (si el cas prové d’ hospitalització ) i/o informe clínic i social que complementi l’ informació. 4- Indicació al pacient i a la família. 5- Tramesa dels informes clínic i social i el Full de derivació. 6- Treball conjunt d’elaboració de plans d’intervenció i seguiment de casos compartits que siguin complexes. Aquest protocol va estar consensuat per totes les parts que formen la Xarxa de Salut mental del Maresme a 15 de Desembre de 2009

172


El Servei de Rehabilitació Comunitària , per poder donar una atenció adequada als usuaris ,es coordina amb la Xarxa de Salut Mental del Maresme.

És realitzen tres tipus de reunions amb la Xarxa de Salut Mental del Maresme per tal d'establir una coordinació adequada: reunions de sector, reunions de circuits i reunions bilaterals. Reunions de Sector Capitatiu dels gerents de totes les institucions de la xarxa de salut mental del Maresme i la Gerència per poder establir conjuntament les línies d'actuació dels programes generals. Es defineixen també els programes concrets, així com els protocols, les derivacions, la coordinació, etc. dels diferents serveis de la xarxa assistencial del territori. És realitzen amb una periodicitat bimensual al Hospital de Mataró. El referent del Centre és el director del CFP, Sr Jaume Clupés. 1- La Gerència convoca als serveis de la xarxa enviant l’acta de la reunió anterior i l’ordre del dia de la reunió, via mail, correu o fax.

2- És realitza la reunió a l’Hospital de Mataró. 3- És llegeix l’acta de la reunió anterior.

4- És treballa en relació a l’ordre del dia proposat i és realitza l’acta de la reunió. Reunions de Circuit Assistencial de cada Centre de Salut Mental amb el seu circuit assistencial per concretar l'actuació dels temes comuns que afecten a les diferents institucions de la xarxa de salut mental : usuaris, protocols, relacions institucionals i la coordinació en la gestió dels casos. També a les reunions s’efectua un seguiment dels usuaris que per la seva complexitat no es pot parlar a les reunions bilaterals. Es realitzen amb una periodicitat bimensual al CSMA de referència. Els referents del Centre són el Director tècnic de l’àrea de salut mental i la treballadora social. 1- El CSMA convoca al seu circuit assistencial enviant l’acta de la reunió anterior i l’ordre del dia de la reunió, via mail. 2- És realitza la reunió al lloc convocat. 3- És llegeix l’acta de la reunió anterior. 4- És treballa en relació a l’ordre del dia proposat i el CSMA realitza l’acta de la reunió. Reunions Bilaterals de cada Centre de Salut Mental amb el Servei de Rehabilitació Comunitària per poder treballar conjuntament l’elaboració dels plans terapèutics de les persones ateses amb TMS, els Programes de Rehabilitació i Reinserció de casa usuari del Servei de Rehabilitació Comunitària , el Programes PSI, així com les derivacions de nous usuaris. Es realitzen amb una periodicitat mensual o bimensual (depenent del circuit) al Centre de Salut Mental.

173

El representants del SRC són el Director tècnic de l’Àrea de Salut Mental, la Cap de Servei i la Treballadora Social El referent del CSMA és el/la Psiquiatra cap del CSMA 1- El CSMA convoca al SRC a la reunió. 2- El Servei de Rehabilitació Comunitària envia l’ordre del dia de la reunió, via mail al CSMA a on es concreten els usuaris dels que es tractarà a la reunió. 3- És realitza la reunió al lloc convocat . 4- És treballa en relació a l’ordre del dia proposat. 5- El CSMA fa les propostes de derivacions dels nous casos.

A mes a mes de les reunions de coordinació es realitzen contactes telefònics entre qualsevol professional dels serveis pel seguiment de casos. També acordem a la reunió bilateral la tramitació dels documents de derivació via correu electrònic. Aquest protocol va estar consensuat per totes les parts que formen la Xarxa de Salut mental del Maresme a 15 de Desembre de 2009

174

5- FORMACIÓ

PERMANENT DE L’EQUIP

EDUCATIU

175

Enguany hem assistit a diferents cursos i jornades de treball: Curs - Postgrau: “Gestió i Resolució de Conflictes: Especialitat Mediació Familiar”. Organitza la Universitat de Barcelona (UB). Es realitza de l’1 d’octubre del 2011 al 12 de desembre del 2012 a l’Institut de Formació Continua IL3 de la UB. Curs: “El Fantasma en les Estructures Clíniques II”, a càrrec de Marcelo Edwards, psicoanalista membre de la Fondation Européenne pour la Psychanalyse. Organitza el Centre de Formació i Prevenció. Es realitza de l’octubre del 2011 al juny del 2012 a la seu del CFP. Curs: “El Fantasma en les Estructures Clíniques III”, a càrrec de Marcelo Edwards, psicoanalista membre de la Fondation Européenne pour la Psychanalyse. Organitza el Centre de Formació i Prevenció. Es realitza de l’octubre del 2012 al juny del 2013 a la seu del CFP. Curs: “Interpretació del dibuix Infantil”. Organitza la Fundació Pere Tarrés. Es realitza del 24 d’octubre al 21 de novembre del 2012 a distància. Curs: “Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Nivell Mig)”. Organitza el Servei d’Ocupació (SOC) de Vilassar de Dalt. Es realitza del 26 al 30 de novembre del “012 al SOC Vilassar de Dalt. Jornada: “Tabac i Salut Mental”. Organitza el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Es realitza el 27 de gener del 2012 a la Sala d’actes del Departament de Salut, Recinte Maternitat. Jornada: “IV Jornada dels programes d’Atenció Específica al Trastorn Psicòtic Incipient”. Organitza el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Es realitza el 22 de febrer del 2012 a CaixaForum. Jornada: “Jornada del Formació Musical. Descobreix com treballar amb la música en el dia a dia”. Organitza L’Auditori. Es realitza el 12 de maig del 2012 a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori. Jornada: “III Jornades. La Formació Integral en Salut: La construcció de la salut”. Organitza el Institut d’estudis de la Salut (IES), la Fundació Congrés Català de la Salut Mental (FCCSM), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), el Col•legi de Metges de Barcelona (COMB), el Col•legi Oficial de Treball Social de Catalunya (COTSC), el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) i el Col•legi Oficial d’Infermeres de Barcelona (COIB). Es realitza el 15 i 16 de juny del 2012 al CosmoCaixa, Barcelona. Jornada: “VI jornades sobre polítiques locals de mediació. Accés a mediació de persones amb discapacitat i/o trastorn de salut mental”. Organitza l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. Es realitza el 9 d’octubre del 2012 al Recinte Mundet de Barcelona. Sessió Clínica: “Presentació de malalts”, a càrrec de Antoni Vicens, psicoanalista. Organitza la Comunitat Terapèutica del Maresme i el Institut del Camp Freudià. Es realitza el 8 de novembre del 2012 al CSMA Masnou.

176

Jornada: “I Jornada de Formació Compartida entre el Sistema de Protecció i el de Salut Mental. Infàncies i adolescències tutelades: Continuïtats i discontinuïtats en els processos assistencials”. Organitza el Departament de Salut i Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Es realitza el 19 de novembre a Casa del Mar, Barcelona Curs: “La intervenció social en emergències. El Rol de la Treballadora Social”. Organitza el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Realitzat a Girona el 19 de novembre, 3,10 i 17 de desembre 2012, amb un total de 20 hores.

177

178

ÍNDEX 1-INTRODUCCIÓ. Definició del Recurs. 2- PROGRAMA D’ATENCIÓ DIRECTA. SUPORT A LA LLAR 3-PROGRAMA D’AUTONOMIA PERSONAL

mòduls d’entrenament en activitats de la vida diària (AVD) mòduls d’entrenament en habilitats social (HS)

4- SISTEMA DE QUALITAT. ISO 5-ACTIVITATS EN EL SERVEI DE REHABILITACIÓ COMUNITÀRIA. 6- TREBALL COMUNITARI 7- PROGRAMA D’INTERMEDIACIÓ SÒCIOLABORAL 8- ANNEXES

Enquestes i qüestionaris Resultats model de contracte assistencial programa individual d’intervenció

179

1-INTRODUCCIÓ. Definició del Recurs. Les llars amb suport són habitatges on viuen tres o quatre persones amb TMS en règim de convivència, de forma autònoma però amb un suport extern eventual. Generalment, són pisos integrats en una comunitat de propietaris que acullen persones amb malaltia mental que gaudeixen d'un bon nivell d'autonomia i que necessiten suport extern en el procés d'inclusió social. Tenen per objecte facilitar un entorn substitutiu a la llar, adequat i adaptat a les necessitats d'assistència de la persona, que permeti potenciar l'autonomia personal i social, afavorint la integració a la vida comunitària. Aquestes persones viuen amb la supervisió i el suport d'un equip professional que treballa per la seva plena integració a l'entorn comunitari normalitzat. El servei de llar amb suport, constitueix, per tant, un recurs intermedi entre les llars residència i la vida autònoma. L'accés a la llar amb suport es tramita mitjançant el programa d'ajuts per a l'accés als habitatges amb serveis comuns. L'usuari o usuària participa en el cost del servei mitjançant una aportació econòmica que s'estableix en funció de la naturalesa del cost de referència i el seu nivell de renda. El servei de llar amb suport pot tenir caràcter temporal o permanent. Requisits d'accés. A aquest servei, hi poden accedir totes aquelles persones que compleixin els següents requisits:

Tenir menys de seixanta-cinc anys. Acreditar residència legal i domicili a Catalunya. Poder desenvolupar les activitats de la vida diària només amb supervisió externa i

poder viure en règim obert. Necessitar un acolliment residencial en un habitatge per a persones amb

problemàtica social derivada de malaltia mental. No disposar de recursos econòmics suficients per accedir a una plaça no finançada

amb fons públics segons els criteris que estableix la normativa vigent de règim de contraprestacions.

Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65% pel que fa a la malaltia mental. Complir les característiques pròpies d'un trastorn mental sever, segons el criteri del

Servei Català de la Salut d'acord amb el Pla director de salut mental i addiccions. No requerir una atenció sanitària continuada.

El compliment de requisits s'ha d'acreditar mitjançant un informe mèdic i social, inclosos a la sol·licitud, expedits per un psiquiatre i una persona diplomada en treball social respectivament, del centre de salut mental per adults o del centre psiquiàtric de la xarxa pública sanitària on estigui ingressada la persona sol·licitant. 2-PROGRAMA D’ATENCIÓ DIRECTA. SUPORT A LA LLAR

180

Objectiu general Millorar la qualitat de vida i les relacions de convivència dels usuaris del recurs assistencial. Nuclis d’intervenció Amb aquesta finalitat l’equip educatiu de pisos fa un seguiment i suport continuat al llarg de l’any per identificar els possibles conflictes que puguin sorgir i resoldre’ls de forma satisfactòria. Per fer-ho, s’elabora el Programa Individual d’Intervenció a l’inici de l’estada en el Recurs i es revisa anualment variant si és necessari, els objectius específics a treballar. Els usuaris disposen sempre que ho necessitin de contacte permanent amb l’educador i el director de pisos. També és finalitat d’aquest programa, ajudar als usuaris en la organització interna de les tasques de la llar i del seu manteniment. Es treballen de forma periòdica, les diverses qüestions del dia a dia a les reunions de pis. Els objectius a assolir són:

� Mantenir una bona relació de convivència i respecte amb la resta d’usuaris i treballadors de la llar residència.

� Respectar i tenir cura dels bens de l’habitatge, contribuint a l’ordre de les coses pròpies i comunes.

� Tenir cura de la higiene personal. � Respectar els horaris.( menjars, dormir, etc.) � Ocupar-se de l’ordre i de la neteja de l’espai personal i pertinences. � Participar en la mesura possible en les diverses activitats individuals i de grup,

acordades en el pla d’atenció individualitzat � Col·laborar en la mesura possible en la realització de tasques domèstiques i de

funcionament diari de l’habitatge � Complir el Reglament de Règim Intern , així com les normes bàsiques de

funcionament. � Informar al personal de qualsevol visita o sortida que hagi de realitzar o rebre,

així com comunicar els dies què es vulgui dormir fora de la llar, i acceptar la decisió que al respecte adopti el Director assistencial

� Abonar la contraprestació que correspongui d’acord amb la resolució dictada per l’òrgan competent

� Prendre consciència de l’assistència obligatòria a les reunions que es convoquin per tractar els temes relacionats amb l’habitatge

� Participar en les reunions de Pis. � Seguir les pautes de medicació establertes pel metge. � Prendre consciència de no fumar a les habitacions.

181

3-PROGRAMA D’AUTONOMIA PERSONAL MÒDULS D’ENTRENAMENT EN ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA (AVD) Oferir als usuaris eines i coneixements bàsics per dur a terme les diferents AVD de forma adequada i fomentar-ne la participació 1. ADMINISTRACIÓ ECONÒMICA Objectiu. Oferir als usuaris eines i coneixements bàsics per a la correcta gestió dels diners propis i comuns. Nuclis d’intervenció: 1.1 Conèixer la importància i el valor dels diners: Per assolir les habilitats per a un funcionament autònom i correcte dels diners propis i comuns de que es disposa, és fa necessari prendre consciència de la importància de tenir diners i del seu valor, de com administrar-los .

Després de les diferents jornades cal haver treballat els següents aspectes:

Conèixer els diners. Relacionar el valor dels diners. Saber elaborar un pressupost. Adequar les seves necessitats als propis recursos sense “sortir” del pressupost Fer previsions setmanals, mensuals o a més llarg termini. Portar la comptabilitat del fons comú al dia Utilitzar el fons comú segons les previsions. Fer la llista de la compra. Adequar les seves necessitats als propis recursos. No endeutar-se Conèixer l’ús de la llibreta d’estalvi i d’altres conceptes bancaris. Comprendre la importància de la relació “ingressos – treball ”.

1.2 Fomentar l’ús d’un fons comú de diners al recurs assistencial: Ús responsable i conjunt dels diners comuns dels usuaris del pis. Després de les diferents jornades cal haver treballat els següents aspectes:

� Fer un pressupost mensual conjunt. � Portar la comptabilitat del fons comú al dia. � Utilitzar el fons comú segons les previsions.

Avaluació

Nombre d’usuaris del recurs que han participat en el mòdul Nombre de sessions educatives

182

Grau de satisfacció dels usuaris. Aprenentatge dels conceptes treballats.

2. CUINA 2.1 Elaboració de la llista de la compra i anar a comprar. Objectiu. Planificar les despeses comunes dels usuaris del pis, i també les personals de cadascú, per tal de planificar-les i eliminar l’angoixa que en moltes ocasions produeix la falta de diners. En acabar la fase, els objectius assumits han de ser els següents:

� Conèixer l’ús dels diners. � Ser capaç de portar un ordre en la compra. � Comprar equilibradament. � Confecció de menús setmanals. � Adequar les seves necessitats als propis recursos. � No endeutar-se en la compra. No sortir del pressupost. � Ser capaç de fer previsions a curt, mig i llarg termini. � Saber valorar l’establiment en funció de la relació qualitat – preu. � Saber prescindir de productes superflus.

Avaluació

Nombre d’usuaris del recurs que han participat en el programa. Nombre de sessions educatives. Grau de satisfacció dels usuaris. Aprenentatge dels conceptes treballats.

2.2. Aprendre a cuinar. Objectiu. Aconseguir que els usuaris de pis, adquireixin hàbits alimentaris saludables, a partir del coneixement bàsic de la preparació d’aliments.

� Conscienciació de que cal pensar sobre el que es compra, on es compra i com s’emmagatzema.

� Consolidar una ruta d’establiments segons preus i qualitats. � Hàbits a la cuina. Habituar-se a cuinar. � Optimitzar en la conservació i emmagatzematge de cada aliment. Ús del congelador. � Aprendre alguns trucs senzills i efectius.

Intervencions: 1a part teòrica. 2na part pràctica.

1. Fitxes de preferències personals. 2. Llista de la compra (estàndard).(Annex) 3. Llista de la compra setmanal. 4. Confeccionar taula de menús per un mes. (Annex)

183

Avaluació


3. ADQUIRIR HÀBITS EN LA NETEJA DE LA LLAR Objectiu. Conèixer i entendre la importància de tenir el pis net. Aprendre que totes les zones de la llar s’han de netejar, encara que amb diferent periodicitat. Acostumar-se als productes de neteja que es poden utilitzar i a l’ utillatge adequat. Fomentar igualment l’hàbit del manteniment de les condicions d’higiene adequades.

Després de les diferents jornades cal haver treballat els següents aspectes:

� Conèixer on estan guardats els productes de neteja. � Utilitzar els productes de neteja adequats en cada moment, i en les quantitats

adequades. � Neteja de vidres. � Neteja de cendrers i papereres � Escombrar i fregar el terra: rebedor, menjador, passadís i habitacions. � Treure la pols. � Col·locar paper higiènic al lavabo. � Neteja dutxes. � Neteja serveis. � Rentar, estendre i recollir la roba. � Utilitzar ambientador. � Canviar els draps quan estan bruts. � Canviar escombra i fregona quan estan brutes o gastades. � Responsabilitzar-se dels productes de neteja. � Neteja de la cuina: armaris, rajoles, fogons, terra � Rentar plats, gots, olles, paelles, etc. ...

Avaluació


4. FOMENTAR HÀBITS PER LA MILLORA DE L’ORDRE DE LA ROBA I OBJECTES.

Objectiu. Un cop superada l’etapa de mantenir els espais nets, es necessari i complementari que es mantinguin ordenats, fent especial atenció en l’ordre dels espais més íntims de cada usuari: armaris, medicació, estris per a la cura de la higiene personal, documentació... Després de les diferents jornades cal haver treballat els següents aspectes:

184

� Ventilar l’habitació i els espais comuns. � Saber fer el llit. � Un lloc per cada cosa i que cada cosa al seu lloc. � Respectar les propietats del companys. � Mantenir dins l’armari la roba plegada correctament, separant les diferents

peces. � Posar la roba bruta en un cove adequat perquè no estigui pel terra de

l’habitació. � Conservar els calaixos nets d’objectes o papers que no es necessiten. � Tenir un espai específic per guardar-hi la medicació. � Determinar un espai on guardar-hi els elements per a la cura de la higiene

personal. � Ordenar els espais comuns després d’utilitzar-los.

Avaluació


5. HIGIENE PERSONAL Objectiu. Conèixer que la higiene és un concepte que va més enllà del fet de netejar. Comprèn un seguit d’aspectes com l’exercici físic, l’alimentació, la son, etc. La higiene personal i de l’entorn són bàsiques per prevenir malalties i millorar la salut. Els factors d’higiene ambientals també influeixen en la salut. Després de les diferents jornades cal haver treballat els següents aspectes:

� Tenir en compte que la pell és la primera barrera que ens defensa de l’entorn i cal saber com dur a terme la seva higiene. La pell realitza tres funcions bàsiques: protegeix l’organisme, el relaciona amb el món exterior i en regula el funcionament. Cal mantenir-la bé per tal que pugui realitzar correctament les seves funcions.

� Tenir cura de les ungles i de la pell de les mans i els peus. És important recordar hidratar-la per evitar fissures.

� Raspallar-se les dents durant aproximadament dos minuts després de menjar, utilitzant pastes fluorades que no siguin abrasives.

Avaluació


MÒDULS D’ENTRENAMENT EN HABILITATS SOCIAL (HS)

185

Oferir als usuaris eines i coneixements bàsics per desenvolupar Habilitats Socials de forma adequada i fomentar-ne el seu ús. 1. CONVIVÈNCIA Objectiu. Oferir als usuaris elements de reflexió, per conèixer i valorar el clima d’una bona convivència amb els seus companys. Després de les diferents jornades cal haver treballat els següents aspectes:

� Conèixer la importància d’una bona convivència. � Fomentar l’ús de la discussió per solucionar conflictes. � Trobar punts de connexió (afinitats, inquietuds,...) entre els usuaris. � Detectar les diferències que els separen i fer veure la riquesa que hi ha implícita en la

diferència. � Fomentar la comprensió de les diferències individuals davant el grup, alhora que les

pròpies. Avaluació


2. PARTICIPACIÓ A LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIS Objectiu. Donar a conèixer als usuaris els diferents recursos als quals tenen accés i que els permeten realitzar una activitat complementària de caràcter laboral, formatiu o d’inserció comunitària:

� Conèixer i saber utilitzar els diferents recursos que té l’usuari al seu abast i que li permeten la realització d’activitats complementàries.

� Comprendre la importància de realitzar almenys una activitat fora del pis, que eviti el sedentarisme al qual es pot instal·lar l’usuari en cas de no realitzar-la.

� Implicar-se a l’activitat escollida respectant els diferents horaris i normes acordades amb les persones responsables i l’equip educatiu de pisos.

Avaluació


3. ENTORN I MOBILITAT Objectiu.

186

Donar a conèixer als usuaris la importància de conèixer l’entorn, els recursos que tenen a prop de casa i saber com desplaçar-se a diferents punts de la ciutat, quan aquests no es trobin propers. Després de les diferents jornades cal haver treballat els següents aspectes:

� Localitzar els principals serveis que ofereix l’entorn immediat a la vivenda. � Localitzar a la ciutat els serveis que no es trobin a la proximitat de la vivenda. � Localitzar les parades de tren i autobusos. � Conèixer les diferents línies d’autobús i com utilitzar-les per arribar al lloc desitjat. � Conèixer els horaris del tren de rodalies. � Saber on adquirir els tiquets i esbrinar si es pot gaudir de descomptes.

Avaluació


4- SISTEMA DE QUALITAT. ISO El Servei d’Habitatge compte amb la Certificació en relació a la norma UNE-EN ISO 9001:2008, que atorga un garantia de qualitat en l’acompliment del Servei. Anualment es succeeixen les auditories que certifiquen la qualitat del Servei. Els punts forts que tenim com a Servei:

el compromís de la direcció i la implicació del personal auditat. La sistemàtica, el seguiment i la mesura dels processos, així com el treball en equip

desenvolupat. Les enquestes de satisfacció dels nostres usuaris.

5. ACTIVITATS EN EL SERVEI DE REHABILITACIÓ COMUNITARIA

El servei d’habitatges amb suport del Centre de Formació i Prevenció compta amb un programa d’activitats destinats als usuaris del recurs, vinculat al Programa Funcional d’activitats del Servei de Rehabilitació Comunitària de la mateixa àrea de Salut Mental de la nostra institució. Els usuaris del pis tenen al seu abast tot un seguit d’activitats que segueixen depenent del programa individual de cadascun d’ells.

PROGRAMA FUNCIONAL D’ACTIVITATS

Nº USUARIS

BON DIA 2 PREVENCIÓ DE RECAIGUDES 2

187

TALLER COGNITIU 2 TALLER DE MÚSICA 1 PROGRAMES COMUNITARIS

PROGRAMA COMUNITARI ALTERARTE 4 PROGRAMA COMUNITARI INDIVIDUAL 3 PROGRAMA COMUNITARI “LLIBRE ACTIU” 2

6- TREBALL COMUNITARI El PROGRAMA COMUNITARI INDIVIDUAL és un programa que pretén assolir la integració social plena de l’usuari al seu entorn, alhora que sensibilitzar a la comunitat sobre la necessitat d’inclusió dels malalts mentals. Aquest abordatge és imprescindible per tal de completar la intervenció que es duu a terme en el Servei de Rehabilitació Comunitària. Va dirigit a totes les persones ateses al Servei de Rehabilitació Comunitària que fan demanda expressa d’ incloure’ls en el programa. Objectius Generals:

Assolir la integració dels usuaris en la societat. Millorar la qualitat de vida dels usuaris. Assolir l’autonomia dels usuaris. Facilitar la participació i implicació en activitats que es desenvolupen dins la

comunitat. Objectius Específics:

Objectius Específics Adreçats a l’Usuari:

Motivar per a la participació en activitats de l’entorn comunitari. Ajustar les expectatives i demanda de l’usuari a la seva realitat. Informar i Adreçar a l’usuari als recursos i serveis existents. Treballar per a la constància i manteniment de les activitats.

Objectius Específics Adreçats a la Comunitat:

Sensibilitzar i Informar als recursos i serveis de la zona sobre el fenomen de la

malaltia mental. Incentivar el compromís de la societat vers la malaltia mental. Integrar recursos externs a la Xarxa de Salut Mental amb funcions rehabilitadores.

ACTIVITAT RECURS COMUNITÀRI POBLACIÓ USUARIS

Atenció al públic Llibre Actiu Mataró 2

Activitats plàstiques MNAC Barcelona 1

188

Activitats Esportives. El Sorrall

Mataró 1

Secció Festes culturals

AAVV Cirera

Mataró

1

Activitat esportiva.

CF Mataró

Mataró

1

Curs Autoescola. Autoescola Mataró 2

Activitats Esportives.

Club de Futbol Valldemia Veterans.

Mataró 1

VII Jocs Florals de la Xarxa de salut Mental 2012

Centre d’ Higiene Mental les Corts

Barcelona 1



Cartell Dia Mundial Salut Mental

Associació DARUMA Fundaciço LAR

Granollers

1

ALTERART- Taller Artístic

Col·lecció Bassat

Mataró

3

7- PROGRAMA FORMACIÓ OCUPACIONAL Amb aquest programa pretenem alhora, atendre a totes aquelles persones del col·lectiu que per la seva particularitat, i potser per la dels mateixos serveis, no són ateses encara en els dispositius normalitzats adreçats a la població en general, amb l’esperança d’aconseguir en un futur proper, la integració i normalització social de les persones que pateixen, algun tipus de problemàtica en el camp de la malaltia mental. Objectiu general A l’hora de fixar els objectius hem tingut en compte les diferents accions que es desenvolupen en el programa. Així doncs per una banda tenim les capacitats, habilitats i coneixements adquirits durant el recorregut per l’itinerari a l’hora de plantejar la recerca d’un lloc de treball, i per l’altre, les característiques de cada usuari, la seva demanda, el seu desig, per a partir d’aquí posar tots els instruments i recursos al seu abast en el sentit d’iniciar el recorregut més idoni adreçat a aconseguir als objectius proposats. És primordial en aquest apartat, que els usuaris adquireixin els coneixements essencials i necessaris, per tal de realitzar treballs relacionats amb les especialitats proposades, i facilitar així el camí que els ha de portar a la seva integració en el món laboral. 1. HABILITATS LABORALS

189

Aconseguir que l’usuari adquireixi, o recuperi, els hàbits laborals necessaris que li permetin afrontar els objectius necessaris que el portin a la seva inserció laboral. En aquest sentit és important reforçar altres aspectes no relacionats directament amb l’aprenentatge de l’especialitat, com ara, les habilitats socials, l’autonomia personal, la motivació, l’augment de l’autoestima, així com la utilització dels recursos del seu entorn més immediat que li permetin millorar la mobilitat sòciolaboral en relació a les seves estratègies de recerca que es plantegi. És important, per exemple, que l’usuari sàpiga i conegui bé tot el que fa referència a la seva malaltia així com a la medicació que s’ha d’administrar. 2. INTEGRACIÓ SOCIO LABORAL. ACTITUDS Recolzar a aquelles persones que, per problemes de salut mental, tenen dificultats a l’hora de la recerca d’un lloc de treball. Hem de poder contemplar el procés d’integració sòciolaboral com a un procés de canvi, generant oportunitats possibilistes per l’usuari i vetllant perquè cada persona opti pel model de treball més adaptat a les seves característiques. Sempre que sigui possible, es prioritzarà la recerca de feina en el àmbit del mercat ordinari, sense que això signifiqui que es desestimin altres modalitats i formes contractuals que s’adaptin a cada usuari i moment. Cal en aquest sentit disposar d’un ventall ben ampli de possibles ofertes laborals que respongui a l’heterogeneïtat del col·lectiu. Tanmateix cal desenvolupar un programa de treball amb suport que permeti recolzar a l’usuari en els moments que ho sol·liciti, especialment aquells que puguin ser considerats com a crítics per a ell (decisions que provoquin canvis, siguin difícils de prendre per l’usuari, etc.). 3. INSERCIÓ Afavorir les condicions que garanteixin una millor inserció en el mercat laboral per a col·lectius que normalment els hi és difícil i tenen poques oportunitats d’aconseguir-ho. Facilitar els elements necessaris durant el procés de recerca de feina, per tal que l’alumne sàpiga utilitzar-los i estigui informat, orientat, en definitiva més capacitat per tenir èxit en els seus objectius. Avaluació

Nombre d’usuaris del recurs que han participat en el programa 1 Nombre de sessions educatives 20

ITINERARI PACTAT

Recerca i participació de Formació Ocupacional. Seguiment psiquiàtric. Motivació per l’entrenament laboral

AVALUACIÓ Considerem que el programa PIL és un recurs molt interessant per les persones ateses a les Llars amb Suport. El fet de que aquestes persones facin una demanda laboral té a veure amb el seu procés d’autonomia i independència. El programa Laboral pot satisfer moltes de les necessitats que presenten a nivell laboral.

190

En aquest any 2012 ha estat atès 1 usuaris de Llars amb Suport. L’ itinerari marcat en aquest cas ha estat la incorporació del candidat en una brigada reals de treball.

191

2. RESULTATS

192

193

194

195

196

197

198

199

MEMÒRIA FINAL Formació

Ocupacional 2012


NÚM. CENS 00597/01

CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL

Nº 60979/001 i 60979/002

ANY 2011

200

1. IDENTIFICACIÓ DEL CENTRE

NOM DEL CENTRE NÚM. DE CENS


0597/01 2. DADES DE LA PROGRAMACIÓ Any de la programació 2011-12 Nombre d’accions atorgades 2 Identificació de les accions formatives desenvolupades

Característiques

Curs FO

Soldar per arc elèctric amb elèctrodes revestits

Curs FO

Operari/a de vivers i

jardins Número de curs Nombre d’alumnes Durada Col·lectiu Pressupost Data d’inici Data de finalització

60979/001

15 420 50

49.266 € 28/11/2011

18/04/2012

60979/002

10 520

50 (trastorn mental) 44.720 €

21/11/2011 10/05/2012

Dades corresponents als itineraris formatius realitzats

Curs FO

Soldar per arc elèctric amb

elèctrodes revestits

Curs FO

Operari/a de vivers i jardins

Nombre d’itineraris oferts. 16 11 Nombre d’alumnes que han finalitzat l’itinerari complet.

14 10

Nombre de baixes

2 2

(1 baixa es produeix uns dies abans d’acabar el curs per

inserció laboral, però es considera que l’itinerari està complet).

Nombre de convenis de pràctiques de

13 8

201

perfeccionament signats.

(1 alumne renuncia voluntàriament a participar en un període de pràctiques en empresa).

(1 alumne no fa pràctiques en empresa per manca de capacitat i no assumir els aprenentatges del curs).

Total d’alumnes atesos 27 3. DESENVOLUPAMENT / EXECUCIÓ DEL PROCÉS FORMATIU 3.1. PROCES DE SELECCIO En tots els cursos, cada candidat ha participat en un procés de selecció consistent en:

a) Sessió informativa: La situació de crisi econòmica i laboral ha fet disparar les demandes de formació ocupacional per part de la població en situació d’atur. Degut a aquesta gran demanda de persones per participar, concretament, en el nostre curs de soldadura, es va decidir organitzar sessions informatives. Mitjançant diferents trucades telefòniques es va convocar a aquestes sessions a totes aquelles persones que havien passat per les nostres oficines per tal d’interessar-se per les nostres accions. En relació al curs de vivers i jardineria adreçat a col·lectiu de salut mental, cal dir que els candidats eren derivats directament pels serveis de psiquiatria de la xarxa pública. b) Entrevista personalitzada:

SESSIÓ INFORMATIVA

ENTREVISTA PERSONALITZADA

RECOLLIDA DE DOCUMENTACIÓ

SELECCIÓ D’ALUMNES

202

Una vegada finalitzada la sessió informativa, les persones que continuaven interessades en els nostres cursos, se’ls proposava fer una entrevista personalitzada, la qual cosa permet un contacte molt estret amb els candidats al curs. Aquesta eina utilitzada pel responsable de la selecció ha permès conèixer a la persona i començar a recollir les primeres dades del candidat. La informació recollida ha estat a nivell de: dades personals, situació familiar, dades formatives, experiència laboral, motivació per realitzar el curs, font d’informació vers el curs, dades mèdiques i minusvalidesa, si escau. En relació al curs de vivers i jardineria adreçat a col·lectiu de salut mental, cal dir que el primer contacte amb el candidat ho ha fet la Treballadora Social de la nostra institució. Una vegada donat el vist i plau per part d’aquest professional conforme aquesta persona pot participar en el nostre curs, se l’ha derivat al responsable de la selecció. Tota aquesta informació ha quedat reflectida en la “Fitxa de l’usuari” que a continuació passa a formar part de l’expedient de cada alumne. c) Proves de selecció: Durant la sessió informativa se li ha ofert al candidat que respongui a un qüestionari molt senzill elaborat per la nostra institució. Les respostes donades en aquesta prova ens serveixen per aconseguir informació paral·lela a l’ obtinguda en l’entrevista anterior. Informem als candidats que les respostes donades en el qüestionari no són decisòries en la selecció, sinó què més aviat són orientatives. En relació al curs de vivers i jardineria adreçat a col·lectiu de salut mental, no s’ha tingut en compte aquesta fase en el procés de selecció. d) Recollida de documentació : Finalitzem el procés de selecció amb la recollida de documentació interessant, necessària i rellevant per a l’expedient de l’alumne: fotocòpia del DNI, informe de vida laboral si escau, fotografia tipus carnet, altre tipus de documentació necessària (certificat de minusvalidesa si s’escau, targeta SOC, certificat d’estudis.…). e) Selecció: Els criteris que ens permeten seleccionar als nostres alumnes són: Compliment dels requisits del curs: adequació al perfil. Nivell d’estudis primaris. Certificat de disminució en el curs de vivers i jardins. Nivell de motivació per a la formació de l’ofici triat. Nivell de motivació per a la inserció laboral en empreses. Nivell mínim en la realització de les proves de selecció. Possibilitats laborals: capacitats, habilitats, hàbits… En relació al curs de vivers i jardineria adreçat a col·lectiu de salut mental, es valora el nivell d’estabilitat emocional actual. Acceptació del curs: Feta la selecció, l’alumne signa el document d’acceptació de curs, així com el de protecció de dades. Les característiques de l’alumnat han estat les següents: Col·lectiu Hem aconseguit crear grups, tot i que diversos en diferents aspectes, molt capacitats i amb una motivació excel·lent, sobretot en l’especialitat de soldadura. En relació al curs de vivers i jardineria adreçat a col·lectiu de salut mental cal dir que el curs ha estat molt terapèutic a l’hora que ha ofert una formació professional important en l’especialitat. Els nostres alumnes pertanyen tots al grup de persones en situació d’atur, majors de 16 anys i com a demandants de feina en el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

203

Sexe La totalitat dels alumnes del curs de soldadura eren de sexe masculí. Només en el curs de vivers i jardins hem pogut comptar amb 3 dones.

Edat Distribució per edats dels 27 alumnes que han participat en les dues accions: 12 alumnes entre 21-30 anys. 14 alumnes entre 31-40 anys. 12 alumnes majors de 41 anys.

Nivell d’estudis: Del total dels 27 alumnes que han participat en les dues accions: 13 alumnes amb l’EGB/ESO sense aprovar o amb estudis primaris. 14 alumnes amb el Graduat de l’EGB/ESO.

(Altres estudis finalitzats: Prova d’accés a cicle formatiu de grau mitjà CFGM, FPI Administratiu, FPI Electricitat, Batxillerat, així com Cursos de Formació Ocupacional i altre tipus de formació no reglada.)

204

Domicili La gran majoria dels 27 alumnes estan domiciliats al Maresme (Mataró: 19 i altres municipis: 8).

Disponibilitat de transport Disposar de carnets de conduir i de vehicle propi és un valor afegit en el procés de recerca de feina dels nostres alumnes. Haver de desplaçar-se a fer les pràctiques en els polígons industrials o fora del nucli urbà (hivernacles), en certes ocasions, ha estat font de problemes.

205

Prestacions Alguns alumnes rebien una prestació per desocupació en el moment de la inscripció al curs o algun tipus de paga.

Fonts de reclutament Servei d’Ocupació de Catalunya – SOC. Premsa. Coneguts. Centres de salut mental i Servei de Drogodependències. OTL (Oficina Tècnica Laboral) per a persones amb malaltia mental. Ex-usuaris de la nostra entitat.

206

3.2. EXECUCIO DE LES ACCIONS FORMATIVES Moviments d’altes i baixes: ALTES BAIXES

60979/001 16 ALTES: - 15 amb data 28/11/11 - 1 amb data 30/11/11

2 BAIXES : - 1 amb data 14/12/11 - 1 amb data 17/01/12

60979/002

11 ALTES: - 10 amb data 21/11/11 - 1 amb data 24/11/11

2 BAIXES: - 1 amb data 01/12/11 - 1 amb data 02/05/12

CURS DE SOLDADURA Aquest any hem tingut la sort d’aconseguir tenir un grup d’alumnes molt positiu en relació a comportament, assistència, puntualitat, esforç i voluntat... Han sigut una sèrie d’elements claus per assolir un bon nivell tècnic, dintre de les possibilitats que ofereix aquest curs. El curs de soldadura ha constat de 420 hores, sense modificacions respecte al plantejament inicial. Aquestes hores s’han repartit entre els següents blocs: formació tècnica- professional formació complementària: prevenció en riscos laborals

inserció laboral, sensibilització ambiental i igualtat de gener tutories de seguiment

207

Desprès de la finalització del curs es van iniciar les pràctiques de perfeccionament en les empreses col·laboradores amb la nostra entitat. S’han dedicat 95 hores a aquest concepte, repartides en jornades de 5 hores. Pel que fa a la formació tècnica-professional el curs ha tingut dos espais de treball ben diferenciats: les cabines on poder soldar. els bancs per fer les manipulacions dels materials. No s’han observat incidències importants que hagin perjudicat el desenvolupament de l’acció. a) Elements facilitadors: Sistema d’aprenentatge que va de menys a més. Ens hem anat basant sobretot en conèixer la manipulació de diferents tipus de màquines de soldadura amb elèctrode i diferenciar- les de la corrent continua o alterna. Mica en mica s’ha anat complicant el procés d’aprenentatge. S’han compaginat les activitats individuals amb les activitats grupals dins del taller. La bona cohesió de grup ens ha permès el disseny i la creació d’una passarel·la on han intervingut tots els alumnes del curs. La passarel·la tenia una llargària de 4 metres i una amplària 0’50 metres, amb barrots travessers amb una llum de 25mm i una alçada 0’66 metres. Així mateix comptava amb una escala a cada extrem de 0’96 metres de llargària i quatre graons cadascuna. Pel que fa a les baranes, eren suportades per 10 muntants (5 a cada costat) a la part horitzontal. A les escales n’eren un total de 8 muntants repartits amb 2 a cada lateral. El muntatge es componia d’un total de 16 llums o espais que foren emplenats un per alumne amb el disseny a voluntat pròpia, sempre que fos respectada la normativa de llums. La majoria es decidiren pel dibuix geomètric amb alguna accepció amb motius vegetals i arquitectònics. El fet de poder haver fet una selecció amb els alumnes participants, garanteix molt l’èxit/fracàs posterior del curs. Abans de la crisi, teníem problemes per trobar alumnes que volguessin fer els cursos i això dificultava trobar realment persones altament motivades per la formació. Comptar amb alumnes altament motivats per les accions es tradueix en: - bona puntualitat - bona assistència - grau d’aprofitament del curs major - esforç per ser considerat òptim per les pràctiques de perfeccionament Hem fet servir un mètode d’avaluació continuada, sent 2 les avaluacions realitzades durant el curs. Aquestes avaluacions han fet referència a l’assistència, puntualitat, motivació, ritme de treball, autonomia, resolució de problemes... Les avaluacions serveixen per situar a l’alumne en el procés d’aprenentatge i que l’alumne pugui esforçar-se en aquells aspectes que calguin. A les avaluacions també ha participat una persona externa al curs per avaluar objectivament alguns processos tècnics. Hem fet servir un mètode de tutories obert, segons la demanda de l’usuari. És a dir, s’han realitzat tutories mentrestant es desenvolupava l’activitat i també tutories de despatx, ja que no tots els usuaris es senten còmodes fent la tutoria de la mateixa manera.

208

Hem desenvolupat el curs sota una normativa de funcionament assumible per a tots. Ha estat positiu comptar amb un alumne amb necessitats especials en el curs. Entenem com a positiu el fet de la integració d’aquesta persona. Ha estat una persona que s’ha esforçat molt i aquesta actitud l’han pogut veure els seus companys.

b) Dificultats: Tenint en compte la crisi econòmica que estem travessant, resulta difícil aconseguir empreses, no que vulguin contractar, sinó que vulguin acollir alumnes en pràctiques. Algunes empreses col·laboradores durant molts anys amb nosaltres han tancat portes. El fet que alguns alumnes no disposin fe mitjà de locomoció per desplaçar-se també dificulta l’accés a les empreses de pràctiques. Hi ha molta necessitat econòmica i alguns alumnes han estat temptats d’abandonar el curs per poder treballar, tant amb contracte com sense contracte. Algunes actituds personals dels alumnes no han estat les correctes. Quan comencen a dominar la soldadura es pensen que ja en sabem i no estan tant pendents de les instruccions del professor.

CURS DE VIVERS I JARDINS El curs de vivers i jardins ha constat de 520 hores i no s’han observat incidències importants que hagin perjudicat el desenvolupament de l’acció. El curs de vivers i jardins, s’ha desenvolupat sense modificacions respecte al plantejament inicial. Aquestes hores s’han repartit entre els següents blocs: formació tècnica-professional (àrea de vivers i àrea de jardineria) sessions complementàries: - prevenció en riscos laborals - inserció laboral, sensibilització ambiental i igualtat de gènere tutories de seguiment

Desprès de la finalització dels cursos es van iniciar les pràctiques de perfeccionament en les empreses col·laboradores amb la nostra entitat. S’han dedicat 105 hores a aquest concepte, repartides en jornades de 5 hores. a) Elements facilitadors: Degut a que es tracta d'un curs adreçat a un col·lectiu especial, durant el curs hem comptat amb el docent de suport, concretament un educador social, que ha donat suport i recolzament als tècnics experts. Les funcions d'aquest educador social s'exposen a continuació. L’educador ajuda els alumnes a que puguin sostenir i mantenir la seva assistència al curs en les millors condicions. Per això és necessari construir un vincle educatiu amb l'alumne, és a dir, treballar a partir de la confiança que l'educador diposita en l'usuari en les seves responsabilitats i possibilitats. El col·lectiu per a qui està adreçat el curs presenten problemes que els deixen al marge dels circuits socials normals i/o normalitzants. L'educador és l'encarregat de fer el seguiment personal i individualitzat de cada alumne, i com a tasques més rellevants portades a terme

209

durant la durada del curs podem destacar les tutories, els acompanyaments, actuacions motivacionals, etc.

L'educador s'ha encarregat de recollir als usuaris i acompanyar-los fins al lloc on es realitza el curs, un cop allà passa el matí amb ells (desenvolupant les diferents tasques agrícoles, fent el seguiment, actuacions i tutories necessàries) conjuntament amb els tècnics. Un cop finalitzat l'horari de curs torna a fer l'acompanyament de tornada. Mitjançant el curs i l'espai on es realitza podem treballar amb l'usuari la responsabilitat. Ell és el responsable de la seva tria. Un altre aspecte a treballar serà la seva identificació amb el diagnòstic i sortir d'un lloc de víctima o culpable que el portarà a la passivitat. No serà el mateix que un usuari es presenti, per exemple, com depressiu major a dir que te problemes de depressió. També es important que l'usuari sigui conscient de les seves limitacions i poder actuar amb certa responsabilitat. El curs dóna l'oportunitat de veure com és un dels circuits socials normals i normalitzants, i que sens dubte té els seus efectes. El procés de sembrar plantes, l'ajut al creixement i finalment la recol·lecció, fa veure a l'usuari que serveix i que té un valor social. En la formació específica impartida en aquest curs s’ha iniciat a l’alumne en temes específics relacionats amb el món del viverisme i la jardineria. Pel que fa a la part de viverisme, s’han executat diverses tasques que tenen a veure amb el cultiu de plantes, en el nostre cas en concret, cultiu d’aromàtiques, donant especial importància a les tècniques de producció. Aquestes tècniques han anat especialment encaminades a una producció molt més respectuosa amb el medi ambient. El sistema i control exhaustiu del reg, la no utilització de productes fitosanitaris per exterminar possibles plagues o malalties de la planta, el reciclatge de diversos materials de cultiu, la creació de compost a partir de restes vegetals i/o orgànics, i tot un ventall d’actuacions més ecològiques, han estat les que han fet que les feines del viver, que comencen amb la reproducció, segueixen amb l’engreix i el manteniment de la planta i acaben finalment amb la comercialització del producte final, hagin pres un caire molt més respectuós amb l’entorn que ens envolta. Amb la mateixa actitud i dinàmica de treball hem introduït als usuaris en el camp de la jardineria. A més d’aprofitar l’espai on estem ubicats per fer-ne l’enjardinament de diferents zones, hem sortit a l’exterior per enjardinar i fer el manteniment d’un altre espai fora de la nostra finca, reforçant, doncs, la part més creativa, sobretot a l’hora de dissenyar els jardins, ja que en tot moment vam deixar que ells participessin activament a l’hora d’aportar idees i facilitant així una millor adquisició de conceptes. Espais enjardinats pels usuaris del curs: Entorns de la Finca de St. Miquel de Mata. A la finca on es realitza el curs d’operari/a de Viverisme i Jardineria s’han enjardinat algunes zones que van quedar per fer el curs anterior i que han fet millorar l’estat de l’entorn. Enjardinament dels entorns de la casa i també dels entorns de la basa. Centre Residencial d’Acció Educativa Mas Sant Jordi. Dins de la nostra entitat hi trobem el Centre Residencial d’Acció Educativa Mas Sant Jordi. Aquest espai disposa d’un Mas envoltat d’un entorn que ha calgut enjardinar i anar mantenint en bon estat. En aquest curs hem seguit treballant introduint a l’alumne en el món de l’horticultura ecològica. Treballar la terra, sembrar les llavors, observar el desenvolupament del cultiu a diari per així poder detectar possibles problemes, tenint sempre en compte el ser respectuosos amb el medi, i finalment poder consumir els fruits que ens ha donat tant esforç i dedicació, ha estat, sense cap mena de dubte, una tasca molt terapèutica per l’usuari i perquè no dir-ho pels educadors, que hem vist com aquesta activitat a obert un ventall de noves possibilitats de cara a propers cursos.

210

Dins de la formació pràctica també s’ha incidit molt, en el tema de conscienciar a l’alumne de la importància que té la prevenció de riscos laborals, especialment dins d’aquest sector, on les feines són diverses i a vegades s’utilitzen productes nocius per la salut (tot i que aquest no sigui el nostre cas, entenem que en qualsevol viver de producció més convencional sovint s’apliquen productes fitosanitaris), eines que poden ser perilloses si no s’utilitzen adequadament, i tenint en compte les hores que estem exposats al sol. Per completar l’aprenentatge s’ha realitzat una sortida a un altre viver de la zona. Aquest viver localitzat a Premià de Dalt, Riera Villagrasa S.L. és una empresa familiar agrària especialitzada en el món de les plantes aromàtiques, medicinals i culinàries. L’empresa parteix de la producció de planter (planta jove en alvèol) i el cultiu de planta en contenidor (en test) però es projecta com una empresa de producció diversificada i serveis personalitzats al voltant del camp de les plantes aromàtiques, medicinals i culinàries amb la garantia de la certificació del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Aquest tipus de sortides ajuden al grup a conèixer moltes altres espècies de plantes i permeten veure sobre el terreny, altres tècniques de producció i maquinària més avançada de la qual nosaltres no disposem Pel que fa a la part més teòrica del curs aquest any i per voluntat dels alumnes, s’ha tornat a l’aula per tal de impartir les classes, sobretot en temes de jardineria i en el mòdul de medi ambient , on s’utilitzen alguns vídeos didàctics per tal de complementar l’aprenentatge. Tot i això, no hem deixat de banda el mètode d’impartir alguns dels coneixements fora de l’aula ja que el fet d’anar explicant la teoria sobre el terreny, en el mateix moment en que s’estan realitzant les feines, creiem, ajuda a millorar l’aprenentatge, ja que l’alumne posa en pràctica, “in situ”els conceptes que va adquirint i el nivell de d’atenció i concentració s’optimitzen notablement. Aquest any el projecte final del curs ha estat la creació d’un assecador solar. El fet de produir planta aromàtica i hortalisses lligat a les dificultats que suposa algunes vegades el fet de poder vendre tots els productes, que al final s’acaben fent malbé, (van a parar al compost) ens va fer plantejar la proposta de poder conservar-los d’alguna altre manera, deshidratats. Amb aquest mètode podem assecar la planta aromàtica, tals com l’stèvia, la farigola o l’espígol que després es poden guardar en pots de vidre. De la mateixa manera amb els productes de l’hort com ara tomàquets, pebrots i d’altres, es deshidrataran i conservaran per poder-ne disposar durant tot l’any per a la venta. Hi ha més elements que faciliten la realització dels cursos. El lloc a on es realitzen els cursos està dins dels límits del parc natural El Corredor i concretament en l’espai que disposem hi ha bosc, jardins i hort. Per poder completar l’oferta, com ja s’ha comentat abans, també s’ha disposat d’un espai externs. Els experts\tècnics que imparteixen el curs també son facilitadors del bon desenvolupament del curs. El tècnic forestal i el jardiner són els que porten els aspectes més tècnics i pràctics. L’educador fa un seguiment individualitzat i personal de cada usuari. b) Dificultats: No tot són avantatges, també hi han dificultats. Les condicions meteorològiques poden representar dificultats serioses fins al punt de tenir que buscar alternatives a les activitats pròpies del curs. S’ha de tenir en compte que la totalitat del curs es desenvolupa entre hivern i primavera.

211

Altres dificultats són les pròpies dels usuaris. La medicació que prenen, en general els hi proporciona estabilitat psíquica però amb efectes secundaris que els impedeix la utilització d’algun tipus d’eina o fer alguna feina que de motricitat fina. La malaltia dels nostres alumnes, així com el seu tractament fan que sovint hagin d’anar a visitar-se als serveis de psiquiatria i això impedeix l’assistència al curs. 3.3. DOCUMENTACIO DE SEGUIMENT DE LES ACCIONS LLIURADA AL SOC S’ha lliurat tota la documentació de seguiment de les diferents accions dels plans formatius requerida pel Servei d’Ocupació de Catalunya sense cap tipus d’incidència administrativa destacable. 3.4. ASPECTES ORGANITZATIUS I LOGÍSTICS 3.4.1. Planificació de les accions El procés de selecció planificat en els dos cursos ha permès : - Recollir les dades principals de l’alumne. - Saber la motivació de l’alumne vers la formació. - Conèixer les seves competències en relació a l’ofici triat. - Posicionament de l’alumne en el mercat laboral. - Expectatives laborals. L’equip docent ha estat compost per una sèrie de professionals que han sabut donar resposta i recolzament a tots els alumnes dels dos cursos: Un expert en l’especialitat de soldadura d’estructures metàl·liques lleugeres que ha impartit els mòduls teòric - pràctics del curs. Hem comptat amb un especialista en temes vinculats amb les matemàtiques que ha fet suport puntualment a l’expert en soldadura. Hem comptat amb un especialista en temes vinculats amb la informàtica aplicada a les tècniques de recerca de feina que ha fet suport puntualment als experts en soldadura. Un expert en l’especialitat de vivers que ha impartit els mòduls teòric - pràctics del curs i ha fet a l’hora de docent de suport de l’altre especialista. Un expert en l’especialitat de jardineria que ha impartit els mòduls teòric - pràctics del curs i ha fet a l’hora de docent de suport de l’altre especialista. Un expert pel mòdul d’inserció laboral, sensibilització ambiental i igualtat de gènere. Un expert pel mòdul de prevenció en riscos laborals.

L’ambient creat entorn als alumnes i professorat durant els cursos ha estat molt agradable, la qual cosa ha permès un bon aprenentatge. Els calendaris que s’han dut a terme han estat els establerts: Curs nº 60979/001 Inici del curs: 28 de novembre de 2011 Finalització del curs: 18 d’abril de 2012 Horari: de 15’00 a 20’00 hores

212

Curs nº 60979/002 Inici del curs: 21 de novembre de 2011 Finalització del curs: 10 de maig de 2012 Horari: de 8’30 a 13’30 hores

En tots els cursos han coincidit períodes de vacances, d’estiu i de Nadal, i per tant els nostres alumnes han gaudit d’uns dies de vacances durant aquests períodes. Els nostres calendaris han coincidit amb una vaga general i en cada curs s’han pres mesures diferents: Al curs de soldadura es va fer classe normal. Al curs de vivers es va fer vaga i es va recuperar aquest dia, allargant la data de finalització del curs. Una vegada acabats els cursos, es van iniciar els períodes de pràctiques de perfeccionament en empreses: Tots els alumnes de soldadura han volgut participar en períodes de pràctiques, menys 1. Tots els alumnes del curs de vivers i jardins han volgut participar en períodes de pràctiques, però 1 en concret no l’ha fet degut a que el seu aprenentatge durant el curs ha estat molt baix. En el curs de vivers i jardins s’ha demorat l’inici de les pràctiques degut a la impossibilitat d’aconseguir el vist i plau d’algunes de les empreses. La peculiaritat d’aquests cursos és que el període de pràctiques en empreses es realitzen un cop s’ha finalitzat la formació i també que son voluntàries. S’intenta cercar empreses a la comarca del Maresme i es té en compte les característiques dels alumnes així com el seu lloc de residència. Cal dir però, que la crisi que s’està patint influència molt a l’hora de cercar empreses col·laboradores. Cada cop més costa trobar empreses que vulguin acollir alumnes en pràctiques i empreses que sempre havien col·laborat amb nosaltres, darrerament no acullen alumnes. Això ha implicat un gran esforç de prospecció per poder aconseguir-les.

213

Nombre d’hores pràctiques Període 60979/001 95 hores de pràctiques de 24/04/2012 al 22/05/2012

60979/002 105 hores de pràctiques de 01/06/2011 al 29/06/2012

Nombre

d’alumnes participants en pràctiques

Nombre d’ anul·lacions de convenis

Nombre d’alumnes renuncien fer pràctiques

Nombre d’alumnes no capacitats per pràctiques

60979/001

13

0

1

0

60979/002

8

0

0

1

Relació d’empreses col·laboradores en el període de pràctiques de perfeccionament.

ACCIO 60979/001

ALUMNE EMPRESA

1 MEPAL 2 SUREDA I FILLS 3 MEPAL 4 GARSU 5 SAHA 6 NOVA INOX 7 INAMA INDUSTRIAL NAVAL EL MARESME 8 PORTES GARCIA 9 SERRALLERIES CABEZAS 10 FRANMAR 11 SISMEDE 12 MEPAL 13 SERRALLERIES MANUEL GARCIA

ACCIO 60979/002

ALUMNE

EMPRESA

1 SEMILLAS FITO 2 JAUME RIERA 3 SEMILLAS FITO 4 AJUNTAMENT PREMIA 5 AQUATIQUES VILASSAR 6 JAUME RIERA 7 ITXART 8 AJUNTAMENT MATARO En tots els cursos, durant el període de pràctiques en empreses, tots els alumnes han fet tutories setmanals amb el tutor de pràctiques corresponent, el qual va realitzar visites a les

214

empreses. Va haver-hi com a mínim un promig de cinc visites per empresa i període de pràctiques. 3.4.2. Infraestructura, ubicació, recursos materials i humans La infraestructura amb la que està dotada la nostra organització de cara assumir els objectius proposats en els programes que impartim, són els adequats pel seu assoliment. En aquest sentit, i tenint en compte que funcionem amb la certificació corresponent a la norma UNE-EN ISO 9001:2000, el CFP vetlla en tot moment per garantir que els recursos materials i humans emprats son els adequats per a cada activitat i que segueixen un manteniment regular, amb l’objectiu de conservar la maquinària en un estat òptim. Tant el personal, com els alumnes coneixen el procediment necessari per comunicar qualsevol mancança que detectin, en aquest sentit. La ubicació dels cursos ha estat: Curs nº 60979/001: C/ Carrasco i Formiguera 66 Mataró Curs 60979/002: Finca Agrícola Sant Miquel de Mata (Mataró) 3.4.3. Gestió administrativa En relació a la tramitació i gestió de la documentació del curs d’enguany, la valorem de manera molt positiva, ja que a diferència d’altres anys els cursos han estat operatius a l’aplicació informàtica GIA des de l’inici dels mateixos, el que ha facilitat les comunicacions pertinents evitant endarreriments en el lliurament de la documentació. Per altra banda, cal destacar el tracte amb el personal de l’oficina del SOC Mataró Rondes, ha estat excel·lent. S’ha lliurat tota la documentació de seguiment de les diferents accions dels plans formatius requerida pel Servei d’Ocupació de Catalunya sense cap tipus d’incidència administrativa destacable. 3.4.4. Valoració del funcionament i metodologia de la formació Les principals eines metodològiques aplicades en els nostres cursos han estat: Cursos teòric-pràctic, amb especial incidència en la part pràctica. Recolzament als experts docents en moments i temes puntuals: - Reforç matemàtic - Informàtica Seguiment del procés d’aprenentatge mitjançant tutories. Reunions de coordinació amb l’equip docent i tècnics d’ocupació. Avaluació contínua (desglossat al punt 4 de la memòria) Pràctiques de perfeccionament en empreses. Objectius de les pràctiques: - poder posar en pràctica tot el que s’ha aprés durant el curs. - conèixer una empresa real del sector de l’ofici triat i la seva dinàmica laboral. - donar a conèixer a un possible treballador a l’empresa.

Tutories: s’han dut a terme dos períodes de tutories durant el desenvolupament dels cursos en relació al seguiment de l’alumnat. El primer període respon als primers mesos de curs. En aquest interval de temps s’han dedicat una sèrie d’hores a la realització de tutories individuals d’una mitja hora de durada cadascuna amb els alumnes. En aquestes tutories ens varem marcar com a objectius: Donar una atenció individualitzada a cada alumne en un espai diferenciat del taller. Assegurar la bona adaptació de l’alumne al lloc d’aprenentatge. Fer el seguiment personalitzat de la tasca diària de l’alumne.

215

Prevenció i/o solució de possibles conflictes durant el curs. Desprès hi hagut un segon període de tutories realitzades durant els darrers mesos de curs, els quals s’han dedicat exclusivament a la preparació i al seguiment de les pràctiques de perfeccionament. Degut a la importància de les pràctiques de perfeccionament, les tutories han abordat diferents aspectes: Anàlisi del perfil de l’alumne. Recerca de l’empresa més adient a l’alumne. Conscienciar l’alumne de l’aprofitament del període de pràctiques. Seguiment i avaluació de les pràctiques. Assessorament laboral. El contingut de les tutories, com sempre, queda recollit en una fitxa de registre. Aquesta fitxa s’omple informàticament i en xarxa, facilitant així la seva consulta per part de tots els professionals implicats en el seguiment dels alumnes. Durant el període de pràctiques en empreses, tots els alumnes han fet tutories setmanals amb el tutor de pràctiques corresponent, el qual va realitzar visites a les empreses. Va haver-hi com a mínim un promig de cinc visites per empresa i període de pràctiques. Reunions: en quant a les reunions de seguiment per part de l’equip tècnic (director, cap de formació, tècnics experts i inseridora laboral), s’ han realitzat reunions mensuals on anàvem valorant l’evolució individual de cada alumne així com l’adaptació i temporalització del programa. Puntualment els professionals s’han pogut coordinar mitjançant altres vies: trucades telefòniques, reunions bilaterals, trobades,... Cal destacar en el curs de vivers i jardins les reunions de coordinació amb els centres de salut mental de referència del Maresme (Mataró, Calella i El Masnou).

4. AVALUACIO DELS ALUMNES

Valoració del procés d’aprenentatge Els experts dels cursos han fet una valoració en relació a l’assoliment dels continguts del cursos de cada un dels alumnes participants, en les dues accions, tenint en compte aspectes com: Actituds/interès Assimilació dels coneixements teòrics i pràctics Adquisició d’habilitats de l’ofici

Aquestes valoracions estan arxivades a l’expedient de cada alumne i signades tant per l’alumne com pel tècnic. L’expert comunica sempre els resultats a l’alumne . D’aquesta manera l’alumne n’està informat. La valoració es fa mitjançant un qüestionari on l’expert puntua de l’1 al 4 diferents factors. Aquest qüestionari s’ha passat 2 vegades durant el curs: Una vegada transcorregut el 50 % del curs. A la finalització del curs. Els ítems dels qüestionaris són els següents:

216

Anàlisi dels resultats de la 1ª avaluació

Són molt més elevades, en general, les puntuacions que ha donat el tècnic relacionades amb les actituds que amb les habilitats professionals dels alumnes. Els aspectes més valorats fan referència al comportament, compliment de la normativa i relació amb els companys i els formadors. En canvi, la qualitat del treball i l’autonomia en la resolució de problemes en aquesta primera etapa d’aprenentatge, han estat els factors més negatius valorats pels professors.

A: Assistència P: Puntualitat M: Motivació AD: Adaptació C: Comportament EV: Esforç i voluntat N: Normativa RC: Relació companys RF. Relació formador CA: Concentració i atenció CS: Comprensió i seguiment de les instruccions RT: Ritme de treball Q: Qualitat en el treball realitzat CP: Capacitat per aprendre AR: Autonomia en la resolució de problemes CE: Cura de les eines VG: Valoració global

217

Anàlisi dels resultats de la 2ª avaluació En general, les puntuacions que ha donat el tècnic relacionades amb les actituds s’apropen més a les habilitats professionals dels alumnes en aquesta 2º avaluació més que en la 1ª. L’autonomia en la resolució dels problemes torna a ser un dels factors més negatius valorats pels professors. A destacar negativament en el curs de vivers i jardins els ítems relacionats amb concentració i atenció, així com el del ritme de treball. En general hi ha hagut una bona evolució entre la 1ª i la 2ª avaluació en la gran majoria dels alumnes de soldadura, no tant com en el grup de vivers i jardins. Les característiques del col·lectiu, sense dubte, marquen l’evolució i l’aprofitament del curs.

218

En relació a les sessions complementàries a la formació tècnica-professional dels cursos, els experts han passat a la finalització de cada grup de sessions un qüestionari. Al qüestionari, l’alumne es troba amb una sèrie d’ítems als quals ha de puntuar de l’1 (puntuació mínima) al 4 (puntuació màxima). Els ítems són els següents:

- Què et sembla l’horari del mòdul? - La durada del mòdul t’ha semblat curta? - La durada del mòdul t’ha semblat excessiva? - Què et sembla el contingut del mòdul? - Què t’ha semblat l’actitud personal teva davant del mòdul? - Què t’ha semblat l’actitud del grup? - Què t’ha semblat l’actitud del formador? - Què t’ha semblat la metodologia (manera de treballar)? - Què t’han semblat els recursos (materials utilitzats)? - Què t’ha semblat el condicionament de les aules? - Valoració global del mòdul

Anàlisi dels resultats dels qüestionaris d’avaluació de les sessions del

mòdul d’inserció laboral, sensibilització mediambiental i igualtat de gènere.

219

Les puntuacions més elevades l’han obtingut “Actitud del grup”, “Actitud del formador”, “Actitud personal”, així com la “Valoració global del mòdul” i “Horari”. La puntuació més baixa fa referència a “Durada excessiva del mòdul”, la qual cosa ens indica que aquestes sessions van ser valorades com a poques. En general, les puntuacions són més elevades en el curs de vivers i jardins.

220

Anàlisi dels resultats dels qüestionaris d’avaluació de les sessions del mòdul de P.R.L. (Prevenció en Riscos Laborals).

Les puntuacions més elevades fan referència a l’actitud dels propis alumnes i del professional que ha intervingut, així com al contingut i metodologia del mòdul en el cas del curs de soldadura. En general, les puntuacions són més elevades en el curs de vivers i jardins. En general es podria dir que aquestes sessions han estat altament valorades en la seva totalitat. La puntuació més baixa en les dues accions fa referència a “Durada excessiva del mòdul”, la qual cosa vol dir que aquestes sessions van ser molt interessants i les van valorar com a poques. En relació al nivell de satisfacció dels alumnes és el qüestionari de final de curs qui ens ha permès tenir informació dels nostres alumnes sobre diferents aspectes. Aquesta valoració correspon a la globalitat del curs. Els resultats obtinguts ens permet tenir l’opinió dels alumnes i modificar per a la propera convocatòria, aquells aspectes que han estat valorats negativament. Amb aquest procediment pretenem augmentar el grau de qualitat de la nostra formació. Un cop finalitzat el curs se’ls demana que puntuïn qualitativa i/o quantitativament els següents temes:

221

La puntuació més baixa en el curs de vivers fa referència a les eines, doncs s’han produït durant el curs situacions de desaparició d’eines. Tot i que s’han tornat a reposar en diferents moments, han anat desapareixent de manera progressiva, sobretot pel que fa a les eines petites. Les puntuacions més elevades l’han obtingut “Contingut pràctic del curs” (CP), actituds personals i dels professionals, així com l’estat de la maquinària, l’ús dels EPIs i estat de les aules.

5. ANÀLISI DELS RESULTATS OCUPACIONALS DE LA FORMACIO

- Horari del curs - Durada del curs curta - Durada del curt excessiva - Continguts teòrics del curs - Continguts pràctics del curs - Continguts dels mòduls - El curs et capacita per ocupar un lloc de treball? - El curs ha estat com m’ho esperava? - Actitud del tècnic - Actitud del formador dels mòduls - Atenció rebuda per part del personal del centre - Condicionament de les aules - Condicionament del taller - Adequació roba de treball - Suficiència d’EPIs - Materials utilitzats - Eines utilitzades - Maquinària utilitzada - Valoració global

222

5.1. ANALISI DE LES DADES D’INSERCIÓ En quant a l’objectiu de la inserció laboral dels alumnes dels cursos de formació ocupacional, tenim clar que no tant sols hem de procurar que els alumnes trobin una feina al acabar el curs, sinó que hem d’anar més enllà i hem de vetllar per que aquests llocs de treball es mantinguin. Per poder-ho aconseguir cal que cada any mirem les necessitats del mercat de treball i d’aquest sector en concret. És per això, i al marge de les orientacions i formació que s’han donat en les sessions de TRF (tècniques de recerca de feina), el centre manté contacte, mitjançant la seva borsa de treball, amb els alumnes dels diferents cursos per tal de incidir en tots els recursos sòciolaborals possibles per optimitzar així el resultat de la inserció laboral. Un altre punt que cal tenir en compte a l’hora dels resultats de la inserció és que cada vegada més l’edat dels alumnes és superior als 30 i als 40 anys. Fa uns anys quasi tots el alumnes eren menors de 25 anys, però actualment ens trobem amb un sector d’aturats provinents del sector de la construcció. Treballadors amb baixa formació acadèmica i que es veuen obligats a formar-se en d’altres sectors. Aquest any continuem amb la crisi, la qual cosa ha dificultat molt més la inserció laboral i fins i tot l’acolliment d’alumnes a les empreses en períodes de pràctiques. Però gràcies al canvi d’estratègia alhora de visitar a les empreses, això ens ha beneficiat. Hem aconseguit que les empreses valorin molt més les competències transversals i no tant els avantatges del nivell d’aprenentatge de l’ofici. Ens ha beneficiat, a l’hora de cercar empreses que vulguin formalitzar convenis de pràctiques, que ens coneixen de molts anys. Això no treu que cada any intentem ampliar la cartera d’empreses col·laboradores. Curs 60979/001 (curs de soldadura). En el moment de tancar aquesta memòria, en aquest curs s’ha aconseguit un 31,25 % d’inserció laboral. Esperem que en les properes setmanes es puguin produir més contractacions, degut a la possibilitat d’entrada de nous projectes laborals en algunes de les empreses col·laboradores. 1 alumne no finalitzen la formació degut a inserció laboral. 4 alumnes finalitzen la formació amb inserció laboral. 10 alumnes finalitzen la formació però sense inserció laboral. 1 alumne no finalitza la formació per altres motius

ALUMNE RESULTAT OCUPACIÓ TIPUS FEINA EMPRESA

223

1 4 NO 2 4 NO 3 3 SI Peó manteniment FOMENTO Y

CONTRATA 4 4 NO 5 3 SI Peó soldador SAHA 6 4 NO 7 3 SI Peó soldador INAMA 8 4 NO 9 4 NO 10 4 NO 11 2 NO 12 4 NO 13 4 NO 14 1 SI Peó de la construcció AJUNT. CARDEDEU 15 4 NO 16 3 SI Peó soldador S. MANEL GARCIA

SL 1 - No finalitza en la seva totalitat per col·locació 2 - No finalitza en la seva totalitat per altres motius 3 - Finalitza amb inserció 4 - Finalitza sense inserció Curs 51562/002 (curs de vivers i jardins). Aquest curs és molt diferent a l’anterior. El sector és el de jardineria i viverisme i el col·lectiu d’alumnes és el de persones amb trastorn mental sever (TMS). Cada vegada més els recursos sanitaris ens deriven a persones més deteriorades i la seva inserció laboral s’ha de contemplar a llarg termini. Sovint el curs no és el suficientment llarg per treballar les habilitats laborals i socials mínimes per adquirir una feina. Durant aquest període poden aprendre l’ofici però no n’hi ha prou per aconseguir la feina. Cal tenir en compte que el sector de la jardineria i viverisme també ha notat la crisi. Aquest curs el varen començar 11 alumnes dels quals dues persones es varen donar de baixa: 1 per inserció i l’altra per altres motius. Cal dir que un altre persona ha finalitzat el període de formació però per recomanació del servei de psiquiatria no ha pogut realitzar les pràctiques ja que ha patit una descompensació. Amb aquest curs s’ha aconseguit un 20 % d’inserció laboral en el moment de la finalització de les pràctiques. 1 alumne no finalitza la formació degut a abandonament del curs. 1 alumne no finalitza la formació degut a inserció laboral. 8 alumnes finalitzen la formació però sense inserció laboral. 1 alumne finalitza la formació amb inserció laboral.

ALUMNE RESULTAT OCUPACIÓ TIPUS

FEINA

EMPRESA

224

1 3 SI Auxiliar de neteja

BEIERSDORF

2 4 NO 3 1 SI Vigilant

Seguretat

RED AND BLUE 4 4 NO 5 2 NO 6 4 NO 7 4 NO 8 4 NO 9 4 NO 10 4 NO 11 4 NO 1 - No finalitza en la seva totalitat per col·locació 2 - No finalitza en la seva totalitat per altres motius 3 - Finalitza amb inserció 4 - Finalitza sense inserció 5.2. ANALISI DE LA RESPOSTA DONADA PER LES EMPRESES Cal indicar que només es fa a continuació una anàlisi de les empreses en les quals els alumnes han finalitzat el període de pràctiques establert. En general les empreses aprecien el resultat dels cursos realitzats en el nostre centre de formació. Això facilita la bona entesa entre el centre formador i les empreses, però això no vol dir que no s’hagi de vetllar per els propers cursos. L’enquesta “Avaluació de l’empresa vers els continguts del curs”, on l’empresa puntua de l’1 al 4 diferents ítems, ens ajuda a saber la valoració que fan aquestes dels continguts del curs. L’objectiu és poder ajustar el programa per adequar-lo cada cop més a les necessitats del mercat laboral. Possiblement el comentari més generalitzat ha estat que el període de pràctiques és relativament curt. Un altre comentari a tenir en compte és que actualment la soldadura per elèctrode no és el més utilitzat a les empreses, estant aquesta tècnica en un segon terme ja que actualment es prioritza la soldadura amb inoxidable i la de fil continu, tot i que també s’ha de saber utilitzar aquesta tècnica. Els resultats d’aquesta avaluació ha estat el següent:

225

226

227

Anàlisi dels resultats Les puntuacions són el resultat del qüestionari que han contestat les empreses al finalitzar el període de pràctiques per part dels alumnes. Totes les puntuacions estan dins dels barems de qualitat que ens marquem i totes estan per sobre del 85 % de satisfacció. La puntuació més baixa és referent a l’avaluació del curs i la més alta en relació a l’avaluació de l’inseridor. La puntuació més baixa en el cas del curs de vivers i jardins fa referència a les habilitats laborals tot i que les empreses ja tenen en compte el col·lectiu que acull en les pràctiques. La puntuació més alta fa referència a l’avaluació del l’inseridor. En relació al curs de viverisme cal dir que en general totes les empreses comenten que el període de practiques és molt curt tot i que els hi hem comentat que les hores venen marcades per El Departament de Treball. Pel que fa a l’avaluació de l’alumne quasi totes coincideixen que en general es respecta els horaris i la durada de les pràctiques tot i que els ítems més baixos son aquells que estant relacionats amb el ritme de treball i els relacionals. No podem obviar que estem treballant amb persones amb TMS i que els aspectes relacionals, tant amb companys amb encarregats, son els més complicats tot i fer un seguiment molt exhaustiu. Ens estem plantejant aportar nocions d’habilitats socials durant el desenvolupament del curs. En relació del curs de soldador/a d’estructures metàl·liques les empreses avaluen a l’alumne amb una satisfacció d’entre 95 % i el 100%. La puntuació global en aquest apartat és del 100%. La puntuació més baixa en aquest apartat fa referència al ritme de treball que l’empresa marca a l’alumne. Tot i que valorem que és normal que sigui la puntuació més baixa ja que el ritme de treball d’una persona que acaba de sortir d’una formació no té res a veure amb el ritme d’un treballador amb anys d’experiència. Al darrera del qüestionari hi ha un apartat que voluntàriament, les empreses, poden hi expressar suggeriments per el propers cursos. Els suggeriments més formulats han estat: Ampliació del període de pràctiques. 5.3. ANALISI DE LA PROSPECCIO D’EMPRESES Curs 0060979/001 (curs de soldadura) Cal dir que Mataró ha patit un fort augment de l’atur i que els llocs de treball que s’han destruït són sobretot de baixa qualificació acadèmica i sobretot del sector de la construcció i del tèxtil. Aquest fet ens perjudica greument ja que són llocs de treball que potencialment podien accedir-hi les persones aturades que sol·liciten fer el nostre tipus de formació ocupacional. L’any 2011 ha acabat amb un augment en el nombre de persones aturades al Maresme. De fet és una tendència que es repeteix des de fa cinc anys. La xifra mitjana d’aturats del Maresme i en el darrer trimestre del 2011 ha estat de 38.533 persones, la qual cosa suposa 3.561 persones més en situació d’atur respecte al mateix període de l’any anterior.

228

Ens trobem que a Mataró la majoria d’aturats tenen més de 44 anys (6.143 persones) i l’altre franja preocupant és la compresa entre 30 i 44 anys (5.375 persones). Pel que fa al grups professionals el col·lectiu més desfavorit ha estat aquelles persones amb baixa qualificació formativa. Així és que la prospecció no ha estat fàcil ja que s’ha hagut d’incrementar el nombre d’empreses col·laboradores. Durant els mesos anteriors al curs de soldadura s’han enviat 40 cartes a les empreses del sector del metall. La finalitat era la de saber si enguany volien col·laborar amb nosaltres. Després d’enviar les cartes es van realitzar trucades telefòniques per concertar visites. L’objectiu d’aquestes visites era la recerca de pràctiques en empreses del sector que volguessin col·laborar amb els nostres programes de Formació Ocupacional de soldadura. Cal dir que aquest any s’han visitat més empreses i hem ampliat la cartera d’empreses ja que algunes anteriors al curs han tancat. Enguany hem visitat moltes empreses del Maresme, Vallès Occidental i fins i tot l’Alt Maresme. Tot i així la situació està cada vegada més complicada. Hi ha el factor crisi que ho està dificultant molt i per l’altre el factor de que el període de pràctiques és relativament curt. Això fa que les empreses no vulguin fer l’esforç per acollir a un alumne en pràctiques. Curs 0060979/002 (curs de vivers i jardins) Aquest curs és molt diferent de l’anterior. El sector de jardineria i viverisme és un dels sectors de serveis que més ha patit la crisi. Els vivers de les comarques han hagut de cercar el mercat estranger ja que les nacionals no donaven sortida. Altres sortides han estat les empreses que han apostat per el cultiu de plantes aromàtiques ecològiques. Els vivers que han sabut adaptar-se a les demandes del mercat estranger han subsistit però les altres han hagut de tancar. Cal tenir en compte que les empreses de vivers solen ser empreses molt familiars i moltes d’elles no han pogut fer front a les inversions necessàries per exportar el seu producte. Holanda és un dels països més competidors que existeixen i tenen una llarga trajectòria amb l’exportació de plantes. Pel que fa al sector de jardineria també ha patit una forta davallada. 6. CONCLUSIONS I ASPECTES A MILLORAR Conclusions. En els darrers anys, s’ha disparat de manera progressiva el nombre de persones que s’han adreçat a la nostra entitat demanant informació sobre els nostres cursos, col·lapsant el nostre servei de formació ocupacional. Una vegada hem fet la selecció dels alumnes participants, moltes persones s’han quedat en llista d’espera tot i que complien amb el perfil requerit per participar d’aquest curs. Som conscients que aquesta situació ha estat donada pel gran índex d’aturats existents al nostre territori, que coincideix amb la situació de crisi econòmica que estem patint. Sembla ser que aquesta situació es repetirà segurament durant tot el proper any i és per això que s’hauria de ser previsor pels propers anys. Molts d’aquests aturats volen aprofitar aquest temps d’atur per formar-se i degut això s’han produït aquestes situacions anòmales de saturació de cursos de formació ocupacional. És el moment d’aprofitar aquesta enorme demanda de formació i poder oferir accions formatives al major gran nombre de persones possibles. L’aprovació dels cursos sol·licitats ha estat molt tardana en quest any 2011. Fins el mes de novembre no hem pogut iniciar els nostres cursos. Això ha suposat haver de fer unes programacions molt ben mesurades en el temps dels nostres cursos. Tot i aquesta previsió,

229

no hem pogut evitar que les accions s’hagin solapat. Per exemple s’han solapat els períodes de prospecció d’empreses i els de pràctiques de perfeccionament. Actualment, ens trobem ja al mes de juny i encara no ha sortit la convocatòria de formació ocupacional per a l’any 2012. Això vol dir que l’aprovació d’enguany encara serà més tardana que la de l’any anterior. S’hauria de fer un esforç per establir uns terminis de convocatòries i aprovacions que facilitessin aquests endarreriments. Un altre factor que es repeteix cada any en les nostres especialitats fa referència a la ràtio marcada per l’Administració d’un tècnic per 15 alumnes o més. Creiem que és desmesurada i exagerada. Hi ha especialitats que possiblement aquesta ràtio sigui la correcta (accions d’informàtica per exemple, on fàcilment l’expert pot controlar a 15 alumnes asseguts). Però hi ha altres especialitats, com els oficis, on a vegades l’expert inclús ha d’agafar la mà de l’alumne per tal de fer un bon exercici. I això amb 15 alumnes es fa molt difícil. S’hauria de fer una reflexió sobre aquest fet i baixar ràtios o contemplar personal de suport. Volem defensar algunes eines metodològiques que a nosaltres ens funcionen molt bé: Comptar parcialment amb personal tècnic de suport per reforçar l’atenció individualitzada dels alumnes. Contemplar les tutories que es duen a terme amb els alumnes. Contemplar un mòdul de reforç matemàtic. Informatitzar totes les accions del curs que es puguin.

Comptem amb una aula d’informàtica per tal d’utilitzar-la per a les sessions relacionades amb el tema de la recerca activa de feina, així com amb la prevenció de riscos laborals. La inserció laboral aquest any ha estat molt afectada per la situació econòmica de crisi. Les empreses han acceptat el fet de tenir alumnes en pràctiques durant un període molt concret, però han estat reticents a oferir contractacions laborals als nostres alumnes. Davant d’aquest panorama, la inserció laboral s’ha presentat d’una manera altament complicada. Aspectes a millorar: Per a la propera convocatòria en lloc de fer un curs modular de soldadura ens plantegem poder oferir als nostres alumnes el Certificat de Professionalitat sencer. Ampliar l’oferta formativa al col·lectiu de salut mental. No quedar-nos limitats a l’especialitat de vivers i jardins. De totes maneres, aquest any hem fet una col·laboració amb un curs d’FO de l’IMPEM de Mataró en curs relacionat amb el magatzem i la reposició de productes. Voldríem continuar en aquesta línia d’ampliar especialitats formatives per aquest col·lectiu. Volem crear mecanismes de control per assegurar-nos que les eines no desapareguin dels tallers on s’imparteixen els cursos. Aquest any s’ha produït aquesta situació i s’ha tornat a repetir concretament en el curs de vivers. Potser es tracta d’una situació particular d’aquest any, però volem preveure que no es torni a repetir aquesta situació en cursos propers.

230

TREBALL AMB SUPORT A L’EMPRESA ORDINÀRIA 2011‐2012

231

DADES IDENTIFICATIVES

1. Identificació del Centre

Nom del centre: Centre de Formació i Prevenció NIF: G/08668733 Adreça: C/ Sant Antoni, 86 4 ª planta - oficina nº 23 - 08301 Mataró Telèfon de contacte 93.755.36.06

2. Breu descripció del projecte

El programa Treball amb Suport a l’Empresa Ordinària aborda l’accés al mercat laboral de persones amb malaltia mental amb un alt grau de discapacitat a l’hora que una baixa ocupabilitat, a partir d’un acompanyament personalitzat, integral i intensiu estructurat al voltant del projecte professional de cada usuari i la millora de la seva ocupabilitat.

La millora de l’ocupabilitat i la inserció o el suport en l’empresa, en els casos dels ja contractats, de cada usuari es produeix al llarg d’un itinerari acordat amb cada usuari mitjançant accions de suport individuals i grupals.

L’itinerari de cada usuari s’inicia amb la definició del propi projecte professional. El projecte TAI (Tècnic d’Acompanyament a la Inserció) aporta l’acompanyament al projecte professional mitjançant el pla d’inserció laboral, que planifica el desenvolupament de les competències que cal assolir per superar els factors de l’ocupabilitat que condicionen la inserció laboral i la consolidació d’aquesta.

3. Breu descripció de les característiques de les persones destinatàries del programa

Les persones que han participat en el projecte són persones diagnosticades de Trastorn Mental Sever (TMS), i la majoria d’elles amb certificat de discapacitat. Són persones amb un grau de discapacitat severa, per tant necessiten un suport major, més intens i continuïtat en el temps per part del professional. Algunes de les característiques més detectades en els usuaris del programa són:

‐ Grau alt de dependència i poca iniciativa. ‐ Poca autoexigència. ‐ Desmotivació i apatia. ‐ Hàbits de conducta no regularitzats. ‐ Hàbits laborals no adquirits. ‐ Actitud sedentària i aïllada socialment. ‐ Dificultats en la resolució de conflictes. ‐ Escassa formació bàsica i/o instrumental.

232

4. Abast territorial del projecte i característiques del territori vinculat

La nostra entitat està ubicada en el municipi de Mataró i el nostre col·lectiu diari són persones residents al Maresme amb TMS. És per això que els seus recursos estan distribuïts principalment a la ciutat de Mataró, com a capital del Maresme, però s'utilitzen tots els recursos del Maresme. Degut a la seva ubicació, sovint acollim d'altres usuaris d'altres comarques properes com el Vallès Oriental, Barcelonès i la Selva.

A. EXECUCIÓ DEL PROGRAMA

1. Objectius del programa i grau d’acompliment dels mateixos.

L’objectiu general del nostre projecte ha estat la contractació d’un tècnic d’acompanyament a la inserció laboral per donar suport exclusiu a les persones amb TMS i amb especials dificultats d’inserció en empreses del mercat ordinari de treball, amb la finalitat de millorar la qualitat laboral entre els treballadors i l’empresa. Per poder-ho aconseguir, el tècnic fa de mediador entre empresa i treballador. Els objectius específics que s’han dut a terme gràcies a la contractació d’aquest tècnic han estat accions adreçades a la prospecció i acompanyament a la inserció:

Accions de prospecció mitjançant l’anàlisi del mercat de treball i l’apropament a l’empresa.

Treball de competències per tal de fer un estudi exhaustiu i que cada candidat sigui el més adient per el lloc de feina a ocupar.

Accions d’acompanyament en el lloc de treball, que tenen per objecte facilitar l’adaptació social i laboral de treballadors amb TMS i amb especials dificultats d’inserció laboral en empreses del mercat ordinari de treball:

‐ Elaboració d’un programa d’adaptació al lloc treball i elaboració del seu pla d'inserció on si que contempla orientació, assessorament i acompanyament.

‐ Feines d’apropament i mediació entre el treballador, l’empresari i el personal de l’empresa que delegui l'empresari (encarregat/responsable).

‐ Recolzament al treballador en el desenvolupament d’habilitats socials i comunitàries, de manera que puguin relacionar-se amb l’entorn en les millors condicions possibles.

‐ Seguiment del treballador i avaluació del procés d’inserció en el lloc de treball. Detecció de necessitats i la prevenció de possibles obstacles, tant per treballadors com per l’empresa contractant, que posi en perill l’objectiu d’inserció.

La valoració que en fem és positiva. Dels 15 usuaris que s'han beneficiat del programa queden de la següent manera:

3 noves contractacions: ‐ 1 contracte a un Centre Especial de Treball.

233

‐ 2 contractes temporals. ‐ 1 contracte indefinit 9 persones contractades anteriorment a la participació al programa: ‐ 2 passaran a ser contractes indefinits. Es valora molt positivament per part de

l’empresa la participació al programa, ja que hi ha una millora significativa en les persones pel que fa als hàbits laborals, la responsabilitat vers la feina, la prevenció de les recaigudes, etc.

‐ 1 ha estat contracte temporal, i hi ha hagut una valoració positiva de la feina per part de l’empresa.

‐ 6 persones han causat baixa del programa per diferents motius. Cap d’elles continua treballant a l’empresa ordinària.

3 persones han realitzat pràctiques en empresa a petició voluntària per part d’elles. ‐ 1 actualment està contractada i es continua fent seguiment per part de l’entitat. ‐ 1 va fer dos períodes de pràctiques a la mateixa empresa per poder adquirir més

coneixement. ‐ 1 està fent formació ocupacional actualment.

Com ja s'especifica anteriorment, aquest col·lectiu de persones necessiten d'un suport continuat i molt acurat ja que qualsevol petit incident posa en perill la seva estabilitat emocional i com a conseqüència la seva malaltia i, per tant, la seva incorporació i/o manteniment en el mercat de treball.

2. Metodologies emprades en l’acompanyament a les persones beneficiàries. Innovacions, canvis i/o reformulacions de les mateixes. Valoració

La metodologia adoptada per la nostra entitat ens ha permès un diagnòstic de la ocupabilitat de cada usuari, així com un anàlisis desglossat de quins són els factors crítics que intervenen. El resultat d’aquest anàlisis ens ha permès establir amb cada usuari el seu Pla d’inserció i seguiment. Aquest s’ha concentrat en un itinerari laboral que contempla diferents accions, tant individuals com grupals, que tenen per finalitat que l’usuari vagi adquirint les competències professionals i personals per la consolidació del lloc de treball. Les accions realitzades durant el desenvolupament del programa han estat:

o Acollida i diagnòstic. o Balanç de competències. o Definir el projecte professional. o Desenvolupar el pla d'inserció. o Prospecció d'empreses. o Seguiment i suport a la inserció. o Participació en els diferents mòduls desenvolupats: prevenció de recaigudes, control

de la medicació, habilitats socials, prevenció de riscos laborals i tècniques de recerca de feina.

234

Donada la singularitat de cada usuari ha estat i és imprescindible el treball amb suport, això ha permès individualitzar cada procés d’inserció. S’ha incidit en tot moment en la responsabilització personal de casa usuari vers el seu procés d’inserció i/o consolidació del lloc de treball, potenciant la seva autonomia i presa de decisions per evitar la dependència, així doncs el tècnic no n’és el protagonista però és imprescindible en el seu acompanyament En el cas dels nous contractats hi hagut un aprenentatge previ que ha estat actiu i tutelat en diferents contexts reals de treball per a facilitar que els usuaris identifiquin i assimilin aquelles competències professionals que els permès adaptar-se a la realitat concreta de cada empresa. L’acompanyament i seguiment tutorial en tot el procés, així com els diferents mòduls que transversalment s’han treballat en totes les fases, això ha permès incidir sobre els diferents factors generadors de l’exclusió sociolaboral. Un cop l’usuari ha estat contractat hem realitzat i realitzem un seguiment individual amb l’usuari i am b l’empresa per consolidar la inserció. Tot això ho hem portat a terme mitjançant:

o Tutories individualitzades amb el treballador(4 mensuals). o Reunions/visites directes en el lloc de feina (si s’escau). o Reunions amb els serveis de psiquiatria referent del treballador (1 mensuals). o Coordinació amb la xara de salut mental continua. o Reunions d’equip (1 setmanal)

La valoració general ha estat força positiva per els resultat obtinguts, però manifesta la necessitat del treball amb suport, doncs constantment es troben en situacions d’inseguretat davant la feina i la vida diària.

Aquest any hem incorporat al desenvolupament del programa, la participació dels usuaris a uns tallers grupals, ja que es varen detectar unes necessitats comuns a la majoria d’ells. Es va valorar positivament la participació en grup perquè es poguessin enriquir de les pròpies experiències viscudes tant a nivell professional com personal, i fer-los així més participatius i responsables del seu propi procés d’inserció.

3. Metodologies emprades en la prospecció d’empreses. Innovacions, canvis i/o reformulacions de les mateixes. Valoració. Total d’empreses contactades, nombre de llocs de treball captats i percentatge i nombre de llocs de treball finalment ocupats.

235

Des del Centre de Formació i Prevenció donem molta importància a la relació amb les empreses dels diferents sectors d’ocupació entenent més enllà de l’activitat mercantil que desenvolupen una funció social imprescindible, i que atendre algunes necessitats o requeriments de les empreses pot suposar un bé comú de cara a la inserció laboral dels nostres usuaris. Donada la situació actual del mercat de treball, s’ha fet un treball important per mantenir les empreses que prèviament ja havien acceptat una col·laboració amb l’entitat i, més específicament, amb el programa TAI. Així mateix s’ha fet un treball intensiu per augmentar la xarxa d’empreses vigent. L’element innovador aquest any, ha estat una col·laboració més estreta i acurada amb la OTL de Premià de Mar (Oficina Tècnica Laboral), servei d’inserció laboral per malalts mentals, amb l’objectiu de crear una xarxa d’empreses conjunta i tenir més força a l’hora de prospectar empreses i poder ampliar l’abast territorial. També s’ha fet un intent de participar en el Getting Contact del Maresme, però finalment no ha estat efectiu, així que és una línia nova a treballar. Durant tot l’any 2011 hem estat entitat col·laboradora (segona corona) del programa INCORPORA de l’Obra Social “La Caixa”, que ens podia facilitar l’accés a noves ofertes de treball pels usuaris del nostre projecte. Durant els anys 2010 i 2011 el CFP ha signat un conveni de col·laboració amb la plataforma d’inserció laboral per a persones en risc d’exclusió social i laboral “Fundación INTEGRA” que avarca tot el territori nacional. La xarxa d’empreses del Servei d’Ocupació està entesa com un servei d’intermediació empresarial entre el mercat laboral i la nostre entitat; es tracta de realitzar processos de mediació en clau d’inserció laboral en l’usuari. Així mateix, també s’ha fet una feina important amb l’Institut de Promoció Econòmica de Mataró i d’altres municipis propers perquè els nostres usuaris es poguessin beneficiar, com la resta de ciutadans, dels recursos i programes gestionats per aquestes entitats com la formació ocupacional, la formació contínua, els Plans d’Ocupació, el Club de la feina, la borsa de treball, etc. L’objectiu ha estat i és obrir canals d’inserció laboral i desenvolupament professional a un col·lectiu amb dificultats d’inserció, a l’hora que es treballa la sensibilització ciutadana amb el sector empresarial del territori contribuint al foment de la integració social dels col·lectius en risc. Amb les empreses contactades i que estan incloses a la nostra borsa de treball es signa un conveni de col·laboració. Per altra banda cal remarcar que en la situació actual amb una crisi econòmica global, la incorporació de nous treballadors a les empreses ha estat minsa. Hi ha hagut un major oferiment en col·laborar en pràctiques tot i que sense possibilitat d’incorporació a la empresa per la situació de crisi donada. La prospecció es constant per tal d’augmentar el nombre de la xarxa d’empreses. Mitjançant les ofertes d’aquesta xarxa d’empreses hem determinat els diferents perfils de treballadors/es que necessiten aquestes empreses disposades a col·laborar. Al mateix

236

temps també hem elaborat uns grups d’incidència que permeten caracteritzar els trets més adaptables a les expectatives, nivell i perfil professional de cada empresa.

A partir de l’experiència en els processos de cobrir demandes amb persones d’aquest perfil hem elaborat el perfil i el disseny dels itineraris d’inserció així com les estratègies per l’acompanyament a la inserció. El nombre d’empreses contactades ha estat de 39 empreses normalitzades, 3 Administracions Públiques, 3 Centres Especials de Treball i 1 Empresa d’Inserció. El que fa un total de 46 empreses/entitats contractades. Cal dir que degut a la crisi econòmica que arrossega el país, sens fa difícil aconseguir que les empreses es comprometin a contractar

SECTOR ECONÒMIC NOMBRE

Empresa ordinària

Sector vidre 1

Serralleries 6

Turisme/hostaleria 1

Fusteria 2

Viverisme/jardineria 12

Supermercats/grans superfícies 10

Maquinària agrícola 1

Artilleria Naval 1

Multinacionals 3

Fundacions/entitats 2

Administració Pública 3

Centre Especial de Treball

Producció d’ous ecològics 1

Sector serveis 1

Arts gràfiques 1

Empresa Inserció

Sector serveis 1

TOTAL 46

237

als nostres usuaris. El que sí hem aconseguit, amb la majoria, és la seva col·laboració a l’hora d’acollir als nostres usuaris en períodes de pràctiques i/o qualsevol altre tipus de col·laboració que no esdevingui una contractació imminent. Empresa/Entitat/AP Nombre de llocs de treball

captats Nombre de llocs de treball finalment ocupats

Arca del Maresme 2 1 Integra CET 3 1 Ajuntament de Mataró 3 0 CFP 2 2 Ajuntament d’Arenys de Mar

1 1

Fundación Integra 2 0 TOTAL 13 5

4. Valoració del programa per part de les persones participants

De les 15 persones participants en el programa, han participat en l’avaluació del mateix un total de 10 persones, 9 homes i 1 dona.

Per fer la valoració del programa, hem fet tres apartats:

Nivell de satisfacció dels/les usuaris/àries amb el programa

Nivell de satisfacció amb l’equip professional

Nivell de satisfacció amb la infraestructura del centre

238

Com es pot veure al gràfic el nivell de satisfacció dels usuaris amb el programa en general ha estat molt alt, donant tots una puntuació màxima de 4 punts *Veure annexa 1.

C. INDICADORS I ANÀLISI DELS MATEIXOS Persones ateses durant el període

15

Homes

13

Dones

2

Insercions realitzades en el període d’actuació

Ordinari

4

Protegit

2

Persones que inicien el programa en situació inicial d’ocupació en empresa ordinària

7

Persones que inicien el programa en situació inicial d’ocupació en empresa protegida

2

Persones que inicien el programa en situació inicial de desocupació

6

Realització de pràctiques no laborals Ordinari

1

Protegit

2

1. Persones ateses durant el període segons:

L’edat (desagregat per gènere)

239

El nivell d'estudis

El grau de discapacitat

De les 15 persones participants en el programa, 13 són homes i 2 dones. Pel que fa a la franja d’edat, la majoria de participants tenen entre 25 i 54 anys, un total de 13 persones, el que es tradueix en un 86,66%. Les altres dos persones són menors de 25 anys.

Pel que fa al nivell d’estudis, dels 15 participants 7 no van finalitzar els estudis primaris o només van adquirir el certificat d’escolaritat. És a dir, hi ha un 46, 66% de participants que

240

es troben a la franja de persones sense estudis o amb la primària incompleta. Percentatge molt elevat, tenint en compte que ens trobem davant un mercat laboral cada cop més competitiu i on una de les característiques del perfil demandant per les empreses és, com a mínim, persones amb la Educació Secundària Obligatòria. Pel que fa a la resta de participants, 6 tenen el Graduat Escolar o la ESO i, només una persona té estudis post secundaris no superiors.

Respecte al grau de discapacitat, del total de participants, 1 persona té una malaltia mental sense certificat de discapacitat, 4 persones tenen un grau de discapacitat superior al 65% i 10 tenen entre un 33 i un 65%. Així mateix, cal mencionar que la persona sense certificat de discapacitat està en període de tramitació, i de les 10 persones que tenen entre un 33 i un 65%, 5 tenen un 65%. Com es pot veure, la majoria de persones participants tenen certificat de discapacitat i amb un percentatge bastant elevat, el que fa imprescindible i necessari el treball amb suport, tant per la inserció com pel manteniment en el mercat laboral.

De les 15 persones participants, en finalitzar el programa els usuaris es troben en diferents situacions laborals. 5 persones continuen treballant al mercat laboral amb un contracte de feina. D’aquestes 5 persones 1 treballa a un Centre Especial de Treball. 4 persones estan realitzant un curs de formació ocupacional per millorar el cv formatiu i ampliar la possibilitat d’inserció laboral, 2 persones estan fent ús d’altres recursos del CFP i 4 s’han desvinculat totalment del centre.

2. Insercions realitzades en el període d'actuació, en funció de la durada i segons:

Del total de persones participants hi ha hagut:

‐ 4 insercions al mercat laboral ordinari, de les quals 3 han estat contractes temporals i 1 contracte indefinit.

‐ 2 insercions a l’empresa protegida amb 1 contracte d’1 any i un de 4 mesos.

3. Persones que inicien el programa en situació inicial d'ocupació en empresa ordinària

De les 15 persones ateses durant el període, 7 inicien el programa en situació d’ocupació en empresa ordinària. 6 d’aquestes persones són homes i 1 dona.

D’aquestes 7 persones, 2 continuen treballant a la mateixa empresa amb un contracte d’1 any i en breu passaran a ser contractes fixos.

2 persones van ser acomiadades per l’empresa per diferents motius. Una d’elles per baix rendiment laboral. A partir d’aquí es va valorar que la persona no estava preparada per treballar i es va fer una derivació al Servei de Rehabilitació del Maresme, on sabem que només va fer una primera entrevista amb la Treballadora Social. L’altra persona va ser acomiadada per acumulació de faltes sense justificar, va abandonar el programa i es va desvincular totalment del CFP.

241

1 persona va finalitzar la relació la laboral amb l’empresa per finalització del contracte laboral.

1 persona van causar baixa mèdica a l’agost de 2011 i no es va poder incorporar de nou a l’empresa, actualment ha iniciat l’expedient d’incapacitació i es va tramitar la seva derivació al Centre de Rehabilitació del Maresme on tenim constància que assisteix de forma regular com a usuari.

4. Persones que inicien el programa en situació inicial d'ocupació en empresa protegida

Del total de persones que inicien el programa, només 1 home es troba en situació inicial d’ocupació en empresa protegida. L’objectiu de que participés al TAI és que pogués inserir-se a l’empresa ordinària. Aquest participant ja portava temps al CET i havia fet correctament un procés de preparació per a la consecució i el manteniment d’un lloc de feina a l’empresa ordinària, Finalment aquesta persona va causa baixa voluntària a l ’empresa per motius personals, va marxar a viure fora de la ciutat i es va tramitar la baixa al TAI.

5. Persones que inicien el programa en situació inicial de desocupació.

De les 15 persones participants al programa, 6 inicien el programa en situació inicial de desocupació. D’aquestes 6 persones, 5 són homes i 1 dona.

D’aquestes 6 persones, 3 aconsegueixen un contracte en el mercat laboral ordinari i 2 a l’empresa protegida. Cal dir que una d’aquestes persones ha aconseguit dos insercions en el període d’actuació, primer a l’empresa protegida i després a l’ordinària.

Dels contractes realitzats durant el període d’actuació, han hagut de diferent durada:

‐ 1 contracte indefinit a l’empresa ordinària. Contractació d’un home.

‐ 1 contracte d’un any a l’empresa protegida. Contractació d’una dona.

‐ 1 contracte temporal de 4 mesos a l’empresa protegida. Contractació d’un home.

‐ 1 contracte temporal de 6 mesos a l’Administració Pública. Contractació d’un home.

‐ 1 contracte temporal de 7 mesos a l’empresa ordinària. Contractació d’un home.

242

PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES I PROPOSTES DE MILLORA

1. Punts forts i punts febles i propostes de millora

Degut al col·lectiu amb el que treballem, es fa absolutament necessari el treball amb suport per poder portar a terme amb èxit la inserció laboral. Les dades que hem presentat demostren l’èxit obtingut amb la continuïtat i la millora dels hàbits i les responsabilitats laborals adquirides en algunes de les contractacions abans de l’execució del programa, i les noves que s’han anat consolidant. Al llarg del programa s’han realitzat accions d’avaluació: -Reunions d’equip setmanals de casos ens ha permès analitzar en profunditat el procés d’acompanyament de cada usuari. -Reunions mensuals de coordinació amb els referents de psiquiatria per tal de treballar conjuntament les possibles incidències i potenciar les mancances que han anat sorgint. -Visites al lloc de feina per poder observar i/o avaluar directament als treballadors en el lloc de feina, conjuntament amb les reunions amb els responsables de les empreses i/o les persones que treballant directament amb els nostres usuaris. Tot això ens ha permès l'elaboració d’un programa d’adaptació al lloc de treball per cada usuari, i consolidar el seu procés, per tant podem dir que estem satisfets de com ha anat el programa. La relació que s’estableix amb un únic referent, el tècnic, durant tot aquest acompanyament a la inserció estableix un relació de confiança i de suport important i necessària per aconseguir o mantenir el lloc de treball. Per altra banda cal remarcar que hem actuat amb una constel·lació de petits serveis i recursos adreçats a la inserció, la promoció personal i la qualitat de vida per a la inserció social d'aquests col·lectius. El treball en el propi entorn ha estat clau quan en aquest es donen els factors potenciadors de les situacions d'exclusió. Poder treballar en xarxa amb plataformes i entitats molt similars a la nostra (OTL, INCORPORA, INTEGRA, Forum en salut mental...) garanteix uns resultats més positius i un estalvi d’esforços. Les problemàtiques multidimensionals requereixen treballar paral·lelament i de forma integral els diferents factors que les originen. Les respostes fragmentades a problemàtiques integrals perden eficàcia. En aquests col·lectius cal garantir un suport i seguiment en la inserció fins que és consolidi l'itinerari. Un altre element clau en tot el procés han estat les empreses: El circuit d'empreses que hem creat ha partir de la base d'un producte que volem oferir: en aquest cas, un servei dirigit a les empreses implicant-les en el nostre projecte sociolaboral, amb un doble missatge de compaginar els objectius socioeconòmics de l'empresa amb la participació en la millora social, per mitjà d'una implicació voluntària i solidària més enllà del que estableix la legislació vigent.

243

A partir de la tasca d'intermediació laboral amb les empreses col·laboradores hem generat noves oportunitats de col·laboració més enllà de la contractació dels usuaris, que donen valor afegit al projecte i aportant un aprenentatge més significatiu als participants del projecte. També s’hauria de tenir en compte, com ja s’ha esmentat durant la memòria, la crisi socioeconòmica tant forta que hem patit durant aquests dos anys que ha impedit augmentar el nombre de contractacions en les empreses. La nostra proposta final és la de demanar el fet de poder comptar amb aquest programa d’una manera continuada, per tal de donar recolzament a les persones del col·lectiu de salut mental que necessiten aquesta ajuda durant tota la seva vida laboral per tal d’anar aconseguint o mantenint els llocs de treball que es mereixen.

244

MEMÒRIA 2012

AGÈNCIA DE COL· LOCACIÓ AUTORITZADA PEL SERVEI

D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA

Centre de Formació i Prevenció

[email protected]

245

ÍNDICE ______________________________________________________________________ 0.- INTRODUCCIÓN 1.- VISITA DEL SOC A LA AGENCIA DE COLOCACION 2.- ACTIVIDAD DE LA AGENCIA 3.- ACTIVIDAD ECONÓMICA 4.- PERSONAL DE LA ENTIDAD ANEXOS 0.- INTRODUCCIÓN

246

Nuestra agencia de colocación ha cumplido durante el año 2012 con el envío de ficheros al Espacio Telemático Común:

Por una parte, se ha enviado mensualmente y durante todo el año 2012 los archivos correspondientes a la actividad producida a nivel de demandas y ofertas.

Por otra, se ha enviado en el mes de enero de 2013 el fichero agregado anual que hace referencia a los indicadores de eficacia.

1.- VISITA DEL SOC A LA AGENCIA DE COLOCACION El día 23 de octubre de 2012 tuvo lugar en nuestra entidad la visita de la técnica de seguimiento del Servicio Territorial del Vallés Oriental y El Maresme del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) con la finalidad de comprobar los requisitos y obligaciones que se han de cumplir para actuar como agencia de colocación autorizada. En esa visita se detectaron 2 incidencias: * En ese momento no disponíamos del cartel con la denominación social y número de autorización en formato de placa. Solamente disponíamos del cartel en formato papel y en DIN A4. * En ese momento no disponíamos de folletos publicitarios como agencia de colocación dirigidos a usuarios. En el plazo de 1 semana las incidencias indicadas fueron resueltas y se informó de ello a la correspondiente oficina de trabajo del SOC. 2.- ACTIVIDAD DE LA AGENCIA A continuación, reflejamos los principales datos de la actividad de nuestra agencia de colocación durante este período.

PERSONAS REGISTRADAS

66

PERSONAS PERCEPTORAS

4

OFERTAS ENVIADAS

9

OFERTAS CUBIERTAS

4

3.- ACTIVIDAD ECONÓMICA

247

En relación a la actividad económica de nuestra agencia de colocación y a la espera de la firma del convenio entre nuestra agencia y el SOC, nos encontramos con dificultades a la hora de definir cuáles han sido nuestros ingresos y cuáles han sido nuestros gastos. A nivel de ingresos, como agencia de colocación podríamos decir que nuestra entidad no ha contado con ningún ingreso económico para financiar el coste que supone el funcionamiento de este servicio. No ha habido ingreso en ninguno de los siguientes niveles: - Procedentes de los Servicios Públicos de Empleo. - Procedentes de las empresas como contraprestación a su actividad como agencias de colocación. - Procedentes de otras entidades. Hemos considerado como “usuarios atendidos” a todas aquellas personas que se han dirigido a nuestra entidad solicitando servicios de atención laboral (orientación, formación, acompañamiento a la inserción, trabajo con apoyo y intermediación laboral). Por las actividades que el centro ha realizado de intermediación como agencia de colocación, no han habido ingresos complementarios: en ningún momento se les ha cobrado a los usuarios por ninguna gestión pues el nuestro es un servicio gratuito, ni tampoco hemos recibido dinero por parte de otros servicios públicos de empleo, ni de las empresas colaboradoras con nuestros programas. A nivel de gastos, aparte de los que genera el funcionamiento de la propia agencia (gastos materiales y gastos de recursos humanos) solamente hemos contado con el gasto extra que ha supuesto el encargo de la placa donde aparece el nombre de nuestra entidad como agencia de colocación autorizada y con el correspondiente número acreditativo.

PROVEEDOR

DESCRIPCIÓN

IMPORTE

RÈTOLMAT nº factura:120094 fecha: 31/10/2012

Fabricación e instalación de una placa de metracrilato transparente de 45 x 20 cm y rotulado en vinilo negro.

89’54 euros (iva incluído)

En relación a los gastos habidos como agencia de colocación tampoco podemos imputar otras cantidades económicas a la gestión de la agencia pues se ha ido funcionando con la infraestructura de nuestra entidad. Estamos a la espera que se nos convoque para firmar el convenio de colaboración previsto con el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), donde se recogerán las bases (técnicas y económicas) que regulen dicha actividad. A partir de ese momento se podrá llevar a cabo la contabilidad separada de todos los gastos e ingresos derivados de nuestra agencia de colocación. 4.- PERSONAL DE LA ENTIDAD Son 3 los profesionales que participan en las diferentes actividades que genera la agencia de colocación:

248

NOMBRE

TITULACIÓN ACADÉMICA

FUNCIÓN

Domènec López Muñoz Licenciado en Pedagogía

Homologado en Educación Social

Insertor laboral

Margarida Bagot Pons Diplomada en Educación Social

Insertora laboral

Míriam Pérez Pérez Licenciada en Psicología

Insertora laboral

249

Projecte inserJov@ Immigrants

MEMÒRIA 2012

250

Índex_____________________________________________ 0.- INTRODUCCIÓ 1.- USUARIS ATESOS 2.- ACTIVITATS 3.- RESULTATS OBTINGUTS 4.- PREVISIONS DE FUTUR

251

0.- INTRODUCCIÓ La present memòria d’actuació fa referència al període establert entre gener i desembre de l’any 2012. La memòria recull:

les dades estadístiques dels usuaris atesos durant aquest temps. les activitats que s’han dut a terme. els resultats aconseguits a partir del desenvolupament del nostre projecte.

El projecte té com a objectiu la millora de l’ocupabilitat en el col·lectiu de joves estrangers en risc d’exclusió social. Per aconseguir aquesta millora s’han fet acollides individuals de cada usuari. En aquells casos on es tracta de menors d’edat, s’ha atès també a llurs famílies de referència. També cal destacar que en alguns casos, els joves han vingut acompanyats dels professionals dels serveis derivants, sobretot el que fa referència a l’Ajuntament de Mataró.

1.- USUARIS ATESOS

Nombre d’usuaris atesos: - 23 persones ateses

El nombre d’usuaris atesos s’ha incrementat en relació a l’any anterior. Gairebé s’ha duplicat el nombre de persones que hem atés en el programa d’enguany. La crisi econòmica que estem patint afecta a tota la població en general i a tots els sectors econòmics, però sense dubte, un dels grups més perjudicats són els estrangers que per la seva condició presenten dificultats afegides que perjudiquen la seva inserció laboral. Els recursos i serveis laborals de la ciutat estan molt poblats d’usuaris que es plantegen millorar el seu grau d’ocupabilitat. Per aquest motiu, alguns queden exclosos per diferents motius dels programes o bé en llistes d’espera per substituir qualsevol baixa. D’altra banda, no tots els estrangers reuneixen els requisits per ocupar una plaça en aquests programes. A vegades manca formació de base, experiència laboral, documents oficials vigents.... El nostre programa ha donat cabuda a un grup de persones considerable i s’ha treballat amb cadascú d’ells en funció de la seva demanda, motivació i compromís.

Sexe: - Femení: 4% - Masculí: 96%

A diferència de l’any, hem pogut comptar amb la participació d’una jove interessada en formar-se en algun ofici que ampliés les seves possibilitats a l’hora d’abordar la inserció laboral en el mercat de treball. La resta d’usuaris pertanyen al sexe masculí. Ens costa entendre com és que les joves no arriben als serveis juvenils en la mateixa proporció que els nois. Suposem que és una qüestió de cultura que impedeix que hi hagi desigualtat d’oportunitats entre els homes i les dones.

252

Edat: - De 16 a 18 anys: 69’57% - De 18 a 25 anys: 30’43%

Només 7 usuaris, dels 23 atesos, eren majors d’edat.

Domicili: - Mataró ciutat: 20 persones - Altres poblacions del Maresme: 2 persones (Arenys de Mar i Cabrils) - Altres comarques: 1 persona (Granollers)

La gran majoria de les persones ateses viuen a la ciutat de Mataró; 2 persones viuen a altres municipis del Maresme i 1 altre a la comarca del Vallès Oriental.

253

Procedència: - Derivacions internes de la nostra entitat (CFP): 1 - Externs a la nostra entitat:

IES/Col·legis: 8 Justícia juvenil: 1 Serveis Socials: 6 Programa emigrants de l’Ajuntament Mataró: 7

Així com l’any passat molts usuaris eren derivats de recursos interns de la nostra pròpia entitat, enguany només ha estat possible amb 1 cas que es trobava en el programa d’Àrea Diürna i que sol·licitava una formació més amplia i reglada que la que estava realitzant en aquell moment. A nivell extern, sobretot han estat els professors dels IES, dels col·legis i els integradors socials de l’Ajuntament de Mataró els serveis que han comptat més amb el nostre programa a l’hora de derivar casos. Els integradors socials de l’Ajuntament de Mataró han acompanyat físicament sempre als seus usuaris en les acollides inicials del programa. Cal destacar també la col·laboració especial dels serveis socials dels diferents barris de Mataró.

254

Permís de residència/treball: - Només permís de residència: 12 - Permís de treball: 11

Tot i que els usuaris atesos disposen dels documents necessaris per residir a Espanya, són diverses les situacions legals dels mateixos:

Només amb permís de residència. Document que no autoritza a treballar. Amb permís de residència de “Llarga durada”. Amb la condició de “Permanent”. Amb la condició de “Re-agrupant”.

255

Demanda inicial dels usuaris: - Formació: 23 - Formació + Intermediació laboral: 7

Tot i que la demanda inicial de tots els usuaris atesos era la formació (PQPI, FO ...), alguns demanaven l’acompanyament en el procés de recerca de feina. Amb un petit grup es van poder posar a l’abast deferents tècniques de recerca de feina. Altres aspectes que s’han pogut treballar individualment en el programa han estat:

Assessorament en processos burocràtics. Acollida a demandes no estrictament formatives-laborals. Altres.

DEMANDA INICIAL

FORMACIÓ

2.- ACTIVITATS

256

El programa consta de diferents activitats per les quals pot anar circulant el jove. Totes les activitats són independents però a l’hora complementàries. Alguns usuaris han passat per totes elles, però d’altres han participat només en aquelles que cobrien les necessitats que arrossegaven. Activitat: Difusió del servei.

Aquesta fase ha consistit en contactar amb diferents serveis del nostre territori susceptibles de derivar candidats pel nostre projecte: IES i col·legis Ajuntament de Mataró Justícia juvenil Serveis socials Entitats juvenils Entitats de persones immigrades Recursos propis de la nostra entitat adreçats a joves: Àrea diürna, CRAE, UEC i pisos assistits per a menors, ....

Activitat: Fase d’acollida d’usuaris.

Entrevista inicial amb l’usuari. Acollida a la família, si s’escau. Acollida al servei derivant, si s’escau. Recollida de dades de l’usuari. Anàlisi de la demanda. Valoració de l'adequació del programa al candidat.

Activitat: Fase de diagnòstic de l’ocupabilitat.

Valoració de les competències socials i laborals de l’usuari. Perfils laborals adients. Disponibilitats laborals. Diagnòstic d’ocupabilitat.

Activitat: Fase de disseny de l’itinerari d’inserció laboral.

Disseny de l’itinerari formatiu- laboral de l’usuari. Pla de millora de l’ocupabilitat.

Activitat: Fase de seguiment del desenvolupament dels itineraris.

Tutelatge. Seguiment individual.

Activitat: Fase de recerca activa de feina.

Incorporació de l’usuari al Club de la feina. Recerca de recursos formatius i/o laborals.

Activitat: Fase de seguiment de l’itinerari formatiu.

257

Acompanyament en processos de selecció de PQPI (programes de qualificació professional inicial). Acompanyament en processos de selecció de cursos d’FO (formació ocupacional). Altres.

Algunes accions han estat individuals i d'altres han estat grupals. 3.- RESULTATS OBTINGUTS

* El 100% del usuaris han realitzat ENTREVISTES D'ACOLLIDA DE LA DEMANDA. *Amb el 50% dels usuaris s’han DISSENYAT ITINERARIS D’INSERCIÓ INDIVIDUALITZATS i el posterior SEGUIMENT. *El 100 % joves s’han presentat a procesos de selecció per a PARTICIPAR EN RECURSOS FORMATIUS. *El 50% dels usuaris ha participat EN ACCIONS GRUPALS DES DEL CLUB DE LA FEINA. *El 100% ha participat EN ACCIONS INDIVIDUALS DE SEGUIMENT. *No tenim dades a dia d’avui en relació a la INSERCIÓ LABORAL dels nostres usuaris.

4.- PREVISIONS DE FUTUR

El nostre programa és un programa necessari en primer lloc per la nostra entitat, que atén a joves en els diferents serveis que desenvolupa: CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa), UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) per a estudiants d'ESO i joves atesos en pisos assistits. I considerem també que és un programa necessari per la resta d'entitats socials adreçades a joves del nostre territori. Des d'aquests recursos constantment ens trobem amb persones que volen obtenir una atenció específica en l'àmbit de la inserció laboral. El tema empitjora encara més quan resulta que aquests joves són estrangers, doncs necessiten una atenció molt més acurada. Des de la nostra entitat sempre hem mantingut aquesta actitud col·laboradora i hem intentat donar resposta a aquestes necessitats existents, doncs disposem de l'estructura suficient (orientadors, tècnics d'ocupació i club de la feina, formació ocupacional...), capacitat de gestió, experiència i trajectòria en programes relacionats amb la inserció laboral. Som centre col·laborador del Departament d’Empresa i Ocupació en la impartició de cursos de Formació Ocupacional i en Disseny d'Itineraris d'Inserció Laborals per a salut mental. Aquest any passat també hem funcionat com a Agència de Col·locació autoritzada amb el número de registre 0900000007.

Documents

memòria CFP 2012 Web