2

SUMARI

pàg.

0. PREÀMBUL -3- 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA -4-

1.1. ÀMBIT, ANTECEDENTS URBANÍSTICS I OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ -4-

1.1.1. Àmbit territorial -4- 1.1.2. Antecedents urbanístics -4- 1.1.3. Objecte de la Modificació -7-

1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI. EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA

URBANA FORA MURALLES I CONSIDERACIONS SOBRE EL PLANEJAMENT AL FRONT DE LLEVANT. -8-

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA -13-

2.1. JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL I DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT -13-

2.2. CRITERIS DE PLANEJAMENT -16-

2.3. OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOU -18-

2.4. ALTERNATIVES PLANTEJADES. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA

D’ORDENACIÓ -20-

2.5. JUSTIFICACÓ LEGAL I CONTINGUT DE LA MODIFICACIÓ -23-

2.5.1. Marc legal vigent -23- 2.5.2. Justificació legal i contingut de l’avanç -23-

3. LLISTAT DE PLÀNOLS -26-

3

0. PREÀMBUL

El present document es correspon a l’avanç de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana de

Palma, Sector Llevant de la Façana Marítima que estableix els Criteris, Objectius i Solucions Generals

del Planejament ( Art. 125 del Reglamento de Planeamiento de la Ley del Suelo RD.2159/1978 de 23

de maig), redactat a partir del conveni establert entre l’Ajuntament de Palma de Mallorca i la Universitat

Politècnica de Catalunya.

4

Pla d’Eixample de Bernat Calvet 1901

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA.

1.1 ÀMBIT, ANTECEDENTS URBANÍSTICS I OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ.

1.1.1 Àmbit territorial

L’àmbit del territori a que es refereix aquest document abasta una superfície discontinua de sòl,

d’aproximadament 75.403,82 m², del municipi de Palma.

L’àmbit geogràfic es descriu detalladament a l’apartat 1.3. d’aquest document i ve grafiat al plànol

d’ordenació núm. O.1 .

1.1.2 Antecedents urbanístics.

L’àmbit territorial de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana que ens ocupa ha estat

cronològicament afectat per diversos instruments de planejament i de gestió urbanístics, així com per

altres actuacions i esdeveniments que es relacionen a continuació:

- Pla d’Eixample de Bernat Calvet. 1901. Continuació de la trama urbana ortogonal de 5-6

plantes d’altura.

- Abandó de l’antiga central elèctrica i de producció de gas. Anys 40.

- Pla d’Ordenació General d’Extensió de Gabriel Aloma r. 1943-52.

- Construcció de l’autopista de Palma – aeroport – Pl atja de Palma i de l’edifici seu de

GESA. Anys 60. La costa es recreix per construir l’autovia. Es crea un espai vacant entre

l’autopista i les muralles: el futur parc del mar.

- Ordenació del Polígon 2 de Llevant. El 7 de juliol de 1964 s’aprovà, el Pla parcial del

Polígon 2 de Llevant, que trenca amb la formació de l’illa de cases tancada pròpia de

l’eixample Calvet. Es destina un percentatge del 64% del total de sòl al domini públic

destinat a àrees d’equipament, espais lliures públics, vials i aparcaments en superfície.

5

Imatge de l’ordenació a l’entorn de GESA que figura en la documentació de l’exposició del Pla General de 1985.

- Aquest polígon fou promogut, expropiat i urbanitzat per la mateixa “Gerencia de

Urbanizaciones del Ministerio de Vivienda” i posteriorment hi va actuar l’INUR. La “Obra

Sindical del Hogar” hi va construir els primers edificis.

- Pla General d’Ordenació Urbana, redactat per l’arqu itecte Manuel Ribas Piera de 1973.

Crea uns polígons de reestructuració preferent, prenent com a model el Pla Parcial del

Polígon 2 de Llevant.

- Pla General d’Ordenació Urbana del terme municipal. 1985. Es reordena la volumetria de

l’ordenació de la primera línia de les illes de l’eixample entre les avingudes i el carrer Manuel

Azaña agafant com element clau de la composició l’edifici de GESA. Es tracta d’una

actuació significativa del Pla que es posa de relleu en els documents de l’exposició de

l’aprovació inicial. Es manté l’entrada de l’autovia fins a la catedral i es dóna una nova

ordenació a les propietats de GESA situades a l’interior del polígon de llevant davant la

previsió de l’abandonament de les dues instal·lacions elèctriques de la mateixa denominació,

Son Molines, per bé que no siguin contigües. Es manté l’ordenació del terreny del conjunt

d’habitatges de treballadors de GESA denominat de la Verge de la Llum i GESA ven als

treballadors de l’empresa els pisos en els que vivien.

- Revisió del Pla General d’ordenació urbana del term e Municipal de Palma. Any 1998 .

Tot i que no es va alterar l’ordenació en l’àmbit de l’antic Pla Parcial del Polígon 2 de

Llevant, si que va incidir en l’àmbit situat entre el carrer Manuel Azaña i les Avingudes. En

aquest àmbit es va corregir l’ordenació significativament, ja que es van perllongar els tres

vials perpendiculars a Joan Maragall (Joan Alcover, Pare Guillem Vives i Joan Muntaner i

Bordoy) tot i que es va mantenir la disposició dels volums edificables del Pla de 1985,

adaptant-la a la nova circumstància.

- Modificació puntual del PGOU de Palma relativa a la modificació del sector Llevant-

Façana Marítima, redactada per l’equip BAU, S.L., e ncapçalat per l’arquitecte Joan

Busquets. Aprovada l’any 2003. S’aprofita la voluntat de trasllat de les dues instal·lacions

elèctriques de Son Molines i de l’edifici seu de GESA per intentar aconseguir els següents

objectius:

a) Redissenyar l’autovia de l’aeroport per a convertir-la en una avinguda, creant un

passeig i un front d’edificis nous en els que es propicia una barreja d’usos, residencial i

de serveis, per tal d’atreure vida urbana al nou eix.

6

Pintura de tendència academicista de Ramon Nadal de 1949, just abans de que les màquines comencessin a reblir la

plataforma per la construcció del passeig marítim.

b) Traslladar part de l’aprofitament de primera línia a l’interior i crear a l’extrem proper a la Via

de Cintura una zona d’edificis d’ús públic: palau de fires i congressos, hotels etc.

c) Obrir tots els carrers en direcció al mar i potenciar els recorreguts per a vianants.

- Modificació del Pla General d’Ordenació Urbana del Municipi de Palma referida al

sector Llevant-Façana Marítima. Aprovada l’any 2006 . L’objectiu d’aquesta Modificació

és, fonamentalment, traslladar el Palau de Congressos i l’hotel a una posició més central per

la desconfiança de la seva viabilitat en la posició que figurava en la Modificació Puntual de

2003. Això implica modificacions de qualificació, edificabilitat i propietat de diverses illes de

cases situades a segona línia i a les que se’ls transfereix l’aprofitament que es preveia en

l’anterior Modificació per als sòls situats a primera línia, respectant en la resta de

determinacions la Modificació puntual en aquest mateix àmbit, aprovada l’any 2003.

- Pla Territorial de Mallorca. Aprovat pel Ple del Co nsell Insular de 13 de desembre de

2004. BOIB de 31 de desembre de 2004. Estableix, entre d’altres, limitacions del

creixement residencial als àmbits costaners de l’illa.

- Text Refós del PGOU del terme municipal de Palma ap rovat definitivament l’any 2006,

publicat el 30/11/2006, actualment vigent. No introdueix cap novetat respecte a l’àmbit

que ens ocupa.

- Projecte de reparcel·lació de la Modificació del PG OU de Palma Sector Llevant aprovat

definitivament el 7 de febrer de 2007. Es formula i promou per part de l’EMOP (Empresa

Municipal d’Obres i Projectes Urbans de Palma), en execució de la Modificació del PGOU de

Palma abans descrita, pel sistema de cooperació. El propi Projecte de Reparcel·lació deixa

constància de la incoació de l’expedient de Bé Catalogat (BC) respecte a l’edifici de GESA,

tot i manifestant que aquesta circumstància no s’ha tingut en compte en al redacció del

Projecte de Reparcel·lació, i que, cas que la declaració prosperés, hauria de corregir-se el

Projecte de Reparcel·lació d’acord amb el que determini la Modificació del PGOU

corresponent.

- Catalogació de l’edifici GESA any 2007. El Consell de Mallorca en la seva sessió plenària

de 2 d’abril de 2007, va acordar declarar com a Bé Catalogat l’Edifici de GESA, declaració

que va ser publicada en el BOIB núm. 80 de 29 de maig de 2007.L’esmentat edifici està

7

- situat dins del Sector de Llevant en plena Façana Marítima, el que impossibilita l’execució

del planejament vigent en aquest àmbit tal i com es preveu en la Modificació Puntual del

PGO d’aquest Sector i en el Projecte de Reparcel·lació aprovat en execució de dit

planejament.

- Suspensió de llicencies en els àmbits de les UEL/01 A, EUL/01B I UEL/02. Any 2007. A

la vista de la catalogació de l’edifici de GESA pel Consell de Mallorca, el 2 d’abril de 2007,

l’Ajuntament de Palma va acordar la suspensió cautelar de llicències d’edificació, demolició i

parcel·lació en l’àmbit de la part del territori municipal delimitat per l’autopista de Llevant,

l’Avinguda Gabriel Alomar i Villalonga, el carrer Joan Maragall i el límit Oest de la unitat

d’execució UEL/01.A, que inclou un equipament municipal, UEL/01.B i UEL/02.A, totes elles

incloses a la Modificació del PGOU aprovada definitivament el dia 6 de novembre de 2006 i

definides al projecte de reparcel·lació aprovat definitivament el dia 7 de febrer de 2007, amb

l’objecte de l’estudi de la reordenació vigent motivat per les incidències que es deriven de la

inclusió de l’edifici de GESA en el catàleg de Béns Immobles. El termini es d’un any,

prorrogable amb els requisits establerts a l’article 27 del Text Refós de 1976 de la Llei del

Sòl.

1.1.3 Objecte de la Modificació.

En el marc d’aquesta suspensió i a la vista dels antecedents urbanístics i administratius que afecten el

Sector que ens ocupa, l’Ajuntament de Palma ha encarregat, a través d’un conveni amb la UPC, la

formulació d’una Modificació Puntual del PGOU de Palma en l’àmbit definit a l’apartat 1.1.1, amb

l’objectiu de reordenar la Façana Marítima, tot compatibilitzant la conservació de l’Edifici de GESA

declarat com a Bé Catalogat, amb l’alliberament de la Façana Marítima per a ser destinada en la seva

major part a espai lliure públic i equipat, i reubicant els drets edificatoris derivats del Projecte de

Reparcel·lació afectats en virtut de dita catalogació i conseqüent reordenació, dins de l’àmbit de la

Modificació proposada.

8

Pla de Gabriel Alomar de 1943-1952.

1.2 CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI. EVOLUCIÓ DE L’E STRUCTURA URBANA FORA

MURALLES I CONSIDERACIONS SOBRE EL PLANEJAMENT AL F RONT DE LLEVANT.

Tal com es descriu en el document de Modificació del PGOU en el sector Llevant- Façana Marítima,

elaborat per l’equip BAU, S.L., encapçalat per l’arquitecte Joan Busquets, la ciutat de Palma ha sofert

en un segle una transformació expansiva molt acusada. De la ciutat emmurallada de finals del segle

XIX a la capital turística actual es poden comptabilitzar tres moments claus en la recent història

urbanística: el Pla Calvet (1901), que va permetre “saltar” la muralla, el Pla Alomar (1943), eina

d’expansió urbana, i la Xarxa Arterial (inicialment formulada en 1966), executada per fragments i

element d’articulació de la fase més recent de desenvolupament.

La situació a finals del segle XIX mostrava una ciutat encerclada en una muralla que s’obria cap a

l’interior per 5 portes: d’es Camp, de Sant Antoni, Pintada, de Jesús i de Sta. Catalina. Pel costat mar

les portes s’obrien a un litoral immediat. A una distància marcada per la “bala de canó”1 se situaven els

arrabals sobre els camins que radialment partien de les portes, a una distància mínima aproximada d’1

Km. Sobre el camí de Sa Marina de Llucmajor, el barri de les cales de Portitxol i Portitxolet; sobre la

carretera de Manacor la Soledat; en el camí d’Inca, els Hostalets; i per ponent, Santa Catalina, únic

barri al costat de la muralla (històricament el barri de pescadors).

La corona intersticial entre arrabals i muralla va ser objecte de la proposta de Bernat Calvet que, a

partir de la incorporació de les traces radials bàsiques de l’estructura de camins, va formular un

eixample de peces connectades amb un ordre de carrers que respectava la concepció radial i

proposava una perfecta inserció dels barris preexistents. En aquesta etapa, la part de ciutat

emmurallada amb front al port s’urbanitzà com passeig Sagrera, en el que seria el primer fragment del

passeig Marítim.

Quan als anys 40, Gabriel Alomar va endegar el nou pla per a Palma, el pla Calvet estava executat en

bona part dels seus traçats, amb l’excepció del sector que actualment coneixem com a Llevant. Aquest

nou pla es va desenvolupar en diversos fragments de ciutat, en estructures coherents amb les del

planejament anterior, així com alguna intervenció en el Centre Històric, però en el sector de Llevant

tampoc aconseguiria consolidar ciutat.

1 Ja des de les ordenances militars de Carles III de 1768 i les Reials Ordes dictades al final del segle XVIII s’estableixen unes

distàncies des de les fortificacions que definien zones polèmiques amb prohibició d’edificació.

9

Pla General Ribas Piera, aprovat definitivament el 21.05.1973

Des del punt de vista viari, el Pla Alomar preveia complementar l’estructura radial inicial amb una ronda

perimetral, formada per vies integrades en l’estructura de carrers, entre elles la que serà Via de Cintura

i les vies vora mar. La proposta de crear una via al llarg de la badia en el sector ponent es veuria

formalitzada en el passeig Marítim al llarg del front portuari, encara que amb una geometria més

contínua i de traçat més generós que la proposta inicial del Pla.

Però el salt important, pel que fa a les infraestructures, es produeix a partir dels anys 60, quan es

planteja solucionar les comunicacions cap a llevant2, que havien quedat alterades per la prolongació

de la pista de l’aeroport, i insuficients pel constant increment de circulació de passatgers. La Xarxa

Arterial tanca el perímetre urbà de formalització concèntrica (més enllà la nova extensió pren l’eix

interior de l’illa com a traça principal de creixement), encerclant el polígon de Llevant, que havia estat

formulat els anys 60, probablement com a iniciativa pública de l’INUR, en conseqüència, segurament

hauria estat executat per expropiació, però desenvolupat fragmentàriament i de manera inconnexa.

En aquest context, el Pla General d’Ordenació Urbana, elaborat per l’arquitecte Manuel Ribas Piera en

1973, en els darrers anys d’aplicació de la llei del sòl del 56, va permetre acoblar els requeriments

infraestructurals de la Xarxa Arterial amb una concepció programàtica de les determinacions del pla, en

el que seria el referent urbanístic, si no l’únic, el de major entitat fins el pla vigent actualment.

Després, i com s’ha dit en el punt anterior, el Pla General d’Ordenació Urbana de 1985 reordenà la

volumetria de l’ordenació de la primera línia de les illes de l’eixample entre les avingudes i el carrer

Manuel Azaña agafant com element clau de la composició l’edifici de GESA.

2 L’alteració substantiva que va provocar la necessitat de construir l’autopista de Llevant va ser el trasllat del trànsit civil de

l’aeroport de Son Bonet a l’aeroport militar de Son Sant Joan l’any 1960, juntament amb la prolongació de l’única pista d’aterratge cap al mar que es va portar a terme l’any 1962, tot tallant i desviant la carretera de Llucmajor i, sobretot, el creixement del trànsit aeroportuari amb taxes anuals superiors al 30% durant els 6 primers anys. La decisió de la construcció de l’autopista de Palma a l’aeroport i la Platja de l’Arenal (avui de Palma) va ser presa l’any 1962. El seu traçat davant el Centre Històric va ser influït per els enginyers portuaris. L’objectiu d’aquest traçat era aconseguir la connexió més econòmica i de fàcil execució amb el nou dic de ponent, a través del Passeig Marítim que s’havia acabat de construir el 1959. Aquesta connexió va ocasionar l’encàrrec, el 1962, del projecte de desdoblament del Passeig. L’execució de l’autopista es va concloure l’any 1968. L’alternativa de la connexió Port-Aeroport per la Via de Cintura es va demorar dues dècades, tot i que es va realitzar el primer tram fins el polígon industrial de Son Castelló i la carretera de Soller. L’any 1966 s’havia aprovat pel Ministeri d’Obres Públiques la Xarxa Arterial de Palma, la qual condicionà la redacció del Pla General de Ribas Piera. El sòl de l’autopista es va adquirir per expropiació, ja que gairebé tot el seu traçat era en sòl rústic, menys en el tram de sòl urbanitzat, que va passar per zones verdes dels Plans Parcials a l’àmbit de Son Forteza-El Viver.

10

Ordenació Volumètrica i secció normativa de les illes del Front de Mar de la Modificació del PGOU del Sector Llevant-Façana

Marítima de 2003.

Posteriorment, en la Modificació del PGOU del Sector Llevant-Façana Marítima (2003), Joan Busquets

en el document de criteris plantejà, els següents objectius:

- Definir una entrada litoral a la ciutat, tot reformulant el nus d’enllaç entre l’autopista i la Via de

Cintura, tot replantejant prioritats de moviments que afavoreixin la derivació de trànsit cap a la

ronda.

- Donar estructura als barris de Llevant.

- Millorar el funcionament del transport públic i l’accessibilitat privada.

- Organitzar els espais buits de forma que es puguin desenvolupar d’una forma integrada i donar una

resposta a l’alt valor simbòlic del sector Llevant de la ciutat.

- Augmentar la qualitat dels espais lliures.

- Induir la millora dels barris immediats a partir de la regeneració del sector de Llevant i dels elements

de relació.

D’altra banda, es basa en la concreció de quatre línies mestres claus:

Corredors visuals

Hi ha uns valors mar-interior que cal potenciar a través del sector i més enllà de l’autopista litoral. Els

barris interiors han de gaudir dels referents del front litoral: la platja de Can Pere Antoni i el port nàutic

de Portitxol.

La formalització d’aquests corredors no han de suposar necessàriament la discontinuïtat funcional en el

front, però aquesta cal que sigui resolta sense interrompre visualment la permeabilitat visual i de pas.

Pel que fa a la destinació de les connexions, no s’està pressuposant que necessàriament es destinin al

pas de vehicles, sinó que són elements formals d’estructura d’espais lliures que són utilitzats pels

vianants i en ocasions pels cotxes. La urbanització d’aquest corredors hauria de reconèixer aquest

valor diferencial.

11

Usos proposats pel Pla Busquets.

Potenciació dels valors visuals

De la lectura dels elements configuradors del front es treuen directrius que formen part de la imatge

consolidada del litoral de Palma. El ritme de 500 – 600 metres que es detectava en la configuració del

front (passeig de Sagrera, muralla entre el baluard de Berard i la Porta de Moll) es torna a recuperar en

el sector de Llevant. Però cal que aquest ritme es compatibilitzi amb les traces de percepció del litoral

des del mateix front.

Prolongació de la façana marítima

La lectura de les plataformes i alçades del front ens ofereix un marc de referència per a la tercera

dimensió dels principis de composició. La plataforma de l’autopista, en una cota aproximada 3-4, els

baluards en cota 10, la catedral en cota 15, l’altura dominant del Centre Històric, tots configuren els

plànols del perfil de la ciutat.

Diversitat d’usos

Per últim, el contingut. La dissecció que hem fet fins ara de les directrius que ens permetran la formació

del front, ens ofereix com a resultat un contenidor que rebrà unes activitats, de les quals dependrà la

seva correcta inserció en l’activitat urbana.

La posició en una línia d’accés principal a la ciutat, la configuració de la façana d’uns barris tradicionals,

la inserció d’equipament de gran valor de centralitat, són elements que aconsellen una interrelació

compatible de diferents usos, que ajudin a mantenir el pols urbà d’una manera permanent.

12

L’estructura viària interna adopta una major permeabilitat mar-interior que la prevista en el PGOU,

establint una xarxa urbana entre els diferents barris i perllonga el carrer Joan Maragall, com una via

estructuradora, paral·lela a la via litoral, per la que planteja el canvi del seu paper d’autopista a partir de

la desviació de la Via de Cintura.

Finalment la Modificació puntual del PGOU referida al mateix Sector Llevant-Façana Marítima,

aprovada l’any 2006, manté l’ordenació i els trets bàsics de la Modificació puntual del 2003, essent el

seu objectiu fonamental, traslladar el Palau de Congressos i l’Hotel a una posició més central, amb les

conseqüents modificacions de qualificacions i transferències d’aprofitaments que això implicava.

13

Baluard de Ses Voltes. Rehabilitació del Passeig de Ronda de les Muralles de Palma,

Elias Torres i José A. Martínez Lapeña, arquitectes

2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

2.1. JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERA L I DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT.

Palma afronta el repte de definir el patró sobre el qual es desenvoluparà la seva estructura territorial i

d’ordenació en un sistema d’ordre superior, que reconeix en el futur urbanístic de Palma un determinat

Model de Ciutat . Es planteja com indispensable reforçar la relació de la ciutat amb el Mediterrani i

obrir-la definitivament a la mar.

El front marítim d’una ciutat és un bé únic, limitat i escàs . Únic perquè no n’hi ha d’altre, limitat per

les seves condicions de localització entre el teixit urbà construït i el mar i escàs pel que fa a la seva

superfície sovint reduïda. A més, aquest bé esdevé encara més rellevant si es troba en una posició de

centralitat, amb capacitat d’accés fàcil i amb potencialitat d’esdevenir un condensador d’activitats

urbanes i cíviques com el que ens ocupa.

Però, a més, aquests àmbits de la ciutat que esdevenen amortidors (buffer) o frontisses entre el teixit

compacte i el mar, sovint formen part dels espais urbans més rellevants i són capaços de magnetitzar

activitats del lleure, la cultura, l’esport, l’esbargiment del ciutadà.., i implícitament qualifiquen els teixits

urbans connexos. Alhora, la cultura dels water-fronts ha produït magnífics exemples de transformació o

reforma urbana a les darreres dècades, on sovint s’han reconduït situacions marginals o terrenys

vacants i han esdevingut els espais més significatius de moltes ciutats. Ciutats que històricament

havien viscut d’esquena al mar, han aconseguit modificar el seu model i ara s’hi refereixen. En

conseqüència ha variat la seva lectura. Trobaríem força exemples d’aquest tipus d’intervenció, i és obvi

que sovint es tracta de sòls públics, tant d’espais lliures com d’equipament, i per tant hi ha un interès

general de primer ordre.

La ciutat de Palma obre el seu recinte emmurallat, quan l’aigua arribava arran la murada, vers el canvi

econòmic i social a principis del s.XX.; posteriorment, a finals del s.XX i en terrenys guanyats a la mar

hi va materialitzar un dels pocs espais lliures de que disposa la ciutat, el parc de la Mar, on hi trobem

posteriors i interessants actuacions d’espai públic i de recuperació de la Murada de Mar, a més de

preveure entre d’altres actuacions, la restauració i neteja dels elements arquitectònics i arqueològics i la

recuperació del pany de murada original.

Es plantejà aleshores una primera aproximació en la voluntat de relacionar-se amb el mediterrani i, en

conseqüència, amb el món; ara aquest primer gest es veu recolzat amb la proposta de creació d’un

espai lliure que estableixi un vincle entre la ciutat –la ciutadania- i la mar, a més de generar continuïtat

entre el centre de Palma, el front marítim i la línia costanera de la badia de Palma, arribant, a través del

Portitxol, fins a la futura reconversió de Platja de Palma, tot això en vers de l’interés general.

14

Subàmbits de la present modificació del PGOU.

D’altra banda, cal destacar els atributs dels criteris de composició morfològica redactats pel reconegut

arquitecte Joan Busquets en la Modificació Puntual del PGOU de Palma l’any 2003, per bé que

mantenia el caràcter prioritàriament privat dels sòls situats a primera línia. Una Modificació posterior per

a bastir-hi el Palau de Congressos, la declaració de Bé Cultural de l’edifici de GESA i sobretot la

voluntat del Govern Municipal actual de recuperar aquest espai com a espai lliure públic per a la ciutat

de Palma, tan mancada d’espais lliures al servei dels ciutadans, són motiu per a la reflexió urbanística

per tal de potenciar la utilització pública d’aquest front ciutadà mitjançant un model de

desenvolupament sostenible, funcionalment integrat i ambientalment eficient amb l’objectiu de millorar

la qualitat de vida dels ciutadans.

Aquests objectius justifiquen la Modificació puntua l del Pla General d’Ordenació Urbana de

Palma de Mallorca que es planteja dins el marc de l a potestat discrecional del planejament, atès

el seu interès públic i social.

A més a més, la declaració de l’Edifici de GESA com a Bé Catalogat, i per tant la seva

conservació comporta la necessària Modificació del PGOU, per tal de incorporar aquest edifici i

alhora reordenar adequadament el seu entorn, aprofi tant en aquest cas la voluntat dels

ciutadans de Palma reiteradament expressada, en el sentit de recuperar aquest sector de la

Façana Marítima com a espai lliure, públic i equipa t per a l’ús i gaudi de tota la ciutadania.

Així, i una vegada analitzats en profunditat els antecedents urbanístics, per tal de fer possible els

objectius que es fixen en el present document, es delimita un àmbit discontinu objecte de Modificació

Puntual del Pla d’Ordenació Urbana, amb una superfície de 75.403.82 m2 format pels següents

subàmbits:

Subàmbit A. D’una superfície aproximada de 49.861,83 m2, està delimitat per l’avinguda Gabriel

Alomar Villalonga, els carrer de Joan Maragall, Joan Montaner i Bordoy, Pare Ventura,

Can Pere Antoni i Manuel Azaña i el passeig Marítim o Via Litoral.

Aquest subàmbit A inclou íntegrament l’àmbit de la UEL-O1A del projecte de

reparcel·lació i es correspon a sòls qualificats d’equipament i de zona (EL1) concretant-

se en la unitat edificatòria (25a), amb una edificabilitat màxima privada de 13.300 m2st.

(2.872 m2st en planta baixa i 10.428 m2st en plantes pis). També inclou els sòls de la

UEL-O1B on hi ha l’edifici protegit de GESA que està afectat pel planejament i d’altra

banda s’ha protegit

15

Habitatges situats a la part septentrional del carrer Joan Maragall.

posteriorment. Són sòls qualificats de zona (EL1) concretant-se en les unitats

edificatòries (24b i 24a) amb edificabilitats privades de 12.900 m2st (3.313 m2st en PB i

9.587 m2st en P Pis) i 11.540 m2st (2.713 m2st en PB i 8.827 m2st en P Pis), així com els

sòls de la UEL-02A qualificats de zona verda pública i de zona (EL1) concretant-se en la

unitat edificatòria (23) amb una edificabilitat privada de 15.500 m2st (3.488 m2 st en PB i

12.012 en P Pis). Finalment aquest subàmbit inclou també l’illa edificada amb uns 106

habitatges de protecció oficial i d’una edificabilitat aproximada de 7.853 m2st, situada al

nord del c/ Joan Maragall entre els carrer Joan Montaner i Bordoy, Can Pere Antoni i

Pare Ventura. D’aquests habitatges, quatre són propietat de l’IBAVI, hereu de l’INUR.

Subàmbit B. Es correspon a sòls d’una superfície aproximada de 18.278,92 m2, qualificats

d’equipament, delimitats per l’avinguda Mèxic, per la prolongació dels carrers Brotad i

Joan Maragall, i pel carrer Puerto Rico.

Subàmbit C. Es correspon als sòls d’una superfície aproximada de 7.263,07 m2, qualificats

d’equipament situats entre l’avinguda de Mèxic i la Via Litoral, a llevant de la prolongació

del carrer Brotad.

Així doncs, les superfícies dels subàmbits i de l’àmbit total de la Modificació Puntual del PGOU que es

proposa són:

Subàmbit A 49.861,83 m2

Subàmbit B 18.278,92 m2

Subàmbit C 7.263,07 m2

___________

Superfície total de l’àmbit 75.403,82 m2

16

2.2 CRITERIS DE PLANEJAMENT

A partir de l’anàlisi del planejament urbanístic vigent es pretén orientar la modificació puntual del PGOU

de Palma amb un model de desenvolupament funcionalment integrat i ambientalment eficient per

tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadani a.

Amb tot, es proposa l’adopció dels següents criteris de planejament:

- Assegurar la titularitat pública de tots els sòls s ituats a migdia del carrer Joan

Maragall, entre l’avinguda Gabriel Alomar i el carr er Manuel Azaña, i la seva

transformació en un ampli espai lliure i equipament s públics, amb possible presència

institucional, tot relocalitzant fora d’aquests sòls l’aprofitament urbanístic reconegut

pel planejament vigent.

- Integrar en el sistema descrit l’edifici catalogat de GESA com equipament públic.

- Prioritzar l’espai per als vianants i eliminar el trànsit vehicular previst als carrers del Pare

Guillem Vives, de Joan Montaner i de Can Pere Antoni, entre el carrer Joan Maragall i la Via

Litoral.

- Construcció d’un gran aparcament dissuasiu soterrat amb capacitat per unes 1.000

places de turisme i amb possibilitat d’encabir-hi aparcament per autocars.

- Millorar la permeabilitat visual i relacions entre el teixit urbà situat a la part

septentrional del carrer Joan Maragall i la badia de Palma .

- Fomentar itineraris d’interès paisatgístic i cultur al tensant les relacions de continuïtat

amb el Baluard del Príncep – Parc de Mar, el Centre Històric i amb el Portitxol.

- Augmentar la superfície destinada en conjunt a sist emes d’espais lliures i

equipaments públics.

- Plantejar estratègies de mobilitat sostenible.

17

- Incorporar criteris de sostenibilitat i foment d’energies renovables.

- Creació d’una nova polaritat urbana .

- Instrumentar la gestió de tal forma que s’asseguri la relocalització dels residents dels

possibles habitatges afectats, garantint-ne els seu s drets conforme ala legislació

vigent, i al mateix temps procurar minimitzar els problemes que se’n pugui derivar.

- Fer efectiva, dins de l’àmbit, la reserva d’habitat ge assequible establerta per la

legislació urbanística.

18

2.3 OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOU.

Emmarcant en els Criteris generals descrits, cal destacar que l’objectiu principal de la Modificació

Puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que es proposa, rau en evitar la privatització que el

planejament urbanístic té previst a les illes situades a migdia del carrer Joan Marag all, entre

l’avinguda Gabriel Alomar i el carrer Manuel Azaña, i traslladar l’edificabilitat privada per tal de

destinar aquests sòls a espais lliures públics amb presència d’equipaments públics, entre ells

l’edifici catalogat de GESA, procurant-li una ocupa ció institucional.

Un altre objectiu és la dotació d’un aparcament dis suasiu (park and ride) d’unes 1.000 places

situades en el subsòl d’aquest espai de transició que es troba entre el teixit de l’eixample i la Via Litoral,

per tal de donar un eficient servei al Centre Històric al teixit confrontant, al mateix àmbit d’espai lliure

equipat i a la platja, descongestionant el Centre Històric de la pressió del trànsit rodat actualment

existent.

Es tracta d’aconseguir un espai d’estança, però tam bé per ésser reconegut, amb capacitat

d’aplegar un ampli ventall d’activitats del lleure, la cultura i l’esport.

A més, amb la presència institucional tot ocupant l’edifici catalogat de GESA i amb altres edificacions

destinades a equipaments de nova creació, s’ajudarà a reforçar la presència ciutadana, evitar la

desertització urbana i caracteritzar aquest espai lliure amb identitat pròpia.

L’espai cal projectar-lo per a tots els ciutadans, front a l’ordenació vigent que privatitza l’espai

destinant- lo fonamentalment a habitatges, i amb un a proposta urbanística que permetrà

redimensionar i reforçar les relacions habituals en tre el teixit situat a la part septentrional del

carrer Maragall i el front marítim. En aquest espai d’oportunitat, implícitament hi ha l’objectiu de

composar adequadament els espais lliures, tot incorporant l’edifici catalogat de GESA i altres

equipaments públics que per la seva situació rellevant esdevindran icones urbanes d’una gran

significació per a la ciutat, i podran acollir tant les dependències administratives de l’Ajuntament de

Palma i d’altres institucions públiques, com ara les del mateix Govern Balear. Per bé que la intervenció

és de mida acotada, tindrà repercussions a escala de ciutat, permetent tensionar-la en sentit llevant del

Centre Històric.

19

Es pretén introduir una càrrega voluntària de fer a rquitectura de ciutat independent de

l’arquitectura dels edificis pels quals a partir de les adequades comprovacions morfològiques s’hi

fixaran els corresponents gàlibs reguladors i relatives directrius compositives que permetin assegurar el

caràcter unitari i integrador dels projectes.

Alhora, l’àmbit de la present modificació del Pla General d’Ordenació Urbana, a part dels sòls situats a

migdia del carrer Joan Maragall, entre l’avinguda Gabriel Alomar i el carrer Manuel Azaña, com s’ha

descrit anteriorment, s’amplia al nord i a llevant per tal de redefinir la nova façana marítima

emergent, com a resultat de la creació de l’espai l liure públic, tot redistribuint les edificabilitats

de l’actual propietat i de part dels drets dels pro pietaris privats que el projecte de reparcel·lació

definitivament aprovat els hi assignava en la franj a situada a primera línia, tot prenent com a

referència criteris de gestió d’aquest document.

Tot això, garantint la relocalització dels residents dels possibles habitatges afectats, i establint

la reserva per a habitatge protegit, en qualsevol d e les seves modalitats, que fixa la legislació

urbanística vigent.

És evident que es tracta d’una proposta d’interès públic i de caràcter social de p rimer ordre, i en

aquesta modificació del PGOU s’apel·la estratègicament a la instrumentació urbanística de la legislació

vigent per a possibilitar-la. Es fa tot proposant alliberar l’espai esmentat a mi gdia del carrer Joan

Maragall per a destinar-lo a espai lliure públic i equipaments, en un àmbit discontinu. Es pretén

modificar la ubicació dels sòls destinats a sistema d’equipaments i relocalitzar els aprofitaments

privats de la façana marítima, tant a l’illa abans esmentada, com en els anomenats subàmbits B i

C, aconseguint un gran espai lliure públic a la fa çana marítima per a la ciutat.

20

2.4 ALTERNATIVES PLANTEJADES. DESCRIPCIÓ DE LA PROP OSTA D’ORDENACIÓ

A. Davant els criteris i objectius del planejament definits al apartats anteriors, s’ha avaluat una possible

proposta d’ordenació, en el sentit de crear un gran espai lliure públic en tot l’àmbit comprès a migdia del

carrer Joan Maragall, entre l’avinguda Gabriel Alomar i el carrer Manuel Azaña, amb un únic edifici, el

de GESA, (en tant que bé catalogat) destinat a equipament públic. Però aquesta alternativa de màxims

comportaria el manteniment dels equipaments tal i com es preveuen en el planejament vigent en els

subàmbits B i C, amb la conseqüent impossibilitat de reubicar els aprofitaments i drets urbanístics que

el Projecte de Reparcel·lació ha assignat en les parcel·les resultants situades a la Façana Marítima,

que es vol destinar a espai lliure públic.

Conseqüentment, es descarta aquesta alternativa, i es descriu a continuació l’ordenació que ara es

proposa com a alternativa ferma.

B. La proposta d’ordenació que es formula com a més viable, té en comú criteris d’ordenació del Pla

Busquets, s’integra a l’estructura viària del mateix, i té en compte alguna de les seves directrius, anant

però més enllà, en el sentit de fer efectiva la permeabilitat total, visual i de pas, del front litoral.

El Pla Busquets estableix la necessitat de traslladar part de l’edificabilitat privada que el Pla General

d’Ordenació Urbana assignava als solars situats a primera línia, és a dir els situats a migdia del carrer

Joan Maragall, tot reduint-hi l’edificabilitat prevista en aquest front en un 25%, sense que això però

possibiliti realment la creació d’un espai lliure i obert de la Façana Marítima per a la Ciutat de Palma.

En canvi, la present modificació del PGOU aprofita aquest mecanisme per tal d’alliberar

absolutament tota l’edificabilitat privada a migdia del carrer Joan Maragall entre l’avinguda de

Gabriel Alomar i Villalonga i el carrer Manuel Azaña i transformar aquests sòls en sistema

d’espais lliures i equipaments públics, obrint real ment aquest espai als ciutadans.

L’ordenació que es proposa, pretén emfasitzar encara més el criteri de potenciació dels valors

visuals , tot eliminant els edificis que havien de configurar la primera línia i creant un gran espai lliure

públic equipat integrant-hi l’edifici catalogat de GESA juntament amb altres equipaments públics que

caldrà disposar de forma que permetin obrir les per spectives a la badia des dels carrers

perpendiculars a la línia costanera .

21

Però, a més, la seva posició no es pretén plantejar-la absolutament aleatòria sinó que trobi recolzament

en directrius que arrenquen d’alguna aresta o cantonada de les illes situades al costat septentrional del

carrer Joan Maragall. Això d’alguna manera també podrà tenir a veure amb les diferents orientacions

que agafin les línies compositives del gran espai lliure que es proposa, les quals o bé van a trobar

coincidències llunyanes amb alineacions dels mateixos baluards o, llenços de la muralla o altres punts

de referència.

Es proposa plantejar, sota l’espai lliure, un gran aparcament dissuasiu al servei del conjunt del nou

espai, dels edificis, i també al conjunt del Centre Històric i del teixit urbà situat a la part septentrional de

l’àmbit que ens ocupa.

També es proposa configurar aquest espai urbà amb m ixtura d’usos que permetin consolidar

una part activa de la ciutat i tensin la continuïta t de la vida urbana en sentit llevant , contrarestant

el parèntesi que pot significar el Palau de Congressos projectat definitivament, juntament amb un hotel,

entre els carrers Manuel Azaña i Ciutat de Queretano.

Una sèrie de connectors verticals permetran articular l’espai lliure i el soterrani destinat a aparcaments,

i cal precisar que no es proposen passos a diferent nivell per connectar el nou parc amb el passeig

marítim, atès el caràcter més urbà que tindrà la Via Litoral amb la materialització futura del Segon

Cinturó, el qual farà minvar l’actual Intensitat Mitjana Diària (IMD) de vehicles, com ja ha passat amb la

construcció de la Via de Cintura. Precisament aquesta transformació de la Via Litoral permet suggerir

una secció força amable seguint els criteris de la Modificació Puntual del PGOU, redactada per Joan

Busquets, introduint, a més, el traçat del tramvia urbà que està previst que voregi el Centre Històric per

les avingudes definint una veritable anella i arribi a la Platja de Palma passant per Portitxol.

Cal dir que la isovisió establerta entre l’espai lliure, la badia i la ciutat de Palma, ha tensat la reflexió

més enllà de l’àmbit estricte de la modificació puntual del PGOU, la qual cosa s’ha tingut molt en

compte a l’hora de prendre les decisions propositives de l’ordenació des del punt de vista

mediambiental i del paisatge.

A més, i per tal d’aconseguir una major entitat de l’àmbit d’espais lliures sense la interrupció de la

vialitat rodada d’algun dels carrers secundaris, es proposa eliminar la seva prolongació, en concret als

carrers del Pare Guillem Vives, de Joan Montaner i de Can Pere Antoni, que en sentit muntanya mar

estava previst que connectin el carrer Joan Maragall amb la Via Litoral. En conseqüència la seva

superfície passaria a ampliar la dels espais lliures.

22

Amb tot, s’estableix una unitat projectual tot conf igurant un conjunt que podrà esdevenir un

condensador d’activitats urbanes en un indret clau de la ciutat . Ara bé, la unitarietat projectual

necessàriament ve contrastada per la diversificació d’usos i diferències que li donen

complexitat i amplien la seva vocació urbana, estab lint-se alhora amb gran fluïdesa la relació

entre els diferents espais i els elements que el co nfiguren.

D’altra banda, es proposa que part de la superfície destinada a equipaments corresponent als

subàmbits B i C, és a dir part de la superfície delimitada per l’avinguda Mèxic, per la prolongació dels

carrers Brotad i Joan Maragall, i pel carrer Puerto Rico, i part de la superfície qualificada d’equipaments

de sòls situats entre l’avinguda de Mèxic i la Via Litoral a llevant de la prolongació del carrer Brotad, es

destini a bastir edificis d’habitatges, tant de renda lliure com els corresponents a la reserva de protecció

pública, a més d’altres usos com oficines i amb baixos comercials, tot per tal de facilitar el trasllat de

l’aprofitament urbanístic privat que d’acord al planejament vigent havia d’ocupar la primera línia en els

sòls on ara es proposa el gran àmbit d’espai lliure equipat.La resta de sòls dels subàmbits B i C es

proposa destinar-los a sistemes d’equipaments, verd i espai lliure o viari.

Es planteja l’ordenació dels nous edificis d’habitatges i oficines continuant alineacions de l’ordenació

morfològica del planejament vigent o senzillament disposant les noves edificacions amb tipologies i/o

fondàries edificables similars. D’aquesta manera es fa palès tant la voluntat com el criteri de que la

presència de la nova ordenació i la permanència de la que es manté conviuen en harmonia, tant

des del punt de vista compositiu com de relació urb ana.

A més, la proposta comporta implícitament resoldre la relocalització dels habitatges existents a l’illa

delimitada pels carrers Joan Maragall, Joan Montaner, Pare Ventura i Can Pere Antoni, bastits els anys

cinquanta, i la materialització en aquests sòls d’una ordenació més adequada, tot reconeixent millor,

amb la posició de les noves edificacions, el sentit d’alineació a vial que caracteritza el pla d’eixample

amb que s’han bastit les illes connexes.

D’altra banda, per tal de garantir la relocalització dels aprofitaments urbanístics privats que assigna el

planejament urbanístic en els sòls situats on ara es planteja l’espai lliure públic equipat, és necessari

incrementar el sostre edificable previst a l’àmbit de la present modificació del Pla General d’Ordenació

Urbana atès el diferencial de valor de posició existent entre l’antiga i la nova localització, i cal dir que es

proposa tenir en compte els criteris establerts en el document del Projecte de reparcel·lació per

cooperació aprovat definitivament el 7 de febrer de 2007, el qual afecta directament als sòls de l’àmbit

del present Avanç de la Modificació del Pla General de Palma, Sector Llevant de la Façana Marítima.

23

2.5 JUSTIFICACIÓ LEGAL I CONTINGUT DE LA MODIFICACI Ó.

2.5.1 Marc legal vigent

El present Avanç de la Modificació del PGO de Palma de Mallorca, al Sector Llevant-Façana Marítima,

es redacta de conformitat a la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, i els preceptes del Reial Decret

Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, declarats expressament en vigor per l’avui derogada Llei 6/1998, de

13 d’abril, i que no han estat derogats per la referida Llei 8/2007.

Així mateix, aquest Avanç de Pla es formula d’acord amb el que estableix la legislació i normes

reglamentàries en matèria d’urbanisme dictades per la Comunitat Balear en el marc de la legislació

estatal abans esmentada. També resulten d’aplicació, si bé de forma supletòria, les determinacions del

Reial Decret 1346/1976, de 9 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei del Sòl i d’Ordenació

Urbana, així com els Reglaments que la desenvolupen; i el Reial Decret Llei 16/1981, de 16 d’octubre.

2.5.2 Justificació legal i contingut de l’avanç.

De conformitat amb el que estableix l’article 154.2) del Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual

s’aprova el Reglament de Planejament, l’alteració del contingut dels Plans d’Ordenació y Projectes

d’Urbanització podrà portar-se a terme mitjançant la revisió dels mateixos o la modificació d’algun o

alguns dels elements que es constitueixin.

L’apartat 3 del referit article 154, defineix la revisió del Pla com l’adopció de nous criteris respecte a

l’estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, motivada per l’elecció d’un model

territorial divers o per l’aparició de circumstàncies sobrevingudes, de caràcter demogràfic o econòmic,

que incideixin substancialment sobre l’ordenació, o per l’esgotament de la capacitat del Pla.

Per contra, l’apartat 4 del mateix article 154, estableix que, en els demés supòsits, l’alteració de les

determinacions del Pla es considerarà una modificació del mateix, inclús quan aquesta alteració

comporti canvis aïllats en la classificació o qualificació del sòl, o imposi la procedència de revisar la

programació del Pla General.

Així doncs, i atès el contingut de la proposta plantejada, la reordenació de la façana marítima que es

proposa està subjecte a una modificació puntal del PGOU de Palma vigent.

L’article 49 del Reial Decret 1346/1976, de 9 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre

règim del sòl i ordenació urbana, determina que les modificacions de qualsevol dels elements dels

Plans, projectes, programes, normes i ordenances estaran subjectes a les mateixes disposicions que

regeixen la seva formació.

24

Ara bé, aquest mateix article, en el seu apartat 2, diu que en cas que la modificació incrementi el volum

edificable d’una zona es requerirà, per aprovar-la, la previsió de majors espais lliures que requereixin

l’augment de la densitat de població.

Així doncs, el contingut i la documentació que haurà de contenir la Modificació puntual del PGO de

Palma, al Sector Llevant-Façana Marítima, serà aquella exigida per l’article 12 del referit Text Refós de

1976, així com pels articles 19 a 29 del Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s’aprova el

Reglament de Planejament.

Així mateix, i pel que fa a la seva tramitació, la Modificació puntual del PGO de Palma en el Sector

Llevant-Façana Marítima, ha de subjectar-se al que determinen els articles 40 i 41 del Text Refós de

1976, i als articles 123 a 135 del Reglament de Planejament.

Precisament, és en compliment del que determina l’article 125 del Reglament de Planejament, que

s’ha elaborat el present document de l’avanç de la Modificació Puntual del PGO de Palma de Mallorca

al Sector Llevant- Façana Marítima, el qual recull els criteris, objectius i solucions generals proposats

per a la reordenació del referit sector de planejament, a fi i efecte que sigui sotmès a informació pública

i puguin formular-s’hi suggeriments, alternatives o al·legacions.

La nova ordenació de la Façana Marítima, objecte del present Avanç de Planejament, respon als

objectius expressats a la Memòria del present document, i esdevé indispensable com a conseqüència

de la declaració com a bé catalogat de l’edifici de GESA, per part del Ple del Consell de Mallorca, en

data 2 d’abril de 2007, és a dir, amb posterioritat a l’aprovació definitiva del Projecte de Reparcel·lació

del referit sector.

En aquest sentit, la pròpia Memòria del Projecte de Reparcel·lació del Sector Llevant, aprovat

definitivament, en el seu apartat 01. Antecedent.1.1Planejament General, ja preveia la necessitat de

corregir el referit projecte, prèvia tramitació de la corresponent modificació del PGOU, pel cas que

finalment s’inclogués el referit edifici dins el Catàleg de Béns:

“El 16 de junio de 2006 (BOIB n. 101, de 20.07.06) el Consell de Mallorca aprueba iniciar la

incoación del expediente de bien catalogado (BC) al actual edificio de GESA. Dicha

circunstancia no se ha tenido en cuenta en la redacción del presente proyecto de reparcelación

toda vez que sólo supondría modificación del mismo si finalizado el expediente se procediera a

al declaración del edificio com BC. En este caso se deberà corregir el Proyecto de

Reparcelación de acuerdo con lo que determine la mo dificación del PGOU que lo

incorpore. ”

25

Conseqüentment, el present document de l’Avanç de la Modificació Puntual del PGOU de Palma

vigent, recull aquells criteris, objectius i propostes que han de permetre la reordenació de la Façana

Marítima, tot compatibilitzant la conservació de l’edifici de GESA declarat com a Bé Catalogat, amb la

creació d’un espai lliure públic equipat al llarg de la Façana marítima, i la conseqüent reubicació dels

drets edificatoris derivats del Projecte de Reparcel·lació aprovat, que han resultat afectats en virtut de

dita catalogació i la nova ordenació del sector.

Així doncs, la proposta d’ordenació formulada en el present Avanç de Pla té el següent contingut:

1. Memòria descriptiva i Memòria justificativa on es descriuen:

a) Els objectius i els criteris generals de la Modificació del PGO que es planteja.

b) Una síntesi de les alternatives considerades i dels objectius i criteris urbanístics, ambientals

o socials que justifiquen l’elecció de la proposta bàsica sotmesa a informació pública.

c) La descripció de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació.

2. Plànols d’informació i plànols de proposta d’ordenació.

Així mateix, i d’acord amb el que estableix l’article 16 de la Llei 11/2006, de 14 de setembre,

d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears, en relació

a l’annex III d’aquesta mateixa Llei, la Modificació puntual del PGO de Palma serà sotmesa al tràmit

d’avaluació ambiental estratègica, conforme al procediment establert als articles 85 i següents de

l’esmentat cos legal.

Ciutat de Palma, 6 de març de 2008

Signat,

Antoni Barceló Luis Alegre Estanislau Roca

Arquitecte Arquitecte Arquitecte

Àngels Gil-Vernet

Advocada

26

3. LLISTAT DE PLÀNOLS PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I.1. EMMARCAMENT TERRITORIAL 1/40.000 I.2. L’EMPLAÇAMENT I EL CONTEXT IMMEDIAT. FOTOPLÀNOL 1/10.000 I.3. ESTAT ACTUAL. PLANTA AMB INDICACÓ DE SECCIONS I SECCIONS 1/5.000 I.4 ESTAT ACTUAL. SECCIONS 1/2.000 I.5. ORDENACIÓ MORFOLÒGICA DEL PLA BUSQUETS I.6. QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA VIGENT DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOU.

APROVACIÓ DEFINITIVA EL 6.11.2006. BOIB N177 DE 12.12.2006 I DEL TEXT REFÓS DEL PGOU APROVAT DEFINITIVAMENT EL 30.11.2006

I.7. CATALOGACIÓ DE GESA APROVAT PEL CONSELL DE MALLORCA EL

2.4.2007.BOIB N80 DEL 29.05.2007 I.8. PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOU DE

PALMA, SECTOR LLEVANT APROVAT DEFINITIVAMENT EL 7.2.2007. BOIB N37 DE 5.3.2007. AMB LA SUPERPOSICIÓ DE LES EDIFICACIONS

I.9. PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOU DE

PALMA, SECTOR LLEVANT APROVAT DEFINITIVAMENT EL 7.2.2007. BOIB N37 DE 5.3.2007. AMB LA INDICACIÓ DE LES UNITATS D’EXECUCIÓ I D’ADJUDICACIÓ DINS L’ÀMBIT DE LA PRESENT MODIFICACIÓ DEL PGOU

I.10. SOSTRE I PARÀMETRES VIGENTS 1/5.000

PLÀNOLS D’ORDENACIÓ O.1 ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ 1/5.000 O.2 ESQUEMA DIAGRAMÀTIC DE LA PROPOSTA 1/5.000