Memoria final new

daniel planasTFG - 2013

2

1

2

Introducció

El concepte

Sobre el temps Què és el temps? Una mirada científica La percepció del temps no és igual per a tothom Concepcions Culturals

Referents Referents Conceptuals Referents Fromals

La metàfora darrera les imatges El rellotge Dissenyadors, cercadors d’ideees La vida

Identitat El concepte El logotip

................................................................................05

..............................................................................07

.........................................................................09

..................................................................................15

...............................................26

....................................................................................29

......................................................................................33

..................................................................................71

...............................................................................73

................................................................................75

Procés Guió Story-board Modelant el mon Donant vida Postproducció Muntatge i So

Conclusió

Agraïments

Bibliografia

4

5

Cronos és un projecte audiovisual que vol comunicar una nova forma d’entendre la naturalesa del temps.

Sempre m’he considerat una persona curiosa i inquieta. Des de ben petit ja em qüestionava coses que la majoria de gent dona-va per enteses, feia preguntes, unes preguntes les quals segu-rament mai tindré una resposta.

Una de les que més interès m’ha generat al llarg dels anys és el què entenem per temps. Una petita obsessió que s’ha convertit en una manera diferent de veure les coses.

És per això que per primer cop intento donar la meva visió a traves d’una peça videogrà!ca, tot hi que no és un projecte in-formatiu ni divulgatiu, sinó que està lligat a l’emotivitat i l’art en de!nitiva.

6

7

El fet de concebre el temps tal i com ho fem, amb un passat un present i un futur, està tan unit al nostre pensament que és impossible eradicar aquesta idea. Les persones necessitem or-denar el món que ens envolta, pensar que la nostra existència té un sentit i un espai.

Però el temps no és el !l immutable i etern que acostumem a imaginar. Moltes cultures han concebut la seva naturalesa de formes diverses, i la seva comprensió ha anat variant juntament amb l’evolució de la humanitat. La ciència moderna no sap de-!nir-lo amb precisió i la única certesa és la seva subjectivi tat a tots els nivells.Partint d’aquesta base, he desenvolupat un assaig que vertebra tot el discurs i el concepte que hi ha darrera la peça audiovisual.

El temps existeix en la mesura que ens l’imaginem i el cons-truïm. És el nostre pensament el que el modela i crea, i d’alguna manera existeix en tant que en tenim consciència.

“Dit d’una altra manera, mentre la humanitat existeixi, existirà el temps”

8

9

“La nostra manera de considerar el temps, està lligada a la manera com pensem”

Què és el temps?

Segons la RAE, el temps és una magnitud física que permet ordenar la seqüència de successos, establint un passat, un pre-sent i un futur. Però aquesta defvinició descriu realment la naturalesa del temps? O simplement és una forma que tenim d’entendre aquest concepte de manera que ens resulti útil?

Una mirada científica

Ja a l’antiga Grècia els primers !lòsofs s’ho plantejaren. Exis-teix el passat? Què és el present? És habitual sentir frases com “el temps "ueix”, però "ueix a través de què? A quina velocitat "ueix ? Preguntes que sembla no tenir resposta.

Si ens allunyem dels termes físics, podem arribar a la conclusió que la nostra manera de considerar el temps, està lligada a la manera com pensem. Després de tot, nosaltres no veiem real-ment el pas del temps, sinó que simplement, sofrim una sèrie d’experiències diferents a les que tenim memoritzades, i aques-ta diferència és la que la ment percep com a temps.

10

Però és realment un fenomen subjectiu? Forma part de l’espè-cie humana?

Ara, si ho pensem de forma més racional, podem pensar que el passat en si mateix ja no existeix, i no és més real que la nostra imaginació. De la mateixa manera podem establir que el futur tampoc existeix, ja que encara no ha succeït. A les hores, tot el que és real, és simplement un punt in!nitesimal que es situa entre el passat i el futur, i que entenem com a present. El temps per tant és una construcció mental que fem els éssers humans per tal d’imaginar el futur amb la màxima exactitud possible.

Traslladem-nos ara en un entorn més tècnic. Al llarg de la his-tòria, la ciència sempre ha perseguit mesurar el temps, ator-gant-li un símbol i situant-lo en les seves equacions mitjançant la lletra “T”.

Per Isaac Newton, l’espai i el temps son in!nits, eterns i omnis-cients, en de!nitiva amb els mateixos atributs que Deu. L’univers per al físic anglès era un escenari immutable, el temps s’encarrega d’ubicar els aconteixaments de manera !xe.Però l’arribada Albert Einstein i Edward Morley segles més tard va capgirar aquesta visió.

Els cientí!cs van descobrir que la velocitat de la llum mesurada per un observador és la mateixa independentment de la velo-citat a la que aquest es mogui respecte a l’emissor de la llum.Això convertia la llum en un element que no complia amb les normes temporals de l’univers i les equacions de sobte no qua-draven.

Einstein es va adonar que aquest fenomen es podia explicar si suposem que, en realitat, el temps transcorre més lentament pels objectes que es troben em moviment, alterant profunda-ment el concepte que s’havia tingut de la naturalesa del temps !ns aquell moment. El temps va passar de ser immutable, a re-latiu.

La relativitat d’Einstein va portar un nou concepte d’es-pai-temps, demostrant que les dues magnituds no eren més que dues cares de la mateixa moneda. Amb aquesta nova teo-ria cada punt de l’espai passa a posseir un temps propi, fent desaparèixer així el concepte de temps absolut. Amb aquestes idees, Einsten va arribar a la lògica conclusió de que el temps no "ueix, i per tant el passat, el present i el futur no existeixen com a tal.

“Present, passat i futur son només il·lusions, només que molt tossudes” _Albert Einstein.

11

La percepció del temps no és igual per a tothom

La percepció del temps és un important component del món físic i social. Certs pensadors creuen que els humans van viure en un estat de present continuat en algun moment, sense cap sentit del passat ni de futur.

Associem el temps amb el que ens indica el rellotge però tenim una percepció temporal marcada per variacions biològiques i psicològiques. La relació del temps “subjectiu” amb el temps “objectiu” no depèn tan sols del factor biològic, sinó també de l’experiència, l’habilitat cognitiva, l’ambient físic i social, cultural i altres. Quasi sempre les estimacions subjectives difereixen de les ob-jectives. En certes ocasions tenim la sensació que el temps passa més ràpidament o més lentament. Alguns estudis de-mostren que aquesta sensació depèn en part de l’atenció en el propi transcurs del temps. Per exemple: quan estem esperant, tenim la sensació que augmenta la duració però quan la nostra atenció s’aparta del pas del temps i es dirigeix cap a un altra banda, l’experiència de la duració sembla més curta.

Investigacions sobre la percepció del temps en duracions cur-tes ( 1 a 20 segons ) han detectat diferències entre persones d’edats diverses i de sexes diferents.Els nens de 8 a 14 anys experimenten les duracions més curtes i a vegades no son conscients dels canvis de percepció sub-jectiva. En canvi les persones grans, en general, diuen que el temps passa més rápid a mesura que envelleixen.

12

Un dels experiments més famosos de l’estudi de la percepció del temps va ser el realitzat per el psicòleg nord-americà Hud-son Hoagland.

Hoagland va començar a interessar-se per la percepció tempo-ral d’una manera curiosa. Un dia que la seva dona estava malal-ta va sortir un moment. Quan va tornar ella li va preguntar: On has estat? Has tardat molt!. Fou llavors quan Hogland va tenir la idea de que el cos humà tenia un rellotge intern que funcionava am processos químics i que com tots els processos químics, s’accelerava amb la calor.Així doncs va tenir a la seva esposa en observació els dies se-güents fent-la comptar !ns a seixanta. Va descobrir que quan mes febre tenia, més ràpid comptava, fet que concorda amb la hipòtesi del rellotge intern.

13

Concepcions Culturals

“El temps no te una realitat fora de la nostra ment. Els és-sers humans som els que ordenem les nostres idees i re-cords segons una successió temporal pròpia i subjectiva”

La concepció del temps ha anat variant al llarg de la història. S’ha interpretat i comprès de molt variades formes, en cons-tants avenços i retrocessos.En les primeres cultures, estava marcat per rituals de sembra i collita, pels solsticis i per els moviments dels astres. El temps, com a mesura, no tenia valor.

Per a la mentalitat clàssica el temps era un "ux immutable on tot estava en constant moviment, i la humanitat, com a part inte-grant de la natura, no es podia sostreure a participar d’aquesta dansa còsmica. Aquesta visió era compartida tant pels egipcis com pels grecs, i és quelcom que ha perdurat !ns als nostres dies.

Per Plató el temps era la imatge de l’eternitat immòbil. Per al pensador, existien dues dimensions, una immutable que ano-menava mon de les idees i que el temps no i actuava. I el mon comú, on nosaltres veiem només l’aparença de les coses que estan subjectes a l’e!mereitat del pas del temps.

Per al pensament hindú, l’home també està sotmès a les lleis naturals, i per això és un ésser que es veu encadenat als cicles que el porten a passar per vaivens tals com els que succeeixen i renoven les estacions, o els de les etapes de les grans pluges i sequeres. La mentalitat hinduista també integra la idea de la

re-encarnació com a necessitat que l’home es posi a prova al llarg de innombrables vides. A cada etapa, en cada cicle indivi-dual i històric, l’home comprendrà part de la seva veritat. L’ànima per tant és un subjecte in!nit que va més enllà de la vida.Per tant, més enllà de les edats per les que travessa l’home i les civilitzacions hi ha alguna cosa permanent, que és el veritable ser. El cos està sotmès al pas del temps, al desgast de les for-mes i de la matèria, però l’ànima no està lligada al temps, sinó encorada en un món etern o més aviat atemporal.

Per als cristians el temps comença amb la creació i transcorre linealment. Els humans tan sols habitem un boci d’aquest camí.També creuen en el concepte de l’eternitat com un premi al que tothom hauria d’aspirar.Per Sant Agustí però el temps tenia una dimensió psicològica, “la vida de l’ànima” perquè el passat encara existeix si el podem recordar; el futur també te una certa existència, doncs succeirà i el present existeix per la seva obvietat material.

Ja en el mon modern el pensador E.Kant fou el primer pensador en a!rmar que el temps no te una realitat fora de la nostra ment. Els éssers humans som els que ordenem les nostres idees i re-cords segons una successió temporal pròpia i subjectiva.

14

15

Referents Conceptuals

El atlas de las Nubes( 2004 ) - David Mitchell

“El atlas de las Nubes” és d’aquelles obres que s’adoren o s’odien ( la mateixa reacció que ha tingut la crítica mundial a l’adaptació cinematogrà!ca ), però que sens dubte, obliga a fer una re"exió profunda sobre el sentit de la vida.Ha sigut especialment important per a mi el fet de relacionar la vida humana amb el temps creant simbiosis molt profundes en les dues parts. Part de la meva curiositat sobre el tema es va accentuar al veure el !lm.

“El atlas de las Nubes” és una novel·la d’aventures escrita per David Mitchell. Conté sis històries que passen en èpoques di-ferents, des del segle XIX, !ns a un hipotètic futur post-apoca-líptic.L’autor construeix un elaborat relat per tal d’estimular el pensa-ment de l’espectador incentivant-lo a fer-se preguntes sobre el sentit de l’ànima i el temps. El missatge que intenta transmetre és la connexió entre totes les coses. Allò que realitzem amb el temps que se’ns ha donat té un fort impacte en la nostra vida del futur i en la dels altres.

esquerra imatges de la pelicul·la ( 2012 )

16

17

La maquina del temps ( 1895 ) - Herbert George Wells

La maquina del temps és una famosa novel·la de ciència !cció, que es basa en el concepte de l’eternitat. Es fa impossible no nombrar-la com a referent conceptual ja que ha marcat genera-cions senceres de novel·listes i directors de ciència !cció.

La idea és que el temps és etern i que és possible viatjar tan al passat com al futur. El mitjà és una maquina construïda per el protagonista amb la intenció de refer el seu passat, conver-tint-se doncs en un viatger intertemporal.Malgrat això es troba que els actes i accions estan marcades per el destí i que no hi ha manera de refer el que ja està fet.

esquerra imatges de l’adaptació de Simon Wells ( 2002 )

18

19

Referents Formals

Third & Seventh ( xxx ) - Alex Roman

Aquesta peça audiovisual creada per Alex Roman és una al·le-goria a l’arquitectura i a la fotogra!a. Completament realitzat amb técniques di!tals. Third & Seventh s’ha convertit en un referent en el món del CGI.

D’aquesta referència n’he extret la idea de representar el pen-sament i la creació humana a través d’icones arquitectòniques com és el pavelló alemany o la casa de la cascada, ja que són facilment reconegudes per tothom i també doten de potència visual i conceptual al projecte.També he de destacar la forta in"uencia a l’hora de buscar una qualitat fotorealistica als models tridimensionals generats de manera digital. He passat moltes hores estudiant la manera en què es va generar aquesta obra per apro!tar-ho al meu projec-te.

20

Fotografíes de Julius Shulman. Los Angeles, 1960

21

Julius Shulman

Julius Shulman va ser un fotògraf nord-americà arquitectònic molt conegut per la seva fotogra!a “Case Study House ( Los Angeles, 1960 ). Les fotogra!es de Shulman es van estendre Califòrnia a mit-jans del segle XX per tot el món. A través dels seus nombrosos llibres, exposicions i presentacions personals la seva obra va marcar el començament d’una nova apreciació pel principi el moviment en la dècada de 1990.

El que més em fascina de Julius Shulman és la geometria oculta de les seves fotogra!es. Les perspectives clarament intencio-nades i els punts de vista tant interessants.

22

23

Lucien Hervé

Aquest Parisenc va ser un fotògraf va ser notable per la seva fo-togra!a arquitectònica, a partir del seu treball de Le Corbusier.“Lucien Hervé és un dels fotògrafs rars per combinar una pers-pectiva humanista amb els ulls d’un arquitecte.

El seu estil es caracteritza per fotogrames retallats, enfonsats o projeccions obliqües que tendeixen cap a l’abstracció.

Aconsegueix que l’arquitectura s’integri en l’entorn i és quel-com que m’agradaria aconseguir en el projecte.

24

25

Francesc Roca

Francesc Català Roca fou un fotògraf català, va treballar per a les revistes i publicacions com Revista, Destino, Gaceta Il·lus-trada o La Vanguardia. Durant aquests anys també realitzà foto-gra!es per a cartells de cinema des del seu propi estudi, obert el 1947.

Ha il·lustrat un nombre considerable de llibres de tema artístic o de reportatges. La seva fotogra!a parteix del concepte neorea-lista de la imatge, cercant sempre el punt de vista insòlit i, so-bretot, l’ambientació humana del tema. És considerat per molts crítics el fotògraf català més important del segle XX.

Algunes de les fotogra!es arquitectòniques de mes renom son les que va fer a l’edi!ci de Coderch.

M’interessa molt la composició de les seves fotogra!es, com aconsegueix transmetre el que vol amb molt poc.

26

27

El rellotge

Desprès de assumir la inexistència del temps com a element metafísic, i acceptar-lo com a creació “espiritual”, és fa evident pensar que podríem perdurar en aquest imaginari. De fet totes les persones que recordem i que ja no hi son formarien part d’aquesta realitat.

Hi han molts elements que representen el temps, en aquest cas he utilitzat el rellotge de sorra perquè és una metàfora molt sim-bòlica i fàcilment reconeixible.

Dissenyadors, cercadors d’idees

A vegades penso que la manera que tenim d’entendre el dis-seny s’assembla molt a la forma en que Plató imaginava el món de les idees. Acostumem a considerar millor disseny aquell que s’acosta més a una idea de perfecció que tots semblem tenir interioritzada._“No pot ser d’una altra manera “ _ aquesta frase s’articula vi-ciosament a la boca d’alguns dissenyadors. S’acosten doncs a la perfecció tal com l’entenia Plató? Son els dissenyadors cer-cadors d’idees?L’arquitectura que apareix en el video representa aquesta linina temporal imaginaria creada per el conjunt de les persones.

És el propi imaginari col·lectiu que es crea amb la humanitat i que acava desapareixent juntament amb aquesta.

La vida

En de!nitiva, la peça és la metàfora de la vida d’una persona. Aquesta surt representada de diferentes maneres, o bé sentim el llant al neixer, o bé de forma !gurativa al llarg del video.De la mateixa manera que la vida d’un individu és limitada. La humanitat te el seu desenvolupament natural !ns al dia que desapareix. I paral·lelament a ella tot el seu imaginari.

28

29

El Concepte

“El temps existeix en la mesura que ens l’imaginem i el construïm. És el nostre pensament el que el mode-la i crea, i d’alguna manera existeix en tant que tenim consciència. És tan etern i infinit com ho és la huma-nitat”

30

31

32

33

00:00 - 00:30 Presentació de l’habitació i el rellotge. [ primera plans detall a plans general ]

00:30 - 01:00 Comença secció de primavera a la Villa Savoye de Le cour bousier [ la primavera és el punt d’explosió de la vida estacional, i per tant encaixa amb l’edat de juventut d’una persona ]

01:00 - 01:25 Canvi d’estació, fulles caient, una ma envellint-se [ primiera mostra del pas del temps ]

01:26 - 02: 00 Fulles caient al Mies van Der Rohe, estem a la tardor, els tons han canviat a calids, pero desaturats i sense vida. [ hem fet un canvi d’estació, la tardor és el seguent pas despres de la primavera i l’estiu ]

02:00 - 02:15 Travelings de la Casa kaufman, estació invernal. ( neva ) [ Ultima estació de l’any ]

02:00 - 02:15 Ma obrint-se i rosa caient. [ metafora de la mort, el final de la vida]

02:15 - 02:45 Explosió de la casa Kauffmann [ cuan la vida acava desapareix l’imaginari col·lectiu, el temps en definitiva. ]

02:45 - 03:00 Les particules de l’estructura acaben siguent els grans de sorra de dins el rellotge. La camera torna a sortir de dins l’objecte mentres aquest cau. Finalment la rosa es penseix i s’acava el video

El Guió

34

Story-board

35

36

37

38

Tal i com em vaig plantejar el projecte necessitava aconseguir imatges potents i su!cientment verosimils per representar les meves idees.

Algunes d’aquestes escenes les podia gravar amb imatge real, però moltes d’altres no disposava dels mitjans o simplement el mètode mes senzill era fer-ho virtualment amb software.Desprès d’investigar en diferents programes vaig decantar-me per el 3D Studio Max per el seu gran ventall d’eines i sobretot desprès de veure que molts professionals l’avalaven amb resul-tats magní!cs.

Per tant a inicis de setembre de 2012 vaig començar a for-mar-me i aprendre les eines necessàries. Calculo que vaig ne-cessitar prop de 4 mesos !ns a tenir un nivell mínim per afrontar el repte amb alguna possibilitat d’èxit.

L’altre peça indispensable és el motor de render que faria servir amb el 3dstudio.

Les úniques opcions que podia escollir per els resultats desit-jats eren el V-ray i Mental-ray. Com no disposava de grans re-cursos vaig escollir l’V-ray per ser el més ràpid dels dos.

Modelant el Món

+

39

Mies Van Der Rohe

El primer pas va ser buscar referencies de les escenes a repre-sentar. planols, fotogra!es, etc..En el Cas del pavelló Alemany Mies Van Der Rohe he tingut la sort que he pogut accedir en persona al recinte i adquirir tot el material necessari

40

41

Referencies fotogràfiques propies i d’arxiu

42

Captures de pantalla de l proçes

43

Creació de materials per “nodes”

44

45Comparació entre imatge real i frame

46

Villa Savoye

La Villa Savoye va ser molt mes complexe de construir que el pavelló Alemany ja que hi havia moltes estàncies internes, i en general molts mes detalls a realitzar. Tot i que al model !nal no vaig fer l’interior, si que està representada la terrassa i els jar-dins del voltant, que eren importantíssims per representar l’es-tació primaveral.

47

Fotografies extretes com a referencia

48

Models 3D de la Villa Savoye

49

50


52

Casa de la Cascada

El primer pas va ser buscar referencies de les escenes a repre-sentar. planols, fotogra!es, etc..En el Cas del pavelló Alemany Mies Van Der Rohe he tingut la sort que he pogut accedir en persona al recinte i adquirir tot el material necessari

53

Fotografies extretes com a referencia

54

55

Proces de modelatge i texturitzat a partir de referencies reals

56


58

Una de les complicacions més importants del projecte va ser la creació de models orgànics. Vaig experimentar amb tot tipus de solucions. Vaig aconseguir fer arbres de manera paramètrica, però no que el foliat-ge estigues animat.

Per aconseguir que les fulles es moguessin amb el vent vaig idear un sistema una mica pesat però e!caç, fer branques peti-tes animant cada fulla manualment.

Com que el que es pretenia era animar, vaig haver de fer servir un altre sistema, crear branques separades i animar cada fu-lla manualment. Desprès distribuir les branques amb tècniques com scatter per tot l’arbre. Malgrat tot per manca de recursos al !nal al vídeo no apareixen aquests arbres animats sinó els estàtics.

Animació

59

60

Un altre dels reptes han sigut les partícules que apareixen en el vídeo, majoritàriament aigua, sorra i neu. Per realitzar l’aigua i la sorra vaig utilitzar un simulador de par-tícules anomenat Real"ow. Realfow és un software reconegut per la industria cinematogrà!ca i motion i s’està consolidant com a estàndard.La simulació de la cascada va ser complicada a nivell de volum, i la de la sorra a nivell d’animació ja que en el fons, el software està només pensat per líquids.

Pel que fa a les partícules de sorra vaig haver d’utilitzar un mo-tor de render diferent anomenat Krakatoa.

La neu projectada es va crear amb un plugin !sic anomenat snow"ow pro. I les partícules sospeses a l’aire es van afegir amb postproducció.

61

62

Per acabar, les parts fetes amb gravació real tampoc van ser gens fàcils, tant pel que fa a l’envelliment que mostren les imat-ges com la postproducció posterior de les mateixes.

Per aquesta seqüencia on la ma s’envelleix em va ajudar una professional del maquillatge on a traves d’ombres i làtex va aconseguir envellir-me la ma.

63

64

La postproducció es va dur a terme íntegrament amb after effects, tan pel que fa als efectes com en la composició de les seqüencies.

El que vaig intentar va ser augmentar el realisme i uni!car el color de cada apartat, exagerant les estacions.

Tot plegat va ajudar a donar molta força al video.

Postproducció

Render en brut

Frame amb postproducció

65

Render en brut Render en brut

Frame amb postproducció Frame amb postproducció

66



67



68

El muntatge de la peça audiovisual ha estat molt marcada per l’audio. En aquest cas vaig escollir una pista de M83 anomena-da Feaful odds. Forma part de la B.S.O de la pel·lícula Oblivion, estrenada el 2013.

A més de la musica de base es van incloure efectes sonors per fer l’experiència més immersiva a l’espectador. ( fulles, vent, ai-gua o sorolls de camara )

L’encarregat d’encaixar totes les peces va ser Adobe Premiere Pro ja que em permetia fer previsualitzacions a temps real i per tant equilibrar be el ritme.

Muntatge i So

69

70

71

El temps és un element fascinant, que ha anat lligat al pensa-ment al llarg dels segles en totes les cultures. Actualment vivim en un món on només es valora una part molt petita del nostre temps. De fet els dies que no apro!tem normalment són més numerosos que pas els que recordem. Potser hauríem de ser més conscients de que tenim tan-sols una vida per anar-lo disfrutant, i que cada segon hauria de ser especial.

He vertebrat aquest projecte al voltant d’un tema que sempre m’ha interessat, però per realitzar-lo he hagut d’anar molt més lluny del que m’hauria imaginat com a dissenyador. He adquirit tants coneixements i habilitats fent aquest treball com gairebé al llarg de tota la carrera, per tant, en aquest sentit, n’estic mol satisfet.

Ha estat un repte personal que més enllà d’innovar o buscar respostes preténía formular-les i suggerir-les.

72

73

Als meus paresPer creure sempre en mi.

Tot l’equip de Els Altres Per la seva ajuda, concell i paciencia en veure el meu projecte cada dia en alguna pantalla de l’estudi.

Jaume ColomerGuillem Ruiz BlaviaLaura Martin-Consuegra GonzalezMireia Ordeix Cordón Nacho Reigada GinéPol Lapeira PuigSara Moreno GuerraSergi Carbonell

74

75

Monogra!as [En línia]. <http://www.monogra!as.com/tra-bajos901/evolucion-historica-concepciones-tiempo/evolu-cion-historica-concepciones-tiempo.shtml;[Consulta: 02 de gener del 2013]

Detrasdecadahistoria [En línia]. <http://detrasdecadahistoria.blogspot.com.es/2012/10/el-paso-del-tiempo.html;[Con- sulta: 02 de gener del 2013]

Toniosantiuste [En línia]. <http://toniosantiuste.blogspot.com.es/2011/05/el-paso-del-tiempo.html;[Consulta: 02 de gener del 2013]

Wikipedia [En línia]. <http://en.wikipedia.org/wiki/Lucien_Her-v%C3%A9;[Consulta: 09 de gener del 2013]

Archipostcard [En línia]. <http://archipostcard.blogspot.com.es/2010/10/lucien-herve-par-le-corbusier.html;[Consulta: 07 de gener del 2013]

Santafe-conicet [En línia]. <http://www.santafe-conicet.gov.ar/servicios/comunica/tiempo.htm;[Consulta: 14 de març del 2013]

Recuerdosdepandora [En línia]. <http://recuerdosdepandora.com/!loso!a/existe-el-tiempo/;[Consulta: 14 març del 2013]

9JCG [En línia]. <http://en.9jcg.com/comm_pages/blog_con-tent-art-166.htm;[Consulta: 20 maig del 2013]

Documents

Memoria final new