- 1 -

Memòria de laDelegació Territorial del Governa Tarragona2011-2015

Delegació Territorialdel Govern a Tarragona

- 2 -

Memòria de laDelegació Territorial del Governa Tarragona2011-2015

Delegació Territorialdel Govern a Tarragonaona

GOVERNACIÓ I RELACIONS

INSTITUCIONALS

ENSENYAMENT

SALUT

INTERIOR

TERRITORI I SOSTENIBILITAT

CULTURA

AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA

EMPRESA I OCUPACIÓ

JUSTÍCIA

ESPORTS

| pàg. 4

| pàg. 6

| pàg. 10

| pàg. 12

| pàg. 20

| pàg. 26

| pàg. 32

| pàg. 36

| pàg. 44

| pàg. 54

| pàg. 58

CONTINGUTSEN OrDrE alfabèTIC

El mes de gener de 2011, el Govern de la Generalitat, enca-pçalat pel Molt Honorable President Artur Mas, va fer-me confiança per ser el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona. Des del primer dia, conjuntament amb l’equip de directors i directores, coordinadors i representants te-rritorials dels diferents departaments, vam posar l’esforç, la dedicació i l’impuls a posar en relleu les potencialitats que té aquest territori.

Han estat cinc anys de treball intens, complicat i difícil en moltes ocasions, en bona mesura a causa de la situació econòmica que ens ha tocat viure. Des de la Delegació del Govern hem escoltat tothom que ens ha necessitat: ajun-taments, institucions, empreses, entitats i persones.

Si mireu amb perspectiva global aquest butlletí que us presentem veureu que, en conjunt, s’ha fet molta feina. Potser no s’ha explicat prou, però a les mans teniu un resum de tot allò en què s’ha treballat des dels diferents departaments de la Generalitat en benefici de les nostres comarques i de les persones que hi vivim.

Des d’aspectes menors fins a projectes importants com ara actuacions en la racionalització de les seus amb l’eliminació de lloguers d’edificis. Així, la reestructuració dels departaments de la Generalitat acordada pel Govern va permetre eliminar el lloguer de l’immoble dels Serveis Territorials d’Interior que es van ubicar a les dependències de la mateixa Delegació del Govern. Aquesta petita decisió va comportar un estalvi mensual d’uns 4.000 euros.

S’han unificat registres i oficines d’atenció al ciutadà i s’ha fet una reducció de la despesa de funcionament ordinari amb la racionalització dels contractes de serveis: segure-tat, neteja, vehicles, estalvi energètic (canvi de bombetes per altres de baix consum, instal·lació de difusors per re-duir el consum d’aigua o la limitació de l’horari de funcio-nament dels equips de clima, etc.).

Hem propiciat l’impuls de l’administració electrònica col·laborant en projectes d’implantació de les noves tec-nologies impulsats pel mateix Govern de la Generalitat.

La proximitat ha estat una constant al llarg d’aquest temps. I també la presència institucional arreu de les nostres co-marques. Per això, a banda de l’activitat habitual com a delegat o directors territorials del Govern en actes institu-cionals i reunions a diferents municipis, vàrem decidir que algunes sessions del Consell de Direcció es fessin arreu de la demarcació: en seus tan diferents com els consells comarcals, l’IRTA, una comissària dels Mossos d’Esquadra, l’Autoritat Portuària de Tarragona o les dependències de la Unió Cooperativa Agrària.

Per altra banda, hem donat suport a projectes empresa-rials del sector privat amb visites a empreses de la zona,

participació en el procés de facilitar la implantació de noves iniciatives empresarials, ajudes en la recerca de fi-nançament, etc.

I tot això sense deixar de cantó el teixit associatiu. Tot i els ajustaments en les convocatòries públiques d’ajuts i subvencions com a conseqüència de la situació econò-mica actual, s’ha treballat per donar suport a les associa-cions i entitats d’iniciativa social de la demarcació. Com a exemple podem destacar la distribució, a entitats socials, d’equipaments informàtics obtinguts de la renovació dels equips de l’Agència Tributària de l’Estat o el suport insti-tucional en determinats actes organitzats per aquestes entitats.

Des de la Delegació del Govern s’ha donat suport i impuls a projectes i actuacions de les diferents conselleries. Enu-merem-ne alguns:

Elaboració i informació pública de les Lleis Òmnibus•Presentació del Pla de Salut 2011–2015•Creació de la Taula de Salut.•Implantació i difusió del balanç de funcionament del •model d’atenció continuada i urgències de SalutReordenació i racionalització dels serveis educatius•Seguiment del procés d’adaptació del SOC a la realitat •actual del paísSuport al canvi de model de la xarxa de llibreries de •la Generalitat en col·laboració amb el sector privat a través de les llibreries tradicionalImpuls a la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus•Creació de la Taula de la Qualitat de l’Aire• ...•

I una iniciativa singular per donar a conèixer les coses bo-nes de casa nostra han estat les 44 edicions del butlletí de casos d’èxit Èxit10. Un butlletí electrònic que ha posat el focus en exemples positius al sector privat, el món de l’empresa, de la recerca, de la innovació i de la capacitat d’emprendre, amb una especial atenció a la capacitat de fer-ho de manera sostenible.

Aquests són uns exemples de la feina feta des de la De-legació del Govern de la Generalitat a Tarragona en una etapa important per a Catalunya on, més enllà de la tasca ordinària, hem bategat al mateix ritme que ho feia el país.

Joaquim Nin i BorredàGener de 2016

- 6 -

Organització, conjuntament amb l’EAPC, de les Jornades •de Formació d’Electes Locals, especialment adreçada a nous regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses. Les jorna-des s’han fet a tot el territori entre els mesos de setembre i octubre i els serveis territorials de Tarragona hi han parti-cipat amb l’aportació de formadors propis.Assistència a les corporacions locals en el procés de re-•gularització de les funcions de secretaria, intervenció i tresoreria en aquells municipis amb provisió irregular dels llocs reservats. Aquesta assistència s’ha dut a terme tant amb el suport a procediments de selecció per a la provi-sióinterinacomamblaintermediacióambelcol•legidesecretaris per facilitar la provisió provisional amb funcio-naris del cos.Assistència tècnica als ajuntaments en procediments •d’agrupació de municipis per al sosteniment en comú de llocs de secretaria-intervenció.Participació en activitats formatives organitzades pel món •universitari i per entitats municipalistes adreçades al per-sonal de l’administració local o a la formació de gestors de recursos humans locals (Postgrau UAB, Postgrau ACM…)Assistència tècnica a les corporacions locals, amb especial •atenció a les principals reformes normatives amb afecta-ció sobre el món local (aplicació de la LRSAL, reforma de la LBRL en relació a les tresoreries, aplicació de la normativa sobre transparència i bon govern...)

OBRES DESTACABLES DEL PUOSC(Acabades entre Nov. 2011-Nov. 2015)

ALT CAMPAlcover•

Rehabilitació del convent de Santa Anna, 2a fase1.563.500,00 €312.700,00 €

CabradelCamp•Piscina municipal443.531,94 €318.055,40 €

Valls•Biblioteca de ca Creus2.916.763,44 €100.000,00 €

Vilabella•Renovació de la pavimentació i els serveis de diversos carrers672.543,23 €487.725,16 €

BAIx CAMPAlmoster•

Renovació i ampliació de les dependències municipals754.708,29 €623.681,00 €

Governació irelacions Institucionals

rosanna Camps 2011-2014 · Dolors Murillo 2014-2016 Directora dels Serveis Territorials

aCCIONS

- 7 -

BorgesdelCamp•Rehabilitació de cal Casals649.439,90 €403.709,00 €

CastellvelldelCamp•Pavelló poliesportiu lleuger366.598,59 €170.239,52 €

CastellvelldelCamp•Vestidors sota les grades del poliesportiu lleuger184.337,01 €122.064,50 €

Reus•Parc Gandhi949.037,18 €297.460,44 €

Vandellòsil’Hospitaletdel’Infant•Rehabilitació de la casa de cal Forn, a l’Hospitalet de l’Infant537.092,47 €269.851,38 €

BAIx PENEDèSAlbinyana•

Centre de dia i consultori mèdic a les Peces567.452,16 €349.830,35 €

Calafell•Parc arqueològic al castell2.150.846,98 €764.900,00 €

LlorençdelPenedès•Llar d’Infants al carrer d’Antoni Gaudí, s/n660.745,43 €160.000,00 €

CONCA DE BARBERàBlancafort•

Centre de dia i llar de jubilats999.348,13 €582.395,00 €

Montblanc•Pavimentació i enjardinament de la plaça de Sant Francesc1.193.999,52 €272.299,79 €

Solivella•Museu del castell i centre d’interpretació568.814,22 €463.515,00 €

PRIORATCornudelladeMontsant•

Pavelló poliesportiu PAV 1-21.798.665,57 €144.320,62 €

Falset•Dipòsit regulador d’aigua309.155,49 €184.569,45 €

TARRAGONèSCreixell•

Rehabilitació de cal Cabaler383.016,69 €153.155,54 €

Pallaresos•Escola bressol734.328,10 €215.787,78 €

Tarragona•Parc de les Lletres Catalanes1.041.465,78 €473.419,05 €

- 8 -

S’hA FET UN NOTABLE ESFORç D’ORDENACIÓ I RACIONA-LITzACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ EDUCATIVA i s’han pogut re-cuperar, per manca de necessitat objectiva, cinc construccions escolars de centres que es trobaven encara en situació inci-pient (escoles Reus 21, Olga Xirinacs de Tarragona, Els Còdols del Vendrell, Abril de la Canonja i Mirades de Torredembarra) mitjançant integracions i distribucions de l’alumnat en escoles properes. En el seu dia, aquestes actuacions van generar con-flictes però en poc temps els alumnes s’han integrat totalment en els nous centres. Superat el descontentament, l’evolució demogràfica ha demostrat l’encert de les mesures, que han contribuït també al manteniment de l’equilibri de la xarxa educativa en uns anys de fort descens demogràfic.

ELS CENTRES CONSTRUïTS EN AqUEST PERÍODE SÓN:TARRAGONA•

Escola Oficial d’Idiomes (rehabilitació total de l’antiga Char-treuse, planta baixa i primera) (*)Rehabilitació progressiva dels espais de l’institut Tarragona, ubicat actualment en espais municipals.

Reestructuració d’espais i canvi d’accés de l’institut Pons d’Icart (actualment inclòs com a prioritat Ram 2016)Acord de govern i projecte encomanat de l’escola L’Arrabassada.

REUS• Escola Isabel Besora (que integra l’escola Reus 21 i que es va construir per conveni amb l’ajuntament de Reus, ja vigent a l’inici de la legislatura (*)Institut Roseta Mauri (*)Escola d’educació especial de Reus (adequació d’espais pre-existents)

CAMBRILS•Escola La Bòbila (*)

LA NOU DE GAIà•Escola Les Codinetes (totalment aprovada, a punt de co-mençar-se)

EL VENDRELL•Escola Marta Mata (integra l’escola Còdols)Ampliació de l’escola Àngel Guimerà (actualment en marxa, conveni amb l’ajuntament)

Ensenyament

aCCIONS

Àngels González · Directora dels Serveis Territorials

- 9 -

VALLS•Escola Enxaneta (rehabilitació total de l’antic covent del Carme)Institut Serra de Miramar (rehabilitació de l’antic institut Narcís Oller)

RIUDOMS•Escola Cavaller Arnau (*)

VILA-SECA•Escola La CanaletaAmpliació de l’escola Sant Bernat Calvó.

CALAFELL•Institut La Talaia de Segur de Calafell.

VILALLONGA DEL CAMP•Ampliació per fases de l’escola Pere Virgili.

LA POBLA DE MAFUMET•Construcció de l’escola Mare de Déu del Lledó a càrrec de l’ajuntament

(*) Obres endegades o planificades pel govern anterior

A més de les obres importants, s’han executat al llarg d’aquests anys multitud d’actuacions petites (seguretat, calefacció, fi-nestres, persianes, paviments, cobertes, lavabos i altres) que han resolt problemes importants dels centres afectats.

En aquests moments ja hi ha programat per a l’exercici 2016 l’acabament del projecte de l’institut de Roda de Berà, l’ampliació de l’escola de Barberà de la Conca, la darrera fase de l’escola de Vilallonga del Camp i convenis amb els ajunta-ments de Vandellòs-Hospitalet, Riudoms i Altafulla per a diver-ses ampliacions.

OFENSIVA PER A L’èxIT ESCOLAREl document “Ofensiva per a l’èxit escolar” apunta clarament a l’assoliment dels objectius per a l’Europa del 2020 que, en el cas de Catalunya, s’han d’assolir el 2018. Aquests objectius apunten a la millora dels resultats educatius (disminució de l’abandonament prematur dels estudis, 85 % de població en-tre 18 i 25 anys amb titulacions postobligatòries i foment de l’excel·lència, entre altres).

En aquesta línia de millora dels resultats s’han posat en marxa estratègies i programes diversos que afecten les metodologies i organitzacions dels centres:

S’han publicat i concretat les competències a assolir en •els diferents àmbits del coneixement, tant a l’educació primària com a la secundària obligatòria, i s’han desenvo-lupat programes específics d’innovació com l’impuls de la lectura, els PIM (Plans Intensius de Millora per a alumnes de secundària), el Plurilingüisme i l’Ara Escric, entre altres.Anàlisi rigorosa dels resultats acadèmics de cada centre •educatiu i contrastació amb els de les proves de compe-tències bàsiques.Seguiment del volum de repeticions de curs i derivacions •de l’alumnat entre 1r i 4t d’ESO.

- 10 -

Entre els cursos escolars 2011-12 i 2014-15, l’abandonament prematur s’ha reduït del 30 al 18%.

En aquest mateix període, els resultats de les proves de com-petències bàsiques de final d’ESO han millorat entre 15 i 25 punts, amb una superació entre el 77 i el 89 %.

Paral·lelament, la superació de l’ESO s’ha incrementat fins al 83% de graduació de l’alumnat de 4t d’ESO.

POTENCIACIÓ DECIDIDA DE LA FORMACIÓ PROFESSIONALS’ha impulsat decididament la formació professional •mitjançant l’increment de l’oferta, la potenciació de la modalitat dual i la implantació de mesures flexibilitzadores adreçades al reconeixement acadèmic de la formació ocupacional i l’experiència professional.S’ha incrementat l’oferta, principalment a les capitals co-•marcals: Tarragona, Reus, Valls i Vendrell, fins a assolir un ventall força complet d’oferta professional a cada comar-ca. S’ha potenciat la formació professional dual. En aquests •moments tenim ja 620 places per a alumnes que cursen cicles en modalitat dual.S’han aplicat mesures flexibilitzadores adreçades al re-•coneixement acadèmic de la formació ocupacional i de l’experiència laboral.

El nombre d’alumnes de FP des del curs 2011-12 fins a l’actual 2015-16 ha experimentat un increment espectacular del 45%. (ha passat de 6.719 a 9.741 alumnes).

POTENCIACIÓ DE LES DIRECCIONSDELS CENTRES EDUCATIUSHem prioritzat l’atenció, la comunicació i la proximitat amb les direccions i amb els centres educatius amb visites freqüents per analitzar la realitat, les dinàmiques i els resultats de cada centre, convocatòries informatives per tal de comunicar di-rectament les informacions rellevants i atenció immediata a sol·licituds de visita o trucades telefòniques.

En aquesta mateixa línia, des dels serveis territorials s’han organitzat activitats de formació per als equips directius sobre normativa, currículum, avaluació, atenció a la diversitat, gestió de personal, administració i gestió.

INCREMENT SIGNIFICATIU DE RECURSOS PER A LA INCLUSIÓEn aquest període 2011-2015 s’han incrementat 19 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris (USEE) i s’ha creat un nou centre d’educació especial a Reus.

En recursos professionals aquestes actuacions han compor-tat un increment de 30 professionals docents i 17 educadores d’educació especial.

S’han incrementat també 5 TEI (tècniques d’educació infantil) i 9 TIS (tècnics d’integració social).

FOMENT D’ACTIVITATS D’INNOVACIÓ I FORMACIÓS’han impulsat programes d’innovació seguits d’activitats sis-

temàtiques de formació del professorat, que han incidit direc-tament en l’activitat didàctica i pedagògica dels centres edu-catius afectats:

113 centres educatius han realitzat formació sistemàtica •de l’ILEC (impuls de la lectura). 20 centres estan rebent formació i estan implantant pro-•jectes plurilingües.30 centres de secundària s’estan formant o estan ja imple-•mentant projectes de servei comunitari.

- 11 -

Des del curs 2012-13, s’han incrementat 200 activitats formati-ves en els ST de Tarragona.

TRANSPARèNCIA INFORMATIVA AMB ELS AJUNTAMENTSLa política de proximitat s’ha aplicat decididament amb els ajuntaments mitjançant les taules mixtes de planificació, amb les quals, a més de planificar l’oferta escolar i les obres neces-sàries, s’han mostrat dades molt detallades de cada municipi: nombre d’alumnes, de professors, resultats acadèmics, resul-

tats de proves de competències bàsiques, índex d’alumnat repetidor, índex d’abandonament escolar, etc. Són dades que mai no havien estat elaborades ni presentades als ajunta-ments i han estat molt valorades en la mesura que són indica-dors clars de transparència i permeten als municipis conèixer la realitat educativa i plantejar possibles línies de col·laboració per a la millora de l’educació de cada municipi.

Pel que fa a l’atenció a les demandes, sol·licituds d’entrevista o consultes telefòniques, s’ha aplicat amb els ajuntaments la mateixa línia d’atenció immediata que amb les direccions dels centres.

PROxIMITAT A LA REALITAT EDUCATIVAAl llarg d’aquests anys, la directora dels serveis territorials ha visitat, almenys en una ocasió, tots els centres educatius pú-blics i concertats. Una part important dels centres, especial-ment els de més complexitat social, han rebut diverses visites.

CREACIÓ D’UN CLIMA DE DIàLEG I CONFIANçAAMB EL CONJUNT DE LA COMUNITAT EDUCATIVALes actuacions descrites anteriorment han possibilitat el co-neixement personal i la comunicació natural amb els implicats i han contribuït a crear un clima agradable i de confiança, que ha estat la clau de la dinàmica positiva de l’ensenyament del nostre territori en un temps difícil.

PROVES D’AVALUACIÓ DE COMPETèNCIESLes proves d’avaluació de competències bàsiques a final de 6è de primària i de 4t D’ESO han permès analitzar i constatar els resultats del nivell de l’alumnat, que ha millorat de manera sig-nificativa en els últims quatre anys. L’abandonament escolar ha disminuït notablement en aquest període (del 30 al 18%) i l’acreditació de la titulació de l’ESO ha passat del 75 al 85%.

ESFORç DELS PROFESSIONALSDurant aquest període s’ha prioritzat la qualitat de l’ensenyament traduïda en hores lectives de professor/grup d’alumnes. Es pot afirmar que una part del rigor pressupos-tari d’aquests anys ha estat suportat pel professorat, que ha vist modificades algunes de les seves condicions laborals. Cal, doncs, reconèixer i agrair l’esforç del funcionariat en general i del professorat en particular per haver assumit amb responsa-bilitat i professionalitat aquesta situació.

LOMCETotes aquestes mesures i millores adquireixen un valor afegit si considerem l’entorn legal advers en què s’han desenvolu-pat, ja que el govern de l’estat espanyol ha endegat mesures clarament recentralitzadores que pretenen passar per sobre de les competències educatives ja consolidades a Catalunya. La Lomce (Ley orgànica para la mejora de la educación) és el més clar exponent de la voluntat d’uniformar amb intensitat l’educació a l’estat espanyol. En el cas de Catalunya, s’ha tro-bat una solució parcial del problema durant aquests primers anys d’implantació de la nova llei. S’ha fet un desplegament progressiu de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) que, in-corporant els aspectes formals prescriptius de la Lomce, està permetent una continuïtat de les línies de treball pròpies de l’ensenyament a Catalunya.

- 12 -

REGIÓ SANITàRIA TARRAGONA

IMPLEMENTACIÓ DEL PROGRAMA DE DETECCIÓ PRECOçDE CàNCER DE CÒLON I RECTE A LA REGIÓ SANITàRIACAMP DE TARRAGONAEl procés de desenvolupament del Programa de detecció pre-coç de càncer de còlon i recte a la Regió Sanitària Camp de Tarragona ha estat encarregat a l’hospital Sant Joan de Reus. La Fundació Contra el Càncer actua com a oficina tècnica i co-ordina els hospitals de la Regió que hi participen i que duran a terme les endoscòpies. S’ha establert el cronograma se-güent:

Alt Camp-Conca de Barberà: inici 8 de febrer de 2015•Baix Camp-Priorat: inici desembre de 2015•Baix Penedès: febrer de 2016•Tarragonès: abril de 2016•

SERVEI D’hEMODINàMICA 24 hD’un horari inicial a començament de la legislatura de 8 a 17 hores els dies laborables hem passat, en el marc del desplega-ment del codi infart a tot Catalunya, a 12 hores (de 8 a 20 ho-res) tots els dies de l’any des de l’octubre de 2012, i a 24 hores els 365 dies des de febrer 2015. Això permet tractar amb una coronariografia primària una gran part dels infarts cardíacs que es produeixen abans que hagin transcorregut 120 minuts des del diagnòstic.

CONVENI DE COL•LABORACIÓ ENTRE ELS PROVEÏDORSPRINCIPALS DEL SECTOR TARRAGONèS-BAIx PENEDèS:TARRAGONA SALUT ALIANçA ESTRATèGICAL’any 2013 es va signar el Conveni de col·laboració entre els tres proveïdors principals del Tarragonès–Baix Penedès, per aprofitar millor els serveis existents treballant de manera co-ordinada.S’han creat unitats funcionals que uneixen els serveis dels di-ferents hospitals per assolir millor assistència i més qualitat.

Salut

aCCIONS

Josep Mercadé · Gerent regió Sanitària de Tarragona

- 13 -

El conveni promou la integració progressiva dels diferents ser-veis existents, mantenint la identitat de cada organització.

PROGRAMA D’INTEGRACIÓ DE LASALUT MENTAL A L’hOSPITAL SANT JOAN DE REUSSeguint el Pla director de salut mental i addiccions de Catalunya, s’ha començat per l’hospitalització infantil (desembre del 2014) i de les urgències infantojuvenils (desembre 2015) Progressivament s’han d’anar integrant l’hospitalització d’aguts així com l’atenció de visites ambulatòries.

CREACIÓ DE LES UNITATS DE SUBAGUTS COM AALTERNATIVA A L’hOSPITALITzACIÓ CONVENCIONALS’han creat tres unitats de subaguts a la Regió dins dels hospi-tals sociosanitaris.Aquestes unitats tenen les funcions següents:

Atenen malalts crònics que pateixen reaguditzacions.•Descarreguen l’hospital d’aguts.•Es deriven els malalts des d’Urgències a Primària.•

Estan ubicades a:Hospital Sant Joan de Reus•Hospital Sociosanitari Francolí•Centre Sociosanitari Llevant•

POTENCIACIÓ DE LA SALUT MENTALCOM A SUPORT A L’ATENCIÓ PRIMàRIAS’ha continuat implementant la col·laboració presencial d’equips d’atenció en salut mental (psicòlegs i psiquiatres) a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) al territori. Actualment un 50% de les ABS tenen aquest suport.L’objectiu és millorar les capacitats assistencials en els casos de salut mental.

IMPLEMENTACIÓ DEL CODI RISC SUïCIDILa Regió Sanitària Tarragona ha estat un dels territoris on es va implementar el 2014 el Codi risc suïcidi, que pretén dismi-nuir els suïcidis a Catalunya mitjançant la detecció precoç i l’actuació coordinada en la prevenció de noves temptatives.

INCREMENT DE L’ACTIVITAT qUIRÚRGICA GLOBALS’ha passat de les 23.596 intervencions el 2010 a 26.739 el 2014, fet que representa un increment d’un 13% i demostra la ferma voluntat de reduir progressivament la llista d’espera.

INCORPORACIÓ DE L’INSTITUT CATALà D’ONCOLOGIAIncorporació de l’Institut Català d’Oncologia com a proveï-dor del Servei d’Oncohematologia a la Regió Sanitària (inici 2014).

- 14 -

ACTUACIONS FETES EN L’àMBIT DE LA PREVENCIÓ I ExTINCIÓ D’INCENDIS

Participació en campanyes forestals 2012–2015: contrac-•tació de personal temporal per tal de formar-los en el su-port a l’extinció d’incendis forestals als bombers. Anual-ment es presenta la campanya al Parlament de Catalunya i s’avalua en finalitzar.Anàlisi i avaluació final de la campanya forestal anual •amb els alcaldes de la demarcació mitjançant els consells d’alcaldes dels Consells Comarcals (anys 2013 – 2015).Campanya de formació en autoprotecció als alumnes de •centres escolars (2012-2015).Programa de visites anuals de centres escolars als parcs •de bombers.Participació en activitats populars dels municipis de la de-•marcació.Implantació i integració de la passarel·la única de les co-•municacions amb els parcs químics nord, sud i port del sector químic de Tarragona i SASEMAR, per tal de millorar la coordinació de la resposta operativa.Formació especialitzada de bombers i de comandaments •al Centro Jovellanos, de Gijón, per incidències en vaixells al Port de Tarragona i la zona de fondeig.Col·laboració i participació en cursos de formació amb el •grup Ciudades Patrimonio de España, ja que la ciutat de Tarragona forma part del patrimoni de la Unesco.Participació en el grup de recerca, tutelat per l’Institut de •Seguretat Pública de Catalunya, d’incendis en ports es-portius.Campanya “Evitar els incendis domèstics” mitjançant la •publicació d’un fulletó en 6 idiomes que dóna consells de prevenció i actuació en cas d’incendi a casa.Signatura d’un acord amb ASEPEYO per garantir la cober-•tura sanitària dels Bombers Voluntaris quan pateixin un accident en l’exercici de les seves funcions.Signatura el gener de 2015 d’un conveni amb l’Associació •Nuclear Ascó-Vandellòs II per garantir una eficaç i segu-ra intervenció en cas d’emergències nuclears. L’objectiu d’aquest conveni és actualitzar aspectes com la seguretat, l’eficàcia i la coordinació dels recursos propis de les cen-trals nuclears i de la Direcció General de Prevenció, Extin-ció d’Incendis i Salvaments en cas d’emergència.Signatura l’abril de 2015 d’un conveni entre la DGPEIS •amb la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre de Visió per Compu-tador per desenvolupar un prototipus de sistema basat en la utilització de drons que donin suport a la tasca dels Bombers de la Generalitat en la gestió de les emergèn-cies.

Primer simulacre d’INFOCAT a Catalunya. El 28 d’octubre •de 2015 es fa un simulacre d’un gran incendi forestal que posa a prova 200 efectius a Querol. Bombers, SEM, Mossos d’Esquadra, Agents Rurals i Protecció Civil es coordinen en el primer simulacre d’INFOCAT a Catalunya.

CAT 112L’11 de febrer de 2015 se celebra una jornada d’activitats •per a les escoles a l’edifici de Reus amb motiu del dia euro-peu del 112, on es dóna a conèixer el centre de recepció de trucades d’emergència i com es treballa des del cen-tre en la recepció de les trucades i l’activació dels cossos d’emergències.El telèfon d’emergències 112 rep el premi europeu Outs-•

Interior

aCCIONS

rosanna Camps 2014- 2015 · Joan Carles de la Monja 2015 Directora/or dels Serveis Territorials

- 15 -

tanding Emergency Call Centre en reconeixement al bon servei en l’atenció al ciutadà.My112. Nova APP gratuïta per a telèfons mòbils que per-•met l’enviament automàtic de les coordenades de loca-lització de la persona que truca al telèfon 112 per alertar d’una emergència. Aquesta nova APP, desenvolupada pel CAT 112 conjuntament amb Telefónica, és gratuïta i està disponible per als sistemes Android i iOS.

ACTUACIONS EN L’àMBIT DE L’ADMINISTRACIÓ DE SEGURETAT

Conveni de col·laboració entre l’Institut de Seguretat Pú-•blica de Catalunya, del Departament d’Interior, i la Dipu-tació de Tarragona per a la determinació i el disseny de l’oferta formativa de la Diputació de Tarragona per a poli-cies locals, signat el 29 de juny de 2012.Coordinació del Pla Local de Seguretat de Valls, aprovat •per l’Ajuntament el maig de 2013.

POLICIA DE LA GENERALITAT – MOSSOS D’ESqUADRA1|Plaestratègic

Per tal d’homogeneïtzar la tasca policial s’han elaborat 16 pro-grames operatius amb els que es treballen diferents aspectes de la tasca policial que repercuteixen en la qualitat de l’equip de treball del CME.

PROGRAMA 1: optimització de les relacions•PROGRAMA 2: millora de l’atenció al ciutadà i a les vícti-•mesPROGRAMA 3: homogeneïtzació, protocols i compendis•PROGRAMA 4: presència d’agents i optimització de co-•mandamentsPROGRAMA 5: seguretat i riscos potencials•PROGRAMA 6: supervisió•PROGRAMA 7: seguretat ciutadana•PROGRAMA 8: policia de proximitat•PROGRAMA 9: valoració de l’activitat policial•PROGRAMA 10: trànsit•PROGRAMA 11: sala regional de comandament•PROGRAMA 12: oficines de suport•PROGRAMA 13: investigació i policia científica•PROGRAMA 14: policia administrativa•

- 16 -

PROGRAMA 15: ordres de serveis•PROGRAMA 16: instrucció a brífings•

2|ProgramesOperatiusEspecífics(POE)ComerçiempresaL’objectiu és prevenir els fets delictius, identificar i detenir els autors i augmentar la percepció de seguretat als establiments comercials, entitats de risc i empreses.

OciNocturnUn dels objectius és promoure una diversió responsable entre els usuaris dels locals d’oci nocturn a la Costa Daurada.

La campanya, de caràcter informatiu i preventiu, preveu dismi-nuir els aldarulls i problemàtiques derivades de l’oci nocturn.Es realitzen inspeccions a locals tant oberts al públic com tan-cats. Es controlen accessos, aforaments, seguretat, asseguran-ces així com entrada de menors i altres aspectes relacionats amb la seguretat.

HabitatgeActuació específica, donada la singularitat del nostre territo-ri amb 575 urbanitzacions i 171.418 segones residències. Des del 2012 s’ha registrat un descens del 10% dels robatoris amb força i dels robatoris amb violència i/o intimidació als habitat-ges.

Es contacta periòdicament amb els administradors de finques que tenen en bossa habitatges on no hi ha residents perma-nents o segones residències per tal d’agilitzar les denúncies i obtenir informació important per prevenir els fets delictius i per resoldre els ocorreguts.

POERuralLa finalitat genèrica d’aquest POE és:

Garantir la seguretat ciutadana en l’àmbit rural.•Augmentar la percepció de seguretat prevenint i reduint •els fets delictius que són propis de l’activitat del sector pri-mari i detenir i/o identificar els/les seus/ves autor/es.Establir mecanismes de comunicació i coordinació amb •els organismes i institucions públiques i privades que in-tervenen en el món rural.

Per assolir aquests objectius serà un element clau el fet d’implementar accions destinades a la vigilància dels llocs estratègicament seleccionats i establir i potenciar el contacte permanent i directe amb els receptors d’aquest programa.

Des de l’any 2013 els fets de robatori amb força, amb violència i/o intimidació, furts d’ús de vehicle, danys i furts a l’àmbit ru-ral s’han reduït un 53%.

POEMetallEls fets relacionats amb l’àmbit del metall es donen principal-ment en infraestructures de serveis públics importants per l’afectació que comporta aquesta modalitat delictiva, com lí-nies telefòniques, línies elèctriques i materials relacionats amb els serveis ferroviaris, i en l’àmbit privat amb el robatori de metalls en empreses i en el sector de la pagesia.

En els dos casos el perjudici causat a la ciutadania és molt rellevant, fins al punt que pot deixar empreses, institucions i poblacions sense serveis tan imprescindibles com la connexió telefònica o l’electricitat a més d’alterar greument serveis pú-blics com el transport ferroviari.

- 17 -

A més de l’activitat policial encaminada a prevenir, investigar i detenir els autors dels robatoris de metall, és rellevant exer-cir controls i inspeccions en aquells establiments que es dedi-quen a la compravenda del material fèrric i no fèrric sostret.

Des del 2012 s’ha registrat un descens del 27% dels robatoris amb força i dels furts relacionats amb metall.

MatèriadeTrànsit (POEDistraccions i SeguretatPassiva,POEAlcoholiDrogues,POEVelocitatiPOEPista)Aquests plans engloben línies estratègiques emmarcades amb la Seguretat Viària. Els objectius comuns es materialitzen en actuacions adreçades a garantir la seguretat en la mobilitat de les persones, reduint el nombre de morts i ferits greus causats per la ingesta d’alcohol i/o drogues, controlant i denunciant la nul·la o la mala utilització dels sistemes passius de seguretat i, finalment, establint els controls necessaris adreçats a prevenir i denunciar l’ús inadequat de la velocitat.

Garantim la seguretat en més de 2.000 quilòmetres de carrete-res amb competències del CME a la RPCT. El 2008 van haver un total de 2.015 accidents amb 35 víctimes mortals i 145 ferits

greus i durant el passat 2014 les xifres a la RPCT van ser de 1.556 accidents, 22 víctimes mortals i 94 ferits greus. Això in-dica una reducció en els ítems del 22,7 % d’accidents, un 37% en víctimes mortals i un 35 % en greus.

3.-ProgramaOperatiuEstacionaldeSeguretat(POES)En determinades èpoques la situació delictiva ve determina-da per la variació de l’activitat socioeconòmica i, en conse-qüència, la variació en l’activitat. Per tant, es té especial cura en la prevenció de les infraccions penals que poden afectar de manera més directa els ciutadans que es troben gaudint d’èpoques nadalenques o de vacances estivals.

POESGREGALL’arribada del període estival comporta unes variacions demo-gràfiques que es produeixen arreu del territori, les quals són la causa d’un increment de les activitats relacionades amb el co-merç, la mobilitat, l’oci i, sobretot, amb el turisme. Aquest aug-ment, alhora, provoca canvis en el fenomen delinqüencial.

Des de l’any 2008 fins ara hi ha hagut una pujada d’un 23,1% en les pernoctacions dels turistes, arribant als 9.210.432 en un

- 18 -

any (dades del 2013). Hi ha hagut puntes de turisme a Salou que han superat els 1.025.245 turistes.

S’han identificat els àmbits estratègics d’especial atenció per la PG-ME que tenen associats programes operatius específics (POE), com són el món econòmic, la convivència i seguretat, l’habitatge i la seguretat en la mobilitat, i altres àmbits deter-minats que no tenen un POE definit, com són els espais pú-blics (via pública i platges), el top manta i el transport públic. En aquests àmbits s’intensifiquen les accions policials encami-nades a la prevenció i la detecció dels fets delictius.

El programa defineix uns objectius i unes línies estratègiques que són comuns per a tots els serveis policials implicats i que són el marc per dissenyar les accions policials de cada servei. Aquest marc general ha de permetre adequar el programa a la realitat de cada territori. El CME a la RPCT realitza xerrades per tal de donar consells de seguretat tant als hotels com als turistes; també es potencia la recollida de les denúncies als establiments hotelers per no victimitzar dues vegades els afectats i no perdre informació important per la prevenció dels fets.

Des de l’any 2012 s’ha produït un descens dels fets penals; l’any 2014 es van registrar 6.714 fets, 441 menys que l’any 2013, un –6% menys–; es van dedicar 43.272 hores de patrullatge, es van realitzar 480 detencions i 591 contactes.

Així mateix, en aquest programa es treballa amb pautes en-caminades a disminuir les incidències del top manta, amb dinàmiques dirigides a controlar tant les vendes com els llocs de distribució i es realitzen accions dissuasives ordinàries i ex-traordinàries. Tant les unes com les altres es plantegen sota la condició de minimitzar les situacions de risc pels ciutadans i els agents actuants. Anualment, el CME a la RPCT s’intervenen una mitjana de 20.000 objectes.

POEGRÈVOLS’activa a mitjan mes de novembre amb la finalitat de donar resposta a la situació específica de seguretat que s’esdevé du-rant el període nadalenc amb els objectius de:

Prevenir i reduir els fets delictius, en especial faltes i delic-•tes contra el patrimoni.Disminuir la percepció subjectiva d’inseguretat.•Garantir el lliure i pacífic desenvolupament de l’activitat •comercial i de les celebracions als espais públics.Garantir la seguretat en la mobilitat en la xarxa viària, en •la xarxa del transport públic i en els grans eixos de con-nexió.Fomentar la implicació i coordinació en matèria de segu-•retat amb els actors que intervenen en el procés (personal de seguretat privada, comerciants, entre altres).

S’han identificat els àmbits estratègics d’especial atenció per a la PG-ME que tenen associats programes operatius específics (POE), com són el món econòmic, la convivència i seguretat, i la seguretat en la mobilitat i uns altres que no tenen un POE definit, com la via pública i el transport públic.

En relació al POE GRÈVOL s’observa una disminució en els fets des de l’any 2012. Al període 2013/14 es va assolir un descens dels fets respecte al període 2012/13 de 441 fets menys, un 6% més, i un augment dels contactes d’atenció del 27%.

4.-CoordinaciódelaseguretatdelsJocsMediterranis2017Es crea la Comissió de Planificació i a partir de la informació facilitada per l’organització es desenvolupen els 19 programes del Pla director de seguretat (eina destinada a ordenar tots els operadors de seguretat, les seves responsabilitats i funcions) (14 de les 16 seus estan a la RPCT). El 26 /11/2013 el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis visita Tarragona i realitza l’aprovació del Pla director dels Jocs del 2017Els programes són els següents:

P-1 Intel·ligència•P-2 Seguretat de Serveis Públics Essencials •

- 19 -

P-3 Control d’accessos, acreditacions i passis•P-4 Ordenació i seguretat dels entorns: Mobilitat i Segu-•retat Viària P-5 Seguretat interior (autoprotecció) de les instal·lacions•P-6 Seguretat dels allotjaments•P-7 Seguretat de la competició, entrenaments i actes re-•lacionatsP-8 Protecció de persones•P-9 Pla general de seguretat ciutadana i Pla general de Po-•licia JudicialP-10 Àmbits Especialitzats d’Intervenció •P-11 Àmbits Especialitzats de Suport •P-12 Permeabilitat de passos i espais fronterers •P-13 Pla de Prevenció, Extinció d’incendis i Salvaments •P-14 Pla de Protecció Civil•P-15 Comandament i coordinació. CECOR•P-16 Pla general del grup sanitari •P-17 Planificació: elaboració, actualització i revisió del Pla •Director P-18 Recursos Humans •P-19 Comunicació i Relacions Externes•

5.-Col·lectiusd’especialatencióConsellsdeseguretatDefensem que la prevenció és la mesura de seguretat més eficaç. Per això, elaborem i divulguem material amb consells per prevenir i actuar davant situacions d’inseguretat o de risc.

Des de l’any 2009, s’han realitzat xerrades sobre Internet se-gura a tota la RPCT mantenint 2.254 contactes amb 62.416

assistents (mitjana anual de 322 contactes i 8.916 assistents).S’ha treballat amb el col·lectiu de la gent gran des de l’any 2009 i s’han realitzat un total de 227 contactes (reunions i presentacions) amb més de 8.644 assistents (mitjana anual de 32 contactes i 1.234 assistents).

UnitatdeMenorsRPCTDurant un any es treballa amb un total aproximat de 120 menors amb problemàtiques delinqüencials amb els quals s’actua reiteradament.

MutilacióGenitalFemeninaL’objectiu és informar les famílies de les conseqüències, tant en termes de salut com punitives, per tal que abandonin la pràctica per propi convenciment.

El 29 de maig de 2014 es va organitzar des del GRAV RPCT un taller de mutilació genital on van assistir uns 70 tècnics d’àmbits relacionats amb l’atenció a víctimes (salut, educa-ció, serveis socials, etc.).

Grupd’AtencióalaVíctimaDurant aquest any passat 2014 amb relació a la Violència de Gènere hi van haver 1.368 víctimes ateses i un total de 1.377 denúncies recollides a la RPCT.

En violència domèstica el 2014 es van recollir un total de 290 denúncies i es van atendre 333 víctimes.

Durant l’any 2015 no s’ha registrat CAP víctima mortal d’aquest tipus de violència.

- 20 -

GrupsjuvenilsibandesEs treballa de manera multidisciplinària, no només amb el Jutjat i la Fiscalia de Menors, sinó també amb justícia juvenil, serveis socials i les famílies dels joves atrapats en aquest pro-blema. Els casos oberts relacionats amb els grups juvenils i bandes ha baixat significativament.

DispositiusEn aquest període de temps, a banda dels esdeveniments que ens trobem dia a dia com transports especials, marxes, cur-ses ciclistes, ral·lis, talls de via, etc., s’ha participat en esdeve-niments de gran transcendència per a la seguretat com per exemple la beatificació, que va ser un esdeveniment de gran repercussió mediàtica i gran afluència de persones, al qual es van destinar durant 7 dies un total de 4.015 d’efectius. S’ha de destacar també el treball previ a aquest dispositiu així com la gestió d’aquest volum tan gran d’efectius.

Dispositius amb repercussió viària com La Polar La Mussara amb més de 4000 participants o el Ralli RACC, dispositiu en el que sempre em participat i des de 2008, com a màxims res-ponsables.

Serveid’ordrePúblicEl Servei d’Ordre Públic durant un any realitza aproximada-ment més de 14.000 incidències. Aquestes van des de Suports, trasllats de presos, esdeveniments esportius, entrades, con-trols específics, manifestacions, detencions, identificacions. Així com el control de l’Oci Nocturn d’aquest territori amb tant de turisme.

Finalment, fer esment, del substancial descens de fets penals assolit a la RPCT des de 2012, concretament del -13,25%, uns 6.886 fets menys (comparativa del 2012 amb 2015).

Atenem anualment més de 77.740 trucades que han entrat pel 112 (dades 2014-2015). Això representa un 15,2% més de tru-cades que l’any 2008-2009.

Hem tingut un total de 50.298 visites a les OAC Durant aquest últim periode 2014-2015.

Es produeixen al voltant de l’any 45.090 fets penals a la RPCT.Això significa una baixada del 21,38% (12.259 fets menys) res-pecte a 2008-2009, primer any de desplegament.

Realitzem anualment més de 4.530 incidents d’ assistèn-•cia o auxili al ciutadà (any 2014-2015) Vetllem per la seguretat a la RPCT amb una mitjana de 176 •incidents al dia (65.453 període 2014-2015).Realitzem més de 380 serveis al dia un total de 138.530 •anualment.

Es crea l’Oficina d’atenció a les famílies de persones desaparegudes, que constitueix una iniciativa pionera a l’Estat espanyol, atesa la seva orientació de suport integral i el tracte personalitzat i proactiu sobre l’estat i l’evolució de les actuacions policials adreçades a la recerca de la persona desapareguda.

ACTUACIONS EN L’àMBIT DE PROTECCIÓ CIVILConveni amb l’Associació Empresarial Química de Tarra-•gona (AEQT) per aprofundir en la comunicació d’incidents a les empreses químiques, signat el 10 de juliol de 2012.Conveni de col·laboració amb la Diputació de Tarragona •en matèria de formació en Protecció Civil a les entitats lo-cals, per dotar els alcaldes i tota l’estructura de les entitats locals tarragonines de les eines per a una bona gestió de la protecció civil i les emergències, signat el 30 de maig de 2014.

- 21 -

Coordinació per part del Servei territorial de Protecció Civil •de Tarragona de la participació dels serveis d’emergències externs en els simulacres a l’Aeroport de Reus dels anys 2012 i 2014. Durant els simulacres es van activar el pla d’emergència aeronàutic de l’Aeroport (PEA) i el pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya (AEROCAT).Realització de simulacres anuals (Compañía Logística •de Hidrocarburos TERQUIMSA i NITRICOMAX) durant els quals es coordinen els Plans d’autoprotecció de les empreses químiques, els plans d’actuació municipal i el PLASEQCAT.Gestió de la informació, divulgació i sensibilització durant •les dues proves anuals del sistema d’avís a la població en emergències químiques (proves de sirenes) a la demarca-ció de Tarragona.Realització de planificació del risc i preventius durant es-•deveniments puntuals: ral·li de Catalunya, beatificació de l’any de la fe, Campionat Mundial de Patinatge artístic de Reus.Tasques de divulgació i sensibilització del risc en actes •com fires (Fira de Vehicles d’emergència de Valls, Fira de Protecció Civil a Montblanc), participació en el lipdup de reanimació cardiovascular.Suport en les tasques administratives, preventives, fun-•cionals i de consolidació de les associacions municipals de voluntaris de Protecció Civil.Celebració el dia 15 de març de 2013 del Dia del Volunta-•riat de Protecció Civil de Catalunya al complex educatiu de Tarragona. L’acte, organitzat per la Direcció General de Protecció Civil, conjuntament amb l’Associació de Vo-luntaris de Protecció Civil, la Federació d’Associacions de Voluntaris de Protecció Civil de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona, va tenir com a finalitat fomentar la relació

entre el voluntariat i les associacions de protecció civil de la Generalitat. A l’acte hi van participar prop de 400 vo-luntaris i voluntàries de Protecció Civil de 51 associacions catalanes de voluntaris de Protecció Civil.-Elaboració, implantació i actualització de plans de sec-•tors territorials, NEUCAT i PLASEQTA.Col·laboració conjunta amb la Diputació de Tarragona en •l’estudi d’anàlisi forestal amb els països de l’Arc Mediterra-ni, amb l’objectiu de valorar la situació actual d’incendis forestals al Mediterrani, la seva afectació a la població i les actuacions de Protecció Civil en les actuacions prèvies a les emergències (tasques de prevenció, sensibilització a la població...).Reunió de coordinació del Pla d’actuació en cas de neva-•des amb els diferents operatius i entitats públiques i pri-vades. Novembre de 2015.

ACTUACIONS CONJUNTESCerimònia de beatificació 13 d’octubre de 2013. Disposi-•tius especials de trànsit, de protecció civil i d’emergències en la cerimònia de beatificació que es va celebrar al Com-plex Educatiu de Tarragona, amb l’assistència de més de 20.000 persones.El juliol del 2011 s’inclou en els plans d’emergència per fer •front als incendis i inundacions al Camp de Tarragona un nou dispositiu avançat de comandament amb l’objectiu de millorar la coordinació de tots els cossos d’emergència que operen al Camp de Tarragona. Es tracta d’un vehicle de grans dimensions que es desplaça a les zones afecta-des i que està dirigit per personal tècnic dels Bombers de la Generalitat.El novembre de 2015, reunió de coordinació al CAT 112 de •Reus entre totes les entitats públiques i privades implica-des per preparar el Pla d’actuació en cas de nevades.

- 22 -

APROVACIONS DE PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS (PDU)PDU Terminal Intermodal de Mercaderies del Camp de Tarra-gona (àmbit BASF)PDU Reordenació de l’àmbit del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou (aprovació inicial) APROVACIONS DE PLANS D’ORDENACIÓURBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM)POUM d’Alcover, Alió, Banyeres del Penedès, Cabacés, Cala-fell, Capafonts, Colldejou, la Figuera, els Guiamets, Llorenç del Penedès, Margalef, Masroig, el Molar, Montbrió del Camp, Poboleda, el Pont d’Armentera, Querol, Riudecols, Rodonyà, Senan, Tarragona, Vallclara, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Vilallonga del Camp, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Poblet. APROVACIÓ DE NORMES URBANÍSTIqUESDE MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENTAfecten els municipis: Arbolí, la Febró, Passanant i Belltall, Ro-cafort de Queralt, Savallà el Comptat, la Bisbal de Falset, Pra-dell de la Teixeta, Vilella Baixa, Vilella Alta

SECRETARIA D’hABITATGE I MILLORA URBANA Hem fet convocatòria de subvencions per a edificis d’ús resi-dencial el 2014 i per a rehabilitació d’habitatges buits per des-tinar-los a lloguer solidari, també el mateix any 2014. La quan-titat total de les subvencions ha estat d’uns 600.000,00 €.

Per aquest any 2015, també hem tingut una convocatòria de subvencions per a edificis d’ús residencial i una altra per a l’arranjament de l’interior d’habitatges per a les persones grans. Aquestes dues convocatòries, encara no estan finalitza-des, per la qual cosa no podem donar una quantitat definitiva de subvencions. Avui tenim subvencions consolidades per va-lor de 170.000,00, més una previsió de 220.000,00 €.

MILLORES A LES CARRETERES Millora general. Condicionament el Vendrell - Valls. Carre-•tera C-51. PK 10+100 al 24+300 i del PK 26+800 al 33+800. Tram: Albinyana–Valls, amb un pressupost de 44,5 milions d’euros.Variant de les Borges del Camp. Carretera C-242, PK •63+360 al 66+360. Tram: les Borges del Camp, amb un pressupost de prop de 7,3 milions d’euros.Millora local. Travesseres. Condicionament de les traves-•seres de Valls. Carreteres T-200, PK 0+000 a 1+660 i C-246, PK 92+551 a 93+125. Tram: Valls, amb un pressupost de prop de 500.000 euros.Millora local. Travesseres. Millora de ferm i construcció de •vorera/carril bici a la carretera TV-3141, PK 7+150 a 7+560. Tram: Reus. És la cessió a l’Ajuntament del tram de la Mi-sericòrdia, amb un pressupost de 525.000 euros.

DIRECCIÓ GENERAL DE TRANSPORTS I MOBILITATPosada en funcionament de la xarxa de bus exprés.cat. Serveis implantats: El Vendrell – Torredembarra – Tarragona (març 2014)Valls – Tarragona (abril 2014)

Territorii Sostenibilitat

aCCIONS

Cèsar Puig juliol 2015 · Xavier berga 2015Director dels Serveis Territorials

- 23 -

Reus – Tarragona (setembre 2015)Posada en funcionament i integració tarifària de la Rodalia de Tarragona: Línia RT1: Tarragona – Vila-seca – Reus (març 2014) Línia RT2: l’Arboç – l’Hospitalet de l’Infant (març 2014)Creació del títol T-10/120 per al transport regular de viatgers per carretera a les Terres de l’Ebre que representa una aproxi-mació a la integració tarifària i una reducció de preus significa-tiva per a l’usuari (octubre 2014)Creació d’un nou servei de transport públic per carretera en-tre Tarragona i les Terres de l’Ebre amb un títol bonificat T-10. (octubre 2015)Elaboració, conjuntament amb la subdirecció de Coordinació i Gestió, dels plans de millora de serveis de les comarques de les Terres de l’Ebre, del Priorat, de la Conca de Barberà i del Baix Penedès. ATM CAMP TARRAGONAANY 2011

Millora de la informació a l’usuari amb la instal·lació de •pantalles d’informació als campus universitaris de la URV amb informació sobre els horaris de bus urbà i interurbà i amb emissió via RSS de notícies sobre transport públic generades per l’ATM i de notícies generals del CAT324.

Conveni amb la URV pel descompte (aportat per la •URV) per a estudiants, PAS i PDI de la universitat URV (actualment ja no està en vigor).S’amplien els descomptes establerts per les persones •membres de famílies nombroses i per a les persones membres de famílies monoparentals.S’iguala el preu de targetes anònimes i personalitzades •per no penalitzar els usuaris fidels que volen utilitzar els títols T-MES o senzillament personalitzar les seves targetes per poder-les bescanviar per una de nova en cas de ruptura, pèrdua o robatori conservant el saldo anterior associat a la seva targeta personalitzada.S’incorpora a la gamma de títols de transport integrats •de l’ATM, la nova família de títols T-70/90, que ofereixen 70 viatges a consumir en 90 dies naturals consecutius des de la seva primera validació a les persones mem-bres de famílies monoparentals i famílies nombroses.Canvi de reglament del títol de transport T-12 per tal •d’ampliar la seva vigència fins a l’últim dia que el nen o nena té 12 anys.S’estableix que un cop emesa, les renovacions de la tar-•geta i del títol de transport T-12 destinat a nens i nenes d’entre 4 i 12 anys seran anuals i gratuïtes per als usua-ris.

- 24 -

ANY 2012Millora de la informació amb la posada en marxa de notí-•cies sobre mobilitat emeses per l’ATM via Facebook i Twit-ter.Reforç de la informació al públic sobre els horaris de ser-•vei de transport públic a l’Aeroport de Reus i a l’Estació de l’AVE.S’estableix un descompte per a les persones en situació •d’atur. El descompte s’aplica sobre el preu del títol T-MES, que es bonifica en un 78% del seu preu per tal d’equiparar-lo al preu del T-10, tot i que té un saldo il·limitat durant 30 dies naturals consecutius.

ANY 2013

Emissió digital al web de l’ATM d’informes periòdics (ATM •Informa) amb dades sobre la utilització del transport pú-blic al Camp de Tarragona destinats als professionals de la mobilitat o a qualsevol persona interessada en la ma-tèria.

ANY 2014

Integració tarifària del nou servei ferroviari de Rodalia del •Camp de Tarragona operat per Renfe Viajeros (línies RT1: Tarragona – Reus, i RT2: l’Arboç – l’Hospitalet de l’Infant). Que, a més, es fa extensiu als serveis ferroviaris regionals convencionals operats per Renfe Viajeros (R14, R15, R16 i R2), però únicament en els trams de recorregut coinci-dents amb l’RT1 i l’RT2.Integració tarifària dels nous serveis de bus exprés (e1: •Tarragona – Torredembarra – el Vendrell, operat per Au-tocars del Penedès) i (e2: Tarragona – Valls, operats per Empresa Plana).

ANY 2015

Integració tarifària del servei de bus urbà del Vendrell.•Integració tarifària de la línia Lleida–Tarragona (tram com-•

près entre Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Valls, Vallmoll, els Garidells i Tarragona, operat per Vibasa).Integració tarifària del nou servei de bus exprès e4: Tarra-•gona–Reus, operat per Hispano Igualadina, així com del servei interuniversitari entre els campus de Bellissens a Reus i de Sescelades i avinguda de Catalunya a Tarragona.Establiment d’un nou número telefònic d’atenció al client •dels usuaris del sistema tarifari integrat del Camp de Tarragona: 900 828 555 (gratuït).

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTIqUES AMBIENTALSPel que fa a avaluació d’impacte ambiental cal destacar el se-guiment en la implantació dels parcs eòlics de la Conca de Barberà, concretament Conesa II i Les forques, i en especial el foment del canvi d’abalisament nocturn de llum banca inter-mitent a llum vermella, que després s’ha traduït en una línia de subvenció del departament per a ajuntaments que tenen aquest problema.

Destacar la construcció de la C51 de Valls al Vendrell i en es-pecial la gestió de les terres tant de préstec com d’abocador, on s’han aconseguit unes millores de finca amb una inte-gració paisatgística molt bona, i la restauració de la pedrera d’Albinyana amb un resultat força satisfactori.Pel que fa a l’avaluació ambiental de plans cal destacar l’avaluació d’impacte del golf Costa Daurada i del pla parcial de Mas Sorder a Tarragona com a culminació de l’avaluació ambiental de POUM de Tarragona, on s’aconsegueix el desen-volupament d’una activitat i el desenvolupament d’un sector garantint la connectivitat de l’anella verda de Tarragona en un dels seus punts crítics.

DIRECCIÓ GENERAL DE qUALITAT AMBIENTAL La incorporació del nou sistema de seguiment ambiental de les activitats industrials, gestores i ramaderes potencialment més contaminants:

- 25 -

El sistema d’inspecció ambiental integrada (IAI):Pla d’Inspecció ambiental integrada 2014-2016, amb els pro-grames anuals corresponents.Entrada en vigor de la normativa DEI. Noves resolucions DEI, aplicació de les MTD. Valoració del sòl a partir de l’estudi de sòl que informa el vector «sòls» de l’ARC i el vector «aigües subterrànies» de l’ACA.Cas particular: episodi de la fuita de la nafta de Repsol Petroleo i el seguiment d’acord amb la normativa de Responsabilitat Ambiental.

AGèNCIA CATALANA DE L’AIGUAPosada en explotació del terciari de Vila-seca-Salou, instal·lació que tracta les aigües de sortida de les EDARS de Vila-seca Salou i de Tarragona i les fa aptes per ser reutilitzades amb molt alta qualitat per la indústria ubicada als polígons sud i nord de Tarragona. L’explotació es va iniciar el 2013 amb 1,3 Hm3 i s’arribarà a produir fins a 6,5 Hm3 que representaran un com-plement molt important per a la seguretat de l’abastament al Camp de Tarragona. La inversió ha estat de 42 M€ finançats en un 85 % pels Fons de Cohesió de la CE.

Signatura del conveni entre l’ACA i l’Ajuntament de la Canonja per tal de sanejar les aigües residuals d’aquest municipi a les instal·lacions de la BASF. Aquest conveni de col·laboració pú-blicoprivada implicarà un fort estalvi en el cost de construcció del sistema de sanejament de la Canonja. TAULA DE qUALITAT DE L’AIREEn data 15-12-2015, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació de la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, adscrita al Departament de Territori i Sosteni-bilitat, com a òrgan de caràcter deliberatiu amb l’objectiu de ser un espai territorial d’informació, participació i consulta en l’àmbit de la qualitat de l’aire i el seu risc potencial sobre la salut al Camp de Tarragona.

L’objectiu d’aquest òrgan és donar a conèixer els programes de treball i els estudis realitzats o que es duguin a terme en aquest àmbit per l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Les funcions de la Taula de Qualitat de l’Aire són informatives i consultives, amb l’objectiu de col·laborar amb els departaments de Territori i Sostenibilitat, de Salut i d’Interior en l’anàlisi de la qualitat de l’aire i els possibles efectes sobre la salut.

La Taula està integrada per agents socials, administracions, centres de recerca i empreses, per abordar la problemàti-ca de la qualitat de l’aire i les emissions atmosfèriques al Camp.

Per primer cop, el Govern assumeix el compromís de ga-rantir un programa estable de vigilància atmosfèrica d’aquells contaminants que no estan regulats en la norma-tiva ambiental. Atenent la singularitat d’aquesta zona, on coexisteixen un dels pols petroquímics més importants de la Mediterrània amb una àrea residencial, s’ha decidit crear una estructura pròpia per impulsar les accions de preven-ció i control d’acord amb les seves especificitats.

AEROPORT DE REUSA continuació es detallen resumidament les accions rea-litzades dins de la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus entre desembre 2011 i desembre 2015.

En els darrers 4 anys s’ha contactat amb més de 120 companyies aèries o operadors turístics als quals s’han explicat els atractius de la Costa Daurada i els avantatges de volar a l’aeroport de Reus.Pel que fa als acords i activitat de les companyies i opera-dors turístics, destaquem les següents:

- 26 -

- 27 -

RYANAIR2012: Es recuperen els vols a partir del març i l’activitat •durant l’hivern a partir de novembre.2013: S’aconsegueixen tres noves rutes (Oslo, Bremen, •Marsella) i el manteniment de vols durant l’hivern.2014 & 2015: Es manté l’activitat durant l’hivern.•2016: S’aconsegueix recuperar tres rutes (Liverpool, Bris-•tol, Glasgow-PIK) a més de l’ampliació de capacitat en al-tres rutes.2017: Estem en converses per aconseguir ampliar capaci-•tat i rutes.

JET2El 2011 s’arriba un acord amb la companyia perquè co-•menci a operar a Reus.2011: 1 ruta (Manchester) = 10.656 places.•2012: 2 rutes (Manchester i Newcastle) = 20.276 places.•2013: 3 rutes (Manchester, Newcastle i Belfast) = 28.308 •places2014: 7 rutes (Manchester, Newcastle, Belfast, Leeds, Glas-•gow, East Midlands i Edimburg) = 84.125 places2015: 90.810 places. S’aconsegueix que operin 2 rutes du-•rant el mes d’octubre.2016: 135.974 places. S’aconsegueix que operin durant el •mes de maig i 6 rutes durant el mes d’octubre.2017: Tenim converses avançades per continuar ampliant •capacitats.

TUI GROUPUK & IRELAND

El 2011 no hi havia acord. El primer acord de 2012 preveia •un mínim de 160.000 passatgers. S’han establert acords amb millores any rere any. L’acord pel 2016 preveu 1 nova ruta i més de 220.000 passatgers.

JETAIRTenim acord des de 2015 per tal de garantir l’operació a •Bèlgica.Des del 2016 els vols seran operats directament de Reus •a Brussel·les sense fer parada tècnica a Girona (tal com es feia amb anterioritat).Treballem constament amb TUI Group per obrir nous mer-•cats on ells són presents.

ThOMAS COOkTenim acord des de 2013 per tal d’evitar la marxa de •l’operador, tal com va fer d’alguns aeroports espanyols entre 2012 i 2014.El 2015 van programar 78.890 places. El 2016 seran •103.856 places.

CORAL TRAVEL2014: S’arriba a un acord per iniciar vols xàrter des de •Moscou. Transporta 13.429 passatgers.•2015: es manté l’operació del 2014, tot i les circumstàncies •del mercat.Transporta 14.508 passatgers.•

Entre el 2011 i el 2015 han passat per l’aeroport de Reus prop de 5.000.000 de passatgers.

- 28 -

I. PATRIMONI

ESCALADEIS’ha reconstruït la zona central de la Cartoixa, inclòs el claus-tre menor, que ha recuperat la seva estructura original del segle XVI, després d’incorporar les peces recuperables que es van localitzar en la intervenció arqueològica. La intervenció ha permès fer visitable la zona cenobítica del monument des de l’interior. Les obres van ser inaugurades pel M. Hble. President de la Generalitat, Artur Mas, l’11 de maig de 2013.

El 2015 s’han executat les obres d’adequació de la zona d’accés, de canalització d’aigües, de l’hort i el mirador de la cel·la C. S’estan mantenint converses amb la DOQ Priorat per a l’explotació del centre d’atenció al visitant, qui utilitza regular-ment la Cartoixa per realitzar actes propis. S’hi realitzen amb èxit les Jornades d’Espiritualitat, així com concerts i actes cul-turals, que tenen bona acollida i es continuaran potenciant. També s’està treballant en el nou projecte museogràfic que permeti copsar l’espiritualitat cartoixana i entendre la trans-cendència de la Cartoixa en la història de la comarca.Inversió: 2.179.893 €.

TARRACO

NECRÒPOLI Estava tancada des del 1992, l’objectiu era tornar a obrir recu-perant la imatge que tenia l’espai en l’època romana: una via, una domus suburbana i l’àrea d’enterraments. S’han restaurat les sepultures i s’han preservat les que es deixen per a futures intervencions. S’ha condicionat l’itinerari, adequant-lo a les normes de seguretat i s’ha senyalitzat escaientment per per-metre la comprensió del jaciment i de l’espai; ho facilita l’ús de diversos colors de grava que indiquen els usos del sòl.

Les obres van ser inaugurades per l’Hble. Conseller de Cultu-ra, Ferran Mascarell, el maig de 2013. L’any 2015 hi ha hagut una segona intervenció a l’àrea que es troba més a prop del Passeig de la Independència, que es va cobrir amb una lona. S’ha seguit el mateix esquema que a l’anterior: restauració i preservació. També s’ha restaurat una de les criptes.Inversió: 293.617 €.

TORRE DELS ESCIPIONSLa intervenció del 2013 va consistir en la neteja i restauració del monument. Es va instal·lar un desaigüe a la part superior de la torre per facilitar l’evacuació de les aigües pluvials; es va restituir una part de la cornisa superior i van eliminar-se els microorganismes que perjudicaven la pedra. Finalment es va actuar sobre les juntes i els buits produïts per l’erosió.Inversió: 74.026 €.

TEATREL’any 2013 es va realitzar una primera intervenció de neteja i condicionament de l’espai, amb un pressupost de 109.953 €. En el moment actual s’estan realitzant tasques de restauració i consolidació de les restes existents i s’ha encarregat la primera fase del nou projecte d’actuació sobre el monument amb un pressupost inicial de 450.000 €.Inversió: 559.953 €

MURALLAEn els últims anys s’ha intervingut en els trams del col·legi Les-tonnac i de l’hort de l’Arquebisbe. Actualment s’està executant la segona subfase del tram de la Baixada del Roser, a través de l’1% cultural, així com s’està redactant el Pla director que definirà i determinarà les futures actuacions.Inversió: 637.266,66 €

ESCORNALBOUS’ha intervingut en la cripta, cosa que ha permès facilitar el cir-cuit de la visita, i s’han realitzat diverses obres de restauració en el monument i en l’entorn, conjuntament amb la Diputació de Tarragona, copropietària del castell-monestir. S’està treballant en el subministrament d’aigua potable i en la dinamització de l’edifici, amb la Diputació de Tarragona i els ajuntaments de la Baronia d’Escornalbou.Inversió: 90.916,35 €

SANTES CREUSPartim de l’embranzida de l’operació Pere el Gran i restaura-ció de les tombes reials. Les obres s’han centrat en la restau-ració, especialment en el claustre major, del grup escultòric d’alabastre del judici final i la font romànica de pedra.

Estem treballant a fons en el projecte d’explotació dels espais que actualment no tenen ús o que tenen un ús inadequat; així com la dinamització del monument. En aquest sentit s’han ini-ciat, amb notable èxit, els cursos de teatre d’estiu, les visites teatralitzades i s’està replantejant el cicle de concerts.Inversió: 137.325 RUTA DEL CISTERSantes Creus forma part, juntament amb Poblet i Vallbona de les Monges, de la Ruta del Cister que l’any 2014 celebrà 25 anys. Des del Govern se li ha donat un nou impuls, en col·laboració amb les diputacions, els consells comarcals i els agents pú-blics i privats del territori, amb l’objectiu d’incrementar l’ús i el coneixement dels monestirs i amb accions concretes com entrada conjunta, nous centres d’acollida i nova senyalització interpretativa. PROGRAMA CELLERSAmb l’objectiu de protegir, conservar i difondre el patrimo-ni cultural català configurat per tota una xarxa de cellers cooperatius i pels seus edificis històrics i amb la finalitat de re-

Cultura

aCCIONS

Jordi agràs · Director dels Serveis Territorials

- 29 -

- 30 -

cuperar aquests edificis de gran valor artístic i patrimonial, que continuen funcionant com a espai productiu, el Departament de Cultura i l’Obra Social “la Caixa” van endegar el programa “Cellers Cooperatius”.

A la nostra demarcació s’ha intervingut en:Celler Cooperatiu de Nulles•Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca•Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí•Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt•Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant•Celler Cooperatiu de Falset•

Inversió: 1.800.000 €

PROGRAMA ROMàNIC OBERT El programa “Romànic Obert” és fruit de la voluntat conjunta del Govern de la Generalitat i “la Caixa” de revaloritzat i ade-quar monuments catalans de notable interès arquitectònic i artístic. S’ha intervingut en monuments i elements declarats per la Generalitat de Catalunya Bé cultural d’interès nacional i el Departament de Cultura ha executat els projectes, ha faci-litat assessorament als titulars dels béns i ha fet el seguiment de les intervencions, finançades per “la Caixa”.A la nostra demarcació s’ha intervingut a:

Església de la Puríssima Sang d’Alcover•Església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria•Torre del castell de Santa Perpètua de Gaià de Pontils•Església de Santa Maria de Bell-lloc de Santa Coloma de •Queralt

Església de Santa Maria del Miracle de Tarragona•Monestir de Santa Maria de Poblet•

Inversió: 1.605.000 €

FESTIVAL TARRACO VIVAS’ha concretat la participació amb el Festival Tarraco Viva, més enllà de la col·laboració que es produia amb el MNAT, mi-tjançant l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

DECLARACIONS BCINS’han finalitzat les que hi havia pendents i se n’han declarat de noves com el Pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata o la del Teatre Fortuny de Reus i de l’edifici de la Societat El Cír-col. Actualment estem treballant en la declaració d’entorns. Cal destacar la declaració de BCIN en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, de 5 barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp.

MUSEUSS’ha facilitat el tràmit de registre de nous museus, com el d’Alcover.

S’ha vetllat per la inclusió dels museus del territori a les xarxes o constel·lacions dels museus nacionals i s’està configurant el SAM –Servei d’Atenció als Museus– i la xarxa territorial de les nostres comarques.

- 31 -

BIBLIOTEqUES Noves biblioteques:2011 – Riudoms, Vandellòs i Hospitalet de l’Infant, 2014 – Valls, l’Espluga de Francolí (reforma i ampliació)2015 – Creixell i la Selva del Camp (reforma i ampliació)

Cal destacar l’èxit del projecte de Biblioteques del Baix Gaià. Arran d’aquest projecte des de la Direcció General i el Servei de Biblioteques, s’ha obert la possibilitat d’incorporar al Sistema de Lectura Pública de Catalunya, les biblioteques públiques existents en municipis de més de 3.000 habitants. Per iniciar aquest procediment es decideix incorporar, durant el segon semestre del 2014 i el 2015, les biblioteques del Catllar, Roda de Berà, Creixell i la Canonja. Paral·lelament, s’aconsegueix que el Servei de Biblioteques destini una dotació de 10.000 € per a les biblioteques de Roda de Berà, Creixell i la Canonja, percompletarlacol•lecciódelabiblioteca.Aixònohauriaes-tat possible sense la magnífica tasca que realitzen els directors i el personal d’aquests equipaments i la de l’equip humà de la Central de Biblioteques de Tarragona, així com el compromís dels ajuntaments implicats.

RESTAURACIÓ DE BéNS MOBLESAmb la periodicitat d’uns dos o tres mesos marquem rutes amb la directora i l’equip del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, en les quals es visiten els municipis de la demarcació que ens han sol·licitat assessorament o serveis de restauració, amb la satisfacció plena dels demandants.

S’han restaurat peces singulars i destacades com el bust reli-quiari de Sant Pere de Reus, el mausoleu del General Prim o els retaules de Sant Joan i de la Verge del Bon Consol de Santes Creus.

PINTURES RUPESTRESImportant treball en matèria de pintures rupestres, assesso-rant i col·laborant en els projectes de restauració, recuperació i tancament per poder-les posar a l’abast de la ciutadania, a la Conca de Barberà i al Priorat on, arran dels últims descobri-ments, es concentra el 33% de les pintures de Catalunya.

II. CULTURA POPULAR, ASSOCIACIONISME I ACCIÓ CULTURAL MUSEU CASTELLER

Des de l’inici hem estat al costat de l’Ajuntament de Valls per convertir en una realitat aquest museu de nova creació que serà un espai de referència per tots a els castellers de Catalunya i per a tots els catalans que considerem els castells una part es-sencial i imprescindible de la nació. Amb la voluntat de projec-tar el fenomen casteller al món hem viscut el canvi de projecte i el desenvolupament actual a tocar del km 0 del fet casteller.

MUSEU DEL PESSEBRE DE CATALUNYAHem donat impuls al projecte del Museu del pessebre de Ca-talunya a Montblanc; un projecte encallat des de fa cinc anys atès que hi havia altres propostes d’ubicació arreu del país. Finalment s’ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Mont-

- 32 -

blanc, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la Federació de Pessebristes de Catalunya perquè l’Associació Pessebrista de Montblanc lideri el projecte a nivell nacional. S’han cercat fórmules de finançament a tra-vés del Conveni amb “la Caixa” i les línies pròpies de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural. S’ha aconseguit obrir dues plantes i s’està treballant per acon-seguir la plena obertura al més aviat possible. SETMANA MEDIEVAL DE MONTBLANCHem potenciat les relacions amb els organitzadors i hem dotat de suport econòmic adient a l’esforç i la qualitat de la festa, així com per cercar altres fórmules de finançament per a la festa medieval de Catalunya per excel·lència. CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONAHem formalitzat les relacions que posen les bases de col·laboració del Departament amb un esdeveniment de la importància i l’impacte, en l’àmbit nacional, com és el Concurs de Castells.

TROBADES DE CENTRES D’ESTUDIS DEL CAMPDE TARRAGONA, LA CONCA DE BARBERà I EL PRIORATEnguany hem fet la quarta trobada de Centres d’Estudis, a Montblanc, després de les d’Escornalbou, Santes Creus i Esca-ladei, que ha generat projectes conjunts, com la Roda d’Art. Al llarg d’aquests quatre anys podem concloure que l’experiència és molt positiva i ja podem dir que està consolidada, atès que ja té seu per l’any 2016.

III. POLÍTICA LINGÜÍSTICA

PLE PEL CATALà AL CAMP DE TARRAGONAEl ple és un espai de trobada i de coordinació d’actuacions de diversos agents que treballen pel foment del coneixement, de l’aprenentatge i de l’ús de la llengua a les nostres comarques. Hi són representats els dos Centres de Normalització Lingüís-tica –de Tarragona i dels Baix Camp-Priorat– que desenvolu-pen al territori les accions del Consorci per a la Normalització Lingüística.

El ple, en aquests cinc últims anys, ha evolucionat en el sentit que, a més de continuar vetllant per la llengua, els cursos i els instruments per aprendre-la i consolidar-la s’ha involucrat en àrees i projectes propis de la Institució de les Lletres Catala-nes, que permeten els alumes dels cursos viure i conviure en català. Així doncs, a través de projectes compartits per diver-sos agents, que poden canviar en funció del moment o dels interessos, es fomenta l’ús i el coneixement de la llengua com, per exemple, amb el Dia Mundial de la poesia o els Actes de Sant Jordi.

Per veure la potencialitat d’aquesta manera de treballar tan sols cal constatar les dades relatives a les activitats de la Bi-blioteca Pública de Tarragona del que podem anomenar DEL FOMENT DE LA LECTURA PÚBLICA AL FOMENT DE L’ÚS I DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA I LA LITERATURA CATALANES.Cal destacar l’evolució d’actes com el Dia mundial de la poesia o la revetlla de Sant Jordi, que ja s’ha fet un lloc d’honor a la celebració de la Diada. “La veu em frisa”, vers de la poetessa Montserrat Abelló, dóna nom a la nostra programació de Sant Jordi. L’objectiu és portar la festa a aquells que no la poden viure a peu de carrer, com els que estan ingressats en hospitals o centres sociosanitaris. Vam començar el 2010 amb quatre in-tervencions al Tarragonès i al Baix Camp i el 2015 hem arribat a les sis comarques: a 24 centres a través de 96 voluntaris i cinc espectacles infantils, encarregats a cinc companyies locals ins-crites a Territoris Creatius, que portem a les plantes de pedia-tria dels Hospitals Universitaris de Sant Joan i Joan XXIII i per nens i nois de cases d’acollida els fem als SSTT, a la Biblioteca Pública Xavier Amorós de Reus i al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.

A través del cinema també es fomenta l’ús i el coneixement de la llengua: hi ha un cicle de cinema en català als SSTT per als alumnes de les Escoles d’Adults. El CINC continua funcionant amb força i hem de celebrar haver-nos incorporat a la Mostra de Cinema Occitan, per donar suport a l’aranès des de les co-marques del sud, mitjançant les projeccions al Centre de Lec-tura de Reus i als SSTT a Tarragona.

- 33 -

S’han realitzat amb èxit dues Viquimaratons per introduir o ampliar articles de la Viquipèdia.

A banda dels homenatges proposats nacionalment ens hem acollit al passeig d’aniversari de Josep Vallverdú o hem impulsat el de Teresa Rovira i coorganitzat el d’Artur Bladé i Desumvila.

IV. EMPRESES CULTURALS

TRAPEzI. FIRA DEL CIRC DE CATALUNYAS’ha consolidat Trapezi com a mercat estratègic del circ de Catalunya, amb dos objectius: internacionalitzar el circ de casa nostra i potenciar el vessant professional de la fira. Això ha estat possible amb la nova estructura consensuada amb l’Ajuntament de Reus i la implicació de diversos agents del De-partament de Cultura, el qual ha aportat 165.000 € el 2015. L’any s’ha tancat amb 43 espectacles i 70 actuacions, amb un aforament d’espectacles en sala de 7.276 espectadors, als quals s’han de sumar els dels espectacles de carrer, amb 110 professionals inscrits, 58 dels quals eren programadors.

CENTRE D’ART DE TARRAGONAS’ha consolidat el model actual de Centre d’Art de Tarragona, consensuat amb l’Ajuntament de Tarragona. Seguint l’esquema plantejat a la Xarxa d’Arts Visuals, de la qual en formen part 8 Centres, es prioritza la inversió en activitat per sobre la desti-nada a estructura a través d’un contracte programa amb ob-jectius quantificables. Aquest model de col·laboració també s’ha estès al Festival de fotografia SCAN.

ARTS ESCèNIqUESS’ha donat suport als gestors d’equipaments, als directors de festivals o a les companyies, orquestres, grups i agents que l’han sol·licitat, amb la finalitat de potenciar la professiona-lització i facilitar l’accés a les línies d’ajut i, al mateix temps, l’accés a l’activitat creativa de tothom que hi pugui estar inte-ressat, amb l’ampliació de públics. Podem destacar, per exem-ple, la consolidació del Festival de Música Antiga de Poblet, de la Mostra de l’Associació de Músics del Baix Penedès, així com

el suport a l’Associació de Músics de Tarragona, al Festival Pau Casals, a la Sala Trono o als ajuntaments que tenen equipa-ments escènics.

PROGRAMES PROPIS 6 x 4 SIS COMARqUES, qUATRE MESOSEs va iniciar el 2011 amb l’objectiu de facilitar una eina que permetés visualitzar tota l’activitat que es fa en un territori i potenciar accions conjuntes. S’executa a través de personal dels Serveis Territorials, amb la col·laboració dels ajuntaments i dels agents culturals de la comarca, i d’una eina informàtica que al finalitzar els quatre mesos s’ofereix al Consell Comar-cal. A més s’organitzen activitats específiques des dels SSTT: al Priorat se’n van organitzar 13; al Tarragonès 10; a la Conca de Barberà, 16 i al Baix Camp, 13. Algunes, com l’exposició Visions, sobre museus i centres d’interpretació del Baix Camp, han cir-culat per diversos municipis. ExPOSICIONS ALS SERVES TERRITORIALSS’ha recuperat el vestíbul dels Serveis Territorials de Cultura com a espai expositiu. S’han realitzat 15 exposicions, algu-nes de producció pròpia i altres en les quals hem cedit l’espai. L’acollida i el balanç són molt positius, atesa la manca d’espais expositius a Tarragona. ExPOSICIONS àREA DE DIRECCIÓEl juny del 2013 es va posar a disposició d’una associació de pintors l’Àrea de Direcció: despatx de director, despatx de se-cretaria i sala d’espera perquè cada dos mesos poguessin pre-sentar una mostra d’un dels seus associats.

La primera associació hi va exposar el que quedava de l’any 2013 i el 2014 i a final del 2014 van passar el testimoni a una altra associació de la ciutat que van triar ells. D’aquestes vuit mostres els han sorgit encàrrecs i propostes d’exposicions; per tant l’objectiu d’ajudar els artistes locals a difondre el seu ta-lent creatiu s’ha aconseguit.

TERRITORIS CREATIUSTerritoris Creatius és un espai on els creadors poden tenir el seu perfil. Les propostes que fem per a la cerca d’artistes per a les exposicions o activitats com els Divendres DiVins les realit-zem a través d’aquesta plataforma.

DIVENDRES DIVINSÉs un projecte que vam posar en marxa l’any 2014 juntament amb el Departament d’Agricultura i les DO del territori amb un triple objectiu: facilitar un aparador per a la creativitat del passat, els elements patrimonials i a la creativitat del present i del futur, els artistes i els elaboradors de vins.

A partir de l’últim divendres de juny fins al 15 d’agost de 2014, i el 8 d’agost de 2015, cada divendres les DO trien un espai patrimonial del qual nosaltres gestionem la possibilitat de fer-hi l’acte i de poder fer una visita. A més, a través de Territoris Creatius donem la possibilitat a creadors del territori (amb ca-txets de 400 €) de maridar la seva creació amb els vins que escull cada DO. La bona acollida que va tenir el projecte l’any passat ens ha portat a repetir-lo i després del balanç del 2015 ens atrevim a assegurar que el 2016 tornarà a ser una realitat.

- 34 -

AJUDES DIRECTES A L’AGRICULTURAEn aquests darrers 4 anys, les ajudes directes a l’agricultura han ascendit a més de 60 milions d’euros i han repercutit a més de 13.000 sol·licitants de les comarques del Camp de Tarragona.

INCORPORACIÓ DE JOVESS’ha ajudat 83 joves de la demarcació a la incorporació a l’agricultura.

REG DE VALLSS’ha finalitzat la primera fase del reg de Valls amb una inver-sió superior als 3 milions d’euros. Estem cercant la solució a l’obra de millora de regadiu de l’EDAR i Torrents de Valls de la Comunitat de Regadius de Valls, en la realització de la II Fase de l’obra valorada en 3.500.000 € aproximadament, així com en la realització del projecte d’ampliació de la zona de reg de la Comunitat de Regants del Baix Priorat, cap als municipis de Capçanes, Marçà i Tivissa. L’estudi previ valora aquesta amplia-ció aproximadament en uns 2.200.000 €. Impulsarem el lliura-ment, pel Departament, de la canonada principal de reg a la Junta Central d’Aigües del riu Montsant.

CONSTITUCIÓ DE LA COMUNITAT DE REGANTS GENERAL DEL RIU MONTSANTS’ha constituït la Comunitat de Regants General del riu Montsant, que permetrà la gestió unificada de l’aigua per a tots els seus regants.

AMPLIACIÓ DE zONES REGADESS’ha aconseguit l’ampliació de la zona de reg de la Comunitat de Regants del Baix Priorat, cap a la zona de Capçanes i Marçà en 216 ha.

REGULARITzACIÓ DEL REGISTREVITIVINÍCOLA DE CATALUNYAS’han analitzat parcel·les de vinya presumptament plantades

sense drets, i s’han obert expedients per a la seva arrencada, per tal de tenir el registre regularitzat.

CONSCIENCIACIÓ DE DIVERSOS ACTORS ENVERS LA PROBLEMàTICA DE LES TERRES NO CONREADESEl DARP ha liderat diferents iniciatives per posar damunt la tau-la aquesta problemàtica i abordar-la des de diferents indrets.

MILLOR ÚS DELS FITOSANITARISDifusió i aplicació de la nova normativa europea d’ús sosteni-ble de productes fitosanitaris quant a: venedors i comercialit-zadors, carnets manipuladors dels pagesos, gestió integrada de plagues.

NETSDEBRuCEL•LOSIDinsde lacampanyadesanejament ramader (brucel•losienoví i cabrum), el 2015 s’ha aconseguit per primera vegada, en el territori de Tarragona, tenir la totalitat dels ramats nets de la malaltia.

AJUDES A LES ORGANITzACIONSDE PRODUCTORS DE FRUITES I hORTALISSES (OPFh)En aquests darrers 4 anys s’ha donat suport als programes operatius d’aquestes organitzacions amb més de 9 milions d’euros.

TOTAL INTEGRACIÓ DELS SOCIS DE LA COOPERATIVA DE L’ARBOç A CEVIPELa cooperativa vitivinícola de segon grau CEVIPE, amb l’ajuda del DARP, va invertir el 2014 un import de 3 milions d’euros, adreçats a l’adquisició de les instal•lacions productives d’undels cellers associats, el Cellers de l’Arboç.

FUSIONS DE COOPERATIVES A CELLERS DOMENYS SCCL DEL BAIx PENEDèSCellers Domenys ha liderat una etapa de fusions cooperatives iniciada l’any 2005. En aquest sentit, l’organització amb seu a Sant Jaume dels Domenys, s’ha anat fusionant amb altres en-titats del territori, a fi de formar una cooperativa més sòlida,

agricultura, ramaderia, Pesca i alimentació

aCCIONS

anton ballvé · Director dels Serveis Territorials

- 35 -

més ben organitzada i amb una gran projecció de futur. Una actitud adreçada a unir esforços i crear sinergies entre les coo-peratives catalanes del sector vitivinícola.

SECCIONS DE CRèDIT DE LES COOPERATIVESHem vehiculat les solucions de les cooperatives agràries i de les seves seccions de crèdit en dificultats de liquiditat mit-jançant polítiques d’intercooperació o fusió segons criteris de la DG d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries.

Actualment estem plantejant solucions amb la Federació de Cooperatives, l’Associació de Seccions de Crèdit de Catalunya, el Departament d’Economia i Coneixement, principalment pel que fa a la Cooperativa de Cambrils i la Cooperativa de Mont-roig del Camp.

ASSESSORAMENT RURAL I INNOVACIÓ TECNOLÒGICAHem realitzat 200 sessions tècniques amb assistència d’uns 600 professionals del sector agrari i rural, sobre temàtiques d’innovació i millora de la competitivitat. S’hi han concentrat accions en àmbits de major interès estratègic com l’eficiència energètica i l’ús de la biomassa; la sostenibilitat de la produc-ció agrària i la producció ecològica; la millora de la comercia-lització, l’augment de la qualitat i el valor afegit a les produc-cions locals.

PESCA MARÍTIMAEls ajuts destinats han representat la millora de la pesca i de les estructures pesqueres, amb una ajuda directa superior als 2 milions € dirigit a 75 beneficiaris. Un dels quals, la Confraria de Pescadors de Tarragona, ha rebut 505.000 € per la millora delasevafàbricadegelilesinstal•lacionsdemanipulaciódelpeix blau. Seguirem donant a conèixer al sector pesquer de la zona les oportunitats que ens ofereix l’entrada en vigor del nou fons europeu de la política marítima i pesquera, que la UE ha proposat pel període 2015-2020.

AJUTS PER A LA PREVENCIÓ D’INCENDISHem atorgat ajuts econòmics en matèria de prevenció d’incendis forestals a ajuntaments i agrupacions de defensa forestal per un import total d’1.199.626,3 euros.

INVERSIONS PER A LA PREVENCIÓ DE GRANS INCENDISInversió directa amb pressupost de la Generalitat de Catalunya realitzada en matèria de prevenció de grans incendis forestals dins l’àmbit dels Perímetres de Protecció Prioritària de mas-sissos forestals (zones de risc) de les comarques del Camp de Tarragona per un import total de 875.670,40 euros.

TRASLLAT DEFINITIUDELS ANIMALS D’AqUALEÓNDurant el primer trimestre de 2015 s’ha efectuat el trasllat de-finitiu dels animals salvatges propietat de la Generalitat que restaven al nucli zoològic d’Aqualeón: 12 lleons i 2 óssos, al The Wild Animal Sanctuary a Colorado (EUA).

PLA ALFA 3Regulació i coordinació amb ADF, Bombers, Mossos d’Esquadra i ajuntaments en el disseny del control d’accessos a massissos forestals en períodes de perill extrem.

DANYS A L’AGRICULTURA PRODUïTSPER PORCS SENGLARSCoordinació amb la Federació de Caça per caçar a les zones de seguretat a fi de disminuir la població de senglars. Hem iniciat un pla de viabilitat en el control del porc senglar a causa de l’augment de la població en conreus i en zones periurbanes així com resoldre la problemàtica del consum de la carn de caça (on són necessàries les anàlisis veterinàries) i de la gestió de les restes de l’animal.

SUPERPOBLACIÓ DE CONILLS A L’ALT CAMPHem liderat el grup de control de conills a l’Alt Camp per danys

- 36 -

- 37 -

a l’agricultura amb actuacions cinegètiques i adequació del territori.

TRASLLAT DELS SERVEIS TERRITORIALS Després de molts anys ubicats a l’avinguda de Catalunya, la seu territorial del DARP s’ha traslladat a l’avinguda dels Països Catalans, en un edifici més adient per assolir les seves fun-cions.

TRASLLAT DE L’OFICINA COMARCAL I L’àREA D’AGENTS RURALS DEL BAIx PENEDèSLa nova seu s’ubica al carrer Nou, 86, del Vendrell.

NOVESINSTAL•LACIONSDEL’ESCOLANAUTICOPESqUERA DE CATALUNYAAmb la col•laboració del Port deTarragona, s’ha aconseguitunanovaubicacióalPortdeTarragonaperalesinstal•lacionsde l’Escola Nauticopesquera, on es realitzen les classes pràcti-ques de la formació bàsica en seguretat marítima.

SENYALITzACIÓ DE LES EMPRESESEstem impulsant el canvi de la normativa de senyalització en les carreteres de la Generalitat, de la Diputació i de l’Estat per facilitar la publicitat de les indústries agroalimentàries (cellers, molins d’oli, elaboradors de mel, confitures i altres, etc.), cases rurals i altres establiments del món rural per tal d’afavorir la venda de proximitat (l’enoturisme, oleoturisme, etc.).

CONREU DE LA VINYAHem actuat en la reestructuració del conreu de la vinya a la de-marcació de Tarragona i hem impulsat la regularització de les vinyes il·legals mitjançant la seva arrancada, si correspon.

FRUITA SECAHem impulsat el sector de la fruita seca de les nostres comar-ques (productors, cooperatives i SAT, elaboradors i IRTA Mas Bové) amb el pla de reconversió de la fruita seca a la demarca-ció de Tarragona i Catalunya.

DIFUSIÓ DELS PRODUCTES LOCALSHem treballat per promocionar la venda de productes de proximitat dels productors i elaboradors del Camp de Tarra-gona i Catalunya entre els agents de la restauració de territori per incrementar el consum de proximitat. Hem aprofitat el fet que Catalunya ha estat designada Regió Europea de la Gastro-nomia 2016.

SUPORT AL TERRITORIHem donat suport al Consell Comarcal del Priorat, a la Dipu-tació de Tarragona i a l’Associació Prioritat per a la redacció del dossier de la candidatura perquè el Priorat sigui decla-rat Paisatge cultural agrari de muntanya mediterrània per la UNESCO. Tanmateix, hem donat suport a la Carta del Paisatge del Priorat i al reconeixement Europeu de Turisme Sostenible, i hem potenciat el coneixement dels nostres espais naturals, principalment el Parc Natural de Montsant, PNIN de Poblet i el Consorci de Llaberia als consells comarcals i ajuntaments de la costa de la demarcació.

- 38 -

Les actuacions emblemàtiques dutes a terme pels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona en aquests darrers quatre anys, susceptibles de ser reconegudes per la ciutadania del Camp de Tarragona i emmarcades en l’avenç dels objectius departamentals i estratègics del Departament de Benestar Social i Família 2012-2016, han estat:.

ENFORTIR LES POLÍTIqUES DE SUPORT A LA FAMÍLIA COM A ESTRUCTURA SOCIAL BàSICA, AMB LA FINALITAT DE MILLORAR LA SEVA qUALITAT DE VIDA I CONTRIBUIR A CONSTRUIR UNA SOCIETAT MéS COhESIONADA

Obertura d’un Servei Tècnic Punt de Trobada a Tarrago-•na. El mes de desembre de l’any 2014 es va obrir un nou Servei Tècnic Punt de Trobada a Tarragona. Està ubicat al número 18 del carrer Soler i és el segon servei d’aquestes característiques que el Departament de Benestar Social i Família posa en funcionament al Camp de Tarragona. L’altre Punt de Trobada s’ubica a la ciutat de Reus. El Punt de Trobada de Tarragona es converteix en el 23è de Ca-talunya, ja que actualment n’hi ha 22 en funcionament a Badalona, Barcelona (4), Reus, Figueres, Gavà, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Prat de Llobregat, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mo-llet del Vallès, Sabadell, Sant Cugat i Terrassa.

El Servei Tècnic Punt de Trobada està destinat a atendre i pre-venir, en un lloc neutral i transitori i en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. Concretament, vetlla per assegurar la protecció dels infants durant el règim de visites de fills i filles en processos de separació o divorci dels progenitors o quan l’Administració n’assumeix la tutela. El 2013 a Catalunya es van atendre en els diferents Serveis de Punts de Trobada un total de 1.349 famílies i 1.785 nens i nenes.

Formació a les nostres comarques sobre el Protocol marc •i orientacions d’actuació contra els maltractaments a les persones grans als professionals dels àmbits social, de la salut i de seguretat entre altres, a Tarragona l’any 2013 i a Reus l’any 2014.

Implantació territorial del servei d’assessorament a totes •les persones afectades un cop aprovada l’octubre de l’any 2014 la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Aquesta llei té dos apartats ben diferenciats: la primera part de l’articulat on es desenvolupen les polítiques públiques i la segona part que desenvolupa les infraccions i les sancions i l’atenció a les persones afectades.

PROMOURE L’AUTONOMIA PERSONAL I DONAR SUPORT A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDèNCIA I ALTRES SITUACIONS DE VULNERABILITAT PER TAL DE POTENCIAR LA SEVA qUALITAT DE VIDA I LA SEVA

benestar Social i família

aCCIONS

anna Solé 2011-2014 · anna Vendrell 2015Directora dels Serveis Territorials

Joan Plana · Coordinador de JoventutLídia Bargas · Coordinadora de l’Institut Català de les Dones

- 39 -

INTEGRACIÓ SOCIAL I POTENCIAR LES POLÍTIqUES D’INTEGRACIÓ SOCIAL PER A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT AMB L’OBJECTIU D’AFAVORIR LA SEVA AUTONOMIA, BENESTAR I INCLUSIÓ SOCIAL I FOMENTAR LA INCLUSIÓ SOCIAL I LLUITAR CONTRA LA POBRESA PER AVANçAR CAP A UNA CATALUNYA INTEGRADORA I AMB IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Obertura residència i centre de dia per a la gent gran al •barri Roger de Llúria al barri Sol i Vista de Reus, el maig del 2012 amb una capacitat de 99 places de residència i 21 places de centre de dia ampliant el nombre de places públiques de residència i centre de dia per a gent gran a les nostres comarques.

Reactivació de les prestacions econòmiques vinculades •el novembre del 2014 i que ha significat que més de 363 persones ja en siguin beneficiàries, a part de les que ja ho cobraven amb anterioritat al mes d’agost del 2013, i

que es van haver de suspendre temporalment. La pres-tació econòmica vinculada és un tipus de prestació que contribueix al pagament d’una plaça privada i que facilita l’accés als centres residencials acreditats.

Campanya d’acreditació als centres residencials de gent •gran de les nostres comarques per tal que puguin atendre persones susceptibles de prestació econòmica vinculada i ser una entitat col·laboradora del Programa de Suport a l’acolliment residencial per a gent gran de la Secretaria d’Inclusió Social i de Promoció de l’Autonomia Personal. Concretament a dues residències de gent gran i vuit cen-tres de dia de gent gran de les nostres comarques.

Reobertura de les habitacions de la Llar residència Conca •de Barberà de Montblanc que es van haver de tancar tem-poralment per unes obres a la façana. El mes d’octubre de l’any 2015 la residència torna a estar en ple funcionament i al 100% de la seva capacitat de 70 places.

- 40 -

Ampliació del nombre de places concertades d’usuaris •de llars-residències per a persones amb discapacitat intel·lectual a les comarques del Tarragonès, Baix Penedès i Baix Camp en 23 noves places el novembre del 2015.

Ampliació del nombre de places concertades d’usuaris •de llars amb suport per a persones amb malaltia mental i que són un dispositiu residencial comunitari consistent en habitatges o pisos ubicats de manera disseminada en edificis integrats en l’entorn social i que permeten una vida autònoma, en règim grupal, amb suport continuat entre presencial i localitzable en 9 noves places distribuï-des en tres pisos amb tres places cada habitatge l’agost del 2015.

Reconversió dels actuals vincles contractuals amb el sec-•tor privat, cap a la concertació de places adreçades als di-ferents col·lectius de la SISPAP (discapacitats, gent gran i malalts mentals, entre altres).

L’objectiu del pla és contribuir a una millora en l’estabilitat de les finances de les entitats que presten aquests serveis: en el camp de les persones amb discapacitat, gent gran i salut mental.

Aportació de 95.000 € l’any 2014 i també l’any 2015 en-•tre diferents entitats del Camp de Tarragona, d’acord amb la convocatòria de subvencions del Departament de Be-nestar Social i Família a entitats per al desenvolupament d’actuacions d’atenció a les famílies en situació de vulne-rabilitat social, especialment aquelles que tenen infants a càrrec.

Promoció del Pla de desenvolupament comunitari a les •nostres comarques i que té com a objectius crear una es-tratègia d’intervenció social i territorial mitjançant un pro-cés participatiu del conjunt dels agents que intervenen en el territori i liderat pel teixit associatiu, els col·lectius veïnals, els agents socials i econòmics, els serveis i les ad-ministracions públiques, tot creant polítiques de preven-ció que afavoreixin la cohesió social.

MILLORA DE LES POLÍTIqUES DE PREVENCIÓ, SUPORT I PROTECCIÓ A LA INFàNCIA I L’ADOLESCèNCIA AMB L’OBJECTIU DE CONTRIBUIR AL SEU DESENVOLUPAMENT INTEGRAL

Obertura dels Centres Oberts a l’estiu. Amb una aportació •de més de 220.000 € per tal que els Centres Oberts puguin

- 41 -

obrir durant el període d’estiu, a petició dels Ajuntaments i Consells Comarcals.

Els centres oberts són serveis socials bàsics d’intervenció so-cioeducativa no residencial per a infants i adolescents i com a serveis socials bàsics són competència exclusiva dels ens lo-cals, amb cofinançament de la Generalitat de Catalunya.

Promoció del Programa d’atenció social i educativa davant •les situacions de risc amb una aportació de més 22.000 € l’any 2015 a les nostres comarques i que contribueix a mi-llorar les oportunitats de desenvolupament social i edu-catiu de la infància i les famílies.

Obertura d’una Casa d’Infants a Tarragona l’any 2014 amb •una capacitat de 8 places.

Les Cases d’Infants s’emmarquen dins el Programa de suport a les famílies amb infants i adolescents en situació de risc i desemparament i es defineix com un programa residencial d’estada temporal per treballar les capacitats d’infants i ado-lescents i les seves famílies per possibilitar-ne el retorn o la seva emancipació.

Inici de la construcció d’un nou centre residencial d’acció •educativa a Tarragona l’any 20154 amb el suport del De-partament de Benestar Social, l’Obra Social “la Caixa” i la Fundació Casa Sant Josep. El nou equipament, que té un pressupost d’execució de 5 milions d’euros, té la fina-litat de traslladar l’actual centre a un emplaçament més funcional. Les noves instal·lacions acolliran els mateixos serveis que es presten actualment: servei residencial, d’acolliment familiar preadoptiu i el centre d’acolliments familiars.

Constitució de la Taula Territorial de la Infància a Tarragona •el 4 de juny del 2015 amb l’objectiu de donar compliment a la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportu-nitats en la infància i l’adolescència, i que estableix, en el seu article 26, que les taules territorials d’infància són els òrgans col·legiats que es constitueixen per coordinar, im-pulsar i promoure les polítiques d’infància arreu del terri-tori, mitjançant les diverses administracions i institucions implicades.

FOMENTAR EL CIVISME, EL VOLUNTARIAT I EL SUPORT AL TERCER SECTOR AMB LA FINALITAT D’AFERMAR LA CONFIANçA EN LA SOCIETAT I LES SEVES INICIATIVES

Hem presentat i implantat des de la Direcció General •d’Acció Cívica i Comunitària, en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit, el projecte Mou-te amb gran seguretat el mes de juliol del 2015 al Casal d’avis de Reus. Aquest projecte pretén reduir l’accidentalitat entre les persones grans a partir de la conscienciació que voluntaris d’edat avançada puguin fer en xerrades-taller arreu de Catalunya.

Signatura d’un conveni per col·laborar en la posada en •funcionament del nou casal de gent gran de Valls el 10

d’octubre del 2015. La vicepresidenta i consellera de Be-nestar Social i Família, Neus Munté; l’alcalde de Valls, Al-bert Batet, i el president de l’Associació Llar de Jubilat i Pensionista de Valls i l’Alt Camp, Joaquim Esteve, van sig-nar un conveni per col·laborar en la posada en funciona-ment del nou casal de gent gran de Valls.

Signatura del Conveni marc de col·laboració pel fo-•ment de l’associacionisme i el voluntariat en el marc de l’organització dels Jocs Mediterranis 2017.

El dia 26 de novembre del 2015 la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i l’alcalde de Tarragona i president de la Fundació Tarragona 2017, Jo-sep Fèlix Ballesteros, van signar un conveni de col·laboració pel foment de l’associacionisme i el voluntariat en el marc dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017 amb l’objectiu d’una ban-da d’aprofitar l’experiència i el coneixement de les entitats de voluntaris que ja operen a la demarcació de Tarragona i, de l’altra, de canalitzar el compromís i la implicació dels volunta-ris dels Jocs perquè la seva empenta i la seva força perduri en el temps i contribueixi a consolidar un model de societat més cohesionada.

Inauguració del Centre Cívic Cinema Iris de Calafell el juny •del 2015 com un espai de referència ciutadana i cultural de Calafell, adreçat al foment de la identitat i la cohesió social i també on s’acull a la segona planta la Casa del Mar de Calafell, seu de la Confraria de Pescadors i de la Llar del Pescador Jubilats.

- 42 -

Aportació d’ajuts en espècie a entitats sense ànim de lu-•cre consistents en el lliurament d’equipament informàtic per a la millora del seu propi funcionament i/o per a la rea-lització de projectes per a l’any 2014 i 2015 a les entitats de les nostres comarques que ho sol·licitessin.

Aportació de 38.000 € per potenciar la figura del media-•dor gitano amb l’objectiu d’afavorir la convivència entre la població gitana i la no gitana i fomentar el diàleg intercul-tural i el coneixement mutu a més de promoure l’accés de les persones gitanes als diferents àmbits de participació del barri i assessorar sobre els diferents recursos entre els Ajuntaments de Reus i Tarragona al contracte programa del Departament de Benestar Social i Família.

Implementació durant el curs escolar 2012-2013 de •l’actuació educativa d’èxit Formació de familiars al CEIP Mediterrani de Campclar. Concretament, es va dur a ter-me la preparació per a les proves d’obtenció del GES. La formació per obtenir el graduat escolar és quelcom ur-gent per la població adulta gitana, molt demanada per les entitats i representants gitanos del territori.

IMPULSAR LES POLÍTIqUES DE JOVENTUT PER TAL D’AFAVORIR LA REALITzACIÓ DELS PROJECTES DE VIDA DE LES PERSONES JOVES, LA SEVA EMANCIPACIÓ I EL SEU APODERAMENT COM AAGENTS ACTIUS DE LA SOCIETAT

PROGRAMA 3DHem fomentat la participació als IES a partir d’enfortir el rol dels delegats de classe. 3D és un projecte que pretén fomentar la cultura participativa dins dels centres educatius a través del desenvolupament d’un projecte concret escollit pel mateix alumnat i implementat de manera participativa.

Els alumnes, a través de la figura del delegat/a de classe i amb el suport del tutor/a, portaran a terme un projecte que els im-plicarà organitzar-se, assumir tasques i prendre decisions de manera conjunta al llarg del curs.

Per a la implementació d’aquest programa, es comptarà amb el suport i l’assessorament extern de professionals experts en el foment de la participació i d’una aplicació on line on dis-posar dels materials pedagògics necessaris per dur a terme el programa i esdevenir un espai d’interacció entre els parti-cipants:2012Baix Camp g1 Institut d’Ensenyament Secundari Baix Penedès g 1 IES2013Baix Camp g 1 IESBaix Penedès g 1 IES2015 Tarragonès g 3 IESBaix Camp g 1 IES

OFICINES JOVESDesplegament territorial complert de les Oficines Joves. Les Oficines Joves (OJ) són la materialització de l’objectiu tant la Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya com el Pla Nacio-nal de Joventut de Catalunya 2010-2020: el desplegament de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ), amb la finali-tat de facilitar la realització del projecte de vida i millorant la taxa d’emancipació juvenil.

Les OJ són una iniciativa de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya que, de manera interinstitucio-nal i interdepartamental, amb altres administracions (ajun-taments i consells comarcals) pretén afavorir el seu procés d’emancipació.

- 43 -

Una OJ a cada capital de les comarques del Camp de •Tarragona.Ubicades a Falset, Reus, Montblanc, Tarragona, Valls i el •Vendrell.Amb la col·laboració en cada una d’elles de l’Ajuntament i •el Consell Comarcal corresponent.Oferint serveis d’assessorament en matèria de salut, edu-•cació, educació en el lleure, ocupació i emprenedoria, ha-bitatge, cultura, participació.

Amb una aportació econòmica de la DG de Joventut de BSiF de 187.000 €

GARANTIA JUVENILLa Garantia Juvenil és una iniciativa a nivell europeu per reduir l’atur juvenil.

El col·lectiu de joves susceptibles de rebre la Garantia Juvenil s’ha delimitat de la manera següent: joves més grans de 16 anys i menors de 30 anys, inscrits o no als serveis d’ocupació, i que no tenen feina ni estan formant-se.

Una vegada inscrit i en un termini de quatre mesos la Genera-litat t’ha de proposar una oferta de treball, pràctiques o forma-ció. Les Oficines Joves i Punts d’Informació Juvenil són espais on s’ofereix de manera especialitzada atenció a les persones joves. En aquests espais i finançats pel SOC en el programa de Garantía Juvenil s’han contractat un total de 8 impulsors per desenvolupar el programa. 6 estan situats a cada Oficina Jove de la demarcació i 2 més a l’Ajuntament de Tarragona i Reus.

L’última actualització de dades indica que s’han inscrit un total de 1.789 joves.

PROMOURE LA INTEGRACIÓ DE LES PERSONES NOUVINGUDES, AMB DRETS I DEURES, PER AVANçAR CAP A UNA SOCIETAT MéS COhESIONADA.

Aportació de més de 90.875 € des de l’any 2012 al 2015 •en els serveis d’acollida a les persones immigrades i les retornades a Catalunya de diferents municipis i Consells Comarcals al contracte programa del Departament de Be-nestar Social i Família a les persones immigrades.

DESENVOLUPAR LES POLÍTIqUES DE DONES PER CONTRIBUIR ALS CANVIS NECESSARIS qUE PERMETIN qUE DONES I hOMES PUGUIN TENIR LES MATEIxES CAPACITATS I OPORTUNITATS PER PARTICIPAR EN EL PROCéS DE CONSTRUCCIÓ SOCIAL I PER FER REALITAT ELS SEUS PROJECTES

Coordinació de la prevenció de la violència contra les •dones, a través del Circuit del Camp de Tarragona per a l’abordatge de la violència masclista. Coordinació de la xarxa de SIAD del Camp de Tarragona. •Els SIAD són els Serveis d’Informació i Assessorament a les Dones. Al Camp de Tarragona existeixen 13 SIAD, un a cada Consell Comarcal i 1 a cada població de més de 20.000 habitants. Aprovació dels protocols contra la violència masclista de: •

- Priorat- Tarragonès- Baix Penedès -Baix Camp -Camp de Tarragona (pendent d’aprovació)

- 44 -

OBJECTIUS Contribuir decisivament a l’eradicació de la violència mas-•clista al Cam de Tarragona a partir d’un model d’intervenció que situï les dones com a subjectes actius d’atenció. Donar una resposta social i institucional integrada i satis-•factòria a les dones afectades de violència masclista.Establir una xarxa territorial i coordinada que vetlli pel •desplegament i la millora d’un model d’intervenció in-tegral, tot minimitzant la victimització secundària de les dones en situació de violència masclista.

El protocols aprovats han estat realitzats pels Consells Comar-cals mitjançant els equips comarcals del Circuit del Camp de Tarragona per a l’abordatge de la violència masclista.

Programesterritorialitzats:•- Taller d’autoestima i motivació per a dones procedents dels SIADS- Programa de dinamització adreçat a dones directives d’associacions i entitats de dones- Trobades formatives per a entitats de dones i federacions del Camp de Tarragona

- Píndoles Em-power ment, adreçades a juntes d’associacions- Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Curs de prevenció i actuació davant les violències de gènere.

Convenisdedifusiódelalínia900:•- Ajuntament de Cambrils, Reus, Salou, Vila-seca- Consell Comarcal del Priorat.

CreaciódelaFederaciódedonesdelPriorat•Actualitzacióde laGuiadeRecursospera l’abordatge•delaviolènciamasclistadelCampdeTarragona.

IMPULSAR LA PLANIFICACIÓ ESTRATèGICA I LA GESTIÓ DEL CONEIxEMENT EN L’àMBIT DEL BENESTAR SOCIAL I LA MILLORA DE L’ORGANITzACIÓ FUNCIONAL DEL DEPARTAMENT, AMB L’OBJECTIU DE DONAR RESPOSTA A LES REALITATS CANVIANTS qUE VIU LA SOCIETAT CATALANA

Presentació d’un servei DIXIT Centre de Documentació •de Serveis Socials a Tarragona el dia 11 de març del 2015.

Ubicat a la seu dels Serveis Territorials de Benestar Social i Fa-mília a Tarragona (av. Andorra, 9), el nou centre se suma als de

- 45 -

Barcelona, Girona, Vic i Lleida amb l’objectiu d’obrir canals de participació pels professionals de les comarques tarragonines i de ser un agent actiu en la difusió, intercanvi i creació de

DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials és una inicia-tiva del Departament de Benestar Social i Família que promou la gestió i la difusió del coneixement en l’àmbit del benestar social, els drets de ciutadania, la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència. DIXIT té una doble di-mensió, virtual i física. D’una banda, el portal http://dixit.gen-cat.cat ofereix un ventall de recursos en línia d’interès per als professionals, que es complementa amb una presència activa a les xarxes socials. D’altra banda, DIXIT també disposa de cinc centres de documentació especialitzats de lliure accés que compten amb un fons documental actualitzat per al desenvo-lupament de tasques de recerca, investigació i docència, amb la presència d’un equip de professionals disponible per aten-dre i orientar les persones usuàries en la recerca d’informació. Entre d’altres serveis, permet l’accés i el préstec de monogra-fies i revistes especialitzades. També ofereix informació perso-nalitzada i assessorament per a la recerca en fonts d’informació sectorials, així com productes documentals com ara dossiers temàtics i selecció de novetats. Un dels principals eixos de treball d’aquest centre de docu-mentació a la capital tarragonina serà l’organització d’un cicle estable d’activitats, conferències i presentacions.

Implantació d’un sistema de subvencions del Departa-•ment de convocatòria única d’entitats.

Evolució i millora en la gestió econòmica del Contracte •Programa amb un increment de més d’1.500.000 € del 2012 al 2015.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, el Departament de Benestar Social i Família va establir un nou marc de coordinació, cooperació i col·laboració amb els ens locals per permetre una prestació i gestió dels serveis socials que respongués a criteris de coresponsabilitat, transparència, equitat territorial i optimització dels serveis adreçats a les persones amb necessitats socials i que a més, es mantingués en un escenari pluriennal per tal de permetre més estabilitat financera als ens locals.

Aquest nou marc es va instrumentalitzar amb un contracte programa, una eina de gestió que substituïa l’anterior sistema basat en la convocatòria de subvencions i que permet establir una relació més equilibrada entre les parts, caracteritzada per una coresponsabilitat del govern autonòmic i del govern local en la gestió, la prestació i la implementació dels serveis socials al territori, mitjançant l’establiment d’accions, obligacions i competències per cada una de les parts. El contracte progra-ma a més, permet impulsar una relació de proximitat entre la prestació del servei social i el ciutadà, situant l’ens local al cen-tre de la prestació efectiva dels serveis al seu territori.

- 46 -

SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA (SOC)El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), d’acord amb la Llei 17/2002, de 5 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i de creació del SOC, es l’organisme autònom de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d’Empresa i Ocupació que integra i gestiona les polítiques actives d’ocupació.

El SOC te com a òrgans d’execució territorial els Serveis Territo-rials, les Oficines de Treball i els Centres d’Innovació i Formació Ocupacional. El SOC compta amb 9 oficines de treball a les de-marcacions de Tarragona i Terres de l’Ebre: Tarragona Centre, Tarragona Campclar, Reus, Cambrils, Valls, El Vendrell, Tortosa, Amposta i Mora d’Ebre.

SERVEI D’OCUPACIÓ La feina duta a terme al Servei d’Ocupació és molt tècnica i de tramitació d’expedients conflictius i sancionadors. Es impor-tant destacar l’impuls informàtic que s’ha fet per facilitar la presentació de la documentació:

Possibilitat de presentació telemàtica dels expedients de •conciliació individual (Abans la presentació només era presencial al registre, el que obligava als usuaris a des-

plaçar-se. La presentació via telemàtica facilita la presen-tació). L’evolució és positiva i va en augment des de l’any 2010, segons el detall adjunt: 2010: 28,26%; 2011: 33,53%; 2012: 41,08%; 2013: 45,26%; 2014: 45,04%; 2015: 48,98% (dades a 31.10.2015)Possibilitat de presentació telemàtica dels preavisos •d’eleccions sindicals. El 90% dels preavisos es presenten telemàticament.Registre de convenis i acords col·lectius amb funciona-•ment amb mitjans electrònics. Tots els convenis i acords col·lectius, fruït de la negociació col·lectiva i autonomia de la voluntat de les parts negociadores es tramiten per mitjans electrònics des de l’any 2012.

Des del 31.01.2013 la Renda Mínima d’Inserció es va adscriu-re a la Direcció General d’Economia Social i Treball Autònom i a nivell territorial a la Secció d’Economia Social i Treball Au-tònom del Servei d’Ocupació. S’ha aconseguit una major co-herència i agilització de pagaments.

CENTRES D’INNOVACIÓ I FORMACIÓ (CIF)Els CIF garanteixen i fomenten la formació i la qualificació pro-fessional de les persones. En el marc dels programes de mi-llora de la qualificació professional dels treballadors, els CIF integren diferents mesures, entre les quals destaca la formació

Empresa i Ocupació

aCCIONS

baptista Capell 2011-2014 · Carme Mansilla 2015Director/a dels Serveis territorials

- 47 -

per a l’ocupació. En aquest sentit, ofereixen cursos adreçats a persones treballadores inscrites a les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya que es troben en situació d’atur, programen accions d’experimentació en noves qualificacions i fan proves de professionalitat per avaluar les competències professionals i emetre els certificats corresponents.

El seu objectiu principal és ser el referent dins l’àmbit de la formació per a l’ocupació adreçada a treballadors/ores aturats i en actiu.

Una altra línia de treball dels centres CIF és la formació de for-madors/ores i de gestors/ores de polítiques actives d’ocupació, tant pel que fa a la metodologia com d’especialització i perfec-cionament tècnic, juntament amb la investigació i la innovació metodològica.

A Tarragona, el CIF Tarragona està especialitzat en les famílies i/o àrees professionals que giren al voltant del sector químic, la indústria pesant i les construccions metàl·liques, i per a les quals disposa d’importants recursos, fet que sens dubte per-met garantir la qualitat de les accions que s’hi desenvolupen. En aquest sentit, ofereix formació en aquelles especialitats que corresponen a les ocupacions més demandades i a les ocupacions emergents del sector Químic. Els continguts de les accions formatives que es realitzen es corresponen amb els perfils professionals dels llocs de treball.. El SOC compta amb un CIFO a la província de Tarragona que te com a àrees de referència la industria química i les indústries auxiliares del sector químic.

DADES ECONÒMIqUES I D’USUARISREFERIDES A CAMP DE TARRAGONA

ACCIONS D’ORIENTACIÓ I ACOMPANYAMENT A LA INSERCIÓ: L’objecte és la realització d’actuacions que mitjançant la infor-mació, orientació i/o motivació possibiliten la millora de la po-sició en el mercat de treball dels demandants d’ocupació i fa-ciliten la detecció i dinamització d’iniciatives d’autoocupació. També inclou la promoció d’actuacions de prospecció del mercat de treball per facilitar la inserció laboral. A Tarragona, 1.420 places ofertes l’any 2014.

ACCIONS DE FORMACIÓ D’OFERTA (FOAP):La formació d’oferta té com a finalitat oferir a les persones tre-balladores, prioritàriament a les que es troben en situació de desocupació, una formació ajustada a les necessitats del mer-cat laboral. A Tarragona, 2.230 places ofertes l’any 2014.

PROGRAMA FORMA I INSEREIxÉs una línia de finançament per a les empreses que necessi-tin contractar treballadors. El finançament es destina a la for-mació de persones treballadores, prioritàriament en situació d’atur, amb el compromís per part de l’empresa de contractar, com a mínim, el 60%. S’han atorgat 205.157,50€ el 2014.

FORMACIÓ I CONTRACTACIÓ DE PERSONES EN ATUR DE LLARGA DURADACombina accions d’orientació, tutorització i seguiment indivi-dualitzat, formació i adquisició d’experiència professional en empreses.

- 48 -

PROGRAMA JOVES PER L’OCUPACIÓÉs un programa innovador de formació en alternança (amb experiència pràctica en empreses) destinat a persones joves d’entre 16 i 25 anys en situació d’atur, amb baixa qualificació i/o dèficits formatius. Dóna suport a l’experiència pràctica, la formació i l’aprenentatge de les persones joves desocupades, mitjançant la combinació d’actuacions integrades que fomen-tin la seva inserció laboral en empreses i/o el seu retorn al sis-tema educatiu. S’han ofert 340 places l’any 2014. AGENTS D’OCUPACIÓ DESENVOLUPAMENT LOCAL (AODL)L’objectiu del programa és dinamitzar, promoure i executar, en col·laboració amb altres actors del territori com són els agents socials, econòmics, empresarials i d’altres, les polítiques i els programes que afavoreixin la promoció econòmica del territo-ri d’actuació, mitjançant un desenvolupament socioeconòmic generador d’ocupació al més integrat, equilibrat, equitatiu i sostenible possible.

PROGRAMA DE SUPORT I ACOMPANYAMENT A LA PLANIFICACIÓ ESTRATèGICAAquest programa té per objectiu permetre les entitats locals, en cooperació amb els actors rellevants del territori, diagnosti-car, planificar, programar, coordinar, comunicar, integrar i exe-cutar totes les mesures que es vulguin posar en marxa en el marc d’un desenvolupament socioeconòmic al més integrat, equilibrat, equitatiu i sostenible possible i el disseny d’accions específiques tant per intervenir sobre les persones en situació d’atur, com sobre el teixit productiu local, especialment el per-tanyent a sectors estratègics pel territori, mitjançant accions d’identificació de potencialitats i l’acompanyament i suport a les empreses de cada territori.

PROJECTE TREBALL ALS BARRISDóna suport de manera prioritària als barris i a les àrees urba-nes que, per les seves característiques, requereixen una aten-ció especial de l’Administració per tal de millorar-les des del punt de vista ocupacional.

PROJECTES ExPERIMENTALS I INNOVADORSDóna suport a la implementació de projectes integrats que

permetin l’execució de les estratègies ocupacionals i desenvo-lupament socioeconòmic que han estat planificades des dels territoris, i que incideixin en el suport al teixit productiu i en l’ocupació de les persones més desafavorides.

COL·LABORACIÓ SOCIALEN ADMINISTRACIONS PÚBLIqUESAquest programa fa possible que les administracions públi-ques puguin disposar, de forma temporal, de persones en si-tuació d’atur i perceptores de prestacions per desocupació per a la realització d’obres i serveis d’interès general.

ESPAIS DE RECERCA DE FEINAEls espais de recerca de feina tenen per objectiu promoure la recerca organitzada i sistemàtica de feina per tal de preparar a la persona demandant d’ocupació per a un rellançament a la vida activa, cosa que es fa a través de la posada en contacte dels participants en l’espai amb ofertes de feina que els per-metin trobar un lloc de treball adequat al seu objectiu profes-sional. 999 places ofertes l’any 2014.

ACCIONS D’INTERMEDIACIÓ- AGèNCIES DE COL·LOCACIÓPer col·laborar amb les agències de col·locació per dur a ter-me accions d’intermediació laboral amb persones en situació d’atur inscrites a les oficines de treball del SOC, en el marc del Reial decret 1796/2010, pel qual es regulen les agències de col·locació.

PRàCTIqUES NO LABORALS AMB COMPROMÍS DE CONTRACTACIÓEl SOC pretén incrementar les oportunitats d’ocupació dels jo-ves i facilitar el seu accés al mercat de treball, a l’ocupació i a l’adquisició de pràctiques laborals en un entorn real.

PROGRAMA APRENENT I TREBALLANTPrograma pilot de formació professional “Aprenent i treba-llant” desenvolupat a través del contracte per a la formació i l’aprenentatge i formació acreditable.

TREBALL I FORMACIÓ:Afavorir la inserció laboral i millorar l’ocupabilitat de les per-

- 49 -

sones aturades, prioritàriament de 30 anys o més, que hagin exhaurit la prestació per desocupació i/o el subsidi. 224 places ofertes l’any 2014.

TREBALL I FORMACIÓ-RMIContractació de persones en situació d’atur perceptores de la Renda Mínima d’Inserció amb l’objectiu d’afavorir-ne la inserció laboral, millorar l’ocupabilitat i prevenir les situa-cions d’exclusió social i laboral. 71 places ofertes l’any 2014 i 569.796,60€ atorgats l’any 2014.

PROGRAMA FEM OCUPACIÓ PER A JOVES (ExPERIèNCIA PROFESSIONAL)Aquesta política activa d’ocupació es dissenya en funció de les necessitats reals de l’empresa i dels llocs de treball que neces-siten cobrir i alhora pretén afavorir la inserció laboral de les persones joves aturades.

xARxA D’IMPULSORS DEL PROGRAMA DE GARANTIA JUVENILL’objectiu de la Garantia Juvenil és garantir que les persones joves que no treballen, ni estudien, ni segueixen cap tipus de formació rebin una oferta d’ocupació de qualitat, educació contínua, formació com a aprenents, un període de pràctiques laborals, en un termini de 4 mesos després d’haver acabat l’educació formal o bé de quedar-se en situació d’atur.

PROJECTES SINGULARS- GARANTIA JUVENILL’objectiu dels projectes singulars és reforçar l’ocupabilitat i les competències professionals de les persones joves desocupa-des i no integrades en el sistema d’educació o bé de formació,

mitjançant una o més actuacions incloses en les mesures en què s’estructura el Catàleg del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

PROGRAMES INTEGRALS- GARANTIA JUVENILS’adreça a les persones joves que, per circumstàncies diver-ses, necessiten un procés de reflexió i d’orientació per redi-rigir les seves trajectòries educatives i/o professionals. Així, l’objectiu és que aquests joves que no treballen ni estudien rebin una oferta d’ocupació de qualitat, de formació, o bé puguin realitzar un període de pràctiques en un termini de 4 mesos després d’haver acabat l’educació formal o d’haver-se quedat en situació de desocupació.

FOMENT DE LA INCORPORACIÓ DE PERSONES MéS GRANS DE 45 ANYS AL MERCAT DE TREBALLTé l’objectiu d’incentivar la contractació i la creació d’ocupació de les persones més grans de 45 anys que es troben en situa-ció d’atur i, per tant, apartades del mercat laboral i amb dificul-tats per reincorporar-s’hi.

FORMACIÓ AMB COMPROMÍS DE CONTRACTACIÓSubvenciona les entitats i els centres de formació inscrits/acre-ditats al Registre de centres i entitats de formació del Servei d’Ocupació de Catalunya per dur a terme accions de formació per a l’ocupació amb la modalitat de compromís de contracta-ció quan es comprometin a inserir en empreses, com a mínim, el 60% de l’alumnat atorgat i que aquest alumnat contractat finalitzi la formació objecte de la subvenció (o assistit almenys al 75% de l’acció formativa) i que cobreixi un lloc de treball vinculat de manera inequívoca a la formació rebuda.

- 50 -

- 51 -

SERVEI D’EMPRESA

àMBIT COMERç I TURISMEEn els darrers 4 anys s’han donat d’alta (àmbit geogràfic de Tarra-gona) el següent nombre d’establiments d’allotjament turístic:- 81 agències de viatges- 51 establiments de turisme rural- 23 establiments hotelers- 1 establiment de càmping- 42 establiments d’apartaments turístics- 9.587 habitatges d’ús turístic- 6 oficines de turisme En l’àmbit del sector del Comerç, s’han concedit incentius per a associacions, federacions, gremis i centrals de compres en l’àmbit del comerç, dels serveis, l’artesania i la moda

Any 2012: 177 ajuts. Import incentivable de 434.502,44ۥAny 2013: 75 ajuts. Import incentivable de 420.345, 71ۥAny 2014: 96 ajuts. Import incentivable de 450.645,64ۥAny 2015: 49 ajuts. Import incentivable de 309.217,90ۥ

àMBIT ENERGIAAtenem les sol·licituds dels titulars de les instal·lacions: empreses distribuïdores d’energia, particulars o empreses. Els objectius són atorgar les preceptives autoritzacions administratives per tal que es puguin desenvolupar els diferents projectes d’instal·lacions:

Subministrament gas natural liquat mitjançant planta •satèl·lit a Falset, any 2014.Posades en servei definitives de les centrals de cogeneració •a les plantes:

-BAYER MATERIAL-SCIENCE, SA a polígon Gran Indústria Sud, Tarragona de P:13633 kW, any 2013.-REPSOL QUÍMICA, SA a polígon Gran Indústria Nord, el Morell de P:39160 kW, any 2013.

Posades en servei de centrals i línies elèctriques de trans-•port:

-Línia U=220 kV Constantí-Penedès-Montblanc, titular Red Eléc-trica de España, SAU, any 2013.-Ampliació parc U=220 kV, nova línia entrada/sortida a Subesta-ció Elèctrica l’Espluga de Francolí, titular Red Eléctrica de España, SAU, any 2012.-Repotenciació línia U=110 kV Vandellòs-Reus, titular Endesa Dis-tribución Eléctrica, SLU, any 2014.-Ampliació Subestació de Perafort U=220 kV, titular Red Eléctrica de España, SAU i Endesa Distribución Eléctrica, SLU, any 2015.

Nova Estació de Servei de gas natural liquat GNL i gas na-•tural comprimit per a vehicles de motor, polígon industrial Riuclar, any 2012.

àMBIT SEGURETAT INDUSTRIALNova Estació d’Inspecció Tècnica de Vehicles amb unitat mò-•bil a Bellvei, any 2012.Seguiment i comprovacions reglamentàries de les activitats •i equipaments: trenets turístics i establiments de compro or.Ampliació del nombre dels Organismes de Control autorit-•zats, que passen de 6 a 28. Els organismes de control autorit-zats són d’àmbit estatal.

OGE 2012-2015L’Oficina de Gestió Empresarial de Tarragona forma part de la xarxa d’oficines OGE i en els darrers quatre anys ha contribuït a implementar el pla FUE (Finestreta Única Empresarial) (2011-2014), que ha significat el següent:

1.- Impulsar un canvi de model en les relacions de les admi-nistracions amb les empreses amb la idea de simplificar-les, reduir les càrregues administratives i intentar acostar-se al concepte de Bussiness Friendly.Això s’ha traduït en:

Eliminació de més de 80 tràmits que afectaven l’activitat •empresarial. Simplificar 410 tràmits competència de diferents departa-•ments de la Generalitat.Posar a disposició dels empresaris un total de 495 tràmits •de diferents administracions, perquè puguin tramitar-los en un únic punt físic o virtual, l’OGE.

2.- Impulsar la tramitació electrònica, la qual cosa ha represen-tat passar de 46.599 tràmits electrònics realitzats el 2012 a una previsió de 178.000 a finals del 2015.

3.- Oferir als empresaris i professionals un portal web: canal empresa www.gencat.cat/canalempresa, que s’ha convertit en el canal de referència per a la tramitació que afecta l’activitat econòmica. En el període juny de 2013 a juny de 2015 ha tin-gut 1.068.500 visites i 5.188.000 pàgines vistes.

- 52 -

ACCIÓ

1. DELEGACIÓ D’ACCIÓ A TARRAGONAPrincipals indicadors delegació (2011 i 2015) •Empreses assessorades: 672•Consultes ateses: 1.177•Jornades realitzades: 63•Agendes Oficines Exteriors de Comerç i Inversió: 65•

2. ESTRUCTURA I CONJUNTURA SOCIOECONÒMICA2.1Principalsxifres1

PIB (2012):21.150,5 M€ (10,7% del PIB de Catalunya)•Pes dels sectors sobre el VAB (Valor Afegit Brut, el qual •s’obté de la diferència entre el valor de producció i els consums intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis, subministraments exteriors). Representa la riquesa ge-nerada durant el període considerat. En aquest cas, és el 2012:

Agricultura1,6% (1. vs 1,1% de mitjana a Catalunya)Construcció 6,8% (2. vs 5,4% de mitjana a Catalunya)Indústria 23,5% (3. vs 20,2% de mitjana a Catalunya)Serveis 68,1% (4. vs 73,3% de mitjana a Catalunya)

1.2Activitatexterior2Sector exterior 2014 de Catalunya (dades provincials):

Tarragona va concentrar l’11,7% de les exportacions i el •16,2% de les importacions de Catalunya el 2014.Les exportacions de Tarragona van retrocedir un 0,4% •(7.046,0 M€) el 2014. No obstant això, en termes acumu-lats, les exportacions de Tarragona van experimentar un creixement del 23,1% des de 2008 (aleshores situades en els 5.724,3 M€).2.996 empreses de la província van exportar el 2014 (un •49,3% més que el 2008), de les quals 872 ho fan de mane-ra regular (un increment del 26,2% des de 2008).

PrincipalsproductesexportatsprovínciadeTarragona(M€):

PrincipalsproductesimportatsprovínciadeTarragona(M€):

Font: ICEX-Estacom. L’ICEX no publica dades a nivell comarcal. Les dades corresponen al conjunt de la província de Tarragona.

Inclou les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.

- 53 -

3. ACTIVITAT RELLEVANT D’ACCIÓA LES COMARqUES DE TARRAGONA3.1ActuacionsdinselprogramadeReactivacióIndustrial

Des de l’inici del programa l’any 2012 s’ha fet el seguiment •de 19 empreses de les comarques de Tarragona que re-presentaven un total de 5.329 llocs de treball en risc. En 11 d’aquests casos, la situació s’ha resolt d’una manera o d’una altra i, actualment, 8 empreses continuen activades al mapa de riscos. El nombre de llocs de treball actual-ment en risc és de 3.012.

A més, des del març de 2013 es duu a terme una actuació •específica adreçada a empreses en concurs de creditors, que s’emmarca en un acord amb els Jutjats Mercantils de Catalunya i que té l’objectiu de facilitar la recerca d’una al-ternativa empresarial que mantingui l’activitat productiva i l’ocupació a través de la venda de les unitats productives. En el cas concret de les comarques de Tarragona, s’ha par-ticipat d’una manera o d’una altra en la venda de 2 unitats productives, la qual cosa ha representat el manteniment de 120 llocs de treball.

3.2ContractacióOficinesExteriorsdeComerçiInversionsdeCatalunya

El 2014 es van realitzar un total de 26 projectes •d’internacionalització amb empreses de les comarques de Tarragona per part de les Oficines Exteriors de Comerç i Inversions de Catalunya.

Pel que fa al període gener-octubre de 2015, s’han iniciat •un total de 33 projectes d’internacionalització.

3.3Atracciódeprojectesd’inversióDes de la Unitat d’Internacionalització i Inversions d’ACCIÓ, •el 2014 es van materialitzar 8 projectes d’inversió.

El 2015 s’han materialitzat 2 projectes d’inversió, que han •significat una inversió de més de 18 M€ i la creació de 125 llocs de treball.

Segons el cens d’empreses estrangeres d’ACCIÓ, a les co-•marques de Tarragona consten 218 empreses estrange-res.

3.4CentresTecnioalterritoriAplicacionsMediambientalsiIndustrialsdelaCatàlisi(AMIC)Té com a objectiu esdevenir un dels centres d’innovació de re-ferència en els camps de la catàlisi, els nous processos produc-tius, els nanomaterials i la seva aplicació a la millora del medi ambient, així com contribuir a la generació de nous productes d’alt valor afegit.

Centred’AvantguardaTecnològicaperalaInnovació(ATIC)Centre multidisciplinari multiplicador de sinergies i d’activitat de Transferència Tecnològica, que desenvolupa projec-tes d’innovació col·laborant amb els departaments d’R+D d’organitzacions que volen innovar en productes i processos. Les seves àrees d’expertesa són la Bioinformàtica, Biotecnolo-gia, Medi Ambient, Tecnologia de Fluids i Àrea de Salut.

Centred’InnovacióTecnològicaenEnginyeriaElectrònica(CITEE)Té com a activitat principal la realització de projectes R+D+i per al desenvolupament de maquinari i programari de siste-mes electrònics encastats a mida del client, principalment per a fabricants de maquinària de qualsevol sector.

FundacióPrivadaInstitutCatalàd’InvestigacióQuímica(ICIQ)Realitza projectes de recerca bàsica i aplicada en les àrees de catàlisi, nanociència i energies renovables, enfocades des del punt de vista químic.

CentredeTecnologiaAmbientalAlimentàriaiToxicològica(TECNATOX)

Centre de recerca especialitzat en l’àrea de Trans-•ferència Tecnològica en Toxicologia, Salut Ambiental i l’Alimentació.L’activitat del centre és identificar, transmetre, potenciar •i facilitar eines per a les necessitats mediambientals que les empreses i organitzacions aspiren a compartir amb els seus clients, societat i administracions públiques.

DadescentresIT2014•Núm. centres IT: 5 Núm. projectes realitzats: 23Facturació: 2.217.481€

DadescentresIT1rTrimestre2015•Núm. projectes realitzats: 14Facturació: 367.332€

DadesacumulatcentresIT3rTrimestre2015•Núm. projectes realitzats: 54Facturació: 6.071.714€

CentresTecnològicsCTNS(CentreTecnològicdeNutri-•cióiSalut)

Núm. projectes realitzats: 56Facturació: 875.600 €

CTQC,elqualvaserinauguratel25defebrerde2011•(CentreTecnològicdelaQuímicadeCatalunya)

Núm. projectes realitzats: 18Facturació: 744.014 €

- 54 -

3.5ClústersTot i que els clústers tenen àmbit català i no estan localitzats en una comarca o província, es pot destacar la presència a les comarques de Tarragona del següent clúster:

Clústerdenutricióisalut(AINS):Empreses associades: 27•Facturació: 1.300 milions euros•Treballadors: 4.000•Forma part del Programa Catalunya Clústers•

3.6CatalunyaEmprènDins del Programa Catalunya Emprèn, es disposa d’una accele-radora a Tarragona, inaugurada l’any 2014 (Acceleradora Cata-

lunya SUD). Principals resultats octubre 2014-març 2015:Nombre d’empreses: 12•Llocs de treball generats: més de 18•Capital aixecat: 139.000€•Finançament aliè: 350.000 € •

4. PROGRAMA EMPRENEDORIA CORPORATIVABusca la implicació de les empreses industrials en el siste-•ma emprenedor, tenint en compte que aquestes empre-ses poden contribuir a impulsar projectes emprenedors diferencials, invertint recursos financers i generant siner-gies.Nombre de projectes acceptats a la convocatòria 2014: 2 •Van rebre assessorament fins a finals d’octubre del 2015.

4.1Ajuts2015Addicionalment, 2 projectes de Tarragona presentats l’any 2014 han rebut suport de la DGI-ACCIÓ en forma de garan-ties per a l’obtenció d’un préstec I+I aprovat i finançat per l’ICF. L’import total d’aquests préstecs ha estat d’1.120.000 €.

5. CASOS D’èxIT PUBLICATS EN PREMSASetze cellers catalans viatgen a Chicago amb l’objectiu de •promocionar els seus vins entre distribuïdors i importa-dors dels EUA.Gomà-Camps aposta per desenvolupar la seva activitat •al continent africà. L’empresa paperera concentra actual-

ment les exportacions a Europa i ha tancat l’últim exercici amb una facturació de 145 M€.L’empresa catalana Esinsa obre una filial comercial a Tur-•quia des d’on proveirà Euràsia i l’Orient Mitjà. L’empresa tarragonina, especialitzada en juntes d’estanquitat per a indústries com la química, la petrolífera, l’alimentària, de gas, o de tractament d’aigües, ha optat per aproximar-se a la zona petrolífera dels països de l’Orient Mitjà seguint una estratègia tant geogràfica com cultural.Vuit cellers catalans presenten els seus vins a Hamburg en •el marc de la campanya ‘Weine Aus Katalonien’.

PROGRAMA EMPRENEDORIA CORPORATIVA

Dades expressades en euros.Nota:Dades provisionals. Actualitzat amb les darreres dades disponibles (2 de juny de 2015).

- 55 -

AGèNCIA CATALANA DE CONSUM

PARTICIPACIONS PREFERENTS I DEUTE SUBORDINAT.ANYS 2013-2014Tramitació de les següents Reclamacions i Laudes emesos de Clients de Catalunya Caixa, any 2014:

Any 2013:

Total import retornat als reclamants 2013 i 2014: 10.619.203€

El passat 5 d’agost de 2015 es va publicar al DOGC la Llei 24/2015, de 29 de juliol de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica que estableix la protecció de persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial davant dels talls de sub-ministraments que puguin acordar les companyies subminis-tradores per manca de pagament.

Estableix que les empreses distribuïdores d’aigua, gas i electri-citat no podran interrompre els subministraments per motiu d’impagament d’aquelles persones o famílies en situació de risc.

AJUTS 2015

Dades expressades en euros.Nota: Darreres dades disponibles (8 d’abril de 2015)

- 56 -

Les actuacions emblemàtiques dutes a terme pels Serveis Territorials de Justícia a Tarragona en aquests darrers quatre anys, susceptibles de ser reconegudes per la ciutadania del Camp de Tarragona com a experiències de feina ben feta són les següents:

OBRIR EL NOU CENTRE PENITENCIARI DE MAS D’ENRIC, SITUAT AL TERME MUNICIPAL DEL CATLLAR

Es tracta d’un centre penitenciari de nova construcció, mo-dern, equipat amb la més avançada tecnologia i amb noves prestacions que milloraran de manera considerable l’estada de les persones privades de llibertat i les condicions de treball dels diferents professionals dels serveis penitenciaris.

Els 180 interns traslladats des de l’antic Centre Penitenciari de Tarragona han estat distribuïts en els cinc mòduls de vida que s’obren en aquesta primera fase de posada en funcionament del centre penitenciari. Tres d’aquests mòduls són per a homes.

El centre també ha obert el mòdul de joves i el de dones per donar resposta a les necessitats de la demarcació per als di-ferents col·lectius de persones que compleixen condemna de presó. Igualment, han entrat en funcionament el Departa-ment Especial de Règim Tancat, el Departament d’Infermeria i els serveis comuns: fleca, cuina i edifici educatiu, formatiu i cultural.

Es preveu que la població del centre penitenciari es mantingui estable, al voltant de les xifres inicials d’interns, fins a la segona fase d’ocupació, que està prevista per al primer semestre de l’any vinent, quan s’obriran dos mòduls més. En una tercera fase s’han d’obrir els dos mòduls restants, de manera que Mas d’Enric funcionarà a ple rendiment quan faci un any de la seva obertura, amb una població al voltant dels 700 interns. De la mateixa manera, es preveu que el nombre de treballadors augmenti al llarg de l’any vinent.

La incorporació de més de 130 professionals dels diferents àmbits completarà la plantilla del centre i permetrà, segons les previsions actuals, mantenir la ràtio d’intern per treballador dins la mitjana actual.

IMPLANTAR EL NOU MODEL D’OFICINAJUDICIAL EN EL PARTIT JUDICIAL DEL VENDRELLEl dia 1 de juny de 2015 va entrar en funcionament el nou mo-del d’oficina judicial als jutjats del Vendrell. El nou model orga-nitzatiu es planteja com un dels principals mitjans per aconse-guir la modernització de l’Administració de Justícia.

Amb aquest nou model organitzatiu es pretén optimitzar els recursos disponibles amb el suport de les tecnologies de la informació i la comunicació, i així oferir un servei àgil, transpa-rent i responsable a la ciutadania.

La nova organització judicial significa la creació de nous ser-veis comuns, Unitats de Suport Directe als Jutges i Magistrats i l’ampliació dels recursos humans dels jutjats del Vendrell amb 16 nous funcionaris (12 estructurals i 4 reforços).

Justícia

aCCIONS

Dolors Murillo 2011-2014 · baptista Capell 2015Directora/or dels Serveis Territorials

- 57 -

EqUIPAR AMB TECNOLOGIA CAPDAVANTERA DELSISTEMA D’ENREGISTRAMENT ARCONTE2 LES 53 SALES DE VISTA DELS 5 PARTITS JUDICIALS DELA DEMARCACIÓ TERRITORIAL I LA SALA D’ExPLORACIONS JUDICIALS DEL PALAU DE JUSTÍCIAEl desplegament del sistema Arconte2 permet la gravació au-diovisual de les vistes i les compareixences orals en vídeos amb bona resolució i qualitat de so. Les gravacions es desen au-tomàticament de manera segura i catalogada en una fitxa de metadades que descriu l’acte, la qual pot ser consultada pels operadors jurídics prèviament autoritzats des de la connexió web i descarregar-ne còpies. Alhora s’ha proveït cada sala de vistes d’un equip de videoconferència i de Wi-Fi, entre altres.

POSAR EN MARxA EL NOU PROGRAMA DE GESTIÓ D’EFECTES JUDICIALS EN EL PARTIT JUDICIAL DEL VENDRELLEl nou programa significa implantar un nou sistema d’arxiu i control de les peces de convicció i efectes judicials de manera que quedin dipositades en un ordre més racional i de localit-zació més ràpida. Com a fase prèvia d’aquest desplegament s’ha procedit a ordenar i inventariar els dipòsits judicials dels jutjats del Vendrell, cosa que ha representat inventariar 4.885 peces integrades per 6.555 objectes.

RENOVAR I RACIONALITzAR EL SISTEMA D’IMPRESSIÓ DELS JUTJATS DE TARRAGONA I DEL VENDRELLAmb la finalitat d’assolir objectius d’eficiència, modernització i estalvi dins del nou model de gestió de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), s’han canviat les impressores de xarxa i les màquines multifunció dels partits judicials del Vendrell i Tarragona i la totalitat d’impressores individuals del nostre àmbit territorial.

ESTALVIAR 58.000 € ANUALS AMB LA SUBSTITUCIÓ DEL PAPER D’OFICI PREIMPRèS DE L’ADMINISTRACIÓDE JUSTÍCIA PER PAPER BLANC ECOLÒGICDins del nou model TIC s’ha posat en marxa una nova iniciativa consistent en l’eliminació del paper d’ofici preimprès per pa-

per ecològic blanc. Els escuts i llegendes oficials s’incorporen directament al document durant la impressió.

RECONVERTIR DEL VELL CENTRE PENITENCIARI DE TARRAGONA EN EL NOU CENTRE PENITENCIARIOBERT DE TARRAGONAPossiblement, amb la seva adequació per convertir-se en un Centre Penitenciari Obert, i amb el tancament previst de la Model de Barcelona, el Centre Penitenciari de Tarragona es convertirà en un dels últims equipaments penitenciaris de l’Estat amb estructura radial, on totes les instal·lacions giren al voltant d’un centre de vigilància panòptic, ja que les presons modernes es projecten de forma modular, com és el cas del Centre Penitenciari de Mas d’Enric.

El Centre Penitenciari Obert de Tarragona acollirà al voltant d’una vuitantena d’interns en règim de semillibertat, els quals pernocten al centre, però durant el dia van a treballar o as-sisteixen a activitats formatives per començar a preparar la vida en llibertat. Del Centre Obert depenen una quarantena d’interns més en procés d’inserció, sotmès a seguiment.

El Pla d’equipaments penitenciaris preveu la realització d’obres de remodelació al centre per adequar les seves instal·lacions a les noves funcions. Un cop actualitzat, el centre tindrà capaci-tat per a 175 homes i 50 dones.

PRESTAR ELS SERVEIS ESPECIALITzATS I ESSENCIALS D’ATENCIÓ ALS ADMINISTRATS DE L’àMBIT FUNCIONAL DE L’ExECUCIÓ PENAL de la demarcació territorial del Camp de Tarragona, amb un alt grau de professionalitat i resiliència per part de tot el personal del Servei de Suport a l’Execució Penal en general, i molt en particular, de tot el personal interí.

AMPLIAR UN 16% ELS RECURSOS hUMANS DELS EqUIPS DE L’àMBIT FUNCIONAL D’ExECUCIÓ PENAl, en un context de contenció i reducció de la despesa pública, que ha per-mès incorporar 1 coordinadora d’equip de Mesures Penals

- 58 -

Alternatives –MPA-, 6 delegats d’execució MPA, 1 tècnic de me-diació i reparació penal d’adults, 1 treballadora social a l’equip de treball social penitenciari d’interior, i 1 auxiliar administrati-va a la Secció de Serveis Socials en l’Àmbit Penal.

INVERTIR 24.000 € EN LA REALITzACIÓ D’UN ESTUDI DE RECERCA SOBRE LES SINGULARITATS DEL’ExECUCIÓ PENAL DE LA JUSTÍCIA JUVENIL I LESMESURES PENALS ALTERNATIVES A LA DEMARCACIÓDEL CAMP DE TARRAGONA. Amb l’objectiu de poder fer una anàlisis rigorosa i complerta d’aquesta complexa realitat, el Centre d’Estudis Jurídics del De-partament de Justícia va encarregar a un equip d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili –URV-, la realització de l’estudi de recerca “L’execució penal a la comunitat a les comarques de Tarragona: anàlisi comparativa 2010/2013 entre Tarragona, Girona i Lleida”. La presentació dels resultats d’aquest estudi de recerca està previst que es faci dins del primer trimestre de l’any 2016.

ELABORAR, VALIDAR I APLICAR EL PROGRAMA FORMATIU “MIRALL” PER A JOVES AMB CONDUCTES VIOLENTES, que té per finalitat potenciar les seves habilitats i competències a fi que puguin desenvolupar actituds alternatives a la violència. Aquest programa s’ha pogut elaborar i validar i aplicar amb el suport econòmic de 18.000 € provinents del projecte de la Unió Europea “OUT in OUT” –orientat a la millora de les con-dicions de vida i les possibilitats d’inserció social dels menors i els joves adults sancionats per la comissió de delictes–, i de dues beques del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especia-litzada del Departament de Justícia.

REDUIR EL 65% LA DESPESA DE DIETES AMB LA IMPLAN-TACIÓ D’UN SISTEMA DE GESTIÓ COMPARTIDA I PROGRA-MADA DEL PARC MÒBIL DELS SERVEIS TERRITORIALS –de 22.450 € gastats l’any 2010 s’ha passat a 7.398 € gastats a l’any 2014–.

Aquest sistema alhora ha permès incrementar un 122% el nombre de sortides anuals –de 342 de l’any 2011 s’ha passat a les 760 de l’any 2015-, fet tant o més important que l’estalvi econòmic, en la mesura que ha comportat una major i millor prestació de serveis, des d’una atenció presencial de proximi-tat.

ESTABLIR I DESPLEGAR PROTOCOLS DE COORDINACIÓI COOPERACIÓ TèCNICA I ADMINISTRATIVA ENTRE ELSSERVEIS DE JUSTÍCIA JUVENIL I ELS D’ATENCIÓ A LAINFàNCIA I L’ADOLESCèNCIA.Justament perquè ambdós serveis compartim administrats, i també perquè des dels dos departaments del Govern de la Ge-neralitat de Catalunya competents en matèria d’Infància i de Justícia Juvenil comparteixen una mateixa visió d’efectivitat i qualitat en el desplegament de les seves respectives polí-tiques socials, resulta del tot necessari definir els espais, i els moments, i els agents, i els criteris, i els processos i procedi-ments tècnics i administratius que ens assegurin un grau de coordinació i cooperació efectiu i satisfactori.

Amb aquest objectiu ben entès i plenament compartit, tant el Servei Territorial d’Atenció a la Infància i l’Adolescència com el Servei de Suport a l’Execució Penal de la demarcació territorial del Camp de Tarragona, fa ja tres anys llargs que impulsen bones pràctiques d’intercanvi professional i de treball col·laboratiu entre tècnics dels àmbits funcionals d’Infància i d’Execució Penal.

PROMOURE I ATENDRE LA PARTICIPACIÓ DE COOPERANTS VOLUNTARIS EN LES ACTIVITATS FORMATIVES ADREçADES ALS ADMINISTRATS DE MEDI OBERT DE JUSTÍCIA JUVENIL DE TARRAGONAAmb el suport de l’Associació Grup d’Esplai Blanquerna, el Programa Voluntaris per la Convivència ens ha permès incor-porar i compartir el temps personal i el coneixement profes-sional de 6 cooperants al dels tècnics de l’Equip de Medi Obert

- 59 -

de Justícia Juvenil de Tarragona, en la realització d’activitats d’aprenentatge informal i convivència comunitària programa-des en el seu Pla de Treball Individualitzat.

FER DIFUSIÓ DE LA MEDIACIÓ EN L’àMBIT CIVIL DEFAMÍLIA I APROPAR AqUEST SERVEI PÚBLIC AL CIUTADàPer tal de fer-ne la màxima difusió i apropar la mediació al ciutadà, des dels Serveis Territorials de Justícia a Tarragona s’ofereixen sessions informatives sobre la mediació, tant en la nostra seu com també en la seu del Col·legi d’Advocats del Pa-lau de Justícia de Tarragona.

Així mateix, des del 7 de novembre del 2014, cada divendres de 9 a 12, duem a terme a la seu del jutjat de família les sessions informatives de mediació a persones que ja estan immerses en un procés judicial, derivades pel jutge de família.

En els darrers quatre anys els expedients de mediació han aug-mentat un 300%, i han passat dels 170 de l’any 2012 als 513 de l’any 2015.

FOMENTAR BONES PRàCTIqUES EN LA GESTIÓ DE LA INFOR-MACIÓ I LA COMUNICACIÓ ENTRE ELS DIFERENTS EqUIPS DELS SERVEIS TERRITORIALS, amb la construcció i desplega-ment del portal Intranet @plec 2.0 Justícia Tarragona.

Aquest portal és el producte tangible i pràctic del treball col·laboratiu de la comunitat de pràctica (CoP) @plec 2.0 Jus-tícia Tarragona del programa Compartim del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justí-cia.

L’eina que finalment s’ha dissenyat i desenvolupat tot recollint les aportacions de tots els membres de la CoP durant gairebé tres anys, actualment és la pàgina d’intranet corporativa i so-cial dels ST de Justícia a Tarragona.

IMPULSAR LA CONSTRUCCIÓ DEL NOUPROJECTE DEL FÒRUM JUDICIAL DE TARRAGONAAmb l’adjudicació de la modificació del projecte definitiu del Fòrum Judicial de Tarragona, el Departament de Justícia ha fet un important pas endavant per obtenir per la ciutat de Tarragona un equipament llargament esperat per la ciutadania tarragonina, i del tot necessari per a un funcionament més racional i efectiu i econòmic de l’Administració de Justícia i alhora de l’Administració Judicial

GESTIONAR EL PROCéS SELECTIU DE LA BORSAD’INTERINS DE PERSONAL AL SERVEI DEL’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIAAtendre de forma eficient les 2.493 sol·licituds presentades a la convocatòria del procés selectiu per a la constitució de les borses de personal interí dels cossos de metges forenses, de gestió processal i administrativa, de tramitació processal i administrativa i d’auxili judicial al servei de l’Administració de justícia a Catalunya, ha estat tot un repte de bones pràctiques organitzatives i de gestió dels Serveis Territorials, assolit de nou amb èxit.

POSAR EN MARxA ELS SERVEIS EN LÍNIAPER A LES ENTITATS JURÍDIqUES. Des de l’Oficina Virtual de Tràmits es poden atendre 21 presta-cions en línia. Per fer aquests tràmits és necessari disposar de certificat digital.

Tramitar en línia comporta, entre altres, els següents avantat-ges: 1.- Bonificació de l’import de la taxa en un 50%. 2.- Possibilitat d’adjuntar tota la documentació telemàtica-ment. 3.- Possibilitat de fer seguiment de l’estat de tramitació. A l’Oficina Virtual de Tràmits també es troba la informació ne-cessària sobre el procediment a seguir i els documents neces-saris per fer tots els tràmits relatius a entitats jurídiques.

IMATGE VIRTUAL DEL FÒRUM JUDICIAL

- 60 -

ANYS 2011-2012

ESPORT ESCOLARPLA CATALà D’ESPORT A L’ESCOLA (PCEE)Al territori formaven part d’aquest programa, el curs escolar 2010-2011, 156 centres escolars mentre que el curs escolar el 2011-2012 van ser 158. La subvenció atorgada pel curs 2010-2011 va ser de 358.350€ a les escoles que formaven part del PCEE i de 278.090€ als coordinadors del PCEE. La subvenció atorgada pel curs 2011-2012 va ser de 301.989,00 € a les es-coles que formen part del PCEE i de 245.687,50€ als coordina-dors del PCEE.Dins del nostre territori es porta a terme la formació dels dina-mitzadors del PCEE al Complex Educatiu de Tarragona:Any 2011: 610 alumnes de la part específica del curs CIATE del PCEE al juny-juliolAny 2012: 690 alumnes el 2012 de la part específica del curs CIATE del PCEE al juny-juliol, 60 alumnes al febrer i 27 alumnes al juliol del CIATE. Gestió el 2012.

CONSELLS ESPORTIUSSubvencions atorgades als consells esportius per al desenvo-lupament dels programes Pla Català d’Esport a l’Escola (PCEE), Jocs Esportius Escolars de Catalunya (JEEC) i altres programes de promoció de l’activitat física i esportiva. La suma de la sub-venció corresponent al curs 2010- 2011 va ser de 491.086€ i la corresponent al 2011- 2012 va ser de 418.797€.

TECNIFICACIÓ I ALT NIVELLESPORT FEDERATEs van donar dos tipus de subvencions corresponents a l’any 2011 en règim de concurrència competitiva. Una primera con-cessió per a l’organització i participació en activitats esportives federades, on es van donar 52.980€, i una segona per a la rea-lització d’activitats esportives i actes que tinguin un impacte significatiu en el conjunt del sistema esportiu a Catalunya o de rellevància social i històrica, en el qual es van repartir 72.250€ al nostre territori.

CENTRE DE MEDICINA DE L’ESPORTL’activitat del centre ha estat bàsicament amb les revisions dels esportistes del programa ARC i dels esportistes de fede-

Esports

aCCIONS

Gemma Solé · Coordinadora d’Esports

- 61 -

racions que ho han sol·licitat. El volum de treball es pot resu-mir dient que el 2011 es van fer 150 revisions mèdiques, 180 visites mèdiques i 40 tests de camp i les previsions pel 2012 eren acabar l’any amb un total de 185 revisions mèdiques i 204 visites mèdiques.

S’està realitzant una investigació d’hipertensió arterial conjun-tament amb els serveis de cardiologia i hipertensió arterial de l’Hospital Clínic de Barcelona i els serveis mèdics del FC Bar-celona.

FORMACIÓ2 cursos del Bloc Comú de nivell I per la formació de tècnic esportiu, Tarragona 20111 curs de nivell I de vela lleugera, Salou 20111 curs de nivell I d’hípica, Torredembarra 20111 curs de nivell I de tennis, Reus 20119 cursos CIATE al 201112 cursos CIATE al 2012

ALTRES ACTIVITATS:S’estan portant a terme les gestions oportunes per finalitzar el procés de subvenció de les 5 obres amb dotació econòmica atorgada pel Consell Català de l’Esport:Ajuntament de Falset: pista poliesportiva. (Finalitzat)Ajuntament de l’Espluga de Francolí: Pavelló poliesportiu(No iniciat)Ajuntament de Cambrils: Sala de tir amb arc. (Finalitzada)

Ajuntament de Cornudella de Montsant: Pavelló poliesportiu. (Obra molt avançada)Ajuntament de Reus: Pavelló poliesportiu a l’IES. (No iniciada)

Jornada formativa “Bons hàbits en la pràctica esportiva” •en la qual van col·laborar el Consell Esportiu del Tarra-gonès, la Universitat Rovira i Virgili i el Patronat d’Esports de Tarragona. Aquesta activitat es va orientar als tècnics esportius del territori i als alumnes de la universitat amb una assistència aproximada de 80 persones.Jornada de formació per als dinamitzadors del PCEE al •Complex Educatiu de Tarragona. Aquesta jornada es va fer conjuntament amb el centre de cicles formatius “Cal·lípolis”, que va aportar els alumnes que van impartir les sessions formatives per als dinamitzadors dels centres de secundària que formaven part del PCEE del territori.Canvi de la ubicació de l’espai cedit a les delegacions i •representacions territorials de les federacions esportives catalanes (pendent d’inauguració). Atès que l’espai que cedíem a les diferents delegacions territorials de les fede-racions no estava en bon estat i obligava a estar dividits en tres pisos diferents, es va procedir a buscar un nou lloc en què poguessin estar juntes totes les delegacions territorials que havien demanat l’espai i que el seu estat fos òptim, a més de redactar un conveni d’utilització per legalitzar i normalitzar la seva situació.Recepció d’atletes olímpics i paralímpics tarragonins per •reconèixer la seva participació en els Jocs Olímpics i Para-límpics de Londres 2012.

ANYS 2013-2014

ESPORT ESCOLARPLA CATALà D’ESPORT A L’ESCOLAEl curs escolar 2012-2013 hi van formar part 155 centres. No hi va haver dotació econòmica.El curs escolar 2013-2014 hi van formar part 135 centres i es va recuperar una part de la dotació econòmica de 30.000€ re-partida en 24 centres que es va fer a través dels consells es-portius.Formació dels dinamitzadors del PCEE al Complex Educatiu de Tarragona:Any 2013: 331 alumnes de la part específica del curs CIATE del PCEEAny 2014: 259 alumnes de la part específica del curs CIATE del PCEE i 57 alumnes pel CIATE de Gestió.

CONSELLS ESPORTIUSLa subvenció ordinària per al curs 2012-2013 va ser de 264.179€ a la qual s’ha d’afegir la dotació dels centres del PCEE pel curs 2013-2014.La subvenció ordinària pel curs 2013-2014 va ser de 286.710€ a la qual s’ha de sumar la dotació dels centres subvencionats del PCEE pel curs 2014-2015.

En aquest període també s’han organitzat sis reunions territo-rials amb els consells esportius per l’assessorament i suport a la gestió de les subvencions. També s’ha tractat el canvi en el model del PCEE, en què els consells esportius són l’element vehicular de la subvenció.

- 62 -

COL·LABORACIÓ INTERDEPARTAMENTALS’han organitzat seminaris de treball permanent amb els coor-dinadors dels centres, 5 al curs 2012-13 i 3 al curs 2013-14, re-coneguts i inclosos en diferents Plans de Formació de Zona de Tarragona del Departament d’Ensenyament.

MEDICINA DE L’ESPORTAny2013177 revisions mèdiques223 visites mèdiques Any2014153 Revisions mèdiques 196 visites mèdiques 42 sessions de treball de camp amb recollida de dades mèdi-ques i científiques amb finalitats d’investigació.32 sessions de treballs de recopilació de dades als arxius gene-rals de la Secretaria General de l’Esport, a l’edifici d’Esplugues de Llobregat.

FORMACIÓ1 curs de nivell I en període transitori de la modalitat esportiva de tennis, Reus 20147 cursos CIATE al 20133 cursos CIATE al 2014

REGISTRE D’ENTITATS ESPORTIVESAny201357 entitats donades d’alta.Any2014Per la Territorial han passat més de 70 entitats per demanar la inscripció al Registre d’Entitats, 38 de les quals ja han estat inscrites.

REGISTRE DE PROFESSIONALS:Any201328 professionals donats d’alta a la TerritorialAny20140 professionals donats d’alta a la Territorial

ALTRES ACTIVITATS A DESTACAR:Caminada saludable “A bon pas fem salut”, organitzada •conjuntament amb el Consell Esportiu del Tarragonès i la Universitat Rovira i Virgili (2013 i 2014). Aquesta activitat anava orientada a personal de la generalitat amb la volun-tat d’apropar la pràctica física saludable. Xerrada hàbits saludables. “Què pot aportar la psicologia •al món de l’esport” (2013)Curs de “Promoció de Salut a través de l’activitat física” •(2013).Jornada d’Esport Femení “Dones i Esport. Nosaltres tam-•bé hi som” (2013)Reconeixements dels centres del PCEE millor valorats del •curs 2011-2012 (2013)Festa de l’Esport. Reconeixements d’esportistes (2014) •Jornada “Dones i Esport” (2014).•

ANY 2015

ESPORT ESCOLARPLA CATALà D’ESPORT A L’ESCOLAEl curs escolar 2014-2015 hi van formar part 131 centres, dels quals 39 van rebre dotació econòmica de 39.000€ a través dels consells esportius.Formació dels dinamitzadors del PCEE al Complex Educatiu de Tarragona:

- 63 -

Any 2015: 289 alumnes de la part específica del curs CIATE del PCEE i 51 alumnes del CIATE de Gestió, que conformaven un total de 340 alumnes.

CONSELLS ESPORTIUSLa subvenció pels consells esportius de la demarcació de Tarragona va ser de 329.651€ en la qual es va incloure la quantitat destinada als centres del PCEE.

COL·LABORACIÓ INTERDEPARTAMENTALS’ha organitzat 1 seminari de treball permanent amb els coor-dinadors dels centres inclosos en diferents Plans de Formació de Zona de Tarragona del Departament d’Ensenyament.

MEDICINA DE L’ESPORTAny2015148 Revisions mèdiques 187 visites mèdiques35 sessions de treball de camp amb recollida de dades mèdi-ques i científiques amb finalitats d’investigació.27 sessions de treballs d’investigació

FORMACIÓ4 cursos CIATE al 2015Registre d’Entitats Esportives:Any 2015: 42 entitats donades d’alta, corresponents a les nos-tres comarques.Registre de Professionals:Any 2015: 80 professionals donats d’alta a la Territorial

Atenció al ciutadà:La majoria de les persones que han demanat assessorament ha estat amb relació al Registre de Professionals i al Registre d’Entitats (des de creació de nous clubs com tot el que fa re-ferència a les modificacions que els afecta).

Les consultes presencials estan al voltant d’unes 30 per set-mana, i les telefòniques d’unes 80, tot i que aquestes dades poden variar en períodes concrets, com ara quan hi ha convo-catòries i/o justificació de subvencions o a l’inici de curs, quan les entitats que pertanyen al PCEE inicien les seves activitats.

ALTRES ACTIVITATS A DESTACAR:III Edició de la Caminada Saludable “A bon pas fem salut”, •organitzada conjuntament amb el Consell Esportiu del Tarragonès i la Universitat Rovira i Virgili. Tarragona, 15 d’abril. Reconeixements Esportius Tarragona 2015, on es va guar-•donar a 178 esportistes de les comarques de Tarragona. Teatre Auditori de Calafell, 8 de juny. Reunió d’inici de curs dels dinamitzadors del PCEE. Estació •Nàutica de Cambrils, 7 de setembre. Commemoració del Dia Internacional de les Persones •amb Discapacitat, amb la jornada “Adapta’t a l’Esport!” on van participar 320 alumnes de l’ESO dels Instituts de l’Alt Camp. Organitzada conjuntament amb l’Ajuntament de Valls i el Consell Esportiu de l’Alt Camp. Zona Esportiva Municipal El Vilar de Valls, 3 de desembre.