Embed Size (px)
DESCRIPTION
Citation preview
INTRODUCCIÓ
Al llarg d’aquestes pagines exposaré com a estat la meva estància en les primeres
practiques de logopèdia.
Aquestes les he dut a terme en un escola d’educació especial , la qual s’anomena
MARE DE DEU, EL PONTARRÓ. Es tracta d’una escola pública situada a Martorell.
Tota l’experiència viscuda al llarg d’aquestes 150 hores ha estat, una de les millor
experiències que he pogut sentir a la meva vida.
Durant les pàgines següents exposaré diferents aspectes que amb la convivència
amb el centre he aprés, com són:
la seva història.
El seu projecte educatiu.
El servei de logopèdia.
El cas d’un nen del centre.
La realització d’un material voluntari per aquest subjecte concret.
Més diferents aportacions demanades per el tutor d’aquest seminari de
pràctiques.
I per últim una reflexió sobre la meva experiència personal.
Doncs, amb aquesta petita anticipació de tot el treball que vindrà a continuació,
finalitzo la meva introducció sobre les meves pràctiques, unes pràctiques que
m’han fet saber que tot allò que sentia en vers aquesta professió dins una escola
d’educació especial, és molt més fort del que jo creia.
1
PRESENTACIÓ DEL CENTRE
L'escola
El C.E.E. Mare de Déu del Pontarró és una escola pública d'educació especial
ubicada a Martorell que atén alumnes de la zona educativa del Baix Llobregat Nord-
Anoia.
Acull a ens, nenes i adolescents entre 3 i 18 anys que tenen unes necessitats
educatives especials, derivades de condicions de discapacitat psíquica, motriu,
sensorial o retard important en els aprenentatges escolars bàsics.
Història
Fa més de 30 anys, a la vila de Martorell, es va inaugurar el Centre d'Educació
Especial Mare de Déu del Pontarró. Des dels seus inicis aquesta escola va comptar
amb bons professionals, destacant en aquells moments com a primer director el
senyor Jordi Balcells, el qual va utilitzar mètodes pedagògics molt innovadors per a
l'època.
En un principi, els mestres de l'escola ja van ser treballadors/es del "Ministerio de
Educación", és a dir, depenien de l'Administració pública d'aquell temps i la resta de
professionals (psicòleg, psiquiatre, traumatòleg, educadors, logopeda,
fisioterapeuta) eren contractats per un Patronat de Martorell que gestionava els
fons que rebia tant d'ells mateixos, com de beques,donacions, etc..
De mica en mica, tot el personal que treballava al Centre va anar passant a
dependre de l'Administració pública, desapareixent la figura d'alguns professionals
com el traumatòleg o el psiquiatre. I així, fins a arribar al dia d'avui en que tots els
treballadors del Centre, exceptuant el conserge (Administració Municipal), depenen
del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al nombre d'alumnes, des dels seus inicis, aquesta escola ha
experimentat oscil·lacions. Si en un començament es va inaugurar el Centre amb
una vintena d'alumnes, aproximadament, posteriorment aquest nombre va anar
augmentant fins arribar a prop del centenar.
Actualment encara hi ha al Centre qui recorda els primers anys de l'escola i tot i
que les coses han anat canviant, l'essència i la il·lusió del Pontarró perduren.
2
L'Escola atén nens, nenes i adolescents en edat escolar (de 3 a 18 anys) que
presenten necessitats educatives especials derivades de retards en el
desenvolupament psíquic, motriu, sensorial i/o retard important en els
aprenentatges escolars bàsics.
Actualment a l'escola hi ha matriculats 94 alumnes seguint els cursos d'escolaritat
bàsica adaptada. Aquest curs (2009-10) més de 10 d'aquests alumnes segueixen
programes d'escolaritat compartida (en centres d'Educació Primària i Instituts de
Secundària) per poder beneficiar-se de les aportacions tant de la nostra escola com
de les del centre ordinari (socialització en el seu entorn quotidià).
La distribució dels alumnes al centre es fa tenint en compte l'edat cronològica i les
característiques i necessitats educatives especials del nostre alumnat tot adaptant
el Currículum en cada cas.
Donada la diversitat de l'alumnat que atenen i sota el plantejament de l'escola
d'ajustar al màxim les activitats a les competències i necessitats educatives de
cadascun dels alumnes, donant així atenció específica a les necessitats que
individualment presenten, s’organitzen en tres Agrupacions, les quals varien en el
nombre d'aules.
Aquestes 3 Agrupacions són les següents:
AGRUPACIÓ A
En aquesta agrupació tots i totes les alumnes segueixen un currículum força
diferenciat de l'ordinari, degut a que presenten greus trastorns de la personalitat i/o
plurideficiències associades.
AGRUPACIÓ B
La tipologia de l'alumnat d'aquesta agrupació és diversa: retard mental en diferents
graus, trastorns de personalitat, trets psicòtics i altres problemàtiques associades.
AGRUPACIÓ C
Està formada per alumnes d'edats compreses entre els 12 i 18 anys. La majoria
d'aquests alumnes han realitzat l'escolaritat primària a les escoles ordinàries de les
seves poblacions, de tal manera que han assolit uns aprenentatges instrumentals
bàsics: lectura, escriptura, i alguns coneixements matemàtics.
Recursos: Professorat
3
El professorat de l’escola, pel fet d'ésser una escola pública d'educació especial, es
troba en diferents situacions administratives com són la de funcionariat i la de
contracte laboral.
Dintre de la de funcionariat podem distingir:
Propietaris definitius
Propietaris provisionals
Interins
Propietaris definitius en c.s.
Psicomotricista
Dintre dels contractats laborals podem distingir:
Auxiliars d'aula
Fisioterapeuta
Actualment el Centre compta amb:
2 fisioterapeutes
4 logopedes
5 educadores
1 psicomotricista
15 Mestres d'Educació Especial
PROJECTE DE L’ESCOLA
4
Hi ha 3 eixos de treball:
ESCOLA ESPECÍFICA: Educació especial (es dona resposta educativa a l’alumnat
que està atès pel centre tant a nivell educatiu com emocional i posant èmfasi amb
el projecte de vida (PI) potenciant els suport, ajuts tècnics, adaptacions que calgui
per cada alumne).
Esta organitzat:
- 3 coordinadores pels tres equips docents.
- 3 etapes: amb grups heterogenis. Treballant currículums adaptats i/o modificats
d’infantil, primària i secundària – competències bàsiques-. És important aprofundir
com es treballa l’actitud i el tracte amb els alumnes. Així com els hàbits i tenir en
compte els materials adients en cada cicle (els grups s’organitzen en funció de
l’edat, currículum i d’altres variables que estem elaborant, les quals seran flexibles
per donar una bona resposta educativa els nostres alumnes)
L’acció tutorial es un pilar bàsic del nostre treball, així com el treball en xarxa entre
els professionals de dintre i/o de fora.
-Altres recursos: Treball amb metge i Infermera de forma puntual i/o continuat, ja
que hi ha alumnes que necessiten, també una atenció sanitària a banda del aspecte
educatiu). Elaborem per les casuístiques mes afectades un protocol fent partícip el
metge que atén l’alumne, el centre i la família i el signem les tres parts.
-Programes específics (treball transversal) que oferim: Estimulació bassal
programació específica d’hàbits, d’autonomia i social, hipoteràpia, SAAC,
hidroteràpia, treball amb famílies (espai de tertúlia).
ESCOLA COMPARTIDA (potenciar que l’alumnat aprengui i creixi en entorns
educatius normalitzats):
S’organitza amb:
- Una coordinadora
5
- Hi participa l’equip docent.
- I l’assessorament del EAP
1- Tant el centre ordinari com el centre específic. L’emocionalitat (L’ESTAT
EMOCIONAL) de l’alumne es una prioritat l’acompanyament al centre
ordinari. Durant l’inici del procés, i en períodes puntuals quan es creguí
convenient.
2- El treball curricular conjunt amb els centres ordinaris per cada a alumne
3- Proposta de crear una Xarxa intranet: per a tots els professionals que hi
participen en el treball de l’escolaritat compartida
4- Realitzem xerrades amb l’alumnat del centre que fa escolaritat compartida.
5- El CSMIJ dintre del programa Salut-Escola, participa a les reunions de
coordinació dels alumnes que estiguin dintre del programa i facin escolaritat
compartida.
Potenciem entorns ordinaris: Compartint activitats puntuals (una activitat, una
festa, una sortida al parc…) amb altres centres de la zona.
Seminari escola inclusiva/escola compartida amb Servei educatiu (EAPCRP) i tots els
centres ordinaris que compartim alumnat. Que potencia:
Treball col·laboratiu amb centres amb USEE (profesores educadors, fisioterapeutes,
logopèdes, psicomotricista…). Dintre del marc del Seminari
TRANCISIÓ A LA VIDA ADULTA (el centre vol donar resposta educativa a l’alumnat
entre 15 i 18 anys per tal de fer el pas el món del treball amb garanties, i responent
a les seves expectatives):
Treballarem per que es reconegui el Projecte Transició a la Vida Adulta. I un POPI
adaptat al centre.
SERVEI DE LOGOPEDIA A L’ESCOLA D’EE
1. Recursos
6
1. 1 Recursos humans
Al centre hi ha quatre logopedes, una d’elles treballa a mitja jornada.
Assessorament especialitzat de l’EAP, CREDA del sector, ONCE, entre d’altres.
1.2. Recursos materials
El centre disposa de tres aules de logopèdia.
Aula 1. Destinada bàsicament a alumnes amb llenguatge escàs. Es du a terme el
treball d’estimulació sensorial (vista, oïda, tacte). El material que hi ha: un
ordinador; joguines (la majoria estan adaptades amb un commutador); material de
diferents àmbits (perruqueria, cuina...).
Aula 2. Ordinador; cuina i botigueta de joguina; diversos objectes per realitzar el joc
simbòlic (cotxes, perruqueria, cuina...)., nina; cotxet...
Aula 3. Pensada per iniciar la lectoescriptura. Petita biblioteca
Cal destacar que el material es comparteix entre les 3 aules.
2. Funcions del logopeda escolar o mestre en audició i llenguatge
Instruccions inici de curs.
Han de prioritzar l’atenció específica als alumnes amb retards i trastorns de la
parla, la comunicació i el llenguatge.
Els mestres especialistes en audició i llenguatge han de col·laborar amb el mestre
en.
- L’elaboració del Pla d’atenció i les adaptacions curriculars individualitzades dels
alumnes amb trastorns del llenguatge.
- L’elaboració o adaptació de materials didàctics que faciliten l’aprenentatge
d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe ordinari.
- La formulació de propostes de modificació curricular de caràcter individual per a
l’alumnat que ho requereixi.
7
3. Criteris per determinar quins alumnes reben atenció logopèdica al
centre.
Determinar també l’organització de les intervencions (dins i/o fora de l’aula, nombre
de les sessions, durada de les sessions, tipus d’agrupament...). Per determinar tot
això es fa un anàlisi previ al qual es tindrà en compte:
Com a criteris generals:
- Edat cronològica inferior.
- Gravetat del cas en ordre al tipus i grau de necessitat educativa especial i les
dificultats que pot generar en l’accés als aprenentatges, per exemple, la presència
o absència d’intencionalitat comunicativa.
- La necessitat d’un sistema alternatiu i augmentatiu de comunicació i l’evolució de
l’ús d’aquest sistema.
- El pronòstic que tingui l’alumne en l’evolució en l’àmbit de la comunicació i
llenguatge.
Altres aspectes a valorar:
- Memòries i informes del curs anterior.
- Demandes dels tutors i informes sobre la descripció de la dificultat que presenta
l’alumne.
- Valoracions complementàries de l’EAP, CSMIJ, ONCE, CDIAP, UTAC i/o altres
serveis.
Cal destacar que els criteris d’intervenció en el llenguatge parteixen no tant de
l’etiquetatge diagnòstic com de l’avaluació descriptiva dels comportaments
lingüístics que presenten els alumnes i les fites comunicatives que tenen assolides.
A l’escola d’Educació Especial serà prioritari dotar a l’alumne de les estratègies
necessàries per afavorir la seva comunicació amb l’entorn més proper fent ús dels
recursos necessaris, els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació, per
arribar a assolir diferents habilitats comunicatives.
8
El suport logopèdic es pot proporcionar:
- Dins de l’aula ordinària, en col·laboració amb els mestres tutors (ex. tallers i/o
racons).
- En grup reduït d’alumnes fora de l’aula.
- En atenció individual.
- En altres formes d’agrupament.
La freqüència de les sessions depèn:
- De les característiques i necessitats dels alumnes.
- Dels objectius a treballar.
- Del nombre global d’alumnes atesos a l’escola.
La periodicitat sol ser entre 1 i 3 sessions setmanals de 45 minuts de durada, això
tindrà relació amb el nombre total d’alumnes que reben atenció logopèdica.
Aquesta decisió es pren de forma consensuada entre l’equip de logopedes.
S’afavoreix la intervenció logopèdica dins de l’aula donat que és el context més
normalitzador per l’alumne. Tot i així, es té en compte a l’hora de decidir una
intervenció més individualitzada o en grup reduït, els objectius específics que es
vulguin assolir amb l’alumnat i les seves característiques individuals.
A l’hora d’organitzar els horaris a nivell d’aula i/o agrupació, caldrà tenir en compte
que el fet de que un alumne no pugui fer una determinada activitats dins de l’aula,
la logopèdia no pot ser un servei que substitueixi tal activitat. La logopèdia s’ha
d’entendre com un servei que ajuda a l’alumne a desenvolupar les seves
competències comunicatives en el context més normalitzador.
Tipus i/o model d’intervenció
En tots els casos cal intervenir, des de la logopèdia escolar, en coherència al
programa educatiu de l’alumne i el treball de l’aula. Les intervencions del logopeda
9
es realitzaran sempre en el marc de l’ACI i/o PEI de l’alumne en el disseny dels
quals ha de col·laborar amb la resposta de professionals.
En cas dels alumnes que no manifestin intervencions comunicatives i amb un dèficit
cognitiu sever i/o profund (alumnes amb plurideficiència), la intervenció logopèdica
es basarà en facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant la
planificació d’actuacions que facilitin l’accés a diferents experiències respectant el
ritme i l’estil d’aprenentatge. La intervenció logopèdica es realitzarà principalment
dins de l’aula, respectant, en alguns casos, el criteri de la pròpia logopeda. Es
realitzarà assessorament per tal de planificar activitats i l’organització de l’aula per
afavorir els entorns que facilitin la intervenció i la comunicació.
Amb els alumnes amb TGD que presentin dificultats en les habilitats comunicatives
bàsiques, la intervenció logopèdica es basarà en desenvolupar habilitats
comunicatives i facilitar-ne l’expressió mitjançant la interacció qualitativa en
contextos diferents i variats.
Cal tenir en compte la valoració psicològica que té realitzada l’alumne (seguiment
dels PEIS) per tal d’ajustar al màxim la intervenció. Es realitzarà assessorament per
planificar l’acció tutorial per tal de que des del grup-aula es pugui incidir al màxim
en el desenvolupament de les habilitats comunicatives. En aquests casos es
prioritzarà el treball de forma individual i/o per parelles fora de l’aula, degut a les
dificultats d’interacció espontània.
Els objectius que es pretenen amb l'atenció logopèdica són:
Augmentar la intenció comunicativa.
Estimular les funcions cognitives.
Estimular el llenguatge( expressiu i comprensiu).
Millorar el control de la deglució i del baveig.
Estimular una parla funcional i intel·ligible.
Com a recursos materials s'utilitzen:
10
Per estimular el llenguatge (expressiu i comprensiu) i la comunicació:
llibreta-correu, contes il·lustrats, làmines de situacions quotidianes,
fotografies, revistes, seqüències temporals, objectes per representar jocs
simbòlics, cançons, endevinalles, llibre d'absurds, l'ordinador...
Per estimular les funcions cognitives: atenció, memòria, percepció: jocs de
memory, el lògico-global, projecte d'activació de la intel·ligència (PAI), el
lince, el joc de cartes "l'uno", el domino, altres jocs de taula, jocs
d'ordinador...
Per millorar la deglució i el baveig: aliments de diferents textures,
consistències, líquids, exercicis pràxics i posant atenció a un bon control
postural.
Per afavorir una parla funcional i intel·ligible: materials per fer pràxies
bucofonatòries (bufar, llepar, xarrupar, moviments linguals...): galetes,
llaminadures, espelmes, xiulets, trompetes, espantasogres, aparell de fer
bombolles, porexpan, canyes...
En tot moment les logopedes realitzaran una avaluació continuada per valorar els
progressos comunicatius-lingüístics, i reajustar la resposta educativa a l'evolució de
les seves necessitats.
ESTUDI D’UN CAS
A continuació, al llarg de les línees següents exposaré el cas d’una nena amb la
qual he treballat, durant el meu període de pràctiques a l’escola d’educació especial
El Pontarró.
11
Aquest cas serà presentat sota diferents apartats, dins dels quals exposaré
diferents informacions necessàries per conèixer quina és la situació actual
d’aquesta nena en concret i l’avaluació més recent pel que fa al seu
desenvolupament dins de diferents arres.
DADES PERSONALS
La S. és una nena de 10 anys, la qual pateix una encefalopatia amb discapacitat
intel.lectual severa causada per una agenèsia del cos callós.
Ella realitza una escolarització integra a l’escola d’educació especial i es troba a
l’aula 4 de Primària, on els continguts es bases especialment en l’adquisició i
realització d’hàbits.
Com a sistema de comunicació la S. utilitza la llengua oral i SAAC; utilitzant la
llengua de signes catalana i els SPC.
Un aspecte important és l’alimentació; ella mostra dificultats per mastegar amb la
boca tancada i fer pressió amb els llavis als coberts degut a una hipotonia en els
llavis i alguns òrgans bucals i a les seves dificultats de respiració, ella respira per la
boca.
Pel que fa a la família , la S. , sota l’àmbit de la comunicació, utilitza com a llengües
l’àrab i el castellà i a casa disposa d’un plafó de comunicació per tal de poder
comunicar-se amb els membres amb els que conviu ,els quals són presentats en
l’esquema següent.
12
10
AVALUACIO DEL CAS
Sota aquest apartat podem observar les característiques principals d’aquest cas
sota l’àmbit del llenguatge i la comunicació, el qual dividirem en quatre punts
importants , els quals avaluen totes les àrees que fonamenten el llenguatge.
En referència als aspectes previs del llenguatge, la S. presenta una bona
percepció i discriminació visual, de la mateixa manera que una bona percepció
auditiva. Tot i així mostra dificultats d’atenció en espais o ambients massa
estimuladors.
Dins de la avaluació pròpia del llenguatge, farem distincions entre les tres
categories que es classifiquen dins el llenguatge; forma, contingut i ús.
Pel que fa a la forma, cal anomenar les observacions anatòmiques i pràxiques. La
nena és respiradora bucal i gairebé sempre te molta mucositat. Té poca consciencia
dels moviments respiratoris.
Es caracteritza per un paladar estret i llavis hipotònics , fet que dificulta la seva
mobilitat. Tot i així, mostra una millor mobilitat lingual, però molta dificultat en el
buf.
Tenint en compte totes aquestes característiques la nena es capaç de vocalitzar
oralment paraules com si (afirmatiu), papa, mama, pipi.. però espontàniament no
utilitza el llenguatge oral, s’expressa assenyalant .
Dins l’àmbit del contingut , fent referència al lèxic, la S. té vocabulari signat referit
a noms de persones(companys i mestres), peces de roba, parts generals del cos,
elements d’higiene, aliments (fruites) i menjars del menú, accions quotidianes,
vocabulari de contes treballats i colors (encara que d’aquests no s’enrecorda , a
vegades).
Es capaç de relacionar el vocabulari après amb atributs com colors i busca les
similituds entre els objectes, concepte que té molt assumit( igual/diferent). També
es capaç de classificar els objectes segons tamany i color.
13
Per últim, pel que fa al vocabulari signat, no el reprodueix amb total exactitud.
Utilitza combinacions de dos signes.
En referència a l’ús que la S. fa del llenguatge podem observar una bona
intencionalitat comunicativa, mostra gran interès per compartir amb adults i
demana ajuda.
Tot i així és una nena impulsiva i amb dificultats d’atenció i contacte visual, fet que
dificulta a l’hora la seva comunicació.
Comparteix jocs i es capaç d’explicar als altres allò que veu. Li agrada manar sobre
els seus iguals. La nena es capaç de fer petits encàrrecs encara que amb el suport
de l’adult i en espais controlats (espais amb poca estimulació). Tot i així té
dificultats per demanar permís quan vol fer o agafar qualsevol cosa.
Saluda i s’acomiada però sense mantenir el contacte visual. Reconeix sentiments i
estats d’ànim: plorar, enfadat, content, por, trist...
Una vegada estudiades les àrees anteriors, pel que fa a la comprensió, a
diferencia de les dificultats d’expressió la S. té una bona comprensió del llenguatge.
Compren ordres simples degut a la seva dificultat d’atenció. Tot i així aquesta
comprensió millora quan hi ha més recursos visuals per recolzar la parla (com són:
signes, dibuixos, símbols, SPC).
I per últim, per tal de finalitzar aquesta avaluació cal esmentar l’actitud de la nena;
la qual és molt bona tant en un treball de grup com individual, encara que en el de
grup tendeix a dispersar-se.
Tot i així la meva valoració sobre aquest cas, no finalitza aquí, amb la avaluació del
llenguatge si no que considero important afegir altres valoració sobre altres àmbits
que considero importants per el desenvolupament general de la nena com són el
personal i social i l’emocional.
Pel que fa al desenvolupament personal i social, considero important parlar sobre
les habilitats socials i d’interacció amb els altres.
La S. busca la relació amb els altres i accepta que els seus companys participin i
actuïn de la seva activitat, però mentre ella dirigeix les accions a realitzar. Li agrada
regular la interacció i les accions dels altres. Es mostra afectiva amb tots els
companys.
14
És una nena que mostra la seva afectivitat i l’aprovació de l’adult. Acostuma a ser
força comunicativa amb l’adult, però si aquest li demana que faci alguna funció
comunicativa amb algun company, s’inhibeix.
També és capaç de compartir tant l’espai, com material, com moments de jocs i
bromes amb els seus companys.
I per últim dins de l’àmbit de desenvolupament emocional m’agradaria apuntar que
la S. és conscient de les seves limitacions tot i que demana el suport de l’adult. La
nena ha anat superant determinades pors en vers situacions, accions i/o activitats
noves i mostra satisfacció per les pròpies conquestes.
Tot i així mostra dificultats per expressar el seus sentiments i/o emocions, encara
que identifica algunes de les emocions bàsiques, tal i com he anomenat
anteriorment, en els altres o en imatges.
Per finalitzar aquesta avaluació, respecte tots els elements esmentats, a
continuació exposaré quins són els que s’han establert dins l’àrea de logopèdia com
a objectius a treballar.
- Adquirir una major consciencia de la respiració. Inicial el buf.
- Millorar l’agilitat en el moviment lingual
- Augmentar la força en els moviments labials (tancament de la boca)
- Augmentar la producció d’emissions vocals amb funcionalitat
- Imitar gestos i moviments facials i corporals
- Expressar diferents tipus de sentiments
- Discriminació d’elements visuals
- Enriquir les funcions comunicatives que hi son presents amb vocabulari nou
- Anar substituint els actes impulsius per actes comunicatius
- Demanar i oferir ajuda
- Demanar permís
- Mantenir l’atenció visual i auditiva en l’acte comunicatiu
- Expressar sentiments `
- Anomenar objectes, persones i iniciar en anomenar accions
15
REALITZACIÓ D’UN MATERIAL
Degut a la gran experiència que vivíem dins d’aquesta escola i amb els seus nens;
la meva companya Sara Vallet i jo vam decidir dur a terme un material per els
nostres nens avaluats al llarg del curs, ja que tots dos tenien una sessió logopèdica
compartida a la setmana , a la qual nosaltres sempre hem estat presents. I a més
cada una de nosaltres treballava setmanalment amb cada un dels nens; en C. I la S,
de forma individual.
Així doncs vam decidir realitzar per els nens un material que els pogués motivar
molt i amb el que gaudissin aprenent.
Teníem clar d’es de un primer moment que volíem basar aquest material en la
visualització d’una història, d’un conte com a punt de partida, per tal de poder
16
treballar a continuació diferents conceptes amb ells per un aprenentatge següent,
posant així en pràctica també els nostres coneixements adquirits al llarg de tot un
treball amb ells a l’escola.
El treball va ser proposat a partir d’un vídeo d’en Pingu, uns dibuixos animats que
tenen com a característica especial que no utilitzen el llenguatge oral, no hi ha
llenguatge verbal. Només produeixen diferents entonacions.
Tracta d’una família de pingüins que en aquest cas , marxen a passar un dia a una
fira.
Varem començar per veure la iniciativa que els nens tenien respecte al vídeo que
havíem escollit i una vegada vam observar que amb ells els hi agradava molt i que
podríem treure bons resultats en un aprenentatge basat en aquest vídeo , vam
portar el nostre repte cap endavant.
Varem proposar un treball conjunt duran tres sessions en les quals es treballés la
comprensió de la historia en general, tenint en compte les capacitats de cada un
dels nens. Dons, varem realitzar una taula on es poden veure les escenes del video
treballades, amb el següents conceptes treballats amb els nens en aquestes.
Aqueta és la següent:
PLA DE TREBALL: Treball conjunt amb el C i la S.
ESCENA 1.
- Espai: casa.
- Temps: fred i dia, nit.
- Família: pare, mare, Pingu i germà petit.
- Personatges: venedors.
17
ESCENA 2.
- Lèxic: globus.
- Verb: comprar.
- Colors: vermell, groc, blau i verd.
- Números: del 1 al 8.
ESCENA 3.
- Concepte: música.
- Verb: donar una moneda.
ESCENA 4.
- Lèxic: núvols de sucre.
- Colors: blau rosa.
- Verb: menjar.
- Possessiu.
ESCENA 5.
- Lèxic: pilota, llauna.
- Verb: tirar.
- Concepte: enfadat.
18
ESCENA 6.
- La fira, totes les parades.
ESCENA 7.
- Lèxic: caballitos*.
- Concepte: donar voltes.
ESCENA 8.
- Verb: picar. - Concepte, fort i fluix; content i trist.
ESCENA 9.
- Verb: comprar.
- Lèxic: collaret.
- Concepte: contenta
19
ESCENA 10.
- Lèxic: gelat.
- Verb: comprar i menjar.
ESCENA 11.
- Lèxic: barca (GRONXADOR)
- Verb: pujar, baixar.
- Concepte: amunt (alt), avall (baix); lent i ràpid; preocupació.
ESCENES 16 I 17
Concepte: Marejat.
ESCENA 18
-Lèxic: núvol de sucre.
- Concepte: si i no, causalitat.
- Verb: menjar.
20
ESCENA 19.
- Lèxic: globus.
- Colors: groc i vermell.
- Verb: agafar.
- Concepte: possessió.
ESCENA 20.
- Verb: escapar.
- Concepte: possessió.
ESCENA 21.
- Verb: deixar anar.
- Concepte: possessió.
- Lèxic: globus.
ESCENA 22
- Concepte: cel.
- Números: 1 i 2.
- Colors: groc i vermell.
21
ESCENA 23.
-Concepte: contents.
ESCENA 24.
- Verb: mirar.
- Concepte: cel.
ESCENA 25
- Concepte: nit
-Verb: tornar a casa
-Lèxic: casa i família
Es llavors quan realitzem una proposta de treball per tal de poder després realitzar
cada una de nosaltres de forma individual un material específic per a cada nen, on
es treballessin conceptes ja apresos per tal de reforçar aquest aprenentatge com de
nous.
I aquesta proposta va ser la següent:
PROPOSTA DE TREBALL INDIVIDUAL:
S.
22
L’objectiu a treballar amb la S. està basat en el treball de lèxic i comprensió .
D’aquest lèxic algun serà ja conegut i altre específic del vídeo sota el qual hem
estat treballant.
Treballarem a partir d’algunes escenes del vídeo per tal de treballar el lèxic que en
ella apareix mitjançant preguntes. Les escenes a treballar seran: cinc.
El lèxic serà presentat a partir d’un sistema augmentatiu de la comunicació (SPC).
Aquest serà el següent:
- la família
- els colors
- el menjar
- les joguines
- els estats d’ànims o sentiments
Per tal de treballar aquests aspectes seguirem una mateixa metodologia per
treballar el lèxic de les diferents escenes.
La metodologia consistirà en presentar a la nena una de les escenes escollides i
preguntar sobre un objecte o aspecte concret.
Li presentarem a continuació diferents SPC que continguin possibles respostes ja
siguin del mateix camp semàntic de la paraula que esperem com a resposta o no,
per tal de que ella ens expressi la resposta a partir d’aquest tipus de sistema.
D’aquesta manera no només treballem el lèxic específic sobre el que li preguntem
si no també la comprensió que la nena té del llenguatge oral en ordres simples,
que també anirà acompanyat del llenguatge de signes.
Seguint aquest mètode l’activitat consistirà en presentar diverses escena i treballar
el contingut que apareix en ella:
Escena 4 : en aquí treballarem els colors i com a SPC li presentarem els signes
següents: blau, rosa, groc i vermell.
Escena 5: Sota aquesta treballarem les joguines i com a SPC li presentarem els
símbols següents:pilota, nina, cotxe.
Escena 8 : D’aquesta treballarem els estats d’ànims i com a SPC li presentarem els
símbols següents: content, trist.
23
Escena 9 : d’aquesta làmina treballarem la família i com a SPC li presentarem els
símbols següents: Pingu, la mare del Pingu, el pare del Pingu i el germà petit d’en
Pingu .
Escena 10: d’aquesta làmina treballarem el menjar i com a SPC li presentarem els
símbols següents: gelat, pastís i galetes.
C.
L’objectiu a treballar amb el C. és l’estructuració de la frase simple a partir d’una
seqüència visionada. Aquesta es extreta del vídeo i en aquesta succeeix el següent:
en Pingu puja a una barca que te com a funció fer de gronxador. El Pingu a mesura
que la barca va més ràpida, es va marejant cada vegada més. Un cop baixa de la
barca es tambaleja degut a aquest mareig. La seqüència continua i junt a la seva
família, en Pingu arriba a un parada on venen núvols de sucre i com que està
marejat no vol menjar-se un. En canvi el seu germà petit si.
D’aquesta manera treballarem l’estructuració del llenguatge i el lèxic que apareix
en el vídeo. Treballarem a partir d’una primera visualització de la seqüència
escollida i rere això li preguntarem o li demanarem al nen que és el que ha succeït
en aquesta.
Per tal de realitzar la seva resposta el nen haurà d’expressar-se de forma oral en la
manera que li sigui possible i acompanyant-se de llenguatge de signes ja que és la
manera com ell té adquirit el llenguatge i a més nosaltres li farem expressar-se a
partir del SPC.
Nosaltres li proporcionarem signes de SPC que continguin el vocabulari que apareix
en escena tant noms com verbs per tal de que el nen pugui elaborar una resposta.
El lèxic que treballarem amb SPC serà:
_la família: Pingu, la mare del Pingu, el pare del Pingu i el germà petit d’en Pingu
_estats d’ànim: marejat
_verbs: pujar, baixar, voler
_ lèxic específic del vídeo: barca (gronxador)
_ adverbi: no
_ menjar: núvols de sucre
24
Per tal de treballar la comprensió d’una seqüència la metodologia consistirà en
visionar les vegades que es considerin necessàries l’escena ( creiem que màxim 3
vegades) i li demanarem que ens expliqui que succeeix.
Un cop el nen acabi la seva explicació de forma oral li presentarem una activitat en
la que mitjançant els signes de SPC que li proporcionem ens construeixi una oració
on ens expliqui , igual que de la forma oral, el contingut de la seqüència del vídeo.
En aquest cas esperem que el nen realitzi les oracions següents, dintre de les seves
possibilitats:
1. El Pingu puja a la barca.
2. El Pingu baixa de la barca.
3. El Pingu està marejat.
4. El Pingu no vol núvol de sucre.
I a continuació vam decidir fer un treball individual cada una de nosaltres, amb els
respectius nens amb els quals havíem treballat, de forma individual també durant el
curs, seguint tot aquest treball programat.
Jo treballava amb la S. la nena del meu cas,per la que vaig realitzar el treball que
adjunto als annexes.
Es tracta d’un material fet amb Power Point en el que, vaig inserir a un costat la
imatge ( de la escena ) a partir de la qual volia treballar un aspecte concret i al
costat diferents símbols de SPC, entre ells el corresponent a la resposta desitjada,
per tal de que es pogués observar la comprensió de la nena.
En els signes de SPC, a més vaig introduir un so per tal de crear un altre aspecte
motivador i perquè ajudés a la nena a saber quan duia la seva feina correctament i
quan no. En el símbol que esperava com a resposta en cada una de les escenes
vaig introduir un so alegre, mentre que en les altres opcions que proporcionava, el
so era desagradable, indicant així l’error si es que el cometia.
Durant tres sessions de 45 minuts, vaig treballar aquest material amb la S. per
poder veure més tard si a partir d’aquest material la nena havia aprés i havia
gaudit.
25
I el resultat es pot veure a la gravació que vàrem poder realitzar amb la nena, on
s’observa a aquesta i a mi treballant aquest material l’últim dia de les meves
pràctiques. Aquest està adjuntat als annexes en format CD.
En ell veiem com la nena té una bona comprensió en general de tot el que se li
demana, rere les sessions dutes a terme treballant la comprensió de la historia en
general.
També, com ella respon a les meves preguntes, tant assenyalant com per mitjà dels
signes de la LSC.
Cal esmentar que el fet de produir el material d’aquesta forma va ser d’aquest
amanera per tal de que fos un material que li cridés l’atenció però la seva aplicació
es pot dur a terme de diferents maneres, és un material que es pot modificar i que
es pot ampliar en un futur per tal d’adquirir més coneixements.
Finalment, crec que la realització del meu material ha estat també una gran
experiència ja que rere l’esforç de personalitzar un treball tenint en compte totes
les característiques de la S. el seu resultat ha estat molt satisfactori.
COMENTARI DELS DIFERENTS CASOS TREBALLATS AL SEMINARI
En aquest apartat exposaré una petita síntesis dels diferents casos que es van
presentar, durant les sessions de pràctium, cada un dels membres que el
formàvem.
Cas Alba:
Es tracta d’un infant de 12 anys i 10 mesos. Aquest pateix una deficiència del
transportador de la creatina cerebral. Conviu amb la seva mare i el company
d’aquesta.
26
Pel que fa als antecedents l’infant pateix un retard generalitzat des de que va
néixer. La seva producció oral va ser tardana, als 3 o 4 anys va iniciar el balboteig
de sons. Actualment fa produccions d’algunes paraules (mama,papa....).
Començà la seva escolarització a una escola bressol als 2 anys. Un any després
comença P3 al CEIP ÀNGELS GÀRRIGA, fins que 3 mesos més tard q es traslladat a
una escola d’educació especial, EL NIU ja queles seves capacitats no li permeten
seguir en l’escola ordinària. Cap a mitjans de curs torna a fer un canvi d’escola a
CEEM VIL.LA JOANA. En aquest centre va començar integrant-se a la unitat 2 que
correspon a l’autisme, però una vegada varen observar que el nen no era autista el
van canviar a la unitat 1.
El perfil lingüístic en relació a la forma, es casi bé nul , casi no produeix sons i els
que fa els produeix amb el fonema [ t ] , no fa discriminació de sons fonètics,
reconeix les lletres però per la unió de consonants i vocals presenta dificultats.
Realitzar el punt d’articulació correcte és capaç de fer-ho amb suport visual. Té la
capacitat de entendre ordres simples. Respecte a la morfosintaxi l’infant produeix
parula-frase, amb suport de LSC o SPC. En relació a la semàntica és capaç
d’assenyalar objectes simples en una làmina i encara que el seu vocabulari és molt
limitat. I per finalitzar pel que fa a la pragmàtica l’infant és comunica per mitjà de
crits, assenyalant i fent diferents sons.
Actualment amb ell a logopèdia es treballen:
- competències bàsiques (integració de coneixements en la resolució de
problemes, identitat i autonomia...).
- adquisició de recursos per la transició de vida adulta.
- cura del propi cos en relació d’habilitats de vestir-se, higiene...
- competències centrades en la convivència i el treball professional.
Cas Núria Falcó:
Es tracta d’un infant Nen de 7 anys, que viu a Reus amb els seus pares.
Pel que fa als antecedents de l’infant als 7 mesos d’embaràs es detecta una
cardiopatia, causa que fa que sigui un embaràs de risc.
L’infant neix per part natural prematur, amb una cardiopatia congènita.
27
Els seus diagnòstics clínics defineixen que pateix l’infant són tetraplegia, malaltia
cardíaca congènita, epilèpsia,estrabisme i cromosomopatia. En relació amb els
dèficits té tetraparèsia, retard maduratiu, malaltia de l’aparell respiratori i dèficit
psicomotor i de comunicació. Presenta un grau de disminució del 77% amb una
discapacitat física i psíquica.
Referent a la història escolar, va estar el CDIAP al voltant d’uns tres anys. Després
va ser derivat per la cardiòloga pediàtrica per risc biològic a diferents professionals,
on realitzava sessions de fisioteràpia i de tractament global.
A nivell motriu intenten dur a terme una millora del to muscular i desplaçament
autònom. I a nivell global potenciar comunicació i la parla.
Va començar la seva escolarització a la llar d’infants La ginesta, durant el 2005-
2006.
Seguidament va ser escolaritzat al CPEE ALBA DE REUS, per l’inici a P3.
En relació els aspectes previs del llenguatge hi ha hagut una millora en la capacitat
de mantenir l’atenció. Presenta una bona discriminació visual i discrimina
auditivament sons del seu entorn proper i dels adults amb els que manté relació. Té
bona memòria, recorda allò que li expliques, les lletres de les cançons i els fets que
li han passat.
Pel que fa a les dimensions del llenguatge; en relació a la forma d’articulació de
sons que integren la parla i paraules, construcció de frases senzilles
(subjecte+verb+complement), millora en articulació de sons que abans li costaven
com la (l). En el contingut hi ha hagut una ampliació en el seu nivell de vocabulari i
fa una integració ràpida de les paraules de les unitats didàctiques que treballa. Per
acabar en l’ús fa interaccions comunicatives, les frases cada vegada és va ampliant
més i respon a les preguntes; de qui?, a on? i què?.
A nivell logopèdic es treballen els següents aspectes:
- Potenciar i desenvolupar els aspectes previs del llenguatge
-Exercitar l’aparell bucofonador a través de pràxies amb la finalitat d’articular nous
sons que integrin la parla.
-Ampliació del contingut del seu llenguatge verbal.
-Construcció de frases més complexes durant l’emissió oral
(subjecte+verb+complement)
-Iniciar-se en la lectura global.
28
Cas Anna :
Es tracta d’una nena de 6 anys, la seva llengua materna és el castellà i viu amb els
seus pares a Sant Boi de Llobregat.
Inicia la seva escolarització anant a una escola bressol i a l’inici de P3 s’escolaritza a
una escola concertada de Sant Boi. Amb relació el seu nivell acadèmic, és baix però
pot seguir els objectius proposats a classe.
En aquest curs el servei logopèdic li passa la prova del PLON-R per poder fer una
avaluació de la forma el contingut i l’ús. Els resultats que ha donat la prova han
estat de retard en el contingut, a la forma un necessita millorar i a l’ús correcte.
També se li ha passat un llistat fonètic amb la finalitat d’observar les dificultats del
diferents fonemes.
Presenta dificultats en la deglució ja que no té assolit el patró i no sap recollir el
bolus alimentari, i té un hàbit incorrecte interposició dental de la llengua en el
moment de la deglució.
El perfil lingüístic en referència a la forma té dificultats en articular el fonema /s/ i
en l’articulació de travades. En la morfologia i sintaxi fa un ús correcte de noms,
verbs, adjectius i adverbis i però fa una mínima utilització de frases complexes. En
la semàntica trobem que utilitza i entén un repertari de paraules limitat, té assolit
categories gramaticals (roba, aliments...) i parts del cos i la seva utilització . És
capaç de complir ordres en una seqüència ordenada. I respecte l’ús del llenguatge
mostra un bon nivell de les funcions comunicatives i en quant a l’expressió
espontània realitza narracions.
El treball logopèdic és basa en:
- Consciència de la col·locació de la llengua en produir el fonema /s/.
- Producció de travades (síl·laba consonant,consonant vocal).
- Realització de pràxies labials i linguals.
- Pràctica de la conversa espontània amb l’objectiu de que produeixi els
fonemes que presenta dificultats.
Cas Anais:
És un nen de 4 anys i 4 mesos. Viu amb els seus pares.
29
Pel que fa els seus antecedents mèdics ha esta operat quatre vegades per una
reducció d’amígdales, i a més a més quan era petit no sentia i a conseqüència li
van posar drenatges i ha estat intervingut quirúrgicament per carnots.
Va començar a parlar al voltant dels dos anys ja que no sentia bé; està escolaritzat
a l’escola concertada PIA DE SARRIÀ. A P3 encara no menjava sòlid, tot era triturat i
bavejava molt. Actualment encara li costa menjar una mica. A l’escola manté
relació amb nens immadurs com ell i ràpidament es cansa de les activitats, és
alegre i afectuós però li costa compartir.
Pel que fa a l’exploració logopèdica el primer trimestre d’aquest any se li passa una
prova que conté un llistat de paraules, una repetició de síl·labes i repeticions de
grups consonàntics.
Al 2n trimestre se li realitza la prova del PLON i els resultats obtinguts són de
necessita millorar.
En el perfil lingüístic; respecte la fonètica hi ha dificultats en la producció dels
fonemes /r/ i /s/ i a la gramàtica s’observa que li costa repetir frases senceres però
la realització de frases curtes és correcte. Respecte el contingut el seu lèxic és
bastant ric. I en la realització de la pragmàtica podem dir que descriu i denomina
sense dificultat.
Fa un total de 2 hores setmanals de logopèdia, i treballa dislàlies conjuntament amb
infants de P4. Els exercicis que realitza són:
- Pràxies linguals.
- Joc de memori.
- Jocs de fitxers amb imatge.
- Parla espontània.
Cas Sara:
És un infant de 9 anys. La seva llengua materna és el català i el castellà. El seu
diagnòstic és el d’una hipoacúsia bilateral moderada-severa amb caiguda important
en aguts, i porta un implant coclear i a més, pateix retard cognitiu.
La família assessorada per la tutora utilitza estratègies que ajudin a l’infant a
millorar la seva comunicació dins l’entorn familiar.
30
Pel que fa els antecedents ha estat escolaritzat a l’escola d’educació especial des
del tres anys. Des de fa 2 anys realitza escolaritat compartida amb una escola
ordinària on hi assisteix 2 dies a la setmana.
En relació el sistema comunicatiu utilitza el sistema oral i el sistema augmentatiu
de comunicació.
El perfil lingüístic podem dir que pel que fa a la forma es capaç de discriminar
auditivament i pronunciar les síl·labes [p] i [m] + vocals, pronuncia correctament
[p], [t], [m], [n], [k] , s’aproxima els fonemes [f], [s], [b], [ll], [g], [j], [r] simple i no
té assolit les consonants [z], [d], [x]. Ha millorat en la tonicitat i forma dels òrgans
bucofonatòris. En la semàntica té adquirits els noms dels colors, números, hàbits
d’higiene,etc. I en relació a l’ús de llenguatge és capaç d’anomenar objectes i
persones per el seu nom, informa a l’adult sobre elements del vocabulari treballat,
respon a les preguntes: què és això?, què has de fer ara?, on vas? i comença a
respondre el qui.
Les sessions logopèdiques segons el que treballi la realitza amb grup (taller de
contes), en parelles (treballa el contingut del conte) i individual (lectoesciptura); i
els objectius a seguir amb ell a logopèdia són:
- Millorar mobilitat, tonicitat, i força de l’aparell bucofononatori.
- Millorar expressió facial i corporal.
- Percebre, discriminar i exercitar diferents sons.
- Augmentar les habilitats comunicatives.
- Ampliar vocabulari.
- Identificar sons ensenyats en l’escriptura de paraules.
- Introduir frases més complexes en la producció oral i amb el suport de
signes.
Cas Carlos:
Noi de 17 anys, amb un diagnòstic de la síndrome X, és a dir, trastorn que causa
retard mental produït per una alteració genètica.
Fins els 15 anys estudia en una escola d’educació especial de Palamòs. Al arribar a
Cornella li fan un dictamen que obliga a l’infant a escolaritzar-se a una escola
d’eduació especial. Tot i així presenta una bona base de llenguatge oral.
L’infant pel que fa a l’articulació és autònom, mostra un llenguatge oral fluït, però
s’expressa poc ja que és tímid.
31
Realitza una sessió setmanal de logopèdia, individualment, on es treballa la lectura
i la escriptura.
Presenta dificultats el la lectura, i en l’escriptura, comet errors en grups
consonàntics.
Cas Emma:
És un nen de 5 anys,de pares castellanoparlants i és el gran dels germans.
En relació els antecedents escolars; a P4 la mestra fa una demanda a la psicòloga,
on observa l’actitud del nen, no segueix el ritme de la classe i a nivell de producció
oral costa entendre’l, però no hi ha problemes de comprensió.
El deriven el CDIAP, on fan un treball de participació i atenció, i una avaluació del
desenvolupament cognitiu i motor amb MSC. Els resultats que corresponen a
l’escala perceptiva manipulativa són baixos i l’escala verbal bastant bé.
El perfil lingüístic en relació a la fonologia; presenta dificultats en la producció dels
fonemes /r] i[ּג]. Respecte la gramàtica realitza frases senzilles,el concepte del
temps verbal no el té gaire assimilat, té dificultats a l’hora d’utilitzar connectors i en
la seqüència (banyar-se, dutxar-se....). En relació a la pragmàtica relaciona
continguts amb experiències i fa demandes espontàniament. I en el contingut no
mostra pobresa lèxica. El treball logopèdic amb ell es centra en:
- treballar la producció de /r i /ּג/.
- Pràxies linguals.
Cas Estela:
Infant de 4 anys, el qual viu amb els seus pares. I la seva llengua materna é el
castellà.
Inicia l’escolarització als 2 anys a P3 a una escola privada. Al primer any
d’escolarització l’infant no comprèn el català i es decideix fer-li una adaptació al
llarg del 1r trimestre. Al segon trimestre hi ha la proposta de fer una estimulació del
llenguatge en català, ja que presenta dificultats a l’hora de produir paraules.
A mesura que passen els mesos s’observa que no hi ha cap millora a nivell del
llenguatge, i el psicòleg demana l’ajuda a la família.
32
A final de curs es decideix passar-lo a P4 però tenint present els objectius que no
assolit al llarg del curs de P3.
A P4 es torna a realitzar l’estimulació del llenguatge en català i es treballen els
objectius no assolits de P3.
Actualment el nen fa millores però molt a poc a poc.
En el perfil lingüístic s’observa que en la fonètica hi ha dificultats a l’hora de produir
tots els fonemes, nomes coneix les lletres del seu nom, a partir de la imitació és
capaç de col·locar la llengua en el punt correcte d’articulació. Dins de l’àmbit
morfològic només realitza frases simples. Pel que fa el contingut presenta un lèxic
pobre i en l’ús de llenguatge li costa denominar el seu nom i els dels companys,
necessita d’un suport Per realitzar les activitats i li costa atendre les ordres en
castellà (idioma natal).
El treball logopèdic es basa en:
- Reconèixer el seu nom entre d’altres.
- Fer demandes verbals bàsiques. (puc anar a fer pipi?)
- Aprendre vocabulari.
- Treballar les formes geomètriques.
- Comptar de memòria de l’1 al 10.
- Treballar el color vermell
- Relació quantitat-grafia.
- Treballar habilitats motrius,
Cas Laia:
Es tracta d’un nen de 8 anys i 3 mesos. Viu amb els seus pares i parla amb el seu
pare català i amb la seva mare castellà.
Els antecedents mèdics diuen que va començar a caminar als 21 mesos i va anar a
l’hospital dels nens.
Va ser derivat al CDIAP als 3 anys per problemes de psicomotricitat. Assisteix al
centre d’estimulació Precoç de Cornellà un any.
Es derivat per l’EAP i l’escola, sol·licitant tractament per problemes psciomotrius.
33
El cap de dos anys és atès per l’Hospital Sant Joan de Déu, a la unitat de Trastorns
de l’aprenentatge . Allà li fan una sèrie de controls per la neuropediàtrica fins als 5
anys. Li passen el test WISC-IV i com a resultat surt que presenta una immaduresa
global i un retard en el desenvolupament.
Referent a les característiques del nen dir que és alegre i comunicatiu, mostra una
tensió important i acostuma a apretar les dents amb força.
La família accepta les necessitats educatives del seu fill i han col·laborat en tot el
que se li ha demanat des de l’escola.
Inicia l’escolarització a una escola infantil. A P3 s’escolaritza a l’escola Garbí li costa
mantenir l’atenció, necessita el suport de la mestre per realitzar les tasques de
treball.
Repeteix P5 per donar més temps a l’infant i per realitzar una adaptació curricular
individualitzada amb tres sessions setmanals.
Al 1r de primària l’adaptació va ser un èxit. Segueix amb el pla individualitzat per
tal de que no perdi interès per l’aprenentatge, mostra dificultats en la grafia.
Actualment està cursant segon de primària.
El perfil lingüístic referent a la fonètica té tots els fonemes adquirits, en la fonologia
no té cap dificultat i en relació a la gramàtica té certes dificultats en quan a la
comprensió lectora i comprensió d’oracions complexes. Respecte a la semàntica
utilitza un lèxic comprensiu i expressiu adequat, conèixer les categories gramaticals
i en alguns moments dubte sobre els dies de la setmana, mesos i l’ordre dels
números. I per acabar en la pragmàtica fa demandes d’atenció, no respecte els
torns de paraula i presenta dificultats per entendre les jocs de paraules.
A nivell logopèdic realitza un treball individualitzat, on es va treballant el seu PI, fa 2
sessions de 45 minuts a la setmana.
Cas Mireia:
És un nen de 9 anys que viu amb la seva familia. La família (d’un nivell
sociocultural alt) parlen tres llengües català, castellà i anglès; amb el pare anglès i
amb la mare català. No té un diagnòstic definit, però si sabem que té un trastorn
específic del llenguatge amb major afectació a la vessant expressiva.
34
És un nen alegre i obert. És una mica nerviós i obsessiu segons amb quines coses
(tancar portes, netejar-se els mocs....)La seva capacitat d’atenció de concentració
varia segons els seu estat d’ànim i segons el moment i la situació. Té adquirits els
hàbits de vestir-se, desvestir-se i d’higiene personal..
Pel que fa a la Història escolar comença anant a una escola infantil ( 2004-2006)
però no li detecten greus problemes només un petit retard del llenguatge ja que de
bon principi realitzava balbuceig, sons,etc. Al 2006 s’escolaritza a l’escola Garbí a
P3 on també es troben els seus germans . A mesura que avança el curs l’Infant
mostra grans problemes de comunicació i de llenguatge. L’objectiu principal va ser
despertar i potenciar la interacció comunicativa, treballant l’àrea del llenguatge i
dels sistemes alternatius de comunicació.
A P4 els objectius ja es van centrar amb un treball cognitiu ja que l’Infant mostrava
una clara intencionalitat comunicativa(manté el contacte ocular, es vol relacionar
amb els companys...) .
Pel que fa a P5 va repetir, p4 ja que no podia passar amb el nivell que presentava
cognitivament, i en aquí es va reforçar el llenguatge de signes i introduir hàbits de
vestir-se, desvestir-se per tal de treballar la psicomotricitat.
Actualment realitza 1r de primària fa treball individualitzat P.I i té suport d’una
vetlladora. Les ares del currículum d’educació física, d’educació musical i plàstica
són les úniques que realitza amb tot el grup classe.
Al llarg de tots els cursos l’Infant ha esta assessorat per el CREDAC i per L’UTAC.
En referència al Perfil lingüístic; en referència la forma ; a nivell oral fa moltes
aproximacions de sons, però que normalment produeix síl·labes que contenen
l’estructura de consonant vocal o vocal/consonant. Reconeix el so de les lletres.
En referència a l’ús del llenguatge dir que són tres els punts principals:
- Llenguatge de signes.
- Plafó de comunicació
- Llenguatge Oral:
Pel que fa al contingut , en la majoria d’ocasions hi ha d’haver una ubicació en
funció d’un moment concret o d’una vivència. Domina tots els monogràfics del seu
plafó (roba, joguines, menjar,animals...)
A la setmana realitza un total de cinc hores i es treballen aspectes cognitius (PI)
com logopèdics. A logòpedia treballa:
35
- Treball de pràxies per estimular tot l’aparell bucofonatori i poder anar
treballant diferents sons.
- A nivell de reconeixement de pictografia i seqüenciació de les frases:
- Reforçar els que ja coneix, anar integrant mica en mica, en funció dels nous
continguts dels signes.
- Aspectes cognitius : colors, números, hàbits, activitats motrius, festes
populars,etc.
36
EXPERIÈNCIA PERSONAL
Han estat unes 150 hores d’aprendre, gaudir, d’implicació, de sentir i experimentar
nous reptes i descobrir que allò que jo de petita somiava, com era treballar en una
escola d’educació especial, s’ha pogut fer realitat portant-me així a seguir desitjant
poder-ho tornar a fer d’aquí un anys, sent ja una professional dins aquest àmbit.
L’ambient tant familiar, la filosofia de vida portada a terme dins l’escola, ja em va
motivar des de el primer moment a lluitar per aquest enfrontament que realment és
dur.
L’acolliment a l’escola va ser espectacular, tant per part de les logopedes, com de
les mestres i per suposat , per part dels nens.
Ha estat per mi, un gran plaer haver pogut treballar amb tots els professionals que
hi ha dins d’aquesta escola i per descomptat amb els nens, dels quals he aprés
moltes coses tals com valorar tot allò del que com a persones disposem i a
vegades, ens oblidem de que som afortunats per poder-lo gaudir i ens preocupem
per altres aspectes que no tenen tanta importància.
Durant la meva estància a l’escola he aprés a ser millor persona,a gaudir de petites
coses, detalls..., a saber afrontar-me a reptes i després superar-los... i tot això m’ha
fet créixer tant personalment com professionalment.
Si tingués l’oportunitat de poder tornar al centre ho faria de bon cor i amb els ulls
tancats, sense rumiar-m’ho una sola vegada. Fins i tot avui sento que trobo a faltar
entrar cada dia per la porta de l’escola i submergir-me en la seva filosofia de vida,
on l’únic que realment interessa es que els seus nens siguin feliços i aprenguin a
valorar la vida i viure-la dintre, sempre, de les capacitats de cada un dels nens que
allà conviuen, tots diferents, però tots units.
Vull finalitzar aquesta valoració dient que en aquestes pràctiques he pogut viure per
primera vegada el somni que persegueixo des de petita i per el qual m’esforço dia a
dia en la nostra universitat. I desitjo que aquest somni en un futur es pugui complir
integrament, on pugui posar a l’abast d’aquelles persones que ho necessiten el meu
temps, esforç, la meva dedicació i les meves il·lusions per veure una rialla en els
seus llavis.
37
