Memòria de la Xarxa d’Economia Solidària[XES]

A mode de presentacióLa Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya es va constituir formalment el febrer de 2003 a la seu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Enrere quedava un llarg procés de debat i reflexió encetat el 1998 entre cooperatives catalanes i brasileres i la constitució, l’any 2001 i en el decurs del I Fòrum Social Mundial, de la Xarxa Global de Socioeconomia Solidària.

Actualment està integrada per gairebé 70 cooperatives, entitats i associacions catalanes que han fet del treball cooperatiu, el consum responsable i les finances ètiques les llavors quotidianes per avançar cap a una economia d’escala humana, social, sostenible i solidària. Una xarxa que no creu només que una altra economia és possible i necessària, sinó que cada dia demostra –ara, aquí i a casa nostra– que ja és una realitat arrelada en la democràcia econòmica, la justícia social, el compromís amb la comunitat i el respecte al medi ambient.

Naixement i origenLa Xarxa d’Economia Solidària s’originà en un llarg procés iniciat a mitjans dels anys 90 entre cooperatives catalanes i brasileres. Aquest procés continuà amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i ha tingut com a fites remarcables:

l I Trobada Llatinoamericana de Socioeconomia Solidària (Porto Alegre, Rio Grande do Sul) a l’agost del 1998.

l I Trobada Llatinoamericana de Socioeconomia Solidària (Santa Maria, Rio Grande do Sul) al juliol del 2000.

l Constitució de la Xarxa Global de Socioeconomia Solidàrial I Fòrum Social Mundial de Porto Alegre el gener del 2001.

Amb la creació de la Xarxa Global de Socioeconomia Solidària i amb l’impuls de la Comissió d’Intercooperació solidària de la FCT de Catalunya, s’inicià un procés que va culminar amb el Manifest de la Xarxa d’Economia Solidària i la posterior assemblea de constitució, el 22 de febrer de 2003 a la seu de la Federació de Cooperatives.

ComposicióActualment la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya està integrada per gairebé 70 entitats entre cooperatives de treball, cooperatives de consum, cooperatives de segon grau, empreses d’inserció, associacions i entitats. Són membres de ple dret:

Així mateix, la XES compta amb el suport estable i permanent de:

AFOCA | Associació de Foment per l’Ocupació Contra l’AturATTAC CatalunyaCAB | Consell d’Associacions de BarcelonaCASAL | Centre Autogestionari de Solidaritat amb l’Àrea LlatinaCONFAVC | Confederació d’Associacions de Veïns de CatalunyaFCTC | Federació de Cooperatives de Treball de CatalunyaFCCUC | Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de CatalunyaFETS | Finançament Ètic i SolidariFundació Roca i GalèsFundació Unió Cooperadors de MataróIAC | Intersindical Alternativa de Catalunya

AIGUASOL (Sistemes Avançats d’Energia Solar Tèrmica, SCCL)ALTERMERCATALTERNATIVA 3ALTERCOMS, SCCL APASSOS APOSTA, SCCL APRISE-PROMOCIONS ARÇ, CORREDURIA D’ASSEGURANCES, SCCL ARÇ, INTERCOOPERACIÓ ECONÒMICA, SCCL ARRELS FUNDACIÓ ASSOCIACIÓ ANDRÒMINES ATTAC CATALUNYA BARCELONYABAR LA COTXERA, SLL BARNACIBER, SCCL BICICLOT, SCCL CENTRE DE RECERCA I INFORMACIÓ EN CONSUM CERAI ASSOCIACIÓCEVAGRAF, SCCLCLARABOIA AUDIOVISUALCOL∙LECTIU RONDA, SCCL COMPLEMENTUM CONSULTORÍA, SL COOP57, SCCLCOOP DE MÀ COOPERATIVA INTEGRAL CATALANACOS, COOPERACIÓ I SALUTCRICCUSÓ TAPICEROS ASOCIADOS, SCCL DÉMODÉ PRODUCCIONSDESENVOLUPAMENT COMUNITARIECOINSTITUT BARCELONA ECOS, SCCL EDUCACIÓ PER A L’ACCIÓ CRÍTICA

EL FOLI VERD, SCCL EL TINTER, SAL ELS TRES TURONS ETCS SCCL EX-LIBRIS, SCCL FUNDACIÓ CIUTADANIA MULTICULTURAL FUNDACIÓ DESENVOLUPAMENT COMUNITARI FUNDACIÓ ENGRUNES FUNDACIÓ ROCA I GALÈS FUTUR JUST EI, SL GESPREVEN, SCCL GESTIÓ I DISSENY, SCCL GESTIÓ VEÏNAL DE BARRI, SCCL KOINÓS, SCCL LA CIUTAT INVISIBLELA PLANA, SCCL L’APÒSTROF, SCCL L’ESPAI ICÀRIA L’OLIVERA, SCCL MESCLADÍSMISSATGERS TRÈVOL, SCCL MOL-MATRIC, SCCL MUTUALITAT SINERA NOVA, Centre per a la Innovació SocialNUSOSROBAFAVES, SCCL ROCAGUINARDA COOPERATIVA CULTURAL SAEST, SCCL SETEMSODEPAU TANDEM SOCIAL, SCCLTEIXIDORS, SCCL TITÀNIA TASCÓ, SCCL XARXA DE CONSUM SOLIDARI

Manifest fundacional (novembre de 2002)

Diverses organitzacions de consum, producció, intercanvi, comercialització i finançament, de Catalunya ens coordinem per constituir la Xarxa d’Economia Solidària. L’economia solidària, en les seves formes més diverses, és una manera de viure que abasta la integritat de l’ésser humà. Adoptem el terme economia solidària perquè designa la subordinació de l’economia a la seva finalitat, que és la de proveir, de manera sostenible, les bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental de l’ésser humà. El valor central de l’economia solidària és el treball humà. La referència de l’economia solidària és cada subjecte i, alhora, tota la societat concebuda també com a subjecte. Per tant, l’eficiència econòmica no es delimita pels beneficis materials d’una iniciativa sinó que es defineix en funció de la qualitat de vida i de la felicitat dels seus membres i, alhora, de tota la societat com a sistema global.

Plantejada en aquests termes, l’economia solidària es desenvolupa: l Construint-se a partir d’allò local i allò micro, a través d’un procés que vingui des

de baix i de dins, fins a l’àmbit global i macro. Tot, com a expressió de l’autogestió i l’autodeterminació en l’àmbit econòmic.

l Desenvolupant tècniques, mètodes i pràctiques de gestió, a més de llenguatges i maneres de relació interpersonal que siguin coherents amb els seus objectius.

l Elaborant la seva pròpia pràctica i la seva pròpia definició de mercat, el mercat social, incloent-hi els valors de la solidaritat, de la reciprocitat i de la coresponsabilitat.

l Alimentant-se per mitjà de processos educatius que desenvolupen en les persones implicades i a la societat en general la consciència que són productores i consumidores i, a més d’això, generadores de les seves pròpies necessitats.

L’economia solidària, com una nova forma de produir, consumir i de distribuir, es proposa com a alternativa viable i sostenible per a la satisfacció de les necessitats de la població i de la humanitat. Ens coordinem per constituir la xarxa d’economia solidària amb el doble objectiu de: l Intercanviar informacions, productes, serveis i valors tot desenvolupant projectes

d’intercooperació. l Difondre la nostra forma alternativa d’entendre l’economia tot consolidant les

nostres iniciatives i constituint un nucli econòmic alternatiu. Els criteris bàsics per formar part de la xarxa d’economia solidària són: l Potenciar el treball emancipador i no practicar cap mena d’explotació laboral. l Preservar l’equilibri dels ecosistemes, respectant la transició d’aquelles iniciatives

que encara no siguin ecològicament sostenibles. l Compartir una part dels nostres excedents, en temps, espècies o diners, per a

l’expansió de l’economia solidària. l Organitzar-se de forma democràtica i participativa. l Tenir autonomia de gestió davant les administracions. La xarxa d’economia solidària s’adhereix a la Xarxa Global de Socioeconomia Solidària,

creada a la ciutat brasilera de Porto Alegre en el transcurs del primer Fòrum Social Mundial, el 29 de gener de 2001. Així mateix, manifesta la seva voluntat d’establir contactes amb les altres xarxes d’economia solidària per intercanviar experiències i treballar conjuntament. Les organitzacions que signem aquest document fem una crida expressa a les cooperatives (de treball, de consum, d’habitatges...), les societats laborals, les associacions amb activitat econòmica, les xarxes d’intercanvi de coneixements i serveis catalanes, i en general a totes les iniciatives econòmiques que se sentin identificades amb aquesta forma d’entendre l’economia i amb aquests objectius, perquè s’incorporin a la xarxa d’economia solidària. Barcelona, novembre de 2002 Per a una economia al servei de les persones. Un altre món és possible.

Organització i funcionamentLa xarxa d’economia solidària s’organitza en comissions de treball estables que es coordinen en assemblees plenàries de les seves entitats membres i de suport i que disposa d’una Comissió Permanent que es reuneix periòdicament. Les comissions de treball estables són: • Gestió Global / InternacionalLes seves funcions són garantir la representació i participació de la XES en xarxes estatals com REAS i internacionals com la RIPESS, així com establir contactes amb altres xarxes de promoció de l’Economia social com la RMESS. • ComunicacióPromociona els dispositius de comunicació (fulls informatius, web), l’organització de les Jornades d’Economia Solidària, noves incorporacions i la relació amb els moviments socials. Les Jornades es realitzen anualment des de 2003. • Mercat/Moneda socialDebat i proposa sobre el paper de la xarxa d’economia solidària en la construcció d’un sistema de banca ètica així com en la creació de moneda social. Els objectius de la comissió de Mercat Social, són crear una xarxa d’intercanvi de béns i serveis que utilitzi, parcialment, una moneda social pròpia; creació d’una moneda social pròpia, l’ECOSOL; promoure el consum responsable entre les empreses i entitats de l’economia solidària de Catalunya. • Balanç socialEls objectius de la comissió de Balanç Social, són desenvolupar anualment el balanç social de la XES; crear un instrument de certificació social; augmentar les entitats que realitzin el balanç social i establir contactes amb altres experiències similars.

• IntercooperacióEls objectius de la comissió d’Intercooperació, són augmentar la intercooperació entre els membres de la XES i estudiar la viabilitat d’altres formes de cooperació. • Alternatives a la crisiCreada al 2009 les seves funcions són desenvolupar anualment el cicle de seminaris de la XES, que enguany es fan en col∙laboració amb l’IGOP i APOSTA (Escola de Cooperativisme de Catalunya), reflexionar sobre el valor afegit i les alternatives de l’economia social i solidària front la crisi sistèmica del sistema econòmic convencional i donar-ne visibilitat i fer-ne difusió.

• Llibres d’Economia SolidàriaLa Xarxa d’Economia Solidària i les editorials Icària de Barcelona i Nordan Comunidad de Montevideo van crear una col∙lecció de llibres per desenvolupar debat i criteris sobre l’economia social i solidària.

És una col∙lecció per reflexionar i crear eines d’evolució des d’una economia que té com a valor central el treball humà, com una nova forma de produir, de consumir i de distribuir i que es proposa com alternativa viable i sostenible per a la satisfacció de les necessitats individuals i globals.

La xarxa d’economia solidària coordina, conjuntament amb les dues editorials, els temes referents a autors, títols i difusió. Icaria i Nordan comunidad s’encarreguen d’editar i distribuir els llibres a l’estat espanyol, Mèxic, Colòmbia, Uruguai i Argentina, països compromesos de fa anys en trobar models econòmics alternatius a l’economia lliberal que marca els seus valors en el creixement del capital i que ha deixat de banda la sostenibilitat.

La XES, impulsora del Balanç SocialUn estri de significació de l’economia solidària

Contacte Balanç Social: Jordi Ribas [jordi@bsxes.org]Sovint observem amb estupefacció com grans empreses que destaquen per les seves actuacions depredadores del territori i per explotar els treballadors, apareixen en els seus anuncis i altres informacions, com les campiones de la responsabilitat social. En canvi, les cooperatives i altres empreses i entitats de l’economia solidària, que procuren oferir a la societat béns i serveis útils, s’organitzen de manera democràtica i participativa, miren de ser respectuoses amb el medi i operen des de l’honestedat i el compromís, sembla que no practiquin la responsabilitat social perquè no la comuniquen.

A la Xarxa d’Economia Solidària pensem que és hora de posar fi a aquesta invisibilitat. Per això, des de l’any 2008 impulsem l’elaboració de balanços socials en les entitats del sector, així com la seva agregació per crear el balanç social de l’economia solidària i difondre’l a la societat. Per balanç social entenem un document on descrivim i mesurem les aportacions socials, laborals, professionals i ecològiques fetes per una organització al llarg d’un exercici. En altres països del món, la confecció i publicació de balanços socials, complementaris als comptables, està més estesa, tot i ser igualment minoritària. Fer un balanç social té dues grans utilitats: Internapermet a cada empresa o entitat, tenir una idea en conjunt de les seves aportacions, detectar-ne les insuficiències i, a partir d’això, fixar-se objectius de millora, que intentarà assolir en els propers exercicis. ExternaDifondre la responsabilitat social de l’economia solidària, tant globalment el sector com cada organització. De balanç social, n’hi ha de molts models. Però com a xarxa hem optat, però, per elaborar-ne un de propi amb les característiques següents: Operatiu | Facilita el valor social generat per una entitat amb activitat.Senzill | El poden confeccionar els mateixos membres de l’organització.Obert | S’hi poden incorporar nous àmbits i indicadors.Participatiu | En la realització hi participen tots els membres de l’organització.Periòdic | Concebut per a fer-lo cada any i veure la realitat de l’organització.Universal | S’adreça a totes les organitzacions amb activitat econòmica. El balanç social de la xarxa d’economia solidària avalua 7 grans àmbits, mitjançant diversos d’indicadors, i deixa oberta la possibilitat de mesurar-ne d’altres, segons la voluntat de cada organització que el fa servir. Aquests 7 àmbits són: democràcia, igualtat, sostenibilitat, participació comunitària, qualitat laboral, qualitat professional, compra i inversió ecosocial.

[Avançant cap al segell certificador]El darrer Balanç 2010:una radiografia de la democràcia econòmica catalanaEl novembre de 2010, en el marc de l’Assemblea General de la XES celebrada al Col∙lectiu Ronda, la Comissió de Balanç Social va presentar els resultats de la darrera edició del Balanç Social, un estri de significació de l’economia solidària basat en l’autoavaluació sota criteris laborals, socials, ambientals, de democràcia i participació comunitària, d’igualtat o d’implicació en la construcció de mercats socials, entre d’altres. En l’edició 2010 van prendre part 50 cooperatives i entitats de l’economia social catalana, en un univers on estan implicades més de 26.610 persones i hi treballen

3.500 persones. Les dades agregades, entre altres factors, assenyalen un grau de democràcia interna global que llinda el 80%; un 47’5% de presència femenina (amb una presència als càrrecs directius del 53%) i un 11% de persones en risc d’exclusió a les plantilles, que ranegen una mitjana de banda salarial de l’1/2. A més el 45% de les entitats testades disposen d’un pla de sostenibilitat; el 90% implementa polítiques de reciclatge o reutilització on el grau d’estalvi d’aigua i electricitat arriba al 45%. Pel que fa a la participació comunitària, dediquen un 18% de temps voluntari a la implicació en xarxes socials, cedint infraestructures per un valor anual de 109.351 euros i havent aportat als moviments socials 337.604 euros durant 2009. Treballadors i treballadores de totes les entitats valoren la qualitat laboral mitja amb un 7’6 (sobre 10) i els clients de les empreses certifiquen la qualitat professional amb un elevat 8. Les mateixes empreses es proveeixen en un 36% amb altres empreses de l’economia social, el 25% dels clients formen part del mateix sector i un 23% de les entitats participen d’entitats financeres ètiques.

Entre altres detalls, el 90% de les cooperatives i entitats contribueixen a la normalització del català i, en el si de les cooperatives, el grau de cooperativització de la plantilla arriba al 50%. Els resultats es feren públics durant el 2011, en una edició que incorporà una novetat cabdal: el segell certificador que acredita la qualitat social i laboral de les entitats.

Pla de participació 2011 i tallersDinamitzat per la Cooperativa ETCS Durant 2010, la XES va implementar un Pla de Participació amb l’objectiu general de generar un debat intern que permetés millorar la participació dels seus associats. Com a objectius específics ens plantejàvem: • Identificar i compartir els espais existents de participació i el mapa de compromisos vigent, entre tots els membres de la xarxa.• Recollir propostes al voltant de quina seria l’estructura idònia per garantir la participació i democràcia interna de la xarxa • Construir un pla de Participació • Usar metodologies participatives en el procés de construcció, tant en la diagnosi com en l’elaboració de propostes, per tal de garantir les aportacions de tots els membres de la xarxa que vulguin participar.Tota la informació sobre el tema a: [http://xarxdeconomiasolidaria.wordpress. com]

VII Jornades XES: Congrés fundacional de RIPESS Europa8, 9 i 10 de setembre de 2011. Casa del Mar de Barcelona

Es funda la Xarxa Europea de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa. Aquesta fou la culminació, a escala europea, d’un procés que va començar a Lima l’any 1997, i va continuar a Québec, el 2001, Dakar el 2005 i Luxemburg el 2009. El Congrés, organitzat per la XES, aplegà 150 representants de l’economia social i solidària, procedents d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya i Espanya, Flandes, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Suïssa. També hi eren presents representants de xarxes europees del desenvolupament local, la integració social, el consum responsable, el desenvolupament rural, el comerç just, la recerca en l’economia social i solidària, el finançament ètic, etc.Amb l'assistència de 136 participants de 17 països, 29 xarxes territorials i sectorials representades, 22 professionals de la traducció i interpretació, una trentena de voluntaris i voluntaries de 12 organitzacions diferents, 53 allotjaments solidaris, acon-seguits, 6 empreses implicades en la seva organització amb un pressupost de 41.000 euros aportats per 12 patrocinadors i recursos propis, el Congrés fundacional de RIPESS Europa ha estat una fita important en el llarg camí de la consolidació de l'Economia Social i Solidària a Catalunya, Europa, la Mediterrània i el món sencer.

Repotatge audiovisual:[http://youtu.be/lM7J0ysWyU]

Tota la informació sobre el congrés[http://noumodeleconomic.wordpress.com]

També està disponible la Memòria del Congrés sol∙licitant-la a:[xavi@xes.cat]

Cooperació Internacional 2011Precedents i contextLa XES acumula més de 10 anys d'experiència en processos de Solidaritat Internacional participant de dels inicis en iniciatives com ara els Forums Socials mundials i regionals o la RIPESS Intercontinental. Hem participat de pràcticament tots els Forums Socials celebrats des de l'any 2002, i quan ha estat el moment de descentarlitzar a Catalunya, com el FSMed 2005, el FSCat 2008, el FSCat 2010 o el FSCat 2012 ens hem implicat a fons també en la organització, continguts, dinamització i logística d'aquests esdeveniments. En el cas de RIPESS Interconatinental i el seguiment de les seves dinàmiques internacionals, ens han portat a revaloritzar i redimensionar el rol de la XES en les dinàmiques de la RIPESS Europa, passant a ser un referent, i un dels principals dinamitzadors de la xarxa. Però també des de l'any 2008 s'han anat establint contactes i trobades amb les xarxes d'ESS del sud de la Mediterrània, especialment amb Marroc, aprofitant totes aquests espais comuns per treballar conjuntament sobre una estrategia col∙lectiva per promoure i donar visibilitat a l'ESS a la regió de la Mediterrània.Tots aquests processos que s'han mantingut vius fins l'actualitat gràcies al compromís i a la feina fonamentalment militant d'algunes persones de la XES, han anat madurant i donant els seus fruits. Els esforços esmerçats durant els darrers 6 mesos en redimensionar la visibilitat de la XES en l'escena regional euromediterrània ens han portat, d'una banda a la celebració del congrés fundacional de RIPESS EU Barcelona 2011. Com a resultat s'han reforçat els llaços i les coneixençes amb altres xarxes i experiències de l'ESS d'Europa i de la Mediterrània. Fruit d'aquest procés ara la XES és membre fundador de RIPESS EU i ocupa un càrrec de vocalia en el Comité de Coordinació. D'altra banda, des de l'any 2010, ens hem començat a presentar sistemàticament a diverses subvencions d'administracions publiques nacionals i autonòmiques donant així visibilitat a la XES també davant del sector public català i espanyol.

Algunes orientacions estratègiquesObjectius interns:

• Contribuir a dotar la XES d'una estructura permanent i continuada suficient per al seu funcionament i per a l'adequada gestió de projectes i dotar de recursos humans a la Comissió Internacional i la secretaria tècnica.

• Treballar sobre la base d'un projecte col∙lectiu d'informació i formació sobre Economia Solidària Aplicada (Observatori d'ESS de la Mediterrània).

Objectius externs:• Coliderar processos de promoció de l'ESS a la regió de l'arc de la Mediterrania

Occidental, en mires a contribuir de forma proactiva en el procés d'articulació i constitució de la futura Xarxa d'ESS de la Mediterrània. Les prioritats territorials en parlar de mediterrània occidental són: Mediterrània SUD (Tunis, Algèria i Marroc) + Mediterrània NORD (Espanya, França, Itàlia i Portugal) = Arc Mediterrani Occidental.

• Seguir dinamitzant i fent seguiment de forma proactiva de RIPESS Intercontinental i de RIPESS EU i consolidant aliançes i sinergies amb la diversitat d'entitats i territoris representats

• Seguir participant activament dels fòrums socials globals i descentralitzats.

No es tracta de marcar unes línees estratègiques tancades, sinó de proposar unes orientacions obertes que serveixin per obrir el debat. Aquestes orientacions poden vertebrar-se al voltant dels objectius i eixos vertebradors següents:

• Ajudar a promoure els valors, principis i estratègies de l’economia solidaria a Europa a traves del desplegament i enfortiment de la xarxa europea.

n Estar presents activament en les reunions de la Comissió coordinadora de la Xarxa Europea i participar en els seminaris i encontres que aquesta organitzi.

n Contribuir en la mesura del possible, a afermar l’economia solidaria a Europa.

• Fer conèixer la Xarxa i l’economia solidaria de Catalunya a Europa i arreu i que els membres de la xarxa d’aquí coneguin millor les realitats i situacions foranes.

n Participar en el maping europeu fent que surtin les experiències de Catalunya.

n Organitzar un circuit informatiu en tots dos sentits: d’aquí cap enfora i d’enfora cap aquí. Possibilitat de crear un observatori europeu de l’economia solidaria.

• Promoure iniciatives a nivell transnacional que ajudin a la xarxa catalana i als seus membres.

n Estudiar les possibilitats d’intercanvis productius, comercials financers , de serveis i de coneixements entre els membres de la xarxa catalana i altres xarxes territorials i sectorials europees.

n Participar de forma transparent, en projectes europeus, establint, però, unes prioritats en funció dels valors de l’economia solidaria. Donar a conèixer i difondre els seus resultats.

n Dissenyar projectes en els que puguin participar altres xarxes europees i mediterrànies.

• Establir relacions bilaterals amb altres xarxes i experiències de l’economia solidària

n Mantenir la relació fraternal amb la REAS i col∙laborar-hi en la xarxa europea.

n Establir relacions amb les xarxes del Magreb i molt especialment del Marroc per enfortir les relacions i intercanvis de l’Àrea Mediterrània

n Potenciar les relacions bilaterals amb les xarxes més properes (País Valencià, Illes Balears, Sud de França, Itàlia, Portugal...).

• Enfortir la comissió internacional per fer front als reptes que plantegen les nostres activitats internacionals

n Definir un programa de treball que estableixi objectius, calendari, prioritats, accions, responsabilitats i pressupost per les activitats internacionals.

n Tenir sessions de qualificació i debats de la comissió internacionaln Incloure periòdicament un punt en l’ordre del dia dedicat a qüestions internacionals en les reunions de la Comissió permanent

Activitats 2011 (i històric)• Gener 2008. En el marc de les dinàmiques de cooperació internacional de la

xarxa CORNISA impulsades per la Fundació Desenvolupament Comunitari i Sodepau (ambdues entitats sòcies de la XES), es van començar a establir els primers contactes formals entre la REMESS i la XES pel desenvolupament d'una estratègia conjunta de promoció de l'ESS a la Mediterrània.

• Maig 2010. Al 2010 gràcies a un projecte presentat per la Fundació Desenvolupament Comunitari a la convocatòria de subvencions de la DG d'Economia Social i Cooperativa, en el marc de les dinàmiques de la XES, es van poder establir vincles de col∙laboració institucional entre la REMESS i entitats representatives de l'economia social i solidaria de Catalunya, com ara la propia XES i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya entre d'altres. Aquest projecte contemplava no només la cooperació institucional si no també la formació en competències sobre gestió cooperativa a 5 dones de cooperatives marroquines, impartida per APOSTA, Escola de Cooperativisme de Catalunya.

• Octubre 2010. Té lloc el I Congrés d'ESS d'Africa de Kenitra a l'octubre de 2010, on la REMESS juntament amb altres xarxes africanes, anunciaven la futura creació de la RAESS (Reseau Africaine d'Economie Sociale et Solidaire) i en el que la XES va participar com a entitat observadora

• La darrera gran fita d'aquest treball en xarxa esdevé a Barcelona del 8 a l'11 de setembre del 2011, amb la celebració del Congrés Fundacional de RIPESS Europa, en el que participen també, com a observadores, la REMESS de Marroc i altres xarxes del nord d'Africa com la RETESS de Tunísia.

• Desde començaments del 2010 s'han fet quatre trobades de coordinació entre la XES i la REMESS que han permès arribar als resultats actuals. La primera al març del 2010 on una delegació de la XES es va desplaçar a Rabat; la segona al juny del 2010 on una delegació de la REMESS es va desplaçar a Barcelona, establint contacte també amb institucions públiques catalanes, com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya o la DG d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom del Departament de Treball, entre d’altres; la tercera a l’octubre del 2010, on una delegació de la XES i personal t’ecnic de la DG d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom varen assistir com a observadors al Congrés d’ESS de Kenitra; finalment la darrera trobada va tenir lloc del 8 a l’11 de setembre del 2011 a Barcelona en el marc del Congrés Fundacional de RIPESS Europa. Aquesta proposta és el resultat del treball en xarxa realitzat.

Activitats 2012• 12 gener 2012 Reunió Comissió Internacional XES (Barcelona Arç)• 23 a 26 gener Missió de coordinació XES a Tunis• 31 gener Reunió Comissió Internacional XES (Barcelona Arç)• 06 i 07 febrer Reunió Comitè Coordinació RIPESS EU (Lisboa)• 09 a 11 febrer Missió de coordinació XES a Rabat• 21 febrer Presentade proposta PAPGrundvitg a la UE• 28 febrer Data límit ENPICBC• 26 febrer a 4 març Missió delegació ACCD al Marroc• 29 de febrer Torbada “start up” projecte FASAGES a Paris• 22 i 23 de març Trobada nacional de capitals risc solidaris a Toulouse• 14 i 15 d’abril 2012 Missió trobada de coordinació REMESS a Tunis• 19 a 21 d’abril 2012 Participació XES al curs de dinamització de xarxes al sud

d’Itàlia• 24 d’abril Presentat projecte reforçament REMESS a ACC10.• 30 d’abril Presentat projectes LabESMed i FESC a ACCD2012• 3 a 6 de maig de 2012 Innauguració IPDAN i taller XESREMESS a Rabat

Altres actes i activitats de 2011

l Conferència a cura de José Luis Coraggio, economista i responsable organitzador de la Xarxa Llatinoamericana d’Investigadors en Economia Social i Solidària (RILESS) sobre «Qué es lo económico. Materiales para un debate necesario contra el fatalismo», amb la presentació a cura de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política. Organitza: XES, IGOP i Aposta.

l Campanya de promoció de la Directa, a partir de gener de 2011. Més notícies d’economia social a la publicació i promocions per als associats de la XES.

l Viatge a Mondragón. Visita a la Corporació Cooperativa i conveni de col∙laboració amb Lanki.

l Alta a la XES dels socis de Coop57.

l Participació a l’apartat d’economia del cicle de xerrades Reciclar la ciutat, que engloba set temes (nova economia, alimentació bio, educació alternativa, edificació sostenibles, urbanisme sostenible, tecnologies verdes i energia neta). Està organitzat per la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC i compartim xerrada amb Triodos.

l Participació al seminari «Escenaris de futur sobre consum sostenible» del CENEAM Segòvia a l’Ateneu Guiamets.

l Participació a Idearia, trobada estatal d’economia alternativa i solidària, a Còrdova. Prenem part del debat sobre mercat social, de la conferència inaugural sobre l’economia solidària com a alternativa a la crisi i de la conducció del taller sobre formes d’organització.

l Participació al I Fòrum Internacional d’Economia Social i Solidària a Mont-real.

l Participació en la constitució del procés Consensus de Barcelona i suport als premis d’Innovació Social en el marc d’aquest mateix procés.

l Consensus Mèxic i Equador: es duu a terme una xerrada amb Luis López Llera-Méndez, de Promoción del Desarrollo Popular de Mèxic, i Pedro Pérez Paez, exministre d’Economia de l’Equador.

l Suport a les manifestacions del 17 d’abril i el 5 de juny: Tanquem les nuclears.

l Ens fan una entrevista a Ona Mallorca, a través de l’Idearia de Còrdova.

l Participació a l’assemblea del REAS, a Bilbao.

l Intervenció a les jornades Repensar el treball en xarxa de la Federació d’ONG per al desenvolupament.

l Trobada sobre el nou paradigma organitzat, juntament amb la FTC, FCTC, Casal i Ronda.

l Xerrada sobre la situació de l’economia social i solidària a Portugal i a Itàlia, amb Rogerio Roque, catedràtic d’Economia de la Universitat de Lisboa i director de l’únic màster en economia social i solidària de Portugal, i Mario Coscanella, de la Xarxa Italiana d’Economia Social i del Departament de Sociologia i Ciència Política de la Universitat de Calàbria. Organitzada amb Aposta i l’IGOP.

l Participació al programa Para todos, de TVE, sobre consum responsable.

l Organització de la trobada d’estiu: jornada de reflexió sobre el pla participatiu.

l Organització i acolliment del Congrés fundacional del RIPESS Europa. Vídeos: [http://youtu.be/lM-7J0ysWyU, http://youtu.be/ndq9rIVrXAU]

l Participació a la Festa de la Llibertat organitzada per la Gent de la Terra: parada informativa i xerrada sobre responsabilitat social.

l Participació a la Universitat Indignada.

l Invitació de l’ADEPES (Associació Regional per al Desenvolupa-ment i la Promoció de l’Economia Solidària) de Tolosa de Llenguadoc a participar al primer fòrum regional d’economia social i solidària.

l Fira del Voluntariat: participació al marketplace.

Jornades, seminaris i trobadesDes de 2003

Des del seu naixement el febrer de 2003, la XES ha fet de la reflexió i la sensibilització un altre dels seus eixos de treball, traduït anualment en un espai de trobada, coneixement i difusió que han introduït com a cita del calendari social les Jornades sobre Economia Solidària, de la qual ja se n’han realitzat cinc edicions.

I Jornades d’economia solidària 14 de febrer de 2004, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Realitzades arran del procés de constitució, les primeres jornades estigueren orientades a intercanviar experiències i ampliar les relacions i el coneixement entre les entitats de l’economia solidària, així com contribuir a la difusió social de la xarxa nou nata. Hi participaren, entre d’altres, Enrique del Río, Ana Montoro (AIRES), Edu Lucas (FTC), Xavier Montagut (Xarxa de Consum Solidari), Engràcia Valls (Rebost SCCL), Arcadi Oliveras (Justícia i Pau), Marcos Arruda, l’economista Albert Recio i Pepa Muñoz. presidenta de la FCTC. II Jornades Fòrum Social de la Mediterrània 18 de juny de 2005, Fira de Barcelona Realitzades en el context del Fòrum Social de la Mediterrània es va constituir un eix temàtic sobre Drets Socials, Drets Econòmics i Model de Desenvolupament, dinamitzat per la XES. Amb una ampla presència de persones i entitats de totes dues ribes de la Mediterrània es van realitzar per cinc seminaris internacionals que versaren sobre ‘Consum Responsable’, ‘Desenvolupament Personal i Inserció Laboral’, ‘Comunicació Alternativa i Economia Solidària’, ‘Finances Ètiques’ i ‘Economia Solidària com a eina de canvi social’ III Jornades Cal una altra economia per salvar el planeta 1 de juliol de 2006, Centre Cívic Sant Agustí Centrades en la crisi energètica i ecològica, les jornades varen aprofundir en la insostenibilitat i els impactes climàtics, alimentaris i agraris del model de creixement econòmic. Hi participaren l’activista ecologista Jordi Bigues i Daniel Gomez d’Aeren. En aquesta edició es va estrenar la fira d’experiències socials i solidaris, una marató de coneixement de projectes que s’ha realitzat periòdicament d’aleshores ençà, on prengueren com experiències amb impacte ambiental positiu El Tinter SAL, L’Olivera SCCL, Ecoinstitut, CEPA, La Paleta, Edpac, Trèvol i la Fundació Futur.

IV Jornades Problemes globals, respostes locals: creant comunitat des de l’economia social 19 de maig de 2007, CCCB de Barcelona Contextualitzada en la crítica al model globalitzador i en la convicció que l’economia a escala humana, social i sostenible és l’única compatible amb la reproducció de la vida humana, les IV Jornades aprofundien en el concepte de desenvolupament comunitari. Hi intervingueren el sociòleg Carles Riera, el director de l’IGOP-UAB Joan Subirats i Ruben Prieto, de la Comunidad del Sur a l’Uruguai i l’Editorial Nordan. A la fira d’experiències prengueren la paraula Entreveïns, Can Masdeu, la Xarxa Marroquina d’Economia Social i Solidària (REMESS), el Barri Oliver de Saragossa, Sostre Cívic i l’experiència agroecològica d’Amayuelas (Palència). V Jornada: Crisi. Alternatives de l’economia solidària 28 de febrer de 2009, Ateneu La Torna Convocades específicament per abordar les respostes que l’economia solidària podia impulsar i implementar davant l’actual crisi participaren Francisco Ferrer (del Seminari d’Economia Crítica Taifa), l’economista Enric Tello i el cooperativista Jordi Via, en nom de la XES. De la fira d’experiències va ser protagonistes Fiare (banca ètica), CSOA Magdalenas (habitatge), Arç Cooperativa (assegurances), Edpac (consum), Nou Indret (recuperació d’empreses amb fórmules cooperatives), Oferta-Demanda (laboral), Ara Coop (cooperativisme), Cocinitas (vida quotidiana i suport mutu) i el Col∙lectiu Crisi.

VI Jornada: Les causes de la crisi global i alternatives30, 31 de gener de 2010. Universitat de Barcelona

Aquesta jornada s’integra com a seminaris dintre del FSCat (Fòrum Social Català) amb els eixos de debat següents: El cooperativisme autogestionari com a alternativa, Experiències d’economia solidària, Fòrums socials, partits polítics i moviments, Economia solidària, una alternativa postcapitalista i Espai Documental - Altra democràcia.

VII Jornada: Congrés RIPESS Europa8, 9 i 10 de setembre de 2011. Casa del Mar de Barcelona

Es funda la Xarxa Europea de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa. Aquesta fou la culminació, a escala europea, d’un procés que va començar a Lima l’any 1997, i va continuar a Québec, el 2001, Dakar el 2005 i Luxemburg el 2009. El Congrés, organitzat per la XES, aplegà 150 representants de l’economia social i solidària, procedents d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya i Espanya, Flandes, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Suïssa. També hi eren presents representants de xarxes europees del desenvolupament local, la integració social, el consum responsable, el desenvolupament rural, el comerç just, la recerca en l’economia social i solidària, el finançament ètic, etc.

Catàleg de llibres publicats

Reconsiderar la riqueza y el empleoDe Patrick Viveret i PromocionsPatrick Viveret és conseller refrendatari en el tribunal de Comptes de França. Promocions està format per Emeterio Frago, Daniel Jover, Víctor Manuel López i Guillermo Mora, són els seus socis fundadors. Són experts en consultoria i gestió de projectes.

[Sinopsi] Vivim en un període de creixement i, no obstant això, d’una banda produïm cada vegada més riqueses i per un altre el nombre de pobres no disminueix, el treball es fa precari, els salaris es congelen, el medi ambient es degrada i les tensions socials amb la inseguretat s’agreugen. Perquè es dóna aquest desequilibri entre la realitat que percebem i els nostres principals termòmetres econòmics, especialment el PIB i el sacrosant creixement? Perquè la nostra avaluació de la riquesa fundada únicament sobre la base dels indicadors monetaris no tenen en compte ni l’àmbit social ni l’ambiental.

Humanizar lo infrahumanoDe Marcos ArrudaMarcos Arruda és llicenciat en Ciències Econòmiques, doctorat en Economia i Educació. És coordinador de PACS i un dels fundadors del Fòrum Social Mundial i de la Xarxa Global de Socieconomía Solidadria. És soci fundador de l’Institut Cajamar i participa en la coordinació del Moviment Jubileu Sud, que va promoure els Plesbicitos sobri el Deute i sobre el ALCA.

[Sinopsi] Humanizar lo infrahumano és la primera obra d’una trilogia que té com eix central el sentit ontològic del ser humà en el context social i psicològic de la crisi civilitzatòria que viu la humanitat, en aquest cas des del vessant filosòfic. Més tard s’abordarà l’econòmica i l’educativa. En aquest llibre s’intenta trobar respostes a interrogants sobre la naturalesa de la humanitat.

La dimensió cooperativaDe Jordi Garcia, Jordi Via i Lluís M. XirinacsJordi Garcia i Jordi Via són cooperativistes i membres de la Xarxa d’Economia Solidària. Lluís M. Xirinacs fou doctor en filosofia i investigador sobre el pensament global.

[Sinopsi] A hores d’ara està clar que els dos grans paradigmes que van regir les economies occidentals del segle XX, el keynesianisme i el neoliberalisme, ja no serveixen per a inspirar el nou segle que hem començat. És necessari reinventar l’economia i, per tant, una de les seves cèl∙lules bàsiques, l’empresa, empantanada en una organització jeràrquica del treball, una relació merament egoista amb la societat i una percepció ultracompetitiva del món dels negocis. Enfront d’aquesta situació, neixen per onsevulla brots d’una nova forma de fer empresa al servei de les persones. Aquests brots pertanyen sovint a una espècie molt arrelada, que s’ha mostrat particularment resistent als embats del capitalisme: la cooperativa.

Economia solidàriaDe Caterine Galaz i Rodrigo PrietoCaterine Galaz és doctorada en Educació i Societat, màster en Educació, màster en Polítiques Socials i Gestió Local i llicenciada en Comunicació Social. Rodrigo Prieto Droguillas és doctor i màster en Psicologia Social (UAB), llicenciat en Comunicació Social i periodista.

[Sinopsi] En un món travessat per l’individualisme, la lògica del lucre i l’obtenció del màxim benefici al menor cost possible, reflexionar i somiar amb una economia solidària no només és necessari sinó urgent. Sobre aquesta base, Caterine Galaz i Rodrigo Prieto reflexionen i qüestionen els mecanismes en els quals es fonamenta el capitalisme neoliberal imperant, i els seus efectes sobre l’entramat social i la subjectivitat.

Praxis de la esperanzaDe Daniel JoverDaniel Jover és soci-fundador de l’equip PROMOCIONS, membre del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, de l’Institut Paulo Freire i de la Xarxa d’Economia Solidària.

[Sinopsi] Aquest llibre és una reflexió des de l’experiència que planteja alternatives d’educació més enllà de l’escola, d’ocupació més enllà del treball assalariat i els canvis del mercat laboral. És altra forma d’emprendre en una economia social i solidària, camps del compromís de l’autor al llarg de trenta anys. A manera d’assaig impressionista, i unint l’opció personal amb la professional, denuncia el fals dilema entre realitat i utopia, perquè les fronteres del possible es revelen noves dimensions de la realitat que no havíem sospitat. És una aposta per a situar les polítiques d’educació i ocupació al servei dels drets humans i l’ètica de la igualtat.

Desarrollo a escala humanaDe Manfred Max-NeefManfred A. Max-Neef economista, xilè, és fundador executiu del Centre d’Alternatives per al Desenvolupament de Xile. Rector de la Universitat Bolivariana. En 1993 va rebre el premio Nobel Alternatiu d’Economia.

[Sinopsi] Ens trobem davant una cruïlla, i a pesar d’això la perplexitat enfront de la realitat de desigualtats i pobresa que ens embolica, després de dècades de pretès desenvolupament i progrés, sovint, ens paralitza. Fins al moment la ciència econòmica ha estat concebuda com una força que, des de postures tecnocràtiques i economicistes, s’ha imposat de forma hegemònica en la planificació social, sent en realitat únicament una barreja de proposicions científiques, receptes tècniques, instruments analítics, idearis polítics i propaganda política.

Participacció!De Col∙lectiu IllacruaIllacrua és una revista mensual, especialitzada a tractar l’actualitat social, política i cultural des de les anàlisis i alternatives que aporten els cridats nous moviments socials.

[Sinopsi] Per al canvi social, no n’hi ha prou amb la protesta; també cal proposar alternatives i practicar noves formes de vida que prefiguren ja la societat que volem. En aquest llibre, ens conten com crear formes col∙lectives, democràtiques i sostenibles de treballar, consumir o invertir, distintes a l’empresa capitalista, el centre comercial o el banc de torn. Llegint aquest llibre podrem iniciar amb bon peu projectes d’economia solidària com una cooperativa de treball, un hort comunitari, una xarxa de barata o una cooperativa de consum agroecològic, entre d’altres .

Manifiesto utopiaMouvement UtopiaEl Mouvement Utopia es crea per al sorgiment d’una esquerra d’avantguarda sobre la base de la identitat ecologista i antiglobalització, capaç de transformar la societat per a arribar a nous ideals i assolir-los.

[Sinopsi] Aquest llibre és el segon d’una trilogia sobre la formació del ser humà. Hacer real lo posible és una reflexió creativa i una proposta d’una nova economia que valori a cada persona, cada cultura i cada poble i busqui un projecte comú d’humanitat a partir de la valoració i del complementarietat de les diferències.

La dimensión perdida · Manfred A. Max-NeefManfred A. Max-Neef economista, xilè, és fundador executiu del Centre d’Alternatives per al Desenvolupament de Xile. Rector de la Universitat Bolivariana. En 1993 va rebre el premio Nobel Alternatiu d’Economia.

[Sinopsi] Quin és el significat de democràcia, llibertat, dignitat humana, nivell de vida? És un assumpte referit a béns o a persones? Per descomptat que concerneix a persones. Però les persones poden ser elles mateixes només en grups petits. Hem d’aprendre a pensar en termes d’una estructura que operi amb multiplicitat d’unitats de petita escala. Si el pensament econòmic no és capaç de captar això, llavors és inservible. Si no pot anar més enllà de les seves vastes abstraccions com l’ingrés nacional, la taxa de creixement o les relacions cabdal/producte, esborrem l’economia i comencem de nou.

Por una economía ecológica y solidariaAntonio Estevan i José Manuel NaredoAntonio Estevan, fundador de la xarxa de consultors Gea 21, va morir al setembre de 2008. Va ser un dels impulsors de la difusió a Espanya dels principis de la gestió de la demanda de l’aigua. José Manuel Naredo és doctor en Ciències Econòmiques. Va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Economia i Medi Ambient 2000 i amb el Premi Internacional de Geocrítica 2008.

[Sinopsi] Aquest llibre reflecteix la conversa mantinguda amb Antonio Estevan i José Manuel Naredo sobri temis fonamentals relacionats amb el sistema econòmic imperant i els seus possibles alternatives. La seva publicació arriba en un moment molt oportú, quan l’actual crisi econòmica indueix a qüestionar aquest sistema. Proposem en aquest llibre, doncs, un diàleg entre economia ecològica i economia solidària, necessari per a la construcció d’un nou paradigma. És el moment d’integrar l’ecologia i l’economia solidària al món del treball; i l’èxit d’aquesta nova economia respectuosa amb tot el viu és ja evident i constatable.

Hacer real lo posibleMarcos ArrudaMarcos Arruda és llicenciat en Ciències Econòmiques, doctorat en Economia i Educació. És coordinador de PACS i un dels fundadors del Fòrum Social Mundial i de la Xarxa Global de Socieconomía Solidària. És soci fundador de l’Institut Cajamar i participa en la coordinació del Moviment Jubileu Sud, que va promoure els Plesbicitos sobri el Deute i sobre el ALCA.

[Sinopsi] Aquest llibre és el segon d’una trilogia sobre la formació del ser humà. Hacer real lo posible és una reflexió creativa i una proposta d’una nova economia que valori a cada persona, cada cultura i cada poble i busqui un projecte comú d’humanitat a partir de la valoració i de la complementarietat de les diferències.

Crisis capitalista y economía solidariaJ-Louis Laville i Jordi GarciaJean-Louis Laville és sociòleg i economista, professor del Conservatoire National donis Arts et Métiers (Cnam). Jordi Garcia Jané és cooperativista i membre de la Xarxa d’Economia Solidària.

[Sinopsi] L’esclat de la crisi deixa a la vista que l’autorregulació del mercat és un mite i que el capitalisme, a més de generar desigualtat i ser ecològicament insostenible, resulta intrínsecament inestable i ineficient. Al mateix temps assistim a l’expansió d’iniciatives econòmiques distintes a les capitalistes. Ens referim a l’anomenada economia social o solidària: cooperatives, grups de consum responsable, banques ètiques… Totes elles ens demostren que existeixen altres formes de produir, consumir i finançar-se regides per lògiques democràtiques, sostenibles i solidàries, i que a més són prou resistents perquè moltes assoleixin sobreviure en un mitjà tan hostil com són el mercat i la societat capitalista.

Democracia Económica: Hacia una alternativa al capitalismo Antoni Comín i Luca Gervasoni (coord.) José Antonio Noguera, professor de Sociologia de la UAB; Félix Ovejero, professor d’Economia de la UB; Antoni Comín, professor de Filosofia Social de la URL; David Schweickart, professor de filosofia en la Loyola University; Jordi Garcia, expert en cooperativisme i membre de la XES; Lucca Gervasoni, codirector de l’ONG NOVA; Josep Campabadal, enginyer industrial; Alfonso Vázquez, director de Hobest Consultors; José Luis López Bulla, exsecretari general de la CONC; Daniel Lacalle, coordinador de la FIM

Roger Sunyer, politòleg; Jordi Marí, director de FETS; Pedro M. Sasia, director de FIES; Ramon Pascual, coordinador de COOP57; Andri W. Stahel, professor de sostenibilitat de la UPC; Félix Pardo, professor de filosofia; Montse Peiron, directora del CRIC; Esther Vivas, membre del Centre d’Estudis CEMS de la UPF; Marc Vilanova, investigador d’ESADE; Rafael Díaz, professor de Sociologia de la UCM; Tomás R. Villasante, professor emèrit de la UCM; Ignasi Puig, soci d’ENT Medi ambient i Gestió; i David Casassas, doctor en Sociologia i investigador de la UB. Pròleg a la segona edició d’Ignacio Ramonet, catedràtic de Comunicació en París-VII; pròleg a la primera edició de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB.

[Sinopsi] Les acaballes del segle XX van suposar un punt d’inflexió en la història del pensament social: la implosió del socialisme d’estat i la confirmació del mercat com un mecanisme necessari per a la prosperitat econòmica van contribuir a estendre la idea que el capitalisme era l’única opció raonable per organitzar la vida productiva de qualsevol societat. Semblava que la humanitat havia arribat a la «fi de la història» dels sistemes econòmics. Al mateix temps, les més acreditades teories de la justícia de les últimes dècades ens permeten confirmar la intuïció central del pensament socialista des dels seus orígens: el capitalisme no és capaç de satisfer de manera suficient els més bàsics i innegociables principis de la justícia social –i difícilment ho serà mai–. Què han de fer les societats del segle XXI davant aquesta difícil contradicció?En les últimes dècades, en plena hegemonia del projecte neoliberal, molt abans de la crisi que l’ha posat en evidència, no han faltat els intents de pensar sistemes de mercat alternatius, no capitalistes: models de «socialisme de mercat», tan eficients –o més– que el capitalisme, però lliures de les seves injustícies distributives. Sistemes que intentin fer compatibles els ideals de llibertat, igualtat, fraternitat, democràcia, realització humana i sostenibilitat, amb el progrés tecnològic, la millora de la productivitat i la lliure empresa. La Democràcia Econòmica –de la qual parteix aquest llibre– és una de les més acabades propostes en aquest sentit.

Podem trobar en la nostra realitat econòmica actual experiències que apuntin, ja avui, cap a aquest tipus d’horitzons? Són les cooperatives i les empreses democràtiques, el sindicalisme, la banca ètica o els moviments de consum responsable formes d’organitzar la vida econòmica capaces de trencar, ni que sigui parcialment, amb les injustícies del capitalisme? És possible articular totes aquestes realitats en un únic «mercat social»? Té sentit mirar aquestes experiències com l’embrió d’un sistema econòmic alternatiu?

Aquest llibre d’autoria col∙lectiva intenta respondre aquestes preguntes, amb la voluntat d’obrir sense complexos un debat certament radical. La seva més íntima intenció no és una altra que inspirar el pensament i l’acció de tots aquells que creuen que, també avui, la nostra prioritat segueix sent la construcció d’un sistema econòmic més just, que ens permeti viure en una societat on tots els membres tinguin una vida digna de ser reconeguda com una vida humana.

Hi ha una economia que és solidàriaXarxa d’Economia SolidàriaDirectori 2009

[Sinopsi] «Hi ha una altra economia que és solidària» és, alhora, una constatació i un repte, una realitat i un horitzó, un territori alliberat i un guia de miralls on furetejar-nos. És, alhora i tanmateix, un directori del futur que s’albira i una cartografia de les experiències catalanes que, en un context incert i de col∙lapse del sistema econòmic, treballen per avançar cap a un nou model postcapitalista, que situï a l’epicentre de l’economia les necessitats humanes. Empreses i entitats de l’economia social que conformen la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya, nascuda el febrer de 2003 sota l’influx del primer Fòrum Social Mundial de 2001 que va proclamar que ‘un altre món és possible’, però que mai no serà possible sense bastir una altra economia. Una altra economia que ja existeix, distribueix solidaritat i produeix ètica. Això recull la present edició: les reflexions, les experiències i les accions que a casa nostra treballen quotidianament i fa anys per avançar cap a una economia cooperativa social i solidària.

[Presentació] Aquesta edició de «Hi ha una altra economia que és solidària» es conforma a mode de Directori 2009 de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. Amb la voluntat de donar visibilitat i estendre unes pràctiques econòmiques alternatives que s’arrelen en la fertilitat social de la tradició cooperativa, en les noves experiències inclusives i solidàries i en un nou paradigma d’entendre l’activitat econòmica que situa al bell mig de les necessitats humanes. De la importància de donar veu i presència a aquesta altra economia, sobirana i solidària, en dona fe el món dels nostres dies. La crisi financera provocada per les hipoteques sub-prime; la pèrdua constant de llocs de treball i unes xifres d’atur que situen en 920.000 les persones sense feina als Països Catalans o la misèria i pobresa en la que viu la majoria de la humanitat són realitats massa colpidores i massa quotidianes com per quedar-se de braços creuats. Els límits –socials, energètics, ecològics– de l’actual model de creixement i empobriment, de les fondes desigualtats que ha generat i de les relacions econòmiques que ha fomentat engreixen la llarga llista d’aspectesque limiten, foraden i esmicolen la convivència, el futur i la dignitat humana.

Front aquesta realitat, desigual i complex, cronificada i complicada, hi ha veus encara que s’alcen contra la inèrcia i contra el risc de no fer res. Perquè a l’economia, com a la vida, el fet i no fet sempre passen factura. I del que es tracta és d’avançar per altres camins, explorar altres sortides i vehicular alternatives plausibles. Perquè malgrat la deriva i l’enèsima crisi cíclica d’allò que coneixem com capitalisme, milers d’experiències i milers de persones treballen avui arreu del món per construir un altre model econòmic, per disputar espais i territoris a aquella globalització tan malentesa que ha privatitzat els guants i ha socialitzat les perdés. Experiències i persones compromeses també a casa nostra. Amb vocació universal. Amb projectes concrets i reals que ja interpel∙len l’altre futur possible, en l’agregació –finalment, suma i multiplicació– de projectes que forgen l’esperança nascuda de la coherència. Experiències i projectes que esdevenen,

avui per demà, precursors i precipitadors d’un futur anterior; d’un futur comunitari on capiguem totes i tots; d’un futur compromès amb les generacions futures en base a la cooperació social. Perquè venim de lluny i anem més lluny encara.

Xarxa. Economia. Solidaritat. Estratègia i pràctica de transformació social. Això és la XES i així us la presentem. Tal com és. Amb les seves reflexions, els seus protagonistes i la decidida voluntat de construir comunitats amb justícia i en llibertat. Arran de terra i des de casa nostra. Parafrasejant Papasseït, doncs, benvinguts i benvingudes a la xarxa dels qui mai no reculen.

Cómo vivir en tiempos de crisisEdgar Morin i Patrick ViveretEdgar Morin, director emèrit de recerca al CNRS, ha rebut la distinció honoris causa en diverses universitats del món. Patrick Viveret, filòsof, va ser conseller del tribunal de comptes de França i durant el govern de Jospin va ser responsable de la missió de redefinir els indicadors de riquesa.

[Sinopsi] Davant la crisi actual, hem de prendre distància, situar aquest moment en el marc d’un procés de canvi històric, com els que ja hem conegut, per detectar el cicle que acaba i el nou ordre que s’obre. En aquest període crític, en el qual l’empitjorament és possible i on els desafiaments són crucials, mantinguem la certesa que l’improbable encara pot succeir.

Fins i tot quan la realitat sembla que ens porta a la catàstrofe, la complexitat de la realitat pot donar lloc a situacions inesperades. Estiguem disposats a acceptar l’improbable, romanguem atents a l’ús positiu d’aquesta crisi, vegem-ho com una oportunitat per establir una nova relació amb el poder democràtic, amb la riquesa monetària, i, en definitiva, amb el sentit de la vida.

Nada está perdido Susana Martín BelmonteSusana Martín és economista independent, professional d’internet i escriptora. Encara que va començar la seva carrera professional en el comerç exterior, la seva activitat professional ha estat centrada en el sector d’internet i noves tecnologies, i la col·laboració en diferents projectes tecnològics en els últims deu anys.

[Sinopsi] Si el món està en mans del poder financer, llavors la democràcia és paper mullat. La dominació avui va acompanyada de l’excusa de salvar de la fallida. Davant d’una teoria econòmica còmplice del desfalc, aquest llibre es convertirà en una eina essencial per entendre el món actual i les idees necessàries per transformar-lo.

Aquest llibre d’economia per a tots els públics mostra el paper que juguen els diners i el crèdit en el sistema productiu i el mercat, alhora que revela com els diners digital, l’abandonament del patró or i internet han transformat les bases dels models teòrics actuals i els han deixat obsolets.

La XES, en audiovisual

• Documental «Llavors per a una altra economia» [dvd disponible]

• Col∙lecció de curts «Bones pràctiques d’economia solidària». Set experiències de la XES, en format de curt audiovisual, seleccionades en una iniciativa de REAS per visualitzar les Bones Pràctiques de l’Economia Social a l’Estat espanyol: Fundació Futur, L’Olivera, Ethsi, Coop57 i les Comissions de Balanç Social, Alternatives a la Crisi i Llibres de la XES. Trobareu tots els vídeos al canal de Reas a youtube.

Fundació Futur: menjadors escolars sostenibles Bones pràctiques d’economia solidària: Futur és una fundació barcelonina nascuda el 1996 per lluitar contra l’exclusió i que combina, singularment, economia solidària, inclusió social i alimentació saludable a través d’un projecte pioner de menjadors escolars sostenibles que cada dia alimenta és de 4.500 alumnes a tot Catalunya. Entrevista amb Isabel Coderch. [www.futur.cat]

Xes-Icaria-Nordan: Col∙lecció de llibres d’Economia SolidariaBones pràctiques d’economia solidària: L’editorial catalana Icària i la uruguaiana Nordan, en col∙laboració amb la XES, impulsen des de 2001 una particular col∙lecció de llibres especialitzats en economia social i solidària, des del treball comú en xarxa i la compra garantida. En una experiència de complicitat per a difondre pràctiques socioeconòmiques alternatives a l’Amèrica Llatina i Europa, sempre des del suport mutu. Entrevista amb Paco Hernández. [www.xes.cat] Coop57: una altra forma d’estalviar ja és possible Bones pràctiques d’economia solidària: Coop57 és una cooperativa de serveis ètics financers -present a l’Aragó, Andalusia, Catalunya, Galiza i Madrid- que promou l’estalvi ètic i la inversió solidària per a finançar projectes d’alt contingut social. En els darrers cinc anys ha finançat 500 projectes per valor de 16 milions d’euros gràcies a l’estalvi ètic i social dipositat per persones i entitats. Entrevista amb Ramon Pascual. [www.coop57.coop] Ethsi: el segell de l’assegurança ètica i solidàriaBones pràctiques d’economia solidària: Des de Fets i l’Observatori de les Finances Ètiques ens traslladen l’experiència i operativa d’Ethsi, el segell que acredita criteris ètics i socials en el complex món de les assegurances. Ethsi conta amb el suport explícit de múltiples agents socials, econòmics i sindicals. Entrevista amb Jordi Marí, Maite Codina i Narcís Sánchez. [www.ethsi.net]

Alternatives a la crisi a peu de carrer Bones pràctiques d’economia solidària: Des de la implosió de la crisi, a la tardor de 2008, la Comissió d’Alternatives a la Crisi ha popularitzat diversos decàlegs per visualitzar alternatives quotidianes, concretes viables, mostrant que ja existeixen opcions per a viure millor, viure diferent i, sobretot, sobreviure i fer més suportable la crisi a les classes populars, en l’horitzó d’una economia postcapitalista. Entrevista amb Jordi García. [alternativesalacrisi.wordpress.com] L’Olivera SCCL: desenvolupament rural, social i cooperatiu des de 1974Bones pràctiques d’economia solidària: La Cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges (Lleida) combina des del 1974 cooperativisme, inserció de persones discapacitades i desenvolupament rural en una zona deprimida a través de la producció de vins i olis de qualitat. Entrevista amb Carles Ahumada. [www.olivera.org] Balanç social: avaluant l’economia solidàriaBones pràctiques d’economia solidària: El Balanç Social és un instrument d’autoavaluació de l’economia social catalana, impulsat per la XES, que aprofundeix, valora i radiografia les pràctiques de democràcia, igualtat, sostenibilitat, compromís i impuls del mercat social de les pròpies entitats de l’economia solidària. El 2009, 49 associacions prenen part d’aquest autodiagnòstic, que es planteja avançar cap a un segell certificador i que nega el màrqueting habitual de la denominada RSC oficial. Entrevista amb Jordi Ribas. [www.xes.cat]

RIPESS EuropaEs funda a Barcelona la Xarxa d’Economial Social i Solidària RIPPES, d’àmbit europeu. Els dies 8, 9 i 10 de setembre de 2011 va tenir lloc Barcelona el Congrés Fundacional de la Xarxa Europea de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa. Aquesta fou la culminació, a escala europea, d’un procés que va començar a Lima l’any 1997, i va continuar a Québec, el 2001, Dakar el 2005 i Luxemburg el 2009. El Congrés, organitzat per la XES, aplegà 150 representants de l’economia social i solidària, procedents d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya i Espanya, Flandes, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Suïssa. També hi eren presents representants de xarxes europees del desenvolupament local, la integració social, el consum responsable, el desenvolupament rural, el comerç just, la recerca en l’economia social i solidària, el finançament ètic, etc. Reportatge sobre el congrés. [http://youtu.be/lM-7J0ysWyU]

Línies de treball específiques 2010-2011 • Llibres Edició 4 llibres col∙lecció Economia Solidària • Campanya Balanç Social 2010 i 2011• Reforçament de la xarxa • III Seminari d’Alternatives a la Crisi • Campanya Enxarxa’t amb la XES

Pressupost anual • 68.900 euros

La XES a la xarxa• www.xes.cat• Bloc del Pla de Participació: [http://www.xarxaeconomiasolidaria.wordpress.com] • Bloc de la Comissió d’Alternatives: [http://alternativesalacrisi.wordpress.com]• Newsletter per subscripció.

Contacte Xarxa d’Economia Solidària

Casp, 43 08010 Barcelona

[www.xes.cat]Xavi Palos [xavi@xes.cat]