MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1a FASE 1. ANTECEDENTS 1.1. Naturalesa de l’encarrec L´objecte d´aquesta 1a fase és la construcció del mur de contenció del C/ Palmeral, que forma part del projecte global d’ordenació i urbanització de l’espai urbà situat entre el C/ De Dalt i el C/ Palmeral d´Alfara de Carles, un cop reconstruïts els murs de contenció que estabilitzen el terreny, donat l´acusat de la topografia. Aquest nou espai per a la població d´Alfara de Carles és resultat de l´esfondrament de les cases situades entre els núm. 15 i 19 del C/ Palmeral, molt probablement com a conseqüència del lliscament del mur de contenció de pedra del C/ Palmeral degut a la seva geometria i sistema constructiu, a més de les filtracions d´aigua de pluja que van provocar l´eslleviçament del carrer i de les cases que ja es trobaven en mal estat. 1.2. Tipus d’obra

Es tracta de refer els murs de contenció i ordenar l´espai urbà resultant entre el C/ De Dalt i el C/ Palmeral d´Alfara de Carles. 1.3. Situació

Espai urbà entre C/ De Dalt i C/ Palmeral d´Alfara de Carles (Baix Ebre). 1.4. Qualificació urbanística Els espais que es proposen ordenar i urbanitzar són vialitat pel que fa als C/ De Dalt i C/ Palmeral i sòl qualificat com a casc urbà vell pel que respecta als solars de propietat municipal, resultants de les edificacions enderrocades situats entre el C/ De Dalt i Palmeral, núm. 15, 17A, 17 i 19, i es regeixen per les Normes Subsidiàries de Planejament d´Alfara de Carles. 1.5. Antecedents històrics El teixit urbà d´Alfara de Carles sembla formar-se seguint l´adaptació topogràfica del terreny al voltant de l´antiga esglèsia de Sant Agustí, segle XV, de la que avui en dia solament en queden algunes restes a l´espai urbà del mirador, on els murs de contenció de les cases entre mitgeres servien per aguantar les terres de la trama urbana i permetien tenir un doble accés a diferent nivell a les cases.

1.6. Titularitat del terreny L’àmbit a urbanitzar entre el C/ de Dalt i el C/ Palmeral és de titularitat pública i corresponen a l’Ajuntament d´Alfara de Carles, tot i que els fonaments del mur de contenció del C/ Palmeral en recolzar-se necessàriament en un solar de titularitat privada disposa de l´autorització de la propietària, la qual s´adjunta al projecte (annex). 1.7. Companyies de serveis afectats El servei de telefonia correspon a Telefónica de España i el servei d’electricitat de baixa tensió correspon a Fecsa. La resta de serveis (abastament d’aigua, sanejament i enllumenat públic) es gestionen directament des de l’Ajuntament d´Alfara de Carles.

2. ESTAT ACTUAL 2.1. Descripció constructiva actual L´espai urbà entre el C/ de Dalt i el C/ Palmeral actualment es troba ple de runa del mur de contenció del C/ Palmeral, així com de les terres de replè del carrer que s´han esllevissat i de l´ensorrament de les cases existents. El C/ de Dalt i el C/ Palmeral estan pavimentats amb formigó i s´aprecia l’obertura de rases i posterior reposició per passar els serveis d´aigua i clavegueram. El desnivell existent entre el C/ Palmeral (cota +340) i la cota +336 del solar de propietat privada es salvava amb un mur de contenció de maçoneria que possiblement s´apuntalava amb els sostres de la casa existent i que un cop enderrocada, amb l´alçada del mur i les possibles filtracions d´aigua de pluja, així com les empentes del replè posterior han provocat amb el pas del temps el bolcament del mur amb les conseqüències anteriorment descrites. 2.2. Relació de patologies – estat actual A més de refer els murs de contenció que han cedit caldrà millorar els seus fonaments i el seu replè posterior amb terraplenat de còdols. El paviment de formigó dels C/ de Dalt i C/ Palmeral, ha sofert diferents reposicions al llarg del temps en tenir que anar afegint o millorant els serveis d´aigua i clavegueram, per la qual cosa apareix fissurat i apedaçat. A més, té el desgast del pas del temps, això fa que s’hagi de millorar el paviment de l’àmbit i fer una previsió del pas soterrat de serveis (enllumenat, reg, baixa tensió i telecomunicacions). Pel que fa a la paret mitgera de la casa del C/ Palmeral núm.19, a nivell de la Planta Baixa pel C/ Palmeral caldrà realitzar un mur de contenció que la protegeixi de la nostra actuació i a nivell de la P.Primera i P.Segona caldrà reparar i segellar les fissures existents i el remat de la coberta.

3. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ 3.1. Objectiu de la proposta

La intervenció tracta de recuperar l´accessibilitat i donar resposta a l´ordenació de l´espai urbà entre el C/ de Dalt i el C/ Palmeral, dins d´un teixit urbà definit per les façanes i mitgeres, salvant un fort desnivell, d´aproximadament uns 10 m, alliberant espais d´estada i de pas, amb la introducció dels mínims elements possibles en un entorn que ja té un fort caràcter, degut a la presència del campanar de l´església i l´acusada topografia. 3.2. Descripció de la proposta

L´adequació d´aquest buit tracta de resoldre amb naturalitat el desnivell del terreny, facilitant l´accés dels vianants i la continuïtat entre els dos carrers, però en primer lloc caldrà construir un mur de contenció de formigó armat de 7m d´alçada, la qual cosa permetrà disposar d´una plataforma a nivell del C/ Palmeral.

3.3. Descripció telegràfica de la memòria. Actuacions per punts

- Desconnexió de les xarxes públiques i tanca de l’obra. - Neteja i transport de runa. - Moviment de terres i replanteig. - Fonaments i murs de contenció. - Demolició de paviments. - Pluvials, enllumenat públic, baixa tensió i telefonia. - Serralleria.

3.4. Reportatge fotogràfic

Neteja de runa, estabilització del terreny, terraplenat dels carrers i construcció de murs de contenció.

Recuperar l’accessibilitat entre el C/ de Dalt i C/ Palmeral, reparar les mitgeres i ordenar l’àmbit d’actuació.

Demolició amb substitució de paviments i previsió de pas de serveis soterrats, juntament amb l’urbanització de l’àmbit.

3.5. Termini d’execució Les obres d´urbanització que és projecten en aquest document es preveu executar-les

en un termini de 1 mes. 3.6. Import del pressupost El pressupost d’execució material puja la quantitat de 49.751,57 € (Quaranta-nou mil set-cents cinquanta-un euros amb cinquanta-set cèntims) El pressupost de contracta puja la quantitat de 69.861,14 € (Seixanta-nou mil vuit-cents seixanta-un euros amb catorze cèntims) 3.7. Classificació del contractista

Donades les característiques tècniques d´aquest Projecte, la classificació del Contractista és la següent:

C-1,2,4,5,6,9-d

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 1. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 1.1. Precaucions amb xarxes públiques i tanca Desconnexió d’instal.lació de sanejament, aigua, baixa tensió, enllumenat públic, telefonia i qualsevol altra necessària, prèvia sol.licitud a l’Ajuntament 1.2. Demolició

Els enderrocs corresponents a l’ensorrament del mur de contenció i les cases existents,

es realitzaran amb mitjans manuals i mecànics.

Totes les runes generades s´abocaran en un contenidor situat a l´exterior de l´obra, amb els medis i proteccions necessàries per realitzar aquesta maniobra. Un cop finalitzat l´enderroc es procedirà al transport dels materials resultants a l´abocador autoritzat.

Aquestes operacions d´enderroc seran controlades i dirigides pels tècnics directors de

l´obra, els quals tindran potestat de variar el programa anteriorment descrit a resultes del transcurs del treball, per tal de vetllar per la seguretat dels treballadors i de l´obra. 1.3. Neteja i esbrossada del terreny. Replanteig general

L´esbrossada i neteja del terreny, així com l’extracció de les terres de replè es realitzarà simultàniament al replanteig general de les obres que al materialitzar el projecte sobre el terreny permetrà el correcte inici de les mateixes.

S´extreuran i retiraran de l´àmbit totes les plantes, brossa, runes o altre material no

desitjable. Les operacions de neteja i esbrossada del terreny i resta d´elements a eliminar,

s´efectuaran amb les precaucions necessàries, per aconseguir condicions de seguretat suficients, i evitar danys a les estructures existents.

Simultàniament a l´esbrossada es procedirà al replanteig general de l´obra, col-locant-

se estaques i referències dels diferents nivells. Les referències amb cota vermella permetran el correcte inici del moviment de terres,

desprès de comprovar sobre el terreny la perfecta viabilitat de les obres i de modificar qualsevol problema no detectat.

1.4. Moviment de terres

Un cop feta la neteja i esbrossada del terreny, i posterior replanteig, es procedirà al rebaix del terreny i seguidament es realitzarà el perfilat, anivellació i compactació, amb les cotes indicades per la Direcció Facultativa, ja sigui en els plànols com verbalment. Un cop realitzat aquest condicionant, es procedirà a l’excavació dels fonaments del mur de contenció.

S’excavaran també les rases per a les xarxes d’instal.lacions definides en els plànols, les quals es reompliran després de la col.locació de les instal.lacions adients, amb les terres prèviament extretes de la mateixa i arena, amb tongades de 25 cm. i una compactació del 95 % PM, humitejades per afavorir la compactació. També s’excavaran els trasdossats dels murs de contenció per després reomplir-los amb còdols.

Un cop fet el terraplenat i piconatge mecànic de les terres es realitzarà una subbase de

tot-u artificial de 30 cm d’alçada amb estesa i piconatge del material al 95% del PM. 1.5. Fonaments i murs de contenció

Els fonaments seran de formigó armat. Primer es farà una base de formigó pobre HM 20/B/40/I de 10 cm de gruix, sobre la que es disposarà el formigó armat. El formigó de les sabates i dels murs de contenció tindrà una resistència de 25 N/mm2, fet amb ciment CEM II/A-P 32,5 R UNE 80 301:96, acer B 500 S i granulat més petit de 20 mm de consistència blana (HA 25/B/20/IIa). Els encofrats dels murs de contenció de formigó armat seran amb amb panells metàl-lics, segons indicacions de la direcció facultativa. Caldrà reomplir part del C/ Palmeral amb còdols. 1.5.1 Sustentació Justificació de les característiques del sòl i paràmetres a considerar per al càlcul de la part del sistema estructural corresponent a la cimentació. Bases de càlcul.

Mètode de càlcul:

El dimensionat de seccions es realitza segons la Teoria dels Estats Límits Últims (apartat 3.2.1 DB-SE) i dels Estats Límits de Servei (apartat 3.2.2 DB-SE). El comportament de la cimentació haurà de comprovar-se en front a la capacitat portant (resistència i estabilitat) i l’aptitud de servei.

Verificacions:

Les verificacions dels Estats Límits estan basades en l’ús d’un model adequat per al sistema de cimentació triat i el terreny de recolzament.

Accions:

S’ha considerat les accions que actuen sobre l’edifici suportant segons el document DB-SE-AE i les accions geotècniques que transmeten o generen a través del terreny en que es recolza segons el document DB-SE.

Estudi geotècnic pendent de realització

Generalitats: L’anàlisi i dimensionament de la fonamentació exigeix el coneixement previ de les característiques del terreny de recolzament, la tipologia de l’obra prevista i l’entorn on s’ubica la construcció.

Dades estimades:

Tipus de terreny, nivell freàtic, edificacions veïnes.

Tipus de reconeixement: S’ha realitzat un reconeixement inicial del terreny on s’ha de treballar.

Paràmetres geotècnics estimats: Tipus de terreny a excavar Graves cimentades. Substrat previst per a cimentar Graves cimentades. Cota de fonamentació - variable Nivell freàtic - Tensió admissible considerada 0,25 N/mm² Pes específic del terreny γ= 20 kN/m3 Angle de fregament intern del terreny ϕ= 30

1.5.2 Sistema estructural Aquest apartat estableix el programa de necessitats, les hipòtesis de partida, les bases de càlcul i procediments utilitzats per a calcular el sistema estructural, així com, les característiques dels materials que intervenen. Programa de necessitats:

Es tracta d’uns murs per a estabilitzar els terraplenats necessaris per a la reconstrucció d’uns carrers d’Alfara de Carles.

Hipòtesis de partida: El període de servei previst és de 50 anys.

Durant aquest període el projecte, preveu el compliment íntegre, de l’article 10 del CTE part 1, tant pel que fa referència a la resistència i estabilitat (art.10.1) com per a l’aptitud de servei (art.10.2) i que la resposta estructural, d’acord amb l’EHE, no sigui inferior a l’efecte de les accions aplicades en els tres estats límit, últim, de servei i de durabilitat. Les accions que es consideren són les indicades en el DB-SE-AE. Es tenen en compte les situacions de projecte definides a l’art. 7 de l’EHE-08 (persistents, transitòries i accidentals). Les verificacions de capacitat portant i aptitud al servei es realitzen mitjançant coeficients parcials (apartat 4 CTE-SE). Per garantir la durabilitat es segueix l’estratègia mínima definida a l’art. 37.2 de l’EHE-08. La classe d’exposició general considerada, és la tipus IIa per als elements estructurals sota la rasant i els fonaments.

Sistema estructural, materials:

Els fonaments seran sabates aïllades. Els murs de contenció seran de formigó armat en mènsula. Les característiques específiques dels materials s’indiquen als plànols.

Bases i procediments de càlcul:

Es realitza un càlcul espacial en tres dimensions per mètodes matricials de rigidesa, formant les barres els elements que defineixen l’estructura. Als efectes d’obtenció de sol·licitacions i desplaçaments, per a tots els estats de càrrega es realitza un càlcul estàtic i es suposa un comportament lineal dels materials, per tant, un càlcul en primer ordre.

1.6. Serveis de: - Sanejament

Les aigües pluvials correran per gravetat per la superfície dels carrers, és per això que s´han disposat dos reixes interceptores a l´inici i final del C/ de Dalt i una altra al final de la intervenció en el C/ Palmeral, connectades a la xarxa de clavegueram existent.

Les canals interceptores seran de formigó polimèric de 30 cm d´amplada amb reixa d´acer i estaran col-locades perfectament enrasades amb el paviment circumdant. El drenatge dels murs de contenció es realitzarà amb tubs de desguàs de rajol.

1.7. Pavimentació

Un cop fet el refí i compactació de les esplanades, les quals estaran formades per “sòl adequat” amb pedres de diàmetre menor de 5 cm i amb un contingut de matèria orgànica inferior a l’1%, es procedirà a realitzar les soleres de formigó, HA20/P/20/IIa de 20 cm de gruix, armades amb xarxa electrosoldada de 15x15 cm, de diàmetre 6 mm, amb acabat de formigó rentat a l´àcid en els espais de circulació (en el C/ Palmeral es pauta el recorregut amb uns passamans d’acer 200x10 mm que a la vegada serveixen de juntes de treball).

1.8. Serralleria Les baranes es realitzaran amb passamà d´acer de 70x10 mm i muntants amb passamà de 50x6 mm soldats a perfil base. Els passamans dels murs per recolzar-se també seran amb passamà d’acer de 50x6 mm. Tots els elements d’acer es pintaran amb pintura de partícules metàl.liques, amb dues capes d’imprimació antioxidant i dues d’acabat.

Tortosa, febrer de 2012. Lluís Labèrnia, Arquitecte, S.L.U.P. (Lluís Labèrnia Bertomeu)

ANNEX