MEMÒRIA DESCRIPTIVA DELS EQUIPAMENTS E … · memÒria descriptiva equipaments e infraestructures municipals per a l’adhesiÓ al programa paes del t.m. de corbins 6 llistat edificis

FRANCESC COIT BONET – ARQUITECTE

TONI GIMBERNAT PIÑOL - ENGINYER MEMÒRIA DESCRIPTIVA EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS PER A L’ADHESIÓ AL PROGRAMA PAES DEL T.M. DE CORBINS

1

MEMÒRIA DESCRIPTIVA DELS EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS PER A L’AVALUACIÓ ACTUAL PER A L’ADHESIÓ AL PROGRAMA PAES A CORBINS (SEGRIÀ)

MEMÒRIA

PROMOTOR Ajuntament de Corbins ENGINYER Toni Gimbernat Piñol ARQUITECTE Francesc Coit Bonet EMPLAÇAMENT T.M. Corbins 25137 Corbins (Segrià) DATA – CODI Octubre 2014 2014040



2



3

MEMÒRIA

ANTECEDENTS - DADES PRELIMINARS

EMPLAÇAMENT

CARRER Cami – Partida Gibillí – Àmbit Coll del Rei NÚMERO Sn – actual Sau 6 MUNICIPI Corbins CODI POSTAL 25137 PROVÍNCIA Lleida COMARCA Segrià

PROMOTOR

NOM Ajuntament de Corbins CIF / NIF P 2509400 D ADREÇA Plaça de la Vila sn LOCALITAT 25137 Corbins TELÈFON 973 190 117 FAX 973 190 725 WEB - mail www.corbins.cat

ARQUITECTE AUTOR DEL PROJECTE

ARQUITECTE Francesc Coit Bonet COL·LEGIAT 28.494-7 DEMARCACIÓ COAC – DEMARCACIÓ LLEIDA CORREU [email protected]

COL·LABORADORS DEL PROJECTE

ENGINYER Toni Gimbernat Piñol - Sinagro COL·LEGIAT 15699 EXPEDIENT 2014040 DATA Octubre 2014

NATURALESA DE L’ENCÀRREC

Amb motiu de la propera incorporació de l’Ajuntament de Corbins al programa PAES s’encarrega una memòria descriptiva per tal d’avaluar els edificis municipals i les instal·lacions publiques en aspectes relacionats amb el consum energètic dels mateixos. Així mateix, al final del document es proposen una sèrie de recomanacions per a la millora en aspectes energètics, mediambientals i de tipus formatius, per tal que l’Ajuntament i tots els veïns del municipi siguin partícips en aquesta sèrie de canvis per tal de fomentar l’ús correcte de l’energia en els edificis, espais públics i també en els espais privats.

AJUNTAMENT DE CORBINS

ANTECEDENTS

L’ajuntament de Corbins al llarg dels anys ha anat fent actuacions en la línia de reduir el consum dels equipaments públics i l’enllumenat públic i monumental del municipi. Hi ha hagut, i de fet actualment, s’estan fent actuacions de renovació del tipus de lluminàries a la via pública i re ajustos en els consums dels edificis municipals, especialment en el que tenen major consum. El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic. L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern. Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia



4

renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO2 en més d’un 20 % el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida; Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini

màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

Visibilitat pública, ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

CONTEXT

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto1 , amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat. Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002- 2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic. Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes. L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y Eficiencia Energética 2011-20206 . Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020. Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, els principals eixos estratègics del qual són:

Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial, domèstic, serveis i industrial).

Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.



5

La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ

Es tracta d’avaluar la totalitat dels edificis i/o espais de titularitat pública del municipi. En el llistat inferior es relaciones tots aquests espais. També el document incorpora un plànol d’ubicació de cadascun dels elements (edificis) dins l’àmbit urbà del municipi. Val a dir que tots els equipaments es troben dins el sòl urbà a excepció de la mini deixalleria i el camp de futbol que es troben en sòl no urbanitzable. Per a cada elements es disposarà d’una fitxa resum amb les principals característiques i un annex final amb les dades de cada element en aspectes relacionats amb l’energia i elements que conté.



6

LLISTAT EDIFICIS – EQUIPAMENTS MUNICIPALS

NUMERO NOM CALLE REF CADASTRAL ANY ANY CADASTRAL SUPERFICIE CONSTRUIT

1 CASA DE LA VILA PLAÇA DE LA VILA SN 8082108CG0188S0001AG 1996 1995 864,00

2 ESCOLA CALVARI SN 8082107CG0188S0001WG 1961 1970 1.597,40 886,00

3 CASA DE LA VILA ANTIGA CREU 14 8382207CG0188S0001TG ** 1900 205,20 411,00

4 TELECENTRE PLAÇA DE LA SARDANA 8280118CG0188S0001WG ** TAX

5 SALA COLISEUM PLAÇA COLISEUM 2 8282113CG0188S0001DG 2001 653,00 1.226,00

6 LOCAL DE LA DONA ESGLESIA 2 1R PIS 8382303CG0188S0002BH 2000 1980 168,48 180,00

7 CENTRE CIVIC PLAÇA CARNISSERIA 6 8383804CG0188S0001UG 1900 716,00 136,00

8 MAGATZEM MUNICIPAL 1 NOU 40 8381202CG0188S0001QG

9 MAGATZEM MUNICIPAL 2 BENAVENT 26 8082914CG0188S0001QG 1988 309,00

10 ESCORXADOR BENAVENT 24 8082912CG0188S0001YG 1960 107,00

11 POLIESPORTIU PERAU SN 8082111CG0188S0001AG 2003 2005 1.763,00

12 PISCINES MUNICIPALS PERAU SN 8082110CG0188S0001WG 1987 1970 354,00

13 CEMENTIRI RAVAL CASTELL SN 8085101CG0188N0001OU ** 2.720,00 4.468,00

14 DIPÒSITS AIGUA VARIS

15 DEIXALLERIA POL. IND. TOSSAL DE GIBILLI 7 6870507CG0167S0000BS

16 CAMP ESPORTS CALVARI SN (ERAL ALTO) 1961 6.902,60

17 ENLLUMENAT PUBLIC I MONUMENTAL VARIS

DADES DEL MUNICIPI

Breu recull històric del Municipi. (extret de l’enciclopèdia catalana) La població i l'economia La població fou tradicionalment escassa (19 focs al segle XIV). A l’inici del segle XVIII tenia només 70 h, però experimentà un espectacular augment al llarg del segle, que continuà fins l’any 1860, en que es comptabilitzaren 1 151 h. Disminuí després fins el 1900 (959 h), es recuperà (1 105 h el 1930) i restà estacionària els darrers decennis del segle XX: 1 047 h el 1960, 1 067 h el 1970, 1 048 h el 1981 i 1 039 h el 1991. Després d’uns anys d’estabilització, es produí un notable increment de població: 1 082 h el 2001 i 1 311 h el 2005. L’economia és bàsicament agrària. Els conreus ocupen més de la meitat del territori, i el regadiu, que aprofita les aigües derivades de la Noguera Ribagorçana per mitjà de sèquies procedents del canal de Pinyana i d’altres, representa gairebé el total d’aquests conreus. Predominen els arbres fruiters, especialment les pereres (que han augmentat l’extensió en els darrers anys del segle XX) i les pomeres. Altres conreus importants són els cereals, sobretot l’ordi. Les partides dedicades al conreu són les de la Mitja Horta, el Sot, l’Horta de Baix i de Dellà, a la ribera de la Noguera, i les de Quarts, les Arenes, Capçades i l’Alzinar, a la ribera del Segre. En els darrers anys ha augmentat força el nombre d’hectàrees de superfície forestal. El bestiar complementa l’agricultura, tot i que en els darrers anys del segle XX ha anat disminuint, excepte la cria d’aviram i de bestiar porcí, que han tendit a créixer. A la Noguera Ribagorçana es fa bona pesca de bogues, barbs, carpes i truites. Hi ha diverses cooperatives agrícoles dedicades a la venda d’adobs, insecticides i comercialitzar fruita, entre les quals destaca la Cooperativa del Camp la Noguera. La migrada indústria present al terme està relacionada amb l’agricultura i la construcció. El mercat setmanal és dilluns. El poble de Corbins El poble de Corbins es troba damunt d’un turó, a 211 m d’altitud, sobre la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana. Resten només vestigis de la planta de l’antic castell, d’origen àrab. Els edificis més notables són la casa del comú i l’església parroquial de Sant Jaume, obra del segle XVIII de façana senzilla i austera, amb una torre campanar de base quadrada de bon escaire i interior de tres naus neoclàssiques d’ordre toscà. Durant els anys 1989-91 es portaren a terme les obres de renovació de la teulada de l’església, a més de l’arrebossat i la il·luminació de les parets exteriors; l’encarregat de promoure aquestes accions de reforma i embelliment del temple parroquial fou un patronat que es creà exclusivament amb aquesta finalitat. L’antiga comanda hospitalera és un edifici tardà sense aspecte militar que ha estat modernament restaurat i és residència particular. El Pont Vell sobre la Noguera estigué molt de temps sense la volta, fins que la Generalitat de Catalunya en construí l’actual el 1933. Hom ha bastit cases a la rodalia del poble que corresponen a segones residències de gent de Lleida i altres indrets i dins del poble s’han dut a terme diverses obres, com és el cas de la urbanització de la plaça del Fossat Vell, al costat de l’església, i l’edifici de l’ajuntament, inaugurat el 1993, que acull també altres equipaments socials i culturals. Corbins té un moviment associatiu molt ric, en el qual destaca la tasca del Patronat Municipal de Cultura, que aglutina gran part de les entitats del terme. També hi ha algunes associacions esportives. La festa major gran de Corbins se celebra el 22 de maig en honor de Santa Quitèria, la patrona de la població. És un costum ben arrelat al poble que aquest dia, tantes noies com membres té l’ajuntament (més una en representació del jutge), acompanyades per una altra noia i portant al cap, sobre una base de fusta, un pastís de forma rectangular que s’anomena pa, vagin en comitiva des de l’ajuntament a l’església parroquial. Allà els pans són beneïts i es forma una processó que recorre els carrers del poble i torna a l’església, on se celebra una missa solemne. A la sortida es reparteixen els pans beneïts entre els assistents.



7

Des del 1987 es fa la Festa de la Poma, la qual celebra el final de la campanya de la fruita, entre els mesos d’octubre i novembre, i dura dos dies. Les diferents colles del poble preparen les típiques cassoles per un dinar col·lectiu i posteriorment se celebra un concurs de pastissos i altres postres elaborades a base de poma. A més a més hi ha una mostra de productes. La primera setmana de febrer s’inicia la setmana cultural de la dona, organitzada per l’Associació de Dones de Corbins, que culmina amb la festa de Santa Àgueda (dinar de germanor). Altres indrets del terme Situat a l’extrem d’un esperó damunt la confluència de la Noguera Ribagorçana i el Segre, a 1 km de Corbins, dominant les terrasses més baixes de la depressió, s’alça el monument funerari del Tossal dels Moros. Hom opina que l’edifici formava part d’una necròpoli avui destruïda. Als seus peus s’alçava una vil·la romana els propietaris de la qual foren probablement els qui construïren el monument per a utilitzar-lo com a mausoleu. Aquest monument fou excavat al principi de segle i ja aleshores era molt malmès. Però, malgrat que les restes que s’han conservat no permeten imaginar-ne amb detall l’aspecte original, sí que es pot parlar d’un sepulcre format per una cambra rectangular, orientada E-W, que devia ser reservada al culte funerari, i de quatre departaments subterranis que conformarien el recinte sepulcral pròpiament dit. Ambdós recintes devien ser coberts amb volta de canó, com fa suposar l’arrencament que en resta en el mur més ben conservat de l’estança superior, i també part de les voltes de maó que s’observen en els departaments subterranis; com és usual en aquest tipus de construccions romanes, l’estructura es devia cobrir amb teulat de dos vessants. En les excavacions de l’any 1900 restaven encara fragments del revestiment de les voltes, que estaven estucades i pintades, i es pogueren recuperar algunes peces de marbre blanc vinçat de negre i jaspi que revestien els murs i els sòls. Tot plegat parla de la sumptuositat original del monument, i fa pensar en la prosperitat d’una vil·la que era situada en un terreny immillorable pel que fa a l’explotació agrària. A causa del pillatge, ni en les excavacions del 1900, ni en la neteja efectuada al final de al dècada de 1980, no es pogueren recuperar materials suficients per a datar-lo. Per aquest motiu la datació es féu amb relació a mausoleus de tipologia semblant, que solen correspondre al segle II dC. La zona excavada de la vil·la romana de Corbins correspon a una de les instal·lacions de la part rústica de la vil·la. Es tracta d’una àmplia nau rectangular les parets de la qual eren fetes amb carreus de pedra sorrenca. La gran capa de cendra i troncs cremats fa pensar que aquest sector fou destruït per un incendi. Posteriorment es compartimentà en quatre dependències bastant regulars. Es trobaren sis ofrenes formades per set urnes que cal relacionar amb el procés de construcció de l’edifici; a l’interior s’havien dipositat ous de gallina i en algun cas restes òssies de petits ocells. Hom ha datat el jaciment arqueològic anomenat lo Secà del Colo a partir de materials que suggereixen una utilització inicial en l’Alt Imperi i un abandonament que se situaria al segle IV, encara que sense precisió total. S'ha documentat la planta gairebé completa d’una instal·lació industrial de premsatge d’olives i decantació de l’oli per a depurar-lo, formada per un recinte on es feia el premsatge i un dipòsit on s’efectuava la decantació. En aquest municipi també s’han documentat jaciments de l’edat del bronze i l’ibèric de lo Tossal de les Cases. Aquest darrer fou utilitzat posteriorment (a l’edat mitjana i en època moderna). Està situat al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Noguera. Limita amb els municipis noguerencs d’Albesa (N) i Torrelameu (NE) i amb els segrianencs de la Portella (NW), Vilanova de la Barca (E), Alcoletge (SE), Lleida (SW), Torre-serona, Benavent de Segrià i Vilanova de Segrià (W). Es troba a la confluència de la Noguera Ribagorçana (en bona part límit NE del terme) amb el Segre (en part límit SE), estès damunt la plana al·luvial que voreja els dos rius i les terrasses més baixes de la depressió segrianenca. El recorregut de 4 km de la Noguera Ribagorçana, des del seu pas pel terme de Corbins fins a l’aiguabarreig amb el Segre, és privilegiat pel que fa a la gran varietat de flora de ribera, pollancres i àlbers principalment, i abundosa fauna, com fotges, garses comunes, colobres de riu i cigonyes. L’espai és inclòs en el PEIN. El poble i cap de municipi de Corbins és l’únic nucli de població agrupada del terme. Travessa el terme de SW a NE la carretera C-12 provinent de Lleida, que actualment passa a llevant del poble per evitar creuar el nucli urbà. Aquesta carretera enllaça, al SW del poble, amb la variant de l’A-2 (a la qual té accés) i, vers el NE, es dirigeix cap a Menàrguens i Balaguer; altres camins van a Torre-serona i a Benavent de Segrià. L’origen del nom de Corbins ha estat interpretat (igual com el del Riu Corb) com un hidrònim derivat de curvum , explicable pels meandres o ondulacions del curs del riu (de tota manera l’origen és llatí). La història L’esmentat sepulcre romà del Tossal dels Moros sembla confirmar el topònim llatí del poblat, que degué ser destruït en la invasió àrab (719). Sota la dominació almoràvit el castell de Corbins fou un bastió avançat en la defensa de Lleida, conquerit el 1117 per Ramon Berenguer III. En el Cartoral de Gardeny s’esmenta un conveni del 5 de juny de 1118 pel qual el comte barceloní encomana el castell de Corbins al cavaller Arnau Berenguer d’Anglesola, igual com el d’Alcoletge. La rivalitat entre el monarca aragonès Alfons el Bataller i el comte de Barcelona per la conquesta de Lleida als sarraïns féu que Ramon Berenguer establís un conveni amb el valí almoràvit Ibn Hila¯l que motivà un encontre amb el monarca aragonès. Aquest encontre ha estat confós per algun autor amb la batalla de Corbins, que tingué lloc el 1126 entre cristians i musulmans; aquests, esperonats per l’esmentada rivalitat, derrotaren els catalans i aconseguiren de recuperar el poderós castell sobre la Noguera Ribagorçana, ensems que amenaçaven el d’Albesa. La fortalesa no tornà a mans cristianes fins a l’expedició definitiva de 1145-47, duta a terme pel comte Ermengol VI d’Urgell en les terres del Segrià. Miret i Sans afirma que la creació de la comanda templera de Corbins fou anterior a la darrera conquesta del lloc, i fou una concessió feta per Ramon Berenguer IV el 1143 a favor de l’orde del Temple, en la qual, a més dels castells de Barberà, Xalamera i Remolins, atorgava el castell de Corbins, quan aquest fos conquerit. El recobrament degué ser entre el 1143 i el 1150, car vers l’octubre d’aquest any el comte d’Urgell concedí als templers una presa d’aigua prop d’Albesa “per a regar les terres de Corbins”. Els frares no tardaren a establir la comanda amb efectivitat i el 1167 n'era el comanador Bernat Sagrua; el 1173 hi figura Bernat de Tena i el 1181 Arnau de Sardana, que fou autoritzat a construir uns molins al terme de Corbins (la cambra templera tingué també els termes de Torrelameu i de Vilanova de la Barca). Un d’aquests molins degué ser el de Picabaix, encara existent, vora el barranc de Picabaix, que separa el terme de Corbins del de Lleida; formava també part del terme l’agrupament dit les Cases de Corbins, despoblat des del segle XVIII. Els Anglesola mantingueren alguns drets inicialment sobre Corbins (així el 1179 Arnau d’Anglesola i Ermessenda definien a favor del Temple tot el que posseïen al castell de Corbins). En els anys 1202-12 es realitzaren diverses donacions i permutes amb altres llocs veïns. La població, dita aleshores



8

Vilanova de Corbins per diferenciar-la de la fortalesa àrab, obtingué el privilegi de celebrar mercat el dimecres. L’Església de Lleida tingué alguns litigis amb els templers per la jurisdicció del lloc; Ramon Berenguer IV havia donat al bisbe Guillem Pere de Lleida les mesquites del terme de Corbins i la del castell fou erigida en parròquia dedicada a Sant Jaume. El 1272 hi hagué una concòrdia amb la comanda de Gardeny i el bisbe de Lleida sobre aquesta església, ja que Guillem de Montcada l’havia concedida als frares de Gardeny amb la condició que el capellà fos presentat pel bisbe de Lleida, que retenia, a més, una pensió anual de 30 lliures. Segons la Crònica de Jaume I, el 1275 es reuniren al castell de Corbins el futur Pere II, Ramon de Cardona, els comtes d’Empúries i de Pallars i altres cavallers. A l’extinció de l’orde dels templers, la comanda de Corbins passà als hospitalers (1317), dins el Gran Priorat de Catalunya, que mantingueren la comanda i dominaren el lloc fins a la fi de l’Antic Règim. Les tropes partidàries del comte d’Urgell després del Compromís de Casp intentaren d’atacar Lleida (juny del 1413) partint d’Albesa i s’apoderaren de Corbins i dels molins de Picabaix. Foren freqüents els problemes amb Lleida a causa dels regadius, que perduraren fins a la concòrdia entre la comanda hospitalera i la paeria de Lleida (1448) per la peixera de Fontanet. Sovint el blat de Corbins i la farina de Picabaix havien anat a la bladeria i a la fleca de la ciutat per compensar els drets a l’aigua. Al segle XV Corbins tenia, a més del mercat, una fira que era (amb les de Lleida, Alguaire i Almenar) de les més visitades del Segrià (ja el 1481 se celebrava per Santa Llúcia, el 13 de desembre). Corbins tingué comanadors propis fins el 1501, i al segle XVI els seus béns foren assignats a una de les quatre cambres del Gran Priorat de Catalunya. En la lluita contra el bandolerisme, Corbins contribuí amb vassalls propis el 1590, i el 1597, la comanda i la paeria tornaren a pledejar per les reparacions a la peixera de Fontanet. El 1627 hi hagué un procés de bruixeria segons el qual algunes bruixes es reunien en un erm vora les Cases de Corbins. Ja al segle XVIII restà arruïnat l’antic castell, i els seus soterranis foren utilitzats des de llavors com a presó. Corbins visqué dramàticament la guerra del Francès, i els seus sometents contribuïren en la lluita fins 1809. En les lluites posteriors el municipi tingué caràcter liberal i fou incorporat a Lleida. La població actual del Terme Municipal de Corbins es de 1.401 habitants (segons cens de 2013). Es troba ubicat a 41°41′26″N 0°41′35″E , a una altitud de 211 metres i una superfície total de 21,27 km2.

Densitat de població. 2013

Superfície (km2) 21,0 1.396,7 32.108,0 Densitat (hab./km2) 66,7 150,5 235,3

Població. Per sexe. 2013

Homes 743 105.758 3.725.318

Dones 658 104.383 3.828.332

Total 1.401 210.141 7.553.650

Població. Per grups d'edat. Homes. 2013

De 0 a 14 anys 115 16.842 610.735 De 15 a 64 anys 510 74.165 2.558.897 De 65 a 84 anys 103 12.846 494.427 De 85 anys i més 15 1.905 61.259

Total 743 105.758 3.725.318

Població. Per grups d'edat. 2013

De 0 a 14 anys 224 32.937 1.186.867

De 15 a 64 anys 900 142.538 5.057.760

De 65 a 84 anys 236 29.071 1.113.530

De 85 anys i més 41 5.595 195.493

Total 1.401 210.141 7.553.650

Població. Per grups d'edat. Dones. 2013

De 0 a 14 anys 109 16.095 576.132

De 15 a 64 anys 390 68.373 2.498.863

De 65 a 84 anys 133 16.225 619.103

De 85 anys i més 26 3.690 134.234

Total 658 104.383 3.828.332

Població. Per lloc de naixement. 2013

Catalunya 1.150 138.740 4.810.810

Resta d'Espanya 111 30.244 1.417.177

Estranger 140 41.157 1.325.663

Total 1.401 210.141 7.553.650

Població. Per nacionalitat. 2013

Espanyola 1.257 169.217 6.395.178

Estrangera 144 40.924 1.158.472

Total 1.401 210.141 7.553.650



9

Població. Per nacionalitat. Homes. 2013

Espanyola 640 82.721 3.115.321

Estrangera 103 23.037 609.997

Total 743 105.758 3.725.318

Població. Per nacionalitat. Dones. 2013

Espanyola 617 86.496 3.279.857

Estrangera 41 17.887 548.475

Total 658 104.383 3.828.332

Creixement intercensal 2001-2011 de la població. 2011

Creixement total 294 40.914 1.176.733 Creixement total (mitjana anual) (Taxa per 1.000

habitants) 23,47 21,93 16,98 Creixement natural (mitjana anual) (Taxa per 1.000

habitants) 1,04 2,29 3,04 Creixement migratori (mitjana anual) (Taxa per 1.000

habitants) 22,43 19,64 13,94

Habitatges i llars Corbins Segrià Catalunya

Habitatges familiars. Per tipus. 2011

Principals 507 81.550 2.944.944

Secundaris : 5.799 470.081

Buits 65 12.502 448.356

Total 603 99.851 3.863.381

Habitatges familiars principals. Per règim de tinença. 2011

De propietat 445 61.662 2.188.657

De lloguer : 14.978 582.701

Altra forma : 4.910 173.586

Total 507 81.550 2.944.944

Habitatges familiars principals. Per superfície útil. 2011

Fins a 60 m2 : 8.377 538.966

De 61 a 90 m2 : 39.894 1.476.187

De 91 a 120 m2 187 20.900 560.379

De 121 i més m2 218 12.378 369.412

Total 507 81.550 2.944.944

Llars. Per dimensió. 2001

Una persona 73 11.471 484.624

Dues persones 99 15.368 647.572

Tres persones 91 13.441 518.893

Quatre persones i més 124 18.300 664.767

Total 387 58.580 2.315.856

Llars. Per tipus de nucli. 2001

Una persona 73 11.471 484.624

Dues persones o més sense nucli 11 2.179 92.378

Parella sense fills 97 12.334 519.040

Parella amb fills 148 25.088 948.348

Pare o mare amb fills 29 5.747 219.411

Dos nuclis o més 29 1.761 52.055

Total 387 58.580 2.315.856

Macromagnituds i impostos Corbins Segrià Catalunya

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Euros. 2011

Base imposable per declarant 15.333 18.913 21.398 Quota resultant de l'autoliquidació per declarant 3.626 4.701 5.524

Cultura i esports Corbins Segrià Catalunya

Biblioteques. 2012

Públiques 1 15 422 Altres 0 16 413 Total 1 31 835

Espais esportius. 2013



10

Espais esportius. 2013

Pavellons 1 34 880

Pistes poliesportives 3 183 5.233

Camps poliesportius 1 69 1.556

Sales esportives 1 173 5.872

Piscines cobertes 0 15 720

Pistes d'atletisme 0 5 89

Altres espais 1 345 15.383

Total 10 981 35.333

Medi ambient Corbins Segrià Catalunya

Residus municipals. 2012

Generació per càpita (kg/hab./dia) 1,04 1,10 1,35

Recollida selectiva (%) 19,1 25,2 39,1

Residus industrials. 2012

Establiments amb declaració anual de residus 8 375 14.805

Generació de residus (Tones) 132,28 85.079,15 3.619.235,28

Tractament de residus (% de valorització) 62,7 92,3 77,8

OBJECTIUS

Els objectius principals de la present memòria descriptiva, són:

Identificar tots els equipaments municipals i les seves característiques energètiques actuals Quantificar els elements que tenen despesa energètica, determinar nivell de CO2 Definir els aspectes que es poden millorar Determinar les possibles actuacions formatives per a la millora del rendiment dels equipaments. Disposar del document adient per a la posterior adhesió al programa PAES del municipi de Corbins



11

PLA D’ACCIÓ

El pla d’acció del municipi de Corbins consta de 21 accions que suposen una reducció de tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 15 % de les emissions del 2005. Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari. 2. Disminuir les emissions associades al transport urbà. 3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable. 4. Conscienciació social dels aspectes en estalvi energètic sobre els que podem influir.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents: Taula - Estructura de les accions en sectors i camps d’acció. En negreta els camps on es poden fer accions.

Sector Camp d'acció

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals)1.3. Edificis residencials1.4. Enllumenat públic municipal

2. Transport 2.1. Flota municipal2.2. Transport públic2.3. Transport privat i comercial

3. Producció local d'energia

3.1. Hidroelèctrica3.2. Eòlica3.3. Fotovoltaica3.4. Cogeneració de calor i electricitat

4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.1. Cogeneració de calor i electricitat4.2. Xarxa de calor

5. Planejament i ordenació del territori 5.1. Urbanisme5.2. Planificació dels transports i la mobilitat5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana

6. Contractació pública de productes i serveis6.1. Requeriments d'eficiència energètica6.2. Requeriments d'energies renovables

7. Participació ciutadana

7.1. Serveis d'assessorament7.2. Ajudes i subvencions7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals7.4. Formació i educació

8. Altres sectors 8.1. Residus8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat corresponent d’aquest document.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS I QUANTITATIUS El PAES de Corbins té 21 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 15 %. 17 dels objectius principals corresponent a les fitxes individualitzades dels 17 immobles de titularitat municipal o sobre els que l’ajuntament en té un ús o propietat. (veure fitxes individualitzades en annex fitxes). La resta son 4 accions puntuals que poden millorar aspectes del dia a dia del municipi. Aquestes accions mes puntuals son les que enumerem en aquest punt. 1. Reducció del sector SAU (Sector d’aprofitament Urbanístic) Es proposa una reducció del 25% del total del sòl, per ajustar-lo a la realitat actual l disponible per al’ industria, i més adient a les necessitats reals del municipi. D’aquesta manera, es redueix la superfície de construcció d’urbanitzacions i posada en marxa dels serveis que quedaran sense explotació industrial. 2. Deixalleria mòbil setmanal Es projecta habilitar un punt de recollida setmanal de deixalles al centre del municipi per arribar a tots aquells que hi habiten, per tal d’evitar desplaçaments individuals i així facilitar a la gent la col·laboració en aquesta proposta.



12

Amb la utilització de la deixalleria s’evita que els residus afectin al medi ambient i a les persones, i es garanteix la reutilització i el reciclatge. A més permet: estalviar recursos naturals, aigua i energia perquè s’aprofiten els materials dels objectes; facilitar els tractaments dels residus en dipòsits controlats, evitant la contaminació i preservant l’entorn. 3. Plaques solars a la benzinera Es tracta d’una benzinera situada en un sòl no urbanitzable, per la qual cosa no té xarxa de llum i per disposar-ne s’abasteix a través d’un grup electrogen alimentat per gasoil amb el cost que aquesta situació representa. L’ajuntament amb voluntat d’incentivar les energies renovables i d’impacte ambiental zero, es compromet a reduir el cost de la taxa de la llicència d’obra per tal que es col·loquin plaques solars fotovoltaiques a la marquesina de la instal·lació. 4. Incentivar el canvi de calderes de gasoil a les de gas natural dels usuaris privats Des de l’Ajuntament hi ha una voluntat de reduir les taxes de les llicències necessàries per instal·lar calderes de gas natural i així posar en marxa la xarxa de gas natural de recent desplegament al municipi.

ACCIONS REALITZADES (2005-2012) Durant el període 2005-2012 s’han realitzat i impulsat 1 accions que han contribuït a disminuir les emissions de GEI a l’atmosfera. Taula - Accions per línia realitzades en el període 2005-2012

Sector Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO2/any)(metodologia)

1. 1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

No s’ha fet cap actuació al respecte entre els anys2005 i 2012 0.00

TOTAL (2005-2012)

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

ACCIONS PLANIFICADES (2012-2020) A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2012-2020 es planifiquen 21 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 15 % i que, sumades a les anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 15 %.

PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ

ACTORS IMPLICATS El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme. La taula següent identifica els possibles actors que s’han d’implicar en el procés d’elaboració del PAES del municipi de Corbins: Taula - Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES. Tipologia de persones i/o organismes

Actors Convocat al taller

Participació al taller

Ajuntament Equip de govern , funcionaris, tècnic municipal i agutzil x x

Sector privat Empreses constructores del municipi x x Instal·ladors de serveis del municipi x x Junta de les cooperatives x x Representants de la societat civil Associacions de veïns

x x

x x Altres Tècnics i empreses de serveis (aigua, gas, etc..) x x Escola CEIP Sol Ixent. x x

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

TALLER DE PARTICIPACIÓ - PLANIFICACIÓ Doant que etem en una primera fase d’anàlisi de realitat i opcions, caldrà realitzar un taller de participació, tant bon punt el pla comenci a funcionar. Caldrà convocar, a través de l’ajuntament, a tots els actors indicats anteriorment. A continuació, es presenten les propostes d’accions que es poden presenta al taller i que s’han incorporat al PAES. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES.

Taula - Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament.

Proposta Incorporació al PAES? Justificació

Reunió inicial per informar sobre el PAES i objectius Si Operacions inicials

Font: Elaboració pròpia.

Taula - Proposta d’accions inicials àmbit PAES

Proposta Incorporació al PAES? Justificació

Inici d’actuacions segons fitxes individuals. Canvi enllumenat via pública.

Si. Acció segons fitxes d’objectius

Font: Elaboració pròpia.

FRANCESC COIT BONET – ARQUITECTE MEMÒRIA DESCRIPTIVA EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS PER A L’ADHESIÓ AL PROGRAMA PAES DEL T.M. DE CORBINS

14

COMUNICACIÓ La taula següent indica les accions de comunicació que s’han de dur a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació. Taula - Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

FASE ETAPA GRAU IMPLICACIÓ

INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte

x

x Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs.

Adaptació de les estructures administratives municipals

x

Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

Aconseguir el suport de les parts interessades

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

x x Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania.

x x Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?

x x

Informar la ciutadania i validar les accions. Implicar els responsables de la gestió energètica dels equipaments municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

Aprovació i presentació del pla x x

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Lleida de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals. L’Ajuntament de Corbins, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia (14 de febrer), i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

PLA DE SEGUIMENT Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar:

Un informe d’implantació del PAES cada dos anys. Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum

d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe.

Un informe d’acció del PAES cada quatre anys. Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de

seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe.

Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector.


15

Taula Proposta d’indicadors.

Sector Indicador

Transport

Nombre de passatgers a l’any que utilitzen el transport públic Km de carril bici

Km de vies per a vianants / km de vies municipals Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’ajuntament Nombre de vehicles que passen per un punt fix a l’any/mes (agafar un punt o carrer representatiu) Consum total d’energia en forma de combustibles renovables per part de les flotes de l’Administració pública % de població que viu dins d’un radi inferior a 400 m d’una parada d’autobús Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives

Edificis, equipaments/instal·lacions

% de llars amb la qualificació energètica A/B/C Consum total d’energia dels edificis públics Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari

Producció local d’energia Electricitat produïda en instal·lacions locals

Calefacció i refrigeració urbanes Nombre d’edificis residencials que utilitzen xarxa de calor Nombre d’edificis del sector terciari que utilitzen xarxa de calor

Contractació pública de productes i serveis

% d’electricitat ecològica comprada per l’Administració pública

Participació ciutadana Nombre de ciutadans que assisteixen a activitats sobre eficiència energètica i energia renovable

Altres (residus) % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2012-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en tres períodes: actuacions anteriors (fins a l’any 2014), curt termini (2015-2016) i mitjà termini (2017-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació. Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions.

Termini Nombre

d’accions Cost inversió

privada (€) Cost

Ajuntament (€)Cost total (€)

Anteriors (2011-2014) 5 0 746.000 746.000

Curt termini (2015-2016) 4 0 75.000 75.000

Mitjà termini (2017- 2020) 8 sd 116.700 116.700

Font: Elaboració pròpia. Sd: Sense definir. Cal fer projectes mes acurats per establir un cost real de les operacions associades. Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents:

Cost total (IVA inclòs) Cost d’abatiment de l’acció Període d’amortització


16

Cost de la inversió privada (IVA inclòs) Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió

Anteriors (2011-2014)

Acció Cost

d’abatiment (€/any)

Període d’amortització

(any)

Possibles vies de

finançament

Cost inversió privada

(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

Sectorització climatització ajuntament

0 0 0 0 230.000 230.000

Col·locació plaques –col·lectors solars ACS poliesportiu

0 0 0 0 16.000 16.000

Col·locació plaques fotovoltàiques sostre poliesportiu

0 0 0 0 120.000 120.000

Sectorització climatització ajuntament

0 0 0 0 230.000 230.000

Canvi lluminàries enllumenat via pública

0 0 0 0 150.000 150.000

Total 746.000

Curt termini (2015-2016)

Acció Cost



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)

Canvi lluminàries ajuntament 2015-2020 0 0 5.000 5.000

Canvi lluminàries escola 2015-2020 0 0 6.000 6.000

Canvi caldera GN escola 2015-2020 0 0 32.000 32.000

Canvi a GN calefacció i ACS poliesportiu

2015-2020 0 0 32.000 32.000

Total 75.000

Mig termini (2017-2020)

Acció Cost



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)

Rehabilitació casal per a joves 2017-2018 0 65.000 65.000

Ventilacions naturals a poliesportiu 2017-2018 0 22.000 22.000

Detectors presencia ajuntament / escola

2017 0 2.500 4.500

Canvi enllumenat telecentre 2017 0 4.500 4.500

Detectors presencia sala coliseum 2017 0 1.800 1.800

Canvi lluminàries poliesportiu 2017-2020 0 4.800 4.800

Canvi lluminàries camp de futbol 2017-2020 0 9.600 9.600

Millora ACS camp de futbol 2017-2020 0 4.500 4.500

Total 116.700


17

CONCLUSIONS

Les conclusions finals son les que es van recollint fitxa a fitxa per a cada equipament i dels que en algun cas actualment

ja s’estan implementant per la de reduir la despesa energètica en be del Municipi.

LLEIDA / CORBINS OCTUBRE 2014

L’enginyer L’Arquitecte

AJUNTAMENT DE CORBINS TONI GIMBERNAT PIÑOL FRANCESC COIT BONET


18

PLÀNOLS I-01 SITUACIÓ – EMPLAÇAMENT EQUIPAMENTS

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES CASA DE LA VILA 01



CASA DE LA VILA PLAÇA DE LA VILA SN

Ús actual d’ajuntament, consultori mèdic, llar jubilats, aula informàtica i escola bressol Es tracta d’un edifici de planta baixa i planta primera. Disposa d’instal·lació de llum i força, aigua potable, climatització per aire. Disposa d’ascensor de 2 parades. HORARIS Horari laboral de forma general. De 8 a 16 hores. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 180 fluorescents Aigua potable. Sistema de aparells Split bomba No disposa. Lluminàries emergència. de calor per aire. 32 unitats 36 punts de llum incandescent Aparells aire sobre porta 6 unitats POTENCIA CONTRACTADA 50 kW CONSUM ANUAL CO2 38.078 Kg CO2 ANÀLISIS S’ha analitzat el consum elèctric durant un període de mes d’un any amb el següent resultat de forma gràfica:

Estudi Factura EléctricaEdifici Ajuntament de CorbinsTarifa 3.0APotència contractada 50, 50, 50 kWHorari Suposem 10 hores al dia

Mes hores abr-13 maig-13 juny-13 jul-13 ag-13 set-13 oct-13 nov-13 des-13 gen-14 feb-14 març-14 abr-14 maig-14dies 22 22 22 22 22 22 22 22 22 18 22 22 22 22Periode Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Estiu EstiuTerme variable kWh 4.127 3.232 5.481 3.034 3.987 3.666 3.836 5.116 9.138 6.963 5.814 4.278 3.546 3.143Periode 1 kWh 4 949 688 1.307 717 939 907 786 681 1.003 749 714 642 753 682Periode 2 kWh 12 2.170 1666 2907 1698 2168 1913 2111 3432 6121 4778 3824 2654 1930 1694Periode 3 kWh 8 1.008 878 1267 619 880 846 939 1003 2014 1436 1276 982 863 767

Terme variable € 540,61 416,43 723,68 371,88 397,82 368,56 377,07 502,96 898,62 678,69 567,69 418,90 350,55 312,02Dte 1,5% € -8,11 -6,25 -10,86 -5,58 -5,97 -5,53 -5,66 -7,54 -13,48 -10,18 -8,52 -6,28 -5,26 -4,68 Terme fix € 113,79 106,39 154,09 95,67 268,03 277,27 317,24 261,00 356,60 270,44 286,39 275,06 313,00 275,06Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 43,99 36,71 59,25 30,71 44,05 40,29 44,13 48,26 75,92 58,30 34,25 45,45 45,38 40,08Total € 690,28 553,28 926,16 492,68 703,93 680,59 732,78 804,68 1.317,66 997,25 879,81 733,13 703,67 622,48


2

De les dades de la facturació es veu bàsicament que hi ha dos períodes, un a l’estiu i l’altre a l’hivern de consums alts, que coincideix a les èpoques de molta calor o fred, juny, juliol, desembre i gener. També s’observa que la reactiva està per sota dels nivells que impliquen un cost a la facturar. També s’observa que a partir del agost del 2013 i va haver un increment molt important del terme fix, i quasi es va doblar. Aquest edifici no disposa de cap altre subministrament diferent que el elèctric. Hi ha enllumenat tipus fluorescents amb reactància magnètica i també llums incandescents, els quals poden millorar-se notablement el seu consum. PROPOSTES Electricitat 1. Ajust de potència contractada agafant de referència l'històric de consums i la potència instal·lada de la instal·lació. També es pot ajustar aquesta

potència en funció del consum màxim amb la lectura del consum amb una amperímetre, connectant les màquines de clima i l'enllumenat.

2. Substitució del enllumenat interior de l’edifici per enllumenat tipus Led o fluorescència d'alt rendiment tipus T5. En el cas de no instal·lar Led també es interessant el canvi de les reactàncies per unes de tipus electrònic.

3. Sistema d’encesa de llums a zones d’us més esporàdic (lavabos, arxius, magatzems,..) amb detectors de presència.

Climatització 1. Revisió de les temperatures d'hivern i estiu per la reducció del consum. Hivern 21ºC i estiu 25ºC.

2. Programar els horaris del equips d'aire condicionat en les dependències d'atenció al públic i oficines de treballs per evitar que els equips es

quedin enceses. També es recomanable encendre'ls una estona abans del començament del horari de treball.

3. Revisió del consum elèctric de les màquines d'aire condicionat per verificar que és el que marca la placa de característiques i preveure possibles mals funcionaments.

General 1. Programa de conscienciació de l'ús de la energia: tríptics, adhesius informatius, ...

2. Programa anual de mesures d’estalvi energètic amb uns objectius anuals revisables cada any.

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES CEIP – SOL IXENT 02



CEIP SOL IXENT CARRER CALVARI SN

Ús actual d’escola infantil i primària. Es tracta d’un edifici de planta baixa i planta primera. Disposa d’ascensor de 2 parades. HORARIS Horari laboral de forma general. De 8 a 16 hores. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 200 fluorescents Aigua potable. Caldera de gasoil amb dipòsit No disposa. Lluminàries emergència. soterrat Disposa d’escalfador menjar de

Disposa de termo elèctric 100l

0.55 kw POTENCIA CONTRACTADA 10 kW CONSUM CO2 16.050 Kg CO2 ANÀLISIS Segons ens indiquen des de l’escola hi ha radiadors que emeten molta calentor i d’altres que sembla que no tinguin prou potencia. Hi ha diferents tipus de radiadors i de connectats a sistema de calefacció de forma diferent.

Es verifica que la caldera es antiga (uns 20 anys) de gasoil. Al fer-se una modificació posterior la temperatura d’impulsió no està regulada per la temperatura exterior com la resta del edifici. A més no hi cap sistema d’equilibrat de circuits. Hi ha enllumenat tipus fluorescents amb reactància magnètica i també llums incandescents, els quals poden millorar-se notablement el seu consum. S’ha analitzat el consum elèctric durant un període superior a un any amb el següent resultat de forma gràfica:


2

De les dades de la facturació es veu que el consum es puja als mesos de curs escolar, degut bàsicament al enllumenat. També s’observa que la reactiva està per sota dels nivells que impliquen un cost a la factura. Un altre tema significatiu es que a partir del agost del 2013 i va haver un increment molt important del terme fix, i quasi es va doblar. Estudi Factura EléctricaEdifici EscolaTarifa 2.0APotència contractada 10kWHorari de 8 a 16 8 hores

Mes hores abr-13 juny-13 ag-13 oct-13 des-13 feb-14 abr-14dies 22 44 44 44 44 44 44Periode Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern HivernTerme variable kWh 1.796 1.240 1.220 10.139 5.082 5.257 4.009Periode 1 kWh 8 1.796 1.240 1.220 10.139 5.082 5.257 4.009Periode 2 kWhPeriode 3 kWh

Terme variable € 249,03 171,94 163,96 1.017,90 663,52 679,49 497,55Dte % €Terme fix € 13,80 37,19 45,63 57,63 59,58 67,07 70,26Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 10,67 11,10 11,20 63,26 29,58 30,67 24,26Total € 273,50 220,23 220,79 1.138,79 752,68 777,23 592,07 Hi ha enllumenat tipus fluorescents amb reactància magnètica, els quals poden millorar-se notablement el seu consum. Escola que pertany al grup d’escoles verdes de la Generalitat de Catalunya, que educa el respecte al medi ambient i la sostenibilitat. Implementa el programa Educabici, que introdueix la bicicleta dins el currículum escolar. Es promociona l’ús de la carmanyola enlloc del paper d’alumini. PROPOSTES Electricitat 1. Substitució del enllumenat interior del edifici per enllumenat tipus Led en les llums de molta utilització o fluorescència d'alt rendiment tipus T5 en

la resta. En el cas de no instal·lar Led també es interessant el canvi de les reactàncies per unes de tipus electrònic.

2. Sistema d’encesa d’aules en funció de la llum exterior, de manera que s’apaguen els llums si hi ha prou llum exterior.


4. Verificar el funcionament del termo i la seva necessitat real. En cas que nuo sigui necessari desconnectar-lo de la xarxa.


3

Calefacció 1. Revisió de les temperatures d'hivern per poder fer reducció del consum. Hivern 21ºC. També seria interessant la instal·lació de vàlvules

termostàtiques als radiadors, de manera que es te una regulació de temperatura local i no general per cada circuit. D’aquesta manera també es pot millorar la temperatura que tenen excés o defecte de calor.

2. Canvi de la caldera per una nova de gas a condensació. Aquest canvi aconseguiria un estalvi per el cost del combustible, pràcticament a meitat de preu de kWh. També s’aconseguiria un major rendiment de la caldera quantificable en un 20% de més. El canvi afectaria a la renovació del tipus de caldera de gasoil a gas natural, doncs es te un punt deixat en previsió a la façana de l’edifici.

3. També es recomanable revisar els horaris de programació de la caldera ajuntant-los per adaptar-los a l’horari de funcionament.

4. Es recomana també fer una renovació del aïllament de les canonades de la sala de calderes per reduir les pèrdues de calor. General 1. Programa de conscienciació de l'ús de la energia: tríptics, adhesius informatius, ... Fer partícips a alumnes i pares per intentar millorar les

mesures d’estalvi i transmetre-les també a les famílies.


LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES CASA DE LA VILA ANTIGA 03



CASA DE LA VILA ANTIGA CARRER DE LA CREU Nº 14

Ús actual polivalent. Es tracta d’un edifici de planta baixa, primera i segona. Planta baixa i primera entitats. La segona planta es un pis actualment desocupat. La planta baixa acull l’emissora municipal (en servei). Disposa d’instal·lació de llum i força, aigua potable, climatització per aire. HORARIS Horari ocasional. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 28 fluorescents Aigua potable. Sistema de 3 aparells Split bomba No disposa. 18 punts de llum de calor per aire. Emissora radio (pc) POTENCIA CONTRACTADA 8.8 kW CONSUM CO2 3.050 Kg CO2 ANÀLISIS S’ha analitzat el consum elèctric durant un període de mes d’un any amb el següent resultat de forma gràfica:

No es tenen les dades de tot un any encara que es veu un comportament bastant estable del consum. La reactiva està per sota dels nivells que impliquen un cost a la factura. També s’observa que a partir del agost del 2013 i va haver un increment molt important del terme fix, i quasi es va doblar. Aquest edifici no disposa de cap altre subministrament diferent que el elèctric. Hi ha enllumenat tipus fluorescents amb reactància magnètica els quals poden millorar-se notablement el seu consum.


2

Estudi Factura EléctricaEdifici La Creu 14Tarifa 2.0APotència contractada 8,8kWHorari

Mes hores ag-13 ag-13 oct-13 des-13 feb-14dies 22 44 44 44 44Periode Estiu Estiu Estiu Hivern HivernTerme variable kWh 422 1.091 1.091 1.074 1.026Periode 1 kWh 10 422 1.091 1.091 1.074 1.026Periode 2 kWhPeriode 3 kWh

Terme variable € 58,51 151,28 146,21 136,95 146,93Dte % € 0,88 2,27 2,19 2,05 2,20Terme fix € 12,67 32,73 41,35 52,43 55,01Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 3,59 4,75 5,09 5,47 5,81Total € 73,89 191,03 194,84 196,90 209,95 PROPOSTES Electricitat 1. Caldria un ajust de potència contractada. Donat l’ús molt reduït de la instal·lació es recomana determinar el consum màxim amb la lectura del

consum amb amperímetre, fent la verificació un dia connectant les màquines de clima i l'enllumenat.

2. Substitució del enllumenat interior del edifici seria recomanat només en cas de substitució d’equips per renovació i no pas com a mesura d’estalvi donat el poc ús de la instal·lació. Només es econòmicament recomanable en espais en que determinés un ús superior a les 6 hores diàries, com a referència base. En aquest cas l’enllumenat tipus hauria de ser Led o fluorescència d'alt rendiment tipus T5. En el cas de no instal·lar Led també es interessant el canvi de les reactàncies per unes de tipus electrònic.


2. Programar els horaris del equips d'aire condicionat en les dependències per evitar que els equips es quedin enceses.

3. Revisió del consum elèctric de les màquines d'aire condicionat per verificar que és el que marca la placa de característiques i preveure

possibles mals funcionaments. General 1. Programa de conscienciació de l'ús de la energia: tríptics, adhesius informatius, ...


LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES TELECENTRE 04



TELECENTRE PLAÇA DE LA SARDANA 3

Ús actual de biblioteca i punt internet. Es tracta d’un edifici de planta baixa. A la part posterior hi ha sala bitllaires. Disposa d’instal·lació de llum i força, aigua potable, climatització per aire. Disposa de 13 llocs informàtics i 2 fotocopiadores. HORARIS Horari 4 tardes setmanals i 5 hores de funcionament. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 38 donwligths – 2 fluorescents Aigua potable. Sistema de 4 aparells Split bomba No disposa. 6 punts de llum – campanes de calor per aire. 4 emergències 1 sai + 1 servidor informàtic 5 fluorescents (bitllaires) 1 termo 150 l POTENCIA CONTRACTADA 6.6 kW CONSUM CO2 8.616 Kg CO2 ANÀLISIS S’ha analitzat el consum elèctric durant un període de mes d’un any amb el següent resultat de forma gràfica:

Edifici TelecentreTarifa 20DHAPotència contractada 6,6 kWHorari 5 dies a la setmana / 4 h.

Mes hores maig-13 juny-13 jul-13 ag-13 set-13 set-13 oct-13 nov-13 des-13 gen-14 feb-14 feb-14 març-14 abr-14 maig-14dies 22 22 22 22 21 10 22 22 22 18 8 22 22 22 23Periode Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Estiu Estiu EstiuTerme variable kWh 993 829 1.104 457 484 255 704 984 1.418 1.270 316 1.667 1.570 1.227 790Periode 1 kWh 4 549 395 545 153 212 111 317 493 917 854 212 1.173 1.107 792 375

Periode 3 kWh 4 444 434 559 304 272 144 387 491 501 416 104 494 463 435 415

Terme variable € 117,43 91,04 124,83 43,67 47,94 25,10 70,27 102,79 167,03 154,39 40,43 215,02 191,61 143,10 79,88Dte 1,5% € -1,76 -0,61 -3,23 -2,87 -2,15 -1,20 Terme fix € 12,27 11,48 16,63 18,02 12,25 6,45 19,34 21,92 17,40 18,05 4,51 19,39 21,29 22,05 25,09Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,38 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 6,54 5,24 7,24 -6,42 3,08 1,61 4,58 6,38 9,43 6,93 2,27 11,45 10,74 8,34 28,20Total € 134,48 107,76 148,70 55,27 63,27 33,16 94,19 131,09 193,86 179,37 46,60 243,01 220,77 171,34 131,97


2

De les dades de la facturació es veu bàsicament que hi ha un període al hivern de consums alts, que coincideix a les èpoques de molt fred. La resta del any es modera en consum. També s’observa que la reactiva està per sota dels nivells que impliquen un cost a la factura. Tot i el increment molt important del terme fix, i quasi es va doblat, la tarifa sembla en aquest cas ajustada a la potència. Aquest edifici no disposa de cap altre subministrament diferent que el elèctric. Hi ha enllumenat tipus fluorescents amb reactància magnètica i també llums incandescents, els quals poden millorar-se notablement el seu consum.

PROPOSTES Electricitat 1. Ajust de potència contractada sembla adequada. A manera de verificació caldria fer una comprovació per determinar el consum màxim amb la

lectura del consum, fent servir un amperímetre, connectant les màquines de clima i l'enllumenat.

2. En les zones d’ús mes important es podria plantejar la substitució del enllumenat interior del edifici per enllumenat tipus Led o fluorescència d'alt rendiment tipus T5. En el cas de no instal·lar Led també es interessant el canvi de les reactàncies per unes de tipus electrònic.


4. Revisar si el termo està connectat i si és o no necessari.


2. Programar els horaris del equips d'aire condicionat en les dependències d'atenció al públic i oficines de treballs per evitar que els equips es

quedin enceses. També es recomanable encendre'ls una estona abans del començament del horari de treball.

3. Revisió del consum elèctric de les màquines d'aire condicionat per verificar que és el que marca la placa de característiques i preveure possibles mals funcionaments.



LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES SALA COLISEUM 05



SALA COLISEUM PLAÇA COLISEUM 2

Ús actual de sala teatre. HORARIS Horari ocasional. Segons necessitats culturals del municipi.

INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS Punts de llum de baix consum Aigua potable. Sistema de climatització per No disposa. de tipus fluorescència Sistema dipòsits en bateria aire en sala i dependències Grup electrogen per als ruixadors i AS POTENCIA CONTRACTADA 50/50/50 kW CONSUM CO2 11.457 CO2 ANÀLISIS S’ha analitzat el consum elèctric durant un període de mes d’un any amb el següent resultat de forma gràfica:

Edifici ColiseumTarifa 3.0APotència contractada 50, 50, 50 kWHorari Esporadic

Mes hores març-13 abr-13 maig-13 juny-13 jul-13 ag-13 set-13 oct-13 nov-13 des-13 gen-14 feb-14 març-14 abr-14 maig-14dies 22 22 22 22 22 22 22 22 22 18 22 22 22 22 23Periode Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Estiu Estiu EstiuTerme variable kWh 1.745 1.327 1.636 1.483 1.019 1.121 779 1.326 841 2.497 2.040 1.842 1.504 1.187 2.368Periode 1 kWh 4 390 225 199 170 141 288 134 326 152 681 396 447 333 168 352Periode 2 kWh 12 1.051 767 1081 1019 616 559 395 711 437 1542 1001 1136 893 725 1543Periode 3 kWh 8 304 335 356 294 262 274 250 289 252 274 643 259 278 294 473

Terme variable € 234,33 170,13 209,79 191,32 129,15 113,89 74,03 132,74 80,63 260,43 195,27 189,68 151,93 115,28 234,14Dte 1,5% € -64,84 -2,55 -3,15 -2,87 -1,94 -1,71 -1,11 -1,99 -1,21 -3,91 -2,93 -2,85 -2,28 -1,73 -3,51 Terme fix € 432,30 340,46 363,94 352,50 204,45 448,37 443,64 458,43 443,64 609,44 825,17 483,03 527,87 511,51 495,35Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,41 0,41 0,41 0,41 14,02 2,24 0,38 7,42 7,42 6,22Impostos + lloguer € 30,77 25,97 29,17 27,34 16,96 28,69 25,97 29,71 26,39 44,99 52,14 41,67 27,62 24,53 37,45Total € 632,56 534,01 599,75 568,29 348,62 589,65 542,94 619,30 549,86 924,97 1.071,89 711,91 712,56 657,01 769,65


2

El consum del edifici es força estable tot l’any i amb uns valors baixos per les dimensions del edifici. El que denota un ús bastant esporàdic. Cal destacar molt el fet que sempre el cost del terme fix és molt mes gran que el del variable. Això es deu a l’alta potència contractada. També s’observa que hi ha reactiva però a un cost a la factura molt baix. Aquest edifici no disposa de cap altre subministrament diferent que el elèctric. Hi ha enllumenat tipus fluorescents amb reactància magnètica bàsicament, els quals poden millorar-se notablement el seu consum. Existeixen dues màquines de climatització tipus aire-aire. Una és pel teatre i l’altra per la resta de dependències i per l’amfiteatre. El seu estat es aparentment correcte. Al exterior del edifici hi ha el grup electrogen en bon estat aparent i amb algunes deficiències d’aïllament acústics respecte a l’edifici i l’entorn. PROPOSTES Electricitat 1. Es requereix, respecte a la factura elèctrica, fer un estudi en profunditat del edifici i estudiar alternatives per baixar el cost del terme fix. Es podria

valorar el fet de treballar amb maxímetre per tal assumir un sobrecost de la factura només en les puntes de consum. També es pot determinar el consum màxim amb la lectura del consum amb una amperímetre un dia connectant les màquines de clima i l'enllumenat.

2. Substitució de l’enllumenat interior de l’edifici seria recomanat només en cas de substitució d’equips per renovació i no pas com a mesura d’estalvi donat el poc ús de la instal·lació. Sols seria econòmicament recomanable en espais en que determinés un ús superior a les 6 hores diàries, com a referencia base. En aquest cas l’enllumenat tipus hauria de ser Led o fluorescència d'alt rendiment tipus T5. En el cas de no instal·lar Led també es interessant el canvi de les reactàncies per unes de tipus electrònic.


4. Revisar si la producció ACS està constantment connectada, en tal cas s’hauria de plantejar encendre’l només en el cas d’actuacions.

5. Al armari de la Caixa General de Protecció es van detectar uns cables elèctrics en punta que no tenim certesa de si estan en carrega. S’hauria de arreglar aquest tema de forma immediata, per motius de seguretat.

Climatització 1. No és necessari la revisió de les temperatures donat les característiques de la instal·lació. Es recomana fer una revisió del estat de les màquines

i la comprovació del consum elèctric respecte el nominal de fàbrica per determinar si hi ha qualsevol tipus de mal funcionament.

2. Comprovar com està programada la ventilació de la sala. Aquesta ventilació és un factor important tant el en consum com en el confort de les persones. Seria interessant si es possible realitzar l’ajust de la ventilació en funció d’una sonda de qualitat d’aire i també és important verificar si l’equip pot treballar amb free-cooling, ja que també un gran factor d’estalvi.

3. En el cas de la sala on es fa Spinning s’aconsella instal·lar un sistema de climatització independent per no tenir que encendre màquines que donin servei a altres sales i també per un millor control de temperatura interior. A part seria necessari fer-hi si es possible una ventilació independent.

General 1. Programa de conscienciació de l'ús de la energia: tríptics, adhesius informatius, ..

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES LOCAL DE LA DONA 06



LOCAL DE LA DONA CARRER ESGLÉSIA Nº 2 PIS 1r

Ús actual de sala-local per actes diversos. Es tracta d’un local en planta pis i planta sotacoberta comunicat interiorment amb escales. L’espai sotacoberta es una sala alta amb dos petites sales. HORARIS Horari ocasional. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 35 fluorescents Aigua potable. Sistema de 1 aparell Split bomba No disposa. 9 punts de llum de calor per aire. 2 emergències POTENCIA CONTRACTADA 8.8 kW CONSUM CO2 583 Kg CO2 ANÀLISIS S’ha analitzat el consum elèctric durant un període de mes d’un any amb el següent resultat de forma gràfica:

De les dades de la facturació es veu bàsicament que el consum es molt estable tot l’any i que és molt superior el terme fix que el variable, el que denota que la potència segurament és excessiva. També s’observa que la reactiva està per sota dels nivells que impliquen un cost a la factura. Aquest edifici no disposa de cap altre subministrament diferent que el elèctric.


2

Edifici Local de la DonaTarifa 2.0APotència contractada 8,8kWHorari 2 dies a la setmana/ 1 hora

Mes hores abr-13 juny-13 ag-13 oct-13 des-13 feb-14 abr-14dies 5 10 10 10 10 10 10Periode Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern HivernTerme variable kWh 106 135 131 105 195 227 152Periode 1 kWh 1 106 135 131 105 195 227 152Periode 2 kWhPeriode 3 kWh

Terme variable € 14,70 18,72 17,55 13,38 25,44 29,29 18,86Dte % € 0,22 0,28 0,26 0,20 0,38 0,44 0,28Terme fix € 12,67 32,73 41,35 52,43 55,01 54,01 62,85Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 1,82 3,16 3,60 4,04 4,47 4,38 4,70Total € 28,97 54,89 62,76 70,05 85,30 88,12 86,69

Hi ha enllumenat tipus fluorescents amb reactància magnètica i també llums incandescents, els quals poden millorar-se notablement el seu consum. PROPOSTES Electricitat 1. Ajust de potència contractada agafant de referència l'històric de consums i donat que el terme variable és molt inferior que el fixe. Per

determinar aquesta potència es pot determinar el consum màxim amb la lectura del consum amb una amperímetre un dia connectant les màquines de clima i l'enllumenat.

2. No és necessari la substitució del enllumenat interior del edifici per enllumenat tipus Led o fluorescència d'alt rendiment tipus T5, donat el poc ús de la instal·lació.



2. Revisió del consum elèctric de les màquines d'aire condicionat per verificar que és el que marca la placa de característiques i preveure

possibles mals funcionaments. General 1. Programa de conscienciació de l'ús de la energia: tríptics, adhesius informatius, ...

2. Programa anual de mesures d’estalvi energètic amb uns objectius anuals revisables cada any

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES CENTRE CIVIC 07



CENTRE CÍVIC PLAÇA CARNISSERIA Nº 6

Ús actual de sala-local per actes diversos. Es tracta d’un edifici de planta baixa y planta primera (aquesta sense ús). La planta primera te filtracions aigua de la coberta. HORARIS Horari per les tardes de forma ocasional. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 6 fluorescents Disposa. No disposa. No disposa. 6 punts de llum Elements autònoms elèctrics. Carril amb multitud de petits projectors. 1 ventilador de sostre. 1 termo elèctric de 100 l POTENCIA CONTRACTADA 8.8 kW CONSUM CO2 1.169 Kg CO2 ANÀLISIS S’ha analitzat el consum elèctric durant un període de mes d’un any amb el següent resultat de forma gràfica:

De les dades de la facturació es veu bàsicament que hi ha un període al hivern de consums alts, que coincideix a les èpoques de molt fred. La resta del any es modera en consum. També s’observa que la reactiva està per sota dels nivells que impliquen un cost a la factura. Tot i el increment molt important del terme fix, i quasi es va doblat, la tarifa sembla en aquest cas ajustada a la potència i és aquest terme és més alt que el consum, el que implica que la potència contractada és excessiva. Aquest edifici no disposa de cap altre subministrament diferent que el elèctric.


2

Edifici Cemtre CivicTarifa 2.0APotència contractada 8,8kWHorari 2 dies a la setmana / 2 hores

Mes hores abr-13 juny-13 ag-13 oct-13 des-13 feb-14dies 8 16 16 16 16 16Periode Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern HivernTerme variable kWh 20 188 91 103 307 460Periode 1 kWh 2 20 188 91 103 307 460Periode 2 kWhPeriode 3 kWh

Terme variable € 2,77 26,07 12,19 13,12 40,06 57,08Dte % € 0,04 0,39 0,18 0,20 0,60 0,86Terme fix € 12,67 32,73 41,32 52,43 55,10 62,85Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 1,22 3,31 3,50 4,02 4,68 5,49Total € 16,62 62,50 57,19 69,77 100,44 126,28

Hi ha enllumenat tipus fluorescents amb reactància magnètica els quals poden millorar-se notablement el seu consum. També hi ha un termo elèctric que s’hauria de valorar la seva necessitat

PROPOSTES Electricitat 1. Ajust de potència contractada seria convenient. Donat l’ús molt reduït de la instal·lació es recomana determinar el consum màxim amb la lectura

del consum amb una amperímetre un dia connectant les màquines de clima i l'enllumenat.

2. Substitució del enllumenat interior del edifici seria recomanat només en cas de substitució d’equips per renovació i no pas com a mesura d’estalvi donat el poc ús de la instal·lació. Nomes es econòmicament recomanable en espais en que determinés un ús superior a les 6 hores diàries, com a referència base. En aquest cas l’enllumenat tipus hauria de ser Led o fluorescència d'alt rendiment tipus T5. En el cas de no instal·lar Led també es interessant el canvi de les reactàncies per uns de tipus electrònic.


4. Revisar si el termo està connectat i si és o no necessari.


2. Revisió del consum elèctric de les màquines d'aire condicionat per verificar que és el que marca la placa de característiques i preveure possibles

mals funcionaments. General 1. Programa de conscienciació de l'ús de la energia: tríptics, adhesius informatius, ...


3. Caldria rehabilitar part de l’immoble (especialment coberta i fusteries) per evitar l’entrada d’aigua i fred/calor de l’exterior.

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES MAGATZEM MUNICIPAL 1 08



MAGATZEM MUNICIPAL CARRER NOU Nº 40

Ús actual de magatzem de material i maquinària. Es tracta d’un magatzem de planta baixa amb despatxos. Espai en règim de lloguer. Totes les escomeses i quadres pertanyen a l’habitatge Superior i es paga una quantitat percentual. HORARIS Ús esporàdic i no lligat a cap horari concret. Dins horari laboral. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 20 fluorescents Disposa. No disposa. No disposa. Quadres antics de fusibles. POTENCIA CONTRACTADA kW CONSUM CO2 Kg CO2 ANÀLISIS Local en règim de lloguer. Tots els equips i punts d0’enllumentat son par del contracte de l’immoble principal, sobre els quals no es pot incidir. PROPOSTES Es proposa el canvi de lluminàries per unes de tipus Led a mida que es vagin renovant.

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES MAGATZEM MUNICIPAL 2 09



MAGATZEM MUNICIPAL CARRER BENAVENT Nº 26

Ús actual de magatzem de material Es tracta d’un magatzem de planta baixa i espai únic. Disposa d’instal·lació de llum i força que penja de l’edifici adjacent (escorxador). HORARIS Ús esporàdic i no lligat a cap horari concret. Dins horari laboral. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 4 fluorescents No disposa. No disposa. No disposa. POTENCIA CONTRACTADA kW CONSUM CO2 Kg CO2 ANÀLISIS Immoble que disposa de xarxa de llum i força de l’immoble veí (escorxador municipal). PROPOSTES Es proposa el canvi de lluminàries per unes de tipus Led a mida que es vagin renovant.

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES ESCORXADOR 10



ESCORXADOR CARRER BENAVENT Nº 24

Ús actual d’escorxador. Es tracta d’un magatzem de planta baixa amb diverses estances i maquinària específica. Disposa d’una cambra frigorífica i pati exterior. HORARIS Ús diari i horari habitualment matinal. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 2 projectors 100 w al pati. Disposa. No disposa. No disposa. 1 fluorescent al pati. 16 fluorescents interiors. ALTRES ELEMENTS A l’interior hi ha una cambra frigorífica per a la conservació dels productes. Disposa d’una màquina de neteja del pel dels animals de 3 Kw. Disposa de 2 motors per a grua (trasllat i aixecat) dels animals. Disposa d’un aparell de matança per electrocució. POTENCIA CONTRACTADA 10.392 kW CONSUM CO2 6.121 Kg CO2 ANÀLISIS S’ha analitzat el consum elèctric durant un període de mes d’un any amb el següent resultat de forma gràfica:

De les dades de la facturació es veu bàsicament que el consum es molt estable tot l’any i que és superior el terme variable que el fix, el que denota que la potència segurament és adequada, encara que seria bo verificar-la. També s’observa que la reactiva està per sota dels nivells que impliquen un cost a la factura. Aquest edifici no disposa de cap altre subministrament diferent que el elèctric.


2

Edifici EscorxadorTarifa 20DHAPotència contractada 10,392 kWHorari 2 dies a la setmana / 4 h.

Mes hores abr-13 maig-13 juny-13 jul-13 ag-13 set-13 oct-13 nov-13 des-13 gen-14 feb-14 març-14 abr-14 maig-14 juny-14dies 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8Periode Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Estiu Estiu EstiuTerme variable kWh 879 723 697 1.102 277 571 880 947 878 869 846 763 858 887 780Periode 1 kWh 1 117 75 97 153 39 72 119 110 237 122 86 82 123 98 90

Periode 3 kWh 4 762 648 600 949 238 499 761 837 641 747 760 681 735 789 690

Terme variable € 80,55 72,27 69,39 109,69 27,57 56,23 86,56 91,62 96,81 85,88 80,51 72,32 83,92 84,30 74,72Dte 1,5% € -1,08 -1,04 -1,65 -0,41 -0,84 -1,30 -1,37 -1,45 -1,29 -1,21 -1,08 -1,26 -1,26 -1,12 Terme fix € 31,62 31,65 29,33 42,47 20,73 33,01 34,14 38,70 30,73 39,84 33,77 35,45 36,69 41,76 36,70Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,38 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 6,90 6,11 6,09 9,28 3,20 5,62 7,23 7,82 7,47 7,68 6,88 6,12 7,20 7,62 6,74Total € 119,07 108,95 103,77 159,79 51,09 94,02 126,63 136,77 133,56 132,11 119,95 113,19 126,55 132,42 117,04 Hi ha enllumenat tipus fluorescents amb reactància magnètica, els quals poden millorar-se notablement el seu consum. PROPOSTES Electricitat 1. Ajust de potència contractada s’hauria de verificar. Donat l’ús molt reduït de la instal·lació es recomana determinar el consum màxim amb la

lectura del consum amb un amperímetre, connectant un dia les màquines de la instal·lació i l'enllumenat. També es podria plantejar treballar amb màximetre encara que per la baixa potència contractada s’hauria de verificar amb companyia.

2. Substitució de l’enllumenat interior de l’edifici seria recomanat només en cas de substitució d’equips per renovació i no pas com a mesura d’estalvi donat el poc ús de la instal·lació. Només seria econòmicament recomanable en espais en que determinés un ús superior a les 6 hores diàries, com a exemple base. En aquest cas l’enllumenat tipus hauria de ser Led o fluorescència d'alt rendiment tipus T5. En el cas de no instal·lar Led també es interessant el canvi de les reactàncies per unes de tipus electrònic.


LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES POLIESPORTIU 11



POLIESPORTIU AVINGUDA PERAU SN

Ús actual de poliesportiu amb vestidors. Pista poliesportiva coberta i vestidors, farmaciola i bar. Disposa d’un quadre exterior trifàsic per activitats a l’exterior (zona piscina) HORARIS Ús habitual en horari escolar i esporàdic per a activitats del municipi. 3 hores /dia INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 10 projectors 400w Disposa. Sistema de climatització amb 4 Disposa de gas propà en dipòsit 17 fluorescents elements de sostre del tipus exterior 4 punts de llum Acumulador / intercanviador

solar Evaporadors adiabàtics

10 emergències 500 litres 4.85kW 12 elements de calefacció a Termo elèctric 100 l (bar) sostre del tipus panells radiants amb gas propà POTENCIA CONTRACTADA 15 kW CONSUM CO2 9.809 Kg CO2 ANÀLISIS S’ha analitzat el consum elèctric durant un període de mes d’un any amb el següent resultat de forma gràfica:

De les dades de la facturació es veu bàsicament que hi ha dos períodes, un al estiu i l’altre la resta del any. El que es veu clarament és la influència de la piscina en el consum global de la instal·lació. No hi ha nivells de reactiva significatius.


2

Edifici Pavelló - PicisnaTarifa 21DHAPotència contractada 15 kWHorari 5 dies a la setmana/ 4 h. (hivern)

7 dies a la setmana/ 10 h. (estiu)?

Mes hores abr-13 maig-13 juny-13 jul-13 ag-13 set-13 oct-13 nov-13 des-13 gen-14 feb-14 feb-14 març-14 abr-14 maig-14dies 22 22 22 43 20 30 22 22 22 18 8 22 22 22 23Periode Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Estiu Estiu EstiuTerme variable kWh 192 381 413 4.354 2.569 3.832 1.428 535 361 228 313 259 250 289 271Periode 1 kWh 4 158 194 238 2751 1.647 2259 788 361 275 151 250 215 173 119 138

Periode 3 kWh 20 34 187 175 1603 922 1573 640 174 86 77 63 44 77 170 133

Terme variable € 30,90 50,70 57,56 627,84 371,56 530,56 193,00 78,10 55,47 27,80 48,87 40,38 37,08 34,83 34,97Dte 1,5% € -0,76 -0,86 -9,42 -5,57 -7,96 -2,90 -1,17 -0,83 -0,42 -0,73 -0,61 -0,56 -0,52 -0,52 Terme fix € 45,68 45,25 42,33 61,63 29,92 47,65 49,29 55,86 44,36 57,50 48,75 51,14 52,97 60,77 52,97Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,38 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 5,05 6,04 6,16 36,02 20,99 30,26 13,33 8,08 6,08 24,67 6,05 5,34 5,66 5,59 5,57Total € 81,63 101,23 105,18 716,07 416,90 600,51 252,72 140,87 105,08 109,55 102,94 96,63 95,15 100,67 92,99 Hi ha enllumenat general de la instal·lació és amb fluorescents amb reactància magnètica. El de les pistes és amb projectors d’halogenurs metàl·lics de 400W. El sistema de panell radiant és adequat per instal·lacions d’aquest tipus a l’hivern i a l’estiu el sistema d’evaporació adiabàtica dona cert confort sense tenir un cost d’explotació elevat. Aquest edifici disposa també de un subministrament de propà per alimentar els panells. PROPOSTES Electricitat 1. Ajust de potència contractada sembla correcta. També es pot determinar el consum màxim amb la lectura del consum amb una amperímetre un

dia connectant les màquines de la piscina a l’estiu i la resta de la instal·lació la resta del any.

2. Substitució del enllumenat interior del pavelló per enllumenat tipus Led s’hauria d’estudiar en funció de les hores de funcionament. Aquest tipus d’enllumenat és d’un cost elevat. Cal valorar la major durada dels llums leds que impliquen un menor cost de manteniment al tractar-se d’equips a molta alçada pot beneficiar el canvi.

3. Les llums fluorescents de la resta de la instal·lació es podrien substituir amb tipus leds depenent de la quantitat d’hores d’utilització.


5. Estudiar la possibilitat de substitució del termo per un sistema amb gas per aspectes de major eficiència i menor consum.

Calefacció 1. Revisió de les temperatures estiu per la reducció del consum. Possiblement que aquesta instal·lació es podria plantejar temperatura entre 26ºC i

28ºC.

2. Revisar el funcionament de la producció d’ACS. Sembla que podria treure’ns encara més profit amb un canvi de la programació i uns ajustos de la instal·lació. Es probable que sigui necessari replantejar-se tota la instal·lació i buscar un sistema d’escalfament d’aigua basat amb el gas natural.

3. Estudiar el cost del canvi dels panells radiant de gas propà a gas natural. General 1. Programa de conscienciació de l'ús de la energia: tríptics, adhesius informatius, ...


3. Caldria estudiar un sistema d’accionament de les ventilacions naturals (finestres) amb sistemes de control remot de tancament / obertura de

finestres per a ventilar de forma natural el màxim de temps possible, reduint així les aportacions de ventilació artificial al recinte.

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES PISCINES MUNICIPALS 12



PISCINES MUNICIPALS AVINGUDA PERAU SN

Ús actual de piscines municipals i sala instal·lacions (cloració i tractament aigua). Es tracta d’un magatzem soterrat per als dipòsits i bombes de les piscines. HORARIS Ús intensiu en època estival (juliol-setembre). De 10 a 19 hores. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 5 bàculs globus 150w Disposa. No disposa. No disposa. 1 fluorescent 2 bombes recirculació 40 A - 1.1 kw 1 quadre cloració POTENCIA CONTRACTADA 15 kW CONSUM CO2 9.809 Kg CO2 ANÀLISIS Les gràfiques dels consums elèctrics es troben la fixa del Pavelló. Fitxa nº 11. El sistema de filtratge de la piscina sembla en bon estat de conservació, encara que denota certs anys de funcionament.

PROPOSTES Electricitat 1. Ajust de potència contractada es correcta. També es pot determinar el consum màxim amb la lectura del consum amb una amperímetre un dia

connectant les màquines de la piscina a l’estiu i la resta de la instal·lació la resta de l’any.

2. Revisar la potència de les bombes de la piscina verificant el cabal necessari a recircular i també plantejar-se la possibilitat de la seva substitució per unes de alta eficiència. Possibilitat de retorns a curt termini.

3. Revisar els horaris de funcionament del filtratge i ajustar-ho a l’horari de la piscina.

General 1. Estudiar en canvi del sistema de cloració de la piscina per un sistema amb cloració salina. Estalvis significatius amb el consum de clor i amb la

qualitat de l’aigua.

2. Verificar el sistema de renovació d’aigua diària i la existència o no de fuites de la piscina. En cas d’excés de renovació o fuites impliquen un malbaratament d’aigua i un consum en excés de clor.

3. Programa de conscienciació de l'ús de la energia: tríptics, adhesius informatius, ...


LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES CEMENTIRI 13



CEMENTIRI RAVAL CASTELL SN

Ús actual de cementiri. Hi ha una petita sala de preparació. La resta es espai exterior i sense instal·lacions. Tot l’enllumenat i potencia es deriva de la xarxa pública. Hi ha una sala annexa (amb accés des de vial) corresponent la sala del repetidor de l’emissora municipal. HORARIS Ús esporàdic i no lligat a cap horari concret. Dins horari laboral. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 1 projector interior. Disposa d’una toma d’aigua. No disposa. No disposa. 1 punt de llum. Cambra repetidor: 2 fluorescents 1 ventilador 20A 1 amplificador 45v - 10A POTENCIA CONTRACTADA XX kW CONSUM CO2 Kg CO2 ANÀLISIS El fet que estigui connectat a la xarxa pública fa que no es pugui conèixer el consum elèctric de la instal·lació, ni tampoc controlar-ne la seva evolució temporal. PROPOSTES Es recomana la instal·lació d’un comptador elèctric per tal de fer aquest control de forma interna per part de l’Ajuntament.

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES DIPÒSITS AIGUA 14



DIPÒSITS AIGUA VARIS – RAVAL CASTELL SN

Ús actual de recinte dels dipòsits d’aigua potable del municipi. Una sala gran que conte els vasos d’aigua. HORARIS Ús puntual en cas de manteniment i/o control. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 4 fluorescents Aigua potable. No disposa. No disposa. 1 punt de llum. 1 bomba aigua petita. 1 quadre per a control de cloració. POTENCIA CONTRACTADA XX kW CONSUM CO2 Kg CO2 ANÀLISIS El fet que estigui connectat a la xarxa pública fa que no es pugui conèixer el consum elèctric de la instal·lació, ni tampoc controlar-ne la seva evolució temporal. PROPOSTES

1. Es recomana la instal·lació d’un comptador elèctric per tal de fer aquest control de forma interna per part de l’Ajuntament.

2. Revisar el consum elèctric de les bombes i verificar-ho respecte al consum nominal de la bomba per comprovar el seu correcte funcionament. En cas no sigui el òptim es pot valorar la instal·lació d’un sistema de alta eficiència que pot tenir un retorn interessant.

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES DEIXALLERIA 15



DEIXALLERIA POLÍGON INDUSTRIAL TOSSAL DE GIBILLI 7

Ús actual de mini deixalleria No disposa de cap instal·lació d’enllumenat connectada a la xarxa pública. Disposa d’una petita placa solar que carrega una bateria per a donar llum i força a la petita oficina de control del centre de recollida i marquesina. HORARIS Dos matins setmanals i 4 hores de servei. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS No disposa. Disposa. No disposa de tipus general. No disposa. 1 punt de llum oficina 2 fluorescents marquesina Bomba aigua. ALTRES ELEMENTS Placa solar per a PN de 12 V. Bateria de gel de 540 AH. POTENCIA CONTRACTADA -- kW CONSUM CO2 Kg CO2 ANÀLISIS Gestió autònoma que no disposa d’escomesa de llum ni cap altre tipus d’energía. PROPOSTES Neteja i manteniment correcte de la placa fotovoltaica i manteniment correcte de la bateria. No hi ha suggeriments addicionals al ser una instal·lació autònoma i altament eficient.

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES CAMP DE FUTBOL I VESTIDORS 16



CAMP DE FUTBOL I VESTIDORS CARRER CALVARI SN (ERAL ALTO)

Ús actual d’instal·lació esportiva per a jugar a futbol. Camp de futbol delimitat i amb llum artificial de 6 punts de llum i 4 projectors cadascun. 3 vestidors i zona bar-magatzem. Tant llum com força prové de la xarxa pública. HORARIS Ús setmanal (1-2 cops) al vespre 3 hores i cap de setmana. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT AIGUA CALEFACCIÓ GAS 24 projectors 400 w al camp Disposa. No disposa de tipus general. No disposa. 5 fluorescents exteriors 6 fluorescents interiors 3 punts de llum interiors

2 acumuladors elèctrics 150 l 1 acumulador elèctric 100 l

Nomes disposa d’una estufa individual de 1.500w al vestidor local

2 acumuladors elèctrics 150 l. 1 acumulador elèctric 100 l.

Bomba de reg camp de futbol. POTENCIA CONTRACTADA -- kW CONSUM CO2 Kg CO2 ANÀLISIS No està connectat elèctricament a la xarxa pública. No es disposa de cap sistema de calefacció a la instal·lació PROPOSTES El fet que estigui connectat a la xarxa pública fa que no es pugui conèixer el consum elèctric de la instal·lació, ni tampoc controlar-ne la seva evolució temporal. Per aquest fet es recomana la instal·lació d’un comptador elèctric per tal de fer aquest control de forma interna per part de l’Ajuntament. Per la producció d’ACS també seria interessant mirar de instal·lar algun sistema de producció amb gas natural i/o amb plaques solars. Si no es possible a curt termini es proposa instal·lar algun sistema de programació per permeti no tenir sempre encès el termos i programar-ho en funció dels entrenaments o partits. Respecte l’enllumenat és pot estudiar la viabilitat de buscar un sistema més eficient, encara que no es disposa de informació del consum real d’aquesta instal·lació. També es podria instal·lar un comptador a les línies d’aquesta instal·lació per conèixer el seu consum real i poder fer be l’estudi econòmic.

LLISTAT EQUIPAMENTS E INFRAESTRUCTURES ENLLUMENAT PÚBLIC I MONUMENTAL 17



ENLLUMENAT PÚBLIC I MONUMENTAL DIVERSOS CARRERS

HORARIS Ús diari en horari nocturn. 8 hores. INSTAL.LACIONS ELECTRICITAT 20 projectors 400w 9 projectors 150w 2 projectors 250w 9 globus 28w 20 fluorescents exteriors 10 focus rodons 200w ALTRES ELEMENTS Hi ha 5 ET de companyia al municipi. POTENCIA CONTRACTADA 20/20/20 kW CONSUM CO2 19.475 Kg CO2 POTENCIA CONTRACTADA 20/20/20 kW CONSUM CO2 11.278 Kg CO2 POTENCIA CONTRACTADA 20/20/20 kW CONSUM CO2 13.853 Kg CO2 POTENCIA CONTRACTADA 8 kW CONSUM CO2 2.682 Kg CO2 POTENCIA CONTRACTADA 10 kW CONSUM CO2 4.703 Kg CO2 ANÀLISIS A continuació es relaciones totes les dades corresponent a les 5 escomeses del enllumenat públic del poble i també les dades de les facturacions: Enllumenat el Fossar Vell:


2

Edifici Enllumenat Fossar Vell. Inclou parc del NiuTarifa 3.0APotència contractada 20, 20, 20 kWHorari Variable

Mes hores abr-13 may-13 jun-13 jul-13 ago-13 sep-13 oct-13 nov-13 dic-13 ene-14 feb-14 mar-14 abr-14 may-14 jun-14dies 30 30 29 18 19 30 30 33 28 33 28 30 28 32 28Periode Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Estiu Estiu EstiuTerme variable kWh 2.276 1.837 1.275 1.700 831 1.546 2.343 3.282 3.282 4.832 3.549 3.258 2.511 2.566 1.488Periode 1 kWh 4 462 61 3 15 7 26 116 430 901 1.309 894 799 554 134 59Periode 2 kWh 12 689 752 480 554 266 664 1073 1352 1147 1646 1304 1213 925 1251 700Periode 3 kWh 8 1.125 1024 792 1131 558 856 1154 1500 1234 1877 1351 1246 1032 1181 729

Terme variable € 258,38 195,40 129,69 168,28 79,24 129,62 202,91 294,07 313,43 459,07 336,83 309,37 234,65 225,84 129,52Dte 1,5% € -2,93 -1,95 -2,52 -1,19 -1,94 -3,04 -4,41 -4,70 -6,89 -5,05 -4,64 -3,52 -3,39 -1,94 Terme fix € 54,04 46,29 42,56 61,64 38,27 112,89 118,74 135,31 115,09 172,02 147,11 124,35 117,15 127,41 110,02Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,41 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 16,60 12,21 8,70 13,63 6,37 12,32 16,28 18,73 21,67 31,91 24,48 21,94 17,81 17,89 12,15Total € 329,02 250,97 179,01 241,03 122,69 252,89 334,89 443,70 445,49 656,11 503,37 451,02 366,09 367,75 249,75 Enllumenat Av. Catalunya:

Edifici Enllumenat Av. CatalunyaTarifa 3.0APotència contractada 20, 20, 20 kWHorari Variable

Mes hores abr-13 may-13 jun-13 jul-13 ago-13 sep-13 oct-13 nov-13 dic-13 ene-14 feb-14 mar-14 abr-14 may-14 jun-14dies 30 30 29 18 19 30 30 33 28 33 28 30 28 32 28Periode Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Estiu Estiu EstiuTerme variable kWh 1.466 1.276 957 1.319 668 1.036 1.289 1.791 1.415 3.476 1.427 1.259 1.164 1.057 781Periode 1 kWh 4 330 0 0 0 0 0 0 195 464 1.182 461 387 281 1 0Periode 2 kWh 12 316 458 328 425 213 357 493 595 276 839 288 237 286 434 318Periode 3 kWh 8 820 818 629 894 455 679 796 1001 675 1455 678 635 597 622 463

Terme variable € 161,97 128,30 95,38 130,00 63,15 82,97 104,85 153,53 132,08 332,14 133,22 116,19 105,39 87,28 64,60Dte 1,5% € -1,92 -1,43 -1,95 -0,95 -1,24 -1,57 -2,30 -1,98 -4,98 -2,00 -1,74 -1,58 -1,31 -0,97 Terme fix € 54,04 45,49 42,56 61,64 38,27 107,21 110,91 125,70 99,82 129,39 107,79 106,23 110,03 125,20 110,02Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,41 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 13,17 19,80 17,27 24,62 12,24 19,96 21,60 26,23 21,35 35,76 22,44 21,22 21,21 22,51 19,18Total € 229,18 191,66 153,78 214,31 112,71 208,90 235,79 303,16 251,27 492,31 261,45 241,90 235,05 233,68 192,83


3

Enllumenat Calvari:

Edifici Enllumenat CalvariTarifa 3.0APotència contractada 20, 20, 20 kWHorari Variable

Mes hores abr-13 may-13 jun-13 jul-13 ago-13 sep-13 oct-13 nov-13 dic-13 ene-14 feb-14 mar-14 abr-14 may-14 jun-14dies 30 30 29 18 19 30 30 33 28 33 28 30 28 32 28Periode Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Hivern Estiu Estiu EstiuTerme variable kWh 2.633 2.174 1.749 2.215 628 1.016 1.205 1.651 1.628 3.300 1.687 1.462 1.339 1.318 1.011Periode 1 kWh 4 679 0 0 0 0 0 197 523 987 531 431 309 0 0Periode 2 kWh 12 581 819 765 212 341 442 515 286 622 307 272 320 486 345Periode 3 kWh 8 1.373 1355 1450 416 675 763 939 819 1691 849 759 710 832 666

Terme variable € 300,94 220,68 175,49 221,08 59,98 81,07 97,39 141,38 150,31 308,02 155,61 133,78 120,10 106,92 81,40Dte 1,5% € -3,31 -2,63 -3,32 -0,90 -1,22 -1,46 -2,12 -2,25 -4,62 -2,33 -2,01 -1,80 -1,60 -1,22 Terme fix € 54,04 45,49 42,56 61,64 38,27 107,21 110,91 125,70 99,82 129,39 107,79 106,23 110,03 125,20 110,02Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,41 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 20,27 24,44 21,33 29,22 12,08 19,86 21,21 25,62 22,26 28,35 23,63 22,11 22,27 21,50 20,03Total € 375,25 287,30 236,74 308,62 109,43 206,92 228,05 290,58 270,14 461,14 284,70 260,11 250,60 252,02 210,23 Enllumenat Av. Diputació:


4

Edifici Enllumenat Av. DiputacióTarifa 2.0APotència contractada 8,0 kWHorari Variable

Mes hores ago-13 oct-13 dic-13 feb-14 abr-14dies 30 61 61 61 61Periode Estiu Estiu Estiu Hivern HivernTerme variable kWh 566 740 944 1.200 683Periode 1 kWh 10 566 740 944 1.200 683Periode 2 kWhPeriode 3 kWh

Terme variable € 76,06 94,15 123,18 155,09 84,77Dte % € 1,14 1,41 1,85 2,33 1,27Terme fix € 36,50 46,10 47,66 53,65 56,21Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 5,69 4,28 4,94 5,89 4,60Total € 117,11 145,94 177,63 216,96 146,85

Enllumenat SAU 4:

Edifici Enllumenat SAU 4Tarifa 2.0APotència contractada 10,0 kWHorari Variable

Mes hores may-13 jul-13 sep-13 nov-13 ene-14 mar-14 may-14dies 30 61 61 61 61 61 61Periode Estiu Estiu Estiu Hivern Hivern Hivern HivernTerme variable kWh 861 1.035 1.026 1.225 1.525 1.575 1.150Periode 1 kWh 10 861 1.035 1.026 1.225 1.525 1.575 1.150Periode 2 kWhPeriode 3 kWh

Terme variable € 119,38 143,51 137,88 155,85 198,99 203,57 142,71Dte % € 1,79 2,15 2,07 2,34 2,98 3,05 2,14Terme fix € 13,80 37,19 45,63 57,63 58,59 67,07 70,26Reactiva € 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Impostos + lloguer € 7,88 7,95 8,20 9,09 11,17 10,79 9,57Total € 139,27 190,80 193,78 224,91 271,73 284,48 224,68


5

PROPOSTES Les propostes de millora es relacionen a continuació:

1. Canvi del enllumenat existent a tipus Led. Amb aquest enllumenat es poden aconseguir estalvis que estan entre un 40% i un 50%. De totes maneres aquest canvi s’hauria de fer paral·lelament a uns estudi de nivells de manera que la instal·lació resultant complís la normativa en relació a criteris de contaminació lumínica.

2. Adaptar la potència contractació al enllumenat amb la lectura dels consums dels llums i la posterior lectura amb un amperímetre. Per aquest ajust també s’ha de tenir en compte la resta de consums associats al enllumenat i el seus horaris de funcionament.

3. Referent a l’enllumenat ornamental en festes es important també fer la substitució progressiva amb llums de baix consum. També s’haurà de tenir en compte per l’ajust de potència a contractar.

Documents

MEMÒRIA DESCRIPTIVA DELS EQUIPAMENTS E … · memÒria descriptiva equipaments e infraestructures municipals per a l’adhesiÓ al programa paes del t.m. de corbins 6 llistat edificis