Página 1 de 49

Memòria 2016

Página 2 de 49

ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX

1. Introducció........................................ 3

2. Atenció directa................................... 7 2.1 Dades assistencials 2016

2.1.1 Els nostres derivadors

2.1.2 Motius de consulta

2.1.3 Motius de consulta per derivador

2.1.4 Nombre de consultes per edat

2.1.5 Motius de consulta per edat

2.1.6 Anàlisi de les baixes

2.1.7 Activitat assistencial general

2.2 Valoració treball familiar i grupal

3. Projectes de col·laboració i prevenció..... 30 3.1 Col·laboració amb l’Hospital Germans Tries i Pujol 3.2 Col·laboració amb Badalona Serveis Assistencials 3.3 Col·laboració amb les Escoles Bressol Municipals de

Badalona

4. Coordinacions amb dispositius d’atenció a la infància........................................................ 37

5. Pla de Formació................................... 38 6. Valoració pla anual 2016 ...................... 41

7. 4a Jornada IMSP: 35è aniversari CDIAP:

afavorint vincles ................................. 45

Página 3 de 49

1.1.1.1. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Què entenem per atenció precoç?

Conjunt d’intervencions assistencials i preventives, dirigides a la

població infantil fins a 6 anys, a la família i a l’entorn, que tenen per objectiu

donar resposta, el més aviat possible, a les necessitats transitòries o

permanents que presenten els nens amb trastorns en el seu

desenvolupament o que tenen el risc de patir-los.

Els CDIAPs són els serveis que reben l’encàrrec de dur a terme

aquesta tasca assistencial i preventiva.

L’objectiu essencial d’un CDIAP esdevé promoure una integració

més complerta de l’infant en el seu medi familiar, escolar i social així com

l’increment de la seva autonomia personal. Les intervencions dels

professionals han de considerar la globalitat del nen i treballar en totes les

àrees del desenvolupament, partint d’un model bio-psico-social.

Destinataris del CDIAP:

� L'atenció precoç va adreçada als infants que presenten

trastorns en el seu desenvolupament (crònics o transitoris), que tenen

antecedents de risc biològic, psicològic i social es troben en situació de

risc de patir-los, o bé presenten dificultats en la criança. A més, l'atenció

precoç també s'adreça a les famílies d'aquests infants.

� Als infants que en condicions normals no necessiten

aquesta atenció, però el medi familiar i social en que viuen poden fer-la

necessària.

Página 4 de 49

� Als infants que en condicions normals no arriben a un

desenvolupament adequat a la seva edat i per tant necessiten una

atenció per aconseguir-ho.

� Als infants que presenten malformacions evidents, defectes

congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen i d'altres anomalies

� Es prioritzaran les actuacions als infants de menys de tres

anys i als infants amb afectació greu, d’acord al criteri clínic dels

professionals del CDIAP.

� La durada dels serveis serà la que precisi cada infant i

s’estendrà fins que les necessitats d’atenció puguin ser cobertes pels

serveis de caràcter general, ja siguin educatius, sanitaris o socials o, en

tot cas, quan compleixi l’edat de 6 anys.

Funcions del CDIAP:

� Avaluació global de la problemàtica de l’infant i de la seva

família, procés diagnòstic.

� Informació, orientació, suport i assessorament a la família.

Grups de pares i mares.

� Atenció terapèutica a l’infant de forma individualitzada.

Grups terapèutics.

� Orientació i suport a les escoles bressol i infantils.

� Seguiment de l’evolució de l’infant.

� Col·laboració en els programes de prevenció i detecció.

� Participar en els projectes de coordinació

interdepartamental.

� Tasques de recerca, docència i formació.

Equip multidisciplinari al CDIAP:

Página 5 de 49

Entenem el desenvolupament com un procés dinàmic en què l'infant i el

seu entorn intervenen de forma activa i interactiva, això fa que l'atenció precoç

tingui com a principal objectiu actuar sobre el conjunt que formen l'infant i la

seva família, com a primer nucli de relació.

Professionals de diverses disciplines amb formació específica en

diferents àmbits del desenvolupament del nen, a més de la formació comuna

en el desenvolupament global de la primera infància.

Aquesta multidisciplinarietat permetrà orientar i facilitar el tractament cap

a la globalitat de l’infant.

Equip multidisciplinari del CDIAP- IMSP:

� Metgessa

� Psicòlegs

� Fisioterapeutes

� Logopedes

� Treballadora Social

� Administratives

Página 6 de 49

A més a més de l’atenció directa individual, familiar i/o grupal (Grup de

Criança dirigit a pares, grups terapèutics, teràpia aquàtica) s’estan portant a

terme els següents programes de col·laboració, encaminats a prevenir i/o

detectar situacions de risc biològic, social i psicològic:

- Escoles Bressol Municipals de Badalona (Nero Nas,

Ralet Ralet, Pam i Pipa, Uni Dori i Virolet), pel qual s’ofereix orientació i

assessorament als professionals de les EBM donant-los suport en

l’observació i l’enteniment de l’evolució dels nens de 0 a 3 anys.

- Unitat de Neonats de l’Hospital Germans Trias i Pujol, es

fa el seguiment a través de l’observació i reunions setmanals amb l’equip

de la unitat (metges i infermeres), el cap de unitat i el cap de pediatria.

- Seguiment de nadons d’alt risc, seguiment de la

maduració neurològica i el desenvolupament psicomotor dels nadons i

lactants amb risc d’alteracions (prematurs, infeccions perinatals,

toxicomania materna, encefalopatia hipóxico-isquèmica i altres malalties

congènites o adquirides), fins els 2 anys. Aquest seguiment es fa

conjuntament amb Servei de Pediatria de l’Hospital Germans Trias i

Pujol

Página 7 de 49

2.2.2.2. ATENCIÓ DIRECTAATENCIÓ DIRECTAATENCIÓ DIRECTAATENCIÓ DIRECTA

L’atenció directa que es realitza al CDIAP, un cop realitzada l’acollida i el

procés diagnòstic, es divideix en els següents tipus de visita,:

- Psicoteràpia individual

- Psicoteràpia familiar

- Teràpia familiar amb coterapeuta

- Tractament logopèdia individual

- Tractament fisioteràpia individual

- Treball social

- Seguiment neuropsicològic

- Grup criança dirigit a pares

- Grup terapèutic dirigit a nens i el paral·lel dels pares

- Grup psicomotricitat dirigit a nens

- Sessions d’hidroteràpia

- Teràpia aquàtica amb pares/mares i nadons

Tenint en compte que la metodologia de treball és interdisciplinar i/o

transdisciplinar, es realitzen coordinacions amb els serveis que intervenen en

l’atenció de l’infant i la seva família (salut, educació, serveis socials, etc.)

Página 8 de 49

2.1. DADES ASSISTÈNCIALS 2016

• Nombre d’acollides 447 • Nombre d’històries obertes 436

La diferència de 11 demandes no ateses són els nens que després de fer l’acollida s’ha considerat que pel motiu de consulta s’havien de derivar a altres serveis o bé no calia ser atesos.

2.1.1. Els nostres derivadors

• SERVEIS EDUCATIUS : ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS I

PRIVADES, EAPP, ESCOLES PÚBLIQUES I CONCERTADES

• SALUT: AREES BÀSIQUES DE SALUT, CENTRES HOSPITALARIS

(SERVEIS NEONATOLOGIA, SERVEIS NEUROPEDIATRIA PÚBLICS

I PRIVATS), CSMIJ, CSMA

• SERVEIS SOCIALS: EAIA, ALTRES CDIAPS, SERVEIS SOCIALS

PRIMÀRIA, JUGUEM PLEGATS

• ALTRES: CÀRITAS, ALTRES

• PRÒPIA FAMÍLIA

Página 9 de 49

2.1.2. Motius de consulta

• DESENVOLUPAMENT MOTRIU • DESENVOLUPAMENT SENSORIAL • DESENVOLUPAMENT COGNITIU • COMUNICACIÓ I RELACIÓ • ATENCIÓ/CONDUCTA • RETARD DESENVOLUPAMENT GLOBAL • LLENGUATGE /PARLA • DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL • SON • ALIMENTACIÓ • RISC SOCIAL • RISC BIOLÒGIC • ASPECTES DE CRIANÇA

• ALTRES

Página 10 de 49

2.1.3 Motius de consulta per derivador

EDUCACIÓ SALUT SOCIALS FAMÍLIA ALTRES Desenvolupament motriu 7 38 3 2 0

Desenvolupament sensorial

0 0 0 0 0

Desenvolupament cognitiu 0 0 0 0 0

Comunicació i relació 9 6 0 2 0

Atenció / Conducta 17 13 2 3 0

Retard desenvolupament global

8 12 2 1 0

Llenguatge /parla 33 78 10 7 0

Desenvolupament emocional

19 6 0 4 0

Son 1 2 0 1 0

Alimentació 1 2 0 0 0

Risc Biològic 2 81 4 0 0

Risc Social 0 1 1 3 2

Aspectes de criança 14 0 0 1

Altres 0 35 0 2 0

TOTAL

111 274 22 26 3

Página 11 de 49

Página 12 de 49

Página 13 de 49

Podem concloure que la majoria de nens abans d’arribar al CDIAP els

veu el pediatre, infermera i/o metges especialistes de l’hospital, i el motiu

principal de derivació aquest any es reparteix entre infants que presenten algun

tipus de risc biològic i el trastorn de llenguatge.

Página 14 de 49

2.1.4. Nombre de consultes per edat

2.1.5 Motiu de consulta per edat 0-12 m 13-24m 25-36m 37-48m 49-72m

Desenvolupament motriu

29 13 1 7 0

Desenvolupament sensorial

0 0 0 0 0

Desenvolupament cognitiu

0 0 0 0 0

Comunicació i relació

0 4 7 6 0

Atenció i conducta

0 4 15 16 0

Retard desenvolupament Global

2 7 4 9 1

Llenguatge i Parla

0 10 42 66 12

Desenvolupament emocional

1 5 15 9 0

Son

1 2 1 0 0

Alimentació

0 2 0 1 0

Risc Biològic

76 7 4 1 2

Risc Social

0 1 1 0 0

Aspectes de criança

1 6 6 1 1

Altres

32 2 1 1 1

TOTAL

142 63 97 117 17

Página 15 de 49

Continua la tendència dels anys anteriors, on els motius de consulta

majoritaris de 0 a 1 any són el desenvolupament motriu i els nens de risc, sigui

biològic o social, després ja comença a aparèixer el llenguatge i la parla, a

partir dels dos anys.

Página 16 de 49

2.1.6 Diagnòstic Clínic de les noves consultes i del

total de nens atesos

NENS NENES

Trastorn desenvolupament motor 16 16

Trastorn auditiu 0 1

Trastorn psicomotor 1 1

Trastorn cognitiu 2 0

Trastorn desenvolupament del llenguatge 31 13

Trastorn d’expressió somàtica 4 1

Trastorns afectius-emocionals 28 13

Trastorns regulació i del comportament 5 2

Trastorn de la relació i la comunicació 20 0

Altres trastorns 24 19

Variant normalitat 22 17

Factors de familia, entorn i risc 65 50

En procés diagnòstic 61 24

TOTAL 279 157

Página 17 de 49

En la distribució dels diagnòstics podem apreciar que aquest any ha

augmentat els factros de risc, sigui biològic, psicològic i/o social, això implica

una major intervenció en els treballs amb xarxa.

Página 18 de 49

2.1.7 Nous indicadors: Unitats de convivència, mesures

transitòries el diagnòstic social

Amb aquestes dades podem veure que del total de nens atesos (1006) hi ha

776 que viuen en famílies nuclear. També que el 81 % dels nens té els

progenitors separats.

Página 19 de 49

Podem observar un 9% de les famílies que atenem necessiten

intervenció intensa des del treball social, veurem en els propers anys com es va

desenvolupant aquest indicador.

Página 20 de 49

2.1.9 Anàlisi de les baixes

Motius de les baixes

NENS NENES

Variant normalitat 6 9

Edat límit 52 18

Iniciativa familiar- Fase

diagnòstica

22 12

Iniciativa familiar- Fase

tractament

26 5

Derivació altres dispositius

esp.

23 14

Canvi domicili 8 4

Defunció 1 0

Millora simptomàtica 104 72

Altres 20 11

TOTAL 262 145

20

64

33

34

41

13

1

108

53

Variant de normalitat

Edat Límit

Iniciativa familiar - Fase diagnòstica

Iniciativa familiar - Fase de Tractament

Derivació altres dispositius esp.

Canvi de domicili

Defunció

Millora Simptomàtica

Altres

MOTIU DE LES BAIXES

Página 21 de 49

Quants nens/es es deriven

• Nombre de baixes 407

• No s’han derivat 288

• Derivacions 119

Destí de les derivacions

CEE 4 CSMIJ 15 EAP 21 CREDA 1 ALTRES CENTRES PUBLICS 37 ALTRES CENTRES PRIVATS 41 TOTAL 119

Página 22 de 49

2.1.10 Resultats generals

• NOMBRE D’INFANTS A 1 DE GENER 570 • NOMBRE D’INFANTS A 31 DE DESEMBRE 599 • NOMBRE D’ALTES 436 • NOMBRE DE BAIXES 407 • TOTAL NENS ATESOS DURANT L’ANY 1006

Evolució del Servei

NENS NENES TOTAL

Any 2010 412 187 599

Any 2011 512 213 725

Any 2012 517 236 753

Any 2013 518 303 821

Any 2014 528 325 853

Any 2015 592 345 937

Any 2016 655 351 1006

Constatem un augment progressiu de l’atenció directa al Centre, en

aquests darrers anys.

Página 23 de 49

2.2 VALORACIÓ TREBALL FAMILIAR I

GRUPAL

2.2.1 Psicoteràpia familiar amb coterapeuta

Al setembre del 2015 es va iniciar aquesta modalitat de teràpia familiar després

de reflexionar sobre les famílies que estàvem atenen. Els infants són molt

sensibles a tot el que passa al seu voltant. Hi han simptomatologies que

presenten els nens que són el reflex d’unes dinàmiques familiars particulars

o alterades per alguna situació complicada o traumàtica que està afectant la

bona evolució i els vincles d aquest grup familiar.

Pretenem ajudar a identificar i entendre les dificultats que expressen cadascú

del membres de la família, respectar i rescatar el lloc i funció de cadascú i

ajudar-los a rescatar els seus propis recursos. Ajudar als pares a pensar sobre

la dinàmica familiar així com la sobrecàrrega que la situació genera en la

família.

Aquesta modalitat la realitzen 4 professionals del centre, 3 psicòlogues i la

treballadora social. Hem atès a 5 famílies, amb una freqüència quinzenal,

alguna després ha passat a freqüència mensual.

La valoració que en fem és molt positiva ja que es produeixen millores en la

vinculació dels diferents membres de la família, a partir de la vivència i

comprensió de les dificultats. Els moviments en la dinàmica , es donen d’una

manera més ràpida.

El fet, de donar un espai per poder reflexionar sobre els sentiments i les

intencions/interaccions entre els fills i ells com a pares /parella, espai que dona

pas a la mentalització que actua com a protectora de la relació.

Es una modalitat que requereix un important esforç de contenció i elaboració

per part dels terapeutes i, en algunes famílies, una col·laboració estreta amb

els altres serveis implicats en el cas.

Página 24 de 49

2.2.2 Hidroteràpia

Les sessions d’hidroteràpia les hem portat a terme tots els dijous (excepte el

mes d’agost) de 12:30h a 14:30h. En aquest interval de temps, els nens tenen

una atenció individualitzada de mitja hora de durada per infant.

La freqüència de tractament de cada nen depèn de la seva patologia i dels

criteris i objectius marcats al programa individualitzat i consensuats amb la

família.

La freqüència del grup ha estat setmanal coincidint amb el curs acadèmic.

En la majoria dels casos, s’ha alternat el tractament en el CDIAP amb les

sessions de teràpia a la piscina.

Durant aquest any, s’han tractat 21 nens i nenes amb patologies diverses de

forma individualitzada. En la majoria dels infants un dels progenitors o altre

familiar (ties, avi/es) han estat a l’aigua amb el nen/a i el terapeuta.

• 6 infants amb PCI.

• 2 amb PBO

• 3 amb retard global del desenvolupament,

• 1 amb mielomeningocele

• 1 amb risc biològic

• 2 amb displàsia de malucs,

• 2 amb cromosomopaties,

• 1 amb encefalopatia cromosòmica

• 1 amb retard motor simple

• 1 amb plagiocefàlia i torticolis recidivant,

• 1 amb trastorn de la relació i la comunicació

Página 25 de 49

2.2.3 Grup de mares/pares i nadons

S’ha continuat amb el grup de pares i nadons, d’una durada de mitja hora, cada

setmana. Està prevista la seva continuïtat en el temps.

Els objectius a treballar al grup son:

• Potenciar vincles entre pares i infants,

• Afavorir i potenciar la comunicació pares-fill,

• Construir confiança en les possibilitats de cada individu,

• Millorar la confiança i seguretat com a pares,

• Aprofitar i valorar allò que el nen sap fer.

El nombre de famílies ateses al grup ha estat 5. Els diagnòstics dels nens eren:

• 2 amb retard motor simple

• 2 amb retard global del desenvolupament

• 1 amb trastorn de la relació i la comunicació

Aquest grup ha estat dirigit per les dues fisioterapeutes de centre.

Página 26 de 49

2.2.4 Grup de criança

Al llarg de l’any 2016 es va continuar oferint tractament grupal a pares atesos al

CDIAP per tractar diverses situacions relacionades amb la criança. Aquest grup

té com a objectiu, crear un espai per pensar la demanda que cada família té en

els diferents moments evolutius pels que passen els seus fills. Per pensar

conjuntament amb els altres pares els seus neguits i per compartir experiències

com a vehicle per calmar ansietats, tot oferint una comprensió i

acompanyament. Que afavoreixi la reflexió conjunta i permeti enriquir-se a

partir de l’experiència dels altres. En aquest espai, els professionals, per la

seva part, poden clarificar i donar un sentit a aquestes demandes.

És a dir, ajudar-los a entendre l’evolució del seu fill ja que no es tracta

d’accelerar el desenvolupament, sinó que vagin entenent el ritme del nen d’una

manera global. I alhora, un espai on se sentin acollits i puguin expressar els

seus dubtes, angoixes, pors... sobre el seu paper com a pares.

Es van realitzar 2 grups de pares, y es van atendre a 16 famílies.

De cara a afavorir l’assistència dels pares un dels grups es va dur a terme en

horari de tarda.

Els grups tenen una durada de 6 mesos aproximadament, d’una hora cada

quinze dies.

El temes que es van desenvolupant giren al voltant del ritme de cada nen, de la

sobreprotecció, la diversitat, preparar i acompanyar pels canvis (treure bolquers,

xumet, inici d’escolarització, naixement d’un germà...), poder tolerar la frustració,

les pors, els límits....

Les famílies van valorar molt positivament l’espai perquè els ha permès agafar

confiança per poder fer canvis a partir d’entendre què li estava passant al seu

fill, trobar estratègies diferents a partir de les experiències dels altres pares i de

les reflexions pròpies i gestionar l’estrès d’una manera diferent.

Els professionals que hi participen valoren que l’espai ha estat molt vàlid i

constructiu, els pares entenen ràpidament el funcionament i es crea un clima de

col·laboració i recolzament mutu, sense judicis de valor. Aquest fet els permet

Página 27 de 49

anar comprenent millor el que li passa al seu fill i anar ajustant la resposta des

d’aquesta comprensió.

Aquest grup el realitzen una logopeda i la treballadora social.

2.2.5 Grup de psicomotricitat

Durant el 2016 s’han realitzat dos grups de psicomotricitat,

• Un de gener a juny, en el que van participar quatre nens.

Dels quals tres van ser donats d’alta per edat i el quart, ha seguit

l’activitat durant el curs 2016-17.

• Al setembre de 2016, s’inicia un altre grup que tindrà la durada del curs

acadèmic.

De setembre a desembre, tres nens són els que l’han gaudit.

Tant els pares com els terapeutes valorem positivament l’activitat, ja que els

nens ens han expressat a partir del seu cos les seves pors i els seus anhels.

L’evolució de tots ells ha estat molt bona i els ha permès explorar i expressar

les seves inquietuds i el seu món interior.

S’han afavorit la funció simbòlica, l’autonomia, la iniciativa i la relació i la

comunicació entre els iguals així, com s’han desenvolupat processos de

seguretat pròpia en front a les angoixes de pèrdua por mitjà del plaer d’acció.

Aquest grup el realitzen una fisioterapeuta i una psicòloga.

Página 28 de 49

2.2.6 Psicoteràpia Grupal de nens i pares paral·lel

Pensem que el format que el format grupal tant amb pares com amb nens és

molt útil per a poder treballar les relacions interpersonals d’una forma molt

directa. Per un costat, en el treball grupal amb els nens, permet primer fer un

diagnòstic més acurat de les dificultats ja que se’ls pot veure interactuar tant

amb els seus iguals com amb adults referents, veure com es posicionen davant

d’aquests dos grups i especialment en una situació lliure grupal, segurament el

context on es poden expressar d’una manera més lliure i natural. L’evolució de

tots els nens i nenes atesos ha estat molt positiva, el grup serveix coma

contenidor i també com a element per a promoure els canvis. Hi ha la capacitat

d’aprendre des de la pròpia relació que tenen amb els companys. Al llarg de les

sessions es poden ajustar, poc a poc, les diferents formes d’aproximar-se a

l’altre i poden posar paraules a les dificultats que tenen amb temps suficients

per anar-les incorporant i posar-les en pràctica.

D’altra banda, el grup de pares permet incidir en l’àmbit familiar. Els pares

fàcilment entren en contacte amb com es senten ells respecte els seus fills i

com això està directament implicat en com s’hi relacionen. El format de grup

permet fer emergir aquests dificultats per identificació, dóna acompanyament,

suport i aprenentatge compartit. Creiem que és un format que facilita contacte,

la revelació i l’insight, ja sigui per expressió pròpia o per aprenentatge a tavés

de l’altre.

Aquest any s’han realitzat 2 grups, en el segon ja es va incorporar el grup

paral·lel de pares:

GRUP 1:

Nombre de nens: 5

Freqüència: setmanal

Durada: 6 mesos

GRUP 2:

Nombre de nens: 5

Freqüència: setmanal

Durada: 6 mesos

Página 29 de 49

Paral·lel Pares: 5 famílies

Freqüència: quinzenal

Durada: 6 mesos

La valoració és positiva donat que s’observa una evolució en els nens en

diferents àrees:

- Evolució en el tipus de relació que estableixen amb els iguals

- Millora en el seu nivell de llenguatge

- Millora en el grau de diferenciació

- Canvi en la posició que tenen a casa, més comunicatius, més autonomia.

Respecte al Grup de Pares:

Valoració positiva tant per part dels professionals com de les famílies donat que

hi ha una evolució en quant a la comprensió del que els nens presentes, també

millora en les relacions pares-fills i en la gestió dels límits.

Les famílies valoren positivament l’espaia per poder parlar tant d’ells com a

pares com del que els hi passa als fills, i fer-se ressò del que els hi passa a les

altres famílies i de com ho gestionen.

Aquests grups els realitzen dos psicòlegs.

Página 30 de 49

3.3.3.3. PROJECTES DE PROJECTES DE PROJECTES DE PROJECTES DE

COL.LABORACIÓ I PREVENCIÓCOL.LABORACIÓ I PREVENCIÓCOL.LABORACIÓ I PREVENCIÓCOL.LABORACIÓ I PREVENCIÓ

3.1 COL·LABORACIÓ AMB L’HOSPITAL GERMANS

TRIES I PUJOL:

3.1.1 Des del 1988 el CDIAP col·labora en el Programa de Seguiment

dels nadons en risc, per l’estudi i seguiment de la maduració neurològica i el

desenvolupament psicomotor dels nadons i lactants amb risc d’alteracions

(prematurs, infeccions perinatals, toxicomania materna, encefalopatia hipóxico-

isquèmica i altres malalties congènites o adquirides), realitzant el seguiment

d’aquests nens i les seves famílies fins als tres anys.. Una doctora del CDIAP

es desplaça setmanalment al HUGTiP, per realitzar les visites de seguiment i

les interconsultes conjuntament amb el neonatòleg

Durant l’any 2016 s’han realitzat:

Primeres visites 34

Visites de seguiment 154

Interconsultes 105

Baixes als 3 anys 5

Baixes per abandonament 2

Página 31 de 49

3.2.2 Coordinacions i interconsultes periòdiques amb el Servei de

Neuropediatria. Des del 2007 neuropediatres del HUGTiP es desplacen

mensualment al CDIAP per fer el seguiment i la coordinació d’aquells infants

que estan sent atesos per ambdós serveis. Així aconseguim una major qualitat

en l’atenció: per una banda, més rapidesa en la primera visita a l’Hospital i, per

altra, prèviament a la visita, el servei de neurologia disposa dels antecedents

de l’infant i l’evolució del tractament al CDIAP. També es facilita la derivació

d’aquells nens que el neuropediatra considera que es podria beneficiar del

tractament al CDIAP i/o d’aquells casos en que es necessita poder realitzar el

diagnòstic conjuntament.

Durant aquest any hem fet:

3.2.3 Donat que el CDIAP fa detecció i tractament de nens amb

problemes de llenguatge, al 2009 es va concretar una nova col·laboració amb

el Servei Otorinolaringologia, nens atesos al CDIAP amb dificultats de parla

es poden beneficiar de la realització de visites i proves diagnòstiques, per

poder ajustar amb la màxima rapidesa el seu tractament.

Durant aquest any s’han fet:

Nombre de derivacions a Otorrino 20

Nombre de derivacions al CDIAP 0

Nombre de coordinacions 20

Nombre de coordinacions 53

Nombre de derivacions a neurologia 8

Nombre de derivacions al CDIAP 4

Página 32 de 49

3.2.4 Col·laboració a la Unitat Neonatal: Des del 2007 a petició del

Cap de Neonatología s’està col·laborant amb la Unitat, fins el 2013 el treball es

va considerat com a Projecte Pilot, donat que es feia des de la metodologia

d’Acsent Organitzacions, A principis d’any es va presentar la valoració d’aquest

treball. S’observa una millora significativa en la qualitat de l’atenció global al

nen i a la seva família. S’ha pogut aprofundir en les necessitats emocionals del

nounat, en la importància de l’aliment emocional que li dóna la relació amb

l’altre i en la comprensió del seu estat anímic. L’objectiu del nostre treball

amb els professionals de la Unitat ha estat ajudar a pensar, a entendre i a

sentir, a posar en marxa els seus recursos perquè poguessin fer-se càrrec de

la complexitat de la tasca.

El programa de prevenció pretén millorar l’atenció al nadó i a la seva

família en el temps que el nen està ingressat.

Sabem que el nen ingressat per algun motiu mèdic, veu altament alterat

el seu procés d’adaptació al medi nou i a la seva família. Per altra banda,

sabem la importància dels primers vincles que s’estableixen entre el nen i la

seva família com a base d’una bona evolució futura.

A llarg d’un any veiem un número aproximat de 200 nens i les seves

famílies que són atesos a la Unitat, i treballem amb uns 60 professionals

(infermeres, auxiliars, pediatres i caps) que incideixen en l’atenció al nen i a la

seva família.

Les professionals assisteixen setmanalment a la Unitat, en els diferents

torns (matí, tarda i nit), fan reunions amb l’equip de professionals que estan a la

unitat i amb els seus caps.

Página 33 de 49

S’hi dediquen un total d’11 hores mensuals, per part de 2 professionals

del CDIAP.

DIES D’ASSISTÈNCIA 40

DIES TORN MATÍ 19

DIES TORN TARDA 11

DIES TORN NIT 20

NOMBRE D’OBSERVACIONS 104

NOMBRE DE REUNIONS AMB PEDIATRES, INFERMERES

42

NOMBRE DE REUNIONS AMB ELS CAPS 16

Página 34 de 49

3.2 ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS DE BADALONA

La col·laboració del CDIAP de Badalona amb les Escoles Bressol

Municipals té com a objectiu general que l’escola esdevingui un espai saludable

tant pels infants que hi assisteixen com per les seves famílies. Intentant afavorir,

de manera conjunta, la comprensió dels aspectes evolutius i emocionals del

nen i enriquir i/o optimitzar les seves pròpies potencialitats.

És a dir, es tracta d’ajudar als professionals a comprendre l’infant per tal

de poder respondre adequadament a les seves necessitats individuals, així

mateix és important entendre les relacions dels pares amb el seu fill.

El nostre treball també ajuda a diferenciar els trastorns adaptatius o

reactius dels patològics.

Les professionals del CDIAP es desplacen setmanalment a les escoles

bressol, durant el temps d’estada a escola les tasques a fer són:

- Recollida de les demandes que faci l’escola

(educadores/directora)

- Observació

- Intercanvi amb les educadores

- Reunions amb direcció

- Reunions mensuals amb tot l’equip de l’escola bressol

(tutores + educadores de reforç + direcció)

Aquest any s’ha continuat col·laborant a les escoles bressol municipals :

Ralet-Ralet, Nero-Nas, Pam i Pipa, Uni Dori i Virolet.

Som presents a les reunions de pares on es fa la presentació de l’equip

de professionals de cada llar i els serveis externs municipals que també estan

presents al llarg del curs, i a la reunió d’adaptació realitzada abans de

començar el curs.

Página 35 de 49

Des del CDIAP valorem positivament la tasca que s’està fent a les

escoles bressol, malgrat cada una d’elles està en moments diferents. Cal

continuar treballant en els diferents espais de reflexió amb les educadores i la

direcció.

En la valoració general que s’ha fet destaquem aquests punts forts:

- La reflexió conjunta al voltant dels nens, ajuda a pensar la manera com

modificar la relació amb el nen i les educadores veuen els efectes que té

sobre el nen

- El treball d’aprofundiment en la relació amb les famílies, que cal

continuar treballant

- El treball que es pot fer amb les direccions en relació a l’equip

d’educadores,

A nivell general s’ha realitzat la següent activitat :

Curs 2015-2016

DIES D’ASSISTÈNCIA A CADA ESCOLA BRESSOL 42

NOMBRE TOTAL D’OBSERVACIONS 297

NOMBRE TOTAL DE REUNIONS D’INTERCANVI AMB EDUCADORES 225

NOMBRE TOTAL DE REUNIONS D’EQUIP AMB EDUCADORES 45

NOMBRE TOTAL DE REUNIONS AMB DIRECCIÓ 70

NOMBRE TOTAL DE NENS QUE S’HA FET SEGUIMENT 107

NOMBRE TOTAL DE NENS DERIVATS AL CDIAP 9

ALTRES REUNIONS 17

Página 36 de 49

3.3 COL·LABORACIÓ AMB BADALONA SERVEIS ASSISTENCIALS

3.3.1 ABS NOVA LLOREDA – APENINS MONTIGALÀ: des del gener

del 2015 fruit de la col·laboració que ja s’estava realitzant amb BSA, una

professional psicòleg visita setmanalment a l’ABS de Nova Lloreda, on atén

nens de la zona de Nova Lloreda i de Montigalà, són nens que s’han derivat al

CDIAP i que es després d’haver fet l’acollida es valora que l’atenció es pot fer

des de l’àrea bàsica. Aquest treball també inclou sessions d’interconsulta amb

l’equip de pediatria de les dues àrees bàsiques.

3.3.2 Servei Otorinolaringologia, a l’octubre del 2015 es va acordar

aquesta col·laboració, per tal de poder derivar a ORL tots aquells nens que

necessitin una exploració complementària d’aquest servei. Són nens atesos al

CDIAP i que tenen l’ABS gestionada per BSA.

Nombre de derivacions a Otorrino 14

Nombre de derivacions al CDIAP 0

Nombre de coordinacions 14

Página 37 de 49

4.4.4.4. RESUM COORDINACIONS RESUM COORDINACIONS RESUM COORDINACIONS RESUM COORDINACIONS

DISPOSITIUS D’ATENCIÓ A LA DISPOSITIUS D’ATENCIÓ A LA DISPOSITIUS D’ATENCIÓ A LA DISPOSITIUS D’ATENCIÓ A LA

INFÀNCIAINFÀNCIAINFÀNCIAINFÀNCIA Periodicitat

Territori Impulsades

per Liderades

Neurologia HUGTiP

Mensual Badalona, Montgat i Tiana

CDIAP + Servei Pediatria de Can Ruti

CDIAP

Servei ORL – HUGTiP

Trimestral Badalona, Montgat i Tiana

CDIAP CDIAP

Servei de Neonatologia HUGTiP

Setmanalment Badalona, Montgat i Tiana

HUGTiP CDIAP

Servei de Pediatria HUGTiP

Setmanalment Badalona, Montgat i Tiana

CDIAP CDIAP

5 Escoles Bressol Municipals

Setmanalment amb l’equip de professionals i direcció

Badalona Demanda Escoles Bressol Municipals

CDIAP

Coordinació Servei d’Escoles Bressol Municipals

3 trobades anuals

Badalona Servei Escoles Bressol Municipals + CDIAP

Servei Escoles Bressol Municipals + CDIAP

Servei de Pediatria ABS Nova Lloreda i Apenins-Montigalà

Setmanalment visites i interconsultes. Reunions amb equip de pediatria bimestrals

Nova Lloreda, Montigalà

CDIAP CDIAP

Servei Materno Infantil de Càritas, Badalona

Trimestral Badalona CDIAP CDIAP

Página 38 de 49

Periodicitat

Territori Impulsades per

Liderades

Consorci Badalona Sud.

3 trobades anuals

Territori Consorci

Consorci Badalona Sud

Consorci Badalona Sud

Coordinació: Serveis de Salut Mental i Addiccions de l’IMSP i Atenció Primària

Mensual Badalona nord, Montgat i Tiana

Regió Sanitària de Barcelona + IMPS

Les direccions dels centres IMSP que hi participen

Coordinació: Serveis de Salut Mental i Addiccions de l’IMSP i Atenció Primària

Mensual Badalona sud, St Adrià

Regió Sanitària de Barcelona + IMPS

Les direccions dels centres IMSP que hi participen

Coordinació amb Equip Atenció Psicopedagògic (EAP)

3 trobades durant , les direccions

Badalona CDIAP CDIAP

Seguiment ONCE

Mensualment Badalona. Montgat-Tiana

CDIAP + ONCE

CDIAP+ ONCE

Taula Local de Infància

3 trobades Badalona Ajuntament de Badalona

Ajuntament de Badalona

Centre d’Acollida LA DIDA

2 trobades anuals, les direccions

Badalona La Dida CDIAP

Página 39 de 49

5555. . . . PLA DE FPLA DE FPLA DE FPLA DE FORMACIÓORMACIÓORMACIÓORMACIÓ

El pla de formació realitzat durant l’any 2015 ha estat el següent:

Professional Curs Lloc Durada

Equip Supervisió Clínica CDIAP 17,5h

Aurora Fibla, Raimon Torres

Taller Infància i comunitat nivell 2

Fundació Vidal i Barraquer

19,5h

Núria Eixarch, Magda Pola

L’Atenció precoç centrada en la família

DINCAT-BARCELONA 5h

Conxita Baró, Miriam Santana

Aprofundiment psicoteràpia de famílies en risc

Carrilet

4h

Aurora Fibla, Natàlia Soler

Una comprensió integradora del nen amb dificultats de llenguatge

ACAP

8h

Miriam Santana, Núria Eixarch

I Jornada CDIAP Sant Adrià: nadons noves mirades dins i fora del CDIAP

CDIAP Sant Adrià

5h

Aurora Fibla, Natàlia Soler, , Maria del Puy Lezcano i Trinidad Burgueño

UTAC-SIRIUS 15-16 i 16-17

Seu UTAC-SIRIUS de Barcelona

9h

Maria del Puy Lezcano i Trinidad Burgueño

Productes de suport de baix cost

Hospital Sant Joan de Déu

10h

Conxita Baró, Míriam Santana

Intervenció precoç en trastorn de l’espectre autista en els primers anys

Carrilet 4h

Núria Eixarch, Magda Pola

Jornades el vincle i el desenvolupament infantil

Ajuntament de Barcelona, Xarxa Barcelona pel desenvolupament infantil i l’atenció precoç

5h

Página 40 de 49

Professional Curs Lloc Durada

Miriam Santana

L’entrevista diagnòstica ADIR-R

Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Familia

20.5h

Equip assistèncial i administratives

Sessió info-formativa PRL

CDIAP

2h

Equip asistencial i administratives

4º Jornada IMSP:35 è aniversari CDIAP, Afavorint vincles

Badalona

5h

La valoració mitjana de la formació feta pels professionals que l’han

realitzat ha estat de 8, pel que considerem que la formació ha estat adequada.

Página 41 de 49

6.6.6.6.Valoració pla anualValoració pla anualValoració pla anualValoració pla anual

LINEA ASSISTENCIAL I EDUCATIVA

EJECUCIÓ OBSERVACIONS

1. DONAR RESPOSTA

A LA DEMANDA

ATENCIÓ DIRECTA 100%

PROGRAMES DE

PREVENCIÓ I

COL·LABORACIÓ

100%

INICIAR JUGUEM

PLEGATS

100% Es va realitzar de gener a juny.

2. QUALITAT DEL

SERVEI

ADEQUACIÓ HCI

(canvis diagnòstics,

informes, PI)

90% Falta introduir el Pla Individual

AUGMENTAR HORES

DE LOGOPEDIA

100%

VALORACIÓ ATENCIÓ DIRECTA ABS NOVA LLOREDA

100% Es valora al setembre de

moment no augmentar hores

NOUS ESPAIS

D'ATENCIÓ

100% Al 217 s’iniciarà l’atenció de

directa als nous espais

VALORACIÓ

ENQUESTA DE

SATISFACCIÓ I

MESURES

100% A partir del resultat de les

enquestes no cal adoptar

mesures importants

REVISIÓ DISTRIBUCIÓ

DE DESPATXOS

Es farà al 2017, quan s’inicii

l’atenció a Jaume Solà

ESTABLIR

INDICADORS DE

VALORACIÓ DE

QUALITAT DEL

SERVEI

S’ha posposat pel 2017

Página 42 de 49

INICIAR REDACCIÓ

ACREDITACIÓ

S’ha posposat pel 2017

3. ATENCIÓ

INTEGRAL

AULA ESPECIAL 0-3

100%

projecte escrit fet, tornar a presentar-lo a l'Ajuntament

Protocol derivació DELTA-CDIAP CDIAP-DELTA

100%

Protocol derivació

CSMA2 - CDIAP

CDIAP- CSMA 2

100%

Protocol derivació

CSMIJ SUD-CDIAP

CDIAP-CSMIJ SUD

CSMIJ NORD-CDIAP

CDIAP-CSMIJ NORD

100%

INICIAR CONTACTES

AMB L’ASSIR

Posposat al 2017

4. RELACIÓ AMB

L’ENTORN

COORDINACIONS

AMB SERVEIS

EDUCATIUS, SALUT I

SERVEIS SOCIALS

100%

MATERN CÀRITES 100%

CENTRE ACOLLIDA

LA DIDA

80% Es continua donant suport, cal

sistematitzar-ho

REUNIONS D’ÀMBIT

DE SALUT MENTAL ,

ADICCIONS I

PRIMÀRIA, NORD I

SUD

100%

PARTICIPACIÓ TAULA

LOCALINFANCIA I

100%

Página 43 de 49

COMISSIÓ DE

MENORS DEL

CONSORCI BDN SUD

GESTIONEM EL NOSTRE SERVEI

EJECUCIÒ OBSERVACIONS

1. DESPLEGAMENT

DE LA LOPD

INTRODUIR

INFORMES A L’HCI

80%

ENCRIPTAR ELS

DOCUMENT QUE

S’ENVIEN PER MAIL

80%

REGISTRAR TOT

L’ATENCIÓ A L’OMI

95%

2. MANTENIMENT

EDIFICI I

INFORMÀTICA

CONGELACIÓ EQUIPS

INFORMÁTICS

Pendent des del

departament d’informàtica

DONEM VALOR ALS NOSTRES PROFESSIONALS

EJECUCIÓ OBSERVACIONS

1. ORGANITZACIÓ I

PLANIFICACIÓ DEL

SERVEI

CONTINUAR AMB ELS

DOS GRUPS DE

VALORACIÓ DE

CASOS

100%

REUNIONS

ORGANITZATIVES

QUINZENALS

100%

MOFICACIÓ

ORGANIGRAMA IMSP,

DIRECCIÓ CDIAP

100%

Página 44 de 49

REVISIÓ

PROCEDIMENTS

ADMINISTRATIUS

Posposat al 2017, amb l’inici

d’atenció a Jaume Solà

2. IMPLICACIÓ I

CORRESPONSABILITAT

DELS PROFESSIONALS

DEBAT TEMES

CLÍNICS

100%

GRUPS DE TREBALL

PER MILLORAR

L’ATENCIÓ

100%

INTRODUCCIÓ

DADES OMI

100%

3. PLA DE FORMACIÓ SUPERVISIÓ

MENSUAL

100%

TALLER INFÀNCIA I

FAMÍLIA

100%

GRUP AUTISME 100%

ASSISTÈNCIA A

FORMACIONS

EXTERNES

100%

4.CAMPANYA PRL REALITZAR LES

ACCIONS

PREVISTES

100%

Página 45 de 49

7.7.7.7.4444aaaa JORNADA IMSPJORNADA IMSPJORNADA IMSPJORNADA IMSP : 35è : 35è : 35è : 35è

ANIVERSARI CDIAPANIVERSARI CDIAPANIVERSARI CDIAPANIVERSARI CDIAP : : : :

AFAVORINT VINCLESAFAVORINT VINCLESAFAVORINT VINCLESAFAVORINT VINCLES

Aquest any 2016 ha estat de gran importància pel nostre servei, celebràvem els

35 anys de creació del CDIAP. Per tal de poder-ho compartir amb : tots els

professionals que han passat pel nostre servei, tots els companys de l’IMSP i

poder convidar a professionals externs, des de l’equip directiu s’ens va

encarregar la organització de la 4rt Jornada IMSP. Ha estat un repte per tot

l’equip.

Des d’aquí volem agrair el suport que hem rebut des de tot el personal tècnic

de la Gerència, els alummnes de l’Escola Maragassa que ens varen preparar

l’esmorzar i també de la Gerent.

I sobre tot, l’agraiment va per totes les famílies que durant aquests 35anys han

passat pel nostre servei.

Aquesta és la notícia que va aparèixer a la pàgina web de l’IMSP :

El passat dijous 10 de novembre es va celebrar la 4a Jornada IMSP, 35è aniversari del CDIAP: “Afavorint vincles”

La benvinguda a càrrec de la Sra. Anna Soler, gerent de l’IMSP, una primera presentació del recorregut del CDIAP des dels seus inicis, l’any 1981, que va presentar la Marta Padrós, on ens va explicar els tres eixos fonamentals del CDIAP: Prevenció, detecció i atenció de les dificultats en el desenvolupament dels nens en edats molt primerenques.

La inauguració va ser a càrrec del Sr. Francesc Ribot, vicepresident de l’IMSP i la Sra. Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona.

La jornada es va organitzar entorn del tema de la vinculació emocional, com a eix de la tasca que es realitza al CDIAP i que engloba tot el treball de l’atenció precoç.

En una primera part, Núria Eixarch, coordinadora del CDIAP, va explicar com es desenvoluparia la Jornada, i com es treballa des del CDIAP la vinculació pares/nens i família/CDIAP.

Página 46 de 49

La ponència “La criança com a fonament de la salut mental” a càrrec del Dr. Guillem Salvador, psiquiatre i psicoterapeuta, va fer-nos reflexionar sobre la visió global del nen i la seva família, els primers vincles on el nen necessita un referent disponible, estable i atent, el nen necessita ser entès i que cada nen té un tempo que s’ha de respectar. Tot això, contraposat a la vida moderna, la societat actual que no facilita disposar del temps per dedicar a la criança.

Durant el temps de descans els alumnes de l’escola Maregassa ens van oferir un refrigeri, també va ser el temps de poder compartir amb els assistents.

La primera taula: Teixint vinculacions: el treball en xarxa. Va ser el reflex de la complexitat de les situacions que s’atenen al CDIAP, la visualització del treball en xarxa. Hi eren representats tots els serveis que participen en l’atenció d’una família: CDIAP, Serveis Socials, EAP, EAIA, CAS DELTA, CSMA2. Cada ponent ens va explicar quina ha estat la seva vivència en aquest treball en xarxa, les dificultats i també els beneficis que aquest treball ha suposat tant per la família com per als serveis.

La segona taula: Les primeres vinculacions: projectes de prevenció, en aquesta eren representats els diferents serveis d’atenció primària que en aquests moment estan col·laborant amb el CDIAP:ABS de Nova Lloreda, Escoles Bressol Municipals, Hospital Germans Trias i Pujol. Els ponents ens van explicar com afavoreixen i acompanyen a les famílies.

A la cloenda es va presentar un vídeo de recull de diferents activitats d’atenció directa que es realitzen al CDIAP.

La jornada va comptar amb l’assistència de 160 professionals de la ciutat i d’altres CDIAP d’arreu de Catalunya.

Página 47 de 49

Página 48 de 49

Página 49 de 49