MEMÒRIA - pcital.com · PUIGDEMASA ARQUITECTES, S.L. Instal·lacions Audiovisuals, Dades, Control Centralitzat, Protecció i Electricitat de Magical Media. Clau: OBR-9

PUIGDEMASA ARQUITECTES, S.L.

Instal·lacions Audiovisuals, Dades, Control Centralitzat,

Protecció i Electricitat de Magical Media.

Clau: OBR-9

MEMÒRIA


ÍNDEX 1. SISTEMA D’INSTAL·LACIONS MAGICAL ..................................................................................... 1

2. INSTAL·LACIÓ ELECTRICA .......................................................................................................... 2

2.1. NORMES D'APLICACIÓ ........................................................................................................ 2

2.2. ESCOMESES ........................................................................................................................ 2

2.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ....................................................................... 2

2.4. PREVISIÓ DE CÀRREGUES................................................................................................. 2

2.5. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ..................................................................................... 3

2.5.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS............................................................................... 3

2.5.2. QUADRE GENERAL DE BAIXA TENSIÓ...................................................................... 3

2.6. LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ...................................................................................................... 4

2.6.1. INTERCONNEXIÓ DE QUADRES I SUBQUADRES...................................................... 4

2.6.2. CANALITZACIÓ AMB SAFATA PORTACABLES........................................................... 4

2.6.3. CANALITZACIÓ SOTA TUB PROTECTOR ................................................................... 4

2.7. MECANISMES I PETIT MATERIAL ....................................................................................... 4

2.8. SISTEMES D’ENLLUMENAT................................................................................................. 5

2.8.1. NORMES DE REFERENCIA.......................................................................................... 5

2.8.2. DESCRIPCIÓ GENERAL ............................................................................................... 5

2.8.3. EFICIENCIA ENERGETICA I COMPLIMENT CTE......................................................... 6

2.8.4. MANTENIMENT I CONSERVACIÓ................................................................................ 6

2.9. PROTECCIONS..................................................................................................................... 6

2.9.1. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES......................................................... 6

2.9.2. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES INDIRECTES..................................................... 6

2.9.3. PROTECCIÓ CONTRA SOBREINTENSITATS.............................................................. 6

2.9.4. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS.................................................................... 6

2.10. CÀLCULS JUSTIFICATIUS ................................................................................................... 7

2.11. XARXA DE TERRES ............................................................................................................. 7

2.12. CONTROL CENTRALITZAT .................................................................................................. 8

3. INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA................................................................................................... 9

4. INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA ............................................................................................... 10

4.1. OBJECTE DEL PROJECTE................................................................................................. 10

4.2. NORMATIVA A APLICAR .................................................................................................... 10

4.3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ................................................................................... 10

4.3.1. ESCOMESA I COMPTADOR....................................................................................... 10

4.3.2. GENERACIÓ D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA............................................................ 11

4.3.3. INSTAL·LACIÓ INTERIOR ........................................................................................... 15

4.3.4. VÀLVULES I CLAUS DE PAS...................................................................................... 15

4.4. BASES DE CÀLCUL DE CANONADES ...............................................................................15

4.4.1. DESPESES ..................................................................................................................15

4.4.2. PÈRDUES ....................................................................................................................16

4.4.3. PÈRDUA DE CÀRREGA ..............................................................................................16

5. INSTAL·LACIÓ DE GAS NATURAL..............................................................................................17

6. INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS............................................................................................18

6.1. NORMATIVA APLICABLE....................................................................................................18

6.2. FASES DE CONSTRUCCIÓ ................................................................................................18

6.3. DETECCIÓ D’INCENDIS......................................................................................................18

6.3.1. OPERACIÓ DEL SISTEMA ..........................................................................................18

6.3.2. EQUIP DE CONTROL I SENYALITZACIÓ (CENTRAL D’INCENDIS)...........................18

6.3.3. BUCLES I EQUIPS DEL SISTEMA ANALÒGIC............................................................19

6.4. BOQUES D’INCENDI EQUIPADES......................................................................................20

6.4.1. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA .......................................................................................20

6.4.2. DISTRIBUCIÓ...............................................................................................................20

6.4.3. DESCRIPCIÓ DELS EQUIPS BIES..............................................................................21

6.5. EXTINTORS FIXES I PORTATILS .......................................................................................21

7. INSTAL·LACIÓ DE VEU I DADES ................................................................................................22

7.1. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ...................................................................................22

7.2. SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ PER EDIFICIS........................................................................22

7.2.1. SUBSISTEMA D’EQUIPS DE CABLEJAT ....................................................................22

7.2.2. SUBSISTEMA D’ADMINISTRACIÓ ..............................................................................22

7.2.3. SUBSISTEMA VERTICAL ............................................................................................22

7.2.4. SUBSISTEMA HORITZONTAL.....................................................................................23

7.2.5. SUBSISTEMA DE LLOC DE TREBALL ........................................................................23

7.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA XARXA .................................................................................23

8. INSTAL·LACIÓ SEGURETAT FÍSICA I ANTIINTRUSIÓ...............................................................24

8.1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................24

8.2. RISC CONSIDERAT.............................................................................................................24

8.3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL•LACIÓ DE C.C.T.V. ..............................................................24

ANNEX: ESTUDI DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS I D’ACCESSIBILITAT, SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÓNIQUES ...................................................................................................25

I. DADES ADMINISTRATIVES ........................................................................................................25

A. OBJECTE DEL PROJECTE .................................................................................................25

B. PROMOTOR ........................................................................................................................25

C. EMPLAÇAMENT ..................................................................................................................25

D. AUTOR DEL PROJECTE .....................................................................................................25

E. NORMATIVA ........................................................................................................................25


II. ACTIVITAT, PROGRAMA FUNCIONAL, SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÓNIQUES. 27

B. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PRODUCTIU......................................................................... 27

C. PROGRAMA FUNCIONAL................................................................................................... 27

1. QUADRE DE SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES .................................................................... 28

2. QUADRE DE SUPERFÍCIES ÚTILS PER USOS................................................................. 29

III. SUPRESSIó DE BARRERES ARQUITECTòNIQUES .............................................................. 30

IV. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS ....................................................... 32

V. ESTUDI DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS....................................................................... 32

A. NORMATIVA........................................................................................................................ 32

B. ÀMBIT D’APLICACIÓ........................................................................................................... 32

VI. COMPLIMENT DEL DOCUMENT DE SEGURETAT EN CAS D’INCENDI / REGLAMENT D’ESTABLIMENTS INDUSTRIAL........................................................................................................ 33

A. COMPARTIMENTACIÓ, EVACUACIÓ I SENYALITZACIÓ.................................................. 33

1. COMPARTIMENTACIÓ ....................................................................................................... 33

2. CÀLCUL DE L’OCUPACIÓ .................................................................................................. 33

3. RESTRICCIONS A L’OCUPACIÓ ........................................................................................ 34

4. EVACUACIÓ........................................................................................................................ 34

5. SENYALITZACIÓ I IL·LUMINACIÓ ...................................................................................... 34

B. COMPORTAMENT DEVANT EL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS ...................... 34

1. ESTABILITAT I RESISTENCIA AL FOC .............................................................................. 34

2. MATERIALS DE REVESTIMENT......................................................................................... 35

C. INSTAL·LACIONS GENERALS I LOCALS DE RISC ESPECIAL ......................................... 36

D. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS .................................................. 36

1. SENYALITZACIÓ, DETECCIÓ D’INCENDIS ....................................................................... 36

2. BOQUES D’INCENDI EQUIPADES ..................................................................................... 36

E. ACCESSIBILITAT I ENTORN DE L’EDIFICI ........................................................................ 37

Instal·lacions Audiovisuals, Dades, Control Centralitzat, Protecció i Electricitat de Magical Media. 1

Clau: OBR-9


1. SISTEMA D’INSTAL·LACIONS MAGICAL

A continuació es descriuen els conceptes de les instal·lacions del projecte Magical al Parc del Gardeny

de Lleida.

Cinc són els conceptes bàsics a l’hora del plantejament:

• Durabilitat de las instal·lacions

• Facilitat d’ús i manteniment, racionalitat

• Aprofitament dels recursos energètics

• Respecte pel medi ambient

• Cost ajustat de les instal·lacions

Tot això tenint present la complexitat de funcionament d’un centre d’aquestes característiques i la

necessitat de disposar d’unes instal·lacions fiables, modernes i capaces de satisfer totes les

exigències. Es pensa en els tres edificis con un conjunt, tot i la seva especificitat d’ús.

Com a filosofia general, totes les instal·lacions seran fàcilment accessibles i registrables.

Evidentment serà d’obligat compliment tota la legislació vigent per a cadascuna de les instal·lacions,

posant especial èmfasi en el REBT i el RITE.

En el moment de redacció d’aquest projecte encara no disposem de certa informació en relació a les

instal·lacions que hem projectat (si hi pot haver doble escomesa elèctrica per part de companyia, si es

disposarà de gas natural a peu de façana dels edificis, si cal control de consums específic per a cada

usuari, etc.). Les respostes a aquests aclariments poden condicionar el disseny final de les

instal·lacions, la qual cosa quedaria reflectida al moment d’executar l’obra.

Les instal·lacions del Centre Experimental de Producció Audiovisual Multimèdia s’executaran seguint

les següents prioritats:

• En una primera actuació s’han executat totes les instal·lacions de l’edifici Teatre exceptuant la

instal·lació de climatització i les antenes de comunicacions. De l’edifici Plató s’ha executat el

sanejament i la fontaneria, i a l’edifici T només s’han executat les instal·lacions del nucli de

serveis del edifici en les diferents plantes. Tanmateix s’executarà el terra radiant del vestíbul.

• En la present fase s’instal·laran les instal·lacions audiovisuals, de dades, control centralitzat,

protecció i electricitat. A més, en un altre concurs, la climatització dels edificis Plató i Teatre i

part de l’edifici T.

• Queden per una tercera fase les instal·lacions interiors de la resta del edifici T.

No serà objecte d’aquest projecte el conjunt d’instal·lacions audiovisuals específiques que es puguin

fer servir per l’explotació del centre així com la graella de suport dels focus, ciclorames i/o regulació

dels focus dels platós.


Clau: OBR-9


2. INSTAL·LACIÓ ELECTRICA

2.1. NORMES D'APLICACIÓ

La instal·lació elèctrica ha estat projectada i haurà de ser executada d'acord amb la normativa vigent,

que es descriu a continuació:

− Reial Decret 842/2002, de 2 d'Agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

i Instruccions tècniques complementàries.

− Normes UNE de compliment obligatori.

− Normes tecnològiques de l'edificació NTE següents:

• IEB 1974 (Baixa Tensió)

• IEE 1978 (Exterior)

• IEP 1973 (Posta a terra)

• IPP 1973 (Parallamps)

− Normativa adoptada per la companyia subministradora d'energia elèctrica.

− Llei 31/1995 de 8 de Novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

− Reial decret 1627/1997, de 24 d'Octubre, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de

seguretat i de salut a les obres de construcció.

− Norma DIN per a enllumenat d'interiors.

− Decret de 12 de Març de 1954, pel qual s'aprova el Reglament de Verificacions Elèctriques i

Regularitat en el Subministrament d'Energia Elèctrica.

− Reial Decret 1725/1984, de 18 De Juliol de 1984, pel qual es modifica el Reglament de

Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministrament d'Energia Elèctrica i les condicions de

caràcter general de la mateixa.

− Reial Decret 1075/1986, de 2 de Maig, pel qual s'estableixen normes sobre les condicions dels

subministraments d'energia elèctrica i la qualitat d'aquest servei.

− Codi Tècnic de l’edificació del Ministerio de la Vivienda.

2.2. ESCOMESES

Les escomeses provenen de dos transformadors reductors de 25kV/ 0,42 V de 1.000 KVA ubicats a

la E.T. de tipus d’Abonat de l’Edifici de Plató .

Les canalitzacions, aniran aèries per l’interior de la E.T., fins a la Sala del Quadre de Baixa Tensió,

que és just al damunt de la E.T. a la planta primera, al costat de la sala de Dimmers del Plató 1.

2.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA INSTAL·LACIÓ

Les característiques bàsiques de les instal·lacions projectades són les següents:

- Tipus: Instal·lació nova

- Tensió nominal: 400/230 V

- Sistema: Trifàsica amb neutre i terra

- Freqüència: 50 Hz

2.4. PREVISIÓ DE CÀRREGUES

La previsió de càrregues s’ha subdividit entre tres grups. El primer és del servei normal en el qual totes

les càrregues estan penjades a l’embarrat connectat només a la xarxa de la companyia

subministradora.

El segon, servei preferent, a part d’estar connectat a la xarxa de la companyia subministradora també

ho està a un grup electrogen per mitjà d’una commutació automàtica també instal·lada al quadre

general de baixa tensió. El grup arrencarà de forma automàtica en detectar una baixada en la tensió

de companyia. Les càrregues incloses en aquest grup incloent la tercera part de l’enllumenat i part de

les càrregues del grup de SAI i els ventiladors de sobrepressió d’escales.

Per últim el servei de SAI, a part d’estar recolzat per grup, al igual que el sistema de preferent, també

ho està per dos equips SAI de 200 KVA cadascun. Aquest servei es destina a les càrregues

electròniques que no poden admetre un tall de curta durada (necessari per l’arrencada del grup

electrogen des de que es detecta la caiguda de tensió.

La potència prevista per els subministres normal, preferent i SAI serà el que es detalla a següent

taula:

ESPAI NORMAL (W) PREFER (W) TOTAL (W)

EDIFICI T 127.000 43.000 170.000

EDIFICI PLATÓ 258.000 204.000 462.000

EDIFICI TEATRE 324.000 258.000 582.000

SAI 238.000 238.000

CLIMATITZACIÓ 641.000 641.000

TOTAL POT. SIMULTÀNEA 1.463.000


Clau: OBR-9


2.5. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

2.5.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Des de l’ estació transformadora de companyia s’alimentarà el Quadre General de Baixa Tensió del

conjunt d’edificis.

Al ser una estació de transformació de tipus abonat l’ equip de mesura i els de comptadors són a la

E.T.

L’equip de mesura estarà constituït per un mòdul de doble aïllament autoextingible encastat a la

façana exterior de la nau, segons la normativa actual de companyia. Es mantindran les distàncies

establertes a parets laterals, frontals, paviment i alçada del local.

Des del equip de mesura partirà la escomesa , acabant en el Quadre General de Baixa tensió que és

a pocs metres de distància, en una sala exclusiva.

La derivació individual anirà per l’interior de safates amb tapa i trams finals sota tub de PVC.

Els serveis comuns disposaran d’un subministrament independent provinent d’un grup electrogen de

550 kVA en emergència de tipus carenat per reduir el soroll emès durant el seu funcionament, que

s’emplaçarà a la coberta de l’edifici plató a prop de les unitats de climatització del plató1. S’utilitzarà

en cas de falla en el subministrament per part de la companyia FECSA – ENDESA amb la finalitat de

garantir l’evacuació de l’edifici en cas d’incendi.

A més a més, s’ha previst dos equips de SAI de 200 KVA de potència amb una autonomia de 10 min

per a garantir en tot moment la continuïtat del subministrament elèctric en el període entre què es

produeix la fallada de subministrament per part de companyia i el grup assoleix les condicions

nominals de funcionament i pot iniciar el subministrament elèctric a les càrregues elèctriques penjades

a l’embarrat del servei de preferent.

2.5.2. QUADRE GENERAL DE BAIXA TENSIÓ.

El Quadre General de Baixa Tensió serà de construcció metàl·lica construït amb xapa d'acer de 1,5

mm d’espessor , amb tractament cataforesis més pols d’epoxi, amb un grau de protecció IP 30, IK 08.

L'accés serà frontal mitjançant portes d'accés amb pany.

L’aparellatge es muntarà sobre plaques suport o carrils DIN i incorporarà les tapes cegues o

perforades necessàries per protegir contra els contactes directes i indirectes , amb els embarrats

corresponents i tots els accessoris i elements necessaris per a la seva correcta instal·lació.

Contindrà tots els components necessaris per a la seva funció, degudament fixats, interconnectats i

identificats, mantenint a més a més un espai de reserva mínim real del 30%.

Estarà ubicat en una sala pròxima a la ubicació de la sala Dimmers del Plató1.

L’embarrat corresponent al subministrament servei normal donarà servei a:

− Enllumenat (normal).

− Climatitzadors i fan-coils de serveis no prioritaris.

− Ventiladors.

− Línies de F.E.M. per a usos diversos

− Eixugamans

L’embarrat corresponent al subministrament servei de preferent donarà servei a:

− Enllumenat (servei preferent).

− Enllumenat d'Emergència.

− Climatitzadors i fan-coils de serveis prioritaris.

− Ventilador

− Bombes incendis.

− Ascensors.

A l’embarrat del subministrament de preferent es connectarà per mitjà d’una commutació automàtica

un grup electrogen de 550 kVA de potència en funcionament d’emergència i de 500 kVA de potència

en funcionament continu per garantir el subministrament elèctric a tot el centre en cas de fallada en el

subministrament per part de FECSA - ENDESA.

Els embarrats estaran formats per platines de coure, capaces de suportar esforços electrodinàmics

corresponent a corrents de curtcircuits que es detallen als esquemes unifilars. Aquets embarrats es

situaran a la part superior de l'armari o al seu lateral, en funció de la distribució que es consideri més

òptima. A la part inferior estarà la barra de terra de platina de coure.

La connexió dels cables de sortida es realitzarà amb interlínies de borns numerats per seccions fins a

10 mm2 i amb interlínies i cargols per terminal per a seccions superiors.


Clau: OBR-9


Tots els components i cables estaran adequadament identificats. Els quadres també aniran identificats

externament amb rètol general que possibiliti la seva identificació. Aquesta identificació coincidirà amb

la que figura al esquemes unifilars. També s’identificaran cadascuna de les sortides.

2.6. LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ

2.6.1. INTERCONNEXIÓ DE QUADRES I SUBQUADRES

Els conductors seran de coure del tipus no propagador de flama i amb emissió de fums i opacitat

reduïda. La seva secció s'ha determinat de manera que les intensitats i les caigudes de tensió no

superin els valors establerts al ITC BT 19, i discorreran per l'interior de safates.

Per altre part, els equips de detecció d’incendis, els equips de ventilació , ventilació d’escales estaran

alimentats amb conductors del tipus no propagador de la flama, amb baixa emissió de fums, opacitat

reduïda i resistent al foc. La seva secció s'ha determinat de manera que les intensitats i les caigudes

de tensió no superin els valors establerts a la ITC BT 19, i a les normatives UNE que apliquen.

Discorreran per l’interior de tubs de PVC d’opacitat reduïda i baix contingut en halògens.

Els conductors de protecció tindran com a mínim la mateixa secció que els de fase fins a 16 mm2 i la

meitat d'aquests per a seccions majors, allotjant-se en les mateixes canalitzacions que els conductors

actius.

- Fases: marró, negre, gris

- Neutre: blau

- Terra: verd - groc

2.6.2. CANALITZACIÓ AMB SAFATA PORTACABLES

Per a l'estesa de cables entre els diferents quadres i/o subquadres de la instal·lació i els punts de

consum quan la seva quantitat ho requereixin, s'ha previst una canalització amb safata portacables.

Quan les safates discorrin per sota de cel rasos o per sota de dels 2,2 m d’alçada incorporaran tapa

com a mesura de seguretat.

Els cables a l'interior de les safates estaran senyalitzats, cada 5 m, amb el nom del circuit

corresponent. En el cas de que s’utilitzin safates per cables de potència i per cables de senyal

s’utilitzaran separadors per evitar la els corrents induïts pel cables e potència sobre les cables de

senyal.

2.6.3. CANALITZACIÓ SOTA TUB PROTECTOR

Les derivacions dels conductors a les safates es portaran a terme protegint-los i guiant-los per tubs

de PVC rígid (lliures d’halògens i d’opacitat reduïda) quan el muntatge sigui superficial i per mitjà de

tubs de PVC flexible reforçat ( de baix contingut d’halògens) dins del cel ras. En tots els casos els tubs

seran hermètics, no propagadors de la flama i amb un grau de resistència mecànica 7 o superior,

segons defineix la norma UNE 20.324.

Els diàmetres dels tubs protectors s’escolliran segons el nombre i la secció dels conductors que han

de contenir i d'acord amb unes taules de la ITC BT 21.

En tubs muntats superficialment es fixaran mitjançant grapes o abraçadores situades a una

interdistància màxima de 0,5 m, i s'han de col·locar d'acord amb la ITC BT 21.

Les derivacions de les línies s'efectuaran , sempre, mitjançant interlínies de borns situades en caixes

de derivació, i no s'admetrà la connexió d'equip a equip (lluminàries, preses de corrent, equips d'aire

condicionat).

Les caixes de derivació compliran:

− Les tapes seran amb cargols, no s'admetrà caixes amb tapes a pressió.

− Quan els conductors que entrin i surtin de les caixes no tinguin tub de protecció, serà obligatòria la

instal·lació de premsaestopa.

− Els conductors dins les caixes es pentinaran correctament i no passessin rectes, a fi de disposar

de cable suficient per empalmar i per fer connexions futures.

− Les caixes s'identifiquessin, de forma indeleble, amb els circuits a què pertanyen. Seran

independents per als circuits d'enllumenat i força motriu.

Els receptors monofàsics es repartiran entre les tres fases per aconseguir el màxim equilibri.

La resistència d'aïllament de la instal·lació no serà inferior a 380 K Ohm i suportarà un assaig de

rigidesa dielèctrica durant 1 minut a la tensió de 2U + 1.000 V, sent U la tensió màxima de servei,

segons estableix la ITC BT 19.

2.7. MECANISMES I PETIT MATERIAL

Els interruptors, commutadors i altres mecanismes tindran una capacitat mínima de 10 A a 250 V,

seran del tipus superfície o encastat.

Les preses de corrent seran de 16 A amb presa de terra incorporada en muntatge superficial i/o

encastat.


Clau: OBR-9


Com a norma general a les oficines, sales de reunions així com a les sales polivalents de cada

planta, s’instal·laran mecanismes de tipus encastat. Només a magatzems i sales d’instal·lacions

s’utilitzaran mecanismes de tipus de muntatge de superfície.

A les sales tècniques i sales de màquines, així com a la part exterior de la planta coberta, s’instal·laran

caixes estanques amb presses de corrent tipus SCHUKO i CETAC de 16 i 32 A respectivament per

manteniment i per la realització de actes socials esporàdics.

Als lavabos es col·locaran detectors de presencia temporitzats per tal de assolir un estalvi energètic. A

les cabines dels lavabos s’instal·laran també posadors temporitzats, amb el mateix criteri.

2.8. SISTEMES D’ENLLUMENAT

2.8.1. NORMES DE REFERENCIA

S’han seguit les següents normes a efectes del compliment de les exigències del Codi Tècnic de la

Edificació:

- UNE - EN 12.464-1:2003. Il·luminació als llocs de treball. Part I: Llocs de treball interiors.

- Guia Tècnica per la evacuació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs de treball,

que adopta la norma EN 12.464 i ha estat elaborada en virtut de lo disposat a l’article 5 del

Reial Decret 39/1997, de 17 de gener i a la disposició final primera del Reial Decret 486/1997,

de 14 d’abril, que desenvolupen la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos

Laborals.

- També s’han seguit les següents recomanacions:

• UNE 72.112. Tasques visuals. Classificació.

• UNE 72.163. Nivells d’il·luminació. Assignació de tasques.

2.8.2. DESCRIPCIÓ GENERAL

L'enllumenat de l'edifici s'ha previst per atendre les necessitats normals del treball que es realitza en

cada zona de les dependències, així com les que es generin en cas de falta de subministrament o

emergència.

Amb aquesta finalitat l'edifici disposarà dels següents sistemes d'enllumenat:

− Enllumenat: Per a donar servei als edificis en condicions normals de funcionament i estarà format

bàsicament per lluminàries amb tubs fluorescents, amb reactància electrònica.

− Enllumenat preferent: Aproximadament un terç de tot l’enllumenat de tots els edificis està penjat de

l’embarrat preferent , per tant en cas de fallada de subministrament per part de la companyia

subministradora, aquests circuits passaran a estar alimentats pel grup electrogen, permeten la

evacuació segura de l’edifici.

− Enllumenat d'emergència: en el cas de falta de subministrament elèctric o quan el valor de la

tensió sigui inferior al 75% de la nominal, el sistema d'enllumenat d'emergència es connectarà

automàticament i proporcionarà l'enllumenat suficient per a l'evacuació del local si fos necessari.

Aquest sistema estarà format per aparells d'emergència, amb una autonomia mínima d'una hora,

instal·lats en els punts concrets segons la normativa.

− Enllumenat permanent de senyalització: aquest sistema indica permanentment de manera

lluminosa les sortides d'evacuació i altres punts de seguretat, tant si hi ha subministrament normal

d'energia, com si no. Es realitza amb aparells autònoms de senyalització, idèntics als d'emergència

i es disposaran convenientment segons la normativa vigent. Aquest sistema complementa el

sistema d'emergència.

− Enllumenat de vigilància (sereno): aquest sistema proporciona un enllumenat reduït de vigilància

durant les hores en què l'edifici no es faci servir. Aquest enllumenat estarà format per part de les

lluminàries de la instal·lació, principalment ubicades a passadissos que es deixen enceses durant

la major part de temps de funcionament de l'edifici. Aquest enllumenat permetrà la continuació de

la activitat en zones critiques, que desenvolupen la seva activitat fora d’horaris convencionals (com

és el cas camerinos, sales de control, vigilància nocturna, etc..)

− Els nivells d’enllumenat considerats en aquest projecte són els següents:

Oficines en general: 500 lux.

Vestíbul principal: 300 lux.

Zones de treball a platós: 300 lux.

Passadissos: 300 lux.

Sales de màquines: 300 lux.

Arxius: 200 lux.

Sales de Reunions (sobre la taula) : 500 lux. (resta) : 300-400 lux

Magatzems: 120 lux.

Camerinos: 300 lux.


Clau: OBR-9


A l’entrada al serveis s’instal·larà un detector de presència per a l’encesa temporitzada de les

llumeneres d’aquesta zona. També, en el cas de les cabines del WC l’encesa i apagada de les

llumeneres es controlarà per mitjà de polsadors temporitzats amb la temporització fàcilment

graduable.

2.8.3. EFICIENCIA ENERGETICA I COMPLIMENT CTE

En el present projecte d’il·luminació, s’ha considerat especialment la eficiència energètica de la

instal·lació amb el major respecte possible al medi ambient.

Tots els equips, làmpades, equips auxiliars, llumeneres i resta de dispositius compleixen lo disposat a

la normativa especifica per cada tipus de material. Particularment les làmpades fluorescents

compleixen amb els valors admesos per el Reial Decret 838/2002, de 2 d’agost, per el que

s’estableixen els requisits d’eficiència energètica dels balestres de làmpades fluorescents.

Amb aquest objectiu, s’ha tingut molt en compte l’eficàcia lluminosa de les làmpades existents al

mercat, essent en la seva majoria làmpades de baix consum.

Es realitzarà la verificació dels conjunts de làmpades i els seus equips auxiliars per verificar que

disposen d’un certificat del fabricant que acredites la seva potencia total.

En quant al compliment del CTE, es considera evident que la majoria de l’edifici es pot considerar com

un edifici amb espais els quals son ZONES DE NO REPRESENTACIÓ.

Per el present projecte s’ha previst la inclusió d’un sistema de control, de forma que pugui gestionar

les llumeneres de zones comuns pròximes a les obertures de façana, com és el cas de les finestres.

Annexa al present projecte, s’ha realitzat un estudi de la il·luminació, s’ha realitzat un estudi de la

il·luminació de les àrees més representatives.

2.8.4. MANTENIMENT I CONSERVACIÓ

Es preveu un pla de manteniment, segons les indicacions dels fabricants del material instal·lat, el qual

indica la freqüència de neteja i manteniment de les llumeneres i equips i la substitució de les

làmpades, per poder mantindrà els paràmetres luminotècnics adequats i la eficiència energètica de la

instal·lació.

Aquest pla haurà de ser proporcionat per el fabricant del material instal·lat.

2.9. PROTECCIONS

2.9.1. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES

La protecció contra contactes directes va incorporada en els equips elèctrics i a la instal·lació, per la

inaccessibilitat de les parts en tensió, bé per allunyament o per interposició d'obstacles o pel

recobriment de les parts actives mitjançant aïllament adequat.

2.9.2. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES INDIRECTES

S'ha previst el sistema combinat de posta a terra de les masses metàl·liques i l'acció de dispositius de

tall per intensitat de defecte.

La instal·lació disposarà d'interruptors diferencials de tall omnipolar que interrompen l'alimentació del

circuit, en el cas de circulació de corrent a terra de valor superior a la sensibilitat dels interruptors.

Aquesta sensibilitat serà de 0,03 A a 0,3 A depenent dels receptors que protegeixen.

Totes les masses s'uniran al conductor de protecció mitjançant la presa de corrent o born de terra del

receptor.

A la línia de terra s'uniran també totes les estructures, els suports i els altres elements metàl·lics.

Aquestes unions d' equipotencialitat es realitzaran amb conductor de coure de secció mínima de 2,5

mm2, si és amb aïllament i mínim de 6 mm

2 si és conductor nu.

2.9.3. PROTECCIÓ CONTRA SOBREINTENSITATS

Tots els circuits estaran protegits en origen contra els efectes de les sobreintensitats, ja siguin

motivades per sobrecàrregues o curtcircuits en totes les fases, mitjançant interruptors automàtics

magnetotérmics.

Queda garantit que no se superin les màximes intensitats admissibles en els conductors, per l'actuació

de les proteccions.

Així mateix queda garantida una ràpida desconnexió del circuit corresponent, en cas de curtcircuit.

2.9.4. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS

Els materials utilitzats seran tots de primera qualitat, de tipus i marques autoritzades, homologades i

comprovades pels serveis d'indústria de la Generalitat de Catalunya, satisfent sempre les normes

establides que per a cada aparell o material disposen les instruccions complementàries ITC BT.


Clau: OBR-9


El tipus, marca i característiques dels materials i aparells projectats s'especifiquen en l'apartat de

mesuraments i pressupost.

2.10. CÀLCULS JUSTIFICATIUS

Les seccions per a les diferents línies s'han calculat tenint en compte les prescripcions que s'indiquen

en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i especialment les següents:

- Intensitat màxima de servei.

- Màxima intensitat de curtcircuit prevista.

- Factors de correcció per agrupament i forma d'instal·lació.

- Caigudes de tensió màxima admissible.

Per al càlcul de les intensitats de servei s'han utilitzat les formules següents:

ϕ·cos·3U

PI =

Per a línies enllumenat sense llum de descàrrega.

PS ·80,1=

Per a línies d'enllumenat amb llums de descàrrega.

Considerant les unitats següents:

I = Intensitat en amperes.

P = potència en watt.

VC = tensió en volts.

Cos = 0,8

Per al càlcul de la caiguda de tensió s'han utilitzat les fórmules següents:

Per a càrregues trifàsiques:

S

ILV

·56

·cos··3 ϕ= 100·(%)V

vv =

S

ILV

·56

·cos··2 ϕ= 100·(%)V

vv =

Considerant les unitats següents:

L = longitud en metres.

P = potència de la línia en watts.

S = secció de la línia en mm2.

V = tensió en volts.

v = caiguda de tensió en volts.

v% = caiguda de tensió en %.

Per al càlcul de les caigudes de tensió s'ha tingut en compte la normativa actual que s'indica en el

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, que defineix un màxim del 6,5% de caiguda de tensió per a

línies de força motriu i un 4,5% per a línies d'enllumenat.

Els resultats dels càlculs s'adjunten en l'apartat de càlculs.

2.11. XARXA DE TERRES

La presa de terra serà la pròpia de l'edifici consistent en una xarxa realitzada amb conductor de coure

despullat de 50 mm2 de secció, enterrat i piques d'acer cobrejat de 2 m de longitud i 18,3 mm de

diàmetre, connectades al conductor mitjançant soldadura aluminotèrmica.

Les armadures i pilars metàl·lics de les estructures es connectaran a la xarxa de terres.

Des d'aquesta barra general, el conductor de terra connectarà amb totes les barres de terra dels

quadres, amb conductor classe RZ1-K 0,6/1 kV (AS).

ESPAI

ED SD EA

MOD BUS

EDIFICI T

18 18 7

0

EDIFICI PLATÓ

2 2 1

0

EDIFICI TEATRE

12 12 5

0

SAI , GRUP, TRAFOS

2 0 6

0

QGBT

3

TOTAL

34 32 19

3


Clau: OBR-9


A les sales de telecomunicacions, RITI i RITS, es realitzarà un anell de terra amb conductor de coure

nu, unit a la xarxa general de terra de l’edifici, amb un valor no superior a 10 Ω.

Atès que l’edifici és existent el cable de terra es col·locarà sempre que sigui possible per sota del

forjat existent i aprofitant l’obertura de rases durant els treballs d’obra civil o de les instal·lacions. En

cas que el cable enterrat no fos suficient per assolir el valor de resistència de la xarxa es

recorrerà a incrementar el nombre de piques a enterrar i com a últim recurs s’utilitzaran terres

especials a base de compostos químics o minerals.

Quant a posades a terra és consideren independents les posades a terra dels ferratges de la estació

transformadora, el neutre de cadascun dels transformadors de potència, el terra dels ascensors, el

terra de la instal·lació de parallamps i el terra tècnic de la instal·lació de veu i dades i equips

electrònics.

2.12. CONTROL CENTRALITZAT

El sistema de control centralitzat s’utilitza bàsicament per el control de l’encesa i l’apagada de

l’enllumenat dels espaïs corresponents a zones comuns i àrees diàfanes. També es monitoritzaran

les principals paràmetres dels embarrats del servei normal, preferent i de SAI del Quadre General de

Baixa Tensió, com és el cas de les tensions i consums de les tres fases.

També es controlaran les principals alarmes de transformadors, equips SAI´s, i grup electrogen.


Clau: OBR-9


3. INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA

Es preveu una instal·lació fotovoltaica per complir el que disposa la secció HE-5 “Contribución

Fotovoltaica Mínima de Energía Eléctrica del “Documento Básico HE” del “Código Técnico de la

Edificación”.

A l’apartat 2.2 del document és determina la potència mínima de la instal·lació fotovoltaica per mitjà de

la següent expressió:

P= C· (A·S+B),

on:

P = Potència pic a instal·lar en kWp

A y B són coeficients, que en funció del tipus d’ús a què es destina l’edificació, administratiu en el

nostre cas, tenen els següents valors:

A = 0,001223

B= 1,36

C= vé donat per la ubicació de la instal·lació, en le nostr cas és Lleida i val 1,2.

S= Superfície construïda en m2 = 6.479 m2.

Substituint ens dona una potència pic de 11,14 kWp., que correspon a una superfície neta de plaques

de 100 m2.


Clau: OBR-9


4. INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA

4.1. OBJECTE DEL PROJECTE

El present projecte té com objecte el desenvolupament de la xarxa de fontaneria per el complex

d’edificis Magical. Inclou la distribució d’aigua freda i generació i distribució d’aigua calenta en els

edificis teatre, T i plató del citat complex.

4.2. NORMATIVA A APLICAR

El present projecte ha estat realitzat, i l'Instal·lador l'executarà, d'acord als següents reglaments,

normes i regles tècniques:

• CTE Código Técnico de la Edificación HS-4.

• Normes Bàsiques per a Instal·lacions de Subministrament d'Aigua del Ministeri d'Indústria.

• Normes sobre Documentació, Tramitació i Prescripcions Tècniques de les instal·lacions interiors de

Subministrament d'Aigua.

• Real Decret 1027/2007, de 20 de juliol, por el que s’aprova el Reglament d’instal·lacions Tèrmiques

en els Edificis (Normes RITE,) i les normes UNE de referència.

• Norma Reglamentària d'Edificació sobre Aïllament Tèrmic NRE.AT-87.

• Reial Decret 865/2003, de 4 de Juliol de 2003.

• Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer de 2003.

• Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió del Ministeri d'Indústria i Energia

• Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-IFF/1973. Instal·lacions de Fontaneria. Aigua Freda.

• Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-IFC/1973. Instal·lació de Fontaneria. Aigua Calenta.

• Normes sobre Documentació, Tramitació i Prescripcions Tècniques de les Instal·lacions de

Subministrament d'Aigua.

• Normes Urbanístiques.

• Ordenança General d'Higiene i Seguretat en el Treball.


4.3.1. ESCOMESA I COMPTADOR

L’escomesa d’aigua es connectarà a la canonada mes propera de la xarxa pública existent a la zona.

Es farà en PE de diàmetre 75mm. Partirà de la clau de pas de companyia, que s’instal·larà sobre la

xarxa de subministrament i sota la vorera en arqueta amb tapa de fundició. Aquesta clau serà d’ús

exclusiu de l’empresa subministradora.

L’escomesa disposarà d’una vàlvula antiretorn.

Al interior de l’edifici en la zona de aigües de la planta baixa del edifici plató s’instal·laran uns armaris

normalitzat per la companyia subministradora on s’ubicarà el comptador amb els seus accessoris. A

partir d’aquí l’escomesa entrarà a l’edifici per alimentar als aparells d’aigua sanitària. Degut a la poca

fiabilitat de la xarxa pública d’aigua en la zona del turó del Gardeny, es disposarà d’un grup de pressió

per un cabal de 4,2 l/s i un dipòsit pulmó de 1.500 l.

Els comptadors disposarà de dues vàlvules una a l’entrada i l’altre a la sortida.

Els comptadors seran d’un sistema i model aprovat a qualsevol dels estats membres de la Comunitat

Econòmica Europea. El seu tipus i dimensionat es fixarà per l’empresa subministradora i al mateix

temps estarà verificat per un laboratori oficial i precintat.

Els consums i simultaneïtats s’adjunten en les taules següents:

CABAL INSTAL·LAT D’AIGUA FREDA

Tipus d’aparell Cabal aparell (dm³/s)

Lavabo 0,100

Inodor 0,100

Urinari 0,150

Abocador 0,200

Dutxa 0,200

Pica 0,200


Clau: OBR-9


CABAL INSTAL·LAT D’AIGUA CALENTA

Tipus d’aparell Caudal unidad (dm³/s)

Dutxa 0,100

Labavo 0,065

TOTAL AIGUA CALENTA -

4.3.2. GENERACIÓ D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA.

Es disposarà de aigua calenta sanitària per el consum de vestuaris i camerinos. La producció de aigua

calenta sanitària es farà amb plaques solars tèrmiques situades en la coberta del edifici T amb

recolzament amb un acumulador amb una caldera secundaria d’ús exclusiu per a l’aigua calenta

sanitària i que estarà ubicada igualment en la planta coberta del edifici T, a una sala d’instal·lacions.

Es disposa de dos acumuladors independents connectats en sèrie. El primer acumulador de 1.500 l

estarà destinat exclusivament al escalfament d’aigua calenta sanitària mentre que el segon

acumulador de 500 l destinarà al postescalfament del aigua fins els 60ºC amb la caldera ACS. En tots

dos sistemes es disposen de bescanviadors de plaques d’acer inoxidable per aïllar el fluid dels circuits

primaris del aigua del circuit de consum.

Les dades referents al càlcul i consums dels edificis estudiats es detallen:

Emplaçament: Lleida

Altitud sobre el nivell del mar: 323

Temperatura mínima històrica: -11

Zona climàtica: III

Latitud: 41° 37’ Sud

Longitud: 0° 37’ Oest

VALORS MENSUALS DE DISSENY

H (KJ/m²·día) Kt Ta (°C)

Gener 6.078 0,44 4,9

Febrer 12.168 0,62 9,5

Març 15.592 0,58 11,3

Abril 19.226 0,56 11,9

Maig 21.954 0,53 16,1

Juny 24.262 0,58 19,6

Juliol 24.638 0,61 24,1

Agost 21.340 0,59 24,4

Setembre 16.740 0,57 21,9

Octubre 11.980 0,54 14,9

Novembre 6.302 0,40 8,3

Desembre 4.006 0,32 7,3

H: Mitja mensual de radiació diària sobre superfície horitzontal ( en kJ/m²·día).

Kt: Índex de nebulositat.

Ta: Temperatura ambient mitja mensual (en °C).

CÀRREGA DE CONSUM D'AIGUA CALENTA SANITÀRIA

La següent taula mostra els distints tipus de consum que es presenten a l'edifici:

Tipus de consum Unitat NÚM.

Uds

Consum

Litres/dies

Consum Total

(l/d)

Vestuaris / Dutxes

col·lectives

servei de

dutxa

20 15,0 a 60,0°C 300,0

Oficines persona 200 3,0 a 60,0°C 600,0

Cafeteries esmorzar 150 1,0 a 60,0°C 150,0


Clau: OBR-9


L’acumulació es realitzarà a 60,0°C i el rendiment tèr mic de la instal·lació de distribució del A.C.S. es

considera igual al 90%.

Tenint en compte un perfil de consum mensual de tipus "Demanda constante anual" i els valors de

temperatura d'aigua freda de xarxa disponibles per a la localitat, els valors mitjans mensuals de

consum total diari de A.C.S. a l'edifici y el consum energètic mensual per a escalfament de l'aigua d'ús

sanitari resultants seran els que es mostren a la taula següent:

Perfil

consum (%)

Consum

ACS

(litres/dia)

Consum

ACS

(litres/mes)

Temperatura

aigua freda

(°C)

Demanda

energia ACS

(MJ/mes)

Gener 100 1.167 36.167 5,0 8.327

Febrer 100 1.167 32.667 6,0 7.384

Març 100 1.167 36.167 8,0 7.872

Abril 100 1.167 35.000 10,0 7.325

Maig 100 1.167 36.167 11,0 7.418

Juny 100 1.167 35.000 12,0 7.032

Juliol 100 1.167 36.167 13,0 7.116

Agost 100 1.167 36.167 12,0 7.267

Setembre 100 1.167 35.000 11,0 7.179

Octubre 100 1.167 36.167 10,0 7.570

Novembre 100 1.167 35.000 8,0 7.619

Desembre 100 1.167 36.167 5,0 8.327

El que representa un consum mitjà diari de 1.166,7 litres, mig mensual de 35.486,1 litres i un consum

total anual de 425.833,3 litres.

PARÀMETRES DE DISSENY

Es projecta una instal·lació solar tèrmica constituïda per un camp de captadors solars orientats en

direcció Sud, i amb una inclinació respecte a l'horitzontal de 41,0°. L'índex de reflectivitat de l'entorn on

se situaran els captadors es pren igual a 0,00.

El sistema elegit serà de tipus indirecte, instal·lant-se un bescanviador de calor entre el circuit primari

(camp de col·lectors) i el secundari (acumulació), l'efectivitat del qual serà 0,75.

El sistema es dissenya perquè es cobreixi almenys un 50,0% de la demanda d'energia anual. Aquest

paràmetre servirà per al dimensionat del camp de captadors i de la capacitat d'acumulació..

CONFIGURACIÓ ESCOLLIDA

La instal·lació estarà constituïda per un conjunt de captadors solars que reben la radiació solar i la

transformen en energia tèrmica, elevant la temperatura del fluid que circula pel seu interior. L'energia

captada es transfereix a continuació a un dipòsit acumulador d'aigua calenta.

Després d'aquest s'instal·la en sèrie un equip convencional de suport o auxiliar, la potència tèrmica del

qual n'hi ha prou perquè pugui proporcionar l'energia necessària per a la producció total demandada.

Es tria un sistema del tipus circulació forçada amb intercanviador de calor independent, que té les

següents característiques:

Superfície total de captació (A): 20,9 m²

Volum total d'acumulació solar (V): 1.500 litres

Fracció solar (per mètode f-chart): 61,9 %

Consum mitjà diari als mesos d'estiu (M): 1.179 litres/día


Clau: OBR-9


RESULTATS DE LA SIMULACIÓ A LLARG TERMINI

La simulació a llarg termini del sistema utilitzant el mètode de f-chart produeix els resultats següents:

Demanda

(MJ/dia)

Demanda

(MJ/Mes)

Aport Solar

(MJ/dia)

Aport Solar

(MJ/mes)

Fracció Solar

ACS (%)

Gener 269 8.327 94 2.918 35,0

Febrer 264 7.384 178 4.994 67,6

Març 254 7.872 177 5.478 69,6

Abril 244 7.325 178 5.353 73,1

Maig 239 7.418 179 5.556 74,9

Juny 234 7.032 186 5.567 79,2

Juliol 230 7.116 193 5.978 84,0

Agost 234 7.267 191 5.922 81,5

Setembre 239 7.179 180 5.401 75,2

Octubre 244 7.570 155 4.790 63,3

Novembre 254 7.619 87 2.600 34,1

Desembre 269 8.327 47 1.448 17,4

Pèrdues per orientació i inclinació: 0,00%

Pèrdues de radiació solar per ombres: 0,12%

RELACIONS ENTRE LES PRINCIPALS DIMENSIONS

A continuació es mostren les relacions entre les principals magnituds de la instal·lació:

Relació entre l'àrea de captació i el consum mitjà diari als mesos estivals:

100·A/M = 1,77

Relació entre el volum d'aigua acumulada i el consum mitjà diari:

V/M = 1,27

Volum del dipòsit d'acumulació per cada metre quadrat de superfície de captació ha de mantenir la

relació:

V/A = 71,77

El cabal de fluid portador, calculat a partir de la superfície total de captadors instal·lats, tenint en

compte el tipus de connexionat sèrie o paral·lel, és de 1,50 l/s per cada 100 m² de superfície de

captadors.

SISTEMA DE CAPTACIÓ

El camp de col·lectors estarà format per 10 unitats amb una superfície total de captació igual a 20,9

m², orientats en direcció Sur i inclinats 41,0° respecte d e l'horitzontal.

Els captadors es connectaran entre si en paralelo formant bateries de 2 unitats. Aquestes bateries de

captadors es connectaran entre si en paralelo formant files de 2 bateries de captadors cadascuna.

Finalment les files de bateries es connectaran entre si en paral·lel amb retorn invertit de manera que el

circuit resulti hidràulicament equilibrat.

Tots els grups estaran compostos pel mateix nombre d'elements i se situaran formant files paral·leles i

ben alineades.

En la documentació gràfica del projecte es mostra la disposició final del camp de col·lectors.

Els captadors solars seran plans de baixa temperatura, model ROCA PS complint tots els

requeriments de la norma UNE 94101 i amb les següents característiques:

Contrasenya d'homologació:

Superfície de l'absorbidor: 2,09 m²

Pressió màxima de servei: 10,0 bar

Contingut de fluid calo-portant: 1,4 litres

Dimensions externes: 1,99x0,99 m

Cabal de disseny: 102,60 litres/hora/m²

Corba de rendiment: 0,7960 - 3,9130 · (Tm-Ta)/I

SISTEMA D'ACUMULACIÓ SOLAR

El sistema d'acumulació tindrà una capacitat total de 1.500 litres i estarà compost per un únic dipòsit

de capacitat suficient .


Clau: OBR-9


Els dipòsits acumuladors seleccionats són del tipus ADISA ACUONOX-TI amb les característiques que

es detallen a continuació:

Pressió màxima de servei: 6,0 bar

Material: Acero inoxidable (Cr, Ni, Mb) con Titani

Aïllament: Poliuretà flexible acabat en PVC

Gruix de l'aïllament: 50 mm

Capacitat: 1.500 litres

Dimensions Ø950x2.385 m

SISTEMA DE BESCANVI

El sistema de bescancanvi està compost per un bescanviador exterior de plaques de 13.600 w de

potencia, de potència, valor superior a 500 vegades l'àrea total de captació.

CIRCUITS HIDRÀULICS

CIRCUIT PRIMARI

El circuit primari està compost per les canonades que connecten als captadors solars entre si, i a

aquests amb el sistema d'acumulació/bescanvi. Es realitzarà amb canonada de tipus Cobre UNE-37-

141-76 de diferents diàmetres.

En cada bateria de captadors l'entrada del fluid tèrmic es realitza per l'extrem inferior del primer

col·lector i la sortida per l'extrem superior de l'últim. L'entrada tindrà un pendent ascendent en el sentit

de l'avanç del fluid de l'1 %.

La connexió entre els captadors solars s'ha dissenyat utilitzant el sistema de retorn invertit, de manera

que el circuit resulta equilibrat hidràulicament.

S'ha calculat el circuit hidràulic per a un cabal de disseny de 54,00 l/h/m², la qual cosa suposa un cabal

total de 1.128,60 l/h i una pèrdua de càrrega de 4,81 mmca.

Per a les condicions de simulació, amb una radiació incident de 1.000 w/m², una temperatura del fluid

tèrmic a l'entrada del camp de captadors de 45°C i una temperatura exterior de 20°C, l les pèrdues

tèrmiques en la xarxa de canonades suposen un 4,4% de la potència total generada per la instal·lació.

La documentació gràfica del projecte inclou un esquema de conexionat dels distints elements que

componen el sistema, amb indicació dels diàmetres utilitzats en cada tram.

Els annexos de càlcul contenen una descripció del mètode de càlcul hidràulic empleat i el detall dels

resultats obtinguts.

Fluid caloportador:

D'acord amb les dades climatològiques disponibles per a l'emplaçament, i atès que existeix risc de

glaçades, es decideix utilitzar com a fluid tèrmic i ja que el circuit de transferència és de tipus obert, es

decideix utilitzar com a fluid tèrmic aigua de la xarxa es decideix utilitzar com a fluid tèrmic aigua sola

o desmineralitzada amb additius estabilizadors i anticorrosius aigua desmineralitzada amb

anticongelants i inhibidors de la corrosió no tòxics, utilitzant per a aquesta aplicació una barreja al

10,0% de propilenglicol, que té una temperatura de congelació inferior a -3,9 °C.

La calor específica del fluid tèrmic és de 3.995,6 KJ/Kg·K.

Circulador:

Es tria un circulador model CIRCULADOR ESTANDAR de les següents característiques:

Cabal nominal: 1.129 litres/hora

Pressió nominal: 4,8 m.c.a.

Potència nominal: 30,0 w

Tensió de funcionament: II - 230 V – 50 Hz

Dipòsit d'expansió tancat:

S'instal·larà un dipòsit d'expansió tancat de tipus indirecte (amb diafragma), de les següents

característiques:

Capacitat total: 8 litres

Pressió màxima de treball: 5,0 bar

Pressió d'ompliment: 0,7 bar

tarat vàlvula de seguretat:: 5,0 bar

CIRCUIT SECUNDARI

S'utilitzarà aigua de xarxa com a fluid caloportador al circuit secundari, sent el seu calor específic de

4.186,0 KJ/Kg·K.

Circulador:

Es tria un circulador model CIRCULADOR ESTANDAR d de les següents característiques:

Cabal nominal: 1.079 litros/hora

Pressió nominal: 3,3 m.c.a.

Potència nominal: 20,0 w


Clau: OBR-9


Tensió de funcionament: II - 230 V – 50 Hz

SISTEMA DE CONTROL

El control de funcionament normal de les bombes serà sempre de tipus diferencial i ha d'actuar en

funció de la diferència entre la temperatura del fluid portador a la sortida de la bateria de col·lectors i la

del dipòsit d'acumulació.

El sistema de control actuarà i estarà ajustat de manera que les bombes no estiguin en marxa quan la

diferència de temperatures sigui menor que 2ºC i no estiguin aturades quan la diferència sigui major

que 7ºC. La diferència de temperatures entre els punts d’arrencada i d'aturada del termòstat diferencial

no serà menor que 2ºC.

4.3.3. INSTAL·LACIÓ INTERIOR

Les canonades es realitzaran amb canonada de polipropilè reticulat sèrie 3.2 per als circuits d’aigua

sanitària.

La instal·lació d’aigua sanitària alimentarà totes les necessitats dels diferents nuclis de servei. El traçat

vertical es realitzarà a través dels diferents passos mentre que el traçat horitzontal es realitzarà per fals

sostre.

S'aïllaran totes les canonades per a evitar pèrdues de temperatura i condensacions. No obstant es

deixaran sense aïllar les canonades de baixada encastades d'alimentació als aparells sanitaris, però

es protegiran amb tub de corrugat per a facilitar la seva lliure dilatació i evitar el contacte entre el

material d'obra i les canonades.

L'aïllament triat és a base de camisa aïllant sintètica d’escumes elastomèriques amb conductivitat

tèrmica menor a 0.004 W/m²K.

Per a aigua freda l’aïllament de les canonades serà de 9 mm d'espessor, per aigua calenta i retorn

d’aigua calenta serà el fixat per la normativa RITE.

Una vegada acabada la instal·lació de les canonades, aquestes se senyalitzaran amb cinta adhesiva

de colors normalitzats, en trams de 2 a 3 metres de separació i coincidint sempre en els punts de

registre, al costat de vàlvules o elements de regulació.

Les canonades compliran amb el RD865/2003 per el que les instal·lacions de aigua freda i calenta de

consum humà es netejaran i desinfectaran com a mínim una vegada al l’any, i quan es posi en marxa

la instal·lació per primera vegada, desprès una parada superior a un mes, desprès una reparació o

modificació estructural, quan una revisió general així lo recomani i quan així lo determini la autoritat

sanitària

També segons la NBA (Norma Bàsica de l’Aigua) al punt més baix del tub ascendent o muntant es

disposarà una vàlvula que permetrà el buidat sencer del tub.

Per creuar murs, envans i forjats, s’instal·laran contratubs que deixaran un espai lliure al voltant de la

canonada.

Hi haurà tomes de aigua a les terrasses patis, office i premuntatge.

4.3.4. VÀLVULES I CLAUS DE PAS

Es sectoritzaran els trams generals de la distribució horitzontal mitjançant vàlvules de tall tipus esfera.

A més a més, en cadascun dels locals humits es col·locarà una vàlvula de tall tipus esfera.

Cada aparell sanitari té la seva vàlvula de tall tipus esquadra.

Els diàmetres dels ramals a cada receptor, venen donats CTE Codi Tècnic de l’Edificació, essent els

valors els que es detallen a continuació.

Aparell Ø polipropilè (mm)

Lavabo 14.4x20

WC amb cisterna 14.4x20

Dutxa 14.4x20

Urinari 14.4x20

4.4. BASES DE CÀLCUL DE CANONADES

4.4.1. DESPESES

Per a dimensionar la xarxa d’aigua s’ha tingut en compte els cabals instantanis mínims indicats al CTE.

Per el càlcul del cabal màxim probable s’ha seguit el procés següent:

1. Determinar el tipus i número de punts de consum en cada dependència.

2. Càlcul del cabal instantani “Qi” d’acord amb els cabals instantanis reflexats en la taula 1.2.1. de la

N.B.


Clau: OBR-9


3. Càlcul del coeficient de simultaneïtat “Ks” en funció del número d’aparells instal·lats en cada

habitatge o local:

KS = 1 / √n-1 (sent “n” el número d’aparells instal·lats)

4. Càlcul de cabal instantani màxim probable “Qmax.p” per a cada dependència.

Qmax.p = Qi . Ks

5. Càlcul de cabal màxim probable total del conjunt de N habitatges i locals:

QT = (Qi . Ks . N)

6. Càlcul del coeficient de simultaneïtat per al conjunt de las “N” habitatges i locals comercials:

19 + N

KN = ---------------------

10 (N + 1)

7. Càlcul de cabal màxim probable:

Qmax.p = QT . KN

4.4.2. PÈRDUES

Per a la determinació de la pèrdua de càrrega en les canonades s’utilitzaran les dades corresponents

a canonada llisa plàstica.

Les expressions utilitzades per a realitzar els càlculs son les següents:

a. Cabal:

Q = V . S

b. Pèrdua de càrrega unitària. S’ha utilitzat la fórmula empírica de Flamant:

J = F x v1.75 x D -1.25

Sent: V = Velocitat de l’aigua (m/seg.)

S = Secció de tub (m2)

J = Pèrdua d’aigua (m.c.a.)

D = Diàmetre interior del tub (m.)

F = Constant que depèn del tipus de material utilitzat en el tub.

Canonada rugosa: F = 0,00070

Canonada llisa: F = 0,00056

Partint de les dades obtingudes, en cada cas, de cabals requerits i pressions necessàries es calculen

els diàmetres mínims acceptables en base a les següents condicions:

1. La instal·lació ha de permetre la circulació dels cabals màxims.

2. La velocitat de l’aigua en els tubs serà com a màxim 2 m/seg. i com a mínim 0,5 m./seg.

Per al dimensionat de la xarxa de canonades s’ha partit tant de valors donats pel Còdic Tècnic de

l’Edificació CTE; per a posteriorment comprovar que complien les condicions anteriors, i les condicions

de pressió mínima i màxim en el punt de consum.

S’ha d’evitar una velocitat elevada en les conduccions, ja que provocaria un fregament important de

sorolls molestos. La velocitat dependrà també de la pressió, doncs si la pressió creix, augmentarà

també la velocitat del líquid en la canonada. Es recomanable no superar les 2 m/s en cap moment, el

que es reflexa en la següent taula referida a les altures de pressió:

Desnivell a salvar Velocitat

1 – 4

4 – 10

10 – 20

20

0,50 – 0,60 m/s

0,60 – 1 m/s

1 – 1,5 m/s

1,5 – 2 m/s

4.4.3. PÈRDUA DE CÀRREGA

Per al càlcul de la pèrdua de càrrega s’escollirà el punt més desfavorable en cada cas.

Es complirà amb els requisits d’una pressió mínima de 15 m.c.a., quedant a peu de cada local una

pressió mínima de 25 m.c.a.


Clau: OBR-9


5. INSTAL·LACIÓ DE GAS NATURAL

Es dimensiona la instal·lació de gas natural per tal de alimentar les dues calderes de condensació

ubicades en la planta baixa del edifici plató i la caldera de rescalfament per a l’aigua calenta sanitària.

Partirem de la canonada de gas de la companyia subministradora que disposa de una xarxa a mitja

pressió B. Com hipòtesi de partida del projecte aquesta canonada esta situada al costat del edifici

plató.

En aquesta pressió ubicarem la nostre escomesa amb tub de polietilè de alta densitat enterrat de

DN65 (Diàmetre interior 45 mm.)

GAS NATURAL

TRAM LONGITUT

(m)

CONSUM EN

EL TRAM

(kcal/h)

Q

(m³/h)

P abs

inici

(bar)

P abs

final

(bar)

DIAMETRE

(mm)

VELOCITAT

(m/s)

escomesa 70 541800 52,60 1,00 0,98 44,29 1,19

En el extrem del edifici en una arqueta es situa la clau de pas del edifici de 2’’ d’on partirà una

canonada de acer negre sense soldadura de 2’’ (DN50) pintat en color groc normalitzat i que

discorrerà fins la sala de calderes per la façana del edifici.

En la sala de la caldera, el situa el armari de regulació per passar de MPB a baixa pressió i finalment

el armari comptador de gas per a un cabal de 65 m³/h normalitzat tipus G-40. s’ubicaran claus de

seccionament a la entrada i a la sortida de el comptador i del regulador de pressió.

En el tram de baixa pressió disposem de dos punts de consum diferenciats. Per la alimentació de les

calderes de condensació de planta baixa partirem amb canonades de acer negre sense soldadura de

DN65.

Per a la caldera de ACS disposarem de una canonada també en acer negre sense soldadura de

DN35. Aquesta canonada en els trams que discorrin per cel rasos o patis de instal·lacions anirà

encamisada.

INSTALACIÓ DE GAS

RECEPTORS DE LA

INSTAL.LACIÓ POT. FACT. M3 / H COEF. CAUDAL.SIM

MCAL CONVERS.

GAS

NAT SIM.

CALDERA DE CALEFACCIÓ (1) 258,00 0,110204 28,43 1,00 28,43

CALDERA DE CALEFACCIÓ (2) 258,00 0,110204 28,43 1,00 28,43

CALDERA ACS 25,80 0,110204 2,84 1,00 2,84

59,71

Càlcul del Diàmetre GENERAL M3 / H

Densidad relativa 0,60

Presión Inicial (mmca) 500

Presión Final (mmca) 498

Longitud (m) 5

Caudal (Nm3/h) 60

Diametro (mm) 65,49

Velocidad (< 20 m/s) 4,54

Calculo del Diametro de Derivación

CALDERA CALEF




Longitud (m) 10

Caudal (Nm3/h) 28

Diametro (mm) 52,54


Calculo del Diametro de Derivación

CALDERA ACS




Longitud (m) 100

Caudal (Nm3/h) 3

Diametro (mm) 35,51



Clau: OBR-9


6. INSTAL·LACIÓ CONTRA INCENDIS

6.1. NORMATIVA APLICABLE

Per al disseny i càlcul de la citada instal·lació, s'ha tingut en compte la normativa i disposicions legals

següents:

- Reial decret 1942/1993, de 5 de Novembre, pel qual s’aprova el Reglament d ’instal·lacions

de protecció contra incendis.

- Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

- Norma NBE-CPI-96. Condicions de Protecció Contra incendis.

- Codi Tècnic de l’edificació del Ministeri de l’Habitatge.

6.2. FASES DE CONSTRUCCIÓ

La instal·lació contraincendis s’instal·larà en la seva totalitat en la primera fase del projecte.

6.3. DETECCIÓ D’INCENDIS

En la planificació dels sistemes de protecció contra incendis s'han escollit els mitjans tècnics

automàtics que permeten detectar un incendi en la seva fase incipient, i avisar als equips d'extinció

mentre estigui en estat latent.

El tipus de detector a utilitzar es l’òptic.

Per a una major rapidesa en la localització del foc, cada sòcol estarà equipat amb un indicador

lluminós, que funciona a partir del moment en què es transmet el senyal d’alarma.

S’ha previst la col·locació de polsadors d’alarma i sirenes de senyalització acústica a les sortides

principals (al costat de BIEs).

Així mateix al costat dels polsadors s’instal·larà una sirena d’alarma.

La central de detecció s’ubicarà al hall d’entrada de planta baixa.

6.3.1. OPERACIÓ DEL SISTEMA

El senyal d’activació d’un sensor de foc, tindrà prioritat sobre la prealarma o fallada d’un senyal de

monitorització.

L’activació d’un d’aquests elements, ocasionarà (sota confirmació):

1. Indicació acústica local.

2. Anunci del missatge en la pantalla, indicant data, hora, lloc, natura de l'alarma i missatge

d’acció.

3. Impressió de la natura de l’alarma, tipus, data i hora (requereix impressora externa).

4. Emmagatzemar les alarmes fins que es reconeguin i es rearmi el sistema.

En qualsevol moment serà possible visualitzar en pantalla l’estat actual dels perifèrics, dels que es

trobin en alarma o en fallada, i imprimir la informació per impressora. Serà igualment possible extreure

dades dels històrics d'alarmes, etc., i imprimir-lo.

Tots els circuits de detecció estaran monitoritzats contra avaries de cablejat.

6.3.2. EQUIP DE CONTROL I SENYALITZACIÓ (CENTRAL D’INCENDIS)

Element neuràlgic del sistema en què es recolliran totes les incidències de la instal·lació i serà qui,

basant-se en la programació resident, prendrà les decisions d’activació dels dispositius. La central,

serà analògica algorítmica amb el seu propi microprocessador, memòria i font d’alimentació i bateries.

La central supervisarà cada detector i mòdul del llaç intel·ligent de forma individual, de manera que

alarmes, prealarmes siguin anunciades independentment per a cada element del llaç intel·ligent. Serà

capaç de tenir sortides programables.

Estarà ubicada en armari metàl·lic i disposarà d’indicadors òptics per visualitzar l’estat del panell.

Subministrarà alimentació a tots els detectors i mòduls connectats a aquest. Les dades de memòria,

esdeveniments i programació es contindran en memòria no volàtil.

La central de control permetrà programar els seus dispositius de sortida (sirenes i mòduls de control)

de manera que es pugui realitzar l’evacuació de la instal·lació de manera lògica seguint el pla

d’evacuació. Per a això, les sirenes hauran de permetre ser maniobrades de forma individual.

La Central de Detecció d’incendis s’instal·larà en un local que compleixi les següents característiques:

• Ha de ser de fàcil accés, arquitectura simple i situat en les proximitats de l'accés principal o

d’aquell que és utilitzat normalment pels bombers.

• Estarà protegit amb detectors.

• Tindrà suficient il·luminació i haurà d’estar protegit contra vibracions i sobretensions.


Clau: OBR-9


6.3.3. BUCLES I EQUIPS DEL SISTEMA ANALÒGIC

GENERAL

Cada detector, polsador manual d'alarma i mòdul tindrà assignada una única adreça que es farà de

forma manual. La localització de l'equip en el llaç no vindrà condicionada per la seva adreça en el llaç

(p. ex.: es podran afegir detectors en el llaç utilitzant una adreça no usada, sense necessitat de

reprogramar els equips existents).

Cada llaç de detecció serà un parell de fils trenats i apantallats de secció mínima 1,5 mm2, cablejat en

llaç obert o tancat, i sobre el qual s’instal·laran directament els detectors analògics d’incendi, polsadors

d'alarma, sirenes d'avís i els mòduls digitals necessaris per a les maniobres de monitorització i control

de la resta dels dispositius que configuren el sistema (altaveus, electroimants, extincions, control de

fums, control HVAC, etc.).

Les línies de cable s'han de realitzar baix tub independent, amb conductor aïllat per a una tensió

nominal de 500 V. El tipus de cable necessari serà:

• Denominació: Cable de llaç

• Tipus de cable: Cable mànega

• Nombre de fils: Parell de fils apantallats.

• Secció: d'1,5 a 2,5 mm2 (estàndard = 1,5 mm2).

• Longitud del llaç: Fins a 3.000 m.

1.800 m. amb cable de secció 1,5 mm2.

3.000 m. amb cable de secció 2,5 mm2.

• Apantallament: Pantalla d'alumini amb fil de drenatge.

• Resistència: Màx. 40 ohm per total del llaç.

• Capacitat: 0,5 µF.

El diàmetre del tub (D) estarà dimensionat en funció del nombre de conductors disposats al seu

interior, així:

NÚM. Fils 2 4 6 8 10

MÈTRICA 16 16 20 25 25

No seran acceptables alternatives similars que necessitin més de 2 fils de comunicació amb els

detectors.

No seran acceptables alternatives similars en què l’adreça de l’equip sigui automàtica i això impliqui

que en possibles ampliacions o modificacions del sistema o canvi del detector, sigui necessari la seva

reprogramació.

DETECTOR ANALÒGIC

Tots els detectors analògics es muntaran sobre la mateixa base perquè es faciliti l'intercanvi de

detectors de distint tipus (cas de ser necessari un tipus diferent de detector).

S'ha rebutjat el procediment de direccionamient automàtic segons sigui la seva posició en el bucle, ja

que, en afegir equips en un futur pròxim, caldria procedir a reprogramar les adreces existents, amb la

corresponent pèrdua de flexibilitat i cost econòmic.

Cada detector tindrà dos LEDS que permeten veure l'estat del detector des de qualsevol posició.

Parpellejaran cada cop que siguin interrogats per la Central de Detecció. La central haurà de permetre

anul·lar el parpelleig dels detectors en estat de repòs. Si el detector està en alarma, aquests LED

estaran permanentment il·luminats.

Cada detector respondrà a la Central amb informació i identificació del seu tipus (iònic, òptic o tèrmic).

Si hi ha una discordança d'informació entre detector i la central, es produirà una condició de fallada.

Cada sensor respondrà a la Central amb informació analògica relacionada amb la seva mesura del

fenomen de foc.

Seran configurables per l'usuari els valors en què el detector es posarà en alarma i prealarma, aquests

valors podran ser canviats de forma manual per programació o de forma automàtica per la central

basant-se en l'ambient en què es trobi el sensor o bé seguint la programació horària realitzada en el

sistema.

Tots els sensors incorporaran un sistema per realitzar test de funcionament local. Aquesta prova

també s’aurà de realitzar de forma automàtica des de la central periòdicament i automàticament.

Els detectors es connectaran amb cable mànega de secció mínima 2x1,5 mm2, de parell trenat i

apantallat. Aquest proporciona tant l'alimentació com les comunicacions necessàries.

DETECTOR TÈRMIC

El tipus de detector tèrmic seleccionat és el detector termovelocimétric que actua quan l'increment de

temperatura per unitat de temps sobrepassa els 9ºC per minut o bé la temperatura arriba a un valor

màxim prefixat de 57ºC.


Clau: OBR-9


Els detectors tèrmics són apropiats generalment allí on no es poden instal·lar els detectors de fum

perquè podrien originar falses alarmes, així doncs són apropiats en:

• Locals en què existeixi fums o pols en suspensió.

• Processos de treball que ocasionin fum o vapor.

• Sales o quarts de calderes.

Els detectors tèrmics han d' utilitzar-se preferentment en els casos en què es prevegi un incendi de

desenvolupament ràpid o on els detectors de fum puguin produir gran quantitat de falses alarmes.

POLSADOR D’ALARMA

Els polsadors manuals s’inclouran dins el llaç de detecció intel·ligent i seran direccionables.

Han de permetre provocar voluntàriament i transmetre un senyal a la central de control i senyalització,

de tal forma que sigui fàcilment identificable la zona en què s'ha activat el polsador.

Els polsadors seran del tipus ruptura de vidre. El vidre anirà protegit mitjançant membrana plàstica per

evitar talls en la seva activació. Altrament es podràn instal·lar polsadors del tipus rearmable, únicament

i exclusiva i el rearmament implica la verificació del polsador per part de personal qualificat.

MÒDUL AÏLLADOR

Aquest tipus de mòdul es col·loca en el llaç intel·ligent i detecta i aïlla un curtcircuit. Automàticament, el

segment aïllat s'afegirà al llaç quan el curtcircuit desaparegui.

Es col·locarà un mòdul aïllador cada 25 equips analògics aproximadament, sense sobrepassar els 32

equips segons indica la norma EN-54.

MÒDUL DE CONTROL

S'instal·laran aquests mòduls en el llaç intel·ligent per permetre el control d'elements auxiliars al

sistema de detecció d'incendi com són: altaveus d'alarma, retenidors magnètics, comportes tallafocs,

sistemes d'extinció etc. i per donar senyals de relè a equips auxiliars.

El mòdul de control subministrarà supervisió al circuit perifèric que és controlat pel mòdul. Portarà LED

indicador del seu estat.

Podrà treballar en 3 estats:

• Com a sortides de relè NA, NC

• Com a sortides de 24V supervisades. En aquest cas necessitaran alimentació de 24 Vcc

addicionals al cable de llaç.

• Com a sortida per a altaveu d'evacuació, per la qual cosa necessitarà alimentació des de

l'amplificador d'àudio.

MÒDUL MONITOR

S'instal·laran aquests mòduls en el llaç intel·ligent, per a direccionar entrades digitals del tipus de les

proporcionades per polsadors convencionals, presostats, detectors de fluix, senyals tècnics, etc.

El mòdul monitor subministrarà supervisió al circuit perifèric que és controlat pel mòdul. Portarà LED

indicador del seu estat.

No necessitarà alimentació auxiliar.

SIRENA DIRECCIONABLE

Les sirenes seran del tipus direccionable manualment i no caldrà reprogramar els sistema en cas

d’afegir-ne de noves.

Disposaran de 14 tons seleccionables i una intensitat sonora no superior a 103 dB.

6.4. BOQUES D’INCENDI EQUIPADES

6.4.1. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA

Es col·locaran caixes amb mànegues equipades, preferentment prop de les vies d'evacuació, de

manera que la distància màxima des de qualsevol punt de la planta fins a un equip no sobrepassi els

25 metres.

6.4.2. DISTRIBUCIÓ

La instal·lació de la xarxa de BIE’s partirà de un grup de pressió contra incendis per a un cabal de 14

m³/h. Alimentat des de un dipòsit de 14 m³ per tal de poder garantir un funcionament de dos equips

durant una hora.

A partir d'aquest punt es realitzarà una distribució de canonades en tot el seu recorregut, per els

celrasos de les plantes. Els baixants de canonada fins la BIE estaran encastats en les parets.

El material utilitzat a la instal·lació de la xarxa de canonades per a BIE’s serà el tub d'acer negre sense

soldadura, segons DIN 2440, amb accessoris del mateix material, tant amb unions roscades com amb

unions tipus VICTAULIC.

Un cop acabada la instal·lació de la xarxa de canonades es pintarà tota la superfície d'aquestes

canonades amb dues capes de pintura de color normalitzat.


Clau: OBR-9


6.4.3. DESCRIPCIÓ DELS EQUIPS BIES

Les BIE que s'han d'instal·lar en el total de l'edifici, seran de 25 mm i estaran compostes pels elements

següents:

- Armari metàl·lic adossat o encastat segons el cas, amb tapa de vidre, marc d'acer inoxidable i

inscripció al·lusiva al seu ús.

- Clau de pas de DN-25 homologada segons UNE, amb racord normalitzat tipus Barcelona, de 25

mm, segons UNE 19.802.

- Suport circular apte per contenir 20 m de mànega semirígida.

- 20 m de mànega semirígida de 25 mm, UNE 23.091-83/3 A, amb joc de ràcords normalitzats.

- Llança d'aigua multiefecte.

- Manòmetre i vàlvula de comprovació.

6.5. EXTINTORS FIXES I PORTATILS

Es col·locaran principalment prop de les vies d'evacuació i prop dels equips de mànega i els polsadors

d'alarma a fi d'agrupar els elements d'instal·lació de protecció contraincendis.

Els extintors es distribuiran de manera que la distància a recórrer des de qualsevol punt no superi els

15 metres.

Els tipus d'agents extintors seran pols polivalent per a ús general i CO2 per a foc elèctric.

Els extintors seran del tipus Homologat, amb sistema de pressurització interior, amb broquet i mànega

direccional de l'agent extintor.


Clau: OBR-9


7. INSTAL·LACIÓ DE VEU I DADES


La instal·lació de veu i dades objecte del present projecte esta composada de rack’s per la distribució,

cablejat estructurat i preses finals d’usuari.

El sistema previst comença en un conjunt de rack’s ubicats a les següents sales tècniques:

- Planta Baixa Edifici Teatre.

- Planta Baixa Edifici T.

- Planta Baixa Edifici Plató

- Planta 1ª Edifici Teatre.

- Planta 1ª Edifici T.

- Planta 2ª Edifici Teatre

- Planta 2ª Edifici T.

A més a més dels rack’s considerats com a concentració de les senyals de les diferents plantes, s’ha

considerat una sala rack’s a la planta primera arxiu digital, des d’on partiran en forma d’estrella tots

els enllaços de coure i de fibra a tots els rack’s anteriorment anomenats.

Des d’aquests rack’s es realitza la distribució troncal que interconnectarà els diferents rack’s i des

de cadascun d’aquests s’inicia la distribució horitzontal entre les esmentats rack’s i els punts finals

amb conductor de coure tipus UTP de categoria 6 ,es a dir amb les preses RJ45 categoria 6 dels

llocs de treball.

A continuació es detallen els diferents sistemes de es composa la instal·lació.

Independentment de la instal·lació anteriorment descrita es preveu un enllaç independent amb fibra

òptica entre la sala de rack’s de Arxiu Digitals i els quadres de Unitats Mòbils de l’edifici T i de l’edifici

Teatre.

També es contemplen un conjunt de canalitzacions enterrades a base de 2 tubs corrugats de 120

mm de diàmetre que permetran enllaçar equips instal·lats de forma provisional a l’exterior amb els

racks anteriorment descrits. El traçat queda reflectit en les plànols de veu i dades.

El nombre del presses de veu i dades considerades a cada centralització queda reflectit a l’esquema

de principi de veu i dades que s’ha inclòs a la col·lecció de plànols.

7.2. SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ PER EDIFICIS

Una xarxa estructurada es un pla de cablejat per edifici o per conjunt d’edificis que connecten telèfons,

equips d’oficina, els uns amb els altres i amb xarxes exteriors amb la finalitat d’oferir un sistema

complert de transmissió d’informació utilitzant mitjans comuns.

Mitjançant l’ús de cables de coure de parell trenat i cables de fibres òptiques, les xarxes estructurades

permeten que l’usuari pugui connectar els seus equips a preses informàtiques estàndard de veu i

dades amb la instal·lació, manteniment i ampliació fàcils.

La xarxa estructurada esta composada de cables de coure i de fibra òptica, blocs de connexió i

terminals protectors, adaptadors, dispositius d’interface electrònica, equip estàndard per enllaç de

l’edifici.

La xarxa estructurada utilitza una tipologia en estel modificada que permet la seva ampliació

mitjançant la interpolació de enllaços que surten d’un punt central. Com cada enllaç es independent

dels demés, en cas de redistribució solament resten afectats els enllaços que es modifiquen.

Aquesta tipologia permet la execució per etapes de les xarxes estructurades, segons dicten les

necessitats mitjançant un mètode modular o de subsistema. L’equip utilitzat per les xarxes

estructurades esta organitzat en sis subsistemes bàsics, i en alguns casos s’utilitza l’equip en més

d’un sistema..

7.2.1. SUBSISTEMA D’EQUIPS DE CABLEJAT

Consisteix en un cable, connectors, maquinaria de suport, blocs i mecanismes de protecció, i serveix

per proporcionar connexió amb la interface de la xarxa i amb el subsistema vertical per mitja del

subsistema d’administració.

7.2.2. SUBSISTEMA D’ADMINISTRACIÓ

Consisteix en conduccions de parells trenats de coure, fibra òptica, maquinaria de connexió i

interconnexió, fuet, etiquetes, codificació de color i modularitat, aquest grup permet una gestió fàcil de

les xarxes estructurades segons vagi canviant el personal i la distribució de l’edifici.

7.2.3. SUBSISTEMA VERTICAL

Inclou cablejat combinat de coure a base de 12 parells Cat 6A i 50 parells UTP Cat 7E i cable de 8

fibres òptiques multimode, ponts de connexió i maquinaria associada.


Clau: OBR-9


Proporciona els principals camins de cablejat de l’edifici i les superfícies més esteses dins d’una

mateixa planta.

També connecten els punts d’administració de la sala d’equips principal de l’edifici.

7.2.4. SUBSISTEMA HORITZONTAL

Consisteix en múltiples conductors de parells de coure trenat, adaptadors modulars, rosetes de veu i

dades i fuets de distribució modular. El subsistema horitzontal allarga el subsistema vertical des de el

punt d’administració en un circuit satèl·lit de cablejat fins les rosetes de llocs de treball.

7.2.5. SUBSISTEMA DE LLOC DE TREBALL

Inclou cables de muntatge d’estacions, cables d’extensió, connectors, adaptadors i unitat d’interface

que proporcioni connectivitat entre l’equip d’estació de treball i el subsistema horitzontal de les xarxes

estructurades.

Permet connectar els dispositius de terminal d’altres proveïdors (com IBM o WANG) a les preses

informàtiques.

Aquests dispositius poden incloure telèfons analògics o digitals, estacions de treball integrades de veu

i dades, ordinadors personals, dispositius asíncrons EIA, terminals i estacions de treball.

Les tomes d’usuari Track Jack RJ45 compliran amb els estàndards EIA/TIA 568B-2.10 e IEE 802 3

AN per a 10GBase T.

7.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA XARXA

Pel que es refereix a les seves aplicacions, les xarxes estructurades es poden resumir en els següents

punts:

• Els components de les xarxes estructurades s’ajusten als estàndards de la RDSI (Red Digital

de Servicios Integrados).

• Presa universal modular de 8 pins per connectar dispositius (estàndard RDSI).

• Mitjà de transmissió comú per suportar les comunicacions de veu i dades.

• Alta velocitat en la transmissió de dades, mínim 1 Gb per la categoria 6 i fins a 16 Mbps per

la categoria 3 en conductors de parell trenat i fins 200 Mbps en cables de fibra òptica.

• Suport per equips de proveïdor múltiple.

• Aplicació a edificis individuals així com a entorns de conjunt d’edificis.

• Us extensiu de les aplicacions de fibra òptica per satisfer necessitats futures.

• Eliminació de mitjans especialitzats com per exemple cables axials dobles, cables twinaxials

o cables coaxials dobles.

• Estratègia de migració a un pla total de distribució de fibra òptica.

• Cost d’accés baix amb una combinació de conductors de parells trenats i fibra òptica.


Clau: OBR-9


8. INSTAL·LACIÓ SEGURETAT FÍSICA I ANTIINTRUSIÓ

8.1. INTRODUCCIÓ

L’objectiu del sistema és la protecció de les instal·lacions objecte del projecte contra qualsevol intrusió,

agressió vandàlica o antisocial des de fóra de l’edifici principalment.

En el disseny de la instal·lació s’ha considerat les característiques específiques, en particular l’abast

de les instal·lacions, les característiques constructives i la complexitat dels accessos des de

l’exterior.

8.2. RISC CONSIDERAT

Com a base pel disseny de la instal·lació es considera d’intrusió, robatori i vandalisme.

El risc d’incendi es considera en un capítol apart, i es projecte amb una instal•lació independent, tot i

que s’ha considerat un conjunt d’interrelacions per augmentar la fiabilitat i la seguretat del conjunt de

la instal·lació.

Com a regle general es considerarà amb prioritat el risc d’incendi sobre el altres.

1.2.1. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL•LACIÓ DE SEGURETAT.

La seguretat antiintrusió es basarà en la instal·lació de contactes magnètics a portes i finestres que

possibilitin l’accés de forma fàcil a l’interior del edifici des de l’exterior o bé des de l’interior per protegir

contra l’accés a zones restringides.

Tots els contactes magnètics així com altres detectors estaran connectats a una centraleta d’alarmes

on es generaran i registraran les alarmes de intrusió. Aquesta centraleta disposarà de una bateria

com a protecció contra fallada de subministrament elèctric.

La centraleta disposarà de contactes lliures de tensió connectats a concentradors de senyals

connectats entre sí per mitjà d’un bus de comunicacions a un centraleta única des d’ on s’establiran

interconnexions amb altres subsistemes (sistema de control centralitzat, CCTV, etc.)..

La central de seguretat estarà instal•lada a la sala de control a la recepció del vestíbul principal.

8.3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL•LACIÓ DE C.C.T.V.

El sistema es basa en un sistema de càmeres de CCTV col·locades de forma estratègica al

perímetre exterior de tots els edificis, a l’exterior de la carpa, en els principals accessos als edificis.

Totes les càmeres estaran connectades a un sistema multiplexor amb equip d’enregistrament de

senyal de vídeo en temps real.

La visualització de les senyals de vídeo serà sobre monitors dedicats o en monitors de PC’S d’usuaris

autoritzats per mitjà de la xarxa TCP/IP.

El sistema incorporarà un software com ajuda a la monitorització, presentació de dades i realització

de bases de dades.

La gran part de les càmeres seran del tipus fixa.


Clau: OBR-9


ANNEX: ESTUDI DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS I

D’ACCESSIBILITAT, SUPRESSIÓ DE BARRERES

ARQUITECTÓNIQUES

I. DADES ADMINISTRATIVES

A. OBJECTE DEL PROJECTE

La present Memòria te per objecte la descripció i justificació dels criteris d’intervenció així com de la

proposta funcional per la implantació d’un centre experimental per a la producció audiovisual,

multimèdia, digitalització i arxiu de continguts del PCiTAL - MAGICAL al recinte de Gardeny, a Lleida.

B. PROMOTOR

Consorci Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida

CIF: P 2500079-E

Direcció: Plaça Paeria, 1. 25007 Lleida

Tel: 973 238 143

Fax: 973 232 912.

C. EMPLAÇAMENT

Antigues casernes del Parc Gardeny. Zona est. Lleida

D. AUTOR DEL PROJECTE

PICH-AGUILERA ARQUITECTES, SL - PUIGDEMASA ARQUITECTES, SL - PAMIAS SERVICIOS DE

INGENIERIA, SA - CENTRE EXPERIMENTAL DE PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL MULTIMEDIA DE

LLEIDA - UNIÓ TEMPORAL D'EMPRESES, LLEI 18/1982

E. NORMATIVA

En la realització del present estudi s’ha tingut en compte la Normativa que figura a continuació:

Llei 3/1998 de 27 de Febrer, Decret 1367/1999 de 18 de Maig, Reglament d’Intervenció Integral

de l’Administració Ambiental. Decret 143/2003 de 10 de Juny de modificacions del Decret

136/99.

Reial Decret 314/2006 de 17 de març del Codi Tècnic de l’Edificació DB SI.


Clau: OBR-9


Real Decret 2267/2004 de 3 de desembre, Reglament de Seguretat Contra Incendis en els

Establiments Industrials.

Decret 135/1991 de 24 de Març de desplegament de la Llei 2/1991 de 25 de Novembre de

promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi

d’Accessibilitat.

Llei 31/95 de 8 de novembre de Prevención de Riesgos Laborales.

Demés Ordenances Municipals, Industrials i Sanitàries que l’hi siguin d’aplicació.

Totes elles a fi d’adaptar els locals a les Reglamentacions i disposicions anteriorment citades i que li

siguin d’aplicació.


Clau: OBR-9


II. ACTIVITAT, PROGRAMA FUNCIONAL, SUPRESSIÓ DE BAR RERES ARQUITECTÓNIQUES

L’Activitat objecte del present estudi és:

(i) “Platós de televisió, oficines associades a l’activitat (redacció) i serveis tècnics”

Aquesta activitat es assimilable a un “ús Administratiu”

La zona de platós i serveis tècnics associats es un “ús Industrial”

B. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS PRODUCTIU

Producció de programes de televisió.

C. PROGRAMA FUNCIONAL

El present projecte contempla la creació d’un centre experimental per a la producció audiovisual,

multimèdia, digitalització i arxiu de continguts del PCiTAL. Aquest centre ha estat anomenat MAGICAL.

En termes generals, es realitzarà la rehabilitació de dos edificis d’antigues casernes de Gardeny, la

construcció d’un edifici plató de nova planta i la creació d’un espai pels accesos comuns.

MAGICAL està concebut com un gran centre d’iniciatives audiovisuals i, alhora, un suport a la indústria

audiovisual de Lleida i del seu entorn. A més a més, aquesta infraestructura haurà de ser un dels

motors dinamitzadors del sector econòmic de les terres de Ponent.

Dins del projecte del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida està prevista la configuració

del Parc de les Humanitats. Aquesta infraestructura s’inicia amb la creació del MAGICAL, un complex

amb instal·lacions i serveis per a la creació de continguts audiovisuals destinat a diversos àmbits i

estratègies de mercat.

En el Pla de Negoci del PCiTAL es fixa el desenvolupament de tres tipologies d’espais diferenciats.

D’acord al programa funcional fixat en el plec de prescripcions tècniques del concurs i reajustat

posteriorment pels tècnics del Parc, es defineix el següent programa:

Hall complex:

• Control d’accés.

• Vestíbul general.

• Cafeteria-bar.

• Magatzem cafeteria.

• Terrassa.

• Banys,

Edifici Plató:

• Un plató de 600m2.

• Controls de producció: sala de control de so i realització.

• Sala de racks.

• Sala de dimmers.

• Magatzem associat al plató.

• Garatge i aparcament per a unitats mòbils (exterior).

• SAS.

• Vestíbul accés públic.

• Guarda-roba.

• Banys homes, dones i adaptats.

• Escales i ascensor.

• Sales d’instal·lacions complex.

Edifici Teatre:

• 4 platós.

• Sala dimmers.

• Magatzem associat als platós.

• Espai exterior aparcament unitats mòbils.

• Controls de producció: 2 controls de realització, continuïtats, 2 sales tècniques.

• Serveis associats al plató: 4 camerinos, 2 sales de maquillatge i perruqueria, zona d’espera

artistes, àrea de distensió, magatzem de vestuari i sales de reserva.


Clau: OBR-9


• Dependències televisió local pública: despatx direcció, sala reunions, producció, continuïtats,

redacció, sala de racks, magatzem, etc.

• Dependències 2 televisions.

• Espais de gravació: locutori, estudi de so i control de so.

• SAS..

• Vestíbul i recepció.



• Sales instal·lacions

Edifici T:

• Serveis associats al plató de 600m2: 1 camerinos VIP, 5 camerinos individuals, 2 camerinos

col·lectius, 2 sales de maquillatge i perruqueria, zona d’espera artistes, àrea de distensió,

magatzem de vestuari i sales de reserva.

• Espai reservat per a alumnes en pràctiques de la UdL.

• Espai diàfan destinat a postproducció.

• Espai diàfan destinat a serveis de digitalització de la UdL.

• Espai destinat a oficines MAGICAL.

• Espai destinat al servei multiplex de la Televisió digital terrestre (TDT).

• Previsió possible ampliació soterrada destinat a espai preservació i emmagatzematge de dades.

• Vestíbul i recepció.



• Sales instal·lacions.

1. QUADRE DE SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES

EDIFICI "T" m2

Plantes

Edifici

existent Enderroc

Nova

construcció PROJECTE

P0 930,8 - - 930,8

P1 927,7 - - 927,7

P2 532,1 - - 532,1

P3 22,9 -22,9 85,8 85,8

TOTAL 2413,5 -22,9 85,8 2476,4

EDIFICI TEATRE m2

Plantes

Edifici

existent Enderroc

Nova


P0 681,6 -30,4 183,6 834,8

Paltell - - 48,7 48,7

P1 650,1 -409,3 409,0 649,8

P2 319,6 -171,5 405,9 554,0

P3 29,5 - - 29,5

MAGAT.ANNEX - - 227,5 227,5

TOTAL 1680,8 -611,2 1274,7 2344,3

EDIFICI PLATÓ 1 m2

Plantes

Edifici

existent Enderroc

Nova



Clau: OBR-9


P0 - - 1324,0 1324,0

P1 - - 242,6 242,6

P2 - - 41,0 41,0

P3 - - 41,0 41,0

TOTAL 1648,7 1648,7

EDIFICI VESTÍBUL m2

Plantes

Edifici

existent Enderroc

Nova


P0 - - 1112,0 1112,0

TOTAL 1112,0 1112,0

TOTAL

MAGICAL m2

Edificis

existents Enderroc

Nova


4094,3 -634,1 4121,2 7581,4

2. QUADRE DE SUPERFÍCIES ÚTILS PER USOS

SERVEIS PLATÓ 1 1.332,16

ALTRES TELEVISIONS 493,22

TELEVISIÓ 1 605,77

ESPAI DIÀFAN (ARXIU DIGITAL Udl) 317,07

ESPAI DIÀFAN (Udl) 317,07

ESPAI DIÀFAN (POST-PRODUCCIÓ) 359,70

GRAVACIÓ AUDIO 82,16

GESTIÓ MAGICAL 175,52

GESTIÓ MULTIPLEX 133,02

SERVEIS ARIES TÈCNIQUES 421,39

SERVEIS COMUNS 1.168,87

MARQUESINA EDIFICI TEATRE 183,57

MAGATZEM 227,43

TOTAL ZONES 5.816,95


Clau: OBR-9


III. SUPRESSIó DE BARRERES ARQUITECTòNIQUES

Decret 71/1985 de 9 de juliol d'eliminació de Barreres Arquitectòniques.

Ordre de 7 d'abril de 1986 de la Conselleria de Política Territorial que desenvolupa el Decret anterior.

Llei 3/1986 de Serveis Socials.

Decret 135/95 de 24 de març de desplegament de la llei 20/1991 de 25 de novembre de promoció de

l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

L'edifici projectat compleix amb les condicions d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

ja que disposarà dels elements següents:

Accessos i itineraris adaptats

Cabines higièniques adaptades, vestuari adaptat

Accessibilitat des de l'exterior i comunicació vertical: Tant l'entrada principal com l'accés a través de

l'aparcament permetrà l'accés a l'edifici de persones amb mobilitat reduïda.

La mobilitat horitzontal a l'interior de l'edifici permetrà el desplaçament i la maniobra de persones

amb limitacions ja que es compliran les condicions següents:

En els itineraris adaptats no hi ha esglaons, l'ample lliure mínim és 0,90 m i l'altura lliure

d'obstacles és de 2,10 m, els pendents longitudinals estaran entre 6 a un 12 % segons sigui la

longitud del tram de la rampa.

En les zones en que és previsible la circul·lació de persones amb discapacitats, hi ha espais en

què és possible inscriure cercles d'1,50 m de diàmetre.

Les portes de pas tenen un ample mínim de 0,80 m.

En cas de portes de dos fulls, una d'elles té un ample mínim de 0,80 m.

En ambdós costats de les portes hi ha espais en què és possible inscriure cercles d'1,50 m.

Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.

Les portes vidrades en itineraris adaptats, disposaran d'un sòcol inferior de 30 cm i d'una franja

horitzontal a 1,50 m de 5 cm d'ample d'un color contrastat.

El paviment no serà relliscós.

La mobilitat vertical de les persones amb limitacions queda garantida ja que l'ascensor adaptat

disposa dels elements següents:

Dimensions: 1,40 x 1,10 m.

Passamans a una altura d'entre 0,90 i 0,95 m.

Botoneres interiors i exteriors col·locades entre 1,00 i 1,40 m i amb relleu.

Existeix en cada planta el nombre de planta en relleu a una altura 1,40 m i de dimensions 10 x

10 cm.

Les portes de cabina són automàtiques i d'un ample mínim de 0,80 m. Davant les portes és

possible inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre.

Les places d'aparcament adaptades compliran:

Una plaça cada 50 places d'aparcament o fracció.

Dimensions mínimes de 3,60 x 5,00 m en bateria i 2,20 x 5,00 m en línia.

L'espai d'aproximació, està comunicat amb un itinerari adaptat de 0,90 m d'ample i permet la

inscripció d'un cercle d'1,50 m de diàmetre.

Estarà senyalitzat amb el senyal normalitzat.

Serveis higiènics adaptats , compliran:

Portes d'ample mínim 0,80 i sentit d'obertura cap a l'exterior.

Permet ràdios de gir d'1,50 m lliures d'obstacles i altura lliure d'obstacles 0,70 m.

Els espais d'aproximació als laterals del rentamans i tassa tenen amples mínims de 0,80 m.

Rentamans sense pedestal, amb buit lliure de 0,65 a 0,75 m.

Comptarà amb dues barres de suport entre 0,70 i 0,75 m del nivell del paviment i 0,85 m de

longitud, una d'elles serà batent per a l'aproximació lateral.

Els miralls tindran el seu cant inferior a una altura de 0,90 m.

Tots els mecanismes i accessoris estaran situats a una altura entre 0,40 i 1,40, el wàter tindrà

una altura màxima d'entre 0,45 i 0,50 m.

Les aixetes i manetes de les portes seran accionades mitjançant sistemes de pressió o

palanca.


Clau: OBR-9


El paviment no serà relliscós.

Pel que fa al mobiliari accessible , el taulell d'Atenció al Públic en el Vestíbul General així com en el

situat en el Control d'Accessos principal, compleix els requisits especificats en l'article 2.3.7. del Codi

d'Accessibilitat, és a dir:

El tauler d'atenció al públic està situat a una alçada inferior a 0,80 m respecte al sòl.

La part inferior està situada a una alçada no inferior a 0,70 m quedant lliure d'obstacles en tota

la seva amplària i en una profunditat de 0,50 m com a mínim.

Els aparells telefònics i la resta d'instruments hauran de situar-se sobre el pla de treball o tauler

esmentat.


Clau: OBR-9


IV. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Annex al present estudi s’adjunta apartat específic de les condicions de protecció contra incendis en el

edifici, en aquest apartat es resumeixen les principals instal·lacions.

En tot l’edifici s’ha previst la següent dotació d’equips de protecció contra incendis:

Dotació d’extintors manuals de pols polivalent d’eficàcia mínima 21A-113B en general i de

eficàcia 34A -144B a les zones amb locals de risc alt o mig. Extintors de CO2 eficàcia mínima

55B, situats junt a quadres elèctrics.

Dotació de Boques d’Incendi Equipades en tot l’edifici de 25 mm en general

Instal·lació de detecció i alarma d’incendis a tot l’edifici.

Dotació de polsadors d’alarma a totes les sortides i al costat dels equips BIE.

Avisadors acústics i lluminosos d’alarma d’incendis en general a totes les plantes

Instal·lació d’enllumenat d’emergència.

Xarxa de hidrants d’incendis (exterior).

Grup de bombes i reserva d’aigua

Senyalització dels mitjans de protecció contra incendis i de les vies d’evacuació.

Segons resulti l’abastament d’aigua cap la possibilitat d’incloure una reserva d’aigua i bomba

per a l’abastament de les BIEs, Hidrants exteriors.

Totes les instal·lacions de protecció contra incendis es dissenyaran i calcularan segons lo disposat

CTE DB SI, el vigent Reglament RIPCI-93 i les Normes UNE corresponents.

V. ESTUDI DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

El present estudi es redacta per justificar el compliment de la Normativa de protecció contra incendis

en l’edifici objecte del present Projecte.

L’establiment per al que s'estableix el present expedient és un edifici de rehabilitació- nova construcció

i a través d'aquest apartat es pretén justificar que s'ajusten als requisits indispensables per a una

adequada seguretat contra incendis, des del punt de vista del control de la propagació de l'incendi,

seguretat de les persones, evacuació dels ocupants i facilitar a la vegada l'actuació dels cossos

d'extinció i salvament.

A. NORMATIVA

L'objecte del present estudi es la instal·lació de protecció contra incendis d'un edifici destinat a platós

de Televisió i oficines emplaçat en zona urbana.

L’edifici consta d’una planta baixa dedicada a platós de televisió, serveis annexos de platós i oficines,

dos plantes pis destinades principalment a oficines i serveis annexes als platós de televisió.

La normativa de rigorós compliment és la següent:

Referent a la protecció contra incendis:

- Real Decreto 2267/2004 de 3 de desembre Reglamento de Seguridad contra incendios en los

establecimientos industriales.

- Document Bàsic de Seguretat en Cas d’Incendi . Real Decret 314/2006, de 17 de març del Codi

Tècnic de l’Edificació.

- Real Decreto 1942/1993, de 5 de Novembre, Reglament d’instal·lacions de Protecció contra

incendis.

- Reial Decret 842/02.08.02 , Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions tècniques

complementàries.

B. ÀMBIT D’APLICACIÓ

En els apartats següents del present estudi, s’analitzarà l’edifici segons les condicions de protecció

contra incendis que la Normativa exigeix per a cadascun dels usos indicats.

La classificació segons usos és:

Les zones destinades a Oficines es classifiquen com us: Administratiu.


Clau: OBR-9


La zona destinada a Platós de TV i serveis annexos, àrees tècniques, es classifica com ús:

Industrial.

VI. COMPLIMENT DEL DOCUMENT DE SEGURETAT EN CAS D’I NCENDI / REGLAMENT

D’ESTABLIMENTS INDUSTRIAL

El Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi, estableix les condicions que tenen que reunir els

edificis per a la protecció i seguretat de les persones front els riscos originats per els incendis. La

Norma estableix les prescripcions aplicables a tot tipus d’edificis (excepte industrials) i les condicions

particulars que s’han d’acomplir segons els diferents usos.

En els apartats següents, s’analitzaran les exigències mínimes de condicions de protecció contra

incendis que tindrà que reunir el edifici, aplicant el DB de SI, y que seran las que s’adoptaran en la

realització del Projecte d’Obres i Instal·lacions que serà executat.

A. COMPARTIMENTACIÓ, EVACUACIÓ I SENYALITZACIÓ

1. COMPARTIMENTACIÓ

En general en el complex es constitueixen sectors d’incendis independents de conformitat amb el DB

SI 1. i el Reglament d’establiments industrials.

Seran sectors d’incendi independents, els platós de TV, serveis annexes als platós i zona d’energies i

les oficines es consideren sectors independents. La seva sectorització queda grafiada en els plànols

de Sectorització.

La compartimentació de l’edifici en les zones d’oficines es realitza de forma que cap sector d’incendi

supera el 2.500 m2 de superfície. Dins de cada sector d’incendis, hi ha sales o recintes, tal com:

magatzems, que formen subsectors d’incendi independents.

Zona industrial:

Edifici Tipus C

El nivell de risc d’incendi considerat per els platós de televisió es d’acord amb la taula 1.2 del

Reglament Estudis de televisió: Qs= 72 Mcal/m2, Ra = 1,0. Risc intrínsec d’incendis Baix, nivell 1.

Amb aquest nivell de risc d’incendi (risc baix) amb una configuració d’edifici tipus C i un ús

majoritàriament administratiu, l’hi apliquen les condicions de protecció contra incendis indicades en el

Reglament d’Establiments Industrials a les zones de platós i serveis annexes tals com tallers de

premuntatge de decorats i sales tècniques i a la resta el DB SI de a la totalitat del usos (incloent els

usos que poden esser considerats industrials, postproducció i redacció) en els casos anterior, a

l’actualitat els processos productius de postproducció son mes assimilables a un ús administratiu, ja

que el equipament utilitzat es majoritàriament equips informàtics.

Els tallers de premuntatge de superfícies 244 m2, el del plató gran i 226 m2 el dels platós edifici teatre

tenen una càrrega de foc associada de entre 120 i 144 Mcal/m2 (taula 1.2 del Reglament: mobles de

fusta)

Amb la càrrega de foc anterior els tallers de premuntatge son de nivell de risc d’incendi baix.

2. CÀLCUL DE L’OCUPACIÓ

Les densitats d’ocupació són:

Ús administratiu: 10 m2 per persona.

Zones de platós: 20 m2 per persona.

Zones tècniques i magatzems: 40 m2 per persona.

Plató de televisió amb possible presencia de públic: inferior a 100 persones, en el plató gran, aquest

“públic” és molt controlat i dirigit i sols té accés al plató situat en planta baixa.

Les ocupacions previstes resultants son:

Edifici T

Planta segona: 400 m2 d’ús administratiu, total 40 persones.

Planta primera: 800 m2 d’ús administratiu, total 80 persones.

Planta baixa: 800 m2 d’ús administratiu, total 80 persones.

L’ocupació màxima prevista en el conjunt de plantes es de 200 persones .

Edifici Teatre

Planta segona: 360 m2 d’ús administratiu, total 36 persones.

Planta primera: 500 m2 d’ús administratiu, total 50 persones.

Planta baixa: 417 m2 d’ús platos de TV, total 20 persones i 400 m2 de sales tècniques,

magatzems; total 10 persones.


Edifici plató 1


Clau: OBR-9


Planta primera: Públic de plató 80 persones.

Planta baixa: 560 m2 d’ús plató de TV, total 28, 244 m2 de taller de premontatge; 6 persones,

60 m2 de sales tècniques; 3 persones i 30 m2 útils de cafeteria; 30 persones.


L’ocupació màxima del conjunt d’edificis es de 463 persones

3. RESTRICCIONS A L’OCUPACIÓ

A l’edifici objecte del present estudi no hi ha espais o llocs restringits d’ocupació.

4. EVACUACIÓ

Per l’anàlisi de l’evacuació del edifici, s’ha considerat com origen d’evacuació tot punt ocupable i/o

porta de sortida dels recintes de superfície inferior a 50 m2.

La longitud dels recorreguts d’evacuació, s’ha considerat mesurada sobre el eixos de pas.

Edifici T

La nova activitat té una alçada d’evacuació per l’edifici < de 15 m, té tres nuclis d’evacuació vertical

(dos en recinte i un obert).

Les escales tenen un amples de 1,00 m., 1,20 m i 1,45 m (l’escala oberta) que tenen cadascuna una

capacitat de 224, 274 i 191 persones respectivament (taula 4.2 del CTE). A l’esser dues escales

protegides i una no protegida, evacuació descendent, en el cas mes desfavorable d’una escala

inutilitzada, una sola escala protegida ja té una capacitat d’evacuació superior a l’ocupació prevista.

Edifici Teatre

La nova activitat té una alçada d’evacuació per l’edifici < de 15 m, té dos nuclis d’evacuació vertical

(un en recinte i un obert).

Les escales tenen uns amples de 1,00 m i 4,00 m (l’escala oberta). que tenen cada una capacitat de

224 i > de 400 persones respectivament. (taula 4.2 del CTE) al esser una escala protegida i una no

protegida, evacuació descendent, en el cas més desfavorable d’una escala inutilitzada, la escala

protegida té una capacitat d’evacuació superior a l’ocupació prevista.

Edifici plató

La nova activitat té una alçada d’evacuació per l’edifici < de 15 m, té dos nuclis d’evacuació vertical.

(un en recinte i un obert que dona a un espai exterior), també té una tercera escala per a serveis de

dimers de plató i sales tècniques

L’activitat es desenvolupa en planta primera i en planta baixa, en la planta primera sols hi ha el espai

de grades del possible públic i una zona zona de serveis tècnics del plató, la zona de públic té un

accés directe des de el exterior, i la zona de serveis una escala amb recinte a la que s’hi accedeix de

forma directa des de el exterior.

L’escala de públic té un ample de 2,10 m. que equival a una capacitat de 277 persones.

L’escala protegida de la zona de serveis té un ample de 1 m. que equival a una capacitat de 224

persones.

Els espais de planta baixa tenen sortides directes a l’exterior.

5. SENYALITZACIÓ I IL·LUMINACIÓ

Totes les sortides de recinte, recorreguts d’evacuació, sortides de planta o d’edifici, així com tots els

equips de protecció contra incendis, estaran senyalitzats, segons les Normes UNE.

La senyalització serà visible inclòs en cas de fallida en el subministrament elèctric de l’enllumenat

normal.

Els recorreguts d’evacuació en els locals de risc especial i els que alberguin equips de protecció contra

incendis, estaran il·luminats d’acord amb el CTE.

B. COMPORTAMENT DEVANT EL FOC DELS ELEMENTS CONSTRU CTIUS

1. ESTABILITAT I RESISTENCIA AL FOC

Edificis d’oficines amb alçades de evacuació < 14 m, (s’aplica el CTE DB SI). Edificis industrials tipus

C, amb nivell de risc baix (estudis de televisió Q= 72 Mcal/m2, Ra=1) (s’aplica Reglament

d’Establiments Industrials)

Edificis T i Teatre

En el present cas, per els edificis d’oficines denominats T i Teatre amb una alçada d’evacuació

inferior a 15 m i un ús Administratiu


Clau: OBR-9


Nota: en l’edifici T , a la planta baixa hi ha una zona de camerins i vestidors, associada al plató,

en planta primera hi ha una petita zona de postproducció i árees informàtiques també

associades al plató, aquestos usos “industrials” a efectes de sectorització i de condicions de

protecció contra incendis s’assimilen mes a un ús administratiu (els camerins de mes de 20 m2

son locals de risc (baix) R-90, EI-90), la resta son locals sense risc.

En aquest mateix edifici a la planta primera, també hi ha dos sales denominades “Sala de

màquines + serveis tècnics i sala de màquines de canvi de format, que també es consideren

sales de risc (baix) per la concentració d’equips electrònics que hi haurà, R-90, EI-90.

La resta de dependències d’aquest edifici son ús administratiu: R-60, EI-60

Edifici teatre : Al igual que en l’edifici T en aquest edifici “Teatre” hi ha dependències Que

estan vinculades al ús industrial: La planta baixa, es destina integrament a platós i serveis

auxiliars del mateixos i a una zona de taller de premuntatge de decorats comú per els diferents

platós de TV: ús industrial.

En planta primera a més de les oficines hi ha un espai de camerinos i un estudi de so amb el

seu control, una sala de racks i continuïtat, aquestos espais, encara que son industrials, donat

les seves dimensions, s’assimilen a un ús administratiu

Igual que en l’apartat anterior, succeeix a la planta segona d’aquest edifici teatre en la zona de

maquillatge i vestidors. Totes aquestes dependències donades les seves dimensions son

sense risc, i el seu ús s’assimila al administratiu.

En general en aquest edifici encara que la seva planta baixa sigui un ús industrial de nivell de

risc baix i tipus C, (exigible R-30), els valors adoptats seran R-60, EI-60, en l’ús administratiu i

R-90, EI-90 en la sectorització i elements estructurals de l’ús industrial (platós, taller de

premuntatge).

Edifici plató

Dins del conjunt objecte del present projecte, en aquest edifici hi ha el plató gran, i les zones

tècniques pròpies del plató i les zones tècniques del conjunt, en aquest edifici a la planta baixa,

també hi ha una zona de taller per al premuntatge dels decorats.

Els valors adoptats d’estabilitat al foc i de sectorització en aquest edifici son R-30, EI-30,

estructuralment tant el plató com la zona de cafeteria, i de realització (sobre aquesta zona de

realització) hi ha el accés de públic del plató tindran valor R-90.

Els valors de sectorització d’incendis adoptats per aquest edifici son EI-90 per al plató i EI-90

per al taller de premuntatge, també EI-90 per la zona de cafeteria i realització.

Les sales tècniques de la part posterior d’aquest edifici seran R-120, EI-120.

Nota: els valors exigibles en aquest edifici de plató i a la planta baixa del edifici teatre son EI-30

(estudis de televisió, 72 Mcal/m2, edifici tipus C), aquestos valors s’incrementan a R-90, EI-90

en els dos edificis, per la posible presència de públic, encara que aquest sigui controlat i per el

taller de premuntatge,

En l’edifici teatre, el valor EI-30, s’incrementa a EI-60 per la resta del edifici (ús assimilable a

administratiu) i un valor EI-90, encara que es considera que el taller de premuntatge d’aquest

edifici té un possible nivell de risc inferior al del taller de premuntatge del plató gran.

Per el que fa a les portes grans dels platós hem de considerar que en aquestes es procurarà

assolir valors EI-60, encara que probablement no es disposi de Certificat d’homologació, els

motius son les seves dimensions i el seu caràcter acústic. En els plànols els Valors EI indicats

per aquestes portes son EI-30 (es recorda que amb ús industrial amb tipologia d’edifici tipus C i

nivell de risc baix, els valors exigibles so EF-30, els tallers de premuntatge, comparativament

amb altres activitats d’emmagatzematge son relativament petits 244 m2 i en el present cas per

l’activitat de platós de TV es destinen a guarda i circulació de decorats).

Envolvents de l’edifici:

Es transcriu a continuació la descripció de la mateixa tal i com consta en el projecte bàsic:

“Exteriorment, l’edifici plató es recobreix amb una envolvent de tela ideada amb el doble propòsit d'una

banda generar un espai que funcioni com coixí tèrmic, protegint el plató de l'accés de radiació solar, i per

altre generar una nova imatge podent-se estampar o projectar imatges en la seva superfície. Aquest element

tensat es projecta cap al centre de la plaça i al llarg de les façanes dels edificis existents creant una

marquesina que connecta tot el conjunt”.

A l’esser un element exterior lleuger i sense elements estructurals, (tan sols els ancoratges)

aquestos elements que puguin esser considerats estructurals, tindran un valor R-30, els materials

d’aquesta evolvent seran ignífugs i de classe M2 conforme a UNE 23727:1990 CTE DB SI I-4

2. MATERIALS DE REVESTIMENT

Els materials utilitzats com a revestiment o acabats superficials en passadissos, escales i en zones

que discorren per recorreguts d’evacuació, seran:


Clau: OBR-9


Recorreguts en recintes protegits

o Revestiments de paviments: CFL-s1

o Revestiments de parets i sostres: B-s1,d0

En l’aparcament (exterior)

Recorreguts en recintes normals

o Revestiments de paviments: EFL

o Revestiments de parets i sostres: C-s2,d0

Els materials situats a l’interior de fals sostres o terres tècnics i els utilitzats per aïllament tèrmic,

condicionament acústic, seran de classe:

o Revestiments de paviments: BFL-s2


o En els platós els materials de ciclorama i revestimens acústics de parets compliran les

especificacions del CTE DB SI. I.4 , també el mobiliari de grades del plató gran (punt 4)

Es presentarà segell o certificat de conformitat a la posta en marxa de l’activitat.

C. INSTAL·LACIONS GENERALS I LOCALS DE RISC ESPECIA L

En l’edifici objecte del present estudi, no hi ha locals de risc especial, es consideren locals de risc baix,

una sala de videoteca, la sala de quadres elèctric i les sales de serveis.

Els elements de revestiment en aquestos locals seran de classe

o Revestiments de paviments: BFL-s1


D. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

En tot l’edifici s’ha previst la següent dotació d’equips de protecció contra incendis:

Dotació d’extintors manuals de pols polivalent d’eficàcia mínima 21A-113B en general i de

eficàcia 34A -144B a les zones amb locals de risc alt o mig. Extintors de CO2 eficàcia mínima

55B, situats junt a quadres elèctrics. No es preveu la presència de combustibles líquids, a

excepció a la sala del Grup Electrogen en la que l’eficàcia mínima del extintor serà 233B.

Dotació de Boques d’Incendi Equipades en tot l’edifici de 25 mm en general i de 45 mm en les

zones a on hi ha locals o zones de risc mig o alt.

Instal·lació de detecció i alarma d’incendis a tot l’edifici.

Dotació de polsadors d’alarma a totes les sortides i al costat dels equips BIE.

Avisadors acústics i lluminosos d’alarma d’incendis en general a totes les plantes

Instal·lació d’enllumenat d’emergència.

Hidrants exteriors

Reserva d’aigua per a BIEs i hidrants exteriors

Grup de bombes de protecció contra incendis

Senyalització dels mitjans de protecció contra incendis i de les vies d’evacuació.

1. SENYALITZACIÓ, DETECCIÓ D’INCENDIS

En la planificació dels sistemes de protecció contra incendis s’han escollit els mitjans tècnics

automàtics que permeten detectar un incendi en les seves primeres fases, confinant-lo dins del recinte

o sector, i avisar als equips d’Extinció externs.

Les sortides de recinte, planta o edifici, estaran senyalitzades al igual que estaran senyalitzats els

mitjans de protecció contra incendis de l’edifici d’acord amb les normes UNE 23033, 23034 i 81501.

El tipus de detector a utilitzar és l’òptic de fums i termovelocimètric.

2. BOQUES D’INCENDI EQUIPADES

Es col·locaran Caixes amb Manegues Equipades, preferentment a prop de les vies d’evacuació, de

forma que la distancia màxima des de qualsevol punt de la planta o recinte fins a un equip no

sobrepassi els 25 m.

La instal·lació de la xarxa de BIE s’iniciarà a la sala de bombes contra incendis.

La distribució de canonades es realitzarà per la part alta de les parets de les plantes. D’aquesta

distribució es realitzaran els baixants necessaris per alimentar els diferents armaris. El material utilitzat

a la instal·lació de canonades serà el tub d’acer negre sense soldadura, segons DIN 2440, amb

accessoris roscats del mateix material.

Un cop finalitzada la instal·lació de la xarxa de canonades, es pintarà tota la seva superfície amb dues

capes de pintura de color normalitzat.

Les BIEs de 25 mm estaran composades dels elements següents:


Clau: OBR-9


Armari metàl·lic adossat o encastat segons el cas amb tapa de vidre, marc d’acer inoxidable i

inscripció elusiva al seu us.

Devanera circular apta per a 20 m de mànega semirígida.

20 m de mànega semirígida de 25 mm UNE 23.091-83/3 A, amb joc de racords normalitzats.

Llança d’aigua de multiefecte.

Manòmetre amb lira i clau de comprovació.

En els locals i zones de risc especial, es col·locaran BIEs de 45 mm, de característiques similars a les

indicades.

Els paràmetres de càlcul per les BIEs resulten els següents:

(a) Edifici T, Teatre i plató

Tipus de BIE: boques de 25 mm. (activitat industrial amb nivell de risc d’incendi baix)

Cabal: 125 l/min

Autonomia: 120 min

Nº simultanis: 2 uts.

Cabal BIEs: 250 l/min

E. ACCESSIBILITAT I ENTORN DE L’EDIFICI

Condicions d’aproximació a l’edifici:

La accessibilitat i aproximació es farà per el carrer perimetral, amb un ample de carrer de més de 5 m.

Per l’emplaçament del vehicles, aquest vial disposarà de les següents característiques:

Ample útil lliure superior a 4 metres

Pendent màxima 10%

Resistència al punxonament que suportarà 32 kg/cm2

Condicions d’Accessibilitat per façana:

Les façanes accessibles, des dels carrers perimetrals complirà les especificacions per les obertures

d’accés a cadascuna de les plantes, exigides en l’Art. 9 i 10 del Decret, essent les detallades a

continuació:

1,2 m d’alçada d’obertura com a mínim.

0,80 m d’ample com a mínim.

1,2 m d’alçada màxima d’ampit.

La separació entre obertures d’un mateix nivell serà inferior a 25 m.

La situació de les obertures d’accés han de ser fàcilment localitzables pels bombers.

Lleida, maig de 2011

L’autor del projecte,

Documents

MEMÒRIA - pcital.com · PUIGDEMASA ARQUITECTES, S.L. Instal·lacions Audiovisuals, Dades, Control Centralitzat, Protecció i Electricitat de Magical Media. Clau: OBR-9