LI

La. Comissió que ha redactat el Projecte constitucional, amb el seu president JiménezAsúa i els caps de les minories

prés, en la discussió sobre l'articulat, es El projecte de Constitució pateix del de-traduirà en elaboració detallada de. la nova fecte d'ésser poc concret, i això ha estatConstitució espanyola. reconegut per la majoria del país.

Fins ara tots els discursos pronunciats. Una ( ons^iwici ha «afirmar els principisentre ells algun de molt notable, han versat bàsics que, • reconeguts per la majoria delsobre tres punts del projecte : el principid'autonomia dintre l'Estat espanyol, com aprimer pas cap a una República' federal ;el problema religiós ; la invasió de matériesno constitucionals.

Evideutlnent, ..aquests tres punts. doniineu fi

PI sobre dels altres en el projecto de Cons-iii,arió.:;iàüdstramataarttaaieauaér, d. ç

—Brrr...!! I que es dolenta la carn de ruc!

•

'Any III. Núm. 135 • Barcelona, dijous, 3 de Setembre de 1931

. ,

La C. N. T. sembla que volqanar per bon camí.MER A veure sí els f efs conf ír=

IAI'I'b1ANARj 1W IÅÍTIARATURA.. ART 1 I'ÖIlTÌc4 men els propósífs.Preu s 20 cèntims Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pessetes 4rimesfre

LA SETMANA POLÍTICA

debat consiltuciona

La setmana passada, les Corts Consti- Es indubtable que el projecte presentat

tuents van començar la tasca per la qual per la Comissió sofrirà modificacions. Per

han estat convocades : la discussió del pro- nosaltres, la del títol 1 posant-lo d'acordjecte de Constitució. amb el vot particular dels diputats cata-

El debat parlamentari, com és natural, lans senyors Alomar i Xirau, és essencia-

ha versat en els seus comerços sobre la líssima. 1, a part d'aquesta, la modificació

totalitat del projecte. Debat sense resultats més important serà, segurament, la supres-

concrets, però on es definirà l'actitud dels sió de molts articles que no són pròpia-difercnts sectors de la Cambra, .que des- ment matèria constitucional.

sobre la toEalitat passin a primer terme.La posició de la Cambra no es podrà

veure fins al final del debat, però des d'arasemblen asseguts els principis d'autonomiai. de separació de 1'IEsglésia i de l`Estatamb el reconeixement de l'absoluta llibertatde consciència, que — destruït el militaris-me — asseguren el començament veritabled'una nova Espanya.

Com s'ha dit i repetit tantes vegades, himonarquia portava en ell mateixa trestares que obstaculitzaven toa activitat na-cional : el centralisme, el poder del clergat

. i. el de la milícia. Destruït aquest darrergràcies a l'obra positiva del senyor Azaña,és natural que un tema com el de la de-fensa del territori i la declaració de guerra,per bé que importantíssim, hagi passat asegon terme en un debat :sobre la totalitatdel projecte de Constitució, deixant la da-vantera .els altres dos problemes fonamen-tals, ien els quals tot està per fer.

Contra el parer de molts derrotistes quevoldrien que llurs, temors — o millor dit,llurs esperances - es convertissin en reali-tats, el debat sobre la Constitució és por-tat amb una olevació que indubtable

-ment ajudarà a la solució pràctica dels pro-blemes constitucionals sense provocar capavalot fu -de partidismes intransigents.

No parlem ja del principi d'autonomia,reconegut gairebé per tothom — i que, des-prés del viatge del President Macià a Ma-drid, s'hi, vist que no tindria una fortaOposició, almenys pol nostre problema auto-nòmic —, sinó del problema religiós, que,arrelat en certes comarques i poc o molten totes, pot ésser explotat per profiteurstèrbols,

A aquesta serenitat que domina tot eldebat fins ara, han contribuït molt, sensdubte, les negociacions preliminars que s'hanportat a cap, tant les dels homes d'aquíamb el Govern de Madrid, quan el viatgedel President Macià, • com les del Governde Madrid amb el representant del Vaticà.La posició en aquest afer de la més altarepresentació de l'Església, a 'Espanya, potContribuir molt a la solució de totes les di-ferències, i sembla que per a la diplomàciaeclesiàstica és un destorb l'actuació d'uncardenal Segura, i que en la separació del 'Església i de l'Estat no veu el cataclismeque hi volen veure les extremes dretes delnostre país.

Quan s'entri a la discussió de l'articulat,anirem comentant les incidències del debat.Aleshores aquests temes, que ara serveixenPerquè els diferents sectors de la Cambraes situïn en vista als debats que començaranla setmana que ve, s'aniran concretant is'anirà perfilant la constitució definitivaPuna nova Espanya..

Els Dijous --^ BlancsQuanfs anys 4indrem de

Vida amb majúscula?L'estructuració de la vida social obliga

als homes a escollir una mena o altra d'ac-tivitat . No per altra raó l'un és metge,l'altre advocat, l'altre industrial, l'altreobrer, etc. Aquestes activitats hom se lesdesempallega tan bé com sap o tan còmo-dament com pot. Dessota, però, hi ha l'ho

-me, amb les seves tendències innates, ambtota la seva vida cordial, sentimental isexual. La seva professió constitueix per aell un mer automatisme, caut cosa que nointeressa el seu jo autèntic.

Llevem-ne les raríssimes excepcions depersones en les fals l'auima de llur pro-fessió arrela fins consciència substancialde l'ésser. ¶.. .

Ara bé: d'aquest neón Qrofund dels afec-tes i tendències innates, encara n'hem defer una altra abstracció. En primer lloc eltemjs i les energies que hom ha d'invertirdins la seva vida automàtica minven i modi-fiquen el descabdellament del jo veritable.Després, atès quq s,o vivim com Robinsondins una illa desa.t4j sinó que hem de dura terme moltes i'les nostres dctuacionshumanes dins la societat, el marge d'espon-taneïtat absoluta de nosaltres mateixos quedareduït pràcticament a una cosa inversem-blantment petita, la qual, encara, gairebémai pot sortir "de l'esj'era de la nostra ima-ginació.

Per això, si admetem que la màxima as-1iració d'un home é: d'ésser «ell mateix»,cal que reconeguem, que som ben poc fe-liços i, encara, da manera iUusòria.

La major` part de la nostra verídica his-tòria humana, és la narració dels fracassoso de les claudicacions i renuncia.rnents decadascú.

Unes senzilles stadístiques acabaran de

1^1^ 1

') JI!

1 ^Í

Un a14re regidor esportiu?Per Sant Martí corre l'espècie que a la

vigília de les eleccions del iz d'abril, elradical Santamaria va dir que, si sortia re-gidor, regalaria un nou camp al F. C. Mar-tinenc, i faria construir un casino nou. Elpressupost del camp era de 15o,000 pesse-tes, i el del casino de ioo,000.

No se sap si ha estat perquè s'hagi con-firmat eI rumor, però es dóna el cas que elF. C. Martinenc ha fet unes reformes moltimportants en el seu camp, que han costata algú—no s'ha dit exactament .a qui—unapila de pessetes.

No estaria malament que el senyor San-tamaria a última hora ens hagués resultatun regidor esportiu.

Avantatges d'ésser dipufakEl senyor Josep Sunyol i Garriga, dipu-

tat per la circumscripció de Barcelona, obli-gat . per les exigències del càrrec, fa acte depresència a tots els balls de festes majorsdel seu districte. I també obligat per les exi-gències del càrrec, es queda totes les toies,per tal que les puguin bailar les filles del'alcalde de cada localitat.

Però no les balla pas ell, sinó que per ferles evolucions de reglament per la sala, de-lega el senyor Salvador Abril, administra-dor de La Rambla, que l'acompanya a totesles festes majors, i que sembla que ha d'és-ser ei futur diputat provincial pel mateixdistricte.

La majoria de les vegades, però, el senyorAbril tampoc no pot resistir el tren forçatd'un one-step i ha de recórrer a algun joveamic que el tregui del compromís ballant larepetició.

De manera que el diputat paga les toiesi els altres les ballen. 0 dit en altres ter-mes : el senyor Sunyol talla el bacallà i elsaltres se'l mengen.

Segueixen els avantafgesA Masquefa, per la festa major, el dipu-

tat Sunyol i Garriga va anar a l'envelat,i quan va ésser l'hora de subhastar la toia,va complir religiosament amb els deures delcàrrec. De bon principi la cosa no es pre-sentava malament, i•tots els símptomes feien

ensar nitp el di utat se 'e a b

va ésser llegit per amics nostres que for-maven part de la comissió municipal de lanostra ciutat, que va anar a la capital dePortugal per tal d'inaugurar una exposiciód'art català.

Aquesta comissió va ésser invitada perun ministre diEstat que va donar tota menade facilitats perquè els catalans anéssim aLisboa. Doncs bé, aquest ministre al qualteníem d'estar agraïts, en arribar la co-missió a Portugal, ja no hi era.., No estractava de dimissió. Havia estat assas-sinat. .

No cal dir que un dels actes de la comis-sió catalana a Lisboa va ésser anar-li aportar una corona al cementiri.

Ilome previnguf

En baixar del cotxe que el portà a Cam-prodon, el campió hispano-alemany E. Maierportava, a més a. més de les seves maletes,.deu o dotze raquetes per a jugar el concursque, dit sigui entre parèntesi s,, ha-via de durar tres dies.

Un amic seu, an. veure'l amb tantes ra-quetes, li preguntà : .

—.Vols dir que no en portes massa?—No en tinc ni per començar , — va con-

testar el cosmopolita jugador.Efectivament. En acabar el concurs, en el

qual Maier va guanyar totes les proves, so-lament havia trencat una corda d'una ra-queta.

No sabem si va utilitzar la resta del mos-trari.

La senyora monàrquica

El Club Camprodon conta dintre de laJunta amb un «Jefe de Material» exemplar.

El senyor Tort, persona en qüestió, .arribaa complir el seu deure amb un zel extraor-dinari.

Durant el passat concurs, van hissar-sediàriament les basideres, catalana i republi-cana; i un cop plegades i disposades perguardar, va ésser el senyor Tort qui sota elbraç duia l'ensenya republicana. Una se-nyora, de la qual no valem dir el nom, vadir ..li

—¡ Señor Tort, que se ensucia usted!El bon senyor mirava a dreta i esquerra.

sense entendre la broma.-Sí, hombre, sí ; con la bandera. rebu-

Flaquer orador

Pel que es veu, malgrat trobar-se en plePireneu català, l'ambient que es respiravaa Camprodon semblava de Pireneu castellà.

Com a fi de festa, es va celebrar unsopar a l'americana en ihonor dels juga-dors. Va oferir el sopar el senyor Massot,que estava disposat a donar urna conferèn-cia sobre esport i ciutadania. No pogué com-plir el seu propòsit ; les interrupcions foreramoltes, l'orador es va molestar i la cosava acabar amb quatre frases i una certacontrarietat per part d'En Massot en veureque no els podia collocar el discurset. Peròfins aquí tot va anar relativament bé; nocal dir que l'ex-regidor de l'ex-Ajuntamentva parlar en català. L'escàndol màxim vaésser quan 'En Flaquer, com a jugador, esVa ,veure obligat a contestar. Va començar'així:

—Señores, tengo muy poca confianza eneste discurso.

Aquí es va sentir un crit de ¡ ¡ Viva Bur-gos ! ! que va fer que tota la concurrència'esclafís a riure. 'En Flaquer, bastant fle-màtic, va continuar—Ustedzs verán, a medida. que yo hable,

lo poco que sé hablar.El que va seguir, no ho entenguérem.

Algú ens va dir que demanava diners perun Hospital ; nosaltres sentírem uns crits de

MQadrid que es mia pueblo!! quedforen Viva

co-rejats pel públic i feren que no sentíssimmés a. l'orador.

'Cal advertir als lectors què En Flaquerés fill de pare català i que parla català.Naturalment, e1 seu constant contacte ambl'aristocràcia li ha fet creure que parlantcastellà està millor.

Piquiponi.ana

Al senyor Pieh I¡ agrada, com és notori,intervenir en la confecció. dels seus diaris.Però no creieu que s'encarrega solamentd' uelles notes que afecten a ((nuestroHu re amigo don Juan Pidh y Pon». Ara,li ha entrat la dèria d'orientar, fins i tot, lapàgina de cinema.

—'Heu de fer.la més maca, aquesta pà-gina — ]i deia a En Màrius —. Sobretotque hi hagi força aretratosn d'estrelles...d'estrelles del filmamiento — va fer, opor-tuníssim, per arrodonir la frase.

Un rècord

La vaga de meta l.lúrgics ha estat resolta,com saben els nos tres lectors. La resolució,però, ha estat extremadament laboriosa.El senyor Anguera de Sojo va entaforar pa-trons i obrers al Govern civil per a matarl'afer d'una manera definitiva.

Calgueren divuit — divuit — hores deconversa perquè es posessin d'acord. Pres-sentint això, sens dubte, la nostra primeraautoritat governativa va fer posar a l'abastdels parlamentaris unes caixes de tabac.

S'han fet, naturalment, càlculs. 1, contratot el que podia suposar-se, el rècord de lacaptura de cigars fou batut per un distin-git element de la classe patronal. Que vafumarse, ell tot sol, no menys de deu puros.

Sembla que, si més no, va signar lesbases per agraïment.

^. bol ;^ ü :`.^ Y.-

coilij5 iicri. a5• ftcai'e^•• l^p q p n sc aria am

.atl; y.+ dJ 'b il. ¿rct s^^ .r ;tp p

„f pbtcde 1a llotja del de 1aSuposem la vida d'uré ésser corrent; la bon- costat que ell ocupava,

`' gevitat 'normal és de seixanta anys. va sortir una veu que va oferir per la toia

n ^,1;: Uns dies amb altres, dorrndm vuit hores ;una quantitat més crescuda. Naturalment,el diputat Swnyol i Garriga va veure's obli-

7; ; és a dir, la tercera part de 'ltnostra vida gat a superar l'oferta, però com que els§ j - `

^s'inverteix dormint : ja tenim que l'home seus veïns hi tenien tant o més interès que

la" ^ normal només viu quaranta anys de vidaell, toia va anar pujant de preu i en pocs,

despert. La seva consciència, pràcticament,inoments va arribar a setanta pessetes.

Aleshores els acompanyants del diputatx és suspesa durant vint anyades, van decidir-se a parlamentar amb els seus

t$ t •°'

D'aquests quaranta anys encara n'hem competidors, als quals feren compondre les<, de restar vint més • car treballem vuit hores raons que tema el senyor Sunyol i Garriga

, a ^^ c

Ldiàríes, si fa no fa. La vida independent

per voler-se quedar la toia de totes passa-des. Uina vegada aclarit aquest particular,

"rs'ha reduït a vint anys. Però encara cal la toia quedà adjudicada per les 70 pessetes

táI afinar més. esmentades, que va pagar el senyor Sunyol.Cada dia les nostres necessitats coreo- I per tal que tothom quedés content, a l'ex-

rals (menjar, etc.), se'n duen dues loores :futbolista de l'Espanyol De Mur, que eral'altre interessat, li van deixar ballar totaJiménez Asúa és a dir, que cinc anys de la nostra ezis- la repetició amb la filla de l'alcalde.

tència es passen satisfent obligacions d'or-país, tenen de regular la seva vida política dre purament bestial. Porfugal revolucionani partint dens quals les demés lleis •tonen d'es- Ja tenien la vida, nua icrua, la Vidatructurar el pensament de l'època. amb majúscula, que no és més que deQ

Amb motiu de les noves de Portugalque ha intentat una altra revolució perLa República—o va dir un múnistre actual quinze anys, en un home de seixanta. l'estil d'aquelles a quò ens té acostumats,

___no . té de pendre una forma definitiva ; I aquests quinze anys, calculant que per recordarem que anys endarrera va ésserés tan , sols una base que, permetrà -1'evolu- cada alegria escauen dues penes, es descoco-

fixat em la Plaça do Rocio, un cartell querió de la vida a Fs an'a,p5 ponen en deu anys de dat zzent i cinc de

deia textualmentiiHom convoca per dimecres; a les deuAixò és la República i la Constitució. Vol- joia. del vespre, en aquesta plaça, tots els que

guer fixar massa coses, tant pot éssor un pe- Cinc anys que es formen d'aquell parell van pendre part en la revolució passada.»rill per haver-se adelantat a la realitat, com d'horetes que cada dia ens fugen en ro-f g p

Aquest cartell, fixat en plaça centrasam fre _per evolucions futures. jectes nous i falòrnies benaurades.—R, LL.

de Lisboa, que és com si diguéssim lala

Plaça de Catalunya en relació a Barcelona,

'NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTENCIÁIS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastenia Impoteneia (en totes les seves manifestacions),r mal de cap, cansament mental, perdua de

memòria, vertígens, fadiga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,palpitacions, histerisme i trastorns nerviosos en general de les dones 1tots els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotament

nerviós.Les Gragees potencíals del Dr. Soívré,

més que un medicament són un ciernen! essencial del cervell, medul'laítot elsistema nerviós, regenerant

el vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; indicades especialment ais

esgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant físics

com morals o intel'lectuals, esportistes, homes de ciència, financiera, artistes, comerciants, Industríals,

pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencials del Dr. Soívré, tots els esfourços o

exeercicis fàcilment i disposant l'organisme per rependre'Is sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-

trema vellesa 1 sense violentar l'organisme amb energies pròpies de la loventul.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5`50 pies, flasoó, en tofes les principals farmàcies d'Espaoya, Portugal 1 Amèrica

NOTA. —Dlriginf -se 1 tramefent o'ss pies. en segells de correu per al franqueig a Oficines Laboratorio

Sòhatarg, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratis un llibre explicatiu sobre ¡'origen, desenrotllamea(

i tractament d'aquestes malalties.

2

Del piquipon de Vílanova

Negres,A PERECOROMINES

Sobre la taula del nieu despatx tinc unllibre vostre, avalorat encara als mels ullsperquè sou, vós qui me l'ha tramès amb unacordial dedicatòria. Junt a aquest volum,un exemplar de MIRADOR, on he vist citatel meu nom, en unes notes del vostre viatgea Cuba, en les quals parlàveu dels negresde l'illa on fa tant de temps que visc. Percorrespondre, en la asida de les «neves for-ces, a la vostra gentilesa,vull intentar, mitjançant elfavor de MIRADOR, de con-tar un cuento de camino,com diem a Cuba, tret delsmeus records,

x• * a-

Jíacksomville (Florida) béuna conflubncia de ferrocar-rils importantíssima, oil escanvien màquines, es com

-l>omen i descomponen expres-sos, cap alinord, al sud i al'oest dels Estats Units.

Uin capvespre de juny deI913, vaig baixar d'un com-boi de '1'Atlantic Coast Lime,procedent de Nova York,rumb a Kay West, per aga-far l'exprés que sortint deJacksonville .a les q p. m.arribava a Ibor City a les6 del matí. Consultats el re-llotge i l'itinerari, era cosad'esperar mitja horeta per lasortida del tren. No valiala .pena de deixat; la maletaa la consigna i donar untomb per la ciutat. Vaig as-seure'm, doncs, al primerbanc buit que vaig veure ial cap de tres minuts ja emvenien ganes de canviar delloc, cosa impossible donadala gernació que s'engruixiaper moments davant meu,voltant un taüt, amb el seucadàver corresponent, posatsobre un carretó, acabat debaixar del tren d'Atlanta i Un de tWitque esperava ésser posat alfurgó del comboi destinat aBrooklyn. Aquella gernació comentava, enun xiuxiueig continu, unes coses esgarrifoses.El meu vef de banc, que es moria de ganesd'enraonar, després de mirar-me detinguda-ment em va preguntar si anava cap .a1 nord. tEn contestar-li que precisament seguia ladirecció oposada, conegué pel meu accentque no era del país i que podia expansio-nar-se :

—Veieu aquest taüt? Dintre seu hi ha elcadàver d'un innocent, un pobre jueu víc-tima d'urna delació infamant. Un negre, persalvar-se del linxament, es va convertir entestimoni d'Estat i va acusar un infeliç...

Jo no gosava obrir la boca. Als (Estatsdel Sud, jueus i negres són mirats de reülli no volia ficar-me en una matèria tan espi-nosa com la de les repudiacians racials enun país tan susceptible envers elles com sónels Estats Units.

El meu interlocutor venia d'Atlanta, comel mort, i com ell esperava el tren al qualanava facturat el taüt, com una mercade-ria qualsevol. Es un espectacle que a nos-altres ens esfereeix, i que als Estats Unitsés corrent, veure una caixa de morts enuna andana d'estació, sense altre acompa-nyament que el cartó clavat a sobre ambl'adreça.

Arribà l'exprés de Brooklyn. El meu cir-s cumstaneial conegut s'alçà, agafà la sevat maleta i, abans d'enfilar -se al tren, em va

dir a cau d'orella—Sabeu l'afer Dreyfus? Doncs mo és res

al costat del d'aquest infeliç.Mentre anava cap al vagó, tot fent-me un

t gest de Good bye, em va semblar que aquellhome també era d'origen palestina.

Amb el temps, havia d'oblidar aquest in-cident de viatge. Però, anys després, enles memòries d'un agregat d'un país llatía Washington, vaig ensopega, entre altreshistòries, amb la del desgraciat Mr. LeoFrank, que aquest era el nom del que ocu-pava el taüt que jo havia vist .a l'estacióde Jacksonville, víctima de l'orba passió deles multituds.

Els fets s'havien produït de la següentmanera : a les primeres setmanes d'abrilde 1913, a les afores d'Atlanta, capital deGeòrgia, fou trobat el cadàver d'una noia,Mary Phagan, mecanógrafa en una fàbricade llapis de la dita ciutat. IEn molts dies

CASES VISTES L'APERITIU

:i• • O ^A " anitb n tant

que

iTots nosaltres somiem11 e u. S 1 11 j, do tant íi tant' que som arrim s onaris i

ens donem una gran vida. Un dels proles

no es va aclarir el misteri de la seva mort,fins que el negre Jim Cowley va presentar-se al sheriff i declarà que el seu principal,Mr, Leo Frank, superintendent de la fà-brica de llapis, li havia manat que l'ajudésa transportar el cadàver de la noia al llocon havia estat trobat per la policia.

La notícia va caure com una bomba. Mr.Leo Frank era conegut .i respectat a totAtlanta ; ningú no havia dubtat mai quefos un gentleman. Però de mica en mica,

s negres linxats áls Estats del Sud

ade tant remugar la notícia, aquesta co-mençà a ésser creguda i a trobar una tr-ducció en la frase

-- Maleïts siguin els jueus! Cal extermi-nar-los.

I posades les coses en aquest terreny deconflicte racial, ja no hi bagué aturadorpossible : Mr, Leo Frank fou empresonati processat. De res no valgueren els discur-sos dels advocats defensors. La víctima vahaver de sentir com el magistrat pronun-ciava la frase de ritual ; Leo Frank, eldia Iq de juny de I913, serà ponjat pel

'=^ 11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111

L Vialges— Marsans, S. A. _

Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

g

----------------------I_ Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-

tran ers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

- an ales - Peregrinacions, etc.p Y g _

iNFORMESPRESSUPOSTOS GRATIS

rmluuutmuuunmununmuuumuunuummmumumnmumnauuuunnuunmumminm^.

Reclòs en la penitenciaria de Millegeville,el desgraciat jueu esperava la data fatídi-ca. Mentrestant, a fora, els ciutadans d'At-lanta s'escalfaven el cap els uns als altresamb el projecte d'assaltar la presó i aplicarla «llei de Lynch» al condemnat. Fou re-doblada la guàrdia de la presó i fracassàalguna temptativa d'assaltar-la . Alguns dia -ris recriminaven la feblesa de què donavenproves els ciutadans i insinuaven que lapoderosa influència judaica sostreuria el con-demnat de les ires de la llei.

Vint-i-cinc ciutadans de Marietta van ju-ramentar-se a fimxar el jueu abans que elsfos «misteriosament escamotejat» i el diai6 de juny, un dia abans del senyalat pera la sentència, es reunien a mitja nit i encinc automòbils marxaven cap a la peni-tenciaria. En el punt precís perquè nomésquedés incomunicat el presidi, establert enuna farm-house, o granja agrícola de l`Es-tat, eren tallats els fils del telfon i deltelègraf.

Els energúmens reduïren la guàrdia a laimpotència, lligaren de mans el carceller,obligaren el cap de l'establiment a mos-trar-los el llit de la infermeria on dormiaFrank, ferit d'una ganivetada al call en unade les fracassades temptatives d'assalt an-teriors. Despullat com estava, l'empenyerenescales avall i com un farcell el carregarenen un dels autos. Tres homes se li asse-gueren damunt perquè no els fugís.

Calia arribar a Marietta abans que desdel presidi no haguessin pogut comunicarel fet i demanar reforços, iEncara no haviasortit el sol, que el cap de la partida, De-guitós de fracassar, donava la veu deStop! i, senyalant un roure una mica apar-tat del camí, l'indicava com a patíbul deMr. Leo Frank.

En un tres i no-res posaren el llaç escor-redor al coll del jueu, passaren la corda peruna bramnca i lligaren l'altre cap a una soca,La mort de la mecanògrafa Mary Pihaganestava venjada.

Al cap de cinc hores fou descobert el pen-jat, al qual el llaç, mal posat, havia obertuna ferida a la mandíbula inferior.

Homes i dones, xics i grans corrien a1lloc de l'espectacle, que per ningú no eravergonyós, sinó motu d'alegria salvatge.

Un energume^n, Bob Howard, s'entrete-nia colpejaint el cadàver. Excitada, la turbaes disposava a una profanació increïble,quan aparegué un vell respectable. Era eljutge Morris.

—Escolteu-me! Qualsevol que sigui quehagi fet això, està ben fet —. I la turbaaplaudia frenèticament —. Però ara quemiss Pbagan ja està venjada, us exhortopel bon nom del comtat de Cobb, a deixarque l'enterrador compleixi el seu comès.

—No, no ! — bramulava aquella genta•da fanàtica, capitanejada per Bob.

A la fi. el jutge Morris aconseguí quiels dos negres de la funerària poguessin

tes més corrents i més vulgars que fem enaquests casos és el de rodar terra i aigua

voltats de gran confort amb moltes flors,molts gossos i moltes ampolles de ; beguda.E1 somni es complica fins a fer-nos posseï-dors d'un palau a tot arreu i d'up bosc de

cocos en els països adequats. I d'això enve fatalment que som una mena de ciuta-dans del món pels quals la terra no té se-creta ni l'ambició material límit de capmena. El somni s'atura aquí, i no ens de-cidim a pensar en el que ens passaria siens sentíssim completament internacionals,amb el cor ratllat de meridians i paral{elscom les esferes que fan servir a estudi.Jo em penso que un estat així, si és que

no ens avorria positivament, acabaria perconvertir-nos en uns animals de cautxú,amb quatre idees vagues i solemnes, peròcompletament tatuats d'anuncis d'hotels, depiràmides, de setmanes santes i de greix de

foca, com la fusta dels vagons-llits i lesentranyes dels transatlàntics.Jo penso que la cosa menys avorrida en-

cara consisteix a comptar el mateix nom-bre d'estrelles abans de sopar des d'una

determinada finestreta, i amar a pendre cafèen una • mateixa taula, i fer el mateix sos-pir de desesperació quan us adoneu que

el cafè no va a l'hora. Això, és clar, potésser tan tràgic com es vulgui, tan pocenvejable com enamorar-se d'una llevadoraperd això, si més no, manté els ossets ene1 lloc corresponent i serveix per tenir una

certa personalitat, amb l'ànima d'un, certgust característic. Perquè els grans roda-mons, tant si ho fan a tall de marajá çomsi s'acontenten amb una bufanda plenà depo11s, mirats en fred i en calent a mi no-més m'inspiren llàstima.

L'altre dia vaig tenir el gust que em fesun retrat al 'carbó, en una cala de Cap de

, Creus, el pintor americà Jacobsen. Aquestpintor diu que és d'Ohio, però mi e11 niningú no sap ben bé d'om és. 'E11 i la seva

senyora es dediquen a voltar la terra exac-

tament igual que aquells homes que surtenal circ i enfilats en una moto domen la voltacompleta a un cèrcol. Per fer això no me-cesstten ,grans diners, han après la manerade viure corrent i pasturant, de deure en

totes les latituds i entendre les llengües de

tots els mariners i de totes les costelles ala brasa.

Jacobsen no ha tingut temps d'engreixar -se; és primíssim, però, sense gens de dure-sa, sembla que deu tenir els ossos de gela -tina blava, de la mateixa gelatina que té,canstrrüts els ulls. El seu vestit està fetamb peces de les cinc parts del món, forad'uns mitjons d'una llana tan exsangüe qúefan l'efecte que vénen d'algun astre apa-

gat del tot. Jacobsen no sap mai on ésjo el vaig trobar a Port de la Selva, peròsegurament ell es pensa que a la nit lidonaran un concert amb guitarres hawaia-

" nes i les sardines es convertiran en noiesde color de caviar.

La senyora de Jacobsen ja veu que nohi ha res a fer, que el móm és una cosalimitada i monòtona ; un dia es va comprarun pijama de platja en un studio de Cali;fòrnia i ja no se l'ha tret més de sobre, esdedica a engreixar-se lleugerament, a som-riure, a fumar i a beure picon. Es de lesdones més comprensives que he conegutmai; si jo un dia trobés ui senyora igualque ella, m'hi casaria .i ja no em preocu-paria de res més. Compraria un ormeigsenzill i menjaria peix fresc tot l'any.

Ara, qué Jacobsen rés dis'tiñt de la sevadona ; ell duu una existència tràgica, per-què ha de pintar i ha de dibuixar encaraque només sigui per matar l'estona. Con-fesso que el retrat que m'ha fet és d'unagràcia que cm commou. E1 dia que faci al-guna cosa notable i em demanin ]''efígieper publicar a la premsa gràfica, enviaréaquest retrat obra de Jacobsen. Perquè jo,que tino una pinta clerical, ìimfàtioa, seden-taria i inofensiva, vist per aquest welt-bürger singular, resulto urna mena de cam-brer anamita barrejat de bastaix hambur-gués i de malabarista abandonat en qual-sevol hospici de l'iEcuador. Ningú no diràque sóc jo, però faig un gram efecte. Es a

ar- dir, probablement Jacobsen m'ha fet com'n- seria lo si es realitzés el meu somni d'anarnia rodant món. M'ha fet com ell veu .totes.n- les coses, amb el seu àlbum de dibuixar

rd comprat a la Xina, amb el seu llapis com

-cat prat a Amsterdam i amb una gorra de ma-

ora rmer que li cau molt bé, con prada a Port

ge de la Selva.1 JOSEP MARIA DE SmAGARRA

HispanoSuiza

Automòbils

20 CV-46 CU

Andana de l'estació de Vilanova. L'ex-prés de Madrid, que retorna I'illustre Pre-sident de la Generalitat a Barcelona, fa unsminuts de parada per a correspondre al de-liri de visques i aplaudiments dels vilano-vins.

L'alcalde—en mig d'un ambient de grancuriositat—s'adreça al poble amb aquestesparaules preliminars

—Aquí teniu el gran patrici Josep Ma-cià 1...

L'home es reserva

El fill del doctor Aguadé, enguany, perqüestions que fóra pueril voler exposar, ésun dels xicots que més es cotitzen entrel'element femení de la platja de Vilanova.

Fet aquest aclariment, creiem que els nos-tres lectors trobaran perfectament compren-sible que Jaume Anton (aquest és el seunom]- es vegi obligat a flirtejar, alhora, ambdues gentilíssimes vilanovines. IEl més anec-dòtic de tot això és que el noi Aguadé repe-teix els mateixos mots, estructura les ma-teixes frases quan parla amb una que quans'adreça a l'altra.

Uin bon amic, assabentat per les mateixesprotagonistes del graciós procediment delflirteig en doble, l'increpà humorísticamentsobre el particular. .

I el noi Aguadé diuen que li va respon-dre molt seriosament :

—No sé si saps que les banes idees i elspensaments genials me'ls reservo per a lapolítica.

Per aFlusions

En una dependéncia de l'Ateneu on soltreballar el doctor Diego Ruïz, estan reunitsamb cll, entre altres, el colleccionista ipintor Manuel Rocamora i el pianista JuliPons.

De sobte, el doctor Ruiz interromp aEn Rocamora, que parlava

— Precisament avui m'han escrit i m'hanparlat de vós...

I seguidament comença a remenar entreels llibres, .papers i incomptables puntes decigarret de sobre la taula. A l'últim troba1'a carta i a l'atzar comença a llegir, enveu alta, un paràgraf, que feia així

((Doneu-me noves de tots aquests xafar-ders d'aquí, d'aquesta mena de safareig...>)

—No,no; no deu anar per mi .això —salta En Rocamora amb una certa velie-mència, molt comprensible.

Rivali(ats d'eskiu

Caldetes i Mataró, dues poblacions veïnesi que sempre havien estat més o rnemys ami-gues, .aquest any han trencat les hostili-tats. Per què? Molt senzill, Els de Calde-tes tenen un tren directe fins a Barcelona,i que, per tant, no es detura a Mataró.

I els mataromns, que van tenir el primertren que hi va haver a la península, amantscom són de conservar la seva superioritatcarrilaire, no s'ho saben acabar.

Vísca la modèstia

D'un programa que han tingut ocasió dellegir a molts pobles de Catalunya, aquestestiu :

((El gram pianista Juli Pans, reconegutper tota la premsa com una de les prime-res figures en el món musical, i la eminentcompositora Genoveva Puig que's proposenvisitar tots els pobles de Catalunya ambaltes finalitats culturals, ofereixen avui eseu art .a n'aquesta localitat amb la confiança de que per part de l'auditori es .posarà l'intelligència i la voluntat per a comprendre tot ço que sia en pro de {es bellearts, progrés artístic i de la cultura en gneral.

Cal advertir que aquests programes eldistribueixen «el gram pianista» i «l eminencompositora)).

Tothom és orador

A Alger hi ha una colònia espainyola molconsiderable, composta, la majoria, pegent de València i Alacant.

Naturalment, en ésser proclamada la Repúiblica a Espanya, a Alger hi va haver uidevessall d'entusiasme entre els espanyolsentusiasme que es traduí en un seguit dmítings i àpats de tota mena. Va ésser en u.míting que un tal Gallego, ex-conseller demunicipi d'Alacant quan la dictadura, tcengrescat va dir el següent ; ç ...Querehioque se nos atienda, que se nos respeteque se nos trate como seres humanos y ncomo hasta .ahora, que se nos ha tratadcomo unos panaceas.»

Degut a la igualtat de nivell entre l'oridor i la majoria del públic concurrent, 1frase passà desapercebuda soase obtenir 1sorollosa ovació que realment es mereixi..

Linxament d'un negre a Naco (Texas) el 15 de maig de I 91 6

coll fins que se'n segueixi la seva mort.),Al negre, que en virtut d'haver-se con-

vertit en testimoni d'Estat li corresponia1'exempció de tota pena, per ésser negre estrobà amb una condemna de dos anys depresidi.

Els advocats defensors de Frank apellaren

de la sentència. Mentrestant, la maror po-pular augmentà : es temia que les influén-cies de la banca israelita rescatessin la vidaal sentenciat.

;En mig d'aquest d^ems ambient d'hosti-litat, tingué lloc el judici d'apellació.

El magistrat Hill digué a l'acusat :—Leo Frank, alceu-vos — i, dirigint-se

als advocats de la defensa, preguntà -:

Els defensors tenen alguna. impugnació afer?

—Nosaltres ja hem complert el nostre co-mès, però el nostre defensat prega que lidéxin dir unes paraules pertinents.

Mr, Leo Frank, en mig d'un silenci dejudici final, va acabar la seva curta auto-defensa

— 'Diu la llei que qui dóna la mort ambun acte de violència ha de pagar amb laseva vida. Però la llei no vol que s'immoliun innocent. 1 jo juro que sóc del Cot in-

nocent de l'assassinat de Mary Phagan, i

sols per una terrible venjança que no séde .qui parteix, sóc víctima de les ires deMoloc. Ja sé que les meves paraules notindran cap imnfiubncia sobre la consciènciadel tribunal, però ja que he de morir, usvull fer present que algun dia es provaràla meva innocència i l'irreparable error 'que

cometeu.Totes les mirades estaven fites en el ma-

gistrat Hill. Aquest, amb el to més indi -feremt del món, va tomar a pronunciar la

frase de ritual: «Leo Frank, el dia 17 dejuny de 1913, serà penjat pel coll fins que

se'm segueix la seva mort.»

ESPECIALITAT

EN LA MIDA

Jaume I, 11Telèf. 11655

treure del carro una mena de cistella llgaruda. Ell mateix tallà la corda del pejat. Aleshores, aquella multitud, que volclivellar de bales i cremar el cadàver, itentà arrabassar-lo al jutge. Bob Howali saltava de peus sobre el cap, com ata

de follia, i aquesta salvatjada esfereïdsobtà de moment aquella gent. El juth o aprofità per carregar la cistella ambmort en el seu auto I fugir a tot gas ca Marietta, on canvià d'auto i prenguécamí d'Atlanta. Aquí lliurà la fúnebre c,rega a l'empresari de pompes fúlnebncomplint l'encàrrec de la mare del desg.ciat Leo Frank.Aquest era el cadàver que dintre un t<

esperava, a l'estació de Jacksonville, 1'^prés de Brooklyn un dia que jo esperava

tren.JOSEP AIXA

El públic davant de Palau el dia de l'entrevista del rei i Mac Donald

rt tipa _.

iriu Wu.^' ' ` J.f ^R v^^rk+^ r^ !A

.Al fons Buda, a la dreta Pest

hom es troba en una gran ciutat, encara i més en un dependent de l'IEstat. En-mig inconeguda, atractiva, amb un temps cara avui la major part dels agents o guàr-primaveral que, si hi haurcia fet deliciosa dies coneixen l'alemany, almenys el par-l'excursió projectada, podria també aureolar laven tots els altres als quals ens vàremgraciosament alguna més modesta excursió adreçar en els nostres dubtes de foraster.ciutadana. També el parla la gent culta, perd rara-

Vàrem decidir pujar a la muntanya del ment la gent del poble.Palau Reial, a1 peu i damunt de la qual Dos clergues avançaven pel carrer, i elestà -bastida la ciutat de Buda, el nucli pri- guàrdia, sollíoit, va sortir-los a l'encontre.mitiu de Budapest. Tallada gairebé a pic «No, no», feren amh signes els dos reve-damunt del Danubi, és tota cenyida de jar- rends, tot acostant -se. 'Em sorprenia la sevadins i coronada pel palau reial . Amunt per gesticulació excessiva. Però des que varenl'avinguda zigzaguejant, rebent l'aire fresc constatar que llur intervenció havia d'ésserque el taxi desplaçava, veient que els es- en alemany, vam encalmar-se, i amb mane-cassos vianants seguidors de la mateixa res suaus, que contrastaven amb la gesti-ruta eren, gairebé tots; parelles d'enamo- culaciÒ precedent, i amb una veu avellu-rats, vàrem tenir tot seguit la impressió que tada, entre confessionària i pedagògica, l'unanàvem cap a um bon recé de món. Efec- d'ells va fertivament : anàvem a la pau de Buda, aug- —Doncs diu que abans, aquí, hi havia elmentada, probablement, 1 polida .per la fes- teatre reial i que Beethoven hi va dirigirtivitat de la diada. un. concert.

Un dels bons recons del món, net, endre- —Només un?—vaig fer jo, que volia deçat, silenciós, amb un palau reial opulent, totespassades que Beethoven 'hagués res-amb una església gòtica policromada, amb tat més de temps en aquells indrets.cases clares en Ilur vellúria, i amb um bastió —Un.,, o més, més—va replicar el reve-o miranda monumental des d'on es deseo- rend, no massa segur i com defugint res-breix un panorama inoblidable : això era el ponsabihtats.planell d'aquell turó que acabàvem de pet- Vaig restar encara uns moments mirantjar tot baixant del taxi. L'interior penom- aquella efígie . Un seguici d'autos passantbrós del temple — .Església de la Coronació, joiosament a la meva vo t-a, me'n va dis---- amb 1a seva policromia profusa envaint- treure. Unes noces. No era solament laho tot : murs, columnes i voltes, produeix blancor de la flor nupcial, era tot el cotxeuna sensació estranya, d'un misticisme deis nuvis guarnit de flors blanques, en unadens i diademat. Pensem en els grans sants profusió ingènua, enternidora i una micahongaresos: Sant Esteve, Sant Ladislau, cursi.

Santa Elisabet i la nostra gentil Isabel de Vaig passar per davant del palau reia].Portugal, la filla de Pere el Gran, néta de Era tard per a visitar-lo. A través de lesViolant dlHongria. Enlloc no hem sentit reixes vaig acontentar -me de mirar el jardí.la sabor del misticisme d'aquest poble d'in- Em conservo una sensació, dolcíssima, d'or -

vasors convertit en baluard del cristianisme dre, i com una taca vermella d'una estesaenfront dels turcs, com dins aquesta esglé- de flors, tot sobre el fons d'una paraula,sia singular.,. Enlloc, si no és tot esguar- que em repellia : Habsburg.dant les multituds que s'acorruen cap a la Un ascensor, que semblava mig abatido-coya del mont Sant Gellert, i hi entonen nat va baixar-me,tot grinyolant i trepi-càntics a la Verge, allí, ram del Gran Hotel dant, d'aquell planell de pau on havia pas-sumptuós del mateix nom i del seu bany sat un parell d'hores felices.plasticista i mundà . Si callessin els càntics, FERRAN SOLDEVILAno arribarien potser a la cova santa lesnotes de l'orquestra frívola?

.. t)

MIRADOR INTERNACIONAL

la superioritat de la lliura esterlina sobretotes les altres divises dei món—, ha exigitgrans sacrificis financiers i econòmics quehan abocat a fer retrocedir la indústria bri-tànica del primer lloc qúe havia guanyat elsegle passat. Els esforços exigits per soste-nir aquesta indústria defallent, afegits a lagreu qüestió de les indeminitzacions als sen-se feina, ham minat de tal manera les tra-dicionalment sòlides finances ,britàniques,que aquestes s'han vist seriosament ame-naçades l'endemà de la crisi alemanya.

Aquest fet, nova demostració de la imter-dependència ecanòmica, es va revelar als noiniciats durant la rceunió de 1a segona con-ferència de Londres. IEn els cinc anys dar-rers, Alemanya ha man'1levat sobre i6 mi-liards de marcs, que en llur majoria ha re-but d'Anglaterra i dels Estats Uinits, peròamb la diferència que aquests deixaven di-ner seu, i aquella deixava diner que haviarebut en dipòsit de tot el món. Quan a Lon-dres 'han començat a produir-se retiradesde fons i Anglaterra ha hagut d'exportaror, hom s'ha adonat que aquest metall es-tava molt mal repartit, i la teoria de lordAibernon, segons la qual tota la culpa de1a. situació financiera anglesa la té l'acumu-lació d'or per part dels Estats Units i Fran-ça, havia de derivar-se en l'actitud de Mon

-tagu Norman, govennador del Banc d'An-glaterra, defensant !la teoria alemanya queel redreçament d'iEuropa no era possible sinóanullant les reparacions de guerra.

Tots aquests elements han conduït An-glaterra a acceptar un crèdit franco-americàde So milions de lliures esterlines, per plan-tar cara al dèficit del pressupost, que, segonsel report May sobre les economies, seriade rzo milions. Aquest report suggeria mit-jans d'arribar a estalviar g6 milions, peròa costa de disminuir en prop de 70 milionsles indemnitzacions als sense feina.

Ara bé1 un gabinet treballista, elegit so-bretot pels obrers, no podia imposar a laclasse obrera la major part del sacrifici ne-cessari per restablir l'equilibri del pressu-post: Això, fins l'oposició conservadora hocomprenia, perquè si ella dragués ocupat elpoder, segurament no s'hauria .arriscat aaquesta impopularitat.

Tampoc no s'ha mostrat viable la soluciód'augmentar els impostos—és a dir, impo-sar noves taxes als rics—, ,perquè semblaque s'ha arribat a un límit passat el quales paralitzaria la indústria.

Mac Donald es trobà, doncs, amb l'oposi-ció dels liberals si taxava els productes im-portats ; amb la dels conservadors, que creienmsufioients les economies que proposava;amb la dels sindicats, la força del partit

De_ RA ERmaneu Rsempre

CRFIRflPIRINÆaró mai un

remei contra

el doIbr^r

laborista, que no volen sentir parlar de re-duir les indemnitzacions als sense feina.A més a més, part dels laboristes, els quesegueixen Snowden, són resoltament lliure-canvistes.

En aquesta situació difícil, Mac Donaldintenté, el 23 d'agost, conduir a una solu-ció comuna els caps de l'oposició i! els minis-tres que no acceptaven les condicions delsliberals i els conservadorsn per col-laborar aun gabinet laborista de nom, però sense latotal confiança del partit. L'endemà, el rei

convocava al mateix temps que Mac Do-na1d, Baldwin i Samuel. S'iniciava el tren-cament del ritme tradicional de lapolíticaanglesa. La`gent que creuen que el governper partits és un luxe dels temps pròspershan guanyat. A Anglaterra s'ha format ungabinet nacional, de dinou ministres, delsquals només deu són ministres de gabinet

Henderson sortint de dimitir

quatre laboristes, quatre conservadors i dosliberals. E1 'ministres laboristes, Mac Do-nald, Snowden, Thomas i lord ,Sankey, ar-risquen l'hostilitat del seu partit, sacrificiencara més de remarcar en Snowden, incon-forme en molts punts amb Mac Donald.

La fracció més considerable del laborismosegueix Henderson, que segurament serà elcap de l'oposició a la Cambra dels Comuns,on Mac Donald inomés comptarà amb unacinquantena de diputats.

Ens trobem davant d'una escissió del par-tit laborista? iEn el pròxim congrés de Bris-tol es decidirà segurament. En el cas quel'escissió es produís, tindria, és clar, conse-qüències importants. El gabinet actual no-més té la missió d'equilibrar el pressuposti pendre les mesures de salvaguarda finan-ciera que calgui ; complerta, com més ràpi-dament millor, aquesta missió urgent, hauràde deixar el seu lloc a un gabinet normal,per la qual raó és probable que abans definir l'any hi hagi eleccions generals. Si elpartit laborista s'hi presentés dividit, la vic-tòria seria probablement pels conservadors,i fóra reprès el joc alternat dels partits an-glesos.

Mentrestant, el problema de restablimentde la normalitat financiera anglesa, que ha-via passat de solament tècnic a polític, tornaa ésser tècnic. Així i tot, no deixarà de tro-bar dificultats d'ordre polític, donada l'hete-rogènia composició del gabinet.

Però si hi ha una cosa segura al món,és el patriotisme dels polítics anglesos, i enell cal confiar per al bé de tots. Mentre uisol Estat d'IEuropa estigui malalt, el mónno marxarà bé, i l'equilibri britànic és unanecessitat mundial.

w.

mirani.jora • —La frase

Naturalment, la frase de la crisi anglesaPha pronunciada Mac Donald, Potser nol'ha pronunciada, però passarà a la his-tòria com si ho hagués fet:

—A l'escola del poder, no hi ha mestres,nomQs hi ha alumnes. I no és bo ésser etprimer de classe!

El més disgustat

Sembla que l'home més disgustat amb lesaventures polítiques angleses no és cap an-glès, sinó el diputat socialista per Narbona,Léon Blum. En saber que Mac Donald ha-via format un gabinet nacional, l'home esdesféu en imprecacions.

—El que havia de fer era la lluita elec-toral, i se n'hauria sortit amb la victòria.I si hagués dubtat de l'èxit, donar vacan-ces a la legalitat... Però formar i presidirun govern d'unió nacional

I, després d'una pausa:—Ben mirat, un home que accepta vestir

de calça curta fer anar a Palau, ja ens hopodíem pensar que acabaria malament!

Simblicitat

Però Blum ignorava que Mac Donald, eldiumenge que hagué de consultar amb elrei, fou criticat perquè anava d'americanai barret fort,, i encara, fumant la seva pipade bruc. Qui sal si trobà que aquesta dar-rera eina no lligava amb el copalta de pro-tocol. D'altra banda, Baldwin també es pre-rentà a Palau d'americana i amb la pipaa la boca. Potser deu anys enrera s'hauriajutjat acdmissible presentar-se al rei d'altramanera que de jaqúé i copalta. Però sern-bla que Jordi V; davant la urgència de tro-bar una solució, decidí no mirar prim enqüestions d'etiqueta.

Els seus mofius

Arthur Henderson, que no ha volgut for-mar part del gabinet Mac Donald perquèno ha acceptat una disminució de les in-demnitzacions d'atur forçós, ha dit, justi-ficant la seva actitud

—Per pocs penics, no vull renegar encinc minuts d'un passat com el meu.

L'agonia del "week end"

Des de 1917, la Borsa de Londres estàtancada els dissabtes. En època de negocis,hom feia circular per la City tot de peti-cions demanant que fos oberta tal dia, quesovint eren rebudes amb indignació.

Avui que el marasme és complet, la Borsadecideix de treballar altre cop els dissabtes.Es tracta de demostrar que la gent de laCity donen exemple •d abnegació sacrificantel week ñd`a `les ex gé cie3 de la crisi.

Però aquest exemple perjudica el petit tu-risme, sobretot pel litoral anglès, ja moltcastigat aquest estiu pel mal temps. De to-tes maneres, l'humor dels borsistes ha tro

-bat en això una nova manera de manifes-tar-se. La setmana passada van sortir al-guns castellets enganxats a la pissarra o ales columnes del Stock Exohange. Un ofe-ria a baix preu un vestit de golf i unes pilo-tes quasi noves. D'altres demanaven sello-gats per casetes de camp.

L'assassinat d'Erzberger

Dimecres 26 d'agost es commemorava aAlemanya el desè aniversari de l'assassinatd'Erzberger, víctima del nacionalisme ale-many.

Aquest home coratjós, que en 1917 recla-mava una pau sense anexions, rebé de Hin-denburg, després de la desfeta, l'encàrrecde firmar l'armistici.

El 26 de gener de 5920 fou objecte d'unprimer atemptat : un estudiant d'origen no-ble el ferí.

L'any següent, el 26 d'agost, mentre espassejava pels voltants de Griesbach, SelvaNegra, dos racistes, Schultz i Tillessen, elmataren a trets de revòlver.

«Quan caigué estès a terra—escriu Gum-bel en Els crims polítics a Alemanya—, elsassassins seguiren descarregant llurs armesper assegurar-se de la seva mort. Erzbergerrebé dotze bales en total.»

Els assassins s'scaparen de la justicia.Refugiats a Hongria, no fou mai demana

-da llur extradició. Com que se n'havia per-dut tot rastre, pels medis nacionalistes sor-gien vividors que, fent-se passar per ells,obtenien algun diner.

Anys després, en 1925, un redactor delVülkischer Kurier escrivia : «El comerç queconsisteix a fer-se passar per Schultz iTillessen és molt lucratiu, perquè és moltgran el nombre dels imbècils i de la gentmancada de tot sentit crític.»

Història escocesa

Les històries escoceses abunden tant comles jueves, però na són tan conegudes, per-què el jueu està més escampat pel món.

Dos escocesos viatgen a bord d'un vai-xell á punt d'ensorrar-se i es preparen atirar-se a l'aigua.

Mac Pherson, que no sap nedar, diu aMac Carthy, que en sal

—Lloga'm el teu vestit dels diumengessi el deixes a la cabina, el perdràs. Si me'lllogues et daré deu xilings,

—En vull vint — diu Mac Carthy,—Està bé. Tracte fet.—Però per què tens tant d'interès a po-

sar-te el meu vestit dels diumenges pértirar-te a l'aigua?

—Perquè així — fa Mac Pherson — esticsegur que em salvaràs...

Agènci> exclusiva per a la venda deMIRADOR

Societat General Espanyola de llibreriaBarbarà, i6 Telèfon 17218

La paAquella tarda dominical havien de venir-

me a cercar a l'hotel, segons el programadel Congrés i segons un membre del Co-mitè hongarès ens havia notificat, per a anaren excursió al Mont Sant Joan, als voltantsde Budapest. Què va ocórrer? Ho ignorem.E1 cert és que ningú no va venir, i quevàrem haver de sentir aquella gradua] igairebé pueril decepció que s'experimentaen casos semblants, davant el temps quefuig i la certitud que s'acosta. Però no éspas tan difícil de conportar-se quan un

Al Bastió dels Pesca ors, tot mis ncismes'esvaïa. Era l'espectacle senzill i intranscen-dent de la petita burgesia de Budapest, queanava a passar unes hores a l'aire lliure,voltada de silenci reposador i d'un pano-sama infinit; era el menestral mudat ambels seus petits, els estudiants amb les gor-retes característiques, les noies amb llurscabells d'una rossor esblaimada i amb Ilursveus guturals. Tot plegat, .però, gent escas-sa, poc renouera, que no torbava la pauexquisida del lloc, ans l'accentuava : la pa-rella que posava seriosament davant l'apa-rell fotogràfic, la família que jugava a car-tes damunt del cotxe del bebé, el senyorque llegia greument... IEra dolç, recolzatsa la barana, aspirar la pau amb l'aire quepujava embaumat de talls en flor, sentir lapiuladissa dels pardals, anar recorrent ambla mirada la faixa lluent del Danubi, allàbaix. iEls grans edificis de Pest a la sevavora esquerra, la ciutat nova, amb els seusbulevards d'aire parisenc, els seus vastos

jardins, i enllà la plana hongaresa que ellaboreig parcella en amples feixes multico-lors.

Tornant per la soledat dels carrers deBuda, ens va sobtar, en el mur d'asta casa,una placa amb l'efígie' de Beethoven. Laseva faç, exageradament torturada per l'es-

Budacultor, contrastava amb la pau de ]'indreti amb la joia que dúiem a l'esperit. Quèhi feia allí aquella imatge dolorosa? Beet-hoven havia viscut potser en aquella casa,alguna època de la seva vida cruel? Unesparaules ho explicaven, però eren en hon-garès. Hi havia un guàrdia palplantat unamica enllà, al mig del carrer. Ens hi vàremacostar : no parlava l'alemany : ja no elparlava, perquè •no devien ésser tan llu-nyans els temps en què un fenomen sem-blant devia ésser introbable a Budapest,

La crisi. anglesaPotser anys endarrera, un fet com la crisi

ministerial anglesa no hauria mantinguttant l'interès de tot el món. .Però actual-ment pertot és més sentida la solidaritatque uneix tots els 'Estats, més que més trac

-tant-se d'una crisi que té les seves causesen la interdependència econòmica en quèdesprés de la guerra viuen els països.

Fins no fa gaire, Anglaterra exercia en elmón una doble hegemonia, naval i finan_ciera. 'La naval ha estat la primera de des-aparèixer ; mantenir la segona—és a dir,

Societat Espanyola de Carburs Metal'Iics

Correust Apartat feoBARCELONA

Telèfon 7 1Tdeg. "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/° DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materíals d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

ww

EUROPA CENTRAL

au de

RECEPTOR RADIO

«LLIMO»DIRECTE A LA CORRENT SENSE ANTENA

Màquines parlanls elècfiques per salonsi grans locals públics. —Discos. —Acces- Consell de Cent, 266sonis de Ràdio i material elèctric en ge= (entre E. Gmeaos i ar ibas)neral. — Demosfracions diàries. — lRecep= Telèfon núm. 23058Tors de les més acreditades marques B A R C E L O N A

RAMON CLIMENT

II Harold Lloyd es dirigeix ell mateix enAi! que caic i Erich von Stroheim fa el

En el nostre article anterior dedicat al ma- mateix en Lluna de mel, segona part deterial disponible per a la próxima tempora- La nzarxa nupcial. No cal dir que la talda, ens afanyàvem a destacarme els dos lluma de mel no és de mel sinó en un sentitgrams films Tabú i Trader Horn, dues obres figurat del més pujat contrast.que reuneixen ensems la ficció i el docu- El notable director William K. Howard,ment. Es d'esperar que aquesta classe de molt notable encara que molt desconegut,films, que tanta acceptació comencen a te- presenta un film de gangsters : Cabines denir entre el públic, compti en la pròxima luxe, que té per marc l'Oceà, i un film amb

Mitzi Greca i Jachie Coogan en «Tom Sawyere

Les represesDels films passats com a represes dar-

rerament, volem senyalar primer que capaltre La porta tancada, i això perquè quans'estrenà no tinguérem l'ocasió ni l'espaide parlar-ne. Es un film de Georges Fitz-maurice, que sense ésser cap cosa excep-cional, es veu .amb gust, especialment enla seva segona meitat. Film parlat, l'hemvist ací sense gros inconvenient, sincronitzatamb discos. Bona s!ncronització, tant coma qualitat de so, com a tria de músiça.L'únic que podríem retreure és que la triaés restringida i ha estat utilitzada en altresfilms de la mateixa marca, que és la delsArtistes Associats.

Dèiem que sense gros inconvenient l'hemvistà muda. Hi ha un fragment ben llarg,concebut en el mutisme més perfecte, frag-ment que segueix al tret que el marit quees creu traït dispara contra l'amant en lacambra d'hotel d'aquest darrer.

Hem pogut reveure El patriota i La fe-réstega domada i ens hem abstingut dereveure Temptació de Greta Garbo i Sangen les ones perquè estem convençuts queno hauríem pas millorat l'opinió que tenimd'aquests films.

Estrelles orientalsQui ho havia dit que Sessue Hayakawa

era mort? IEl gran actor japonès, un delsveterans de la pantalla, filmarà aviat TheDaughter of the Dragon•

La protagonista femenina d'aquest filmserà Anna May Wong, l'actriu xinesa, en-cara que nascuda a San Francisco de Cali-fòrnia. Anna May Wong, després d'un viat-get per .Europa, ha tornat a Hollywood ambun perfecte accent anglès. Quan fa algunsanys, es presentà des d'un escenari al públicbritànic, la crítica anglesa reprotxà, en ofec

-te, l'accent nordamericà adquirit en la sevainfància passada a Amèrica. S'ha corregitd'aquest defecte, i ara és la crítica .americanala que li reprotxa l'accent anglès. (Ja fa unquart de segle, Oscar Wilde feia notar queun dels temes de conversa de la bona socie-tat nordamericana era la superioritat de l'ac-cent ianqui sobre l'accent anglès.) lEs veuque és molt difícil acontentar a tothom.

Anna May Wpng

L'actualitat a ParíTendències actuals del nou cinema

L'èxit internacional de Les llums de laciutat, més que una demostració de les pos-sibilitats actuals del cinema mut, ens haportat—urna vegada més—una mostra pal

-pable i objectiva del geni únic i original deCharlie Chaplin. El fet que aquest filmhagi tingut un èxit unànime no vol dir queel cinema s'hagi deturat en la seva marxa

aquesta magnífica captació de realitats icaigueren en el gènere teatral, domini perexcellència del convencional per excel•lència.Aleshores sorgí l'època heroica on amb elsol títol de «film .parlant, s'aconseguia deportar les masses als cinematògrafs. L'ar_got publicitari inventà frases rotundes i con_vincents: caco per roo; all talkvng, all sin-

ging, all dancing. Els espetatadors de bell antuvi restarenmeravellats pels diàlegs, perles cançons, per la música, peltancar i obrir portes, per lescrides " dels timbres... per totallò que després els anà mo-lestant i — en conseqüència-.-- allunyant a poc a poc deles sales cinematogràfiques. Laprimera experiència estava fe-ta i la primera raó apuntavadirectament vers altres fites.

René Clair a-ealitzà Sous lestoits de Paris i pogué com-provar-se que l'element essen-cial del teatre, només haviad'intervenir com element com

-plementari de les imatges ani-mades. IEl principi del «menysparlat possible» havia arribat,i la segona experiència—ambuna segona raó afirmativa —denunciava una tendència no.va on la qual s'atalaiava uncinema visual .amb una granquantitat d'efectes sonors.Entre altres moltes, .aquestafórmula té l'avantatge de con-servar al cinema en el seu ca-ràcter de cosa internacional(caràcter indispensable a totaproducció d'obres fermes, po.deroses, àmplies i capaces d'e-mocionar la humanitat sen-cera i no limitar-se a un grupd'homes amb un llenguatge iuna sensibilitat per ells totssols).

Perú el fet de reduir al mí-• nimum les paraules no vol pas dir que calguisuprimir-les per complet o que hagin perdutllur virtut essencial. Com menys parauless'emprin en la realització d'un film, majorsdificultats sorgiran a llur distribució i majorimportància tindran després. Les noves ten-dènoies no exigeixen 1'anullació de la pa-raula. En canvi exigeixen una gran dismi-nució i una collocació encertada.

Per aquestes causes la paraula en el ci-nema adquireix proporcions d'importànciasuprema. Una sola frase és més dificil deconstruir que tota una cadena de diàlegs.El mou cinema exigeix una precisió mate-màtica en la collocació de les paraules. Quanel cinema era mut, cada espectador posavaen boca dels personatges una paraula, una

expressió justa, el .significat de la qual s'a-justava a la seva sensibilitat personal. Au-gusto Genina ha dit encertadament que laparaula suprimeix l'element de somni quehi havia en el cinema. De forma que ambel cinema parlat és l'autor de I'obra quiha d'interpretar el sentit general de l'espec-tador. Des del moment on qué es limita lafantasia collectiva, el realitzador ha d'acu-dir amb la paraula, amb la frase precisa,per evitar que cada espectador en faci unainterpretació diferent. Heus ací el que ésmés difícil del cinema d'avui dia, i vers laconquista definitiva d'aixà van enfocades

les tendéncies actuals, amb les quals iitlub-tablement s'assolirà el cinema del futur,

JUAN PIQUERASla paraula, tots els productors oblidaren París, agost de 1931•

De «Les llums de la ciutat»

ascendent i que els , seus animadors llencin 1una mirada retrospectiva a un punt de par-tida al qual no, s'haurà de retrocedir mai.La situació és ben diferent. Mentre CharlieChaplin prossegueix en la seva lluita entau-lada contra el film parlant—ja po tan airosad'ençà que s'ha vist aue els moments mésoriginals i més cinematogràfics de Les llumsde la ciutat són de tipus purament i essen-cialment sonor—, el cinema parlat va explo-rant els seus propis dominis i porta a l'es-pectador la fermesa de la seva posició mésclara.

En el procés del cinema parlat s'han re- tgistrat diferents etapes que vénen a cris-tallitzar ara en les seves noves tendències,afirmades i definides en uin principi fonamen-tal que tots els realitzadors de films formu-len .amb igual convicció i que nosaltres po-dríem qualificar com «el menys parlat pos-sible,. Aquest principi—basat en dues raonsprofundes, en dues expariéncies que pogue-ren resultar penilloses—ens portarà al tro

-bament de si mateix amb una sola ulladaper la història del film parlant. IEl desigd'oferir al cinema una major sinceritat, d'a-costar-lo a des veritats de la vida, obrà elmiracle de fusionar la paraula amb la imat-ge, de donar a l'orella una intervenció pa-rallela a aquella de què fruïen en el cinemaels nostres ulls. Aquest mateix desig és elque ens porta avui mateix a la conquistadel color natural i del rdlleu.

Amb tot, d'ençà que el cinema obtingué

J.ROC a

1 d . ^t^r

1__

EL CINEMA

,s

La pròxima temporada PANORAMA

temporada amb altres títols. Per avui nomésavançarem el títol de Rango, film degut aE. Schcedsack, l'autor ben conegut deChang.

Estem segurs que no faltaran en la pró-xima temporada els purs documents, perbé que avui sigui massa aviat encara per

Edwina Booth, de «Trailer Horno

fsaber quins seran. Tornant de ple als filmsd'explotació corrent, heus ací alguns títolsque cal des d'ara retenir, al costat dels queescrivíem en 1'artiele anterior.

Joseph van Sternberg presenta dos films,els dos amb Marlene Dietrich, Marroc iFatalitat, el primer amb Gary Cooper ï elsegon amb Victor Mac Laglen.

Veurem dos films inspirats per MarkTwain, Un ianqui en la cort del rei Arthuri Les aventures de Tom Sawyer• JaokieCoogan és el Tom Sawyer.

La revelació més important de l'any coma director serà probablement Mamoulian,que amb Carrers de la ciutat ha fet, segonstothom que l'ha vist, una obra mestra for-midable.

EL MÉS GRAN ASSORTIT DE

LLIBRES

FRANCESOS

CASTELLANS

ANGLESOS

ITALIANS

elsl antiga Llibreriaa

Franc^+ n 8 í 10 Ram-esa bla del Míg

TOMMY té el gust departicipar a la sevanombrosa i distingidaclientela que des de pri-mer de setembre s'haencarregat de la direc-ció del Bar-Restaurant

"WIEN"RONDA DE LA UNIVERSITAT, 24

Ch. Farrell titulat: Amor sense fronteres.Janet Gaynor, després d'haver-se abstin-

gut una curta temporada, torna no menysque amb tres produccions, una dalles ins-pirada en la coneguda novella Papà camesllargues.

Frank Borzage presenta Sally Eilers enAnsies de vida. John Ford, un film tambéd'assumpte marítim: Mar de fons, que tantde bo ens fes pensar en la seva obra mes-tra anterior : Submarí.

D'Irving Cummúngs hi ha un film ; Ciu-tat de l'argent. No devem oblidar que des-prés de Sota el frac, Cummings mereix lanostra atenció.

Com que la pròxima temporada hi hauràmolt de personal nou i—particularment enla Paramount—debuts de directors, es fadifícil orientar-se davant de certes llistesde títols', cada un dels quals és una incòg-nita. De totes maneres és animats que do-nem encara a continuació alguns títols més,que les fotografies, els arguments i algunesreferències desinteressades ans recomana es-pecialment.

Dos films amb Nancy Carroll ; StolenIIeaven i L'àngel de la nit, aquest darrerobra d'Edmond Goulding.

Dos films amb Gary Cooper : Caravanesbèlliques i Accepto aquesta dona.

Tindrem l'acostumada opereta d'IErnstLubitsch amb Maurice Chevalier, el qualha fet també per aquesta temporada unfilm amb Ludwig Berger titulat Petit Cafè,tret de la coneguda obra de Tristan Ber-nard.

Recordem una vegada més, per acabar,la producció russa. Tots aquells títols, avuidia ja clàssics, La fi de Sant Petersbuag,La Terra, La línia general, Octubre, etc.,són a Barcelona, i si no hi ha dificultats,com és de suposar, no hem de dubtar quecada un d'aquests títols serà un esdeveni-ment més o menys important.

***

Hauríem volgut, tal com vàrem prome-tre, ocupar-nos ara dels films parlats encastellà. Són tan nombrosos, l'experiènciade l'any passat fou tan amarga, en líniesgenerals, que no estem gaire engrescats acopiar-ne títols. Fóra una feina per nosal-tres sense convicció.

David Howard ha fet un altre film perla Fox; Novarro alguna cosa sobre Lacasa de la Troya, la novella de Pérez Lu-gín ; Martínez Sierra un film titulat Mamà.Hi haurà dobles de Clive Brook i ens divaaque u!n film d'Imperio Argentina titulatCuando te matas és un èxit de direcció.

No volem dir res més per avui. Hemave•çat amb tota bona fe uns quants títolsque ens han semblat constituir la base mésgarantida de la temporada a punt de co-mençar.

. J. P.

J a ho sabeu...-,que Arrowsmxth, de Sinclair Lewis, ha

estat filmat per encàrrec de Samuel Gold-wyn, amb Ronald Colman en el paper deprotagonista? •

-que Vilohes ha ,pregat a Marlene Die-trich que es digni figurar en un dels seusfilms hispanoparlantes?

—que King Vidor ha rodat les escenesde Street Scene amb el mateix ordre enquè realment es succeeixen? Dreyer haviafet el mateix amb la seva Joana d'Arc,

—que Amalia de Isaura, ben conegudaentre el públic de varietés, ha estat con-tractada per la Paramount i treballa ja enun film titulat La pura veritat? La puraveritat dels films fets a Joinville ja lasabem.

--que Howard Hawks roda actualmentun film titulat Scarface sobre els gangstersamericans? Els nostres lectors ja saben lesexcelaències del tema que segons opinions es-trangeres ha dona una obra mestra amb elfilm Escenes de carrer.

D'altra banda, Anina May Wong té faci-litat per .als idiomes. Parla l'ainglès i l'ale-

many. Durant la seva ««tournée» per l'Euro-pa Central, aquest hivern passat, rodà unfilm a Berlíin, i el seu alemany era tan per-fecte, que alguns diaris conceberen la sos-pita que es tractava d'un film sonoritzat mit.lamçant el dubbing.

El que potser resultarà, és que Anna MayWang no sap el xinès.

Més operetesSembla que els americans abandonen les

operetes cúnematogràfiques el mateix queles revistes que foren, en el principi del so-nor, els gèneres de més fàcil explotació.En canvi els europeus, i d'una manera es-pecial els alemanys i hongaresos, dediquenencara al gènere una atenció preferent. L'o-

pereta és una vella tradició en aquells païsosi no fóra res d'estrany que d'allí ens vin-gués més d'una obra notable.

Un dels compositors que treballa més enels studios cinematogràfics collaborant enla confecció d'operetes és Robert Stole.D'ell sal hi ha a Barcelona ja tres operetestitulades : Music-Hall, El secretari de Ma-dame i Les alegres noies de Viena.

Es innegable que el gènere opereta pot,el mateix que qualsevol altre, incorporar-seal cinema. Una vella matèria treballada enuna novíssima forma. "Veurem si l'any queve serem més afortunats en aquesta formade cinema del que ho hem estat fins ara.

"Les liaisons dangereuses"Sembla que la parella Charles Farrell-

Janet Gaynor deixarà d'actuar corporativa-

ment. IEl públic troba ja sense substànciala figura del gegant enternit davant la cria-tura minsa, una mica capgròs, amb unamirada de «niña desaparecida' plena de de-liqüescéncies. Altrament, Charles Farrell ne-cessita una partenaire que s'avingui milloramb la seva fesomia. Janet Gaynor el con-vertia en un ésser corpulent i rural, pare-gegantàs raptador de donzelles esquifides.Elevant la talla de l'enamorada, CharlesFarrell esdevindrà un home normal. Podràvestir-se de smoking i ballar valsos senseque la balladora deixi de tocar a terra. Això,diria un filòsof, sempre té un avantatge : lapossibilitat d'igualar les mirades en unahoritzontal de comprensió. L'éstètica, peraltra banda, no hi perdria pas gens.

RAMBLA DEL CENTRE 33 - PASSATGE BACARDI, 2

A ITSIC • HALL

Inauguració al BarcelonésSi descomptem L'Edén Concert que dóna un gènere—un dels gèneres teatrals més ci-

molt bons programes, programes excellents, vilitzats—que a l'estranger cada dia té mésperò programes exclusivament femenins on acceptació.només tenen cabuda el «tour de chane i El Circ Barcelonès va inaugurar dissabteel ball, si descomptem els impròpiament la temporada de tardor. Amb un programaanomenats music-halls, mena de cafès-con- bastant mediocre, cal confessar-ho. Ja com-certs amb consumació obligatòria, que fan prenem que, l'estiu fent encara el. seu ple,

no es pot presumir de . mas-

rvlfrtaIR -51- -

EL TEATRE.Díaz Plaja prologa Azorín

La casa editorial C. I, A. P,, de Madrid,està editant actualment les Obres Completesd'Azorín, aquest gran i intelligent amic deCatalunya — i no pas d'ahir, certament,sinó de força, força temps endarrera.

El segon volum d'aquesta collecció hoés també de la sèrie Teatro, volum quese'ns presenta prologat amb un assaig críticdel nostre estimat Díaz Plaja, atapeït d'eru-dició i claríssim de concepte, que haurà

Azorín

d'ésser un excellent punt de partida i unade les referències més dignes de considera-ció per tot aquell que d'ara endavant vulguiassabentar-se de l'obra dramàtica d'Azorín,el llac que ocupa dins el panorama generalde la literatura dramàtica moderna i dinsel conjunt de ]'extensa tasca literaria delnítid escriptor.

Azorfn ha volgut ésser presentat per unjove i, indubtablement, aquest jove teniad'ésser alguna cosa més que jove. Calia,en veritat, que fos alguna cosa de dife-rent de tots aquells que no tenen altre do-cument de crèdit al seu favor que el de laseva joventut. Que representés algena cosamés que una fe de baptisme estesa ja entrataquest segle.

1 aquest jove tenia d'ésser Díaz Plaja.Pocs com ell podien encarregar -se d'aquellafeina. No creiem que la tirada del caràcterde Díaz Plaja sigui la de carregar-se defums i inflar-se de vanitat, però sí podempensar que li degué fer molt ban efecterebre l'encàrrec d'aquesta comesa. Homsabia bé a qui es dirigia. D'entre els valorsjoves de la crítica en llengua castellana,Díaz Plaja havia estat un dels que es pee-sentaven més ben equipats i amb més so0i-desa doctrinal per poder fer alguna cosaque fos més que unes quantes divagacionsmés o menys literàries o seguint amb méso menys flexibilitat els corrents de les novesdoctrines.

Díaz Plaja ens havia donat coses benagudes i substancioses sobre el teatre i laliteratura castellana actuals. Bo i essent unguaita permanent i atent a tota novetat, hasabut tenir sempre present tot a01A que ensha precedit .i tot allò damunt del qualanem bastint la nostra obra present. E'llha sapigut discernir de tota la barrija-bar-reja artística i literaria que estem passantel que hi ha de ver i el que hi ha defals ; no s'ha espantat d'excomunions i ana-temes d'una 'banda ni de l'altra. I bo illegint i gustant García Lorca, sap tambérecordar-se de Gaspar Gil Polo.

Díaz Plaja ens assenyala la unitat depensament i de sentiment que dominen entota l'obra d'Azorín a través de les tres eta-

Per apagar la set quanel calor es sufocantNo begui mai aigua sola ; afegeixihi

Magnèsia Domènech Ment -Llimona o Anís,al seu gust, i obtindrà una deliciosa sodarefrescant de propietats digestives, que apa

-ga la set i exerceix una acció molt bene-flciosa,

UTILIITZI AQUIEST ÇUPO

LABORATORI DOMEN!EOH

Ronda Sant Pau, 71.—Barcelona

Enviï'm franc una mostra de cadagust de la Magnèsia Domènech. Acom-panyo un segell de o'lo per a despesesde tramesa.

Nom, •

Adreça.

Gabinet ortopèdic

ARAGÓ, 277, ENTRESOL, 2.°DE10A1IDE4A7

TELÈFON 76850 BARCELONA

pes en que la divideix : la primera repre-sentada per tot d'obres disperses no reco-ludes en la seva llista de las completas,fins a arribar a El Alma Castellana; la se-gona, comença amb aquesta i arriba fins aDon Juan i Doña Inés — 1925 —, i la ter-cera, l'encapçalada per Félix Vargas, enla qual s'inclou el cicle teatral que DíazPlaja passa a estudiar.

Aquests tres estadis no assenyalen unainterrupció en aquella unitat, sinó, més bé,els distints períodes en què van sortint a laclaror totes aquelles idees i sentiments queendevinàvem ja, que es delataven ja en lesprimeres creacions de l'autor.

Allò que en l'obra id'Azorín agafa una im_portància de primer pla és aquella qualitatlírica i evocadora que feia d'Azorín un sobre-realista — com d'altres n'hi ha hagut —avant la lèttre. Un sobrerealisme que —sortosament — no té pas res a veure ambaquell fals i potiner automatisme psicològicpur predicat per André Bréton i els seusepígons.

El sobrerealisme d'Azorín—i és en aquestsentit que hem de. pensar que es proclamàsobrerealista —, 'és zdlò que Díaz Plaja ano-mena : superació de la realitat. Aquestaactitud que deixa lliure la fantasia davantla realitat, en la qual pren embranzida perllençar-se al seu ensomni sobrereal, en elqual la realitat queda dissolta i substituïdaper la nova imatge que d'ella ha nascut.Aquest sobrerealisme són aquelles interrup-cions que sobrevenen en el discurs, provoca-des per la irrupció de la subconsciència,però sempre nascudes d'una visió racional1 intelligent de la realitat. Es més aviatun deixar-se amar, un abandonar-se intelli-gentment a la deliciosa peresa contemplati-va, els reflexos de la qual irrompen de tanten tant en el seguit de la narració. Re-marca Díaz Plaja que en cada obra teatrald'Azorín hi ha sempre un o dos perso-natges que representen aquesta actitud.Uns personatges que es mouen en un ptadiferent dels altres, els quals respecte a

Díaz Piala

aquells fan el paper de reactius de la nor-malitat. Són els seus despertadors.

Díaz Plaja en aquest estudi que comen-tem exposa un grapat de qüestions ben un-teressants i considerades des d'un punt devista original i encertat. Ens assenyala,entre moltes altres coses, com és de dife-rent el concepte primari del teatre d'acció,en el qual tota acció és completament ex-terior, que només consisteix en la multipli-citat de quadros, ràpids d'escenes, diàlegsbreus, secs i comprimits, i moviment ada-Ierat dels personatges, amb el d'aquell tea-tre d'acció del qual és tota espiritual, eldinamisme del • qual va naixent amb lesparaules dels personatges. Examina tambéaquella concepció anti-arqueològica amb quèAzorín treballa les seves creacions ; el pa-per que representa ailó que és invisible enalgunes d'elles, però net i pur, sense totsaquells recursos escenogràfics del simbolis-me; analitza cada una de les obres del'autor i n'extreu tota llar essència, ensl'evoca i ens la escriu.

Díaz Plaja ha exercit de bella maneraaquella funció que massa vegades la críticanegligeix, ja per incapacitat, ja per in-comprensió :' crear alguna cosa pròpia a tra-vés dels seus mitjans, l'amà'LIisi i la inter-pretació.

JOAN CORTES

:UIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIr

Darreres novetats franceses d'èxit 5

Vickl Baum. - ORAN HOTEL. 7.50 pessetes

Maurlce BedeL-('AMOUR CAMARABE.6.00 • —

? HenéBeraud,- ÉMEUTESENESPAINE, 7.50 . =

Victar Marguerilte, -NON! , , . 6.00 »

"s— De venda

Llibreria Cafalónía =

17, Plsça de Catalunya, 17 —

711111111111111111111111111111111111111111111111111111111! 1=

6RAN= NOVETATS ENCORBATES INARRU6ABlF1

rjattme I, 11

Telèt. 11655

R. Pérez de Ayalao la crifica feafral

L'obra copiosa de Ramón Pérez de Ayalaconté un aspecte interessantíssim : la crí-tica de teatres. D'entre tots és potser, sino el menys apreciat, el menys conegut.

Pérez de Ayala novel•lista és molt apre-ciat, és popular, i frueix d'un prestigi sòlidqui, però, recorda avui Pérez de Ayala crí-tic de teatres? I no obstant, en l'obra glo_bal d'aquest autor la de la crítica és unade les facetes més acusades.

Perquè crític no vol dir dedicar-se assí-duament al comentari de les obres de féatreque s'estrenen. L'assiduïtat, igualment quela quantitat, per elles soles no suposen res.Hi 'ha crítics amb vint anys d'exercicicontinuat, que no poden, de cap de les ma-neres, ésser considerats com a tals.

La profunditat, heus ací una de les carac-terístiques més acusades de Pérez de Ayala;l'agudesa de percepció, una visió de con-junt del teatre universal; un concepte clarde les valors artístiques i morals del teatre,i una manca absoluta de condicions de res-senyaire, entenent per tal ]'home que es de-dica a fer el comptewendu de 'les estrenes,a explicar l'argument de l'obra, a consta-tar l'habilitat de l'autor, a remarcar l'èxit,i a carregar una mica la ma quan l'estrenaés d'un amic.

Pérez de Ayala començà a publicar lesseves crítiques a les revistes España, Eu-ropa, i a l'Imparcial. Crítiques que alçarenmolta polseguera en els medis enrarits delteatre, car detonaven amb les normes i lesrutines característiques predominants enaquell ambient. Un crític revolucionari, elrevolucionarisme del qual consistia a pro-pugnar el retorn a Ies normes clàssiquesdel teatre. Crítiques que anaven de fora adins, en les quals procurava arrapar el llu

-quet humà de les obres i deduir-ne conse-qüències artístiques i morals.

En aquelles, per bé que involuntàriament,això és, sense propòsit preconcebut.,s'hi der-rocaren (dols i, per tant, toparen amb fortesresistències. La condició esporàdica de lescrítiques, aparegudes amb intermitènciesd'anys, li ,llevarem bona part d'eficàcia.

No hi fa res, però. Els principis damuntdels quals eren assentades, es mantenensencers. Moltes d'elles podrien subscriure'sara. Els seus judicis són exactes. E1 seucriteri sobre el teatre de Benavente—teatrenegatiu—, Linares Rivas, de Villaespesa, elteatre poètic del qual qualificà d'humorístic,són irrebatibles.

La reivindicació de la dramàtica galdosia-na i de Valle-Inclán, necessàries, ja que elssubcrítics d'aquell temps les qualificavende pesades.

Ayala fou l'anti-crític, El crític del sentitcomú en un moment en què la crítica estrobava agavellada pels vius i els analfa-bèts ambiciosas, ,; ,_ , :

En un moment en què el pseudo-trans-cendentalisme verbalista de Benavente s'en-duia els sufragis dels .tècnics, ell va tenirla valentia de reivindicar per al teatre d'Ar-niahes—considerat com a teatre menor—i peral de Galdós—conceptuat una llauna—les má-ximes categories artístiques.

Els seus judicis sobre el teatré d'OscarWilde i d'Ibsen revelen una preparació me-ticulosa i profunda. Només cal recordar lesbarrabassades que a propòsit d'aquests au-tors s'han escrit arreu, i especialment ací.

Hom es pregunta : per què els crítics, encomptes de cultivar assíduament l'amistatdels autors i del comediants, no prefereixenl'amistat dels llibres?

Hi ha, entre les crítiques de Pérez deAyala, i entre altres, una peça antològica,dedicada a l'actor Morano.

Es curiós de llegir-la. Hom la qualifica-ria de rebentada, i ho seria efectivament si,en el fans, no fos una reivindicació de l'artde l'intèrpret.

D'un a un, el crític assenyala els defec-tes bàsics de l'interpretador ; d'un a un,surten a llum, per contrast, les qualitatsessencials de ]'intèrpret bo,

El dramatisme no consisteix a cridar.Tampoc en un naturalisme fotogràfic. ((Lavida és d'una tal condició que no exigeixque anem a cercar-la ; ella mateix ve capa nosaltres. Això vol dir que no val la penad'anar al teatre per a veure, fet i fet, elmateix que veiem a totes hores al carrer.

»El problema de l'art contemporani es-triba a acabar amb l'absurd del que ano-menem naturalisme.» .

Un bri d'idealisme, de sentit plàstic o es-cultòric, de lirisme, és el que manca en eltreball dels actors, en general aferrats a larecerca del detall realístic ; igualmont comla major part d'obres, que si no cauen pelcantó d'un realisme grotesc, es decantenpel del verbalisme.

Contra totes aquestes coses, que aquí no-més són apuntades, anaven aquelles. Unanhel d'enlairament, una visió global i uni-versal de les valors del teatre és el leit-nio-

tiv de les crítiques de Pérez de Ayala.

Què vol dir normalment crític de teatres?'En general, un home poc o gens preparat.Un amic d'autors, d'actors, de periodistes,amic de sentir o contar xistos a les penyesde café i de cultivar a1lò que en castellàs'anomena chismorreo. I, si cal, amb el pa-quet d'obres per a estrenar sota el braç.

En aquestes condicions, la funció de lacrítica és senzilla. Consisteix a tirar al dret.Heus ací el cas general, del qual es salvenunes, ben poques, excepcions honroses. Lescrítiques de Pérez de Ayala marcaven unesdirectives precises, les quals no han estatseguides. Es lamentable.

J.aone PASSARELI.

, Jamionsr

i Camionetes

Anita Flores

el mateix que 1'.Edén, però sense cap to niqualitat, tenim que a Barcelona només hiha el Circ Barcelonès que fa temporadacompleta de music-hall.

Catedral de les varietés)) l'anomenen elsseus empresaris amb aquella exageració,amb aquella incontinència de llenguatge queempraven els madrilenys por a qualificar elseu Teatre Romea. Perd si reemplaoem aixòde la Catedral per qualsevol altra paraulamenys ampullosa, caidrá donar-los la raó.Car, no havent-hi a la ciutat cap .altra salaespecialitzada, els nombrosos aficionats almusic-hall que existeixen a Barcelona hand'anar a raure-hi fatalment. I el Circ Bar-celonés no és el teatre de barriada que moltssuposen, sinó u In teatre freqüentat per unpúblic molt distingit, ,Als dissabtes a 1a nit,sobretot, s'omple d'una concurrència 'bri^llan-tíssima.

Cal, doncs, agrair la constància d'aquestsempresaris que, al pol oposat dels seus colle-gues del centre que només s'atreveixen adonar varietés a l'estiu, ens en doneu totauna temporada sencera. Cal agrair-losaquesta persisténcia, car, sense ells, Barce-lona no tindria ni un sol teatre dedicat a

Fa poc hom ha celebrat a Alemanya elmilenari de Hrotswitha, nom amb què fir-mava les seves produccions una monja delconvent de Gandersheim, a Saxona, avant-passada de les dones de lletres actuals,l'obra de la qual consisteix en un grapatde llegendes de sants i sis poemes dramà-tics.

Sobre la personalitat d'aquesta religiosahom té molt poques notícies concretes. Sesap que nasqué en temps d'Otó el Gran,entre 930 1 935• E1 seu nom, segons el tra-dueix ella mateixa en els seus escrits, éstant com Clamor validus (veu potent), ttotes les altres dades que hoin té sobre ellasón bastant confuses. De segur se sap,però, que essent ella monja a Gandersheim,hi entrà d'abadessa en 959 la princesa Ger

-berga, fila d'un duc de Baviera, dona cultís-sima i instruïda, avesada a discutir ambgran avantatge amb els homes savis sobretota classe de matèries. Aquesta i Rikkar-de, una altra dona notable d'aquell temps,gran logicista i retòrica, es suposa que fo-ren les impulsadores de la vocació de Hrots-witha.

Hrotswitha és coneguda, més que peraltra cosa, per haver escrit Abraham l'Er-mità o la Conversió de Maria, i Pafnucio la Conversió de Thais, dos petits dramesdels quals Anatole France tragué la inspi-ració d'una de les seves novelles : Thais.

Anatole France llegí aquestes obres enla traducció de Charles Magnin, i és depensar que sense aquesta traducció potserno hauria sortit mai d'Anatole France, elqual primerament en tragué un petit contefilosòfic que fou aprofitat per Massenet perla creació de la seva òpera.Magnin, nascut a París en 1793, fou, es

pot dir, el descobridor de la monja saxona.Va dedicar molt de temps a l'estudi de lapersonalitat d'aquesta, i en 1835 — moltabans que els mateixos alemanys s'hagues-sin adonat de Hrotswitha — va publicar.ne la traducció dels seus drames Abraham,Callfmac i Dulcitius. En 1839 va editar unimportant estudi sobre la monja i la comè-dia al segle x, acompanyat d'una traducciódel Paf uw i i Thais, a la Revue des deuxmondes, i en 1843 donava al públic aquestestudi, ampliat i documentat, amb una altratraducció completa de sis poemes dramàticsde Hrotswitha, confrontada amb el textIlatí i amb gran profusió de notes crítiques.

sa audacias. Però tammàteixaquest teatre no havia d'inau-gurar la temporada. amb unnúmero final com l'Amita Flo-

:res, que, després d'actuar unallarga temporada al Bata-clan, fa una pila de dies que

' está actuant l'Edèn . Aquestteatre hauria pogut escollir

,t 'r una artista menys esbravada.I ara passem breument en re-vista aquest programa inau-gural del Circ Barcelonès.Olga and Remo — ja els ha-

oíem vist al Poliorama—sónSi t un home i una dona que culti-

ven l'equilibri acrobàtic menysque discretament. Ella és unasenyora d'aquelles postals obs-cenes amb senyor amb bigotide començaments de segle.Ell, és pn «pitre» galdósarrossinat que fa bastant fás-

^4^ z a tic. I executen, fallant-ne lat- meitat, .algunes jongleries ele-

^'1 mentals : el bastonet blanc i- la pilota elàstica — l'especia-

litat de Rastelli, l'as del asosr . -:- i exercicis amb cèrcols,

a,; El Trio Duncan — «tres se-ñoritas, cantos y bailes» —diuen i accionen a la bona de

l ^ Déu i no van unides : fallaimperdonable en els conjunts,

^d' a'^' génere que ha de tenir abansque tot simetria. Però això nos'improvisa. I si no pregun-nu-ho a les «girls» angleses isabreu la fèrria disciplina queels imposen per a arribar afer-ho bé, La Carmen Welten

és una ballarina amb molt nervi, pecó gè-nere caball desbocat, !Es massa desordenada,poc precisa. De vegades va més de pressaque la música.. I té el gest facial repetitsempre és igual. Chaparnito — «cómicoenciclopédico» — és un intermediari sensegota de gràcia. 1 imita aquella veu monó-tona de Ramper, aquella dicció difícil i tre-ballada, terriblement lenta. Es un .còmicmolt pesat.

L'Anita Flores té una veu ben timbrada,una dicció matisada, rals ulls que parleni un gest acceptable. Però és massa exa-gerada. (Exageració que en el dramàtic lifa vorejar el grotesc. Ja deia Joan Tomàsque quan es va assabentar que la LianaGracián, J allarina excéntrica exeellent, lle-gia Schopenhauer, va pensar ; «Ja hem re-but!», Exacte. A aquestes noies els trams

-cendentalismes ens les estan fent malbé.El pare de l'Anita Flores s'ha entestat acreure que la seva noia ha nascut per acantar coses dramàtiques. I vinnga encarri-lar-la cap aquest cantó. I el que fa és espat-llar una noia que, ben conduïda, podriaarribar a ésser alguna cosa.

SEBASTIÀ GASCH

Hom començà llavors .a interessar-se perHrotswitha, i ben aviat, gràcies a la tascade Magnin, tant a França mateix com afora de França fou considerada com lacreadora del teatre modern. Pel costatd'Alemanya, començaren a ploure estudissobre la monja. Entre els més importantsque se li han dedicat hi ha, a partir de1853, que sortí la ,primera obra de Bendixensobre la nostra autora, la del mateix en18J4 ; la de K. A. Barack, en 1859 ; la deR. Kòpke, en 1869 ; la d'O. Piltz, en i88;la de W. Gundlach, en 1894 ; la de Paulvon Winterfeld, en 1902, i la de K. Strec-ker, en 1906, iEls llibres d'aquests dos dar-rers són considerats ja com a definitius, opoe menys.

El caràcter primitiu del teatre de Hrots-witha, que sembla avenir-se amb aquestaforma de representació, féu que sota lesinstàncies d'Anatole France, Signoret donésen r88g a la Galeria Vivienne una sessió de]es seves marionettes, amb el drama Abra-ham. A Viena, en 1897, hom escenificàtambé el mateix drama, i a Londres, en113, al Savoy, hom representà el Pafnuci o(,Conversió de Thas.

Hrotswitha deixà nombre de manuscritsque, encara que no donen cap notícia sobrela seva vida, sí la donen sobre la sevamanera d'ésser. Es mostra amb una certapedanteria, tota innocent i una admiradorameravellada de l'Escolàstica i els seus sil-logismes. D'olla és aquesta frase : «Totesles vegades que he pogut recollir algun pe-tit bri de teixit o algun petit fil arrancatdel vell mantell de la filosofia, he procurat,amb tat el meu saber, d'inserir-lo en elteixit de la meva obra.»

GUTEMBERG, su A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts GràfiquesAgullers, 1 1 Vía Laietana, 4

Tel, 15524 • BARCELONA

El milenari de Hrotswitha

l'actualitat italiana; da força de la crítica i ^quelquefois taches d'encre et de neige»1a lluita entre literatura «pura» i literatura Gino Saviotti els d'Alberti, que representen les passions((aplicada», és a dir : literatura dedicada als i les voluntats fosques del subconscient.selectes, i literatura 'que s'adreça al granpúblic. No dic que ]a guerra a 1 estil desmano- El que no han tornat a representar els

qàngels, per als poetes, és la dona, Potser noItàlia P resant(( avui un si stema cr g

més, sigui Inoportuna, ben a1 contrari ;és

l'exquisidesa no és patrimoni del gf pru aarribarem mai a una concepció romànticar em torninu n front com potser no es troba en cap més ,

de Roma: sempre u^n Borgese o un Ojettique s dones ensa n a

de llaa

vs

à ngfiel s.país. Noms com'Giuseppe Antonio Borgese, han fet gala d'elegància d'estil i els ma-Luigi Russo, Francesco Flora i Adriano

Tilgher, per .dir els més estimats, tot i teixos escriptors de La Fiera els han presAnècdota í categoria

ésser al marge d'un grup literari qualsevol, per model. Però una cosa és estil ialtre

representen materials d'un mateix bloc que estilisme : que no és més que recreació d'es- Ha estat possiblement una de les grans

es podrà .atacar conjuntament, però no en notis, troballes de l'enginy local i capitals l'abun-

els seus oompaments. —Aix{, vós, ,antic collaborador de La dosa i opulenta cabellera de 1'Exoellentíssimp—Respecte la competició ^en'tre literatura Fiera, manteniu avui u,na posició en pug- Sen or Consellcr d'Instrucció Pública.^ Y

na? La de la vostra revista... Saludem però, des d'aquest mirador, el, P qper minories fi literatura vulgar, no creieudonat una mica? Vosaltresque sempre sotu Es evident. Sota e seu nom ara —l d senyor D. G., Domènec Güansé, que ha es-

costat

heu ten- L'Italia Letteraria — segueix essent la ma- tat, fins ara 1'úu^ic que, elevant l'Anècdotatelers, al costat d'u Frau eles Floretes de Sant Francesc, i 1 es-gat teixa de sempre. Partidària acérrima delA or i ha,a e

o tr te eometr ai ca -O Categoria,

C ate gg la

edgu

autobiografia del Cellini contras-plèndida fragmentarisme —que no res més són lesl at de

Pillar del famós peta , postulat de cro-

cant amb Il Cortegiano de Baldosar Cpsti- Proses curadíssimes dels seus fautors i 11urs Polari er m ; qe fa explicar delu d pentinar inar-

glione... poemes inaferrables. Volen reviure, segons sou lirisme per aquestaesta maneraentrans-

—Exactament. Com abans la Vita Nuova confessió pròpia, el dolç stil nuovo, quancon fins per caprici pricise, da fidel D•ante a1 costat del Novellino. Això deu en realitat cauen en 1'academicismo més fat

delcendent de cantaire.

venir de la nostra tradició clàssica que vol del 500. Angioletti mateix — directorperiòdic — en prolongar l'antologia dels Memòries inèditesque els escriptors siguin homes cultes em-

prant una llengua refinada, diferent de la escriptors mous de Falqui ha parlat de la«representació artística desinteressada», com Als Arxius del Vaticà existeixen tres gratis

del vulgar. Però la pràctica ha demostratobjecte de l'art nau. Deslligant-lo de tota volums formant prop de vuit rentes pàgi-

que, sovint, llibres escrits sense intencionsètica o passió, el redueix a cosa superficial, res d'unes Memòries absolutament inèdites

literàries — com les Lletres de .Santa Ca-a camp d'experiències per desvagats. Queda i gairebé desconegudes, dictades pel carde-

terina de 'Siena — amb llur vigor avantat-també el reours de fer el pervertit ; subs- na] Lambruschini, que fou nunca a París

gen els dels exquisits.En el temps present el problema es com- tituir sistemàticament l'home normal pel

pederasta, el sàdic o l'abúlic, perquè és ellde J829 a 1834, sota els pointificats deLleó XIII, Pius VIII i Gregori XVI. Aques-

plica per obra de la novella. Els nostresnarradors 'no escriuen exclusivament per la que es porta a París, tes Memòries abunden en revelacions mte-

l'afer Lamen-minoria ni pel gran públic. L'escriptor no Des de la seva aparició al gener de 1930,

L'Indice ha cregut necessari per l'art ita-ressants, entre altres sobreerais, l'expedició d'Alger, la revolució de ju-

vol perdre lectors i per altra bainda temésser acusat de fer amestieren (ofici). El que lià un canvi de front : substituir ei litera- liol i els primers disturbis del Risorgimento.

El Lambrusahini declara en la in-cardenalfa que quan l'italià normal vol llegir una tlssim per l'escriptor humà. Proclama el

totalisme artístic ; és a dir : de la mateixa troducció que aquestes Memòries hán denovella recorri a .les literatures estrangeres,

—1 Borgese, i Italo Svevo?.., El mateix manera que no es pot capir l'home .purament romandre secretes. Però passat un segle no

l'atenció físic, no podem imaginar un home tan sols val la pena de fer cas d'aquestes prohibí.Marinetti, no ocupà un moment religiós, pervertit o estètic. L'art deu ésser cielos, 1 monsenyor Mercati, prefecte delsmundial?

—iBorgese evidentment, Svevo... sí, agra- producte de la totalitat de l'home. Per tant:el punt bàsic és la sinceritat i profunditat

Arxius, acaba d'autoritzar un erudit a estu-(liar i publicar aquest document històric.

da molt als roustians i o cistes • també hipFracdhia,,. ]'El de l'artista. Com més humà sigui l'artista,

ha Brocchi, futurisme ambmés reeixida la seva obra. I sobretot no Els fills d'Ulisses

les seves paraules en 'llibertat, així comLa Voce dirigidaper a ue11 Giuse e Prez-

g p q ppoblidar que és l'estètica cosa a posteriori i

L'escriptor irlandés James Joyce, no po-zolini qui es variava d' ,ma

iciól de filòsofs, i no la determinant de l'obra

dent-se fer editar a Anglaterra a causa derepreeal temps de llur ap

escriurear (rgog)

ament,rep ,senten, d'art,

—'El sentit totalista de L'Indice guanya la llibertat de to amb què escrites lesuna reacció contra e1 carduccisme i contra

terreny entre la crítica italiana? seves obres, féu imprimir a França el seu1)'Annuinzio i els seus seguidors • revoltaigualment els prejudicis de la cr{- —No cal dir. A part q'ue mo es cap in- voluminós Ulisses.

Després, ' er raó de les seves tendènciesPoral .tia(( professoral. Fou aquell un temps e

p q p »ovació; és una convicció que ha estat rem-

e qre en e1 pensament de la gent equilibrada.plesbianes, The well of loneliness, de Rad-

tothom es creia amb dret a rebre l'en-Zueco-de la crítica • igual Zuaca-gcons periodística

oenp

P '•'Sempre hi llavi(( qui equànimement exami- call fou im rès a París•Des rés,

Sleeveless Errand, de Norab James. També,li que Ugo Ojetti; Bracahi que Pitigrilli; nava l'obra dels escriptors deixant de banda

tota idea de clan. Ací teniu el gran exem- L'amant de lady Chatterle de Lawrence.Y yrSalvator Gotta i Guillo da Varonaor le de Borgese, se urament l'home més in-

g gPI finalment, acaben de publicar-se Daffodit,

No podia man car, però, la minoria quedediqués a1 conreu de 1a forma .artística tot teressant de les darreres generacions, que de Cecil Barr, relat potser una mica massa,

novellese però punyent, i gairebé escanda-L'any' hav ai d ésser' LaLel seu i s,ènter L ha reclama l'atenció envers autors esti-

les capelletes a lamobles silenciats per lós, de l'existència l'afina noia a París, ICRonda, pilotada per ardarelli i »Emilio'G 'Els seus articles, al Corriere dellamoda. Jam to-day, de Marjorie Kirminger, que ésCeodhi, qui proclamés el retorn a la prosa

Sera poso per cas, constitueixen una de les més divertit, més vigorós i més veritableiimpecable de Leopardi i Foscolo ; que aquest

més segures del moviment de la Novaguies és la confessió de les aventures físiquesmoviment — tocant el punt feble dels ida- a

Itàlia. I aquestos dues paraules em recar- més aviat intellectuals que sentimentals»ions :llur tradicional 1 inguarible acode-

den la revista que amb aquest títol — i es- d'una persona que sap apreciar les joies demicisme - prengués cos, no té res d'ex-traordinari. Quan anys més tand, finint el perit idèntic al nostre — dirigeix a Florèn-

Russo. tElla carn.

En definitiva, la majoria d'aquestes obresas, Umberto Fracchia fundava un setma- cla un altre gran crític, Luigi

mateix Angiolettl, adonant-se de l'error bà- no són més llibertines i escandaloses quenari literari tipus Les Nouvelles Littéraires,

de la seva tracta ara de fersic posició, moltes novelles franceses o alemanyes. Peròno posà en pràctica el seu intent de fer-ne

veure el gran perill que inclou una art èti- aquests recents llibres anglesos, tant coml'òrgan de la literatura nacional, més enllà

ca, extrem que empra per desviár l'atenció pel literat, són interessants pel moralista,els primers llocs als seus .antics amics de

del , desplaçament gradual vers l'art ha-seu ja que senyalen l'ensorrada de la moral dedels primers números. A poc a poc donà

úblic ue havia acollit en-La Ronda. 'El que mana, és a dir :art formal, però, primer l'època victoriana i els atacs constants quehan de suportar el puritanisme i e1 cant bri -

tus iàsticament l'aparició de La Tiara Let que res, art de canting ut.JOAN RAMON MASO'LIVER tànies.

terapia —car mancava a Itàlia un periò-dic d'informació literària — conegué i re-verencià escriptors que fins aquell moments'havien limitat a .firmar alguna pàgina deprosa, més que res com exercici d'estil.D'altra part, La Fiera fou 1a palanca perobrir des portes del periodisme als seus re-dactors, els quals, per un sistema d'ajutmutu, pogueren erigir-se en caps de la crí-tica i literatura contemporànies.

Es el mateix cas que la nostra GacetaLiteraria, amb un camí invers quant al grupformador, que aquí començà unit i ha finitamb la dispersió i confusionisme més grandegut a necessitats comercials dels editors...L'esperit de torre de vori, i el «strapaesa-

' mismo» que respiren revistes com és araCircoli han estat promoguts per La Fiera

^ Letteraria?

—La influència de la literatura francesacontemporània, i especialment de Valéry,Proust i Gide, 'ha estat tal que els joves noveien sinó per llurs ulls. Vingué el menys- nlels escriptors de aran públic perquè

LITERATURA PAISATGE I LLETRES ITALIANES I VAR IETATS

Ñtaúle a gros a Líferafura í erifíca crisidels ene

.d^namt 1'nlarmicma nrn_

La retina de l'escriptor s'aproxima pau-latinlametlt,al paisatge. E1 pintor, el recer

-cádor. cLe plasticitats, fa cada dia més prò-xima l'àrea de la seva visió. Explicaríema í;,, 1, sentit d'aquesta evolució, que noobeeix .pas a una línia segura i decidida,si(tó , que la trobem, sobretot al principi,i^igeeta.i vacillant; cada vegada, però, mésprecisa.

EI professor Joaquim Balcells ha parlatagudament del paisatge bucòlic (La Revis-ta, 1930). Les conclusions a

Jll IeJGr VdUd — ,uiw at nanitam ul atac aqué arriba 1 illustre universi- tari català sán en línies ge- té acostumats '1a premsa italiana, L'Italia

nerals aquestes dues: urnaII

' !^i ' ^^^ Letteraria en primer terme.

q literaturaaldinsdinciaexisCè'1En l'ambient amable dels Saviotti es con-

grega d'un paisatge que no versa de mil temes diferents, entre els

té una personalitat indepen ^s quals, naturalment, també de literatura

dent fins aleríode alex.in I de la literatura actual dItàlia. Qui amb

,

p pr k més propietat que Gino Saviottique, al .fetdrí; singularmont fins a s,rt^ _ ^` ^" • p q ' q ^Teòcrit, on l'home de ciutat de comptar-se antre els escriptors joves,

resta encisat davant un fris ` ^^ uneix el' coneixement profund de gla litera-

d'escenografia bucòlica. Ve-tura anterior? (Bona prova els set volums

niat d'una concepció confu t t a d'història literària que prenent peu en els

sionista mítica i monstruosa'textos renroduits dóna urna llum nova als

de la Natura—a l'Oriant— , ^ ra u^ ` escriptors d'Itàlia.) Al llarg de la conversa

aquesta precisió de zones no i es poden destriar els punts fonamentals de

deixa d'ésser remarcable. Al ^i la nova literatura italiana.

Laci, ací la representació és Aquí, i potser en un grau més agut que

presa per Virgili, la natura a Espanya (recordo pe- cas la florida de la

és un reflex líric de.l'escrip- „ ^ y ., lírica castellana ide l'any az al z8: Baca-

ter que es vessa sobre el risse, Larrea i Gerardo Diego ; Dúmaso

paisatge per a explicar-se a Alonso i Moreno Villa ; Salinas i Guillén...)

si -mateix. Hi ha um sospitós r. la literatura és en mans de professors i uni-

gust pels capvespres, segons / r N versitaris, L'obra de Croce ha fet aparèixer

l'explanació del ;professor. ,, un estol de crítics joves que des de les pà-

Balcells.gines de les revistes i diaris sotmeten les

Però no és ,pas l'antiguitat ' ` obres literàries a un examen rigorós de Ilurs

clàssica que es fa remarcar valors estètiques donant illoc a les dues ca-

pel culte del paisatge. Hi haracterístiques que segons Saviotti informen

qui diu que, en realitat, elsentiment d'aquest fenomenno arriba fins al romanticis-me. Caldrà, però, revisarlleugerament aquesta asseve-ració. Dauzat no té raóquan ens explica que l'EdatMitjana, a que marca una re-gressió de la civilització, nopodia ésser favorable al des-envolupament del sentimentde la natura». Als monu-ments de la literatura medie-val és possible de trobar in-tuïcions fiiníssimes del pai_satge circumdant. Al poema NI.SARTcidià, i a la primitiva líricacastellana trobaríem — PereCoromines n'ha parlat—delicioses illumina-cions de paisatge. A la Chanson de Rolandens sorprenen descripcions d'una vivacitatmeravellosa. Fer la seva banda, la riquís-sima floració de la poesia popular de Gata-lunya,. serva, segons Fornell, elements depaisatge, per bé que sovúnt aquests ^elememtstinguin una funció simbòlica

m

Quan no posseeixen aquest se'ntit, servei -xen allegories religioses, o signes mitolò-gics; quan es captenen e una pura situa -ció ornamental tenen—això és veu ben claren les obres de Berceo, en les delicioses his-tòries pietoses i en les vides de sants—aque-lla-ha fina unció que trobem en la línia de lesvidrieres policromades, dels retaules dels pri-mitius, o de les inicials miniades•

EI paisatge té ací, però, una posició se-cúndària. Constitueix l'escenografia de figu-res centrals—sants o guerrillers—concebudaamb una pura geometria irrealitzable.

Aquesta escenografia-observa Wólflin—essitua primerament en plans parallels al que

epodríem anomenar ((boca de l'escenari». Des-prés, amb l'aparició del barroc, les figuresI el paisatge prenem posicions segons líniesdiagonals en direcció al fons del quadro. Jahem vist ; una altra vegada, com de la 'con-

tu , n

á® 6 bulo

cepció egocèntrica del paisatge renaixentistahem passat a la personificació del paisatgevàlid per ell mateix, que s'accentua al llargdel segle xvm.fins esclatar triomfalment alsegle romàntic. . .

Amor al ,paisatge? No absolutament en-cara. Ja hem .vist que lihome divuitesc esfeia una natura a la mesura del seu gustcreant el jardí. La natura lliure no el con-vencia gens , ni . mica.. Hi ha un personatgede Stend'hal, a El Roig i del Negre, que mal-

ENCARREGUEUELSARTÍSTICS

PATRICIVERDAGUER

VOSTRES

TALLERS

1 COMERCIALS

I CALLÍS,

IMPRESOS

GRÀFICS

ALS

ARNAU

3, 5 i 7(DAVANT DEL

ES LA

PALAU

CASA MES.

DE LA,MÚSICA

PERFECCIONA-

CATALANA)

DA EN LLIBRES RATLLATS, DELUXE 1 EN TOTA t. %SSE D'EN-QUADERNACIONS. - ELEGANCIA

ECONOMIA ÉN ELS ENCA-RRECS. - EN CAS DE URGÈNCIADEMANE -LOS

14856

PEL TELÈFON

.1 GUILLEM DIAZ PLAJ:1

(?) — Sant Jordi (Palma de Mallorca)

grat 1a seva posició secundària dins de 1'ac-ció és extraordinàriament significatiu. 'Esaquell Saint -Giraud, amb el qual topa JuliàSorel sobre la carretera de Ginebra. 'Escol-tém-lo :

((A Paris estava cansat d'aquesta comèdiaperpètua, a la qual obliga el que vosaltresanomeneu civilització del segle xtx. Teniaset de bo,n'homia i de senzillesa. Compro unaterra en les muntanyes, prop del Ròdan, nohi 'ha res tan bell sota el cel.—El vicari delpoble i els hisendats del veïnatge em fanla cort durant sis mesos ; els convido a di-nar ; he deixat París, els dic, per no parlarde política ni sentir-ne 'parlar. Com veieu, noestic subscrit a cap diari. 'Com menys car-tes em porta el carter, més cantant estic.—No era pas això amb què comptava el vi-cari ;; aviat em topo amb mil preguntes in-discretes, tripijocs, etc. Jo volia donar cadaany dus o tres cents francs als pobres i me'lsdemanen per associacions piadoses : la deSant Josep, la de la Verge, etc., refuso ialeshores m'omplen d'i.nsults... A les pro-cessons de les Rogatives... nd beneeixen mésels meus camps, perquè, diu el vicari, per-tanyen a un impur. Es mor la vaca d'unavella pagesa devota, i la mestressa diu queés a causa dei veïnatge d'un estany l'amodel qual sóc jo, impiu, Vilòsof, vingut deParís, i vuit dies després em trobo tots elsmeus peixos de panxa en l'aire emmetzi-nats amb calç. Sóc víctima de tota menade trapelleries. E1 jutge de pau, persona hon-rada, però que té .por de perdre el càrrec, noem dóna mai la raó. La pau del camp és permi uin infern.»

E1 text és llarg ; però expressiu. Tanma-teix, però, el paisatge—triomf del salze i lapalmera — s.'imposa durant el Romanticis-me ; al gust pel color local que cerquen elsfrancesos a Espanya i al Marroc, la plomade Pedro Antonio de Alarcón, correspon 1avisió multicroma de Fortuny. Després, lafotografia. W'aldemar George ha parlat agu-dament de la influència dels primers paisat-ges fotogràfics damunt els novellistes fran-cesos — Céard, Flaubert, Maupassant — delnaturalisme. Paisatge, naturalment, que téuna amplitud menor que el romàntic. Eslimita a un recó de pati amb roba estesaa la riba d'un riu llotós. L'objectiu es vaapropant a l'objecte. Després, el cinema. Si—en la visió de la guerra—Alarcón dónaJohanssen, Fortuny dóna Pabst. El paisatgeés descrit, minuciosament, per zones. Permitjà del gros plan. IEl Nathanaél gidià i1'Azorín de Martínez Ruiz ens domen el pa-rallel literari d'aquest amor per les coseshumils on el científic assedegat de preci-sions exactes s'ajunta a un nóvíssim lirismefranciscà. La geometria irreal del retaules'ha esdevingut la microscòpia meravellosadel gros plan.

AFÐA

ASSUMPTES FISCALS 1 ADMINISTRATIUS

L© lli o 1 v Fo Do ^ o ^ ^1P6C^^nlr^1 ^

—entre Iturs antecessors mes Leg1L1ILLJ.Les ccroseqüènc es no padeh ésser más ata-

baladores: O 1a immensa majoria dels homesque llegeixen llibres ho fan per esnobisme,o la misèria. negra ha corcat també les but-xaques dels tres o quatre homes' de bonafe que llegeixen en aquest país.

Ens esgarrifen ambdues solucions.

Evolucíons angèliques

Angel ! Angels dAlberti, de Norah Bor-ges, de 'Cocteau, dels còdexs illuminats, deSanta Teresa, de les pinturas romàniques,de Goya, dels poetes romàntics, i ara, elspròxims de Josep Maria López-Picó!

Es curiosa aquesta afecció angèlica de laliteratura i de les arts. Diguem, però, quel'ortodòxia no és pos durable. Al Romantl-cisme es -veu befin clar que 'els àngels són•,,,•símbols de feminitat, Angel de luzC diu DonAlvaro. L'àngel caigut é9 .freqüent . fi ;,elsnovellistes francesos del segle xix. Ja qúanGoya pintava un àngel se 1i notava queallò no era precisament angèlic. Era la Du-quessa d'Alba, disfressada d'àngel ; i se liconeixia.

Després han vingut els àngels de Cocteaú

1 p a

L'escala de Llotja

—Ja vol tenir poca feina, això de pescarmb canya. Fa una hora que us miro i en-

ca'a no heu tret cap peix.— — -(Excelsior, París)

El venedor.—No comprenc com se li hadestenyit aquest mallot. Que potser s'hi habanvat?

(Pupch, Londres)

t

—.Diu que a Londres hi ha un home atro-pellat cada mitja hora,

—Pobre home!(Punch, Londres)

L'amo (als rebentapisos que se li beuen elwhisky). -Deu-me'n un got abans no baixila dona!

' "(The Hutnorist, Lond res)

La senyora que a les carreres de Good.wood portava el mateix barret que a les d'Às-cot,

(Punch, Londres)

P11R4IIR

LE/ ART/ — bidCO/Sensibilitat 1 correcció ISM ES [EscoJa de Belles .Arts ' '

L'inextenuable Ramon (Gómez de la Ser-na) ens ofereix en un llibre recent («Biblio-teca Nueva») tots els cismes» comentatsamb la seva gràcia que, de vegades, es faaguda i precisa com una sageta que arribaal cor de les conclusions critiques més pro-fundes, amb aquell to somrient amb què fafàcils les coses més difícils.

Heus ací la llista dels isnaes estudiats pelgran Ramon en aquest llibre : Apollineris-me, Picassisme, Futurisme, Negrisme, Lu-mnisme, Klaxisme, Estan tifermisme, Tou

-louselautrecisme, Monstruosisme, Arxipen-hisme, Maquinisme, Lhoteisme, Simulta-neisme, Jazsban4isme, Humorisme, Lipchit-zisme, Tubularisme, Nimfisme, Dadaisme,Charlotisme, Sobrereglisme, Botellisme, Ri-verisme, Novellisme,,Serafisme, Total: vint

-i-cinc. •Ramon, capità de tantes milícies d'avant

-guarda, coneix tots e1 ressorts de les sub-versions espirituals i ha estat en contacteamb tots els grans subvertidors de l'art i dela literatura.: Tots queden illuminats enaquest llibre que retalla siluetes com lesd Apollinaire, Marinetti, Picasso, Lhote, De-launay, Laurencio, Tristan Tzara, Picabia,Bréton, Dalí, Ozenfañt; Rivera, Coçteau.

L'assaig sobre Picasso, per exemple ; o,per exemple, l'estudi sobre l'humorisme te-nen una gram qualitat de magisteri.

Constatem dins el llibre l'existència d'uncapítol, de i'isme anomonat Klaxisme, d'ori-gen, sembla, brasileny. Es una llàstima queel gran Ramon liagi confegit aquest llibre(de la fornada dels deu o dotze que en fa-brica cada any) abans de l'acte de fe enaquest isme per explotar que ha fet amb elseu llibre recent el nostre amic i lclaxòmán,Carles Sindreu i Pons.

..- --.-...-. ...... •w teiiyrua, JusIa 1 otjwfvi auu

. que per aquestes mateixesqualitats no ens deixa escapar

litat mateixa hom ha anat batejant-lo de ni un moment de l'abjecte que ofereix a lamou a cada tomgada, segons les teories nostra consideració.que han estat més de voga llavors, Un I en veritat, una cosa ens distreu de 1'al-temps fou el quid divinum, després l'emo- tra. Hem de passar moltes vegades per altció, la sensibilitat, l'instint, la quarta di- la incorrecció i la manca d'equilibri en elsntensió, etc., etc. ; un element que, amb elements de l'obra que contemplen en grà-tót i la seva incapacitat de concreció dins cia a la virtut fonamental que posseeix, peròuna fórmula i la impossibilitat en què està sempre d'una manera circumstancial i pro-d'ésser-nos conegut per via discursiva i, per visòria. El nostre desideràtum davant d'u-tant, de poder ésser controlada la seva exis- na obra d'art ha d'ésser la perfecció, puixtèncïa o la seva absència damunt l'obra de que aquest és el millor camí perquè aquellaquè es tracti, tots estem d'acord que és virtut pugui ésser gustada per nosaltres.cosa vistent i perceptible, i és a base d'ella Es a través de tots els elements que lique hom judica el valor d'eternitat que serveixen de vehicle que l'essència de l'obraçosüc x una obra filla de qualsevol de les se'ns ha de fer patent. Com més completsbelles arts — les plàstiques especialment. siguin els seus atributs, com més gran ar-

Tots estarem d'acord que la suma dels ribi a ésser llur equilibri, com més .accidentsaccidents i condicions externes de l'obra quedin expressats, com menys problemesd'art no tenen res a veure amb aquesta quedin per resoldre — eliminats, superats,qualitat superior que és el que li dóna amb la seva resolució —, més viva i méstot el valor intrínsec que pugui tenir com aguda arribarà fins a nosaltres la sensibi-a tal obra d'art. La major o menor inten- litat .amb qué l'obra ha estat creada.sitat en què aquesta qualitat s'hi trobi és No ens hem de cansar mai de predicarel que li dóna la seva categoria. Sense ella la responsabilitat i l'auto-exigència per totl'obra més perfecta no és altra cosa que aquell que vulgui fer alguna cosa de bo.pura habilitat. L'artista que amb el pretext de sentir-se

Moltes de les creacions artístiques que dotat de la gràcia divina, de la sensibilitatse'ns mostren irregulars en aquelles con- amb la qual es creen les obres eternes,díaions externes, imperfectes, mancades d''e-negligeix el cultiu de les virtuts de ]'ofici,quilibri, d'harmonia, incorrectes i inhàbils, ens serà sempre suspecte. Si no és un des-

orientat de bona fe, serà un mistificador dela pitjor mena.

Cáp a darrers del curs passat, els alum- 1 en un determinat moment hom senti el pesnes de l'Escola de Belles Arts exterioritza- 1 'de les necessitats materials i arribi a ofus-ren el descontent que ja de temps niava en I car-se, fins a creure que les seves possibi-cada un d'ells, :. produït per la disconfor- litats siguin les que calen per admetre lamitat amb e1 funcionament, en l'aspecte responsabilitat d'actuar de professor ; peròattístic, de .i1; ,sjita. ,!Escola. Això féu que també és igualment comprensible i humàs'agrupessin en l'Associació d'alumnes i ex- que el bé general del nostre art està molt.alumnes de l'Escola de Belles Arts i Oficis, per damunt de tots els assumptes particu-entitat creada per ells amb ]'ajut directe lars, de tendències artístiques, de campa-d'alguai professor, i arribaren a fer que nyes comercials i de simpaties personals.;aquesta Associació es convertís en represen- A més a més, el proveïment d'unes placesi.

. l% ,.

EI dramatisme, però, d'aquestes batallessubvertidores és més clar i més escenogrà-fic en el terreny artístic. L'enrun.ament deles coses plàstiques ens omple de desolacióhom faria destruir les formes d'un téxt lite-

tació autoritzada. D'aquí aquelles mamifes- Es molt comprensible i molt humà que 1 rari (com els sobrerealistes amb les de latacions de protesta que en determinades no pot solucionar de cap manera l'estat 1 N. I?. F.) sense cap mena d'emoció. La mar-ocasions prengueren certs caràcters de vio- cabtic de l'Escola alludida, i pel que. es ,tellada sobre el marbre i la ganivetada sobrelencia. Darrera d'alguns fets desagrada refereix a aquest cas concret, s'imposa de- ha tela—emprant mètodes típics—té semprebles hi hagué qui cregué en la conveniència manar, mentre no calgui exigir, i_sempre 1 'una transcendència més patètica i ens dónade reunir una representació de professors en nom de l'art, que les oposicions con- una idea més clara . de tot e1 que té tatamb una d'alumnes, per tal de cercar una vocades recentment a Madrid per tal de 1 avantguardisme d'assassinat.solució que resolgués aquell malestar unte- cobrir aquelles vacants, siguin per .ara sus- Al llibre de Ramon les i1•lustracions tenenrior de l'Escola. I així arribà el dia de fi peses, i fer que arribi fins a la capital d'Es- 1 n gran .sentit històric, i ens ensenyen ade curs, i obligadament quedà suspesa la panya i molt particularment al ministre veure boirines substituïdes per geometriesvida activa del claustre. d'Instrucció póblica el nostre convenciment implacables, i formes musculades substituï-

Empesos pel convenciment. i la creença que l'argument tòpic que l'art no té fron- 1 des per divagacions .aèries i misterioses.absoluta que l'art és mereixedor del màxim teres, no té consistencia. 'L'art no té .fron- 1 Altrament, el carrusel avantguardista ensrespecte, i, per tant, tot el que d'ell dima- tres, és cert, però solament en la seva 1 fa adunar de l'absència de solucions defini-na ho és de la màxima atenció, farem part comunicativa ; sí que on té em subs- 1 tives, i de com la vida inostra de cada dia.constar, .abans de prosseguir, que no Arete- tància, perquè és extret i germina0en un 1 va imposant-nos la fórmula iová,, y nespe-

nem sortir en defensa d'homes ni de grups, i, ambient distint ; així és que no creiem en rada, iconoclasta i violenta fue ha de subs-contràriament a certes actituds personals, el millorament que els cultivadors de l'art tituir, durant uns mesos f"rónètics, el mes-sortirem al pas de tat el que vingui proce- d'altres terres poden reportar als mostres tratge de l'antiga.dent de capelletes i de fets confusos per futurs artistes, i sobretot trobant-se aquestrevolucionaris que semblin ; com també, en en un estat .artístic embrionari, Les prime-nom de l'art, fem constar que no estem dus- 1 res manifestacions artístiques d'un udoles -posats a tolerar imposicions de cap mena 1 cent difícilment seran mai compreses en llur NO` E1ATSper alt que es trobi el llac d'on vinguin. totalitat expressiva per un esperit cuidat i

EN CAMISES

I en haver fet aquests aclariments preli- enfortit 11uny de la nostra terra, per excel-minars del tot necessaris, hem de confessar lent que sigui el seu temperament, i tot ique hem vist amb satisfacció l'actitud pro- 1 merèixer la mostra admiració, A més a més Jaume f, 11testatària dels _alumnes, encara que algun .unes oposicions guanyades .d,base d'aquell Telèf.11655fet isolat no ens hagi estat del tot plaent, procediment arcaic, en què preval i triomfaperquè representa. un noble desig d'avenç ' la memòria i de les quals sol sortir vic-i un afany de _superació digne de tot elogi, toriós aquell que sabent tot die coses noEls al tenen raó de protestar i voler sa res, ni i, '.ni és possible queque els procediments emprats a l'Escola de siguin acceptades pels feliços guanyadors a màquina d'escriure de qualitat

alumnes

Belles Arts siguin portats peP altres camins com un triomf artístic, capaç de reportarla confiança necessària als seus alumnes.

I amb tot i reconèixer que destinar pro-fessors a cobrir unes places vacants té mol-ta importància i que la convocatòria d'uncsoposicions no en té pas menys, entenemque no és precisament això el que mereixmés atenció per part dels artistes.

Creiem nosaltres que un conjunt de valorsindiscutibles — que per sort no ens en ma:n_quen — podrien ésser invitats a estudiarun pla d'ensenyament que s'ajustés a lesnecessitats artístiques del nostre temps.Posem per cas com a exemple, homes dela ta'Il.a de Bosch Gimpera, Nicolau d'Olwer,Josep Pijoan, Mando Hugué, Angel Ferrant,Feliu Elias i algun altre que creiem i'ndis-cutiblement de remarcada solvència per es-tructurar ún nou pla educatiu de la per-sonalitat artística, i .aquest podria ésserencara — després d'haver-lo aprovrat enprincipi aquest grup creador — sotmès al'aprovació d'artistes reconeguts junt ambuna representació d'alumnes. !Es pot donarper descomptat que de la tasca que ells fes

-.sin en sortiria la solució por tothom desit-jada. Llavors proveir les classes de profes-sors disc, comprensius, tolerants, i ^ ,

que eniplinats

ens portin fàcilment i amb rapidesa ala vegada que bons artistes grans tèonjcs, I ''11a un estat artístic ple de salut i d'honradesa, que coneguin els remeis que Ial 'ha per a

Si les incorreccions que avui contemplemen moltes de les obres que ens són ofertes 1ens poden fer pensar que hi ha alguna sen-sibilitat en l'esperit que les ha creades,també ens poden amagar una veritable pe-nória de mitjans d'expressió. I més queres, avui, ens delataran una autèntica ab-sènei,a d'aquella actitud de l'artista davantla complexitat del nostre món fenomènic,que no essant un afany de comprensió dela seva totalitat, no és la d'un artista debo de bo — serà en tot cas la d'un esperitmés o menys líric i agut, pera res més.

Aquesta ambició de totalitat, aquesta auto-exigència de què parlem més amunt, aques-ta responsabilitat de l'obra a orear, és elque inspira la pintura del nostre AlfredSisquella, en la qual, a través de totes lesriques qualitats extennes --- i Sisquella ésben lluny encara d'estar satisfet .per laconsecució de tot el que cerca —, podemveure-hi l'emoció que hi batega ben vivai profunda, a la qual no fa cap nosa, sinómolt al contrari, la correcció amb què ensés presentada.

JOAN CORTES I VIDAL

mes eficaços i que no, siguin, com em 1 ac-

tualitat, inadequats, insuficients i fins cau-sants de perjudicis.

Car no és difícil compondre que l'acciócontinuada d'un sistema educatiu artísticno pot ni deu ésser portat en cap momentsota el pes feixuc d'una imposició. Que pocs.artistes de l'actual generació es troben lliu-res del retard sofert i la lluita portada acap, encaminada a desposseir-se d'una ma-nera d'executar poc o gons adient amb laseva manera de sentir, pel sol fet d'1iaver-se deixat conduir pel camí de l'art per uinprofessor incompetent. Quants esforços nohan estat necessaris a molts artistes perfer possible la reconstrucció de la pròpiapersonalitat desapareguda a causa d'unamala orientació i una tècnica imposada! Hiha qui després d'una sèrie de cursos d'aco-llir fervorosament els consells del professor,ha cercat endebades la seva personalitat,i en cas de retrobar-se, li ha estat neces-sari el doble d'anys que per cobrir-la d'a-maneraments havia hagut de menester.

I com que creiem que serà compresaigualment per tothom la conveniència d'a-nar ràpidament a la recerca de solucions

que afavoreixi aquell millorament total 1 cada maL ^ 9 A ^ Ç 1 Stant desitgem per l'art de la nostra terra, Sempre, però, tenint cura de so impo- (v /\ i /) Kens veiem obligats a dir, amb dolor, que sar la pròpia manera al desenrotllamentd'aquesta qüestió capital no se'n preocuien de la personalitat artística de l'alumne, per-tots els artistes, ni tots els alumnes, sinó què aquesta sigui aconduïda pel seu propi F E R R E R AY M A Rque amb major interès posen les seves impuls per tal d'exterioritzar aquella con-activitats al servei d'intrigues, encaminades densació tumultuària de neguits interns quoa solucionar el proveïment de les actuals determina sempre els trets temperamentals CI g l'i5, 5 : Telèfon 19763places de professor vacants, en profit propi de cada artista.o ele] seu grup d'amics. ANDEL FERNANDiEI 1 B A R C E L O N A

Baineari

—de—CARDÓ

(PROVINCIA DE TARRAGONA)

Altura: 650 metres sobre el nivell del mar

Temporada oficial: 24 de juny a 24 setembre

Nou propietari; SALVADOR SAMSÓDirecció: FELIX BARGUÑÓ

Prodigioses aigües, les més nitroge-nades i arsenicals d'Espanya. Malal-ties dels bronquis, pell, budells,

neurosis i diabetes.

Situació meravellosa, clima sec, es-tabliment rodejat de bosc. Pensió

completa des de 15 pessetes.Habltaclons des de 4 pessetes

Xalets per a tamAles

Tots els dies auto a Cardó a l'arri-bada a Mora la Nova, del ràpidsortida de Barcelona a les 8.27 matí.

Referèncles: S. SAMSÔ, Pdrtrc Mercatst. Josep, 4 - Telèf.18235 - De 4 a 8 tardaFarmàcia Oarreta, Rambla Catalunya, 81"La Ideal Samaritana", Arcs, núm. 10

L'explorador. — M'han dit que aquí veu-ria danses salvatges.

L'indígena. — No pas avui. Tenim laràdio espatllada.

(The Passing Show, Londres)

4,^^j^ HispanoSui1a

^ Automòbils^ 20 CV - 46 CV

Fàbrica d'Articles de Viafge

Joan Casa^o^as i CompanyiaE pecieliEa4 n Caixes d'auiomòbns.

Baguls, MaleEea, Malee. Armeria

Tallers, 26. = Telè n 1063

1a tI) 1

MIRADOR TURÍSTICRESIDENCIA PRESIDENCIAL

DE. CATALUNYAA Sitges la incansable, acaba d'ésser

llençada una mova i iobilíssima iniciativa.Es tracta de suggerir al Govern de la Ge-neralitat la conveniència de fer les gestionsnecessàries perquè el palau senyorial deMaricel sigui reobert i convertit en museu iensems. Residémcia Presidencial de Cata-lunya.

La idea mereix ésser acollida amb totinterés, tant pel que toca a la magnificèn-

La farana

cia de l'edifici com pel que toca als serveisa qué es projecta destinar-lo.

Maricel de Sitges, més que el palau d'unrie, és el palau d'un home exquisit i culte.En la seva construcció i decoració intervin-gué un estol selecte dels nostres artistessota la (iirecció de mans expertes ; el seuconjunt interior i exterior, lluny de la fa-ramalla de l'ostentació sobrera, respon alnoble i refinat esperit de sobrietat que ca-racteritza el nostre temperament i les nos-tres més preades obres històriques.

L'ala de terra de Maricel, amb tota laseva misteriosa i laberíntica grandiositat, espresta admirablement per a ésser conver-tida en el nostre museu permanent d'arts ioficis o en la nostra gran borsa d'antigui-tats.

Res més escaient qué" l'ala de mar deMaricel per a servir de recer de repòs al'actual i als futurs presidents de Catalunya.Bastit sobre roques ï coronant una de les

nostres més belles. pbblacïons, a sols 45quilòmetres de la capital, de cara a orient,des dels seus clàssics i a la vegada romàn-tics miradors sobre la meravellosa blavordel cel i de la mar mediterrània, es veuenpassar cada matí i cada tarda els avions deMarsella-Alger i de Barcelona-Madrid.

Cap recer més escaient per a rebre-hi lavisita de pensadors i diplomàtics. Cap casalmillor situat, per a aquesta feina de pensar

de Maricel

i regir i somiar a qué hauran d'afanyar-seels presidents del nostre poble.

Totes les temptatives que s'han fet pera reobrir Maricel han ensopegat, ultra ambles proporcions del lloguer o preu d'adqui-sició, .amb el desig justíssim dels hereus delseu propietari Mr. Deering, que se li donésun destí elevat i noble.

L'actual iniciativa resol tots els escullsd'urna vegada. No manca més que Sitgesunànimement s'ho proposi fins a assolir('adhesió de les entitats més directament in-teressades. .

De ferho així, haurà portat a terme unaobra utilíssima per a l'atracció del turismei baurá retut un tribut de justícia al difuntprdpietani, en honorar la seva obra amb elmés gran destí que podem oferir-li els ca-talans en veure consagrada la nostra lli-bertat i recobrat el domvni sobre les mostresespirituals riqueses.

Li.ats MUNTANYOLA

MADRID: PLAÇA DE LAS CORTES, 6. BARCELONA: VIA LAIETANA, 2Serveis regulars de vapore comercials i correus entre la

Península, Balears, Norn d'Àfrica, Canàries, Guinea EspanyolaLINIA RÁPIDA DE GRAN LUXE LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE BAR.BARCELONA• CÁDIZ •CANARIES CELONA i VALENCIA

Sortides setmanals els dissabtes, a les tz hores. Efec- Sortides de Barcelona: dilluns i dijous, a les 20 hores.tueran els serveis les modernes motonaus Sortides de València: dimecres i dissabtes a les 19 hores

CIUDAD DE SEVILLAi CIUDAD DE CÁDIZ Servei prestat per la motonsuLínia comercial amb escales en fofs ele poda "CIUDAD DE VALENCIA"de la Medi4areàni fre, Nord d'A'ca i Canàries. primera: 32'5o pessetes; Segona: z15o pessetes; Ter-SorEides quinzenals el dijous. cera: Io oo pessetes.LINIA RAPIDA DE GRAN LUXE BARCE. Servei ràpid sefmanelLONA•PALMA DE MALLORCA Medi4arrània-Canfàbrice.Sortides tota ela dies (llevat els diumenges) de Barcelo- Amb escales a tots els ports. Sortidee tots els dimarts.na i Palma, e lee 24 hores per les modernes motonausCIUDAD DE BARCELONA i "CIUDAD' LINIA REGULAR ENTRE BARCELONA,

DE PALMA" ALACANT, ORAN, MELILLA, CEUTA,

Serveis regulars entre Tarragona, Veléncia, MALAGA i VICEVERSA

Alacsnf i Palma de Mallorca i enfre Barce• Sortides de.Barcelona tots els diumenges e les 8 horeslona í Mahó Servei comercial enfre la Península, Nord

LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE ES• d'Africe i Canàries, amb encalen a fofa elsDANYA 1 TERRITORIS DE GUINEA ES• poró de la Mediferrània

PANYOLA (Fernando Poo) Sortides quinzenalsSortides el dia 15 de cada mes amb escales a València, SERVEIS DIARIS ENTREAlacant, Cartagena, Càdiz, Las Pelmas, Santa Cruzde Tenerife, Rio de Oro, Monròvia, Santa Isabel, MAVEGA i MELILLA(Fernando Poo), Bata KogoiRio Benito, pelsvaporo DELEGACIO DE LA COMPANYIA

"TEIDE" i "LEGAZPI" A TOTS ELS PORTS

VIATGES BAIXAS'ILA PRIMERA OFICINA TECNICA DE TURISME A CATALUNYA

Agència en totes les grans capitals del món.

Especialitzada en Forfaits, Viatges de nuvis,Representant a Espanya Organització d'excursions' en autocars, Vendade les Companyies: Cosu-lich une, Llord Triestino, de passatges marítims i aeris, Visites deMarittim Italiana, Catalunya i Mallorcá a preus reduïts, etc,Gerolimich & C., PugliaMarco u Martinolich,

omanaAero S'Expe

so Rltali na Rambla del Centre, 33 IPgc. Bacardil Telèfe 12492

ANUNCIANTS...!Lina moderníssima organització completa en publicitat

PeF lícules de dibuixos animafsmudes i sonores - patent nurn. 121288 - aplicades al

servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:

"AGENCIA GENERAL DE ANUNCIOS"Vostres productes poden ésser propagats amb èxit segur per

tota la Regió Catalana i Elles Balears

200 cinemes en ciutats i poblacions de categoria

BARCELONA; ontaoeIIa 1 10, 1 .8P z .a - Tel. 16606 A&1 iiiàhi 85,Avinguða Menúndet' Pelayo!1. er ; MADRIDIMPR ESOS COSTAAsalto, 45.-Eertc!ona