5/25/2018 Merc Rodoreda - Contes que farien tremolar a D u
1/
13
Merc Rodoreda:contes que faran
tremolar Du
En acabar la Segona Guerra Mun-dial, desprs del que ella mateixa
vaqualificar com el seu personal voyageau bout de la nuit, Merc
Rodoredareprenia lactivitat literria escrivintcontes. Enmig de les
penries delmoment cal recordar que s una exi-liada republicana
pobra que cus per aguanyar-se la vida en la Frana de lapostguerra,
sobta el determini ilambici amb qu lautora es lliura alescriptura
en lescs temps de qudisposa: penso fer contes que farantremolar Du,
apuntava el 1946 enuna carta a la seua amiga AnnaMuri.
Rodoreda ja nhavia escrit, de con-tes, als anys trenta, una
produccique, rebutjada posteriorment per lau-tora, va ser rescatada
fa uns anys deles hemeroteques per Carme Arnau i
publicada en el volum Un caf i altresnarracions (1999),
juntament amb elscontes infantils de la mateixa poca,pel seu
innegable valor documental.Per s ara, als anys quaranta, quanMerc
Rodoreda descobreix s elterme que ella utilitza que el contes un
gran gnere i es dedica a feruna lectura analtica dels contistesque
ms li agraden: KatherineMansfield, Txkhov, Steinbeck,Faulkner,
Dorothy Parker, KatherineAnne Porter..., a la recerca del
secretdaquesta gran fora dexpressi.
El conte es converteix en leina dex-perimentaci idnia per a
assajar lestcniques de la narraci i depurar
lestil, per a trobar, al capdavall, unaveu prpia, original. El
recull Vint-i-dos contes (1958) reflecteix aquesttreball de
construcci literria i dnaja mostres de lenorme qualitat delscontes
rodoredians. Tanmateix, s elrecull segent, La meva Cristina ialtres
contes (1967), per, el queaporta la millor contribuci de lauto-ra
al gnere, amb veritables pecesmestres. Gran part dels contes queshi
apleguen van ser escrits en lpo-
ca de la primera redacci de La morti la primavera, entre
aquests, perexemple, el que dna ttol al llibreesmentat i La
salamandra, i hi com-parteixen una figuraci de la realitathumana
que ha abolit les fronteresentre lexperincia racional i elsreplecs
del subconscient, entre elreflex de la realitat exterior i les
pro-jeccions de la fantasia. En letapaposterior, el conte ja noms
ocuparde manera espordica latenci deRodoreda: Semblava de seda i
altrescontes (1978) reuneix contes dpo-
ques diverses, alguns ja publicats enrevistes i altres dindits;
a nivell pura-ment anecdtic, per, podem apuntarque el conte Un caf,
redactat en1982, segons ha assenyalat CarmeArnau, va ser un dels
darrers escritsde lautora abans de morir.
El conte basa la seua eficcia en elsrecursos de la brevetat;
sota limperide la intensitat i de la tensi narrativaha de respondre
a una concepci gai-reb geomtrica de la narraci. Estracta duna mena
de relat que ha detransformar en avantatges les constric-
cions imposades pel gnere. MercRodoreda demostra un domini
extraor-dinari de les tcniques ms apropia-des a lesttica de la
brevetat. Aix,per exemple, una simetria quasi abso-luta entre
linici i el final, com sesde-v a La sang, atorga al conte
unaarquitectura tancada, gaireb esfri-ca. Ls magistral dels ritmes
temporalspermet articular temporalitats llarguesde la histria en
extensions redudes,mitjanant la superposici de nivells
temporals (fins a set en El mirall),amb ellipsis i contrastos
que naccen-tuen la sensaci de fractura o ambconnectors que exploten
els diferentsprocediments dassociaci a la mane-ra proustiana. El
joc de veus narrativesi focalitzacions pot ser tamb la prin-cipal
arma del conte, amb un prota-gonisme destacat per a les
diferentsvarietats de monleg. El conte pot ope-rar tamb mitjanant
procedimentsque podem qualificar de metonmics,amb una ancdota
significativa querevela una visi del mn o un gestque resulta
suficient per a descobrir undest, com ocorre a Tarda al cine-ma. El
detall es carrega de valorsimblic: el brillant petit i
imperfectedEl gelat rosa anuncia el fracs dela relaci sentimental
que representaduna manera tan econmica com ina-
pellable; altres vegades, els objectesfuncionen com a
leitmotivs, contribuinta sostenir el ritme narratiu, com elscoloms
dAbans de morir.
Els contes rodoredians resulten dunacombinaci especialment
afortunadade poeticitat i penetraci psicolgica.Lautora crea
atmosferes i disseccionaestats dnim i sentiments sense ni ungra de
sentimentalisme, amb un pledomini dels recursos de
lescripturaconnotativa i de la dicci indirecta.Com ella mateixa
declarava, procurantdir les coses de la forma ms pura i
ms inesperada.
Carme Gregori Soldevila
