(Més informació a la pàg. 3) - paeria.cat · 3a edició dels Premis Lleida Ciutat de Comerç ..... 19 GLOBALLEIDA Societat d’inversió impulsada per GLOBALleida ..... 19 CULTURA

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•MARÇ15NÚM.263

p

Conferència anual de l’alcalde, organitzada pel Col·legi de Periodistes de Lleida. P. 16-17

Recuperació del convent i els jardins de Santa Clara com a nou espai social i cultural. P. 11

La tarifa del menjador de les escoles bressol es redueix una mitjana de 8 euros al mes. P. 5

Targeta de zona blava gratuïta (Mésinformacióalapàg.3)

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

MarçDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció

de la ciutat de Lleida

Establiment de trucada: 0,34 euros

Minut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

CULTURAProjecte pioner de formació per als professors de les EMB....... 5

DRETS CIVILSExposició “Transició democràtica a Lleida” .................................... 7

IGUALTATMicrocrèdits per a dones emprenedores ......................................... 8

FIRESNova edició de la Fira de Formació i Treball .................................... 12

JOVENTUTEls Bucs d’Assaig musical compleixen 10 anys ........................... 13

URBANISMEObres del col·lector de la República del Paraguai.......................... 13Recuperació dels antics rentadors dels Magraners................... 14“Fem dissabte” a més barris de la ciutat............................................. 15

PROMOCIÓ ECONÒMICA3a edició dels Premis Lleida Ciutat de Comerç ........................... 19

GLOBALLEIDASocietat d’inversió impulsada per GLOBALleida ........................... 19

CULTURANova col·lecció de divulgació de la ciutat .................................... 20Mostra de Cinema Llatinoamericà del 10 al 17 d’abril ............ 21

TURISMERecuperació de l’espai del Call Jueu............................................... 22

EDUCACIÓ I INFÀNCIAGuanyadors dels premis Josep Pernau i Mila de Periodisme .. 23

BENESTAR SOCIALImpuls del programa Nits Q Lleida ..................................................... 24Reconeixement a les empreses solidàries ....................................... 25

OPINIÓ dels Grups Municipals i de la FAVLL................................. 26

OCI Agenda cultural ............................................................................ 28

L’Ajuntament de Lleida reprèn les obres de la segona fase del Museu de la Ciència, que acollirà el llegat del científic Joan Oró.

Taller perquè la gent gran de Lleida aprengui a utilitzar correctament tot tipus de dispositius digitals d’última generació.

L’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) ha atorgat el premi del 2014 a la trajectòria al Centre d’Art La Panera.

Edicions

• 93 799 07 07

06

21

04

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Març de 2015 • Mobilitat

Nova targeta Hores Blaves•Els conductors ja sol·liciten les hores gratuïtes de pàrquing

Nombrosos ciutadans s’han desplaçat a les oficines d’EYSA per tramitar la targeta. © Paeria

Amb aquest document es premia els conductors responsables. © Paeria

El 82% dels vehicles empadronats a Lleida tenen dret a gaudir de la bonificació el primer trimestre del 2015

Els conductors que no hagin rebut cap sanció municipal de circulació de l’1 de desembre de 2014 al 28 de febrer de 2015 poden obtenir la nova targeta Ho-res Blaves de l’Ajuntament de Lleida.

Aquest document dóna dret a gau-dir de les primeres 12 hores i mitja d’aparcament gratuït en zona blava. En total, al llarg de l’any es podrà gaudir d’un màxim de 50 hores de parquímetre de franc.

Uns 40.675 turismes, el 82% dels ve-hicles empadronats a la ciutat de Lleida, tenen dret a gaudir de la bonificació en el primer trimestre. Amb aquesta me-sura la Paeria vol fomentar la seguretat en el trànsit i reconèixer el civisme dels ciutadans i la responsabilitat dels con-ductors que amb la seva actitud con-tribueixen a fer que la mobilitat per la ciutat sigui millor.

Tramitació del documentLa targeta Hores Blaves s’obté a les

oficines d’EYSA, que estan situades a la plaça Blas Infante número 2 de Lleida. L’horari d’atenció al públic és de les 9.00 a les 14.00 h i de les 17.00 a les 20.00 h, de dilluns a divendres.

El cost de l’emissió de la targeta és de 2 euros i només serà vàlida per a la ma-trícula del vehicle que figurarà al dors. En el moment de fer la gestió cal dur el

DNI i, si no s’és el propietari del vehicle, s’ha de portar una fotocòpia del DNI i una autorització signada.

L’Ajuntament de Lleida atorgarà un màxim de 50 h de parquímetre gratuït a l’any. La distribució de les hores es fa en quatre trimestres. El pròxim període d’avaluació, que donarà dret a 12 hores i mitja gratuïtes més, finalitza el 31 de maig. No és necessari tornar a expedir una nova targeta, només recarregar les noves hores.

Per saber si tenen dret a les hores gratuïtes de zona blava, els ciutadans i les ciutadanes poden consultar la pàgi-na web www.paeria.cat o adreçar-se a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana-OMAC (plaça de la Paeria número 11). Les persones que desitgin més informa-ció també la poden obtenir al telèfon 010 o a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana.

Imprimir el comprovantCal dir que la mitjana diària de tar-

getes distribuïdes es va incrementar la segona setmana –se’n van repartir més de 400 cada dia– després que la Paeria posés en marxa una opció al web muni-cipal perquè els conductors poguessin imprimir amb antelació el comprovant que els dóna dret a obtenir la bonifi-cació. El tràmit de comprovació es pot fer per Internet a través del web de la Paeria, amb la possibilitat d’imprimir-ho al moment. També es pot dur a ter-me adreçant-se a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana. •••


Museus • Març de 2015

Un dels futurs espais del Museu de la Ciència, situat al turó de Gardeny. © H. S.

Segona fase del Museu de la Ciència•Habilitació dels accessos i adequació de l’espai museísticLa Paeria ha reprès les obres de la sego-na fase del Museu de la Ciència-Museu del Clima i del Medi Ambient, situat al turó de Gardeny. L’actuació compta amb pressupost municipal i està dis-tribuïda en dos projectes. D’una ban-da, l’habilitació dels accessos des del barri de la Mariola i el Parc Científic i

l’enjardinament de la zona de l’entorn de l’edificació. De l’altra, l’adequació de l’espai museístic de 300 m2 destinat a allotjar el llegat del científic lleidatà Joan Oró.

L’equipament serà un espai públic po-livalent que permetrà la creació d’una

gran zona verda i també donarà cabuda a diferents propostes culturals, socials, educatives i científiques de la ciutat de Lleida.

L’Ajuntament de Lleida acabarà les obres dels espais exteriors que rodegen la zona edificada associada al projecte inicial del museu, a més de les infraes-tructures i les construccions necessàries per a la posada en servei de l’edificació. Els treballs han estat adjudicats a les empreses Romero Polo i MJ Grúas.

Participació dels veïns de la MariolaD’altra banda, una de les accions que

engloba el nou Pla de Dinamització dels barris de la Mariola-Escorxador és im-plicar els veïns i les veïnes de la Mariola en la construcció del futur Museu de la Ciència de Lleida, amb el qual es crearan plans d’ocupació municipals i treballs comunitaris retribuïts perquè els veïns del barri participin en la millora dels ac-cessos i l’enjardinament del Museu de la Ciència. •••


Març de 2015 • Economia i Hisenda

Cultura

El paer en cap, durant una visita a una de les escoles bressol municipals. © Paeria

Els infants de l’EBM Albarés van rebre l’artista Carles Gómez en el marc del projecte. © Paeria

Menjador més barat a les escoles bressol

Formació per als mestres dels més petits

•Suposa un estalvi per a les famílies de 80 euros a l’any

•Projecte pioner en l’àmbit dels museus i els centres d’art

Els professors aprenen a desenvolupar noves estratègies educatives i artístiques aplicables a les escoles bressol

L’Ajuntament de Lleida ha rebaixat des del mes de març la tarifa del servei de menjador de les escoles bressol una mitjana de 8 euros al mes, que supo-sarà un estalvi per a les famílies de 80 euros a l’any. La Paeria ha negociat amb l’empresa concessionària del servei aquesta disminució, arran de la nova Llei de l’IVA, que redueix aquest impost per als monitors.

Els preus del servei de menjador que-den de la manera següent: durant el mes de setembre baixa un 5,7% (de 74 a 70 euros); d’octubre a juny, un 5,4% (de 148 a 140 euros), i el menjador de dia esporàdic baixa un 5,4%, de 8,8 a 8,32 euros.

La primera tinent d’alcalde i regidora d’Economia i Hisenda, Montse Mínguez, va explicar que amb aquesta mesura l’Ajuntament de Lleida ”continua en la línia d’ajustar-se a les demandes dels pares i les mares de les escoles bressol i prioritza la despesa pública en un servei

que l’Ajuntament considera essencial per a les famílies”. El regidor d’Educació i Infància, Jesús Castillo, va recordar que aquest curs escolar ja s’han congelat els preus del servei menjador per tercer any consecutiu i va afegir “l’aposta de la Pae-ria per la xarxa d’escoles bressol que ha mantingut el servei a ple funcionament

i, malgrat la disminució de la matricula-ció, no ha tancat cap línia ni cap escola”.

La Paeria destina en el pressupost de l’any 2015, íntegrament, 30,68 milions d’euros a cohesió social, educació i ocu-pació, un import que suposa el 24,2% de la despesa municipal. •••

El Centre d’Art La Panera està duent a terme un nou projecte educatiu desti-nat exclusivament a les escoles bressol (de 0 a 3 anys) per mitjà d’una subven-ció de 10.000 euros atorgada per la Fun-dación Banco Santander. És un projecte educatiu pioner en l’àmbit dels museus i els centres d’art, que ofereix als mestres la possibilitat de conèixer tres creadors

contemporanis, Guillermo Mora (imat-ge i pintura), Carles Gómez (so) i Laura Torroba (vestuari), i els seus processos creatius.

La finalitat principal és aprendre a través de l’art contemporani a desen-volupar noves estratègies educatives i artístiques aplicables a les escoles i al seu entorn, i a esdevenir un procés d’innovació pedagògica on es desen-volupen les capacitats i els continguts de les àrees educatives del primer cicle d’Educació Infantil, i així apropar l’art ac-tual als més petits.

Les sessions estan dividides en tres tallers, un amb cada artista. Cada un d’ells ofereix una primera sessió en què presenta el seu treball –documentat amb imatges i altres recursos– i una segona sessió més pràctica, en què s’experimenta amb diferents processos creatius. Aquestes sessions es duen a terme al Centre d’Art La Panera i a les mateixes escoles bressol participants. •••


Participació Ciutadana • Març de 2015

Taller d’ús d’smartphones per a gent gran•Un centenar de jubilats aprenen a utilitzar dispositius digitals

La sessió formativa tenia com a objectiu ajudar a emprar de manera correcta els telèfons mòbils i les tauletes

Els presents van rebre informació per saber utilitzar la darrera tecnologia digital. © Tony Alcántara

Més d’un centenar de jubilats de Lleida van participar en un taller per apren-dre a utilitzar correctament tot tipus de dispositius digitals d’última generació, com els smartphones o les tauletes, en-tre d’altres.

La sessió formativa, organitzada per la Regidoria de Participació Ciutadana

i Gent Gran de la Paeria i la Coordina-dora de Jubilats i Pensionistes de Llei-da, va tenir lloc a la sala Jaume Magre de l’Institut Municipal d’Educació (IME). La regidora de Participació Ciutada-na, Gent Gran i Voluntariat Sènior de l’Ajuntament de Lleida, Dolors Arderiu, va compartir el taller amb els partici-pants i va destacar la importància i la utilitat de saber emprar un dispositiu d’aquestes característiques.

La sessió formativa tenia com a objec-tiu introduir la gent gran en l’ús correcte dels telèfons mòbils, més coneguts com smartphones, i les tauletes. Després de la formació es va lliurar a cada partici-pant un llibret explicatiu, que es van poder endur a casa. L’entrada al taller de formació és lliure i gratuïta.

Cal recordar que la “Guia d’activitats per a la gent gran”, editada per la Paeria, té una oferta de 4.840 places, amb pro-postes esportives, de noves tecnologies, de prevenció i salut i formatives. •••


Març de 2015 • Drets Civils

Lleida commemora el 8 de març

Exposició sobre la Transició a Lleida

•Amb motiu del Dia Internacional de les Dones

•Fins al 24 de maig es pot veure al Centre d’Art La Panera

L’acte unitari va tenir lloc a la plaça del 8 de Març. © Paeria

El paer en cap i l’alcalde Antoni Siurana visiten l’exposició. © H. Sirvent

L’acte institucional unitari va servir per reclamar la plena igualtat de gènere efectiva

La mostra consta de documents, cartes, imatges, cartells i objectes diversos

Lleida va commemorar el Dia Internacional de les Do-nes amb 49 actes (6 més que l’any passat) organitzats du-rant un mes per 33 entitats de la ciutat. Entre l’ampli ven-tall de propostes, va destacar l’acte institucional i la lectura del manifest, a més de tallers, jornades, xerrades, una cami-nada i la desfilada de moda, entre d’altres.

L’Ajuntament de Lleida va organitzar l’acte institucional commemoratiu unitari del dia 8 de març, que va aplegar totes les institucions i les en-titats de la ciutat. El lema del manifest va ser “El món local mou fitxa”. Durant l’acte es va reclamar la plena igualtat de gènere.

La presidenta d’Afanoc a Lleida, Maite Montañés, va

ser la conductora de l’acte i la presidenta de Dona Ba-làfia, Jos Farreny, es va encar-regar de llegir el manifest del Dia Internacional de les Do-nes. L’acte va comptar amb l’actuació d’una formació de vent d’alumnes del Conser-vatori Municipal de Lleida. El

mateix dia també va tenir lloc una caminada per a la igual-tat i una sessió de monòlegs, a càrrec del grup Onvaparar .

Una altra activitat destaca-da va ser el reconeixement a les treballadores de la indús-tria tèxtil, que es va celebrar el dia 13 de març a La Llot-ja, i que va consistir en una desfilada de moda a càrrec de les alumnes dels tallers de costura de les entitats de dones. També, en el marc del Dia Internacional de les Do-nes, l’Ajuntament de Lleida va lliurar el VIII Premi Mila de Periodisme (més informació a la pàgina 23) i la X Beca de Recerca Cristina de Pizan, que ha estat per al projecte “La Maseta: de la llegenda a la història”, de l’alumna de 2n de Batxillerat de l’IES Guin-dàvols Núria Gallart. •••

El Centre d’Art La Panera acull fins al 24 de maig l’exposició “Transició democràtica a Llei-da”, amb la qual l’Ajuntament de Lleida reconeix la partici-pació ciutadana en aquest capítol de la història més re-cent. La mostra consta d’un miler de documents, cartes, imatges, adhesius, cartells, fulls volants i objectes diver-sos, com ara una guitarra o un ciclostil, que els lleidatans i les lleidatanes han cedit temporalment.

La Regidoria de Drets Civils ha coordinat el procés parti-cipatiu de recollida del ma-terial exposat, on hi ha una seixantena de gravacions, ti-pus càpsules, i una setantena d’entrevistes en profunditat amb persones vinculades al món cultural, polític i social de Lleida que quedaran com

a material de documentació a l’Arxiu Municipal de Lleida.

L’exposició ha comptat amb l’aportació de l’arxiu de premsa dels diaris locals La Mañana i Segre. A més, es projecten filmets i super8 de l’època cedits per la família de Luis Mejón, Josep M. Cots Massana, Ramon Santesmas-ses i Aurelio Bautista, i des-taquen peces d’artistes re-coneguts com “Ilerda annus MDXXXV”, d’Enric Garsaball, i l’obra “No Canyeret”, d’Albert Coma Estadella. La mostra compta amb l’epíleg de Fer-nando Sánchez Castillo, pro-posat per La Panera.

Una altra iniciativa que s’ha promogut és la Unitat Didàctica de la Transició a Lleida, que farà l’alumnat de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat

per contextualitzar els fets en l’àmbit local.

“Transició democràtica a Lleida” és una mostra que dóna continuïtat a la línia de treball entorn de la recupera-ció de la memòria democràti-ca iniciada el 2008. •••


Ocupació • Març de 2015

Èxit de la Llançadora d’Ocupació

Microcrèdits per a dones emprenedores

•La meitat dels participants han aconseguit trobar feina

•Per fomentar l’autoocupació femenina

Els participants del projecte treballen sempre en equip. © IMO

L’alcalde, Àngel Ros, va presidir el lliurament de microcrèdits a dones emprenedores. © H. S.

Els integrants del programa s’han organitzat com una empresa

Signatura de 18 microcrèdits per un import de més de 150.000 euros

La I Llançadora d’Ocupació i Empre-nedoria Solidària de Lleida, posada en marxa per la Fundación Santa María la Real, la Fundación Telefónica i la Paeria, ha permès a 24 joves unir forces per tro-bar feina amb una metodologia innova-dora. Des que es va activar, el novembre

de l’any passat, el 50% dels participants (un total de 12) han accedit al mer-cat laboral, gràcies al canvi d’actitud i d’aptitud que han experimentat davant l’atur i l’accés al món laboral.

Treball en equipEls integrants s’han organitzat com

una empresa, distribuint les tasques en funció dels perfils professionals i les competències tècniques per optimitzar el treball diari i aconseguir l’objectiu final de trobar feina. En el dia a dia, els parti-cipants treballen en equip i augmenten no només les seves competències, sinó també les personals, endinsant-se en temes com la intel·ligència emocional, la redacció de currículum, les entrevis-tes de treball, l’emprenedoria o la marca personal.

“Un dels punts forts és l’increment de la visibilitat i la creació d’una xarxa de contactes amb els quals abans no comptàvem”, expliquen els integrants del programa. •••

La Paeria ha atorgat 18 microcrèdits per un import de 152.736 € per a do-nes emprenedores en la convocatòria de 2014, amb l’objectiu de fomentar l’autoocupació femenina i la creació de noves empreses promogudes per dones a la ciutat de Lleida.

Els microcrèdits faciliten l’accés de les dones emprenedores al finançament dels nous negocis per mitjà de préstecs en condicions molt avantatjoses i sense necessitat d’aval. Els microcrèdits per desenvolupar els projectes empresarials són com a màxim d’un 50% sobre el pla d’inversions i de necessitats inicials, amb un límit quantitatiu de 15.000 € per projecte. El microcrèdit es concedeix a 0% d’interès a retornar en 4 anys, sense despeses de constitució o amortització.

Com a novetat d’enguany, s’ha in-corporat un seguiment més acurat de l’evolució dels negocis i s’han activat noves mesures de formació i de suport a les dones emprenedores adaptades

a la situació concreta de cada dona. El Pla de Suport i Seguiment que la Paeria posa a disposició de les emprenedores facilita un acompanyament i una forma-ció al llarg dels 4 primers anys de posa-da en marxa del negoci i de vigència del conveni. •••

Igua

ltat


Març de 2015 • Urbanisme


Esports • Març de 2015

Sínd

ic d

e Gr

euge

s

Cursa de BTT amb “bikers” d’elit

25 anys dels Síndics de Greuges

•La “Ciutat de Lleida STM” transcorre pel Segrià i les Garrigues

•Lleida és la primera ciutat de l’Estat que va tenir aquesta figura

Vinculada al Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya

Uns 200 ciclistes han participat a la prova, que té un alt nivell d’exigència. © Pedales del Mundo

Una de les jornades del FòrumSD, celebrat a La Llotja. © H. S.

La “Ciutat de Lleida STM”, una ultramarató de BTT puntua-ble per a l’Open d’Espanya d’aquesta categoria, ha tin-gut lloc el 28 de març amb un recorregut de 123 qui-lòmetres i 2.000 metres de

desnivell positiu pel Segrià i les Garrigues. És una activitat vinculada al Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya (STM), que ha tingut la sortida i l’arribada al recinte de Fira de Lleida.

Uns 200 ciclistes d’arreu de l’Estat i de l’estranger han participat a la prova de resistència amb bicicleta de muntanya, que ha estat or-ganitzada pel Club Ciclista Pedales del Mundo, amb la col·laboració de Fira de Llei-da i l’Ajuntament de Lleida i el patrocini d’aquest últim.

La “Ciutat de Lleida STM” ha començat seguint el curs del Segre fins a arribar a Al-batàrrec i durant la cursa els corredors han travessat po-bles com Castelldans, Cervià de les Garrigues, l’Albagès, el Cogul o Montoliu de Llei-da abans de tornar a la ca-pital del Segrià. L’itinerari ha transcorregut per camins i pistes i ha passat per espais naturals com els Bessons o per paratges singulars com la vall de Sisquella. •••

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el Síndic de l’Ajuntament de Lleida, Josep Giné; el vice-president del FòrumSD, Ra-mon Llorente; el president de l’Institut Llatinoameri-cà d’Ombudsmans, Carlos Constenla; l’alcaldessa de Santa Coloma de Grame-net, Núria Parlon, i el Síndic d’aquest municipi van fer ba-lanç del fòrum de síndics lo-cals que es va desenvolupar durant dos dies a La Llotja per commemorar els 25 anys de les Sindicatures Locals a Catalunya.

Durant la seva inter-venció, el paer en cap va destacar la importància del síndic municipal, “un exemple de transparència, d’aprofundiment de la de-mocràcia i d’atansament de l’administració a la ciutada-

nia”. “Es tracta d’una figura que entronca directament amb les demandes actuals dels ciutadans.”

La presidenta del Parla-ment de Catalunya, Núria de Gispert, va presidir la cloen-da de les jornades, que van aplegar un centenar de per-sones d’arreu de l’Estat. Les jornades van comptar amb diverses taules rodones i ponències al voltant de la fi-gura del defensor del poble. Els drets de la ciutadania, la transparència, la democràcia de proximitat i els reptes de futur van ser els eixos cen-trals d’aquesta trobada.

Lleida és la primera ciutat de l’Estat que va tenir Síndic Municipal de Greuges, fa 25 anys. Catalunya té 41 sindica-tures de greuges. •••



Recuperació del convent de Santa Clara•Constituirà un nou espai social i cultural al Centre Històric

Acte inaugural de la rehabilitació del convent i els jardins. © Defoto

També s’han adequat els antics horts com a plaça i lloc d’ús públic

La ciutat gaudeix del rehabi-litat convent i els jardins de Santa Clara, que es conver-teix en un nou espai social i cultural del Centre Històric. Les instal·lacions són la seu de l’Escola de Música del Sí-coris, la Coral Shalom i els Castellers de Lleida. A més, quan s’hagi concertat amb la Generalitat de Catalunya, s’obrirà un centre de dia, amb capacitat per a 30 persones.

El convent de Santa Clara és un espai de 1.822 m2. Les obres han consistit en la reforma de les dues ales que configuren l’edifici, que té forma de L, re-habilitació de les façanes, les cobertes i els sostres interme-dis, alhora que s’han adequat tots els interiors i s’ha mantin-gut la composició original de tot el conjunt, amb les garan-ties d’estabilitat, funcionament

i nous usos requerits. També s’ha fet l’adequació dels antics horts com a plaça i espai d’ús públic, conservant l’arbrat exis-tent.

Durant l’acte d’inauguració, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va recordar que el convent de Santa Clara és un edifici cons-truït el 1733 amb materials provinents de l’antiga església de Sant Francesc i que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local al catàleg i in-ventari dels elements d’interès històric, artístic i arquitectònic de la ciutat. •••


Fires • Març de 2015

Una aposta per la formació professional• Fira de Lleida acull del 16 al 18 d’abril el saló F&T

Unes 25 famílies de formació o disciplines hi seran representades

Diverses activitats professionals dinamitzaran el saló. © S. C.

La Formació Professional ha esdevingut avui dia per als joves una de les opcions amb més sortides vers el món laboral. Fira de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, la Generalitat de Catalunya i la resta d’institucions lleidata-nes ja fa anys que aposten per un model educatiu que garanteix la integració dels joves (i no tan joves) en el món laboral. La Fira de For-mació Professional i Treball “F&T” —saló que assoleix la 9a edició— n’és un bon exemple.

L’edició d’enguany se ce-lebrarà del 16 al 18 d’abril al Pavelló 4 de Fira de Lleida amb la presència de més de 20 empreses i entitats i unes 25 famílies de formació o disciplines representades. Una oferta que va des dels

ensenyaments clàssics de FP fins a d’altres de menys coneguts com els artístics, els esportius o els d’idiomes, i que aportarà als joves una àmplia panoràmica de les grans possibilitats laborals que ofereix aquest món.

L’organització ha previst diverses activitats professio-nals (conferències, tallers, demostracions, etc.) desti-nades a dinamitzar el saló.

L’horari anirà de 9.30 a 17 h (dijous i divendres) i de 9.30 a 14 h (dissabte). •••



Les obres permeten acabar amb les inundacions i millorar la xarxa d’aigua potable. © H. S.

L’alcalde va assistir als assaigs dels diferents grups dels bucs. © Paeria

Col·lector de la República del Paraguai

Desè aniversari dels bucs d’assaig

•Obres també d’ampliació de la vorera del carrer

•Gran acte central a l’octubre amb una trobada d’usuaris

L’Ajuntament de Lleida està duent a ter-me les obres de renovació del col·lector del carrer República del Paraguai, que també inclouen l’ampliació de la vo-rera del vial a la zona més pròxima a l’avinguda de Madrid i també entre els car-rers Acadèmia i Alcalde Costa.

Amb aquesta actuació, la Paeria, per mitjà de la concessionària Aigües de Lleida, pretén acabar amb el proble-ma de les inundacions que arrossega fa temps tota aquesta zona quan plou de manera abundant, millorar la xar-xa d’aigua potable i també les condi-cions d’accessibilitat del carrer entre l’avinguda de Madrid i Alcalde Costa.

La renovació del col·lector, que està al mig de la calçada, comporta tallar el trànsit a la zona compresa entre el car-rer Acadèmia i l’avinguda de Madrid, ja que s’ha d’excavar fins a cinc metres de profunditat. Per facilitar la mobilitat, la Paeria ha adequat una part d’un solar d’Alcalde Costa com a aparcament de

rotació, amb capacitat per a una qua-rantena de vehicles.

A més, s’ha programat el projecte en dues fases per intentar minimitzar les molèsties i garantir l’accés als veïns, la càrrega i la descàrrega i el pas de vehi-cles d’emergència. En la primera fase,

s’ha tallat el tram del carrer República del Paraguai. En la segona fase, entre el 15 de març i fins al maig, Aigües de Lleida construeix el nou col·lector entre la confluència amb el carrer Acadèmia i el número 29 de República de Paraguai. El carrer Alcalde Costa recupera el seu sentit únic habitual. •••

Els bucs d’assaig musical “El Mercat”, situats al barri de la Bordeta, celebren enguany el 10è aniversari amb bona sa-lut. En l’actualitat, utilitzen l’equipament per assajar, enregistrar o fer tallers un total de 26 solistes, 152 grups d’estils diversos, com el pop, el rock, el punk, el garatge, el heavy o el jazz, entre d’altres, i també dos grups de dansa. Tots ells

en què es faran actuacions i una tro-bada d’usuaris que han passat per les instal·lacions en aquesta dècada.

Els bucs d’assaig mantenen el nom d’“El Mercat”, que és l’antic ús de l’edifici —un mercat municipal— situat a la plaça Sant Jordi. A les instal·lacions, de 707 m2 , hi ha 5 bucs d’assaig musical insonoritzats, equipats amb el material tècnic imprescindible (amb equip de so, microfonia, amplificadors de guitarra, un amplificador de baix i bateria) i cli-matitzats, que es lloguen per hores.

Tenen també sala de concerts de 180 m2 i espai per a assaigs de grups de gran format de ball, teatre i altres disciplines (amb taula de so, CD, connexió des de dispositius electrònics i miralls); pro-gramació de concerts de bandes emer-gents i novells; programació d’activitats i tallers a la sala multimèdia; estudi d’enregistrament per poder gravar ma-quetes i petits projectes musicals, i punt d’informació i assessorament musical. •••

Joventut

representen 780 persones usuàries re-gistrades, amb una ocupació de 4.380 hores durant el 2014.

La commemoració dels 10 anys dels bucs d’assaig es farà per mitjà de la campanya “10 anys de bucs”, amb la pro-gramació de més activitats i concerts, i un acte principal, al mes d’octubre,


Urbanisme • Març de 2015

Els Magraners recuperen els rentadors•L’actuació inclou la millora del carrer Almeria

Els antics rentadors d’aigua es van construir l’any 1958. © Hermínia Sirvent

També es construirà una cobertura amb pilars de fusta i teula ceràmica

Les obres de l’accés al barri dels Magra-ners finalitzaran en les pròximes set-manes. L’actuació inclou la millora de l’entrada al barri pel carrer Almeria, amb la qual cosa es recuperaran els antics rentadors d’aigua, un equipament que va ser construït el 1958 i va quedar en

desús amb la portada de l’aigua pota-ble.

Amb els treballs es restaurarà el renta-dor existent, es rehabilitaran les piques i es construirà una cobertura del renta-dor amb pilars de fusta i coberta de teu-la ceràmica sobre estructura de fusta. A més, s’urbanitza l’entorn amb paviment de llamborda al voltant del rentador i un paviment de sauló a la resta de la zona i s’enjardina tota la zona amb arbrat i planta arbustiva i se’n millorarà l’acces-sibilitat.

L’actuació s’emmarca dins el projecte global de millora d’espais urbans i de les principals entrades als bar-ris de la ciutat que està portant a terme la Paeria.

Entrada a LlíviaLes obres de l’entrada a Llívia, que es-

tà urbanitzada parcialment, avancen a bon ritme. Ara es construeixen turons enjardinats a la part que no està condi-cionada. •••



La campanya inclou tasques de neteja de voreres i calçades, repassada de bancs, etc. © H. S.

L’avinguda del Segre és una important artèria de trànsit de la ciutat de Lleida. © Paeria

“Fem dissabte” a més barris de la ciutat

Vorera nova a l’avinguda del Segre

•Al Secà de Sant Pere, Universitat, Ronda-Clot i la Bordeta

•Reurbanització d’uns 350 metres quadrats de superfície

Les obres inclouen la plantació de 7 freixes, la instal·lació de xarxa de reg per goteig i la renovació de la conducció d’aigua

“Fem dissabte al teu barri” ha arribat per segon any al Secà de Sant Pere, a la Uni-versitat, a Ronda-Clot, a la Bordeta-Ca-nal i a la Bordeta-Avinguda Artesa. Una brigada de 30 operaris ha fet la neteja de voreres, calçades, embornals, places, contenidors, pintades, etc., a més de la retirada de cartells i papers de façanes i mobiliaris.

També ha fet la neteja i la repassada de bancs, jocs infantils, senyals i fanals, com també dels marges de la via públi-ca, camins i solars. La campanya, que s’ha consolidat plenament i ha aconse-guit l’acceptació de la ciutadania, inclou la millora de la senyalització horitzontal i vertical dels diferents carrers i petites reparacions de voreres i lluminàries, a més de la plantació d’arbrat nou.

Dins de la campanya específica de neteja intensiva en aquestes cinc zones, la brigada ha netejat, arranjat i millorat tant el paviment com la calçada i els ele-ments de mobiliari urbà. S’han reparat

escocells, se n’ha fet el manteniment i el desbrossat, la neteja i l’enjardinament en diferents carrers dels barris i també s’ha revisat el servei d’electricitat.

A més, s’ha arranjat el paviment mal-mès de diversos carrers, s’han millorat les àrees de jocs infantils i de places, a

més de la senyalització i la seguretat viària en passos de vianants. La campan-ya també ha inclòs la neteja de pintades i la retirada de cartells, la revisió de les fonts, vàlvules, boques de reg i hidrants, la col·locació de noves papereres i la re-visió i la neteja del mobiliari urbà (bancs, jocs infantils, senyals, fanals, etc.). •••

La Paeria està renovant un tram de la vorera de l’avinguda del Segre, entre els carrers Lluís Roca i Nord. Es tracta de la reurbanització d’uns 350 metres qua-drats de superfície, que s’inclou dins del pla de manteniment de la via pública.

En aquesta important artèria de tràn-sit de la ciutat de Lleida s’han retirat tres

arbres que presentaven risc de caiguda perquè tenien problemes estructurals. Aquests es canviaran per una nova plantació de 7 freixes per tal de conti-nuar amb la mateixa espècie que es va plantar a l’inici del carrer. Per millorar les condicions de l’arbrat s’ha construït un escocell de dos metres d’amplada i s’ha instal·lat xarxa de reg per goteig. També s’han renovat 45 metres lineals de con-ducció d’aigua.

Cal recordar que prop de l’avinguda del Segre es va reurbanitzar el carrer Ra-mon Castejon, entre Vila Antònia i Gene-ral Brito, per convertir-lo en un vial amb calçada i vorera al mateix nivell i amb velocitat limitada a 30 km/h.

Dins del pla de manteniment, con-servació i millora de la via pública de la ciutat per als anys 2014-2015 –inclou les voreres, les calçades i els espais pú-blics urbans– també s’està treballant a l’avinguda València on s’estan renovant 150 metres quadrats de vorera. •••


Alcaldia • Març de 2015

L’Auditori Enric Granados es va omplir de gom a gom per escoltar el paer en cap. © H. S.

Durant la conferència, el paer en cap va repassar l’actualitat del temes més importants per a la ciutat. © H. S.

Ocupació i educació, peces bàsiques•Conferència anual de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros“L’ocupació, l’educació, la cultura i la solidaritat són peces bàsiques d’una Lleida competitiva que progressa amb l’horitzó de la justícia social i la igualtat”, va destacar l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en la conferència anual organitzada per la Demarcació de Lleida del Col·legi

sector industrial amb base agrària i càr-nia, el desenvolupament de la industrial cultural i exercir com a capital com els quatre eixos fonamentals de la Lleida del futur, una Lleida que ha de priorit-zar, també, les polítiques d’ocupació, les educatives, les de promoció econòmi-ca i les d’atenció social dels lleidatans i les lleidatanes”. I és que, en paraules de l’alcalde, Àngel Ros, “la millor política que es pot fer en aquests moments és la del foment de l’ocupació i la promoció econòmica”.

En la seva al·locució va assenyalar que “la ciutat va perdre la revolució indus-trial, però que ara, a l’inici del segle XXI, no hem perdut la revolució del coneixe-ment”. Per l’alcalde de Lleida, “la indús-tria que volem per Lleida treballa en la recerca i l’esperit d’innovació que emer-geix del Parc Científic i Tecnològic, de la Universitat i el seu capital humà i dels centres de Formació Professional”. Tam-bé va posar de manifest que “la relació intensa entre la universitat, l’empresa i l’administració és fonamental per al progrés del territori”.

de Periodistes. L’acte va tenir lloc a l’Auditori Municipal Enric Granados, que es va omplir de gom a gom.

Durant la seva intervenció, va desta-car “la consolidació de l’economia del coneixement, el desenvolupament del


Març de 2015 • Alcaldia

El Museu Morera es traslladarà a l’antiga Audiència. © H. S. El POUM estableix les pautes del creixement de Lleida. © H. S.

Taller de formació a la seu de l’Institut Municipal d’.Ocupació. © IMO

Va refermar “el compromís de la Pae-ria amb les polítiques socials perquè el progrés, la justícia i la cohesió social són factors essencials de l’humanisme i la competitivitat”. Cal recordar que el 2015 ha començat amb l’entrada en vigor de la reducció de les tarifes d’atenció domi-ciliària, la universalització de la teleas-sistència municipal, que és gratuïta per als majors de 65 anys, i amb el transport públic gratuït a tots els majors de 65 anys.

A més, la reconversió de l’Empresa Municipal d’Urbanisme en Oficina Mu-nicipal d’Habitatge Social permetrà des-envolupar polítiques d’habitatge amb els pisos propis de l’EMU i gestionar al-tres entitats públiques i privades.

Pel que fa als col·lectius més vulnera-bles, el paer en cap va recordar la crea-ció del Consorci d’Atenció a Persones sense Llar, la pròxima construcció del Centre de Dia per a Persones sense Llar a l’antic Mercat de Santa Teresa i l’alberg municipal gestionat per Jericó.

Ciutat educadoraLleida és una ciutat clarament educa-

dora, un fet que s’evidencia amb les di-vuit escoles bressol municipals i els tres centres d’estudis artístics (l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol, el Con-servatori i l’Escola de Música i l’Aula de Teatre). Va anunciar que, aquest mateix mes de març, Lleida inaugurarà el Cen-tre de Producció d’Arts Escèniques al Turó de Gardeny, que se suma a l’àmplia varietat de centres i estudis artístiques que ofereix la ciutat de Lleida. I, en-cara sobre educació, va destacar que segueix l’aposta per impulsar la Forma-

ció Professional –amb la Fira de la FP i el Viver d’Empreses per a alumnes d’FP de Gardeny– Ara, però, es farà un altre pas endavant perquè el pròxim curs un centenar d’alumnes d’FP puguin fer les pràctiques a la Paeria.

La cultura també té un pes molt re-llevant a la Lleida actual i la Lleida del futur. Com a trets destacats, l’alcalde va ressaltar que la redacció del projecte del Museu Morera estarà enllestida aquesta primavera, que es farà un salt endavant amb el Concurs de Piano Ricard Viñes i que s’avançarà en la preparació de l’any Granados, que tindrà lloc el 2016. A més, va recordar que Lleida torna a tenir festi-val de poesia i consolida el premi d’arts visual (Visual Art) i el de tecnologies de ciutats (Smart Ideas).

“El progrés social que volem per a Llei-da ha de ser harmònic a tots els barris de

Lleida”, va continuar Àngel Ros, que va explicar que, per aquest motiu, “s’està treballant en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), una eina d’avenç so-cial i una base per al desenvolupament de Lleida seguint criteris de sostenibili-tat, progrés humà i econòmic i impuls al lideratge de la ciutat”.

Reptes per ferL’alcalde, Àngel Ros, però, conside-

ra que, malgrat la inqüestionable línia ascendent i de progrés que la ciutat de Lleida ha viscut els darrers anys, en-cara queden molts reptes per fer, com ara una major industrialització, seguir lluitant contra les desigualtats socials, continuar el de-senvolupament de la indústria cultural, millorar els barris –es-pecialment el Centre Històric–, renovar el Polígon Industrial El Segre o acabar el Pla de l’Estació i els plans de barris con-juntament amb la Generalitat. •••



Març de 2015 • Promoció Econòmica

Premis Lleida Ciutat de Comerç

Societat d’inversió de GLOBALleida

•Donaran protagonisme a les associacions de comerciants

•Amb un capital de 650.000 euros de deu empreses

Imatge de la darrera edició del lliurament dels premis, que va tenir lloc a La Llotja. © H. S.

La societat GLOBALleida Inversions es va presentar a la Seu Vella. © H. Sirvent

La 3a edició dels Premis Lleida Ciutat de Comerç donarà protagonisme a les associacions de comerciants i el paper rellevant que tenen en la promoció i la dinamització del comerç a la ciutat. La gala de lliurament dels guardons es farà el divendres 24 d’abril a La Llotja.

promoció del comerç lleidatà, particu-larment del comerç urbà de proximitat.

Hi ha 10 categories que valoraran la millor campanya de promoció i dina-mització comercial, la millor iniciativa tecnològica, la millor iniciativa de res-ponsabilitat social, el millor concepte comercial, el millor comerç de barri, el comerç excel·lent de l’any, el millor venedor/a de l’any i el millor relleu ge-neracional. També hi haurà dos premis honorífics a establiments històrics i a tota una vida dedicada al comerç.

La presentació de candidatures s’aca-ba el 9 d’abril. Els candidats han de presentar la sol·licitud de manera pre-sencial a la regidoria (a l’edifici de Mer-colleida, a l’avinguda de Tortosa, núm. 2) o telemàticament, a través de l’apartat “Tràmits-seu electrònica” del web de la Paeria. D’altra banda, s’està preparant una campanya per posar en relleu el co-merç de Lleida entre els ciutadans i per difondre la convocatòria dels premis. •••

GLOBALleida ha impulsat una nova so-cietat d’inversió que neix per la necessi-tat d’oferir un instrument de suport de finançament als projectes d’alt poten-cial de creixement i estimular i atreure inversors per l’R+D+I de Lleida, a l’hora que suposa una oportunitat de negoci per als inversors privats que contribuei-xen en el finançament d’aquest tipus d’empreses.

El president de GLOBALleida i de Rep-sol, Antoni Brufau, va comentar que la voluntat del consorci és continuar crei-xent i que la societat d’inversors, amb capital privat, obri oportunitats a la gent jove de Lleida perquè tirin endavant els seus projectes i que alhora els inversors locals també hi inverteixin perquè la reversió de l’ocupació i d’economia es quedi al territori. El capital social de la societat és de 650.000 €, aportat entre deu empreses i empresaris de primer nivell de les Terres de Lleida. Aquest im-port es pot multiplicar per l’efecte de les coinversions en els projectes seleccio-

creixement vinculats al territori de Llei-da que té com a objecte social la presa de participacions temporals al capital d’empreses no financeres i de natura-lesa no immobiliària que en aquell mo-ment no cotitzin al primer mercat de borses de valors. •••

GlobaLleida

Els guardons es van crear per fer visi-ble la importància que té el comerç de la ciutat. Els premis reconeixen les per-sones i les empreses que han destacat l’any 2014 en l’impuls de diferents ini-ciatives, en la trajectòria personal o en la dinamització, el desenvolupament i la

nats gràcies als convenis que la societat signa amb xarxes de business angels o entitats financeres.

La societat GLOBALleida Inversions és un instrument de suport al finança-ment dels projectes d’alt potencial de


Cultura • Març de 2015

Llibres per conèixer millor Lleida•Nova col·lecció municipal titulada “Gramalla”

El llibre inicial és“Lleida ahir i avui. La ciutat vista ambel pas del temps”

El primer volum de la col·lecció ja és al carrer. © H. S.

“Gramalla” és el nom de la nova col·lecció municipal que ha posat en marxa la Paeria per tal de contribuir a la divulgació de la ciutat de Lleida des de diferents vessants –cultural, històric, artístic.

El projecte, que dirigeix l’escriptor Vidal Vidal, té un important component gràfic per contribuir a posar en va-lor, també en imatges, el pa-trimoni que atresora la ciutat.

El primer volum d’aquest projecte duu per títol “Lleida, ahir i avui. La ciutat vista amb el pas del temps”. El llibre té més de 200 pàgines i més de 400 imatges i presenta una crònica de l’evolució de la ciutat des dels anys 1940-1950 fins a l’actualitat, per mitjà de les imatges de Jau-

me de Francisco i els textos de Vidal Vidal.

El projecte preveu l’edició d’entre un i dos llibres a l’any de caire divulgatiu i institu-cional, però també comer-

cial. Els pròxims títols de la col·lecció seran “Els Ponts de Lleida, L’arquitectura mo-dernista i contemporània” i “La Lleida verda”, que apro-fundirà en la botànica de la ciutat.

Durant la signatura del conveni entre la Paeria i l’Editorial Pagès per enge-gar el projecte, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va des-tacar que “el conveni és un compromís entre l’Editorial Pagès i la Paeria per desen-volupar un projecte editorial, una col·lecció de llibres de coneixement sobre Lleida que dirigirà Vidal Vidal”. “Es pretén difondre i desenvolu-par el coneixement sobre la ciutat entre els lleidatans i els visitants de Lleida, amb una periodicitat d’un o dos títols a l’any”. •••


Març de 2015 • Cultura

La Panera presenta el seu catàleg a ARCO

Arriba el millor cinema llatinoamericà

•El centre rep el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art

• La Mostra tindrà lloc del 10 al 17 d’abril amb més de 50 films

La Panera acull actualment la Biennal d’Art Leandre Cirstòfol. © La Panera

Obres que l’Ajuntament de Lleida ha reunit des del 1997 fins a l’actualitat

La cloenda es farà a la nau central de la Seu vella amb un concert de tango

El Centre d’Art La Panera de Lleida ha presentat a la Fira ARCO de Madrid l’edició del seu catàleg amb les obres de la col·lecció que l’Ajuntament de Lleida ha reunit des del 1997 fins a l’actualitat. La llista té textos de Juan Vicente Alia-ga, Mela Dávila, Oriol Fontdevila, Antoni Jové, Karin Ohlenschläger, Glòria Picazo, Sergio Rubira, Alberto Sánchez Balmisa, Roser Sanjuan i Manuel Segade.

Des del 1997, el Centre d’Art La Pane-ra i l’Ajuntament de Lleida organitzen la Biennal d’Art Leandre Cristòfol, gràcies a la qual s’ha pogut anar reunint una important col·lecció pública d’art con-temporani espanyol, que avui ja comp-ta amb 151 obres. Aquesta col·lecció, al llarg dels darrers divuit anys, ha atorgat al projecte de centre d’art un contingut i un valor patrimonial que ha contribuït a enfortir-lo substancialment.

D’altra banda, l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) ha atorgat el premi del 2014 a la trajectòria a La Panera, que

des del 2003 proposa programes expo-sitius, activitats i cursos de formació, ja que és una plataforma de producció, difusió, exhibició i formació de les arts visuals, i amb la voluntat d’establir ponts entre la creació visual i la produïda entre altres àmbits culturals. •••

Més de 50 creacions (entre llargmetratges, curts i documentals) oferiran als lleidatans la possibilitat d’endinsar-se en la millor filmografia d’una vintena de països de Llatinoamèrica, de l’Estat espanyol i d’altres països europeus. La 21a edició de la Mostra de Cinema Lla- tinoamericà de Catalunya, en efecte, tindrà lloc del 10 al 17 d’abril a la ciutat de Lleida amb l’habitual oferta de pel·lícules (incloses sessions especials i matinals per als més joves), exposicions, presentacions, debats i altres activitats culturals.

A banda de l’exhibició de pel·lícules, la Mostra posarà Lleida en l’epicentre del món cinematogràfic amb la presència de coneguts actors, directors, produc-tors i crítics, i serà el marc d’activitats destacades com el lliurament dels guardons corresponents a les seccions de llargmetratges, curtmetratges i do-cumentals, dels Premis Jordi Dauder (que han recaigut en l’actriu Vicky Peña i l’actor Alex Brendemühl). Igualment,

Cal destacar que el cartell de la 21a edició de la Mostra és obra de l’artista de la Seu d’Urgell Perico Pastor, un dels més prestigiosos pintors lleidatans. •••

destacal’exposició“Mac,cartellista”,una selecció de creacions del prestigiós di- buixant, il·lustrador i cartellista Macario Gómez (“Mac”) que es podrà veure a l’IEI. Destaca també la trobada interna-cional d’Escoles de Cinema “Moviement. Fundació Sorigué”, que reunirà a estu-diants amb professionals de prestigi del sector cinematogràfic i audiovisual.

La inauguració del festival tindrà lloc al Palau de La Llotja i la cloenda —que inclourà un concert de tango a càrrec de la cantant Sandra Rehder i un quartet— a la nau central de la Seu Vella. Els documentals i els tallers es faran a l’Edifici Transfronterer de les Cultures de la UdL i la resta de projeccions a CaixaForum.

El cartell de la 21a edició. © Mostra


Turisme • Març de 2015

Recuperació de l’espai del Call Jueu•Inici de les excavacions arqueològiques de la zona

Forma part del pla de foment del turisme a la ciutat de Lleida

La recuperació de l’espai pú-blic que ocupava el Call Jueu de Lleida ha començat a do-nar les seves primeres passes amb l’inici de les excavacions arqueològiques a la zona. El call acollia des del segle XII

al XV la comunitat jueva de Lleida i abarca un espai de 4.860 m2, limitat pels carrers Cavallers, Costa del Jan, Do-lors i Companyia.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va dir que es tracta “d’un gran projecte d’actuació en el Centre Històric, cofinançat amb la Generalitat, i forma part del pla de foment del tu-risme i d’activació de la zona de Lleida”. És una actuació global que inclou la urbanit-zació de tot un espai que va des del carrer Major i la Costa del Jan al carrer Cavallers, pu-jant cap al Centre Històric en direcció a la Seu Vella.

“L’actuació, que es fa so-bre uns 5.000 m2 aproxima-dament, permet crear zones enjardinades, espais, un nou vial en el Centre Històric i

també es recupera la me-mòria de les tres cultures (cristiana, musulmana i jue-va) i, en particular, de l’espai que va ser el Call Jueu de la ciutat”, va destacar l’alcalde.

Les obres inclouen l’as-censor entre el carrer Major i la plataforma superior de l’antic Seminari, un recor-regut accessible fins a la con-nexió del carrer Maranyosa amb Cavallers, la reurbanit-zació dels carrers Sant Cris-tòfol, Dolors i Maranyosa i l’ampliació del sector del car-rer companyia amb la cons-trucció d’una vorera arbra-da de 2,30 m d’amplada en contacte amb la nova plaça i el talús enjardinat. Lleida comptava amb la comunitat jueva més important de Ca-talunya, després de Barcelo-na, fins al segle XV. •••

Plànols dels antics dipòsits de l’aigua del Centre Històric. © H. Sirvent


Març de 2015 • Drets CivilsEducació i Infància

Premi Josep Pernau Mila de Periodisme•Cartes i articles d’opinió •Per a la igualtat de gènere

Àlex Peralta, del col·legi Ma-ristes, i Júlia Arqué i Andrea del Canto, de l’institut Gili i Gaya, han estat els guanya-dors de les tres categories (cartes al director i articles d’opinió del novè concurs periodístic Josep Pernau, amb les obres “Il·luminació a la ciutat”, “Amb uns altres ulls” i “Joc de posicions”, respecti-

La 8è edició del Premi Mila de Periodisme per a la Igual-tat de Gènere a Lleida ja té guanyadors. En la categoria de mitjans digitals, s’ha guar-donat el treball de Mercè March, Bàrbara Villuendas i Maricel Benabarre titulat “To-lerància zero. En contra de la violència de gènere” i emès per streaming pel web radio-

vament. En aquesta edició s’han presentat 297 treballs, dels quals 113 són de 1r cicle d’ESO; 87 de 2n cicle d’ESO, i 97 de Batxillerat i Cicles For-matius. Hi han participat un total de 14 centres educatius d’ensenyament secundari, públics i concertats-privats i 41 professors de llengua ca-talana i castellana. •••

lleida.com. En la categoria audiovisual, s’ha premiat el reportatge “Sòcies de vida”, d’Aurora Anton i Sònia Pons. Aquesta producció ha estat emesa pel Canal 33 i Barce-lona TV. En fotoperiodisme, el premi ha estat per a la fo-tografia “Déu també és nom de dona”, d’Itmar Fabregat, publicada al Segre. •••

Els guardonats amb les autoritats. © H. Sirvent El paer en cap va presidir el lliurament del guardó. © H. S.


Benestar Social • Març de 2015

Material que es lliura als joves en el marc del programa Nits Q Lleida. © Paeria

“Practica el Ssssscccchh!!!!”, campanya a la Zona Alta de sensibilització

L’Ajuntament de Lleida, a través de l’Àrea de Promoció de la Salut, impulsa el programa Nits Q Lleida amb l’objectiu d’aconseguir que els espais d’oci de la ciutat i els esdeveniments festius noc-turns siguin més segurs, atractius i salu-dables per a tothom.

La darrera campanya de sensibilit-zació que s’ha fet amb la col·laboració dels locals d’oci de la Zona Alta ha es-tat “Practica el Ssssscccchh!!!!”, sortint al carrer per sensibilitzar els usuaris de l’excés de soroll i intentar evitar molès-ties veïnals. Per agrair la participació als qui van fer-se fotos ajudant a difondre els missatges del programa se’ls va lliu-rar un paquet informatiu amb un infor-mació sobre salut i prevenció i targetes sobre el Servei de Salut Jove Municipal, una regleta d’alcoholèmia o targetes de transport públic de taxi amb descomp-tes, entre d’altres.

Nits Q Lleida és un programa d’intervenció educativa que implica els agents que treballen en l’oci nocturn de la ciutat. Des de fa més d’un any es tre-balla conjuntament amb aquests agents per buscar acords i consens en els pro-blemes, les necessitats i les actuacions que es valorin necessàries. Nou locals de la ciutat ja han obtingut el distintiu “Nits Q Lleida”. •••

Impuls del programa Nits Q Lleida•Espais d’oci i esdeveniments festius nocturns més segurs


Març de 2015 • Benestar Social

Premi a les empreses solidàries

Premi a la inserció laboral de la Paeria

•Per agrair la tasca de suport a entitats del tercer sector

•De la Federación de Asociaciones de Empresas de Inserción

El Saló de Sessions del Palau de la Paeria va acollir l’acte de lliurament de les distincions. © H. S.

El guardó estatal es va lliurar en un acte a Saragossa. © Javier Roche

Per contribuir a la creació i el desenvolupament de les empreses d’inserció

El Saló de Sessions de la Paeria va ser l’escenari de l’acte de lliurament a 39 empreses dels reconeixement com a Empresa Solidària 2015 per agrair la tas-ca que han dut a terme donant suport a entitats del tercer sector d’acció social, de cooperació i de desenvolupament de la ciutat de Lleida.

El paer en cap, Àngel Ros, va lloar el treball que les Empreses Solidàries 2015 han fet “en un any molt difícil per a les famílies”, perquè “han permès mantenir les activitats que les entitats solidàries de Lleida han posat a disposició dels col·lectius vulnerables al llarg de l’any passat”.

Tercera edicióEls guardonats amb el reconeixement

de la tercera edició d’Empresa Solidària 2015 són AT Robles, SA Agència de Transports, Abacus Cooperativa, Agro-tècnica del Segrià, Autocars Pons, B. Biosca, Biscotto Lleida, Cal Mingo, SCCL, Centre d’Oci Koa, Clece Serveis Inte-

Lleidaoptics, Llotja Agropecuària Mer-colleida, Mag Centenarius, McDonald’s, Natural Optics, N-Ice Skating SLU, Prats Advocats, Salvador Pifarré, SA, Serveto, Sorigué, Supsa Supermercats Pujol, SL, Trèvol Lleida i Valoración del Automóvil BCL, SL. •••

L’Ajuntament de Lleida ha estat guardo-nat pels Premis ERI 2015 per la seva con-tribució en la creació, desenvolupament i visibilització de les empreses d’inserció i pel seu compromís amb la inserció so-ciolaboral de persones vulnerables.

El distintiu estatal, concedit per la Fe-deración de Asociaciones Empresariales de Empresas de Inserción (FAEDEI) amb la col·laboració del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, la Direcció General de Serveis per a la Família i la Infància del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i la Fundació “la Caixa”, es va lliurar a la ciutat de Saragossa en el marc d’Inserciona 2015, la III Fira d’Empreses d’Inserció, un certamen que compta amb la participació de més de 200 enti-tats de tot el territori espanyol.

Pionera a l’EstatL’Ajuntament de Lleida és una admi-

nistració pública pionera a tot l’Estat en el desenvolupament de la responsabili-tat social i a fer pedagogia de la impor-

tància que les empreses i les adminis-tracions públiques contractin persones amb alt risc de no-inserció en el món la-boral. Aquesta tasca respon a la línia de treball ja encetada fa temps per la Paeria en la promoció de la igualtat amb el Pla Local d’Inclusió Local. •••

grats, Construccions Pallàs, SA, Consum, Duch, Farmàcies Isanta, Femosa Fruits, Forn i Pastisseria Llaràs, Fruits de Ponent, Gaes Solidària, Gesama, Grup Arilfrut, Grup Cafès Batalla, Grup Ibervending, Grup Mahou San Miguel, Grup Segre, Ilerda Serveis, Lamsauto, Lauren Films,


Opinió • Març de 2015

Joan Vilella

Lamentable punt final

Joan Vilella

Després de les investigacions legals, cal donar explicacions a la ciutadania i, si és el cas, depurar responsabilitats polítiques

Els esdeveniments que tenen lloc a l’Ajuntament de Lleida en les darreres setmanes no són una qüestió menor. L’enfrontament entre l’alcalde i la que ha-via estat fins fa poc la seva número dos, la regidora Marta Camps, ha provocat una crisi de govern municipal sense prece-dents a la ciutat de Lleida. Després de 34 anys de governs socialistes a la Paeria, es posa de manifest el cansament i el desgast

d’un govern que ha portat l’Ajuntament de Lleida a acumular el deute més elevat de la seva història i que castiga els ciuta-dans a pagar els impostos més alts de tot l’Estat espanyol.

La crisi de govern que afecta i pateix la Paeria està provocant una greu situació d’inestabilitat, una inestabilitat que va més enllà d’una crisi interna d’una for-mació municipal i que repercuteix nega-tivament en el correcte i normal funcio-nament tant de l’Ajuntament com de la ciutat de Lleida en general.

No és solament una crisi de confiança, sinó una crisi de govern acompanyada de denúncies i insinuacions de possibles tractes de favor i lobbies encoberts.

Després de les investigacions de l’Oficina Antifrau i de la Fiscalia Anticor-rupció, cal donar explicacions a la ciutada-nia, i si és el cas, depurar les corresponents responsabilitats polítiques.

Des del Grup Municipal del Partit Po-pular reclamem de l’equip de govern la transparència i els aclariments que siguin necessaris. Fer-ho és una obligació i un deure que tenen amb els ciutadans de Lleida, i més després d’aquest lamentable punt i final d’una legislatura i d’una etapa política. Exigim cura i transparència amb els diners de tothom, i que en cap cas es posi en perill l’honorabilitat de la institu-ció, ja que aquesta picabaralla pel poder entre el senyor Ros i la senyora Camps ha suposat un desprestigi, i un descrèdit no tan sols per a la Paeria, sinó per a la ciutat de Lleida. •••

MartaRoigé

Llei de l’Impost de Societats

La Llei 27/2014, de 27 de noviembre, de l’impost de societats, afectarà les entitats no lucratives a partir del gener de 2015. La llei estableix un règim especial per a les associacions sense afany de lucre ano-menat règim de les entitats parcialment exemptes. Per tant, les associacions són, a efectes de l’impost sobre societats, en-titats parcialment exemptes i no entitats totalment exemptes com fins ara. Això vol dir que, malgrat que la declaració no s’haurà de presentar fins al 2016, les en-titats hauran de portar una comptabilitat

de partida doble a fi de poder identificar adequadament els ingressos i les despe-ses corresponents a rendes exemptes i no exemptes.

L’entrada en vigor d’aquesta llei ha sig-nificat una gran preocupació per a moltes associacions, bàsicament les petites, com la majoria d’associacions de veïns consti-tuïdes per voluntaris que dediquen el seu temps a treballar per als veïns i les veïnes, així com per millorar el seu barri, i reivindi-car, quan és necessari, i col·laborar també amb l’Ajuntament quan es tracta de par-ticipar en diferents activitats ciutadanes.

Els membres d’aquestes juntes fan el que els permet el minso pressupost de què disposen, les quotes dels socis, les subvencions, que en aquests moments de crisi s’han anat rebaixant per la qual cosa han hagut de posar molta imaginació per poder portar a terme un programa accep-table d’activitats.

Si a tot això hi afegim que ara han de portar una comptabilitat per partida do-ble i ,a més, que han de presentar la decla-ració de l’impost de societats, la liquidació

de les subvencions, que ja és prou compli-cada, és el que em preocupa, que moltes d’aquestes associacions a poc a poc va-gin desapareixent, i ens quedem sense aquest teixit associatiu que tant ha con-tribuït a construir la societat que tenim. És comprensible que es reguli l’impost de societats per evitar el frau, perquè hi hagi transparència en les grans societats. Això està molt bé. Però no són precisament les petites associacions les que defrauden i sí les més transparents gestionant els seus modestos pressupostos.

Ateses determinades pressions, sembla que les associacions que no superin els 50.000 € quedaran parcialment exemp-tes, però hi ha la creença en les juntes que continuaran parcialment subjectes a pre-sentar la declaració de l’ Impost de succes-sions, la qual cosa continua preocupant les associacions.

Esperem i desitgem una nova modifi-cació que deixi totalment exemptes les associacions més modestes. •••


Març de 2015 • Opinió

Més transparència que mai

Antoni Postius i Terrado

Els lleidatans i les lleidatanes merei-xen un govern municipal seriós, reso-lutiu i que no mostri punts foscos en relació amb la gestió que es fa des de l’Ajuntament de Lleida. Mentre l’escletxa oberta en el si de l’equip municipal del PSC continua fent-se gran dia rere dia, seguim sense saber què està passant a la Paeria i continuem sense conèixer els ingressos dels regidors del govern.

Fa temps que des del Grup Municipal de CiU exigim una gestió més transpa-rent al capdavant de la Paeria, i les de-núncies creuades entre el paer en cap i l’exprimera tinent d’alcalde i l’escorcoll

de la Fiscalia Anticorrupció i l’oficina Antifrau avalen amb urgència aquesta necessitat.

Fa més d’un any que hem demanat que es publiquin els complements dels regidors; el febrer passat vam sol·licitar a la Comissió d’Economia les factures, dietes i complements i les despeses protocol·làries d’aquest mandat, i ho hem exigit públicament, sense èxit, en el ple del mateix mes.

La manca de transparència amb què segueix obsequiant-nos l’equip de go-vern resulta inquietant quan més neces-sari és el seu exercici amb la publicació dels seus comptes, com jo mateix vaig fer donant a conèixer la meva renda i els meus ingressos. I precisament trans-parència i proximitat és el que reclamen els lleidatans i lleidatanes a hores d’ara. Els ciutadans tenen dret a conèixer què està passant a l’Ajuntament, que és la casa dels 140.000 lleidatans que hi vivim i paguem impostos en aquesta ciutat.

Des de CiU apostem per un govern municipal que doni la cara i exigim una gestió que toqui de peus a terra, amb uns representants proactius que esti-guin a peu de carrer, que no vulguin retenir el poder en exclusiva ni viure del seu exercici, i que posin el focus a donar sortida als problemes del dia a dia per a la bona marxa de la ciutat. •••

L’equip de govern segueix sense publicar els seus comptes quan més necessària és la transparència a la Paeria

Fem la Lleida del futur

El nou Pla Urbanístic 2015-2030: la Seu Vella, el riu Segre i l’Horta, símbols de la nostra ciutat

Lleida viu un dels processos més enri-quidors i transcendents per a qualsevol ciutat, l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el docu-ment que estableix les bases del nostre creixement per al període comprès en-tre el 2015 i el 2030.

Associacions de veïns de l’àrea urba-na i de l’Horta, entitats, partits polítics, col·legis professionals, la societat civil, en definitiva, ha participat en la confec-ció de l’avanç del POUM i ha formulat propostes en un ampli procés de par-ticipació ciutadana que ha enriquit el projecte.

El POUM reconeix i recull la personali-tat de Lleida que marquen l’espai urbà, l’Horta, el riu Segre i els tres turons: la Seu Vella, Gardeny i la Caparrella. El nou Pla d’Ordenació defineix el riu Segre com a eix vertebrador, l’espina dorsal de Lleida. La ciutat mira al riu Segre i a l’Horta, integra els camins i els canals, i els connecta mitjançant la nova ronda verda de 17 quilòmetres que recorre els espais amb més atractiu mediam-

Montse Mínguezbiental. Es crea, per tant, un espai que relaciona el centre urbà i l’horta i que se suma a totes les possibilitats que té la xarxa de 580 quilòmetres de camins de l’horta i els 217 quilòmetres quadrats del terme municipal.

L’avanç del Pla d’Ordenació Urbanís-tica Municipal té vocació d’equilibri de ciutat i es concentra en la regeneració i la millora de l’actual teixit urbà. Avança en la recuperació del Centre Històric i dedica atenció als nuclis antics de tots els barris.

El projecte del Pla és un pas endavant molt important per assolir el model de ciutat que ja estem construint des de fa temps. Treballem per una Lleida capital

en equipaments, en serveis i en opor-tunitats de desenvolupament humà i econòmic, que lidera un espai metro-polità i regional, i que és part essencial del país i de la xarxa de ciutats mediter-rànies.

El POUM és un pla per crear futur, però també per generar nous valors individuals i socials a la nostra ciutat, la més representativa i capital de l’interior de Catalunya. •••


Agenda Cultural • Març de 2015

ferents concursos internacionals de gran prestigi. El pianista aconsegueix un reper-tori molt ric i variat, i totes les seves actua-cions són rebudes amb gran entusiasme pel públic.

El dissabte 18 d’abril, a les 20.00 h, es podrà gaudir de l’espectacle “Flamenc a l’Auditori”. La cantaora Manuela Cordero oferirà un ampli repertori dels pals del fla-menc que inclou els cants mes bàsics, com la Soleá i la Seguiriya, alguns cants ja en desús com la Mariana, Cantiñas i Alegrías de la seva terra natal, cants rítmics i difícils com les Bulerías i Tangos, o els cants més rancis com las Tonás i Martinetes. •••

AGENDA

HOMENATGE A LA CARTA

Roberto Olivan i Enclave Arts del Movi-ment posaran en escena el 10 d’abril, a les 21.00 h, a l’Escorxador l’obra “A place to bury strangers” (a la foto). El 17 d’abril, a les 21.00 h, i el dia 18, a les 20.30 h, Microscopía i Jomi Oligor interpretaran l’obra “La máquina de la soledad”, un ho-menatge a la carta com a objecte. •••

L’Auditori Municipal Enric Granados aco-llirà el dijous 16 d’abril, a les 21.30 h, l’actuació de Jerry Bergonzi, considerat per molts com el millor saxofonista de les últimes dècades, i de Perico Sambeat (a la foto), el jazzman espanyol amb més reconeixement internacional. Els dos mú-sics estaran acompanyats per dos instru-mentistes de qualitat inqüestionable, com l’organista Renato Chicco i el bateria An-drea Michelutti.

El jove pianista rus Talgat Kurmankulov interpretarà el divendres 17 d’abril, a les 20.30 h, obres de Chopin, A. Scriabin i R. Schumann. Talgat ha estat premiat en di-

Un Dodge 3.700 GT, al Roda Roda

El Museu de l’Automoció Roda Roda exposa com a peça protagonista d’aquest trimestre un vehicle de fa-bricació espanyola de l’any 1975, un Dogde 3.700 GT automàtic. El 1971, Chrysler España, SA, després d’uns anys de fabricació del mo-del Dodge Dart, va crear el Dodge 3.700, que no tenia correspondència amb els models nord-americans existents, amb fars rodons dobles i una òptica poste-rior completament dife-rent, amb un aire molt més esportiu per davant i una mica més europeu en les seves òptiques posteriors.

El motor era de 6 cilindres en línia, de 3,7 litres i 165 cv. Va haver-hi dues versions, la “3.700”, que portava el can-vi al volant i un únic seient al davant, i la “3.700 GT”, més esportiva, amb seients independents i consola. S’hi afegeix una versió au-tomàtica a partir de 1973, que és el model exposat al museu.

L’horari del Roda Roda és de dimarts a dissabte, d’11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h, i diumenges i festius, d’11.00 a 14.00 h. L’entrada és gratuïta. El Roda Roda ofereix visites guiades gratuïtes al museu, cada quart dissabte de mes, per aprofundir i tenir una visió diferent dels vehicles exposats. •••

El gran saxofonista Jerry Bergonzi actua a l’Auditori


Març de 2015 • Agenda Cultural

750 ANYS DE LA PAERIA

La Llotja acollirà el 12 d’abril, a les 19.00 h, la representació de l’obra teatral “Crims”, amb motiu de la commemoració dels 750è aniversari de la Paeria. L’Ajuntament de Lleida organit-za aquest espectacle que recrearà esdeveniments i conflictes succeïts a la ciutat en l’època medieval abordant temàtiques universals que connecten passat i present. L’obra, dirigida per Ramon Molins i escrita conjuntament amb Pau Castells (Zum Zum Teatre), s’inspira en judicis reals recollits en els “Lli-bres de Crims”, conservats a l’Arxiu de la Paeria i celebrats al conegut popularment com el Tribunal de Coltellades. •••

El programa d’Ecoactivitats proposa l’ecodescoberta “Benvinguts a Lleida smart green city”, una ruta per conèixer alguns exemples de ciutat intel·ligent que existeixen a Lleida, com ara un edifi-ci nou fet totalment de fusta, unes cases que s’escalfen amb la calor del subsòl (geotèrmia) o una plaça que recull les ai-gües de la pluja per regar la seva pròpia vegetació. L’activitat gratuïta tindrà lloc el diumenge 12 d’abril, a les 11.00 h. Ins-cripció on line a www.paeria.es/tramits.

El dissabte 18 d’abril, de 9.00 a 13.00 h, es farà un taller d’iniciació pràctica a l’hort d’autoconsum, a càrrec de Marc Olomí, màster en Agricultura Ecològi-ca. El dissabte 25 d’abril, de 9.00 a 13.00 h, es desenvoluparà un curs per poder

identificar els cants i les vocalitzacions de les espècies d’ocells més comunes a la plana de Lleida. El curs comptarà amb sortides al camp per practicar l’escolta i aprendre el per què, quan i com canten els ocells; quins són els més característics, etc.

Finalment, el diumenge 3 de maig, a les 11.00 h, tindrà lloc l’ecodescoberta “Descobrim l’Horta de Lleida: visita als horts ecològics de Rufea i collita d’hortalisses de temporada”. Durant la visita es coneixerà de primera mà què vol dir produir de manera ecològica i es tindrà la possibilitat de collir les hortalisses d’aquesta temporada. Ins-cripció on line gratuïta a www.paeria.es/tramits. •••

DESCOBRIR LA CIUTAT INTEL·LIGENT

Lleida Camina

Lleida Camina ha iniciat les sortides programades per al 2015. La Coordi-nadora Lleida Camina, formada per diverses entitats interessades en la promoció de l’esport i l’exercici salu-dable, ha previst més de vint camina-des durant aquest any. Les sortides són temàtiques i combinen l’esport i la salut amb aspectes culturals, lú-dics i familiars. Els caminants poden gaudir de la natura, del patrimoni urbanístic i de l’esport. L’Ajuntament de Lleida participa en el programa Lleida Camina. El calendari es pot consultar al web www.cel.cat.

El 12 d’abril tindrà lloc la Marxa Popular del Segrià, amb tres recorre-guts de 14, 21 i 32 km (www.marxa.cat). El 19 d’abril se celebrarà la Mar-xa per la Pau a Lleida, amb sortides a Lleida des de Camp de Mart (www.muasc.es). Finalment, el 26 d’abril està programada la Caminada de la Cursa Popular de Balàfia, de 10 km, amb sortida i arribada al Centre Cívic de Balàfia. •••


Pacte Social per a la Ciutadania • Març de 2015

Premi Internacional Ciutat de Lleida

L’Ajuntament de Lleida ha convocat la setena edició del Premi Internacional Ciu-tat de Lleida per tal de promoure la projecció internacional de Lleida i la seva àrea d’influència. S’hi poden presentar persones, institucions, entitats, grups de recerca o d’investigadors, associacions del món civil o empreses que hagin destacat per la seva aportació, per mitjà del seu treball acadèmic, científic, econòmic, social o cul-tural, a la visibillització, el coneixement o el ressò internacional de la ciutat de Lleida i el seu territori més pròxim.

El termini de presentació de candidatures és obert fins al 20 d’abril de 2015. Es po-den presentar de manera presencial al Registre de Lleida i també per via telemàtica, a través del web de la Paeria. Més informació: www.paeria.cat/preminternacional. •••

En el anys previs a la crisi desfermada per l’esclat de la bombolla financera i la immobiliària, vam assistir a un important procés de desmantellament del sec-tor industrial a bona part d’Europa, que va ser trans-ferit als anomenats països emergents, i substituïda, aquesta activitat, per altres del sector serveis. Es tracta-va d’una divisió del treball a escala mundial que va assignar a cada zona geo-gràfica unes tasques pro-ductives determinades.

Aquest disseny de mun-dialització, carregat ideo-lògicament pel neolibera-lisme, s’ha demostrat un fracàs per a les economies nacionals i personals, i ha servit exclusivament per-què els grups de pressió transnacionals i les grans corporacions multinacio-nals acumulin més poder econòmic i polític.

La indústria és fonamen-tal per a l’equilibri i la salut econòmica d’un territori. Històricament, a les terres de Lleida, el pes del sector industrial en el producte interior no ha estat el desit-jable, i, malauradament, en

La indústria és fonamental per a l’equilibri i la salut econòmica d’un territori

Desertització industrial

els darrers anys, algunes de les poques empreses indus-trials d’un cert volum de producció i d’ocupació han viscut processos de deslo-calització o reorganització que han comportat el tan-cament de les factories al nostre territori amb el con-següent dany a l’ocupació directa i a tota l’activitat generada al seu voltant. En aquest moment el nostre territori està immers en la crisi d’Indox, del grup Ros Roca, que té planta de pro-ducció a Tàrrega. Es tracta

d’una empresa viable, cap-davantera en el seu àmbit d’especialització, que pro-dueix material amb una de-manda suficient del mercat. Una empresa industrial de caràcter multinacional de Lleida, a Lleida. Els treballa-dors i treballadores, en pri-mer lloc; l’economia local, després, i el conjunt territo-ri no es poden permetre la seva desaparició.

Des de CCOO estem tre-ballant per trobar la solució que permeti la continuïtat de l’empresa. Demanem a les administracions públi-ques que facin tots els es-forços i hi posin tot l’interès per fer possible la conti-nuïtat de l’empresa i frenar la degradació industrial del territori.

Durant el mes de març s’han realitzat diferents actes en suport i solidari-tat amb els companys i les companyes d’Indox a la ciu-tat de Tàrrega. Aquesta llui-ta no s’ha acabat. Hi haurà altres actes de suport. Totes i tots hi som convocats, per-què a tots ens afecta d’una manera o d’una altra. •••

Documents

(Més informació a la pàg. 3) - paeria.cat · 3a edició dels Premis Lleida Ciutat de Comerç ..... 19 GLOBALLEIDA Societat d’inversió impulsada per GLOBALleida ..... 19 CULTURA