Núm

. 63

ABRI

L 20

11Ed

ita:

Diss

eny

Gràfi

c La

ura

Serr

a93

836

17

70

... i ara també en format digital a www.lauraserra.comR E V I S T A M E N S U A L D E C A L L Ú S

Sigues el primer

en veure-la!

Viu la primavera!

AGRICULTURA, JARDINERIA I SANITAT AMBIENTAL

Planters, flors, fruiters, ceps certificats...Plàstics, malles agrícoles, eines, material de protecció.

Polvoritzadors, regs, accessoris...Control ecològic de plagues.

Alimentació i complements per a animals de companyia, lleure i granja.

Rebost d’articles selectes.Arranjaments florals per a celebracions.

VENDA MAJOR I DETALLCtra. de Navarcles, Km 4,8

Pol. Ind. Riu D’Or - 08251 SantpedorTel. 93 827 23 07/ Fax 93 827 24 74

info@martiagricola.com / www.martiagricola.com

Venda d’animals i complements

SERVEI DE PERRUQUERIA

C. Ernest Solvay, 2, baixos08260 Súria

Tel. 615 58 46 10

Especialitat en tot tipus d’amanides i entrepans.

Obrim tots els dies de la setmana.

OFERTA MATALASSOS

DE VISCOLÀSTIC MIda 90X180/190= 179€ MIda 135X180/190= 253€ MIda 150X180/190= 275€

Bona

Pasq

ua

Bona Pasqua!

Bona Pasqua!Bon

a

Pasqua

2

SETMANA SANTA:

DUBAI I ABU DHABI: Des de 1.495€Sortida el 20 d’abril (6 dies)

VALLADOLID: Des de 395€Sortida el 21 d’abril (5 dies)

MALLORCA: Des de 371€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

MENORCA: Des de 454€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

EIVISSA: Des de 368€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

PRAGA: Des de 603€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

BERLÍN: Des de 632€Sortida 21 d’abril al 25 d’abril (4 nits)

VIENA: Des de 576€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

PARIS: Des de 475€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

LONDRES: Des de 549€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

AMSTERDAM: Des de 595€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

ROMA: Des de 488€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

VENECIA: Des de 631€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

VIATGES NUVIS:

MAURICI: Des de 2.895€Sortides a l’abril del 2011

MALDIVES: Des de 2.400€Sortida del maig al setembre (6 nits)

MALLORCA: Des de 371€Sortida 22 d’abril al 25 d’abril (3 nits)

OFERTES ESPECIALS:

EGIPTE: Des de 699€Sortides fins al maig del 2011

EGIPTE MÀGIC: Des de 529€Sortides fins al 2 de maig (8 dies)

KENIA: Des de 1.740€Sortides fins al juny (7 dies)

KENIA SETMANA SANTA: Des de 2.240€Sortida el 16 d’abril (8 dies)

AGÈNCIA DE VIATGES CONCORD

PrintDigital

3

CLUB FUTBOL CALLÚSNomés queden dos mesos de compe-ticions i ja entrem a la recta final de temporada. Aquest ha estat un mes estrany pel Carnestoltes (molts equips descansaven) i per la pluja que ens ha afectat i ha fet que s’haguessin de sus-pendre diferents partits. Anem a veure doncs què han fet els nostres equips.Els més petits, el Prebenjami Vermell, han tingut un mes no gaire bo i han acumulat 2 derrotes i 1 empat. Cal dir, això sí, que l’empat va ser contra l’ac-tual líder, en un gran partit. Continuen en 5è lloc, d’11 equips.El Prebenjami Groc ha seguit una tò-nica semblant als seus companys, però en un altre grup, i han obtingut 2 der-rotes i 1 victòria. Aquesta victòria va ser important per afiançar-se en el sisè lloc de la classificació (mitja taula).Els Benjamins han obtingut resultats diversos i han tancat el mes amb 1 vic-tòria, 1 empat i 1 derrota, que els ha fet perdre momentàniament el 3r lloc, i ara són 4ts. El proper partit del dis-sabte 2 d’abril contra el Súria serà clau per saber si l’equip pot optar a llocs de pòdium al final de la temporada.Els Alevins, amb el Carnestoltes i els partits suspesos per pluja, aquest mes només han pogut disputar 2 partits, i han acabat amb 1 derrota contra el 2n classificat i 1 empat al camp del Na-varcles, en un gran partit dels callus-sencs. Aquest equip segueix acusant el fet que quasi tots els jugadors són de 1r any i els costa treure bons resultats.Els Infantils han fet molt bons partits. Començaven perdent sota un diluvi a Roda de Ter, però després han obtin-gut 2 empats contra 2 equips de la part alta de la classificació. A l’últim partit del mes, els callussencs visitaven Sant-pedor, el líder, un equip molt potent que no ha perdut cap partit. Tot i això els callussencs van donar la cara, però van perdre 4-0 amb molta dignitat. El dissabte 2 d’abril veurem un derbi contra el Súria que promet ser apassi-

onant, a Callús, a les 12 h del migdia.El 1r equip ha disputat pocs partits amb els condicionants de Carnestoltes i la pluja. Han jugat 2 partits, que han acabat amb victòries. L’equip té molt difícil l’ascens, però seguirà lluitant per acabar al més amunt possible.Els Veterans han jugat pocs partits aquest mes, concretament un, que va acabar amb derrota. Estan en una si-tuació compromesa, en què els falten efectius, i s’estan plantejant si reti-ren l’equip. Fem una crida a tothom qui els vulgui ajudar, perquè seria una pena que no acabessin la temporada.Referent a aquest tema de falta de ju-gadors, un condicionant important és el fet que tots els pobles del voltant de Callús tinguin camp de gespa arti-ficial. Els jugadors de fora que venien a reforçar els equips del poble, pre-fereixen anar a altres pobles on hi ha gespa, en què es disfruta més jugant. Aquest fet es pot repetir amb els altres 6 equips si no es fa alguna cosa urgent. El poble necessita seguir amb vida fut-bolística. Esperem que la gent que pot fer canviar això, ho treballi de valent, ja que seria una pena, que arribat al punt de tenir 7 equips al poble, s’aca-bessin dissolent. És una mesura que tot el poble hauria d’entendre.Per acabar recordem que el primer cap de setmana d’abril hi haurà 2 derbis al camp de futbol. Dissabte a les 10h Benjamins, i a les 12h els Infantils. Esperem que la gent del poble baixi a donar suport als nostres petits espor-tistes. També recordem que el dijous 7 d’abril els Prebenjamins jugaran un partit pendent contra el Paidos, a les 18:30h, i a les 21h el 1r equip jugarà el partit ajornat per la pluja, contra el líder, el Matadepera. Us esperem al camp!

Ferran Puig

Bona

Pasq

ua

4

Com podeu veure els nostres nens callussencs són molt aficionats als esports: natació, futbol, atletisme, gimnàstica rítmica o cars, com és en el cas del David. Practica des que te-nia 6 anys, i ja en fa un i dos mesos, però li agrada des que té ús de raó.L’any passat va començar en el món de la competició però un accident l’en va apartar durant 3 mesos. Aquest mes de març ha participat en el campionat de Fórmula Catalunya amb molt bon resultat perquè ha fet pòdium, en segon lloc.Des del MESaMES li desitgem que tin-gui molt bona sort a les pròximes cur-ses.

ESPORTSEl primer cap de setmana de març es van celebrar les jornades “Callús en 3D”, a les quals van participar unes 35 persones. Durant dos dies es van realitzar tallers teòrics i pràctics per aportar als participants les eines ne-cessàries per elevar els edificis del nostre poble en tres dimensions.La formació teòrica i pràctica va es-tar dirigida per l’empresa del Mares-me OtherSideMirror, que desenvolu-pa teràpies de realitat virtual per a la cura del sedentarisme.L’objectiu de les jornades, i de les següents trobades obertes que s’han fet a la Fundació Aplicació i a l’Esco-la Joventut, és recrear el poble en versió virtual per tal que, a partir d’aquí, els usuaris puguin interactuar entre ells i amb les administracions i serveis locals.A dia d’avui, podem dir que gairebé està finalitzada la primera fase del treball, que és la de fotografiar tota la zona del nucli urbà. Ara la feina consisteix a elevar en tres dimensi-ons tots els edificis de Callús, a tra-vés del programa Sketchup.Qui vulgui participar en aquesta ex-periència hi està convidat!

CALLÚS EN 3D

Bona Pasqua

5

ÉS EL QUE HI HA!!! Un matí, el Rei d’España,després de saltar del llit;un cop rentat i vestiti tret dels ulls la lleganya,

i fet un bon esmorzar–que tenia preparat-, a llegir es va disposar;i va enviar el secretarique li portés el diari.

I a la Reina féu cridar-que estava a terra fregant–i això li va comentar:

- “Mira qué dice, Sofia,hoy la noticia del día:

Que a una mujer madrileñay a un catalán de ‘Centel.las’un buen día la cigüeñales trajo niñas gemelas.

Y aquí pone, -cosa extraña–que el cura las bautizó,a una: con el nombre ‘España’,y a la otra ‘Cataluña’.(por su padre, creo yo)”.

El Rei, molt impressionatva voler-les visitar,ja que molt li va xocarel nom que els havien posat.

A la casa, va trobarla dona, donant el pita ‘España’, que amb gran delitno parava de mamar.

- “Mi honda satisfacciónpor esta ‘España’ rolliza,que chupa con tanta prisay no desprende el pezón.

- I ‘Cataluña’, qué hace? Que es que no quiere mamar?”I l’home va contestar-li:- “Fa temps que dorm, Majestat”.

- “Y es bueno que duerma tanto?yo la iría a despertar”.

- “Sr: amb tot el respecte:no el voldria agraviar,però una cosa tingui certa:

SI CATALUNYA ES DESPERTA ESPAÑA NO MAMARÀ”.

Isbato

POESIASecció anònima dedicada a la gent que vulgui opinar sobre les coses curioses, bones i no tan bones, que hi ha al nos-tre poble. Participeu-hi!!

A la caseta dels jubilats li han rentat la cara.

En Lluís Junyent i en Jaume Anglarill van arreglar el camí dels Rocals, que estava en molt mal estat. Van posar dues vigues travesseres i pedres pesants a sota per tal que s’hi passés sense perill de caure a la balsera.

DIGUES LA TEVA

6

ENTREVISTA directius, els consells escolars. I po-dria allargar-me més, però ja us podeu fer una idea del tipus de feina.La podràs compaginar amb la tasca de mestra?Dissortadament no la puc compaginar. És una feina que absorbeix moltíssimes hores. Trobo a faltar molt els meus nens, els meus companys i anar cada dia a Callús.Quan va començar el teu nou càrrec?El 24 de febrer.On has d’anar?La seu del meu treball són els Serveis Educatius de la Catalunya Central, a la Carretera de Vic, a l’edifici on abans hi havia l’empresa Tous.Quant temps durarà?D’entrada no m’he plantejat cap tipus de durada. De moment m’agrada molt aquesta feina, però sé que un dia o al-tre tornaré a fer de mestra a Callús.Què t’han dit els teus companys de feina?S’han alegrat molt per mi. I l’últim dia ho vam celebrar i, per cert, em deuen una foto amb un “xaval” guapíssim.I els nens, com s’ho han agafat? Què els has dit?En general tots malament. Amb un trimestre ja havíem creat uns vincles afectius importants i el motiu que més m’ha dolgut per deixar l’escola són els meus nens. Però el tren passa una ve-gada i ho havia d’aprofitar.T’esperaves que fos tan imminent?Que va! Va ser molt ràpid, l’endemà de saber-ho ho vaig comunicar als companys de l’escola, perquè no volia que la informació els arribés per cap altre canal que no fos jo.La teva família et dóna suport en aquesta decisió?Sí. Tinc la família al costat, que és el més important, i tothom hi posa de la seva part per la reorganització de la casa.En què t’ha canviat el dia a dia?Ha canviat en els horaris. Sé l’hora que entro, però mai es pot preveure la sor-tida. Dino quan tinc temps. I, sobre-tot, intento suavitzar el tot el possible aquestes canvis per l’Íngrid. Són molts anys d’estar plegades les 24 hores del dia compartint casa i escola. De fet, hi

Montserrrat Jové

Com és que t’has presentat o t’han escogit com a directora adjunta d’Ensenyament a la Catalunya Cen-tral?Per ocupar aquest càrrec no t’has de presentar, t’han d’escollir. Hi ha dues condicions, la primera és ser funcio-nari i, la segona és que el partit que guanya les eleccions autonòmiques et demana si vols ocupar aquest càrrec. Podríem dir que sóc una funcionària de confiança. Em coneixien per la meva tasca de regidora d’Ensenyament a l’Ajuntament de Sant Joan, pel meu càrrec de directora de l’escola Jo-ventut. A més, vaig participar com a ponent responsable de presentar les esmenes al programa de Convergèn-cia en el XVIIIè Congrés i vaig elabo-rar el programa a seguir del Bages cap el 2020, i actualment sóc regidora de l’Ajuntament de Sant Joan. En què consisteix aquesta tasca?Sóc la directora adjunta i en aquests moments porto l’àrea de coordina-ció i planificació escolar. Sóc la in-terlocutora amb els ajuntaments, els consells comarcals i altres òrgans de l’administració local en matèria edu-cativa. Presideixo les taules de plani-ficació educativa. Planifico i dissenyo l’oferta educativa dels plans de qua-lificació professional. Atenc els equips

7

posa molta comprensió de la seva part. Trobaràs a faltar la docència?La trobo a faltar. Són molts anys fent de mestra i això corre per la sang. Mai tens un dia igual que l’anterior, cada nen és un món, és una feina viva i creativa, que implica docència i sen-timents.

Obrim els dimecres de 9 a 1 i de 16:30 a 20:30

BonaPasqua

Bona Pasqua

Bona Pasqua

Bona Pasqua

Tel. 608 03 34 96

8

d’aquests objectius s’haurà de con-templar la gestió en el progrés indus-trial i comercial del nostre territori. Donar facilitats perquè noves iniciati-ves empresarials es fixin en Callús. És vital per al futur del poble, la creació de nous llocs de treball per fer front al 15 % de la taxa d’atur.Per altra part, el nostre programa contemplarà aspectes com la segure-tat ciutadana amb més presència dels mossos en el municipi, la seguretat vi-ària amb la millora de la mobilitat ro-dada i de la mobilitat peatonal. Treba-llarem per la creació consensuada d’un nou POUM, un espai per al jovent i per les entitats, treballarem per aconse-guir la gespa artificial al camp de fut-bol, millorar el poliesportiu i la zona esportiva en general, entre d’altres.7.- Necessitats preferents o què cre-ieu més necessari en aquest moment.Pretenem donar un aire nou i fresc al consistori. Agafar al relleu de l’actual equip de govern i analitzar totes i cada una de les possibilitats que haurem de posar damunt la taula per l’inici d’una tasca que preveiem serà complexa i plena d’obstacles però en què no hi mancarà professionalitat i energia. Per tant, el punt de partida serà situ-ar-nos, prendre consciència de com es-tan les coses i posar fil a l’agulla amb tot el que ens ha de permetre gover-nar, gestionar i donar realitat als nos-tres projectes.8.- Per què o per quin motiu us pre-senteu?Perquè tots els que formem aquest equip estimem Callús i volem el millor per aquest poble. Ara s’obre una bona oportunitat de canviar moltes coses. És l’hora de canviar d’estil de gover-nar, i en tenim moltes ganes.9.- En cas de sortir elegits, el primer que fareu serà...Analitzar en profunditat com està el consistori, fer un equip de govern

ELECCIONS MUNICIPALS 2011Hem demanat als diferents partits polítics que es presenten a Callús a les pro-peres Eleccions Municipals que ens responguin la següent enquesta perquè els callussencs comencem a fer boca...1.- Nom del partit.CIU Callús.2.- Qui encap-çala la llista?Enric Vall de Vilaramó Oliva.3.- Qui forma part de l’equipEnric Vall de Vilaramó, Rosa Roger, Ferran Puig, Àngela Pujol, Sílvia Barea, Joan Gómez, Glòria Santasusana, Jordi Vilarmau i Miquel Pujols.4.- L’eslògan que utilitzeu“Estimem Callús”.5.- Objectiu a curt terminiEn primer lloc prendre consciència de com està exactament l’Ajuntament, tant a nivell econòmic com de projec-tes en curs. A partir d’aquí, i en funció del nostre programa, fer un ordre de prioritats, sempre en funció de la ca-pacitat real i del que el poble de Callús necessita. Treballarem per solucionar els “petits problemes” que tants mals de cap porten a la gent del poble, i també volem treballar conjuntament amb les entitats del poble per al bon desenvolupament de Callús. El nostre lema “Estimem Callús” ho diu tot so-bre les nostres intencions: treballar amb el cor i amb al cap pel bé d’aquest poble i de la gent que hi viu. Volem es-tar sempre al seu costat, escoltar-los, amb total transparència i honestedat, treballar amb professionalitat per as-solir totes les fites proposades i créi-xer en qualitat de vida, amb respecte i democràcia.6.- Objectius a llarg termini. Tot dependrà de les possibilitats reals amb les quals ens podrem moure per agilitzar els grans projectes que te-nim entre mans. És evident que dins

9

excel·lent, amb capacitat de tirar en-davant el nostre programa i, sobretot, estar al costat dels nostres veïns. 1.- Nom del partit.Solidaritat Catalana per la Inde-pendència.La redacció no disposa de més dades.

1- Nom del partit.Treballem per a Callús – PM.2.- Qui encapçala la llista?Dolors Codina Bonvehí.L’ordre de la llista no ens preocupa, tant qui l’encapçala com qui la tanca, els suplents o els molts col·laboradors anònims que tenim, treballem i treba-llarem igual, som un equip de perso-nes, no una simple llista.3.- Qui forma part de l’equip.Som un col·lectiu de gent indepen-dent, molt diversa. Som gent de totes les edats i condicions, i això ens aporta una visió més completa del pensar i del sentir de les persones de Callús, som un grup heterogeni amb ganes de tre-ballar per intentar millorar el poble.4.- L’eslògan que utilitzeu.Treballem per a Callús, treballem per a les persones.5.- Objectiu a curt termini.A curt termini solucionar aquelles co-ses que es poden fer de seguida, coses que hem recollit a través de les en-questes qualitatives que hem fet a més d’un centenar de veïns/nes de Callús.6.- Objectius a llarg termini.Sabem que seran temps molt difícils. En aquests moments estem analitzant la situació econòmica i social per exe-cutar projectes amb responsabilitat.7.- Necessitats preferents o què cre-ieu més necessari en aquest moment.

La promoció econòmica i les polítiques socials.Tornar les ganes de fer coses a totes les entitats i comerç del poble, i aju-dar-los amb tot el que puguem.Volem escoltar els callussencs i callus-senques.8.- Per què o per quin motiu us pre-senteu?Perquè ens estimem el poble, tenim il·lusió per tirar endavant un projec-te progressista i social, que millori el benestar dels callussencs i les callus-senques.9.- En cas de sortir elegits, el primer que fareu serà...Posar-nos a treballar. Algunes accions es podran fer de segui-da, i d’altres necessiten temps, però per això mateix no es pot perdre el temps. Com ja hem dit, la nostra pri-oritat és la promoció econòmica, les polítiques socials i el benestar de tot-hom, i buscarem la major participació i consens possible.P.D. una cosa que volem deixar clara és que la nostra intenció no és criti-car o pensar que les coses fins ara no s’han fet bé. Som conscients que no és gens fàcil i només volem millorar tot el que estigui a la nostra mà, copsant les necessitats del poble i treballar per donar-li solució.

1- Nom del partit.Esquerra Republicana de Catalu-nya. 2.- Qui encapçala la llista?Jaume Lladó i Codina3.- Qui forma part de l’EquipJaume Lladó i Codina, Mireia Lladó i García, Joan Badia i Pujol, Meritxell Lladó i Álvarez, Ramon Àngel Castellà i Fitó, Ramon Borràs i Planagumà, Marta Oliva i Gregori, Joan Colillas i Pardo, Tonyi López i Sánchez

10

4.- L’eslògan que utilitzeu.“Lladó, per un poble millor” 5.- Objectiu a curt termini.Millora de les vies públiques i els equi-paments municipals que més ho ne-cessiten com, per exemple, el pati de l’escola, el poliesportiu i el camp de futbol.6.- Objectius a llarg termini.Promoció del poble, especialment ne-cessària per a superar la crisi: atracció de turisme i foment de l’emprenedo-ria.7.- Necessitats preferents o què cre-ieu més necessari en aquest moment.Que la gent de Callús pugui desenvo-lupar la seva vida al poble sense ne-cessitat de marxar-ne per guanyar-se la vida.8.- Per què o per quin motiu us pre-senteu?Perquè pensem que l’ideari d’ERC ha estat i és present a Callús.9.- En cas de sortir elegits, el primer que fareu serà...Després de celebrar-ho, posar fil a l’agulla.

A l’última reunió que va convocar la comissió de Caramelles dels Petits als pares dels nens que hi col·laboren es va exposar, entre d’altres coses, que aquest any seria el darrer que la comissió exerceix com a tal.Tornem a fer una crida perquè els pares que hi vulguin ser durant les properes temporades s’afegeixin a participar de la festa. No s’ha de perdre la tradició carame-llaire i volem que continuï, tant com a tradició perquè ensenyem als nos-tres fills les arrels del nostre país, la cultura i un saber. Cal dir que després de l’esforç d’aquesta diada, hi ha una recom-pensa tant per als nens que hi han participat com per a l’AMPA de l’es-cola, a qui sel’s dóna la part roma-nent del guany perquè la utilitzi de la forma més adient i segons les ne-cessitats més oportunes del moment.Per la nostra part donarem a la pro-pera comissió bona part de la feina feta tant en documents en paper im-près com en arxius digitals. Aquests darrers 3 anys hem incorporat bases de dades més concretes i està tot molt especificat, tot plegat agilitza molt la feina als pares que vulguin formar-ne part.També volem avançar que aquest any el dia de Sant Jordi posarem una paradeta al mig del poble on ven-drem pins, números de rifa i CDs del Francesc del Maset, trobador vilanoví que té la filla vivint a Callús.Pertany al grup de rapsodes i poetes dels Amics de la Poesia de Callús. Les poesies són musicades i algunes d’elles amb efec-tes especials de so. Són poesies popu-lars entranyables i conegudes que tot català hauria de tenir a casa.A la parada hi trobareu fu llets infor-matius de tots aquests CDs.

La Comissió de Caramelles Petits

CARAMELLESPETITS

IMPRESSIONS COLOR

ESPECIALPRIMERA COMUNIÓ

_____

RECORDATORISFOTOSREGALS

LLIBRETS_____

93 836 17 70laura@lauraserra.comwww.lauraserra.com

BonaPasqua

11

nostre moment on el sentiment ens fa vessar alguna llàgrima i ens abracem amb tota la colla per recordar... s’ha acabat i ja tenin ganes que arribin les Caramelles de l’any que ve.L’altra part és la festa. També es-tic segur que heu vist aquella imatge dels “San Fermines” on es veu aquella plaça plena de gent preparada per do-nar la benvinguda o per acomiadar la festa, quina festassa. Doncs nosaltres també sortim al carrer amb ganes de festa, cantem i ballen.El dissabte a les tres de la tarda, la maquinària caramellaire dels petits i dels grans es posa en marxa i es va a cantar per les cases de pagès, és una tarda molt cansada però amb alguna recompensa, algun porro de vi, miste-la, barreja, coca i xocolata, garrapi-nyades, caramels, etc... gràcies a tota aquesta gent dels afores del poble, de pagès i les colònies que hi col·labora, aquests detalls ens ajuden a fer més gran la festa. El diumenge a la matinada quan enca-ra no ha sortit el sol, a quarts de sis o a les sis del matí, el jovent del poble ens recorda que els caramellaires han quedat a les set del matí, fan una mica de soroll, sí, fan soroll, però només ens cal assumir-ho com un fet més de la festa, és un dia, el dissabte anirem a dormir pensant que el diumenge a la matinada el jovent ens despertarà, aniran a esmorzar, cantaran i ballaran tot el matí pels carrers del poble, per-què la festa no pari, fins arribar a la cantada final. Qui vulgui s’hi pot apuntar.Aquesta barreja són les Caramelles de Callús.Les processons del sud, els “San Fermi-nes”, les Caramelles de Callús, no som tan diferents. Les Caramelles de Callús, un sentiment i una festa. Viu-les amb nosaltres.Aquestes quatre ratlles són d’agraï-ment per totes les persones que han passat, que hi ha i que hi haurà a la comissió de les Caramelles dels Petits i dels Grans, perquè tot funcioni i per explicar a la gent que no les coneix, perquè són tan importants per a nos-altres, i ara potser les entendrà una mica més.

Les Caramelles, ja les tenim aquí, ja hi tornem a ser.L’any passat amb els companys de la feina parlàvem de la Setmana Santa i alguns no coneixien les caramelles, tinc companys que han vingut a viure a Manresa des de Terrassa o l’Hospi-talet, d’altres que són de Manresa, les coneixen ben justet.La seva sorpresa va ser monumental-ment incrèdula quan els vaig expli-car una mica per sobre que quan es fa l’ultima cantada al poble, ”molta gent acaba plorant”, aquest comentari si que els va deixar descol·locats, no ho entenien, una festa on s’acaba plo-rant?Això em va sorprendre, però, és clar, llavors vaig entendre que hi ha coses i/o experiències, que s’han de mamar des de petits, llavors vaig pensar..., a veure com ho poden entendre això?I els vaig dir, les Caramelles de Callús són un sentiment i una festa a la ve-gada.Vosaltres potser heu anat o heu vist per la televisió les processons que es celebren arreu d’Espanya i, molt espe-cialment, al sud. Allà es viu tot amb un sentiment a flor de pell, els veiem amb les llàgrimes als ulls, amb aquells cants que els surten des del fons de la seva ànima. L’explosió de felicitat es pro-dueix quan treuen les seves imatges a les espatlles, sempre que el temps no ho espatlli, és aquell moment en què el sentiment arriba al seu punt més àlgid i els tornem a veure plorar, en-dinsats en un sentiment brutal que a vegades ens costa d’entendre.Doncs nosaltres acabem las caramelles fent les ballades i cantades conjuntes dels petits i dels grans, aquest és el nostre gran moment. En aquest punt és curiós però cada any l’experièn-cia es repeteix, són uns moments en què recordem a tots aquells familiars, companys, amics, caramellaires... que ens han deixat i que ja no poden fer l’última cantada amb nosaltres, La Sardana de Callús. És el moment més emotiu de les Caramelles, aquest és el

CARAMELLES Fede

12

Embalajes San JuanSom dos socis, l’Antonio i el Josep, que treballem junts des de fa uns quants anys. A l’any 1988, quan l’empresa on treballavem va tancar, tots dos vam decidir tirar-la endavant fins al dia d’avui. Al principi, estava ubicada a Sant Joan de Vilatorrada i al 2005 vam trobar aquesta nau al Camí de la Fa-brica Nova, nau 7. La decisió de venir a Callús va ser per la proximitat a Sant Joan de Vilatorrada, que és on vivim, i per la tranquil·litat que hi ha a Callús.Ens dediquem a fer embalatges: cai-xes, gàbies… tot fabricat en fusta. Ve-nem el material feta a mida, i tant a l’engròs com al detall. En aquests mo-ments hi treballem tres persones.Temps enrere fabricàvem més palets que ara, avui en dia fem més embalat-ge personalitzat, a mida, encara que ens demanen de tot i la cosa més di-ferent que hem fet ha estat una gàbia per un ocell.Com a curiositat podem dir que fa un temps ens vam descuidar un metro amb el nostre logotip dins d’una caixa que anava a la Xina, i suposem que se’l va quedar el que el va trobar.

COMERÇ CALLÚS

Busco pis de lloguer a Callús, amb pati o terrat. Truqueu al telèfon 659981108.

CLASSIFICATS

Per l’abril cada gota val per mil i el blat s’estira com un fil.Folklore de Catalunya. Cançons, refranys i endevi-nalles. Edició 1951. Llibre cedit per Marcel Gras.

EL REFRANY D’EN JOAN AMADES...

Bona Pasqua

Bona Pasqu

a

Bona Pasqua

13

SALUTLa donació de sang: un acte cívic i solidariLa donació de sang és necessària per-què els hospitals i clíniques garan-teixin una medicina de qualitat. La major part de les intervencions qui-rúrgiques, trasplantaments d’òrgans o tractaments oncològics que es fan cada dia necessiten la transfusió de components sanguinis. Tot i els aven-ços científics, l’única via per obtenir sang és la donació altruista.Un únic banc de sang per a tot Cata-lunyaEl Banc de Sang i Teixits és l’empresa pública del Departament de Salut que assumim el compromís vers la socie-tat catalana de gestionar i administrar la donació, l’anàlisi i la transfusió de sang, plasma sanguini i hemoderivats per a tot el territori. La seva xarxa de recollida de sang in-clou 13 centres fixos situats als princi-pals hospitals de les regions sanitàries catalanes i 15 unitats mòbils que rea-litzen més de 80 sortides setmanals a tots els pobles i ciutats de Catalunya. L’acte de donar sang,qui pot fer-ho?De fet, la major part de la població pot donar sang. Tan sols cal complir unes condicions bàsiques: • Presentar un bon estat general de salut.• Tenir entre 18 i 65 anys (en edats superiors, sota prescripció mèdica).• Pesar 50 quilos o més.• En el cas de les dones, no estar em-barassada.El metge responsable de l’extracció és qui decidirà, valorant un qüestionari que omple el possible donant i comen-tant-lo amb aquest, la idoneïtat de la donació.Entre les principals situacions d’exclu-sió definitiva, destaquen:• Ser malalt de SIDA o estar infectat pel virus (tenir anticossos).• El consum de drogues per via endo-venosa.• Malalts amb coagulopaties tractats amb hemoderivats.

Hola! Som el José Antonio i el Juan Carlos, i us presenten les nostres mascotes,la gossa es diu Lana i és molt moguda, mai para quieta; l’altre és un saltamartí i el tenim dins d’un insec-tari esperant que arribi la primavera per agafar més insectes (papallones, escarabats, formigues, aranyes...) quan tinguem l’insectari ple d’anima-lets ens tornarem a fer més fotos per la revista.

EL MÓN ANIMAL

SÀVIA NATURAAl Negrito li han posat dins la seva gà-bia un ou de tórtora que va caure del niu i el seu instint li ha dit que l’ha de covar. Sortirà finalment el pollet de l’ou? Us seguirem informant...

14

DE VIATGENova Zelanda: Segurament, el viatge de la nostra vidaFa un temps vam voler fer un viatge es-pecial. I després de donar-li unes quan-tes voltes, vam decidir viatjar a Nova Zelanda creuant el país amb autocara-vana, i acabant el viatge amb una dosi de relax a la Polinèsia Francesa.Nova Zelanda és el país que està a les nostres antípodes: és el més lluny de la Terra al qual podem viatjar des de Catalunya. En total, un dia i mig de vi-atge d’anada i el mateix de tornada, el temps de trajecte necessari per visitar un dels països més impressionants del món. Tot això ens va permetre arribar a aquest país del continent d’Oceania passant per Àsia (fent escala a Hong Kong) i tornar a casa, passant per Amè-rica (fent escala a Los Ángeles). Nova Zelanda està dividia en dues illes: la nord i la sud, i la seva capital és We-llington, situada a l’illa nord. És un país amb una densitat de població bai-xíssima: té la meitat de superfície que Espanya i hi viuen 3.849.000 habitants. O sigui que ja us podeu imaginar els quilòmetres i quilòmetres que vam fer sense trobar-nos cap poble o ciutat, sobretot a la illa sud.L’atractiu més important de Nova Ze-landa és la naturalesa i la diversitat del paisatge. No és d’estranyar doncs que les escenes més impressionants de la saga cinèfila d”El Senyor dels Anells” estiguin filmades allà.El nostre viatge per carretera va co-mençar a Christchurch, que és la ciutat més gran de l’illa sud. Aquesta ciutat potser us sonarà perquè fa unes setma-nes hi va haver un important terratrè-mol i part de la ciutat va quedar des-truïda. Cal tenir en compte que Nova Zelanda es troba exactament damunt del límit entre les plaques tectòniques Australiana i del Pacífic, i per això, és un dels països de la Terra més actius sísmicament; hi ha molta activitat geo-termal, algunes muntanyes són volcans i estan envoltades de llacs, alguns dels quals també són cràters de volcans.Vam continuar en direcció sud passant

pel llac Tekapo, amb aigües d’un co-lor turquesa especial i amb una vista fantàstica al Mont Cook, el cim més alt del país amb 3.755 m. Vam seguir baixant fins a Queenstown, una ciutat alpina situada al peu del llac Wakati-pu, amb gran oferta per a la pràctica d’esports d’aventura com el pònting i tota classe d’activitats vinculades a la muntanya. Des d’aquí, vam prendre l’única carretera que hi ha per anar a Milford Sound, un fiord enorme que està al Mar de Tasmània (costa oest), on a part de veure com el gel i la neu arriben al mar, també vam poder ob-servar amb vaixell la gran varietat fau-nística de la zona.

Milford Sound

Glacera dels Alps Neozelandesos

La següent etapa del viatge ens va por-tar fins al poble de Fox Glacier, al cor dels Alps Neozelandesos, una serralada realment espectacular sobretot a vista d’ocell, on vam poder veure algunes de les glaceres més grans del món i trepitjar una mica de neu. Com que ja portàvem uns quants dies de viatge, vam començar a tirar cap al nord per canviar d’illa, creuant abans per l’Arthur Pas, un coll de muntanya de 924 m d’alçada, passant per Kaikou-

Xavi i Sònia

15

ra (una zona de balenes) i arribant fins a la ciutat de Nelson, propera a la regió vinícola de Marlborough. La gran cultu-ra vinícola i gastronòmica del país ens va soprendre molt gratament ja que, abans del viatge, no havíem sentit a dir mai que els neozelandesos es cuidessin tan bé el paladar.Un cop travessat l’estret de Cook amb ferri, vam arribar a la capital del país on vam poder visitar el Museu Te Papa, amb una gran exposició de la cultura més antiga del país: la cultura Maorí (originària de la Polinèsia), i amb altres sales dedicades a altres temes de la història i geografia del país.I, direcció cap al nord seguint la nos-tra ruta, vam fer una parada al poble d’Otaki. Aquest poble no destaca per cap curiositat en concret però nosaltres hi vam viure uns bons moments: ho ex-pliquem. Des de Londres a Nova Zelan-da, vam tardar 21 hores de vol sense comptar les hores d’escala ni el trajec-te de Barcelona a la capital anglesa. I, per casualitat, vam seure al costat d’un noi neozelandès, molt agradable i soci-al; vam estar hores i hores xerrant amb ell, coneixent una mica el país que anà-vem a visitar i les quatre coses útils que sempre van bé saber i que no surten a les guies. Quan ja s’acabava el viatge, ens va donar el seu telèfon i l’adreça de casa seva, i com que, casualment, la nostra ruta passava pel seu poble, el vam anar a visitar. La nostra sopresa va ser que, des-prés de presentar-nos la seva família ens van “obligar” amablement a que-dar-nos a sopar i ens van informar, que ens havien organitzat una barbacoa a casa d’uns amics seus i que no ens hi podíem negar. Ens vam quedar bocaba-dats: convidar a casa a 2 desconeguts, organitzar una festa de barbacoa mobi-litzant uns quants amics i, a més, abans de marxar ens van regalar un “tuper” amb alguns productes del sopar que, per cert, eren boníssims. Va ser una experiència genial: gent molt amable i agradable que ens van tractar tota l’es-tona com si fossim un més d’ells; i us hem de dir que aquesta actitud no va ser una excepció, perquè durant tot el viatge, la gent que ens vam anar tro-bant va ser del mateix estil.

Podem posar un altre exemple: es-tàvem parats amb l’autocaravana en un semàfor amb un plànol desplegat i aprofitàvem el moment per recordar el recorregut que anàvem a fer quan, de sobte, el cotxe del costat començà a tocar el clàxon i estranyats, vam bai-xar el vidre de la finestra per saber què volia aquell senyor. La nostra sorpresa va ser que l’única cosa que volia era preguntar-nos si estàvem perduts o si teníem dubtes per on haviém de conti-nuar la nostra ruta: simplement, se’ns oferia a guiar-nos. Aquestes són només unes petites mostres d’hospitalitat dels kiwis (així és com es fan dir els neoze-landesos) amb els turistes.A la regió central de l’illa nord vam visi-tar el Tongariro National Park, amb un paisatge esplèndid de colades volcàni-ques i imponents volcans encara actius (la darrera erupció va ser el 2007), que es van fer més famosos del que ja eren, després d’aparèixer com a “Mordor” a “El Senyor dels Anells”. Més cap al nord vam arribar a l’àrea termal més important del país, que es troba prop de la ciutat de Rotorua. Aquí vam poder veure géisers explosius, pis-cines de fang que bombollejaven, ter-rasses naturals amb aigües sulfuroses que fumejaven i, fins i tot, vam passar per una vall on hi havia una central que utilitzava l’energia geotèrmica del sub-sòl (que pujava en forma de vapor) per produir energia elèctrica. El nostre viatge s’anava acabant; vam arribar a la ciutat més gran del país: Auckland, una ciutat que ben bé podia confondre’s amb qualsevol ciutat eu-ropea, amb 1,2 milions d’habitants i bastants gratacels; un paisatge ben di-ferent del que us hem explicat fins ara, i la veritat és que, després d’haver fet més de 3.700 km amb l’autocaravana i amb el poc temps que ens quedava per agafar l’avió, allà gairebé només hi vam fer la maleta. Ens esperava una setmaneta de relax a la Polinèsia Francesa on vam poder recordar tranquil·lament els bons mo-ments viscuts a Nova Zelanda, un país inoblidable i amb molt bona qualitat de vida pels seus habitants.

16

A la comprativa se’ls han acabat les gracioses!Abans de començar, vull agrair a la Montserrat, en Jaume, la Teresa i la Mercè les aportacions que han fet per a elaborar aquest article. Gràcies també a tothom per les paraules amables que m’adrecen sobre aquesta secció del MesaMes.Fa anys –ja en deu fer cap a quaranta– que van tancar la cooperativa de Callús. Era al carrer de Montserrat, al costat del pati de la serradora de cal Miqueló. Durant dècades, la cooperativa havia estat el centre comercial per excel·lència, perquè aplegava en un sol local una botiga de comestibles, un forn de pa, una espardenyeria i un molí de gra i d’oli, per bé que amb el temps hi va haver canvis (pensem que s’havia fundat el 1923 i, com dèiem, aguantà fins els anys 70). El fet és que la gent no anava pas a comprar a la cooperativa, sinó, lògicament, a la comprativa. El cas d’aquest canvi de paraula per similitud amb el significat és semblant a un que vaig sentir pronunciar a final dels anys 80 a una dona de Molins de Rei, que deia que, al seu primer embaràs, li havien hagut de fer la necessària. No sé si també s’assembla a un cas ben conegut, que té relació amb la religió: vosaltres creieu que els qui participen en una professó és perquè professen obertament la fe cristiana? Sense deixar la religió, hem d’ad-metre que, encara avui, malgrat que la fe sembla que vagi de baixa, cada any hi ha molts nens i nenes que fan la comanió. On la fan, dieu? A l’iclésia, és clar. Un home d’església ben singular és, sens dubte, mossèn Ballarín, que confessa sense mira-ments que cada dia es fuma un anticristo.Fa anys, a Tuixén (o Tuixent) un home va venir al bar on jo treballava

i em va dir que tenia mal al ginoll i que, si us plau, li posés una aspirina fluorescent en un got. Encara va afegir que, si no li passava el mal, poder hauria d’anar a cal metge, que li posés una indicció. Per acabar-ho d’adobar, em va demanar si l’aspirina se la podia beure amb una mica de graciosa. Com que semblava que li feia mal de debò, em vaig afanyar a anar-la a buscar a l’asmari de les medecines.Com veieu, això de les paraules deformades per l’ús és un pou sense fons. És clar que, a còpia d’anar tots a col·lègit, potser al final no s’etivocarà dingú. Però veig que hi ha uns quants d’aquests mots que es resisteixen a desaparèixer. Per exemple, tots aquests que s’acaben amb te. I no em refereixo al llagurt –que ja hi ha d’acabar–, sinó a l’ort de les arracades que porta la mestressa del bart. I encara en trobaríem prou més d’aquestes paraules que, tossudament, esquiven la correcció: penseu, si no, en el mes més calorós de l’istiu, que és el juriol.Amics i amigues, aquest poble ha canviat molt, de quan jo era petit i hi havia la comprativa oberta. Ara, per exemple, les mares ja no han d’advertir als infants que vegilin quan travessen la via del trenc. Bé, que els pobles canviïn no és pas dolent, ja ho sabem. Però tot s’ha de fer amb seny i amb mesura. Per això, ara que s’acosten les eleccions, demano al nou arcalde, sigui qui sigui, que vagi amb compte. Si això creix massa, bora nit Canllús.

Jordi Badiafilòleg

MOT A MOT

Pasqua Florida

17

Els nostres avis s’ho passen

d’allò més bé per carnestol-

tes.Quina vitalitat i humor que tenen tots plegats!

CARNESTOLTES CASAL D’AVIS CALLÚS

Bona Pasqua

18

Com cada any el Bibliobús Cavall Bernat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Callús, organitza una activitat infantil amb l’objectiu de promoure l’interès per la lectura entre més petits i difondre els seus serveis entre tots els ciutadans. Enguany s’ha programat un espectacle, anomenat Contes dibuixats, que tindrà lloc al Casal del Poble el proper dijous 19 de maig, a les 15:30 h. Hi està tothom convidat, per decomptat, i en ell descobrireu de la mà de dos artistes gràfics amb un àmplia trajectòria en el terreny de la literatura per als més menuts, en Subi i l’Anna, la importància dels dibuixos en el context del llibre infantil i alhora el seu vessant més pedagògic. Així, durant l’acte, l’Anna narrarà diferents històries originals mentre en Subi, simultàniament, les anirà dibuixant en plafons: es tracta d’una experiència que segur que us mantindrà captivats i que estem convençuts que serà almenys tan exitosa com ja ho ha estat en altres localitats on s’ha representat.D’altra banda, us recordem que podeu consultar al Bibliobús els llibres d’aquests mateixos artistes que posem a la vostra disposició, obtenir aquells que ens faltin demanant-los a la resta de biblioteques de la Xarxa de la

Diputació de Barcelona i que, no cal dir-ho, comptem amb un ampli fons de contes il·lustrats i còmics on segur que trobareu molts altres gràfics i il·lustracions que us seduiran amb la seva màgia i, qui sap!, potser també us serveixen d’inspiració per dedicar-vos al dibuix professional en el futur.

Us hi esperem !!!!

BIBLIOBÚS

Si vols fer sortir la teva mascota al MESaMES, envian’ns un petit article que en parli i la seva foto, i el publi-carem.I si vols que publiquem la teva recep-ta ens la pots portar o enviar escrita.

Aluminis, armaris, baranes, banys, bastiments, cuines, disseny, mobles, motllures, parquet, piscines, porxos,

portes, treballs cnc.

FUSTERIA – DECORACIÓTALLER – FABRICACIÓ

C/Fàbrica Nova, nau 8 - 08262 CallúsTel. 93.836.03.86 / Fax. 93.836.17.03

Móvil 608 21 24 85estilfusta@hotmail.com / www.stilfusta.com

BonaPasqua

Bona Pasqua

19

PEIXATERIA IRENE

C/SALVADOR VANDELL, 5 – BXOS08260 SÚRIA

Telf. 93 869 51 72

C/ Fàbrica Nova, S/N - 08262 Callús (Barcelona)Tel. 93 836 10 50

Bona Pasqua

Bona Pasqua Bona Pasqua

20