4 La contra

Pilar Barrachina

Secretaria de professorat

Josep Maria Forcada, Metge i prior de l’Hospital de Sant Pau

Biblia i medici-na, un títol una mica provoca-dor… Què hi

ha al darrere?Hi ha diversos aspec-tes: consells i formes d’entendre la salut. Ens trobem amb un seguit de textos de l’Antic Testament que ens parlen de la forma d’alimentar-se: dels ali-ments sans, dels impurs… i que coincideixen amb l’alimentació de la dieta mediterrània. Aquest és un aspecte que tocarem al curs. Altres són, per exem-ple, tot el que fa referència al dolor i al sofriment. Par-larem de les curacions: qui-na realitat hi ha, el guarir i el miracle. Què vol dir el miracle al Nou Testament, més enllà de la seva part de misteri. Són explicacions catequètiques per mostrar una realitat d’una postura davant de Déu.Sense enfrontar la ciència amb la Bíblia...Esclar. Jo vull donar una explicació de tots aquests elements. Hi ha diverses maneres d’entendre la Bí-blia: la literalista i la inter-pretativa. Jo voldria aga-far-me en molts aspectes a la interpretació. No hem de tenir por de parlar-ne.Per tant, creieu que la Bí-blia no s’ha de llegir de manera literal?S’ha de fer una distinció del que realment vol ex-

pressar en cada moment. El miracle té una part de misteri però també té una part d’explicació ètica, so-cial i espiritual, de manera pedagògica.La gent a qui anava des-tinat en un primer mo-ment, no tenia la forma-ció científica i cultural d’avui...Exacte. Ens hem de situar en unes cultures molt di-ferents. Avui sabem, per exemple, que una grip es deu a la presència d’uns virus, d’uns microbis. En aquell moment, una malal-tia era considerada una força divina que queia da-munt d’una persona perquè s’havia portat malament

o per posar-la a prova. I depenia de la resposta de la persona que es pogués curar. Esclar, coses com aquesta, avui ja no té sentit explicar-les així.Fa uns anys hi havia un llibre que es deia I la Bi-blia tenía razón, que bus-cava explicacions cientí-fiques a tots els miracles. La vostra xerrada va en aquesta línia?Aquest text va ser molt emblemàtic fa molts anys. Era un moment en què hi havia una certa por a in-terpretar els textos bíblics. I es van buscar tot tipus d’explicacions científiques per a poder justificar la li-teralitat de la Bíblia.

Josep Maria Forcada és doctor en medicina i prior de l’Hospital de Sant Pau. Participa a la Universitat Cata-lana d’Estiu amb una xerrada anomenada La Bíblia i la medicina (dia 18 a les 9 del matí), en el marc del curs La salut en temps de crisi.

La Pilar és capaç de loca-litzar qualsevol professor i d’ubicar-lo en l’extens pro-grama acadèmic de l’UCE. I és que aquest és el cator-zè any que viu la Univer-sitat des de dins. El 1999 va començar a treballar-hi durant tot l’any, perquè la maquinària no s’atura mai, però per a ella, l’UCE no és una feina qualsevol: “Són catorze anys de contac-tes, de coneixences, d’alts i baixos, de moments de tota mena, alguns de molt intensos, n’hi ha hagut de complicats i també d’altres de molt macos. L’UCE et permet de coincidir cada any amb persones molt in-teressants. L’UCE és una part més de la meva vida”.

I tants anys de bregar deixen un munt d’anècdo-tes, però... “N’hi ha moltes que no es poden explicar (evidentment, la meva po-sició m’obliga a ser dis-creta) i acostumen a ser les més divertides. El millor de l’UCE és que cadas-cú s’emporti el seu recull d’anècdotes particular.

De 9 a 12 del matí. CIÈNCIES DE LA NATURA: Vint anys després de Rio, on som i cap on anem – Crisi ecològica i econòmica, Rio +20 i l’economia verda (de 9 a 2/4 d’11); De Rio a Rio +20. Més a prop o més lluny de la sostenibilitat (de 2/4 d’11 a 12). CIÈNCIES DE LA SALUT: La salut en temps de crisi. Pla de sa-lut – La crisi econòmica i l’estat del benestar (de 9 a 10); El context de la planificació: Nou Pla de Salut (d’11 a 12). ECONOMIA: El futur econò-mic dels Països Catalans i la viabilitat econòmica de la independència (de 9 a 12). PENSAMENT: Temps i calen-daris – Elements de civilització (de 9 a 12). HISTÒRIA: Sis-cents anys del Compromís de Casp. Monarquies i dinasties a la història catalana – El regnat de Martí I i la fi del Casal de BCN (de 9 a 10); La situació interna dels regnes d’Aragó (de 10 a 11); La situació religiosa a Occident (d’11 a 12). LLENGUA: La llengua catalana a la casa global de multilingüisme (de 9 a 12). CINEMA: El cinema de Jean Vigo (de 9 a 12). FORMACIÓ CULTURAL: Coneixença de Cata-lunya Nord “El català a Catalunya Nord: rèquiem per la llengua?”: marc legal francès, dades de les enquestes, ensenyament (I) (de 10 a 12) – Ini-ciació a la llengua. Curs de llengua catalana, nivell mitjà (de 9 a 2/4 d’11); Grup de conversa (d’11 a 12); Curs de llenguatge i gramàtica (de 9 a 2/4 d’11) – Iniciació als PPCC “El sobiranisme: estat de la qüestió i perspectives” Andorra (de 10 a 12).A les 12 del migdia. ACTE: Acte d’inauguració. Lliçó inau-gural “Aspiracions i solidesa”A les 3 de la tarda. TALLERS: Vins singulars dels Països Catalans – Fo-tografia digital – Sardanes – Cançons populars – Esports – Muntanyisme. JORNADES: Canigó Bàsquet CampA les 5 de la tarda. COMME-MORACIÓ: Scotland Forward. JORNADES: III Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCEA les 9 de la nit. ESPECTACLES (MÚSICA): Grup de Teatre l’Asso-ciació Cultural Recreativa de Fals. ESPECTACLES (ANIMACIÓ ALS POBLES): CrescendoA les 11 de la nit. ESPECTACLES (CINEMA): Operació Garzón contra l’independentisme català.

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma Aguilera.Fotografia: Josep M. Montaner.

Ajudant de redacció: Clara Montaner i Violant Maluquer.Assessorament informàtic: www.catux.org

Edita: equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

Divendres, 17 d’agost del 2012

“La Bíblia recomana la dieta mediterrània”

L’entrevista

Tornaveu.Diari de Prada Divendres, 17 d’agost del 2012

Gent de l’UCE

A les 5 de la tarda, l’amfiteatre del Liceu Renouvier serà escenari de l’acte Scotland forward, en el que s’analitzarà el procés polític i social del referèndum per la independèn-cia a Escòcia. Hi intervindran Gail Lythgoe (presidenta de la Scottish National Student Federation) que parlarà de la implicació de la joventut i les dones; John Duffy (secretari del sindicat de bombers d’Escòcia) que parlarà del paper dels sindicats i de la patronal.

Per la seva banda, Humza Yousaf, membre del Parlament Escocès per Glasgow, SNP, que analitzarà la implicació dels col·lectius d’immigrants i, com a parlamen-tari, el procés polític que ha conduït fins a la situació actual i Christopher White (Scottish Independence Convention) que parlarà de la campanya institucional pel Sí. Anna Arqué coordinarà l’acte.

El camí escocès cap a la independència

L’UCE AL DIAEl Canigó, testimoni de l’arribada dels alumnes de la Universitat de Prada

Els primers alumnes van arribar al Liceu Renouvier de Prada ahir a la tarda. Cansats pel viat-ge, però disposats a gaudir de la cita anual amb la Universitat Catalana d’Estiu, el punt neu-ràlgic de la vida política i acadèmica del país. Prada concentrarà en pocs dies gran nombre de professors universitaris, polítics, conferenciants, alumnes i artistes, tots ells disposats a prendre el pols a la societat, la cultura i la política dels Països Catalans.

Jau

me

Lla

dó

Tir

all

on

ga

L’UCE als mitjansde comunicació

Patrícia Gabancho i Boi Ruiz obren l’UCE 2012

Arrenca la XLIV Univer-sitat Catalana d’Estiu amb la lliçó inaugural titulada Aspiracions i solidesa, a càrrec de l’escriptora Pa-trícia Gabancho, que es plantejarà, entre d’altres qüestions, si cal o no cal ac-ceptar un pacte fiscal en el camí de la independència.

La ponència de l’escriptora tindrà lloc en el transcurs de l’acte d’inauguració de la Universitat, que també comptarà amb la presèn-cia del conseller de Sani-tat, Boi Ruíz, del batlle de Prada, Joan Castex, del conseller general dels Piri-neus Orfientals i regional,

Marcel Mateu i del presi-dent de l’equip rector de la Universitat de Prada, Jor-di Sales. Tot plegat serà a les 12 del migdia a la Sala d’actes. Abans, a les nou del matí ja han començat els primers cursos que formen part del programa acadèmic d’aquesta edició.

Operació Garzón contra l’independentisme català, un documental d’Eduard Miguel, ens mostra una altra cara sobre la Barcelona Olímpica de 1992, la del jutge Balta-sar Garzón, que va dirigir una operació brutal de repres-sió contra l’independentisme català. Llibertat.cat, amb el suport de diverses entitats i associacions, presenta aquest treball periodístic que denuncia que 38 independentis-tes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l’autodissolució del grup. Una sentència del Tribunal Eu-ropeu dels Drets Humans va determinar que els detinguts havien patit tortures.

Crescendo La Barcelona olímpica de Garzón

A les 11 de la nit Al cinema Lido

La pretemporada política es juga aquests dies a PradaNació Digital (16-08-12)

“Fa dos anys discutíem sobre la unitat de l’independen-tisme, i ara el tema és pacte fiscal o independència” (Pa-trícia Gabancho) Vilaweb (16-08-12)

Reñé defensarà (a l’UCE) els petits municipis i la seva via-bilitat, enfront les propostes del Govern Central La Mañana (16-08-12)

El programa de l’UCE i els po-nents i participants que s’hi esperen són més oportuns que mai El Punt Avui (16-08-12)

Gazta zati bat s’estrenarà per primer cop a Catalunya, el proper 18 d’agost, a les 23 hores a Prada Gara (16-08-12)

El grup de Teatre de l’Associació Cultural i Recreativa de Fals (el Bages) posa en escena, avui a les 9 del vespre a la plaça de la Vila, L’entrevista Impossible: Jacint Verdaguer, obra original de Baltasar Porcel. A partir de documentació real, l’escriptor va teixir una llarga entrevista imaginària a Verdaguer que té lloc a Vil·la Joana, a Vall-vidrera, la casa on mossèn Cinto va passar els darrers dies de la seva vida. Els versos s’il·lustren amb imatges d’arxiu i gravats d’època, i es fa un repàs a la vida del poeta.

Al respecte, Porcel deia: “mai no havia imaginat que escriuria sobre Jacint Verda-guer. Em quedava lluny. Però el seu centenari em va inspirar, primer, curiositat poètica i després em va enganxar per l’enorme tensió creadora i visceral que el personatge desprèn de continu. Per això, per a plasmar un ésser humà en conflicte permanent, sigui pletòric o esqueixat, ple d’ambicions i foscors, he escollit la formalitat, la ima-ginació, de l’entrevista”. L’ACR de Fals, fundada l’any 1978, és membre de la Fede-ració de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, i va rebre el premi Arlequí de teatre l’any 2007. Ens de Comunicació

Converses amb Verdaguer

Al marge de les activitats que es realitzen a Prada, cada dia, l’UCE organitza un concert en un altre poble del Conflent. Crescendo, un grup de cançó-folk amb una llarga trajectòria a l’esquena actuarà aquesta nit a Jon-cet. Ramon Gual i Joan Miquel Paraire canten i fan ballar la gent gràcies a un repertori fet per cançons, danses i músiques tradicionals a la Catalunya Nord. El grup també actuarà a Vallestàvia (dia 18), Finestret (dia 19), Molig (dia 20), Pi (dia 21) i Saorra (dia 22). D’altra banda, el grup Blues de Picolat també oferirà la seva música a Vilafranca (dia 18) i Els Mariners del Canigó a Taurinyà (dia 18).

2 Viu l’UCE 3 Viu l’UCE

EL RACÓ DE LA CULTURA POPULAR

Mercè Rodoreda

“Aleshores es van posar a rumiar els mesos que jo devia tenir. El marit d’una veïna els va dir que no se’m podien quedar, que m’havien de declarar a la policia. El van fer callar dient-li que això ja vin-dria després, que el primer de tot era saber el temps que jo tenia. Uns deien que potser quatre mesos, altres que potser només dos: un va dir que li sem-blava que en tenia cinc, i a l’últim van quedar que potser només tres mesos i em van treure el paper que duia clavat al pit amb una agulla imperdible.

Era un tros de paper es-tripat de qualsevol mane-ra i al damunt hi havia un nom escrit amb llapis, Ce-cília Ce. Deien que la lle-tra es veia escrita per una persona que no en sabia gaire, però el senyor, que es fixava en tot, els va fer adonar que Cecília estava més ben escrit que no pas Ce. I això volia dir que la persona que havia escrit el meu nom no l’havia pogut acabar d’escriure perquè es veu que quan escrivia Ce la mà li tremolava, que ho havia escrit plorant. I per respecte, en el regis-tre em van posar tal com anava escrit: Cecília Ce”. El carrer de les Camèlies. Capítol I.

LA HISTÒRIA DE L’UCE EN IMATGES

Pere Pellicer

Era un home magistró i dinàmic, sempre a punt per penjar una bandera ca-talana a les finestres dels dormitoris. En Pere era un antic alumne de Pom-peu Fabra, de fet, en va ser el darrer alumne viu, i un apassionat de la llen-gua. L’UCE homenatjava cada any el Seny Ordena-dor, que reposa al cemen-tiri de la capital del Con-flent. Aquella visita era la dèria de l’amic Pellicer, de manera que, al cap de poc, li vam deixar a mans l’organització. Només va desistir quan no va poder més, de fet, poc abans de morir. El trobem a faltar.Pere Verdaguer

LLETRES

Tornaveu.Diari de Prada Divendres, 17 d’agost del 2012 Tornaveu.Diari de Prada Divendres, 17 d’agost del 2012

Música i Cinema, les propostes d’avui

A les 9 de la nit A Joncet

Diuen...