· Les mil i unaLes mil i unaLes mil i unaLes mil i una nits nits nits nits ةليلو ةليل فلأ ·

Ali Babà i els quaranta lladres és un conte que apareix a Les mil i una nits, també al recull Els llibres de les fades (una col�lecció de contes populars destinada al públic infantil i de gran influència al món anglosaxó) i a un munt de reculls d'històries més. És un dels contes populars més coneguts, fins i tot, ha tingut diverses adaptacions al cinema i en musicals. Hi ha crítics que pensen que aquesta història la va afegir al recull de Les mil i una nits el traductor europeu Antoine Galland, un orientalista francès del segle XVIII que l’hauria sentit com a narració oral d’un contista maronita d’Alepo. En canvi l’orientalista anglès Richard Francis Burton creia que la història formava part del llibre original de Les mil i una nits. La fórmula màgica per obrir la cova és una constant dels contes de meravella, com Abracadabra i similars i és hereva de la concepció sagrada de la paraula (com es manté encara a les escriptures religioses i la càbala). El nombre quaranta indica multitud en la tradició mediterrània. Ali Babà és el terme despectiu que usen els soldats estatunidencs per referir-se a sospitosos àrabs a l'Iraq. Els iraquians, en canvi, l'usen com a sinònim del pillatge americà El conte, sembla ser, es va originar en una història real del Sudan, on governadors locals amagaven els tributs que devien al califa.

GRUP DE LECTURA EN VEU ALTAGRUP DE LECTURA EN VEU ALTAGRUP DE LECTURA EN VEU ALTAGRUP DE LECTURA EN VEU ALTA

BIBLIOTECA TECLA SALA L’HOSPITALET · 2013-2014

DIMARTS, DIMARTS, DIMARTS, DIMARTS, 27272727 D D D DE E E E GENER DE 2014GENER DE 2014GENER DE 2014GENER DE 2014

QUINZENA SESSIÓ

http://grupdelecturaenveualta.blogspot.com.es/

Origen de la història

(segons la ‘wikipèdia’)

La historia tiene sus raíces en una saga sudanesa del rey Alí Babá de la tribu Bija. El rey rehusaba pagar impuestos a Al-Mutawakkil, el décimo califa abbasí de Bagdad. El rey rebelde selló todas las minas de oro de las montañas y detenía a todos los funcionarios que iban a la zona del mar Rojo. Bagdad envió su ejército para mantener el poder sobre el vital mercado del oro del mundo islámico (se creía que Sudán proveía más del 60% del oro abbasí en la época previa a las Cruzadas) y en cinco años logró aplastar la rebelión. Alí Babá, llevado a Bagdad, entregó todo el oro escondido por sus hombres al califa. Una exhibición pública del enorme tesoro y del derrotado rey se llevó a cabo en todas las ciudades importantes en el camino a la capital Samarra, creando la leyenda de las cuevas y los ladrones. Al final, a Alí Babá le fue concedida la amnistía y a su regreso dio oro a todos los necesitados de las principales ciudades de su camino como gesto de buena voluntad contra los que había luchado.