EDITORIAL

Benvolguts lectors :

Tots els bons e studiants aspiren a obtenir un 10 en le s s eue s q ualificacions , nosaltre s ja h i h em arribat i ens felicitem . Am b ocas ió d aq ue st aniversari, us h em preparat un núm ero e special am b tot el nostre afecte , e sperant q ue us agrade i us faça reflexionar.

La revista

Tenia una vocació innata per a le s m atem àtiq ue s , son pare e ra un distingit profe s sor a la Univers itat i sa m are pertanyia a una rica fam ília, els dos e ren d origen jueu. Em m y e studià alem any, anglés , francés , aritm ètica i piano, però la s eua vocació no

era s e r profe s sora d idiom e s , decidí em prendre la carrera de m atem àtiq ue s , en aq uella época le s done s no podien as s istir a clas s e s i no eren com a oients . Com ençà treballant a linstitut de M atem àtiq ue s d Erlangen però s ens e rem uneració, col.laborà am b Ernst Fisch e r en àlgebra teórica, de sprés treballa en le s ecuacions de la teoria de la relativitat d Einste in. Quan Em m y e stava a punt de s e r anom enada m em bre del cons ell univers itari, els altre s claustrals e s preguntaven com era pos s ible q ue h i as s istira una dona, ella digué:

. Els prejudicis contra ella re sponien a la s eua condició de dona jueva i pacifista.Realitzà contribucions a la teoría de le s invariants i dels cos sos num èrics elaborant el teorem a de Noeth er. De staq uen els s eus articles (Teoria d ideals en els dom inis d integritat) sobre núm eros

h ipercom plexos , Noeth er fou generosa am b le s s eue s ide e s i s e li atribue ix lorigen de divers e s línie s d inve stigació publicade s per altre s m atem àtics .El govern nazi alem any de 19 33 li proh ibí fer clas s e , em igrà als EEUU. En Abril de 19 35 és sotm e sa a una cirurgia uterina i m orí d infecció postoperatòria.

François e s dedica a fer clas s e als s eus alum ne s i a educar-los . És una persona pacífica q ue utilitza les paraules per argum entar, de ixant a un costat la violència.L'únic q ue vol és q ue aq ue sts aarribin a s e r algú.La s eva figura és la d'un bon profe s sor, q ue e s preocupa pels s eus alum ne s i fa tot el pos s ible perq uè aprenguin.. François interpreta el paper d'un “educador” tot i q ue aq ue st no s igui vertaderam ent el s eu treball, però la dolenta actitud i la de sgana d'aprendre per part dels s eus alum ne s faran q ue h o s igui. Altre s figure s claus són els alum ne s de la clas s e , provinents d'un dels barris pobre s , s ens e gane s de treballar ni aprendre . D intre de la clas s e podem trobar diferents joves , de països i culture s diferents , i per de scom ptat encontrarem alguns am b gane s d'e studiar i uns altre s q ue pens en q ue els e studis no els faran falta. Tots aq ue sts faran el pos s ible perq uè

François no pugui fer una clas s e en condicions , i usaran contra ell una sèrie de tècniq ue s perq uè perdi la paciència: la ironia, insults indirecte s , fingir q ue no entenen re s .Entre els alum ne s de staca Sh uleim an, el

com portam ent del q ual és el pitjor. Insultar el profe s sor, colpejar una alum na accidentalm ent i no fer els deure s faran q ue s e li òbriga un “cons ell de disciplina”. Acabarà expulsat de l institut . D'altra banda la pel•lícula ens m ostra un noi q ue entra nou a m itjan curs . El director de la pel•lícula no ens h a volgut explicar com és la vida del nouvingut, però aq ue sta h istòria té certa relació am b Sh uleim an, ja q ue

s em bla s er q ue els dos xics tenien un com portam ent paregut. Tots els profe s sors d'aq ue st centre e stan m olt de scontents am b el com portam ent de la clas s e i inclús algú vol abandonar.