Nº9 D ESEM BRE 20 0 9 IES BENICALAP

PA RTID A D 'ESCA CS ENTRE G A RI KA SPA RO V I A NA TO LY KA RPO V.

LA LLUNARECO RD EM EL 40 A NIVERSA RI D E LA CO NQ UESTA ESPA CIA L.

VID EO JUEG O SÚLTIM O S TITULO S D E LA S D IFERENTES PLA TA FO RM A S.

D O NES CIENTÍFIQ UESH YPÀTIA D ' A LEXA ND RIAM A RIE CURIE IRENE JO LIO T-CURIERO SA LIND FRA NKLINM A D A M E LA VO ISIER

CO L·LABO RAD O RS

D ire cció:VICENTE NÁCH ERM aq ue tatge :

M A RIO CEBA LLO SA sse ssoram e nt

Lingüístic:M O NTSE SERRA NOInfrae structura:

SIRO PÉREZG e stió i

docum e ntació:D A VID A Z O RÍN

EQ UIP M ILLENIUM 36

-Robe rt G ironés-Néstor G iovanny H idalgo-Be tle m Navarro-G ine bra Vilar-Robe rt D rus-Javie r M oraga-A ndre a Tirado-A nabe l Pe irado-Vick y Rodrígue z -Raq ue l M artín-A le jandro Sánch e z-Justin Expósito-M igue l Re dón-Noe lia Lópe z Lópe z-Sam ue l Cardona Lópe z-Talia Boh oyo Bañuls-M anue l Balle ste r Lópe z-G abrie la Catagña D íaz-Clara Be nlloch-A drián G arcía G arcía-A lbe rt A le m án M uñóz-Tam ara Cardona Blázq ue z-M ario Ce ballos-Borja Ve lasco Sánch e z-José Javie r Llue sm a-M auricio Contre ras-A na M onte agudo-Rusm e iry Rojas

M ILLENIUM 36 - Pàg.2

Be nvolguts le ctors:Ence te m un nou curs i un nou pe ríod e d e la nostra re vista. En aq ue sta ocasió h e m planificat un m agne proje cte q ue com prén tre s núm e ros al voltant d e l te m a: D one s i Ciència. En e l 1e r núm e ro, d e scobrire m e l pape r d e le s inve stigadore s e n e l m ón d e la Fís ica i la Quím ica. En e l 2n, h e m orie ntat le s re ce rq ue s a le s aportacions q ue le s done s h an re alitz at pe l q ue fa a le s Mate m àtiq ue s i lEconom ia. En e l darre r núm e ro, le s inform acions giraran e ntorn a le s aportacions i a la tragèd ia q ue h an patit le s cie ntífiq ue s e spanyole s d e s d e la R e pública fins a lactualitat. La nostra inte nció h a e stat fe r vis ible tot e l tre ball q ue le s done s h an dut e ndavant e n e l cam p cie ntífic, q ue sovint h a rom às s ile nciat i q ue ja és h ora d e re ivind icar.A m és, h i trobare u le s nostre s se ccions h ab ituals d e d icad e s al cine m a italià clàss ic, a le s e fe m èrid e s d e la caiguda d e l m ur d e Be rlín i larribada d e lh om e a la lluna. En O pinió, e ls nostre s alum ne s d e bate n sobre lobe s itat infantil i la re sponsab ilitat pate rna i sobre lobligatorie tat d e le scolaritz ació fins als d ivuit anys. En Esports, trobare u le s inform acions d e l dol Karpov front a Kasparov i e ls com e ntaris d e l nostre corre sponsal. En la se cció lite rària te nim pre parad e s un fum d e lle ge nd e s urbane s, q ue se ns dubte us agradaran, i m olte s sorpre se s… .La re vista

"Yo soy m i propio m arido"Rita Levi-M ontalcini. Pre m io Nobe l d e Me d icina e n 19 86 por e l funcionam ie nto d e las te rm inacione s ne rviosas.

M ILLENIUM 36 - Pàg.3

O PINIÓ

Un m atrim oni d O re nse h a pe rdut la custòd ia d e l se u fill, la causa és q ue e l ne n pe sa 70 K, m és d e l doble d e l pe s e stàndard e n un ne n d e le s se ue s caracte rístiq ue s. Cre c q ue aq ue st te m a és suficie ntm e nt gre u pe r introduir-h i una re fle xió. Em se m bla m assa h ave r d e re córre r a lle var la custòd ia als pare s pe rq uè e s podrie n pre ndre altre s m e sure s; e nse nyar e ls pare s com h an d alim e ntar e l se u fill. A q ue sts fe ts d e m ostre n q ue e l m atrim oni no h a sabut nodrir ad e q uadam e nt e l xiq ue t. I s i no sabe n alim e ntar-lo, potse r no sabran e ducar-lo. Cre c q ue e l q ue li fa falta al ne n és d isciplina, pe rq uè e l m és probable és q ue h aja e ngrossat tant pe rq uè e ls se us pare s li donave n tot tipus d e m e njar pe r tal q ue e s callara i q ue no donara la barrila. La q ual cosa d e m ostraria una conducta irre sponsable d e ls pare s.Rob ert Gironés 3V1

Cre c q ue e l jutge pe r una part no h auria d e lle var la custòd ia d e l xiq ue t als pare s pe rq uè e s farà m ajor se nse ve ure ls i s e nse e star al se u costat. Cre c q ue e ls pare s, e ncara q ue no s igue n pe rfe cte s, e ns fan falta a tots. A ra bé, pe l q ue h e s e ntit a le s notície s, h e d e duït q ue e l ne n nom és m e njava grasse s saturad e s i això li va provocar obe s itat. Si e ls pare s no són capaços d e ducar e l se u fill com cal, cre c q ue h o h auran d e fe r altre s pe rsone s. A çò h o d e cid irà e l jutge .Néstor Giovanny H idalgo 3V1

Pe nse q ue h aurie n d e tornar la custòd ia als pare s, pe rò fe nt-los ass istir a un curs d e com alim e ntar e l fill i fe nt-los vis ite s pe riòd iq ue s d e control pe r ve ure com va e l ne n. Jo e ls tornaria e l fill, pe rò m és q ue pe ls pare s , e ls e l tornaria pe l xiq ue t, pe rq uè se gur q ue e ls troba a faltar. El ne n h a d e m ostrat la se ua força d e voluntat com pe r a fe r una d ie ta e stricta i baixar 10 K . Estic e n contra d e castigar e l fill. Betlen Navarro 3V1

Si un no vol e stud iar, no h o farà i tan sols calfarà la cad ira. H i h a pe rsone s q ue no se rve ixe n pe r a e stud iar. D oncs, ¿q uè passa?Potse r e l gove rn pre ndrà aq ue sta m e sura e ducativa pe rq uè baixe e l nom bre d aturats, pe rò jo cre c q ue e l gove rn nom és vol apare ntar, davant e ls altre s països, q ue e l nostre nive ll e ducatiu és m illor d e l q ue és.Tam bé e m se m bla m al q ue q uan e t done n e l títol d e graduat d e lESO , i h as anat al PD C, no h o pose n e n e l títol d e graduat, ja q ue h i h a ge nt m olt e spavilada q ue e s fa passar pe r poc inte l.lige nt pe r anar a un PD C, i obte nir així se nse e sforç e l graduat. A çò és un e stím ul ne gatiu.Ja e ns agradaria q ue e l nostre s iste m a e ducatiu fóra com e l d A le m anya, on le ducació obligatòria és fins als 18, pe rò com e nça als 6 anys. Els anys d e scolaritz ació són e ls m ate ixos, pe rò a partir d e ls 14 anys cadascú sap q uine s opcions e ducative s h a d e triar.Tam bé caldria plante jar s i le stat podrà pagar tote s le s d e spe se s q ue suposarà lobligatorie tat, o voldran arre glar-h o tot am b q uatre xavos.Gineb ra Vilar 4tC

El gove rn Z apate ro h a pe nsat e n una lle i q ue obliga e ls adole sce nts a rom andre a l'institut fins als 18 anys. Un adole sce nt als 16 anys ja sap e l q ue vol fe r. Si als 16 anys algú vol tre ballar, sap e l q ue fa. Si e l gove rn obliga ladole sce nt a rom andre fins als 18 anys, e n e ixos anys no farà re s i m ole starà e ls altre s. Lany passat jo vaig viure aq ue sta e xpe riència, h i h avia com panys q ue no e stave n inte re ssats pe ls e stud is i e ns fe ie n la vida im poss ible .Rob ert D rus 3V1

És una m ane ra q ue la jove ntut e stiga ocupada ja q ue no h i h a tre ball, pe rò tam bé és una e sclavitud pe r a q ui no e ls agrada e stud iar. Mon pare pe nsa, q ue , am b 18 anys, e stud iar se nse inte rés no té se ntit. Ell form aria e n una profe ss ió e ls e stud iants q ue e ls agradara. Javier M oraga 4tV1

O BESITA T I CUSTÒD IA PA TERNA

ED UCA CIÓ O BLIG A TÒRIA FINS A LS

18 A NYS

M ILLENIUM 36 - Pàg.4

ACTUALITAT

RO SA LIND FRA NK LIN (A nglate rra 19 20- Londre s 19 58)Estud ià a Cam bridge m algrat loposició pate rna. Es va doctorar e n Quím ica i Fís ica. D e sprés tre ballà 3 anys a París e n un im portant laboratori; durant aq ue st sojorn va e stud iar le s tècniq ue s d e d ifracció d e ls rajos X. En 19 51 re tornà a A nglate rra on, gràcie s a le s tècniq ue s apre se s a París, va pre ndre la “Fotografia 51”, una im atge d e lA D N aconse guida m itjançant rajos X. A q ue sta fotografia se rviria d e fundam e nt pe r a la h ipote s i d e le structura d e doble h èlix d e lA D N. A q ue st d e scobrim e nt suposà un gran avanç i un im puls pe r a la inve stigació d e lA D N. Tam bé e stud ià e l virus d e l m osaic d e l tabac i e l virus d e la polio.R osalind va m orir e l 19 58 a causa d un cànce r d ovaris provocat pe r le s rad iacions a le s q uals e s va sotm e tre durant e ls se us e xpe rim e nts. A pe sar d h ave r participat e n le s inve stigacions sobre lA D N, e n 19 62 li donare n e l Nobe l d e Me d icina als se us com panys d inve stigació ja q ue e lla h avia m ort uns anys abans.IRENE JO LIO T- CURIE (París 189 7- París 19 56).Fou q uím ica i fís ica guardonada pe l Pre m i Nobe l

d e Quím ica e l 19 35 e n re cone ixe m e nt a la sínte s i d e nous e le m e nts rad iactius.Era filla d e dos pre m is nobe ls: Pie rre Curie i Marie Curie . No anà a e scola, e l se u avi pate rn s e ncarre gà d e la se ua e ducació m e ntre sa m are d e scobria e l Poloni i e l R ad i. D e sprés d 'e stud iar Fís ica i Quím ica a la Unive rs itat, durant la 1ª Gue rra Mund ial fou ass iste nt d e rad iografia d e d ife re nts h ospitals france sos. D e sprés fugí a Suïssa i q uan re tornà, acabada la gue rra, ajudà sa m are e n

lInstitut d e l R ad i d e París q ue passà a anom e nar-se Institut Curie .Es casà am b lass iste nt pe rsonal d e sa m are Fréd e ric Joliot. En 19 34 sa m are m orí

d e le ucèm ia provocada pe r la rad iació i e lla fou anom e nada d ire ctora d inve stigació d e la Fundació Nacional d e Cièncie s. D e sprés obtingué e l càrre c d e subse cre tari d e lEstat Francés e n inve stigació cie ntífica. Se ntí s im patie s pe l partit Com unista, la q ual cosa li valgúé ésse r apartada d e la Com iss ió d Ene rgia A tòm ica e n 19 51.A m b e l se u m arit inve stigà e n e l cam p d e la Fís ica nucle ar i buscà le structura d e làtom i e n particular le structura d e l nucli, q ue pe rm e té e l poste rior d e scobrim e nt d e l ne utró. El 19 34 pogué produir artificialm e nt e le m e nts rad iactius i tre ballà e n la construcció d un re actor nucle ar pe r ge ne rar e ne rgia nucle ar, m itjançant lús d urani i aigua pe sada.D urant la Gue rra Civil Espanyola pre ngué partit pe r la R e pública, aq ue ll any fou una d e le s tre s done s q ue participare n e n e l gove rn d e l Front Popular Francés.A lguns la re cord e n tím ida, d e gran se nz ille sa, inace ss ible e n apare nça pe r la se ua inte l.ligència i am b una gran ironia. A ltre s la re cord e n altiva i conscie nt d ésse r la filla d e Marie Curie . No li pre ocupave n le s conve ncions: s alçava la falda pe r ce rcar un m ocador e ntre le s s inagüe s, i d e sprés e s m ocava sorollosam e nt. Einste in d igué q ue e ra clavada a sa m are i igual q ue e lla va m orir d e le ucèm ia provocada pe l se u tre ball.M A RIE CURIE (Vars òvia 1867- París 19 34)Es llice ncià e n Fís ica e n 189 3 , e n Mate m àtiq ue s i Cièncie s Naturals a la Sorbona e n 189 4. A m és dom inava e l rus, polonés, ale m any i francés.A conse guí e l D octorat am b m e nció cum laud e . En 189 4 cone gué Pie rre Curie am b q ui e s casà un any d e sprés tingué due s fille s, una d e le s q uals, fou Ire ne Juliot-Curie . Marie Curie és lúnica pe rsona guardonada due s ve gad e s am b e l pre m i Nobe l d e Fís ica i Quím ica (19 03 i 19 11).Va se r capaç d e d e m ostrar q ue la rad iactivitat no e ra e l re sultat d e la inte racció d e le s m ol.lècule s s inó q ue prove nia d e l propi àtom .Cal d e stacar la se ua im portància e n e l cam p d e le ducació , fou la prim e ra dona q ue va fe r classe a la Unive rs itat d e la Sorbona.Molta ge nt no sap q ue le le m e nt q uím ic anom e nat Poloni, re p aq ue st nom e n h om e natge al país

D O NES CIENTÍFIQ UES

d orige n d e la inve stigadora.El conte xt h istòric e n q uè va viure no fou ge ns fàcil, visq ué la 1ª Gue rra Mund ial, la re volució russa i la cris i d e ls anys 20.

H IPÀTIA D A LEXA ND RIA (355 o 370-415 o 416)Filla d un fam ós m ate m àtic i astrònom va se r e ducada e n un am b ie nt culte dom inat pe r le scola

ne oplatònica ale xandrina . Lèpoca e n q uè va viure va se r d ifícil ja q ue e l cristianism e te nia m olta influència i e lla e s d e clarà pagana.Quant a la se ua vida fam iliar no va te nir cap fill, e s va m ante nir ve rge durant tota la se ua vida, tot i casar-se am b un tal Is idor.A lgune s curios itats d e la se ua vida van se r le s q ue la re lacione n am b la b ibliote ca d A le xandria, i e l fe t q ue e nse nyara e ls se us alum ne s a la se ua pròpia casa.Pe l q ue fa a la se ua form ació, va e stud iar e spe cialm e nt e l cam p d e le s Mate m àtiq ue s i d e lA stronom ia; a m és d e te nir una profunda form ació filosòfica. La van influir A ristòtil, Plotino i Plató. Le s obre s q ue va dur a te rm e són 14 llibre s d e com e ntaris d e LA ritm ètica d e D iofanto d A le xandria, e scrigué tam bé “Canon astronòm ic”, “Taule s astronòm iq ue s” “Ed ició d e l com e ntari a le s se ccions còniq ue s d A pol.loni d e Pe rga.Pe l q ue fa als se us d e scobrim e nts, cal d e stacar la inve nció d un d e stil.lador, un apare ll pe r m e surar e l nive ll d e laigua, un h id ròm e tre pe r m e surar la d e ns itat re lativa pre cursor d e lactual ae ròm e tre ). Va m illorar e l d isse ny d e prim itius astrolabis, uns d ispositius m e cànics q ue s im ule n e l m ovim e nt d e ls plane te s.

M A RIE A NNE PIERRETTE PA ULZ E (1758 M ontbris on- 1836)Sa m are va m orir q uan e lla te nia 3 anys i llavors va se r e nviada a un conve nt on re bé e ducació. A ls 13 anys va se r sol.licitada e n m atrim oni pe l Com te d A m e rue l q ue la triplicava e n e dat. El pare no e stava d acord i la casà am b un am ic se u, A ntonio Lavois ie r. A q ue st acce ptà la proposta i la jove Marie A nne com partirà la se ua vida am b aq ue st advocat, ge òle g i q uím ic. D e sprés la dam a e s tornarà a casar pe rò e lla m antindrà se m pre e l nom d e l se u prim e r m arit, d e m ostrant-h i la d e voció q ue se ntia pe r e ll. A q ue sta dona viurà una fita h istòrica fundam e ntal: la re volució france sa i le tapa d e l te rror; d e fe t e l se u m arit fou acusat d e traïdor i son pare fou arre stat pe l m ate ix m otiu i d e sprés tots dos fore n e m pre sonats i e xe cutats m algrat e ls e sforços q ue va fe r la dona pe r d e m ostrar la im portància d e le s inve stigacions d e l se u m arit pe r a França.Marie A nne va d ibuixar am b gran pre cis ió tots e ls apare lls d e laboratori q ue e m prava e l se u m arit, d e sprés va se r l organitz adora i e d itora d e ls inform e s d e laboratori q ue e laborava e l se u e spòs. Publicà le s m e m òrie s d e Quím ica d e Lavois ie r, asse ntant le s base s d e la Quím ica m od e rna. Gràcie s al cone ixe m e nt d id iom e s, va traduir tote s le s obre s q ue e l se u m arit ne ce ss itava lle gir pe r continuar le s se ue s re ce rq ue s. A lh ora q ue traduïa aq ue ste s obre s , le s criticava i puntualitz ava... A q ue ste s traduccions van re sultar una aportació

pe r a Lavois ie r e n e l cas d e l flogist. Els tre balls d e Madam e Lavois ie r se ce ntrare n e n la com bustió i e n e l d e scobrim e nt d e loxige n. Està consid e rada com la m are d e la Quím ica m od e rna.

M ILLENIUM 36 - Pàg.5

ACTUALITAT

Els autors d'aq ue st article són:A ndre a Tirado, A nabe l Pe irado, Vick y Rodrígue z, Raq ue l M artín, A le jandro Sánch e z i altre s alum ne s de 2º

Batx Cie ntífic.

M ILLENIUM 36 - Pàg.6

ACTUALITAT I ESPO RTS

D e l 21 al 25 d e se ptie m bre , Vale ncia tuvo la oportunidad d e ve r e l due lo e ntre los dos m e jore s jugadore s d e aje d re z d e l m undo (Kasparov vs Karpov), dos titane s e n e l m undo d e l aje d re z . Se guram e nte nunca m ás se e nfre nte n dada la e dad d e am bos jugadore s (46 años Kasparov y 58 años Karpov).Este m atch e n h onor al 25 anive rsario d e l q ue fue ra su prim e ra luch a por e l título m und ial, re úne a am bos jugadore s e n Vale ncia, e n una se rie d e 12 partidas, d ivid idas e n: 8 rápidas (d e 5 m inutos por jugador) y 4 se m irrápidas (d e 25 m inutos por jugador).Karpov y Kasparov no son pre cisam e nte am igos, su rivalidad casi no tie ne lím ite s, am bos tie ne n una form a m uy d ife re nte d e jugar: e l prim e ro tie ne un jue go ortodoxo m ie ntras e l otro e s m as e stratégico, (Karpov e s uno d e los m e jore s jugadore s d e partidas rápidas d e l m undo d e b ido a su form a d e jue go, m ie ntras q ue Kasparov e s m e jor e n partidas “le ntas”, dond e su m agnífica e strate gia e s aprove ch ada al m áxim o). A m bos h an participado e n la vida política (y com o no, con puntos d e vista contrarios). En la actualidad Kasparov se

e ncue ntra fue ra d e l aje d re z profe s ional y se d e d ica a la política; y Karpov tie ne una vida m e nos activa (aje d re císticam e nte h ablando).El m atch se re aliz ó e n la Ciudad d e las A rte s y las Cie ncias, con una gran aflue ncia d e público, m ás notoria e n las partidas rápidas q ue e n las se rm irrápidas. En las rápidas, a d ife re ncia d e lo pre supue sto por e l anális is d e su form a d e jue go, ganó Kasparov cuatro, fre nte a una d e rrota (s in contar las tablas) d e las och o partidas. El m atch q ue dó se nte nciado e n la se gunda partida rápida (por d e sgracia para los aficionados, q ue e spe raban una victoria m uch o m ás re ñida); cuando Kasparov te nía una ve ntaja d e 4 puntos sobre los dos d e Karpov. Las partidas fue ron m uy inte nsas y e m ocionante s pe ro la q ue m ás tuvo e n vilo a los as iste nte s fue , s in duda, la final (y e so q ue ganaran o pe rd ie ran no cam b iaría nada) pe ro, q uiz ás por e l h e ch o d e se r la últim a, o por la e strate gia e le gida, fue la q ue m ás e ntusiasm o d e spe rtó. El re sultado

final fue d e 9 /3 a favor d e Kasparov. Com o curios idad , tras las partidas, am bos jugadore s abandonaron e l re cinto e n d ife re nte s m om e ntos para no e ncontrarse . Es sorpre nd e nte h asta q ué punto lle van e stos h om bre s la rivalidad. Justin Expósito. 1º Batxiller

K A SPA RO V VS K A RPO V

Las le ye s d e l A je dre z y e l m ovim ie nto d e las pie z as trad icionale s d e l A je dre z h an s ido las m ism as d e sd e e l Siglo VI d e l se gundo m ile nio; no obstante , los cam b ios q ue se lle varon a cabo d e sd e sus oríge ne s, h an ace le rado e l ritm o d e l jue go tal com o pe rm itir a los pe one s avanz ar dos casillas e n su opción d e prim e r m ovim ie nto. Los oríge ne s d e l A je dre z no son m uy claros, pue s tanto pe rsas, h indúe s o m usulm ane s, m ue stran prue bas d e se r la cuna d e l aje d re z . La actual dam a no e xistía, e l orige n d e e sta pie z a e ra la alfe rz a, e ra e l

e q uivale nte d e un vis ir o conse je ro re al, pe ro e n e l jue go su pod e r re spe cto a otras pie z as e ra e scaso: se d e splaz aba sólo una casilla cada ve z e n d iagonal h acia ad e lante o h acia atrás, e xce pto e n su prim e r m ovim ie nto, e n e l q ue pod ía avanz ar tre s e n d iagonal o e n h oriz ontal, incluso saltando otras pie z as. En e l últim o cuarto d e l s iglo XV la alfe rz a fue sustituida por una pie z a m ás fue rte y ágil, la dam a, h e ch o producido e n la Vale ncia d e Fe rnando II d e A ragón, lo q ue re volucionó y d inam iz ó e l jue go. Fue e l e xpe rto aje d re cista France sc Vice nt, d e Sogorb, q uie n propuso e ste cam b io transce nd e ntal. M iguel Redón. 1º Batx CT

VA LENCIA , CUNA D EL A JED REZ M O D ERNO

M ILLENIUM 36 - Pàg.7

ACTUALITAT

En acabar la IIª G. Mund ial, e ls guanyador (EEUU, LUR SS i A nglate rra) ocupare n i d ivid ire n pe r al se u control e l te rritorio ale m any. Cap d e ls guanyadors volia q ue lantic règim fe ixista naz i, tornara a te nir pod e r. Els EEUU i R úss ia acordare n ocupar e l país pe r d e sprés trobar un règim pacífic pe r als ale m anys. Le s potèncie s guanyadore s no e s posare n d acord sobre una política d ocupació com una. El q ue h i h avia e ra la rivalitat id e ològia d e dos s iste m e s socials oposats i la política e xpansionista d e l gove rn soviètic. Be rlín fou d ivid ida am b la construcció d un m ur com unista d e se paració. D e s d e 19 61 fins al 19 89 , A le m anya e stigué d ivid ida i m olta ge nt h agué d e se parar-se d e le s se ue s fam ílie s. Molts tre balladors q ue dare n e n latur i van se r instaurats s iste m e s socials q ue se parare n ciutadans ale m anys, cre èncie s, form e s d e vida… Le s re solucions pe r A le m anya e s pre ngue re n e n e l sí d e l conflicte e ntre le s potèncie s m és forte s (EEUU i UR SS) q ue e s d isputare n e l pod e r d e l m ón. El m ur originà dos països: a loe st la R e pública Fe d e ral A le m anya i a le st la R e pública D e m ocrática A le m anya i pe r tant s originare n s iste m e s d e gove rn, ord e nacions e conòm iq ue s, e xèrcits… . d ife re nts. Els ciutadans d isposave n d e passaports d ife re nts. D urant le xistència d e l m ur (40 anys) m olte s pe rsone s inte ntare n cre uar-lo m itjançant túne ls o saltant e l m ur d e s d e le s fine stre s prope re s.A lguns aconse guire n e ixir, altre s vare n se r e m pre sonats o vare n m orir e n linte nt. En la década d e ls 80, la Unió Soviètica e xpre ssa al m ón e l principi d e le s se ue s re form e s am b Mijail Gorvach ov. A q ue st fou linici d e m ovim e nts socials q ue acabare n pe r trasform ar e l bloc socialista fins q uas i d e saparéixe r. En 19 89 sota la pre ss ió d e l m ón, e l gove rn acce ptà lape rtura d e fronte re s i e l d e rrocam e nt d e l m ur. Molte s pe rsone s tornare n a ve ure le s se ue s fam ílie s i pogue re n e ixir d un país q ue e ls tancava la llibe rtat d e tràns it. El m ur caigué e l 9 d e nove m bre d e 19 89 . Noelia López López 4tV1

R úss ia ja s h avia avorrit d e m anar tant h om e s com done s a l'e spai. Tots cre ie n q ue R úss ia anava a se r

e l prim e r país q ue allunara. Contra tot pronòstic, e l 20 d e juliol d e 19 69 , EEUU llançà a lòrb ita la nau A polo XI. Molta ge nt no cre u q ue lh om e h i arribara, inclús a m i e m re sulta d ifícil d e cre ure -h i. Els EEUU no e stave n pre parats pe r e nviar

una nau tan lluny, R úss ia pare ixia m és a prop. Els EEUU no h an tornat m ai d e sprés d e linte nt d e lA polo XII-XVII. Els EEUU no tingue re n cap dona astronauta fins al 19 83, a d ife re ncia d e R úss ia q ue va tindre due s : Vale ntina Th e re s k ova i Sve tlana Savitsk aja. Sam uel Cardona López . 3V1El program a A polo va com e nçar e l juliol d e 19 60 q uan la NA SA va anunciar un proje cte q ue te nia com a obje ctiu localitz ar una z ona, on una nau pogués allunar. D e sce nd ire n e l Mare Tranq uillitatis e l 20 d e juliol d e 19 69 . La tripulació e ra: Ne il A . A nm strong, Com andant, Edw in Eldrin, pilot d e l m òdul d e d e sce ns, Mich ae l Collins, pilot d e l m òdul llunar. Le s im atge s d e l succés van se r se guid e s pe r Tv. pe r m ilions d e pe rsone s. D os h ore s re collint 22 Kg d e roq ue s lunars i instal.lant instrum e nts. El re torn e xitós d e ls astronaute s, d e sprés d e 8 d ie s d e m iss ió, va m arcar e l triom f d e ls EEUU sobre R úss ia. D e sprés d e l program a A polo XI e s van produir 6 vols m és. Es van suspe ndre 3.En 19 74 W illiam Ch arle s Kays in, e x -e m ple at d un prove ïdor d e l program a e spacial publicà e l llibre “Mai h e m anat a la lluna” d e nunciant-h i q ue e l program a A polo fou un e ngany. A partir d ací e s d e se ncad e ne n una sèrie d e d e núncie s sobre sospite s conspirative s. Es d iu q ue le s im atge s van se r gravad e s a la Te rra. La NA SA va prom e tre 3 h ore s d im atge s d aq ue ll d ia, pe rò le s gravacions s h avie n pe rdut. En la m e ua opinió, val m és una im atge q ue m il paraule s. Us convid e a ve ure e ls 5 víd e os e n YouTube : Sibne l- El h om bre nunca lle gó a la luna. Talia Boh oyo Bañuls 4tV1

EL M UR D E BERLÍN A RRIBA R A LA LLUNA

M ILLENIUM 36 - Pàg.8

CINE

SIPNO SILa pe l.lícula tracta sobre H ipàtia, una m ate m àtica , filòsofa i astrònom a d e finals d e l s.IV, filla d e l d ire ctor d e la Bibliote ca d A le xandria q ue viu e n 1ª pe rsona la intole rància re ligiosa duta a te rm e pe ls cristians davant altre s te ndèncie s com e l paganism e i e l judaism e . Paral.le lam e nt e s conta la h istòria d e le s se ue s inve stigacions sobre lunive rs, i e l s iste m a solar, la h istòria d un alum ne se u e nam orat d e lla, així com la d un e sclau, D avo, q ue e s conve rtirà al cristianism e i passarà a form ar part d e la m ilícia d e ls parabolans, uns cristians rad icals i e xtre m iste s.CR ÍTICAÀgora és un film e nglobat e n e l cine Péplum inspirat e n pe l.lícule s ante riors com Cle opatra, Quo Vad is, Espartac o Glad iator. A q ue sta no és lúnica font e n q uè s h a basat A m e nàbar pe r a rodar aq ue st film , tam bé s h a basat e n e ls re portatge s i docum e ntals d e la CNN i d e l National Ge ograph ic. La pe l.lícula e stà rodada com s i fos un docum e ntal, pre stant e spe cial ate nció a la re construcció d e la ciutat i e ls se us principals e d ificis, com la b ibliote ca. A m e nàbar e ns m ostra la ciutat d A le xandria com s i fos vista pe ls ulls d e D éu, d e s d e lúnive rs i acostant-se cap a la ciutat am b un z oom , cre c q ue s h i h aja basat probable m e nt e n Google Maps.H ipàtia és una dona avançada al se u te m ps, ja q ue e s guia pe r tre s pilars: la ciència , la raó i la llibe rtat. A q ue sta m ane ra d e viure i conce bre e l m ón, le nfronta a la re ligió, q ue e s m ostra com a fanàtica i m anipuladora, e ncarnada pe r la figura d e l b isb e Ciril q ue poste riorm e nt se ria nom e nat sant. I és q ue aq ue st e nfrontam e nt e ntre la ciència i la re ligió e ncara e s dóna avui e n d ia, així com tam bé és actual e l te m a d e ls fanatism e s, com pe r e xe m ple e l d A l-Qae da.En conclusió, d aq ue sta pe l.lícula s e xtrau q ue tots e ls fanatism e s, s igue n d e l tipus q ue s igue n, corrom pe n lh om e i e l fan e sclau d e la violència. És e l cas d e D avo, a q ui H ipàtia li dóna la llibe rtat pe r a fe r e l bé i aq ue st no la sap utilitz ar.Tam bé e nglobat d ins d e la te m àtica re ligiosa , e s

m ostra la lluita d e pod e r e ntre tre s grans re ligions: cristiana, jue va i pagana q ue acabarà guanyant la cristiana. El fe t provocarà un pols e ntre la R e ligió i lEstat, on acabarà ve nce nt la re ligió, i provocarà q ue la m ajor part d e ls alum ne s d H ipàtia q ue h an asce nd it socialm e nt (O re ste s, pre fe cte d A le xandria) e s cove rte sq ue n al cristianism e . A q ue st e ls doble ga i fa q ue s age nolle n davant le s Sagrad e s Escripture s. Pe r a H ipàtia e ls se us alum ne s s h an passat a le ne m ic.I és q ue H ipàtia volia cre ar e m ine nts cie ntífics d e ls se us alum ne s i acaba cre ant gove rnants ja s iga d e lEstat o re ligiosos.Un altre te m a q ue h i trobe m és la m ort pe r com pass ió, q üe stió q ue A m e nàbar ja h avia tre ballat e n "Mar A d e ntro".Àgora és un film innovador q uant a le s tècniq ue s d e rodatge ; com la tècnica d e l z oom d e s d e lunive rs fins al punt on e s d e se nvolupa la h istòria. A q ue sta tècnica s h a fe t pe r m ostrar e l cosm os, tal i com és i q ue H ipàtia inve stigava pe r conéixe r-lo m illor.La m e ua puntuació és un 3 sobre 5. Inte re ssant.M anel Ballester López 1r Batxillerat M ixt.

LA D O LCE VITAUn re porte r rom à porta una vida d e playboy, i d e scobre ix, se guint la vida e scandalosa d e le s e stre lle s, e l dolç m ón d e l'alta socie tat. Es lliura a aq ue st nou unive rs, i fa un re corre gut pe r tota la socie tat italiana. Té re lació am b le s classe s m és baixe s d e la socie tat fins a le s m és alte s i ad ine rad e s.Mancat d 'una e structura trad icional e n la se va tram a, la pe l• lícula pre se nta una sèrie d e nits i m atins al llarg d e la Via Ve ne to a R om a, viste s d e s d e ls ulls d e l se u pe rsonatge principal, un re porte r anom e nat Marce llo (inte rpre tat pe r Marce llo Mastroianni). Marce llo és un h om e q ue no e s com prom e t am b re s, com h o d e m ostre n le s se ve s re lacions am b la se va ge losa am ant Em m a, am b una sofisticada dona am b la q ual té una re lació te m poral, i una e spe ctacular actriu am e ricana d e nom Silvia (A nita Ek be rg) i am b una m ultitud d 'altre s pe rsonatge s q ue h ab ite n a Via Ve ne to. Marce llo vol d e ixar la se va fe ina d e colum nista d e xafard e rie s pe r conve rtir-se e n nove l• lista, pe rò se m bla q ue m ai no és capaç d e conce ntrar-se prou pe r fe r algun progrés e n e ls se us e scrits.

M ILLENIUM 36 - Pàg.9

CINE

CA RTELLERA

SPA NISH M O VIE 9 (NUEVE)

LA D ECISIÓ D E SO PH IESIPNO SID e sprés d e passar pe r un cam p d e conce ntració durant la 2ª G.M., Soph ie , una dona d orige n polac, e s trasllada a viure als EEUU. H i cone ix dos h om e s q ue se ran im portants e n sa vida. Pe rò ni tan sols la d istància i e l canvi d e vida podran fe r-la oblidar un passat tràgic, on pre ngué una d e cis ió q ue trasbalsà la se ua vida.CR ÍTICAEs tracta d un film d irigit pe r A lan J. Pak ula, re alitz ata als EEUU a la ciutat d e Brook ling. H i pod e m ve ure d ife re nts tipus d am or: als fills, a un novi o a un am ic. H i apare ixe n le s pass ions, la triste sa i la m ale nconia.Soph ie , una dona q ue h a h agut d e passar pe r s ituacions d ifícils durant la Gue rra Mund ial, arriba a BrooKlyng i cone ix Nath an, un jue u nord -am e ricà obse ss ionat pe r tot allò re lacionat am b

lh olocaust. Tam bé cone ix Stingo, un jove e scriptor. Els tre s e s fan am ics, Soph ie i Nath an se m ble n una pare lla fe liç, tot i q ue e ll té canvis d h um or pe rq uè pate ix e sq uiz ofrènia. Com q ue

m altracta Soph ie , e lla ve urà e n Stingo un confid e nt i aq ue st acabarà e nam orant-se d e lla i consid e rant-la la m usa d e la se ua inspiració, pe rò e l cor d e la noia pe rtany a Nath an. Els dos h om e s lluite n pe r lam or d e Soph ie .A q ue sta pe l.lícula m ostra la triste sa i d e se spe ració q uan s h a d e le gir e n la vida.Els e sce naris d e l film són tancats com la casa on viue n e ls tre s am ics, així e l

d ire ctor vol donar uns se nsació claustrofòb ica a le spe ctador, una se nsació d agonia davant e l se ntim e nt d e culpa. Soph ie h aurà d e le gir e ntre una vida tranq uil.la i fe liç am b un h om e q ue la vol, o una vida d e fre q üe nts m altractam e nts i infe licitat. Gab riela Catagña D íaz . 1rBatx.

A VA TA R TPLA NET 51

M ILLENIUM 36 - Pàg.10

RACÓ LITERATI

EL BO N SA M A RITÀA q ue sta h istòria com e nça am b e l robatori d e l cotxe d una pare lla. Lh om e d e nuncia e l fe t. A le s due s se tm ane s re p una carta:"Estim at Sr Blasco:Li d e m ane d isculpe s pe r h ave r robat e l se u cotxe . Li prom e t q ue va se r una s ituació d e vida o m ort. El cotxe li lh e d e ixat aparcat e n e l C/ Major nº 5, am b e l d ipòs it ple i b e n re ntat. Li pre gue q ue tracte d e com pre ndre m . I pe rq uè ve ja q ue e stic arre pe ntit, li h e d e ixat a la guante ra, due s e ntrad e s pe r anar al te atre . Lobra tindrà lloc al te atre R e ial, d ijous a le s 20h . . Espe re q ue h o acce pte i una ve gada m és e m pe rdone . A te ntam e nt : un arre pe ntit."El m atrim oni s ale grà d e ve ure q ue e ncara q ue da ge nt am b d ignitat. Quan tornare n d e lobra, s adonare n q ue uns lladre s e ls h an furtat tot. Un d e ls policie s q ue tre ballà e n la inve stigació e ls contà q ue aq ue sta és una m aniobra m olt utilitz ada pe ls cacos. A çò e ns e nse nya q ue no cal fiar-se d e le s aparièncie s.Rob ert Gironés H aya. 3V1Conte n q ue una se nyora te nia una se rp d aq ue ste s grosse s, pe rò inofe ns ive s. La se rp cam pava pe r la casa tranq uil.lam e nt, se ia als sofàs, sortia al te rrat com q ualse vol gos o gat.D e cop la se rp va com e nçar a canviar e l se u com portam e nt, fe ia cose s e stranye s, no m e njava i la se nyora va portar la se rp al ve te rinari.-“D octor, la se rp e stà m olt e stranya, no m e nja. Últim am e nt fins i tot dorm al m e u llit, i cada m atí m e la trobe d e se nroscada, allargada e n paral.le l al m e u cos. Què li passa?-“H o se nt m olt se nyora, pe rò h e m d e sacrificar la se ua se rp”-“Pe rò, pe rq uè? Va pre guntar la se nyora e spantada.”-“Pe rq uè la se rp la m e sura pe r sabe r s i s e la pot m e njar”.Clara Benlloch 4rtV1

LEXCURSIO NISTAD os e xcurs ioniste s van se r sorpre sos pe r una allau i van q ue dar incom unicats e n un re fugi. Un d e ls dos e s va m orir i laltre va d e cid ir sote rrar-lo fora

d e l re fugi. Le nd e m à e l cadàve r tornà a ésse r a linte rior. D e sconce rtat, e l supe rvive nt tornà a re alitz ar la m ate ixa ope ració d e l d ia ante rior, pe rò passada la nit, e l m ort tornà a aparéixe r d ins d e la cabana. El fe t e s va re pe tir e n d ive rse s ocasions, fins q ue al cap d uns d ie s, un grup d e re scat trobà e ls e xcurs ioniste s : un d ifunt i un boig. A la fi e l m iste ri s e xplicà: e l viu e ra sonàm bul i d e nit e ll m ate ix d e se nte rrava e l cadàve r.Adrián García García 3rV1.EL BO U I LA M O SCAEra una ve gada un bou q ue e stava pastant i va arribar una m osca fastigosa. El cas és q ue la m osca e s plantà e n e l cul d e l bou, i aq ue st la va fe r fora am b la cua. La m osca e s tornà a posar al cul. El bou va tornar a sacse jar la cua. La m osca e n aq ue sta ocasió va col.locar-se un poc m és e ndavant, al costat d e l bou. El bou va fe r un nou e sforç i am b la cua va e spantar-la.La m osca q ue ja e stava fins a la pipa ,va ficar-se e n e l m orro d e l bou, i com q ue aq ue st no arribava am b la cua, va traure la lle ngua i glup! Se la va e ngolir.Moralitat: e l q ue no pugue s ve ntilar am b la cua acaba-h o am b la lle ngua.Alb ert Alem án M uñoz 4tCLA TO RTUG A ESPECULA D O RAUn d ia la tortuga Tom asa apare gué e n un xicote t poble . Lanim al, am b e l se u m ale tí ne gre d e pe ll i actitud fatxe nda, va anar a lalcalde q ue e ra e l lle ó R icardo:-Se nyor alcalde , sóc la tortuga i tre balle pe r a fe rrocarrils, h e vingut pe r proposar-li d e construir un tre n e lèctric d alta te cnologia, q ue se ria m olt be ne ficiós pe r al se u poble , ja q ue aq ue sts fe rrocarrils nom és e s trobe n e n poble s im portants.-A q ue sta inve rs ió costaria m olts d ine rs, se nyora tortuga i no sé s i podre m pagar-la- d igué e l Lle ó.-No h o cre ga, nom és costarà m ig m ilió d e m oniatos i e n un any, e ls guanys triplicaran aq ue sta q uantitat. Vosté e m paga la com iss ió, i d e m à com e nce n le s obre s - puntualitz à la tortuga Tom asa. A q ue sta va re bre e ls d ine rs i e s posà m ans a lobra. En dos d ie s portà e ls tre balladors i e n dos m e sos e l fe rrocarril e stava acabat. El d ia d e la inaguració, la tortuga no h i anà, ja e stava e n un altre poble conve nce nt un altre alcalde . El tre n va re sultar un fracàs, no funcionava i e s q ue ia a trosse ts.Sam uel Cardona López 3rV1

FA ULES I LLEG END ES URBA NES

La ve ritat és q ue h i h a m oltíss im s e spots q ue són m olt tontos, pe rò q uan vaig ve ure e l q ue e xplicaré a continuació, vaig flipar. Le spot com e nça e n una h ab itació d un h ospital, e n acabar lope ració d un pacie nt. A l llit e s troba un xic , a un costat la se ua dona i i a laltre e l m e tge lle vant-li la be na d ' una m à. Lh om e s h avia ope rat d e l d it pe r fe r-se l m és llarg, pe rq uè volia un d it m e gallarg i e ls altre s norm als. Quan va arribar a casa am b la se ua dona, e l prim e r q ue van fe r és obrir la ne ve ra, agafar e l Ke tch up-H e inz i ficar e l d it d ins pe r agafar e l q ue q ue dava d e l k étch up. Lh om e s h avia ope rat d e l d it pe r a m e njar-se e l pe got d e Ke tch up q ue e s q ue da se m pre e n e l cul d e l pot, i q ue m ai no e s pot traure , a no se r q ue tingue s e l d it m olt llarg… ..Tam ara Cardona Bláz q uez 4V1

No te nia m assa clar q uin anunci e scollir com e l m és id iota. N h i h a un q ue cada volta q ue com e nça a e m e tre s , h e d e lle var-lo, pe rq uè la q ue se s e nt id iota sóc jo pe l fe t d e d e d icar la m ínim a ate nció a la d e m ostració d e l'e stupid e sa d e le spècie h um ana. Lanunci e n q üe stió és e l d una m arca d e “lle vataq ue s” Vip Expre s.A q ue st anunci té d ive rse s ve rs ions, e n tote s ix una dona q ue re p la te rrible notícia q ue h aurà d e ne te jar una taca m ostruosa i h orripilant. La dona e s q ue da uns se gons m irant la taca, i d e sobte e s posa a cridar com s i h ague ra d e scobe rt la solució al m ajor proble m a d e la se ua vida: “Vip Expre s”. A m b un to d e ve u d e sm e suradam e nt ale gre , se gu it d e rialle s false s a m és no pod e r.A q ue st anunci e m se m bla id iota pe r d ive rse s raons: e n prim e r lloc no és casualitat q ue la dona

s iga la protagonista; i e l fe t q ue aq ue st producte li proporcione lale gria m áxim a, e m pare ix novam e nt m olt m al. En se gon lloc, lanunci, e ncara q ue curt, no aconse gue ix captar late nció fins al m om e nt m és e stúpid (am b una m ica d e sort, jo ja h e canviat d e canal) q uan la dona crida am b la satisfacció d h ave r trobat e l m iracle q ue solucionarà la se ua avorrida e xistència.Pe r tot açò aq ue st anunci h a s igut, és i s e rá d e te stat pe r la m e ua inte l.ligència, i sobre tot pe r lorgull d e se ntir-m e una dona am b m és aspiracions q ue lle var-li le s taq ue s a le s sam arre te s d e ls m e us fills o d e l m e u m arit.Talia Boh oyo Bañuls.

Els anuncis cada ve gada e stan m e nys re lacionats am b e l producte anunciat. N'és una bona prova, l'anunci d e la ce rve sa Mixta, e n e l q ual apare ix un porc volant agafat a una corda i d iu l'e spot: "Tú lo q ue e stás vie ndo e s un ce rdo volando", i així d ive rse s ve gad e s. D e sprès s'afe ge ix: "Sabe a Mixta". No e nte nc la re lació e ntre la ce rve sa i e l porc q ue vola. N'és un altra prova l'anunci d e Mc D onalds, on un xic lle ig e stà e nam orat d 'una noia m olt bonica i e lla no li fa cas. Ell porta a casa una h am burgue sa Mc D onalds, e lla se li acosta i li d e m ana une s cre ïlle s, e l xic conte sta: "Se m e h a olvidado pe d ir patatas". Ella fuig. L'anunci acaba d ie nt: "No se as tonto, pid e patatas Mc D onalds". Són anuncis absurd s q ue fan riure a la ge nt i això és e l q ue im pacta i fa re cordar e l producte .Sam uel Cardona López . 3 V1

Q UIN A NUNCI M ÉS ID IO TA !CULTURA

M ILLENIUM 36 - Pàg.11

M ILLENIUM 36 - Pàg.12

VID EO JUEGO SW IIM e troid prim e trilogy

Nue va re copilación d e la h e roína Sam us A rán y su avanz ado traje , q ue le da una fue rz a sobre h um ana, para d isparar contra piratas e spaciale s, b ich os y je fe s finale s, analiz ar e l e ntorno y h ace r d ifícile s puz le s. Una trilogía clásica e n prim e ra pe rsona. Poco m ás pue d e s

pe d ir a un D VD q ue contie ne , e ntre Me troid Prim e , Me troid Prim e 2: Ech oe s d e Gam e cube y Me troid Prim e 3: Corruption, d e W II alre d e dor d e 9 0 h oras d e jue go d e ininte rrum pida calidad. Con e l nue vo Ne w Play Control q ue adapta los jue gos d e GC a W II y las m e joras gráficas, lo h ace n un jue go ind ispe nsable .Nota: 9 .5

PS3A s s as s in's Cre e d 2Se gunda e ntre ga d e l popular jue go d e acción y ave nturas cre ado por Ub isoft, A ssass in's Cre e d , dond e jugare m os con Ez io, un jove n noble d e l R e nacim ie nto Italiano d e ntro d e un cuidado y am plio m undo ab ie rto. Ponte e n la pie l d e un

ase s ino, q ue se m ue ve ab ie rtam e nte por una d e tallada Ve ne cia lle na d e re cove cos dond e e scond e rse para atacar a la d e spre ve nida víctim a. Incre íble s gráficos, jugab ilidad e xce le nte , m úsica incre íble y una te cnología a la últim a.Nota: 9 .6

Xbox 360Call of duty m ode rn w arfare 2

Uno d e los vid e ojue gos m ás e spe rados ya e stá a la ve nta. Con toda la e se ncia d e la saga Call of D uty e n todo su e sple ndor.Una ve z supe rado e l factor sorpre sa d e l Mode rn W arfare original, a la se gunda parte sólo le q ue daba m e jorar todavía m ás e l vid e ojue go

original para m ante ne r la gran calidad; y lo h an logrado. Una h istoria m ás apasionante e inte nsa q ue e n Mod e rn W arfare , y un m ultijugador m ás d e tallado q ue e n la ante rior e ntre ga, lle no d e opcione s, son sus puntos fue rte s. Un jue go totalm e nte re com e ndable para los am ante s d e l los jue gos d e gue rra e n prim e ra pe rsona. Nota: 9 .4 M ario Ceb allos. 1 Batxiller M ixt

NINTEND O D SI XLQue , conte nt am b la d s? A m b la d s i lite ? A m b la te ua nova flam ant nova d s i? Puf. A sole s due s paraule s A nti-Quats! Ja sabe m q ue la d s i és “tope guay” pe rq uè fa fotos i té inte rne t, té d e tot m e nys jocs! I e l q ue e ns faltava, una nova consola, pe r a cagar-nos am b (re alm e nt e n) Ninte ndo.La nova consola, q ue d e nou té e l just, és com la prim e ra d s (pe rò pe sa m és), d’ah í surt e l d e XL (h o se nt, no e s m e nja i no ve am b coca-cola) A lguna cosa bona té e l nou tam any? Pe nsare u, doncs, q ue la pantalla és m olt m és gran, 4.2 pulgad e s e n front d e le s 3.25 polz ad e s d e la d s i. El pe s té due s cose s bone s.1-Podrie s utilitz ar cinturó se nse aprim ar2- Estàs am b McGyve r i aq ue st ne ce ss ita un Marte ll.

L’stylus ara té una m ida d e 12,9 cm , ja no e ns d e ixare m le s m ans pe r a jugar al brain training, a sole s e ls ulls. La se ua bate ria és m ajor, d e 4 a 5 h ore s am b m áxim a llum , i d e 6 a 9 s e nse ! W ow …

“buscar ironía e n e l d iccionario”. Tindrà una funció d s iw are , on la paga se 'ns anirà d e scarre gant jocs nous. La part XL influe ix al pre u. 20.000 (s im bolito ye n) a Japó, m illor no d ir e n €, no? Pe rq uè am b açó, e l d s iw are , “la funda, e l palito, y la m adre d e l cord e ro ya por m e te r” form aran la nova d s ixl. Cre c q ue ve ne nt un re nyó al m e rcat ne gre te ns pe r

a… bé, un re nyó, un pulm ó, m ig fe tge i la ge rm ane ta, e ns podre m com prar la nova d s ixl, q ue bé, no?

Borja Velasco Sánch e z . 1 Batxiller CSH

M ILLENIUM 36 - Pàg.13

AUTO M O CIÓN

M anuel M artínez Torán | Profe sor UPV, José Francisco Az nar Vidal

| Profe sor IES Be nicalap, D avid Expósito Com pany | Ing. Téc

Industrial, Antonio Jesús H ijano M artel | Ing. Téc Industrial, Jose

M artinez Benedicto | Ing. Téc Industrial, Julia Castellano

M ontesinos | Postgrado, Juan José Gasca Rub io | Postgrado,

Antonio Rodriguez García | CF Grado Supe rior A utom oción,

Antonio Serra Fernandez | CF Grado Supe rior A utom oción, Alfonso

Garcia H ostalet | CF Grado Supe rior A utom oción.

El pasado 5 d e novie m bre d e 2009 , e l e q uipo UPV BENICALAP TEAM , s e pre se ntó e n e l ce rtam e n ID INO VA (Fe ria d e Inve stigación, D e sarrollo e Innovación) d e Fe ria Vale ncia.A la h ora d e l alm ue rz o algunos ya nos lo h abían pre guntado… otros pare cían e xtrañados...se h ab ía com e ntado al final d e las clase s… .se h a h ablado por los pas illos… no se pue d e n e nse ñar las fotos, ni los d ise ños, pue s son se cre to… no obstante , os contaré la ave ntura e n la q ue nos h e m os e m barcado… .¿Qué es el UPV BENICALAP TEAM ? Es un e q uipo d e alum nos, e n e l q ue se e ncue ntran futuros inge nie ros industriale s, e stud iante s d e Postgrado y alum nos d e Ciclo Form ativo d e Grado Supe rior d e l IES Be nicalap, d irigido por los tutore s Manue l Martíne z Torán y José Francisco A z nar Vidal, re spaldados por la Unive rs idad Politécnica d e Vale ncia y por la Escue la Técnica Supe rior d e Inge nie ría d e l D ise ño¿Por q ué se form a este eq uipo?La Fundación Moto Engine e ring Fundation, q ue re laciona a la industria d e com pe tición con e l m undo unive rs itario, organiz a la com pe tición MotoStud e nt (w w w .m otostud e nt.com ) cam pe onato inte rnacional e n e l q ue e q uipos d e e stud iante s d e inge nie ría d e d ive rsas unive rs idad e s e spañolas, e urope as y d e l re sto d e l m undo, d e sarrollarán, construirán y probarán e n e l circuito d e A lcañiz (Te rue l) los prototipos d e com pe tición d ise ñados.¿En q ue consiste la com petición?

Consiste e n d ise ñar y d e sarrollar un prototipo d e m oto d e com pe tición d e pe q ue ña cilindrada 125 2t., q ue com pe tirá e n la nue va Ciudad d e l Motor d e A ragón. H e m os cre ado un e q uipo Unive rs itario – FP (UPV-Be nicalap h ttp://w w w .upvte am .com / ) consid e rándonos inte grados e n una e m pre sa fabricante d e m otos d e com pe tición para d e sarrollar un prototipo, bajo los cond icionante s técnicos y e conóm icos q ue e l concurso propone .En pocas palabras, e s h ace r una m oto d e carre ras con los s iguie nte s cond icionante s :-Todos los participante s tie ne n e l m ism o m otor, 125 cc 2t y no se le s pe rm ite m od ificarlo ni abrirlo, lo único e s e l s iste m a d e adm is ión ( e l carburador o la inye cción) y e l tubo d e e scape-Te ndre m os: e l m ism o tipo d e rue das y ne um áticos, los m ism os fre nos y a no se r q ue te inve nte s un s iste m a d e suspe ns ión nue va, las h orq uillas y e l am ortiguador trase ro.¿Entonces q ué e s lo q ue h ay q ue h acer?Pue s e l ch as is (ah í e s nada) y su care nado ae rod inám ico ¿Quién gana?El q ue h ace una m oto q ue :-Se a barata , nove dosa ( 1ª y 2ª parte d e l concurso)-Y q ue gane las 2 carre ras q ue se re aliz arán e n e l circuito d e A lcañiz d e Te rue l (por cie rto son 22 pilotos)¿Cuántos eq uipos com piten?Bie n, ah ora q ue ya sabe s d e q ué va e sto d e h ace r una m oto d e carre ras, te pre se nto al e q uipo y su nove dad re spe cto al re sto d e participante s ( son 21 e q uipos unive rs itarios y nosotros e n total 22), e n e l nue stro h ay ge nte d e ciclos form ativos ¿Cóm o se e stá desarrollando el trab ajo del prototipo?Pue s b ie n, m e jor d e lo e spe rado, ya q ue al se r un grupo tan pe culiar, todos se com ple m e ntan y trabajan m uy b ie n. A ctualm e nte e stam os trabajando e n la Unive rs idad , m ás q ue nada por e l d e sarrollo d e inge nie ría y cuando se a e l m om e nto d e com ple m e ntarse para d istintas tare as m ás d e talle r , ya trae re m os la m oto al instituto.Con lo cual , e s obvio no pone r ninguna foto d e la m oto o d e los boce tos q ue te ngam os… …Para acabar, s i q ue réis e star m ás inform ados ante s d e la próxim a re vista, e ntrad e n la página w e b d e l e q uipo h ttp://w w w .upvteam .com /

A LUM NO S D EL IES BENICA LP PA RTICIPA N EN UNA CO M PETICIÓN D E D ISEÑO Y CREA CIÓN D E M O TO S D E CA RRERA S.

M ILLENIUM 36 - Pàg.14

VILLENAVille na e s una ciudad d e la Com unidad Vale nciana. Situada e n e l noroe ste d e la provincia d e A licante , lim ita al oe ste con Castilla-La Manch a y Murcia y al norte con la provincia d e Vale ncia. Es cabe z a d e partido jud icial y capital d e la com arca d e l A lto Vinalopó.Se tie ne constancia d e poblam ie nto e n la z ona d e sd e e l Pale olítico m e d io. Sin e m bargo, e stá d iscutido s i la ciudad actual data d e época vis igoda o ante rior, aunq ue con total se guridad e xistía e n e l s iglo XI, durante e l pe ríodo árabe . Tras la conq uista cristiana, pasa a se r Se ñorío, Principado, D ucado y finalm e nte Marq ue sado, h asta q ue e l pue blo, ale ntado por los R e ye s Católicos, se re b e la contra e l m arq ués. En 1525 Carlos V le conce d e e l título d e ciudad. Este e s e l m om e nto d e m ayor prospe ridad e conóm ica, com o

m ue stran los m onum e ntos q ue h an lle gado h asta la actualidad. A partir d e l s iglo XVI se abre un pe riodo d e tranq uilidad , sólo roto por las gue rras e n q ue se ve rá e nvue lta e sta z ona. Pe se a q ue e n 1858 se inauguró una e stación d e fe rrocarril, la e conom ía s iguió s ie ndo e se ncialm e nte agrícola h asta e l éxodo rural d e los años 60. A partir d e e ntonce s, e l m od e lo e conóm ico cam b ió rápidam e nte y e n la actualidad la e conom ía se basa principalm e nte e n e l se ctor se rvicios y la industria, d e stacando las d e l calz ado, la construcción y los m ue ble s.La ciudad conse rva un im portante conjunto h istórico, com pue sto por sus dos castillos (e l d e A talaya y e l d e Salvatie rra) y varias igle s ias

(A rcipre stal d e San Jaim e y la d e Santa Maria), e l santuario d e Nue stra Se ñora d e las Virtud e s, palacios y plaz as, así com o un im portante patrim onio m use ístico, e n e l q ue d e staca e l Muse o A rq ue ológico José María Sole r. Los platos típicos d e Ville na se caracte riz an por se r d e orige n cam pe s ino y h um ilde , y por tanto altam e nte calóricos para com batir los fríos d e la re gión com o los gaz pach os m anch e gos, las h abas con alcacile s, e l arroz con cone jo, la pae lla d e pata y callos o e l triguico picao, e ntre m uch os otros.Entre los principale s e ve ntos culturale s se e ncue ntran las fie stas d e Moros y Cristianos y e l Concurso d e Jóve ne s Intérpre te s "R upe rto Ch apí". Jose Javier Lluesm a. 4V1

TERRA NO STRA

M ILLENIUM 36 - Pàg.15

PASSATEM PS

¿Qué s ignifican e n Vale nciano?

JUPETÍTASTAO LLETES

TAUJÀM ELSAM ACIPFLO C

ESCO PINYA

PRO BLEM A S D E A JED REZ

SUD O K US

FÁC

ILDI

FÍC

ILSUD O K US

PRO BLEM A 1Juegan b lancas y dan m ate en tres jugadas.(M agnus Carlsen vs. H ans H arestad 2003

Copenh age)

PRO BLEM A 2Juegan negras y dan m ate cuando les da la

gana (Quino)

M ILLENUM 36 - Pàg.16

AGEND A

El 25 d e novie m bre e s e l d ía m und ial contra la Viole ncia d e Géne ro, q ue e n la actualidad “golpe a” sobre todo a las m uje re s. Nue stro instituto e stá involucrado con la causa. Este año, a la h ora d e l patio, e scuch am os la canción “Sin e lla no e s nada” d e l grupo 7 m e nos 5. Tam bién, durante la tutoría, se lle vó a cabo una ch arla por parte d e la O bra Social d e la CA M. Los te m as tratados fue ron d e sd e las “supue stas” causas d e l m altrato h asta sus conse cue ncias. H ace m ás d e 25

años q ue e xiste n los m ovim ie ntos fe m inistas, q ue anim an a d e nunciar públicam e nte e sa viole ncia. D e be m os re cordar q ue no sólo e xiste la viole ncia fís ica, s ino tam b ién la ps icológica o la se xual. El m ach ism o, q ue m uch as ve ce s e s inculcado d e sd e la infancia, h ace cre e r q ue la m uje r o sus h ijos son d e su propie dad. ¿H ay alguna m ane ra d e e rrad icar la viole ncia d e géne ro?Este h e ch o tan lam e ntable , se h a ace ptado e n m uch os lugare s d e l m undo. Por e je m plo, e n paíse s com o R e pública D om inicana, dond e ocurrió un h e ch o m acabro: e l ase s inato d e tre s h e rm anas por un d ictador, q ue no q uiso ace ptar se r re ch az ado por una d e e llas ¿La m uje r no pue d e re ch az ar a q uie n q uie ra? (R e fe re ncia lite raria: La fie sta d e l ch ivo, Mario Vargas Llosa). Com o e ste pod e m os citar m uch os casos, com o e l d e dos m uje re s ase s inadas e n e stos dos últim os años e n nue stro barrio. Citando e sto, sólo pod e m os afirm ar: A nte la viole ncia, tole rancia ce ro. Ana M onteagudo y Rusm eiry Rojas 1º Batx CTA

RUTA M A TEM ÁTICA : LA S M A TES EN LA CA LLE

Los pasados 17 y 27 d e Novie m bre , los alum nos y alum nas d e 4º d e ESO h an participado e n la R UTA MA TEMÁTICA

, una actividad organiz ada por la Cáte dra d e D ivulgación d e la Cie ncia d e la Unive rs idad d e Vale ncia, con e l obje tivo d e d ifund ir y d ivulgar las m ate m áticas d e todos los d ías. A com pañados por profe sore s d e l D e partam e nto d e Mate m áticas (Mauricio, R odolfo, Javie r, Carm e n) y por m onitore s d e la Unive rs idad , los ch icos y ch icas d e 4º pud ie ron sorpre nd e rse con algunos m iste rios m ate m áticos vis ible s todos los d ías. Por e je m plo:• Por q ué las tapas d e algunas alcantarillas son re dondas• ¿Está b ie n construido e l Gullive r próxim o a la Ciudad d e las Cie ncias?• Si Gullive r e ra 12 ve ce s m ás alto q ue los liliputie nse s, ¿cóm o e s q ue ne ce s itaba com e r tanto

com o 1728 liliputie nse s?• Cóm o se pue d e calcular la altura d e l Muse o d e la Cie ncia• D e te ctar s im e trías curiosas e n fach adas y obse rvar la s im e tría d e algunos rose tone s • Cóm o pudo m e d ir Jorge Juan e l arco d e un grado d e m e rid iano te rre stre• Cuál e s la latitud d e la ciudad d e Vale ncia• Qué e le m e ntos ge om étricos se e ncue ntran e n la fach ada d e la casa d e los D ragone s• Cóm o m e d ir la anch ura, e l volúm e n y cóm o e stim ar la altura d e d ive rsos e d ificios d e Vale ncia.

Y sobre todo... una bue na ocasión para convivir con los com pañe ros y com pañe ras e n un e ntorno e xte rno a las aulas. Y claro, tam b ién e stuvim os alm orz ando, aunq ue no h ab ía m uch o tie m po para e llo, la ve rdad. A lgunos ya e stam os e spe rando la ruta d e l próxim o año... ¡A h ! A q uí os d e jo algunas fotos. H asta la próxim a. M auricio Contreras