mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm€¦ · antiga filosofia grega, Aristip, Epicur, etz (que van ser desdenyosament atacats i desacreditats per Plató i els seus seguidors de l’Acadèmia),

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm Nº2 mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

7 Miralls al DAU 1. © 0ctubre de 2007 mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

Direcció. Jordi Traperho

Ajudant de direcció. Zul Shanar

Coordinació i col·laboració. Parigi

Col·laboradors en aquest número

Hel·lena Dolç. Zul Shanar. Arnau Puig. Emili Trapero. Amália Sanchís. Parigi. Héctor Rosales. Gustavo Esmoris.

Georgina Negre. Pedro Zarraluki. Jordi Traperho

Traducció català. Anna Bellbosc Daus 6. 7. 26 - 27 Traducció castellà. Juan Marcos Daus 29

Correcció català. Emili Trapero Daus 2. 3.4. 6. 26 i 27

Disseny gràfic i maquetació. Joria

Fotografies. J.Traperho Dau 5

Emili Trapero Daus 12 i 13. Parigi. Daus 16.17 18.19 i 32

Il·lustracions. Joria Dau 15

Gaia. Contraportada interior. Jordi París Contraportada Pintures. Núria Baliarda Dau 30. J.Traperho Dau 26

1ª Edició limitada. 50 exemplars numerats. © Tras-Síntesi Edicions.

copyright .7 Miralls al Dau 1. e-mail. [email protected]

Registre de la Propietat intelectual.B-5852-07

Impressió. ATB. Riera de Sant Miquel 44. Barcelona.

Tots els autors que apareixen en aquests número tant gràfica com literàriament són propietaris del © i de tots els drets que la Llei de la Propietat Intel·lectual marca i protegeix. No es poden reproduir o utilitzar sense autorització dels autors cap dels continguts d’aquesta publicació. La direcció es fa responsable i s’identifica amb les formes i continguts aquí publicats, fora de casos d’excepció que serien assenyalats.

��

7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 2 7miralls al dau

MANIFEST SINTEISTA CAP UN NOU RENAIXEMENT. UN MÓN EVOLUCIONAT

Què un Món Evolucionat és possible ho demostren tots els avenços del Pensament, les Arts, les Ciències, les Espiritualitats. Una Humanitat que malgrat tots els entrebancs, les diferencies, els drames personals i col·lectius, les injustícies i els perills del Futur immediat, pot i està constantment Evolucionant.

Aquesta Evolució però no és, ni serà, totalment lineal, harmònica, equilibrada, progressiva, ni planetària.

Els processos, els ritmes, els canvis són tant diversos a nivells personals, socials i universals, que demostren que aquesta Evolució no és, ni pot ser Uniforme, Unitària, ni Igual en l’espai i el temps històric contemporani. Més bé un llarg Projecte, un Trajecte en un període històric global. Aquesta Evolució (la Història humana) demostra que com en un Cicle Biològic Universal, els essers individuals, les societats i la mateixa Humanitat està constituïda per milions d’unitats (cèl·lules), que conformen societats (teixits) en una organització de països (òrgans) que es relacionen i complementen (cos). Aquest Gran Organisme Universal constitueix la Humanitat. Aquest Gran Cos només pot sobreviure i evolucionar si cadascuna de les seves partícules individuals (Un) funcionen en equilibri micro i macro còsmic amb la Humanitat (Tot). El que afecta al Un repercuteix al Tot, i també al contrari. Comunicació Eco-humanista: Sinteista.

Les Diversitats i les Múltiples Nivells de l’Evolució Humana són expressió de la riquesa, varietat, complexitat psicològica, cultural, sociològica, econòmica, científica i espiritual de les diverses ètnies, països, continents, i dels milions de persones que els habiten; així com la gran diversitat dels seus processos històrics. Anivellar les oportunitats de les condicions materials, sense suprimir les diversitats i riqueses personals i culturals. Suprimir les diferències que separen unes societats d’altres, uns països d’altres, uns ciutadans dels altres. És i deurà ser l’objectiu prioritari de tots aquells ciutadans i organitzacions amb Consciència Humanista que vulguin contribuir de forma real, material i efectiva, és a dir històrica a aquest

Nou Renaixement d’un Món Evolucionat.

Un Món amb un Nou Humanisme Sinteista

Jordi Traperho. Barcelona, Agost de 2007

7miralls al dau DAU 1 7miralls al dau

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

7 Miralls al DAU 1 ©

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

JULIOL BARCELONA 2007 Direcció Jordi Traperho MIRALL 8 Col·laboració Parigi

................................................................................................................. Tras-Síntesi Edició [email protected] Vvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn vageidmsodgcts dof mg fkfiualeismfnvifmgigmb demnmvk

SOBRE HEDONISME

En aquest nou número de 7 Miralls al DAU 1, farem una breu anàlisi del concepte d’hedonisme i una aproximació a com es viu en l’actualitat. El primer text, L’Hedonisme a la Grècia Clàssica , escrit per Hel·lena Dolç és una breu aproximació a l’hedonisme des de la perspectiva històrica i filosòfica d’Aristip, i d’Epicur i l’epicurisme com a filosofia i forma plaent i equilibrada de viure la vida i també hi parlem de l’oposició que va tenir des del platonisme. En el segon text Per una practica filosòfica de viure, del nostre ajudant de direcció i col·laborador Zul Shanar, tractem el malentès entre l’hedonisme entès com a egoista i compulsiu i l’hedonisme generós i participatiu. Com a contraposició a aquesta primera forma equivocada de concebre l’hedonisme, fem una lleugera menció a l’ascetisme com a forma i experiència oposada d’entendre i experimentar la vida. El darrer text La força d’existir, magma vital, és més literari. En ell en Jordi Traperho, es manifesta i fa una reivindicació vitalista de la força d’existir com motor i energia vital i creadora, amb la qual l’Ésser Humà potenciat, pot i es converteix, en creador de la seva existència, com ser humà complet i realitzat. D’aquest mateix autor, i protagonitzada per Núria, presentem Art comestible. El plaer de menjar-se un préssec, una acció que manifesta el simple plaer de menjar una fruita, en una seqüència fotogràfica que documenta aquesta acció de la vida quotidiana. També hi incloem (en contraportada ) la il·lustració d’en Jordi París, Hedonisme?, inspirada en aquesta mateixa temàtica. 7miralls al dau DAU 2 7miralls al dau

f7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 8. Juliol 2007 d7miralls al dau

L’HEDONISME A LA GRÈCIA CLÀSSICA

En aquesta breu aproximació a la concepció de l’hedonisme transcrivim aquest concepte segons ho fa el diccionari, i després ens referirem breument a Aristip i Epicur, com a creadors de dues escoles que tenen el plaer como a fita vital.

Hedonisme. Doctrina filosòfica que identifica el bé amb el plaer. Hedonista. Relatiu o pertanyent a l’hedonisme. Partidari de l’hedonisme.

L’ESCOLA CIRENAICA PRECURSORA DE L’HEDONISME

Aristip de Cirene ( 435 a C ?) va fundar l’escola que porta el seu nom. Una mica més gran que Plató, deixeble i amic de Sòcrates, va ser el primer socràtic que va ensenyar per diners per la qual cosa Aristòtil el va qualificar de sofista. Amb els cirenàics el pensament ètic va fer un canvi molt important: el fi de la vida humana és el plaer. Aristip doncs seria el primer hedonista conseqüent, precursor de l’hedonisme modern. L’autèntic plaer no significa lliurar-se del dolor. Seria una kynesis: alguna cosa que ens provoca un sotrac ”un moviment”, sobretot un plaer somàtic, físic. Per a ells el plaer físic era superior a l’espiritual, i el dolor corporal més insofrible que l’espiritual. El plaer és també un bé desitjable quan és immoral, és a dir en estat natural, no determinat per cap moralitat restrictiva.

UNA APROXIMACIÓ A EPICUR

Epicur, filòsof grec ( 342 – 270 a.C ) va fundar l’escola que porta el seu nom. Se sap que a la seva joventut i part de la seva maduresa va viure a Àsia, Samos i Lesbos. Finalment es va establir a Atenes. Per tant veiem que la influencia oriental, el seu esperit positiu referent al plaer vital és, evident en la concepció filosòfica d’aquest i d’altres filòsofs grecs de l’antiguitat clàssica. Els epicurs van reactivar el materialisme de l’ésser humà enfront de la posició antimaterialista, idealista i racionalista de Plató. “ En principi, els epicurs parteixen també de la teoria cirenaica del plaer com a bé suprem, però li donen un gir espiritual” (1). Epicur es basava en que:

L’ànsia de plaer és consubstancial a tots els éssers humans. No tots els plaers són iguals. Existeixen diferències entre els diversos tipus de plaer. Cal, doncs, realitzar un càlcul i valoració dels diferents plaers. És necessari triar aquells plaers que més convinguin per la felicitat. No entenien el plaer com un desbordament dels sentits. Tampoc con desenfrenament sensual.


f7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 8. Juliol 2007 d7miralls al dau Per contra, per a ells suposava una ataràxia: la tranquil·litat que s’obté amb un ús assenyat, dosificat dels desitjos naturals i necessaris. La phronesis seria la màxima virtut: el seny, la saviesa i la presència d’ànim. El savi no es preocuparia de la vida publica, social o política. Predicaven una vida retirada que van practicar al dit Jardí d’Epicur. Però no van postular l’individualisme i la insolidaritat perquè l’home és un ser social i necessita companyia. Posseeix, doncs, un instint comunitari. Aquest instint es satisfà per l’amistat, com a màxima virtut per a Epicur. Va adoptar la teoria materialista de Demócrit sobre els àtoms i el buit. Malgrat que no va negar l’existència dels deus, la seva filosofia està basada en el materialisme. L’epicurisme va influenciar el món romà, sobretot a Lucreci.

El JARDÍ D’EPICUR

Epicur va conviure amb uns dos cents deixebles en el que es va dir (o es recorda) com a Jardí d’Epicur. Entre ells molts van ser dones,esclaus, gent forana, sense drets de ciutadans atenencs: gent marginada que va trobar acollida i una forma de respecte i vida humana en aquest jardí.

PLATONISME ENFRONT EPICURISME Els partidaris de l’idealisme, Plató i els seus seguidors, van atacar a Demòcrit per materialista, i pel mateix van considerar i fer enfront a Epicur i els seus seguidors. El racionalisme idealista platònic veia la font de tots els mals. en la doctrina hedonista del plaer A Epicur se’l va tractar encara en vida de “luxuriós, gandul, golafre, bevedor, fartaner, deshonest, dispendiós, arrogant, vanitós, pretensiós, inculte”(2) L’idealisme aristocràtic platònic no podia tolerar aquest cant a la humanitat plaent de la carn i la matèria, tant allunyada de ” l’autenticitat de les Idees, excel·lència del món intangible, bellesa del Concepte i, en canvi, lletjor del món sensible, rebuig de la materialitat del món, desprestigi de la realitat tangible i immanent.” (2) encarnats per les practiques hedonistes.

Hel·lena Dolç

Nota de l’autora. Aquest text ha esta elaborat a partir de (1) Atlas del pensamiento universal, de Heleno Saña (Editorial Almuzara ), i (2) La Força d’existir, Michel Onfray (Editorial Ediciones de1984) 7miralls al dau DAU 4 7miralls al dau

f7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 8. Juliol 2007 d7miralls al dau

PER A UNA PRÀCTICA FILOSÓFICA DE VIURE

Si és cert que es parla molt sovint de la nostra època com a una societat hedonista, i de pas s’afegeix com nihilista, aquests dos conceptes lligats s’entenen com una recerca del plaer fàcil, immediat i “egoista”, i en un “no creure en res” i per tant “en el tot es val”, en “un usar i llençar” que caracteritzaria aquesta aptitud, com a una resposta més del individus en una societat caracteritzada pel consumisme compulsiu d’objectes i experiències, que inclouria també a les relacions entre persones, en què es recerca la satisfacció immediata dels desitjos. Des d’una altra perspectiva que semblaria contraria: l’ascetisme, que defensa el que es pot definir com a ”contenció, autocontrol, renúncia de la materialitat, dels plaers, i que estimularia l’esforç, el sacrifici, en funció d’una evolució espiritual, allunyada de la realització material, carnal i plaent, etz, aquest “hedonisme nihilista” és rebutjat, criticat i censurat sense dubtes i, de vegades miraments. Aquest text Per a una pràctica filosòfica del viure és un intent d’aproximació a diferents formes de pensar, interpretar i viure en el món, i afegirem ara: en el món de la materialitat sense renunciar a la seva espiritualitat. Una ètica SINTEISTA. Si en el anterior número 1 d’aquesta mateixa publicació, vàrem tractar el tema del misticisme ,(des d’una concepció, sobretot, “laica”) ara ho fem tractant alguns aspectes de l’hedonisme que, tot i que provenen de les branques de la antiga filosofia grega, Aristip, Epicur, etz (que van ser desdenyosament atacats i desacreditats per Plató i els seus seguidors de l’Acadèmia), aquest hedonisme ha tingut un fil conductor en la cultura occidental que arriba als nostres dies. Especialment, al llarg de la Història des dels seus remots orígens com sí no , impulsat per aquest hedonisme, (és a dir pels impuls del plaer – enfront de l’impuls del dolor, segons Freud ) hagués pogut sobreviure la Humanitat ? Aquest hedonisme, generós, participatiu i altruista,basat en la pròpia felicitat i també amb dels altres, no considera als altres objectes passius per a la consecució dels seus objectius, ans al contrari, com participants d’un benestar i una felicitat interrelacionada, transpersonal i,en definitiva, social, humanista: per a tota la Humanitat. Aquest desig de felicitat en la Terra, en l’ara i ací, arriba fins a l’actualitat en una diversificació de formes de viure, formes de veure i sentir la vida, que moltes vegades s’entén i se sent buidada de tota transcendència; d’ací el nihilisme, aquest “present continu”, aquesta urgència i immediatesa: viure ara i ací, al moment , en l’instant present”, ( per si de cas, perquè qui o què ens garanteix el futur? ). Hedonisme d’urgència, compulsió, ple d’adrenalina ,com única moral de la satisfacció del jo egoista (i egotista). Tot és l’ara i ací, en les relacions, la cultura, l’oci, les “arts quotidianes” (del 7miralls al dau DAU 6 7miralls al dau

f7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 8. Juliol 2007 d7miralls al dau menjar, del veure, del vestir, del viatjar, del col·leccionar, etz), i també en una part de ” l’art” que recerca l’èxit, el reconeixement i el triomf i la recompensa social i material immediats (1), sense cap altre objectiu més elevat, més espiritual.

Zul Shanar. París, Juliol 2007

Traducció Anna Bellbosc. (1)Sobre aquest tema, entre altres, tracta L’art domesticat - Art humanitzat. El ser en plenitud. Jordi Traperho. Tras-Síntesi edicions. Barcelona 2006. lafor a st rlafor a st rlafor a st rlafor a

LA FORÇA D’EXISTIR

La vida una ínfima possibilitat / en el esdevenir de l’Existència / que ultrapassa la limitada realitat física / de l’oportunitat biològica / que el rellotge del temps cronològic / ens concedeix com experiència / i com prova / al nostre Ésser Humà / ple d’intenses qualitats / i desvalgut alhora / en les seves limitacions.

Però és la Força d’Existir / vital, magma, energia Prometeica / foc generador que convulsiona el nostre destí / no escrit, ni determinat per cap llei / però sí condicionat per variants / genètiques, socials i històriques / que aquesta Força d’existir pot / en tot moment i circumstància / superar i expandir el nostre Ser cap al seu Centre / que quotidianament, limitat en els seves potencialitats / pot Evolucionar contínua i progressivament / fins a l’esclat de l’esplendor / de la Seva Consciència Còsmica / Humana i Universal.

Aquesta Força d’Existir / és la Llavor i l’Embrió / de tots els Futurs Prometedors / i Esplendorosos de la Humanitat. I és la que Sobredimensiona / el Nostre Ser en el Viure Quotidià / elevant el Jo Anònim i Condicionat / a l’Aristocràtic Sentir del Príncep Interior / que És l’Humà Alliberat / l’Humà plenament Realitzat / des de la Seva Interioritat / fusionat amb el Món / l’Humà Evolucionat / No alienat ni esclavitzat .

El Ser Evolucionant, Evolucionat, per la Força d’Existir.

Jordi Traperho. Barcelona, Juliol 2007


eaci icoordinaci icriobsuaseftbcdrgbatsvtrscayuiilhxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx



AGOST BARCELONA 2007 Direcció Jordi Traperho MIRALL 9 Col·laboració Parigi


UN APROPAMENT : ARNAU PUIG

Publiquem en aquestes pàgines les opinions del filòsof i crític

d’art Arnau Puig que ha tingut la amabilitat de contestar al

nostre qüestionari, tot i reduint les seves respostes, ens

proporciona una exacte i interessant visió del seu pensament,

producte d’una dilatada experiència intel·lectual i humana. Els

nostres agraïments.

Respostes d’Arnau Puig, filòsof i crític d’art.

Les 72 qüestions que planteja Jordi Traperho a la publicació “7 miralls al

dau 1”, són, totes elles, immensament interessants i responen a la

inquietud que actualment es té respecte de l’art contemporani i el seu

emplaçament a la societat globalitzada que vivim. Impliquen una visió

històrica del que ha estat l’art aquests darrers cinc-cents anys i la

problemàtica de tot aquell que es preocupa per la societat actual on, és

obvi, el fet artístic no sols hi és vigent sinó també inqüestionable i present

en totes les accions i facetes.

Passarem a donar resposta a algunes d’aquestes qüestions.

Addenda: les qüestions a que no he donat resposta és perquè el que podria dir estava implícit en el que he expressat en altres indrets.


f7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 9. Agost 2007 d7miralls al dau

ENTREVIST: ENQUESTA

Personalitat: biogràfica - social. 1- Què pensa de les relacions i evolucions biològiques i biogràfiques en les persones i les seves influències socials i històriques ? Com influeixen i es manifesten en les obres ? L’evolució històrica, biològica i familiar indubtablement repercuteix a la persona perquè nota que els problemes que la seva realitat vital i física li desvetllen no són els mateixos que ell experimenta i que tenen els que conviuen amb ell. Som el que en consciència i per raonament anem vivint, però tot des dels condicionants en els quals ens trobem exercint la nostra acció física, social i moral.

Artistes. Si o no ? 2- Què creu que caracteritza especialment a les persones que anomenen “artistes”? Què les diferencia de la resta dels seus contemporanis? Quina consideració “artística” pot tenir la resta de la societat ? Pensa que es pot fer aquesta separació entre artistes i els que no ho són, o no ho practiquen ? Les persones que designem com artistes els caracteritza que tenen un apropament a la realitat que sembla més amatent als efectes formals de tot caos que als d’una significació possible. El que el temperament artístic observa de la realitat és la disposició estructurada que hom creu ofereixen els fets; després, en tot cas, ja els omplirà de significació, quan reflexioni sobre la composició o muntatge formal previ a que els ha sotmès. Aquí rau la diferència entre els que són artistes i els que no ho són. Tanmateix, això es dóna en totes les activitats: hom veu de la realitat allò que sent més a prop de la seva idea de la realitat; un bosc pot ser un paisatge, un magatzem de fusta, una amalgama de colors o una flama perenne. 3- Aquestes diferenciacions, han estat sempre així ? Com s’entenen en l’actualitat, després dels canvis produïts pel Dadaisme, Surrealisme, Duchamp, l’art povera, l’informalisme, l’art pop, els situacionistes, el conceptualisme....? Els ismes han apropat la sensibilitat a la realitat i han motivat que hi hagi molts més artistes que els que fins ara es deia que ho eren. Duchamp ens ho va fer sentir i el designat arte povera, amb Manzoni al capdavant, ho fa palès a cada instant: és artista aquell que té una sensibilitat específica per a una presència o aspecte d’un objecte o vivència que no tindrà cap altra entitat que la d’aquella persona que crida l’atenció sobre aquell aspecte de la realitat.

Funcions de l’art, de l’artista, dels intel·lectuals ? 4- Quina pensa que ha de ser ( si és que en té ) la funció o funcions de l’art ? La funció de l’art és ajudar a percebre de la realitat els aspectes subjectius, personals, els que només afecten els sentiments i les emocions. 5- Quin paper ha de tenir l’artista en l’actual societat de la complexitat i globalització? En una societat globalitzada com l’actual – i ja és impossible tornar endarrere – l’artista ha de ser més que un dissenyador i ha de fer notar en el que ens envolta que a més de la funció hi ha la satisfacció d’adonar-se de les seves qualitats i presència formals. 6- Quina pot ser en la societat actual la funció del intel·lectual, i específicament d’aquells que es dediquen a la crítica, l’organització d’events, exposicions, biennals, etz, i la historiografia de l’art L’intel·lectual pot ajudar en una societat globalitzada a fer sentir que les formes són de. 7miralls al dau DAU 9 7miralls al dau

f7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 9. Agost 2007 d7miralls al dau qui hi sap descobrir la riquesa de les sensacions que provoquen 8- El crític, el historiador, el “curator” i l’organitzador cultural, han de “prendre partit” a favor de pràctiques i artistes específics ? O contràriament han de situar-se en un intent d’objectivitat ? La sensibilitat de qui se sent artista hauria d’intervenir en tot el que la societat fa. 10- És això darrer possible ? La primera aptitud no és una opció personalista, subjectiva ? L’art és pura subjectivitat. És l’ideari sensible de cada persona. 11- Amb quina “base científica”, si és que la té, i quins recursos tècnics disposa la crítica actual per enfrontar-se, analitzar i diagnosticar l’ample i, aparentment, heterodox panorama de la creativitat contemporània ? Efectivament hom pot emetre un judici sobre el que els altres diuen que és una obra d’art; aquest judici pot enriquir la nostra sensibilitat amb la dels altres. 12- Considera que qui es dedica a l’anàlisi i la crítica de l’art contemporani és un intel·lectual. En quin sentit i amb quines finalitats ? Quan hom exerceix de crític, ha d’abandonar la prerrogativa de creure’s artista. 13- Creu que aquest intel·lectual és ( o deuria ser-ho ) un generador de sentit, un creador de consciència social ? El crític provoca observacions i enuncia judicis sobre l’obra d’art que poden preocupar i fins i tot alterar la sensibilitat i la mecànica social.

Mercat d’art 16- Quin pes considera que pot tenir, o té el mercat de l’art en el desenvolupament de l’activitat creadora de l’artista? És necessari que l’art entri en el procés de mercat; això crea pugnes i atrau l’atenció sobre aspectes de la sensibilitat que altrament seria difícil que fossin advertits. És clar que el mercat també pot alterar la producció i els productes si els creadors no ho són realment. El mercat no és garantia de res, però és necessari per alertar l’artista i evitar que se sotmeti a valors i directives d’agents dominadors.

Evolucions i Transformacions socials 20- El valor essencial de l’art és contribuir a l’evolució de la Humanitat ? Segons siguin les formes que revesteix l’art així són les estructures socials.

Consumisme i trascendentalitat 25- Podem categoritzar la societat contemporània com una societat de consum ? Com societat democràtica de la informació? Com societat de la cultura (i l’oci) ? Com de la indústria i el mercat cultural? La societat contemporània és una societat de consum en tots els seus àmbits i manifestacions del tipus que sigui. Consumir és fer anar les coses endavant.

Pensament fort. Pensament feble 29- En quina posició queda l’art actual enfront del debat entre pensament fort (Modernitat) i pensament feble (Post- Modernitat) ? El pensament feble és el que se sotmet a les estructures i intenta justificar-les; així, sóc partidari de seguir sempre la modernitat, no mirar endarrere.


f7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 9. Agost 2007 d7miralls al dau

Noves tecnologies. 32- Creu que la irrupció massificada de les noves tecnologies, i en especial en el món de les arts, ha canviat la concepció i les pràctiques artístiques ? Les noves tecnologies no han sigut mai entrebanc de res; en tot cas, han provocat canvis de pensar i de sentir de la vida. La producció massificada no pot rebaixar la qualitat singular i subjectiva de l’usuari de cada forma estandarditzada.

Futur o futuribles possibles 36- Quins efectes creu que poden crear un art tecnològic que és bassa fonamentalment en la velocitat i el moviment de les imatges? La realitat que creen és només virtual o, contràriament, modifiquen la realitat ? La realitat que crea l’art és virtual, però acaba modificant la realitat mateixa.

L’esperit de les avantguardes. 43- Quina opinió té, en general, de l’art de la segona meitat de l’anterior segle ? Crec que l’art de la segona meitat del segle XX és realment excepcional perquè ha fet oblidar que l’art és un ofici per convertir-lo en una necessitat expressiva. Tot l’art d’aquest segle és un exemple de subjectivització formalista.

Modernitat i Postmodernitat ? 45- La Modernitat podria definir-se pels trencaments amb els cànons academitzats, i amb la irrupció de les dites avantguardes històriques ? Els canons establerts per la pràctica històrica de l’art no són desuets; el que passa és que ja no estan amatents a la imatge reflectida del mirall sinó a la de l’emoció, atès que, ara, l’art ha de ser personal i creatiu per fer-la present. 50- Quins elements fonamentals creu que sobreviuen d’aquests dos moviments del segle XX ? L’art, pels procediments de la societat tecnificada i globalitzada, és internacional; però per la localització de cada persona a un lloc i a una situació diferent, l’expressió artística és molt localitzada i minoritària; és única.

Trasavantguarda i neoxpressionisme 59- Va existir una transavantguarda catalana ? I aquesta, en cas afirmatiu, quins canvis i valors va aportar al panorama artístic català ? Les transavantguardes són les reaccions que es manifesten a cada lloc i sensibilitat local; venen a ser el consum particularitzat del principi general.

Futur de l’Art Contemporani 68- Com observa el fenomen de la multiculturització ? La multiculturització no és una fusió sinó una confusió dels principis de cada cultura que en trobar-se en contacte amb altres sentits de les mateixes o similars formes, aquestes es modifiquen i assumeixen altres significats. No hi ha multiculturització sinó formes noves de convivència o de conflicte. Ho veiem actualment cada dia; ni les formes ni la gent se fusionen, en tot cas canvien. El canvi, tanmateix, pot suposar una nova forma de subsistir, de sensibilitzar-se i d’emocionar-se.

Arnau Puig. Barcelona Octubre de 2007


f7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 10 Agost 2007 7miralls al dau

Poesia avui

AMALIA SANCHIS A VENUS Tu belleza cayó en el yunque del herrero que no supo forjar tu huella omnipotente de hembra poderosa que vino del abismo te perdiste en la sombra de amantes olvidados de brazos que acogían tu destierro perenne los hijos que perdiste que nunca conociste y los que tú has parido aquellos te entregaron al desértico asilo tu belleza era de hambre de flechas y de hastío de solitarias naves que arribaron a puerto vacías de delirios posando a tus pies un infierno infinito te fuiste por el puente del mar donde viniste te alejaste cantando con los ojos vacíos

A LILITH Poema a dos voces El abrazo del tiempo te ha cubierto de olvido y tu traje de niebla ha vestido el vacío de los días pasados y tu historia perdida. ¡Déjame caminar a tu lado y envolver la distancia que nos separa del ayer! Voy esbozando sonrisas para no perder el rictus en una calle cualquiera de una ciudad perdida entre dos pasos junto a un mar tenebroso que busca la huella de aquel que dejé. Voy esbozando sonrisas y llevando la soledad por equipaje y una bolsa llena de recuerdos. Tu triste soledad, tu compañera camina sin retorno ni pasado ni un paso atrás perdiste en el sendero porque tú empezaste el camino. Te fuiste a buscar en el ocaso a nuevos compañeros ya olvidados y hasta por olvidar no recordamos ni tu nombre, ni tu historia, ni tu canto tus pasos de mujer en avanzada el misterio de todos los milagros el nombre de la diosa y su secreto. En esta noche de sueños prohibidos invocamos tu nombre y tu memoria porque fuiste a buscar para nosotras la copa en que beber la libertad.


eaci icoordinaci icriobsuaseftbcdrgbatsvtrscayuiilhxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx



AGOST BARCELONA 2007 Direcció Jordi Traperho Mirall 12 Col·laboració Parigi


UNIVERS POÈTIC D’ací , d’allà

HÈCTOR ROSALES

Presentem avui a un poeta amb el que ens uneixen llaços d’amistat i admiració per la seva obra. Nascut al Uruguai (Montevideo 1958), viu amb nosaltres des de 1979, resideix actualment a Barcelona. La seva obra abundant i autèntica és una veu, un pont, que entrelliga l’exili, l’origen i la nostàlgia del seu país natal i la fecunda adopció en el país que l’acull, i ha fet també seu. Ha publicat nombrosos llibres de poesia i participat en diverses publicacions entre altres activitats poètiques i literàries. Va ser guardonat amb el Primer Premi de Poesia del Ministeri d’Educació i Cultura del Uruguai al 1992. Li hem demanat aquest poema (del any 1984) publicat a Desvuelo que ara publiquem com exemple de bona poesia i metàfora d’espais i sentiments que uneixen “ l’ací i l’allà”: dos espais - temps reals i alhora imaginaris en la poètica recreació d’aquest creador.

També afegim una presentació poètica de Gustavo Esmoris, apareguda en la ja mencionada revista Voces del Frente (Montevideo 28, Juny de 2007) per considerar que ell, millor que nosaltres, ens farà una extensa i encertada aproximació a la poesia d’en Hèctor Rosales. 7miralls al dau DAU 20 7miralls al dau


Héctor Rosales

Nació en Montevideo en 1958, y está radicado en Barcelona desde 1979. Entre otros libros, ha publicado: Visiones y agonías (Barcelona, 1979, 2ª ed., corregida y aumentada, New Jersey, 2000); Espejos de la noche (Madrid, 1981); Desvuelo (1ª edición, Montevideo-Barcelona, 1984, 2ª ed., corregida y aumentada, Barcelona, 1997, 3ª ed., Barcelona, 1999, 4ª ed., San José de Costa Rica, 2001, 5ª ed., México, 2004); Alrededor el asedio (Montevideo, tres ediciones, 1989/1992/1993, Primer Premio de poesía édita 1992, Ministerio de Educación y Cultura, Uruguay), y Mientras la lluvia no borre las huellas (Barcelona, 2002). Su obra poética se extiende en diversos pliegos y/o folletos: El manantial invertido (cinco eds., Barcelona 1994/96/2003, esta última aumentada, y Santiago de Compostela, 1995), Cuatro postales de Suecia (cuatro eds., Barcelona 1992/93/94, México, 2005), etc. Ha colaborado en numerosas revistas de arte y literatura de distintos países y es autor de las breves antologías Voces en la piedra iluminada / Diez poetas uruguayos (Toledo, 1988) y Chapper, las espinas del verso (Montevideo, 2001). Hector Rosales: www.hrosales.com

pr s tac opr s tac opr s tac opr s tac opr s

De Desvuelo HÉCTOR ROSALES por GUSTAVO ESMORIS

desde un retrato reducido emana verdores la miradadolescente desnudando cincuentaños de chica trigales y altillo plazas y sábanas como aves picoteando fuegos y eneros haciatrás

Hector Rosales.

Tarea de todo poeta es, entre tantas otras, llegar al límite mismo entre luces y sombras, sin extraviarse en el intento. Con un encendido manejo del lenguaje, elevado y lleno de imágenes, Héctor Rosales logra esto y más, sin 7miralls al dau DAU 23 7miralls al dau


perder la altura imprescindible para la creación, encontrando en cada caso el movimiento exacto a partir del cual incorporar ciertos cables a tierra, desde donde deslizarse a los lugares extraviados. Atado a un viaje pendular que comienza en la memoria oral de los inmigrantes, y del cual termina formando parte activa, Rosales pinta, desde su exilio, –como juego de espejos, como metáfora de lo perdido– una aldea global que nace desde múltiples direcciones opuestas entre sí, construidas para (y por) dos generaciones destinadas –a su pesar– a completar la circunferencia de un permanente forcejeo entre pertenencia y separación. Se ven serios juegos de sonidos y voces, tratando de exponerse “al menor mar posible”. Y una perenne estación emparentada a la nostalgia, en el centro de una voz herida pero propia, donde rueda o rodaba un mañana similar a otoño eterno”. Simplemente sugerida o en forma explícita (“ciudad le ana ésta incalculable”), aunque siempre presente, Montevideo se vuelve una ciudadverbo, un verbociudad que sólo se conjuga eficientemente cuando se visualiza en lo soñado, para antagonizar amablemente con los lugares de alguna forma impuestos: “nada más diverso que este paisaje pero/ algo flota montevideándolo desde la gris dolencia/ de los andenes”. Impidiendo a cada cual asirse a los restos de su propio naufragio, la ciudad tiene dos caras igualmente distantes: la extraviada, por supuesto, pero también la adoptada/ adoptante. El exilio es eso: la imagen fugaz y quebradiza de unas calles a medio camino alejándose a oscura marcha; el ser humano despojado de acentos, trocando cultura y cotidianeidades. En ese tránsito en reversa que Rosales decide emprender, el eje es la reminiscencia, la acción de recordar sin detenerse, la literatura asumida como riesgo. Con certero oportunismo, el pasado amenaza instalarse en el dolor del éxodo, paralizando el hoy, y por extensión, el mañana. Eso lo sabe Rosales, quien escapa sin heridas de esta forma de vulnerabilidad, y lo hace de la manera más airosa y compleja a la vez, exhibiendo una poesía que se adentra en ese pasado entrañable pero peligroso, sin dejarse arrebatar el presente. Así, con una aparente complicidad que no es tal, las palabras hacen extrañas alianzas, se toman entre sí como amantes, fusionan la epidermis de sus vocales o directamente deciden chocar a una imperceptible velocidad, incrustándose una dentro de otra (palabracaidista, difácilmente, nubesestacas, aguabajo, por citar algunos ejemplos). En todos

“

j

los casos –con su original manejo del neologismo– el mensaje emerge con un sentido nuevo, reforzado: “los sin/ alalguna y tristorcida perisferia (...)”



escribe el poeta, representando una voz de tribu urbana que se habla a sí misma a la distancia, intransferiblemente montevideana pese al exilio de tantos años, y en el que la palabra se juega –despojada a pesar del elevado y originalísimo léxico– en la intención de decirlo todo en cada verso. En general, la literatura rosaliana semeja una batalla bajando por su mano, pero es en Desvuelo –su libro más logrado– donde el poeta despliega la más alta y variada gama de recursos, alcanzando un lenguaje que termina por derribar toda barrera que se interponga a su impronta poética. Refiriéndose a los poemas de su libro Visiones y agonías, dice Rosales: “Si alguien más reconoce en ellos algún que otro fragmento de sus propios días, las palabras habrán logrado su más sano propósito: unir luminosamente los sonidos y las imágenes que nos determinan en común.” (Reportaje de Eugenio Eidelstam en: Visiones y agonías, la vigencia del primer Rosales, www.editorial-ene.com/B_Rosales_Hector.htm). De algún modo, esa unidad luminosa de sonidos e imágenes representa la abolición de toda distancia, código que Rosales administra sabiamente, de una manera críptica pero no del todo hermética, sustanciando las huellas que deberán llevarnos –junto a su poesía– de una orilla a otra de esa aventura compartida. Así, de una manera que improvisa interminables puentes pero ve más allá, los sonidos fundidos en el silencio –caprichosos e imprevisibles en su longitud– terminan derrocando lo accesorio, pero no con la intención de quitarle lastre al lector arrastrado de un punto a otro, ni tampoco para asumir representación alguna. Existe un montaje de palabras, ideas y emociones, imperceptible y acompasado, gracias al cual Rosales logra salir airoso de esas trampas que todo poeta suele colocarse a sí mismo. Se alcanza una síntesis admirable, en la que el rigor y la evaluación atinada hacen pensar en la poesía como materia escultórica, y donde el cincel del poeta vale tanto por lo que arranca de la piedra, como por lo que deja de ella. En Rosales la expresión es misterio, descubrimiento, y en especial, vuelo. Entre el trabajo disciplinado y la más libre inspiración convive –de sur a norte, de norte a sur– ese algo de ave migratoria sobrevolando un dramático destino, buscando su diálogo con la esperanza, sabiendo que a todo invierno lo sigue –inexorablemente– una nueva primavera. (Este artículo ha sido publicado originalmente en el semanario Voces del Frente, edición del 28/06/2007, Montevideo, Uruguay. Gustavo Esmoris). 7miralls al dau DAU 25 7miralls al dau

eaci icoordinaci icriobsuaseftbcdrgbatsvtrscayuiilh xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx



SETEMBRE BARCELONA 2007 Direcció Jordi Traperho MIRALL 13 Col·laboració Parigi ................................................................................................................. Tras-Síntesi Edició [email protected] Vvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn vageidmsodgcts dof mg fkfiualeismfnvifmgigmb demnmvk

L’EXPERIÈNCIA DE MEDITAR Inclourem les següents cites aparegudes en el llibre ¿! Y tu que( s)abes !? ( Editorial Palmyra ) només com una pinzellada del intent d’apropament entre Ciència (en aquest cas neuroquímica) i Misticisme, o al menys, experiències i visons que la Ciència fins ara rebutjava o no era capaç d’explicar. Des de la que podem considerar com “experiència personal” la Meditació troba ara “una explicació lògica”; si més no, quan una persona viu una experiència profunda de meditació les seves connexions cerebrals es modifiquen, creant un altre tipus de relacions personals, i per tant la seva personalitat i visió canvia.

Per il·lustrar aquesta experiència sempre personal afegim dos texts, un d’en Zul Shanar més filosòfic i general, Matèria espiritual. Consciència Còsmica, i l’altre Meditació d’en Jordi Traperho més vivencial i per tant particular, personal.

També d’aquest darrer afegim una reproducció d’una pintura amb el tema del Meditador ( Meditador Il·luminat II. 2007).

p r c am st ca p rr c am st ca p r c am st ca p r c

EXPERIENCIA MÍSTICA Andrew Newberg

“Una de las coses que la nostra investigació tracta de demostrar és que quan una persona té una experiència mística, quelcom succeeix al nostre cervell realment. No es tracta necessariament d’una experiència o d’una al·lucinació; és algun fet molt real, en el sentit que quelcom està succeint en termes neurològics. Ens afecta. Afecta als nostres cossos i a la nostra ment. I a la forma en que incorporem aquesta informació a les nostres vides influeix en el nostre comportament i ens canvien com a persones. Sens dubtes tenen conseqüències molt reals per a nosaltres como sers humans”. 7miralls al dau DAU 26 7miralls al dau

f7miralls al da 7 Miralls al DAU 1. nº 13 Setembre 2007 7miralls al da

“La passió, el amor diví, el sentir-se un amb tot, la felicitat absoluta, les experiències místiques, tot son emocions”.

“Aquestes emocions generen neuropèptits que inunden el cos i alteren fins la consciencia mateixa”. Una pressa de consciencia profunda, a nivells superiors, es a dir no als nivells elementals que afecten al material : poder, sexe, supervivencia” .........“pot reestructurar el cervell d’un mode tant significatiu”, de manera que la persona després d’aquesta experiència no torna a ser la mateixa i “aquest món ja mai serà el mateix per a ella”

Y tú qué (s)abes. Traducció Anna Bellbosc

m tac om tac om tac om tac om tac om t

meditació

En la Cova / assegut sento el pes del cos / la gravetat que m’aixafa i arrela a la terra / sento la sorra en la pell / i la respiració que es fa més present a cada instant. El soroll del mar / el ritme de les onades / les gavines que criden de vegades / la meva respiració / els pulmons que s’omplen d’aire / les paraules del mantran / pensaments subtils / energies que m’acompanyen al respirar / l’aire que penetra, puja i s’atura / i es va eliminant / poc a poc, per etapes / l’oblit de tot / el silenci interior / només el respirar / els sorolls de l’aire / i del meu interior / el mar ja quasi no existeix / la pell fregant la sorra ja no es present / només el soroll de la respiració / lenta, suau, pausada, natural / les paraules del mantran / ara només un murmuri / un pensament subtil l/ un ritme còsmic / una certa forma comença a dibuixar-se / amb els ulls tancats / una figura geomètrica borrosa / indefinida, amb moviment incert / després es va fitxant i es defineix / un diamant diàfan / quan s’ha fet silenci / el temps s’atura / i el món allà fora / i jo aquí dins / ens fem poc a poc / una única cosa / un mateix temps / units en la mateixa ona / sintonia harmoniosa / on no hi ha aquí i allà / tot és Unitat Única / sense temps i espai conscient, dens o físic / en estat de consciència i inconsciència alhora / i una pau profunda / m’envaeix / i sóc jo mateix aquesta pau / em penetra i m’abraça / em bressola en la quietud / d’allò que es viu i etern alhora / i s’ha trobat i es relaciona en harmonia / és la Intel·ligència del Ser / amb el Món que s’Adorm / bressolat en la meva Respiració / que és el ritme de la Vida / i l’Aspiració i Inspiració de l’Univers.

Jordi Traperho. Barcelona, Juliol de 2007- 7miralls al dau DAU 27 7miralls al dau


mat r a sp r tualco c c acosm camat r a sp r cm

MATERIA ESPIRITUAL. CONCIENCIA COSMICA.

Zul Shanar

La clara Luz Transparente de los planos invisibles, que marcan las fronteras de las diáfanas dimensiones, de los Mundos Paralelos, que a nuestros ojos aparecen opacos, y se ocultan secretos, sólo desvelándose en la percepción de las Mentes Superiores, que perciben la Unidad y la Relación, de Todo lo Existente.

En la contemplativa Meditación, cuando el tiempo se detiene, y solo sístole y diástole marcan los ritmos del Mundo, el Cuerpo se Nace Universo, el Ser Único se Expande Eterno, en el Poliformismo Cósmico.

Los ritmos y los ciclos del Mundo, todos los materiales y energías de la Naturaleza, penetran los átomos del Cuerpo, y la Materia se Disgrega en Espíritu.

Se Expande y Contrae en latidos, y Resplandores de partículas quánticas, la Conciencia Universal que Ama, se Compadece, y Siente las Pulsiones del Universo, Disolviéndose en la Materia del Mundo, que llamamos Físico. La Inteligencia y los Espíritus de los Seres Elevados, Descubren las Leyes, y Sostienen las Relaciones, que Rigen y construyen la Arquitectura Planetaria, en la que cada Ser, Pensamiento y Acto, Cumple su Función y Ocupa su justo y correspondiente Espacio.

En el Contacto del Tiempo Detenido, el Meditador Conecta con la Materia Espiritual, y se Eleva, Comunica y se Funde, en la Síntesis Amorosa con lo Existente.

Desaparece el Dolor, y no Existe tampoco el Placer, ni la Necesidad, ni el Deseo, sólo la Paz del Estado Suspendido, la Anulación de la Acción, el Cese del Tiempo, el Movimiento Pétreo y Blando a la vez, el Fluir de la Fuente Eterna.

Sólo el Hálito y el Pálpito del Ser Vivo Respirando, Consciente de Su Centro, en el Centro del Universo.

Y en estos Procesos, el Yo Transformado en Otro Ser, Superior Sustancia, Materia Espiritual Evolucionando.

Traducción Juan Marcos

mat r a sp r tualco c c acosm camat r a sp r cm 7miralls al dau DAU 29 7miralls al dau

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

7 Miralls al DAU 1 © aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

SETEMBRE BARCELONA 2007 Direcció Jordi Traperho MIRALL 14 Col·laboració Parigi


CONTEMPLACIÓ

Contemplació és un sèrie d’accions itinerants de l’artista Jordi Traperho. Iniciada a l’any 2004 encara es desenvolupa fins a l’actualitat. Aquestes accions s’han realitzat a Les Olives (Girona), Barcelona, Salou (Tarragona), Dormund i Düsseldorf (Alemanya), Lausanne i Genève (Süissa), La Palma (Illes Canàries). En total 15 accions amb la darrera a Figueres (Girona). Essencialment aquesta acció vol remarcar la importància de la contemplació (en una societat cada vegada més accelerada, i per tant anticontemplativa) diferenciant-la del fet mecànic del “simple veure o mirar”.

Contemplar significaria prendre consciència d’allò que mirem o veiem, en un acte profund en el que intervenen tots els sentis, amb el resultat que allò que contemplem ho assimilem, produint cert grau de transformació personal. Així El Contemplador es transforma amb el seu acte de contemplar. Però també, en aquesta acció El Contemplador es transforma en objecte de contemplació, doncs els vianants que el miren (o el contemplen) el converteixen, per uns instants, en el seu objecte d’atenció. En un altre sentit els ulls pintats en el “prismàtic” per el que l’artista mira, i que cobreixen a demés el seu vestit, també “contemplen” al públic que mira.

CONTEMPLACIÓ XV Pa a la mà, pa al cor, pa al cap

En aquesta darrera acció a Figueres, aquest passat 8 d’Agost, endavant de la façana del Museu Dalí, s’afegeix al fet de contemplar, el “d’oferir” (pa a la mà), el “de sentir” el cor a través del pa (pa al cor) i “el de pensar” protegint-se amb el pa (pa al cap). També és un diàleg amb les figures dalinianes que l’artista observa; algunes d’aquestes escultures porten una barra de pa al cap.

Contemplar amb un pa a la ma, al cor, al cap: que cadascú interpreti aquesta acció i els diversos significats des de la seva reflexió, mentre contempleu aquestes imatges. Georgina Negre.

Jordi Traperho (Barcelona 1948) artista plàstic i multidisciplar. Ha estat un dels artistes pioners en l’art d’acció a Catalunya. A conreat l’art d’acció des de finals dels anys seixanta, i des de principis dels setanta, amb el Grup de Teatre Independent Nyaca, i amb altres pintors, poetes, músics etz. Des de llavors ha realitzat nombroses accions, accions rituals, performances i amb Tras-Síntesi Companyia, de la que és creador i director, diverses performances i espectacles efímers, especialment a Barcelona ciutat i resta de Catalunya, València, Ciutat de Mallorca, La Palma. També ha realitzat accions i performances a altres ciutats europees.



PREMIS SALAMBÓ DE LITERATURA

En aquesta entrevista amb Pedro Zarraluki escriptor i membre de l’equip del Café Salambó, cafè restaurant al bell mig del Barri de Gràcia, a la ciutat de Barcelona ( carrer Torrijos 51 ) que també acull altres activitats de caire cultural, intentem esbrinar que són els Premis Salambó de Narrativa. 7 Miralls al Dau 1. Pedro des de quan existeix el Cafè Salambó ? Pedro Zarraluki. Lo abrimos en otoño de 1992, justo después de los Juegos Olímpicos de Barcelona. 7 M a D 1. Ens pots dir quines persones formeu l’equip del Cafè Salambó ? P Z. Somos cinco socios, pero sólo dos estamos al pie del cañón, Francisco Gracia y yo mismo. Los más importantes, sin embargo, son las veinte personas que trabajan con nosotros en el café.

7 M a D 1. Pots explicar-nos què són els Premis Salambó de Literatura? P Z. Son dos premios, en catalán y en castellano, que conceden dos jurados formados exclusivamente por escritores. En catalán lo forman siete autores, y en castellano quince. Todos lo hacen de forma altruista, sin cobrar por ello. Escogen los mejores libros publicados el año anterior.

7 M a D 1. Quan es van fundar ? P Z. El castellano tiene ya seis años, y tres el catalán. 7 M a D 1. Amb quins objectius ? P Z. Promocionar la lectura, y sobre todo dar nueva vida a algunos buenos libros que quizá ya empezaba a ignorar la vorágine del mercado. 7 M a D 1. Els Premis es concedeixen a novel·les ja editades ? PZ. Sí. Son premios a obras publicadas el año anterior, por lo que no es necesario presentar los libros. La selección la hacen los mismos jurados mediante una ronda de votaciones. 7 M a D 1. Qui patrocina aquests Premis ? P Z. Los convocamos conjuntamente el Café Salambó y ClubCultura de la FNAC. También nos apoyan el Institut de Cultura de Barcelona y la Institució de les Lletres Catalanes. 7 M a D 1. El primer Premi a l’any 2001 va estar concedit a Javier Cercas. Parla’ns breument de l’obra premiada. 7miralls al dau DAU 33 7miralls al dau


P Z.¿Qué se puede decir de “Soldados de Salamina” que no se haya dicho ya? Es un libro magnífico que te entra a la vez por la inteligencia y por el corazón. 7 M a D 1. Els tres primers anys els Salambó van estar dedicats a la Literatura en castellà ? P Z. Sí, por falta de recursos económicos. Cuando se consolidó el premio conseguimos más ayudas y pudimos ampliarlo. 7 M a D 1. Quins autors i obres van ser guardonats al 2002 i 2003 ? P Z. En 2002 Javier Marías por su novela “Tu rostro mañana”, y en 2003 Juan Eduardo Zúñiga por su libro de cuentos “Capital de la gloria”. 7 M a D 1. És des de l’any 2004 que la convocatòria és dedicada al castellà i al català ? P Z. Exactamente. 7 M a D 1. L’any 2004 doncs el premi es va fer bilingüe. En castellà van ser guardonats l’argentí Roberto Bolaño i en català el mallorquí Baltasar Porcel. Amb quines obres? P Z. Bolaño ganó con su obra póstuma “2666”, y Porcel con “Olympia a mitjanit”. 7 M a D 1. A quins autors i a quines novel·les se’ls ha concedit els Premis Salambó l’any 2005 ? P Z. En castellano se le concedió a Álvaro Pombo por su novela “Contra natura”, y en catalán a Joan Daniel Bezsonoff por “Les amnèsies de Déu”. 7 M a D 1. En el darrer 2006 els guanyadors han estat en Vicente Molina Foix, en la versió castellana i na Imma Monsó en català. Amb quines obres? P Z. Molina Foix con “El abrecartas”. Imma Monsó con “Un home de paraula”. 7 M a D 1. Què creus que caracteritza en conjunt els Premis Salambó ? P Z. La limpieza de los veredictos, la ausencia de motivaciones económicas, y por encima de todo la pasión por los libros. 7 M a D 1. Quina influència penseu que té aquest Premi en el panorama literari català i en l’àmbit de la llengua espanyola ? P Z. Eso es difícil de saber, pero la repercusión que tienen en los medios es impresionante, y a estas alturas todo el mundo interesado por la lectura los conoce y los sigue. Piense que a lo largo de estos años ya son 111 los escritores que alguna vez han sido jurados. 7 M a D 1. On es poden trobar aquestes novel·les guardonades amb el Premi Salambó P Z. Son todas obras importantes, y nos gusta pensar que gracias al premio recuperan un lugar destacado en las mesas de las librerías. 7miralls al dau DAU 34 7miralls al dau

7miralls al dau 7 Miralls al DAU 1. nº 2 7miralls al dau

Juliol, Agost i Setembre de 2007

INDEX Miralls Dau

PORTADA. 7 Miralls al Dau 1.Vol d’ocell. Pintura t mixta. 2007. J.Traperho PORTADA. Interior. Col·laboradors MANIFEST SINTEISTA. Cap un Nou Renaixement. Un Món Evolucionat....1

Nº8. SOBRE HEDONISME. Introducció……………………………………………..2 L’Hedonisme a la Grècia Clàssica. Hel·lena Dolç......................................3.4

Art Comestible. El plaer de menjar-se un préssec. Acció. J.Traperho…......5 Per a una pràctica filosòfica de viure. Zul Shanar……………………….....6.7

La força d’existir, magma vital. Jordi Traperho……………………………..…7

Nº9. UN APROPAMENT: ARNAU PUIG. Introducció.........................….………...8 Entrevist: Enquesta. J.Traperho…….................……………...………..9.10.11

Nº10.POESIA AVUI. EMILI TRAPERO. Passejada. Poema…………………12. 13 Passejada Fotogràfica. Fotos E. Trapero………………………………..…...13

AMÁLIA SANCHIS. Lilith. Venus. Poemes..................................................14 VENUS-LILITH. Il·lustració. Joria................................................................15

Nº11.FOTOGRAFIA.PARIGI. Encís i Reflexos Naturals....…16.17.18.19 Nº12.UNIVERS POÈTIC. D’ACÍ, D’ALLÀ. HÉCTOR ROSALES…..……………..20 De lo lejano. Héctor Rosales……………………………………..……......21.22 Héctor Rosales. Trayectoria……………………………………….…………..23 De Desvuelo. Héctor Rosales por Gustavo Esmoris……………...…23.24.25 Nº13.L’EXPERIÈNCIA DE MEDITAR. Experiència mística………...…...26.27 … Meditació. J.Traperho…..…......………………………………….……………27 Meditador Il·luminat II. Pintura. Jordi Traperho….……....……...…………..28 Matèria espiritual. Consciència Còsmica. Zul Shanar…...…………...…….29 Art Contemplatiu. Pintura. Núria Baliarda...................................................30 Nº14.CONTEMPLACIÓ. Contemplació XV. G. Negre. Acció. J.Traperho.......31.32

PREMIS SALAMBÓ. Entrevista a PEDRO ZARRALUKI……..........33.34.35 ÍNDEX...........................................................................................................36

CONTRAPORTADA Interior. Fràgil II. 2007. Il·lustració Gaia. CONTRAPORTADA. Il·lustració. Hedonisme?.Jordi París. 7miralls al dau DAU 36 7miralls al dau

Documents

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm€¦ · antiga filosofia grega, Aristip, Epicur, etz (que van ser desdenyosament atacats i desacreditats per Plató i els seus seguidors de l’Acadèmia),