Embed Size (px)
Citation preview
Avda. Diagonal, 482 Pral.
08006 Barcelona
Promotor:
Junta de Compensació Rasa dels Molins
Equip redactor de l’Informe Ambiental:
Estudi Tecnoambiental
Responsable de l’estudi:
Albert Hereu Marès, Director Tècnic
INFORME AMBIENTAL
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL
POUM DE BERGA SECTOR
“RASA DELS MOLINS”
Març 2011
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM DE BERGA A L’ÀMBIT DEL SECTOR “RASA
DELS MOLINS”
2
1. INTRODUCCIÓ
1.1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS DE L’INFORME
1.1.1. Legislació de referència
1.1.2. Criteris de l’urbanisme sostenible
1.2. PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
1.3. METODOLOGIA I FASES DE L’ESTUDI
1.4. OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
1.5. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
1.5.1. Context
1.5.2. Àmbit de la modificació puntual
2. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DE L’ÀMBIT
2.1. ASPECTES AMBIENTALS CONSIDERATS
2.1.1. Atmosfera
2.1.2. Geologia i geomorfologia
2.1.3. Sistemes naturals
2.1.4. Paisatge
2.1.5. Entorn socioeconòmic i cultural
2.1.6. Identificació dels riscos ambientals
3. IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS
3.1. SÍNTESI DELS ASPECTES AMBIENTALS
3.2. PROPOSTA D’ORDENACIÓ DEL SECTOR
3.3. DESCRIPCIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS
3.4. DESCRIPCIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS PREVISTOS
4. MESURES CORRECTORES
4.1. VECTOR AIGUA
4.2. VECTOR MATERIALS I RESIDUS
4.3. MOVIMENTS DE TERRES
4.4. VECTOR ENERGIA
4.5. VECTOR ATMOSFERA
4.6. SISTEMES NATURALS
5. AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
ÍNDEX
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM DE BERGA A L’ÀMBIT DEL SECTOR “RASA
DELS MOLINS”
3
5.1. VALORACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS
5.2. AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM DE BERGA A L’ÀMBIT DEL SECTOR “RASA
DELS MOLINS”
4
SUBTÍTOL SEPARADOR 1. INTRODUCCIÓ
Comprovada la necessitat d’ordenar urbanísticament el sector P05 I P04 identificat pel Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal de Berga, (en endavant POUM), l’Ajuntament de Berga ha
encarregat la redacció de la modificació puntual del POUM en aquests àmbits. El present informe
ambiental pretén complementar i actualitzar en l’àmbit urbà descrit l’estudi d’ambientalització del
text refós del POUM de Berga, al qual es va donar conformitat conjuntament amb el Text refós en
la sessió de 15 de desembre de 2004 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.
Els objectius d’aquest informe ambiental seran la identificació, descripció i avaluació dels
probables efectes significatius cap al medi ambient que resultin del desenvolupament de la
citada Modificació Puntual en la zona de la Rasa dels Molins i finalment es determinaran les
mesures correctores dels impactes significatius.
Els objectius concrets d’aquest informe són els següents:
• Fer una anàlisi ambiental del territori que permeti identificar els aspectes i elements
rellevants de l’àmbit.
• Establir els objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables.
• Valorar la idoneïtat de la proposta de planejament als principis de sostenibilitat definits als
articles 3 i 9 del Text refós de la llei d’urbanisme.
• Justificar l’ordenació proposada en base als objectius ambientals proposats per a l’àmbit
afectat.
• Descriure i valorar els impactes ambientals derivats de l’execució de la proposta
d’ordenació.
• Descriure les mesures ambientals directament incorporades a la proposta de planejament.
• Efectuar recomanacions i definir els condicionants a tenir en compte en les diferents fases
de desenvolupament de la proposta d’ordenació.
En concret, el present informe ha de donar resposta a les qüestions clau respecte a la vessant
ambiental a les quals pot afectar el desenvolupament de la Modificació Puntual, i tindrà en
consideració l’assoliment dels següents objectius ambientals:
• plantejar una ordenació que respecti en la mesura del possible les característiques i els
valors ambientals preexistents.
1.1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS DE L’INFORME
INFORME AMBIENTAL
6
• minimitzar la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica derivada de la
Modificació Puntual.
• fomentar l’estalvi d’aigua i resoldre correctament el tractament de les aigües residuals
generades.
• fomentar la construcció sostenible.
• incorporar criteris de biodiversitat i de connectivitat ecològica en el disseny dels espais
lliures.
• oferir un paisatge urbà de qualitat.
1.1.1. Legislació de referència
• Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.
• Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.
• Decret 305/2006, de 18 de juliol, del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
1.1.2. Criteris de l’urbanisme sostenible
L’article 3 del Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aprovat pel
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, defineix el concepte de desenvolupament urbanístic
sostenible en els següents termes:
• El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i
el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació
dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de
garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
• El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta
també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori,
afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin
la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un
model de territori globalment eficient.
En base al concepte anteriorment definit, la mateixa llei determina les directrius per al
planejament urbanístic en les quals es té en compte la preservació de la salut i el benestar de les
INFORME AMBIENTAL
7
persones, dels valors paisatgístics i naturals, el patrimoni cultural i la identitat del municipi, limita la
urbanització en funció del grau de pendent del terreny, i fixa aspectes pràctics que cal integrar.
Per tant, cal plantejar un model territorial que tendeixi cap a la sostenibilitat, la qual cosa significa
que ha de garantir la preservació de la biodiversitat i dels valors naturals, ha de permetre i
fomentar el consum i l’ús sostenible dels recursos naturals, ha de contribuir a la minimització de
residus i de la contaminació, ha de ser eficient energèticament i ha de contribuir a la millora de la
qualitat de vida de la població.
La present Modificació Puntual del POUM de Berga en l’àmbit de la Rasa dels Molins no s’ha de
sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental segons la legislació sectorial amb
afectació a l’àmbit ni tampoc es troba subjecte al procediment d’avaluació ambiental segons la
Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes ja que, tot i tractar-se d’una Modificació
Puntual del POUM, aquest actua únicament sobre sòl urbà consolidat i sobre sòl urbà no
consolidat.
Segons la Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes, s’han de sotmetre a avaluació
ambiental les modificacions de plans i programes, en concret a les modificacions del planejament
urbanístic general, que alterin la classificació de sòl no urbanitzable o que n’alterin la qualificació,
o que constitueixin modificacions substancial de les estratègies, directrius i propostes que puguin
produir diferències en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient, llevat de les
que afectin únicament sòl urbà.
Les tasques a realitzar s’adapten dels requeriments del Reglament de la Llei d’Urbanisme i es
prenen com a referència les guies metodològiques per a la elaboració d’informes de sostenibilitat
ambiental del planejament urbanístic publicades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge:
• FASE 1: descripció dels objectius ambientals adoptats.
• FASE 2: descripció del medi natural i antròpic de l’àrea d’estudi.
• FASE 3: determinació dels aspectes ambientals significatius.
1.3. METODOLOGIA I FASES DE L’ESTUDI
1.2. PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
INFORME AMBIENTAL
8
• FASE 4: avaluació global de la Modificació Puntual
• FASE 5: mesures correctores i avaluació global de la Modificació Puntual.
L’anàlisi ambiental permet la delimitació de les àrees de protecció i de risc per les persones, si n’hi
ha, així com l’avaluació dels impactes ambientals. Finalment es justifica l’ordenació proposada
seguint els principis del desenvolupament urbanístic sostenible i es proposen un conjunt de mesures
preventives, correctores i compensatòries que permeten minimitzar els efectes que el
desenvolupament de la present Modificació Puntual provoca sobre el medi.
Finalment s’ha incorporat en la memòria de l’informe les mesures de protecció ambiental a
preveure, adjuntant un conjunt de recomanacions i condicionants ambientals específics per tal
minimitzar els efectes de l’esmentada Modificació Puntual sobre el medi receptor.
Els principals objectius que promulga aquesta Modificació puntual del Pla General d’Ordenació
Municipal de Berga als àmbit de la Rasa dels Molins són:
• Delimitar un àmbit d’actuació que englobi la totalitat del PMU P05, la totalitat del PMU P04
que les Modificacions Puntuals al Centre Històric de Berga determina i la totalitat del PMU
P20.
• Crear un polígon d’actuació anomenat PAU 5 “Rasa dels Molins” l’àmbit del qual sigui el
sumatori del PMU P05 i la part restant del PMU P04 que determina les MMPP al Centre
Històric de Berga.
• Ajustar l’àmbit del PMU P20, absorbint dins del PAU 5 la part corresponent a sistema d’espai
lliure, amb la intenció de regularitzar i formalitzar un tancament d’illa com a continuació
de l’ordenació propossada pel POUM al P20 i la proposta d’ordenació proposada per
aquesta Modificació Puntual. A més, amb aquest ajust, es trasspasarà el sòl de cessió,
1.4. OBJECTIUS DEL NOU PLANEJAMENT
INFORME AMBIENTAL
9
destinat a espai lliure al PAU 5, per tal de donar coherència edificatòria al
desenvolupament del PAU i el PMU P20.
• Desenvolupar tot un seguit d’equipaments d’evident interés públic a l’ambit de l’antic
PMU P04, per tal d’obrir a la Rasa dels Molins la Plaça del Doctor Saló i desenvolupar tan
per sota, com per sobre d’aquesta mateixa plaça usos propis de centre cìvic, biblioteca,
centre d’interpretació, etc.
• Fixar i dotar al municipi de Berga d’un gran equipament d’aparcament i posibles usos
comercial i terciari, sota la rasant d’una superficie de espai lliure com a continuació del
Passeig de la Indústria.
• Connectar l’àmbit de la Rasa dels Molins amb la xarxa viària existent, creant noves
connexions amb vials com el carrer Muixerí i Verge de la Salut, alhora que connectar els
dos eixos principals de circul.lació rodada que envoltan la Rasa, com son la Ronda del
Rector Moreta i la Gran Via. Aquesta connexió es farà mitjançant un vial perpendicular a
aquests i que resoldrà el problema de comunicació existent a dia d’avui.
• Determinar i fixar la superficie i usos del gran espai lliure de la Rasa, amb la intenció de que
el posterior projecte d’urbanització desenvolupi geomètricament totes les sol.lucions
adoptades per a la seva accessibilitat i ús públic.
• Fixar un sostre residencial en unes volumetries específiques concretes que s’adaptin i
defineixin els acabaments de la trama urbana, alhora que augmentin l’oferta inmobiliària
al municipi de Berga.
• Fixar un sostre residencial de protecció pública, tant de protecció oficial, com de preu
concertat. Com a conseqüencia d’això, es crearan dos noves subclau residencials de
volumetria específica 11B HPO i 11B.HPC, respectivament.
INFORME AMBIENTAL
10
• Crear una nova subclau d’espai lliure 3B1, amb la intenció de determinar el tipus de espai
lliure com a plaça dura i pavimentada que suposarà un eixamplament o continuació
d’unes vialitats peatonals adjacents.
• Crear una nova subclau de zona verda privada (3C1) per tal de permetre petites
construccions auxiliars amb un màxim de 10m² de sostre, ocupació màxima del 50% i altura
màxima de una planta. A més, es podrà donar l’aprofitament del subsòl per a la
construcció d’aparcaments.
• Crear dos noves subclaus de zona residencial amb volumetria específica per a habitatge
protegit (11B.HPO i 11B.HPC), de protecció oficial i preu concertat, respectivament.
Il·lustració 1: Proposta d’urbanització de la Modificació Puntual.
INFORME AMBIENTAL
11
1.5.1. Context
L’àmbit de la Modificació Puntual es troba al centre de la ciutat de Berga. El terme municipal de
Berga es troba ubicat en el sector nord central de Catalunya, a la zona central del Prepirineu, i és
capital de la comarca del Berguedà, província de Barcelona. Aquesta es troba entre la Serra del
Cadí i la Depressió central, ubicada entre les comarques de la Cerdanya, al nord, el Solsonès, a
l’est, el Ripollès, a l’est, i el Bages al sud. Es tracta d’una comarca vertebrada per l’eix del riu
Llobregat, respecte el qual Berga es troba en el seu marge dret de la part alta de la conca.
Es tracta d’un municipi amb una superfície de 22,6 Km2 i 25 km de perímetre i 17.160 habitants
(IDESCAT, 2009), que porta a una densitat de 760 hab/km2. Això representa tan sols el 1,9% de la
superfície de la comarca, tot i que acull el 41% de la seva població.
El municipi es troba en el marge dret del riu Llobregat just després del Pantà de La Baells, en una
zona on el riu es fa més estret. El nucli de Berga, però, es troba separat del riu per la Serra dels
Roures. Físicament, cal destacar que el municipi es troba situat en una zona força plana tot i que
es troba emmarcada entre la Serra de Queralt a l’oest, la Serra dels Roures a l’est i el Serrat de la
Figuerassa i de la Petita al nord, deixant el municipi oberta cap a la zona sud i la Depressió Central.
El municipi te una forma de oval orientada de nord-oest a sud-est, de 3,5 km d’amplada per 6,5
km de llargada. El perímetre és bastant uniforme excepte en la vessant nord de la Serra de la
petita on el terme de Berga s’amplia amb una llença de terra que arriba gairebé fins el Pantà de
La Baells.
1.5. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
INFORME AMBIENTAL
12
Il·lustració 2: Situació de l’àmbit de la Modificació Puntual 04/05 en el context de la ciutat de Berga.
1.5.2. Àmbit de la modificació puntual
La Modificació Puntual ocupa una superfície total de 32.460 m2 de sòl al centre de Berga i està
format per tres zones:
• La zona central, àmbit de l’original PAU 05 “Rasa dels Molins” el qual es troba limitada al
nord i nord-oest per la ronda del Rector Moreta i el nucli antic, i al sud pel carrer Gran Via i
el PAU 20. Té una superfície de 30.084 m2.
• La zona nord, a l’altre banda de la ronda del Rector Moreta i ocupa part del PAU 04
(Doctor Saló) definit originàriament pel POUM, amb una superfície de 854 m2 i es tracta de
sòl urbà consolidat ocupat per l’edifici de la policia local i unes escales que permeten
accedir a la plaça del Doctor Saló des de la Ronda Moreta.
• La zona del PAU 20, denominat “Rasa dels Molins Sud Oest” amb una superfície de 1.522
m2 i comprèn els terrenys de sòl urbà consolidat situats al costat nord del C/Gran Via.
INFORME AMBIENTAL
13
Il·lustració 3: Ortofotomapa de la zona d’estudi.
1.5.3. Usos del sòl a la Rasa dels Molins
Per la zona del sector central discorre la rasa que li dóna nom, la Rasa dels Molins per on encara
avui en dia hi discorre aigua desviada des de la riera de Metge, actualment canalitzada.
Històricament, aquesta rasa havia permès l’establiment en els seus laterals de diferents molins que
utilitzaven les seves aigües com a font d’energia.
Actualment l’espai es troba ocupat per algunes construccions i restes d’antics molins, cap d’ells
catalogats com d’interès. En aquest espai, gràcies a la presencia encara avui en dia d’aquesta
rasa i a les condicions d’humitat, s’hi ha desenvolupat una important massa de vegetació,
especialment important en la part nord del sector. Podríem parlar d’un pulmó verd de la ciutat
amb un microclima propi, es tracta però d’un espai amb construccions abandonades,
abocaments de residus i canalitzacions a cel obert d’aigües residuals que aboquen les seves
aigües residuals a la rasa.
La zona presenta un desnivell important, amb els pendents importants que d’altra banda són tan
freqüents al terme de Berga. La rasa discorre pel centre d’aquest espai estructurant la distribució
INFORME AMBIENTAL
14
de la vegetació. A la zona sud, alguns horts formen un mosaic de paisatge diferent, conjuntament
amb casetes dels mateixos horts i un habitatge central en ús.
Imatge 1: Zona central de la Rasa dels Molins.
INFORME AMBIENTAL
15
Imatge 2: Zona antropitzada al sud del sector.
Imatge 3: Construccions abandonades al nord del sector.
INFORME AMBIENTAL
16
Imatge 4: Horts en terrassa a la zona est del sector
Imatge 5: Degradació i deixalles en les zones embardissades.
INFORME AMBIENTAL
17
2. DESCRIPCIÓ
AMBIENTAL DE
L’ÀMBIT
INFORME AMBIENTAL
18
La identificació dels diferents aspectes rellevants del sector permetrà seleccionar els
requeriments ambientals significatius a tenir en compte en la determinació de la solució
definitiva de la Modificació Puntual. El POUM de Berga no ha estat subjecte a avaluació
ambiental però la ciutat es troba immersa en el procés de l’Agenda 21 i es troba a disposició
un anàlisi i prediagnosi de la situació ambiental del municipi. En base a aquesta informació i
al treball de camp a continuació es descriuen de forma sintètica les conclusions de l’anàlisi
ambiental del municipi amb afectació al sector i el seu entorn.
Els aspectes ambientals considerats són:
• atmosfera
• geologia i geomorfologia
• sistemes naturals
• paisatge
• entorn socioeconòmic i cultural
• identificació dels riscos ambientals
2.1.1. Atmosfera
Climatologia
Segons l’Atles climàtic de Catalunya Berga està situada entre el clima subhumit de les parts
més baixes del municipi i l’humit en la zona de la serra de Queralt. Pel que fa a altres
paràmetres climatològics es pot destacar la quantitat de precipitació, que en la zona de
Berga està sobre la mitjana de 850-900 l/any i amb una temperatura mitjana anual en la
franja dels 12,5ºC, amb una oscil·lació tèrmica entre 17-18ºC. El diagrama ombrotèrmic de
Walter-Lieth de Berga mostra un règim climàtic submediterrani de tendència humida, amb 3
mesos hivernals (temperatura mitjana inferior a 5ºC), i en canvi amb tres mesos estivals de
mitjanes superiors a 20ºC. Les pluges són força abundants i es concentren fonamentalment a
la tardor i la primavera. A l’estiu conflueixen un mínim de precipitació amb les màximes
temperatures, essent aquest el període més àrid de l’any. El dèficit hídric no és molt
destacable, tal i com indica la figura següent, això també queda palès en el mapa de dèficit
hídric de l’Atles climàtic de Catalunya.
2.1. ASPECTES AMBIENTALS CONSIDERATS
INFORME AMBIENTAL
19
Gràfic 1: Diagrama ombrotèrmic de Berga. Font: Agenda 21 de Berga.
Qualitat atmosfèrica
El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’òrgan responsable de l’avaluació de la
qualitat de l’aire a Catalunya. Una de les eines de les quals disposa per realitzar aquesta
tasca és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que
integra els diferents punts de mesura distribuïts al territori. D’acord amb l’actual marc
normatiu sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient, definit per la Directiva
2008/50/CE, de 21 de maig, i el Reial decret 1073/2002, de 18 d’octubre, el territori es divideix
en zones de qualitat de l’aire (ZQA). Aquestes zones s’han definit per tal que la seva
superfície presenti unes característiques similars pel que fa a la qualitat de l’aire considerant
elements com: l’orografia, la climatologia, la densitat de població, el volum d’emissions
industrials i de transport.
A partir del dia 1/01/2005 van entrar en vigor els valors límit del SO2, PM10, Pb (excepte a les
rodalies de fonts industrials específiques) i CO del Reial decret 1073/2002. Cal notar els valors
límit del Reial decret 1073/2002 respecte al NO2 i al benzè entren en vigor aquest any i per
tant encara s’han avaluat amb el corresponent marge de tolerància. A més, en el cas del
NO2 encara disposa de valors legislats en vigor del Reial decret 717/1987. També romanen
INFORME AMBIENTAL
20
valors de referència anteriors al Reial decret 1073/2002 per al H2S, Cl2 i HCl. Per altra banda
els contaminants As, Ni, Cd i BaP disposen de valors objectiu per al 2013 del Reial decret
812/2007. Finalment des de l’aprovació de la Directiva 2008/50/CE el PM2.5 disposa d’un
valor objectiu per al 2010 i un valor límit amb marge de tolerància que entrarà en vigor el
2015.
El municipi de Berga es troba situada a la Zona de Qualitat de l'Aire número 10, de l'Alt
Llobregat. Les estacions són les següents:
Taula 1: Estacions properes de la XVPCA.
L'últim informe anual disponible sobre la qualitat de l'aire és de l'any 2009 i exposa que els
nivells mesurats del diòxid de nitrogen, el diòxid de sofre, el monòxid de carboni, les partícules
en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom estan per sota dels valors
límit establerts per la normativa vigent. Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel
no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació.
Els nivells d’ozó troposfèric mesurats són superiors al valor objectiu de protecció de la salut
d’aplicació a partir de l’any 2013. A més, s’ha superat 5 vegades el llindar d’informació a la
població, però cap vegada el llindar d’alerta.
Respecte als nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres en aquesta
zona, la xarxa ha disposat durant l’any 2009 de 3 punts de mesurament, dels quals cap ha
superat els valors límit anuals i diaris. Si s’estudia l’evolució respecte a d’altres anys s’observa,
en general, una certa tendència a disminuir els nivells.
Respecte a l’avaluació dels nivells de la resta de contaminants, a partir de l’inventari
d’emissions i les condicions de dispersió de la zona, s’estima que els nivells són inferiors als
valors límit.
INFORME AMBIENTAL
21
Front a aquesta informació i a la disponible a la diagnosi de l'agenda 21 del municipi, el
principal problema de contaminació atmosfèrica es deu als nivells d'ozó troposfèric, L’ozó és
un contaminant secundari que es forma a partir de l’acció de la radiació solar sobre els
principals precursors de l'ozó (NOx i COV) s'emeten de manera natural o com a
conseqüència de les activitats humanes.
Els valors d’immissió d'O3 es mesuren en una estació automàtica situada al carrer Guillem de
Berguedà. Durant l'any 2009 es van superar els nivells d'informació durant 3 dies, entre el juny i
juliol, amb valors entre 182 i 190 μg/m³ sense arribar a valors d'alerta.
Taula 2: Umbrals d’informació i alerta relatius a l’ozó.
Font: RD 1796/2006 relatiu a l’ozó en l’aire ambient.
El trànsit automobilístic és un dels principals focus emissors de contaminants a l’atmosfera,
tant per les característiques com per la quantitat de contaminants emesos. En la combustió
de gasoil o gasolina es generen les emissions de monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen
(NOx), partícules en suspensió (PST), fums negres (FN), metà (CH4), plom (amb clara reducció
degut a una major implantació de les gasolines sense plom), òxids de sofre (SOx) i compostos
orgànics volàtils (COVs) (en els processos de reposició). Fins a l’actualitat, a Berga no s’ha
realitzat cap campanya de control de les emissions dels vehicles.
Vulnerabilitat del territori
Segons els Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat del Territori elaborats per la Direcció General
de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient, a la zona de Berga se li assigna
una capacitat entre moderada i baixa per a l’establiment de nous focus emissors en funció
de la zona del terme municipal de que es tracti i del tipus de contaminant; i una vulnerabilitat
entre baixa i molt baixa en funció del tipus de contaminant. Els mapes de vulnerabilitat
indiquen el perfil d’exposició a un contaminant en concreti i els mapes de capacitat del
territori determinen quina és la diferència entre la contaminació existent i el nivell màxim que
pot assimilar el medi ambient sense superar els límits d’immissió legals.
INFORME AMBIENTAL
22
Qualitat acústica
El soroll és una font de contaminació ambiental que, sobretot en zones urbanes, pot arribar a
pertorbar l’estat de benestar de les persones i la seva qualitat de vida. L’Organització
Mundial per a la Salut (OMS) ha definit el soroll con un fenomen acústic que produeix una
sensació auditiva considerada desagradable, i que pot pertorbar l’estat de benestar de les
persones i la seva qualitat de vida. A les zones urbanes el soroll ambiental es pot considerar
com la suma de diverses fonts emissores. De tots els impactes acústics el trànsit motoritzat sol
ser el més rellevant dins els nuclis urbans, al tractar-se d’una font de contaminació mòbil i
difusa de complexa solució. Per altra banda hi ha d’altres fonts procedents de l’activitat
industrial, de la construcció, bars, discoteques, així com dels propis particulars
(electrodomèstics audiovisuals, eines de bricolatge...) i que en alguns casos poden ser també
significatives.
El mapa de capacitat acústica de Berga zonifica el municipi en quatre zones segons la seva
sensibilitat acústica. Aquest mapa es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de
Barcelona núm. 64 (16/03/2005). La descripció de les zones segons la seva sensibilitat acústica
és la següent:
• Baixa: a gairebé tot el polígon industrial la Valldan, a l’entorn de la carretera C-16, a
un tram del passeig de la Pau, plaça de les Fonts, carretera de Ribes (entre l’hospital i
la C-16) i un tram del passeig de la Indústria.
• Mitjana: a la carretera de Sant Llorenç de Morunys, a Cal Rosal (sector C/ Muntanya),
trams del carrer de la Gran Via, Sardana... i algunes zones de transició entre zones de
sensibilitat acústica alta i baixa.
• Alta: la resta del nucli urbà.
• Zona acústica de règim especial, un tram entre la ronda Queralt i la ronda Moreta.
INFORME AMBIENTAL
23
Plànol 1: Fragment del mapa de capacitat acústica del municipi de Berga (2005).
Segons la llei catalana 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, l’àmbit del
sector es definiria com a zona A4, amb predomini de sòl d’ús residencial, la qual cosa
significa que es considera com una zona de sensibilitat acústica alta.
Taula 3: Nivell sonor en zones de sensibilitat acústica alta.
Valors límit d’immissió LAr en dB(A) Valors d’atenció LAr en dB(A)
Dia Nit Dia Nit
60 50 65 60
Font: Decret 6/2002, de 12 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
INFORME AMBIENTAL
24
Contaminació lumínica
Segons el Reglament1 que desenvolupa la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament
per a la protecció del medi nocturn, l’àmbit afectat es classifica com a E3 ja que el
planejament urbanístic el qualifica com a sòl urbà. El decret determina les característiques
de les instal·lacions i dels aparells d’il·luminació d’acord amb la zona de protecció en què
està situat l’àmbit afectat, i regula el funcionament de l’enllumenat en els aspectes
estacional, horari, manteniment i d’adequació de la il·luminació existent. D’entre les mesures
a prendre envers la protecció del territori a la contaminació lumínica2
hi ha per exemple la
d’utilitzar preferentment làmpades de vapor de sodi, amb uns valors màxims de flux
d’hemisferi superior, d’enlluernament pertorbador, etc.
Taula 4: Zonificació segons la protecció del territori a la contaminació lumínica. Zones Grau de protecció a la
ZONES Grau de
protecció Característiques
E1 Màxima Àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció
especial i les àrees coincidents amb la Xarxa Natura 2000
E2 Alta Sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural, d’una àrea de
protecció especial o d’una àrea de la Xarxa Natura 2000
E3 Baixa Àrees qualificades pel planejament urbanístic com a sòl urbà o
urbanitzable
E4 Mínima
Àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats comercials, industrials o
turístiques; també els vials urbans principals. No poden classificar-se zones
E4 a menys de 2 km d’una zona E1
Font: Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de
maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
1 Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de
maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
2 Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
INFORME AMBIENTAL
25
Plànol 2: Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa al municipi de Berga (DMAH).
Exposició a camps electromagnètics
Aquest apartat valora la presència i impacte produït per les infraestructures de transport
elèctric i les antenes radiants susceptibles a generar camps electromagnètics com són les
antenes de telefonia mòbil, les antenes de ràdio i les infraestructures de transport elèctric,
La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa, amb la col·laboració de les administracions
locals, una xarxa de control remot en continu d'immissions de camps electromagnètics
provinents d'estacions base de telefonia mòbil per vetllar per la qualitat ambiental en les
zones on puguin romandre habitualment persones. El Decret de la Generalitat de Catalunya
148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i
altres instal·lacions de radiocomunicació (DOGC 3404 de 7.06.2001), és la normativa vigent a
Catalunya. Fixa els nivells màxims permesos de camps electromagnètics i especifica com a
valor més restrictiu per a telefonia mòbil un nivell en camp elèctric de 27 V/m.
INFORME AMBIENTAL
26
Aquest valor és la mitjana de cada període de sis minuts mesurat segons recomanen els
estàndards internacionals.
Plànol 3: Ubicació de l’estació de mesura d’emissions electromagnètiques a Berga.
L’estació de mesura a Berga es situa a escassos 100 m en línia recta de l’àmbit de la
Modificació Puntual i el resultat de les mesures de l’últim any són les següents (molt per sota
dels valors límit):
Gràfic 2: Emissions electromagnètiques de telefonia mòbil a Berga durant l’any 2010.
Font: Sistema de monitoratge continu de les emissions de telefonia mòbil. Gencat.
INFORME AMBIENTAL
27
Dins l’àmbit de la Modificació Puntual no hi transcorre cap línia elèctrica d’alta tensió, sí que
hi transcorre una línia de mitja tensió, que va del transformador de la Ronda Moreta fins al
sud del sector.
Imatge 6: Focus d’emissions electromagnètiques en l’àmbit d’estudi.
En aquest àmbit, i tal i com es pot veure en la imatge, hi ha una línia de mitja tensió i una
antena de ràdio sobre un edifici contigu a l’àmbit, a la part superior esquerra de la imatge.
Tot i això, i tal i com s’han mostrat els resultats, les emissions electromagnètiques són mínimes i
com que les línies de mitja tensió no presenten una potència tan elevada com les antenes de
telecomunicació, no tenen associats efectes greus de radiació electromagnètica. Malgrat
tot, caldrà considerar el soterrament o trasllat d’aquestes línies per fer-les compatibles amb el
desenvolupament residencial.
Així doncs i seguint les directrius del Pla de I'Energia en zones urbanes, les noves línies
elèctriques d'alta tensi6 sempre hauran d'estar soterrades, mentre que les de baixa tensió
poden també anar soterrades o bé, trenades en les façanes dels edificis si I'Ajuntament ho
permet. Pel que fa a les línies elèctriques ja existents si és possible, s'han de soterrar o
desplaçar de forma progressiva. Les de baixa tensió han de passar a ser soterrades o bé
trenades també forma progressiva.
INFORME AMBIENTAL
28
2.1.2. Geologia i geomorfologia
El nucli urbà de Berga es troba situat en el trencant d’aigües entre el torrent de la Font Ollera i
la riera dels Molins, ambdues tributàries directes del riu Llobregat. El riu Llobregat s’obre camí
cap a la Depressió Central cap al sud pels municipis de Gironella i Puig-Reig. Al seu pas pel
municipi el riu Llobregat ha excavat les terres calcàries i forma gorges que en certs moments
són fondes i d’una gran bellesa paisatgística. En la zona del riu Llobregat i en les rieres també
es troben formacions de terrasses degut a la força erosiva de l’aigua. Per l’oest la ciutat de
Berga es troba al peu de la Serra de Queralt, serra amb un forts pendents formada per
roques calcàries i conglomerats, que formen cingles que pengen sobre la ciutat. La Serra de
Queralt és la zona amb més interès geològic de Berga, i és un dels principals motius per als
quals es va incloure aquest espai en el Pla d’Espais d’Interès Natural. Aquest conjunt de
cingles han estat de gran importància per al paisatge històric de la ciutat.
Un aspecte important a tenir en compte en el municipi de Berga és la pendent. En el recull
d’informació del POUM de Berga es fa un estudi de pendents, del qual es pot veure com el
80% del territori té un pendent superior al 20%.
En bona part de l’àmbit els materials corresponen a un ambient sedimentari al·luvial estan
compostos per gresos arcòsics, lutites vermelles i conglomerats. La potència aproximada és
de 400 metres. En superfície, per sobre dels materials descrits, es poden localitzar petits
dipòsits de materials quaternaris sedimentaris de terrassa no consolidats formats per graves,
sorres i argiles de poc gruix. Analitzant la cartografia del Departament de Medi Ambient i
Habitatge, s’ha pogut constatar que aquestes estructures geològiques i litològiques no
s’inclouen en cap Espai d’Interès Geològic.
2.1.3. Hidrogeologia
El sistema al·luvial de Berga, format per gresos, conglomerats, margues i lutites és la zona més
extensa en el municipi. Són materials poc impermeables, però es troben lleugerament
tectonitzats, de manera que les fissures i falles augmenten la permeabilitat del sistema.
Bàsicament es pot veure com es tracta d’una aigua dura, amb gran quantitat de carbonats,
degut a la naturalesa calcària de l’aqüífer, i que es tracta d’aigües no contaminades, amb
valors baixos de nitrats, amoni, sulfats, clorurs i matèria orgànica. Segons el Pla Hidrològic del
Pirineu Oriental aquesta és una aigua de consum de boca amb una qualitat alta.
L’aqüífer de la zona d’estudi no es troba sota cap figura de protecció especial, ni pel que fa
a l’ús ni pel que fa referència a vulnerabilitat per contaminació. El municipi de Berga no està
considerat coma a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents
INFORME AMBIENTAL
29
de fonts agràries, segons recull l’annex del Decret 283/1998, de d’octubre, que transposa la
Directiva 91/676/CEE.
La xarxa fluvial de Berga pertany a la conca hidrològica del Llobregat. La conca anterior a
Berga té el vessant sud del massís del Cadí i la vessant est del Pedraforca com a límit al nord
que marca la divisòria d’aigües amb la conca del riu Segre. Dins el terme de Berga hi ha la
riera del Metge, rec de la Bruguera o Torrent de la Font Calda. Pel marge esquerra es troben
diversos torrents com el Torrent de Solls, Torrent del Junyent, Torrent de Vallfogona, Torrent de
la Font del Castell, Torrent de Malanyeu i el més destacat riu del Mergançol. Dins de Berga es
troben diversos subconques, entre les que destaquen la de la riera de Metge, la de la Rasa
dels Molins, amb una superfície de 854,2 ha i la de la Font Ollera.
La Rasa dels Molins es tracta d'una subconca fluvial del terme, la segona més gran de Berga,
que es caracteritza pels materials de glacis fàcilment excavables per corrents donant lloc a
un tipologia de conca dendrítica. Tot i així, no es pot considerar un bon exemple d'aquest
tipus de conques dendrítiques ja que nomes presenta aquesta característica a la zona dreta
del seu eix, la Riera dels Molins. Aquests torrents són de marcat règim torrencial, molt estrets i
llargs donant una ràpida concentració de les aigües d'escorrentia superficial, els seus
pendents són més suaus. Al seu pas per l’àmbit de la Modificació Puntual de la Rasa dels
Molins, el torrent es troba canalitzat i soterrat en el col·lector del municipi.
Il·lustració 4: Xarxa de sanejament en l’àmbit d’estudi.
Font: Agenda 21 de Berga.
INFORME AMBIENTAL
30
2.1.4. Sistemes naturals
L’objectiu d’aquest apartat és descriure les condicions actuals del que s’anomenen sistemes
naturals i de suport al terme municipal de Berga. Per sistemes naturals i de suport s’entenen
els sistemes agrari, forestal i els espais o elements protegits pel seu interès ecològic i/o
paisatgístic. També s’inclou en aquest apartat una anàlisi dels principals riscos naturals
(inundació, incendis, etc.) que puguin afectar a l’àmbit.
En els objectius del POUM s’inclou la preservació dels valors naturals i paisatgístics. Vol
conjugar les necessitats de creixement amb la preservació dels valors ambientals,
paisatgístics i culturals per al manteniment de la biodiversitat i dels processos ecològics que
sustenten la vida al planeta. Té en compte els valors naturals i ecològics del sòl no
urbanitzable, però també el seu valor per les seves funcions com a connector, productiva,
cultural, de lleure, paisatgística i educativa ambiental.
Una de les línies estratègiques del POUM és la protecció de l’entorn: l’espai rural, entès com a
imbricat i/o com a prolongació de l’espai urbà amb el que ha de conviure en un valuós
equilibri, mereix un tractament tant important com el que es dóna a la ciutat construïda.
Estableix que valors ambientals i paisatgístics que aporta al territori han de ser protegits i
respectats.
Vegetació, hàbitats i fauna
La vegetació potencial de la zona de Berga correspondria a rouredes submediterrànies a la
part sud en contacte amb el Baix Berguedà i més al sud encara seria ocupada per alzinars
de carrasca, que ocuparia en els llocs més planers. A la vora dels rius es faria el bosc de
ribera, i a l’aigua hi hauria una vegetació aquàtica més aviat pobre. Per contra, les pinedes
seques, les garrigues, les brolles, les boixedes, les bardisses i els prats secs ocuparien una
extensió més petita que l’actual.
La rasa discorre pel centre de l’espai estructurant la distribució de la vegetació. Com a
especies predominants cal mencionar el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), alguna
olivera (Olea sp.), algun pollancre (Populus nigra), figueres (Ficus sp.) i també algunes robínies
(Robinia pseudoacacla). Dins i'estrat arbustiu, cal destacar especialment formant bardisses la
vidalba (Clematis vitalba), el saüc (Sambucus nigra), esbarzer (Rubus ulmofolius), I'heura
(Hedera helix), entre d'aitres. Sota el arbres hi apareixen diverses espècies com l’ortiga (Urtica
dioica), les canyes (Arundo donax). La bardissa ocupa els marges de la zona i la vegetació
ruderal es localitza en els marges dels camins, edificis i horts. Algunes de les espècies que hi
són presents són la bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris), la malva (Malva sylvestris), la
calabrixa petita (Muscari neglectum) o el fenoll (Foeniculum vulgare).
INFORME AMBIENTAL
31
En quan als hàbitats, la Directiva Hàbitats defineix els hàbitats com a aquelles zones terrestres
o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques,
tant si són totalment naturals com si són seminaturals. Segons la cartografia dels hàbitats de
Catalunya 1:50.000 elaborada en conveni antre el Departament de Medi Ambient i la
Universitat de Barcelona, els hàbitats representats dins l’àmbit de la modificació puntual són
el següents:
• Àrea urbana i industrial, inclosa la vegetació ruderal associada.
El hàbitats d’interès comunitari són una selecció dels hàbitats naturals de la Unió Europea i la
seva preservació s’ha de garantir mitjançant la creació d’una xarxa d’espais protegits, la
Xarxa Natura 2000. Segons la cartografia dels hàbitats de Catalunya 1:50.000 dins el municipi
de Berga es localitzen els següents hàbitats d’interès comunitari:
• Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos (codi: 5110, no prioritari).
• Prats –i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari (codi:
6210, no prioritari).
• Fagedes calcícoles xerotermòfiles (codi: 9150, no prioritari)
• Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (codi: 92A0, no prioritari).
• Alzinars i carrascars (codi: 9340, no prioritari).
• Pinedes submediterrànies de pinassa (codi: 9530, prioritari).
• Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola (codi:8210, no prioritari).
Cap d’aquests hàbitats d’interès comunitari es troba representat dins l’àmbit de la
Modificació Puntual. A una escala més detallada, no es pot considerar l’existència de bosc
de ribera consolidat ni cap altre hàbitat que mereixi la protecció prioritària.
Les comunitats vegetals que s’han detectat dins l’àmbit són comunes a la comarca i
pertanyen majoritàriament a fases poc avançades de la successió vegetal, és a dir, són
comunitats joves que encara els falta molt per arribar a la seva màxima plenitud. Per això es
considera que el valor de la vegetació és baix tot i que l’ordenació proposada reserva bona
part dels espais on es concentra la vegetació com a espais lliures.
En quan a la fauna el municipi no presenta, a grans trets, particularitats faunístiques
excessivament remarcables, però la seva situació geogràfica li dóna unes característiques
ideals per a allotjar una gran varietat de fauna tot i que la proximitat a les zones urbanitzades
afavoreix la presència d'espècies antropòfiles. Els biòtops identificats són l’agrícola, forestal i
urbà. El biòtop agrícola correspon als horts que són utilitzats per molts ocells que hi van a
alimentar-se tal i com es va comprovar amb els treballs de camp . S’han pogut observar
individus alats com la cotxa fumada (Phoenicurus ochuros), la cuereta blanca (Motadla
INFORME AMBIENTAL
32
alba) o la carderola (Carduelis carduelis). En les bardisses i alguns albres aïllats es poden
veure garses (Pica pica), garrafons (Serinus serinus) i verdums (Carduelis chloris). En les
mateixes bardisses s’hi ha trobat la sargantana (Podarcis hispanica) que aprofita les mates i
forats del terreny per amagar-se. Comunament en aquest biòtop, tot i no haver-se observat,
és habitual la presència d’alguns micromamífers com el talpó comú (Microtus
duodecimcostatus) o la mussaranya comuna (Crocidura russula) o la rata comuna (Rattus
norvegicus) provinent de la xarxa de sanejament.
El biòtop urbà és el que domina els voltants del sector i per aquest motiu les espècies que el
caracteritzen s’observen amb facilitat dins la mateixa Rasa del Molins. De nou són els ocells
els que aporten la major diversitat d’espècies i prova d’això són les que es van observar en
els treballs de camp: oreneta vulgar (Hirundo rustica), oreneta cuablanca (Delichon
urbicum), pardal comú (Passer domesticus), colom (Columba livia), etc. Tot i no haver-se
detectat rèptils, de ben segur que la sargantana ibèrica i el dragonet (Tarentola mauritanica)
hi deuen ser presents, igual que alguns rosegador com el ratolí comú (Mus domesticus).
La realització d’un catàleg exhaustiu de la fauna present en un indret s’ha de realitzar
mitjançant inventaris intensius amb una metodologia específica per a cadascun dels
diferents grups faunístics. No obstant, per aconseguir els objectius d’aquest informe no és
necessari disposar d’un catàleg detallat de tota la fauna present del sector.
En quan a connectivitat, l’àmbit de la Modificació Puntual no afecta cap sòl de protecció
especial de valor natural i de connexió definit en el Pla Territorial de les Comarques Centrals.
La sortida de l’aigua canalitzada de la riera del Metge en superfície, al sud de terme urbà
proporciona un incipient biòtop de ribera i la connexió paisatgística es pot aconseguir
mantenint els espais lliures de la part central de l’àmbit. Tot i així, la modificació puntual no
afecta en cap mesura la connectivitat ecològica de les comunitats vegetals i faunístiques de
la zona.
Com a resum, es pot concloure que el sector no allotja cap tipus de comunitat faunística
associada a ambients sensibles o singulars. Tampoc afecta espais ni plans especials de
protecció de la fauna, i les espècies detectades són comunes a la zona i no estan
catalogades com a protegides segons diferents normatives vigents.
2.1.5. Paisatge
El penya-segat de la Serra de Queralt és el principal aparador de la ciutat, és la visual que
domina sempre sobre Berga, tant des de fora com des de dins el municipi. Aquests terrenys
escarpats situats sobre el nucli urbà són l’element emblemàtic de la línia de cel del municipi,
essent un element fortament identificador. Un element important és la presència d’elements
INFORME AMBIENTAL
33
fragmentadors del paisatge. L’element més important són les carreteres, amb l’important eix
del Llobregat (C-16) i la variant del polígon de la Valldan, però també cal tenir en compte
tota la xarxa de carreteres secundàries i pistes que quartegen els espais no urbanitzables.
Altres factors són les línies d’alta tensió, les antenes i la urbanització creixent de tota la part
més plana. Els elements d’interès de l’interior del municipi es divideixen en conques visuals,
isovistes i àrees d’interès paisatgístic. La delimitació d’aquests diferents tipus d’elements
paisatgístics permetrà analitzar quins són els referents paisatgístics del municipi i actuar per a
conservar-los.
A escala més local l’estudi d’ambientalització del POUM de Berga classifica dins el municipi
en 24 unitats de paisatge. El mateix estudi realitza un estudi de valoració3
de cada una de les
unitats i en global el resultat indica que el 52% del territori és excel·lent, notable o molt bo.
Taula 5: Detall de la valoració paisatgística de la Rasa dels Molins per part del POUM.
Les zones de una qualitat paisatgística més bona es concentren a la Serra de Queralt,
juntament amb la Figuerassa i les Agulles de Mercadal, la Serra de la Petita i la zona del
Llobregat amb les unitats del canal industrial. Es pot veure com son les zones més allunyades
del nucli urbà de Berga i també les més muntanyoses.
La Carta del Paisatge del Berguedà és el marc comú referencial per facilitar l’entesa i
consens entre els agents implicats en les transformacions i la gestió del paisatge del
Berguedà, sovint amb visions i interessos no coincidents. La diagnosi i les propostes
elaborades a la Carta del Paisatge proporcionen dades específiques que podran ser
tinguedes en compte en els processos de planificació territorial, urbanística i sectorial
endegats per les diferents administracions.
L’àmbit de la Modificació del POUM s’ufica en la subunitat següent:
3 Valorat segons els criteris definits per Francisco Ayguda Téllez. Gestión Sostenible de Paisajes Rurales. Técnicas e
ingeniería de la Fundación Alfonso Martin Escudero. Madrid, 2001.
INFORME AMBIENTAL
34
• Paisatges urbans i agroforestals dels voltants de la ciutat de Berga. Aquesta subunitat
es caracteritza per un paisatge on predominen els camps de conreu i les hortes
perifèriques als espais urbanitzats.
Tenint en compte aquests paràmetres, podem dir que l’interès paisatgístic intrínsec de l’àmbit
de la Modificació Puntual és baix per la presència d’impactes i la proximitat del nucli urbà
però ofereix un pulmò verd i una zona de continuïtat paisatgística pel sud de la ciutat.
Plànol 4: Els paisatges urbans i agroforestals dels voltants de la ciutat de Berga.
Font: Carta del Paisatge del Berguedà.
2.1.6. Entorn socioeconòmic i cultural
L'àmbit estudiat no conté cap jaciment arqueològic o element catalogat com a patrimoni
arquitectònic. La seva cèntrica ubicació li proporciona una situació estratègica
urbanísticament parlant per la seva proximitat als serveis i al nucli antic de Berga així com a
les vies principals de comunicació.
INFORME AMBIENTAL
35
Plànol 5: Equipaments pròxima a l’àrea subjecte a Modificació.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de ICC.
L’àmbit no es troba inclòs dins del Catàleg de béns protegits del POUM de Berga. Tampoc es
té constància de la presència de cap jaciment o resta arqueològica dins l’àmbit de la
Modificació Puntual.
2.1.7. Identificació dels riscos ambientals
Un cop estudiat el mapa de perillositat geològica i l’estudi d’ambientalització del
planejament, no es detecta cap àrea de risc i seguretat per les persones en l’àmbit de la
Modificació Puntual. Els estudis de base de delimitació de les zones inundables del Pla
INUNCAT (1:50.000) no identifiquen cap zona amb risc elevat d’inundacions dins de l’àmbit
de la Modificació Puntual. Segons l’estudi d’inundabilitat realitzat per l’ARE del Canal
Industrial de Berga, l’avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys, no genera
calats suficients per desbordar la Rasa dels Molins. A més, aquesta creua el nucli urbà
canalitzada. Les velocitats generades estan entre els valors assumibles, per tant es pot
concloure que la rasa no presenta cap problema per la urbanització proposada.
INFORME AMBIENTAL
36
El municipi de Berga està considerat com un municipi d’alt risc d’incendi segons el llistat que
es va establir mitjançant el Decret 64/1995 pel qual s’estableixen mesures de prevenció
d’incendis forestals. El municipi no està inclòs dins cap perímetre de protecció prioritària per a
la defensa de grans incendis en masses forestals extenses. Analitzant el mapa de risc bàsic
d’incendi forestal del DMAH es pot comprovar que l’àrea d’estudi es troba en una zona
considerada de baix risc d’incendi, a més les espècies de vegetació presents són pròpies
d’àmbits amb cursos d’aigua, de manera que tampoc es consideren favorables per a
propagar incendis.
En quan als riscos erosius, la morfologia de l’àmbit presenta alguns pendents superiors al 40%,
pel que caldrà assegurar l’estabilitat de les futures excavacions o talussos derivats de la
posterior urbanització de la zona. El costat oest de l’àmbit té els pendents més accentuats
però es classifica com a espai lliure on no s’urbanitzarà, pel que es descarten futurs
problemes d’estabilitat. Caldrà fer assaigs físics de resistència i laboratori als materials que
posteriorment puguin ésser afectats per edificacions o altres estructures, especialment on
apareguin superficialment materials quaternaris no consolidats. Respecte a tots els materials
del subsòl caldrà determinar l’agressivitat dels mateixos en front els materials de construcció.
Segons informació del Departament de Territori i Sostenibilitat, no hi ha constància de sòls
contaminats en l’àrea d’estudi. Pel que fa al risc de nevades i risc sísmic, el pla d’actuació
municipal està obligat a incloure aquests riscos per tal que quedin reflectides les actuacions
a realitzar. Cal recordar que les noves construccions hauran de complir amb les normes NSCE
02 (norma de construcción sismoresistente) i el Document Bàsic SE-AE (seguretat estructural.
Accions a l’edificació) del Codi Tècnic d’Edificació.
INFORME AMBIENTAL
37
SUBTÍTOL SEPARADOR
3. IDENTIFICACIÓ DELS
ASPECTES
AMBIENTALS
SIGNIFICATIUS
INFORME AMBIENTAL
38
En el quadre següent es realitza una síntesi dels aspectes ambientals més destacables que
s’han detectat en la fase descriptiva d’aquest informe. Aquestes condicionaran l’adopció
posterior d’un seguit d’objectius i criteris ambientals específics per la present Modificació
Puntual amb l’objectiu que el seu desenvolupament sigui el màxim de sostenible i contempli
totes les problemàtiques que s’hagin pogut detectar.
Taula 6: Aspectes ambientals significatius.
Aspecte ambiental Paràmetre més rellevant Atmosfera
Climatologia No s’ha detectat cap paràmetre rellevant.
Qualitat atmosfèrica S’ha superat, tot i no arribar a nivells d’alerta, el llindar d’informació a la població pels nivells d’ozó troposfèric.
Qualitat acústica Es troba en nucli urbà i el nivell de sensibilitat acústica és elevat. Contaminació lumínica No s’ha detectat cap paràmetre rellevant.
Contaminació electromagnètica
Existeix una línia de mitja tensió que passa per sobre l’àmbit i unes antenes de ràdio adjacents, però els nivells electromagnètics són baixos.
Geologia i geomorfologia Orografia i geomorfologia Existeixen forts pendents superiors al 40% a la Rasa dels Molins.
Hidrogeologia El torrent de que passa per la Rasa dels Molins es troba canalitzat i enterrat. No hi ha corrent d’aigües superficials.
Sistemes naturals
Vegetació L’existència de flora característica de ribera fa que sigui recomanable la seva conservació tot i que el valor global es considera baix.
Fauna El valor global de la fauna es considera baix.
Espais protegits L’àmbit de la modificació puntual no s’inclou dins de cap espai natural protegit (PEIN, Xarxa Natura 2000, zones humides, ...) ni s’inclou dins de cap classificació de protecció del planejament territorial.
Paisatge La zona de la Rasa dels Molins aporta una continuïtat cap al nucli urbà del paisatge exterior de la ciutat de Berga. Tot i tenir un valor baix convé preservar i valoritzar aquest espai verd interior.
Entorn socioeconòmic i cultural
No es troba inclòs dins el catàleg de patrimoni local ni cap altre catàleg de béns que convé protegir.
Identificació dels riscos ambientals
Inundabilitat El torrent que circula per la Rasa està canalitzat i soterrat. Es troba fora de cap àrea inundable.
Incendi forestal No s’ha detectat cap paràmetre rellevant.
Risc geològic La urbanització en forts pendents ha de comptar amb mesures per assegurar l’estabilitat del terreny.
Accident greu Al municipi veí de Cercs hi ha una indústria inclosa en el PLASEQCAT però allunyada de l’àmbit.
Sòls contaminats No s’ha detectat cap paràmetre rellevant.
3.1. SÍNTESI DELS ASPECTES AMBIENTALS
INFORME AMBIENTAL
39
En aquest apartat es pretén descriure de forma individualitzada les modificacions que la
present Modificació puntual del POUM de Berga, en l’àmbit de la Rasa dels Molins.
Creació d’un nou PAU 5 que englobi el PMU P05 i el PMU P04 resultant de les
Modificacions Puntuals al Centre Històric de Berga per possibilitar el seu
desenvolupament i la totalitat del PMU P20 per tal d’ajustar els seus límitis i garantir la
coherència urbanística i arquitectònica d’ambdós projectes.
Crear les connexions vials necessàries no sols per a possibilitar una mobilitat adient dins
de l’àmbit, si no també per a solucionar connexions existents que facilitaran en gran
mesura la mobilitat de tota la zona colindant.
Creació i definició d’una nova subclau de espai lliure (3B1) per tal de diferenciar un
espai lliure totalment pavimentat i transitable i que a la vegada suposi la continuació
o bé eixamplament d’una vialitat, eminentment peatonal, adjacent.
Creació i definició de dos subclaus de zona residencial amb volumetria específica per
a habitatge protegit (11B.HPO i 11B.HPC), de protecció oficial i preu concertat,
respectivament.
Creació i definició d’una nova subclau de zona verda privada (3C1) per tal de
permetre petites construccions auxiliars amb un màxim de 10m² de sostre, ocupació
màxima del 50% i altura màxima de una planta. A més, es podrà donar l’aprofitament
del subsòl per a la construcció d’aparcaments.
Els paràmetres que determinen el nou PAU 5 de nova creació, seran el resultat del
sumatori d’ambdós PMU’s (PMU P04 i PMU P05. En cap cas hi suposa un creixement de
densitat, augment de sostre edificable o canvis dels usos previstos pel POUM.
S’hi ha de tenir en compte que el PMU P04, al que es refereix aquesta Modificació Puntual
es el definit i resultant de les Modificacions Puntuals al Centre Històric de Berga. Tal i com
s’adjunta en aquest document, els paràmetres del PMU P05 que formaran part d’aquest
sumatori seran els presents en el conveni signat el 12 d’agost de 2009 entre l’Ajuntament
de Berga i la Societat Mercantil “Berga Centre S.L.” De la mateixa manera, el PMU P20
inclòs dins de l’àmbit d’aquesta Modificació Puntual, i que queda exclòs del PAU 5,
3.2. PROPOSTA D’ORDENACIÓ DEL SECTOR
INFORME AMBIENTAL
40
restarà modificat sol i exclusivament en la seva definició geomètrica i en el sòl que la fitxa
del POUM determina com a Espai lliure. Aquest espai lliure quedarà absorbit dins del PAU
5 per tal de donar coherència i continuïtat al conjunt de l’ordenació.
En base als aspectes ambientals significatius detectats per aquesta Modificació Puntual, es
defineixen un seguit d’objectius específics per tal de compaginar el desenvolupament
urbanístic del sector amb el mínim impacte sobre el territori.
• Garantir una ordenació urbanística segura i eficient, adaptada a les característiques
ambientals del sector i del seu entorn. Caldrà garantir el compliment de l’art. 7 del
Reglament de la Llei d’urbanisme, incorporant la prescripció que els terrenys amb
pendent superior al 20% s’han de preservar lliures d’edificació i d’alteracions
morfològiques.
• Garantir l’adaptació de la morfologia natural del terreny de les edificacions i viaris
previstos en l’ordenació, així com dels talussos que es puguin generar.
• Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació.
• Mantenir la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i patrimoni natural. No
aïllar els espais lliures, utilitzant sistemes que permetin una transició i actuïn com a
elements d’acabat de la urbanització.
• Establir, com a element bàsic i vertebrador de l’ordenació adoptada, un sistema
d’espais lliures que respongui, entre d’altres, a criteris de biodiversitat urbana,
físicament continu i connectat amb les xarxes urbanes i les xarxes territorials exteriors.
• Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la
preservació.
• Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar
els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, reutilització i
reciclatge.
• Evitar la urbanització de la llera original de la Rasa, evitant així l’afectació potencial
de béns i persones.
• Minimitzar els impactes associats als materials utilitzats, fomentar-ne la durabilitat, la
reutilització i el reciclatge ordenant el desenvolupament de l’activitat constructiva.
3.3. DESCRIPCIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS
INFORME AMBIENTAL
41
A continuació es descriuen les alteracions potencials a que estaran sotmesos els aspectes
ambientals significatius, ja sigui en la fase d’obres com en el funcionament posterior després
de l’execució. Per la identificació dels impactes es contemplen els canvis que es generen
amb la Modificació Puntual tenint en compte la proposta d’ordenació del sector. En la
següent taula es realitza una descripció de les operacions implicades en el desenvolupament
del sector i els impactes associats. S’han obviat aquells impactes sobre els aspectes no
significatius, tal i com preveu la Directiva 2001/42/CE d’avaluació d’impacte ambiental.
Taula 7: Impactes ambientals més rellevants.
Aspecte ambiental Impactes més rellevants
Atmosfera El volum de terres a remoure provoca una disminució temporal de la qualitat de l’aire per l’increment de l’emissió de partícules, pols i gasos.
Geologia i geomorfologia
Ocupació i impermeabilització de sòl. Això provocarà una major escorrentia superficial que enlloc de filtrar-se al sòl es concentrarà a la xarxa de clavegueram. Pèrdua de sòls orgànics (de millor qualitat pel creixement de la vegetació). Durant la fase d’obres es poden donar contaminacions del sòl per vessaments de materials en operacions de transport, neteja, manteniment, ...
Sistemes naturals
Ocupació de l’àmbit i disminució definitiva d’hàbitats de bardisses i altres zones antropitzades. Permetrà donar valor a zones degradades. Pèrdua de part de parcel·les d’horts. L’augment de partícules en suspensió durant la fase d’obres pot provocar la pèrdua d’activitat fotosintètica i transpiració de fulles així com l’emigració d’espècies animals.
Paisatge
Ordenació de zones degradades i antropitzades del sud del sector. Eliminació d’abocaments incontrolats de runes i deixalles. Canvi en la percepció de l’àmbit per la urbanització de les zones perifèriques del sector.
Entorn socioeconòmic i cultural
Posada en valor d’un espai infrautilitzat amb tendència a la degradació.
3.4. DESCRIPCIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS PREVISTOS
INFORME AMBIENTAL
42
SUBTÍTOL SEPARADOR
4. MESURES
CORRECTORES
INFORME AMBIENTAL
43
Les mesures exposades a continuació es realitzen en funció de la valoració del compliment
dels objectius ambientals efectuats anteriorment així com la identificació dels aspectes
ambientals rellevants de l’àmbit. La divisió de les mesures correctores es realitza classificant-
les en vectors o àmbits d’actuació.
• El sistema de clavegueram proposat per aquest sector és un sistema de doble
xarxa que permet recollir separadament les aigües residuals de les aigües grises de
pluja per tal d’optimitzar-ne la seva gestió i tractament.
• Caldrà prohibir qualsevol tipus d'abocament fora de les àrees especialment
condicionades i senyalitzades per a tals efectes en la fase d’obra, extremar les
mesures de precaució pel que respecta a abocament d'asfalt, hidrocarburs,
ciments, runes ...
• Utilització de la xarxa freàtica pel manteniment dels espais verds i altres usos no
domèstics.
• Situar les instal·lacions d'obra, aparcament i estacionament de la maquinària dins
d'àrees condicionades i senyalitzades per a tals efectes.
• Aturar les operacions de desmantellament i moviment de maquinària durant els
dies de pluja intensa per evitar l'aportació de sòlids o l'escolament superficial.
• Quant a les mesures d’estalvi d’aigua a les llars i equipaments públics, les aixetes
dels aparells sanitaris d’ús individual disposaran de mecanismes economitzadors
d’aigua com ara airejadors o similars, o altres mecanismes reductors de cabal, de
manera que per a una pressió 2,5 kg/cm2 tinguin un cabal màxim de 8 l/minut. Les
aixetes dels aparells sanitaris d’ús públic disposaran de temporitzadors o d’un
mecanisme equivalent que dosifiqui el consum d’aigua limitant les descàrregues a
un màxim d’1 d’aigua.
• Quant a mesures d’estalvi i optimització d’aigua en les zones verdes, el seu
projecte haurà d’incloure sistemes efectius d’estalvi d’aigua i, com a mínim,
programadors de reg, aspersors de curt abast, regatge per degoteig de zones
arbustives i d’arbres i detectors d’humitat del sòl. Les plantacions vegetals a les
zones verdes públiques hauran de tenir molt en compte el criteri d’espècies
autòctones o naturalitzades amb baix consum d’aigua, especialment pel que fa
l’ús de gespes. En el cas de jardins privats, la col·locació de gespes restarà
4.1. VECTOR AIGUA
INFORME AMBIENTAL
44
condicionada a la perceptiva construcció d’un sistema d’emmagatzematge
d’aigua pluvial.
• Per tal de poder fer efectiva la reutilització d’aigües grises en els habitatges caldrà
també preveure a l’hora de fer les obres d’urbanització, amb una doble
conducció segregada, d’una banda de sortida d’aigües grises i fins el dipòsit de
saturació i,m de l’altra, la conducció de retorn als habitatges de les aigües
depurades per a la reutilització per a les cisternes dels vàters. Ambdues
canonades hauran de distingir-se mitjançant una pintura o fundes de color gris i
blau, referides a les aigües grises no tractades i tractades respectivament.
• Utilitzar mobiliari urbà sostenible. Existeix en el mercat productes disponibles que
compleixen un seguit de requisits ambientals i ecològics. Compra preferent de
mobiliari urbà (bancs, fanals, fonts, papereres urbanes, pilones, tanques,
paviments amortidors d'impactes, senyalitzacions informatives, etc.) amb un
contingut superior al 80% de material reciclat. Quan es prevegi la utilització de
fusta com a material que tingui una certificació que acrediti la seva procedència
d'explotacions gestionades sosteniblement, preferentment el segell FSC (Forest
Stewardship Council).
• Preveure la ubicació de contenidors a la via pública per tal de poder portar a
terme la recollida selectiva dels residus generats pels residents en aquest sector.
Per la densitat del sector i nombre d’habitatges es preveu necessitar una àrea
d’aportació amb un contenidor per a la recollida de matèria orgànica i tres
contenidors per a la recollida selectiva (vidre, envasos, paper i cartró).
• Durant la fase de construcció s'hauran de gestionar els residus generats segons
l'article 7.2 del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l' adopció de
criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.
• El disseny de les construccions haurà de preveure l'espai suficient per poder fer la
separació de productes reciclables mitjançant la col·locació de, com a mínim,
quatre contenidors:paper i cartró, vidre, plàstic, alumini i llaunes, matèria orgànica
i restes de residus.
4.2. VECTOR MATERIALS I RESIDUS
INFORME AMBIENTAL
45
• Quant als materials constructius s’exigirà l’ús de materials durables, que requereixin
poc manteniment, tinguin baix impacte ambiental en el seu cicle de vida i que
siguin reutilitzables o fàcilment reciclables.
• El moviment de teves pot representar una important pèrdua de sòl. Per això es
recomana la retirada i amuntegament de forma correcte de la capa edàfica en
aquelles zones on es produeixi una mínima afectació ecològica i paisatgística.
Amb aquest retirat i un cop acabades les obres d'urbanització s'utilitzaran com a
substrat en totes les zones enjardinades.
• Caldrà retirar selectivament els horitzons mes superficials del sol. Aquest procés
s'ha de dur a terme després del replanteig i I'encintat de I’àrea d'afectació i un
cop acabats els treballs de desbrossament de la vegetació. Aquesta retirada de
tema vegetal es farà fins la profunditat que determini cada tipologia de sòl, no
podent-se establir patrons fixes.
• Les terres vegetals s’apilaran en monticles d'altura no superior als 2m, sent més
recomanable 1,5m. D'aquesta manera es mantenen les condicions aeròbiques i
s'evita la compactació del sòl.
• Durant el temps d'acopi, es sotmetran a un tractament de sembra que eviti la
degradació de la seva estructura, permetent la subsistència de la microfauna i
microflora originals.
• Minimitzar el trànsit dins l’àmbit d’actuació per evitar al màxim la compactació
del sòl. Es procedirà a la senyalització dels límits de l’obra per impedir el trànsit de
vehicles fora de les àrees estrictament necessàries.
• Les operacions de manteniment i neteja es realitzaran en uns terrenys prèviament
impermeabilitzats, mitjançant la retirada de la capa edàfica superficial i la
posterior col·locació d'una membrana d'impermeabilització. En aquesta àrea
també s'emmagatzemaran els bidons de lubricants i combustibles. Es proposa la
seva ubicació a una zona que no presenti cap valor ecològic destacable, o una
zona de vulnerabilitat baixa.
• Evacuar les aigües residuals domèstiques procedents de la caseta d 'obres
mitjançant dipòsit químic.
4.3. MOVIMENTS DE TERRES
INFORME AMBIENTAL
46
• Un cop desmantellades les instal·lacions d'obra, es retirarà el substrat
impermeable i es transportà a un abocador adequat. Per a realitzar el transport
de material sòlid o líquid potencialment contaminant, es comptarà amb vehicles
correctament impermeabilitzats. Per a la deposició dels excedents de terres,
caldrà escollir abocadors prèviament reglamentats i controlats.
• Seguint les recomanacions de la a Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació
ambiental de I'enllumenament, utilitzar preferent de làmpades de vapor de sodi
d'alta pressió o LED. Utilitzar bombetes d'elevada eficiència energètica que
generin llum de longituds d'ona que proporcionin una bona visibilitat amb el mínim
consum. Determinades bombetes, com les de mercuri, consumeixen una part de
I'energia per produir llum ultraviolada, invisible per l'ull i que per tant, no s’aprofita.
• Instal·lar plaques solars als habitatges i als equipaments. Tenint en compte que els
panells solar s'ubicaran preferentment a la coberta dels edificis, per tal de
minimitzar I'impacte visual i assegurar la integració arquitectònica, les cobertes de
les façanes sud i sud-est presentaran una inclinaci6 de 40° per tal d'assegurar un
màxim aprofitament de I'energia solar minimitzant-ne I'impacte visual.
• Afavorir la façana sud dels edificis amb la màxima captació solar. Reduir les
façanes amb orientacions est i oest per evitar l’excés de radiació a l’estiu.
• Limitar la velocitat de circulació dels vehicles per reduir la contaminació acústica.
• Utilitzar una capa de transit d'aglomerat sonoreductor per reduir els nivells de
pressió sonora.
• Senyalitzar perfectament els límits d'obra per evitar el trànsit de vehicles fora de
les àrees estrictament necessàries, per evitar la generació de pols i regar
periòdicament la zona de camins per minimitzar l’emissió de partícules. Limitar la
circulació de vehicles a 20 km/h en la zona d’obres.
• Utilitzar veles de protecció als vehicles que transportin material que emeti pols, o
bé humectació del mateix.
4.5. VECTOR ATMOSFERA
4.4. VECTOR ENERGIA
INFORME AMBIENTAL
47
• Usar els accessos establerts per arribar a la zona d'obres i condicionar de les vies
d'accés a les obres per minimitzar la compactació del terreny i evitat l' excés de
pols.
• Controlar que la maquinària i vehicles usats en l'obra han superat favorablement
les inspeccions tècniques reglamentàries exigides (ITV).
• No instal·lar llums de bola sense pantalla totalment opaca I reflectora ja que del
50% de I'electricitat que consumeixen se’n va cap a l’hemisferi superior sense
aprofitar-se.
• Situar les lluminàries (ben apantallades) a alçades inferiors a les finestres dels
primers pisos d'habitatges per evitar la intrusió lumínica de llum procedent del
carrer que entra per la finestra i envaeix I'interior de I'habitatge.
• Il·luminar de dalt a baix. Si no és possible, cal orientar els focus evitant que enviï
llum per sobre de I'objecte o edifici a il·luminar.
• En els programes de revisions periòdiques i manteniment preventiu, s'haurien
d'incloure aquells aspectes com la neteja periòdica de grups òptics, el control de
I'enfocament i el funcionament dels accessoris.
. Al tractar-se d'un sector que, tal i com s'ha comentat en apartats anteriors, es podria
entendre que funciona com a pulmó verd de la ciutat. La intenció és mantenir-lo com a zona
verda fins al casc antic de la ciutat tot ordenant el buit urbà que representa.
• Maximitzar la utilització d’espècies autòctones ja adaptades a les condicions
climàtiques naturals de la zona maximitzant l’aprofitament de la vegetació
existent.
• Mantenir la vegetació arbrada existent en la zona d’espai lliure, evitant que sigui
malmesa durant el procés d’obres.
• Es seguiran criteris de xerojardineria alhora de dissenyar les zones verdes i es
prioritzarà la flora autòctona, especialment aquelles espècies que no suposin
problemes de creixement no desitjats, ja sigui per l'alt grau de desenvolupament
de les capçades i de la part radicular que poden arribar a malmetre elements
urbans com per un creixement poc natural per manca de condicions adequades.
• Regar la superfície foliar de la vegetació circumdant de l'àmbit d’actuació si, per
inspecció visual, es detecta una considerable acumulació de pols.
4.6. SISTEMES NATURALS
INFORME AMBIENTAL
48
• Evitar l’enjardinament de l’espai lliure central amb la intensió de mantenir el seu
caràcter natural, afavorint la plantació d’arbres de ribera restant prohibida la
plantació d’espècies de caràcter invasor com la Robinia, Alanthus, Ligustrum, etc.
• En les parcel·les confrontades amb l’espai lliure caldrà emprar espècies
autòctones per a la plantació, procurant que la procedència dels exemplars sigui
de varietats locals.
• Quan a les mesures de prevenció i reciclatge de residus de la construcció, es
dissenyaran els elements constructius amb criteris de deconstrucció, muntatge en
sec, facilitat de desmuntatge, unions mecàniques, ... Es procurarà també emprar
materials procedents de la reutilització d’enderrocs, per aquells usos constructius
compatibles i en l’asfaltat viari es procurarà incorporar un percentatge mínim del
10% de material de reciclatge, com ara cobertes de neumàtics o altres materials
vitrificats.
• Incloure la vegetació de ribera associada en l’ordenació dels espais lliures del
sector, garantint la seva conservació i evitant la marginalitat.
INFORME AMBIENTAL
49
SUBTÍTOL SEPARADOR
5. AVALUACIÓ GLOBAL
DE LA MODIFICACIÓ
PUNTUAL
INFORME AMBIENTAL
50
En el quadre següent es realitza una síntesi del compliment dels objectius ambientals adoptats en
el desenvolupament d’aquest planejament.
Objectiu ambiental Compliment de l’objectiu
Garantir una ordenació urbanística segura i eficient, adaptada a les característiques ambientals del sector i del seu entorn.
La zonificació i ordenació prevista maximitza l’ús de l’espai i ocupa les zones de menys valor natural adaptant-se i respectant les característiques ambientals més rellevant del sector, donant continuïtat a la trama urbana sense envair la part central de l’àmbit.
Garantir l’adaptació de la morfologia natural del terreny de les edificacions i viaris previstos en l’ordenació, així com dels talussos que es puguin generar.
Es garanteix el compliment de l’art. 7 del Reglament de la Llei d’urbanisme, incorporant la prescripció que els terrenys amb pendent superior al 20% s’han de preservar lliures d’edificació i d’alteracions morfològiques. La urbanització del sector respecta la morfologia existent, ubicant les edificacions en les zones més degradades de l’àmbit conservant com a espai lliure la part central de major interès natural.
Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació.
S’han establert mesures de correcció de l’impacte en aquest sentit, encara que l’impacte és compatible pel fet de tractar-se d’una zona urbana.
Mantenir la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i patrimoni natural. No aïllar els espais lliures, utilitzant sistemes que permetin una transició i actuïn com a elements d’acabat de la urbanització.
A banda de mantenir bona part de la Rasa com a espais lliures, s’aporten criteris de jardineria urbana i de revegetació per no reduir el valor del patrimoni natural existent. Al sud de l’àmbit, l’espai lliure no es troba aïllat i té una continuïtat cap al sud mitjançant un parc urbà i oferint una idònia transició cap a l’espai natural fora de l’àrea urbana de Berga.
Establir, com a element bàsic i vertebrador de l’ordenació adoptada, un sistema d’espais lliures que respongui, entre d’altres, a criteris de biodiversitat urbana, físicament continu i connectat amb les xarxes urbanes i les xarxes territorials exteriors.
Es manté bona part de la Rasa dels Molins com a element vertebrador de l’ordenació adoptada, mantenint la biodiversitat urbana i la heterogeneïtat dels espais urbans i aproximant al ciutadà a un patrimoni natural que havia entrat en una fase de degradació.
Integrar el paisatge en el procés de planejament urbanístic i garantir-ne la preservació.
L’espai lliure es preveu mantenir, conservant els elements associats a boscos de ribera, amb futures edificacions que mantenen les visuals i nous vials que aportaran noves visuals del paisatge de la Rasa dels Molins.
Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, reutilització i reciclatge.
S’ha definit diferents criteris i mesures per aconseguir un desenvolupament significativament sostenible en aquest sentit, malgrat que caldrà garantir que s’adoptin tal i com s’ha prescrit en el moment d’executar la urbanització i els projectes de les edificacions.
Evitar la urbanització de la llera original de la Rasa, evitant així l’afectació potencial de béns i persones.
La llera original està lliure d’urbanització, es manté com a espai lliure evitant qualsevol risc per a les persones.
5.1. VALORACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS
INFORME AMBIENTAL
51
Revisant els objectius ambientals planejats i el seu compliment es pot concloure que l’ordenació
plantejada en la Modificació Puntual del POUM “Rasa dels Molins” de Berga, compleix amb tots
els objectius fixats que deriven de l’anàlisi ambiental detallat del sector i, per tant, és important
que es compleixin correctament. Es conclou que la Modificació Puntual que es proposa no
suposa un impacte significatiu pel medi o la salut humana.
.
Equip redactor:
www.estudi-tecnoambiental.com
Responsable de l’estudi:
Albert Hereu Marès
Ambientòl·leg col.legiat nº 383
5.2. AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
