of 96 /96
Modificació del Pla Especial d’Establiments de Concurrència Pública, Hoteleria i Altres Activitats de Ciutat Vella abril de 2013

Modificacio del Pla d'Usos de Ciutat Vella

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Modificacio del Pla d'Usos de Ciutat Vella

Text of Modificacio del Pla d'Usos de Ciutat Vella

  • Modificaci del Pla Especial dEstabliments de Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats de Ciutat Vella abril de 2013

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    2

    Modificaci del Pla especial destabliments de concurrncia pblica, hoteleria i altres activitats al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

    abril de 2013

    ndex

    MEMRIA

    1. ANTECEDENTS

    1.1 Pla dusos 2010 1.2 Cens dactivitats

    2. MARC LEGAL

    2.1 La directiva europea sobre els serveis en el mercat interior 2.2 La Carta Municipal de Barcelona 2.3 Legislaci urbanstica

    2.3.1 Legislaci catalana 2.3.2 Legislaci municipal

    2.4 Legislaci especfica 2.5 Conclusions

    3. OBJECTIUS DE LA MODIFICACI DEL PLA DUSOS

    3.1 Marc de referncia per a la modificaci del Pla dusos de Ciutat Vella 3.2 Objectius generals

    4. DIAGNSI DE LAPLICACI DEL PLA DUSOS 2010

    4.1 Verificaci de parmetres segons el cens dactivitats actualitzat 4.1.1 Quantificaci de les dades del cens dactivitats 4.1.2 Aplicaci sobre plnol de les densitats per Km lineal de faana 4.1.3 Anlisi de les dades per zones especfiques (ZE) del Pla dusos 2010 4.1.4 Simulaci de laplicaci de la normativa del Pla dusos 2010 4.1.5 Activitats per epgraf 4.1.6 Activitats per zones especfiques 4.1.7 Simulaci SIG. Comprovaci de parmetres de densitat

    4.2 Diagnosi en relaci a lexperincia daplicaci del Pla dusos 2010 4.2.1 El cens i laplicaci dels rescats 4.2.2 Criteris interpretatius del Manual operatiu 4.2.3 Conclusions de les Comissions de seguiment

    4.3 Diagnosi del Pla dusos en relaci a altres factors 4.3.1 Modificaci de les zones especfiques 4.3.2 Aclariments normatius 4.3.3 Hotels a ciutat vella

    5. PROPOSTA DE MODIFICACI DEL PLA DUSOS 2010

    5.1 Canvis en relaci a la verificaci de parmetres segons els Cens dactivitats 5.1.1 Zones de saturaci 5.1.2 Parmetres de densitat 5.1.3 Canvis en els incentius de les baixes per a noves activitats

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    3

    5.2 Canvis en relaci a lexperincia daplicaci del Pla dusos 5.2.1 Aplicaci del sistema de rescats 5.2.2 Criteris interpretatius del manual Operatiu del Pla dusos 5.2.3 Conclusions de les Comissions de Seguiment

    5.3 Canvis en relaci a la delimitaci de zones especfiques (ZE) 5.3.1 Adaptaci de la delimitaci per coherncia amb lagrupaci de teixits urbans homogenis 5.3.2 Modificaci de la ZE-11 5.3.3 Singularitzaci de la Rambla

    5.4 Canvis en relaci a les rees de tractament especfic (ATEs) 5.5 Canvis en relaci a la regulaci de les activitats

    5.5.1 Activitats de concurrncia pblica 5.5.2 Hoteleria 5.5.3 Comer 5.5.4 Habitatges ds turstic

    6. EL CONTRACTE PER CIUTAT VELLA

    ANNEX Simulaci de laplicaci de la normativa del Pla dusos 2010

    NORMATIVA

    CAPTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

    CAPTOL II. CLASSES D'ESTABLIMENTS OBJECTE DE REGULACI

    CAPTOL III. DIVISI EN ZONES D'APLICACI DEL PLA ESPECIAL I DEFINICI DELS ALTRES PARMETRES REGULADORS

    CAPTOL IV. CONDICIONS D'EMPLAAMENT I PARMETRES REGULADORS

    DISPOSICIONS TRANSITRIES

    DISPOSICIONS ADDICIONALS

    DISPOSICIONS FINALS

    ANNEX 1 Relaci dassociacions datenci social (epgraf 2.5.5) que exerceixen actualment dins les ZE 4, 6, 7 i 8 establertes en el present Pla dusos als efectes de la seva regularitzaci.

    ANNEX 2 Quadre resum daplicaci del Pla dusos 2013

    PLNOLS

    PLNOLS DINFORMACI I-1 mbit del Pla especial i planejament vigent (Pla dusos 2010). E 1:5000

    PLNOLS DORDENACI P-1.a Zones especfiques (ZE) i rees de tractament especfic (ATE). Ciutat Vella. E 1:3000 P-1.b Zones especfiques (ZE) i rees de tractament especfic (ATE). Barceloneta. E 1:3000 P-2 Zones especfiques (ZE) i rees de tractament especfic (ATE). Segons intensitat de saturaci. E 1:5000

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    4

    Modificaci del Pla especial destabliments de concurrncia pblica, hoteleria i altres activitats al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

    abril de 2013

    MEMRIA

    1. ANTECEDENTS

    1.1 Pla dusos 2010 El 23 de juliol de 2010 es va aprovar el Pla especial destabliments de concurrncia pblica, hoteleria i altres activitats (en endavant Pla dusos 2010) que substitu lanterior pla aprovat lany 2005. Els mecanismes del Pla dusos haurien de permetre (dacord amb la Memria justificativa; apartat 4.1.2):

    9 Millorar lequilibri entre les necessitats dels residents i el manteniment de lactivitat turstica i comercial de Ciutat Vella. 9 Millorar la relaci entre les activitats de concurrncia pblica i lespai urb. 9 Potenciar determinades activitats per a revitalitzar alguns sectors amb dficit de serveis al resident o b amb incapacitat morfolgica

    dadaptaci als requeriments actuals dels establiments.

    9 Regular algunes activitats no incloses en lanterior Pla dUsos i que han suposat un impacte negatiu en el desenvolupament del barri. 9 Habilitar mecanismes per a potenciar la renovaci i modernitzaci dels establiments principalment de restauraci.

    El pla regula les activitats per mitj, entre daltres, de condicions demplaament en funci de les zones especfiques on es localitzen, de la necessitat de donar de baixa altres activitats del mateix tipus ja existents i del compliment de diversos parmetres de densitat. Aquests tipus de condicionants fan que les circumstncies de la implantaci varin en el temps dacord amb els canvis en els establiments que es van produint puntualment. Els estudis que varen servir per a determinar els esmentats parmetres es basaven en les dades oficials de les que es disposava en el seu moment tot i reconeixent les seves limitacions documentals. En la memria informativa del Pla es determinava (Memria del Pla dusos 2010; apartat 3.3.1):

    9 Les activitats de concurrncia pblica que es quantifiquen i mapifiquen en el present estudi provenen dels llistats de les aplicacions informtiques municipals iniciats l'any 1997.

    9 Inclouen per tant les activitats concedides a partir d'aquesta data aix com les modificacions, actualitzacions i canvis de nom de les anteriors al 1997.

    9 En els llistats no queden reflectides les baixes de les activitats si no han estat objecte d'una nova sol.licitud de llicncia. 9 S'han contrastat parcialment les activitats dels llistats de l'aplicaci informtica amb la realitat actual per mitj dels censos realitzats

    amb treball de camp per diversos plans ocupacionals.

    9 Com a conseqncia d'aquestes circumstncies i comparatives i als sols efectes del present estudi entenem que el grau de distorsi pel que fa al nombre d'activitats s de l'ordre del (+/-)10%, la qual cosa no condiciona la veracitat de les tendncies i macroxifres considerades.

    1.2 Cens dactivitats Donada la importncia de comptar amb dades actualitzades i veraces de la realitat de les activitats existents per a laplicaci correcta de les disposicions del Pla dusos 2010, la normativa daquest ja preveia la necessitat de realitzar un cens. Aquesta obligaci sestablia en les disposicions finals de la normativa:

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    5

    DF Segona. Cens dactivitats.

    1. Per tal de facilitar el seguiment de la implantaci d'aquest Pla Especial es crear el Cens d'establiments de Pblica Concurrncia de Districte, informatitzat i actualitzat en el qual hi figurin totes les dades referents a llicncies i comunicacions dactivitat vigents.

    2. Sentenen tcitament renunciades, les llicncies i comunicacions atorgades sobre el mateix emplaament en data anterior a la de les llicncies vigents i, per tant, no sinclouran en el cens.

    3. El cens dactivitats saprovar per Decret dAlcaldia, previ trmit dinformaci pblica. Podr comprendre la totalitat de les activitats del Districte o b podr ser aprovat parcialment per les diferents classificacions de les activitats establertes per lOrdenana vigent.

    Fins i tot es supeditava lentrada en vigor de la regulaci del Pla pel que fa als aspectes relacionats amb les renncies obligatries de les activitats existents, tal i com sestablia en la disposici final setena:

    DF Setena. Entrada en vigor del Pla Especial.

    El present Pla Especial entrar en vigor al dia 1 de novembre de 2010. Els aspectes del Pla dusos vinculats a la obligaci de renunciar llicncies preexistents (condicions 3, 4, 7, 8 i 9) assoliran vigncia en el moment de laprovaci del cens dactivitats previst a la Disposici Final Segona si aquesta es produeix amb posterioritat a l1 de novembre de 2010.

    Segons Decret dAlcaldia de 2 de novembre de 2010 es va exposar al pblic laprovaci inicial del cens i la base de dades dels establiments de concurrncia pblica, hoteleria i altres activitats del districte de Ciutat Vella (BOPB de 18/11/2010). Sentn que el cens quedava aprovat definitivament als 20 dies de la seva publicaci. El contingut del cens incorporava lepgraf de la seva activitat dacord amb la nova nomenclatura del Pla dusos 2010 i la coordenada geogrfica UTM del seu emplaament; dada aquesta darrera indispensable per a poder determinar el compliment de les diferents condicions de densitat en els seus emplaaments. La publicaci del BOPB de 25/11/2010 incorporava a la darrera publicaci, les activitats relatives a les autoritzacions dhabitatge ds turstic malgrat que no es disposava de la dada de la seva coordenada geogrfica.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    6

    2. MARC LEGAL

    Des de laprovaci de lactual Pla dusos el juliol de 2010 shan produt un seguit de modificacions legislatives que incideixen en la seva formalitzaci i justificaci jurdica, per la qual cosa s important tornar a ressenyar el marc legal on es desenvolupa el planejament i com el seu contingut sadapta a les seves determinacions.

    2.1 La Directiva europea sobre els serveis en el mercat interior (Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006).

    Introducci i marc jurdic

    Larticle 14.2 del Tractat de la Uni Europea regula un espai sense fronteres interiors. Per tal dassolir aquest Mercat Europeu de Serveis sestableixen com a drets fonamentals de loperador que es desplaa dins de la Uni Europea per exercir una activitat de serveis, la llibertat destabliment, i la llibertat de prestaci de serveis.

    Aquestes llibertats es regulen en els articles 43 a 49 del Tractat de la Uni Europea i no es conceptuen en cap cas com a llibertats de carcter absolut, ats que es limiten per raons dinters general relatives a lexercici dels poders pblics, lordre pblic, la seguretat pblica i la salut pblica, i tot un conjunt de bns jurdics que sn susceptibles de protecci en collisi amb la llibertat destabliment.

    En desenvolupament del Tractat de la Uni Europea shan anat aprovant diverses directives sectorials que han eliminat progressivament obstacles a la lliure circulaci de les persones. Concretament, la Directiva 2006/123/CE el Parlament europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, popularment coneguda com a Directiva de Serveis o Directiva Bolkestein, t com a finalitat essencial avanar cap a la consecuci real i efectiva del mercat interior en el sector dels serveis, eliminant els obstacles amb qu es troben les llibertats fonamentals consagrades en el Tractat de la Uni Europea: la llibertat destabliment i la de prestaci de serveis.

    La lliure prestaci de serveis consisteix en el respecte del dret dels prestadors a prestar serveis en un Estat membre diferent daquell en el qual estiguin establerts. Tanmateix, la Directiva de Serveis exclou del seu mbit daplicaci una srie dactivitats, entre altres, els serveis no econmics dinters general, els financers, els serveis i xarxes de comunicacions electrniques, els de lmbit del transport, els de les empreses de treball temporal, els sanitaris, els audiovisuals, les activitats de joc per dines que impliquen apostes de valor monetari en jocs datzar, els vinculades a lexercici de lautoritat pblica, els serveis socials, els de seguretat privats, els prestats per notaris i agents judicials designats mitjanant un acte oficial de ladministraci. Tampoc saplicar a la fiscalitat.

    El principi general de la Directiva de Serveis s que no caben els procediments autoritzatoris que condicionin la llibertat destabliment, excepte que concorrin certes condicions que configuren el que es coneix amb el nom de triple test, i que sn les segents:

    - Que el rgim autoritzatori establert no sigui discriminatori per al prestador.

    - Que la necessitat destablir un rgim dautoritzaci estigui justificada en una ra imperiosa dinters general.

    - Que lobjectiu perseguit no es pugui aconseguir mitjanant una mesura menys restrictiva, en concret perqu un control a posteriori es produiria massa tard per ser realment efica.

    Els rgims dautoritzaci que en el seu cas sestableixin hauran de basar-se en criteris clars que delimitin la facultat dapreciaci de les autoritats competents per tal de reduir la discrecionalitat i evitar larbitrarietat. En sntesi, aquests criteris hauran de ser no discriminatoris, estar justificats en una ra imperiosa dinters general, ser proporcionats, clars i inequvocs, objectius i fets pblics amb antelaci, transparents i accessibles.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    7

    De totes les condicions daquest triple test, s la relativa a la concurrncia de raons imperioses dinters general la que es converteix en lelement clau del model regulatori previst en la Directiva de Serveis. Aquest concepte recull un llistat que cal entendrel obert: lordre pblic, la seguretat pblica, la seguretat vial, la protecci civil, la salut pblica, la preservaci de lequilibri financer del rgim de seguretat social, la protecci dels consumidors, dels destinataris de serveis dels treballadors, les exigncies de la bona fe en els transaccions comercials, la lluita contra el frau, la protecci del medi ambient i de lentorn urb (inclosa la planificaci urbana i rural), la sanitat animal, la propietat intellectual i industrial, la conservaci del patrimoni histric i artstic nacional i els objectius de la poltica social i cultural.

    Aix mateix, hi ha una srie de requisits prohibits als quals no podr supeditar-se laccs a una activitat de serveis o el seu exercici en els respectius territoris, com ara els basats directament o indirecta en la nacionalitat, o el domicili social en les societats, entre daltres. Tampoc no s permesa laplicaci, cas per cas, duna prova econmica consistent a supeditar la concessi de lautoritzaci a que es demostri lexistncia duna necessitat econmica o duna demanda en el mercat.

    Nhi ha daltres requisits que, malgrat no estar prohibits, cal avaluar-los per comprovar si se supedita laccs a una activitat de serveis o el seu exercici al seu compliment, com puguin ser: establir lmits quantitats o territorials en funci de la poblaci o duna distncia geogrfica mnima entre prestadors; obligaci del prestador dadoptar una forma jurdica particular, un capital mnim o una qualificaci professional, prohibici de disposar de diversos establiments en un mateix territori nacional; tenir un nombre mnim de treballadors; de respectar tarifes obligatries mnimes o mximes; i lobligaci que el prestador realitzi altres serveis especfics.

    Des de laprovaci de la Directiva de Serveis, totes les administracions pbliques han hagut dadaptar la seva normativa, ats que, duna banda, shavien de simplificar els procediments i trmits aplicables a laccs a una activitat de serveis i al seu exercici; i de laltra, que calia fer el necessari perqu els prestadors i destinataris poguessin accedir fcilment a la informaci per mitj de finestretes niques.

    En tractar-se duna Directiva horitzontal, lobligaci de transposici per part dels Estats membres es torna molt ms complexa, ja que la Directiva es refereix a matries que a vegades sn competncia de lEstat i altres de les Comunitats Autnomes, i en molts casos compartides per diversos legisladors, i tamb participades pel poder normatiu de les entitats locals en all que es refereixi a serveis i activitats del seu inters.

    En lmbit estatal, linici del procs de transposici de la Directiva de Serveis per part del Govern espanyol es va iniciar amb laprovaci de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accs a les activitats de serveis i el seu exercici, tamb coneguda com a Llei Paraiges, una Llei de carcter general, horitzontal i transversal que t per objecte establir les disposicions necessries per facilitar el lliure establiment, la lliure circulaci de prestadors de serveis, simplificant els procediments i fomentant un nivell adequat de qualitat en els serveis. La Llei Paraiges es tracta duna Llei bsica i general en el context del sistema normatiu, reprodueix ntegrament i de forma prcticament literal les disposicions de la Directiva de Serveis, incloses les referides a la llibertat destabliment dels prestadors de serveis, sense cap desenvolupament normatiu i, per tant, sense efectuar una transposici formal de la normativa.

    Loperaci de transposici de la Directiva de serveis es va completar per part de lEstat amb altres dues lleis: la coneguda com a Llei mnibus, Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificaci de diverses lleis per a la seva adaptaci a la Llei Paraiges, com ara la Llei reguladora de bases de rgim local, i la Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com; i la Llei 1/2010, d1 de mar, de reforma de la Llei 7/1996, de 15 de gener, dordenaci del comer minorista.

    En lmbit autonmic les diferents Comunitats Autnomes, inclosa Catalunya, han aprovat lleis sectorials de transposici de la Directiva de serveis. Finalment, tamb en lmbit local els ens locals han hagut de fer un gran esfor, ats que sn les Administracions amb ms competncia en la normativa afectada.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    8

    La Directiva de Serveis i el planejament urbanstic. Lordenaci territorial i urbanstica i la protecci del medi ambient com a raons imperioses dinters general limitadores de la llibertat destabliment

    El considerant nov de la Directiva de Serveis estableix que aquesta noms saplica als requisits que afecten laccs a una activitat o al seu exercici. Per tant, no seria daplicaci a requisits que responen a una srie de normes de carcter general i imperatives que han de ser respectades tant pels prestadors en lexercici de la seva activitat econmica com pels particulars en la seva capacitat privada. Entre aquestes prescripcions, estan les normes de trnsit rodat, normes de construcci i en concret les relatives a lordenaci del territori, urbanisme i ordenaci rural, aix com la regulaci dels sancions administratives imposades per no complir les esmentades normes.

    En principi, per tant, la resposta a la qesti sobre laplicaci de la Directiva de Serveis a lUrbanisme tindria una fcil resposta, i s que no li s daplicaci. Tanmateix, aix s una simplificaci que no respon a la realitat per multitud de raons.

    En primer lloc, lurbanisme est indubtablement present en la Directiva de Serveis, ats que la protecci del medi ambient i lentorn urb, inclosa la planificaci urbana i rural, constitueixen raons imperioses dinters general que tenen una doble missi: justificar en el seu cas lestabliment del rgim excepcional de lautoritzaci, i legitimar lexcepci a la regla general del silenci positiu, establint un rgim diferent que impedeixi lobtenci de lautoritzaci per accedir a lestabliment duna activitat de serveis.

    En segon lloc, cal tenir en compte que fins i tot en el cas dactivitats excloses de lmbit daplicaci, la prpia Directiva de Serveis assenyala que els Estats membres no poden utilitzar la regulaci daquestes activitats per restringir la lliure prestaci de serveis, sortejant daquesta manera les normes establertes en la Directiva.

    Cal reiterar que la Directiva de Serveis sha de llegir a la llum de la doctrina que ha anat conformant el Tribunal de Justcia de la Uni Europea, en la seva tasca dinterpretaci de les normes del Tractat. Aix, per exemple, el Tribunal ha posat de manifest que el reconeixement de les llibertats econmiques no s incompatible amb la possibilitat dintroduir per part dels Estats membres excepcions a aquelles, sempre i quan sapliquin de manera no discriminatria, que estiguin justificades per raons imperioses dinters general, que siguin adequades per garantir la realitzaci de lobjectiu que persegueixen, i que no vagin ms enll del necessari per assolir lesment objectiu.

    Igualment, el concepte de ra imperiosa dinters general contingut en la Directiva de Serveis, sha anat conformant amb la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de la Uni Europea. La definici daquest concepte clau s una qesti essencial, ats que la seva concurrncia justificar que es puguin posar restriccions a lexercici de les llibertats econmiques.

    En lmbit urbanstic, en conseqncia, les niques normes urbanstiques que justificarien restriccions a la llibertat destabliment de serveis sn les referides a la protecci de lentorn urb, inclosa la planificaci urbana i rural, i tamb les referides a la protecci del medi ambient. Per tamb les raons imperioses dinters general que salleguin han de ser adequades per a la realitzaci de lobjectiu que han de perseguir. Aix, la protecci de lentorn urb i el medi ambient han de tenir, entre daltres objectius, el daconseguir un desenvolupament sostenible. En conseqncia, s necessari procurar un desenvolupament equilibrat i sostenible, especialment mitjanant el refor de la cohesi econmica i social. Igualment, cal una adequada poltica mediambiental.

    Des del Tractat dAmsterdam, la poltica de medi ambient cobra una importncia encara ms gran dins de les poltiques comunitries. En lexecuci de les poltiques i activitats comunitries, han destar integrades les exigncies de la protecci del medi ambient, especialment en all relatiu a la promoci del desenvolupament sostenible. Comencen a incloures llavors disposicions sectorials que insisteixen especficament en la connexi de la poltica de medi ambient amb lordenaci del territori i amb ls del sl.

    La recerca dun equilibri entre el desenvolupament econmic i el respecte al medi ambient sha anat incorporant a diverses normatives internacionals. El desenvolupament sostenible s el concepte nuclear del Dret ambiental del nostre temps, ents com el desenvolupament que satisf les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves prpies necessitats. El desenvolupament sostenible inclou no noms un desenvolupament econmic respectus amb el medi ambient i que conservi per a les generacions futures els recursos actuals, sin tamb un desenvolupament territorial equilibrat.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    9

    En un mbit ms proper, la normativa urbanstica ms recent, tant lestatal (Real Decreto 2/2008, de 20 de juny, Text refs de la Ley de Suelo) com lautonmica (Text refs de la Llei durbanisme), parteixen des duna nova perspectiva, distinta a la tradicional, que implica un punt de vista diferent de lUrbanisme, fonamentat sobretot en el dret a un medi ambient adequat.

    La legislaci urbanstica reitera en nombroses ocasions expressions que insisteixen en aquesta idea: s racional dels recursos naturals; protecci del medi ambient; prevenci i reducci de la contaminaci; mesures de conservaci i millora de la natura, la flora i la fauna, i la protecci del paisatge; domicili lliure de soroll i altres immissions contaminants.

    El Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme, determina com a un dels principis generals de lactuaci urbanstica que El desenvolupament urbanstic sostenible es defineix com la utilitzaci racional del territori i del medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservaci dels recursos naturals i dels valors paisatgstics, arqueolgics, histrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures (article 3). Aix mateix, Les administracions amb competncies en matria urbanstica han de vetllar perqu les determinacions i lexecuci del planejament urbanstic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservaci enfront dels riscs naturals i tecnolgics (article 9).

    Daltra banda, lavaluaci ambiental dels instruments de planejament urbanstic est actualment integrada en el procediment delaboraci dels instruments de planejament urbanstic que hi estiguin sotmesos dacord amb la legislaci en matria davaluaci de plans i programes (article 86bis TRLUC)

    El planejament urbanstic esdev, per tant, un instrument idoni per regular lordenaci dels usos, inclosos els comercials, els de pblica concurrncia, hoteleria i altres, sense que el reconeixement de la llibertat destabliment en suposi un obstacle a priori, sempre que aquesta planificaci es faci dins de certs lmits, sense incrrer en excessos, s a dir, que existeixi un inters general; que concorrin motius urbanstics, com ara la preservaci del casc antic, problemes daccessibilitat, estacionament i serveis requerits per a la implantaci de determinades activitats; la necessitat dequilibrar els usos de pblica concurrncia, hoteleria i altres amb lexistncia dun teixit urb que ha destar, tamb, al servei dels residents; que es justifiqui la intervenci del planejament urbanstic limitant-se a qestions dubicaci territorial, usos permesos, usos exclosos, etc; i finalment, que es doni la proporcionalitat entre la ra urbanstica, en virtut de la qual sadopta determinada previsi, i la mesura adoptada per aconseguir la seva satisfacci.

    Altra novetat de la Directiva de Serveis s lexigncia als Estats membres dun procs dautoavaluaci per determinar si en els seus ordenaments jurdics respectius se supedita laccs a una activitat de servei o al seu exercici al compliment duna srie de requisits no discriminatoris, com a lmits quantitatius o territorials, i concretament lmits fixats en funci de la poblaci o duna distncia mnima entre prestadors, o el compliment duna densitat mxima, per exemple. Aquests requisits, cas de donar-se, hauran de ser en tot cas no discriminatoris, ni directa ni indirectament, en funci de la nacionalitat; hauran destar justificats per una ra imperiosa dinters general; hauran de ser adequats per garantir la realitzaci de lobjectiu perseguit i que no vagin ms enll del necessari per aconseguir aquest objectiu, de manera que no puguin ser substituts per altres mesures menys restrictives que permetin obtenir el mateix resultat. Per tant, sinstaura el principi de proporcionalitat, en virtut del qual nicament es podr recrrer a lestabliment dun rgim dautoritzaci quan una altra mesura menys restrictiva sigui insuficient per garantir el control pels poders pblics.

    Daltra banda, si b correspon a lAdministraci que invoca una ra imperiosa dinters general per justificar una restricci a la llibertat destabliment i la lliure prestaci de serveis demostrar que la seva normativa s apropiada i necessria per assolir lobjectiu legtim perseguit, aquesta crrega de la prova no pot arribar fins el punt dexigir que es demostri de forma positiva que cap altra mesura imaginable permetria assolir aquest objectiu en les mateixes condicions.

    El Pla dusos de Ciutat Vella com a instrument urbanstic limitador de la llibertat destabliment

    Ja sha explicitat que larticle 14 de la Directiva de Serveis estableix els requisits prohibits als Estats per supeditar laccs a una activitat de serveis o al seu exercici en un territori. En ells destaca especialment la prohibici daplicaci cas per cas duna prova econmica, s a dir, que no es pot supeditar la concessi de lautoritzaci, per exemple, a una necessitat econmica o una demanda en el mercat, o a que savalun els efectes econmics possibles o reals de lactivitat.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    10

    Tanmateix, aquesta prohibici no afecta als requisits de planificaci que no siguin de naturalesa econmica, sin que protegeixin objectius de raons imperioses dinters general. Per tant, la planificaci urbana i rural que tingui com a objectiu la protecci del medi ambient i lentorn urb i que incorpori restriccions a la llibertat destabliment, sempre que siguin proporcionades i no discriminatries, no van en contra de la Directiva de Serveis.

    En definitiva, la planificaci urbanstica podr establir restriccions a la llibertat destabliment, per han destar justificades pel compliment dels principis anteriorment referenciats, ja que si no fos aix i tingus uns objectius diferents de carcter econmic o turstic, prevaldria el dret fonamental del Tractat de la Uni Europea a la llibertat destabliment.

    Aix obliga a definir, al seu torn, qu sentn per protecci del medi ambient i lentorn urb. s indubtable que no tota activitat constructiva o ds que es porti a terme incidir en la protecci de lentorn urb i el medi ambient, i s per aix que la legislaci urbanstica definir aquests conceptes, per tal de justificar les solucions concretes de restricci adoptades.

    En el cas concret del Pla dusos, cal reconixer que la normativa que proposa implica determinades restriccions a la llibertat destabliment i la lliure prestaci de serveis, per aquestes no constitueixen cap discriminaci, ni tan sols indirecta, basada en la nacionalitat. La normativa, i especialment les limitacions i prohibicions, estan justificades per raons dinters general, en particular la protecci del medi ambient i lordenaci del territori. A ms, s adequada per garantir la realitzaci dels objectius perseguits, i no va ms enll del necessari per assolir-los. Les restriccions que inspiren la regulaci del Pla dusos es basen en criteris com ara la convivncia ciutadana, la demografia, la densitat de poblaci, la relaci entre la poblaci flotant i residencial, loptimitzaci de la utilitzaci dels espais pblics, el medi ambient, la mobilitat... No sn justificacions ni de poltica econmica ni turstica.

    LAdministraci, amb els instruments jurdics al seu abast, i concretament en aquest cas amb el present pla dusos, com a figura urbanstica tipolgicament admesa en la Carta municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona), es planteja la regulaci de les activitats de concurrncia pblica, hoteleria i altres, amb lobligaci de garantir el manteniment de lequilibri entre la llibertat en la prestaci daquests serveis, i altres bns jurdicament protegibles: la convivncia ciutadana, s equilibrat dels espais pblics, el paisatge urb, el medi ambient... En aquest mbit, es considera que no es poden deixar actuar lliurement les lleis del mercat, sin que aquests bns jurdics necessiten ser protegits per part dels poders pblics. Hi ha equilibris tradicionals que no es pot permetre que es trenquin. s per aix que esdev necessria la intervenci de lAdministraci, per exemple, per tutelar les costes, per evitar la desforestaci desequilibrada, per impedir la urbanitzaci dels sls de cultiu agrcola o dels boscos cremats, per assegurar que es mantingui lestructura i lequilibri del centre histric de la ciutat o evitar que siguin desarrelats del seu lloc dorigen bns histric-artstics. En aquest sentit, la tutela, la defensa, la protecci, la interdicci de larbitrarietat i la facilitaci estatal dels mitjans, esdevenen imprescindibles a lhora de gaudir de la naturalesa, les ciutats i tot el patrimoni dun territori.

    La relaci equilibrada entre turisme, urbanisme i respecte al medi ambient constitueix avui dia una prioritat per a qualsevol territori per a assolir el desenvolupament sostenible. En lactualitat, el model de sostenibilitat que hauria de plantejar-se no pot prescindir daquelles limitacions que permetin protegir el medi ambient. Entre aquestes limitacions, cal destacar la necessitat de planificar i gestionar el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, el procs de planificaci ha dassegurar la sostenibilitat dels recursos econmico-turstics en termes de captaci de les inversions adequades i en la reversi dels beneficis cap a la comunitat receptora. Entre els beneficis, no noms sinclouen els econmics, sin que no es poden oblidar els interessos ambientals, patrimonials i socials de la societat. Per assolir lobjectiu, els recursos naturals, ambientals i culturals necessiten una protecci adequada i una negociaci entre el sector pblic i el sector privat. La intervenci dels poders pblics mitjanant limitacions en la lliure prestaci de serveis esdev imprescindible per assegurar aquest necessari equilibri, ja que aquest no sassegura ni sassoleix amb les regles del lliure mercat.

    Ja el Pla dusos de lany del 2010 destacava en la seva Memria que en el Districte de Ciutat Vella sactuava sobre una trama urbana molt particular, prpia dels nuclis histrics, en la qual conflua, a ms, una gran densitat de poblaci, i un altssim grau dactivitat ldica, turstica, terciria i comercial. Per tant, resultava prioritari, llavors i per suposat tamb ara al 2013, assolir una distribuci coherent i equilibrada en el territori de les activitats, i per tant cal reconixer la importncia estratgica del districte, cercar la dinamitzaci i renovaci del sector econmic, redistribuir i equilibrar els usos en el territori, i respectar la vida diria dels ciutadans residents.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    11

    En aquest sentit, el Pla especial dusos ordena la incidncia i els efectes urbanstics, mediambientals i sobre el patrimoni urb que les activitats produeixen en el territori, mitjanant la regulaci de la seva intensitat i les condicions fsiques del seu desenvolupament en funci de densitats, distncies, el tipus de via urbana, i altres circumstncies anlogues.

    Analitzant amb detall la proposta presentada, sobserva que hi ha tres circumstncies en la regulaci: ladmissi de ls; la prohibici de ls; i ladmissi condicionada.

    Les prohibicions absolutes prcticament generalitzades es focalitzen en determinats tipus dactivitats: activitats de jocs i atraccions (excepte ludoteques) a tot el Districte excepte la zona perimetral; locutoris i locals dexhibici de material pornogrfic; botigues de convenincia i botigues annexes a gasolineres, excepte vies principals. Aix mateix, en les anomenades zones saturades, les ms interiors del Districte i amb una trama urbana ms complicada, safegeixen prohibicions addicionals ats limpacte de determinades activitats: comer alimentari amb degustaci.

    Tanmateix, la situaci ms habitual, fora de ladmissi pura i simple de lactivitat, s la seva admissi condicionada, tractant-se de condicions tals com condici de distncia; condici de densitat en un radi determinat; condici de rescat de llicncia, absoluta o relativa, en funci don sadmet aquest rescat; condici damplria mnima de carrer; o la condici daforament mxim. En tots aquests casos, es tracta de limitacions que efectivament simposen sobre la lliure prestaci de serveis, per amb una justificaci des del punt de vista de la protecci del medi ambient i lordenaci del territori, precisament perqu estem en el Districte de Ciutat Vella, el ms dens i ms complex de tota la ciutat, des del punt de vista de la convivncia dusos i la recerca dun equilibri en la seva existncia. Aquestes eines limitatives cal considerar-les adequades en ordre a la consecuci dels objectius que es persegueixen, i no van ms enll de lestrictament necessari per assolir-los, ja que no responen en cap cas a raons de poltica econmica, comercial ni turstica.

    2.2 La Carta municipal de Barcelona Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.

    Article671.La tipologia de plans especials s lestablerta per la normativa vigent.Ams, sadmeten elsplansdusos, integrals, dereformainterior,demilloraurbana,deprotecci,derehabilitaci,desubslidetelecomunicacions.2.Elsplansespecialsdusostenencomaobjectiuordenar la incidncia ielsefectesurbanstics,mediambientals isobreelpatrimoniurbque lesactivitatsprodueixenenel territori,mitjanant la regulacide la seva intensitat i les condicionsfsiquesdelseudesenvolupamentenfuncidelesdistncies,eltipusdeviaurbanailescircumstnciesanlogues.

    2.3 Legislaci urbanstica 2.3.1 Legislaci catalana

    Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme.

    Aquest DL ha estat modificat posteriorment per la Llei 3/2012, del 22 de febrer

    Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme.

    Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a lhabitatge.

    Aquesta Llei ha estat modificada posteriorment per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoci de lactivitat econmica on es substitueix el concepte dhabitatge ds turstic pel dhabitatge amb activitats econmiques. Lhabitatge ds turstic es passa a regular per mitj del Decret 159/2012, de 20 de novembre, destabliments dallotjament turstic i dhabitatges ds turstic.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    12

    Concrecidelconceptedhabitatgedsturstic.Article66delD.159/2012Definicionsimbitdaplicaci1.Tenen la consideracidhabitatgesds tursticaquellsque sn ceditspel seupropietari,directamento indirectament,atercers,de forma reiterada iacanvidecontraprestacieconmica,peraunaestadade temporada,encondicionsdimmediatadisponibilitatiamblescaracterstiquesqueestableixaquestDecret.2.Elshabitatgesdstursticsecedeixensencers,inosenpermetlacessiperestances.3.AlsefectesdaquestDecretesconsideraestadadetemporadatotaocupacidelhabitatgeperunperodedetempscontinuigualoinferiora31dies,iesconsideracessireiteradaquanlhabitatgeescedeixduesomsvegadesdinselperodedunany.

    2.3.2 Legislaci municipal:

    Normes Urbanstiques del Pla General Metropolit. Text Refs de la modificaci de determinats articles (A.D. 08/08/1988).

    Ordenana municipal de les activitats i dels establiments de concurrncia pblica de Barcelona (A.D. 11/04/2003). Modificaci de 22/12/2003. Modificaci de 29/02/2008

    (..2.2.1bisBarmusicalambmsicaendirecte).ClassificacimarcdelsdiferentstipusdactivitatenlAnnexI.CaracterstiquesdelsPlansdUsos(art.44,45i46)

    Ordenana de l'espai pblic. Ordenana sobre l's de les vies i els espais pblics de Barcelona (Acord del Consell Plenari de 27-11-1998).

    "Ordenana del civisme". Ordenana de mesures per fomentar i garantir la convivncia ciutadana a l'espai pblic de Barcelona (Acord del Consell Plenari de 23-12-2005).

    Ordenana municipal dels usos del Paisatge urb de la ciutat de Barcelona (BOP de 19/06/1999)

    Ordenana del medi ambient urb de Barcelona (BOP de 02/05/2011)

    2.4 Legislaci especfica Decret Llei DL 1/2009, del 22 de desembre dordenaci dels equipaments comercials. Aquest DL ha estat modificat posteriorment per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoci de lactivitat econmica.

    Llei 11/2009 de 6 de juliol de regulaci administrativa dels espectacles pblics i activitats recreatives. Aquesta Llei ha estat modificada per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificaci i millorament de la regulaci normativa. Decret 112/2010, de 31 dagost, pel qual saprova el Reglament despectacles pblics i activitats recreatives. Decret 159/2012, de 20 de novembre, destabliments dallotjament turstic i dhabitatges ds turstic

    2.5 Conclusions Els Plans Especials dUsos dels districtes deriven de les competncies urbanstiques establertes a la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre).

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    13

    Article67Els plans especials dusos tenen com a objectiu ordenar la incidncia i els efectes urbanstics,mediambientals i sobre elpatrimoniurbquelesactivitatsprodueixenenelterritori,mitjanantlaregulacidelasevaintensitatilescondicionsfsiquesdelseudesenvolupamentenfuncidelesdistncies,eltipusdeviaurbanailescircumstnciesanlogues.

    Les activitats regulades en els Plans Especials dUsos dels districtes sadscriuen bsicament a les establertes en lOrdenana municipal de les activitats i dels establiments de concurrncia pblica de Barcelona (A.D. 11/04/2003).

    Els Plans Especials dUsos dels districtes poden tamb regular altres activitats derivades daltres sectors dacord amb larticle 44.2 de lOrdenana.

    Article442.Aquestsplansespecialsespodenestendrealsestablimentsqueexerceixenactivitatsdhoteleria,residncia isimilars.Aixmateixideconformitatamblallei17/2000,de29dedesembre,dequipamentscomercials,elsplansespecialsdusospodranincloureaquellstipusdestablimentscomercialsquanaixhorequereixinlescondicionsdelmbitterritorialdelplaespecial.

    La inclusi de noves activitats dins la regulaci dels Plans Especials dUsos dels districtes est condicionada a la concordncia amb les determinacions daltres planejaments urbanstics o ordenances municipals:

    PlaGeneralMetropolitRegulacidusosurbansticsperalesclausquemajoritriamentessituenenlmbitdelDistricte(principalmentclau12).PlaEspecialdEquipamentComercialAlimentarideBarcelona(PCAB)Regulacidelcomeralimentariambladeterminacidezonesdepolaritatalentorndelsmercatsmunicipals(SantaCatarina,BoqueriaiBarceloneta).PlaEspecialdelComerNoAlimentarideBarcelona(PECNAB)Regulacidelcomernoalimentariicreacidezonesbasadesenentornsieixosdecentralitat,debarrisiespecialitzats.AltresregulacionsRegulaci, entre daltres, dels souvenirs, el comer majorista, els establiments turstics, lespai pblic i lordenana delcivisme.

    El Pla dusos de Ciutat Vella compleix amb la Directiva europea sobre els serveis en el mercat interior (Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006) i amb la legislaci estatal, autonmica i municipal que de ella deriven.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    14

    3. OBJECTIUS DE LA MODIFICACI DEL PLA DUSOS

    3.1 Marc de referncia per a la modificaci del Pla dusos de Ciutat Vella Ladaptaci del planejament al nou marc econmic, lactualitzaci de les dades del cens dactivitats, la verificaci dels parmetres de regulaci sobre la realitat actual per mitj de tecnologia SIG, ladaptaci del text normatiu a les modificacions legals de referncia, la correcci de les disfuncions detectades en laplicaci del pla i linters en la recuperaci del parc dedificis degradats, sn un seguit de circumstncies que fan que es plantegi la necessitat dajustar la regulaci del Pla dusos de Ciutat Vella 2010 i donar resposta a la nova situaci de partida.

    La present modificaci de pla especial mant per els criteris bsics amb els que es va fonamentar i desenvolupar el planejament precedent. Lobjectiu fonamental del Pla dusos 2013 s doncs el dequilibrar els usos residencials, comercials i turstics de Ciutat Vella per mitj de la regulaci de les activitats de concurrncia pblica, tenint sempre en compte les repercussions sobre lespai i el paisatge urb. Es persegueix aix el manteniment de la massa residencial del Districte i la convivncia equilibrada entre els diferents usos urbans.

    La relaci equilibrada entre turisme, urbanisme i respecte al medi ambient constitueix avui dia una prioritat per a qualsevol territori per a assolir el desenvolupament sostenible. En lactualitat, el model de sostenibilitat que hauria de plantejar-se no pot prescindir daquelles limitacions que permetin protegir el medi ambient. Entre aquestes limitacions, cal destacar la necessitat de planificar i gestionar el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, el procs de planificaci ha dassegurar la sostenibilitat dels recursos econmico-turstics en termes de captaci de les inversions adequades i en la reversi dels beneficis cap a la comunitat receptora.

    Entre els beneficis, no noms sinclouen els econmics, sin que no es poden oblidar els interessos ambientals, patrimonials i socials de la societat. Per assolir lobjectiu, els recursos naturals, ambientals i culturals necessiten una protecci adequada i una negociaci entre el sector pblic i el sector privat. La intervenci dels poders pblics mitjanant limitacions en la lliure prestaci de serveis esdev imprescindible per assegurar aquest necessari equilibri, ja que aquest no sassegura ni sassoleix amb les regles del lliure mercat.

    Ja el Pla dusos de lany del 2010 destacava en la seva Memria que en el Districte de Ciutat Vella sactuava sobre una trama urbana molt particular, prpia dels nuclis histrics, en la qual conflua, a ms, una gran densitat de poblaci, i un altssim grau dactivitat ldica, turstica, terciria i comercial. Per tant, resultava prioritari, llavors i per suposat tamb ara al 2013, assolir una distribuci coherent i equilibrada en el territori de les activitats, i per tant cal reconixer la importncia estratgica del districte, cercar la dinamitzaci i renovaci del sector econmic, redistribuir i equilibrar els usos en el territori, i respectar la vida diria dels ciutadans residents.

    Es tracta per tant, de nou, duna regulaci de carcter netament urbanstica que es basa en el control dels emplaaments dins lentramat urb per tal de garantir la seva correcta integraci en el complex i dens medi on sinsereix.

    Tot i aix cal reconixer la situaci canviant de leconomia i la societat que, des del moment que es va comenar a gestar el Pla dusos (inicis de lany 2009) i la conjuntura actual, ha sofert un veritable retrocs com a conseqncia de la crisi conjuntural que es viu en aquests moments. s per aix que tots els agents que intervenen en el desenvolupament de la ciutat, el petit empresari, el comer i lactivitat emprenedora han de ser protagonistes del redreament econmic.

    Sense abandonar per tant lesperit que fonament el Pla dusos de Ciutat Vella la present modificaci pretn millorar i agilitzar els procediments de transformaci i modernitzaci dels establiments existents i assegurar que les noves implantacions produeixin efectes positius sobre lactivitat econmica, lespai pblic i el patrimoni construt.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    15

    Per altra banda cal tenir tamb en consideraci que, tot i el breu termini de vigncia de lactual Pla dusos, sha acumulat ja una experincia suficient en la seva tramitaci i desenvolupament per a permetre valorar la convenincia dajustar determinats parmetres i concretar criteris dinterpretaci de les diferents casustiques detectades. La funcionalitat del Manual operatiu creat a lefecte i les conclusions de la Comissi de seguiment indiquen la necessitat daquests ajustaments en la regulaci normativa.

    La regulaci del Pla dusos pel que fa a les condicions de densitat i baixa dactivitats es basa en un coneixement molt concret de les activitats existents en el moment de determinar la viabilitat o no duna determinada llicncia. La publicaci del cens dactivitats ha estat una eina imprescindible per a poder fer possible aquesta regulaci. La seva actualitzaci permanent i la verificaci dels parmetres reguladors sobre la realitat canviant apareix tamb com un motiu ms per a replantejar el nivell dadequaci dels objectius i els resultats finals.

    3.2 Objectius generals Dins daquest marc de referncia la present modificaci del Pla especial destabliments de concurrncia pblica, hoteleria i altres activitats de Ciutat Vella estableix els segents objectius generals:

    9 Adaptaci del document urbanstic al nou marc econmic. 9 Adequaci dels parmetres de densitat i altres condicionants establerts en el Pla dusos en base a la seva verificaci pel

    sistema SIG sobre les dades actualitzades del cens dactivitats 9 Adaptaci del document normatiu a les modificacions legislatives en matria durbanisme, serveis i comer 9 Correcci de les disfuncions detectades en lexperincia daplicaci del Pla dusos. 9 Recuperaci del parc dedificis degradats donant cabuda a iniciatives econmiques que en permetin la seva reactivaci.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    16

    4. DIAGNSI DE LAPLICACI DEL PLA DUSOS 2010

    4.1 Verificaci de parmetres segons el cens dactivitats actualitzat La verificaci de parmetres segons les dades actualitzades del cens dactivitats ha estat una tasca realitzada durant lany 2012 i es va distribuir en diverses fases fins a arribar a la proposta de modificaci dalguns dels parmetres establerts en el Pla dusos 2010:

    9 Anlisi de les dades recents i actualitzades treballades i filtrades amb procediments SIG.

    Es parteix del cens actualitzat i publicat al BOPB de 18/11/2011 i sincorpora dins una base de dades creada especficament amb un sistema dinformaci geogrfica (en endavant SIG). Daquesta manera a cadascuna de les parcelles existents dins el districte se li afegeixen diversos atributs: ladrea postal, la zona especfica del Pla dusos (en endavant ZE) a la que pertany, la qualificaci urbanstica i lactivitat que shi desenvolupa dacord amb els codis o epgrafs regulats.

    A partir daquesta base de dades es possibilita ladopci de mltiples criteris danlisi que coincidiran principalment amb els emprats en els estudis previs del Pla dusos 2010 (vegis la seva Memria informativa) i que podran ser, per la precisi de les dades i el potencial de manipulaci daquestes que ens dna el SIG, molt ms fiables que les que es varen fer amb procediments analgics.

    9 Verificaci de les densitats, distncies i condicionants de zona establerts com a instruments de regulaci del Pla

    dusos i elaboraci de diagnosi.

    El SIG permet a ms realitzar mltiples simulacions de laplicaci de la normativa sobre cadascuna de les parcelles duna manera massiva i es pot avaluar daquesta manera la capacitat de transformaci dels instruments de regulaci de les densitats establerts en el Pla dusos 2010.

    Si aquestes simulacions donessin com a resultat algun element de contradicci amb lesperit inicial de la norma es proposar la modificaci puntual del Pla dusos per a aquells aspectes de la regulaci que permetin mantenir els objectius dequilibri i distribuci de lemplaament de les activitats.

    4.1.1 Quantificaci de les dades del cens dactivitats

    El cens dactivitats de Ciutat Vella de novembre de 2010 determina la situaci legal de cadascun dels establiments existents amb la incorporaci de lepgraf concurrent del Pla dusos 2010 i la seva coordenada georeferenciada. Aquesta circumstncia permet una quantificaci acurada de la realitat del districte i una agrupaci per zones especfiques i epgrafs que permet reformular les hiptesis de sortida del Pla dusos 2010.

    En el conjunt del cens apareixen un total de 2.127 activitats. Daquestes, un total de 7 apareixen com activitats mltiples en un mateix establiment. El total destabliments implicats (nombre dadreces postals implicades) s doncs de 2.120. Aquest cens NO inclou els corresponents als epgraf T.1 (Habitatges ds turstic) ja que, si b foren objecte dun nou llistat publicat al BOPB de 25/11/2010, aquest no incorporava la seva coordenada geogrfica.

    Cal indicar tamb que en el llistat dadreces napareixen algunes de repetides amb expedients i activitats diferenciades per amb coordenades geogrfiques idntiques, la qual cosa fa suposar lexistncia de dos locals independents. En aquests casos, el SIG no els pot interpretar com a dues entitats diferenciades (excepte pel nmero dexpedient de la llicncia) i per tant en el moment de realitzar simulacions de densitat els interpreta com un sol element.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    17

    En tot el seguit de dades que sexposen a continuaci lestabliment enumerat es correspon amb el concepte portal, distingint-lo daquesta manera del concepte parcella ja que aquesta en molts dels casos disposa de ms dun portal.

    En els quadres dels annexos a la present memria apareixen aquestes activitats agrupades per zones especfiques i per grups depgrafs principals amb expressi del nombre absolut dactivitats (incloses les que estan en un mateix establiment amb carcter mltiple o complementari) i de la seva densitat referida al nombre dactivitats per hectrea.

    En els mateixos quadres tamb es fa referncia al total de portals existents en la zona estiguin o no ocupats per una activitat. Es possibilita daquesta manera establir un parmetre indicatiu del grau docupaci de les plantes baixes. Val a dir per que aquest parmetre noms es pot emprar com a element comparatiu entre zones i no com a nombre absolut de possibles nous establiments. No es pot relacionar directament portal amb un potencial establiment ja que es desconeix la seva realitat arquitectnica. Per tant no es pot saber duna manera sistemtica si aquest portal s o no s en realitat un local en planta baixa susceptible de contenir una activitat de les regulades pel Pla dusos.

    4.1.2 Aplicaci sobre plnol de les densitats per Km lineal de faana

    El parmetre del km lineal de faana, tot i que no s habitual, es considera una dada molt adequada per a lanlisi del teixit urb de Ciutat Vella. La complexa trama de carrers configura una capacitat dallotjament de locals en planta baixa que (per b que es tracta de locals de dimensions petites) s molt superior a la capacitat daltres trames urbanes. La incidncia per tant sobre lespai urb s molt diferent a la que puguin tenir altres models urbans. Aix es comprova com, en rees de superfcie equivalent i semblant nombre absolut destabliments, la incidncia sobre lespai urb s molt superior en les que disposen duna trama urbana ms reduda mesurada en km lineals de faana.

    Amb les dades ms precises del cens actual es poden tornar a realitzar els plnols de densitat per Km lineal de faana i creuar-los amb la densitat de poblaci (segons les anomenades zones de recerca petita municipals), amb les rees establertes en el PECNAB i PECAB i amb els edificis destinats a activitats terciries. Aquest mateix exercici es va realitzar en els estudis previs del Pla dusos 2010. Tot i la major precisi del treball realitzat amb les dades del cens i el SIG, les diferncies no sn significatives. Tot i aix el fet de poder realitzar lanlisi amb la precisi dels carrers tram a tram permet la discriminaci de fronts de faana que, en els casos de vies de gran llargria, completen les percepcions esgrafiades en els plnols dinformaci del Pla dusos.

    4.1.3 Anlisi de les dades per zones especfiques (ZE) del Pla dusos 2010

    Els estudis del Pla dusos 2010 que varen servir de base per a la concreci dels parmetres a emprar per tal dequilibrar i distribuir les activitats es recolzaven en un seguit de diagrames que expressaven les densitats de cadascun dels grups depgrafs i la seva incidncia territorial. La Memria justificativa del Pla dusos concretava:

    Per a poder realitzar duna manera coherent laplicaci del Pla dusos, amb lobjectiu dequilibrar territorialment les activitats en funci de les caracterstiques especfiques de cadascuna de les zones, cal en una primera instncia traslladar les dades de la diagnosi de les activitats per zones de recerca petita a les zones de tractament especfic establertes en el PE.

    Es concreten duna manera numrica i grfica les zones que estan per sota de la mitjana, les que estan per sobre i les que sacosten a la mitjana del districte. Aquest exercici es realitza per a cadascun dels grups depgrafs per els que ms incideixen en lordenaci i els ms significatius del districte sn els de les activitats de restauraci (grups depgrafs 2.3) i els dactivitats musicals (grup depgrafs 2.2 ): aquests dos grups depgrafs representen aproximadament un 80% de les activitats de concurrncia pblica (no sinclouen ac les activitats comercials i hoteleres).

    Amb les dades extretes de les mitjanes i el creuament daltres aspectes que incideixen en les zones (caracterstiques de la poblaci, caracterstiques urbanstiques de tipologia i teixit urb i altres) es determinen tres grups bsics:

    CIUTAT VELLA

    ACTIVITATS PORTALS % e/p

    Epgraf nombre act/Ha nombre por/Ha

    2.2 27 0,065 act/Ha 2.3 1237 2,996 act/Ha 2.4 1 0,002 act/Ha H.0 18 0,044 act/Ha H.1 117 0,283 act/Ha H.2 2 0,005 act/Ha P.1 99 0,240 act/Ha

    EC1.1 401 0,971 act/Ha EC1.2 82 0,199 act/Ha EC3.1 3 0,007 act/Ha EC3.3 140 0,339 act/Ha

    Total 2127 5,152 act/Ha 8262 20,012 por/Ha 25,74%

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    18

    Tot.Act. perkmldefaana perhectarea percerclede100m percerclede50m

    1 234 9,11act/kml 1,688act/Ha 5,301act/r100 1,325act/r502A 56 6,24act/kml 3,479act/Ha 10,928act/r100 2,732act/r502B 92 11,84act/kml 9,785act/Ha 30,740act/r100 7,685act/r502C 41 11,97act/kml 7,652act/Ha 24,039act/r100 6,010act/r503 95 7,32act/kml 5,073act/Ha 15,936act/r100 3,984act/r504 123 13,23act/kml 7,996act/Ha 25,121act/r100 6,280act/r505 188 15,61act/kml 5,454act/Ha 17,132act/r100 4,283act/r506 80 10,11act/kml 3,916act/Ha 12,301act/r100 3,075act/r507 238 14,47act/kml 6,155act/Ha 19,336act/r100 4,834act/r508 58 9,19act/kml 3,245act/Ha 10,193act/r100 2,548act/r509 85 5,67act/kml 5,742act/Ha 18,040act/r100 4,510act/r5010 41 0,574act/Ha 1,803act/r100 0,451act/r5011 46 7,16act/kml 3,990act/Ha 12,535act/r100 3,134act/r50

    TOTAL 1377 10,41act/kml 3,335act/Ha 10,478act/r100 8,229act/r50

    2.3+EC3.3ACTIVITATSDERESTAURACI

    Zones especfiques del Pla dusos amb activitats de restauraci (epgraf 2.3) per sobre i per sota de la mitjana per Kml de faana. Font: apartat 3.3.4 de la Memria informativa del Pla dusos 2010 de Ciutat Vella

    9 Zones de saturaci en les que la regulaci del Pla dusos ha de tendir a buidar: ZE-4, ZE-7 i ZE-8. 9 Zones properes a la mitjana en les que el Pla dusos ha de tendir a potenciar la millora dels establiments i les

    substitucions dins prpia zona o b la seva migraci: ZE-2, ZE-3, ZE-6 i ZE-9. 9 Zones en les que el Pla dusos ha de potenciar com a receptores de les baixes dels establiments daltres zones: ZE-1,

    ZE-5 i ZE-11.

    En el treball de verificaci de parmetres es torna a realitzar el mateix exercici tenint com a base un conjunt de dades actualitzades i georeferenciades per la qual cosa la seva precisi s molt ms acurada. A partir daquestes es pot realitzar la comparativa amb les inicials i establir consideracions de cara a possibles modificacions puntuals del Pla dusos vigent. A tall dexemple vegis el resultat per a les activitats dels epgrafs 2.3 (Restauraci) i comparis amb els de la Memria del Pla dusos 2010 (plnol de lesquerra):

    La principal diferncia apareix en les zones 5 i 11 en les quals sinverteixen les densitats. Si inicialment la ZE 11 estava per sobre de la mitjana, en lactualitat apareix per sota; i si inicialment la ZE 5 estava en la mitjana, actualment apareix per sobre.

    AGRUPACI DEPGRAFS 2.3 i EC3.3

    Tal i com saplica en lanlisi dels casos B, C i D (vegis apartat 1.6; Simulaci de laplicaci de la normativa del Pla dusos 2010), lanlisi de les dades censals per zones especfiques ha de contemplar tamb el grup corresponent a la suma de les activitats 2.3 (restauraci) i les activitats EC3.3 (comer alimentari amb degustaci) ja que queden vinculats en laplicaci de les condicions demplaament (article 15 del Pla dusos 2010).

    El quadre resum de lagrupaci amb les seves caracterstiques especfiques ens dna les segents dades:

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    19

    Tot.Act. perkmldefaana perhectarea percerclede100m percerclede50m

    1 35 1,36act/kml 0,252act/Ha 0,793act/r100 0,198act/r502A 4 0,45act/kml 0,248act/Ha 0,781act/r100 0,195act/r502B 4 0,51act/kml 0,425act/Ha 1,337act/r100 0,334act/r502C 0 0,00act/kml 0,000act/Ha 0,000act/r100 0,000act/r503 27 2,08act/kml 1,442act/Ha 4,529act/r100 1,132act/r504 22 2,37act/kml 1,430act/Ha 4,493act/r100 1,123act/r505 72 5,98act/kml 2,089act/Ha 6,561act/r100 1,640act/r506 18 2,27act/kml 0,881act/Ha 2,768act/r100 0,692act/r507 29 1,76act/kml 0,750act/Ha 2,356act/r100 0,589act/r508 12 1,90act/kml 0,671act/Ha 2,109act/r100 0,527act/r509 1 0,07act/kml 0,068act/Ha 0,212act/r100 0,053act/r5010 2 0,028act/Ha 0,088act/r100 0,022act/r5011 10 1,56act/kml 0,867act/Ha 2,725act/r100 0,681act/r50

    TOTAL 236 1,78act/kml 0,572act/Ha 1,796act/r100 1,410act/r50

    H+PACTIVITATSDERESTAURACI

    El clcul de les franges per sobre i per sota de la mitjana de la suma dels dos epgrafs dna uns resultats molt similars al clcul per a lactivitat 2.3 individualitzada (vegis quadre de lesquerra). En el quadre segent es realitza la comparativa:

    Tot.Act. 2.3 2.3+EC3 perkmldefaana 2.3 2.3+EC3 perhectarea

    1 234 9,11act/kml 1,688act/Ha2A 56 6,24act/kml 3,479act/Ha2B 92 11,84act/kml 9,785act/Ha2C 41 11,97act/kml 7,652act/Ha3 95 7,32act/kml 5,073act/Ha4 123 13,23act/kml 7,996act/Ha5 188 15,61act/kml 5,454act/Ha6 80 10,11act/kml 3,916act/Ha7 238 14,47act/kml 6,155act/Ha8 58 9,19act/kml 3,245act/Ha9 85 5,67act/kml 5,742act/Ha10 41 0,574act/Ha11 46 7,16act/kml 3,990act/Ha

    TOTAL 1377 10,41act/kml 3,335act/Ha

    2.3+EC3.3

    La variaci ms important afecta a les zones 2B i 2C que passen a estar en la franja saturada (color vermell) la qual cosa refora la idea que aquestes podrien acabar tenint la mateixa consideraci que les 4, 7 i 8. s a dir, podrien passar a formar part de les zones susceptibles de buidar.

    AGRUPACI DEPGRAFS H i P

    De la mateixa manera, tal i com saplica en lanlisi del cas F (vegis apartat 1.6; Simulaci de laplicaci de la normativa del Pla dusos 2010), lanlisi de les dades censals per zones especfiques ha de contemplar tamb el grup corresponent a la suma de les activitats H.1 (Hotels), H.2 (Hotels-apartaments), H.3 (Apartaments turstics segons Decret 106/2008) i P.1.1 (Pensions) ja que queden vinculats en laplicaci de les condicions demplaament (article 15 del Pla dusos 2010).

    El quadre resum de lagrupaci amb les seves caracterstiques especfiques ens dna les segents dades:

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    20

    El clcul de les franges per sobre i per sota de la mitjana de la suma dels quatre epgrafs dna uns resultats similars al clcul per a lactivitat H.1 individualitzada. En el quadre segent es realitza la comparativa:

    Tot.Act. H1 H+P perkmldefaana H1 H+P perhectarea

    1 35 1,36act/kml 0,252act/Ha2A 4 0,45act/kml 0,248act/Ha2B 4 0,51act/kml 0,425act/Ha2C 0 0,00act/kml 0,000act/Ha3 27 2,08act/kml 1,442act/Ha4 22 2,37act/kml 1,430act/Ha5 72 5,98act/kml 2,089act/Ha6 18 2,27act/kml 0,881act/Ha7 29 1,76act/kml 0,750act/Ha8 12 1,90act/kml 0,671act/Ha9 1 0,07act/kml 0,068act/Ha10 2 0,028act/Ha11 10 1,56act/kml 0,867act/Ha

    TOTAL 236 1,78act/kml 0,572act/Ha

    H+P

    La variaci ms important afecta a les zones 3 i 4 que passen destar a la franja mitjana (color groc) a la franja saturada (color vermell) mentre que la zona perimetral (zona 11) passa a la franja mitjana. Sapropa per tant al quadre de les pensions (P.1.1) i ens alerta sobre la concentraci destabliments en el Gtic nord i Sud.

    4.1.4 Simulaci de laplicaci de la normativa del Pla dusos 2010

    Laplicaci ms innovadora i mes representativa que ens proporciona el SIG s la simulaci massiva de laplicaci de la normativa sobre cadascuna de les parcelles situades en una determinada zona especfica. Es visualitza aix fcilment la incidncia sobre el territori dels diferents parmetres de densitat establerts en el Pla dusos 2010.

    El procediment genric que sha establert sobre el SIG segueix els segents passos:

    a. Es seleccionen tots els portals de la zona o zones a estudiar. Cal recalcar que es diferencia el concepte portal del de parcella ja que la parcella pot contenir ms dun portal i per tant s susceptible de contenir ms duna activitat.

    b. Sextreuen daquests portals tots aquells que ja disposen en lactualitat duna activitat adscrita al grup depgrafs sobre els quals es realitza la simulaci i els corresponents a sls qualificats dequipament (clau 7). Apareixen aix tots aquells portals lliures que podrien ser susceptibles de rebre lactivitat estudiada.

    c. A cadascun dels portals lliures el SIG li atribueix un cercle amb el radi establert en la normativa (50 m si es tracta de la condici 2a; 100 m si es tracta de la condici 2b).

    d. A cadascun daquests cercles referits als portals lliures el SIG comptabilitza el nombre dactivitats existents en el seu interior dacord amb la base de dades del cens actualitzat.

    e. Sistemticament el SIG discrimina aquells cercles que compleixen la condici de densitat (segons les especificacions de larticle 15 del Pla dusos 2010) dels que no.

    f. Finalment, sobre plnol, el SIG identifica les parcelles que contenen algun daquells portals que compleixen amb la condici a estudiar i les parcelles a les quals no shi identifica cap portal que compleixi la condici.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    21

    Cal indicar que aquests portals lliures podrien no estar buits i tenir actualment una activitat diferent de lestudiada o b tractar-se de locals que per les seves condicions fsiques o arquitectniques no shi pugui emplaar lactivitat estudiada. Per al primer cas sha de suposar que malgrat tenir alguna activitat en funcionament aquesta es podria substituir o b afegir-la com a activitat mltiple. Per al segon cas cal un estudi individualitzat que sescapa de les possibilitats daquest estudi.

    Tamb cal tenir molt en compte tamb que si b la simulaci ens determina un potencial de transformaci sobre la parcellaci existent, aquest potencial s canviant a mesura que es van incorporant noves activitats en nous emplaaments de tal manera que una parcella que en aquests moments compleixi la condici necessria, podria quedar invalidada per una activitat nova propera.

    Es tracta de limitacions i casustiques que no es poden incorporar en una simulaci massiva com la que es realitza, per raons obvies. Per s un indicador clar del nivell de compliment de les regulacions establertes en el Pla dusos i permet visualitzar sobre el territori les rees amb major o menor grau de capacitat de transformaci.

    Els casos que shan estudiat son els segents:

    Cas A. Zones ZE 1, 5 i 11; Activitats 2.2; Condici 2a (mxim 3 est/r.50

    Les activitats de lepgraf 2.2 (Activitats musicals) es poden emplaar en les ZE 1, 5 i 11 sempre que compleixin la condici 2a (ADLA de radi 50 m; art. 14.2a de la normativa del Pla dusos 2010) amb una densitat mxima de 3 establiments). Al mateix temps han de complir amb la condici 3 o 4 que obliga a aportar renncia duna altra activitat del seu mateix grup depgrafs als que shi podrien afegir els de lepgraf 2.3 (Activitats de restauraci) si provenen de les ZE 4, 7 o 8.

    Cas B. Zones ZE 1, 5 i 11; Activitats 2.3 (excepte 2.3.1 i 2.3.2) i EC3.3.3; Condici 2a (mxim 5 est/r.50)

    Les activitats de lepgraf 2.3 (Activitats de restauraci, excepte 2.3.1 bar i 2.3.2 bar amb restauraci menor) i EC3.3.3 (Comer alimentari amb degustaci) es poden emplaar en les ZE 1, 5 i 11 sempre que compleixin la condici 2a (ADLA de radi 50 m; art. 14.2a de la normativa del Pla dusos 2010) amb una densitat mxima de 5 establiments). Al mateix temps han de complir amb la condici 3 o 4 que obliga a aportar renncia duna altra activitat del seu mateix grup depgrafs.

    Cas C. Zones ZE 4, 7 i 8; Activitats 2.3 (excepte 2.3.1 i 2.3.2) i EC3.3.3; Condici 2a (mxim 3 est/r.50)

    Les activitats de lepgraf 2.3 (Activitats de restauraci, excepte 2.3.1 bar i 2.3.2 bar amb restauraci menor) i EC3.3.3 (Comer alimentari amb degustaci) es poden emplaar en les ZE 4, 7 i 8 sempre que compleixin la condici 2a (ADLA de radi 50 m; art. 14.2a de la normativa del Pla dusos 2010) amb una densitat mxima de 3 establiments). Al mateix temps han de complir amb la condici 3 que obliga a aportar renncia duna altra activitat del seu mateix grup depgrafs existents en la mateixa ZE.

    Cas D. Zones ZE 2A, 2B, 2C, 3, 6 i 9; Activitats 2.3 i EC3.3.3; Condici 2a (mxim 3 est/r.50)

    Les activitats de lepgraf 2.3 (Activitats de restauraci) i EC3.3.3 (Comer alimentari amb degustaci) es poden emplaar en les ZE 2A, 2B, 2C, 3, 6 i 9 sempre que compleixin la condici 2a (ADLA de radi 50 m; art. 14.2a de la normativa del Pla dusos 2010) amb una densitat mxima de 3 establiments). Al mateix temps han de complir amb la condici 3 que obliga a aportar renncia duna altra activitat del seu mateix grup depgrafs existents en la mateixa ZE.

    Cas E. Totes les ZE; Activitats EC1.1.2, EC1.1.3 i EC1.2; Condici 2b (mxim 2 est/r.100)

    Les activitats de lepgraf EC1.1.2 (Especialistes alimentaris. Bodegues), EC1.1.3 (Polivalents alimentaris) i EC1.2 (Establiments alimentaris en rgim dautoservei) es poden emplaar a totes les ZE del districte sempre que compleixin la condici 2b (ADLB de radi 50 m; art. 14.2b de la normativa del Pla dusos 2010) amb una densitat mxima de 2 establiments). Al mateix temps han de complir amb les determinacions del PECNAB i el PECAB (Plans especials del comer alimentari i no alimentari de Barcelona).

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    22

    Cas F. Zones ZE 1, 5 i 11; Activitats H.1, H.2, H.3 i P.1.1; Condici 2b (mxim 4 est/r.100)

    Les activitats de lepgraf H.1 (Hotels), H.2 (Hotels-apartaments), H.3 (Apartaments turstics segons Decret 106/2008, de 6 de maig) i P.1.1 (Pensions) es poden emplaar en les ZE 1, 5 i 11 sempre que compleixin la condici 2b (ADLB de radi 100 m; art. 14.2b de la normativa del Pla dusos 2010) amb una densitat mxima de 4 establiments). Al mateix temps han de complir amb la condici 7 o 8 que obliga a aportar renncia duna altra activitat del seu mateix grup depgrafs equivalents en nombre de places hoteleres i altres consideracions puntuals de la Normativa.

    4.1.5 Activitats per epgraf

    Les anlisis que es realitzaren durant la redacci del Pla dusos 2010 provenien de les dades dels arxius informatitzats municipals que, amb les mancances que shan comentat en el pargraf 1.1 de la present Memria, establia detalladament lestat de les activitats a 02/02/2009. Pel que fa als habitatges ds turstic es comparen les dades del Seguiment de laplicaci de la Mesura de govern sobre la regulaci ds turstic dhabitatges de 17/02/2009 amb el cens publicat al BOPB de data 25/11/2010.

    La comparativa genrica de les dades del 2009 amb les del cens de novembre de 20101 sexpressa en el segent quadre.

    epgraf 2009 cens 2010

    2.2 ACTIVITATS MUSICALS 20 act 27 act

    2.3 ACTIVITATS DE RESTAURACI 1.186 act 8,7 act/kml 1.237 act 9,4 act/kml

    2.4 ACTIVITATS DE JOC I ATRACCIONS 9 act 1 act

    2.6 ACTIVITATS AUDIOVISUALS 53 act no censat

    EC1.1 ESTABLIMENTS ALIMENTARIS no filtrat 401 act

    EC1.2 EST. ALIMENTARIS. AUTOSERVEIS no filtrat 82 act

    EC3.1 BOTIGUES CONVENINCIA 4 act 3 act

    EC3.3 ALIMENTARI AMB DEGUSTACI 84 act 140 act

    H.0 RESIDENCIES 21 act 18 act

    H.1 HOTELS 120 act 117 act

    H.2 HOTELS APARTAMENTS 2 act 2 act

    H.3 APARTAMENTS TURSTICS 0 act 0 act

    P.1 PENSIONS 96 act 99 act

    T.1 HABITATGES D'S TURSTIC 683 act 287 edificis 602 act 262 edificis

    La diferncia entre un conjunt de dades i laltre s molt poc significativa. El gruix ms important de les activitats es correspon amb el grup depgrafs 2.3 (Activitats de restauraci) i shi constata una augment de 51 activitats en tot el districte (increment percentual del 43%).

    Alguns dels epgrafs no varen ser motiu destudi en els treballs danlisi del Pla dusos (com s el cas dels EC1.1 i EC1.2) per s que apareixen en el cens actual.

    1 Segons Decret dAlcaldia de 2 de novembre de 2010 es va exposar al pblic laprovaci inicial del cens i la base de dades dels establiments de concurrncia pblica, hoteleria i altres activitats del districte de Ciutat Vella; BOPB de 18/11/2010; sentn que el cens quedava aprovat definitivament als 20 dies de la seva publicaci. El contingut del cens de novembre de 2010 incorpora lepgraf de la seva activitat dacord amb la nova nomenclatura del Pla dusos 2010 i la coordenada geogrfica UTM del seu emplaament.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    23

    Per contra les activitats daudiovisuals i especficament els anomenats locutoris (epgraf 2.6.3), que s apareixien en els estudis del 2009, no han estat censats en el 2010. Malgrat aix entenem que el nombre daquestes activitats no ha variat significativament.

    Les activitats de lepgraf EC3.3 (Comer alimentari amb degustaci) s el que ha experimentat un augment ms significatiu. En el cens es detecten 56 establiments ms, el que representa un increment del 66% respecte el febrer de 2009.

    La implantaci de la degustaci sobre un establiment amb llicncia de comer alimentari ha estat una prctica habitual en els darrers anys. Les restriccions que imposava lanterior Pla dusos per a lobertura de nous establiments del tipus bar o bar amb restauraci menor pot estar al darrera duna possible ocultaci de lactivitat que lactual cens ha evidenciat.

    Amb tot es pot determinar que les conclusions i propostes que es varen derivar dels estudis previs realitzats durant la redacci del Pla dusos en termes generals continuen essent vlides ja que no es detecta cap variaci significativa respecte del conjunt de dades derivades del cens actualitzat.

    Tampoc hi ha diferncies significatives pel que fa a residncies, hotels i pensions. En canvi si que hi ha una disminuci respecte els habitatges ds turstic (es passa de 683 a 602) malgrat que aix respon ms a que determinats expedients de legalitzaci iniciats el 2009 no han arribat a bon fi que no pas a extincions posteriors de lactivitat.

    4.1.6 Activitats per zones especfiques

    Si b el conjunt de dades en nmeros absoluts de la totalitat del districte de Ciutat Vella no han experimentat una variaci significativa, la seva territorialitzaci o zonificaci s que presenta algunes particularitats que cal ressenyar. Tal com sindica en lapartat 1.5 de la present Memria, es particularitzen les propietats de les diferents zones especfiques segons aquest detall:

    9 Zones de saturaci en les que la regulaci del Pla dusos ha de tendir a buidar: ZE-4, ZE-7 i ZE-8. 9 Zones properes a la mitjana en les que el Pla dusos ha de tendir a potenciar la millora dels establiments i les substitucions

    dins prpia zona o b la seva migraci: ZE-2, ZE-3, ZE-6 i ZE-9.

    9 Zones en les que el Pla dusos ha de potenciar com a receptores de les baixes dels establiments daltres zones: ZE-1, ZE-5 i ZE-11.

    Aquestes caracterstiques especfiques varen servir en el Pla dusos 2010 per a determinar les particularitats de la normativa respecte les zones especfiques amb lobjectiu dequilibrar territorialment les activitats en funci de les densitats actuals per tamb en funci de les caracterstiques socio-demogrfiques dels seus residents.

    Plnol de les activitats de restauraci (grup depgrafs 2.3), referenciat per hectrea i per km lineal de faana, segons les dades del cens publicat el novembre de 2010.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    24

    A la vista per dels resultats de laplicaci SIG (vegis plnols dels annexos de la present Memria) podem establir un seguit de conclusions que, si b ratifiquen en gran part les opcions preses en el Pla dusos 2010, tamb shi diferencien noves particularitats.

    9 Pel que fa a les zones de saturaci que incideixen bsicament en les activitats de restauraci (grup 2.3) i musicals (grup 2.2) es ratifica molt clarament la pertinena de la ZE-4 (Gtic sud) ja que tots els plnols ho indiquen aix.

    9 Passa el mateix amb la ZE-7 (Raval oest) ja que, tot i no tenir el mateix ndex de saturaci que la ZE-4, es mant en general per sobre de la mitjana. Cal afegir a ms que aquesta zona resulta ms sensible des del punt de vista demogrfic pel fet de tractar-se duna de les rees ms densament poblades de Ciutat Vella i per tant, incentivar el buidatge dactivitats, mant plenament la seva lgica.

    9 Per contra la ZE-8 (Raval sud) perd fora en relaci al seu ndex de saturaci ja que noms apareix per sobre de la mitjana en el cas de les activitats musicals (grup 2.2), tot i que el nombre de 5 activitats en xifres absolutes s molt baix; les residncies (grup H.0), que ja sestableixen com a no admeses en totes les zones; i els establiments alimentaris en rgim dautoservei (grup EC1.2) tot i que la regulaci establerta en el Pla dusos per a aquesta activitat s idntica en totes les zones especfiques. La ZE-8 cont una certa heterogenetat de teixits urbans que fa que les conclusions puguin ser dispars en relaci a lmbit que es prengui com a referncia. En aquest sentit no s el mateix el teixit a lentorn del carrer de lArc del Teatre que el de lentorn de lAvinguda de les Drassanes o el Portal de Santa Madrona. Una redelimitaci de la ZE-8 podria justificar el manteniment daquesta dins les zones de saturaci (vegis apartat 2.3 de la present Memria).

    9 Guanyen fora les ZE-2C i la ZE-2B. En general la ZE-2B i la ZE-2C tenen un excs dactivitats (sobretot 2.3, restauraci i 2.2, activitats musicals) malgrat que, quan es comptabilitza per KM lineal de faana, en alguns casos apareixen com de densitat intermdia donat que tenen una trama de carrers molt espessa. Val a dir que la ZE-2B de Santa Caterina inclou la part sud-oest del carrer Princesa que cont una gran acumulaci dactivitats mentre que la part nord del carrer Princesa necessita precisament una ms gran reactivaci i millora destabliments. Seria aconsellable la incorporaci de la totalitat de la part sud del carrer Princesa dins la ZE-2C de la Ribera i la seva inclusi posterior en les zones on shi potencia el buidatge dactivitats.

    4.1.7 Simulaci SIG. Comprovaci de parmetres de densitat

    La simulaci de laplicaci dels parmetres de densitat del Pla dusos (vegis plnols dels annexos de la present memria) ens indica el potencial real de les noves implantacions destabliments per a cadascun dels grups depgrafs estudiats.

    En els diferents casos estudiats en laplicaci SIG es realitza una comparativa entre les parcelles que contenen portals que compleixen la condici de densitat i les que no. Cal assumir les limitacions daquesta comparativa ja que el concepte portal no s una dada fiable al 100%. Quan el programa identifica un portal no vol dir necessriament que es correspongui amb un local en PB susceptible de rebre una activitat i per tant cal tenir en compte aquesta incertesa que noms es podria solucionar amb un treball de camp que sescapa de les possibilitats reals del present estudi. Entenent aix es proposa que si laplicaci del GIS dna una simulaci que exclou ms del 50% de les parcelles, per incompliment de la densitat (grau de compliment 40%), cal repensar el nombre destabliments mxim per cercle ja que podria ser un indicador de bloqueig de laplicaci del Pla dusos.

    9 Els casos que presenten aquesta circumstncia sn els C, D i E ens els que caldria augmentar el nombre destabliments per

    cercle de 50 (condici 2a) o 100 metres (condici 2b).

    Cas C. Zones ZE 4, 7 i 8; Activitats 2.3 (excepte 2.3.1 i 2.3.2); Condici 2a (mxim 3 est/r.50)

    grau de compliment: 2492%

    Cas D. Zones ZE 2A, 2B, 2C, 3, 6 i 9; Activitats 2.3 i EC3.3.3; Condici 2a (mxim 3 est/r.50)

    grau de compliment: 2297%

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    25

    Cas F. Parcelles que no compleixen la condici de densitat

    Cas E. Totes les ZE; Activitats EC1.1.2, EC1.1.3 i EC1.2; Condici 2b (mxim 2 est/r.100)

    grau de compliment: 2178%

    9 Val la pena observar tamb com en el cas D, tot i tenir un grau de compliment molt baix, laplicaci de la densitat s molt ms raonable en les zones 2A i 3 mentre que en la resta est molt bloquejat. Aix indica a ms que cal afinar molt la condici de densitat per a cadascuna de les ZE individualment.

    9 Tamb s interessant observar com en el cas F de lactivitat hotelera el conjunt de parcelles que compleixen est a lentorn del 60% i per tant estaria dins els lmits que entenem com a tolerables per en canvi tot leix de la Rambla resta bloquejat.

    Cas F. Zones ZE 1, 5 i 11; Activitats H.1, H.2, H.3 i P.1.1; Condici 2b (mxim 4 est/r.100)

    grau de compliment: 6047

    4.2 Diagnosi en relaci a lexperincia daplicaci del Pla dusos 2010 Des del moment en que sestabl lexecutivitat del Pla dusos el 23 de juliol de 2010 (entrada en vigor el 01/11/2010) sinici un procs daplicaci que ha posat a prova la capacitat de transformaci i control dels establiments de concurrncia pblica del districte. En aquest sentit ha estat cabdal laprovaci i publicaci del cens dactivitats el novembre de 2010 que ha perms linici de les permutes o rescats dactivitats. A un any vista de la seva aplicaci el nombre dactivitats que shan acollit a la possibilitat de rescatar llicncies antigues en altres emplaaments ha estat encara poc significativa.

    Des del punt de vista de laplicaci interna del desenvolupament del Pla dusos per part de la Gerncia del districte de Ciutat Vella ha estat tamb cabdal la formulaci del Manual operatiu del Pla Especial segons estableix la Disposici Final Primera de la Normativa del PE. La complexitat de la normativa del Pla dusos requereix dun protocol dactuaci que permeti resoldre els diferents dubtes en la seva aplicaci. Els temes dubtosos que requereixen una interpretaci justificada es discuteixen i resolen en les diferents comissions de seguiment que fins al moment shan convocat en data 26/05/2011 i 15/07/2011.

    El districte ha posat a disposici del ciutad, ms enll de la informaci i gesti en les dependencies administratives, la possibilitat de realitzar simulacions daplicaci del Pla dusos des del web municipal (http://w110.bcn.cat/portal/site/CiutatVella) per a emplaaments concrets a travs del sistema SIG. El portal web mant actualitzada la informaci referent a la documentaci del Pla dusos (normativa, manual operatiu, cens dactivitats, etc) i fins i tot les actes de les comissions tcniques de seguiment per tal de conixer les diferents interpretacions en la seva aplicaci.

    4.2.1 El cens i laplicaci dels rescats

    El darrer informe de ECA Grupo Bureau Veritas (empresa contractada per a donar suport a la tramitaci dels expedients dactivitats) de 20/09/2011 ens indica un nombre molt redut de peticions dinformes de llicncies que han emprat la possibilitat del rescat dactivitats precedents per tal dimplantar un nou establiment. En concret es comptabilitzen 6 expedients dels quals solament 4 han estat admesos al complir amb tots els requeriments del Pla dusos 2010. Si b s cert que el perode estudiat s encara curt no deixa de ser significativa la dificultat de poder-se adaptar als requeriments normatius del PE donada la forta demanda del sector, principalment de la restauraci (cal tenir en compte que les peticions dinformes previs en aquest mateix perode sn de lordre de 40 sollicituds amb solament 8 expedients admesos).

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    26

    Es pot concloure per tant que en lexperincia de laplicaci del Pla dusos shi intueix un cert bloqueig que impedeix la consecuci dun dels objectius bsics que s el de la renovaci i modernitzaci destabliments. Caldria per tant disminuir sensiblement les restriccions sense perdre lesperit de laltre dels objectius bsics que s el de la contenci de laugment de la densitat dactivitats al districte.

    4.2.2 Criteris interpretatius del Manual operatiu

    Lapartat 4 del manual operatiu del Pla dusos 2010 estableix un seguit de criteris dinterpretaci en relaci a diversos aspectes de la Normativa que es podrien incloure en el modificat que es proposa en el present document. El resum dels aspectes interpretats sn (vegis el detall del propi Manual operatiu):

    9 Article 5. Classificaci dels establiments comercials (epgraf EC3.3.2) en relaci a la condici 12 que impedeix la venda daliments de consum immediat a la via pblica. Cal recordar els condicionants establerts en lOrdenana dEstabliments i Centres de Comer Alimentari de Barcelona.

    9 Article 7. Activitats complementries i activitats mltiples. Superfcie mxima per a les activitats complementries en relaci al total de lestabliment. Naturalesa de les activitats complementries en un establiment hoteler.

    9 Article 14. Condicions dimplantaci. Cmput de la densitat en relaci als establiments existents. Renncia de llicncies en relaci a les activitats complementries dels establiments.

    9 Article 20.a. Condicions per a la renovaci destabliments existents sense augment de places hoteleres ni superfcie til. Concreci del significat de renovar i/o millorar les condicions sanitries, de seguretat i acstiques de lestabliment existent dacord amb els requeriments tcnics vigents.

    9 Article 20.b. Condicionants per a la renovaci amb augment de places hoteleres i/o superfcie til, condicionat a la supressi dactivitats preexistents. Per a lampliaci de superfcie til sense increment de places, resoldre la manca de concreci produda per lalternativa i/o entre laugment de places hoteleres i laugment de la superfcie til que aquell comporta.

    9 Disposici final segona. Actualitzaci del cens dactivitats. Permetre la inclusi en el cens daquelles activitats amb ttol habilitant si sacredita que lestabliment ha estat obert en els ltims 2 anys segons all establert a larticle 37.3 de la Llei 11/2009.

    4.2.3 Conclusions de les Comissions de seguiment

    La Comissi, establerta en la Disposici Final quarta de la Normativa del Pla dusos 2010, fou constituda per un Decret dAlcaldia de 21 de febrer de 2011 amb la finalitat de fer el seguiment de lexecuci del Pla i establir criteris interpretatius de les diferents casustiques produdes durant la seva aplicaci. Fins a la data shan convocat dues comissions en data 26/05/2011 i 15/07/2011 les actes de les quals es poden consultar al web municipal del Pla dusos.

    En les seves conclusions apareixen un seguit daspectes que, un cop analitzats tcnicament, es podrien incorporar en el nou redactat de la Normativa del PE que es proposa en el present document (vegis el detall de largumentaci en les actes de les diferents Comissions).

    9 Incidncia del Decret 112/2010, de 31 dagost pel qual saprova el reglament dEspectacles Pblics i Activitats Recreatives.

    Actuacions en directe no requereixen sollicitud de llicncia o adaptaci si disposen de llicncia de bar musical (2.2.1), discoteca (2.2.2), sala de ball (2.2.3) o sala de festes (2.2.4). Es mant el rgim de comunicat a lAjuntament conforme ho preveu larticle 124.e del Decret.

  • Modificaci del P.E. Establiments Concurrncia Pblica, Hoteleria i Altres Activitats del Districte de Ciutat Vella . PLA DUSOS 2013

    27

    Per a les activitats de restauraci (grup 2.3) es determina que podran realitzar activitats complementries (msica de fons ambiental, de ball i altres actuacions en directe) sempre que el local compleixi les condicions de seguretat i dinsonoritzaci i degudament autoritzat en rgim de comunicaci prvia.

    Les particularitats daquest Decret no es traslladen a la proposta de modificaci de la normativa del Pla dusos i es mant com un criteri