MÒDUL 1

Fonts per a lestudi de lart asiticLa construcci dun model dhistria de lart des del cnon europeu

Isabel Cervera

P04/17010/00074

Universitat Oberta de Catalunya P03/17010/00074 2 Fonts per a lestudi de lart

Universitat Oberta de Catalunya P04/17010/00074 Fonts per a lestudi de lart

ndex

Introducci ................................................................................................ 5

Objectius ..................................................................................................... 7

1. La imatge de lsia oriental a partir de lobra dart ................. 9

2. Arqueologia i histria de lart ......................................................... 15

2.1. Arqueologia occidental a lsia oriental ........................................... 16

2.2. El cas japons .................................................................................... 17

2.3. El cas xins ........................................................................................ 21

2.4. El cas core ........................................................................................ 25

3. La formaci de colleccions .............................................................. 27

Resum .......................................................................................................... 32

Bibliografia ................................................................................................ 33


Introducci

Les cultures de lsia oriental, entenent com a tals les que es desenvolupen a

la Xina, Corea i el Jap, manifesten tres realitats diferents amb un substrat co-

m, de la mateixa manera que el seu origen va ser com, amb aportacions sin-

gulars en cada un dels casos.

Les fonts que ens condueixen a lestudi i coneixement daquestes cultures i els

seus exponents materials sn dndole molt diversa en la seva qualitat i origen

temporal i, al marge del que coneixem com a fonts primries escrites a les seves

llenges originals, des del segle XVI sha produt una altra categoria de fonts es-

crites des dOccident.

Aquest fenomen, com a moltes de les cultures desenvolupades fora de lm-

bit europeu, conforma un material historiogrfic nou, ja que implica un co-

neixement des de la llunyania, fsica o cultural, que ha donat origen en els

ltims cinc segles a la formaci duna imatge estereotipada sobre lsia orien-

tal, generalment construda fora del discurs en qu es van produir les obres.

Sn fonts que es constitueixen a partir de la recepci de formes i principis est-

tics, recepci que es va modificant dacord amb els canvis de la percepci occi-

dental en el transcurs del temps. Disciplines com la prehistria, larqueologia, la

paleontologia, la numismtica o la histria de lart sn producte del discurs eu-

ropeu que, a partir del final del segle XIX, sendinsa des de diferents metodolo-

gies en lorigen de la cultura i civilitzaci europea, la qual sentn com a sinnim

de cultura i civilitzaci universal. El seu camp dinvestigaci i treball es limita a

un espai geogrfic concret que planteja els seus lmits a Finisterre per occident i

en les cultures egpcia i mesopotmica per orient. Partint daquestes premisses,

els occidentals aplicaran els seus conceptes i els seus mtodes a lestudi de lori-

gen de les cultures no europees, buscant una font comuna el tronc de la qual se

situa sempre a Europa. Amb aquest bagatge, al final del segle XIX sinicien els es-

tudis cientfics darqueologia, prehistria i histria de lart a lsia oriental.

La historiografia de cada una daquestes rees culturals ha anat discorrent ali-

ena a aquestes disciplines occidentals i noms al segle XX sha produt una sn-

tesi entre els mtodes cientfics dOccident i la literatura artstica escrita

durant segles a lsia oriental, la qual ha obert noves interpretacions els fruits

de les quals conformen en si mateixos un nou corpus de fonts sobre la histria

de lart.

Per a conixer millor levoluci de la mirada occidental sobre altres realitats

culturals, en aquest cas lsia oriental, plantegem el text daquest mdul se-

guint tres eixos fonamentals. En primer lloc, analitzem la creaci duna imatge

Fonts asitiques

Per consultar fonts historiogrfiques enllenges originals, vegeula compilaci dalgunesfonts de la tradici japonesa, coreana i xinesa duta a terme per Theodore du Baryi altres (1958).


literria de lsia oriental, que es veu ratificada amb larribada dobjectes dart

a partir del segle XVI i que es modifica de manera substancial des de les albors

dels primers contactes fins a linici del segle XX. Lherncia cultural de la idea

construda durant aquests segles sobre lsia oriental mant, encara avui, gran

part de la seva fora, i continuen vigents tpics impensables en lera de les tec-

nologies de la informaci.

En segon lloc, ens endinsem en laplicaci de mtodes cientfics dorigen euro-

peu en el redescobriment de lorigen cultural de les civilitzacions de lsia orien-

tal. Els acords i desacords que plantegen larqueologia, la prehistria i la histria

de lart constitueixen el punt central daquest apartat. Shan triat en cada rea

cultural els protagonistes que inicien aquest nou dileg germen dels estudis de

sinologia i japonologia del segle XX.

El tercer i ltim apartat presenta un panorama general de lorigen i la formaci

de les principals colleccions dart asitic a Occident, fent referncia a la crea-

ci de museus pblics i privats a Orient i Occident. En cap cas no hem plante-

jat un estudi tancat, on hi hagi totes les referncies documentals als temes

plantejats. Per contra, preferim mostrar camins on transitar, que al seu torn

serveixen de germen a noves vies de coneixement.


Objectius

Els objectius daquest mdul sn:

1. Analitzar les fonts occidentals sobre lart asitic.

2. Comprendre la histria de la recepci de lart asitic a Occident.

3. Estimular la lectura dels principals i primers estudiosos sobre aquestes

matries.

4. Conixer els orgens de les principals colleccions pbliques i privades.

5. Analitzar el cas espanyol.


1. La imatge de lsia oriental a partir de lobra dart

Anteriorment a lpoca de les expedicions martimes iniciades al final del

segle XV, Europa havia format durant locs de ledat mitjana una imatge del

mn de contorns molt difusos, on limaginari prevalia sobre la realitat. El

desconeixement geogrfic no permetia la identificaci de realitats culturals

i poltiques gaire diferenciades entre si, i Orient es va conformar com el lloc

habitat pel fantstic, per lextraordinari. El jard medieval s un jard litera-

ri, un univers allegric, amb prou feines hort conventual de plantes medi-

cinals i aromtiques o extic caprici aprs en lOrient de les Croades. El

Parads terrenal subica en una regi de lsia, seguint a Sant Isidor en les

seves Etimologies (XIV, 3, 2-4),

un lugar situado en tierras orientales, cuya denominacin, traducida del griego al la-tn, significa jardn; en lengua hebrea se denomina Edn, que en nuestro idioma quieredecir delicias...

Sureda i Liao (pg. 30-31)

La identificaci amb el parads, com a lloc on la natura es desborda i ofereix a

lhome una idllica relaci amb ella, la capacitat per a la sensualitat i la volup-

tuositat se subratlla en la mirada europea mitjanant els objectes procedents

daquests mons llunyans.

A Grcia i Roma es t coneixement dalguns productes de llunyana i descone-

guda procedncia, com la seda. Aquesta sorprendria soldats i emperadors, ho-

mes i dones que es cobrien amb un teixit en qu semblava que competien la

brillantor, la suavitat i la capacitat dadaptar-se al cos, ocultant i mostrant al-

hora la realitat i el desig. Suetoni, a Calgula, ho retrata de la manera segent:

Calgula va utilitzar sempre vestits i calats impropis de la tradici ptria i la ciutadania;ni tan sols no eren propis dun bar, ni dun sser hum. Sovint es va presentar davantdel pblic cobert de brodats, pedres precioses, tniques de mniga llarga i braalets; devegades, fins i tot, cobert de sedes i robes femenvoles.

No sabien res de la seva procedncia i Plini el Vell parla, en la Histria natural,

sobre lorigen de la seda i del poble don procedeix:

Sn famosos per la llana dels seus boscos. Desprenen el borrissol blanc de les fulles re-gant-les prviament amb aigua. Desprs les dones es fan crrec de la doble tasca de filari teixir. Amb aquestes laborioses maniobres, en aquells llocs llunyans es fabrica la finssi-ma tela amb qu les nostres dames es mostren en pblic.

Els lmits del mn conegut se situen a la llunyana ndia, que apareix citada i

documentada en les fonts gregues, des de Ptolomeu fins a Herdot, creant una

geografia real i mtica per on recorren camins reis i dus. La conquesta de la

vall de lIndo per Alexandre Magne permet complir un dels grans somnis im-

perials dAlexandre. La presncia de la cultura clssica perviur a la regi i, se-


gles ms tard, quan es configura la imatge de Buda entorn de lescola de

Gandhara, saprecia lherncia clssica en la tradici artstica budista. Aquesta

herncia ser una de les raons esgrimides pels arquelegs i historiadors dels se-

gles XIX i XX per pretendre traar un origen de les cultures asitiques a la Me-

diterrnia.

Ms tard, entorn dels segles VII i VIII, quan Europa i el mn mediterrani estan

conformant cultures locals germen de posteriors identitats, la cultura islmica

apropa lExtrem Orient a lExtrem Occident. Si el 756 ens remet a la creaci de

lemirat de Crdova, lany 751 una important batalla als deserts de lsia cen-

tral condueix els exrcits islmics fins a Tashkent.

La cermica expressa ms visiblement que altres materials aquesta nova mirada

i concepci de lobjecte, segons la qual per mitj dun material poc pretensis

es pot aconseguir el refinament ms exquisit. Aquesta idea de transformaci

aparent del material es desenvolupa a la Xina a partir del segle III aC, quan la

cermica ocupa un lloc preferent en el ritual i ha de substituir materials ms cos-

tosos, com eren el bronze i el jade. Laplicaci de pigments i vernissos en modi-

fica laspecte, i actua duna manera especial quan shi submergeixen atuells i

mfores, bols i copes, per adquirir un to verds, vitri, que els fa confondre amb

els seus homnims de bronze. Daquesta manera, els aixovars domstics i fune-

raris adquireixen una diferenciaci respecte a la modesta producci en fang, que

es coneixer en el mn islmic i sincorporar a la vida quotidiana a lAl-Anda-

lus. La impressi que causa el material queda reflectida en el comentari dun co-

merciant rab en afirmar:

Fets amb una argila de qualitat superior... els bols tan fins com les ampolles de vidre, demanera que es permet veure a travs daquests el lquid que contenen.

Beurdeley (p. 149)

El terrissaire dAlmeria, quan reprodueix bols amb vernissos verds i ocres, des-

coneix que el seu model es troba en la producci de la dinastia Tang, o que els

seus esquemes decoratius procedeixen de mons llunyans i aliens. Crdova,

Toledo i Almeria alberguen aquest sentit de la bellesa en les coses quotidianes,

que mant viu el nexe entre realitats molt llunyanes.

La cultura islmica aporta un nou coneixement daquesta llunyana re-

alitat, i no per haver mantingut contacte directe, sin per mitj de la

seva qualitat dintermediria comercial. Les preades espcies sacompa-

nyen dobjectes nous que comporten un sentit del concepte de bellesa,

sensual, de clar origen oriental. Voris, teixits, cermiques i laques con-

formen objectes extics, llunyans, on bellesa i utilitat suneixen per a

expressar en un refinat llenguatge ornamental un mn que fa lefecte

dirreal.


A les costes dAlmeria shan descobert restes de cermica xinesa, i tamb evidncies delcomer amb lIraq, Sria i el Iemen. (Zozaya, 1992)

Els navegants recollien notcies de mons llunyans, les convertien en faules i

aquestes es traduen en una literatura que fomentava la imaginaci i linters

per altres mons. Del Preste Joan a Marco Polo es construeix una peculiar visi

del mn asitic en el qual lndia i la Xina seran els pols datracci principal.

Els segles XV i XVI inicien cientficament el coneixement daltres realitats i con-

figuren una cartografia cada vegada ms aproximada a la real. El Mapa Catal

del Mn, de 1375, era una expressi de labandonament de les fantasies de la

cartografia medieval, i va constituir una fita important en la histria intellec-

tual europea. La transici cap a lhumanisme s ja una realitat i la mirada sobre

el mn propi i ali modifica la percepci de lhome europeu.

Entre aquestes es pot citar, per la celebritat que va tenir en la seva poca, lobra

de Fray Juan Gonzlez de Mendoza (1545-1618), Historia de las cosas ms nota-

bles, Ritos y Costumbres del gran Reyno de la China, sabides as por los libros de las

mesmas China, como por relacin de Religiosos y otras personas que han estado en

dicho Reyno. Encarregada pel rei, lautor interpreta, com el ttol indica, el que

ell mai no va arribar a veure i conixer de primera m, i s, per tant, una valu-

osa font per a conixer quines eren les preocupacions culturals de lpoca en-

vers aquests nous territoris. s diferent el cas del pare Martn de Rada (1533-

1578), qui va conixer la Xina i va fer una viva descripci dels seus costums i

usos a Relacin verdadera de las cosas del reyno de Taibin, por otro nombre China,

y del viaje que a el hizo el muy reverendo padre fray M. De Rada, provincial que fu

del orden de San Agustn, que lo vio y anduvo en la provincia de Hocquien ao

de 1575 hecha por el mismo. Una altra font destacable s lobra del dominic

Domingo Fernndez de Navarrete.

Les primeres trobades que es produeixen en territori xins amb europeus els

protagonitzen portuguesos que, procedents de Goa (ndia), inicien els seus in-

tents de penetraci per aconseguir el control directe del comer. Mitjanant

una adequada poltica daliances davant latac de pirates japonesos, Portugal

aconsegueix el perms per a establir-se a Macau i comerciar amb productes xi-

nesos. Dentre tots aquests sobresurt la porcellana, una nova transformaci del

fang primigeni, que amb la seva decoraci blava i blanca sorprn a Europa, i

s considerada un producte misteris i desconegut, la qual cosa insisteix en el

carcter extic dOrient.

Els contactes comencen a ser directes i les fonts escrites donen notcies

ms fidedignes, si b lesglai i la sorpresa sembla que mantenen el sentit

de faula de les crniques. Aquest primer perode (segles XVI-XVII) est

marcat per la importncia de les fonts espanyoles sobre la Xina, les

quals sn tradudes a diferents llenges i sn responsables de la imatge

de lsia a Europa.

El Preste Joan

A mitjan segle XII es va difondre la llegenda que hi haviaal cor de lsia un rei cristi, anomenat Preste Joan. Dels franciscans que van viatjar per Monglia al segle XIII, nhi ha que, com Guillem de Rubruc, en van negar lexistn-cia, mentre que nhi ha daltres que, com Joan de Pian del Crpine, la van afirmar. Marco Polo va corroborar ms tardla seva existncia identificant-lo amb un tal rei Jordi. Al final del segle XV els portuguesos van buscar el Preste Joan a Etipia i el van identificar amb el Negus.

Lectura complementria

Per a una anlisi de les fonts espanyoles, Busquets A,La contruccin de la imagen espaola sobre China: la aportacin de los Tratados de Fernndez Navarrete, treball de recerca presentat a la Universitat Pompeu Fabrael 7 de setembre de 2000.


La histria del comer de la porcellana inclou quatre segles, del XVI al XIX, in-

troduint formes, decoracions i tcniques que conformen limaginari collectiu

europeu. A la porcellana li segueixen altres objectes que inunden els palaus i

salons de monarques i aristcrates, que es cristallitzen en el segle XVIII en el

concepte de xineria o chinoiserie. Amb aix simiten models i decoracions, i

linters intellectual per la cultura xinesa creix grcies a la tasca de la traducci

i els escrits de jesutes, agustins i dominics assentats al pas.

En les fonts literries amb prou feines es percep un inters per lart, potser per

lartesania, i tant Escalante (1577) o Gonzlez de Mendoza (1585) com Fernn-

dez de Navarrete (1676) reflecteixen el seu inters per la porcellana, tant pel

que t el seu origen de misteris com per la bellesa dels seus acabats.

De la loa de China, de que por aca se refieren algunas cosas sin fundamento, escriuiraqui brevemente, ni se haze de cascaras de hueuos, ni de caracoles de mar, como refiereMendoa, ni en la tierra la ienen sepultada cien aos, ni veinte... purificanla muy bien;pinala de varis y finissimas colores..

Vila (p. 47)

Al segle XVIII, la mirada sobre el mateix material s molt diferent, fins al punt

de definir els components de la pasta cermica que permet, desprs de la coc-

ci, la creaci de la porcellana. A les Cartas Edificantes (1755) escrites pel jesu-

ta Pare DEntrecolles, es descriu daquesta manera la fabricaci de la pasta:

... el primer trabajo consiste en purificar otra vez el Petunzi y el kao-lin, de las heces quetienen cuando se venden. Se quebrantan luego los petunzi y se echan en un vaso llenode agua; luego se menean con una espatula ancha y se acaban de disolver; dejan que re-posen por algunos instantes y despues se coge lo que sube a la superficie...

Garca Ormaechea (p. 481)

Els jesutes sn, durant els segles XVII i XVIII, els responsables de la construcci

de laltre, des duna plataforma diferent a la que es construeix a partir de la

idea i el concepte del Nou Mn. Seran els primers a traduir obres clssiques xi-

neses al llat de manera que puguin ser compreses per la classe intellectual eu-

ropea, on tindran un important ress entre filsofs i cientfics. Leibniz (1646-

1716) parla sobre la Xina en el seu Novissima Sinica, en els termes segents:

Avui, lImperi xins, que gaireb iguala Europa en la superfcie dels seus cultius i la su-pera certament en poblaci, competeix amb nosaltres en molts altres terrenys gaireb enigualtat, de manera que unes vegades vencen ells i daltres, nosaltres... Per s desitjableque ells, al seu torn, ens ensenyin aquelles coses que sn despecial inters per a nosaltres:el millor s de la filosofia prctica i una manera perfecta de viure, per no referir-nos araa les seves altres arts...

Dawson (p. 82)

Des dels primers contactes sentn a Europa que les cultures de lsia oriental,

entre les quals, per a leuropeu, destaca la xinesa, no pertanyen a pasos colo-

nitzats, ni els objectes que arriben a Europa sn considerats tributs, sin que

formen part de desenvolupaments culturals de profundes arrels histriques

que no es poden afegir al concepte de primitius.


La imatge de la Xina samplia al Jap, i de nou comerciants i religiosos seran

els principals protagonistes de conformar un distorsionat concepte de com-

plex desenvolupament cultural i artstic. Lallament del Jap entre el 1650 i

el 1868 aprofundeix en aquesta mirada llunyana i aliena. Coincidint amb la

seva obertura a Occident, el Jap recobra protagonisme en el context europeu,

iniciant un perode dintercanvis culturals on les manifestacions artstiques

construeixen la imatge del pas fora daquest.

En lltim ter del segle XIX, lluny ja de les chinoiseries del Rococ, la Turquerie

del Pavell de Brighton o lorientalisme dels romntics, sinicia una relectura

dual del mn japons. El japonisme s ents, duna banda, com una moda pas-

satgera i efmera que sestn entre els nuclis urbans europeus interpretant una

realitat a la japonesa, en el desenvolupament de les arts sumpturies, en la

indumentria, en la decoraci; i de laltra, ents com un fenomen entre el

1870 i el 1890 amb un fort impacte en la cultura visual de les avantguardes

histriques.

El gravat policrom en fusta (ukiyo-i) s colleccionat i admirat per artistes i cr-

tics que hi veuen noves capacitats dexpressi que els seus llenguatges incor-

poren. Edmund Goncourt no dubta de definir la seva importncia en afirmar

el 1884 al seu diari, recollit en les seves Mmoires de la vie littraire (1956):

Quan dic que el japonisme forma part del procs revolucionari de la visi dels europeus,vull dir que el japonisme va portar a Europa un nou sentit del color, un nou sistema de-coratiu i, si vols, una imaginaci potica en la invenci de lobject dart que no havia exis-tit anteriorment ni en les poques glorioses de ledat mitjana i del Renaixement.

Manet (1823-1883) es manifesta amb la pintura tan rotundament com ho fa

Goncourt amb les paraules. A Retrat de Zola ubica darrere lescriptor tres de les

pautes de la seva pintura i sentit de la modernitat: Els embriacs, de Velzquez,

un gravat dUtamaro, i lOlmpia. Per a tots els artistes que aprecien el que

aquests gravats ofereixen, ni aquests ni el terme japonisme no poden tenir el

mateix significat. Manet, Van Gogh, Toulouse-Lautrec, Klimt o Grosz ho van

interpretar de maneres molt diferents.

El coneixement daquestes obres t una gran transcendncia en iniciar lestudi

de la histria de lart japons (per exemple, E. Chesnau, 1878, Lart japonais),

interessant-se per la prpia naturalesa daquest. Ni la valoraci de la crtica

daltres formes i llenguatges ni la de lartista no constitueixen fets allats, sin

que aniran acompanyats dun inters cientfic que des de larqueologia fins a

la histria de lart avalar la seva autonomia.

Larribada dels gravats japonesos en fusta i la seva circulaci entre les

avantguardes no era una moda. Els nous avantpassats es van conside-

rar duna manera molt seriosa: duna banda, van aparixer com a savis

en un moment de profunda crisi i, daltra banda, van ser vistos com els

precursors duna nova era que universalitzava lart.

Gravat ukiyo-e, obra de Hokkei (1780-1850).

Manet, Retrat de Zola (detall).


La universalitzaci dels llenguatges artstics es consolida al segle XX, en qu sn

innombrables els artistes que manifesten un viu inters en la seva prctica arts-

tica pel concepte asitic de lart. De lobra arquitectnica dF. Lloyd Wright

(1867-1959) al Jap i als Estats Units a lart del gest practicat per H.

Michaux (1989-1984) es teixeix una espessa xarxa dintercanvis culturals

ideats des del coneixement que es prolonga fins a lactualitat en un univers

artstic com.

A partir dels acords i desacords que configuren i conformen la mirada sobre

lsia oriental sassenten les primeres fonts que a Occident serveixen de refe-

rent per a crear una visi ms polidrica i, per aix, ms real. La cincia subs-

titueix la imaginaci, el somni, i Occident recrea un nou corpus de fonts sobre

lsia oriental que incentiva el coneixement des de lexterior i linterior dun

ric passat histric i cultural que sexpressa per mitj de les obres dart.


2. Arqueologia i histria de lart

A Europa, a partir del Renaixement, les investigacions sobre el seu passat van

privilegiar el llegat de lantiguitat clssica, assumida tant en la seva tradici li-

terria com en els seus objectes materials, especialment larquitectura i lescul-

tura. Lamor cap a lobjecte antic, acompanyat de lepigrafia i altres fonts que

van completar el seu significat, va impulsar el colleccionisme i, amb aix, va

crixer lafany de conixer i la utilitzaci dun vocabulari crtic que ordens la

classificaci dels objectes fins i tot en termes esttics.

A partir de les expedicions europees de carcter colonialista dels segles XVIII i

XIX, sinicia lestudi de les disciplines associades a les cultures antigues, com

legiptologia, larqueologia bblica i lassiriologia. Ats que larqueologia cls-

sica neix en el patr cultural europeu, tots aquests estudis assumeixen com a

punt de partida un paradigma histric concret i un mtode en qu el coneixe-

ment de llenges antigues per traduir les fonts apareix com una premissa l-

gica per a entendre lobjecte. Tanmateix, i tot i tenir aquest coneixement

lingstic, es tendeix a veure el paisatge contemporani no europeu amb la mi-

rada de la conscincia histrica europea des de la qual treballen els intellectu-

als dOccident, fins i tot malgrat que la llengua, la poblaci i la cultura

daleshores siguin totalment diferents de les de lantiguitat.

En lestudi de les cultures no europees, semblava que no hi havia diferncies

entre aquelles que havien desaparegut essent substitudes per altres de signe

molt diferent i aquelles que constituen lorigen del mn contemporani, s a

dir, entre cultures mortes i cultures vives.

Els objectes de les cultures antigues no tenien cabuda en el tradicional i can-

nic concepte europeu de les belles arts i per aix es desenvolupen altres dis-

ciplines ms adequades per a lestudi daquests objectes, amb llenguatges ms

propis de larqueologia i letnografia que de la histria de lart. De la mateixa

manera, tampoc no tenen cabuda en espais musestics on sexposa el discurs

tradicional de la histria de lart.

En lactualitat, el sentit dinterdisciplinaritat des del rigor acadmic impulsa

una lectura mltiple de lobra dart, on arqueologia i histria de lart simbri-

Larqueologia i la histria de lart sorgeixen com a disciplines a Europa i

sn aplicades a lestudi de les cultures de lsia oriental a partir del final

del segle XIX. Els seus mtodes, llenguatges i criteris neixen de lestudi de

les cultures europees i es crea un paradigma europeu que es traslladar a

altres rees culturals.


quen. Noms a partir de la comprensi dels processos creatius es podia superar

aquesta diferenciaci, per lhome encara no estava preparat per a entendre el

sentit de lalteritat, entesa tant en la seva mirada Occident-Orient, com Ori-

ent-Occident.

2.1. Arqueologia occidental a lsia oriental

La interpretaci del passat, en plena efervescncia del procs dindustrialitza-

ci i modernitzaci, es va constituir en el punt central dinters de gran part

de les disciplines cientfiques i humanstiques. Aquest inters com va propi-

ciar certa orientaci que pretenia impulsar un mtode interdisciplinari i con-

figurar un saber polidric que sapliqus amb ms o menys encert en diferents

camps.

Arquelegs, antroplegs i aficionats europeus i nord-americans van donar ini-

ci, per diferents vies, al seu inters per les cultures de fora de lentorn occiden-

tal amb desigual criteri i motivaci.

Les cultures de lsia oriental havien originat des del segle XVIII una mirada di-

ferent, especialment en el cas xins, on, com hem vist, la inicial fascinaci dels

intellectuals europeus per la cultura confuciana i lapreciaci per les seves arts

decoratives van ser elements destacats.

No s casualitat que ni la Xina, ni Corea, ni el Jap fossin colonitzats per les

potncies europees, de manera que la mirada cientfica, encara amb el para-

digma occidental com a model, va produir diferents fruits. El carcter extic

daquests nous mons, de profunda antiguitat malgrat el seu declivi, no sem-

blava desaparixer.

El reconeixement de la cultura material oposada a la histria llegendria va tri-

gar temps a recrrer el seu cam, i la seva introducci s la gran aportaci de

larqueologia i els seus mtodes a lsia oriental.

Van ser, entre daltres, el zoleg nord-americ Edward S. Morse (1838-1925)

en el cas japons i a la Xina el geleg suec J. G. Anderson (1874-1960) els qui,

sense ser arquelegs, van demostrar mitjanant una excavaci sistemtica el

potencial a descobrir respecte als perodes grafs de la histria daquests pa-

sos. La cultura Jomon del Jap o el paleoltic i neoltic a la Xina van ser definits

en aquests perodes inicials.

Les cultures xinesa i japonesa havien iniciat entorn del segle XI una in-

tencionalitat de recuperaci del passat ms prxima a la mirada de lan-

tiquari que a la de larqueologia, la prehistria o la histria de lart. El seu

concepte dhistria va lligat al de la paraula escrita, i aquestes cultures

comparteixen una concepci del temps derivada del mite i la llegenda.


En cada cas, com assenyala Barnes (1993), es forja un inters arqueolgic propi a partirde problemes tradicionals com sn la prioritat de les inscripcions en larqueologia xinesaprotohistrica, lorientaci cap a lobjecte al Jap i la recerca duna identitat tnica en lesantigues cultures de Corea.

2.2. El cas japons

Lallament del Jap entre els anys 1650 i 1868 va tenir com a reacci una r-

pida obertura cap a Occident, que es reflecteix en ladopci del seu model eco-

nmic i industrial, i tamb de les pautes culturals i artstiques. La participaci

del Jap en les exposicions universals (1878 i 1889) va permetre a Europa i els

Estats Units el coneixement del misteris pas del sol naixent, dobjectes curio-

sos i dartesania, que van promoure linters i la moda pels productes dorigen

japons. Per a conixer la delicadesa i bellesa de lart tradicional japons, va cal-

dre esperar locasi que va oferir el pavell japons de lExposici Universal de

1900, organitzat per Hayashi Tadamasa. A partir daleshores Europa va perce-

bre que les obres dart, i no els bibelots o curiositats passatgeres, eren dignes

dentrar als museus, i que el que shavia conegut fins al moment tan sols eren

frmules de lart popular.

Linters que va suscitar el japonisme que hem comentat va permetre un acos-

tament noms parcial al carcter artstic de la creaci japonesa, ja que amb

prou feines es basava en els gravats, que al Jap no tenien una consideraci

artstica tan alta. Les publicacions que es realitzen durant les ltimes dcades

del segle XIX, de gran importncia per la innovaci, estan mancades del rigor

dun coneixement intrnsec de la cultura japonesa. Curiosament, qui inicia i

impulsa una nova mirada sobre lart del passat al Jap no s un arqueleg ni

un historiador de lart, sin el zoleg Edward Sylvester Morse.

Originari de Peabody (Salem, Massachusetts), va formar part del nucli din-

tellectuals i cientfics que van introduir a Boston linters per lart i la cultura

japoneses. Les seves investigacions, les seves colleccions i els seus coneixe-

ments van ser el germen de la millor collecci dart japons que hi ha als Es-

tats Units, que allotja el Museum of Fine Art de Boston (MFA). Morse, Bigelow,

Fenollosa i Kakuzo sn referncies primordials en la creaci del primer corpus

de fonts sobre art japons escrites en llenges occidentals a partir del coneixe-

ment directe de lobra dart.

Linters cientfic de Morse residia en lestudi de levoluci dels braquipodes

des de les formes fssils fins a les espcies actuals. Aquesta va ser la ra que el

va conduir el 1877 al Jap, on va recollir mostres que el van ajudar a conixer

i explicar la cadena evolutiva. Al cap de poc temps darribar-hi, se li va dema-

nar crear un departament dhistria natural amb el seu corresponent museu al

si de la Universitat Imperial, la primera i llavors nica de larxiplag.

La urgent necessitat dadoptar els models cientfics occidentals feia necessria

la contractaci de professionals occidentals, tal com succeiria, entre daltres,

Edward Sylvester Morse.


amb Fenollosa. Establert al Jap duna manera ms permanent, Morse va al-

ternar les seves investigacions amb la docncia, i va ser precisament el seu in-

ters per cert tipus de molluscos laparena dels quals va reconixer en formes

cermiques el que el va portar a mostrar primer curiositat i desprs passi pel

coneixement de la cermica primitiva del Jap. Mancat de qualsevol formaci

artstica, Morse es va deixar guiar per Ninagawa Noritana, antiquari i estudis

de la cermica, en el coneixement de les pastes, els forns i els vernissos. Aix,

es va iniciar una de les colleccions ms importants de cermica japonesa que

seria adquirida per lMFA de Boston el 1892. Lestudi de la cermica primitiva

va conduir Morse a la definici dun dels perodes inicials de la protohistria

japonesa, el perode Jomon (7500-300 aC), i amb aix va donar inici a larque-

ologia i la prehistria al Jap.

Linters per la cultura nipona des de diferents disciplines anava augmentant,

i duna manera molt especial a Boston. Per aquesta ra, el govern japons de-

mana a Morse que busqui especialistes interessats a traslladar-se al Jap per en-

senyar en els nous centres i instituts cientfics que es creen al pas. Un dels

primers a contestar aquesta petici va ser Ernest Francisco Fenollosa (1853-

1908), el qual va arribar a Tokyo el 1878 amb un contracte de dos anys per a

ensenyar filosofia i economia poltica. Dorigen espanyol, nascut a Salem,

shavia llicenciat a Harvard en Filosofia, mostrant les seves qualitats de poeta,

msic i pintor. La seva sensibilitat artstica el va conduir duna manera natural

a interessar-se per lart japons, pel seu llenguatge pictric. Aviat va conixer

pintors de lescola Kano que, rebutjats pel seu llenguatge tradicional, es veien

abocats a fer altres feines que els permetessin subsistir. Aquests pintors li van

ensenyar la tcnica pictrica i el van introduir en el coneixement de la pintura

japonesa tradicional. Fenollosa adquiria pintures dartistes de renom del pas-

sat, la qual cosa va ser el germen duna important collecci que amb el temps

va ser adquirida per als fons de lMFA de Boston. Linters per la cultura asi-

tica el va conduir a estudiar amb la mateixa intensitat lart xins i a aprofundir

en el coneixement del budisme, i fins i tot va arribar a la seva identificaci per-

sonal amb aquesta forma religiosa, en adoptar el nom de Tei-shin.

Entorn de 1878-1880 va coincidir al Jap amb William Anderson (1842-1900),

un escocs professor danatomia i infermeria de lAcadmia Naval Imperial de

Tokyo, que compartia linters per la pintura i el colleccionisme. Anderson va

aconseguir reunir entorn de tres mil obres pictriques xineses i japoneses que

ms tard van formar part de les colleccions del British Museum de Londres.

Lentusiasme de Fenollosa per lart japons el va conduir a formar un club el

1881, denominat Kangwakwai, format per ell i tres artistes representants de les

escoles Kano i Tosa. El seu objectiu era constituir un comit per catalogar i ex-

pertitzar pintures i daquesta manera anar creant un catleg de les grans obres

del passat que estaria dirigit pel pintor Kano Hogai i ell mateix. En la prctica

de lart van treballar en un estil modern denominat nihonga o pintura japonesa,

Detall dun desplegable de lescola Kanodel principi del segle XX.


amb el qual van buscar un equilibri entre la tcnica japonesa i els sistemes de

representaci espacial occidentals.

La fora de la cultura occidental, impulsada des de les institucions japoneses,

semblava substituir el valor de la tradici i la seva possibilitat de renovaci. A

les escoles dart, el mtode densenyament que simposava era loccidental la

cpia de models, la perspectiva i el clarobscur, minant el sentit didentitat na-

cional, base de la fora de la cultura japonesa.

A latenta i cientfica mirada sobre el passat japons de Morse i Fenollosa aviat

es va unir un tercer bostoni, el Dr. William Sturgis Bigelow (1850-1926). El

1882 van iniciar els seus passejos i visites amb lajuda dun jove japons, Oka-

kuro Kakuzo (1862-1913), recorrent els principals centres artstics. Morse va

mantenir el seu inters per la cermica i letnologia, Fenollosa per la pintura i

Bigelow per la bellesa de lobra, adquirint tots importants obres sota latenta

mirada de Kakuzo. Per a aquest, les converses mantingudes durant aquestes vi-

sites van ser lesper per a comprendre la importncia de la conservaci del pa-

trimoni i la valoraci de la cultura material del passat, traslladant la seva

preocupaci al Mombusho, el Ministeri dEducaci.

Com a conseqncia daix, el 1884 Fenollosa i Kakuzo van iniciar una srie

de viatges promoguts pel govern japons, per donar a conixer en les diferents

prefectures el mtode de catalogaci dobres, i tamb per documentar fotogr-

ficament les obres dentre els segles VI i IX. En aquests viatges van tenir ocasi

de conixer molts llocs inaccessibles fins llavors, que els van obrir les portes

de temples i residncies, la qual cosa els va permetre conformar un primer ca-

tleg dobres. Per a tots dos, el millor descobriment daquell viatge va ser la fi-

gura de Buda del temple Horyuji a Nara, i en van descriure lemoci a les

pgines del seu clebre Epochs of Chinese and Japanese Art (1912):

The impression of this figure, as one views it for the first time is of intense holiness. Noserious, broad-minded Christian could quite free himself from the impulse to bow downbefore its sweet powerful smile...

Fenollosa (vol. I, p. 94)

A aquest viatge el van seguir el 1886 altres expedicions com a membres de la

Comissi Imperial dArt per Europa i els Estats Units, el resultat del qual va ser

el projecte de creaci de lAcadmia de Belles Arts de Tokyo el 1887. Aqu hi

van impartir classe Fenollosa i Kakuzo, i tamb els pintors de les escoles Kano

i Tosa.

La situaci al Jap va comenar a ser ms complicada per a Fenollosa i el 1889

es va traslladar a Boston per formar el Departament dArt Japons de lMFA,

on va ser conservador durant cinc anys. La seva tasca al museu es va centrar a

donar a conixer al pblic per mitj de conferncies i exposicions la riquesa

de la cultura japonesa, acceptant per a aix prstecs daltres colleccions com

les del clebre Samuel Bing, a la galeria parisenca del qual adquirien gravats els

William Sturgis Bigelow.

El Buda de Horyuji.


impressionistes. Desprs duna breu tornada al Jap el 1896, Fenollosa retorna

a Nova York el 1900, on treballa com a assessor duna de les colleccions ms

importants asitiques, la de Charles L. Freer, desprs Freer Gallery de Washing-

ton. En aquells anys intenta plasmar en dues obres importants els coneixe-

ments adquirits en les seves llargues estades a la Xina i el Jap (Epochs of

Chinese and Japanese Art, 1912 i Noh, Accomplishment: a Study of the Classical

Stage of Japan, 1916).

En aquesta traducci conceptual, el treball dOkakuro Kakuzo va ser fonamen-

tal en ser el primer japons que escrivia sobre art i esttica en llengua anglesa,

intentant establir una visi des de linterior de la cultura japonesa. The Ideals

of the East with special reference to the Art of Japan (1903), The Awakening of Japan

(1904) i The book of Tea (1906) safegeixen al corpus bibliogrfic de les prime-

res fonts en llenges occidentals escrites sobre art asitic i, duna manera espe-

cial, sobre art japons.

Okakura Kakuzo va nixer a Yoshiwara, ciutat porturia que va assolir un

gran desenvolupament a partir de 1868 grcies al comer internacional. Es va

llicenciar el 1880 en Filosofia i Literatura Angleses per la Universitat Imperial

de Tokyo i amb prou feines dos anys desprs ja formava part del grup de Fe-

nollosa, Morse i Bigelow. El seu inters pel coneixement i la conservaci del

patrimoni japons li permet participar en linici de la creaci de frums de dis-

cussi i institucions acadmiques destinades a aquest fi. Visita Europa i els Es-

tats Units, i tamb lndia i la Xina, i t ocasi de conixer intellectuals locals

que treballaven en la mateixa direcci que ell al Jap.

Quan el 1887 es crea lEscola de Belles Arts, el seu principal objectiu no ser

cap altre que la conservaci i divulgaci de lart japons, creant una atmosfera

nica entre alumnes i mestres, que es va mantenir mentre Kakuzo va ocupar

la direcci de lEscola. Desprs del seu abandonament i els viatges realitzats

per lsia, continua mantenint limpuls inicial, que el porta a crear el 1897

juntament amb 39 artistes joves la Nihon Bijitsuin (Centre de Belles Arts a

Yanaka, Tokyo), lideal del qual era fer comprendre que

Lart antic de lsia t ms validesa que qualsevol de les escoles modernes, no tant en elprocs dimitaci sin en lidealisme, essent aquesta la raison dtre de limpuls artstic.

Horioka (p.17)

El 1904, coincidint amb lesclat de la guerra amb Rssia, Okakura Kakuzo

abandona el Jap cam dels Estats Units, on viur i treballar a Nova York,

Seattle i Boston. A Boston suneix com a assessor al Departament dArt Xins

Daquesta manera, el pblic occidental anava tenint referncies directes

sobre lart de lsia oriental i sintrodua en el seu llenguatge artstic a

partir del model occidental.

Lectura recomanada

Okakura Kazuko (1978). El libro del te. Barcelona: Kairs.

Okakura a lndia

Les mateixes preocupacionsintellectuals entorn de la cons-trucci de la histria de lart asitic les troba Kakuzo en la seva visita a lndia, especial-ment a Coomaraswamy (1877-1947), Abanindranath Tagore (1871-1951) i Rabin-dranath Tagore (1861-1914), que buscaven una relectura de lart indi basada en una autonomia interpretativa res-pecte al paradigma europeu. Coomaraswamy i Kakuzo es trobaran de nou en lMFA de Boston, exercint de conserva-dor i assessor respectivament de les colleccions asitiques. All coincidiran tamb amb Ernest Fenollosa.


i Japons de lMFA, i all tindr ocasi destablir contacte amb la colleccionis-

ta Isabella Stewart Gardner, amb la qual mant una intensa relaci professio-

nal i damistat assessorant-la en les seves adquisicions i en el coneixement de

lart japons. Entre el 1905 i el 1913 fa innombrables viatges entre Amrica,

Europa i lsia, i t ocasi de publicar les seves obres ms importants en llen-

gua anglesa, on expressa el seu concepte i valoraci de lart japons. Kakuzo

insisteix en lafirmaci de lart japons com un compendi viu de tota la tradi-

ci asitica, atribuint-li un important paper en la formaci de la identitat na-

cional nipona:

s la seva tenacitat el que el Jap veritablement conserva de lnima asitica, fins i totquan aquesta est a punt de sucumbir davant del poder del que s modern.

Finalment, no podem deixar de citar el francs Emile Guimet (1836-1918),

que des del seu origen empresarial mostra un inters excepcional per les cul-

tures asitiques que el condueix al Jap el 1875. Com van fer Fenollosa i Ka-

kuzo, Guimet va viatjar per tot el pas, centrant el seu inters a visitar els

temples, dels quals va fer un exhaustiu estudi, completat amb els apunts del

pintor Flis Rgamey. Es considera el primer colleccionista europeu interessat

per lart religis, la collecci del qual va ser el germen el 1889 de la creaci

dun museu monogrfic sobre art asitic, el Muse Guimet de Pars.

2.3. El cas xins

Aquest sentit literari de registre, darxiu, es complementa amb el de lantiqua-

riat que sorgeix a lempara daquest. Colleccionisme, arxiu i antiquariat van

ntimament units en lapreciaci de lobjecte del passat. Un dels primers tex-

tos xinesos que testifiquen lerudici de colleccionistes i amateurs s el Ge gu

yao lun (Criteris bsics per a les antiguitats), escrit per Cao Zhao el 1387, en el

qual sintenta unir els coneixements transmesos a lhora dapreciar i jutjar un

bronze arcaic, una pintura, una calligrafia i una porcellana.

Aquest moviment que parteix de lemperador troba el seu suport ideolgic en

el neoconfucianisme com a ideologia nascuda per superar la fora del budisme

en el perode histric anterior a la dinastia Song. s per aix que no s estrany

que les investigacions se centrin ms en temes seculars i en sofisticats mtodes

historiogrfics, per encoratjar un mtode empric de catalogaci dels bronzes

i els jades des del perode Shang fins als Han. Les cpies de les formes, de les

El reconeixement de la importncia de lestudi del passat mitjanant la

cultura material no s una cosa que arribi a la Xina a travs dOccident.

En la dinastia Song del nord lemperador Huizong (1082-1135) inicia

una tradici de recopilaci dinformaci seguint la tradici dels regis-

tres histrics, s a dir, lenumeraci dobjectes, obres i autors que van

conformant el paradigma de lerudit xins.

Ge gu yao lun

Tradut a langls i editat per Sir Percival David (Chinese Coonoisseurship. The Ko Ku Yao Lun, Londres, 1971), colleccionista i expert. Linters per la cermica xinesa de Sir Percival el va portar a la creaci de la Sir Percival David Foundation of Chinese Art, actualment dependent de la Universitat de Londres.


decoracions, de les inscripcions que comporten sn part dels principis dorde-

naci i classificaci daquests objectes.

La pintura de les dinasties Song i Ming redescobreix latmosfera dadmiraci

del passat i possessi daquest per mitj de lobjecte en els jardins de collecci-

onistes i lletrats reunits entorn de la contemplaci i discussi de bronzes, ce-

rmiques i pintures.

El paradigma sinocntric conformat a lpoca Song cobra una nova vitalitat

durant el regnat de lemperador Qianlong (1736-1795). Colleccionista i me-

cenes, aconsegueix reunir a la Ciutat Prohibida una exquisida collecci ava-

lada per la tasca crtica de lletrats i artistes al seu servei. Huizong va crear

lAcadmia Imperial, i Qianlong la Biblioteca Imperial, i es van establir vincles

histrics entre ambds emperadors. Daquesta manera, Qianlong, emperador

manx, simbrica en la tradici cultural xinesa i es legitima polticament com

el successor dels emperadors mtics.

En aquest estat de la qesti, lestudi des dOccident de larqueologia i la histria

de lart xins troba certa resistncia a lhora dencaixar el paradigma eurocntric

amb el sinocntric. Si b Anderson (1874-1960) es considera lintroductor de lar-

queologia a la Xina, altres autors com Ferguson (1866-1945), Laufer (1874-1934)

o Karlgren (1889-1978) opten per seguir el model xins del colleccionista amateur

adaptant els seus criteris de classificaci dobjectes sense enllaar-los en el discurs

de la histria de lart.

Larqueologia occidental, com a mtode cientfic danlisi, introdueix a la

Xina conceptes nous i revolucionaris, com el coneixement dun passat graf

real, no llegendari, testificat per restes materials que parlen de vides annimes,

no de personatges concrets. Abans darribar fins al mn de la prehistria i pro-

tohistoria, els occidentals descobreixen en el transcurs de la construcci del

ferrocarril un mn subterrani format per la representaci en terracota i altres

materials del mn real i de limaginari. Aquest mn del subsl trenca el silenci

de leternitat per al qual havien estat creats els objectes i aquests emergeixen

indiscriminadament. Europa descobreix un nou passat de la cultura xinesa, in-

teressant-se pels objectes ms que pel seu context. Les excavacions disten

molt de ser sistemtiques i, per tant, cientfiques, i el mn xins mira amb sor-

presa com aquelles peces dorigen funerari per les quals mai no havien mostrat

inters i, per tant, no havien estat objecte de colleccionisme, susciten un gran

entusiasme entre els occidentals. Els que colleccionen mingqi, substituts fune-

raris, sn els mateixos que encara no sinteressen per conixer lesperit creador

de lart a la Xina.

En aquests primers balboteigs de la presncia darquelegs i amateurs occi-

dentals a la Xina, els noms de Sir Marc Aurel Stein (1862-1943), Sven Hedin

(1865-1952), Paul Pelliot (1878-1945), Langdon Warner (1881-1955) i el Com-

te Otani, entre daltres, sendinsen a lsia central i la Xina darrere les em-


premtes duna possible presncia cultural occidental en la formaci de lart

asitic. Durant les seves expedicions, redescobreixen les ciutats oasi de la Ruta

de la Seda, dels deserts del Gobi i Taklamakan, i destaquen la importncia del

descobriment de les grutes budistes de Mogao a Dunhuang. Els testimonis dels

seus viatges constitueixen un corpus important de fonts de larqueologia i la

histria de lart en relaci amb el budisme a lsia.

Primeres publicacions

Entre les obres ms destacades daquests arquelegs exploradors es poden citar les de Stein,Serindie, publicada en 5 volums el 1921, Pelliot, Grottes de Touen-houang: peintures et sculputresbouddhiques des poques Wei, Tang et Song, (1920-24), Von Le Coq, Buried Treasures of ChineseTurketan (1928) i Sven Hedin, History of Expedition in Asia, 1927-1935 (1943-1944).

Com corresponia a lesperit de lpoca, molts dels objectes, manuscrits i pintures

trobats van ser traslladats a Europa, allegant un millor criteri per a la conserva-

ci dun passat que en cap cas no era el seu. El British Museum de Londres, el

Muse Guimet de Pars, lErmitage de Sant Petersburg, entre daltres, allotgen

part important del resultat daquestes expedicions. Lespoliaci del patrimoni

va ser, sens dubte, per a la classe intellectual xinesa un toc datenci per reva-

lorar el seu passat cultural i crear un nou nacionalisme cultural davant la invasi

del paradigma europeu.

Els manuscrits de Dunhuang, les inscripcions oraculars (jiaguwen), lepigrafia

de les tombes Han (jinshixue), els bronzes Shang i Zhou, conformen un nou

conjunt de fonts que seran bsiques per a lestudi del passat i que confereix a

larqueologia un gran prestigi.

Aquest passat creix cientficament amb els descobriments dAnderson, a les se-

ves excavacions de Zhoukoudian als anys vint, un jaciment paleoltic, on es

van trobar les empremtes de lhome de Pequn, les grutes neoltiques de Sha-

guotun a la provncia de Liaoning i el lloc neoltic de Mianchi a la provncia

dHenan, lexpressi material del qual se centra en la cermica pintada del que

es va denominar cultura de Yangshao (5000-3000 aC). Daquesta manera, sini-

cia lestudi de la prehistria a la Xina, que destrueix el passat mtic i llegen-

dari dels tres emperadors i cinc sobirans, recreat per Confuci.

A la dcada dels anys vint del segle XX, es va crear lAcadmia Snica (1928-

1936), que tenia com un dels seus objectius prioritaris lestudi i la conservaci

del seu patrimoni. Un dels seus xits inicials ms importants va ser sens dubte

el descobriment de lantiga capital de la dinastia Shang, la ciutat dAnyang o

Yin, que posa de manifest noves fonts epigrfiques en les inscripcions dels os-

sos danimals i closques de tortuga trobades all. En aquest cas, el protagonisme

dels arquelegs xinesos mostra la seva familiaritat amb els mtodes cientfics

occidentals, treballant junt amb els seus collegues en lestabliment de les no-

ves cronologies histriques del seu remot passat.

Desprs dels perodes dinici (1890-1910) i formaci (1920-1940), a partir de

1949 i fins a 1976, coincidint amb el govern de Mao Zedong, sinstitucionalit-

Manuscrit tibet de les coves de Dunhuangfotografiat per Stein el 1907.

Lectura recomanada

Yang. A History of Modern Chinese Archaeology. A: The Golden Age of Chinese Archaeology (pg. 25-45).


zen els organismes encarregats de la protecci del patrimoni, a travs del Bureau

de Relquies Culturals i lAcadmia de Cincies Socials. A partir de diferents insti-

tuts dependents daquests es crea una xarxa per a lestudi i conservaci de les

obres dart tant des del punt de vista de larqueologia com de la histria de

lart. La interpretaci dels treballs realitzats durant aquest perode est subjec-

ta a una forta polititzaci, destinada a lafirmaci no solament del carcter au-

tcton de la cultura xinesa, sin tamb de la validaci dels discursos histrics

defensats des de les instncies oficials.

Su Bingqi (1909-), investigador de lInstitut dArqueologia i membre de lAcad-

mia de Cincies Socials, en un article titulat A New Age of Chinese Archaeo-

logy (1999), defineix tres objectius prioritaris per a larqueologia xinesa: (1)

escriure una histria nacional; (2) estendre aquest criteri fins als perodes sense

registres histrics, i (3) establir una escola prpia darqueologia. Aquests tres

punts continuen formant part del debat teric sobre larqueologia a la Xina, una

disciplina que, dacord amb els descobriments dels ltims cinquanta anys al pa-

s, ha perms una relectura del seu passat no histric conformat per les cultures

prehistriques o lespectacular descobriment del mausoleu de Qinshi Huangdi

el 1974.

El debat i la prctica de larqueologia han tingut i tenen el seu parallelisme i

complement en la histria de lart, disciplina dorigen occidental que es des-

envolupa i expressa al llarg del segle XX seguint diversos mtodes dinterpreta-

ci. La formaci de colleccions pbliques i privades en el context occidental

ha estat una de les seves primeres manifestacions, i la interpretaci de les obres

que les conformen la base de la visi de la histria de lart xins a Occident.

Ja hem comentat com al comenament del segle XX alguns historiadors de lart

es van sentir atrets pel mtode xins dinterpretaci i classificaci de lobra

dart: jades cerimonials, bronzes rituals, pedres amb inscripcions i dissenys

pictrics; categories que no es corresponien amb els criteris utilitzats en la clas-

sificaci cannica occidental. Malgrat aix, el vocabulari utilitzat sadequava

ms al model europeu que al context de lobra xinesa.

Entre els occidentals que inicien investigacions sobre qestions concretes de

lart xins es troba Victor Sgalen (1878-1919), investigador i escriptor inte-

ressat per la Xina i la seva cultura artstica. En les seves diferents estades a la

Xina va tenir locasi de fer un important treball de documentaci grfica cen-

trat en lescultura monumental en pedra, que va servir de base per a un estudi

titulat Chine, la Grande Statuaire, referncia bibliogrfica ineludible en aquest

tema. En el seu text reflexiona sobre lescs inters que troba en les fonts xine-

ses sobre aquesta qesti, especialment comparant-lo amb lingent material

historiogrfic existent sobre les inscripcions en pedra, prximes al sentit occi-

dental del que s lescultura. Partint del treball iniciat per Edouard Chavannes

(1865-1918), Sgalen retrocedeix en el seu estudi fins al segle III aC, centrant

el seu inters en lescultura Han. La seva mirada, igual que la de Stein i molts


daltres, ofereix una visi que parla duna cultura fronterera als lmits de la in-

fluncia del mn mediterrani, que se situen a lndia.

Els estudis de carcter ms professional en histria de lart sinicien entre 1920

i 1936, realitzats per historiadors de lart formats acadmicament, com Ludwig

Bachhofer, Max Loehr, George Rowley o Osvald Sirn entre daltres. A alguns

dells sels considera sinlegs prpiament dits, ja que, com Loehr (1903-1988)

i Sirn (1879-1966; History of Early Chinese Art, 1929-1930), es desplacen a la

Xina, on tindran ocasi de viatjar i treballar durant llargs perodes de temps.

Daltres, com afirma Robert Thorp, arriben a travs de lestudi daltres cultures

asitiques i fins i tot de cultures europees, sense penetrar en el coneixement

interior de la cultura xinesa.

Els mateixos corrents metodolgics que es desenvolupen a Occident tenen un

fidel reflex en el treball dels estudiosos occidentals sobre la histria de lart a la

Xina. Entre els anys quaranta i seixanta lallament de la Xina impedeix la seva

presncia en territori xins i, en conseqncia, limita el desenvolupament dels

estudis de sinologia in situ. s per aix que cobraran una importncia ms gran

els estudis sobre les colleccions formades a Occident, que, malgrat la seva quan-

titat i qualitat, redueixen lmbit destudi a certs tpics com la cermica neolti-

ca, els bronzes tardans Shang o les terracotes funerries Tang, considerats fora

dels seus contextos.

Des de 1976 fins a lactualitat el panorama ha canviat de manera substancial,

generant una nova bibliografia en histria de lart produda per professionals

de lexterior i de linterior del pas, tant si s en estudis de carcter general com

si s en monografies sobre diferents aspectes, des de la teoria fins a la histria

de lart. Amb aix shan obert infinites possibilitats a linvestigador, que pot

tenir accs tant a les fonts originals com a les seves interpretacions en diferents

discursos historiogrfics. Les publicacions en revistes especialitzades, de carc-

ter acadmic i comercial, revisen constantment els judicis del passat sobre

lobra dart, estimulant el coneixement i la investigaci.

Aix mateix, la continutat de la poltica dexcavacions ha perms treure a la

llum importants jaciments arqueolgics, publicats i difosos en mitjans especia-

litzats i en exposicions, que en els ltims vint anys han apropat el coneixement

de la cultura artstica xinesa al pblic i a la crtica especialitzada.

2.4. El cas core

A diferncia de la Xina i el Jap i a causa de les circumstncies histriques, lar-

queologia i la histria de lart tenen a Corea un desenvolupament ms tard

respecte a les nacions venes. A causa de la presncia japonesa a Corea, el pa-

radigma que es coneix no va ser tant el dorigen europeu com el japons, in-

teressat a demostrar i justificar la dominaci nipona a la pennsula coreana.

Lectura recomanada

Thorp, R. (1999). Studiesof Chinese Archeology/Art History in the West: a Historic Review. A: Exploring Chinas Past (pg. 51-62).


Per aix no s estrany que a partir de 1945, alliberats del jou japons i desprs

de la partici del pas com a conseqncia de la guerra de Corea, tant a Corea

del Nord com a Corea del Sud saprofunds en una arqueologia que justificava

el seu passat amb autonomia respecte als seus dos poderosos vens. Al nord la

iniciativa s del govern (Institut dArqueologia i Folklore, sota control de

lAcadmia de Cincies Socials de Corea del Nord), i s a partir de les seves ins-

titucions des don es projecten estudis i excavacions. Al sud sn les universi-

tats i els museus els qui promouen lestudi i la investigaci del seu passat, amb

un fort carcter nacionalista. Entre els ms destacats investigadors daquests

moments inicials es troba Kim Won-yong, que es trasllada a Nova York en la

dcada de 1950 per doctorar-se en histria de lart. Fruit daquells anys destu-

di, es van crear diferents departaments universitaris i fins i tot museus, seguint

els ensenyaments i models nord-americans.

Aquestes circumstncies expliquen, encara que noms fins a cert punt, la di-

ferent densitat bibliogrfica i investigadora en aquests temes a Corea en rela-

ci amb els casos xins i japons, ja que aquesta continua essent per al pblic

lrea cultural ms desconeguda de lsia oriental.


3. La formaci de colleccions

Els grans museus europeus, com s el cas del Bristish Museum (1914) i el Vic-

toria & Albert (1899) de Londres, el Louvre (1893) i el Guimet (1899) de Pars,

es nodreixen de les expedicions arqueolgiques de Stein i Pelliot, i tamb de

Guimet i Cernuschi, sense rebutjar les donacions de colleccions privades que

enriqueixen i amplien els seus fons. Els museus dels Estats Units, com lMFA

de Boston, la Freer Gallery de Washington o lAsian Art Museum of San Fran-

cisco, per citar noms uns casos, adquireixen o reben dels primers colleccio-

nistes i historiadors de lart importants colleccions germen del seu posterior

desenvolupament.

Lorigen de totes aquestes colleccions s mltiple i divers, des de les expedicions

arqueolgiques citades fins a les colleccions privades i les dordre religis. En

tots aquests casos es pot dir que les colleccions formades aix eren de carcter

poliglota, en el sentit que manifestaven diferents llenguatges: etnogrfics, his-

trics, arqueolgics i artstics.

La dificultat inherent era la classificaci dobjectes atenent un cnon occidental

que difcilment t parallelismes a les obres asitiques. Les categories descultu-

ra, pintura i arquitectura no encaixen amb lesperit original de les obres.

Lescultura engloba des de baixos relleus amb inscripcions fins a imatges bu-

distes. Per la seva banda, larquitectura no reflecteix a lsia oriental una evo-

luci destils, ni un registre de noms, sin que es desdibuixa en el seu context

original en una concepci molt secundria respecte al paper que ocupa en al-

tres cultures i contextos europeus i no europeus. Les obres pictriques amb

qu sinicia la histria de la pintura shavien perdut quan van comenar les

colleccions, i es va recrrer a les fonts literries per al seu coneixement. Per a

conixer els llenguatges primigenis de la pintura sacudeix a suports com el

bronze, la laca, la pedra i la cermica. Daquesta manera, es prioritza la presn-

Lorigen de les colleccions pbliques i privades de lsia oriental a Oc-

cident, tal com hem vist, t dues procedncies diferents que, en certs ca-

sos, convergiran en la creaci de magnes espais musestics. Duna

banda, el corrent que sinicia al segle XVI i que busca en lobjecte dart

el component extic i, de laltra, linters cientfic que a partir de la se-

gona meitat del segle XIX permet el desenvolupament de noves perspec-

tives sobre lorigen de les cultures asitiques. Simultniament, als pasos

dorigen sinicia una poltica de conservaci del patrimoni amb la crea-

ci de museus a Sel, Tokyo i Pequn, que tindran la seva continutat i

reflex en tot el territori i al llarg del segle XX.


cia dobjectes com es va fer en la tradici antiquria, lorigen de la qual en

molts casos es troba en contextos funeraris de tradici poliglota.

Al llarg del segle XX shan anat polint i treballant els

conceptes i definicions de lobra dart dorigen asitic,

per encara no shan integrat al discurs general. Els

grans museus com el British Museum o el MET de Nova

York allen en espais de gran espectacularitat museogr-

fica els objectes dorigen xins, indi, japons o del sud-

est asitic, presentant-los sota un criteri purament cro-

nologicolineal que arrenca en la prehistria i condueix

fins al segle XX. s difcil fins i tot veurels dialogant en-

tre si, atenent contextos culturals concrets, i encara

menys fer-ho amb obres dart dorigen occidental. Potser

en els museus dedicats al segle XX no sassisteix a aquesta diferenciaci tan ex-

trema i soblida lorigen geogrfic de les obres i els seus autors, per inserir-los

en un discurs ms universal i menys virtual.

A la Xina i el Jap, i posteriorment a Corea, es creen les primeres institucions

dedicades a la conservaci del patrimoni, que donen lloc als primers museus.

El 1871 es funda el Ministeri de Bns de la Casa Imperial, ms endavant Museu

Nacional de Tokyo; el 1908 es crea el Museu del regne de Choson a Corea i,

noms desprs de lalliberament japons, sinaugura a Sel el 1946 el Museu

Nacional. Desprs de la caiguda de la dinastia manx el 1911, la Ciutat Prohi-

bida de Pequn s abandonada i s reconvertida el 1925 en Museu de Palau. El

1936 i a causa dels esdeveniments bllics, part de la collecci imperial s tras-

lladada a Nanjing i Shanghai, i desprs dinnombrables particions i viatges, el

1948 una part important es trasllada a Taiwan per mandat del general Chiang

Kai-shek. El 1965 es crea a partir de les colleccions del Museu del Palau de Pe-

qun i del Museu Central de Nanjing, el Museu del Palau Nacional de Taipei

(Taiwan). La collecci imperial es desmembra en dos grans museus, Pequn i

Taipei, els camins dels quals transcorren parallels als esdeveniments histrics

de cada un dels dos pasos.

Entre el 1980 i el 2000, la Repblica Popular de la Xina ha fet un important

esfor destinat a millorar les condicions de conservaci i divulgaci del patri-

moni histric. Els jaciments arqueolgics ms importants, com s el cas del

mausoleu del primer emperador a Xian, shan convertit en museus-jaciment-

centres dinvestigaci. A lempara de descobriments de tal magnitud, sha afa-

vorit el desenvolupament de larqueologia, el resultat del qual ha donat peu a

la creaci de museus nous i moderns, com podrien ser el Museu Provincial de

Shaanxi, i el ms innovador en la museografia xinesa: el Museu de Shanghai.

En tots aquests es presenta el llegat artstic del pas, gaireb sense referncies a

altres cultures prximes, com podrien ser la japonesa i la coreana. Noms en

el Museu de Shanghai hi ha un departament dedicat a lart occidental, amb

espais destinats a exposicions temporals dimportants museus i colleccions

privades occidentals.

El Museu del Palau Nacional a Taipei.


Al Jap la xarxa de museus s densa, formada tant per aquells de titularitat p-

blica com pels privats. En aquests no solament es conserven fons relacionats

amb el patrimoni japons, sin que manifesten linters dels colleccionistes

per lart antic de la Xina i Corea en colleccions de gran prestigi i qualitat.

La creaci de colleccions daccs pblic a tot el mn facilita els treballs de clas-

sificaci i investigaci en diferents especialitats que permeten desenvolupar

centres dinvestigaci en els departaments universitaris, una poltica dinter-

canvi que es verifica en el desenvolupament de simposis, congressos i exposi-

cions.

Hem deixat per al final el cas espanyol, al qual ens referirem a continuaci.

Per a conixer la situaci del colleccionisme dart asitic a Espanya cal mirar

al segle XVI, quan la cort adquireix objectes extics sigui quina sigui la seva

procedncia. El gust pel que s grotesc i enganys, seguint les modes histri-

ques, es va conformant entorn de la Cambra del Tresor de Felip II i la Cambra

de les Meravelles, que amb el temps es conformen com el germen del collec-

cionisme real i particular dobjectes procedents daltres entorns no europeus.

La presncia espanyola a Filipines no justifica histricament un inters objec-

tiu sobre la cultura artstica asitica, malgrat la importncia del comer a tra-

vs de la Nau dAcapulco, que solca els mars entre el 1565 i el 1815.

Durant el regnat de Carles III (1759-1788) es crea el Reial Gabinet dHistria

Natural, la collecci del qual ser traslladada el 1867 al Museu Arqueolgic

Nacional (MAN) de Madrid. En aquesta collecci apareix documentada una

important quantitat dobjectes dorigen xins, japons i filip, en mobiliari,

porcellana, txtil. El MAN realitza un primer dipsit daquesta collecci el

1944 al Museu Nacional dArts Decoratives, que ser completat per un segon

dipsit el 1983. A aquests fons es van unir els objectes de la Collecci Riao,

de la Collecci Martnez Santa-Olalla, de la Collecci Weissberger i tamb de

la Collecci del Dr. Pulido. La major part dels fons reunits se centren en la

porcellana xinesa i japonesa, i tamb en mobiliari en laca, talles en fusta, es-

malts i voris. Junt amb les peces dorigen xins i japons, el Museu Nacional

dArts Decoratives ha reunit peces escultriques de lndia i el sud-est asitic

que mai no han estat exposades. Una selecci de les obres dorigen xins i ja-

pons es va mostrar al pblic a partir de 1983 i per a aix es va habilitar un

espai en el mateix museu. Amb locasi de la inauguraci de la Sala Oriental,

el museu va encarregar a Fernando Tabar de Anitua un estudi sobre les peces

en cermica (Cermicas de China y Japn en el Museo Nacional de Artes Decorativas,

1983) i va facilitar laccs a altres peces per a la realitzaci de diferents treballs

dinvestigaci. Posteriorment es va clausurar la Sala Oriental, emmagatzemant

de nou els fons en espera duna millor ubicaci.

Labsncia a Espanya dun inters cientfic per les cultures no europees marca

un abisme davant altres pasos occidentals, i ns un dels resultats la manca

dun colleccionisme de qualitat, tant pblic com privat.


En lactualitat les niques colleccions daccs pblic centrades en lart asitic

corresponen a iniciatives dels ordes religiosos, que han donat lloc al Museu

Oriental de Valladolid i al del Convent de Sant Toms a vila. Els seus titulars,

lorde agustini i lorde dominic, reflecteixen en aquestes colleccions la seva

presncia a lsia des del segle XVI amb el consegent establiment de missions.

Des daquests enclavaments senviaven objectes dartesania i obres dart, lin-

ters de les quals se centrava en la imatgeria de carcter religis, en talles de

fusta, pintures sobre seda i paper, imatges en cermica i objectes curiosos que

introdussin els novicis en el context visual al qual shavien de traslladar per

exercir la seva tasca apostlica. A partir daquesta idea es conformen colleccions

poliglotes, sense carcter cientfic, acumulant-se a les diferents cases dels ordes

religiosos i congregacions que treballaven als pasos de missi.

El 1925, Any Sant a Roma, Pius XI va promoure una gran exposici missional

en aquesta ciutat, amb lobjectiu denaltir la tasca missionera de lEsglsia. Per

aix va demanar als ordes religiosos que aportessin les obres ms caractersti-

ques de les diferents cultures no europees, i tamb documentaci fotogrfica i

literria de tots els treballs realitzats. Daquesta manera es consolida lExposi-

ci Vaticana de Missions de 1925, que tindr continutat amb la creaci del

Museu Etnolgic de la Ciutat del Vatic, ja que moltes de les obres exposades

van ser sollicitades pel Papa per romandre a Roma i iniciar aix el projecte del

Museu Etnolgic. Entre les que es van quedar a Roma hi ha obres pertanyents

a lactual Museu Oriental de Valladolid, de les seves colleccions denominades

Changteh, Shanghai i Hankow (Casado, 1988).

La iniciativa de crear un museu a Valladolid a partir daquestes colleccions data

de 1978 i la inauguraci com a museu, de 1980. Ni tan sols en la seva denomi-

naci no sinclou el terme art, conservant el carcter poliglota que sha esmentat

abans, on el que s etnogrfic, el que s artstic, el que s cultural i el que s an-

tropolgic sentremesclen en el seu discurs expositiu. De les seves colleccions

shan publicat diferents catlegs, com s el cas de Pinturas Religiosas Chinas

(1988) o Catay, el sueo de Coln (1991), entre daltres.

El cas de les colleccions del Museo Oriental del Real Monasterio de Santo

Toms de vila presenta un origen com al que ja sha esmentat en el cas de

Valladolid, la presncia missionera de dominics a lsia. La seva evoluci, tan-

mateix, no s la mateixa, ja que les colleccions dorigen asitic no sn ms

que una part del llegat que acull el convent. Desprs de les exposicions de la

Ciutat del Vatic (1925) i Barcelona (1929), amb prou feines van quedar a

vila mig centenar de peces. En la dcada dels seixanta lesfor dun domi-

nic, el Pare Isaac Lequete, procedent de les missions de lsia, permet anar

augmentant la collecci en adquirir peces en els seus viatges, a les quals

suneixen les adquisicions del Pare Toms Labayen a Hong Kong (Garca

Ormaechea, p. 487). La collecci formada durant els anys 1970 es presen-

tava, fins a lany 2002, en espais sense definici museogrfica juntament

amb exemples de taxidrmia, mantenint aquest carcter de reuni dobjectes


extics i rars propis dels gabinets de curiositats. En lactualitat, les colleccions

estan en procs de renovaci, en espera de trobar una ubicaci museogrfica

adequada al contingut i qualitat daquestes peces.

El 2003, Patrimoni Nacional, custodi de les colleccions reials, va reunir les

obres asitiques disperses en diferents emplaaments, Reials Llocs, en una

magna exposici amb el ttol Oriente en Palacio. Aquesta va posar de manifest

el tipus de colleccionisme afavorit per la Corona, centrat ms en el concepte

dobjecte extic que en linters artstic en la formaci de la collecci.

Amb prou feines podem esmentar museus diniciativa privada entorn de

colleccions asitiques ms enll de la presncia de colleccions en qu les

obres dorigen asitic comparteixen espai amb colleccions de diversa ndole,

com s el cas de la Fundaci Rodrguez-Acosta de Granada. Lany 2002 es pu-

blica un catleg de la collecci asitica del pintor granad, on sestudien i ca-

taloguen obres de diferents procedncies asitiques que manifesten un inters

ms etnogrfic que artstic en lorigen de la collecci.

En les ltimes dcades shan anat publicant treballs de catalogaci de collec-

cions parcials en museus de titularitat pblica o privada, que en alguns casos

han tingut un ress ms gran grcies a les seves publicacions i a la celebraci

dexposicions sobre les peces catalogades. Aix, les colleccions de gravats ja-

ponesos ukiyo-e han pogut veure la llum en exposicions dutes a terme a partir

dels fons de la Biblioteca Nacional (1993), Museo Nacional de Artes Decorati-

vas (1999) i el Museo de Bellas Artes de Bilbao (1998). Els fons del Museo Et-

nolgico de Madrid van donar lloc el 1990 a un catleg, Culturas de Oriente,

prenent com a referncia la donaci realitzada per Santos Munsuri, mentre

que el Museu Etnolgic de Barcelona va reunir part de la seva collecci dori-

gen japons en lexposici i consegent catleg Itadakimasu, Cultura i alimen-

taci al Jap (2000).

Com a resultat del carcter parcial i ms etnogrfic que artstic de les collecci-

ons dorigen asitic a Espanya, labsncia de centres dinvestigaci entorn

daquests temes en el context universitari i musestic s generalitzada, si b s

cert que en les ltimes dcades linters per lestudi de la cultura asitica sha

ests a tots els camps del coneixement i mostra una corba ascendent que per-

metr la formaci de nous especialistes que integrin en el discurs cultural un

sentit ms universal i complet del saber.


Resum

Les fonts sobre la cultura artstica de lsia oriental soriginen en diferents pe-

rodes histrics. De les tres rees culturals, la Xina, Corea i el Jap, el pas que

presenta una atracci ms gran i que, per tant, genera major nombre de fonts

s, sens dubte, la Xina, seguida del Jap i, molt llunyanament, de Corea.

En els segles XVI-XVII, sinicia una tradici historiogrfica el valor de la qual rau

inicialment en interpretar directament la realitat, deixant de banda els relats

fantasiosos i imaginaris que havien configurat durant ledat mitjana una imat-

ge irreal dOrient. Aquestes primeres fonts, en especial les referents a la Xina,

van ser escrites per espanyols, religiosos i seglars, que van tenir loportunitat

de viure i conixer de primera m les complexes societats asitiques. Paralle-

lament, Europa va coneixent els objectes dart grcies al comer interconti-

nental, el principal producte del qual el constitueix la porcellana xinesa. Els

segles XVIII-XIX marquen linici dun canvi en la percepci del Lluny Orient,

visible en una historiografia on sobserva un inters ms gran pel desenvolu-

pament social i cultural, encara amb el prisma del paradigma europeu.

Lanlisi cientfica del final del segle XIX i del segle XX permet un coneixement

sistemtic de la realitat artstica, i tamb del pensament que origina lobra

dart en cada una de les rees culturals. Larqueologia i la histria de lart, amb

les seves corresponents metodologies, inauguren una nova mirada sobre

lobra dart. Grcies als seus resultats, el segle XX ha pogut conixer el desen-

volupament de la sinologia i la japonologia, i tamb dels estudis sobre Corea,

entorn del mn acadmic i dels museus i centres dinvestigaci que shan creat

tant als pasos dorigen com als pasos receptors dun nou art, producte duna

tradici que enfonsa les seves arrels en lorigen de la histria de lhome.


Bibliografia

Barnes, G.L. (1993). The Rise of Civilization in East Asia. The Archaeology of China, Korea andJapan. Londres: Thames and Hudson.

Bary, Th. i altres (ed.) (1958). Sources of Japanese tradition, from earliest times to 1600. NovaYork: Columbia University Press.

Bary, Th. i altres (ed.) (1960-1964). Sources of Chinese Tradition. Nova York: Columbia Uni-versity Press.

Bary, Th. i altres (ed.) (1997-2001). Sources of Korean Tradition. Nova york: Columbia Uni-versity Press.

Bean, S. (1995, desembre). Edward S. Morse, Collector, a New Perspective. Orientations(pg. 35-40). Hong Kong.

Berger, K. (1980). Japonism in Western Painting from Whistler to Mattisse. Cambridge: Cam-bridge University Press.

Beurdeley, M. (1985). Sur les Routes de la Soie. Friburg: Office du Livre.

Busquets, A. (2000). La construccin de la imagen espaola sobre China: la aportacin de losTratados de Fernndez Navarrete. Barcelona: treball de recerca presentat a la UniversitatPompeu Fabra.

Casado, J.M. (1988). Museo Oriental de Valladolid. Catlogo I. Pinturas religiosas chinas.Valladolid: Caja de Ahorros Provincial de Valladolid.

Dawson, R. (1967). The Chinese Chamaleon. An Analysis of European Conceptions of ChineseCivilization. Londres: Oxford University Press [trad.: El Camalen Chino. Madrid: Alianza Edi-torital, 1970].

Horioka, Y. (1963). The life of Kakuzo. Tokyo: Hokuseido Press.

Fenollosa, E.F. (1963). Epochs of Chinese and Japanese Art, 1913. Dover Publications.

Garca-Ormaechea, C. (1985). Porcelana china en Espaa. Madrid: UCM.

Okakura Kakuzo (1906). The book of tea [trad.: El Libro del t. Barcelona: Kairos, 1978].

Suresa, J.; Liao, E. (1988). El despertar de Europa. Madrid: Ed. Encuentro.

Whitehall, W.M. (1970). Museum of Fine Arts Boston: a centennial history (2 vol.). Cambrid-ge: The Belkamp Press of Harvard University.

Whitfield, R.; Wang, T. (ed.) (1999). Exploring Chinas Past. New Discoveries and Studies inArchaeology and Art. Londres: Saffron.

Vila, C. (2000). La recepci de lart xins en les fonts espanyoles (XVI-XVIII). Barcelona: treballde recerca presentat a la Universitat Pompeu Fabra.

Yang, X. (ed.) (2000). The Golden Age of Chinese Archaeology. Celebrated discoveries from thePeoples Republic of China, Cat. Exh. Washington-Kansas.

Zozaya, J. (1992). Al Andalus y el Mediterrneo. Andaluca y el Mediterrneo. Sevilla.

Documents

MÒDUL 1