Mòdul 2_Gestionar-Se a Un Mateix

8/16/2019 Mòdul 2_Gestionar-Se a Un Mateix

1/34

Amb la col·laboració d’

MÒDUL 2:Gestionar-se a un mateix“Fet, emoció, interpretació”

“El veritable acte de descobrir no consisteix a

trobar noves terres, sinó a veure-les amb nousulls”

Marcel Proust


2/34

MÒDUL 2: GESTIONAR-SE A UN MATEIX

© SomDocents Proyectos Educativos SL, 2013 Tots els drets reservats

2

1. Introducció

2. Fet, emoció, interpretació

2.1. Components de la Intel·ligència Emocional

2.1.1. Capacitats

2.1.2. Habilitats2.1.3. Emocions

2.1.3.1. Per a què serveixen les emocions?

2.1.4. Personalitat o temperament

3. El pensament

3.1. Tipus de pensament

4. Assertivitat

4.1. Tipus de conducta

4.2. Llistat de drets fonamentals de l’assertivitat

4.3. Conductes no assertives

4.4. Causes de la conducta no assertiva

4.5. Elements que influeixen en la conducta

4.6. Habilitats assertives bàsiques

4.7. Tècniques assertives bàsiques

4.8. Tècniques assertives per a discussions

4.9. Distorsions cognitives

5. Resum

MÒDUL 2:Gestionar-se a un mateix“Fet, emoció, interpretació”


3/34



3

1. Introducció

Sota la premissa, “fet, emoció, interpretació”, basarem tot aquest segon

bloc, on treballarem com utilitzar les nostres emocions per treure el millorprofit de les situacions que ens succeeixen al nostre dia a dia.

A principis del segle XX i, per primera vegada, alguns investigadors

comencen a fer especial èmfasi a aquelles capacitats no cognitives de la

intel·ligència. Fins llavors, a l’hora de mesurar la intel·ligència, únicament

es podien tenir en compte aquelles capacitats cognitives com la memòria o

la capacitat matemàtica del subjecte.

Però van ser aquests investigadors de principis del segle XX els quals es

van adonar que hi havia aspectes molts rellevants a la nostra intel·ligència

que no estaven relacionats amb la part cognitiva.

D’aquesta manera, investigadors com Thorndike (1920) o Wechsler (1940)

treballen a les seves investigacions amb aquells factors no cognitius que

repercuteixen a la intel·ligència humana. És el que des de fa dècades es

coneix com a Intel·ligència Emocional (IE).

Però què és exactament la Intel·ligència Emocional?


4/34



4

Aristòtil ja feia una reflexió al respecte, sense saber que parlava d’aquest

tipus d’intel·ligència: “ Qualsevol pot enfadar -se, això és una cosa molt

senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en grau exacte, en el

moment oportú, amb el propòsit just i del mode correcte, això, certament,no resulta tan senzill”.

En paraules de Daniel Goleman, creador del best-seller “Intel·ligència

Emocional”, aquesta és la capacitat de reconèixer sentiments propis i dels

altres, de motivar-nos i de manegar adequadament les relacions.

D’aquesta manera, direm que la intel·ligència emocional és aquella que

ens permet interpretar les nostres emocions i, per tant, poder donar la

millor resposta en funció de les nostres creences.


5/34


6/34



6

- Habilitats

- Emocions

- Personalitat o temperament

2.1.1. Capacitats

Són cinc les capacitats que formen la Intel·ligència Emocional:

- Reconèixer les pròpies emocions (autoconeixement).

- Saber manegar les pròpies emocions (autocontrol).

- Utilitzar el potencial existent (competències).- Saber posar-se al lloc dels altres (empatia).

- Crear relacions socials (sincronia emocional).

Autoconeixement

Conèixer i reconèixer les pròpies emocions. Si som conscients dels nostres

sentiments i comportaments, podem aconseguir que les nostres accions

repercuteixin en benefici propi.

Les emocions són respostes no cognitives espontànies a la interpretació

que fem i les expectatives que esperem tenir.

Si som capaços de comprendre les senyals del nostre cos, disposarem

d’una major informació a l’hora de prendre decisions. No hem d’oblidar que

les emocions estan lligades a sensacions físiques, com ara els símptomesd’ansietat quan tenim por a alguna cosa que està per venir.


7/34



7

Autocontrol

Autocontrol no vol dir supressió. Suprimir les emocions implicaria la

privació d’una informació valuosíssima que ens pot ajudar a prendre la

resposta més encertada.

Autocontrol com a mecanisme per comprendre-les i utilitzar aquesta

comprensió per enfrontar-nos productivament a les situacions.

Comprendre-les suposarà poder utilitzar-les pel nostre benefici.

Es tracta d’acceptar els fets com són, sentir les nostres emocions, i

interpretar de la manera més favorable possible en funció de les nostresexpectatives.

Competència

És la capacitat d'utilitzar els coneixements i les habilitats d’un mateix en

benefici propi, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de

coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió,

la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada

situació.

Tot i que sembli obvi, aquest coneixement propi, moltes vegades no es

troba desenvolupat, fins al punt que moltes vegades deixem d’actuar o

prenem una decisió incorrecta per considerar que no som prou hàbils per

fer-ho amb èxit.

Quan afrontem un examen, per molt que l’hàgim preparat, ens apareixen

dubtes i pors que, racionalment, no haurien d’aparèixer però que, gràcies a

les emocions, ens permet estar alerta i poder dipositar tota la nostra

atenció durant el temps que duri aquest examen. No obstant això, una


8/34



8

mala gestió d’aquestes emocions pot provocar bloquejos i la no superació

de la prova.

Empatia

Capacitat per comprendre el que li passa a l’altre o percepció de les

emocions de l’altre. És la capacitat que ens permet percebre el món

interior emocional i vivencial dels demés. Per tant, direm de la empatia que

és l’arrel de tota interacció amb altres persones.

Tal com indicàvem al primer bloc, a l’hora de comunicar-nos, hem de ser

capaços d’estar atents als sentiments de l’altre, no només al que diu. Aixòens permetrà disposar d’una major informació i poder estar en sintonia

amb el nostre interlocutor.

Hem de recordar que les emocions són contagioses i que empatitzar no vol

dir sentir-se com l’altre persona, sinó comprendre com es sent l’altre.

Sincronia Emocional

La capacitat per connectar amb l’altre. És la capacitat pròpia dels líders,

persones capaces d’arribar a un gran nombre de persones amb facilitat i

mantenir l’atenció i el respecte dels altres.

Connectar amb l’altre ens permetrà entendre’l i fer -nos entendre,

permetent-nos motivar-lo i dirigir-lo cap a l’objectiu que volem assolir.

Les persones que demostren una major sincronia emocional, disposen

generalment de les següents característiques:

• Confiança en sí mateix.


9/34



9

• Sentit de la missió.

• Aprenentatge continu.

• Vocació per servir.

• Irradiació d'energia positiva.

• Coneixement dels altres.

• Equilibri.

• Visió de la seva vida com una aventura.

• Exercitació per a l'autoavaluació.

2.1.2. Habilitats

Són diverses les definicions que podem donar al terme habilitat, però si

ens referim a les habilitats que formen la Intel·ligència Emocional, haurem

de parlar forçosament de les següents:

- Organització de grups: mobilitzar i coordinar els esforços d’un

grup de persones.

- Negociar solucions: prevenció i resolució de conflictes.

- Connexions personals: afavoreix el contacte amb els altres, facilita

el coneixement i el respecte pels seus sentiments i els seus

interessos i, a més, permet la relació interpersonal.

- Anàlisi social: ser capaços de detectar i intuir els sentiments, els

motius i els interessos de les persones.


10/34



10

Totes aquestes habilitats constitueixen la matèria prima de l’èxit social. No

obstant això, aquestes habilitats han de trobar-se en consonància amb els

nostres propis sentiments, seria el nostre jo personal i el nostre jo social.

2.1.3. Emocions

Les emocions són impulsos que ens porten a actuar. Representen un

mode d’actuació davant d’un estímul extern cap a la persona.

La paraula emoció prové del llatí “movere”, que significa moure. El prefix –

e, ens donaria un significat de “moure’s cap a...”.

Les emocions es poden manifestar al rostre, a la nostra expressió corporal,

al to de veu o als nostres gestos.

Segons els estudis desenvolupats per Ekman i els seus col·laboradors

(1983), es van diferenciar sis emocions bàsiques, conegudes recentment

com les sis grans emocions, que engloben a la resta d’emocions:

1. Ira (ràbia, ressentiment, fúria, indignació, irritabilitat, hostilitat, odi, ...).

2. Tristesa (aflicció, pena, desconsol, pessimisme, melancolia,

autocompassió, solitud, desesperació,...).

3. Por (ansietat, temor, preocupació, incertesa, nerviosisme, angoixa,

terror,...).

4. Alegria (felicitat, goig, tranquil·litat, content, dignitat, satisfacció,eufòria, ...).

5. Sorpresa (sobresalt, desconcert, admiració,...).

6. Fàstic (menyspreu, repugnància, disgust, antipatia,...).


11/34


12/34



12

http://www.youtube.com/watch?v=CQ8WJK9qfGo

2.1.4. Personalitat o temperament

Direm que és el conjunt d’actituds, pensaments, sentiments i conductes

que caracteritzen a una persona. Aquest conjunt, es manté constant al

llarg de la vida de la persona, tenint una certa persistència i estabilitat.

En aquest sentit direm que les cinc grans categories de la personalitat són:

- Extroversió

- Afabilitat

- Dependència

- Estabilitat emocional

- Cultura o intel·ligència

Entre els teòrics que parlen al respecte de les teories de la personalitat,

cada vegada pren més força la idea que la nostra herència determina la

nostra personalitat, mantenint-se per tant al llarg de la nostra vida.

http://www.youtube.com/watch?v=CQ8WJK9qfGohttp://www.youtube.com/watch?v=CQ8WJK9qfGohttp://www.youtube.com/watch?v=CQ8WJK9qfGo


13/34



13

3. El pensament

El nostre pensament és una part de nosaltres que no podem separar de la

resta del nostre cos. Cada vegada que pensem, estem enviant unaresposta global que s’expressa mitjançant el nostre cos, els nostres

músculs, les nostres emocions i les nostres accions.

D’aquesta manera, els nostres pensaments poden actuar

amb nosaltres o en la nostra contra. Per tal d’aconseguir

que els nostres pensaments actuïn al nostre favor, parlarem

a continuació dels diferents tipus de pensament queexisteixen.

3.1 Tipus de pensament

El pensament pot ser de dos tipus:

- Pensament positiu- Pensament negatiu

Els pensament van íntimament lligats a les emocions, de forma que

pensem coses basant-nos en emocions i ens emocionem sobre la base

d’uns pensaments. Com no podem separar el pensament de l’emoció, al

parlar de pensament positiu o negatiu, ens estem referint a la verbalització

del sentiment.


14/34



14

Pensament negatiu

Si fem referència al pensament negatiu, direm que

aquest pensament implica emocions negatives, amb

la qual cosa estaríem utilitzant el pensament de

manera inadequada.

Si no ens ho proposem, el més senzill es deixar-se portar pel pensament

negatiu, degut a que no requereix d’esforç ni reflexió.

El pensament negatiu el creem nosaltres sols, tot i que aquest pot

aparèixer provocat per les persones que tenim al nostre voltant.

Aquest pensament és propi de persones que no es troben disposades a

superar les seves dificultats, prenent el camí fàcil de no fer res. Deixar a

una banda aquest tipus de pensament resulta molt difícil.

Les manifestacions més representatives del pensament negatiu són:

- Queixes continuades

- Crítiques als altres

- Preocupacions

Els pensaments negatius ens apropen a l’àrea del temor, ens fan sentir por

i veure majors dificultats de les que en realitat hi ha.

Però, per què pensem negativament? Les emocions negatives són

normals i necessàries. És normal estar trist davant certs esdeveniments,pèrdues o injustícies. Les emocions negatives són una part més de

nosaltres i ens serveixen per reaccionar i actuar amb més energia de

la normal.


15/34



15

Això succeeix així quan les emocions negatives són canalitzades

convenientment i no ens trastornen excessivament.

És positiu que cadascú aprengui a qüestionar-se i a manegar les emocions

negatives per tal de preveure-les i substituir-les per aquelles que ens són

favorables. Quedar-se amb allò que és negatiu únicament aconsegueix

debilitar-nos.

Per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, necessitem aconseguir alts

nivells de satisfacció, serenitat o autorrealització. La majoria de les

vegades el que ens impedeix accedir a això és simplement el pensament

negatiu. El que causa la infelicitat no són els fets externs, sinó la reacció

que tenim davant aquests.

La veritable llibertat consisteix en poder triar el camí que volem, sense

deixar-nos condicionar no només per algú extern, sinó per nosaltres

mateixos. Moltes vegades no actuem com voldríem, no a causa dels altres,

sinó pels nostres pensaments.

Emocions negatives com l’odi, la por, la llàstima d’un mateix, l’enveja, el

ressentiment i la culpa afecten a la llibertat de la persona.

Per aconseguir eliminar els pensaments negatius, el primer que hem de fer

és no retroalimentar-lo. Hem d’evitar que es desenvolupin.

Pensament positiu

Direm al respecte del pensament positiu, que és una

habilitat que podem desenvolupar . És un procés,

que ens permetrà millorar i interpretar millor la

realitat, per complicada que pugui ser


16/34



16

aquesta.

Aquest pensament requereix de creativitat, no és senzill pensar de forma

positiva. Aquest pensament s’ha de desenvolupar quan tenim una emoció

negativa que ens afecta, però és en aquest moment quan trobem més

dificultats per poder aplicar-ho.

El pensament positiu és una qualitat que es desenvolupa amb esforç

conscient i que amb el temps permet enfrontar-se al món i als problemes

amb major eficàcia.

Cada persona té un estil de pensament positiu i cadascú ha de trobar l’estilque consideri més adient per desenvolupar les seves pròpies idees

positives i reflexionar sobre elles.

El pensament positiu no significa no veure els problemes, significa treballar

per solucionar-los i afrontar-los com un repte. Quan encarem un objectiu,

ens movem entre el temor i el desig. Si els nostres pensaments són

positius, estarem més a prop del desig, mentre que si els nostrespensaments són negatius, ens posicionarem a la banda del temor,

apareixent així les nostres incerteses i, per tant, una major dificultat per

assolir el nostre objectiu marcat.

Cadascú de nosaltres funciona mitjançant dos mecanismes:

- Mecanisme de fracàs: tendència humana a situar-se en la zona

còmode, a evitar l’esforç.

- Mecanisme d’èxit: el que ens fa superar-nos i ens permet assolir

els objectius que ens establim.


17/34


18/34



18

4. Assertivitat

És la capacitat d’autoafirmació personal, entesa com l’expressió directa

dels propis sentiments, desitjos, drets legítims o opinions, sense amenaçaro castigar als demés i sense violar els drets de les persones.

Assertivitat és respectar a l’altre però, sobretot, és respectar-se a sí

mateix.

És una habilitat, no és un tret de la personalitat. Pertany a les

competències associades, a les habilitats socials i, en general, a la

intel·ligència emocional.

Una persona assertiva és aquella que davant un conflicte, és a dir, davant

una diferència d’interessos entre dues parts, és capaç d’actuar en

conseqüència amb el seu pensament sense que aquest fet impliqui

coaccionar a l’altre.

4.1. Tipus de conducta

En trets generals, direm que seran tres els tipus de conducta que podem

trobar-nos:

- Agressiva: lluita

- Passiva: evitació o fugida

- Assertiva: afrontament i raonament.


19/34



19

Conducta Agressiva

Es caracteritza per estar orientada cap a la consecució dels propis

objectius i perquè el subjecte únicament té respecte per sí mateix.

Respecta els seus drets violant els aliens. Aquesta violació de drets de

l’altre pot ser mitjançant la coacció, la manipulació o la baralla.

La coacció implica l’obligació de fer actuar a l’altre en contra de la seva

voluntat mentre que parlarem de manipulació quan s’aconsegueix un

determinat comportament per part de l’altre persona sense que aquesta

persona se n’adoni.

Aconseguir la fita establerta produeix satisfacció a la persona agressiva.

No obstant això, el fet d’atacar els drets dels altres, lesiona la seva

autoestima, el que condueix a enrarir l’ambient i a augmentar la tensió a la

relació.

Els seus efectes són especialment clars en relacions prolongades tals com

les establertes entre caps i subordinats o entre companys del mateix nivell jeràrquic.

Aquesta conducta té com aspecte positiu que no permet que ningú

“trepitgi” a la persona agressiva. En contraposició, la principal

desavantatge és que ningú vol tenir al seu costat a una persona agressiva.

Aquestes persones es caracteritzen per aportar tot sense acceptar res.

Pretenen que la resta faci els que ells volen, que les seves opinions es

tinguin en consideració per a tot i que se’ls consideri posseïdors de tota la

informació i totes les respostes.


20/34



20

Conducta passiva

Es caracteritza per no estar orientada cap a la consecució dels objectius

fixats. Aquesta conducta respecta els drets dels altres, però viola els

propis.

La persona passiva es guarda la seva opinió, renuncia als seus drets i

deixen que els altres portin la batuta.

És pròpia d’aquesta conducta acceptar tot dels altres (idees, opinions,...)

sense exigir ni aportar res, sense defensar idees pròpies, ni necessitats ni

drets.

Justifiquen la seva conducta amb ser amables, però al darrera d’aquesta

justificació ens troben principalment la por al fracàs.

Les probabilitats que té una persona passiva d’aconseguir els seus

objectius són mínimes si les comparem amb les d’una persona agressiva.

Aquesta renúncia dels propis objectius no lesiona l’autoestima de l’altre,

amb la qual cosa la relació amb els altres no es deteriora.

L’avantatge d’aquesta conducta per tant serà que poques vegades hi

haurà un rebuig directe per part dels demés però el cost que s’ha de pagar

per això és molt alt, doncs la principal desavantatge d’aquesta conducta és

que sovint els altres s’aprofiten de les persones passives.

Conducta assertiva

Aquesta conducta es caracteritza:

- Estar orientada cap a la consecució dels objectius fixats.


21/34



21

- Respecte cap a un mateix.

- Respecte amb la resta.

La persona assertiva té una major probabilitat que la persona

que actua de manera agressiva o passiva a l’hora d’assolir els

objectius que té fixats, el que produeix satisfacció per

l’assoliment dels mateixos.

El respecte cap als propis drets confirma la seva autoestima com a

persona i el respecte que també mostra pels drets dels altres afavoreix

l’ambient de cooperació mútua a la resolució de les diferències

d’interessos entre ambdues parts.

La primera característica de la conducta assertiva, la orientació cap a la

consecució d’objectius, significa que el subjecte persisteix al seu

empeny d’aconseguir l’objectiu establert, per moltes dificultats que puguin

sorgir.

En tant a la segona, respecte cap a un mateix, va molt lligada a laprimera, doncs la millor manera de fer-ho és assolint aquelles fites que ens

hem proposat, respectant als altres, tal com indica la tercera característica.

Hem de recordar que respectar als altres no significa haver d’acceptar els

desitjos i voluntats sinó que no obligues a ningú a comportar-se sota els

nostres desitjos i voluntats.

La persona assertiva valora a l’altre persona com a tal, a diferencia de la

persona agressiva, que la ataca utilitzant-la com a instrument per a la

consecució dels seus propis fins.


22/34



22

L’avantatge de ser assertiu és que pot obtenir -se el que es desitja sense

sentir-se culpable o equivocat per això.

El concepte d’assertivitat és un concepte que ha demostrat la seva

importància, per la implicació a la millora de la qualitat de la comunicació

de les persones de qualsevol organització a tots els nivells, evitant

conflictes innecessaris.

La conducta assertiva ens ajuda a mantenir la nostra autoestima alta en

situacions a les quals pot trobar-se amenaçada. Sobretot quan els altres

intenten manipular-nos, ens critiquen o intenten negar-nos la raó quan

estem segurs de tenir-la.

La manipulació per part dels altres pot venir:

- Evadint les seves responsabilitats.

- Fent sentir-nos culpables del que fem, tot i ser correcte el que

fem.

- Intentant suscitar ignorància.

L’assertivitat ens ajudarà a no acceptar aquelles responsabilitats si no

estem d’acord amb elles, no tenim perquè sentir -nos culpables del que no

ens satisfà a nosaltres, sense haver d’estar molestos per no saber-ho tot.

CONDUCTA ASSERTIVA = BONA AUTOESTIMA

4.2. Llistat de drets fonamentals de l’assertivitat

A continuació, enumerarem els drets fonamentals de l’assertivitat.

Respectant-se aquests drets, podrem identificar-nos com a persones

assertives. Aquests drets són:


23/34



23

1. Dret a ser tractat amb respecte i dignitat.

2. Dret de poder expressar sentiments i opinions.

3. Dret de ser escoltat i pres seriosament.

4. Dret a establir les meves prioritats i prendre les meves pròpiesdecisions.

5. Dret a dir NO, sense sentir culpabilitat.

6. Dret a demanar el que vull (l’altre té dret

a dir que no).

7. Dret a canviar.

8. Dret a cometre errors.

9. Dret a sol·licitar informació.

10. Dret a poder ser lliure per triar els meus

objectius.

Com a drets, tots tenen la mateixa importància i s’han de respectar .

4.3. Conductes no assertives

Podem definir algunes de les conductes més freqüents de les persones no

assertives. D’aquesta manera, podem trobar:

- Bloqueig: la persona es queda paralitzada, no actua. No existeix

un pensament clar. La ment es queda en blanc i apareixen dubtes

al respecte de com actuar, fent-se preguntes com “què faig?”,“què dic?”.

- Sobre-adaptació: la persona respondrà en funció del que cregui és

el desig de l’altre. L’atenció es centra en pensar què fer per no


24/34



24

molestar o agradar a l’altre persona. Pensaments típics d’aquesta

conducta són “li diré que té raó”, “li somriuré”.

- Ansietat: la persona tartamudeja, titubeja, parla entretallat. Es

dóna ràpides instruccions de com comportar-se, però ho fa ràpid imalament. Preguntes com “ara que dic?” o pensaments com “s’ha

adonat que ho he fet malament” apareixen i provoquen ansietat.

- Agressivitat: els símptomes són l’elevació de la veu, insults o cos

en tensió. El pensament en aquestes conductes es centra en

aconseguir la fita proposada a qualsevol preu, creient que l’altre

és el nostre enemic, que l’únic que vol és evitar que assolim els

nostres propòsits.

4.4. Causes de la conducta no assertiva

Per actuar de manera assertiva s’ha d’aprendre. Per

aquest motiu, és molt probable que quan actuem de

manera agressiva o passiva, és perquè no som

conscient que hi ha d’altres maneres d’actuar.

Segons Albert Ellis, l’ésser humà té unes idees

irracionals que impedeixen actuar de manera assertiva. Aquestes idees

són:

1. És necessari ser apreciat per tothom.2. Hem de poder resoldre qualsevol problema en qualsevol situació.

3. Hi ha gent dolenta que ens envolta i es mereixen una lliçó.

4. És horrible que les coses no surtin com un desitja.


25/34



25

5. Els successos desagradables són deguts a causes externes

incontrolables.

6. Si alguna cosa pot ser perillosa, és necessari controlar-ho

constantment perquè no succeeixi.7. És més fàcil evitar situacions difícils que afrontar-les.

8. Sempre és necessari recolzar-se en algú més capaç que un mateix.

9. Un succés del passat pot ser la causa d’una conducta del present. Si

aquest ens va afectar al passat, sempre ens continuarà passant.

10. És necessari preocupar-se pels problemes aliens. És una mostra de

solidaritat, empatia i bondat.

4.5. Elements que influeixen en la conducta

Són tres els elements que influeixen en la conducta humana:

1. La motricitat del nostre cos (comunicació no verbal).

2. Les emocions i els sentiments.

3. Elements cognitius (pensaments).

D’aquesta manera, en funció del tipus de conducta que tinguem, podrem

identificar els següents elements:


26/34



26

Conducta Agressiva

Comunicació

no verbalEmocions Elements cognitius

Mirada Fixa Autoestima baixaNo tinc necessitat derespectar als altres

Veu alta iràpida

Sentiment de culpabilitatNomés em respecten si

sóc agressiu

Gestosd'amenaça

Sensació de pèrdua decontrol

No suporto que les cosesno surtin com vull

Tensió corporalSent que els demés

s'allunyen d'ellLes coses són blanques o

negres

Invasió del'espai de l'altre

Sent que els altres no lirespecten si no és

agressiu

Els meus drets estan persobre dels de la resta

Conducta Passiva

Comunicació


Mirada baixa ide súplica

Autoestima baixa Els altres són millor que jo

Veu dèbil ititubejos

Sensació dedesemparament

He de sacrificar-me pelsaltres

Vacil·lacions igestos

exageratsFrustració

Si dic que "no"s'enfadaran

Agitació de lesmans

Sensació de pèrdua decontrol

No vull molestar

Posturacorporalcorbada

Sentiment de norespecte cap a un

mateixNo val la pena que opini


27/34



27

Tensió a la carai somriure

nerviós

Sentiment que els altresno el respecten

Els meus sentiments noimporten als altres

Conducta Assertiva

Comunicació


Mirada directa irelaxada

Autoestima adequadaTé uns drets i els posa en

pràctica

Veu adequada Diu el que sent

Tot el món té dret a ser

respectat

Parla ambfluïdesa

Es troba a gust amb elsaltres

Visió igualitària de lespersones

Gesticulacióproporcional

Sensació de controlJo tinc les meves opinions

i ho puc expressar

Postura

corporal dreta irelaxada

Es respecta a si mateix i

als altres

Els altres tenen les seves

opinions i ho podenexpressar

Movimentsdiscrets

Puc demanar favors i elsaltres poden dir que no

Mans relaxadesNo m'importa demanar

ajuda

4.6. Habilitats assertives bàsiques

Són aquelles habilitats que permeten la conducta assertiva. Són lessegüents:

1. Escolta activa


28/34



28

2. Iniciar una conversa i afavorir la comunicació

3. Formular preguntes

4. Saber donar les gràcies

5. Fer i rebre afalagaments6. Realitzar, acceptar i refusar crítiques

7. Demanar disculpes

8. Saber expressar opinions i sentiments

9. Fer pactes, on les dues parts han de sortir guanyant

10. Dir que no

11. Demanar favors

4.7. Tècniques assertives bàsiques

Són sis les tècniques que veurem a continuació. Aquestes, ens permetran

diferenciar diferents situacions on haurem de posicionar-nos

assertivament:

- Assertivitat positiva: és aquella que mostra el bo i valuós dels

altres. Es tracta de fer afalacs, com ara “m’agrada el teu nou look”.

- Resposta assertiva elemental: és l’expressió clara i concisa de

defensa dels nostres drets “ho sento però no puc deixar -te el

cotxe”.

- Assertivitat escalonada: elevació gradual de la resposta assertiva,

sense que aparegui cap comportament agressiu. És mantenir la

nostra posició per moltes dificultats que podem tenir.

- Assertivitat empàtica: és la que consta de 2 passos. Un primer

que entén la situació de l’altre i un segon que expressa la pròpia


29/34



29

situació “entenc que estiguis preocupat, però m’és impossible

ajudar-te”.

- Assertivitat subjectiva: aquesta consta de 4 passos. Primer de tot

hem de descriure el comportament de l’altre. Una vegada fetaaquesta descripció, analitzar com ens fa sentir el comportament

de l’altre, descrivint els nostres propis sentiments o conductes i

expressant el que es vol de l’altre. D’aquesta manera, direm que:

Quan tu fas això....

Jo em sento....

És per això que jo actuo...

I m’agradaria que tu...

- Resposta assertiva davant la submissió o l’agressivitat: en aquest

cas, haurem de mostrar a la persona com s’està comportant i com

podria comportar-se assertivament.

4.8. Tècniques assertives per a discussions

Moltes vegades no sabem com actuar davant una discussió.

Ens quedem callats o bé parlem sense dir el que creiem que

hauríem d’haver dit. Les tècniques assertives ofereixen la

possibilitat de ser assertius a dins d’una discussió:

- El disc ratllat: és la més bàsica. Es tracta de repetir sempre el

mateix, fins aconseguir que el nostre interlocutor accepti el que li

volem dir.

- El banc de boira: es tracta de donar la raó però sense entrar en

majors discussions “és probable que tinguis raó”.


30/34



30

- Aplaçament assertiu: consisteix a aplaçar la resposta a la persona

que ens critica, fins a una major situació o per a quan tinguem un

argumentari “serà millor que parlem d’aquest tema quan estiguem

més tranquils”.- Tècnica per a processar el canvi: es tracta de desplaçar la

discussió a un segon terme, destacant el nostre propòsit inicial,

apropant allò que és positiu i apartant allò que és negatiu “ara no

toca discutir, gaudim del concert i més tard parlem de l’assumpte”.

- Tècnica de l’acord assertiu: Consisteix a admetre l’errada, però a

la vegada aclarir que això no ens converteix en mala persona o

que no és una errada freqüent per la meva part “mea culpa, és la

primera vegada que m’equivoco, no tornarà a passar”.

- Tècnica de la pregunta assertiva: Consisteix a donar per suposat

que la persona que ens critica, ho fa de bona fe “no crec que hagi

estat jo qui l’hagi trencat però, de totes maneres, com ho hauria

d’haver fet perquè no s’espatlli?”.

4.9. Distorsions Cognitives

Parlem de distorsió cognitiva quan una sèrie de pensaments no

ens permeten apreciar la realitat tal com és, predisposant-nos a

una determinada conducta:

1. Etiquetar : tendència a generar estereotips negatius d’un mateix o

dels altres, “no serveixo per a res”.


31/34



31

2. Lectura de pensament: tendència a suposar, sense evidències, que

els altres et menyspreen o pensen malament de tu, “segur que

pensen que sóc ximple”.

3. L’error de l’endeví: tendència a generar prediccions negatives sobrela pròpia vida, “no sé perquè ho intento, no ho aconseguiré”

4. Pressuposar: creure que hauríem de ser diferents, el que fem mai és

correcte, “hauria de ser més actiu”.


32/34



32

5. Resum del mòdul

Tota gestió d’un mateix passa pel procés de fet, emoció i interpretació.

Les dues primeres són inamovibles i la tercera la podem controlar i,segons com ho fem, la nostra resposta serà més o menys efectiva.

La intel·ligència emocional està formada per: capacitats, habilitats,

emocions i personalitat o temperament.

Les capacitats són cinc: autoconeixement, autocontrol, competències,

empatia i sincronia emocional.

Les habilitats que formen la intel·ligència emocional són: organització de

grups, negociar solucions, connexions personals i anàlisi social. Les

habilitats constitueixen la matèria prima de l’èxit social. Tot i això, han de

trobar-se en consonància amb els nostres propis sentiments, seria el

nostre jo personal i el nostre jo social.

Les emocions són impulsos que ens porten a actuar. Representen unmode d’actuació davant d’un estímul extern cap a la persona. Segons

Ekman (1983) es diferencien sis emocions bàsiques: ira, tristesa, por,

alegria, sorpresa, fàstic.

La personalitat o temperament és el conjunt d’actituds, pensaments,

sentiments i conductes que caracteritzen a una persona. Les cinc grans

categories de la personalitat són: extroversió, afabilitat, dependència,estabilitat emocional, cultura o intel·ligència

Els pensaments poden ser de dos tipus: positiu i negatiu. El pensament

negatiu implica emocions negatives i l’utilitzem de manera inadequada. El

pensament positiu es una habilitat que podem desenvolupar. És un procés


33/34



33

que ens permet millorar i interpretar millor la realitat. El pensament positiu

és una qualitat que es desenvolupa amb esforç conscient i que amb el

temps permet enfrontar-se al món i als problemes amb major eficàcia.

Cadascú de nosaltres funciona mitjançant dos mecanismes: de fracàs id’èxit.

L’assertivitat és la capacitat d’autoafirmació personal, entesa com

l’expressió directa dels propis sentiments, desitjos, drets legítims o

opinions, sense amenaçar o castigar als altres i sense violar els drets de

les persones. És respectar a l’altre però, sobretot, és respectar -se a sí

mateix. És una habilitat.

Els tres tipus de conducta que podem trobar-nos són: agressiva (lluita),

passiva (evitació o fugida) i assertiva (afrontament i raonament).

La conducta assertiva es caracteritza per estar orientada cap a la

consecució dels objectius fixats, pel respecte cap a un mateix i pel

respecte amb la resta de persones.

Podem definir algunes de les conductes més freqüents de les persones

no assertives com, per exemple, el bloqueig, la sobre-adaptació, l’ansietat

i l’agressivitat.

Per actuar de manera assertiva s’ha d’aprendre. Segons A lbert Ellis,

l’ésser humà té unes idees irracionals que impedeixen actuar de manera

assertiva.

Les habilitats assertives bàsiques són aquelles habilitats que permeten

la conducta assertiva. Algunes d’aquestes habilitats són l’escolta activa,

iniciar una conversa i afavorir la comunicació o formular preguntes.


34/34


Les tècniques assertives bàsiques ens permetran diferenciar les diferents

situacions on haurem de posicionar-nos assertivament. Les tècniques

assertives ofereixen la possibilitat de ser assertius a dins d’una discussió.

La distorsió cognitiva apareix quan els pensaments no ens permeten

apreciar la realitat tal com és, predisposant-nos a una determinada

conducta. Si etiquetem, si suposem coses fem distorsions cognitives.

Documents

Mòdul 2_Gestionar-Se a Un Mateix