20
Vol. 1, núm. 1 Gener/Març 2012 Revista divulgativa dels jocs mancala Món aualé REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Món aualé n.01

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 1 número 1 (gener - març 2012) ISSN 2014-7597

Citation preview

Page 1: Món aualé n.01

 

 

Vol. 1, núm. 1 ­ Gener/Març 2012 

Revista divulgativa dels jocs mancala Món aualé 

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME  

Page 2: Món aualé n.01

 

 

Pàg. 2 

 

Revista divulgativa dels jocs mancala Món aualé 

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME  

Vol. 1, núm. 1 ‐ Gener/Març 2012  

  DL: T–302–2012 

Projecte: Jordi Climent i Aina Canal  Edició: Jordi Climent  [email protected] 

Page 3: Món aualé n.01

 

 

 

SUMARI Pàg 4‐5 Què cal per jugar als jocs mancala? Els  jocs mancala es  juguen, habitualment, en  taulers amb diverses  files de  forats a  través dels 

quals els jugadors han de distribuir llavors, petxines o altres peces de joc.   

Pàg 6‐7 Jocs mancala a la mediterrània oriental. La majoria d’autors que escriuen sobre els  jocs mancala no els han considerat com un  joc de la 

regió mediterrània. En aquest article s’explica l’existència, des de fa segles, de files de forats ta‐

llats en pedra en diferents zones de la Mediterrània oriental. 

Pàg 8‐9 Aprenem a jugar a l’aualé. Aquest  joc amb molts noms  com per exemple: aualé, ayo, ouri, oware, wari, woli,... es  juga a 

diversos països d’Àfrica occidental, a  les Antilles i al continent americà. És un dels  jocs mancala 

més coneguts i populars entre nosaltres.   

Pàg 12‐13 Jocs olopon de Nigèria al s.XXI. Avui en dia, una persona que tingui la oportunitat de viatjar per Nigèria pot observar pels carrers 

de  les  localitats del sud‐oest del país a  joves  i vells  jugar a diferents  jocs olopon al voltant d’un 

tauler de dues files de sis forats com l’ayo, el jekinje, el Jodu, l’olowuka o el sokusowó.  

Pàg 14 Jocs mancala a l’antic Egipte?  És cert que hi ha diversos conjunts de forats en alguns temples de Karnak i Luxor i en els temples 

d’Edfú i Kom Ombo a Aswan. Però, en l’actualitat estem deixant de banda la possibilitat que els 

jocs mancala  s’haguessin  jugat a  l’antic Egipte. En aquest article ens centrem en el conjunt de 

petits forats que vam veure als temples de Kom Ombo i d’Edfú l’agost del 2010. 

Pàg 15 L’aualé a l’escola. En aquest article es parla dels valors didàctics de l’aualé i els altres jocs mancala. Permeten exer‐

citar i aprendre nombroses habilitats necessàries per la vida personal, social i professional.  

Pàg 16‐17 Aprenem a jugar al jekinjé. Aquest  joc és  jugat a Nigèria, a  l’Àfrica occidental. És  juga amb sembra encadenada. És un dels 

jocs olopon jugat pels ioruba al sud‐oest d’aquest país. 

Pàg 18 Glossari. Part 1 Alguns dels mots  emprats en el món de l’aualé i dels jocs mancala i les seves definicions.  

Pàg 19 El racó del col·leccionista. Mostra d’alguns objectes relacionats amb el món de l’aualé i els jocs mancala com taulers, figu‐

res, postals i altres objectes singulars.  

6‐7 

14 

8‐9 

16‐17 

15 

12‐13 

19 

18 

Pàg. 3 

4‐5 

Page 4: Món aualé n.01

 

 

 

Pàg. 4 

Què cal per jugar als jocs mancala? 

Quatre  files  de  vuit forats, 4x8  A  l’esquerra  un  tauler  de  fusta plegable, en  forma de maletí. Té excavades  quatre  files  de  vuit forats  cada  una.  Dos  forats diferenciats  anomenats  nyuma. Procedent de Malawi.  

Dues files de vuit forats, 2x8  A  la  dreta  un  tauler  de  fusta d’una  peça.  Té  excavades  dues files  de  vuit  forats  cada  una. Procedent de Kenya. 

Els  jocs  mancala  es  juguen,  habitual‐ment,  en  taulers  de  fusta  amb diverses files  de  forats  a  través  dels  quals  els jugadors distribueixen llavors, petxines o altres  peces  de  joc.  Es  coneixen  jocs mancala d’una  sola  fila de  forats. Altres requereixen dos,  tres, quatre,  cinc o  sis files de forats.  A vegades, els taulers no són de fusta sinó que estan fets d’altres materials  (ivori, metall, argila,  terra  cui‐ta, pedra,  etc.).  En moltes  ocasions,  els forats són excavats en pedra o dibuixats al terra o a la sorra.   En  alguns  casos,  segons  la  forma  dels taulers o les files de forats que hi ha, ens permet  saber  el  lloc  d’origen.  Tradicio‐nalment,  els  de  dues  files  estan  més estesos  per  Àfrica  occidental,  central,  i del nord  i per  la Banya d’Àfrica; per Ori‐ent Mitjà, Àsia central  i pel sud‐est asià‐tic; també pel Carib i Amèrica del sud. Els de  tres  files  estan  estesos per  la Banya 

d’Àfrica. Els taulers de quatre files estan estesos,  sobretot,   pel  centre,  sud  i  est d’Àfrica,  inclòs Madagascar  i  les  Como‐res. Alguns  jocs de quatre  i  cinc  files es juguen  a  Yunnan,  al  sud  de  la  Xina.  A‐quests  mancala  xinesos  són,  general‐ment,  variants ampliades per acomodar més jugadors. Hi ha jocs mancala  que es juguen  en  taulers de  sis  files que  estan estesos per Madagascar.  És molt habitual  escriure d’una manera numèrica  el  nombre  de  files  de  forats per descriure un  tauler determinat. Per exemple,  quan  algú  diu  que  un  joc  es juga en un  tauler 2×6, aquesta persona està dient que el joc es juga en un tauler de  dues  files  de  sis  forats…És  a  dir,  un tauler 4×8 significa que té quatre files de vuit forats. Així doncs, no és el mateix un tauler de 3×6 que un de 6×3, encara que ambdós  tinguin  el  mateix  nombre  de forats. 

Dues files de set forats i dos magatzems, 2x7+2  A  la  dreta un  tauler  de  fusta  en forma  rectangular  d’una  sola peça . Té  excavades dues files de set  forats  cada  una  i  un magatzem  a  cada  extrem. Procedent de la India. 

Els jocs mancala 

 Els  jocs  mancala  tenen  noms, 

regles,  estratègies  i  estils  de  joc 

que  varien  d’una  regió  a  una 

altra.  Hi  ha,  pel  cap  baix,  350 

noms diferents  de  jocs mancala. 

Els  moviments  bàsics:  collites  i 

sembres es realitzen de diferents 

maneres,  segons  les  regles  de 

cada tipus de  joc, amb  l’objectiu, 

generalment,  de  capturar  més 

peces que l’adversari, o de deixar 

a  l’adversari  sense  un moviment 

legal per guanyar.  

Alguns  autors  fan  referència  a 

aquesta  família  de  jocs  tradicio‐

nals com a  jocs de sembrar  i co‐

llir,  de  comptar  i  capturar  o  de 

forats i llavors.  

Són  uns  dels  jocs  de  taula més 

antics  del món  i,  probablement, 

els  jocs  de  taula  més  jugats  al 

llarg  de  la  història,  sobretot  a 

Àfrica,  Orient Mitjà  i  Àsia.  Però 

s’han  jugat  també  en  altres  in‐

drets  com  les  Antilles,  el  conti‐

nent  americà i part d’Europa. Per 

alguna raó, alguns autors  i  inves‐

tigadors van agrupar aquests jocs 

amb  el  nom  genèric  "mancala". 

Alguns autors  també  l’han  trans‐

crit com "manqala", "mankala" o 

"mankaleh".  La majoria  d’autors 

creuen  que  el  mot  “mancala” 

prové de l’arrel àrab “naqala” ] نقل[

 que significa: transferència. Hi ha 

diversos  jocs  de  mancala  àrabs 

que  es  diuen  simplement  així: 

manqala.  

 

Com és un tauler mancala? 

Page 5: Món aualé n.01

 

 

Les peces de joc.  

Alguns exemples 

Les  llavors  més  populars  per 

jugar als  jocs mancala a Àfrica 

occidental  i  al  Carib  són  les 

llavors caesalpinia de la família 

de  les  mongetes.  N’hi  ha  al 

voltant de 100 espècies.   

Congklak:  en  aquest  joc  jugat 

al sud‐est asiàtic, el nombre de 

peces que es col∙loquen a cada 

forat  al  començament  de  la 

partida coincideix amb el nom‐

bre  de  forats  que  té  cada  fila 

en  el  tauler.  És  a  dir,  5  peces 

en cada forat en un tauler 2×5, 

6  peces  en  cada  forat  en  un 

tauler  2×6,  7  peces  en  cada 

forat  en  un  tauler  2×7,  i  així 

successivament.   

Igisoro:  jugat a Rwanda en un 

tauler de 4×8, es comença amb 

4  llavors  a  cada  forat  en  les 

files interiors de cada jugador i 

amb cap llavor en els forats de 

les files exteriors. Es necessiten 

32 llavors per jugador. 

Bao  la Kiswahili: jugat a Tanzà‐

nia, Kenya, Madagascar, Mala‐

wi, RD Congo, Burundi.  Es ne‐

cessiten 32 llavors per jugador. 

Cada  jugador col∙loca 6  llavors 

en el  forat propi que  té  forma 

quadrada, anomenat nyumba  i 

2  llavors  en  cada  un  dels  dos 

forats  següents  a  la dreta d’a‐

quest. Cada jugador reserva les 

altres 22 llavors per més enda‐

vant.  

 

1–  cauris 2–  mongetes  3–  bales de vidre 4 – llavors caesalpinia 5 – cigrons  

1  2 

Pàg. 5 

En els  jocs mancala  les peces de  joc no tenen un valor determinat ni pertanyen a un jugador o altre. El seu color, mida  i forma no  són  importants. El nombre de peces que es necessiten per  jugar  varia en  funció  del  tipus  de  joc.    Tradicional‐ment,  s’han  utilitzat  llavors,  petxines, pedres,  còdols,  petits  cargols,  excre‐ments de cabra,… En  l’actualitat, s’utilit‐zen  altres  materials  (peces  de  fusta  o plàstic, boles de vidre,...). Per simplificar, les  peces  de  joc  s'anomenen  "llavors", malgrat siguin pedres o altres objectes.   La  disposició  de  les  peces  al  comença‐ment  de  la  partida  o  al  començament d’una nova ronda (si n’hi ha) varia també segons  el  joc.  Les  llavors  inicials  que  té cada  jugador es col∙loquen en els  forats abans de començar a  jugar d’acord amb les respectives regles.   Hi ha dues maneres de disposar  les  lla‐vors  en  els  forats  segons  les  regles  de 

cada  joc: una disposició fixa  i una dispo‐sició  opcional.  En  la  disposició  fixa  els jugadors comencen amb la mateixa con‐figuració i nombre de llavors. En  l’opcio‐nal, un dels  jugadors o ambdós organit‐zen les llavors en el tauler segons la prò‐pia estratègia. En alguns jocs on la dispo‐sició de  les  llavors és  fixa, el nombre de peces  que  cada  jugador  col∙loca  en  els forats  del  seu  territori  no  és  el mateix per  a  tots  els  forats.  En  altres  casos,  la disposició de les llavors es fa per etapes.   Alguns jocs mancala es  juguen a rondes. En alguns  jocs determinats, al comença‐ment d’una nova  ronda, un  jugador pot disposar de més llavors que el seu adver‐sari en el  seu  territori abans de comen‐çar  a  jugar.  També  pot  ocórrer  que  si algun jugador no té suficients llavors per omplir els  forats propis, aleshores ningú pot jugar aquests forats. És a dir, que els forats queden anul∙lats.   

Page 6: Món aualé n.01

 

 

Jocs mancala a la mediterrània oriental. 

L a majoria d’autors que escriuen sobre els  jocs mancala no els han  conside‐rat com un joc de la regió Mediterrà‐

nia.  Això  ha  ocorregut  per  la  manca  d’una base  suficient  de  dades  arqueològiques.  En aquest article s’explica  l’existència de files de forats tallats en pedra en diferents zones de la Mediterrània oriental  (a Àsia Menor  i el  sud‐est  d'Europa)  en  edificis  romans  i  grecs  de l’època  romana  tardana  i en algunes  fortale‐ses medievals. 

L’edat  dels  jocs mancala  és  incerta.  De  fet, ningú sap on ni quan es van originar. És difícil dir‐ho  amb  precisió.  Malgrat  això,  alguns autors  s’han aventurat a avançar  teories que no  han  estat  suficientment  fonamentades. Moltes vegades s’ha donat per fet que la data de  la  talla  dels  solcs  o  els  forats  trobats  en restes  arqueològiques  és  la  de  l’època  de  la construcció dels edificis. Diversos autors han atribuït  un  origen  egipci,  persa,  indi o  africà als mancala.  

Alguns autors afirmen que els jocs mancala es van  jugar  a  l’antic  Egipte.  Però,  l’evidència d’això  és molt  discutible,  tal  i  com  Alex  de Voogt i altres autors han dit fa ja alguns anys. Altres autors han suggerit que es van originar al Sudan fa més de 3600 anys quan  individus de la civilització Kush, a la part superior del riu Nil, usaven  la  tècnica de  forats  i  còdols amb un  propòsit  comptable.  Altres  autors  es  re‐munten  encara més  enrere  en  el  temps.  A‐quests  creuen  que  els  jocs  mancala  es  van originar, amb el mateix propòsit, fa uns 5000 anys  a  Sumèria  (una  regió  al  sud de  l’antiga Mesopotàmia,  localitzada  en  el  que  avui  en dia  és  el  sud  d’Iraq).  Existeix  constància  de que,  ja  al Neolític, hi havia  a  Jordània  forats tallats  a  la  pedra  en  forma  de  receptacles, datats  al  voltant  del  sisè mil∙lenni  aC. A  Ain Ghazal,  prop  d’Aman,  es  va  descobrir  una pedra amb parts buidades en forma de recep‐tacles.  També  fou  trobada  una  pedra  amb forats  circulars  a  Tabaqat  Fahl,  al  nord  de Jordània.  A més a més, s’han trobat nombro‐sos  exemples  d’aquests  tipus  de  forats  en gravats rupestre de al‐Jusasiyah, a Qatar. Ara bé,  és  poc  probable  que  aquests  exemples citats siguin taulers de joc.  

A  Sèrbia,  tal  i  com  expliquen  Vesna  Bickic  i Jasna Vukovic (1)  , foren desenterrats recent‐ment,  l’any 2006, dos  taulers mancala  tallats en pedra  durant  la  investigació  arqueològica  a  l’àrea adjacent al complex del gran magat‐zem de pólvora, a la ciutat baixa de la fortale‐sa  de  Belgrad.  Es  tracta  de  la  única  prova arqueològica, fins ara, que aquest tipus de joc es  jugava a  la  regió de  la península dels Bal‐cans.  Durant  les  excavacions  prèvies,  es  van 

trobar allí restes d’objectes romans que daten del  s.  VI  dC.  Damunt  d’aquestes  restes  hi havia  capes  de  dics  de  l’època  del  domini turco‐austríac  (segles  XVII‐XVIII  dC).  Aquests  taulers (un d’ells a la fig. 4) foren trobats molt a prop l’un de l’altre.  

A  Bòsnia,  Roger Guillamón  (2)  l’any  2004  va sentir  a  parlar  d’un  joc  mancala  anomenat ban‐ban, i que sembla ser, va estar de moda a la Hercegovina dels segles XVI i XVII dC. Algú li diguè que en algun poble encara es juga però altres li van dir que ja s’havia perdut. També li parlaren d’un joc mancala a Sèrbia que podria haver arribat en el segle XIV dC amb  l’Imperi otomà, però que  aquest  joc  segur que  ja no s’hi jugava avui en dia. 

Curiosament,  els  jocs mancala  no  han  estat considerats  per  a  la  gran  majoria  d’autors com un joc de la Mediterrània ni durant l’èpo‐ca medieval, ni en  l’antiguitat  clàssica  tarda‐na, malgrat hi ha evidències d’això. Podria ser degut a que, sovint, els  forats  tallats a  la pe‐dra  han  estat  trobats  en  restes  arqueològi‐ques a prop d’altres conjunts de files de solcs, receptacles  o  forats  que  eren  altres  jocs  de tauler grecs o romans com el conegut  joc de cinc  línies  que,  tot  i  que  té  una  aparença  o estructura  de  dues  files  de  punts,  cel∙les  o forats al més pur estil dels taulers mancala, en realitat  era  jugat  amb  daus  i  es  col∙locaven peces  solitàries  a  cada  punt.  Gràcies  a  l’evi‐dència  literària  i  arqueològica  existent  (3), podem  crear‐nos  una  imatge  bastant  bona d’aquest  joc,  format  per  conjunts  de  dues línies  de  cinc  punts o  petits  forats,  a  voltes, amb una disposició: 5+1+5. És a dir, dos con‐junts de cinc punts units per un altre punt o forat.  

En  un  edifici  públic  de  la  ciutat  romana  de Bosra (capital de la antiga província romana d’ Arabia Petrea a l’època de l’emperador Trajà), al  sud de Síria: el  teatre  romà d’aquesta ciu‐tat,  datat  entre  el  98  i  117  dC.,  es  troben diversos conjunts de dues  files de cinc  forats paral∙lels en una de les grades del teatre.  

A Grècia, en el  temple de Hefestion,  situat a l’esquerra de la famosa Ágora, es troben molt ben conservades dues  files de sis  forats cada una per la bona qualitat del marbre en el que estan  gravats  (veure  fig.5),  tal  i  com  apunta Jose Manuel Hidalgo.(4)  Són molt nombrosos els  taulers  d’aquest  tipus  en  tots  els monu‐ments  grecs.  Els  taulers  "mancales"  estan presents en la majoria dels jaciments arqueo‐lògics que es poden  visitar en aquell país. El problema,  certament,  és  donar  una  cronolo‐gia correcta a aquest  tipus de  taulers de  joc. En  les  fotos 3  i 4 podem observar també dos conjunts de files de  forats que es troben a  la 

Pàg. 6 

Fig. 3 

Foto fig. 1: digitalgallery (6) 

Fotos fig. 2, 3, 5 i 6: Félix da Costa Pardo 

Fig. 2 

Fig. 1 

Page 7: Món aualé n.01

 

 

Título del artículo interno 

https://picasaweb.google.com/kcjordan26/

SomeCastles#5179073517587641714  

 

 

Pàg. 7 

torre de l’homenatge d’una fortalesa medieval a Síria coneguda com a “Krak dels Cavallers”, que fou la seu central  de  la  Ordre  de  l’Hospital  de  Sant  Joan  de Jerusalem  a  Síria,  durant  l’època  de  les  creuades. Certament,  tal  i com comenta  José Manuel Hidalgo, és una llàstima que aquests taulers no estiguin degu‐dament  senyalitzats  ni  protegits.  El  que  no  se  sap amb  certesa  absoluta  és  si  aquests  taulers  d’època medieval  foren  realitzats  pels  creuats  o  pels  àrabs. No se sap del cert si els blocs o  les  lloses en  les que apareixen  aquest  tipus  de  forats  estan  reutilitzats  i van ser duts d’altres indrets o si van ser realitzats en la mateixa època, si van ser usats al mateix temps. 

Els  dos  taulers  de  joc  que  es  poden  veure  en  les fotografies 2 i 3 són part dels molts altres que existei‐xen per altres dependències de  la  fortalesa. Podem veure  que  presenten  dues  files  paral∙leles  de  set forats. Un dels taulers es troba en un banc adossat a la paret prop d’un finestral (veure fig.2) i  l’altre està localitzat  just  en  la  pedra  horitzontal  a  la  base  del forat d’un altre finestral (veure fig.3).  

Es  poden  observar  conjunts  de  files  de  set  forats semblants  als  anteriors,  localitzats  a  Síria,  que  es troben en unes  lloses a  l’entrada de  la  fortalesa de Qasr  al  Azraq,  situat  a  uns  100  quilòmetres  a  l’est d’Aman, a les afores de la ciutat d’Azraq, a Jordània. Aquesta fortalesa o castell es remunta, com a assen‐tament, a l’època romana i durant el domini àrab de la zona és quan es fan les ampliacions i reformes més importants  de  l’estructura  inicial.  En  primer  lloc  en una llosa, a l’entrada a l’interior de la fortalesa, dues files de set forats. Just al costat, a la dreta, una altra llosa  amb  tres  forats  que  corresponen,  probable‐ment, a un tauler que no es va finalitzar. Al fons, una altra sèrie de  forats en una altra bloc, formant dues línies paral∙leles de set forats.  

Sigui  com  sigui,  la  possibilitat que  els  jocs mancala fossin coneguts pel món greco‐romà en època tarda‐na  canvia  considerablement  la  perspectiva  de  l’ori‐gen  i història dels mancala,  tal  i  com  apunta Ulrich Schädler. (5)  Si l’antiguitat dels taulers trobats a Àsia Menor és anterior a  les  invasions àrabs,  l’existència de mancales  a  Síria  i  la península d’Anatòlia podria remuntar‐se  a  l’època  tardo‐romana  en  lloc  de  ser causa de la influència islàmica. 

 

Un especial agraïment a l’arqueòleg Jose Manuel Hidalgo que em va autoritzar a utilitzar les fotografies 2, 3, 5 i 6 que procedeixen del seu blog: 

http://juegosdetablerosromanosymedievales.blogspot.com/2010/02/juegos‐de‐cazoletas‐en‐la‐antigua.html  

 

Notes:  

(1) http://www.anthroserbia.org/Content/PDF/Articles/bikic_and_vukovic_mancala_in_the_balkans.pdf  

(2) http://mailman.drac.com/pipermail/jocsalparc/2004‐November/000467.html  

(4) http://juegosdetablerosromanosymedievales.blogspot.com/2010/02/juegos‐de‐cazoletas‐en‐la‐antigua.html  

(3,5) http://www.boardgamestudies.info/pdf/issue1/BGS1Schaedler.pdf  

(6) http://digitalgallery.nypl.org/nypldigital/id?94429 

 

 

 

 

Fig. 7 

Fig. 5 

Fig. 4 

 

Fotos fig. 4: S. Pop‐Lazic (1)  

Fig. 6 

Page 8: Món aualé n.01

 

 

Pàg. 8 

TL’objectiu del joc T: 

L’objectiu del joc és el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida.   

TEl taulerT: 

El  camp  de  joc  està  dividit  en  dos  territoris  de  6  forats  cada  un.  Al principi es reparteixen 48  llavors en els dotze forats (4 per forat). Per tant, cal usar un tauler de 2x6. 

En  el  diagrama  1  es  pot  veure  una  representació  esquemàtica  d’un tauler aualé. La fila superior (A), pertany al jugador contrari. La fila de sota (B), és la pròpia. 

 

 

 

 

 

 

 

diagrama 1

El torn de jocT: 

Els  jugadors  juguen un després de  l’altre. El  jugador que  juga primer s’escull a l’atzar. El jugador pren el conjunt de llavors que hi ha en un dels  forats del  seu  territori  i  les distribueix, una per  forat,  seguint el sentit invers al de les agulles del rellotge. 

T

CapturesT: 

Si la darrera llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que, abans de sembrar, contenia 1 o 2 llavors, el jugador captura les 2 o 3 llavors que queden després d’haver sembrat. El forat es deixa buit. Les llavors capturades es treuen del tauler o es recullen en el forat "casa" propi (si es juga amb un tauler 2x6+2). Per tant, només podrem capturar si, un cop hem sembrat, el forat conté dues o tres llavors. 

TCaptura encadenadaT: 

Quan un jugador pren 2 o 3 llavors, si el forat precedent també conté dues o tres llavors, aquestes també es capturen, i així successivament. Tan sols es pot capturar en el camp de l’adversari. 

TSalt obligatoriT: 

Si el nombre de  llavors que es prenen és superior a 11, es dóna una volta  completa: el  forat del qual partim  s’haurà de  saltar  i, per  tant, sempre quedarà buit. 

TObligació d’alimentar l’adversariT: 

Està prohibit "fer passar gana" a l’adversari: un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedeixi que pugui  jugar. Només es   pot deixar al contrincant sense  llavors en cas d’impossibilitat d’efectuar una tirada que l’alimenti. 

TFi del jocT: 

El  joc s’acaba quan un  jugador  ja no té  llavors en el seu territori  i no pot jugar. Aleshores, l’adversari captura totes les llavors que resten al taulell. O el  joc s’acaba quan es crea un bucle  indefinit sense que s’e‐fectuïn  captures  (es  produeix  la mateixa  situació  després  d’un  cert nombre de voltes). 

 

Aprenem a jugar a l’aualé...  

Aquest joc amb molts noms com :aualé, ayo, ouri, owa­re, wari, woli,... es juga a molts països d’Àfrica occiden‐

tal, a les Antilles i al continent americà. 

Page 9: Món aualé n.01

 

 

TRegles aualé per jugar. 

Aquesta versió és la que tradicionalment s’ha jugat a Àfrica occidental. És la mateixa versió que és jugada i usada en les competicions interna‐cionals (coneguda com aualé ABAPA). Suposeu que és el vostre torn. El camp propi és la fila inferior (B). 

diagrama 2

 Podeu  jugar els  forats 1, 3, 4, 5  i 6. Decidiu  jugar el  forat 4. Agafeu totes  les  llavors d’aquest  forat  (cinc  llavors)  i sembreu‐les, d’una en una, en sentit anti‐horari. Aquesta acció porta a la situació del diagra‐ma següent:             diagrama 3

Captures encadenades  Una vegada heu sembrat, observeu que la darrera llavor ha caigut en un forat de l’adversari (3A) que contenia una llavor. Així doncs captu‐reu aquestes dues  llavors que hi ha després d’haver sembrat  (la del contrincant i la vostra), les traieu del tauler i les guardeu a part o les situeu en el forat "magatzem" si el tauler de joc en disposa.  El  forat 2 de  l’adversari conté  tres  llavors després d’haver  sembrat. Per  tant, podeu  també  capturar‐les  (la que heu dipositat  i  les dues que hi havia):             

 diagrama 4

 Ara  bé,  el  forat  1 de  l’adversari  conté quatre  llavors  després  de  la sembra. No podeu capturar‐les. En total, colliu 5  llavors en el vostre torn.  

    

 

 

Els principis de l’aualé*: 

 

«Cal sembrar com cal  

si es vol collir com cal.» 

«Qui esperi rebre,  

ha d’aprendre a donar.»  

Els  jocs   mancala  o manqala  estan  formats 

per  centenars  de  jocs  que  es  poden  trobar 

escampats  per mig món.  L’aualé  és  un  dels 

més  estesos  i  el més  jugat  a  occident  amb 

molta diferència.  Tots els mancala  tenen  ca‐

racterístiques  comunes  que  és  el  que  els  fa 

tan atractius, des d’un punt de vista pedagò‐

gic  i  d’entreteniment.  Alguns  dels  principals 

trets de l’aualé són: 

• els moviments es desenvolupen en dues 

fases: sembrar i collir 

• es  juga sobre un  tauler amb un nombre 

variable  de  forats.  Als  forats  és  on  es 

sembra i on es cull. 

• les  peces  de  joc  dels mancala,  general‐

ment,  són  indiferenciades,  totes  iguals. 

No  pertanyen  a  cap  jugador.  S’aplica  la 

dita: “Les llavors són de qui les necessita. 

Qui millor sembri, millor collirà”. 

• no és pot deixar “passar gana a  l’adver‐

sari“. Això vol dir que si el nostre rival es 

queda  sense  llavors,  li  hem de  cedir  de 

les  nostres  perquè  pugui  continuar  ju‐

gant.  No  es  pot  eliminar  a  l’adversari. 

S’entén que quan es destrueix a  l’adver‐

sari,  també es destrueix  la  terra que ell 

conrea. Qui  ho  fes per  error, perdria  la 

partida. S’aplica la dita: “Qui destrueix la 

terra on cull, no podrà collir mai més”. 

*NOTA: adaptat de http://www.awale.info/filosofia‐awale?lang=ca  

 

Pàg. 9 

Page 10: Món aualé n.01

 

 

Figura de fusta tallada a mà procedent de Senegal . Dos  homes juguen a l’aualé: un ancià (a la dreta), i un de jove. Ambdos sostenen en la mà esquerra les llavors cap‐turades durant la partida. Alt. 22cm; llarg 22cm; amp. 12cm. 

Pàg.  10 

Page 11: Món aualé n.01

 

 

Pàg. 11 

Page 12: Món aualé n.01

 

 

Els jocs olopon de Nigèria al s. XXI 

Els jocs olopon: 

 “awo n àgbàlagbà fẹ�́ran láti 

máa ta ayò olópón”  

(A la gent gran li agrada     

jugar a l’ayo olopon)  

Avui  en  dia,  una  persona  que 

tingui  l’oportunitat  de  viatjar 

per Nigèria pot veure pels car‐

rers  de  les  localitats  del  sud‐

oest  del  país  a  joves  i  vells 

jugar  al  voltant d’un  tauler de 

dues  files  de  sis  forats,  asse‐

guts  en  banquetes  de  fusta 

sota  l’ombra d’un  arbre, a  l’a‐

yo,  al  jekinje,  al  sokusowó  i  a 

altres  jocs olopon. Hi ha dones 

que  també  hi  saben  jugar  i 

n’ensenyen  als  seus  fills.  Elles 

també  juguen  contra  els  ho‐

mes però mai en  llocs públics, 

doncs està mal vist.  

Els  ioruba  del  tauler  en  diuen 

“olópón”  i de  les  llavors  “omo

ayò”.  Els  espectadors  seguei‐

xen  amb  interès  l’evolució  de 

les  diferents  partides  disputa‐

des. Et permetran  jugar contra 

ells  i t’explicaran diferents  jocs 

locals.  Això  sí,  en  la  majoria 

d’ocasions, a canvi de diners. El 

nombre d’espectadors i la curi‐

ositat per veure jugar un home 

blanc  augmenten  notable‐

ment.  Si  arribes  a  guanyar 

alguna partida, et converteixes 

gairebé  en una  celebritat    i  el 

jugador local vençut és objecte 

de  burles  per  part  dels  seus 

amics i veïns.  

Pàg. 12 

Per més informació i aprendre a jugar al jodu cliqueu aquí   

Per més informació i aprendre a jugar a l’olowuka cliqueu aquí   

Per més informació i aprendre a jugar al sokusowó cliqueu aquí     

Per més in

Per més i

Page 13: Món aualé n.01

 

 

   

 

 

“L’estranya” collita del joc Redu: 

 

Quan s’inicia la sembra des d’un  forat que conté 1  llavor solità‐

ria  (cal moure‐la en el  forat oposat)  i el  forat oposat  abans de 

sembrar: 

• estava buit. Aleshores la llavor que hi queda pot ser captu‐

rada per l’adversari. La captura és opcional. Tant si es captu‐

ra com si no, és el torn de l’adversari. 

• contenia 1 o 2 llavors. El jugador que sembra captura aques‐

tes  2  o  3  llavors  que  hi ha  després  d’haver  sembrat  i  les 

retira. Acaba el torn. Si el jugador que pot fer aquesta cap‐

tura, no se n’adona, l’adversari pot (si vol) obligar‐lo a fer el 

moviment i com a penalització captura les llavors que havia 

de capturar l’altre jugador i és el torn de joc del jugador que 

ha penalitzat a l’altre. Si no el penalitza o cap dels dos juga‐

dors se n’adona, les llavors resten al tauler i es poden sem‐

brar o capturar en torns posteriors. 

• contenia 3 o més  llavors. No hi ha captura per part de cap 

jugador. El torn acaba. 

 

Quan  s’inicia  la  sembra des  d’un  forat que  conté  2  llavors  (cal 

sembrar‐les en ziga‐zaga, la primera al forat oposat a l’adjacent i 

la segona al forat adjacent) i el forat oposat a l’adjacent abans de 

sembrar: 

• estava buit. La  llavor que hi queda pot ser capturada per 

l’adversari. La captura és opcional. Si decideix capturar‐la, 

amb aquesta acció acaba el torn de l’adversari. 

• contenia  1  o  2  llavors.  El  jugador  que  sembra  captura 

aquestes 2 o 3 llavors que hi ha després d’haver sembrat i 

les retira. Acaba el torn. 

• contenia 3 o més llavors. No hi ha captura per part de cap 

jugador. El torn acaba. 

 

Quan s’inicia la sembra des d’un forat que conté més de 2 llavors 

i es diposita l’antepenúltima llavor sembrada en un forat buit de 

l’adversari,  aleshores  aquest  jugador  pot  capturar‐la.  Aquest 

tipus de captura és opcional. Ara bé, el jugador que fa la captura, 

esgota el seu torn amb aquesta acció. 

 

NOTA: Podeu veure una 

partida de redu en aquest 

video enregistrat per 

Bernat Casanovas a 

Nigèria, l’any 2009. 

Pàg. 13 

nformació i aprendre a jugar al redu cliqueu aquí   

informació i aprendre a jugar a l’odu cliqueu aquí   

Page 14: Món aualé n.01

 

 

Jocs mancala a l’antic Egipte?  

Alguns autors afirmen que els jocs mancala es van jugar a l’antic Egipte. Però, l’evidència d’això és discutible com Alex de Voogt i altres especia‐listes han dit  fa  ja alguns  anys. Hi estem d’acord. Sovint  s’ha dit que algun conjunt de  forats o  files de  forats excavats en pedra descoberts en un lloc o un altre és una forma primitiva de jocs mancala. Dir això, és molt arriscat segons la nostra opinió. 

 

 

Malauradament, avui en dia, algunes persones escriuen tan sols copiant el que està escrit per altres sense saber del què s’està parlant exacta‐ment. Sense contrastar les informacions. Això passa una vegada i altra. Pot passar que alguns errors o  imprecisions que  sovint es  consideren com a veritables, són en realitat evidències dubtoses o bé són afirmaci‐ons qüestionables. 

 

 

Concloure que els jocs mancala es van jugar a l’antic Egipte només pel fet que alguns han vist una fila de  forats a  la pedra, és un gran error. Aquest  tipus d’error és probablement  induït per  la similitud en el dis‐seny dels forats a la pedra. Sembla, per tant, a jutjar per l’evidència de les  imatges, que les fileres de forats mostrades en aquest article s’han utilitzat amb un altre fi diferent. 

Els experts no es posen d’acord  sobre  si  aquestes  files de  forats  són realment jocs mancala o taulers utilitzats per a la comptabilitat o inven‐tariat. No es pot afirmar o negar si aquests forats s’utilitzaven per a la comptabilitat o  inventariat. Però podem dir que si aquests forats eren una mena de joc, no eren del tipus mancala. Ens expliquem... 

L’agost de 2010 vam estar a Egipte. Vàrem veure diverses files de forats de 2x4  i 2x5 tallats a  la pedra a  l’entrada del Temple d’Edfú  i també a l’entrada del Temple de Kom Ombo, ambdós a Aswan. Aquests solcs o forats són relativament petits i van poder ser usats només per contenir peces  solitàries.  Aquests  forats  no  són  prou  grans  com  per  a  que  hi càpiguen diverses pedres,  llavors o el que podria haver estat utilitzat com a peces de joc. Així que, si no era un joc mancala, quin era el pro‐pòsit d’aquests forats?  

 

 

Era  una  altra mena  de  joc?  A  primera  vista,  les  petites  depressions circulars suggereixen que potser era una mena de  joc on s’usaven pe‐dres o peces diferenciades que es col∙locaven una a una en els forats.  

Tal vegada, semblant al joc Dara que encara es juga a Nigèria. O potser és part d’un joc de curses on dos jugadors o dos equips han de comple‐tar  un  circuit  utilitzant  peces  o  clavilles  diferenciades,  daus  o  tabes, similar al "Joc de la Palmera" o "Joc de 58 forats" (conegut també com el joc de gossos i xacals) que es va trobar a Thebes i datat al voltant del 2000 aC.  O, tal vegada, és un joc de guerra similar al Seega que encara és  jugat pels egipcis moderns  i pels  somalis amb peces diferenciades, col∙locades una a cada forat i mogudes d’una en una. Fins a l’actualitat, ningú no ho sap. Coneixes algú que en sàpiga alguna cosa? 

Pàg. 14 

Fig.2: conjunt de files de forats diminuts a l’entrada del Temple de Kom Ombo. 

Fig.1: conjunt de files de forats diminuts, i altres  traces rectilínies a l’entrada del Temple de Kom Ombo, a Aswan. 

Fig.3: petits forats a l’entrada del Temple d’Edfú, a Aswan. Fixeu‐vos en la mida de la burilla de cigarreta a la part superior dreta: és major que el diametre dels forats.  

Page 15: Món aualé n.01

 

 

L’ aualé i els altres jocs de tipus mancala d’Àfrica i altres parts del món són, des de  fa uns anys, objecte d’un veritable auge  i  interès al món occidental. En l’època contemporània han arribat a Europa des d’Àfrica a  través  de  les  3  principals  potencies  colonials  en  aquell  continent: Gran Bretanya, França i Alemanya, i els últims anys, a través dels fluxos migratoris, s’han popularitzat una mica més. També gràcies a les noves tecnologies  i a  la xarxa d’Internet, els programadors  informàtics  i els investigadors  hem  contribuït  a  divulgar  aquests  jocs  tradicionals.  Els primers  han  desenvolupat  versions  informàtiques  d’aquests  jocs  per jugar en línia amb altres persones o amb l’ordinador, i els segons hem recopilat i documentat nombrosos jocs i hem compartit coneixements i experiències. 

És evident que els videojocs  i  les consoles han reduït  la pràctica dels jocs de tauler però un joc com l’aualé pot aconseguir motivar i interes‐sar tot l‘alumnat, facilitant així que tota una classe treballi, molts cops sense adonar‐se‘n, i no es distregui amb facilitat.  

Pels que encara creuen que jugar no és una activitat ni seriosa ni rigo‐rosa, cal dir‐los que el jocs en general i l’aualé i altres jocs mancala, en particular, permeten exercitar  i aprendre nombroses habilitats neces‐sàries per la vida personal, social i professional. Ens ensenyen a conviu‐re amb els errors i a aprendre d’aquests; promou la creativitat; implica 

prendre decisions; ofereix les mateixes oportunitats a tots els jugadors. A vegades, hi ha professors/es i mestres que no són partidaris dels jocs de tauler perquè impliquen competició, fins i tot, rivalitat. No obstant, si de  forma educada  i esportiva canalitzem aquesta  tensió, aleshores podrem potenciar diferents  factors educatius que compensen aquest presumpte inconvenient dels jocs de tauler.  

A nivell social, ens permeten educar  la tolerància  i respectar  les dife‐rències, ja que generen actituds de convivència, respecte, saber perdre i  complir  les normes establertes. A nivell  intel∙lectual, ens permeten treballar diferents conceptes gaudint del  joc, doncs, permeten desen‐volupar habilitats i capacitats referents al càlcul i a l’abstracció, porten a raonaments lògics i matemàtics sense ni pensar‐ho. També ens per‐meten introduir i compartir dades geogràfiques culturals i d‘història. A nivell afectiu, permeten potenciar l’autoestima i l’afany de superació i el  trencament  de  barreres  comunicatives  com  l’edat,  el  gènere,  les diferències  culturals. Una bona observació permet al professorat de‐tectar les diferents actituds de l‘alumnat davant del joc.  

Podem plantejar la utilització pedagògica d‘un joc tipus mancala tenint en compte quin serà el moment apropiat, quina és la forma correcta i amb quina finalitat. Resoldre problemes és una activitat útil, que moti‐va. És objecte d’aprenentatge. Existeix un problema sempre que algun obstacle separa la realitat actual amb la desitjada. Les situacions inici‐als en els jocs de tipus mancala són d‘aquestes característiques. Quan per resoldre problemes manipulem materials, l’activitat esdevé entre‐tinguda i proporciona una bona predisposició per part de l‘alumnat. Els jocs com l’aualé parteixen d‘aquesta base manipulativa. 

 

 

Podem incorporar, sempre que vulguem, aplicacions virtuals interacti‐ves  que  estan  a  disposició  de  la  comunitat  educativa  en  particular  i dels usuaris de la xarxa d’Internet en general.  

A vegades no es troba, així com així, un company/a disposat a jugar a l’aualé  una  vegada  i  una  altra.  Si  és  el  vostre  cas,  o  simplement  us voleu posar a prova o desafiar a l’ordinador, es pot jugar virtualment a l’aualé a través d’una aplicació dissenyada i programada per la Factoria d’Imatges  en  la web  awale.info.  En  aquesta  aplicació  es  pot  triar  el nivell entre fàcil, normal i expert. Es comptabilitzen les llavors captura‐des i les que captura l’adversari. Animeu‐vos a jugar‐hi! 

 

Pàg. 15 

Juguem virtualment a l’aualé 

 L’aualé a l’escola 

Page 16: Món aualé n.01

 

 

Pàg. 16 

L’objectiu del joc:  És el de capturar més  llavors que  l’adversari. Guanya el  jugador que ha capturat més llavors al final de la partida.    El tauler:  El  camp de  joc està dividit en dos  territoris de 6  forats  cada un. Al principi es  reparteixen 48  llavors  (4 per  forat). Per  tant, cal usar un tauler de 2x6.En el diagrama 1 es pot veure una representació esque‐màtica  d’un  tauler  jekinje.  La  fila  superior  (A),  pertany  al  jugador contrari. La fila de sota (B), és la pròpia.             diagrama 1  La tanda de joc:  Els jugadors  juguen un després de l’altre. El jugador que juga primer s’escull a l’atzar. Per començar la sembra cal que sigui des d’un forat de la fila pròpia. El jugador pren el conjunt de llavors que hi ha en un dels  forats  del  seu  territori  i  les  reparteix    una  a una  en  els  forats consecutius, començant a dipositar‐les en el forat següent al forat del que s’han agafat, amb sembra encadenada i en sentit anti‐horari. És 

a dir, que el  vostre  torn  acaba quan  caieu en un  forat buit o  si es produeixen captures. Ara bé,  si en  repartir  les  llavors d’un  forat, es cau amb  la darrera  llavor en un  forat que conté 1 o més  llavors, el torn no acaba. Les agafeu i les sembreu de la mateixa manera.  Captures:  Les captures són fetes quan un jugador cau en un forat buit del costat de l’adversari, aleshores mou la darrera llavor acabada de dipositar a un forat més enllà i es capturen totes les llavors d’aquest darrer forat i la que hem acabat de desplaçar i es retiren del tauler. Acaba el torn. Les captures tan sols es fan en els forats de la fila de l’adversari. Si es cau en un  forat buit del costat de  l’adversari  i el  forat següent està també buit,  la  llavor no es desplaça  i el  torn acaba  sense captures. Quan es cau en un forat buit del propi costat del tauler, també acaba el torn sense captures. No es pot capturar el contingut d’un forat de l’adversari si amb aquesta acció deixem a aquest sense  llavors en el seu costat del tauler. El moviment es realitza però sense capturar.  Captura encadenada:  En aquest joc no hi ha captures encadenades.   No hi ha salt obligatori:  Si el nombre de llavors que es prenen és superior a 12, es dóna una volta completa: el forat del qual partim no s'haurà de saltar.  Obligació d’alimentar l’adversari:  Està prohibit "fer passar gana" a l’adversari: un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedei‐xi que pugui jugar. Només es pot deixar a l’adversari sense llavors en cas d’impossibilitat d’efectuar una tirada que l’alimenti. 

Aprenem a jugar al jekinje... 

El joc jekinje es juga en terres dels ioruba, al  sud‐oest de Nigèria, a l’Àfrica occidental.  

”je ki n je” significa en llengua ioruba: “deixa’m menjar”. 

Page 17: Món aualé n.01

 

 

Pàg. 17 

 Regles jekinje per jugar.   Aquesta  versió  és  la  que  tradicionalment  s’ha  jugat  al  sud‐oest  de Nigèria pels ioruba, a l’Africà occidental. Suposeu que sou el jugador B  i és el vostre  torn. Decidiu  començar el vostre moviment des del forat 2B que conté 3 llavors.               diagrama 2  Sembreu en la direcció contrària al de les agulles del rellotge. Acabeu dipositant la darrera llavor en el forat 5B que contenia 2 llavors. Ara en són 3:  

  diagrama 3

   diagrama 4 Tal  i com podeu veure en els diagrames anteriors, en aquest  joc, en aquesta  situació no acabeu el  torn,  sinó que  seguiu amb  la  sembra encadenada, agafant les 3 llavors del forat 5B, de manera que acaba‐reu  amb  la  darrera  llavor  sembrada  en  el  forat  2A  del  territori  de l’adversari:    diagrama 5

 

  diagrama 6  Continueu el vostre torn amb una tercera sembra encadenada, reco‐llint les 3 llavors que conté el forat 2A, comptant la darrera llavor que acabeu de dipositar,  i les distribuïu d’una en una fins arribar al forat 5A.           

 diagrama 7  Com que aquest forat estava buit i està al costat de l’adversari, ales‐hores  finalitzeu el vostre  torn, desplaçant aquesta  llavor al  següent forat  (6A)  i  en  captureu  les  llavors  contingudes més  la  llavor  que acabeu de desplaçar. .  En  total doncs,  captureu 5  llavors,  les  retireu  i  les guardeu  al  forat magatzem. El torn acaba i juga l’adversari.   Quan un dels dos  jugadors no pot moure o es produeix un bucle,  la partida acaba. Cada jugador captura les llavors que restin al seu cos‐tat del tauler.              diagrama 8  Enhorabona! Si heu entès aquest exemple, ja sabeu jugar al jekinjé.   Ara a practicar! 

Page 18: Món aualé n.01

 

 

“Sembrar”:  moure  les  lla‐

vors.  Consisteix  en  agafar 

les  llavors  d’un  forat  de  la 

fila  pròpia  i  repartir‐les, 

generalment, una a una en 

forats  adjacents  consecu‐

tius,  tot  i  que  hi  ha  altres 

maneres de  fer‐ho,  en  fun‐

ció de les regles de cada joc. 

“Collir”:  consisteix  en  la 

captura  d’una  o  varies  lla‐

vors  contingudes  en  un  o 

més  forats d’acord amb  les 

regles  de  cada  joc.  Les  lla‐

vors  es  retiren del  tauler  o 

es dipositen en el forat ma‐

gatzem propi si el tauler en 

disposa. 

“Reintroduir”:  dipositar  en 

el  propi  territori  enlloc  de 

retirar  del  tauler  aquelles 

llavors que han estat captu‐

rades  en  un  moviment.  És 

característic de jocs de tres i 

quatre files de forats. 

“Alimentar”:  moure  des 

d’un  forat propi de  tal ma‐

nera que arribi alguna llavor 

al  territori  de  l’adversari  i 

aquest pugui moure. 

“Magatzem”:  forats  addici‐

onals en el  centre o als ex‐

trems  del  tauler. Usats  per 

col∙locar‐hi  les  llavors  cap‐

turades.  

 

 

Pàg. 18 

 Glossari 

 

Fila adversari 

Fila pròpia 

Magatzem 

Sembra o volta simple  

En  repartir  les  llavors  d’un  forat de la fila pròpia, una a una en els forats consecutius, el torn acaba.  Sembra   o   vol ta encadenada  

En  repartir  les  llavors  d’un  forat de la fila pròpia, una a una en els forats  consecutius,  el  torn  no acaba,  és  a  dir  es  produeix  una cadena  de  voltes  fins  que  la darrera  llavor  sembrada  cau  en un forat buit o hi ha una captura.  

Rondes  

Conjunt  de  partides.  Els  jocs  es poden  jugar  a  una  sola  ronda o  a diverses  rondes.  En  alguns  jocs mancala  és  necessari  jugar diverses  rondes  per  decidir  el guanyador.  És  a  dir,  que  el vencedor  és  el  que  guanya  un determinat nombre de partides.  Moviment  

Tipus  de  desplaçament  de  les llavors. És a dir,  si es mouen amb una volta simple o encadenada. 

Page 19: Món aualé n.01

 

 

Pàg. 19 

 Moneda de Malàisia amb congkak   De  color  platejat.  Aliatge  de  coure  (75%)  i  níquel (25%),  conegut  com  cuproniquel.  Moneda  de  curs legal des de  l’any 1989, emesa el 2007, amb valor de 10 Sen (10 cèntims de riggit). A  l’anvers hi ha gravat un tauler congkak característic d’aquest país, de dues files de set forats i 2 forats magatzem als extrems. Al revers  hi  ha  gravada  la  flor  nacional  de  Malàisia: bunga  raya,  el  nom del  banc  nacional  que  l’ha emès (Bank Negara Malaysia),  l’any d’emissió  i  el valor. La imatge està ampliada. La mida real de la moneda és de 19,4 mm de diametre. Gruix 1,75 mm. Pes 1,37 grms.  

 

Targeta postal de l’any 1904  Targeta  postal  d’Indonèsia  de  l’època    del colonialisme  neerlandès.  A  l’anvers  hi  ha  una fotografia on dues dones joves juguen al joc dakon. A la  llegenda  hi  diu  “Dakon  spel”.  Al  revers  es  pot veure un  segell  d’1  cent  de  les  Índies Neerlandeses (Nederlandsch  Indië). Postal despatxada a Djakarta el 21 de novembre de l’any 1904.   Autor: Kunsthandel "J. Sigrist", Djocja en Solo. 

El racó del col·leccionista 

Congklak policromat d’Indonèsia  Tauler  de  fusta  tallat  i  pintat  a mà. Acolorit  vermell, verd, blau, blanc, negre  i daurat. Dos caps de drac en cada  extrem.  Quatre  peces  encaixades:  dos  caps, tauler i base. 5 forats diminuts a cada fila i dos forats addicionals.  Dimensions:  42cm  llarg,  10cm  ample, 31cm alt. 

Page 20: Món aualé n.01

 

 

20 

i en el pròxim número... Pedra, paper, tisores i jocs mancala. Us deveu preguntar: quina relació hi ha entre el "pedra, paper, tisores" i els jocs manca‐

la? Doncs en aquest article us ho expliquem. 

 

Aprenem a jugar a l’axoxodi. El  joc axoxodi és  jugat a Costa d’Ivori, a  l’Àfrica occidental. És un  joc mancala on cada 

jugador tria la forma de capturar.  

 

Jocs akong i songo: l’art de mastegar el temps. L’ akông i el sôngo són jocs tradicionals mancala que daten de temps molt antics. Tot el 

que se’n sap d’aquests jocs fins ara es deu a la transmissió oral. Hi juguen a Guinea E‐

quatorial, a Gabon, a Sao Tomé i Principe i a Camerun. 

Revista divulgativa dels jocs mancala Món aualé 

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME  

Vol. 1, núm. 1 ‐ Gener/Març 2012