Món aualé n.12

Vol. 3, núm. 4 - octubre/desembre 2014

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Pàg. 2


Volum 3, número 4 - Octubre/Desembre 2014

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya

Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent

[email protected]

Imatge de la portada:

Tauler Bao procedent de Tanzània. Col·lecció privada.

Pàg. 3

Món aualé. Volum 3, número 4 - Octubre/Desembre 2014

SUMARI

Pàg 4-7 Tipus de peces de joc en els jocs mancala. Us mostrem alguns exemples de peces de joc que s’usen en els jocs mancala. En l’actualitat, a més a més de les peces tradicionals, s’utilitzen altres materials (peces de fusta o plàstic, boles de vidre,...).

Pàg 8-9 Aprenem a jugar al Bao. Us expliquem com jugar al Bao la Kiswahili i us parlem de 9 jocs mancala més relacionats amb aquest joc.

Pàg 10-11 Pàgines centrals. Podeu veure una fotografia feta l’any 2013 per Josh Levinger on dos homes juguen al Bao la Kishawili a Zanzibar.

Pàg 12-13 A prenem a jugar al Bao (cont.). Us expliquem com jugar al Bao la Kiswahili i us parlem de 9 jocs mancala més relacionats amb aquest joc.

Pàg 14 Taulers mancala a Nova York.

Podeu veure taulers mancala al Hall of African peoples (Saló dels pobles africans) de l’American Mu-seum of Natural History, ubicat al Central Park West de Nova York. Aquest museu té en el seu catàleg de la col·lecció etnogràfica africana 23 objectes relacionats amb els jocs mancala.

Pàg 15-17 Els mancala en documentals i pel·lícules. En el número anterior de Món aualé us mostràvem alguns exemples en que els jocs mancala s’han ensenyat a la TV, directament o indirecta en reportatges o altres programes. En aquesta ocasió us volem explicar alguns exemples més de com apareixen en altres produccions: els documentals i les pel·lícules.

Pàg 18 Glossari. Part 12. En el número anterior de Món aualé distingíem entre magatzem dipòsit i magatzem “jugable”. En aquesta ocasió us parlem dels magatzems temporals, un tipus de magatzem “jugable” que no tenen una ubicació fixa ja que es creen en alguns jocs mancala a partir de forats ordinaris.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (XII). Es pot veure un full de 6 dissenys que formen part d’un total d’11 segells de la sèrie “Material Culture of Tanzania”, emès l’any 2012. En un d’ells es pot veure un tauler Bao. Per altra banda, també es pot veure un cromo de la Sèrie <Congo Belge> de Chocolat l’Aiglon de Bèlgica que mostra una imatge on dos homes potser juguen a algun tipus de joc mancala.

Pàg. 4


Tipus de peces de joc en els jocs mancala

Us mostrem alguns exemples de peces de joc que s’usen en els jocs mancala.

Generalment, aquestes peces de joc no tenen un valor determinat ni pertanyen a un jugador o altre. El seu color, mida i forma no són importants. El nombre de peces que es necessiten per jugar varia en funció de les regles de cada joc. Es té constància que, de ma-nera tradicional, s’han utilitzat llavors, petxines, pedretes, cò-dols, petits cargols. Fins i tot, ex-crements de cabra (a Namíbia, a Eritrea, a Mongolia, al Kasakhs-tan), d’ovella (a Namíbia, a Mau-ritània, a Mongòlia, al Turkmenis-tan i al Kasakhstan) i de camell (al Sudan, Somàlia, Algèria i Níger).

En l’actualitat, a més a més de les peces tradicionals, es fan servir altres materials (peces de fusta o plàstic, boles de vidre,...). Per simplificar, les peces de joc s'ano-menen "llavors", malgrat siguin pedres o altres objectes.

Les peces poden tenir també un significat simbòlic que depèn, sobretot, del context social i cul-tural on es juga el joc. A les peces se les pot anomenar, per exem-ple: vaques (ayla) a Eritrea; xi-quets (nyi) a Etiòpia i Sudan del Sud; bestiar (mathlapa) a Sudàfri-ca; mares, velles o truges a Xina; fills o filles a Sri Lanka.

Fesols secs Llavors d’una planta conreada de la família de les lleguminoses que també s’usen per jugar als jocs mancala. Tenen diverses formes, colors i mides. D'origen ameri-cà, es van introduir a Europa, Àfrica i Àsia a partir del s. XV i XVI.

Peces de fusta En l’actualitat, a més a més de les peces tradi-cionals, es fan servir altres materials (peces de fusta o plàstic, boles de vidre,...).

Jatropha curcas Podrien ser llavors de del gènere Jatropha (unes 175 espècies de suculentes, arbusts i arbres). És nativa de l’Amèrica central i va ser difosa a Àfrica i Àsia. Les seves llavors, a voltes, s’usen per jugar als jocs mancala.

Cigrons Llavors d’una planta de la família de les llegu-minoses que també es fan servir per jugar als jocs mancala. Els ci-grons són una de les plantes cultivades més antigues, s'han trobat restes a l'Orient Mit-jà de fa 7.500 anys.

Pàg. 5


Caesalpinia bonduc Les llavors més popu-lars per jugar als jocs mancala al Carib i a Àfrica occidental són les caesalpinia de la família de les monge-tes. Es coneixen unes 100 espècies.

Caesalpinia wel-witschiana / Mezoneu-ron welwitschianum Baies que creixen de forma nativa a Gabon, Camerun, Angola, Ru-anda, Uganda, Tanzà-nia, Congo i Zàmbia. S’utilitzen per jugar als jocs mancala.

Elaeocarpus ganitrus Les llavors rudraksha són fruit dels arbres del gènere Elaeocarpus que creixen a l’Índia, al Ne-pal, a Indonèsia, a Nova Guinea i a Austràlia, també es fan servir per l’oració en el budisme i l'hinduisme.

Terminàlia Llavors ben populars per jugar als jocs man-cala al Camerun. Són del gènere de plantes i arbres terminàlia. N’hi ha al voltant de 100 espècies que es troben en zones tropicals.

Monetaria annulus Les peces de joc usades tradicionalment en els mancala a l’Àsia meridi-onal i del sud-est, a la costa oriental d’Àfrica i al Mar Roig són els cau-ris. La monetaria annu-lus és una espècie d’aquesta família de cargols marins.

Caesalpinia major Les llavors més popu-lars per jugar als jocs mancala al Carib i a Àfrica occidental són les llavors caesalpinia de la família de les mongetes. Es coneixen unes 100 espècies.

Boles de vidre Actualment, a més a més de les peces tradi-cionals, es fan servir altres materials com per exemple peces de fusta o plàstic, boles de vidre, o gemmes.

Gemmes Actualment, a més a més de les peces tradi-cionals, es fan servir altres materials com per exemple peces de fusta o plàstic, boles de vidre, o gemmes.

Llavors a la deriva (sea-beans) com a peces

Imagineu-vos surant sense poder fer res en el mar obert, a milers de milles de la costa, la vostra destinació a mercè del vent i els cor-rents. Potser amb el temps arribareu a terra ferma a les platges de sorra d'una remota illa tropical o d'un continent llunyà. Això és preci-sament el que els succeeix a milers i milers de llavors i fruites tropicals a la deriva (sea-beans). Algunes d’aquestes llavors s’usen ha-bitualment com a peces de joc en els jocs mancala. Sovint són llavors i fruits que prove-nen d’arbres i plantes que creixen al llarg de les costes tropicals que han estat duts fins al mar per corrents d’aigua dolça i rius. Després

de viatjar amb els corrents oceànics, arriben de nou a terra ferma, a vegades, a milers de quilòmetres del seu origen. Hi ha al voltant de 125 espècies de plantes que tenen llavors dis-senyades per surar en l'aigua dels mars i oce-ans, i algunes d'aquestes són capaces de surar i brollar després de 30 anys.

Algunes d’aquestes llavors que pertanyen a la família de les plantes lleguminoses, són les conegudes caesalpinia bonduc, caesalpinia major i caesalpinia ciliata. La llavor caeselpinia bonduc és coneguda, per exemple, a Nigèria com la “llavor de la planta de l’ayo”, que s’utilitza per jugar al joc ayo (tal i com els ioru-ba anomenen l’aualé).

Pàg. 6


Tipus de peces de joc en els jocs mancala

Fig.1 Copyright © 2011 Ed Perry a www.seabean.com Llavors Caesalpinia ciliata (orange nickarbean o small yellow ninicker)

Pàg. 7

Encara que les llavors crues són verinoses, po-den ser torrades i triturades per fer diversos remeis medicinals. En Bernat Casanovas explica que: (1)

“d’aquestes llavors, però també de les fulles i de la resina, s’extreu un oli molt amargant que s’utilitza amb finalitats medicinals. Serveix per combatre cucs intestinals, febre i desordres menstruals. Algunes tri-bus l’utilitzen també contra la diabe-tis, convulsions i paràlisis.”

Cathy Yow (2) explica que un dels principals components de la caesalpinia bonduc -el bon-ducin- és una pols blanca i amargant, de vega-des anomenada "la quinina dels pobres" per la seva capacitat per reduir la febre palúdica. El seu efecte per baixar la febre fa que sigui tam-bé coneguda com la “nou de la febre”.

La llavor d’aquesta família de plantes caesalpi-nia és la seva única part llisa. La resta de la lia-na està completament coberta de tiges, fulles, espines i branques corbades. A Nigèria, a l’Àfrica occidental, hi ha un proverbi dels ioru-ba que diu:

“enmig d’espines, enmig de bran-ques torçades, les llavors d’ayo se-gueixen sent suaus”

La suavitat característica d’aquestes llavors (a més de ser agradable al tacte quan es juga als jocs mancala) ha demostrat ser efectiva per a desallotjar crancs no desitjats dels caus que construeixen al voltant de plantes cultivades que es mengen. Quan les llavors es col·loquen a l’entrada del seu cau, el cranc frustrat al no poder treure-la, acaba vençut i es trasllada a una nova ubicació.

Al Carib, a l’illa d’Antigua, hi ha un proverbi que parla de les llavors caesalpinia quan són usades en el joc warri (nom amb el que es coneix l’aualé), que diu: (3)

“si intentes jugar al warri amb Déu, et quedaràs sense llavors”

Per altra banda, aquestes conegudes llavors se solen usar encadenades en collarets, arracades i polseres al Carib i Amèrica central o encade-nades amb altres llavors en altres indrets del món (fig.2).

NOTES (1) Casanovas, Bernat. Què son les llavors de l’aualé? A:

www.awale.info. 3 de gener 2010.

(2) Yow, Cathy. The inside story on the gray nickernut. In: The drifting seed. 8 (2) pp.7-8. September 1st, 2002

(3) Lowes, Susan. Cultural Heritage. Some Aspects of the Antiguan and Barbudan Way of Life Past and Present. On: antiguahistory.net

(4) Perry, Ed. Identity of the Brown Nickerbean In: The drif-ting seed. 8 (2) pp.3-5. September 1st, 2002


Fig.2. Copyright © 2011 Jedmax Seeds

Pàg. 7

Es coneixen, pel cap baix, 10 jocs mancala amb el nom de Bao, Bawo o Mbao, un terme genèric per a referir-se en llengua suahili al tauler de joc.

Bao la Kiswahili

És jugat, almenys, al llarg de la costa de Kenya, al nord-oest de Madagascar, a Tanzània (a la costa i a Zanzibar), a Malawi, a Burundi (a Bu-jumbura), a Comores (a Anjouan) i a la R.D. del Congo (a Kisangani). Es diu que les regles del Bao la Kiswahili són considerades com les més difícils i complexes d'aprendre de tots els jocs mancala. Es juga amb sembra múltiple en taulers de 4x8 amb un total de 32 llavors per jugador, amb una distribució inicial irregular.

Es juga en dues fases: en la primera (namu) els moviments estan determinats per l’ingrés de llavors des de l’estoc del jugador. La segona fase (mtaji) comença quan totes les llavors de l’estoc estan en joc en el tauler. En aquesta fase és obligatori capturar.

El joc acaba si l’oponent no pot fer cap movi-ment en el seu torn o quan es capturen totes les llavors de la fila interior de l’adversari.

Fase inicial: namu(a)

Per capturar llavors cal que hi hagi, almenys, un forat de la fila interior pròpia que contingui

una o més llavors i el forat oposat a aquest de la fila interior de l’adversari ha de contenir, almenys, una llavor. Si es donen aquestes con-dicions, es col·loca una llavor pròpia de l’estoc en el forat de la fila interior que contingui, al-menys, una llavor i es captura el contingut del forat oposat de l’adversari. Aquest es rein-gressa en el camp propi, començant la sembra a partir d’un dels dos forats extrems de la fila interna pròpia (kichwa dret o esquerra). Això es determina segons la ubicació del forat on es realitza la captura.

Captura des de forats centrals

Si la captura es realitza en algun dels quatre forats centrals, es pot optar a reingressar les llavors en qualsevol dels dos extrems de la fila interior pròpia. En el cas d’optar pel forat de l’extrem dret de la fila interior (kichwa dret), la direcció és anti-horària. En el cas d’optar pel forat de l’extrem esquerre (kichwa esquer-re), la direcció de la sembra és horària.

Captura des dels forats extrems: kichwa o kimbi

Si la captura s’ha realitzat en el forat de l’extrem esquerre (kichwa esquerre) o en el penúltim forat de l’extrem esquerre (kimbi esquerre) de la fila interior pròpia, les llavors s’ingressen a partir del kichwa de l’esquerra i es sembra en sentit horari.

Si la captura s’ha realitzat en el forat de l’extrem dret (kichwa dret) o en el penúltim forat de l’extrem dret (kimbi dret) de la fila interior pròpia, les llavors s’ingressen a partir del kichwa de la dreta i es sembra en sentit anti-horari.

Quan la darrera llavor sembrada cau en un forat buit, acaba el torn del jugador.

Pàg. 8


Aprenem a jugar al Bao (la Kiswahili)...

Segueix a la pàgina 12

ELS MANCALA RELACIONATS AMB EL BAO LA KISWAHILI

En les pàgines 9 i 13 fem referència a alguns jocs mancala que mostren similituds amb el Bao la kiswahili: el Bao la Kete, el Bawo, el Bao Kujifunza, el Bao Kimasai. I a altres jocs mancala com el Bao la Kiarabu, el Bao Kimasai-Dodoma, el Bao Kigo-go, el Bao Kingulu o el Bao Kichaga que es juguen amb regles ben diferents.

Bao la Kete

També és conegut com Bao la Komwe o Kombe. És jugat pels lamu al nord de la costa de Kenya. Les regles són molt similars a les regles del Bao la Kiswahili, excepte algunes diferències.

Bawo

És jugat pels yao a Malawi. Les regles són molt similars a les regles del Bao la Kiswahili a excepció d’algunes diferències.

Bao Kujifunza

És una variant del Bao la Kiswahili per als xiquets i els principi-ants a Kenya i Tanzània. Segons Nino Vessella és jugat només amb les regles de la segona etapa del Bao la Kiswahili, però sense la regla takasia. Es col·loquen 2 llavors en cada forat al començament de la partida. No hi ha llavors que s’introduiran més endavant.

Bao la Kimasai

És jugat pels massai a l’interior de Tanzània. Es juga amb sem-bra múltiple en taulers de 4x8 amb un total de 32 llavors per jugador, amb una distribució inicial irregular. Es col·loca una llavor en cada un dels forats de la fila interior i la resta es dei-xen buits. Cada jugador té 24 llavors més que anirà introduint més endavant. El joc acaba si es capturen totes les llavors de la fila interior de l’adversari.

Bao la Kimasai (Dodoma)

És jugat pels massai a la regió de Dodoma al centre de Tanzà-nia. Es juga amb sembra simple en taulers de 4x12. Es col·loca 1 llavor en cadascun dels forats, excepte en el forat de l’extrem esquerre de cada fila interior que es deixa buit. El joc acaba si es capturen totes les llavors de l’adversari.

Bao Kigogo

És jugat amb les mateixes regles que el Hawalis excepte que es juga en un tauler més llarg (4x12) i que la disposició de les llavors al començament de la partida és diferent. Es col·loquen 2 llavors en cadascun dels forats, excepte en el forat de l’extrem dret de cada fila interior que es deixa buit. Va ser descrit per primera vegada l’any 1911 pel missioner alemany Martin Klamroth.

Regles resumides del Bao la Kiswahili

tauler: 4 files de 8 forats (4×8).

núm peces: 64 llavors (32 per jugador).

disposició inicial: distribució inicial irregular per fases.

direcció sembra: anti-horària i horària, amb con-dicions.

sembra i collita: volta múltiple o encadenada. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. És obligatori fer una collita sempre que sigui possible. Les llavors capturades es rein-gressen en el propi camp des d’algun dels ex-trems de la fila interior.

No se pot escollir la direcció de sembra quan:

es captura en un forat kichwa o kimbi.

cal continuar sembrant amb la mateixa di-recció que es portava.

Si la darrera llavor se sembra en un forat ocupat, es capturen les llavors del forat oposat. Si el fo-rat oposat està buit, es prenen les llavors del forat acabat de sembrar i es continua sembrant en la mateixa direcció.

El torn finalitza quan la darrera llavor de la sem-bra cau en forat buit.

En particular per a la segona fase:

Se sembra a partir d’un forat de qualsevol de les dues files. La darrera llavor ha de caure en un forat que contingui una o més llavors.

No està permès jugar a partir de forats amb una única llavor.

Si no hi ha cap forat amb llavors, que tinguin llavors en el seu forat oposat, cal jugar com en una situació takasa, com en la primera fase. (veure pàgina 12).

objectiu/el joc acaba: un jugador guanya tant si aconsegueix buidar la fila interior de l’adversari, és a dir, quan es produeix una captura de totes les llavors de la fila interior de l’adversari, com si l’oponent no pot fer cap moviment en el seu torn.


Pàg. 9

Pàg. 10


Pàg. 11


Dos homes juguen al Bao la Kishawili a Zanzibar.

Foto de Josh Levinger Creative Commons

(CC BY-NC-SA 2.0) 2013. Alguns drets reservats.

Pàg. 12


Aprenem a jugar al Bao (la Kiswahili)...

Captura amb llavors capturades

En un mateix torn de joc es poden fer sembres consecutives. En aquest cas, cal mantenir la direcció de la volta que es porta de la sembra anterior. En el cas de fer de nou una captura des d’un forat kichwa o un kimbi, cal respectar la regla de la captura des dels forats extrems kichwa o kimbi, explicada anteriorment.

Sembra sense collita

En algunes situacions la darrera llavor d’una volta cau en un forat de la fila interior pròpia que conté llavors, però el forat oposat està buit. Aleshores no es produeix collita. S’agafen totes les llavors del forat i es continua la sem-bra a partir del forat següent, en la mateixa direcció. Es pot donar el cas que tots els forats interiors propis que contenen almenys una llavor, tenen els forats, oposats de la fila inte-rior de l’adversari, buits. Aquesta situació s’anomena takasa i no és possible iniciar el torn amb una captura. Això es produeix, per exemple, en la posició inicial de la partida. En aquest cas, es col·loca una llavor de l’estoc en un forat propi que contingui una o dues lla-vors, s’agafen les llavors i se sembren. Es con-tinua amb sembres successives fins que la dar-rera llavor caigui en un forat buit.

Regles per al forat Nyumba

El forat quadrat del tauler té unes normes es-pecials, en certes condicions. Aquestes nor-mes només s’apliquen si el forat nyumba con-té 6 o més llavors. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat nyumba que conté 6 o més llavors, i el forat oposat de la fila interior de l’oponent està buit, aleshores, el jugador que està sembrant té l’opció d’aturar el movi-

ment i passar el torn a l’adversari. Una altra norma especial que s’aplica al forat nyumba és quan es presenta el cas que un jugador tan sols té llavors en el seu forat nyumba, i el fo-rat oposat de la fila interior de l’adversari està buit (situació takasa). En aquest cas, es col·loca una llavor de l’estoc en el forat nyum-ba. Tot seguit, s’agafen tan sols 2 llavors d’aquest forat i es sembren en sentit anti-horari.

Segona fase: mtaji

S’inicia en el moment que totes les llavors que hi havia en els estocs dels jugadors s’han in-troduït en el tauler. Com que no hi ha llavors per entrar des dels estocs, cada torn s’inicia agafant totes les llavors d’un forat de qualse-vol de les dues files pròpies amb la condició que la quantitat de llavors permeti arribar amb la darrera llavor d’aquesta primera volta a un forat de la fila interior pròpia que estigui en situació de fer una collita. És a dir, cal que aquest forat on cauria la darrera llavor sem-brada de la volta, contingui llavors i el seu oposat de la fila interior de l’adversari, també (aquest forat oposat de l’adversari s’anomena mtaji). Les llavors capturades són reingressa-des en el camp propi amb les mateixes regles que a la fase namua.

En la segona fase del joc es poden donar di-verses situacions takasa en les que no hi ha collita possible. En aquest cas s’agafen les lla-vors d’un forat de la fila interior pròpia i se sembren sense possibilitat de fer una collita. En el cas que no hi hagi forats amb llavors en la fila interior pròpia, es pot començar la volta des d’un forat de la fila exterior. Mai es pot iniciar una sembra des d’un forat amb una única llavor.

Continua de la pàgina 8


Bao la Kichaga

Aquest joc és jugat a Chaga, al peu del Kilimanjaro a Tanzània en taulers de 4x8 sense forats quadrats diferenciats, amb 2 llavors en cada forat al començament de la partida. Es poden bloquejar forats.

Bao la Kiarabu

És jugat per la població àrab, almenys, a Kenya (a Mombasa) i a Tanzània (a Zanzibar). És similar al joc Hawalis (conegut també amb el nom de Bao Kiarabu -versió II-) que es juga a Oman i a Zanzibar per part de la població àrab procedent d’Oman, en taulers de 4x7. Es col·loquen 2 llavors en cada forat al comença-ment de la partida. El Bao la Kiarabu es juga amb sembra múlti-ple en taulers de 4x8 amb un total de 32 llavors per jugador, amb una distribució inicial de 3 llavors en cada forat. El joc aca-ba si s’immobilitza a l’adversari.

Bao Kingulu

És jugat a Tanzània pels ngulu en taulers de 2x6 amb 4 llavors en cada forat al començament de la partida. Es juga amb sembra encadenada en direcció anti-horària.

Regles resumides del Bao Kingulu

tauler: 2 files de 6 forats (2×6).

núm peces: 48 llavors (24 per jugador).

disposició inicial: 4 llavors en cada forat.

direcció sembra: anti-horària.

sembra: volta múltiple o encadenada. Cada ju-gador per torns comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la seva fila. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit o en un forat de l’adversari que contingui 3 llavors. Però si es cau en un fo-rat ocupat, el jugador continua i agafa el contin-gut d’aquest forat i el sembra de nou fins que l’última llavor:

caigui en un forat buit,

caigui en un forat de l’adversari que contin-gui 3 llavors o,

caigui en un forat Kuweka mtoto, forat re-clamat per l’adversari.

No es pot fer un moviment si provoca que la darrera llavor de la la primera volta caigui en un forat ocupat de la fila pròpia, llevat que sigui un forat Kuweka mtoto, creat per l’adversari. En aquest cas, el torn acaba.

collita:

si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit de la fila pròpia, es capturen les llavors del forat oposat i també la solitària de la fila pròpia. Es retiren del tauler.

quan es cau en un forat de l’adversari que conté 3 llavors, aleshores, la darrera llavor “en fa quatre”, i es bloqueja aquest forat. La penúltima llavor del moviment de captura s’afegeix al forat reclamat, llevat que la cap-tura fos provocada per una sola llavor.

objectiu: capturar més llavors que l’adversari.

el joc acaba…: quan un jugador no pot fer cap moviment.

Pàg. 13

NOTES: Gering, Ralf. Bao Kiarabu a Wikia — Bao Kigogo a Wikia — Bao Kingulu a Wikia — Bao Bao la Kete a Wikia — Bao Bao la Kimasai (four rows) a Wikia — Bao la Kiswahili a Wikia — Bao la Kujifunza a Wikia Vessella, Nino. Bao A: Il Fogliaccio degli Astratti 2011; 56 (July): 25-27. PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

How to play Bao La

Kiswahili. Pembury Woods.

Bao. www.awale.info

Pàg. 14


Taulers mancala a Nova York

Us parlem de diversos taulers mancala que hi ha al Museu d’Història Natural de Nova York, als EUA.

Es poden veure dues fotos de Miqui Gimenez (fig.1 i 2), qui ens les ha fet arribar després de viat-jar a la ciutat de Nova York aquest passat mes d’agost, en les que es mostren taulers mancala.

Aquets estan ubicats en el Saló dels pobles afri-cans (Hall of African peoples) de l’American Mu-seum of Natural History, al Central Park West de la ciutat nord-americana que mai dorm. El museu té 23 objectes en el seu catàleg de la col·lecció etno-gràfica africana relacionats amb els jocs mancala: 18 taulers mancala de fusta, 1 tauler mancala de pedra, 1 tauler mancala de ceràmica, 3 figures de metall (llautó) que són pesos per pesar pols d’or (la moneda que circulava fins al segle XIX) usats pels akan de Ghana i Costa d’Ivori.

D’aquests 23 objectes del museu d’Història Natu-ral, n’hi ha 4 que es poden veure exposats en el saló dels pobles africans.

Fig.2 Foto Miqui Giménez © 2014. Tots els drets reservats. NY, EUA.

Fig.4 © 2014 American Museum of Natural HistoryHall of African peoples. Cata-log No: 90.1/ 8440 AA

Fig.3 © 2014 American Museum of Natural History. Hall of African Peoples. Catalog No: 26 / 234

Fig.1 Foto Miqui Giménez © 2014. Tots els drets reservats. NY, EUA.

Pàg. 15


Els mancala en documentals i pel·lícules

En el número anterior de Món aualé us mostrà-vem alguns exemples en els que els jocs mancala s’han ensenyat a la TV, directament o indirecta en reportatges o altres programes. En aquesta ocasió us volem explicar alguns exemples més de com els mancala apareixen en altres produccions: els do-cumentals i les pel·lícules.

“Ayo/Oware/Warri - A Spiritual Connection” és un documental de 7 minuts de durada, publicat fa tan sols dos mesos (23 de setembre 2014) i dirigit per Sammie Amachree, en el qual Jawara (expert en el joc mancala warri i fabricant del joc, és ori-ünd d'Antigua, a les Antilles), parla a SaharaTV sobre com l’aualé connecta espiritualment afri-cans nascuts al continent i descendents d’aquest nascuts fora d’Àfrica.

“Vull pensar que es juga més a Antigua que a les altres illes del Carib perquè els africans que hi havia... els esclaus volien un passatemps; tothom volia un

passatemps. I nosaltres, els africans, a Antigua no podíem tocar els tambors. Els amos de les plantacions podien vi-gilar-nos des d’alguns pujols i veure a tothom i si hi havia tambors, sempre podien aturar i castigar els que estaven als tambors, però es podia jugar al warri en secret i ells no podien saber-ho ja que excavaven forats al sòl i juga-ven. Ara m’he adonat en deixar la me-va feina quan vaig deixar de treballar i tot el que estic fent ara és fabricar tau-lers de joc. Ho faig tot. Selecciono la fusta, la transporto a casa meva, faig el treball dur, la talla i l’acabat i faig la distribució... Vull pensar que estic complaent els meus avantpassats al promoure aquest joc”, afirma Jawara.

A Jawara, li agrada dir que és un home africà que va nèixer al Carib. A Antigua, a les Antilles. Comen-ta que, possiblement, l’ayo (com se l'anomena a Nigèria) o oware (com se l'anomena a Ghana) és el joc de taula més antic del món, va fer el seu camí a través de l’Atlàntic durant la tracta d’esclaus i ha sobreviscut a moltes generacions a les Illes del Carib, com en el cas d’Antigua.

“Jugo a aquest joc gairebé cada nit, vull mantenir el meu cervell actiu”, ex-plica. “Estic molt feliç que aquest joc connecti els africans en la diàspora”, afegeix.

"Twins of Mankala" (EUA, 2006), un curtmetratge d’11 minuts de durada on el seu director i guionis-ta, Jason DaSilva, continua la seva sèrie sobre xi-quets que viuen en mons paral·lels. El film compa-ra un dia de rutina de tres nenes de vuit anys d’edat. Una viu a Kenya i les altres dues, nascudes i criades als Estats Units. Segueix a la pàgina 16

Pàg. 16


Continua de la pàgina 15

Mentre Eunice va néixer i es va criar al poble de Kilo a Kenya, Kara i Kendall (bessones) viuen a Massachusetts, EUA. Les bessones parlen en an-glès i Eunice en kikuyu. Les tres expliquen la seva vida quotidiana, quan es lleven, el temps d'escola i joc, els seus gestos, les seves creences i costums. La pel·lícula examina els entorns que donaran for-ma a les tres nenes a mesura que creixen. És un examen profund de la cultura i el lloc a través dels ulls de dos joves de Kenya que viuen en costats oposats del món.

“Michael explains oware” (Kasoa, Ghana, 2013) és un reportatge-documental de 10 minuts publicat per Disability Ghana.

En aquest document s’explica, pas a pas, com ju-gar a l’oware. Però no es tracta del joc aualé/warri/ayo sinó del conegut també a Ghana com ba-awa. A Nigèria l’anomenen odú o ayo-eleh. És un mancala en que les captures es fan quan la dar-

rera llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que conté 4 llavors, comptant la que s’acaba de dipositar, aquestes són retirades del tauler pel jugador que estava sembrant. També es fan captu-res quan un jugador està sembrant si un forat o varis contenen, de nou, quatre llavors. Aquestes són retirades per ambdós jugadors en un mateix torn en funció de si els forats estan a un costat o altre del tauler. Poden haver-hi diverses captures alhora per part del jugador que està sembrant o per part de l’adversari.

“My Zanzibar: Passing on a Cultural Herita-ge” (2013) és un documental de 55 minuts de CC-TV Africa, ubicada a Nairobi, Kenya.

A 20 milles de la costa de Tanzània, a l’est d'Àfrica hi ha l'illa tropical de Zanzíbar. Des del segle XVI en que va ser visitada pels primers comerciants d'Àsia i Orient Mitjà i exploradors europeus, aquesta petita illa ha exercit el seu paper en la Història. En aquell moment, els esclaus, les espèci-es i l’ivori proporcionaven la base d’una considera-ble prosperitat, fent de Zanzíbar un punt comerci-al important en l'Oceà Índic occidental, coneguda com "l'illa de les espècies". En temps més recents, l'illa ha estat una destinació turística favorita, en-tre els turistes que volen visitar les seves platges per gaudir del sol, la sorra i el més important de la seva cultura; un element que s’ha conservat fins als nostres dies.

Pàg. 17


El documental mostra com es juga al Bao la Kiswahili en dues ocasions, minuts 13:38 i 14:07.

“No Seed” és un film del 2002 que està ambientat a l’illa fictícia de Sant Marc. No Seed ex-plora els matisos de la política del Carib. La pel·lícula també ressalta els costums culturals, incloent el joc warri, que s’utilitza metafòri-cament per subrat-

llar la fe dels seus personatges. La protagonista, Grace Valentine, és una dona que lluita per evitar que la seva vida personal i professional es desinte-gri mentre els seus companys conspiren contra ella.

“Congkak” és una pel·lícula de terror de Malàisia, dirigida per Ahmad Idham l’any 2008, en què un tauler de joc congkak (un mancala tradicional que es juga, almenys, a Indonèsia, Malàisia, Singapur i Brunei) es converteix en un objecte embruixat. La pel·lícula explica com Kazman, un espòs dedicat, tot i les protestes de la seva esposa Sufiah, deci-deix comprar un bungalou per a la seva família prop d’un llac. La seva filla Lisa cada nit juga al

congkak amb algú qui ella només pot veure. L’amistat invisible de Lisa agreuja la inquietud de Sufiah sobre la casa. Poc després, Lisa desapareix.

“Jangan Pandang Belakang Congkak”, és una seqüela de Congkak per part del mateix director (2009) després de l’èxit que van supo-sar les seves dues pel·lícules de terror anteriors. És la histò-ria de tres joves de Kuala Lumpur que tenen la possibilitat d’heretar les pertinences i la riquesa del seu avi, amb la condició que haurien de quedar-se a casa d’aquest durant tres dies consecutius sense tocar res, especialment un vell tauler congkak. A la pri-mera nit passen fets estranys i hilarants.

“And the Children Shall Lead” (5è episodi de la tercera temporada de la sèrie original Star Trek, 1968).

En una escena dins de la nau Enterprise, es mostra un tauler mancala darrera dels nens supervivents, rescatats pel Capità Kirk, l’Spock i en McCoy.

Pàg. 18

Glossari (12)


Si es sembra en un forat

bloquejat de l’adversari

cal pagar una multa

Hi ha un joc mancala en que

es pot crear un forat magat-

zem temporal abans de

començar la segona i suc-

cessives rondes. Això depèn

de si el jugador que ha cap-

turat menys llavors en la

ronda anterior, pot omplir

completament els seus fo-

rats amb el mateix nombre

de llavors que al comença-

ment de la primera ronda.

És l’anomenat Tihulelin Ti-n

Äzgag que és jugat a la re-

gió d’Agadez, a Níger, pels

xiquets i xiquetes tuaregs,

en dues files de quatre fo-

rats excavats a terra.

Si un jugador no pot omplir

algun forat amb el nombre

requerit de llavors (sis),

l’omple tan sols amb les

llavors que disposi. Aquest

forat se l’anomena forat

propi incomplet. Si decideix

crear un forat anomenat

“hiena” i l’adversari hi sem-

bra per error, aleshores

haurà de pagar una multa

de 8 llavors al propietari del

forat.

Tipus de magatzems ( II)

En el número anterior de Món aualé distingíem entre magatzem dipòsit quan aquest té sols la finalitat de conservar les llavors capturades que es retiren durant una ronda o partida i magatzem “jugable” quan és imprescindible que el tauler en disposi per poder jugar a un joc en concret o es puguin activar determi-nades clàusules de les regles. En podem distingir dos tipus: per-manents i temporals. Mentre els primers estan ubicats, habitual-ment, en els extrems del tauler, i formen part del cicle de sembra, el segon tipus de magatzems no tenen una ubicació fixa ja que es creen en situacions concretes en alguns jocs mancala, a partir de forats ordina-

ris. És a dir, es “transformen” en magatzems temporals on s’hi acu-mularan llavors. A continuació us parlem a de la pertinença dels ma-gatzems temporals. Hi ha jocs on es bloquegen forats de l’adversari que pertanyen a partir d’aleshores al jugador que els ha creat i s’hi acumulen llavors intro-duïdes per ambdós (p.ex. Sulus aidi, Toguz kumalak). En altres, aquest forat bloquejat, si es troba situat en la propi costat, es salta al sembrar. El jugador que l’ha creat hi acumula les llavors sembrades per l’adversari (p.ex. Krur).

Hi ha jocs on es poden bloquejar forats de l’oponent però es captura des d’un forat propi bloquejat per l’adversari (p.ex. Sulus nisthaw, La-me Uweiedet). En altres, els forats un cop bloque-jats per qualsevol dels jugadors no pertanyen a ningú. Ambdós poden fer-hi captures (p.ex. Selus). Hi ha jocs on els forats un cop blo-quejats per qualsevol dels jugadors pertanyen al jugador que l’ha creat i en recollirà les llavors acumulades al llarg de partida (p.ex. Enkeshui). A vegades, els forats bloquejats es creen abans de començar la segona o successives rondes d’una partida quan un jugador no pot omplir amb cap llavor o bé no pot omplir com-pletament un forat o més amb el nombre requerit. És habitual que els

forats que resten buits s’anul·lin i no es puguin usar en la nova ronda (p.ex. Tihulelin Ti-n Azgag, Bechi, Ali Guli Mane, Cenne, Pallankuzhi, Pasu pondi). En el Tihulelin Ti-n Azgag si un forat no es pot omplir completament, es pot bloquejar i que tingui una funció específica. El propietari d’aquest forat pot dipositar-hi llavors durant la sembra, mentre que l’adversari, no. Si, per error, l’oponent hi diposi-ta una llavor, aquest jugador haurà de pagar una multa de 8 llavors a l’altre jugador.

Pàg. 19

El racó del col·leccionista (XII)


Conjunt de 6 segells de Tanzània de l’any 2012

Us mostrem un full de 6 dissenys que formen part d’un total d’11 segells de la sèrie “Material Culture of Tanzania” (Cultura material de Tanzània). Els va emetre Tanzania Posts Corporation el 15 de març del 2012. Cada un dels segells d’aquest full tenen un valor facial de 800sh (xíling de Tanzània). En un d’ells es pot veure un tauler Bao (segell superior esquerre). [col·lecció editor]

Cromo del Congo

Cromo núm. 142 de la Sèrie <Congo Belge> de Chocolat l’Aiglon de Bèlgica. Ca.1950. La col·lecció completa tenia 720 cromos. La sèrie <Collection des curiosites du Congo Belge> anava del 61 al 180. Contenia paisatges, atractius naturals, culturals, industrials, races, costums del país, etc. Mostra una imatge on dos homes potser juguen a algun joc mancala, malgrat que en el revers hi ha indicat que els jugadors juguen a un joc semblant a les dames. <Joueurs de Dames>

i en el pròxim número... Tipus de peces en els jocs mancala (II). Seguim parlant d’alguns exemples de peces de joc que s’usen en els jocs mancala. Es té constància que, de manera tradicional, s’han utilitzat llavors, cauris, pedretes, còdols, petits cargols i, fins i tot, excrements de cabra, d’ovella i de camell.

Aprenem a jugar a l’Izgagan i a altres mancala del Sàhara i el Sahel. L’Izgagan és un joc mancala jugat a la regió d’Agadez, a Níger. Ensenyem a jugar a aquest joc i parlarem d’altres jocs mancala jugats a diversos països del Sàhara i el Sahel.

Revista divulgativa dels jocs mancala Món aualé


Volum 3, número 4 - octubre/desembre 2014

Documents

Món aualé n.12