Morfosintaxi Pronoms i Verbs

MORFOXINTAXI

MORFOSINTAXIProfessora: Montserrat Ferrer

NDEX DE CONTINGUTS:

Els pronoms personals. Els pronoms febles

Complement directe

Complement indirecte

Complement de rgim

Complements circumstancials i predicatiu

Atribut

Subjecte

Reps de les funcions dels pronoms en, hi.

Combinaci de pronoms febles

Combinaci de pronoms febles en lestndard oriental

La conjugaci verbal

Observacions a la primera conjugaci

Observacions a la segona conjugaci. Els verbs velaritzatsModel suspendre

Model beure

Model creure

Model merixer

Els participis de la segona conjugaci

Limperatiu

Verbs especialment irregulars

Observacions a la tercera conjugaci

Observacions a la tercera conjugaciVerbs incoatius

Verbs purs amb alternana voclica

Irregularitats especials

Verbs pronominals

Doblets verbals

Construeix el teu quadre informatiu. Escriu en aquesta pgina aquella informaci que et resulta ms difcil i necessites recordar sobre els pronoms febles i la conjugaci verbal.

INFORMACI PER A RECORDAR

1. ELS PRONOMS PERSONALS. ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms personals es refereixen bsicament a la persona gramatical del discurs, tenen carcter dctic o anafric i es classifiquen en dues sries diferents: la dels pronoms forts (o pronoms tnics) i la dels pronoms febles (o pronoms tons). Els primers es caracteritzen pel fet de tenir accent de mot i, des dun punt de vista sintctic, pel fet de funcionar com a subjecte o complement introdut per una preposici. Els segons, en canvi, es recolzen necessriament en el verb, amb el qual formen un nic mot fonolgic. Des dun punt de vista sintctic, daltra banda, els pronoms febles sadjunten al verb i no poden estar regits per una preposici. Morfolgicament, els pronoms personals es caracteritzen perqu, a ms de la flexi de gnere i nombre, tamb tenen flexi de persona i de cas, a diferncia del substantiu o de ladjectiu.La categoria de persona estableix una triple oposici relacionada amb les persones del discurs. La primera persona, aix, sidentifica totalment o parcialment amb lemissor de lenunciat, amb el jo (recordem que la primera persona del plural, nosaltres, pot expressar diferents valors, entre els quals es troba la inclusi del receptor o de terceres persones); la segona persona sidentifica amb el receptor (amb el tu), i la tercera persona, amb la persona que no participa en lacte de parla (ell o ella, per exemple), o, en determinats casos, amb una entitat no humana o no animada, com a lexemple: Vuit i quinze sn dos nombres primers entre ells. Les dues primeres persones, consegentment, tenen un carcter dctic (dixi personal), ja que designen elements que participen en lenunciaci. La tercera, per contra, sovint t un carcter anafric i fa referncia a elements apareguts en el discurs previ. Les dues primeres persones, per tant, poden sser caracteritzades com a persones enunciatives (en el sentit que participen en lenunciaci) enfront de la tercera (la persona exclosa de lenunciaci). Pel que fa a les persones enunciatives, daltra banda, la primera t un carcter subjectiu (sidentifica amb el subjecte de lenunciaci) i la segona, un carcter apellatiu (s la persona a qui sadrea lenunciaci i, doncs, la persona apellativa). Les formes principals dels pronoms forts

SingularPlural

1a personaJo, miNosaltres, ns

2a personaTu, vs, vostVosaltres, vosts

3a personaEll, ellaElls, elles

Pronom reflexiusiSi

PRONOMS PERSONALS FORTS. OBSERVACIONS

1. El pronom reflexiu (o recproc) si i les formes de cortesia vost(s) i vs, i el plural majesttic ns, tenen un s ms restringit que els altres pronoms forts.2. Parlem de pronom reflexiu quan el pronom que funciona com a complement t la mateixa referncia que el subjecte. Ex. Maria es pentina. Nosaltres ens pentinem. Sempre parla de si mateixa.3. La tercera persona precedida de preposici pot expressar-se amb el pronom reflexiu si, reforat o no amb lindefinit mateix, el qual hi concorda en gnere i nombre: Maria es pentina a si mateixa. Ho vaig fer per a mi (mateix). Ens ho vam regalar a nosaltres (mateixos). Lluitaven entre si molt aferrissadament.4. Tamb poden tenir un valor reflexiu les formes ell/ella/ells/elles, que se solen reforar (per claredat) amb lindefinit mateix: Sempre parla dell mateix.

ELS PRONOMS FEBLESEn aquest apartat trobars observacions sobre els casos que presenten ms dificultats en ls dels pronoms febles.


1. Per triar el pronom feble adequat hem de tenir en compte la funci sintctica que realitza, lantecedent que substitueix i el lloc que ocupa respecte del verb o dun altre pronom. 2. Davant de verb comenat en consonant utilitzem l-es formes reforades: em, et, es, el, els, ens, us. Ex. Et deixar el llibre. Es pensa que tots sn com ella. 3. Davant de verb comenat en vocal utilitzem les formes elidides. Ex. Thas dafanyar. Sadona que no s ning. 4. Desprs de verb acabat en vocal utilitzem les formes redudes. Ex. Afanyat. Ajudans5. Desprs de verb acabat en consonant o diftong decreixent utilitzem les formes plenes: -me, -te, -se, -nos, -vos Ex. Vull ajudar-te. Vol ajudar-nos. Cal afanyar-se.


COLLOCACI DEL PRONOM FEBLE

- Darrere del verb si s infinitiu, gerundi o imperatiu. Ex. Agafa-la! / Agafar-la / Agafant-la.

- Davant del verb en totes les altres formes verbals. Ex. Em parla / Li parlar...

- Amb una perfrasi verbal, el pronom feble pot anar davant o darrere. Ex. Estic agafant-lo / L'estic agafant.

Activitat 1Completa el quadre segent sobre ls de les diferents formes dels pronoms febles amb els exemples segents:

mestima / em dna / compran / ens parla / porteu-me / parlans / lescolta / el compra / escolta-la / no vol rebre-us / tagrada?

Formes reforades. Susen davant una forma verbal comenada en consonant. Exemples:

Formes elidides. Sn les que escrivim davant el verb, quan aquest comena en vocal o h. Sn formes, per tant, amb apstrof, ja que hi ha una vocal elidida, siga per contacte amb el verb, siga per contacte amb un altre pronom. Exemple:

Formes plenes. Es posposen al verb acabat en consonant (o en diftong decreixent): porteu-me.Exemple:

Formes redudes: es posposen a un verb acabat en vocal: compran. Aquests pronoms se separen sempre del verb per mitj dun apstrof o dun guionet. Per la forma - us es fa servir darrere verb acabat en diftong.Exemple:

Activitat 2

Completa amb els exemples segents la informaci del quadre sobre ortografia dels pronoms febles.

em sembla, la usarem (la cassola), lusen (la cassola), canviar-se, se nha comprat, li agrada, lescolta, mirals, dnam, dna-li, agafa-ho

ORTOGRAFIA DELS PRONOMS FEBLES

a. Davant del verb, si el verb comena en consonant, el pronom sescriu separadament. Exemples:_______________

b. Davant del verb, si comena en vocal o h, els pronoms em, et, el, la, es, en, adopten la forma elidida i apostrofen. Exemple: ________________. Per el pronom la davant dun verb comenat en i, u, hi, hu tones es comporta com larticle femen i no apostrofa. Exemple: ________________.

c. Darrere del verb, si el verb acaba en consonant o en diftong decreixent (acabat en eu, -iu) sadjunten al verb mitjanant un guionet. Exemple: ________________

d. Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els, en adopten la forma reduda i sapostrofen si el verb acaba en vocal (menys u): mirals.

e. Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els, en adopten la forma reduda i sapostrofen si el verb acaba en vocal. Exemple: ____________________.

f. Els pronoms li i ho sn invariables i mai no sapostrofen. Exemple: ________________

1.1. COMPLEMENT DIRECTE


Els pronoms de complement directe de 3a persona sn: el, la, els, les, ho, en.Aquests pronoms poden adoptar formes diverses. Observa que els pronoms les i ho sn invariables.

Davant un verb comenat en consonantel, la, els, les, en, ho

Davant un verb comenat en vocall', l' (la davant i, u tones), els, les, n', ho

Darrere un verb acabat en consonant o diftong-lo, -la, -los, -les, -en, -ho

Darrere un verb acabat en vocal'l, -la, 'ls, -les, 'n, -ho

Activitat 3

Relaciona amb fletxes les frases de cada columna

1) Vull que majudesa) El vull2) Vull aquell psterb) Les vull3) Vull ajudac) En vull dos4) Vull dos gossetsd) Ho vull5) Vull amicse) En vull6) Vull el que em corresponh) Ho vull7) Vull eixes cartesi) En vull8) Vull aquella carpetaj) La vullActivitat 4Encercla el pronom adequat per substituir el sintagma subratllat a les frases

a. Mengen pastissos sempre que poden. en elsb. Tinc tres germans.enelsc. Tinc tres germanes.en lesd. Menja espinacsen lese. Fa el que volel hof. No s si anir amb vosaltresenhog. Vull aix que tenselhoh. Tinc setenlai. Ell utilitza el regleellj. Ell utilitza la imaginacila lk. Agafar fullselsnl. Agafa els escaires!nlsm. Estic estudiant els apunts los-los

1.2. COMPLEMENT INDIRECTE


Els pronoms de complement indirecte de tercera persona sn: li, els. S'utilitza la mateixa forma per al mascul i per al femen.

SINGULAR(mascul i femen)PLURAL(mascul i femen)

davant verbdesprs vocaldesprs consonant

liels'ls-los

Activitat 5Completa els buits amb el pronom feble adient:

a. ____ comprar un llibre, al meu amic. b. ____ comprar un llibre, a la meua amiga. c. - Per favor, deixa ____ un llibre, a Slvia. d. Per favor, deixa ____ uns llibres, a les teus amigues. e. Vull deixar_____ els apunts, a Lled i a Empar. f. _____ vull deixar els apunts, a Lled i a Empar.

Activitat 6Recorda que el plural de li s: els, ls, -los. Per tant, la forma *lis no existeix! Recorda tamb que el pronom de complement indirecte s el mateix per a un antecedent mascul i un antecedent femen. Subratlla i corregeix les incorreccions de les oracions segents:

a. He vingut a portar-les lesmorzar a les meues filles. b. A Marta i a Pere, vull regalar-lis els meus discos de Mozart. c. Expliqueu-lis com ho hem fet. d. Lis donar diners perqu vagen a la fira. e. Dna-lis diners perqu vagen a la fira. f. Doneu-les diners, a les xiquetes, que ja no en tenen. g. Cridar els delegats per dir-les la data de la festa de final de curs. h. A les xiques, cal dir-lis que han de ser independents.

Activitat 7Quan la substituci pronominal afecta al complement directe i al complement indirecte, lordre de collocaci s sempre CI + CD. Ex. Li la donar. A ms, recorda que en valenci el pronom se noms es pot utilitzar quan t valor reflexiu (Joan es llava les mans).Tria la combinaci de pronoms correcta per a cada oraci

a. Explicareu la lli als alumnes?li la els lb. Ensenya les fotos a ta mare!-li-les-les-lic. Porta la instncia al director!-se-la-li-lad. El cantant dedica les canons a les fans.se lesels lese. El cuiner fa el men per als clientsels ellilsf. Han donat el primer premi a lEnricli llilg. Comprar flors per a les meues amiguesles enels enh. He contat contes a les meues fillesels nels elsi. Posar dos problemes als alumnes de tercerlilsels enj. Posa tres preguntes als alumnes de segonls-en-li-lesk. Poseu tres preguntes als alumnes de segon-los-en-se-elsl. Posa tres preguntes a les alumnes de segonls-en-se-lesm. Poseu tres preguntes a les alumnes de segon-los-en-les-enn. Li donar tot el que em demanelil li ho

Activitat 8Tradueix. Para atenci per evitar els calcs sintctics del castell.

a. A mis alumnos, las preguntas, siempre se las contesto. b. El regalo que te ha pedido, cmpraselo. c. Si no quieres que lo sepan, no se lo digas. d. Nria y Meritxell no tienen los apuntes; yo se los dejar. e. Nria y Meritxell no tienen los apuntes. Djaselos!f. Jaume suspende las Matemticas, aunque su madre se las explica.g. Si Llusa necesita folios, le dejar unos pocos.h. El profesor de Fsica nunca me contesta las preguntas. No le volver a hacer ninguna.i. Dejad que las nias jueguen al ftbol si os lo piden. j. Si las nias os hacen preguntas, contestdselas. k. Si los nios os hacen preguntas, contestdselas. 1.3. COMPLEMENT DE RGIM


El complement de rgim (tamb anomenat "complement preposicional d'objecte" o suplement) s substitut pel pronom en quan va introdut per la preposici de, i pel pronom hi, quan va introdut per qualsevol altra preposici. Exemples: - No et rigues de mi = No te'n rigues. - Estic fart de tu = Nestic fart- No m'acostume al teu carcter = No m'hi acostume.

Activitat 9

Els pronoms febles de 1a i de 2a persona poden realitzar les funcions sintctiques de complement directe i de complement indirecte. El quadre segent mostra les diferents formes que poden adoptar els pronoms en els usos escrits formals. Consulta el quadre, completa les oracions amb la forma pronominal adequada i indica la funci sintctica que realitza el pronom.

davant verb comenat endesprs de verb acabat en

consonantvocalconsonant o diftong decreixentvocal

1a pers. sing.emm-mem

2a pers. sing.ett-tet

3a (reflexiu o recproc)ess-ses

1a pers. pluralensens-nosns

2a pers. pluralusus-vos-us

a. Per favor, deixa______ els apunts (a nosaltres)b. Arribarem tard; afanya______!c. _______ preguem que ens envieu la comanda sollicitada. d. El xiquet _______ renta les mans abans de dinar.e. Ella _______ dutxa per estalviar aigua.f. Vull donar_________ un consell (a vosaltres)g. Per favor, deixeu_________ tranquils! (a nosaltres)h. Volen rebre_______ al seu despatx (a vosaltres)i. Dna_____ la m i anirem per la riba (a mi)j. No desitge deure_________ res (a vosaltres)

Activitat 10Torna a escriure les oracions fent la substituci pronominal adequada per a cada complement de rgim.

a. No ha accedit a les seues peticionsb. No em recorde del que em vas dirc. No estic dacord amb el que proposend. No et rigues de les coses importantse. No puc deixar de pensar en tuf. Ha renunciat al premig. Ja parlarem desprs del teu comportamenth. Ja no es dedica a la polticai. Tots els jugadors han contribut al triomf de lequipj. No s tic burlar-se dels defectes dels altres

1.4. COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS I PREDICATIU


1. El complement circumstancial de lloc s'expressa amb el pronom hi. Per utilitzarem el pronom en amb els complements circumstancials que indiquen origen o procedncia, introduts per la preposici de. Exemple: Visc a Valncia = Hi visc. Vinc d'Alacant = En vinc. 2. Tota la resta de complements circumstancials sexpressen mitjanant el pronom hi, encara que vagen precedits per la preposici de. Ex. Treballa molt b = Hi treballa. Treballa de pressa = Hi treballa. 3. El complement predicatiu sexpressa mitjanant el pronom hi. Ex. Camina decidit = Hi camina.

Activitat 11Uneix amb fletxes les preguntes i les respostes.

- Vau arribar molt tard a casa ? En tornar tan aviat com puga

- A quina hora eixireu de casa?Quan hi arribrem els pares ja dormien.

- Se nhan anat a Pars?Crec que en sortirem ben de mat

- Vindrs molt tard?S, hi van tots els anys

Activitat 12Escriu de quin tipus de complement es tracta i torna a escriure loraci fent la substituci pronominal corresponent.

a. Els corredors arriben cansats.b. Treballa amb un ordinador vell. c. Viu a Valncia. d. Vinc de Valncia. e. Tornar a Gandia lany vinent. f. Trau els llibres de la motxilla. g. La meua germana va tornar ahir de Brusselles. h. No em convencers daix.i. Fa les coses de qualsevol manera.j. La gent anava atrafegada al treball. k. No mhavia adonat del teu problema. l. No mhavia adonat que tens un problema.m. No estic acostumat a treballar el diumenge. n. No estic acostumat que treballes els diumenge.o. Posa el guix al calaix. p. Em mirava tranquilla.

1.5. ATRIBUT


1. Hi ha tres pronoms que poden fer la funci datribut: ho, en, el (la, els, les)2. Utilitzem ho quan latribut s indeterminat. Ex. Pere s metge? S que ho s.3. Utilitzem el (la, els, les) quan latribut s determinat. Ex. Pere s el metge de Culla? S que ls. 4. Utilitzem en per al valor partitiu, quan latribut expressa una certa quantitat. Ex. Pere s intelligent? S que ns! Ns molt!

Activitat 13Substitueix latribut subtratllat pel pronom feble adequat.

a. Lled est contentab. Anna s professora danglsc. Antnia s la directora del collegid. Aquells pares sn els membres de la Junta de lAMPAe. Aquest xiquet s molt espavilatf. Jaume sembla abatutg. Francesc s molt xarrador per Enric s poc xarrador.

1.6. SUBJECTE


1. Lnic pronom feble que pot realitzar la funci de subjecte s el pronom en. Ex. Al principi tenim pocs alumnes per al llarg del curs narriben ms. 2. Les principals funcions que pot realitzar el pronom en sn: subjecte, complement directe, atribut, complement del nom, complement de rgim, complement circumstancial de lloc (dorigen). 3. Quan el pronom en va acompanyat dun adjectiu cal collocar la preposici de davant ladjectiu. Ex. No ens arribaran cotxes rojos, noms ens narribaran de blancs.

Activitat 14Identifica la funci sintctica dels sintagmes subratllats i torna a escriure les oracions utilitzant el pronom en.

a. Vull parlar-te de Joanb. Hem anat a Barcelona per no hem visitat la catedral de Barcelonac. Laia s molt decidida per Aitana tamb s molt decidida. d. Porta aigua que no hi ha aigua. e. Ja he presentat a linstitut la sollicitud de matrcula. Vinc ara de linstitut. f. Dem s laniversari de Pau. No toblides que dem s el seu aniversari. g. Jo cante molt malament. No et burles de la meua manera de cantar. h. Noms trobe fulls blancs; no trobe fulls reciclats. i. Jo noms tinc dos germans. j. No em portes taronges que no vull taronges. k. Prepara ms entrepans per als xiquets que vindran molts xiquets a la festa. l. Tinc llapis blaus per no tinc llapis rojos.

1.7. REPS DE LES FUNCIONS DELS PRONOMS EN, HI


PRONOM EN

FUNCIEXEMPLE

Subjecte. Amb valor partitiu. Substitueix un substantiu indeterminat, que pot anar acompanyat per un numeral, quantitatiu o indefinitA classe hi ha vint alumnes, per dem narribaran ms.

Complement directe. Amb valor partitiu. Substitueix un substantiu indeterminat, que pot anar acompanyat per un numeral, quantitatiu o indefinitMagraden els discos de Leonard Cohen, per no en tinc cap. No tinc sabates negres, noms en tinc de blaves.

Complement del nom. Anirem a Barcelona i en visitarem la catedral.

Complement de ladjectiu Ha fet lexamen de Valenci, per no nest content.

Complement de rgim Perdona, no me nhe adonat, que volies passar.

Complement circumstancial de lloc introdut per la preposici de. Quan ell entra a classe, jo nisc.

Atribut, amb sentit partitiu.Si ns, dintelligent!

Complement predicatiu del verb fer, fer-seDe dependenta, ja fa temps que no en fa.Encara no sha fet soci del club, per prompte sen far.

s lexicalitzat en verbs pronominals, sense funci sintctica. Ens nanirem dem. Se nhan pujat al terrat. Te neixirs de classe.


PRONOM HI

FUNCIEXEMPLE

Complement circumstancial de lloc (excepte els complements dorigen, introduts per la preposici de)Els alumnes de tercer viatgen a Gandia dem. Els de quart hi viatjarem desps-dem. Joana s a la porta de la disco; jo tamb hi sc.

Tota la resta de complements cirscumstancials: de temps, de manera, de companyia, dinstrument. No pots treballar de qualsevol manera, no hi pots treballar. Nosaltres farem dem lexamen i vosaltres tamb lhi fareu.

PredicatiuCaminava decidit; hi caminava. Em vaig quedar de pedra; mhi vaig quedar.

Complement de rgim introdut per preposici que no siga de.A Empar li agrada viatjar amb avi, per el seu marit no shi acostuma.

s lexicalitzat, sense funci sintctica:-verb haver-hi-verbs de percepci veure-hi, sentir-hi-frases fetes: No shi val. No mhi trobe. Hi haur moltes persones esperant-nos.No mhi veig perqu tinc moltes diptries.Amb aquest pentinat no mhi trobe.

Activitat 15Completa la graella indicant la funci sintctica que realitza el pronom feble i lantecedent al qual fa referncia. Si es tracta dun s lexicalitzat, indica-ho. oracifunci sintcticaantecedent

No sap caminar amb xanques, per jo s que hi s caminar.

Vas al collegi o en vns?

Has pensat en les conseqncies? s clar que hi he pensat!

Sempre han viscut a Dnia, per no s si lany vinent hi viuran.

Hi ha hagut una tempesta impressionant

No hi ha ciclistes per la carretera, per pel cam de la mar nhi passen molts.

Hem viatjat a Cuba i nhem tornat colrats pel sol.

Deixam alguns fulls que no men queden.

Deixam alguns fulls que no en tinc.

Compra roses i fes-men un pom.

He llegit la novella, per noms nhe ents uns captols.

Carme s molt treballadora i Antnia tamb ns molt.

Va guanyar el premi Nobel per hi va renunciar.

El teu germ sap viure tranquil; tu tamb hi hauries de saber viure.

Encara no mhe fet membre dAmnistia Internacional, per vull fer-men.

Si tu no traus lescrit de la bossa, jo len traur.

Els governants declaren les guerres, per ells no hi van.

10.8. COMBINACI DE PRONOMS FEBLESEn la combinaci del pronoms febles cal tenir en compte les regles segents:


REGLAEXEMPLE

1. Tots els pronoms han d'anar junts: o tots davant, o tots darrere.a) Si acompanyen un verb en forma personal, aniran al davant. b) Amb imperatiu, infinitiu i gerundi van al darrerec) Amb perfrasis verbals formades per un verb en forma personal i un infinitiu o gerundi, podem collocar els pronoms febles al davant o al darrere

a) Me la donar.

b) Deixar-li-la / Donant-los-la / Agafa-li-la!

c) Estic tornant-los-ho / Els ho estic tornant

2. Darrere del verb tots els pronoms han d'anar enllaats amb apstrof o guionet.

Vull donar-los-les. / Dna'ls-els / Dna-li'n.

3. Davant del verb podem apostrofar, per no usem mai el guionet Me l'ensenya / Me'l donar

4. L'apstrof ha de collocar-se el ms a la dreta possibleMe n'anir. Incorrecte: *M'en anir. * Me'n anir

5. Els pronoms em, et, es adopten la forma plena (me, te, se) davant dun altre pronom Et deixar la calculadora Te la deixarEm deixes el llibre? Mel deixes?

6. L'ordre de collocaci dels pronoms ha de respectar la frmula: SE + CI + CD + EN + HIEns l'en traur / Me la hi posar

7. Darrere de verb, el segon pronom adopta la forma reforada: el, els, en.Vull donar-los pa = Vull donar-los-en. Estic ensenyant-los eixos dibuixos = Estic ensenyant-los-els.

8. El pronom la no sapostrofa davant el pronom hi. Dur la xiqueta a la piscina = La hi dur

9. No s correcta la substituci de li per se. Es tracta duna interferncia del castell absolutament rebutjable. Li ho explicar. Incorrecte: *Sho explicar

10. No es correcta la substituci dels pronoms ens i us per seEns nanem ara mateix. Quan us nanireu?Incorrecte: *Se nanem ara mateix. Quan se nanireu?

11. En el catal oriental el pronom li adopta la forma hi quan es combina amb un pronom de 3a persona complement directe.Lils donar = Els hi donarLil donar = Lhi donarLi la donar = La hi donar

Activitat 16Indica la funci sintctica dels complements subratllats i torna a escriure les oracions substituint-los per combinacions binries de pronoms febles.

a. Mostrava els abrics a les clientes.b. Satabalava quan el professor li demanava que isquera a la pissarra. c. Per favor, compra tres llibretes per a la xiqueta. d. No patiu que explicar els problemes a tots vosaltres. e. No vull ensenyar a les meues venes el sof que mhe comprat. f. Per favor, ensenya a Maria i a Assumpta la soluci del problema. g. Deixar la moto enmig de la plaa. h. Ha comprat quatre llibres a la llibreria del poble. i. Traur els llibres de la motxilla. j. Traur el llibre de la motxilla. k.Traur la llibreta de la motxilla. l. Doneu els treballs als professors. m. No mhe adonat de la seua absncia. n. No macostume a viure tot sol. o. No dones ms sucre al cavall. p. Dem vindran alumnes francesos al collegi.

Activitat 17

Torna a escriure correctament les oracions segents:

a. Me sha fet tard. b. Li sha perdut el gos. c. Se naneu ja?d. Dem mo nanirem a Castell. e. Dem se nanirem a Valncia. f. Anem-sen.g. Amone. h. Maria mha deixat els apunts. Dem sels tornar. i. Quan ten anirs a casa?j. Vols explicar mho?k. El disc? Lil he deixat perqu lescolte. l. Quan tenim lexamen? Ara sel preguntar al professor. m. Necessite la goma desborrar. Deixamela. n. Necessite el regle. Deixamel. o. Montserrat ja sen ha anat.

Activitat 18

Completa les oracions amb una combinaci de dos pronoms febles.

a. Digues a Joan que pose lolla al foc. Digues_____________.b. Has comprat pa al forn? No, no he pogut comprar_________ encara. c. Tot a que tha passat, quan arribe la professora, explica__________. d. Ja s que Maria i Joana han guanyat el primer premi, per no s qui __________ lliurat. e. Necessitem que ens deixes eixa calculadora. Per favor, deixa__________.f. Necessitem que ens deixeu aquelles pintures. Per favor, deixeu_________. g. Han enviat dos rams de flors per a Jaume i Albert. Qui ________ deu haver enviat?h. La psicloga volia saber coses de Joan; per aix, ahir __________ vaig parlar. i. Ja s que he de traure el cotxe de lapartament. Ara de seguida ________ trac. j. No em vaig adonar de lavs de la direcci. No ___________ vaig adonar. k. Fica els retoladors a lestoig. Fica_________!l. Heu dacostumar-vos a endrear lhabitaci cada dia. ________ heu dacostumar.

Activitat 19Completa les oracions amb una combinaci de dos pronoms febles en funci de CD i CI.

a. Magradaria poder___________ pagar (a vosaltres, lentrada)b. Recomaneu____________ (a les vostres amigues, fer esport)c. Torneu______________ (a nosaltres, els diners)d. Agafa _____________ (al teu amic, els esqus)e. Els tcnics _______________ illuminaran (als propietaris, la habitaci)f. _________ podrem regalar (a les amigues, aquests discos)g. Podrem regalar___________ (a les amigues, aquests discos)h. __________ va prometre i ho complir (a son pare, que aprovaria)i. __________ ho vaig anunciar (a les amigues, que no aniria amb elles)j. Si volen cacaus, doneu____________. (a delles, cacaus)k. ___________ portar si no en teniu (a vosaltres, retoladors)l. No patiu. Puc dur_________ (a vosaltres, retoladors)

Activitat 20Completa les oracions amb una combinaci de dos pronoms febles, un dels quals ha de ser en o hi.

a. Fiqueu________ (els llibres, a la motxilla)b. Poseu ________ (la cartera, sota la taula)c. Ara ________ dur (de pa, a la taula)d. ______ trauran (el seu fill, de lescola)e. Volen traure________ (el porter, de lequip)f. Cal allunyar________ (els xiquets, dels perills)g. _________ vull acostumar (els alumnes, a treballar en silenci)h. _________ apartarem (nosaltres, de les males influncies)i. _________ traurem (la goma, de lestoig)j. Procureu apartar_________ (la xiqueta, de la vora de la piscina)k. __________ plantarem avui (el taronger, a lhort)l. Vull plantar_________ (la llimera, prop del maset)

Activitat 21Completa les oracions amb una combinaci de dos pronoms febles, un dels quals ha de ser en.

a. Si no teniu flors al gerro, poseu________ algunes. b. Si voleu taronges del meu hort, colliu________. c. Ja veig que tens molts xiclets, ________ donars un, a mi?d. Em vas dir que dem tenim examen, per jo ja no ________ recordava. e. Tots et parlen malament de Llus, per, a tu, jo ________ parlar b. f. Han pintat les parets de la classe; ________ heu adonat?g. Roser i ngels se nhan anat a Morella, per jo ________ anir dem. h. Hem anat a Xtiva per, a nosaltres, no _________ han ensenyat el castell.i. Dem s el natalici de Jordi. No __________ oblides!j. Dem rebreu alguns dels jocs que heu encomanat. _________ arribaran tres. k. No tinc sucre. Passa________. l. Els alumnes necessiten ms confiana. Doneu_________.

Activitat 22Cal evitar els calcs de la sintaxi castellana, que provoca omissi indeguda de pronoms febles o usos incorrectes. Torna a escriure correctament les construccions segents:

a. Podeu assistir a la festa. Pot anar tothom. Us esperem.b. El malalt est molt greu i ning es vol fer responsable dell. c. Ha visitat la biblioteca i ha decidit fer-se soci de la mateixa. d. Has pensat de demanar el regal al pare? S, ja sel demanar. e. Vaig el regal a les amigues. Les vaig comprar el regal. f. Anirem a Burgos i visitarem la seua catedral. g. Mha molestat el que has fet. No el tornes a fer.

1. 9. COMBINACI DE PRONOMS FEBLES EN LESTNDARD ORIENTAL


1. La combinaci del pronom li i un pronom amb funci de complement directe (li + CD) presenta dues solucions possibles depenent de lestndard regional que emprem. En lestndard valenci es conserva la combinaci clssica (CI + CD), la que es conserva perfectament viva en la parla quotidiana (Ex. La novella, li la deixar). 2. Per contra, en lestndard oriental saccepta una combinaci diferent, resultat dun procs de dissimilaci fontica i de canvi dordre dels pronoms originals: el pronom li es transforma en hi i passa a collocar-se desprs del complement directe (Ex. La novella, la hi deixar). 3.Ambdues combinacions sn correctes, per se sol utilitzar una o laltra dependent de lestndard triat per a lescrit. ESTNDARD VALENCIESTNDARD ORIENTAL

lillhi

li lala hi

lilsels hi

li lesles hi

Activitat 23Torna a escriure en lestndard valenci les construccions segents, prpies de lestndard oriental:

a. El gos la hi mossega (la cama a la xiqueta)b. El pare lhi conta (el conte a la filla)c. Els alumnes lils resolen (els problemes al professor)d. El professor li les respon (les preguntes a lalumne)

Activitat 24 (de recapitulaci)Torneu a escriure les oracions fent totes les substitucions pronominals possibles. Desprs escriviu la funci sintctica de cada complement substitut.

a. Digueu a Sergi que passarem a buscar-lo

b. Telefona a la directora de linstitut

c. Telefona a la directora al teatre

d. Redactem lexamen per als alumnes

e. Enviem felicitacions per Nadal

f. Haurs de comprar-te un cotxe nou

g. Dna nims a la famlia

h. He donat la clau al meu germ

i. Deixar diners a la famlia

j. He trobat Enric al mercat

Activitat 25 (de recapitulaci)Torneu a escriure les oracions fent totes les substitucions pronominals possibles. Desprs escriviu la funci sintctica de cada element substitut.

a. Se nanaven de Castell

b. Queien papers a terra

c. Trau les claus del pany

d. Convideu els amics a laniversari

e. Sempre em pose sucre al caf

f. Viatgem amb uns xicots alacantins

g. Se tofereix faena

h. Deixa la bicicleta a Xavier

i. Ensenya la documentaci al policia

Activitat 26 (de recapitulaci)

Subratlla lantecedent dels pronoms febles en negreta. Indica la funci sintctica que realitza cada pronom feble (tingues en compte que alguns pronoms febles no tenen valor sintctic).

Sho mereixia, ell. No. No sho mereixia. Se li va fer una certa llum . I si, tot i les proves i les anlisis, el metge shavia equivocat. Qui li assegurava que no hi havia hagut un error, una petita equivocaci, un guant dun analista no del tot net, una fiola amb restes de vs a saber qu. Quina confiana podia tenir en la confiana daquell metge amb un consultori rnec, un metge que havia triat a latzar en una guia telefnica, un metge que lhavia fet tornar un munt de vegades a repetir les anlisis, a fer proves, a refer-les, i que desprs li havia dit que totes aquelles repeticions eren perqu abans demetre un dictamen tan greu ho havia hagut de confirmar.Quim Monz , La magnitud de la tragdia.

Activitat 27 (de recapitulaci)

Ompliu els espais buits amb els pronoms febles corresponents i digueu-ne tamb la funci sintctica:

a. Ara no et compres el cotxe; espera dos mesos a comprar________.b. Aquell home est esperant que li dnes diners. Dna___________ i digues__________ que ______vaja dac.c. Trau el llibres del prestatge. Neteja____________ i torna a posar ___________.d. Daix, no___________ vull parlar mai ms.e. Compra els regals a la famlia i el cap de setmana _______________ donarem.f. Mai no fan els deures. ____________ he dit mil vegades i no _____________adonen que aix no van b.g. Aquells pareixen alumnes de linstitut, per no s si ________ sn.h. Porta les medicines de la mare que fa dies que _____________demana.i. Recorda que has de portar el treball de Carles. Porta________ara.j. Vam acudir_____ ahir, a la reuni.2. CONJUGACI VERBAL

2.1. OBSERVACIONS A LA PRIMERA CONJUGACI


1. Tots els verbs es conjuguen segons el model regular, excepte anar i estar que sn irregulars. 2. Els verbs acabats en consonant + iar (apreciar, associar, canviar, odiar, premiar, pronunciar, renunciar, estalviar, saciar, fotocopiar...) porten laccent prosdic sobre la darrera i del radical en les persones 1a, 2a, 3a i 6a del present dindicatiu i del present de subjuntiu, i en les persones 2a, 3a i 6a de limperatiu. Per tant, no porten accent grfic. Ex. jo copie, tu copies, ell copia, ells copien... Cal anar amb compte perqu laccentuaci s diferent de la del mateix verb en castell. 3. Shi poden produir canvies ortogrfics que no modifiquen la pronunciaci: c-qu (trencar- jo trenque), -c (caar-jo cace), g-gu (regar-jo regue), j-g (penjar-jo penge), qu-q (adequar-jo adeqe), gu-g (enaiguar-jo enaige). 4.Limperfet de subjuntiu t dues formes: terminaci amb r- (parlara) i terminaci amb s- (parls/parls). La forma amb s- s la prpia dels usos formals: jo parls, tu parlesses, ell parls, nosaltres parlssem, vosaltres parlsseu, ells parlessen. Tamb existeix la forma ms clssica amb la vocal a (parls, parlasses, parls, parlssem, parlsseu, parlassen), que es mant viva al balear. 5.El morfema de primera persona del singular del present dindicatiu s e en lestndard valenci (jo pose); s o en lestndard nord-occidental (pronunciat /o/) i en el central (pronunciat /u/) (jo poso), i no hi ha terminaci voclica en lestndard balear (jo pos).6. No s acceptable en la llengua estndard trets dialectals exclusius de determinades zones geogrfiques, com ara lacabament en e per a la tercera persona del singular del present o limperfet dindicatiu. Ex. *ell treballe en lloc del normatiu ell treballa, *ell treballave en compte del normatiu ell treballava.

Activitat 1 A continuaci tens els temps verbals del verb estar que sn irregulars perqu agafen una consonant velar. Completals: Present dindicatiu, 1a pers. singular: jo...Passat simple: jo estigu...Present de subjuntiu: jo estiga...Imperfet de subjuntiu: jo estigus...Imperatiu: estigues...

Activitat 2 A continuaci tens els temps verbals del verb anar que sn irregulars. Completals: Present dindicatiu, 1a pers. singular: jo...Present de subjuntiu: jo vaja...Imperatiu:

Activitat 3Les oracions segents tenen errors ortogrfics en lescriptura dalguns verbs. Subratllals i tornals a escriure correctament. a. El govern denncia la invasi dun pas estranger. b. Els alumnes penjen la roba al penja-robes. c. Jo sempre fotocpie els apunts del dies que he faltat a classe.d. Si caem espcies protegides cometem un delicte. e. El president anncia la convocatria deleccions anticipades. f. Si estudiseu ms, aprovareu. g. El professor vol que els alumnes adequen lescrit al context. h. Espere que ara el safareig desaigue b. i. Els meus pares mhan obert un compte al banc perqu estlvie diners.

2.2. OBSERVACIONS A LA SEGONA CONJUGACI. ELS VERBS VELARITZATS


1. Sn de la segona conjugaci els verbs linfinitiu dels quals acaba en er (tmer, crixer...), -re (batre, perdre, suspendre...), -r (dir, dur). 2. La majoria dels verbs de la segona conjugaci sn velaritzats, s a dir, afegeixen una consonant velar (c, g) al radical en determinades formes verbals. 3. Els verbs velaritzats tenen, si ms no, dos radicals; un radical pur i un de velaritzat. Les formes verbals amb radical velaritzat sn les segents: la primera persona del singular del present dindicatiu (crrec) , el passat simple (corregu, corregueres...), el present de subjuntiu (crrega, crregues...), limperfet de subjuntiu (corregus, correguesses...) i el participi (corregut). 4. Els verbs velaritzats no porten mai consonant velar al gerundi. Sn, per tant, totalment incorrectes les formes *correguent, *poguent, * beguent, *creguent, *caiguent..., que cal substituir per les normatives corrent, podent, bevent, creient o creent, caent..., que sn les correctes i es troben perfectament vives en el valenci. 5. Molts participis dels verbs velaritzats no tenen la terminaci ut. Ex. suspendre-susps, moldre-mlt, traure-tret, veure-vist, fondre-fos...6. Les irregularitats de la segona conjugaci sn nombroses, per, en realitat, no en sn tantes si delimitem diversos subgrups dins dels verbs amb radical velaritzat. Nanalitzarem sis models: els verbs que funcionen com suspendre, conixer, suspendre, beure, creure i merixer.

Activitat 4Completa la graella amb les formes que agafen consonant velar en els anomenats verbs velaritzats, com ara crrer.

VERB CRRER

participi1a persona present dindicatiupassat simplepresent de subjuntiuimperfet de subjuntiu

2.2.1. MODEL SUSPENDRE

INFORMACI PER A RECORDAR. Verb model: suspendre

1. Es tracta de verbs que tenen un radical acabat en la consonant d quan va seguit de la consonant r. Aquesta d desapareix en tota la resta de formes. Per tant, les niques formes verbals que contenen la d sn linfinitiu, el futur i el condicional. Ex: suspendre, suspendr, suspendria. Per suspenc, suspenem, suspenia, suspenga, suspengus, suspenent. 2. Es tracta de verbs amb infintiu acabat en ndre (suspendre, entendre, estendre, atendre, prendre, fondre, infondre, romandre... ) o ldre (resoldre, absoldre, moldre, caldre, valdre...).

Activitat 5Completa la graella:

3a persona singularentendreconfondreresoldrecaldre

present indicatiu

imperfet

passat simple

futur

condicional

present subjuntiu

imperfet subj.

gerundi

1a persona pluralromandreestendreabsoldremoldre

present indicatiu

imperfet

passat simple

futur

condicional

present subjuntiu

imperfet subj.

gerundi

2.2.2. MODEL CONIXERINFORMACI PER A RECORDAR. Verb model: conixer

Sn verbs acabats en ixer, que substitueixen els darrers sons del radical (-ix-) per una consonant velar. Ex. conixer, parixer, desaparixer...

Activitat 6Observa els verbs subratllats i completa la regla. a. No el conec. b. El mal de panxa desaparegu de seguida. c. Ja han aparegut els mbils perduts.d. Parles com si no el conegueres. e. Desconeixent les coses, no es pot parlarf. Mha reconegut que no ha fet el treball

Els verbs que segueixen el model conixer perden els darrers sons del radical (-ix-) davant de consonant _________ en algunes formes verbals. Tenen, per tant, ______ radicals: velaritzat (conegut) i no velaritzat (coneixent).

Activitat 7 Estudia el contingut dels quadres i completa la regla.

Formes velaritzades dels verbs acabats en ixer

present dindicatiupassat simplepresent de subjuntiuimperfet de subjuntiu

jo conectu coneixesell coneixnosaltres coneixemvosaltres coneixeuells coneixenjo conegutu conegueresell conegunosaltres coneguremvosaltres conegureuells coneguerenjo conegatu coneguesell coneganosaltres coneguemvosaltres conegueuells coneguenjo conegus o conegueratu coneguesses o ...ell conegus o...nos. conegussem o...vos. conegusseu o ...ells coneguessen

Verbs en ixer. Formes no personals

infinitiugerundiparticipi

conixerconeixentconegut

Activitat 8

Completa la informaci segent:

a. El present dindicatiu noms agafa consonant velar en la ________________ del singular. Ex. conec.b. El gerundi ___ porta mai consonant _______. Ex. coneixent. s inadmissible la forma coneguent. c. Lnica forma no personal que velaritza s el _____________. Ex. conegut, paregut...

2.2.3. MODEL BEUREINFORMACI PER A RECORDAR. Verb model: beure

Es tracta de verbs amb el radical acabat en u que perden la u davant consonant velar i que canvien la u en v en algunes formes. Ex. beure, deure, moure, ploure, escriure

Model beure. Radical amb consonant velar

Present dindicatiubec, beus, beu, bevem, beveu, beuen

Passat simplebegu, begueres, begu, begurem, begureu, begueren

Present de subjuntiubega, begues, bega, beguem, begueu, beguen

Imperfet de subjuntiubegus, begusses, begus, begussem, begusseu, begussen / beguera, begueres, beguera, begurem, begureu, begueren

Participibegut

Model beure. Radical amb v-

Present dindicatiubec, beus, beu, bevem, beveu, beuen

Imperfet dindicatiubevia, bevies, bevia, bevem, beveu, bevien

Gerundibevent

Activitat 9Completa les frases amb la forma verbal adequada: a. No volia deixar-li ms diners perqu lin ________ molts. (DEURE)b. Van dir que no anirien descursi si ___________. (PLOURE)c. No vull que tu li _________ cap favor.(DEURE)d. No volia que nosaltres li ____________ cap favor. (DEURE)e. Ha _________ durant tot el dia. (PLOURE)f. La professora no volia que ____________ les taules quan ens alrem. (MOURE)g. Ara no et puc atendre que estic _____________ una carta. (ESCRIURE)h. Mentre la professora _____________ a la pissarra, els alumnes copiaven. (ESCRIURE)i. __________ tant de vi, deu estar alcoholitzat. (BEURE)j. Tenia problemes de rony perqu no ___________ aigua. (BEURE)2.2.4. MODEL CREUREEs tracta de verbs amb el radical acabat en u que perden la u davant consonant velar i tamb en algunes formes no velaritzades. Ex. creure, traure (treure), cloure, incloure, excloure, concloure, riure, caure, seure, plaure, jaure (jeure), raure, coure, dir, dur...Model creure. Radical amb velar

Present dindicatiucrec, creus, creu, creiem/creem, creieu/creeu, creuen

Passat simplecregu, cregueres, cregu, cregurem, cregureu, cregueren

Present de subjuntiucrega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen

Imperfet de subjuntiucregus, cregusses, cregus, cregussem, cregusseu, cregussen / creguera, cregueres, creguera, cregurem, cregureu, cregueren

Participicregut

Model creure. Radical sense u- (pot agafar una i antihitica)

Present dindicatiucrec, creus, creu, creiem/creem, creieu/creeu, creuen

Imperfet dindicatiucreia, creies, creia, criem, crieu, creien

Gerundicreient/creent

Activitat 10 Completa la graella amb les formes del present dindicatiu. seureinclourecouredurcaure

sec

cous

duu/du

incloem

caeu/caieu

duen

Activitat 11Completa la reglaa. Els verbs que segueixen el model creure perden la u davant la consonant velar, en els temps velaritzats, s a dir, en la 1a persona del ___________dindicatiu, en el __________ i l ___________ de subjuntiu, i de vegades en el _____________. b. Tenen un radical sense u en la primera i segona persones del _________ del present ______________, en l_____________ dindicatiu i en el _____________. c. Tenen un radical amb u a les persones 2a i 3a del ___________ del _________ dindicatiu, al __________ i al ___________, a ms, evidentment, de linfinitiu.

Activitat 12Molts verbs daquest grup tenen limperfet dindicatiu amb radical tnic, s a dir, la vocal tnica s la del radical i no pas la i de la terminaci. Ex. creia, deia... Observa la graella i completa-la. imperfets amb radical tonimperfets amb radical tnic

creureclourecloa

seureseiaplaure

caurequeianourenoa

jaure (jeure)coure

traure (treure)raureraa

riurecomplaure

dirdeiaexcloure

durincloure

ferfeiarecloure

Activitat 13Escriu limperfet dindicatiu complet dels verbs segents. Atenci als accents. infinitiuimperfet

dir

traure

caure

riure

dur

seure

fer

complaure

excloure

raure

coure

2.2.5. MODEL MERIXER

INFORMACI PER A RECORDAR. Verb model: merixer

1. Es tracta de verbs que substitueixen els darrers sons del radical (-ix-, -u-) per sc/-squ. 2. En aquest grup trobem quatre verbs molt usuals: merixer, crixer, nixer, viure.3. Els verbs que segueixen el model merixer tenen dos radicals, un de pur i un altre de velaritzat amb les consonants sc-. 4. El verb viure t 3 radicals: radical pur (viu-) Ex. tu vius; radical velaritzat amb sc-. Ex. viscut; radical amb v. Ex. vivint

Model merixer. Formes velaritzades

Present dindicatiumeresc, mereixes, mereix, mereixem, mereixeu, mereixen

Passat simplemeresqu, meresqueres, meresqu, meresqurem, meresqureu, meresqueren

Present de subjuntiumeresca, meresques, meresca, meresquem, meresqueu, meresquen

Imperfet de subjuntiumeresqus, meresquesses, meresqus, meresqussem, meresqusseu, meresquessen / meresquera, meresqueres, meresquera, meresqurem, meresqureu, meresqueren

Participimerescut

Activitat 14Completa la graella amb les formes verbals adientsVIURE. Mode indicatiu

present imperfetpassat simplefutur

jo

nosaltres

ells

VIURE

present subjuntiuimperfet subjuntiugerundiparticipi

jo

nosaltres

ells

CRIXER

presentimperfetpassat simplecondicional

jo

tu

vosaltres

CRIXER

present subjuntiuimperfet subjuntiugerundiparticipi

jo

tu

vosaltres

2.2.6. ELS PARTICIPIS DE LA SEGONA CONJUGACIINFORMACI PER A RECORDAR. Participis irregulars

Els participis regulars es formen afegint al radical la terminaci ut; si es tracta de verbs velaritzats, la terminaci gut. Per molts verbs ds habitual presenten altres terminacions per al participi: -s,-s, -s, -lt, -t, -st, -scut

Activitat 15 Escriu els participis dins de la graellasuspendre-suspscometre-comsmoldre-mltfondre-fosremetre-remsconfondre-confsromandre-romsabsoldre-absoltdetenir-detingutometre-omsincloure-inclstraure-tretviure-viscutmerixer-merescutcrrer-corregutdir-ditdur-dutveure-vistpondre-postcompondre-compostriure-rist/rigutnixer-nascutcrixer-crescutabstenir-abstingutempnyer-empsser-sigut/estatpertnyer-pertanyut/pertangutcaure-caigutencendre-encscaldre-calgutofendre-ofsexcloure-exclsdesaparixer-desaparegutparticipis

terminacions

-ut

-gut

-scut

-s, -os, -as

-lt

-t

-st

Activitat 16

Escriu el gerundi i el participi dels 30 verbs segents. Recorda que el gerundi no velaritza mai.

infinitiugerundiparticipi

ofendre

fer

excloure

cometre

empnyer

atnyer

confondre

aprendre

romandre

sser

coure

correspondre

moldre

resoldre

trcer

plnyer

pertnyer

vendre

renixer

conviure

desplaure

aparixer

ploure

encendre

beure

traure

detenir

deure

comprendre

refondre

Activitat 17Observa els verbs anteriors i completa la graella:

Verbs acabats en Participis acabats enExemples

-tendre

-metre

- traure

-tenir

-crrer

-rompre

Activitat 18Tradueix les oracions del castell. Atenci als participis.

a. La policia ha detenido al delincuente.b. En el informe se han omitido los datos comprometidos.c. Los gritos del pblico han interrumpido la representaci.d. Con dinero lo han corrompido. e. Han incluido una nota de felicitacin en la carta. f. La han excluido de la prueba por consumir drogas. g. El condenado ha recurrido la sentencia. h. La compaa ha emitido un comunicado. i. El tema ya ha sido debatido en clase. j. Todos los peridicos han difundido la noticia. k. Nunca hubiramos concebido que se perdieran derechos laborables. l. Han refundido toda la legislacin en una nueva ley.

2.2.7. LIMPERATIU


1. Limperatiu prpiament dit (lordre que sadrea a una segona persona) es construeix a partir del present dindicatiu. La segona persona del singular correspon a la tercera del singular del present dindicatiu; la segona personal del plural correspon a la segona del plural del present dindicatiu. 2. Per tant, limperatiu, en la segona persona, no velaritza, ja que les persones corresponents del present dindicatiu no agafen mai consonant velar. Ex. Veniu ac! I no lincorrecte *Vingueu ac!present dindicatiuimperatiujo bectu beusbeu!ell beunos. bevemvos. beveubeveu!ells beuen3. Ara b, els llibres de flexi verbal solen collocar dins de limperatiu tamb la primera i la tercera persona, que es formen a partir del present de subjuntiu i, per tant, s que agafen consonant velar en els verbs velaritzats. Ex. Beguem aigua de laixeta! Que vinga!

present dindicatiuimperatiupresent de subjuntiu

jo becjo begatu beusbeu!tu beguesell beubega!ell beganos. bevembeguem!nos. beguemvos. beveubeveu!vos. begueuells beuenbeguen!ells beguen

4. Hi ha uns pocs verbs irregulars que s que velaritzen (o palatalitzen) en totes les formes de limperatiu. Ex. estar: estigues-estigueu. Ex. Estigueu quiets!ser: sigues-sigueu. Ex. Sigues bon xic! dir: digues-digueu. Ex. Digues qu vols. dur: dugues-dugueu. Ex. Dugueu la roba a la bugaderia. tenir: tingues-tingueu. Ex. Tingues pacinciaveure: veges-vegeu. Ex. Veges qu fan els xiquets. Encara que alguns daquests verbs tamb disposen duna forma pura, que es pot utilitzar en determinats contextos. Ex. estar: est-esteu (amb pronom feble): Ex. Est-te quiet. Esteu-vos quiets. dir: dis-dieu. Ex. Dis-me. dur: dus (du, duu)-dueu. Ex. Dus-me aix. tenir: tin (t)-teniuveure: ves (veu)-veieu. Ex. Ves per on!

5. Les prohibicions (lanomenat imperatiu negatiu) es construeixen amb el present de subjuntiu. Per tant, hi utilitzarem la consonant velar prpia del present de subjuntiu en els verbs velaritzats.

Activitat 18Converteix en prohibicions les ordres segents: a. Estn la roba!b. Esteneu la roba!c. Encn el foc!d. Enceneu el foc!e. Bec de pressa!f. Beveu de pressa!g. Corre la marat!h. Correu la marat!i. Viu tranquilla!j. Viviu tranquilles!Activitat 19Converteix en ordres afirmatives les prohibicions segents:

a. No vingues dem!b. No vingueu dem!c. No aprengueu alemany!d. No corregueu descalces!e. No absolgueu lacusat!f. No resolgueu els problemes!g. No vingueu ac!h. No fongueu el gel!i. No difongueu la notcia!j. No clogueu lacte!k. No clogues la sessi!l. No cogues la coca al forn!m. No cogueu la coca al forn!n. No exclogueu aquest aspecte del problema!

2.2.8. VERBS ESPECIALMENT IRREGULARS

1. Hi ha verbs de la segona conjugaci ds molt habitual que sn especialment irregulars: poder, voler, veure, fer, tenir, venir, ser, haver

2. Els verbs poder i voler tenen alternana o/u en el radical. Escrivim amb u la primera persona del present dindicatiu i tot el present de subjuntiu; tota la resta de formes verbals escriuen amb o. Ex. puc, puga, pogu, poguera, vull, vulga, volgu, volguera.

Activitat 20

Completa amb la forma adequada del verb VOLER

a. No em sembla b que ell sempre ____________ eixir-sen amb la seua.b. Si tu ____________, podrem fer junts el treball. c. Els directius arribaren a la reuni i _____________ ocupar els primers seients. d. Estic farta de vosaltres. ___________ que em deixeu tranquilla. e. Si li ho demanares per favor, ell s que ____________ ajudar-te. f. No ha __________ venir a lexcursi perqu es trobava cansat. g. Quan vosaltres els vau invitar, ells ja no __________ anar. h. A lempresari li molesta que els treballadors ___________ millores salarials. i. Als meus pares els agrada que nosaltres ____________ ser independents. j. No magradaria que vosaltres _______________ eixir de festa sense mi.

Activitat 21Completa amb la forma adequada del verb PODER

a. No mesperes. Ja arribar a sopar quan __________. b. Ahir Miquel agaf el tren, arrib a Valncia, entr en una botiga especialitzada, per no __________ comprar res perqu no tenien el que buscava. c. Em sorprn que vosaltres ____________ escalar una muntanya tan difcil. d. No em va sorprendre que tu _____________ resoldre el problema. ____________ estudiar ac, no s per qu vols anar-ten tan lluny. e. Magradaria que tots nosaltres _____________ viure junts en un pis. f. Anrem al teatre, per no __________ entrar perqu no quedaven entrades. g. La professora vol que vosaltres ____________ acabar el curs amb tot aprovat. h. La professora volia que vosaltres _______________ acabar el curs amb tot aprovat.

Activitat 22

El verb VEURE no velaritza, sin que palatalitza, s a dir, el radical agafa una consonant palatal en algunes formes verbals. Completa la graella amb el verb VEURE i comprova que ho has fet correctament.

present dindicatiuimperfet dindicatiupassat simplepresent de subjuntiuimperfet subjuntiu

jo veiajo viu

tu veustu veges

ell viu/ ell vu

nos. viemnos. vegem

vos. vreu

ells veiessen/ells veren

Activitat 23

Completa la graella amb la forma adequada del verb FER i comprova la teua resposta.

present dindicatiuimperfet dindicatiupassat simplepresent de subjuntiuimperfet subjuntiu

jo fiujo fes / jo fera

tu fastu faces

ell fu

nos. fiemnos. fem

Activat 24

Completa les oracions amb la forma adequada del verb FER. Escriu el nom de la forma verbal corresponent.

a. Escolteu la msica. No vull que _________ soroll ara. b. s un aprofitat. Vol que jo ___________ tot el treball. c. An a la fabrica i _________ tot el que lencarregat li digu. d. El professor no et bonegaria si tu _________ els deures. e. Mentre vosaltres __________ lexperiment de qumica, ells preguntaven els dubtes. f. Jo sempre _________ el que em diuen. g. Magrada que les cadenes de televisi __________ programes per a xiquets. h. Magradaria que les cadenes de televisi ___________ programes per a xiquets. i. El director es va enfadar perqu vosaltres no ___________ el que us deia. j. Els professors et feliciten quan _________ les coses b.

Activitat 25

Els verbs TENIR (o TINDRE) i VENIR (o VINDRE) es consideren de la segona conjugaci. Per als valencians, els infinitius tenir i venir sn els propis dels usos formals, mentre que vindre i tindre susen en textos de formalitat baixa. Completa la graella amb la forma verbal demanada.

tenirvenir

1a pers. sing. present ind.

3a pers. sing. present ind.

1a pers. plural passat simple

1a pers. sing. present subj.

3a pers. plural imperfet subj

gerundi

participi

Activitat 26

Consulta en una flexi verbal la conjugaci del verb SER. Subratlla les formes verbals que presenten ms dificultats per a tu (tingues en compte els accents!)

Verb SER. Dificultats

Forma que has de recordarPer qu s difcil per a tu?Regla o recurs per a recordar-la

Activitat 27Subratlla i esmena les formes del verb SER incorrectes de les oracions segents. Digues de quina forma verbal es tracta en cada cas.

a. La conferncia ha segut molt interessant. b. El bressol del Renaixement es Itlia. c. Si jo fora rica, continuaria fent el mateix que faig ara. d. Si ell sigus ms treballador, aprovaria ms fcilment. e. Estigueu callats, sigau bons xics. f. Enguany jo soc el delegat de classe.

Activitat 28El verb ESTAR s de la primera conjugaci, per tamb velaritza en determinades formes. Repassa la conjugaci, subratlla i esmena les incorreccions de les oracions segents. Digues de quina forma verbal es tracta en cada cas.

a. No els crides ara que estn treballant.b. Vam passar un cap dany esplndid; estiguerem tota la nit a casa duns amics. c. La metgessa vol que vosaltres estigau quiets durant el reconeixement. d. La directora volia que estrem preparats a les vuit del mat per eixir de viatge. e. Tota la casa estaba en silenci. f. Ahir estiguereu molt b durant el partit.

2.3. OBSERVACIONS A LA TERCERA CONJUGACI


1. La tercera conjugaci es divideix en dues subconjugacions: la pura (ex. dormir) i la incoativa (ex. patir). La majoria dels verbs de la tercera conjugaci sn incoatius i nhi ha alguns que admeten les dues formes, la pura i la incoativa. 2. La diferncia entre la conjugaci pura i la incoativa noms apareix en el present dindicatiu i en el present de subjuntiu (i, per tant, tamb en limperatiu, que es forma a partir del present dindicatiu i de subjuntiu). 3. Els verbs purs ms usuals sn bullir, collir, cosir, cruixir, eixir, esmunyir-se, fugir, grunyir, morir, munyir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tossir...4. Els verbs que poden ser conjugats com a purs o com a incoatius ms usuals sn acudir, afegir, ajupir, arrupir-se, consumir, engolir, escopir, fregir, llegir, lluir, mentir, oir, renyir, resumir, teixir, tenyir, vestir...5. Els verbs acudir i lluir tenen significat diferent segons la conjugaci. Conjugat amb la forma pura acudir significa pensar, mentre que amb la forma incoativa significa anar. Conjugat amb la forma pura lluir significa tenir reflexos lluminosos, mentre que conjugat amb la forma incoativa significa quedar b, mostrar, sortir airs. Ex. Se macut que haurem de tancar el treball amb una bibliografia. Lalumne acudeix a classe tots els dies. El sol lluu. El sof llueix molt a la sala. 6. Alguns verbs de la tercera conjugaci tenen com a equivalent en castell un verb de la segona. Cal evitar, doncs, interferncies lingstiques que provoquen un canvi de conjugaci absolutament incorrecte. Ex. florir (incorrecte *florixer), afavorir (incorrecte *favorixer), compadir (incorrecte *compadixer), defallir (incorrecte *desfallixer), esdevenir (incorrecte *acontixer)...

7. Per ltim, s incorrecte conjugar com si foren de la tercera conjugaci verbs de la segona que en castell es conjuguen per la tercera. Aix, sn de la segona conjugaci els acabats en batre (batre, combatre, debatre, rebatre), els acabats en metre (admetre, remetre, permetre, emetre), els acabats en cebre (concebre, percebre), el acabats en crrer (recrrer, incrrer, concrrer, discrrer), els acabats en fondre (difondre, refondre) i els acabats en rompre (interrompre, irrompre).

Activitat 29Completa la graella amb la forma verbal adequada del verb dormir: present dindicatiupresent de subjuntiuimperatiu

---

dormsdorm

dorma

dormim

dormiu

Activitat 30Completa amb el present dindicatiu dels verbs acudir i lluir conjugats com a purs o incoatius segons corresponga.

a. Com _________ els estels!b. Els ulls del gat _________ en la foscor. c. Aquest moble no ___________ posat ac. d. No treballes gens i aix et __________ el pl!e. El sol _______ amb tota la fora. f. Els convidats ___________ a la festa. g. No s qu contestar-te; no se m________ res.

Activitat 31Tradueix les segents oracions. Atenci a la conjugaci dels verbs.

a. Las medidas del gobierno favorecen el ahorro energtico. b. Hay que trabajar ms y no desfallecer. c. Me gusta ver florecer los rboles. d. No has de compadecerme. e. Hay que combatir la pobreza. f. Les remitimos el pedido. g. Se percibe el miedo. h. Quiero que recurramos la sentenciai. No es conveniente difundir la noticia. j. Ella admite que se ha equivocado.k. He leido el texto refundido de la ley. l. Hay que debatir con argumentos lgicos. m. No me parece lgico que le permitas leer tus correos. n. Ha interrumpido al conferenciante con sus preguntas.

2.3.1. VERBS INCOATIUS


1. Tradicionalment sha considerat que la conjugaci incoativa t en valenci dues formes, una prpia dels usos formals i una altra dinformal.

present dindicatiupresent de subjuntiu

formalinformalformalinformal

patescpatiscpatescapatisca

pateixespatixespatesquespatisques

pateixpatixpatescapatisca

patimpatimpatimpatim

patiupatiupatiupatiu

pateixenpatixenpatesquenpatisquen

2. Els usos acadmics i els usos escrits sn usos formals, per tant, hi haurem demprar la primera de les formes. La segona forma no s sin la transcripci de la pronunciaci valenciana que palatalitza la e en i en contacte amb consonant palatal. s el mateix fenomen que es produeix en paraules com gener (tenim el cognom Giner que mostra com solem pronunciar la paraula), queixal (pronunciat com en el cognom Quixal), genoll... Per, de la mateixa manera que no canviem lescriptura de gener, queixal o genoll a pesar de la palatalitzaci popular, tampoc no s admissible canviar lescriptura dels verbs incoatius, especialment en els usos formals (tots els usos escrits excepte lescriptura en xats i en missatges de mbil). 3. Daltra banda, cal tamb recordar que la forma pateix s lortografia comuna als parlars oriental i occidental. El parlars occidentals, com el valenci, no pronuncien la e perqu la tanquen en i, mentre que els parlars orientals no pronuncien la i perqu lemmudeixen en el dgraf ix. 4. Cal recordar tamb que els parlars nord-occidentals i orientals, que fan la primera persona del singular del present dindicatiu acabada en o, tenen la forma pateixo per a la primera persona del singular.5. El present de subjuntiu en catal oriental s: pateixi, pateixis, pateixi, patim, patiu, pateixin. 6. Per ltim, cal tenir en compte que els verbs que tenen el radical acabat en vocal han dutilitzar la diresi per indicar que hi ha un hiat (agram, condut...). Cal recordar, que no posem diresi (per tractar-se duna excepci) a linfinitiu, gerundi, futur i condicional (agrair, agraint, agrair, agrairia).

Activitat 32Completa les oracions amb el present dindicatiu o de subjuntiu dels verbs indicats. a. Els collidors ___________ les taronges de bon mat per nosaltres les __________ a la tarda. (COLLIR)b. Quan ests refredat ________ massa. (TOSSIR)c. Si ests cansat no s convenient que ____________ (CONDUIR)d. No podrs estudiar al mat si _________ a la nit (SORTIR)e. El metge li dna un xarop perqu no __________ (TOSSIR)f. Si sou educats, cal que __________ els favors rebuts. (AGRAIR)g. Els anglesos ____________ per lesquerra (CONDUIR)h. La cuinera diu a lajudat que __________ les crelles a la paella (FREGIR)i. El pare diu al xiquet que es __________ de pressa (VESTIR)j. Noms persones masclistes es sorprenen perqu un home _________ la roba. (COSIR)

2.3.2. VERBS PURS AMB ALTERNANA VOCLICAINFORMACI PER A RECORDAR

1. Els verbs purs amb o- en el radical (collir, cosir, tossir, sortir, escopir, engolir) la canvien en u- quan aquesta vocal s tnica (cull, culla...) 2. Els verbs purs amb e- en el radical (fregir, llegir, renyir, vestir, tenyir, afegir, cenyir, teixir) la canvien en i- quan aquesta vocal s tnica (llig, llija, frig, frija...).3. Els verbs purs amb un lexema acabat en s, -x o g afegeixen una e- eufnica en la segona persona del singular (cuses, lliges, tixes...). 4. Els verbs velaritzats sn de la segona conjugaci. En la tercera conjugaci no s correcte ls de consonant velar. Per tant, sn incorrectes formes com *cusga (en lloc del correcte cusa), *tusca (en lloc del correcte tussa)...

Activitat 33Els verbs de les oracions segents sn incorrectes. Tornals a escriure correctament. a. Ma mare no vol que jo conduixca el seu cotxe. b. Pere mha deixat que cullga llimones del seu hort.c. La meua via cusia laixovar abans de casar-se. d. Si tussim tant s perqu estem malalts. e. Si em cusses la bata, et pagar el que em demanes. f. Cal que aquests cigrons bullisquen durant una hora. g. Encara que fugisques, tagafarem. h. Jo tusc molt quan em refrede. i. Noms cullc les taronges que queden dalt de larbre desprs de passar els collidors.j. No volem que les persones morguen en guerres intils.

2.3.3. IRREGULARITATS ESPECIALSINFORMACI PER A RECORDAR

1. Els verbs obrir i omplir sn els nics verbs de la tercera conjugaci que tenen formes amb consonant velar (bric, briga, mplic, mpliga...).2. El verb eixir utilitza en algunes formes les consonants sc- (isc, isca...).3. El verb morir, en valenci, pot emprar formes irregulars en el present dindicatiu (jo muir, primera persona del singular) i en quatre persones del present de subjuntiu (muira, muires, muira, muiren). 4. El verb oir palatalitza la primera persona del singular del present dindicatiu i totes les persones del present de subjuntiu (jo oig; oja, oges, oja, ogem, ogeu, ogen)5. Alguns verbs tenen el participi irregular (cobrir-cobert, sofrir-sofert, imprimir-imprs, morir-mort)6. Alguns verbs accepten dos participis (establit-establert, omplit-omplert, complit-complert)

Activitat 34Completa amb les formes indicades dels verbs segents:

EIXIR

present dindicatiu

passat simple

present de subjuntiu

imperfet de subjuntiu

OBRIR

participi

present dindicatiu



OMPLIR

participi

present dindicatiu



MORIR

participi

present dindicatiu



OIR

present dindicatiu

passat simple


2.4.VERBS PRONOMINALS

Hi ha verbs que es conjuguen sempre acompanyats dun pronom feble que no t cap funci anafrica, s a dir, que no remet a cap antecedent. Ex. adormir-se, enrabiar-se... Cal recordar que no sempre hi ha coincidncia entre catal i castell respecte dels verbs que pronominalitzen o no.


Verbs pronominalsExemples

aprimar-se (fer-se ms prim)engreixar-se (fer-se ms gras)encongir-se (perdre llargada)entrenar-se (preparar-se per a una prova)desdejunar-se (prendre el desdejuni)acabar-se (consumir del tot)asseures (seure)assentar-se (establir-se en un territori)estar-se (privar-se)Ha estat malalt i sha aprimat.Aquest estiu mhe engreixat.He rentat la roba i sha encongit.Heu dentrenar-vos si voleu guanyar.A les set em desdejuni un caf amb llet. El xiquet no sha acabat la sopa.Massec sempre a la cadira de braos.Els colons sassentaren al nou territori. No sest de dir el que pensa

Verbs no pronominalsExemples

seure (asseures)caurecallarbaixarmarxar (anar-sen)olorar (sospitar)saltar (ometre)tmervenirSeu i calla!Guaita que caurs!Per qu no calles?Baixa del tren a XilxesMarxaran demOlorem que ens enganyenPots saltar els fragments difcilsTemem que no ens entenguerenEls veurs quan vinguen amb nosaltres

Activitat 35Consulta la informaci anterior i esmena les incorreccions:

a. Ens temem que no hi haur sortb. Si us calleu, em sentireu millorc. Sha caigut i sha trencat la camad. He engreixat quatre quilose. Ha fet rgim i ha aprimat moltf. Ma mare desdejuna suc de taronjag. Alerta! No et baixes de lautobs abans darribar-hi. h. Sen vindran amb nosaltres. i. Seu-te b a la cadira. j. Ens olorvem que la cosa no eixiria b.

Activitat 36Consulta la informaci anterior i tradueix:

a. Son ciclistas y se entrenan cada domingob. Nos marcharemos maanac. El coche se ha saltado el semforod. Si corres te caers. e. Los invasores se asentaron en las tierras conquistadasf. Los nios se sentaron alrededor de la mesag. Bjate del coche!h. Cuando estudies puedes saltarte lo que no entiendas

2.5. DOBLETS VERBALSINFORMACI PER A RECORDAR

De vegades hi ha dues variants verbals per a un mateix significat. En aquests casos tenim doblets que podem utilitzar indistintament:

xerrar/xarrar nedar/nadar jeure/jaure treure/traure boxejar/boxar bloquejar/blocar flirtejar/flirtar matinejar/matinar autenticar/autentificar pedalejar/pedalar lubricar/lubrificar

Ara b, no hem de confondre aquests veritables dobles amb els falsos sinnims, s a dir, aquelles variants que tenen un significat diferent:

renyir/renyar nomenar/anomenar aclarir/clarificar complir/acomplir senyalar/assenyalar compondre/composar posar/pondre lliurar/alliberar semblar/assemblar trametre/transmetre doblar/doblegar enraonar/raonar

Daltra banda, tampoc no hem de confondre aquests doblets amb les falses parelles creades per interferncia del castell:

aterrar /*aterritzar(incorrecte) collidir /*collisionar (incorrecte)decebre /*decepcionar (incorrecte) extradir /*extraditar (incorrecte)garantir /*garantitzat (incorrecte) oferir /*ofertar (incorrecte)polluir /*pollucionar (incorrecte) fugir /*fugar-se (incorrecte)trair /*traicionar (incorrecte) revaluar/*revaloritzar (incorrecte)

Activitat 37Completa el buit amb la forma verbal adequada i subratlla el verb que has emprat

a. La mare ________ el fill si es porta malament. (renyir / renyar)b. Encara que sestimen, es barallen i _________ molt (renyir / renyar)c. Lhan _____________ per no ha contestat perqu no ho ha sentit (nomenar/anomenar)d. Lhan _____________ director duna empresa important (nomenar/anomenar)e. La policia ha ____________ els hostatges desprs de mesos de captiveri (lliurar/alliberar)f. La professor ha _____________els dossiers als alumnes perqu estudien per a lexamen (lliurar/alliberar)g. El sol es _________ per lhoritz (posar/pondre)h. La gallina ha ________ uns ous molt grans (posar/pondre)i. Lalumne ha __________ el llibre damunt la taula (posar/pondre)j. Els nazis ____________ els jueus amb una marca (senyalar/assenyalar)k. El xiquet _______________ les llepolies de laparador que ms li agraden (senyalar/assenyalar)

Activitat 38Tradueix les oracions segents

a. Por favor, doblad el examen por la mitad.b. Esperaba ms de ti. Me has decepcionado.c. Consultad los cursos que oferta la universidad. d. Los coches y las fbricas polucionan la atmsfera.e. Cree que su amigo la ha traicionado.f. Me dicen que el resultado est garantizado.g. Han extraditado a los diplomticos sospechosos de espionaje.h. Dos camiones han colisionado en la autopista.i. El avin ha aterrizado sin problemas.

Documents

Morfosintaxi Pronoms i Verbs