Més de 600 súpers visiten l’estand del COOOC a la Festa ... · El COOOC participa al Congrés d’Optometria i Oftalmologia Pediàtrica 14 Més de 600 súpers visiten l’estand

El COOOC participa al Congrés

d’Optometria i Oftalmologia

Pediàtrica

14

Més de 600 súpers visiten l’estand del COOOC a la

Festa dels Súpers

10

Entrevista a François van den Abeele, fundador de

sea2see

16

Publicació del Col·legi

Ofi cial d’Òptics Optometristes

de CatalunyaNº 13

4rt Trimestre 2017

Remote Care

Remote CareTM App HearMaxTM

Pol. Ind. Prado Overa C/Puerto de la Morcuera, 14 - 16 28.919 Leganés (Madrid) Tlf.: 91 429 22 20 www.beltone.es www.blog.beltone.es

Remote Care

Beltone Remote Care

L'eina de màrqueting més potentper al seu gabinet.

Major comunicació amb els pacients.

Més satisfacció de l'usuari.

Major índex de recompra.

Menys devolucions.

Millor planificació pel seu gabinet.

Noves fonts d'ingressos.

Les relacions amb els clients són més importants que mai. Un nivell superior de servei és la clau per diferenciar-se i millorar la satisfacció de l'usuari. Beltone Trust™ i Beltone Boost Max™ són productes complets que incorporen la innovadora tecnologia Beltone Remote Care™.

Beltone Remote Care™ li permet realitzar ajustos fins ens l'ajust original que vostè va fer al gabinet auditiu sense importar on es trobin. Mantenint així un usuari satisfet i atès, content amb el servei del seu audioprotesista.

Sumari

28

16

22

41

10

4

10

28

41

524

98

16

22

Nº 13 / 4rt Trimestre 2017

Editorial

Accions col·legials

El COOOC opina

Col·laboracionsApunts farmacologia

Opinió

Flaix.cat

Entrevista

Apunts jurídics

Hemeroteca científica

WEB 3.0, semàntica o web de dades

• Més de 600 súpers visiten l’estand del COOOC a la Festa dels Súpers

• El COOOC participa al Congrés d’Optometria i Oftalmologia Pediàtrica

L’anamnesi que ens il·lumina

• La col·laboració entre el Col·legi Ofi cial d’Òptics Optometristes de Catalunya i la Fundació Catalana Síndrome de Down

• Frederic W. Brock: Lectura sobre les notes de l’estrabisme

Pomades

La innovació està en la mirada

François van den Abeele, fundador de sea2see: “Les ulleres sostenibles no canviaran el món, les persones que les porten, sí”

• Publicació de la Llei 6/2017, de 24 d’octubre de Reformes Urgents del Treball Autònom

• Queixes per manca d’informació a pacients

• Classifi cació de productes sanitaris

• Efectes del tabaquisme crònic en la visió del color en subjectes joves

• Fumar i la seva associació amb cataractes: resultats de l’estudi de la malaltia ocular d’Andhra Pradesh a Índia

DirectorAlfons Bielsa i Elies

Cap de RedaccióVicenç M. Masià i Anavitarte

Consell de RedaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJoaquím Grau i IngladaLluís Puig i CamareroJordi Castellví i Manent

Responsable fotografíaXavier Llobet i Megías

Col·legi Ofi cial d’ÒpticsOptometristes de CatalunyaC/ Comte Borrell 179-18308015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www.coooc.cat

Correu electrò[email protected]

Impressió, disseny i maquetacióAstoria Ediciones, S.L.T. 93 444 81 92

[email protected]

Depòsit legal:B-13949-2012

Biblioteca digital del COOOC



Pediàtrica

14


Festa dels Súpers

10


sea2see

16


Oficial d’Òptics Optometristes

de Catalunya Nº 13

4rt Trimestre 2017

OPTOMETRISTES.CATPublicació del Col·legi Ofi cial d’ÒpticsOptometristes de CatalunyaNº 13 · 4rt Trimestre 2017

4034

Cultura

Internacional

Tales de Milet: piràmides i òptica

3 N º 1 3 | 4 RT TR IMESTRE 20 17 | OPTOM ETRISTES .CAT

Remote Care

Remote CareTM App HearMaxTM

Pol. Ind. Prado Overa C/Puerto de la Morcuera, 14 - 16 28.919 Leganés (Madrid) Tlf.: 91 429 22 20 www.beltone.es www.blog.beltone.es

Remote Care

Beltone Remote Care

L'eina de màrqueting més potentper al seu gabinet.

Major comunicació amb els pacients.

Més satisfacció de l'usuari.

Major índex de recompra.

Menys devolucions.

Millor planificació pel seu gabinet.

Noves fonts d'ingressos.

Les relacions amb els clients són més importants que mai. Un nivell superior de servei és la clau per diferenciar-se i millorar la satisfacció de l'usuari. Beltone Trust™ i Beltone Boost Max™ són productes complets que incorporen la innovadora tecnologia Beltone Remote Care™.

Beltone Remote Care™ li permet realitzar ajustos fins ens l'ajust original que vostè va fer al gabinet auditiu sense importar on es trobin. Mantenint així un usuari satisfet i atès, content amb el servei del seu audioprotesista.

Sumari

28

16

22

41

10

4

10

28

41

524

98

16

22

Nº 13 / 4rt Trimestre 2017

Editorial

Accions col·legials

El COOOC opina

Col·laboracionsApunts farmacologia

Opinió

Flaix.cat

Entrevista

Apunts jurídics

Hemeroteca científica

WEB 3.0, semàntica o web de dades

• Més de 600 súpers visiten l’estand del COOOC a la Festa dels Súpers

• El COOOC participa al Congrés d’Optometria i Oftalmologia Pediàtrica

L’anamnesi que ens il·lumina

• La col·laboració entre el Col·legi Ofi cial d’Òptics Optometristes de Catalunya i la Fundació Catalana Síndrome de Down

• Frederic W. Brock: Lectura sobre les notes de l’estrabisme

Pomades

La innovació està en la mirada

François van den Abeele, fundador de sea2see: “Les ulleres sostenibles no canviaran el món, les persones que les porten, sí”

• Publicació de la Llei 6/2017, de 24 d’octubre de Reformes Urgents del Treball Autònom

• Queixes per manca d’informació a pacients

• Classifi cació de productes sanitaris

• Efectes del tabaquisme crònic en la visió del color en subjectes joves

• Fumar i la seva associació amb cataractes: resultats de l’estudi de la malaltia ocular d’Andhra Pradesh a Índia

DirectorAlfons Bielsa i Elies

Cap de RedaccióVicenç M. Masià i Anavitarte

Consell de RedaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJoaquím Grau i IngladaLluís Puig i CamareroJordi Castellví i Manent

Responsable fotografíaXavier Llobet i Megías

Col·legi Ofi cial d’ÒpticsOptometristes de CatalunyaC/ Comte Borrell 179-18308015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www.coooc.cat

Correu electrò[email protected]

Impressió, disseny i maquetacióAstoria Ediciones, S.L.T. 93 444 81 92

[email protected]

Depòsit legal:B-13949-2012

Biblioteca digital del COOOC



Pediàtrica

14


Festa dels Súpers

10


sea2see

16


Oficial d’Òptics Optometristes

de Catalunya Nº 13

4rt Trimestre 2017

OPTOMETRISTES.CATPublicació del Col·legi Ofi cial d’ÒpticsOptometristes de CatalunyaNº 13 · 4rt Trimestre 2017

4034

Cultura

Internacional

Tales de Milet: piràmides i òptica

3 N º 1 3 | 4 R T TR IMESTRE 20 17 | OPTOMETRISTES .CAT

EDITORIALAlfons Bielsa i Elies

PresidentCol·legi Ofi cial d’Òptics

Optometristes de Catalunya

Conceptes breus per obrir aquesta edito-rial…

Web 1.0; la informació es troba en un ordinador i els usuaris, a través d’un altre equip, accedeixen a una còpia de la matei-xa per llegir-la de forma local. Representa un tipus de web antiga i desfasada.

Web 2.0; més recent, on trobem serveis que permeten compartir dades i interactu-ar amb gran facilitat. Les xarxes socials i les plataformes de col·laboració constitueixen la base d’aquesta evolució d’Internet.

Web 3.0; el punt més avançat... Els usuaris i els equips ja poden interactuar amb la xarxa mitjançant un llenguatge na-tural, de manera que l’accés a la informa-ció resulta més senzill. La Web 3.0 s’adap-ta als diferents dispositius i, de fet, està relacionada amb la intel·ligència artifi cial. Els llocs web poden, fi ns i tot, connec-tar-se entre si d’acord amb els interessos de l’usuari.

Som, per tant, davant d’un nou cicle en què la intel·ligència artifi cial es combina amb la capacitat de les persones per acon-seguir l’establiment d’un nou ordre social a través de la xarxa. La interactuació, la con-nectivitat, el moviment... tot plegat per a millorar la comunicació entre les persones.

En el camp de la salut, la web 3.0 –també coneguda com a web semàntica o web de dades– se centra en l’aplicació de tractaments que complementarien la ciència genètica en la curació de malalties fi ns ara sense solució i l’estudi dels grans bancs de dades.

Els éssers humans s’associen en co-munitats que comprenen els nous pa-radigmes i s’uneix per tal d’enfortir les relacions humanes i d’augmentar l’efec-tivitat inherent a l’associació de les per-sones.

Paradoxalment, sovint no som prou conscients que estem en un món 3.0. Vivim envoltats de videoterminals, mò-bils, tauletes, xarxes socials... i nosaltres, com a professionals de la salut visual, hem d’aportar solucions i assessorament. L’anàlisi de la visió ha de tenir en compte aquests factors i aquest entorn. Si anem cap a la web 3.0 necessitem l’optometria 3.0.

En aquesta línia, us recomanem des-carregar-vos l’app del COOOC per tenir al vostre abast totes les activitats que es fan al COOOC i molta més informació.

L’app del COOOC, disponible tant per Android com per iOS, es pot descar-regar gratuïtament i permet accedir a tot l’univers col·legial des de qualsevol punt. Aquest nou canal de comunicació us per-metrà accedir en un sol clic a tota la infor-mació col·legial i al calendari de cursos i activitats.

Treballeu doncs en clau 3.0 envers els vostres clients i pacients. I si encara no ho heu fet utilitzeu i gaudiu de la nostra app. Cal fer-ho. És el futur de tots i totes. El fu-tur de tothom.

Ara, a gaudir de la revista, revisada i millorada amb continguts que, estem se-gurs, us interessaran.

WEB 3.0, semàntica o base dades

4OPTOME TRIS TE S . CAT | N º 1 3 | 4 RT TR IM ESTRE 20 17

L’anamnesi que ens il·luminaEL COOOC OPINA

DEL MÈTODE FORMAL A LA FORMA DEL MÈTODEDe totes les proves que conformen l’examen visual, la part més impor-tant és l’anamnesi. No solament és clau per conèixer el motiu de la visita i tot el que forma part de la persona i de les seves circumstàn-cies, sinó que l’anamnesi també orienta, marca i decideix la solució més adient.

Tots els que tenim certa experi-ència de gabinet podem ser capa-ços de defi nir el perfi l del proble-

ma després de l’anamnesi, abans fi ns i tot de l’examen optomètric. En la majoria dels casos, les pro-ves posteriors acaben confi rmant aquesta impressió inicial.

El jove òptic optometrista re-centment graduat comença per agafar-se a la inevitable –i també necessària- taula de salvació del protocol optomètric après a la fa-cultat. Com és natural, el pes del mètode i del procediment per da-vant d’altres valoracions menys protocol·làries compensa la manca

d’experiència. De fet és la manera de començar a treballar amb certa seguretat.

Amb el pas dels anys, acabem per modifi car, restringir o ampliar els protocols d’examen segons la utilitat, l’agilitat i el sentit comú. Com comenta un company nostre, la veritable utilitat dels congressos professionals no és tant la teoria de les ponències com el fet d’in-tercanviar experiències pràctiques amb els companys en les pauses per prendre cafè.

Lluís Bielsa i Elies

VicepresidentCol·legi Ofi cial d’Òptics



EDITORIALAlfons Bielsa i Elies

PresidentCol·legi Ofi cial d’Òptics


Conceptes breus per obrir aquesta edito-rial…

Web 1.0; la informació es troba en un ordinador i els usuaris, a través d’un altre equip, accedeixen a una còpia de la matei-xa per llegir-la de forma local. Representa un tipus de web antiga i desfasada.

Web 2.0; més recent, on trobem serveis que permeten compartir dades i interactu-ar amb gran facilitat. Les xarxes socials i les plataformes de col·laboració constitueixen la base d’aquesta evolució d’Internet.

Web 3.0; el punt més avançat... Els usuaris i els equips ja poden interactuar amb la xarxa mitjançant un llenguatge na-tural, de manera que l’accés a la informa-ció resulta més senzill. La Web 3.0 s’adap-ta als diferents dispositius i, de fet, està relacionada amb la intel·ligència artifi cial. Els llocs web poden, fi ns i tot, connec-tar-se entre si d’acord amb els interessos de l’usuari.

Som, per tant, davant d’un nou cicle en què la intel·ligència artifi cial es combina amb la capacitat de les persones per acon-seguir l’establiment d’un nou ordre social a través de la xarxa. La interactuació, la con-nectivitat, el moviment... tot plegat per a millorar la comunicació entre les persones.

En el camp de la salut, la web 3.0 –també coneguda com a web semàntica o web de dades– se centra en l’aplicació de tractaments que complementarien la ciència genètica en la curació de malalties fi ns ara sense solució i l’estudi dels grans bancs de dades.

Els éssers humans s’associen en co-munitats que comprenen els nous pa-radigmes i s’uneix per tal d’enfortir les relacions humanes i d’augmentar l’efec-tivitat inherent a l’associació de les per-sones.

Paradoxalment, sovint no som prou conscients que estem en un món 3.0. Vivim envoltats de videoterminals, mò-bils, tauletes, xarxes socials... i nosaltres, com a professionals de la salut visual, hem d’aportar solucions i assessorament. L’anàlisi de la visió ha de tenir en compte aquests factors i aquest entorn. Si anem cap a la web 3.0 necessitem l’optometria 3.0.

En aquesta línia, us recomanem des-carregar-vos l’app del COOOC per tenir al vostre abast totes les activitats que es fan al COOOC i molta més informació.

L’app del COOOC, disponible tant per Android com per iOS, es pot descar-regar gratuïtament i permet accedir a tot l’univers col·legial des de qualsevol punt. Aquest nou canal de comunicació us per-metrà accedir en un sol clic a tota la infor-mació col·legial i al calendari de cursos i activitats.

Treballeu doncs en clau 3.0 envers els vostres clients i pacients. I si encara no ho heu fet utilitzeu i gaudiu de la nostra app. Cal fer-ho. És el futur de tots i totes. El fu-tur de tothom.

Ara, a gaudir de la revista, revisada i millorada amb continguts que, estem se-gurs, us interessaran.

WEB 3.0, semàntica o base dades

4OPTOMETRISTES .CAT | N º 1 3 | 4 R T TR IMESTRE 20 17

L’anamnesi que ens il·luminaEL COOOC OPINA

DEL MÈTODE FORMAL A LA FORMA DEL MÈTODEDe totes les proves que conformen l’examen visual, la part més impor-tant és l’anamnesi. No solament és clau per conèixer el motiu de la visita i tot el que forma part de la persona i de les seves circumstàn-cies, sinó que l’anamnesi també orienta, marca i decideix la solució més adient.

Tots els que tenim certa experi-ència de gabinet podem ser capa-ços de defi nir el perfi l del proble-

ma després de l’anamnesi, abans fi ns i tot de l’examen optomètric. En la majoria dels casos, les pro-ves posteriors acaben confi rmant aquesta impressió inicial.

El jove òptic optometrista re-centment graduat comença per agafar-se a la inevitable –i també necessària- taula de salvació del protocol optomètric après a la fa-cultat. Com és natural, el pes del mètode i del procediment per da-vant d’altres valoracions menys protocol·làries compensa la manca

d’experiència. De fet és la manera de començar a treballar amb certa seguretat.

Amb el pas dels anys, acabem per modifi car, restringir o ampliar els protocols d’examen segons la utilitat, l’agilitat i el sentit comú. Com comenta un company nostre, la veritable utilitat dels congressos professionals no és tant la teoria de les ponències com el fet d’in-tercanviar experiències pràctiques amb els companys en les pauses per prendre cafè.

Lluís Bielsa i Elies

VicepresidentCol·legi Ofi cial d’Òptics



L’ANAMNESI INTERACTIVAObservar i escoltar forma part de la lògica de l’anamnesi, però tam-bé en forma part l’actitud activa del professional. Molts aspectes fonamentals poden passar desa-percebuts sinó tirem prou bé de la corda. Condicions objectiva-ment anormals des de la nostra perspectiva, la persona pot arri-bar a normalitzar-ho. Podem pre-guntar a la persona si hi veu do-ble i probablement ens dirà que no. Li podem repetir la pregunta però, en aquest cas, fent referèn-cia a una sensació de diplopia puntual, com: “Quan estàs molt cansat, alguna vegada has tingut la sensació de veure-hi doble?”. Llavors, ens dirà que sí.

Especialment amb els infants, a la pregunta sobre la sensació de visió doble, s’hi ha d’afegir una se-gona pregunta que dóna validesa a la primera. Quan l’infant contesta afi rmativament en l’anamnesi, no disposem de la certesa que la res-posta afi rmativa sigui fi able.

Per tant, serà una segona pre-gunta la que confi rmarà la fi abilitat de la resposta a la primera. La clau parteix de saber com es comporta l’infant quan acusa diplopia: si li preguntem què fa quan hi veu do-ble, confi rmarem si ha passat per aquesta experiència. L’infant que s’ho inventa es quedarà parat sen-se saber què dir, mentre que l’in-fant que no s’ho inventa explicarà

que tanca un ull, parpelleja o mou el cap fi ns evitar la diplopia.

Confi rmada la percepció de visió doble, caldrà preguntar si la diplopia és horitzontal o vertical. Fixem-nos que aquesta mateixa pregunta és consegüent a la con-fi rmació de la resposta inicial. Un aspecte particularment important consisteix a esbrinar si la visió doble es percep des d’una imatge única o apareix directament. Cal saber també si quan deixa de ma-nifestar-la és perquè fusiona les dues imatges en una o desapareix directament una d’elles.

La resposta a aquestes qües-tions ens orientarà sobre la pre-sència del hardware binocular en les àrees visuals. Recordem que la percepció estereoscòpica re-quereix d’un suport estructural funcional prèviament present. No podem estimular l’estereòpsia si no s’ha creat l’estructura en el pro-cés de desenvolupament i madu-ració del sistema visual. Quan l’in-fant ens diu que hi veu doble des d’una imatge única, transmet que fi ns aquell moment hi havia fusió i, per tant, disposa del hardware adequat. El fet que, després de la diplopia, pugui tornar a fusionar les imatges monoculars posa en evidència la disponibilitat d’unes reserves fusionals mínimes per aconseguir la binocularitat.

Com suposem, una diplopia eventual no implica una fusió bi-

nocular estable mentre no es pro-dueixi. És molt probable la possibi-litat de la presència d’episodis de supressió monocular que d’alguna manera es refl ectiran en l’anam-nesi.

Aspectes com que l’infant no calculi bé les distàncies, hagi de fi -car l’ampolla de refresc dins el got per no mullar les estovalles, hagi de seguir amb el dit el text quan llegeixi o que li desagradi el 3D ens permetran deduir que alternant la visió binocular amb la diplopia, amb el temps, aquest infant podrà acabar dominant la supressió.

LES PARADOXES DE LÁNAMNESIUn dels trets característics de la presència d’un problema visual és l’ús d’un refl ex visopostural curt. Sembla contradictori trobar-nos davant dáquest comportament postural lligat a un problema aco-modatiu i, encara més sorprenent, lligat a una insufi ciència de con-vergència, per proposar un perfi l tipus.

Davant la baixa amplitud d’acomodació en un infant, podrí-em esperar la mateixa reacció de la persona prèsbita, és a dir, esti-rar els braços per minimitzar l’es-forç d’enfocament quan realment la resposta postural és justament la contrària. L’infant no busca tant recuperar la nitidesa dels contorns de les lletres com incrementar la


seva mida, la utilitat del refl ex vi-sopostural curt no és una altra que la magnifi cació. És a dir, augmentar la mida del caràcter percebut afa-voreix la seva identifi cació amb menys esforç, prioritzant la como-ditat per davant de mantenir una visió més nítida a una distància més llarga.

De la mateixa manera, costa entendre que un infant amb insu-fi ciència de convergència utilitzi una distància de lectoescriptura curta. Sembla lògic pensar que, si li costa convergir, com més curta sigui la distància de treball més molèsties tindrà, amb la qual cosa el seu comportament postural topa de ple amb el que sembla raonable.

En realitat, l’infant amb insufi -ciència de convergència fa servir una distància anormalment curta, per forçar de tal manera la conver-gència que provoqui la seva inhi-bició. La distància curta en nens i nenes amb insufi ciència de con-vergència persegueix l’objectiu de forçar la supressió de l’ull no direc-tor i treballar en visió monocular, tot evitant l’esforç de fusió d’unes imatges monoculars massa separa-des en la seva particular posició de fòria.

QUAN EL MOTIU PRINCIPAL DE QUEIXA NO ÉS EL QUE SEMBLAVisualitzem un motiu principal tí-pic de visita a l’optometrista: un infant es queixa de visió borrosa

de lluny. Si ho lliguem amb altres informacions com que manifes-ta un baix rendiment escolar i no disposa d’hàbits lectors, deduirem que la visió borrosa no anirà lli-gada a una miopia estable donat que la seva presència, dins el marc d’una binocularitat normal, posa-ria en evidència un perfi l contrari: bon rendiment escolar i bons hà-bits lectors.

Com sabem, la baixa ampli-tud acomodativa va lligada a una manca de fl exibilitat en l’enfoca-ment i aquest retard en adaptar-se als canvis de distància visual pot generar un estat de visió borro-sa, en passar de prop a lluny, en forma de pseudomiopia més o menys perllongada. Per aquesta raó, molts infants que es queixen de veure malament de lluny mos-tren una bona agudesa visual en el gabinet, especialment si l’examen el fem després d’una miopització

amb lents convergents per relaxar l’acomodació.

El motiu principal de queixa de visió borrosa de lluny, en conse-qüència, no representa el proble-ma real. Precisant amb l’anamnesi resulta ser eventual i després d’ai-xecar la vista per mirar la pissarra. Quan l’infant llegeix, amb un REVIP curt, com hem observat en l’anam-nesi, l’acomodació està especial-ment tensa. Per tant el problema a resoldre resideix en la visió de prop: l’efecte es confon amb la causa.

CONCLUSIÓ ANAMNÈSICAL’anamnesi és un tot, capaç de mostrar una coherència, tant en les seves unitats d’informació apa-rentment més irrellevants com en aquelles que semblen més determi-nants; una coherència que no s’ha de perdre de vista (mai millor dit).

Imaginem-nos l’anamnesi com un arbre amb moltes branques, fu-lles i fruites, amb una estructura i ordre intern que permet que del tot únic n’afl ori la diversitat. Ob-servant des de les arrels, passant pel tronc central, cada branca, fu-lla i fruita, sense deixar de tenir present un tot orgànic coherent és com recollirem la valuosa informa-ció que ens il·luminarà al llarg dels protocols d’examen i, sobretot, a l´hora de decidir la solució més adequada als problemes visuals de les persones.

Observar i escoltar forma part de la lògica de l’anamnesi, però també en forma part l’actitud activa del professional


L’ANAMNESI INTERACTIVAObservar i escoltar forma part de la lògica de l’anamnesi, però tam-bé en forma part l’actitud activa del professional. Molts aspectes fonamentals poden passar desa-percebuts sinó tirem prou bé de la corda. Condicions objectiva-ment anormals des de la nostra perspectiva, la persona pot arri-bar a normalitzar-ho. Podem pre-guntar a la persona si hi veu do-ble i probablement ens dirà que no. Li podem repetir la pregunta però, en aquest cas, fent referèn-cia a una sensació de diplopia puntual, com: “Quan estàs molt cansat, alguna vegada has tingut la sensació de veure-hi doble?”. Llavors, ens dirà que sí.

Especialment amb els infants, a la pregunta sobre la sensació de visió doble, s’hi ha d’afegir una se-gona pregunta que dóna validesa a la primera. Quan l’infant contesta afi rmativament en l’anamnesi, no disposem de la certesa que la res-posta afi rmativa sigui fi able.

Per tant, serà una segona pre-gunta la que confi rmarà la fi abilitat de la resposta a la primera. La clau parteix de saber com es comporta l’infant quan acusa diplopia: si li preguntem què fa quan hi veu do-ble, confi rmarem si ha passat per aquesta experiència. L’infant que s’ho inventa es quedarà parat sen-se saber què dir, mentre que l’in-fant que no s’ho inventa explicarà

que tanca un ull, parpelleja o mou el cap fi ns evitar la diplopia.

Confi rmada la percepció de visió doble, caldrà preguntar si la diplopia és horitzontal o vertical. Fixem-nos que aquesta mateixa pregunta és consegüent a la con-fi rmació de la resposta inicial. Un aspecte particularment important consisteix a esbrinar si la visió doble es percep des d’una imatge única o apareix directament. Cal saber també si quan deixa de ma-nifestar-la és perquè fusiona les dues imatges en una o desapareix directament una d’elles.

La resposta a aquestes qües-tions ens orientarà sobre la pre-sència del hardware binocular en les àrees visuals. Recordem que la percepció estereoscòpica re-quereix d’un suport estructural funcional prèviament present. No podem estimular l’estereòpsia si no s’ha creat l’estructura en el pro-cés de desenvolupament i madu-ració del sistema visual. Quan l’in-fant ens diu que hi veu doble des d’una imatge única, transmet que fi ns aquell moment hi havia fusió i, per tant, disposa del hardware adequat. El fet que, després de la diplopia, pugui tornar a fusionar les imatges monoculars posa en evidència la disponibilitat d’unes reserves fusionals mínimes per aconseguir la binocularitat.

Com suposem, una diplopia eventual no implica una fusió bi-

nocular estable mentre no es pro-dueixi. És molt probable la possibi-litat de la presència d’episodis de supressió monocular que d’alguna manera es refl ectiran en l’anam-nesi.

Aspectes com que l’infant no calculi bé les distàncies, hagi de fi -car l’ampolla de refresc dins el got per no mullar les estovalles, hagi de seguir amb el dit el text quan llegeixi o que li desagradi el 3D ens permetran deduir que alternant la visió binocular amb la diplopia, amb el temps, aquest infant podrà acabar dominant la supressió.

LES PARADOXES DE LÁNAMNESIUn dels trets característics de la presència d’un problema visual és l’ús d’un refl ex visopostural curt. Sembla contradictori trobar-nos davant dáquest comportament postural lligat a un problema aco-modatiu i, encara més sorprenent, lligat a una insufi ciència de con-vergència, per proposar un perfi l tipus.

Davant la baixa amplitud d’acomodació en un infant, podrí-em esperar la mateixa reacció de la persona prèsbita, és a dir, esti-rar els braços per minimitzar l’es-forç d’enfocament quan realment la resposta postural és justament la contrària. L’infant no busca tant recuperar la nitidesa dels contorns de les lletres com incrementar la


seva mida, la utilitat del refl ex vi-sopostural curt no és una altra que la magnifi cació. És a dir, augmentar la mida del caràcter percebut afa-voreix la seva identifi cació amb menys esforç, prioritzant la como-ditat per davant de mantenir una visió més nítida a una distància més llarga.

De la mateixa manera, costa entendre que un infant amb insu-fi ciència de convergència utilitzi una distància de lectoescriptura curta. Sembla lògic pensar que, si li costa convergir, com més curta sigui la distància de treball més molèsties tindrà, amb la qual cosa el seu comportament postural topa de ple amb el que sembla raonable.

En realitat, l’infant amb insufi -ciència de convergència fa servir una distància anormalment curta, per forçar de tal manera la conver-gència que provoqui la seva inhi-bició. La distància curta en nens i nenes amb insufi ciència de con-vergència persegueix l’objectiu de forçar la supressió de l’ull no direc-tor i treballar en visió monocular, tot evitant l’esforç de fusió d’unes imatges monoculars massa separa-des en la seva particular posició de fòria.

QUAN EL MOTIU PRINCIPAL DE QUEIXA NO ÉS EL QUE SEMBLAVisualitzem un motiu principal tí-pic de visita a l’optometrista: un infant es queixa de visió borrosa

de lluny. Si ho lliguem amb altres informacions com que manifes-ta un baix rendiment escolar i no disposa d’hàbits lectors, deduirem que la visió borrosa no anirà lli-gada a una miopia estable donat que la seva presència, dins el marc d’una binocularitat normal, posa-ria en evidència un perfi l contrari: bon rendiment escolar i bons hà-bits lectors.

Com sabem, la baixa ampli-tud acomodativa va lligada a una manca de fl exibilitat en l’enfoca-ment i aquest retard en adaptar-se als canvis de distància visual pot generar un estat de visió borro-sa, en passar de prop a lluny, en forma de pseudomiopia més o menys perllongada. Per aquesta raó, molts infants que es queixen de veure malament de lluny mos-tren una bona agudesa visual en el gabinet, especialment si l’examen el fem després d’una miopització

amb lents convergents per relaxar l’acomodació.

El motiu principal de queixa de visió borrosa de lluny, en conse-qüència, no representa el proble-ma real. Precisant amb l’anamnesi resulta ser eventual i després d’ai-xecar la vista per mirar la pissarra. Quan l’infant llegeix, amb un REVIP curt, com hem observat en l’anam-nesi, l’acomodació està especial-ment tensa. Per tant el problema a resoldre resideix en la visió de prop: l’efecte es confon amb la causa.

CONCLUSIÓ ANAMNÈSICAL’anamnesi és un tot, capaç de mostrar una coherència, tant en les seves unitats d’informació apa-rentment més irrellevants com en aquelles que semblen més determi-nants; una coherència que no s’ha de perdre de vista (mai millor dit).

Imaginem-nos l’anamnesi com un arbre amb moltes branques, fu-lles i fruites, amb una estructura i ordre intern que permet que del tot únic n’afl ori la diversitat. Ob-servant des de les arrels, passant pel tronc central, cada branca, fu-lla i fruita, sense deixar de tenir present un tot orgànic coherent és com recollirem la valuosa informa-ció que ens il·luminarà al llarg dels protocols d’examen i, sobretot, a l´hora de decidir la solució més adequada als problemes visuals de les persones.

Observar i escoltar forma part de la lògica de l’anamnesi, però també en forma part l’actitud activa del professional


La innovació està en la miradaOPINIÓ

Alguns pensen que la innovació està en la tecnologia. No és cert. La innovació està en la mirada. En explorar, pensar i implementar

solucions que neixen d’una altra mirada. La tecnologia pot ajudar, però la capacitat de mirar diferent és el que fa la innovació. I com po-dem educar la mirada innovadora? Bàsicament aprenent a observar.

Si voleu innovar, no pregunteu res a ningú. Observeu els clients, els ciutadans. No us fi xeu tant en el que diuen sinó en què fan, i mireu de crear valor en necessitats que encara no saben expressar.

La innovació es nodreix de mi-rades diferents que neixen de con-nexions inesperades. Tanmateix de barrejar naps amb cols però de for-ma que funcioni. Inspirar aquestes mirades requereix establir conver-ses poc usuals. I sobretot, reque-reix transcendir l’expertesa. Els experts són molt bons resolent els problemes del dia a dia, aquelles que responen al mainstream de negoci o de la tecnologia. Però a l’hora d’innovar amb una certa ra-dicalitat és diferent. Moltes de les innovacions que poblen ara la nos-tra vida no han sortit de les grans empreses incumbents d’un sector. Han nascut dels que, en no saber que era impossible (pels experts) es van llançar i van crear valor d’una forma diferent.

Quan els creadors de l’ou kin-der decideixen crear una cosa a mig camí d’una llaminadura i una jogui-na apliquen una nova mirada. Quan els creadors de Chupa – Chups po-sen un pal a un caramel arrodonit no fan una gran proesa tecnològica però hi posen una mirada nova, sen-zilla i molt pràctica. Quan la gent de Synek vol servir cerveses amb el mateix sistema de Nespresso (amb càpsules de cervesa en lloc de cafè) hi posen una altra perspectiva. La llista és molt gran.

Entrenar la mirada és més fàcil des de la innovació oberta. Quan en les companyies se supera la síndrome del “No inventat aquí” i es busca complementar el talent

intern amb el talent extern. No es tracta que els de fora vinguin a dir-nos què hem de fer a les nostres empreses o organitzacions, sinó estimular la inspiració per trobar noves mirades a partir d’experi-ències d’altres organitzacions de sector molt diferents del nostre però que poden nodrir-nos la cre-ativitat.

Educar la mirada és un repte. La meva experiència és que la gent millora molt les seves mirades in-novadores quan aprèn a observar i construir noves propostes. Educar la mirada és absolutament possi-ble i imprescindible per aquells que busquen oferir un perfi l més innovador.

Xavier Marcet

Expert en innovació i professor en el Màster en Direcció de Comunicació de la UPF Barce-

lona School of Management, escola de màster i postgraus de la Universitat Pompeu Fabra.


Com a professionals de la salut, és interessant tenir clar, per incrementar el valor de la nostra actua-ció, uns quants conceptes tècnics galènics sobre les

diferents formes d’administració de principis actius terapèutics.

Moltes vegades, el consell adequat que facilitarem al nostre pacient serà la clau per solucionar adequadament el problema que li causa les molèsties. És a dir, a banda de dir-li el que necessita, també s’ha d’explicar com s’administra i s’aplica correctament, que és un fac-tor clau de l’èxit de la teràpia.

Una pomada, genèricament par-lant, és un producte homogeni desti-nat a l’ús extern o tòpic, caracteritzat per la seva textura i viscositat. Ha de ser plàstica i termoreversible, se-misòlida i estable (a 25° C).

Està constituïda per una barre-ja de greixos que poden portar algun producte actiu i que s’aplica en el tractament local d’algunes malalties de la pell. Els medicaments insolu-bles es trituren fi nament, i els fusio-nables es fonen junts en ordre des-cendent al seu punt de fusió.

És una substància homogènia, viscosa, semilíquida comunament amb el 80% de lli i el 20% d’aigua amb gran viscositat. Es fan servir com a emol·lients o per l’aplicació d’ingredients actius amb propòsit protector terapèutic o profi làctic.

Els medicaments es dispersen a la base, i més tard es divideixen, després que el medicament pene-tri en les cèl·lules vives de la pell.

Estan preparats per actuar en-vers la barrera epitelial (pell o con-juntiva) i, per això, són importants els 25° que enunciàvem al paràgraf anterior. A través d’un massatge, i amb l’augment de la temperatura, quedaran menys viscoses, facili-tant la penetració i provocant que el principi actiu que conté, surti i actuï al lloc adequat on volem que faci la seva feina.

En funció de la major o menor penetració que volem de la seva actuació, farem que el principi ac-tiu sigui vehiculitzat i transportat per excipients amb característi-ques lipòfiles o hidròfiles.

Les pomades les podem classi-ficar segons el seu grau de pene-tració i l’excipient utilitzat en:

• Epidèrmiques, que penetren superficialment

• Endodèrmiques, que penetren profundament

• Hipodèrmiques, que són absor-bides amb efecte sistèmic

Les podríem diferenciar tam-bé, en funció de la seva textura:

Pomada emol·lient. És capaç de suavitzar i estovar la pell, sol nodrir i hidratar.

Ungüent. Pot ser més oclusiva, produeix una pel·lícula grassa que im-pedeix la pèrdua d’aigua. Podríem dir que són una mica més enganxoses. No seria adequat el seu ús en infeccions.

Cremes. Contenen més contin-gut aquós que les pomades. Són una barreja emulsionada aigua-excipi-ent gras i van millor en llocs humits o pilosos. Acostumen a ser refres-cants i, en pells sense enduriment, presenten una bona acceptació i absorció del principi actiu. Per la seva versatilitat i tolerabilitat, solen ser les més prescrites. Van molt bé en lesions agudes molt infl amades i lesions agudes i subagudes humides o intermèdies.

Gels. Tenen un elevat contingut aquós, d’aspecte gelatinós, i que pràc-ticament es converteixen en líquid a l’aplicar-los. Adequats per aplicar en llocs on hi ha pell on no interessa en-greixar.

Recordeu sempre que, a l’hora d’administrar productes farmacèu-tics, és molt convenient no només la pauta de dispensació (quant s’ha d’administrar durant el dia i la dosi), sinó també la tècnica adequada per administrar-los, i no donar per entès que el pacient sap com posar-se’ls correctament a l’ull.

Insistir en la tècnica d’aplicació dels productes que prescrivim i acon-sellar com utilitzar-los forma part de la nostra tasca de terapeutes visuals.

PomadesAPUNTS DE FARMACOLOGIA

Lluís Puig

Comptador del COOOCCol·legiat 4616


La innovació està en la miradaOPINIÓ

Alguns pensen que la innovació està en la tecnologia. No és cert. La innovació està en la mirada. En explorar, pensar i implementar

solucions que neixen d’una altra mirada. La tecnologia pot ajudar, però la capacitat de mirar diferent és el que fa la innovació. I com po-dem educar la mirada innovadora? Bàsicament aprenent a observar.

Si voleu innovar, no pregunteu res a ningú. Observeu els clients, els ciutadans. No us fi xeu tant en el que diuen sinó en què fan, i mireu de crear valor en necessitats que encara no saben expressar.

La innovació es nodreix de mi-rades diferents que neixen de con-nexions inesperades. Tanmateix de barrejar naps amb cols però de for-ma que funcioni. Inspirar aquestes mirades requereix establir conver-ses poc usuals. I sobretot, reque-reix transcendir l’expertesa. Els experts són molt bons resolent els problemes del dia a dia, aquelles que responen al mainstream de negoci o de la tecnologia. Però a l’hora d’innovar amb una certa ra-dicalitat és diferent. Moltes de les innovacions que poblen ara la nos-tra vida no han sortit de les grans empreses incumbents d’un sector. Han nascut dels que, en no saber que era impossible (pels experts) es van llançar i van crear valor d’una forma diferent.

Quan els creadors de l’ou kin-der decideixen crear una cosa a mig camí d’una llaminadura i una jogui-na apliquen una nova mirada. Quan els creadors de Chupa – Chups po-sen un pal a un caramel arrodonit no fan una gran proesa tecnològica però hi posen una mirada nova, sen-zilla i molt pràctica. Quan la gent de Synek vol servir cerveses amb el mateix sistema de Nespresso (amb càpsules de cervesa en lloc de cafè) hi posen una altra perspectiva. La llista és molt gran.

Entrenar la mirada és més fàcil des de la innovació oberta. Quan en les companyies se supera la síndrome del “No inventat aquí” i es busca complementar el talent

intern amb el talent extern. No es tracta que els de fora vinguin a dir-nos què hem de fer a les nostres empreses o organitzacions, sinó estimular la inspiració per trobar noves mirades a partir d’experi-ències d’altres organitzacions de sector molt diferents del nostre però que poden nodrir-nos la cre-ativitat.

Educar la mirada és un repte. La meva experiència és que la gent millora molt les seves mirades in-novadores quan aprèn a observar i construir noves propostes. Educar la mirada és absolutament possi-ble i imprescindible per aquells que busquen oferir un perfi l més innovador.

Xavier Marcet

Expert en innovació i professor en el Màster en Direcció de Comunicació de la UPF Barce-

lona School of Management, escola de màster i postgraus de la Universitat Pompeu Fabra.


Com a professionals de la salut, és interessant tenir clar, per incrementar el valor de la nostra actua-ció, uns quants conceptes tècnics galènics sobre les

diferents formes d’administració de principis actius terapèutics.

Moltes vegades, el consell adequat que facilitarem al nostre pacient serà la clau per solucionar adequadament el problema que li causa les molèsties. És a dir, a banda de dir-li el que necessita, també s’ha d’explicar com s’administra i s’aplica correctament, que és un fac-tor clau de l’èxit de la teràpia.

Una pomada, genèricament par-lant, és un producte homogeni desti-nat a l’ús extern o tòpic, caracteritzat per la seva textura i viscositat. Ha de ser plàstica i termoreversible, se-misòlida i estable (a 25° C).

Està constituïda per una barre-ja de greixos que poden portar algun producte actiu i que s’aplica en el tractament local d’algunes malalties de la pell. Els medicaments insolu-bles es trituren fi nament, i els fusio-nables es fonen junts en ordre des-cendent al seu punt de fusió.

És una substància homogènia, viscosa, semilíquida comunament amb el 80% de lli i el 20% d’aigua amb gran viscositat. Es fan servir com a emol·lients o per l’aplicació d’ingredients actius amb propòsit protector terapèutic o profi làctic.

Els medicaments es dispersen a la base, i més tard es divideixen, després que el medicament pene-tri en les cèl·lules vives de la pell.

Estan preparats per actuar en-vers la barrera epitelial (pell o con-juntiva) i, per això, són importants els 25° que enunciàvem al paràgraf anterior. A través d’un massatge, i amb l’augment de la temperatura, quedaran menys viscoses, facili-tant la penetració i provocant que el principi actiu que conté, surti i actuï al lloc adequat on volem que faci la seva feina.

En funció de la major o menor penetració que volem de la seva actuació, farem que el principi ac-tiu sigui vehiculitzat i transportat per excipients amb característi-ques lipòfiles o hidròfiles.

Les pomades les podem classi-ficar segons el seu grau de pene-tració i l’excipient utilitzat en:

• Epidèrmiques, que penetren superficialment

• Endodèrmiques, que penetren profundament

• Hipodèrmiques, que són absor-bides amb efecte sistèmic

Les podríem diferenciar tam-bé, en funció de la seva textura:

Pomada emol·lient. És capaç de suavitzar i estovar la pell, sol nodrir i hidratar.

Ungüent. Pot ser més oclusiva, produeix una pel·lícula grassa que im-pedeix la pèrdua d’aigua. Podríem dir que són una mica més enganxoses. No seria adequat el seu ús en infeccions.

Cremes. Contenen més contin-gut aquós que les pomades. Són una barreja emulsionada aigua-excipi-ent gras i van millor en llocs humits o pilosos. Acostumen a ser refres-cants i, en pells sense enduriment, presenten una bona acceptació i absorció del principi actiu. Per la seva versatilitat i tolerabilitat, solen ser les més prescrites. Van molt bé en lesions agudes molt infl amades i lesions agudes i subagudes humides o intermèdies.

Gels. Tenen un elevat contingut aquós, d’aspecte gelatinós, i que pràc-ticament es converteixen en líquid a l’aplicar-los. Adequats per aplicar en llocs on hi ha pell on no interessa en-greixar.

Recordeu sempre que, a l’hora d’administrar productes farmacèu-tics, és molt convenient no només la pauta de dispensació (quant s’ha d’administrar durant el dia i la dosi), sinó també la tècnica adequada per administrar-los, i no donar per entès que el pacient sap com posar-se’ls correctament a l’ull.

Insistir en la tècnica d’aplicació dels productes que prescrivim i acon-sellar com utilitzar-los forma part de la nostra tasca de terapeutes visuals.

PomadesAPUNTS DE FARMACOLOGIA

Lluís Puig

Comptador del COOOCCol·legiat 4616


A C C I O N S C O L · L E G I A L S

10

er aquesta edició, i amb la col·laboració del pro-grama Una mà de contes de TV3, el Col·legi ha pre-sentat el Taller Màgic del Mestre d’Ulleres, en el qual els súpers es van convertir en dissenyadors d’ulleres.

Per començar l’activitat, a l’entrar a l’estand, els súpers van visualitzar el conte audiovisual En Bao i el seus amics, re-alitzat per Una mà de contes i que explica la història d’en Bao, un os panda que descobreix que no veu bé i que ha de visitar l’especialista per fer-se unes ulleres. Aquest conte, guanyador de l’edició 2016 dels Jocs Florals Escolars de Barcelona, for-ma part d’una sèrie de capítols dedicats als Drets Humans i, aquest, en concret, il·lustra el dret a la salut.

Després de gaudir de la història d’en Bao, els súpers es van endinsar al taller de creació on, a través de l’aplicació digital d’Una mà de contes, van crear tot tipus d’ulleres. Totes les cre-acions es van enviar a les adreces de correu electrònic que els seus pares van facilitar i que es poden visualitzar a la web del programa.

Una vegada fi nalitzat el dibuix, a tots els súpers que van passar per l’estand se’ls hi va entregar un exemplar del llibre En

L’estand del COOOC va superar les 600 visites a la Festa dels Súpers, que, tot i reduir-se el seu horari, es va celebrar els dies 21 i 22 d’octubre a l’Anella Olímpica del Parc de Montjuïc de Barcelona.

Més de 600 súpers visiten l’estand del COOOC a la Festa dels Súpers

ARANTXA GARCÍA Comunicació COOOC

El Col·legi ha presentat el Taller Màgic del Mestre d’Ulleres

P


Portada del llibre En Bao i els seus amics

Interior del llibre En Bao i els seus amics

El carnet personalitzat que van rebre els súpers

Mentre els súpers dibuixaven, voluntaris i voluntàries es van fixar si els súpers s’apropaven massa a l’ordinador o si agafaven una mala postura

11 N º 1 3 | 4 RT TR IMESTRE 20 17 | O PTOM ETRISTES .CAT


10

er aquesta edició, i amb la col·laboració del pro-grama Una mà de contes de TV3, el Col·legi ha pre-sentat el Taller Màgic del Mestre d’Ulleres, en el qual els súpers es van convertir en dissenyadors d’ulleres.

Per començar l’activitat, a l’entrar a l’estand, els súpers van visualitzar el conte audiovisual En Bao i el seus amics, re-alitzat per Una mà de contes i que explica la història d’en Bao, un os panda que descobreix que no veu bé i que ha de visitar l’especialista per fer-se unes ulleres. Aquest conte, guanyador de l’edició 2016 dels Jocs Florals Escolars de Barcelona, for-ma part d’una sèrie de capítols dedicats als Drets Humans i, aquest, en concret, il·lustra el dret a la salut.

Després de gaudir de la història d’en Bao, els súpers es van endinsar al taller de creació on, a través de l’aplicació digital d’Una mà de contes, van crear tot tipus d’ulleres. Totes les cre-acions es van enviar a les adreces de correu electrònic que els seus pares van facilitar i que es poden visualitzar a la web del programa.

Una vegada fi nalitzat el dibuix, a tots els súpers que van passar per l’estand se’ls hi va entregar un exemplar del llibre En

L’estand del COOOC va superar les 600 visites a la Festa dels Súpers, que, tot i reduir-se el seu horari, es va celebrar els dies 21 i 22 d’octubre a l’Anella Olímpica del Parc de Montjuïc de Barcelona.

Més de 600 súpers visiten l’estand del COOOC a la Festa dels Súpers


El Col·legi ha presentat el Taller Màgic del Mestre d’Ulleres

P


Portada del llibre En Bao i els seus amics

Interior del llibre En Bao i els seus amics

El carnet personalitzat que van rebre els súpers

Mentre els súpers dibuixaven, voluntaris i voluntàries es van fixar si els súpers s’apropaven massa a l’ordinador o si agafaven una mala postura


Alguns dels voluntaris i les voluntàries que van participar a l’estand

Voluntàries de la FOOT ajudant els súpers


Voluntaris de la FOOT ajudant els súpers

Súpers dissenyant les seves pròpies ulleres


Bao i els seus amics, editat especialment pel COOOC per a la Festa dels Súpers. En aquesta edició adaptada pel COOOC, s’emfatitza la fi gura de l’optometrista i, a les pàgines fi nals, es recullen unes preguntes molt senzilles que els infants han de respondre i que permeten als pares saber si poden tenir algun problema visual.

A més a més, mitjançant el fotomaton instal·lat, van acon-seguir el seu carnet màgic de dissenyadors d’ulleres persona-litzat amb el seu nom i la seva fotografi a.

LA TASCA IMPRESCINDIBLE DELS VOLUNTARIS DE LA FOOTUna vegada més, el COOOC va comptar amb la participació de més de 30 voluntaris i voluntàries de la Facultat d’Òptica i Op-tometria de Terrassa (FOOT), que es van encarregar de gestio-nar l’estand i d’ajudar els súpers en el disseny de les ulleres.

També, mentre els súpers dibuixaven, es van fi xar si els súpers s’apropaven massa a l’ordinador o si agafaven una mala postura per tal de detectar possibles problemes visuals.

LA FESTA DELS SÚPERS, UN ESPAI ON DIFONDRE LA IMPORTÀNCIA DE LA SALUT VISUALAmb aquesta edició, el Col·legi suma quatre anys consecutius participant a la Festa dels Súpers.

“La Festa dels Súpers és un dels millors espais per explicar als Súpers i a les seves famílies la importància d’una visió cor-recta i efi cient per a un bon aprenentatge”, afi rma el president del Col·legi, Alfons Bielsa.

En aquesta 21a edició, unes 200.000 persones han assistit a la festa infantil més gran de tot Europa, amb més de 150 acti-vitats organitzades per més de 60 entitats i empreses.


Alguns dels voluntaris i les voluntàries que van participar a l’estand

Voluntàries de la FOOT ajudant els súpers


Voluntaris de la FOOT ajudant els súpers



Bao i els seus amics, editat especialment pel COOOC per a la Festa dels Súpers. En aquesta edició adaptada pel COOOC, s’emfatitza la fi gura de l’optometrista i, a les pàgines fi nals, es recullen unes preguntes molt senzilles que els infants han de respondre i que permeten als pares saber si poden tenir algun problema visual.

A més a més, mitjançant el fotomaton instal·lat, van acon-seguir el seu carnet màgic de dissenyadors d’ulleres persona-litzat amb el seu nom i la seva fotografi a.

LA TASCA IMPRESCINDIBLE DELS VOLUNTARIS DE LA FOOTUna vegada més, el COOOC va comptar amb la participació de més de 30 voluntaris i voluntàries de la Facultat d’Òptica i Op-tometria de Terrassa (FOOT), que es van encarregar de gestio-nar l’estand i d’ajudar els súpers en el disseny de les ulleres.

També, mentre els súpers dibuixaven, es van fi xar si els súpers s’apropaven massa a l’ordinador o si agafaven una mala postura per tal de detectar possibles problemes visuals.

LA FESTA DELS SÚPERS, UN ESPAI ON DIFONDRE LA IMPORTÀNCIA DE LA SALUT VISUALAmb aquesta edició, el Col·legi suma quatre anys consecutius participant a la Festa dels Súpers.

“La Festa dels Súpers és un dels millors espais per explicar als Súpers i a les seves famílies la importància d’una visió cor-recta i efi cient per a un bon aprenentatge”, afi rma el president del Col·legi, Alfons Bielsa.

En aquesta 21a edició, unes 200.000 persones han assistit a la festa infantil més gran de tot Europa, amb més de 150 acti-vitats organitzades per més de 60 entitats i empreses.



14

Es va celebrar els dies 7 i 8 d’octubre a l’Hospital Sant Joan de Déu

El COOOC participa al Congrés d’Optometria i Oftalmologia Pediàtrica


l Col·legi va participar al I Congrés d’Optometria i Oftalmologia Pediàtrica (COOP), que es va dur a terme els dies 7 i 8 d’octubre a l’Hospital Sant Joan de Déu.

El COOOC va presentar la xerrada ‘Intervenció de l’optometrista en problemes d’aprenentatge’, a càrrec de l’òptica optometrista i cap de la vocalia de prevenció, visió infantil i teràpia visual (VPVITV) del COOOC, Montse Augé. En l’exposició de 15 minuts, l’optometrista es va centrar en la infl uència de la visió en el procés d’aprenentatge i en la campanya ‘Visió i Aprenentatge’, impulsada pel COOOC i que va permetre detectar que la meitat dels alumnes ca-talans podria tenir un problema visual que difi culta el seu aprenentatge.

Tot seguit, va tractar l’examen visual tant a l’etapa pre-escolar com escolar i va detallar la simptomatologia que presenten els infants amb disfuncions de la visió del color, l’oculomotricitat, la binocularitat, la fl exibilitat acomodati-

La cap de la vocalia VPVITV, Montse Augé, a la presentació del congrés

E


va, l’estereopsia i en la percepció visual. Alhora, va emfatitzar la importància de realitzar un estu-di ergonòmic, així com les seves pautes. Per fi na-litzar, va oferir un seguit de consells de prevenció visual per a les aules.

També va presentar els resultats dels cri-bratges visuals realitzats a 13 escoles de pri-mària de Barcelona i de poblacions del Mares-me i el Vallès Occidental per l’optometrista Pedro Martin i Enrile, i que es van publicar a l’exemplar número 9 dels Quaderns Cientí-fics del COOOC. A més a més, va exposar els resultats d’uns altres cribatges visuals, duts a terme per ella mateixa amb la col·laboració d’alguns estudiants de la FOOT. El més destacat d’aquests cribratges és que el 22% i el 33% dels estudiants de 2n i 6è de Primària, respecti-vament, tenen algun tipus d’ametropia, i només una tercera part d’ells porta ulleres. Alhora, es

va detectar que els problemes d’acomodació i binocularitat augmenten del 10% a 2n de Pri-mària al 60% a 6è de Primària, i entre el sis i el 11% d’aquests presenten algun tipus dámbli-opia i/o estrabisme.

El COOP és el primer congrés dedicat exclusi-vament a la població pediàtrica a través del qual es pretén fomentar l’intercanvi de coneixement entre optometristes i oftalmòlegs. Les àrees te-màtiques en què es va centrar van ser l’estrabo-logia, l’ambliopia, les difi cultats dáprenentatge, el desenvolupament visual, la baixa visió, el con-trol de la miopia, la teràpia visual, la contactolo-gia i la imatge i la telemedicina.



14

Es va celebrar els dies 7 i 8 d’octubre a l’Hospital Sant Joan de Déu

El COOOC participa al Congrés d’Optometria i Oftalmologia Pediàtrica


l Col·legi va participar al I Congrés d’Optometria i Oftalmologia Pediàtrica (COOP), que es va dur a terme els dies 7 i 8 d’octubre a l’Hospital Sant Joan de Déu.

El COOOC va presentar la xerrada ‘Intervenció de l’optometrista en problemes d’aprenentatge’, a càrrec de l’òptica optometrista i cap de la vocalia de prevenció, visió infantil i teràpia visual (VPVITV) del COOOC, Montse Augé. En l’exposició de 15 minuts, l’optometrista es va centrar en la infl uència de la visió en el procés d’aprenentatge i en la campanya ‘Visió i Aprenentatge’, impulsada pel COOOC i que va permetre detectar que la meitat dels alumnes ca-talans podria tenir un problema visual que difi culta el seu aprenentatge.

Tot seguit, va tractar l’examen visual tant a l’etapa pre-escolar com escolar i va detallar la simptomatologia que presenten els infants amb disfuncions de la visió del color, l’oculomotricitat, la binocularitat, la fl exibilitat acomodati-

La cap de la vocalia VPVITV, Montse Augé, a la presentació del congrés

E


va, l’estereopsia i en la percepció visual. Alhora, va emfatitzar la importància de realitzar un estu-di ergonòmic, així com les seves pautes. Per fi na-litzar, va oferir un seguit de consells de prevenció visual per a les aules.

També va presentar els resultats dels cri-bratges visuals realitzats a 13 escoles de pri-mària de Barcelona i de poblacions del Mares-me i el Vallès Occidental per l’optometrista Pedro Martin i Enrile, i que es van publicar a l’exemplar número 9 dels Quaderns Cientí-fics del COOOC. A més a més, va exposar els resultats d’uns altres cribatges visuals, duts a terme per ella mateixa amb la col·laboració d’alguns estudiants de la FOOT. El més destacat d’aquests cribratges és que el 22% i el 33% dels estudiants de 2n i 6è de Primària, respecti-vament, tenen algun tipus d’ametropia, i només una tercera part d’ells porta ulleres. Alhora, es

va detectar que els problemes d’acomodació i binocularitat augmenten del 10% a 2n de Pri-mària al 60% a 6è de Primària, i entre el sis i el 11% d’aquests presenten algun tipus dámbli-opia i/o estrabisme.

El COOP és el primer congrés dedicat exclusi-vament a la població pediàtrica a través del qual es pretén fomentar l’intercanvi de coneixement entre optometristes i oftalmòlegs. Les àrees te-màtiques en què es va centrar van ser l’estrabo-logia, l’ambliopia, les difi cultats dáprenentatge, el desenvolupament visual, la baixa visió, el con-trol de la miopia, la teràpia visual, la contactolo-gia i la imatge i la telemedicina.


La seva passió pel mar i la seva preocupació pel plàstic que l’embruta el van portar a pensar que calia donar-li una segona vida més feliç a aquests residus. Per què ulleres? Perquè estan en la nostra cara, i és un missatge molt obvi per a qui ens observa. El seu objectiu és que els usuaris de la marca siguin ambaixadors d’un canvi en la forma de consumir que ens condueixi a tractar millor el planeta en el qual habitem.

Què destacaria de la seva trajectòria professio-nal anterior a aquest projecte?Vaig estar lligat al món

marí perquè era broker especialitzat en vaixells. Posteriorment vaig crear una productora i vaig treballar com a perio-dista durant molts anys, principalment en països en vies de desenvolupament.

De quina manera es va gestar un pro-jecte tan especial com sea2see?Aquest projecte va néixer l’any passat a partir de la meva passió pel mar i de

la meva implicació en una aplicació de pagament a l’Àfrica destinada a ajudar els més necessitats que estan apartats del sistema fi nancer.

Una experiència que em va portar a la conclusió que volia desenvolupar una activitat que tingués un impacte benèfi c sobre la societat. I donada la meva afi ció al mar vaig començar a pensar en la problemàtica del plàstic marí. Vaig començar a interessar-me més per l’assumpte fi ns a concloure que el plàstic marí representa molta matèria primera. Què es podria fer amb ella? I vaig començar a investigar,

aprenent que el plàstic marí és molt costós de recollir i que està molt bar-rejat, sense oblidar que perd moltes de les seves propietats, fent la seva reutilització complicada.

Suposo que es posaria en contacte amb organismes ofi cials i altres agents implicats en el reciclatge...Sí, volia saber què es podia fer perquè aquest plàstic no acabés al mar, així que vaig contactar amb la Generalitat i amb recicladors. D’aquesta manera vaig conèixer una empresa catalana de reci-clatge amb la qual segueixo treballant i

“Les ulleres sostenibles no canviaran el món, les persones que les porten, sí”

FRANCESC M. ALMENA Periodista

FUNDADOR DE SEA2SEE

16

FRANÇOIS VAN DEN ABEELE


vam començar a emplaçar contenidors en diferents ports de mar perquè els pescadors deixessin allà el plàstic que recullen en les seves xarxes o el que generen ells mateixos, i al fi nal d’aquest any ja estarem en una tona cada dia. En bona mesura perquè els pescadors fan una feina positiva i aquest projecte és cada vegada més popular.

De quants contenidors de recollida disposen en aquests moments?Treballem amb entre 100 i 150 conte-nidors a Espanya, i estem ampliant la xarxa a altres zones d’Espanya, França i Àfrica. Un objectiu seria incremen-tar aquesta activitat en zones en vies de desenvolupament, com Senegal o Malàisia, incentivant i educant els pes-cadors a no llençar res a l’aigua.

A Catalunya hem signat un pro-tocol amb la Generalitat a través de l’Agència Catalana del Reciclatge per organitzar millor aquesta tasca, tot i que no tenim subsidis. La recollida es porta a terme diverses vegades al mes. No és fàcil i no tenim ajudes, el que pot complicar la nostra tasca.

Què fan amb aquest plàstic que recu-llen, com continua el procés?En un magatzem que tenim a la provín-cia de Girona es desenvolupa una tasca

molt important que és la selecció, la separació d’aquests residus, que es fa manualment, ja que és la clau perquè el plàstic recollit es pugui reutilitzar. I, un cop seleccionat, reciclem aquest plàstic per després enviar-lo a Itàlia on les ulle-res son fabricades al 100% i pintades a mà. Concretament en dues zones dife-rents: al Vèneto i a prop de Milà. Jo els proporciono els dissenys que vull, els proveeixo amb les lents; en defi nitiva, confi guro la col·lecció i ells la porten a terme.

Quin és el nivell de producció en aquests moments?La previsió per a 2018 està entre 20.000 i 30.000 ulleres. Cal tenir en compte que aquest primer any ens ha servit sobretot per comprendre la ma-tèria primera amb què estem treballant, perquè no és el mateix un material més convencional que aquest que és reciclat i que cal testejar al laboratori. Per tant, hem millorat molt el procés de fabrica-ció al llarg d’aquest temps, i ara oferim tant muntures de vista com de sol que no es diferencien de les de la resta de marques en els lineals de les òptiques.

Com s’ha fi nançat aquest projecte?No he rebut cap ajuda, tot va sorgir a partir d’un crowdfunding que vam

organitzar amb Kickstarter, el que em va permetre obtenir els diners per im-pulsar el projecte i desenvolupar la primera col·lecció. Molts van pensar que estava boig, que aquest projecte no era factible i se’m van tancar mol-tes portes. Així que vaig anar a Mido i vaig entrar en contacte amb dife-rents fabricants fi ns que vaig trobar un, el nom del qual prefereixo no re-velar però que compta amb marques molt importants, a qui li va agradar la meva història. Així que vaig portar 20 quilograms de plàstic reciclat i vam començar a treballar. Uns mesos des-prés teníem 30 muntures de sol, que van posar en relleu que el projecte era factible.

I com va començar la distribució del producte?Gràcies a l’èxit del crowdfunding, i a que vam començar a aparèixer mo-destament en els mitjans, em van començar a contactar alguns distri-buïdors del nord d’Europa, Bèlgica i Holanda concretament, països en els quals la sostenibilitat i el reciclatge són termes que ja posseeixen un llarg recorregut. D’aquesta manera vam co-mençar a entrar en els establiments d’òptica, el que va atorgar credibilitat al producte.


La seva passió pel mar i la seva preocupació pel plàstic que l’embruta el van portar a pensar que calia donar-li una segona vida més feliç a aquests residus. Per què ulleres? Perquè estan en la nostra cara, i és un missatge molt obvi per a qui ens observa. El seu objectiu és que els usuaris de la marca siguin ambaixadors d’un canvi en la forma de consumir que ens condueixi a tractar millor el planeta en el qual habitem.

Què destacaria de la seva trajectòria professio-nal anterior a aquest projecte?Vaig estar lligat al món

marí perquè era broker especialitzat en vaixells. Posteriorment vaig crear una productora i vaig treballar com a perio-dista durant molts anys, principalment en països en vies de desenvolupament.

De quina manera es va gestar un pro-jecte tan especial com sea2see?Aquest projecte va néixer l’any passat a partir de la meva passió pel mar i de

la meva implicació en una aplicació de pagament a l’Àfrica destinada a ajudar els més necessitats que estan apartats del sistema fi nancer.

Una experiència que em va portar a la conclusió que volia desenvolupar una activitat que tingués un impacte benèfi c sobre la societat. I donada la meva afi ció al mar vaig començar a pensar en la problemàtica del plàstic marí. Vaig començar a interessar-me més per l’assumpte fi ns a concloure que el plàstic marí representa molta matèria primera. Què es podria fer amb ella? I vaig començar a investigar,

aprenent que el plàstic marí és molt costós de recollir i que està molt bar-rejat, sense oblidar que perd moltes de les seves propietats, fent la seva reutilització complicada.

Suposo que es posaria en contacte amb organismes ofi cials i altres agents implicats en el reciclatge...Sí, volia saber què es podia fer perquè aquest plàstic no acabés al mar, així que vaig contactar amb la Generalitat i amb recicladors. D’aquesta manera vaig conèixer una empresa catalana de reci-clatge amb la qual segueixo treballant i

“Les ulleres sostenibles no canviaran el món, les persones que les porten, sí”

FRANCESC M. ALMENA Periodista

FUNDADOR DE SEA2SEE

16

FRANÇOIS VAN DEN ABEELE


vam començar a emplaçar contenidors en diferents ports de mar perquè els pescadors deixessin allà el plàstic que recullen en les seves xarxes o el que generen ells mateixos, i al fi nal d’aquest any ja estarem en una tona cada dia. En bona mesura perquè els pescadors fan una feina positiva i aquest projecte és cada vegada més popular.

De quants contenidors de recollida disposen en aquests moments?Treballem amb entre 100 i 150 conte-nidors a Espanya, i estem ampliant la xarxa a altres zones d’Espanya, França i Àfrica. Un objectiu seria incremen-tar aquesta activitat en zones en vies de desenvolupament, com Senegal o Malàisia, incentivant i educant els pes-cadors a no llençar res a l’aigua.

A Catalunya hem signat un pro-tocol amb la Generalitat a través de l’Agència Catalana del Reciclatge per organitzar millor aquesta tasca, tot i que no tenim subsidis. La recollida es porta a terme diverses vegades al mes. No és fàcil i no tenim ajudes, el que pot complicar la nostra tasca.

Què fan amb aquest plàstic que recu-llen, com continua el procés?En un magatzem que tenim a la provín-cia de Girona es desenvolupa una tasca

molt important que és la selecció, la separació d’aquests residus, que es fa manualment, ja que és la clau perquè el plàstic recollit es pugui reutilitzar. I, un cop seleccionat, reciclem aquest plàstic per després enviar-lo a Itàlia on les ulle-res son fabricades al 100% i pintades a mà. Concretament en dues zones dife-rents: al Vèneto i a prop de Milà. Jo els proporciono els dissenys que vull, els proveeixo amb les lents; en defi nitiva, confi guro la col·lecció i ells la porten a terme.

Quin és el nivell de producció en aquests moments?La previsió per a 2018 està entre 20.000 i 30.000 ulleres. Cal tenir en compte que aquest primer any ens ha servit sobretot per comprendre la ma-tèria primera amb què estem treballant, perquè no és el mateix un material més convencional que aquest que és reciclat i que cal testejar al laboratori. Per tant, hem millorat molt el procés de fabrica-ció al llarg d’aquest temps, i ara oferim tant muntures de vista com de sol que no es diferencien de les de la resta de marques en els lineals de les òptiques.

Com s’ha fi nançat aquest projecte?No he rebut cap ajuda, tot va sorgir a partir d’un crowdfunding que vam

organitzar amb Kickstarter, el que em va permetre obtenir els diners per im-pulsar el projecte i desenvolupar la primera col·lecció. Molts van pensar que estava boig, que aquest projecte no era factible i se’m van tancar mol-tes portes. Així que vaig anar a Mido i vaig entrar en contacte amb dife-rents fabricants fi ns que vaig trobar un, el nom del qual prefereixo no re-velar però que compta amb marques molt importants, a qui li va agradar la meva història. Així que vaig portar 20 quilograms de plàstic reciclat i vam començar a treballar. Uns mesos des-prés teníem 30 muntures de sol, que van posar en relleu que el projecte era factible.

I com va començar la distribució del producte?Gràcies a l’èxit del crowdfunding, i a que vam començar a aparèixer mo-destament en els mitjans, em van començar a contactar alguns distri-buïdors del nord d’Europa, Bèlgica i Holanda concretament, països en els quals la sostenibilitat i el reciclatge són termes que ja posseeixen un llarg recorregut. D’aquesta manera vam co-mençar a entrar en els establiments d’òptica, el que va atorgar credibilitat al producte.


I suposo que aviat es van adherir més mer-cats....Sí, també vam entrar a França i ara comença-rem a trepitjar fort a Espanya, ja que hem creat una xarxa d’agents per començar a vendre a partir del gener la nova col·lecció.

En quants mercats està present la marca?A Bèlgica, Holanda, França, Espanya, Regne Unit; tenim ja les primeres botigues al Carib, Estats Units, Canadà i, d’aquí a poc, a Austràlia, on treballarem amb 400 botigues especialit-zades en aventura i outdoor gràcies a un distri-buïdor molt important.

Per què va triar millorar el món a través d’ulleres i no d’un altre producte?És cert que podria haver-ho fet amb qualse-vol altre producte, però vaig escollir les ulle-

res per una senzilla raó: perquè les portem a la cara, tothom pot veure-les, és un missatge molt obvi. Vivim en una societat que es mou per les xarxes socials, que són bàsicament una exaltació de l’ego on rebre un ‘m’agrada’ és el més important. És trist, però és així. Però em va portar a pensar que se li podia trobar una con-seqüència positiva a aquest fet: si penges una foto amb les nostres ulleres aquestes envien un missatge positiu, de persona que protegeix el mar, el medi ambient. Estàs gastant diners per una bona causa, és una compra feliç. Sem-pre dic: les ulleres sostenibles no canviaran el món, les persones que les porten, sí!

Un petit pas per a un canvi social, no?És clar, perquè volem tenir una funció, un pa-per que jugar dins d’aquesta societat de con-sum. I a l’usuari li has de proposar coses noves

“Vivim en una societat que es mou per les xarxes socials, que

són bàsicament una exaltació de l’ego on rebre un ‘m’agrada’ és el

més important”

François van den Abeele


perquè consumeixi d’una altra manera. Cal facilitar-li el treball. I aquest és el meu objec-tiu com a emprenedor, aconseguir que en triar unes ulleres el consumidor es quedi amb la meva marca que té un missatge, una història positiva darrere. Perquè l’usuari, amb el nostre producte, està contribuint a netejar el mar. Es converteix d’aquesta manera en un ambaixa-dor, ja que emet una ona positiva amb la qual pot afi rmar “jo consumeixo d’una altra mane-ra, m’importa el medi ambient i tinc cura del planeta”. És una forma de millorar les coses.

També portem a terme neteges a platges. Són actes petits amb els quals volem crear consciència. Encara que he de subratllar que tampoc som una ONG, però sí un negoci amb una fi nalitat positiva.

Quin és el posicionament del producte?Un dels problemes que observo és que quan parlem de sostenibilitat, sigui en l’àmbit que sigui, es tracta de productes cars. Per això la meva política és diferent: com que en l’univers òptic els marges són prou amplis, personal-ment he optat per disminuir-los per vendre millor el producte. La meva gamma de preus està entre 80 i 105 euros de cara al consumi-

dor fi nal. I vull mantenir-me en aquesta for-quilla perquè el preu no sigui un problema. Perquè si volem que es produeixi un canvi en la societat cal produir en massa productes re-ciclats i vendre’ls a un preu assequible perquè el teu producte entri al màxim nombre de llars possible.

L’òptic és un prescriptor importantíssim. De quina manera porta a terme la seva col·labo-ració amb ell?La col·laboració amb l’òptic és molt bona i els encanta associar-se i representar la nostra marca, és una manera de demostrar una cons-ciència mediambiental afegida. L’òptic inde-pendent cuida molt el producte, el posiciona d’una altra manera. El producte no es ven sen-se un material publicitari que vol impactar a la gent sobre la problemàtica que denunciem, pel que he optat per mostrar unes platges brutes, per exemple. També és una forma de diferenciar-nos i aconseguir que hi hagi més varietat a l’aparador de l’establiment.

Considero que si l’òptic explica la història de la marca, aconseguirà vendre-la bé, perquè el seu missatge és positiu i arriba al consumi-dor.


I suposo que aviat es van adherir més mer-cats....Sí, també vam entrar a França i ara comença-rem a trepitjar fort a Espanya, ja que hem creat una xarxa d’agents per començar a vendre a partir del gener la nova col·lecció.

En quants mercats està present la marca?A Bèlgica, Holanda, França, Espanya, Regne Unit; tenim ja les primeres botigues al Carib, Estats Units, Canadà i, d’aquí a poc, a Austràlia, on treballarem amb 400 botigues especialit-zades en aventura i outdoor gràcies a un distri-buïdor molt important.

Per què va triar millorar el món a través d’ulleres i no d’un altre producte?És cert que podria haver-ho fet amb qualse-vol altre producte, però vaig escollir les ulle-

res per una senzilla raó: perquè les portem a la cara, tothom pot veure-les, és un missatge molt obvi. Vivim en una societat que es mou per les xarxes socials, que són bàsicament una exaltació de l’ego on rebre un ‘m’agrada’ és el més important. És trist, però és així. Però em va portar a pensar que se li podia trobar una con-seqüència positiva a aquest fet: si penges una foto amb les nostres ulleres aquestes envien un missatge positiu, de persona que protegeix el mar, el medi ambient. Estàs gastant diners per una bona causa, és una compra feliç. Sem-pre dic: les ulleres sostenibles no canviaran el món, les persones que les porten, sí!

Un petit pas per a un canvi social, no?És clar, perquè volem tenir una funció, un pa-per que jugar dins d’aquesta societat de con-sum. I a l’usuari li has de proposar coses noves

“Vivim en una societat que es mou per les xarxes socials, que

són bàsicament una exaltació de l’ego on rebre un ‘m’agrada’ és el

més important”

François van den Abeele


perquè consumeixi d’una altra manera. Cal facilitar-li el treball. I aquest és el meu objec-tiu com a emprenedor, aconseguir que en triar unes ulleres el consumidor es quedi amb la meva marca que té un missatge, una història positiva darrere. Perquè l’usuari, amb el nostre producte, està contribuint a netejar el mar. Es converteix d’aquesta manera en un ambaixa-dor, ja que emet una ona positiva amb la qual pot afi rmar “jo consumeixo d’una altra mane-ra, m’importa el medi ambient i tinc cura del planeta”. És una forma de millorar les coses.

També portem a terme neteges a platges. Són actes petits amb els quals volem crear consciència. Encara que he de subratllar que tampoc som una ONG, però sí un negoci amb una fi nalitat positiva.

Quin és el posicionament del producte?Un dels problemes que observo és que quan parlem de sostenibilitat, sigui en l’àmbit que sigui, es tracta de productes cars. Per això la meva política és diferent: com que en l’univers òptic els marges són prou amplis, personal-ment he optat per disminuir-los per vendre millor el producte. La meva gamma de preus està entre 80 i 105 euros de cara al consumi-

dor fi nal. I vull mantenir-me en aquesta for-quilla perquè el preu no sigui un problema. Perquè si volem que es produeixi un canvi en la societat cal produir en massa productes re-ciclats i vendre’ls a un preu assequible perquè el teu producte entri al màxim nombre de llars possible.

L’òptic és un prescriptor importantíssim. De quina manera porta a terme la seva col·labo-ració amb ell?La col·laboració amb l’òptic és molt bona i els encanta associar-se i representar la nostra marca, és una manera de demostrar una cons-ciència mediambiental afegida. L’òptic inde-pendent cuida molt el producte, el posiciona d’una altra manera. El producte no es ven sen-se un material publicitari que vol impactar a la gent sobre la problemàtica que denunciem, pel que he optat per mostrar unes platges brutes, per exemple. També és una forma de diferenciar-nos i aconseguir que hi hagi més varietat a l’aparador de l’establiment.

Considero que si l’òptic explica la història de la marca, aconseguirà vendre-la bé, perquè el seu missatge és positiu i arriba al consumi-dor.


Treballen també amb altres models, com franquícies i cadenes?Al nord d’Europa tenim bona acollida també a les franquícies, a ells també els preocupen els nostres valors. A Espanya esperem que sigui igual!

També estem a les xarxes socials, i volem contactar amb infl uencers i marques, sempre que comparteixin els nostres valors. Ja comp-tem amb marques que ens volen per desen-volupar-los la línia d’ulleres en països com França o el Regne Unit, i també m’interessaria a Espanya.

Parlant de la xarxa, com està funcionant el comerç electrònic de la marca?Disposem d’una plataforma que ha començat a funcionar força bé gràcies a la cobertura me-diàtica que hem tingut, ja que de moment tot just hem pogut fer inversió. Amb tot, el nos-tre posicionament a Google és molt bo, ja que som la primera o segona entrada en ulleres sostenibles, reciclades. Per tant és un canal en què volem incrementar les nostres vendes do-nant-li a l’usuari totes les facilitats.

Quin paper juguen les fi res en la seva estra-tègia comercial?L’última edició de SILMO ha estat la primera fi ra en la qual he estat present, i gràcies a la

meva aparició en importants cadenes de la te-levisió i la ràdio franceses l’èxit va ser rotund. Una experiència que ens ha permès entrar en contacte amb mercats com Alemanya, Regne Unit, Austràlia ...

Ha pensat a assistir a Expoóptica?No descarto la meva presència. També m’estic plantejant assistir a opti, a Munic, i a Mido, i també a una fi ra a Orlando dedicada als es-ports marins. Per tant, al fi nal hauré de triar.

Quins projectes prioritaris té per 2018?Pel que fa a l’activitat de reciclatge de la ma-tèria primera, involucrar-nos més i ampliar els nostres esforços de recol·lecta i també ampli-ar-la a altres zones com poden ser els països en vies de desenvolupament que he esmentat.

I, en l’àmbit de la distribució òptica, créi-xer a través de distribuïdors en mercats que encara no controlem o que geogràfi cament es-tan massa lluny; per als mercats europeus ja comptem amb els nostres agents. I, a Espanya, tenir més punts de venda, tant òptics inde-pendents com cadenes. I desenvolupar línies d’ulleres per a marques.

El meu objectiu no és tant ser un venedor d’ulleres com contribuir a canviar la forma en què la gent tracta el planeta. I que els nostres consumidors siguin ambaixadors del canvi.

“El meu objectiu no és tant ser un venedor d’ulleres com contribuir a canviar la forma en què la gent

tracta el planeta”

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Vimax_SE_A4.pdf 1 29/11/17 15:27


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Vimax_SE_A4.pdf 1 29/11/17 15:27

Treballen també amb altres models, com franquícies i cadenes?Al nord d’Europa tenim bona acollida també a les franquícies, a ells també els preocupen els nostres valors. A Espanya esperem que sigui igual!

També estem a les xarxes socials, i volem contactar amb infl uencers i marques, sempre que comparteixin els nostres valors. Ja comp-tem amb marques que ens volen per desen-volupar-los la línia d’ulleres en països com França o el Regne Unit, i també m’interessaria a Espanya.

Parlant de la xarxa, com està funcionant el comerç electrònic de la marca?Disposem d’una plataforma que ha començat a funcionar força bé gràcies a la cobertura me-diàtica que hem tingut, ja que de moment tot just hem pogut fer inversió. Amb tot, el nos-tre posicionament a Google és molt bo, ja que som la primera o segona entrada en ulleres sostenibles, reciclades. Per tant és un canal en què volem incrementar les nostres vendes do-nant-li a l’usuari totes les facilitats.

Quin paper juguen les fi res en la seva estra-tègia comercial?L’última edició de SILMO ha estat la primera fi ra en la qual he estat present, i gràcies a la

meva aparició en importants cadenes de la te-levisió i la ràdio franceses l’èxit va ser rotund. Una experiència que ens ha permès entrar en contacte amb mercats com Alemanya, Regne Unit, Austràlia ...

Ha pensat a assistir a Expoóptica?No descarto la meva presència. També m’estic plantejant assistir a opti, a Munic, i a Mido, i també a una fi ra a Orlando dedicada als es-ports marins. Per tant, al fi nal hauré de triar.

Quins projectes prioritaris té per 2018?Pel que fa a l’activitat de reciclatge de la ma-tèria primera, involucrar-nos més i ampliar els nostres esforços de recol·lecta i també ampli-ar-la a altres zones com poden ser els països en vies de desenvolupament que he esmentat.

I, en l’àmbit de la distribució òptica, créi-xer a través de distribuïdors en mercats que encara no controlem o que geogràfi cament es-tan massa lluny; per als mercats europeus ja comptem amb els nostres agents. I, a Espanya, tenir més punts de venda, tant òptics inde-pendents com cadenes. I desenvolupar línies d’ulleres per a marques.

El meu objectiu no és tant ser un venedor d’ulleres com contribuir a canviar la forma en què la gent tracta el planeta. I que els nostres consumidors siguin ambaixadors del canvi.

“El meu objectiu no és tant ser un venedor d’ulleres com contribuir a canviar la forma en què la gent

tracta el planeta”

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Vimax_SE_A4.pdf 1 29/11/17 15:27


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Vimax_SE_A4.pdf 1 29/11/17 15:27

ABSTRACT

ObjectiuAvaluar els efectes del tabaquisme crònic en la vi-

sió del color en subjectes joves.

MètodeAquest estudi va incloure 91 fumadors i 88 no fu-

madors (un total de 179 voluntaris) sense cap tipus de malalties oftalmològiques i sistèmiques. Els subjectes tenien entre 18 i 40 anys amb la millor agudesa visual corregida de 20/20, els pols anterior i posterior nor-mals, i la pressió intraocular normal. La visió del color dels subjectes es va avaluar amb la prova de 100 Hue del Test Farnsworth-Munsell (FMHT). Les puntuacions d’errors totals i el càlcul d’eixos es van realitzar per a cada subjecte i se’n van correlacionar els resultats.

ResultatsL’edat mitjana i la desviació estàndard van ser de

28 ± 5 en el grup de fumadors, i 26.7 ± 5.5 en el grup

de control (P = 0.101). La distribució per sexe va ser similar en els dos grups (P = 0.365). No hi va haver una correlació significativa entre l’edat i les puntua-cions d’error total de FMHT (P = 0,069). La mitjana de resultats de fracassos totals de FMHT de fumadors i no fumadors van ser de 65 i 50,50, respectivament. Les puntuacions d’error total de FMHT es van trobar significativament més altes en els fumadors que en els no fumadors (P = 0.004). No hi va haver estadísti-cament una diferència significativa entre el grup de fumadors i el grup de no fumadors respecte al càlcul de la ràtio d’eixos (P = 0.611). No hi va haver una correlació significativa amb les puntuacions d’error total de FMHT, ni el temps com a fumador, ni el nom-bre de cigarrets fumats per dia (P = 0,405, P = 0,454, respectivament).

ConclusióAquest estudi va suggerir que el tabaquisme crònic

afecta la visió del color dels joves fumadors, però això pot no ser un factor decisiu.

Int J Oftalmol. 2015; 8 (1): 77-80.Publicat en línia el 2015 feb 18. doi: 10.3980 / j.issn.2222-3959.2015.01.14Hatice Arda, G Ertugrul Mirza, Osman A Polat, Sarper Karakucuk, Ayse Oner, i Koray Gumus

Efectes del tabaquisme crònic en la visió del color en subjectes joves

HEMEROTECA CIENTÍFICA


PropòsitInvestigar les associacions en-

tre el tabaquisme i les diverses for-mes de cataractes entre les perso-nes d’un estat de l’Índia.

MètodeEs va realitzar un estudi epide-

miològic en secció transversal ba-sat en la població en l’estat del sud d’Índia d’Andhra Pradesh (AP). Es van entrevistar un total de 10.293 subjectes de totes les edats d’una àrea urbana i tres zones rurals, re-presentants de la població d’AP, i es va realitzar un examen visual com-plet amb dilatació pupil·lar per part de professionals capacitats. Es van analitzar 7.416 persones majors de 15 anys, el 72% del total de la po-blació.

ResultatsEs va associar signifi cativament

una edat elevada amb tots els ti-pus de cataractes i antecedents de cirurgia prèvia de cataractes i/o ca-taractes totals. En les anàlisis multi-variables, després d’ajustar tots els factors demogràfi cs i l’historial de tabaquisme, es va detectar que les dones, els analfabets i les persones pertanyents a un nivell socioeconò-mic extremadament baix tenien una prevalença signifi cativament major de qualsevol cataracta, ràtio de pos-sibilitats ajustada (OR) = 1,60 (inter-val de confi ança del 95% [IC]: 1,24 a 1,96), 1,46 (IC del 95%: 1,17 a 1,70)

i 1.92 (IC 95%: 1,14 a 3,24), respec-tivament. Una vegada ajustat, els fu-madors presentaven una prevalença signifi cativament major de qualse-vol cataracta, OR ajustada = 1,51 (IC del 95%: 1,10 a 2,06) i 1.44 (IC del 95%: 1,12 a 1,84), respectivament, en comparació amb aquells que mai havien fumat. Es va trobar una pre-valença signifi cativament més alta de cataracta nuclear, cortical i histò-ria prèvia de cirurgia de cataracta i/o cataracta total entre els fumadors. Es va observar una relació dosi-res-posta pel que fa al consum de cigars. Després de l’ajust, en comparació amb els no fumadors, els grans fu-madors (> 14 paquets/any de fumar) tenien una prevalença signifi cati-vament major de cataracta nuclear (OR = 1,65; IC del 95%: 1,10 a 2,59), cataracta cortical (OR = 2,11; IC del 95%: 1,38 a 3,24) i història de cirur-

gia prèvia de cataracta i/o cataracta total (OR = 2,10; IC del 95%: 1,05 a 4,22). La cataracta nuclear va ser signifi cativament major en els fuma-dors de puros (OR ajustada = 1,55, IC del 95%: 1,16 a 2,01) i en els grans fumadors (> 21 anys com a fumador, OR = 1,50, IC del 95%: 1,10 a 1,95), en comparació amb els no fumadors.

ConclusionsCoincidint amb altres estudis, el

tabaquisme estava fortament asso-ciat amb una major prevalença de cataractes nuclears i corticals i la història de la cirurgia de catarac-tes prèvies en aquesta població. Aquests descobriments suggerei-xen una altra necessitat d’educar la comunitat sobre la importància de deixar de fumar i potser incorporar un missatge antitabac als progra-mes de salut escolar.

Invest Ophthalmol Vis Sci. 2005 Jan;46(1):58-65.Krishnaiah S1, Vilas K, Shamanna BR, Rao GN, Thomas R, Balasubramanian D.

Fumar i la seva associació amb cataractes: resultats de l’estudi de la malaltia ocular d’Andhra Pradesh a Índia



ABSTRACT

ObjectiuAvaluar els efectes del tabaquisme crònic en la vi-

sió del color en subjectes joves.

MètodeAquest estudi va incloure 91 fumadors i 88 no fu-

madors (un total de 179 voluntaris) sense cap tipus de malalties oftalmològiques i sistèmiques. Els subjectes tenien entre 18 i 40 anys amb la millor agudesa visual corregida de 20/20, els pols anterior i posterior nor-mals, i la pressió intraocular normal. La visió del color dels subjectes es va avaluar amb la prova de 100 Hue del Test Farnsworth-Munsell (FMHT). Les puntuacions d’errors totals i el càlcul d’eixos es van realitzar per a cada subjecte i se’n van correlacionar els resultats.

ResultatsL’edat mitjana i la desviació estàndard van ser de

28 ± 5 en el grup de fumadors, i 26.7 ± 5.5 en el grup

de control (P = 0.101). La distribució per sexe va ser similar en els dos grups (P = 0.365). No hi va haver una correlació significativa entre l’edat i les puntua-cions d’error total de FMHT (P = 0,069). La mitjana de resultats de fracassos totals de FMHT de fumadors i no fumadors van ser de 65 i 50,50, respectivament. Les puntuacions d’error total de FMHT es van trobar significativament més altes en els fumadors que en els no fumadors (P = 0.004). No hi va haver estadísti-cament una diferència significativa entre el grup de fumadors i el grup de no fumadors respecte al càlcul de la ràtio d’eixos (P = 0.611). No hi va haver una correlació significativa amb les puntuacions d’error total de FMHT, ni el temps com a fumador, ni el nom-bre de cigarrets fumats per dia (P = 0,405, P = 0,454, respectivament).

ConclusióAquest estudi va suggerir que el tabaquisme crònic

afecta la visió del color dels joves fumadors, però això pot no ser un factor decisiu.

Int J Oftalmol. 2015; 8 (1): 77-80.Publicat en línia el 2015 feb 18. doi: 10.3980 / j.issn.2222-3959.2015.01.14Hatice Arda, G Ertugrul Mirza, Osman A Polat, Sarper Karakucuk, Ayse Oner, i Koray Gumus

Efectes del tabaquisme crònic en la visió del color en subjectes joves



PropòsitInvestigar les associacions en-

tre el tabaquisme i les diverses for-mes de cataractes entre les perso-nes d’un estat de l’Índia.

MètodeEs va realitzar un estudi epide-

miològic en secció transversal ba-sat en la població en l’estat del sud d’Índia d’Andhra Pradesh (AP). Es van entrevistar un total de 10.293 subjectes de totes les edats d’una àrea urbana i tres zones rurals, re-presentants de la població d’AP, i es va realitzar un examen visual com-plet amb dilatació pupil·lar per part de professionals capacitats. Es van analitzar 7.416 persones majors de 15 anys, el 72% del total de la po-blació.

ResultatsEs va associar signifi cativament

una edat elevada amb tots els ti-pus de cataractes i antecedents de cirurgia prèvia de cataractes i/o ca-taractes totals. En les anàlisis multi-variables, després d’ajustar tots els factors demogràfi cs i l’historial de tabaquisme, es va detectar que les dones, els analfabets i les persones pertanyents a un nivell socioeconò-mic extremadament baix tenien una prevalença signifi cativament major de qualsevol cataracta, ràtio de pos-sibilitats ajustada (OR) = 1,60 (inter-val de confi ança del 95% [IC]: 1,24 a 1,96), 1,46 (IC del 95%: 1,17 a 1,70)

i 1.92 (IC 95%: 1,14 a 3,24), respec-tivament. Una vegada ajustat, els fu-madors presentaven una prevalença signifi cativament major de qualse-vol cataracta, OR ajustada = 1,51 (IC del 95%: 1,10 a 2,06) i 1.44 (IC del 95%: 1,12 a 1,84), respectivament, en comparació amb aquells que mai havien fumat. Es va trobar una pre-valença signifi cativament més alta de cataracta nuclear, cortical i histò-ria prèvia de cirurgia de cataracta i/o cataracta total entre els fumadors. Es va observar una relació dosi-res-posta pel que fa al consum de cigars. Després de l’ajust, en comparació amb els no fumadors, els grans fu-madors (> 14 paquets/any de fumar) tenien una prevalença signifi cati-vament major de cataracta nuclear (OR = 1,65; IC del 95%: 1,10 a 2,59), cataracta cortical (OR = 2,11; IC del 95%: 1,38 a 3,24) i història de cirur-

gia prèvia de cataracta i/o cataracta total (OR = 2,10; IC del 95%: 1,05 a 4,22). La cataracta nuclear va ser signifi cativament major en els fuma-dors de puros (OR ajustada = 1,55, IC del 95%: 1,16 a 2,01) i en els grans fumadors (> 21 anys com a fumador, OR = 1,50, IC del 95%: 1,10 a 1,95), en comparació amb els no fumadors.

ConclusionsCoincidint amb altres estudis, el

tabaquisme estava fortament asso-ciat amb una major prevalença de cataractes nuclears i corticals i la història de la cirurgia de catarac-tes prèvies en aquesta població. Aquests descobriments suggerei-xen una altra necessitat d’educar la comunitat sobre la importància de deixar de fumar i potser incorporar un missatge antitabac als progra-mes de salut escolar.

Invest Ophthalmol Vis Sci. 2005 Jan;46(1):58-65.Krishnaiah S1, Vilas K, Shamanna BR, Rao GN, Thomas R, Balasubramanian D.

Fumar i la seva associació amb cataractes: resultats de l’estudi de la malaltia ocular d’Andhra Pradesh a Índia



APUNTS JURÍDICS

En data 25 d’octubre de 2017 s’ha publicat la Llei 6/2017, de 24 d’octubre de Reformes Urgents del Treball autònom que entra en vigor de forma immediata tot i que les me-

sures més rellevants no ho faran fi ns al gener de 2018.

Mesures que inclou la nova llei

1. Tarifa plana de 50 euros: s’am-plia fi ns a 12 mesos per nous autò-noms o per aquells no ho han estat durant els dos últims anys.

2. Bonifi cacions: s’amplien fi ns als 24 mesos. Els sis mesos després dels 12 de tarifa plana es bonifi ca fi ns al 50% i els últims sis mesos es boni-fi ca fi ns al 30%

3. Salari i jubilació: cobrament de la pensió al 100% amb possibili-

tat de continuar treballant de forma voluntària si es té a càrrec un treba-llador com a mínim. Entrada en vigor immediata.

4. Reducció de recàrrecs: en su-pòsits d’endarreriments en el paga-ment a la Seguretat Social.

5. Bases de cotització: es perme-trà canviar fi ns a quatre vegades en el mateix any la seva base de cotització en funció dels seus interessos i ingres-sos.

6. Altes i baixes: només s’hauran de fer efectius els dies que es donin d’alta o baixa en el RETA. Fins ara s’ha-via de pagar el mes sencer.

7. Conciliació familiar: durant els períodes de baixa per maternitat, paternitat, adopció o acolliment, els pares i les mares estaran exempts al

100% del pagament de la quota, sen-se necessitat que s’hagi de substituir per cap altre treballador.

8. Despeses de menjar: es podran deduir fi ns a 26,67 euros diaris en les declaracions d’IRPF quan l’activitat si-gui a Espanya i 48 euros a l’estranger.

9. Despeses subministrament: hi haurà una reducció del 30% en des-peses de llum, aigua i telèfon quan es treballi des de casa.

10. Pluriactivitat: es tornarà de forma automàtica l’excés de cotització sense que els treballadors ho hagin de demanar de forma expressa.

11. Accident in itinere: es reco-neix amb entrada en vigor de forma immediata (d’anada i tornada a la fei-na) sempre que aquesta no coincideixi amb el seu domicili.

Publicació de la Llei de Reformes Urgents del Treball Autònom


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

La importància del cobrament dels serveis professionals ha estat una qüestió defen-sada pel COOOC com a prioritària ja que és la via per donar valor a la vostra feina com a professionals sanitaris i, alhora, a la professió de l’òptic optometrista prò-

piament dita.

Ara bé, ens trobem cada vegada amb més quei-xes presentades per pacients contra els establi-ments d’òptica per la manca d’informació sobre el cost d’aquests serveis. En la majoria dels casos hem constatat dos tipus d’actuacions:

1. Establiments on no és a la vista el cost dels serveis professionals i on, tret que el client ho demani, no és informat del preu concret de les proves que se li hagin de fer.

2. I establiments on tampoc és a la vista el cost dels serveis professionals i on la informació inicial facilitada és que el servei de revisió/gra-duació és gratuït. Només s’informa del seu cost en cas que la persona comuniqui que no es farà el sistema de compensació en aquell moment o en aquella òptica.

En el cas d’altres professionals, ja sigui del sec-tor sanitari o d’altres, mai se’n pressuposa la gratuï-tat. Tanmateix, el funcionament del comerç d’òptica durant anys ha fi xat aquest concepte en la societat. Per aquest motiu, des del Col·legi, considerem que s’ha de contribuir per canviar-la.

Per tant us recomanem que tingueu en un lloc

visible de l’establiment la tarifa de preus i que in-formeu els vostres pacients del cost que tindrà la revisió.

Entenem que en cap cas això implica que, amb posterioritat i a criteri de cadascú, no pugueu com-pensar en la possible factura fi nal el que conside-reu. D’aquesta forma evitareu possibles denúncies i millorareu la vostra imatge com a professionals sanitaris.

Queixes per manca d’informació a pacients


APUNTS JURÍDICS

En data 25 d’octubre de 2017 s’ha publicat la Llei 6/2017, de 24 d’octubre de Reformes Urgents del Treball autònom que entra en vigor de forma immediata tot i que les me-

sures més rellevants no ho faran fi ns al gener de 2018.

Mesures que inclou la nova llei

1. Tarifa plana de 50 euros: s’am-plia fi ns a 12 mesos per nous autò-noms o per aquells no ho han estat durant els dos últims anys.

2. Bonifi cacions: s’amplien fi ns als 24 mesos. Els sis mesos després dels 12 de tarifa plana es bonifi ca fi ns al 50% i els últims sis mesos es boni-fi ca fi ns al 30%

3. Salari i jubilació: cobrament de la pensió al 100% amb possibili-

tat de continuar treballant de forma voluntària si es té a càrrec un treba-llador com a mínim. Entrada en vigor immediata.

4. Reducció de recàrrecs: en su-pòsits d’endarreriments en el paga-ment a la Seguretat Social.

5. Bases de cotització: es perme-trà canviar fi ns a quatre vegades en el mateix any la seva base de cotització en funció dels seus interessos i ingres-sos.

6. Altes i baixes: només s’hauran de fer efectius els dies que es donin d’alta o baixa en el RETA. Fins ara s’ha-via de pagar el mes sencer.

7. Conciliació familiar: durant els períodes de baixa per maternitat, paternitat, adopció o acolliment, els pares i les mares estaran exempts al

100% del pagament de la quota, sen-se necessitat que s’hagi de substituir per cap altre treballador.

8. Despeses de menjar: es podran deduir fi ns a 26,67 euros diaris en les declaracions d’IRPF quan l’activitat si-gui a Espanya i 48 euros a l’estranger.

9. Despeses subministrament: hi haurà una reducció del 30% en des-peses de llum, aigua i telèfon quan es treballi des de casa.

10. Pluriactivitat: es tornarà de forma automàtica l’excés de cotització sense que els treballadors ho hagin de demanar de forma expressa.

11. Accident in itinere: es reco-neix amb entrada en vigor de forma immediata (d’anada i tornada a la fei-na) sempre que aquesta no coincideixi amb el seu domicili.

Publicació de la Llei de Reformes Urgents del Treball Autònom


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

La importància del cobrament dels serveis professionals ha estat una qüestió defen-sada pel COOOC com a prioritària ja que és la via per donar valor a la vostra feina com a professionals sanitaris i, alhora, a la professió de l’òptic optometrista prò-

piament dita.

Ara bé, ens trobem cada vegada amb més quei-xes presentades per pacients contra els establi-ments d’òptica per la manca d’informació sobre el cost d’aquests serveis. En la majoria dels casos hem constatat dos tipus d’actuacions:

1. Establiments on no és a la vista el cost dels serveis professionals i on, tret que el client ho demani, no és informat del preu concret de les proves que se li hagin de fer.

2. I establiments on tampoc és a la vista el cost dels serveis professionals i on la informació inicial facilitada és que el servei de revisió/gra-duació és gratuït. Només s’informa del seu cost en cas que la persona comuniqui que no es farà el sistema de compensació en aquell moment o en aquella òptica.

En el cas d’altres professionals, ja sigui del sec-tor sanitari o d’altres, mai se’n pressuposa la gratuï-tat. Tanmateix, el funcionament del comerç d’òptica durant anys ha fi xat aquest concepte en la societat. Per aquest motiu, des del Col·legi, considerem que s’ha de contribuir per canviar-la.

Per tant us recomanem que tingueu en un lloc

visible de l’establiment la tarifa de preus i que in-formeu els vostres pacients del cost que tindrà la revisió.

Entenem que en cap cas això implica que, amb posterioritat i a criteri de cadascú, no pugueu com-pensar en la possible factura fi nal el que conside-reu. D’aquesta forma evitareu possibles denúncies i millorareu la vostra imatge com a professionals sanitaris.

Queixes per manca d’informació a pacients


APUNTS JURÍDICS

Com decidir la correcta classificació d’un producte sanitari

La classifi cació es realitza en funció dels següents conceptes:

• L’aplicació de les regles de clas-sifi cació es regirà per la fi nalitat prevista dels productes.

• En cas que un producte pugui clas-sifi car-se segons diferents regles, s’aplicarà aquella que comporti la classifi cació més elevada.

• Si un producte pot tenir diferents aplicacions i cadascuna d’aques-tes comportés una classifi cació diferent, s’aplicarà la que compor-ti una classifi cació més elevada.

• Si un producte es destina a utilit-zar-se combinat amb un altre pro-ducte, les regles de classifi cació s’aplicaran a cadascun dels pro-ductes per separat.

• En cas que sigui un set de dife-rents components, la classifi cació proveirà del producte amb major risc. Els accessoris es classifi quen com un producte independent.

• Si un producte no s’utilitza exclu-siva o principalment en una part específi ca del cos, es considerarà la seva utilització específi ca més crítica.

• Els suports informàtics que s’uti-litzin per manegar el producte o que tinguin infl uència en la seva utilització s’inclouran automàti-cament en la mateixa categoria.

Classificació de productes sanitaris (I)

Els productes sanitaris es poden classifi car pel seu risc en les catego-

ries I, IIa, IIb i III. En aquest cas, es té en compte:

• La vulnerabilitat del cos humà.

• La fi nalitat prevista i la durada del producte, que pot ser:

• Ús passatger, destinat normal-ment de forma continua durant, com a mínim, 60 minuts.

• Ús a curt termini, destinat nor-malment a utilitzar-se de forma continuada durant un període de fi ns a 30 dies.

• Ús prolongat, destinat normal-ment a utilitzar-se de forma con-tinua durant un període de més de 30 dies.

També es pot fer una classifi ca-ció mitjançant 18 regles en quatre grups generals.

• Productes no invasius

• Productes invasius

• Regles addicionals aplicables als productes actius

• Casos especials

Classificació de productes sanitaris (II)

CLASSE I. Es tracta d’un producte no invasiu i el seu ús és la autoavalu-ació. Una plantilla n’és un exemple.

CLASSE IIa. Es tracta d’un pro-ducte invasiu a curt termini. S’uti-litza per a l’avaluació i no genera un efecte signifi catiu sobre l’orga-nisme. S’utilitza per a l’avaluació, la fabricació i l’esterilització. Un bisturí d’un sol ús n’és un exemple.

CLASSE IIb. És un producte inva-siu a llarg termini amb efectes signi-fi catius a l’organisme. Els seus usos són l’avaluació, disseny i fabricació. També es fan servir en assajos clí-

nics. Un exemple d’aquest grup és una pròtesis implantable.

CLASSE III. Poden comprometre la vida, s’absorbeixen completa-ment, contenen medicament i tenen un origen animal. Han de superar una aprovació prèvia i s’utilitzen en l’avaluació, la fabricació i en assajos clínics. Els apòsits medicats o les su-tures absorbibles són exemples de productes d’aquest grup.

Categories i classes de productes sanitaris

S’estableixen bàsicament quatre classes de risc: I, IIa, IIb i III.

Classe IProductes sanitaris que no en-

tren en contacte amb el pacient o que entren només en contacte amb la pell intacta. També són productes que penetren per un orifi ci corporal com a la boca o el nus, amb un ús temporal. Alguns exemples són les bosses d’orina, les venes, les mitges elàstiques o els caminadors. a. Classe I estèrils, com els guants

d’examen, xeringues o instru-ments quirúrgics reutilitzables.

b. Classe I amb funció de mesu-rament, com els termòmetres electrònics o tonòmetres.

Classe IIaS’inclouen els productes sanita-

ris que s’introdueixen al cos humà per un orifi ci corporal o per mitjans quirúrgics (a través de la pell), però que no estan destinats a roman-dre dins del cos. També es troben aquells productes que subministren energia o substàncies o aquells que modifi quen processos fi siològics sempre que no es faci d’una forma potencialment perillosa. Es tro-ben els desinfectants de productes no invasius. Alguns exemples són les sondes vesical, agulles, cànula, guants quirúrgics, lents de contacte, audiòfons o estimuladors musculars.

Classificació de productes sanitaris


Classe IIbS’inclouen productes que s’im-

planten (tot i que la majoria són de classe III), que poden infl uenciar els processos fi siològics o que adminis-tren substàncies o energia de forma potencialment perillosa. També es troben aquells que es destinen al diagnòstic de funcions vitals. En aquest cas, s’inclouen productes sanitaris anticonceptius o per a la prevenció de malalties de trans-missió sexual i els desinfectants de productes invasius, així com els productes pel manteniment de les lents de contacte. Alguns exemples són les lents intraoculars, les bosses de sang, les plomes d’insulina, els equips de raigs X per al diagnòstic, els làsers quirúrgics, les màquines d’anestèsia o els preservatius.

Classe IIIS’inclouen alguns productes im-

plantables, els productes sanitaris destinats a entrar en contacte amb el sistema nerviós central amb fi nalitats de teràpia o diagnòstic, els productes que contenen substàncies medici-nals, els productes que s’absorbeixen totalment i els productes que conte-nen derivats animals. Alguns exem-ples són les vàlvules cardíaques, les pròtesis de maluc, els stents, els preservatius amb espermaticida o els apòsits de col·lagen.

Altres. Són productes sanitaris fets a mida, destinats a investiga-cions clíniques, d’autodiagnòstic o

per al diagnòstic in vitro, i els im-plantables actius.

Classificació de productes sanitaris (III)

La raó de classifi car els produc-tes sanitaris és permetre una ava-luació modular en funció de la seva importància en la salut de l’individu.

Depenent de les directrius, es poden trobar situacions diferents en relació amb la seva classifi cació.

Els productes sanitaris seguei-xen uns criteris basats en el contac-te amb el cos humà i els productes sanitaris per a diagnòstic in vitro segueixen altres criteris de classi-fi cació.

S’estableixen quatre classes de risc, tal com ja s’ha comentat. Els productes de la classe I es corres-ponen amb el menor risc i els de classe III, amb el màxim risc. Per classifi car els seus productes el fa-bricant ha de seguir les regles con-tingudes en l’annex IX del Reial de-cret 414/1996. Existeix també una directriu comunitària, el document MED/DEV 10/93.

Criteris de classificació

Les classes de risc s’han esta-blert tenint en compte la vulnera-bilitat del cos humà davant un error

important o un mal funcionament del producte. Els principals crite-ris que es valoren són: el temps de contacte, la part del cos amb la qual es produeix el contacte i el grau d’invasió.

Els productes que entren a l’in-terior del cos i romanen durant un temps perllongat o queden implan-tats entren generalment a les clas-ses de risc més elevades (IIb o III). En canvi, aquells que estan desti-nats a un contacte superfi cial i poc durador generalment entren a la classe de risc més baixa (I).

Altres factors a tenir en comp-te són la dependència d’una font d’energia per al seu funcionament; la incorporació de teixits animals; els riscos de contaminants residu-als; el contacte amb la sang i amb altres parts del cos especialment vulnerables com el sistema circu-latori central i el sistema nerviós central; i, la incorporació de subs-tàncies que per separat poden ser considerades com a medicaments o determinades aplicacions concre-tes com la prevenció d’embarassos o la transmissió de malalties de transmissió sexual.

La classifi cació dels productes ha de realitzar-la en principi el fa-bricant, ja que és qui coneix el pro-ducte i les aplicacions per les quals ha estat dissenyat.


APUNTS JURÍDICS

Com decidir la correcta classificació d’un producte sanitari

La classifi cació es realitza en funció dels següents conceptes:

• L’aplicació de les regles de clas-sifi cació es regirà per la fi nalitat prevista dels productes.

• En cas que un producte pugui clas-sifi car-se segons diferents regles, s’aplicarà aquella que comporti la classifi cació més elevada.

• Si un producte pot tenir diferents aplicacions i cadascuna d’aques-tes comportés una classifi cació diferent, s’aplicarà la que compor-ti una classifi cació més elevada.

• Si un producte es destina a utilit-zar-se combinat amb un altre pro-ducte, les regles de classifi cació s’aplicaran a cadascun dels pro-ductes per separat.

• En cas que sigui un set de dife-rents components, la classifi cació proveirà del producte amb major risc. Els accessoris es classifi quen com un producte independent.

• Si un producte no s’utilitza exclu-siva o principalment en una part específi ca del cos, es considerarà la seva utilització específi ca més crítica.

• Els suports informàtics que s’uti-litzin per manegar el producte o que tinguin infl uència en la seva utilització s’inclouran automàti-cament en la mateixa categoria.

Classificació de productes sanitaris (I)

Els productes sanitaris es poden classifi car pel seu risc en les catego-

ries I, IIa, IIb i III. En aquest cas, es té en compte:

• La vulnerabilitat del cos humà.

• La fi nalitat prevista i la durada del producte, que pot ser:

• Ús passatger, destinat normal-ment de forma continua durant, com a mínim, 60 minuts.

• Ús a curt termini, destinat nor-malment a utilitzar-se de forma continuada durant un període de fi ns a 30 dies.

• Ús prolongat, destinat normal-ment a utilitzar-se de forma con-tinua durant un període de més de 30 dies.

També es pot fer una classifi ca-ció mitjançant 18 regles en quatre grups generals.

• Productes no invasius

• Productes invasius

• Regles addicionals aplicables als productes actius

• Casos especials

Classificació de productes sanitaris (II)

CLASSE I. Es tracta d’un producte no invasiu i el seu ús és la autoavalu-ació. Una plantilla n’és un exemple.

CLASSE IIa. Es tracta d’un pro-ducte invasiu a curt termini. S’uti-litza per a l’avaluació i no genera un efecte signifi catiu sobre l’orga-nisme. S’utilitza per a l’avaluació, la fabricació i l’esterilització. Un bisturí d’un sol ús n’és un exemple.

CLASSE IIb. És un producte inva-siu a llarg termini amb efectes signi-fi catius a l’organisme. Els seus usos són l’avaluació, disseny i fabricació. També es fan servir en assajos clí-

nics. Un exemple d’aquest grup és una pròtesis implantable.

CLASSE III. Poden comprometre la vida, s’absorbeixen completa-ment, contenen medicament i tenen un origen animal. Han de superar una aprovació prèvia i s’utilitzen en l’avaluació, la fabricació i en assajos clínics. Els apòsits medicats o les su-tures absorbibles són exemples de productes d’aquest grup.

Categories i classes de productes sanitaris

S’estableixen bàsicament quatre classes de risc: I, IIa, IIb i III.

Classe IProductes sanitaris que no en-

tren en contacte amb el pacient o que entren només en contacte amb la pell intacta. També són productes que penetren per un orifi ci corporal com a la boca o el nus, amb un ús temporal. Alguns exemples són les bosses d’orina, les venes, les mitges elàstiques o els caminadors. a. Classe I estèrils, com els guants

d’examen, xeringues o instru-ments quirúrgics reutilitzables.

b. Classe I amb funció de mesu-rament, com els termòmetres electrònics o tonòmetres.

Classe IIaS’inclouen els productes sanita-

ris que s’introdueixen al cos humà per un orifi ci corporal o per mitjans quirúrgics (a través de la pell), però que no estan destinats a roman-dre dins del cos. També es troben aquells productes que subministren energia o substàncies o aquells que modifi quen processos fi siològics sempre que no es faci d’una forma potencialment perillosa. Es tro-ben els desinfectants de productes no invasius. Alguns exemples són les sondes vesical, agulles, cànula, guants quirúrgics, lents de contacte, audiòfons o estimuladors musculars.

Classificació de productes sanitaris


Classe IIbS’inclouen productes que s’im-

planten (tot i que la majoria són de classe III), que poden infl uenciar els processos fi siològics o que adminis-tren substàncies o energia de forma potencialment perillosa. També es troben aquells que es destinen al diagnòstic de funcions vitals. En aquest cas, s’inclouen productes sanitaris anticonceptius o per a la prevenció de malalties de trans-missió sexual i els desinfectants de productes invasius, així com els productes pel manteniment de les lents de contacte. Alguns exemples són les lents intraoculars, les bosses de sang, les plomes d’insulina, els equips de raigs X per al diagnòstic, els làsers quirúrgics, les màquines d’anestèsia o els preservatius.

Classe IIIS’inclouen alguns productes im-

plantables, els productes sanitaris destinats a entrar en contacte amb el sistema nerviós central amb fi nalitats de teràpia o diagnòstic, els productes que contenen substàncies medici-nals, els productes que s’absorbeixen totalment i els productes que conte-nen derivats animals. Alguns exem-ples són les vàlvules cardíaques, les pròtesis de maluc, els stents, els preservatius amb espermaticida o els apòsits de col·lagen.

Altres. Són productes sanitaris fets a mida, destinats a investiga-cions clíniques, d’autodiagnòstic o

per al diagnòstic in vitro, i els im-plantables actius.

Classificació de productes sanitaris (III)

La raó de classifi car els produc-tes sanitaris és permetre una ava-luació modular en funció de la seva importància en la salut de l’individu.

Depenent de les directrius, es poden trobar situacions diferents en relació amb la seva classifi cació.

Els productes sanitaris seguei-xen uns criteris basats en el contac-te amb el cos humà i els productes sanitaris per a diagnòstic in vitro segueixen altres criteris de classi-fi cació.

S’estableixen quatre classes de risc, tal com ja s’ha comentat. Els productes de la classe I es corres-ponen amb el menor risc i els de classe III, amb el màxim risc. Per classifi car els seus productes el fa-bricant ha de seguir les regles con-tingudes en l’annex IX del Reial de-cret 414/1996. Existeix també una directriu comunitària, el document MED/DEV 10/93.

Criteris de classificació

Les classes de risc s’han esta-blert tenint en compte la vulnera-bilitat del cos humà davant un error

important o un mal funcionament del producte. Els principals crite-ris que es valoren són: el temps de contacte, la part del cos amb la qual es produeix el contacte i el grau d’invasió.

Els productes que entren a l’in-terior del cos i romanen durant un temps perllongat o queden implan-tats entren generalment a les clas-ses de risc més elevades (IIb o III). En canvi, aquells que estan desti-nats a un contacte superfi cial i poc durador generalment entren a la classe de risc més baixa (I).

Altres factors a tenir en comp-te són la dependència d’una font d’energia per al seu funcionament; la incorporació de teixits animals; els riscos de contaminants residu-als; el contacte amb la sang i amb altres parts del cos especialment vulnerables com el sistema circu-latori central i el sistema nerviós central; i, la incorporació de subs-tàncies que per separat poden ser considerades com a medicaments o determinades aplicacions concre-tes com la prevenció d’embarassos o la transmissió de malalties de transmissió sexual.

La classifi cació dels productes ha de realitzar-la en principi el fa-bricant, ja que és qui coneix el pro-ducte i les aplicacions per les quals ha estat dissenyat.


COL·LABORACIONS

La col·laboració entre el COOOC i la Fundació Catalana Síndrome de DownDes del mes de juny de 2017, el Col·legi Ofi cial d’Òptics Optometristes de Catalunya i la Fundació Catalana Síndrome de Down, col·laboren per tal de potenciar objectius comuns d’ambdues entitats.


La Fundació Catalana Sín-drome de Down és una en-titat privada, sense ànim de lucre, constituïda el 30 de març de 1984 i declara-da d’utilitat pública el 24

d’octubre del mateix any.

Va néixer com una iniciativa d’un grup de pares i professionals amb l’objectiu d’aprofundir sobre la síndrome de Down a través de la re-cerca i l’experiència pràctica en els camps de la pedagogia, la psicologia, la medicina i l’àrea social. Ha comp-tat des dels seus inicis, quan s’ha considerat necessari, amb la valuosa aportació i participació directa dels científi cs internacionals més pres-tigiosos relacionats amb temes que afecten la síndrome de Down.

La Fundació té per objectiu con-tribuir a millorar la qualitat de vida

de les persones amb la síndrome de Down o altres discapacitats intel-lectuals, en totes les etapes de la vida, sempre tenint en compte tots els aspectes del desenvolupament de la persona, des dels mèdics (les cardiopaties, els aspectes hemato-lògics, oncològics, els problemes del son, la nutrició), fi ns als psi-copedagògics (el desenvolupament personal, la identitat, la imatge, o la vida independent) i els socials (res-pecte, oportunitats, etc.).

La missió: aconseguir un món en el qual les persones amb disca-pacitat participin de forma plena en la societat, en igualtat de con-dicions que la resta de la població.

L’esperit que vol transmetre la Fundació és el que les persones amb la síndrome de Down tenen unes capacitats inherents i un dret

a rebre els recursos adequats a les seves necessitats individuals, per tal d’optimitzar el seu desenvolu-pament. En aquest sentit, la Funda-ció es distingeix per ser l’única en-titat que conjuga l’atenció directa, la formació pels familiars, professi-onals i estudiants, i la recerca.

Després de 33 anys d’existèn-cia, el caràcter pioner de la Funda-ció l’ha convertit en un referent in-discutible al món de la síndrome de Down, en els àmbits mèdic i social, preventiu, educatiu, terapèutic i científi c, i ha obert nous camins i possibilitats a aquelles persones que, d’una manera o d’una altra, estan relacionades amb la discapa-citat.

El Centre Mèdic Barcelona DownEl Centre Mèdic Barcelona Down, creat el 1987, va néixer per la ne-


COL·LABORACIONS

La col·laboració entre el COOOC i la Fundació Catalana Síndrome de DownDes del mes de juny de 2017, el Col·legi Ofi cial d’Òptics Optometristes de Catalunya i la Fundació Catalana Síndrome de Down, col·laboren per tal de potenciar objectius comuns d’ambdues entitats.


La Fundació Catalana Sín-drome de Down és una en-titat privada, sense ànim de lucre, constituïda el 30 de març de 1984 i declara-da d’utilitat pública el 24

d’octubre del mateix any.

Va néixer com una iniciativa d’un grup de pares i professionals amb l’objectiu d’aprofundir sobre la síndrome de Down a través de la re-cerca i l’experiència pràctica en els camps de la pedagogia, la psicologia, la medicina i l’àrea social. Ha comp-tat des dels seus inicis, quan s’ha considerat necessari, amb la valuosa aportació i participació directa dels científi cs internacionals més pres-tigiosos relacionats amb temes que afecten la síndrome de Down.

La Fundació té per objectiu con-tribuir a millorar la qualitat de vida

de les persones amb la síndrome de Down o altres discapacitats intel-lectuals, en totes les etapes de la vida, sempre tenint en compte tots els aspectes del desenvolupament de la persona, des dels mèdics (les cardiopaties, els aspectes hemato-lògics, oncològics, els problemes del son, la nutrició), fi ns als psi-copedagògics (el desenvolupament personal, la identitat, la imatge, o la vida independent) i els socials (res-pecte, oportunitats, etc.).

La missió: aconseguir un món en el qual les persones amb disca-pacitat participin de forma plena en la societat, en igualtat de con-dicions que la resta de la població.

L’esperit que vol transmetre la Fundació és el que les persones amb la síndrome de Down tenen unes capacitats inherents i un dret

a rebre els recursos adequats a les seves necessitats individuals, per tal d’optimitzar el seu desenvolu-pament. En aquest sentit, la Funda-ció es distingeix per ser l’única en-titat que conjuga l’atenció directa, la formació pels familiars, professi-onals i estudiants, i la recerca.

Després de 33 anys d’existèn-cia, el caràcter pioner de la Funda-ció l’ha convertit en un referent in-discutible al món de la síndrome de Down, en els àmbits mèdic i social, preventiu, educatiu, terapèutic i científi c, i ha obert nous camins i possibilitats a aquelles persones que, d’una manera o d’una altra, estan relacionades amb la discapa-citat.

El Centre Mèdic Barcelona DownEl Centre Mèdic Barcelona Down, creat el 1987, va néixer per la ne-


cessitat de donar resposta mèdica de manera exclusiva a la realitat que vivien les famílies d’infants amb la síndrome de Down. Es ca-racteritza per:• Estar especialitzat en medicina

preventiva• Constar de 19 especialitats mè-

diques• Comptar amb més de 2500 his-

tòries clíniques informatitzades.• Ser centre de referència en l’àm-

bit nacional i internacional, pel nombre d’històries clíniques, el volum de visites a l’any i la di-latada experiència dels especia-listes.

El programa de salutQuan es va fundar el Centre Mèdic Barcelona Down l’any 1987, qual-sevol afectació m èdica s’atribu-ïa a la síndrome i per això no era tractada. En aquest sentit, la tasca preventiva del Centre Mèdic Bar-celona Down (el primer d’aquestes característiques en tot l’Estat) ha estat molt important en el desen-volupament i millora de la qualitat de vida d’aquests infants.

El Programa de Salut consta d’un calendari de visites als es-pecialistes, anàlisis clínics i ex-ploracions complementàries que es realitzen segons l’edat de cada persona (des del naixement fi ns a l’etapa adulta) i, això, permet la detecció precoç de problemes i l’aplicació dels recursos terapèu-tics pertinents.

El Programa de Salut va marcar unes pautes que posteriorment es van seguir a escala nacional (a través de la Federación Española de Instituciones para el Síndrome de Down – FEISD) i internacional, especialment en nuclis hispans d’EUA i en països llatinoamericans.

L’any 2008 es va incorporar la

neuropsicologia clínica com a es-pecialitat mèdica del Centre Mèdic Barcelona Down per a la detec-ció del deteriorament cognitiu en adults amb la síndrome de Down, que tenen un major risc que la po-blació general de desenvolupar un envelliment precoç i la malaltia d’Alzheimer.

La Fundació Catalana Síndro-me de Down va publicar les pri-meres taules de creixement l’any 1998, a partir de les dades reco-llides a la base de dades del Cen-tre Mèdic Barcelona Down. Les

taules de creixement recullen la talla, pes i perímetre cranial d’in-fants amb la síndrome de Down de 0 a 15 anys.

El 2010, aquestes taules van ser incorporades al sistema públic català de salut.

Des del Centre Mèdic Barce-lona Down, la Fundació ha liderat diferents projectes d’investigació biomèdica, basant-se en la pròpia experiència i en les històries clíni-ques. També s’ha col·laborat amb altres institucions públiques i pri-vades per a la realització de pro-jectes conjunts.

Al 2012 es va crear la Unitat de Síndrome de Down i Malaltia d’Al-zheimer i al 2014 es va signar un conveni amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per a la detecció precoç de l’Alzheimer en les per-sones amb la síndrome de Down.

Al 2016 es va fi rmar un conve-ni amb l’Hospital Sant Joan de Déu per a l’atenció pediàtrica als in-fants amb la síndrome de Down.

COL·LABORACIONS

Després de 33 anys d’existència, el caràcter pioner de la Fundació l’ha convertit en un referent indiscutible al món de la síndrome de Down

Perquè el seu temps és important, sol·liciti una prova

website vx130EyeRefract video vx130

VISIONIX VX130 PROVAEL FUTUR FET PRESENTANÀLISI EN PROFUNDITAT EN SEGMENT ANTERIORDE UNA FORMA TOTALMENT AUTOMÀTICA

Retroil·luminació

Topografia corneal

Aberrometria ocular i corneal

Tonometria

Topografia

Anàlisi total de càmera anterior

Seguiment complet de LIO tòrica

Camara de Scheimplug

CONTACTE

www.facebook.com/luneauesp/30OPTOME TRIS TE S . CAT | N º 1 3 | 4 RT TR IM ESTRE 20 17




Retroil·luminació

Topografia corneal


Tonometria

Topografia




CONTACTE

www.facebook.com/luneauesp/

cessitat de donar resposta mèdica de manera exclusiva a la realitat que vivien les famílies d’infants amb la síndrome de Down. Es ca-racteritza per:• Estar especialitzat en medicina

preventiva• Constar de 19 especialitats mè-

diques• Comptar amb més de 2500 his-

tòries clíniques informatitzades.• Ser centre de referència en l’àm-

bit nacional i internacional, pel nombre d’històries clíniques, el volum de visites a l’any i la di-latada experiència dels especia-listes.

El programa de salutQuan es va fundar el Centre Mèdic Barcelona Down l’any 1987, qual-sevol afectació m èdica s’atribu-ïa a la síndrome i per això no era tractada. En aquest sentit, la tasca preventiva del Centre Mèdic Bar-celona Down (el primer d’aquestes característiques en tot l’Estat) ha estat molt important en el desen-volupament i millora de la qualitat de vida d’aquests infants.

El Programa de Salut consta d’un calendari de visites als es-pecialistes, anàlisis clínics i ex-ploracions complementàries que es realitzen segons l’edat de cada persona (des del naixement fi ns a l’etapa adulta) i, això, permet la detecció precoç de problemes i l’aplicació dels recursos terapèu-tics pertinents.

El Programa de Salut va marcar unes pautes que posteriorment es van seguir a escala nacional (a través de la Federación Española de Instituciones para el Síndrome de Down – FEISD) i internacional, especialment en nuclis hispans d’EUA i en països llatinoamericans.

L’any 2008 es va incorporar la

neuropsicologia clínica com a es-pecialitat mèdica del Centre Mèdic Barcelona Down per a la detec-ció del deteriorament cognitiu en adults amb la síndrome de Down, que tenen un major risc que la po-blació general de desenvolupar un envelliment precoç i la malaltia d’Alzheimer.

La Fundació Catalana Síndro-me de Down va publicar les pri-meres taules de creixement l’any 1998, a partir de les dades reco-llides a la base de dades del Cen-tre Mèdic Barcelona Down. Les

taules de creixement recullen la talla, pes i perímetre cranial d’in-fants amb la síndrome de Down de 0 a 15 anys.

El 2010, aquestes taules van ser incorporades al sistema públic català de salut.

Des del Centre Mèdic Barce-lona Down, la Fundació ha liderat diferents projectes d’investigació biomèdica, basant-se en la pròpia experiència i en les històries clíni-ques. També s’ha col·laborat amb altres institucions públiques i pri-vades per a la realització de pro-jectes conjunts.

Al 2012 es va crear la Unitat de Síndrome de Down i Malaltia d’Al-zheimer i al 2014 es va signar un conveni amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per a la detecció precoç de l’Alzheimer en les per-sones amb la síndrome de Down.

Al 2016 es va fi rmar un conve-ni amb l’Hospital Sant Joan de Déu per a l’atenció pediàtrica als in-fants amb la síndrome de Down.

COL·LABORACIONS

Després de 33 anys d’existència, el caràcter pioner de la Fundació l’ha convertit en un referent indiscutible al món de la síndrome de Down




Retroil·luminació

Topografia corneal


Tonometria

Topografia




CONTACTE

www.facebook.com/luneauesp/30OPTOMETRISTES .CAT | N º 1 3 | 4 R T TR IMESTRE 20 17




Retroil·luminació

Topografia corneal


Tonometria

Topografia




CONTACTE

www.facebook.com/luneauesp/

Frederic W. Brock: Lectura sobre les notesde l’estrabisme

A l’anterior col·labora-ció, vaig escriure sobre Frederic W. Brock i com vaig arribar a desco-brir el seu mecanoscrit Lecture Notes on Stra-

bismus, gràcies a Sue Barry. Espero en aquesta ocasió (i també en les properes) poder escriure capítol a capítol el contingut d’aquest meca-noscrit on m’ha sorprès Brock, sens dubte un optometrista clarament avançat al seu temps.

A l’inici d e les lectures al capí-tol I, titulat ‘Lleis orgàniques que pertanyen a l’entrenament visual’, Brock presenta un seguit de qües-tions ordenades alfabèticament i tot seguit les desenvolupa, raonant la qüestió. I així és com comença...

1. L’objectiu de l’entrenament vi-sual és proporcionar una millor adaptació de l’individu al seu en-torn natural. En conseqüència, les condicions de l’entrenament haurien de ser les més semblants possibles als estí-muls naturals.

2. Hi ha una tendència a utilitzar al complet les habilitats existents. Què causa, aleshores, les adap-tacions visuals? Les adaptacions passen per falta d’estímuls pels ni-vells que hi ha existents.

Si hi ha una tendència natural a utilitzar totes les habilitats que exis-teixen, per què ens cal teràpia visu-al? L’entrenament visual, si s’aplica correctament, genera una demanda per totes les habilitats existents.

3. Hi ha una tendència natural a gastar la mínima energia per com-pletar la demanda. En aquesta qüestió Brock reco-mana començar i acabar l’exer-cici però que no sigui sempre igual, ja que en el cas dels in-fants, es fa difícil repetir un mateix exercici de la mateixa manera, ja que és avorrit i no li desperta cap mena d’interès. En aquest sentit, cita Renshaw, que afirma que si tenim cinc minuts per hora i els dediquem real-ment a l’entrenament visual ja ho estem fent bé.

Amb aquesta frase i, sobretot pels optometristes que ens dedi-quem a l’entrenament visual amb infants, té grans dosis d’ànims a te-nir en compte.

Sara Palomé Desvilar

Número de col·legiada 14.189


4. És la naturalesa de la posició que determina la naturalesa de la res-posta. Aquesta declaració implica que, mentre els ulls tenen una postura estràbica, l’individu pensa estràbi-cament. Tanmateix, en el moment que els seus ulls tenen una postu-ra normal, deixa de pensar estrà-bicament per passar a pensar com els que tenen la postura binocular. Aquesta manera d’entendre l’estra-bisme és nova per l’època que va viure Brock i, per això, el considero avançat al seu temps.

Considera que quan una per-sona té estrabisme tota la seva es-tructura d’interpretació és estràbica i que quan passa d’estràbica a nor-mal la seva interpretació de la imat-ge és completament diferent. A més a més, afi rma que la interpretació binocular no ha de ser ensenyada. No es pot trencar la CSA (correspon-dència sensorial anòmala) i canviar per CSN (correspondència sensori-al normal). El nostre únic objectiu a l’entrenament visual és portar a l’individu a una posició adequada i quan això s’aconsegueix, la resta és fàcil.

És per aquest motiu que neces-sitem controls i, segons Brock, és obligatori que l’optometrista sàpi-ga en tot moment quan un individu està tenint una postura adequada i quan no. També per ell no és vàlid l’aparell que no ens permet obser-

var els ulls de l’individu i que no ens deixi veure si els està posant bé o no. No obstant, Brock considera que no és un problema simple. No és fàcil determinar si un infant està entrenant bé o si està realitzant l’exercici simplement per satisfer els requeriment mínims, o sigui, perquè se li demana. Sense con-trols adequats, no es poden esperar mantenir nivells alts de resposta.

La postura binocular signifi ca bàsicament mirar, fi xar un objec-te amb els dos ulls a la vegada. És la capacitat de mantenir la posició ocular en precisió en una determi-nada tasca visual que els dos ulls fi xen directament a un únic objec-te. No totes les persones tenen una postura binocular. Hi ha dues possi-bles postures a través de les quals l’individu pot organitzar la seva visió: per una banda, pot mantenir una postura amb un sol ull o postu-ra monocular i, per una altra, pot

mantenir línies separades per cada ull o postura estràbica.

Mantenir la postura monocu-lar signifi ca que un ull es fi xa en un objecte amb especial atenció. L’ull que es fi xa en l’objecte és l’ull que interpreta l’objecte a nivell cortical. L’altre ull no s’utilitza amb aquest propòsit, sinó que pot estar mirant en una altra direcció i que pot tenir, en aquest moment, un propòsit d’interpretació percentu-al o potser no.

La qüestió ara és plantejar, aquest ull s’utilitza per un altre propòsit? Si no té cap altre propò-sit, es manté en cold storage. És a dir, segons Brock, el senyal nervi-ós que prové d’aquest ull roman a la memòria, com si es tractés d’una imatge congelada. D’aquesta mane-ra, quan un individu té una postura monocular, el que l’altre ull està fent en aquest moment no és de cap interès per l’organisme.

Per tant, Brock ja està considerant no només uns ulls estràbics sinó tot l’individu i el seu pensament. Distin-geix entre un pensament estràbic i un de binocular. És a dir, s’ajusta a l’afi r-mació que no veiem amb els ulls sinó a través d’aquests, ja que tot l’orga-nisme està implicat en la visió.

Fins a la propera col·laboració en què el continuarem descobrint. Paraula de Brock!

COL·LABORACIONS

És obligatori que l’optometrista sàpiga en tot moment quan un individu està tenint una postura adequada i quan no


Frederic W. Brock: Lectura sobre les notesde l’estrabisme

A l’anterior col·labora-ció, vaig escriure sobre Frederic W. Brock i com vaig arribar a desco-brir el seu mecanoscrit Lecture Notes on Stra-

bismus, gràcies a Sue Barry. Espero en aquesta ocasió (i també en les properes) poder escriure capítol a capítol el contingut d’aquest meca-noscrit on m’ha sorprès Brock, sens dubte un optometrista clarament avançat al seu temps.

A l’inici d e les lectures al capí-tol I, titulat ‘Lleis orgàniques que pertanyen a l’entrenament visual’, Brock presenta un seguit de qües-tions ordenades alfabèticament i tot seguit les desenvolupa, raonant la qüestió. I així és com comença...

1. L’objectiu de l’entrenament vi-sual és proporcionar una millor adaptació de l’individu al seu en-torn natural. En conseqüència, les condicions de l’entrenament haurien de ser les més semblants possibles als estí-muls naturals.

2. Hi ha una tendència a utilitzar al complet les habilitats existents. Què causa, aleshores, les adap-tacions visuals? Les adaptacions passen per falta d’estímuls pels ni-vells que hi ha existents.

Si hi ha una tendència natural a utilitzar totes les habilitats que exis-teixen, per què ens cal teràpia visu-al? L’entrenament visual, si s’aplica correctament, genera una demanda per totes les habilitats existents.

3. Hi ha una tendència natural a gastar la mínima energia per com-pletar la demanda. En aquesta qüestió Brock reco-mana començar i acabar l’exer-cici però que no sigui sempre igual, ja que en el cas dels in-fants, es fa difícil repetir un mateix exercici de la mateixa manera, ja que és avorrit i no li desperta cap mena d’interès. En aquest sentit, cita Renshaw, que afirma que si tenim cinc minuts per hora i els dediquem real-ment a l’entrenament visual ja ho estem fent bé.

Amb aquesta frase i, sobretot pels optometristes que ens dedi-quem a l’entrenament visual amb infants, té grans dosis d’ànims a te-nir en compte.

Sara Palomé Desvilar

Número de col·legiada 14.189


4. És la naturalesa de la posició que determina la naturalesa de la res-posta. Aquesta declaració implica que, mentre els ulls tenen una postura estràbica, l’individu pensa estràbi-cament. Tanmateix, en el moment que els seus ulls tenen una postu-ra normal, deixa de pensar estrà-bicament per passar a pensar com els que tenen la postura binocular. Aquesta manera d’entendre l’estra-bisme és nova per l’època que va viure Brock i, per això, el considero avançat al seu temps.

Considera que quan una per-sona té estrabisme tota la seva es-tructura d’interpretació és estràbica i que quan passa d’estràbica a nor-mal la seva interpretació de la imat-ge és completament diferent. A més a més, afi rma que la interpretació binocular no ha de ser ensenyada. No es pot trencar la CSA (correspon-dència sensorial anòmala) i canviar per CSN (correspondència sensori-al normal). El nostre únic objectiu a l’entrenament visual és portar a l’individu a una posició adequada i quan això s’aconsegueix, la resta és fàcil.

És per aquest motiu que neces-sitem controls i, segons Brock, és obligatori que l’optometrista sàpi-ga en tot moment quan un individu està tenint una postura adequada i quan no. També per ell no és vàlid l’aparell que no ens permet obser-

var els ulls de l’individu i que no ens deixi veure si els està posant bé o no. No obstant, Brock considera que no és un problema simple. No és fàcil determinar si un infant està entrenant bé o si està realitzant l’exercici simplement per satisfer els requeriment mínims, o sigui, perquè se li demana. Sense con-trols adequats, no es poden esperar mantenir nivells alts de resposta.

La postura binocular signifi ca bàsicament mirar, fi xar un objec-te amb els dos ulls a la vegada. És la capacitat de mantenir la posició ocular en precisió en una determi-nada tasca visual que els dos ulls fi xen directament a un únic objec-te. No totes les persones tenen una postura binocular. Hi ha dues possi-bles postures a través de les quals l’individu pot organitzar la seva visió: per una banda, pot mantenir una postura amb un sol ull o postu-ra monocular i, per una altra, pot

mantenir línies separades per cada ull o postura estràbica.

Mantenir la postura monocu-lar signifi ca que un ull es fi xa en un objecte amb especial atenció. L’ull que es fi xa en l’objecte és l’ull que interpreta l’objecte a nivell cortical. L’altre ull no s’utilitza amb aquest propòsit, sinó que pot estar mirant en una altra direcció i que pot tenir, en aquest moment, un propòsit d’interpretació percentu-al o potser no.

La qüestió ara és plantejar, aquest ull s’utilitza per un altre propòsit? Si no té cap altre propò-sit, es manté en cold storage. És a dir, segons Brock, el senyal nervi-ós que prové d’aquest ull roman a la memòria, com si es tractés d’una imatge congelada. D’aquesta mane-ra, quan un individu té una postura monocular, el que l’altre ull està fent en aquest moment no és de cap interès per l’organisme.

Per tant, Brock ja està considerant no només uns ulls estràbics sinó tot l’individu i el seu pensament. Distin-geix entre un pensament estràbic i un de binocular. És a dir, s’ajusta a l’afi r-mació que no veiem amb els ulls sinó a través d’aquests, ja que tot l’orga-nisme està implicat en la visió.

Fins a la propera col·laboració en què el continuarem descobrint. Paraula de Brock!

COL·LABORACIONS

És obligatori que l’optometrista sàpiga en tot moment quan un individu està tenint una postura adequada i quan no


Proposen que la Llei obligui a les òptiques a mostrar el títol professional dels seus treballadors

INTERNACIONALMÈXIC

Amb l’objectiu de pro-tegir la salut visual dels mexicans, el Co-legio de Optometristas del Estado de Coahuila (Estats Units de Mè-

xic) a través de la seva presidenta, la doctora Laura Verónica Centeno Morales, va presentar davant el Se-nat de la República una iniciativa de Llei perquè s’obligui a la pre-sentació d’un títol professional als que ofereixin exàmens visuals.

A la presentació del fòrum ‘L’impacte de la salut visual a Mè-xic’ el 15 d’octubre d’enguany al Senat de la República, organitzat per l’AMFECCO (Asociación Mexica-na de Facultades Escuela, Colegios y Consejos de Optometría) la sena-dora per Querétaro Sonia Rocha Acosta, va realitzar una crida per sensibilitzar els legisladors sobre la importància de la seva interven-ció en iniciatives de llei que inci-deixin en la prevenció i promoció de la salut visual dels mexicans, davant el risc d’acudir exclusiva-ment a centres dedicats només a la venda de lents.

La senadora va sostenir, d’acord amb l’Enquesta Nacional de Llars de 2014 de l’INEGI, que 16,9 milions de mexicans van re-conèixer tenir un problema visual i que prop de 3,5 milions va mani-festar veure molt poc o gens.

A més a més, va remarcar que, de les persones amb alguna di-ficultat visual, el 36,6% va afir-mar que utilitzava ulleres i que

el 45,2% va expressar que veien amb molta dificultat. També va afegir que només el 16,5% de la població amb alguna afecció greu utilitzava ulleres.

A Mèxic les principals causes de ceguesa o discapacitat visual són la retinopatia diabètica, la degene-ració macular associada a l’edat i el glaucoma. La miopia, com a condi-ció òptica prevalent en la infància i l’adolescència, és cada vegada més freqüent i està generant inquietud per al seu control i gestió.


INTERNACIONAL

La meitat dels pares dels Estats Units no porten els seus fillsa cap examen visual

ESTATS UNITS

Al nou curs esco-lar 2017-18 un de cada quatre infants nord-americans farà servir ulleres i/o lents de contacte.

Tot i aquest ràpid creixement dels infants amb compensació op-tomètrica, els pares no prioritzen els exàmens visuals, a diferència de les visites pediàtriques o odon-tològiques.

La companyia d’assegurances VSP (Vision Service Plan), especi-alitzada en el camp de la visió, va publicar el passat mes d’agost una enquesta realitzada a un miler de pares de fi lls en edat escolar.

El 80% dels pares va reconèixer la importància de l’examen visual però només el 60% de les mares i el 50% dels pares van afi rmar que porten els seus fi lls a l’optometrista una vegada a l’any. Si ho comparem, el 83% dels pares van afi rmar que

portaven els seus fi lls a una visita odontològica almenys una vegada a l’any, mentre que només el 56% els portava a visita optomètrica. Aquesta enquesta també va detec-tar que el 10% dels infants majors de cinc anys encara no havien visi-tat mai un optometrista.

El 27% dels enquestats va ma-nifestar que l’únic examen visual que han realitzat els seus fi lls és el que es fa a l’escola. A més a més, un de cada quatre pares no va con-siderar important realitzar l’exa-men visual una vegada a l’any.

Molts pares van argumentar que el poc temps que disposen els obliga a delegar a l’escola els exà-mens visuals, tot i que està demos-trat que el cribratge que es realitza a les escoles, en el qual la prova principal és l’agudesa visual, no dóna tota la informació necessària respecte la salut visual de l’infant com sí que ho fa un examen més complet.

Alguns autors indiquen que fi ns al 60% dels alumnes que ja són usuaris de compensació optomè-trica i passen satisfactòriament la prova escolar estan hipocompen-sats.


Proposen que la Llei obligui a les òptiques a mostrar el títol professional dels seus treballadors

INTERNACIONALMÈXIC

Amb l’objectiu de pro-tegir la salut visual dels mexicans, el Co-legio de Optometristas del Estado de Coahuila (Estats Units de Mè-

xic) a través de la seva presidenta, la doctora Laura Verónica Centeno Morales, va presentar davant el Se-nat de la República una iniciativa de Llei perquè s’obligui a la pre-sentació d’un títol professional als que ofereixin exàmens visuals.

A la presentació del fòrum ‘L’impacte de la salut visual a Mè-xic’ el 15 d’octubre d’enguany al Senat de la República, organitzat per l’AMFECCO (Asociación Mexica-na de Facultades Escuela, Colegios y Consejos de Optometría) la sena-dora per Querétaro Sonia Rocha Acosta, va realitzar una crida per sensibilitzar els legisladors sobre la importància de la seva interven-ció en iniciatives de llei que inci-deixin en la prevenció i promoció de la salut visual dels mexicans, davant el risc d’acudir exclusiva-ment a centres dedicats només a la venda de lents.

La senadora va sostenir, d’acord amb l’Enquesta Nacional de Llars de 2014 de l’INEGI, que 16,9 milions de mexicans van re-conèixer tenir un problema visual i que prop de 3,5 milions va mani-festar veure molt poc o gens.

A més a més, va remarcar que, de les persones amb alguna di-ficultat visual, el 36,6% va afir-mar que utilitzava ulleres i que

el 45,2% va expressar que veien amb molta dificultat. També va afegir que només el 16,5% de la població amb alguna afecció greu utilitzava ulleres.

A Mèxic les principals causes de ceguesa o discapacitat visual són la retinopatia diabètica, la degene-ració macular associada a l’edat i el glaucoma. La miopia, com a condi-ció òptica prevalent en la infància i l’adolescència, és cada vegada més freqüent i està generant inquietud per al seu control i gestió.


INTERNACIONAL

La meitat dels pares dels Estats Units no porten els seus fillsa cap examen visual

ESTATS UNITS

Al nou curs esco-lar 2017-18 un de cada quatre infants nord-americans farà servir ulleres i/o lents de contacte.

Tot i aquest ràpid creixement dels infants amb compensació op-tomètrica, els pares no prioritzen els exàmens visuals, a diferència de les visites pediàtriques o odon-tològiques.

La companyia d’assegurances VSP (Vision Service Plan), especi-alitzada en el camp de la visió, va publicar el passat mes d’agost una enquesta realitzada a un miler de pares de fi lls en edat escolar.

El 80% dels pares va reconèixer la importància de l’examen visual però només el 60% de les mares i el 50% dels pares van afi rmar que porten els seus fi lls a l’optometrista una vegada a l’any. Si ho comparem, el 83% dels pares van afi rmar que

portaven els seus fi lls a una visita odontològica almenys una vegada a l’any, mentre que només el 56% els portava a visita optomètrica. Aquesta enquesta també va detec-tar que el 10% dels infants majors de cinc anys encara no havien visi-tat mai un optometrista.

El 27% dels enquestats va ma-nifestar que l’únic examen visual que han realitzat els seus fi lls és el que es fa a l’escola. A més a més, un de cada quatre pares no va con-siderar important realitzar l’exa-men visual una vegada a l’any.

Molts pares van argumentar que el poc temps que disposen els obliga a delegar a l’escola els exà-mens visuals, tot i que està demos-trat que el cribratge que es realitza a les escoles, en el qual la prova principal és l’agudesa visual, no dóna tota la informació necessària respecte la salut visual de l’infant com sí que ho fa un examen més complet.

Alguns autors indiquen que fi ns al 60% dels alumnes que ja són usuaris de compensació optomè-trica i passen satisfactòriament la prova escolar estan hipocompen-sats.


Els canadencs encarano li donen importànciaa la salut visual

CANADÀ

Aquests són els resul-tats d’un document de discussió sobre els canadencs i els riscos per a la seva salut vi-sual, publicat per Essi-

lor Canada. A partir d’una enquesta general realitzada per Ipsos entre 1.200 canadencs i els comenta-ris de dos experts en optometria, aquest document proporciona un resum del seu coneixement i com-prensió dels riscos per a la salut visual del Canadà i els seus com-portaments quan s’enfronten a problemes de salut visual. També ofereix recomanacions perquè els canadencs gestionin activament la seva salut visual.

Si bé el 41% dels canadencs enquestats van reconèixer que te-nien una limitada comprensió dels riscos per a la seva salut visual, hi ha discrepàncies entre generacions. Per exemple, una major proporció de millennials (de 18 a 34 anys) va informar que tenia un bon coneixe-ment del risc (65%) en comparació amb les generacions més avança-des (57% per 35-54 anys i 58% per a majors de 55 anys).

L’enquesta també va mesurar la importància que els canadencs posen en diversos factors de risc externs i de comportament. Segons ells, els dos factors de risc externs més grans per a la salut visual són l’exposició als raigs UV en dies as-solellats o d’estiu i l’exposició a la radiació UV artifi cial. Es conside-ra que són molt importants per al 65% i el 63% dels canadencs, res-

pectivament, en comparació amb l’exposició als raigs UV en dies ennuvolats, plujosos o d’hivern (39%), l’exposició a pantalles digi-tals (35%) i l’exposició a fonts de llum artifi cial (26%).

Per al 66% tenir problemes de visió no corregits (com visió borro-sa, miopia o hipermetropia) i per al 55% conduir mentre s’exposen als refl exos cegadors del sol són els factors de risc de comportament més importants.

De nou, les diferències genera-cionals es van reflectir en l’èmfasi en els factors externs i de com-portament. Els canadencs majors de 35 anys semblen ser més cons-cients dels riscos associats amb l’exposició als raigs UV en dies assolellats que els millennials: el 66% dels majors de 35 a 54 anys i el 74% dels majors de 55 anys consideren que aquest risc és molt alt, en comparació amb només el 55% pels que tenen entre 18 i 34 anys. A la inversa, les generacions més joves són més conscients dels

riscos associats amb l’exposició a les pantalles digitals. Mentre que només el 29% dels canadencs majors de 55 anys van considerar aquesta problemàtica de risc, el 36% dels canadencs de 18 a 34 anys i el 40% d’entre 35 a 54 anys la van destacar com a important.

L’ús d’ulleres incòmodes amb muntures desajustades o mal tria-des, o lents ratllades o lents ina-dequades que disminueixen la vi-sió (44%), conduir de nit mentre s’està exposat a llums cegadors, com ara fars de cotxes o semàfors (40%), realitzar tasques prolon-gades o minucioses (34%), i tre-ballar o realitzar activitats a la nit o a la foscor (31%) són altres fac-tors de risc que apareixen a l’es-tudi.

A l’estar exposats a pantalles digitals com a part del seu treball i de la seva vida quotidiana, els canadencs d’entre 18 i 54 anys semblen cada vegada més preo-cupats per la sobreexposició a la llum blava.

INTERNACIONAL

Fins al 25% de tots els infants en edat escolar tenen una visió o un problema de salut no diagnosticats


L’estudi també va revelar pro-blemes de salut visual dels cana-dencs i les seves actituds cap a aquests: el 85% dels canadencs han experimentat problemes de salut visual en els últims 12 mesos a través picor d’ulls, ulls plorosos o secs (56%), estrès visual (55%), difi cultat per veure els objec-tes que estan lluny (39%) o prop (37%) i visió doble (12%).

Tanmateix, tots els experts en salut visual consultats són unàni-mes sobre la necessitat de prevenir els riscos de la salut visual abans no sorgeixin els problemes i fo-mentar els exàmens periòdics, es-pecialment en el cas dels infants, pels quals la visió és el principal vector d’aprenentatge. “Sabem que el 80% de l’aprenentatge a l’aula és visual, però només el 15% dels infants s’han realitzat un examen visual complet abans de començar l’escola. També sabem que fi ns al 25% de tots els infants en edat es-colar tenen una visió o un problema de salut no diagnosticats. Això dei-xa a molts infants en desavantatge quan es tracta de l’escola i el seu rendiment escolar”, manifesten els experts.


Els canadencs encarano li donen importànciaa la salut visual

CANADÀ

Aquests són els resul-tats d’un document de discussió sobre els canadencs i els riscos per a la seva salut vi-sual, publicat per Essi-

lor Canada. A partir d’una enquesta general realitzada per Ipsos entre 1.200 canadencs i els comenta-ris de dos experts en optometria, aquest document proporciona un resum del seu coneixement i com-prensió dels riscos per a la salut visual del Canadà i els seus com-portaments quan s’enfronten a problemes de salut visual. També ofereix recomanacions perquè els canadencs gestionin activament la seva salut visual.

Si bé el 41% dels canadencs enquestats van reconèixer que te-nien una limitada comprensió dels riscos per a la seva salut visual, hi ha discrepàncies entre generacions. Per exemple, una major proporció de millennials (de 18 a 34 anys) va informar que tenia un bon coneixe-ment del risc (65%) en comparació amb les generacions més avança-des (57% per 35-54 anys i 58% per a majors de 55 anys).

L’enquesta també va mesurar la importància que els canadencs posen en diversos factors de risc externs i de comportament. Segons ells, els dos factors de risc externs més grans per a la salut visual són l’exposició als raigs UV en dies as-solellats o d’estiu i l’exposició a la radiació UV artifi cial. Es conside-ra que són molt importants per al 65% i el 63% dels canadencs, res-

pectivament, en comparació amb l’exposició als raigs UV en dies ennuvolats, plujosos o d’hivern (39%), l’exposició a pantalles digi-tals (35%) i l’exposició a fonts de llum artifi cial (26%).

Per al 66% tenir problemes de visió no corregits (com visió borro-sa, miopia o hipermetropia) i per al 55% conduir mentre s’exposen als refl exos cegadors del sol són els factors de risc de comportament més importants.

De nou, les diferències genera-cionals es van reflectir en l’èmfasi en els factors externs i de com-portament. Els canadencs majors de 35 anys semblen ser més cons-cients dels riscos associats amb l’exposició als raigs UV en dies assolellats que els millennials: el 66% dels majors de 35 a 54 anys i el 74% dels majors de 55 anys consideren que aquest risc és molt alt, en comparació amb només el 55% pels que tenen entre 18 i 34 anys. A la inversa, les generacions més joves són més conscients dels

riscos associats amb l’exposició a les pantalles digitals. Mentre que només el 29% dels canadencs majors de 55 anys van considerar aquesta problemàtica de risc, el 36% dels canadencs de 18 a 34 anys i el 40% d’entre 35 a 54 anys la van destacar com a important.

L’ús d’ulleres incòmodes amb muntures desajustades o mal tria-des, o lents ratllades o lents ina-dequades que disminueixen la vi-sió (44%), conduir de nit mentre s’està exposat a llums cegadors, com ara fars de cotxes o semàfors (40%), realitzar tasques prolon-gades o minucioses (34%), i tre-ballar o realitzar activitats a la nit o a la foscor (31%) són altres fac-tors de risc que apareixen a l’es-tudi.

A l’estar exposats a pantalles digitals com a part del seu treball i de la seva vida quotidiana, els canadencs d’entre 18 i 54 anys semblen cada vegada més preo-cupats per la sobreexposició a la llum blava.

INTERNACIONAL

Fins al 25% de tots els infants en edat escolar tenen una visió o un problema de salut no diagnosticats


L’estudi també va revelar pro-blemes de salut visual dels cana-dencs i les seves actituds cap a aquests: el 85% dels canadencs han experimentat problemes de salut visual en els últims 12 mesos a través picor d’ulls, ulls plorosos o secs (56%), estrès visual (55%), difi cultat per veure els objec-tes que estan lluny (39%) o prop (37%) i visió doble (12%).

Tanmateix, tots els experts en salut visual consultats són unàni-mes sobre la necessitat de prevenir els riscos de la salut visual abans no sorgeixin els problemes i fo-mentar els exàmens periòdics, es-pecialment en el cas dels infants, pels quals la visió és el principal vector d’aprenentatge. “Sabem que el 80% de l’aprenentatge a l’aula és visual, però només el 15% dels infants s’han realitzat un examen visual complet abans de començar l’escola. També sabem que fi ns al 25% de tots els infants en edat es-colar tenen una visió o un problema de salut no diagnosticats. Això dei-xa a molts infants en desavantatge quan es tracta de l’escola i el seu rendiment escolar”, manifesten els experts.


Islàndia pinta els passos de vianants en 3D per aconseguir disminuir la velocitat i reduir els accidents

ISLÀNDIA

Islàndia s’ha convertit en l’úl-tim país, i primer a Europa, en introduir passos de zebra 3D en un intent per frenar els con-ductors, concretament a la po-blació d’Isafjorour.

La idea és que els conductors pensin que hi ha alguna cosa a la carretera just on és el pas de via-nants, gràcies a la il·lusió òptica

produïda. Això fa que disminueixin la velocitat, reduint el risc d’acci-dents greus en àrees de vianants.

El pas de zebra 3D es va provar per primera vegada a Nova Delhi l’any passat d’on va treure la idea Ralf Trylla, Comissari Ambiental d’Islàndia; i que també es troba ja a diversos països, com Sud-àfrica, la Xina i Kirguizistan.

INTERNACIONAL


INTERNACIONAL

Opti revela el futur del negocia Futureshop

ALEMANYA

En la seva pròxima edició, que se celebrarà del 12 al 14 de gener del 2018 a Munic, el certamen mos-trarà als òptics el futur del seu negoci amb el nou

espai Futureshop, al pavelló B4.

D’aquesta manera, els òptics podran experimentar innovacions tecnològiques per a les àrees de diagnòstic de servei al client. A més, aprendran més sobre concep-tes prometedors, oportunitats de digitalització, disseny dels establi-ments òptics, etc.

El certamen ha desenvolupat Futureshop en cooperació amb òptics, expositors de la indústria

òptica i experts de l’associació central d’òptics i optometristes alemanys i de la Universitat Aalen.

L’equipament tècnic d’aquest nou espai procedeix d’expositors del certamen com Topcon, Zeiss i Oculus.

Estudiants de la Universitat Aalen faran visites guiades tant en alemany com en anglès de 30 mi-nuts als visitants. De tota manera, qui ho prefereixi podrà fer aquest recorregut pel seu compte.

Alhora, el certamen oferirà també recorreguts guiats per Optic 4.0 cada dia. Aquests tours es rea-litzaran en anglès i en alemany.


Islàndia pinta els passos de vianants en 3D per aconseguir disminuir la velocitat i reduir els accidents

ISLÀNDIA

Islàndia s’ha convertit en l’úl-tim país, i primer a Europa, en introduir passos de zebra 3D en un intent per frenar els con-ductors, concretament a la po-blació d’Isafjorour.

La idea és que els conductors pensin que hi ha alguna cosa a la carretera just on és el pas de via-nants, gràcies a la il·lusió òptica

produïda. Això fa que disminueixin la velocitat, reduint el risc d’acci-dents greus en àrees de vianants.

El pas de zebra 3D es va provar per primera vegada a Nova Delhi l’any passat d’on va treure la idea Ralf Trylla, Comissari Ambiental d’Islàndia; i que també es troba ja a diversos països, com Sud-àfrica, la Xina i Kirguizistan.

INTERNACIONAL


INTERNACIONAL

Opti revela el futur del negocia Futureshop

ALEMANYA

En la seva pròxima edició, que se celebrarà del 12 al 14 de gener del 2018 a Munic, el certamen mos-trarà als òptics el futur del seu negoci amb el nou

espai Futureshop, al pavelló B4.

D’aquesta manera, els òptics podran experimentar innovacions tecnològiques per a les àrees de diagnòstic de servei al client. A més, aprendran més sobre concep-tes prometedors, oportunitats de digitalització, disseny dels establi-ments òptics, etc.

El certamen ha desenvolupat Futureshop en cooperació amb òptics, expositors de la indústria

òptica i experts de l’associació central d’òptics i optometristes alemanys i de la Universitat Aalen.

L’equipament tècnic d’aquest nou espai procedeix d’expositors del certamen com Topcon, Zeiss i Oculus.

Estudiants de la Universitat Aalen faran visites guiades tant en alemany com en anglès de 30 mi-nuts als visitants. De tota manera, qui ho prefereixi podrà fer aquest recorregut pel seu compte.

Alhora, el certamen oferirà també recorreguts guiats per Optic 4.0 cada dia. Aquests tours es rea-litzaran en anglès i en alemany.


En un anterior article recor-dàvem que gràcies a l’òp-tica, Descartes va publicar el seu Discurs del Mètode, fonamental per a la recerca i divulgació científi ca. Tor-

nem a escriure sobre un fi lòsof, en aquest cas de Tales de Milet, defen-sor del fet que la raó i l’observació eren fonaments per a predir fenò-mens de la natura en una època en què es considerava que aquests es produïen per desig dels déus.

Tales de Milet va viure entre el 623 AC i el 546 AC. Va ser un fi lòsof grec nascut a Milet, ciutat jònica a l’actual Turquia. Fundador de la fi lo-sofi a occidental, també va treballar en el camp de les matemàtiques i l’astronomia.

Tots recordem el Teorema de Tales, que estableix la relació entre l’àlgebra i la geometria. Així, si dues rectes concurrents són tallades per un sistema de rectes, aleshores aquestes són paral·leles si, i només si, els segments determinats a les rectes concurrents són proporcio-nals.

Tales i l’òpticaSegons Plutarc, Tales de Milet va visitar Egipte i les piràmides de la plana de Giza, construïdes 20 se-gles abans. Davant la majestuositat dels monuments va calcular la seva altura. Per fer-ho va tractar aquesta mesura com un problema geomè-tric, amb suposició que els raigs solars incidents eren paral·lels, i va ser en aquest punt en el qual va en-trar l’òptica.

Tales va establir una relació de semblança (teorema primer de Ta-les) entre dos triangles rectangles, d’una banda el que té per catets C la longitud de l’ombra de la piràmide

i de la meitat de la seva base que era coneguda, i D la longitud de la seva alçada, la incògnita que volia conèixer; i d’altra banda, amb una vara clavada a terra verticalment, els catets coneguts B la longitud de la vara i la longitud de la seva om-bra A.

Realitzant les mesures en una hora del dia en què l’ombra de la vara era perpendicular a la base de la cara des de la qual mesurava l’ombra de la piràmide i afegint a la seva ombra la meitat de la longitud d’una de les cares, va obtenir la lon-gitud total C de l’ombra de la pirà-mide fi ns al centre d’aquesta.

Com en triangles semblants, es compleix que A/B=C/D i, per tant, l’altura de la piràmide és D=AC/B.

Tales de Milet:piràmides i òptica

CULTURA

A'A'B' A'C' B'C'r

r'A B

C

B'

C'

AB AC

= =

BC

D

A

B C


El president del COOOC assisteix a l’acte d’inauguració del curs acadèmic de l’UPCEl president del Col·legi, Alfons Bi-elsa, va assistir a l’acte d’inaugura-ció del curs acadèmic 2017-2018, que va tenir lloc el 22 de setembre a l’Auditori de l’edifi ci Vèrtex del Campus Nord de l’UPC.

A l’acte, Carme Pigem, arquitec-ta per l’ETSAV i sòcia fundadora d’R-CR Arquitectes, que ha estat guar-donada recentment amb el Premi Pritzker, va pronunciar la conferèn-cia inaugural, amb el títol ‘30 anys després’.

En el decurs de l’acte es va dur a terme el reconeixement dels pre-miats de la comunitat UPC, així com el lliurament del 20è Premi UPC a la Qualitat en la Docència Università-ria, el 6è Premi UPC a la Qualitat de la Gestió Universitària, l’11è Premi UPC a la Valorització de la Recerca, el premi al 14è Concurs de la Carpe-ta UPC i els guardons del 18è Premi per a Treballs de Recerca de Batxi-llerat i Projectes de Cicles Forma-tius de Grau Superior.

El COOOC signa un conveni amb la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. QueraltóEl passat 23 d’octubre el Col·legi va signar un conveni amb la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó. A través d’aquest acord, es pretén impulsar la col·laboració entre les dues entitats en projectes cultu-rals i educatius relacionats amb el cinema i l’audiovisual, especialment de la part tècnica cinematogràfi ca.

A més a més, es persegueix la creació d’un espai museístic in-

teractiu i educatiu per a tots els públics a Europa format per la Col-lecció Josep M. Queraltó, compos-ta per més de 20.000 peces, sent una de les col·leccions privades més importants d’Europa.

La Fundació va ser creada l’any 2010 per Josep M. Queraltó, des-prés de més de 35 anys de preser-var i col·leccionar material cinema-togràfi c i audiovisual.

Nou conveni per a la provínciade LleidaEl passat 9 de setembre va entrar en vigor el nou Conveni col·lectiu de treball del sector de Comerç al detall d’òptiques de les comarques de Llei-da per als anys 2017 a 2018 i que es va publicar al BOP de la Província de

Lleida núm. 175 de data 8/9/2017. Els efectes econòmics que reco-

neix el nou conveni són retroactius a data d’1 de gener de 2017.

Pots consultar-ho a la web delCOOOC.

Nou conveni per a la província de BarcelonaHa entrat en vigor el nou Conve-ni col·lectiu de treball del sector del Comerç d’òptica al detall de la província de Barcelona per als anys 2017 a 2018 i que ha estat publicat en el BOP de la Província de Barce-lona de data 14/8/2017.

Els efectes econòmics que reco-neix el nou conveni són retroactius a data d’1 de gener de 2017.

Pots consultar-ho a la web del COOOC.


FLAIX.CAT

En un anterior article recor-dàvem que gràcies a l’òp-tica, Descartes va publicar el seu Discurs del Mètode, fonamental per a la recerca i divulgació científi ca. Tor-

nem a escriure sobre un fi lòsof, en aquest cas de Tales de Milet, defen-sor del fet que la raó i l’observació eren fonaments per a predir fenò-mens de la natura en una època en què es considerava que aquests es produïen per desig dels déus.

Tales de Milet va viure entre el 623 AC i el 546 AC. Va ser un fi lòsof grec nascut a Milet, ciutat jònica a l’actual Turquia. Fundador de la fi lo-sofi a occidental, també va treballar en el camp de les matemàtiques i l’astronomia.

Tots recordem el Teorema de Tales, que estableix la relació entre l’àlgebra i la geometria. Així, si dues rectes concurrents són tallades per un sistema de rectes, aleshores aquestes són paral·leles si, i només si, els segments determinats a les rectes concurrents són proporcio-nals.

Tales i l’òpticaSegons Plutarc, Tales de Milet va visitar Egipte i les piràmides de la plana de Giza, construïdes 20 se-gles abans. Davant la majestuositat dels monuments va calcular la seva altura. Per fer-ho va tractar aquesta mesura com un problema geomè-tric, amb suposició que els raigs solars incidents eren paral·lels, i va ser en aquest punt en el qual va en-trar l’òptica.

Tales va establir una relació de semblança (teorema primer de Ta-les) entre dos triangles rectangles, d’una banda el que té per catets C la longitud de l’ombra de la piràmide

i de la meitat de la seva base que era coneguda, i D la longitud de la seva alçada, la incògnita que volia conèixer; i d’altra banda, amb una vara clavada a terra verticalment, els catets coneguts B la longitud de la vara i la longitud de la seva om-bra A.

Realitzant les mesures en una hora del dia en què l’ombra de la vara era perpendicular a la base de la cara des de la qual mesurava l’ombra de la piràmide i afegint a la seva ombra la meitat de la longitud d’una de les cares, va obtenir la lon-gitud total C de l’ombra de la pirà-mide fi ns al centre d’aquesta.

Com en triangles semblants, es compleix que A/B=C/D i, per tant, l’altura de la piràmide és D=AC/B.

Tales de Milet:piràmides i òptica

CULTURA

A'A'B' A'C' B'C'r

r'A B

C

B'

C'

AB AC

= =

BC

D

A

B C


El president del COOOC assisteix a l’acte d’inauguració del curs acadèmic de l’UPCEl president del Col·legi, Alfons Bi-elsa, va assistir a l’acte d’inaugura-ció del curs acadèmic 2017-2018, que va tenir lloc el 22 de setembre a l’Auditori de l’edifi ci Vèrtex del Campus Nord de l’UPC.

A l’acte, Carme Pigem, arquitec-ta per l’ETSAV i sòcia fundadora d’R-CR Arquitectes, que ha estat guar-donada recentment amb el Premi Pritzker, va pronunciar la conferèn-cia inaugural, amb el títol ‘30 anys després’.

En el decurs de l’acte es va dur a terme el reconeixement dels pre-miats de la comunitat UPC, així com el lliurament del 20è Premi UPC a la Qualitat en la Docència Università-ria, el 6è Premi UPC a la Qualitat de la Gestió Universitària, l’11è Premi UPC a la Valorització de la Recerca, el premi al 14è Concurs de la Carpe-ta UPC i els guardons del 18è Premi per a Treballs de Recerca de Batxi-llerat i Projectes de Cicles Forma-tius de Grau Superior.

El COOOC signa un conveni amb la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. QueraltóEl passat 23 d’octubre el Col·legi va signar un conveni amb la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó. A través d’aquest acord, es pretén impulsar la col·laboració entre les dues entitats en projectes cultu-rals i educatius relacionats amb el cinema i l’audiovisual, especialment de la part tècnica cinematogràfi ca.

A més a més, es persegueix la creació d’un espai museístic in-

teractiu i educatiu per a tots els públics a Europa format per la Col-lecció Josep M. Queraltó, compos-ta per més de 20.000 peces, sent una de les col·leccions privades més importants d’Europa.

La Fundació va ser creada l’any 2010 per Josep M. Queraltó, des-prés de més de 35 anys de preser-var i col·leccionar material cinema-togràfi c i audiovisual.

Nou conveni per a la provínciade LleidaEl passat 9 de setembre va entrar en vigor el nou Conveni col·lectiu de treball del sector de Comerç al detall d’òptiques de les comarques de Llei-da per als anys 2017 a 2018 i que es va publicar al BOP de la Província de

Lleida núm. 175 de data 8/9/2017. Els efectes econòmics que reco-

neix el nou conveni són retroactius a data d’1 de gener de 2017.

Pots consultar-ho a la web delCOOOC.

Nou conveni per a la província de BarcelonaHa entrat en vigor el nou Conve-ni col·lectiu de treball del sector del Comerç d’òptica al detall de la província de Barcelona per als anys 2017 a 2018 i que ha estat publicat en el BOP de la Província de Barce-lona de data 14/8/2017.

Els efectes econòmics que reco-neix el nou conveni són retroactius a data d’1 de gener de 2017.

Pots consultar-ho a la web del COOOC.


FLAIX.CAT

El COOOC, la FOOT i l’ACOTV atorguen el Premi Optometrista de l’Any al professor James S. WolffsohnEl COOOC, la FOOT i l’ACOTV van lliurar el passat 27 de setembre, dins l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2017-2018 de la FOOT, el 3r Premi Internacional a l’Optome-trista de l’Any al Professor James S. Wolff sohn.

El professor Wolffsohn és autor de més de 180 articles ci-entífics apareguts a les publica-cions de major prestigi científic en l’àrea de les ciències de la vi-sió. Centra la seva recerca princi-palment en el desenvolupament d’instrumental oftàlmic, en les lents de contacte, lents intraocu-lars i ull sec. En aquest sentit, el professor Wolffsohn s’ha involu-crat molt activament en el spin off Aston EyeTech, d’instrumental mèdic de diagnòstic ocular i ha participat en el panell d’experts internacionals que ha elaborat el DEWS II, consolidant i actualitzant

el coneixement existent sobre l’ull sec, el seu diagnòstic i tractament. Actualment també forma part d’un panell d’experts sobre control de la miopia.

A l’acte, el professor Wolff sohn va oferir als estudiants una presen-tació de títol ‘Com obtenir el màxim profi t de la vostra situació’, en la qual, partint d’anècdotes personals, va encoratjar els estudiants a excel·lir acadèmica i personalment, a no con-formar-se amb un simple aprovat.

Durant l’acte d’inauguració tam-bé es va fer el lliurament del Llibre Registre d’Activitat Clínica als es-tudiants de segon curs, que els ser-virà com a evidència de l’expertesa clínica assolida al llarg del grau.

L’acte va concloure amb l’ac-tuació musical del Grup Trio Vivo (Miquel Àngel Cordero, al baix; Joan Antoni Pich, al violoncel, i Carlos Montfort, al violí).

El president del COOOC, la presidenta de l’ACOTV i el degà de la FOOT fent entrega del premi

Indo llança el nou fronto automàtic LM-7 de NidekIndo ha llançat al mercat espanyol la gamma de frontos automàtics de Nidek, sèrie LM-7.

Aquesta sèrie presenta una mi-llora en disseny, en interfície d’usu-ari però, alhora, manté els principis de mesurament, funcionalitat i qua-litat altament valorats. D’aquesta manera, es pretén augmentar la seva usabilitat.

Les característiques del LM-7 són les següents:• Major precisió i fi abilitat, gràcies al

sensor Hartmann amb 108 punts de mesura.

• Mesuraments més fàcils i ràpids: La llum verda propera a la norma ISO proporciona valors de mesura-ment més precisos sense la com-pensació de nombres Abbe.

• Detecció automàtica del tipus de lent.

• Mesurament de la transmitància UV, la funció de disposició del prisma i el de la distància pupil·lar usant l’escala simple que es mos-tra a la pantalla.

• Pantalla tàctil LCD de 5,7 polzades amb icones intuïtives.

• El disseny vertical fa una impres-sió sofi sticada i una visualització de disseny ideal.

• Comunicació de dades millorada, incloent-hi la funció LAN / WLAN opcional.


FLAIX.CAT

El Col·legi inaugura l’espaiCarles LópezAprofitant la celebració del Dia Mundial de la Visió, el passat 11 d’octubre el Col·legi va presen-tar l’espai Carles López, situat a la sala de formació del COOOC, l’Àgora. Es tracta d’un espai com-post per un gabinet optomètric complet. D’aquesta manera, des del Col·legi, es vol reconèixer la seva col·laboració en la promo-ció i l’expansió de la telemedici-na entre els òptics optometristes amb la seva capacitat d’engrescar

i il·lusionar. Alhora, també es vol agrair que fes possible que el Col-legi pugui comptar amb aparells d’última tecnologia. A l’acte, es va col·locar la placa identificati-va amb la presència de familiars i companys d’en Carles.

Tot seguit, dues ONG del sector, l’Associació Mirades i Fundació Et-nia, van presentar els seus projec-tes. Per fi nalitzar, els assistents van brindar amb una copa de cava per la visió.

CooperVision afegeix perfils d’o xigen a l’aplicació OptiExpertLa quarta versió de l’aplicació Opti-Expert del fabricant mundial de lents de contacte CooperVision inclou la nova funcionalitat de perfi ls d’oxi-gen de les lents de contacte, i està disponible de forma gratuïta tant per a iOS com per a dispositius Android.

Desenvolupats amb innovadors equips i processos de mesura de la-boratori, els nous perfi ls d’oxigen mostren la transmissibilitat a l’oxigen en tota la lent de contacte. Alhora, permeten apreciar com infl ueixen a les diferents prescripcions i dissenys.

Amb l’actualització de l’aplica-ció, el professional de la visió pot tri-ar la lent de contacte més adequada en funció del seu disseny i graduació gràcies a una comparació de perfi ls d’oxigen dels productes, mostrant clarament la mitjana de Dk / t junta-ment amb el nom del producte.

Amb aquesta última funcionali-tat, CooperVision continua ajudant el professional a adaptar el millor producte per a cada pacient amb una eina que donarà suport clí-nic als seus arguments, podent fer servir els perfi ls d’oxigen per de-mostrar gràfi cament els benefi cis d’evolucionar de lents de contacte d’hidrogel a hidrogel de silicona.

Igual que abans, aquesta aplica-ció efi cient i fàcil d’usar proporciona una escala de Graus Efron, calculado-res per a lents multifocals i tòriques i la possibilitat d’emmagatzemar de forma segura imatges de l’estat dels ulls dels pacients, així com recoma-nacions de lents de prova de les fa-mílies de producte de la marca.

Disponible en 14 idiomes i en 56 territoris a tot el món, OptiExpert l’utilitzen milers de professionals de la salut i, fi ns ara, suma prop de 23.500 descàrregues.

‘Ver para aprender’ s’endinsaals cinemes de tota EspanyaLa campanya ‘Ver para aprender’ s’ha endinsat a les sales de cinema de tota Espanya per explicar a les famílies la importància de revisar periòdicament l’estat de la visió dels menors. El cinema, aquest es-pai en què la visió és un element fonamental per poder gaudir de la pel·lícula, ha sonat al ritme de Pintu-rilla i la pandilla Vainilla, que s’han convertit, per segon any consecutiu, en la imatge de la campanya.

‘Ver para aprender’, que va néi-xer al 2016 com a iniciativa per fre-nar els casos de fracàs escolar deri-vats de problemes de visió, va rebre en aquesta nova edició el suport públic del ministeri d’Educació. Per això des del 16 d’octubre i fi ns al 30

de novembre, més de 3.000 centres d’educació primària de 557 munici-pis han rebut l’assistència d’òptics optometristes professionals.

A més a més, s’anima els pares a fer una revisió completa de l’estat de la salut visual de l’infant en qualsevol de les més de 1.000 òptiques associ-ades a la campanya, que posen al ser-vei de les famílies, els seus gabinets professionals sense cap cost afegit.


FLAIX.CAT

El COOOC, la FOOT i l’ACOTV atorguen el Premi Optometrista de l’Any al professor James S. WolffsohnEl COOOC, la FOOT i l’ACOTV van lliurar el passat 27 de setembre, dins l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2017-2018 de la FOOT, el 3r Premi Internacional a l’Optome-trista de l’Any al Professor James S. Wolff sohn.

El professor Wolffsohn és autor de més de 180 articles ci-entífics apareguts a les publica-cions de major prestigi científic en l’àrea de les ciències de la vi-sió. Centra la seva recerca princi-palment en el desenvolupament d’instrumental oftàlmic, en les lents de contacte, lents intraocu-lars i ull sec. En aquest sentit, el professor Wolffsohn s’ha involu-crat molt activament en el spin off Aston EyeTech, d’instrumental mèdic de diagnòstic ocular i ha participat en el panell d’experts internacionals que ha elaborat el DEWS II, consolidant i actualitzant

el coneixement existent sobre l’ull sec, el seu diagnòstic i tractament. Actualment també forma part d’un panell d’experts sobre control de la miopia.

A l’acte, el professor Wolff sohn va oferir als estudiants una presen-tació de títol ‘Com obtenir el màxim profi t de la vostra situació’, en la qual, partint d’anècdotes personals, va encoratjar els estudiants a excel·lir acadèmica i personalment, a no con-formar-se amb un simple aprovat.

Durant l’acte d’inauguració tam-bé es va fer el lliurament del Llibre Registre d’Activitat Clínica als es-tudiants de segon curs, que els ser-virà com a evidència de l’expertesa clínica assolida al llarg del grau.

L’acte va concloure amb l’ac-tuació musical del Grup Trio Vivo (Miquel Àngel Cordero, al baix; Joan Antoni Pich, al violoncel, i Carlos Montfort, al violí).

El president del COOOC, la presidenta de l’ACOTV i el degà de la FOOT fent entrega del premi

Indo llança el nou fronto automàtic LM-7 de NidekIndo ha llançat al mercat espanyol la gamma de frontos automàtics de Nidek, sèrie LM-7.

Aquesta sèrie presenta una mi-llora en disseny, en interfície d’usu-ari però, alhora, manté els principis de mesurament, funcionalitat i qua-litat altament valorats. D’aquesta manera, es pretén augmentar la seva usabilitat.

Les característiques del LM-7 són les següents:• Major precisió i fi abilitat, gràcies al

sensor Hartmann amb 108 punts de mesura.

• Mesuraments més fàcils i ràpids: La llum verda propera a la norma ISO proporciona valors de mesura-ment més precisos sense la com-pensació de nombres Abbe.

• Detecció automàtica del tipus de lent.

• Mesurament de la transmitància UV, la funció de disposició del prisma i el de la distància pupil·lar usant l’escala simple que es mos-tra a la pantalla.

• Pantalla tàctil LCD de 5,7 polzades amb icones intuïtives.

• El disseny vertical fa una impres-sió sofi sticada i una visualització de disseny ideal.

• Comunicació de dades millorada, incloent-hi la funció LAN / WLAN opcional.


FLAIX.CAT

El Col·legi inaugura l’espaiCarles LópezAprofitant la celebració del Dia Mundial de la Visió, el passat 11 d’octubre el Col·legi va presen-tar l’espai Carles López, situat a la sala de formació del COOOC, l’Àgora. Es tracta d’un espai com-post per un gabinet optomètric complet. D’aquesta manera, des del Col·legi, es vol reconèixer la seva col·laboració en la promo-ció i l’expansió de la telemedici-na entre els òptics optometristes amb la seva capacitat d’engrescar

i il·lusionar. Alhora, també es vol agrair que fes possible que el Col-legi pugui comptar amb aparells d’última tecnologia. A l’acte, es va col·locar la placa identificati-va amb la presència de familiars i companys d’en Carles.

Tot seguit, dues ONG del sector, l’Associació Mirades i Fundació Et-nia, van presentar els seus projec-tes. Per fi nalitzar, els assistents van brindar amb una copa de cava per la visió.

CooperVision afegeix perfils d’o xigen a l’aplicació OptiExpertLa quarta versió de l’aplicació Opti-Expert del fabricant mundial de lents de contacte CooperVision inclou la nova funcionalitat de perfi ls d’oxi-gen de les lents de contacte, i està disponible de forma gratuïta tant per a iOS com per a dispositius Android.

Desenvolupats amb innovadors equips i processos de mesura de la-boratori, els nous perfi ls d’oxigen mostren la transmissibilitat a l’oxigen en tota la lent de contacte. Alhora, permeten apreciar com infl ueixen a les diferents prescripcions i dissenys.

Amb l’actualització de l’aplica-ció, el professional de la visió pot tri-ar la lent de contacte més adequada en funció del seu disseny i graduació gràcies a una comparació de perfi ls d’oxigen dels productes, mostrant clarament la mitjana de Dk / t junta-ment amb el nom del producte.

Amb aquesta última funcionali-tat, CooperVision continua ajudant el professional a adaptar el millor producte per a cada pacient amb una eina que donarà suport clí-nic als seus arguments, podent fer servir els perfi ls d’oxigen per de-mostrar gràfi cament els benefi cis d’evolucionar de lents de contacte d’hidrogel a hidrogel de silicona.

Igual que abans, aquesta aplica-ció efi cient i fàcil d’usar proporciona una escala de Graus Efron, calculado-res per a lents multifocals i tòriques i la possibilitat d’emmagatzemar de forma segura imatges de l’estat dels ulls dels pacients, així com recoma-nacions de lents de prova de les fa-mílies de producte de la marca.

Disponible en 14 idiomes i en 56 territoris a tot el món, OptiExpert l’utilitzen milers de professionals de la salut i, fi ns ara, suma prop de 23.500 descàrregues.

‘Ver para aprender’ s’endinsaals cinemes de tota EspanyaLa campanya ‘Ver para aprender’ s’ha endinsat a les sales de cinema de tota Espanya per explicar a les famílies la importància de revisar periòdicament l’estat de la visió dels menors. El cinema, aquest es-pai en què la visió és un element fonamental per poder gaudir de la pel·lícula, ha sonat al ritme de Pintu-rilla i la pandilla Vainilla, que s’han convertit, per segon any consecutiu, en la imatge de la campanya.

‘Ver para aprender’, que va néi-xer al 2016 com a iniciativa per fre-nar els casos de fracàs escolar deri-vats de problemes de visió, va rebre en aquesta nova edició el suport públic del ministeri d’Educació. Per això des del 16 d’octubre i fi ns al 30

de novembre, més de 3.000 centres d’educació primària de 557 munici-pis han rebut l’assistència d’òptics optometristes professionals.

A més a més, s’anima els pares a fer una revisió completa de l’estat de la salut visual de l’infant en qualsevol de les més de 1.000 òptiques associ-ades a la campanya, que posen al ser-vei de les famílies, els seus gabinets professionals sense cap cost afegit.


FLAIX.CAT

El mercat de l’òptica arriba als 8.900 milions en el primer semestre del 2017El mercat òptic europeu ha assolit una xifra de negoci de 8.900 milions d’euros en el primer semestre del 2017, un 0,3% menys que durant el mateix exercici de l’any anterior, se-gons un estudi de la consultora Gfk.

L’estudi, que contempla els mercats d’Itàlia, França, Espanya i Alemanya, recull les dades de les vendes d’ulleres de sol, muntures, lents de prescripció, lents de con-

tacte i productes de manteniment per a lents de contacte.

Pel que fa al mercat, Gfk reporta una perspectiva positiva a Alema-nya i Espanya (+ 2,5% i + 3,5%, res-pectivament), mentre que França i Itàlia mostren un comportament negatiu (-3,1% i -1,5%).

Gianni Cossar, director global del Panell d’Òptica i Ulleres de Gfk, ha explicat que el sector ha tingut

un acompliment estable en els úl-tims anys, en un context marcat per un procés d’innovació i d’integració vertical pel que fa a fabricants i de distribució.

No obstant això, el mercat eu-ropeu va començar a desaccelerar a causa del comportament del mercat francès, que representa aproxima-dament el 37% del valor dels qua-tre mercats analitzats.

‘Beltone Trust’, audició de primera categoriaBeltone llança al mercat la família completa d’audiòfons Beltone Trust que, segons la companyia, revoluci-onarà l’audiologia ja que possibili-ta el contacte immediat de l’usuari

amb l’audioprotesista. “Trust és audició de primera

categoria, tant per l’audioprotesis-ta com per a l’usuari de qualsevol edat”, resumeix Sandra Salobral, di-

rectora de Màrqueting de Beltone.Bona prova d’aquesta afi rmació

és la nova i revolucionària eina de comunicació entre audiòleg i usua-ri, Remote Care, amb la qual comp-ten els audiòfons de la gamma.

Amb aquesta eina, el professio-nal compta amb un suport extra en el procés d’adaptació que trenca la barrera de la fi ns ara necessària pre-sència física. Sense importar on esti-gui i des del mòbil, l’usuari pot rebre assistència tècnica i incorporar-la immediatament als seus audiòfons, una funció que és útil quan està sot-mès a ambients sonors canviants.

Per fer-ho possible, Beltone ha aplicat la realitat que vivim a la seva especialitat: l’ajut auditiu que afavoreix la comunicació, inspi-rant-se en la senzillesa de tots els processos. Així, els usuaris envien a l’audiòleg una sol·licitud des de l’aplicació Beltone HearMax, a la qual el professional respon amb els canvis necessaris i en el moment convenient amb el nou programari d’adaptació Beltone Solus Max.

A més a més, Remote Care per-met a l’usuari descarregar les ac-tualitzacions que proposa el seu audiòleg sense necessitat de des-plaçar-se fi ns al gabinet. “És una forma molt apropiada per mantenir la comunicació amb l’usuari, i fi de-litzar-lo, fi ns on altres mai han po-gut arribar”, diu Salobral.


FLAIX.CAT

Essilor fabrica una lent de +70 diòptriesL’australiana Meg Zatorski feia servir fa més de 16 anys lents de +40 diòptries per combatre la fal-ta de visió central i perifèrica cau-sada per la síndrome de Stargadt. Encara que la lent l’ajudava, Za-torski encara necessitava utilitzar una lupa, de 10 diòptries de po-tència per poder llegir.

Zatorski feia més de 10 anys que buscava una solució que s’ajustés més a les seves neces-sitats visuals, i havia trucat a la porta de molts professionals de la visió sense massa èxit. Finalment, va conèixer a Philip Fox, que va assumir el repte de desenvolupar una lent a mesura traslladant lla-vors la petició a la fi lial d’Essilor a Austràlia.

Procés de fabricacióEls equips del laboratori van ac-ceptar el desafi ament. Pel desen-volupament de la lent van optar per un material orgànic d’índex 1,67. La tècnica de polimerització va ser usada per crear la lent amb una geometria mai aconseguida fi ns al moment.

La cara interna biconvexa pos-seeix una potència de +28,25 diòp-tries i un diàmetre de 50 mm. Pel que fa a la lent de tipus lenticular,

a la cara externa, +41,75 diòptries i un diàmetre de 30 mm per mini-mitzar el gruix del centre.

Essilor compta amb un labo-ratori amb un equip de persones dedicades al disseny i fabricació de lents especials (SL) a Ligny-en-Barrois, França. Aquestes lents es fan sovint de forma artesanal i re-

quereixen moltes hores de treball que combinen l’experiència òptica amb processos específi cs de fabri-cació per crear una solució perso-nalitzada.

Aproximadament set milions de persones a tot el món tenen una ametropia extrema que requereix lents especials.

La primera lent transparent que integra la protecció contra la llum nocivaAmb Eye Protect System, les mo-lècules absorbeixen de forma in-tel·ligent la llum blau violeta i UV i neutralitzen el color groc residual generat pel fi ltratge de la llum bla-va, mitjançant un procés únic d’ab-sorció que dóna lloc a tres benefi cis: protecció UV, protecció intel·ligent davant la llum blau-violeta i aspec-te transparent.

Pel que fa a la protecció UV, les lents absorbeixen de forma efi caç la radiació UVA. Alhora, ofereixen una protecció intel·ligent contra la llum

blau-violeta major que les lents gra-duades estàndard. Les molècules absorbents de llum blau-violeta se centren específi cament en la longi-tud d’ona més nociva.

En relació a l’aspecte transpa-rent, s’ofereix a l’usuari una lent transparent gràcies als absorbents específi cs del color complementari que milloren l’estètica de les lents i la percepció del color i neutralitzen el color residual groc resultant de l’absorció de la llum blau violeta.

Eye Protect System, disponible

en qualsevol matèria, índex i pres-cripció, és una opció idònia per a usuaris que busquen estar protegits de la radiació UV i la llum blava vi-oleta nociva però rebutgen el refl ex blau i groc residual.

Per als usuaris que exigeixen una protecció encara més eleva-da, es recomana Crizal Prevencia + (combinació d’Eye Protect System amb Crizal Prevencia), que bloqueja fi ns al 50% més la llum blava nociva i redueix fi ns al 40% l’índex de mort cel·lular a la retina.


FLAIX.CAT

El mercat de l’òptica arriba als 8.900 milions en el primer semestre del 2017El mercat òptic europeu ha assolit una xifra de negoci de 8.900 milions d’euros en el primer semestre del 2017, un 0,3% menys que durant el mateix exercici de l’any anterior, se-gons un estudi de la consultora Gfk.

L’estudi, que contempla els mercats d’Itàlia, França, Espanya i Alemanya, recull les dades de les vendes d’ulleres de sol, muntures, lents de prescripció, lents de con-

tacte i productes de manteniment per a lents de contacte.

Pel que fa al mercat, Gfk reporta una perspectiva positiva a Alema-nya i Espanya (+ 2,5% i + 3,5%, res-pectivament), mentre que França i Itàlia mostren un comportament negatiu (-3,1% i -1,5%).

Gianni Cossar, director global del Panell d’Òptica i Ulleres de Gfk, ha explicat que el sector ha tingut

un acompliment estable en els úl-tims anys, en un context marcat per un procés d’innovació i d’integració vertical pel que fa a fabricants i de distribució.

No obstant això, el mercat eu-ropeu va començar a desaccelerar a causa del comportament del mercat francès, que representa aproxima-dament el 37% del valor dels qua-tre mercats analitzats.

‘Beltone Trust’, audició de primera categoriaBeltone llança al mercat la família completa d’audiòfons Beltone Trust que, segons la companyia, revoluci-onarà l’audiologia ja que possibili-ta el contacte immediat de l’usuari

amb l’audioprotesista. “Trust és audició de primera

categoria, tant per l’audioprotesis-ta com per a l’usuari de qualsevol edat”, resumeix Sandra Salobral, di-

rectora de Màrqueting de Beltone.Bona prova d’aquesta afi rmació

és la nova i revolucionària eina de comunicació entre audiòleg i usua-ri, Remote Care, amb la qual comp-ten els audiòfons de la gamma.

Amb aquesta eina, el professio-nal compta amb un suport extra en el procés d’adaptació que trenca la barrera de la fi ns ara necessària pre-sència física. Sense importar on esti-gui i des del mòbil, l’usuari pot rebre assistència tècnica i incorporar-la immediatament als seus audiòfons, una funció que és útil quan està sot-mès a ambients sonors canviants.

Per fer-ho possible, Beltone ha aplicat la realitat que vivim a la seva especialitat: l’ajut auditiu que afavoreix la comunicació, inspi-rant-se en la senzillesa de tots els processos. Així, els usuaris envien a l’audiòleg una sol·licitud des de l’aplicació Beltone HearMax, a la qual el professional respon amb els canvis necessaris i en el moment convenient amb el nou programari d’adaptació Beltone Solus Max.

A més a més, Remote Care per-met a l’usuari descarregar les ac-tualitzacions que proposa el seu audiòleg sense necessitat de des-plaçar-se fi ns al gabinet. “És una forma molt apropiada per mantenir la comunicació amb l’usuari, i fi de-litzar-lo, fi ns on altres mai han po-gut arribar”, diu Salobral.


FLAIX.CAT

Essilor fabrica una lent de +70 diòptriesL’australiana Meg Zatorski feia servir fa més de 16 anys lents de +40 diòptries per combatre la fal-ta de visió central i perifèrica cau-sada per la síndrome de Stargadt. Encara que la lent l’ajudava, Za-torski encara necessitava utilitzar una lupa, de 10 diòptries de po-tència per poder llegir.

Zatorski feia més de 10 anys que buscava una solució que s’ajustés més a les seves neces-sitats visuals, i havia trucat a la porta de molts professionals de la visió sense massa èxit. Finalment, va conèixer a Philip Fox, que va assumir el repte de desenvolupar una lent a mesura traslladant lla-vors la petició a la fi lial d’Essilor a Austràlia.

Procés de fabricacióEls equips del laboratori van ac-ceptar el desafi ament. Pel desen-volupament de la lent van optar per un material orgànic d’índex 1,67. La tècnica de polimerització va ser usada per crear la lent amb una geometria mai aconseguida fi ns al moment.

La cara interna biconvexa pos-seeix una potència de +28,25 diòp-tries i un diàmetre de 50 mm. Pel que fa a la lent de tipus lenticular,

a la cara externa, +41,75 diòptries i un diàmetre de 30 mm per mini-mitzar el gruix del centre.

Essilor compta amb un labo-ratori amb un equip de persones dedicades al disseny i fabricació de lents especials (SL) a Ligny-en-Barrois, França. Aquestes lents es fan sovint de forma artesanal i re-

quereixen moltes hores de treball que combinen l’experiència òptica amb processos específi cs de fabri-cació per crear una solució perso-nalitzada.

Aproximadament set milions de persones a tot el món tenen una ametropia extrema que requereix lents especials.

La primera lent transparent que integra la protecció contra la llum nocivaAmb Eye Protect System, les mo-lècules absorbeixen de forma in-tel·ligent la llum blau violeta i UV i neutralitzen el color groc residual generat pel fi ltratge de la llum bla-va, mitjançant un procés únic d’ab-sorció que dóna lloc a tres benefi cis: protecció UV, protecció intel·ligent davant la llum blau-violeta i aspec-te transparent.

Pel que fa a la protecció UV, les lents absorbeixen de forma efi caç la radiació UVA. Alhora, ofereixen una protecció intel·ligent contra la llum

blau-violeta major que les lents gra-duades estàndard. Les molècules absorbents de llum blau-violeta se centren específi cament en la longi-tud d’ona més nociva.

En relació a l’aspecte transpa-rent, s’ofereix a l’usuari una lent transparent gràcies als absorbents específi cs del color complementari que milloren l’estètica de les lents i la percepció del color i neutralitzen el color residual groc resultant de l’absorció de la llum blau violeta.

Eye Protect System, disponible

en qualsevol matèria, índex i pres-cripció, és una opció idònia per a usuaris que busquen estar protegits de la radiació UV i la llum blava vi-oleta nociva però rebutgen el refl ex blau i groc residual.

Per als usuaris que exigeixen una protecció encara més eleva-da, es recomana Crizal Prevencia + (combinació d’Eye Protect System amb Crizal Prevencia), que bloqueja fi ns al 50% més la llum blava nociva i redueix fi ns al 40% l’índex de mort cel·lular a la retina.


FLAIX.CAT

Lliurats els premis de la primera edició de ‘Digital Fabrication 2017’Ulloa Òptic i Carl Zeiss Vision van culminar, amb el lliurament de premis als millors dissenys, la pri-mera edició de Digital Fabrication 2017, un projecte que ha produït, amb tecnologia 3D, una edició li-mitada de muntures, equipades amb lents oftàlmiques de l’em-presa alemanya.

Digital Fabrication 2017 ha su-posat, a més, una refl exió sobre el futur de l’òptica segons la gene-ració Millennial, de la que Ulloa i Zeiss han pres bona nota.

Per a la posada en marxa del projecte, Zeiss i Ulloa Òptic han format equip amb l’Institut Euro-peu del Disseny (IED) de Barcelo-na i de Madrid i amb el seu centre d’innovació tecnològica I+ED Lab.

Així, han estat els alumnes de l’IED, millennials, els que han cre-at les muntures pensades per al públic de la seva generació. I ho han fet assessorats per experts de Zeiss i Ulloa Òptic. Els òptics op-tometristes de les dues empreses van supervisar que els dissenys de les ulleres poguessin ser fabricats realment i que, com a criteri preva-lent, tinguessin en compte la salut visual dels usuaris.

Durant mesos, els alumnes es

van aplicar en la creació dels dis-senys, moderns i futuristes que han sorprès per la seva creativitat. A més, i gràcies a la interacció amb els experts, no han estat exempts de practicitat. El següent pas del projecte va ser l’exhibició virtual dels resultats per a triar les millors.

Amb aquesta fi nalitat, Ulloa Òp-tic va posar en marxa un concurs a Facebook. A la xarxa social es van pujar imatges dels millors dissenys creats pels alumnes, de manera que el públic va poder votar segons les seves preferències. Els més popu-lars van rebre el suport de més de 1.500 persones a través de la vota-ció en el concurs.

A més, van passar l’exigent anàlisi de YouTubers i influencers de diverses ciutats espanyoles. Els votants van triar les quatre ulleres finalistes. Així mateix, un votant de cadascun dels models, es va endur, per sorteig, la seva ullera preferida.

En un esdeveniment celebrat la setmana passada a la botiga Ulloa del madrileny carrer de Marqués de Urquijo, es van desvetllar els dos models guanyadors del primer pre-mi Digital Fabrication 2017 que ha defi nit les ulleres més millennial.

Investigadors espanyols proven amb èxit unes lents de contacte que frenen en el 59% la miopia en infants i adolescentsL’optometrista i doctor en Cièn-cies de la Visió José Manuel Gon-zález-Meijome i el doctor en Opto-metria César Villar han testejat un tractament pioner amb lents de con-tacte diàries toves que redueixen la progressió de la miopia en infants i adolescents fi ns al 59%.

El laboratori internacional que ha desenvolupat el tractament va decidir buscar a Espanya els investi-gadors més qualifi cats per a la realit-zació d’aquest estudi clínic.

La miopia és una anomalia visu-al que s’està convertint en una greu amenaça per a la salut pública degut al seu creixement vertiginós a nivell mundial. Si al 2000 es van registrar al voltant de 1.400 milions de casos, per al 2020 es preveu que aquesta xifra arribi als 2.600 milions.

Si continua aquest ritme, al 2050 hi hauria 5.000 milions d’afectats, dels quals entre el 10% i el 20% se-ran considerats com a alts miops. “La recerca constant de frenar l’evolució d’aquesta anomalia ens ha portat a dissenyar un tractament que ajuda a controlar el creixement de la miopia en la infància, que és quan més es desenvolupa”, explica José M. Gon-zález Meijom.


FLAIX.CATENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

CONCERTS A BARCELONA ESPECTACLES

15% de descompte per a tots els concerts del XIII Cicle de Concerts a Barcelona.

mostra carnet

CATEDRAL DE GIRONA VISITES Preu entrada, 2€ mostra

carnet

ESPECTACLES Descomptes varis entrades espectacles internet

MUSEU DEL CIMENT VISITES 20% descompte del preu de l’entrada

mostra carnet

DISFRUTA&VERDURACOMPRES

10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda.

identifi-car-se

TEATRE 20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TEATRE25% descompte per dues persones. 8 € a les prèvies. 1 € de descompte per infantils.

mostra carnet

FUNDACIÓ PALAU VISITES 2x1 entrada. mostra carnet

SAT! TEATRE TEATRE 25% descompte. 1€ de descompte infantils.

mostra carnet

GUASCH TEATRE TEATRE 50% descompte entrada adults. mostra carnet

VISITES2x1 entrada. 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà.

mostra carnet

ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art.

mostra carnet

MUSEU DE LA XOCOLATA VISITES 20% de descompte amb el preu

de l’entradamostra carnet

TRIVIUM GESTIÓ CULTURAL ESCOLA Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

DOMUS ARTIS ESCOLA 10% descompte cursos i activitats, per a dues persones

mostra carnet

VINCCI HOTELS VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat internet

COMPRES 15% descompte compres i projectes mostra carnet

ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TALLER DE CHEFS ESCOLA 10% Descompte en totes les activitats

mostra carnet

MOVAL TOOLS COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

MANAGEMENT ESPECTACLES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors

identifi-car-se

MUSEU MARÍTIM VISITES 50% descompte mostra

carnet

TANGRAM PSICOLOGIA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

ELS AMICS DELS MUSEUS VISITES Condicions especials pels col·legiats.


COMPRES 10% descompte mostra carnet

BARCELONA HEART BURGER RESTAURANTS 12% descompte mostra

carnet


mostra carnet

BARNA HOUSE ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

BALÓ TOUR VIATGES 10% descompte mostra carnet

RESTAURANT Entre un 5% i un 10% de descompte.

mostra carnet


mostra carnet

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS 25% De descompte mostra carnet

EL CLUB DEL VIATGER VIATGES 5% de descompte mostra carnet

L'ART DE VIURE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TEATRE Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet

MUSEU DE LA CIÈNCIA VISITES 50% descompte mostra

carnet


mostra carnet

VIATGES 20% descompte mostra carnet


mostra carnet

CLINICA DENTAL DAVOS SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


VISITES 20% descompte mostra carnet

COMPRES 15% descompte internet

GRUP PERALADA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.



CANAL OLÍMPIC SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS 5% de descompte mostra carnet


mostra carnet

VISITES Entrada gratuïta. mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS 30% descompte en tots els serveis. mostra carnet

MUSEU DE LES MINES DE CERCS VISITES Condicions especials pels col·legiats.


FRANCESC MESTRE ART SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


trucar o enviar mail


mostra carnet

GHT VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

DERBY HOTELS VIATGES 10% descompte mostra

carnet

DAGUISA VIATGES 10% descompte mostra

carnet

FUNDACIÓ SUÑOL VISITES 2x1 ENTRADA mostra carnet

EL MUIG VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet

MONTEPIO GIRONA SERVEIS 15% DESCOMPTE en el centre de revisions mèdiques

mostra carnet

TEATRE GAUDÍ TEATRE 25% DESCOMPTE mostra

carnet

TEATRE 25% DESCOMPTE mostra carnet

LA DESPENSA VERDE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


CA L'ANTON VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTE mostra carnet


PEDIATRES ONLINE SERVEIS 15% DESCOMPTE mostra

carnet

COMPRES CARNET MAKRO mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS COL·LEGIALS


Lliurats els premis de la primera edició de ‘Digital Fabrication 2017’Ulloa Òptic i Carl Zeiss Vision van culminar, amb el lliurament de premis als millors dissenys, la pri-mera edició de Digital Fabrication 2017, un projecte que ha produït, amb tecnologia 3D, una edició li-mitada de muntures, equipades amb lents oftàlmiques de l’em-presa alemanya.

Digital Fabrication 2017 ha su-posat, a més, una refl exió sobre el futur de l’òptica segons la gene-ració Millennial, de la que Ulloa i Zeiss han pres bona nota.

Per a la posada en marxa del projecte, Zeiss i Ulloa Òptic han format equip amb l’Institut Euro-peu del Disseny (IED) de Barcelo-na i de Madrid i amb el seu centre d’innovació tecnològica I+ED Lab.

Així, han estat els alumnes de l’IED, millennials, els que han cre-at les muntures pensades per al públic de la seva generació. I ho han fet assessorats per experts de Zeiss i Ulloa Òptic. Els òptics op-tometristes de les dues empreses van supervisar que els dissenys de les ulleres poguessin ser fabricats realment i que, com a criteri preva-lent, tinguessin en compte la salut visual dels usuaris.

Durant mesos, els alumnes es

van aplicar en la creació dels dis-senys, moderns i futuristes que han sorprès per la seva creativitat. A més, i gràcies a la interacció amb els experts, no han estat exempts de practicitat. El següent pas del projecte va ser l’exhibició virtual dels resultats per a triar les millors.

Amb aquesta fi nalitat, Ulloa Òp-tic va posar en marxa un concurs a Facebook. A la xarxa social es van pujar imatges dels millors dissenys creats pels alumnes, de manera que el públic va poder votar segons les seves preferències. Els més popu-lars van rebre el suport de més de 1.500 persones a través de la vota-ció en el concurs.

A més, van passar l’exigent anàlisi de YouTubers i influencers de diverses ciutats espanyoles. Els votants van triar les quatre ulleres finalistes. Així mateix, un votant de cadascun dels models, es va endur, per sorteig, la seva ullera preferida.

En un esdeveniment celebrat la setmana passada a la botiga Ulloa del madrileny carrer de Marqués de Urquijo, es van desvetllar els dos models guanyadors del primer pre-mi Digital Fabrication 2017 que ha defi nit les ulleres més millennial.

Investigadors espanyols proven amb èxit unes lents de contacte que frenen en el 59% la miopia en infants i adolescentsL’optometrista i doctor en Cièn-cies de la Visió José Manuel Gon-zález-Meijome i el doctor en Opto-metria César Villar han testejat un tractament pioner amb lents de con-tacte diàries toves que redueixen la progressió de la miopia en infants i adolescents fi ns al 59%.

El laboratori internacional que ha desenvolupat el tractament va decidir buscar a Espanya els investi-gadors més qualifi cats per a la realit-zació d’aquest estudi clínic.

La miopia és una anomalia visu-al que s’està convertint en una greu amenaça per a la salut pública degut al seu creixement vertiginós a nivell mundial. Si al 2000 es van registrar al voltant de 1.400 milions de casos, per al 2020 es preveu que aquesta xifra arribi als 2.600 milions.

Si continua aquest ritme, al 2050 hi hauria 5.000 milions d’afectats, dels quals entre el 10% i el 20% se-ran considerats com a alts miops. “La recerca constant de frenar l’evolució d’aquesta anomalia ens ha portat a dissenyar un tractament que ajuda a controlar el creixement de la miopia en la infància, que és quan més es desenvolupa”, explica José M. Gon-zález Meijom.


FLAIX.CATENTITAT TIPUS OFERTA COM?


mostra carnet

CONCERTS A BARCELONA ESPECTACLES

15% de descompte per a tots els concerts del XIII Cicle de Concerts a Barcelona.

mostra carnet

CATEDRAL DE GIRONA VISITES Preu entrada, 2€ mostra

carnet

ESPECTACLES Descomptes varis entrades espectacles internet

MUSEU DEL CIMENT VISITES 20% descompte del preu de l’entrada

mostra carnet

DISFRUTA&VERDURACOMPRES

10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda.

identifi-car-se

TEATRE 20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TEATRE25% descompte per dues persones. 8 € a les prèvies. 1 € de descompte per infantils.

mostra carnet

FUNDACIÓ PALAU VISITES 2x1 entrada. mostra carnet

SAT! TEATRE TEATRE 25% descompte. 1€ de descompte infantils.

mostra carnet

GUASCH TEATRE TEATRE 50% descompte entrada adults. mostra carnet

VISITES2x1 entrada. 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà.

mostra carnet

ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art.

mostra carnet

MUSEU DE LA XOCOLATA VISITES 20% de descompte amb el preu

de l’entradamostra carnet

TRIVIUM GESTIÓ CULTURAL ESCOLA Condicions especials pels col·legiats.


DOMUS ARTIS ESCOLA 10% descompte cursos i activitats, per a dues persones

mostra carnet

VINCCI HOTELS VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat internet

COMPRES 15% descompte compres i projectes mostra carnet


mostra carnet

COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TALLER DE CHEFS ESCOLA 10% Descompte en totes les activitats

mostra carnet

MOVAL TOOLS COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

MANAGEMENT ESPECTACLES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors

identifi-car-se

MUSEU MARÍTIM VISITES 50% descompte mostra

carnet

TANGRAM PSICOLOGIA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.



mostra carnet

ELS AMICS DELS MUSEUS VISITES Condicions especials pels col·legiats.


COMPRES 10% descompte mostra carnet

BARCELONA HEART BURGER RESTAURANTS 12% descompte mostra

carnet


mostra carnet

BARNA HOUSE ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

BALÓ TOUR VIATGES 10% descompte mostra carnet

RESTAURANT Entre un 5% i un 10% de descompte.

mostra carnet


mostra carnet

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS 25% De descompte mostra carnet

EL CLUB DEL VIATGER VIATGES 5% de descompte mostra carnet

L'ART DE VIURE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TEATRE Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet

MUSEU DE LA CIÈNCIA VISITES 50% descompte mostra

carnet


mostra carnet



mostra carnet

CLINICA DENTAL DAVOS SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


VISITES 20% descompte mostra carnet

COMPRES 15% descompte internet

GRUP PERALADA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.



CANAL OLÍMPIC SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS 5% de descompte mostra carnet


mostra carnet

VISITES Entrada gratuïta. mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS 30% descompte en tots els serveis. mostra carnet

MUSEU DE LES MINES DE CERCS VISITES Condicions especials pels col·legiats.


FRANCESC MESTRE ART SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


trucar o enviar mail


mostra carnet

GHT VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

DERBY HOTELS VIATGES 10% descompte mostra

carnet

DAGUISA VIATGES 10% descompte mostra

carnet

FUNDACIÓ SUÑOL VISITES 2x1 ENTRADA mostra carnet

EL MUIG VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet

MONTEPIO GIRONA SERVEIS 15% DESCOMPTE en el centre de revisions mèdiques

mostra carnet

TEATRE GAUDÍ TEATRE 25% DESCOMPTE mostra

carnet

TEATRE 25% DESCOMPTE mostra carnet

LA DESPENSA VERDE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


CA L'ANTON VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet



PEDIATRES ONLINE SERVEIS 15% DESCOMPTE mostra

carnet

COMPRES CARNET MAKRO mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS COL·LEGIALS


K:100％

TOPCON ESPAÑA, S.A

NivelesTELEMEDICINA optimodaCATALAN.indd 1 22/11/2017 14:33:10

Documents

Més de 600 súpers visiten l’estand del COOOC a la Festa ... · El COOOC participa al Congrés d’Optometria i Oftalmologia Pediàtrica 14 Més de 600 súpers visiten l’estand