municipals poden deixar un Andreu, fa autocrítica pel línia ...|2 línia santandreu .cat 15 maig 2015 Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 Anàlisi 15 maig

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniasantandreu

liniasantandreu.cat · 15/05/2015 · Núm.58 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

“No valen segons quines demagògies i populismes que ensporten al desastre”

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona i candidat de CiU

Anàlisi pàg 3Les pròximes eleccionsmunicipals poden deixar unAjuntament molt fragmentat

Esports pàg 20Martins, president del SantAndreu, fa autocrítica pel descens del primer equip

Bon Pastor i Navas enceten latemporada de Festes Majors

Baró de Viver i Trinitat Vella es preparen per a la seva festivitat i Sant Andreu celebra les Festes de Primavera pàg 10

pàgs 12 i 13

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 15 maig 2015líniasantandreu.cat

Anàlisi3 | 15 maig 2015 líniasantandreu.cat

Les eleccions municipals del prò-xim 24 de maig poden deixaruna ciutat molt difícil de governar.És cert que amb la campanyaelectoral ja en marxa, que és quanla lluita entre els partits s’accen-tua, es pot produir algun gir, peròel que sí que sembla del tot clar ésque el pròxim Ple de l’Ajuntamentserà més fragmentat que el d’a-questa legislatura i, segurament,amb un o dos partits més.

No hi ha cap dubte que leseleccions del pròxim 24 de maigseran les més renyides de la his-tòria de la ciutat. Les darreres en-questes publicades apunten queel guanyador dels comicis tantpot ser l’actual alcalde Xavier

Trias (CiU) com la candidata deBarcelona en Comú, Ada Colau.Així doncs, la batalla per la vic-tòria es preveu oberta i moltajustada, però el que sí que que-da clar és que faran falta pactesper governar.

La forquilla de regidors queels sondejos –l’últim, el d’El País–pronostiquen tant a Trias com aColau es mou entre els 8 i 11 re-gidors. Una xifra que en el cas deTrias suposaria perdre 3 edils enl’escenari més optimista i que, pera Colau, si ens mirem els cinc re-gidors d’ICV-EUiA, suposaria unguany d’entre 3 i 6.

Caldrà veure què succeeix enaquestes dues setmanes de cam-panya que queden i cap a on evo-luciona la intenció de vot per a lesdues formacions, que presentendos candidats explícitament po-laritzats i un programa radical-

ment diferent per als pròximsquatre anys.

Un dels altres grans aspectesremarcables que apunten els son-dejos és la contundent irrupcióque pot aconseguir Ciutadans.Segons les enquestes, la seva can-

didata, Carina Mejías, és moltpoc coneguda entre els barcelo-nins, però aquesta dada semblaque quedaria compensada perl’efecte Albert Rivera, polític demoda a Espanya i omnipresent a

la televisió, que permetria a la for-mació taronja ser el tercer o quartpartit més votat.

Per darrere o disputant-li el lloca Ciutadans, i amb poques dife-rències entre ells, les enquestes hisituen el PSC, ERC i el PP. Les tresformacions obtindrien un resultatsimilar que es mouria al voltant delscinc regidors, un amunt un avall.Un resultat que seria especial-ment dolorós per al PSC, que per-dria 5 o 6 regidors i passaria a serun partit minoritari al Ple. Tambéseria negatiu per al PP, que ac-tualment té 9 regidors, i no gaire boper a ERC, que tot i que doblaria re-presentants, no compliria les ex-pectatives que hi havia al partit enel moment del nomenament d’Al-fred Bosch com a candidat.

Finalment, i per confirmar lafragmentació, la CUP també ob-tindria representació (2 o 3 regi-

dors), veient així reconeguda laseva feina en el món municipal.

DIMENSIÓ NACIONALAquestes eleccions només sónmunicipals, el mateix alcaldeTrias ho ha recordat, però a nin-gú se li escapa que també tenen,en ple procés sobiranista, la sevadimensió nacional.

Els resultats a la capital delpaís poden condicionar la políti-ca nacional i els pròxims movi-ments en el procés sobiranista.Està previst que el 27 de setembrese celebrin eleccions al Parla-ment, però l’especulació sobre sies faran finalment aquest dia o nopot adquirir una nova dimensiódepenent de qui guanyi l’alcaldiade Barcelona. Caldrà veure si totplegat mobilitzarà el votant sobi-ranista en una direcció concretael pròxim 24 de maig.

Cap a la fragmentació» Les eleccions municipals del pròxim 24 de maig poden deixar un consistori molt difícil de governar » Les últimes enquestes apunten que la victòria se la disputaran ajustadament Xavier Trias i Ada Colau

Arnau Nadeu / Albert RibasBARCELONA

El pròxim Ple de l’Ajuntament pot estar marcat per la fragmentació i la dificultat dels partits per articular majories. Fotos: Ajuntament

El pròxim Ple de

l’Ajuntament pot

estar format per set

partits polítics


Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 15 maig 2015 líniasantandreu.cat

| 6Opinió15 maig 2015líniasantandreu.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Estem en campanya electoral du-rant dues setmanes. Cartells, pan-cartes, fulletons, globus i mítings.Tot molt normal, es tracta de fer-se visible als ciutadans perquè elsrecordin el dia d’anar a votar i es-cullin la papereta que pertoca. Calque ens facin un reguitzell de pro-meses que saben que no les com-pliran mai? Cal que ens expliquinel que han fet malament els altresi no ens expliquin què i com ho fa-rien ells fent propostes en positiu?Cal que diguin “cull d’olla” i facininsinuacions velades o es dubtisobre l’honradesa dels oponentspolítics? Com es pot dir que l’in-terès del mateix partit és a fi de bé,i el dels altres és portar a la ruïnael poble? Perquè ens tracten comsi fóssim uns ingenus sense ni ungrau d’intel·ligència? Es pensenque els ciutadans, ens podem em-passar tot el que ens diuen i quenosaltres actuem amb l’impuls deles vísceres?

Molts, que ara es llacen bra-vates els uns als altres, hauran denegociar per formar el govern dela seva ciutat, val la pena entra endesqualificacions ara? Són cons-cients els partits polítics, que lasocietat, a més d’ells, la formentot un munt d’associacions i so-cietats culturals, veïnals, esporti-ves, empresarials, etcètera quetambé han de dir-hi la seva, qui elsconsulta abans de la campanya?La veritat, la majoria de vegadesquan fan els debats electoralsapago la ràdio i la televisió, i hofaig per estalviar-me la vergonyaaliena de veure com uns perso-natges que haurien de fer unaconfrontació de propostes per alseu municipi, es dediquen a tirar-se retrets uns als altres. Si em fal-ten el respecte, apago i marxo!

4Respecteper Jordi Lleal

#Provocador#Campions #Xivatos?

4El 24 votaré! per Bernat Desgrau

El fet que Francesc Torralbas’hagi desvinculat del Constru-ïm de Josep Antoni Duran Llei-da constitueix una interpel·laciód’ètica política al “duranisme”.

Cronistes com José AntonioZarzalejos i Antoni Puigverddonaren la més cordial ben-vinguda al Construïm “dura-nista” i a la incorporació depersonatges com Torralba almanifest fundacional. Entitatsultra catòliques i espanyolistescom ‘Germinans germinabit’també expressaren la seva sa-tisfacció.

Un altre cronista, Francesc-Marc Àlcavo, des de la seva fi-nestra discreta, observa els es-deveniments i deixa constànciaque l’objectiu de Construïr ésdestruir el procés sobiranista ca-talà democràtic i pacífic. Hodiu amb paraules referides a Du-ran: “Un demòcrata cristià d’a-quests que ara tenen tantes ga-nes de construïr com d’atacar aMas sense donar la cara”.

Torralba es desmarca delseu suport inicial. Escriu: “Emdesvinculo formalment de Cons-truïm. No comparteixo la polí-tica que s’està duent a terme,molt allunyada de la meva ma-nera de fer”. Aquest tuit des-col·loca a Zarzalejos, Puigverd,Germinans, Duran i l’entorn“duranista”. I és que Torralba,arrelat en l’humanisme cristià,

és un referent ètic en la societatcatalana i en la comunitat ecle-sial. El filòsof i teòleg FrancescTorralba és director de la Càte-dra Ethos a la Universitat Ra-mon Llull, president del Consellassessor per a la diversitat reli-giosa de la Generalitat de Cata-lunya, consultor del ConsellPontifici de la Cultura de SantaSeu. Dirigeix Qüestions de VidaCristiana on coincideix ambJoan Rigol, històric políticd’UDC i que no te res de veureamb el Construïm “duranista”.

Torralba, com a cristià, ha feta la molt recomanable webwww.catalunyareligió.cat unareflexió sobre la relació entre Es-panya i Catalunya. Propugna lafraternitat tant en una Catalunyaautònoma o federal com sobi-rana. Afirma: “Jo crec que els queens diem cristians no hem deperdre de vista que la fraternitatno pot mancar mai, indepen-dentment de l'encaix que Cata-lunya tingui en el conjunt d'Es-panya. Si Catalunya esdevé unestat, o un estat federal, o un es-tat sobirà, independentment del'encaix que finalment tingui enel conjunt de la península ibèri-ca... de cap manera podem po-sar en situació crítica la frater-nitat entre els ciutadans de la pe-nínsula, les relacions harmòni-ques entre nosaltres, i el sentit debenevolència i estima mútua”.

per Oriol Domingo

4Interpel·lació al duranisme

S’apropen eleccions. No fotin,no ho sabien? Cony, doncs sí,el dia 24 del present mes hemde triar les alcaldesses o els al-caldes de les nostres viles,municipis i ciutats. El mo-ment és transcendent, es res-piren aires de canvi, la crisi, ElProcés™ i que si tomba i quesi gira i blablablà. Però el casés que un servidor no té en-cara del tot clar què collonsvotarà en aquestes munici-pals. De fet, tinc més clar elque NO votaré ni borratxo deratafia que el que SÍ que vo-taré fent ús de les meves ple-nes facultats mentals —aixòdubtant, òbviament, que mailes hagi tingudes.

Jo sóc un barceloní rojo-separatista i animalista, ja hosaben. I amb aquesta autode-finició ja puc descartar unbon grapat de formacions queno em fan el pes. Vull unajuntament independentista,d’esquerres i compromès adefensar, garantir i augmen-tar tant com es pugui els dretsdels animals. Pelut de trobar,aquest últim requisit, ja els ho

dic ara, perquè un cúmul devaguetats, d’ambigüitats i deparaules mig buides palesenque aquest petit país no estàencara prou avançat moral-ment com per parlar-ne ober-tament i sense embuts. Heusací la raó de ser d’aquestapunt: un recull dels com-promisos programàtics ani-malistes de les diferents for-macions que presenten can-didatura a l’alcaldia de Bar-celona.

Per part meva, com com-prendran arran de l’autodefi-nició del paràgraf anterior,tinc absolutament descartatdonar el vot a PP, CiU, Ciuda-danos, PSC o BCN en Comú.Tot i així els inclouré aquí persi es donés l’hipotètic i estra-ny cas que, per exemple, unanimalista federalista o unanimalista de dretes (és aixòpossible?) caiguessin per aquíamb la intenció d’aclarir unamica els seus dubtes. No in-clouré, això sí, les formacionsque segons els sondeigs notenen possibilitat de treure nitan sols un regidor.

@LluísFlaquer: Cinc de les set últimeslligues per al Barça, per a Messi, per a Xavii Iniesta... el cicle irrepetible va fer unapausa, però segueix molt viu.

@AnnaSimo: Dos policies estatals avisen a ji-hadistes que els Mossos els investiguen iministre respon que els Mossos no podencombatre el terrorisme. Dimiteixi.

@david_bassa L'Estat espanyol és estruc-turalment i culturalment franquista. Wertno és una excepció, Wert és la regla, Wertés el seu mainstream...


| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] maig 2015líniasantandreu.cat

Un diari obert

Són quatre i tots ells duen cognoms bencatalans que no els impedeix signarllur article a La Vanguardia amb nomstots ells ben castellans. Si aquesta fal·là-cia de la preservació de la diversitat al’Estat espanyol fos real, no els caldriaamagar o maquillar la seva condició decatalans. I encara menys pervertir-laamb arguments trivials que volen atan-sar la por i sembrar el dubte a lesments, tal vegada, menys pensants delpaís. Menys informades vull dir i méssusceptibles, en definitiva, de caure enel seu parany conspiratiu i pervertidor.

L’article reflecteix i reprodueix els ex-emples recurrents en contra de la crea-ció d’un Estat català: ens faran fora dela UE, l’OTAN i de la resta d’institucionsinternacionals, l’economia quedarà moltressentida, l’autodeterminació no té ca-buda en el món d’avui, la independèn-cia suposa anar contra els temps mo-derns etc. L’article, que segueix a un al-tre que tampoc té preu anomenat “Cos-tes exteriores de la independencia”, po-dria interpretar-se com un darrer serveides d’una daurada jubilació d’aquells quidurant tants anys han servit amb lleialtata Espanya. Una Espanya, per la qual ellshan treballat i de valent, en períodes dic-tatorials, predemocràtics i de relliscosacategoria democràtica com la dels tempspresents. Poca cosa si hi pensem. Desd’aquest punt, cal valorar la seva lleialtata la causa nacional espanyola, en tantque antics i nobles assalariats de l’alta ad-ministració, i esperar que si mai arribala independència, aquests i d’altres desemblant pelatge, no ens vinguin amb lacantarella típica que ells des de la sevadelicada posició varen fer tot el possibleper la llibertat de Catalunya, però que noho podien demostrar ateses les cir-cumstàncies i excuses semblants demal pagador.

En aquest article és molt pobre i de-magog l’ús sistemàtic, acrític i abusiu dela Constitució espanyola del 1978. Es-panya venia en aquell moment d’un pe-ríode antidemocràtic i en la memòria dela gent encara hi coexistia, i de quina ma-nera, la mai apagada del tot Guerra Ci-vil i el trauma que la seguí. No voler ado-nar-se que avui l’estat de les coses hacanviat i que la renúncia catalana d’a-quell moment no va ser volguda, sinóforçada per unes circumstàncies patè-

tiques i terribles demostra que o sóngrans desconeixedors de la història –cosa que tractant-se d’un diplomàtic es-panyol és més que possible- o real-ment són el que a casa meva en diem unscaragirats i uns girabanderes. Triïn laque més els convingui.

Aquests cavallers de trista figuragosen dir-nos, per exemple, que Rússiai la Xina defensen el concepte d’integritatterritorial, sense aturar-se a pensar, o en-rogir de vergonya, que l’annexió de Cri-mea no es va fer precisament d’acordamb el principi d’integritat territorial.Així ens diuen que el Govern britànic,convocant el referèndum en el marc d’u-na “realitat jurídica molt diferent” vacombatre eficaçment el nacionalisme es-cocès. Doncs, haurem de convenir, quesort que ho va fer amb tanta eficàcia atèsque en aquestes eleccions del proppas-sat dijous els nacionalistes escocesos va-ren obtenir un èxit rotund, sense pre-cedents, traduït en la pràctica totalitat dediputats que aquella vella nació envia alParlament de Westminster. Citen l’ar-ticle 4.2 del Tractat de la UE sense in-cloure que aquest article, que parla de lano ingerència de les institucions euro-pees en els afers interns dels estats, s'had'interpretar a la llum de l'article 2 delTUE: obligació dels estats membres i dela Unió d'actuar sempre d'acord amb elprincipi democràtic.

En suma, que desconeixent el queaquests senyors hagin pogut votar a l’Es-panya –dita- democràtica, cosa que noté gens d’interès, el cert és que la recor-dada Formación del Espíritu Nacionalno fou per a ells precisament una as-signatura Maria com es deia aleshores.Els ha deixat un segell irrenunciable i im-mutable per aquesta i la propera vida, onpodrien retrobar-se amb personalitatscom Kant i la seva noció que legalitat imoralitat no sempre són equiparables oAdam Mickiewicz que ens deixà la fra-se que “la força de la raó, més d’hora omés tard, s’imposa a la raó de la força”.Si defensen la unitat d’Espanya, fet deper si gens objectable, que deixin de per-donar-nos la vida i ho diguin senseembuts, trampes, ni actituds displi-cents. Si es volen fer perdonar la sevacondició de catalans, magnífic, peròque recordin com acaben els indis quevolen fer-se amics de l’home blanc.

4Ambaixadors i independènciaper Marc Gafarot

Ja sé que aquest tema ha estat molt trac-tat per part de diferents especialistes enla matèria, però com que els dos pro-cessos continuen, vull aportar a la dis-cussió, si és que n’hi ha, la meva opinió.Esper que sigui útil per aclarir aquestsconceptes, encara que només sigui a unapersona. Que un estat colonitzador,com és l’espanyol, faci bandera del bi-lingüisme en els territoris que colonit-za i que tenen llengua pròpia, és del totnormal, perquè d’aquesta manera es-borra un dels senyals d’identitat d’aquellpoble diferent, que ell vol convertir enigual. I això és el que han procurat ferdurant més de 300 anys tots els colo-nitzadors que han arribat i tots els bo-tiflers que s’han afegit a dur endavantaquesta endemesa. Gran part del pobleo la major part del poble, especialmentles primeres generacions han patit molt.De les generacions que continuen en elterritori, també unes han patit mésque les altres, i les que han sofert aquestpatiment, massa vegades han optat perrenunciar a la lluita, i després d’haver-se bilingüitzat, han volgut tornar a mo-nolingüitzar-se, però en la llengua do-minant, i d’això és del que es tractava,aquesta era la intenció de tots els de-fensors del bilingüisme, especialmentdels que pretenien mantenir-se o con-vertir-se en monolingües.

No existeix cap dubte que el bilin-güisme tot sol és capaç de matar qual-sevol llengua, en el nostre cas la cata-lana. Convertir una persona en bilingüeés bastant fàcil, però convertir-hi tot unpoble, des del segle XVIII, ha estatbastant més difícil; segurament du-rant el segle XXI seria molt més senzill.El bilingüisme és un procés. I el bilin-güisme no s’ha aconseguit fins a final delsegle XX, després de generalitzar-se l’e-ducació a tothom i que a totes les caseshi hagués aparells de ràdio i de televi-sió; i a moltes d’elles, també diaris, coma mínim a tots els establiments on es po-gués anar a prendre un cafè. Els meusdos padrins que he conegut no varen ar-ribar a ésser bilingües, mai no els vaigsentir parlar en espanyol. Segurament

l’entenien, però no el varen haver d’u-sar mai. Ara es pot dir que el poble ca-talanoparlant de les Illes Balears és bi-lingüe, però el procés de bilingüitzaciócontinua. De fet el partit més interessata fer desaparèixer la llengua catalana, elPP, s’ha omplert la boca constantmentde la paraula bilingüisme, que regia pera tothom menys per a ells; l’ha usadatant com ara usa la paraula trilingüis-me, que no és més que una fase del pro-cés bilingüitzador per matar la llenguacatalana.

Quan el poble bilingüitzat conviuamb monolingües de la llengua domi-nant, s’entra en una altra fase, que jaanava fent els seus efectes feia temps,sense adonar-se’n, és la de la catanyo-lització. És el moment d’usar la majorpart de trucs possibles, com són el d’in-tentar minoritzat la llengua, negant-li launitat amb altres llocs on es parli, can-viant-li el nom, i intentant dividir-la,trossejar-la i esmicolar-la, perquè siguimés fàcil la seva desaparició. També s’a-taca el cor de la llengua intentant des-truir-la, desfigurant-la, fent que la gentvagi perdent les paraules genuïnes de lallengua i les vagi substituint per altresde la llengua dominant, llengua que tro-ben a la majoria de diaris, a la ràdio, ala televisió i al carrer. Mentre això pas-sa, els defensors de la llengua intentenque s’usi a l’escola i a tots els mitjans quepoden fer servir. Però en un moment de-terminat sorgeixen botiflers i personesque n’exerceixen el paper, i volen de-purar la llengua, diuen que la volen acos-tar al poble, volen modificar-la, volen in-troduir-hi neologismes que no són mésque espanyolismes, i no se n’adonen, osí, que aquest és el camí per acabar la fei-na del bilingüisme, que és anar desfi-gurant-la fins que arribi el moment enquè, fins i tot sense adonar-se’n, els bi-lingües en llengua dominant i subordi-nada es converteixin en monolingües dela llengua dominant. Quan això passa atots els parlants, la llengua ha mort, en-cara que es continuï ensenyant a les es-coles, com el llatí. Això ja ho deia l’e-nyorat Josep Maria Llompart.

4Ens maten la llenguaper Joan Massagran

@ignasinoguer: Hat-trick de CristianoRonaldo. Anirà a la Cibeles a celebrar-ho ellsol. És el títol que més desitjava guanyar entota la temporada.

@CarlesVinyas: La memòria històrica ésimprescindible per evitar coses així: PP iUPyD voten contra el reconeixement devíctimes de Mathausen, el PSOE s'absté.

@ernestfolch: Principi 43 del hooliganismeelectoral: només valen les enquestes elec-torals que em beneficien. La resta són totesuna conspiració.

Opinió en 140 caràcters


15 maig 2015

Sant Andreu| 10


Les festes majors d’alguns barrisdel districte ja són aquí o estan apunt de començar. Amb l’arriba-da del bon temps, i amb l’estiu ala vista, qualsevol celebració ésbenvinguda i aquests dies elsveïns del districte poden gaudird’una bona oferta de festes majors.

Des del passat dia 8 els barrisdel Bon Pastor i Navas estan enplena celebració de la seva festa,que no acabarà, en tots dos casos,fins demà passat. En el cas delBon Pastor al llarg d’aquests diesels veïns del barri han programatactivitats ben diverses destinadesal públic de totes les edats: cine-ma infantil, homenatges a la gentgran i torneigs esportius per alsmés joves. Els àpats popularssón un dels elements centrals dequalsevol festa major i al Bon Pas-tor el protagonisme se l’han em-portat o se l’emportaran una sar-dinada, una fideuada, una de-gustació de xoriço de Zamora, unapaella i un vermut popular.

Aquests dies la cultura popu-lar també ha estat ben represen-tada al Bon Pastor, amb el corre-foc de la colla de Diables i Bruixesdel Bon Pastor i amb l’actuació dela Colla Castellera Jove de Bar-celona, que es van celebrar dis-sabte passat. També s’han pro-gramat exhibicions de dansa, ha-vaneres, la trobada de cant coral,la cercavila amb els capgrossos iel castell de focs artificials per acloure la festa.

Pel que fa a Navas la FestaMajor va arrencar el dijous 8

amb un sopar de germanor deles entitats i els veïns del barri,mentre que l’endemà es va fer lacercavila i el pregó, que va anara càrrec de la directora de l’Ins-titut Joan Fuster, Maria DolorsPerramon. Al llarg de la setma-na el protagonisme ha estat pelconcert celebrat durant la NitJove, la mostra d’artistes, l’ho-

menatge a la gent gran i la dia-da solidària.

Avui arribarà el torn del co-rrefoc, el sopar popular i el ball,mentre que demà es farà la gransardinada popular i la tradicionalbotifarrada i diumenge la fira me-dieval, el campionat de petanca,

la gala de la dansa catalana, la can-tada d’havaneres i el castell defocs, que posarà el punt final a lafesta.

Deixant de banda aquestesdues festes majors, ben aviat encomençaran dues més. Seran lesde la Trinitat Vella, que comen-çarà el pròxim 29 de maig i aca-barà el 7 de juny, i la del Baró deViver, que se celebrarà de l’11 al 14de juny.

FESTES DE PRIMAVERAEl mes de maig és sinònim de lesFestes de Primavera. Deixant debanda les festes majors dels barris,per vuitè any consecutiu SantAndreu celebra aquesta diadaprimaveral, que arrenca avui ma-teix i acabarà aquest diumenge.

Al llarg d’aquest cap de set-mana els santandreuencs podrangaudir del Quinto de Primavera,de l’obra de teatre Els Jugadors,la paella popular, el mural deprimavera, la xocolatada i l’es-pectacle amb “Més tumàcat” o elcorrefoc, entre d’altres.

La cultura popular és un dels pilars de les festes majors. Foto: Ajuntament

Quatre barris, en plena FestaMajor o a punt de començar-la» La del Bon Pastor i Navas va arrencar el dia 8 i acabarà demà passat i Baró de Viver i la Trinitat Villa es preparen per a l’inici de la seva

Acte central del PSC a larambla Onze de Setembre

POLÍTICA4El PSC celebra avui apartir de dos quarts de sis de latarda a la rambla Onze de Se-tembre el seu acte central decampanya de les eleccions muni-cipals del pròxim 24 de maig.

A l’acte hi participaran el can-didat a l’alcaldia Jaume Collboni,el Primer Secretari Miquel Iceta,el candidat del districte EnricFernández-Velilla, i els membresde l’organització Federalistesd’Esquerres Francesc Trillas iCarme Valls, vicepresidenta del’entitat. Des de dos quarts de sishi haurà actuacions musicals a cà-

rrec del Perro de Paterna i de labatuca de l’escola Ramón y Cajal.

ERC, A LA FABRA I COATSD’altra banda, ERC va escollir lasetmana passada la Fabra Coatsper donar el tret de sortida a laseva campanya electoral.

Els republicans van aconse-guir reunir unes 300 persones al’antic recinte industrial. Durantl’acte van prendre la paraula San-tiago Vidal, Montse Benedí, Er-nest Maragall, Juanjo Puigcorbé,Oriol Junqueras i Alfred Bosch,entre d’altres.

Arxivat el cas de l’alumne de 13 anys del Joan Fuster

SOCIETAT4El jutge que estava in-vestigant la mort d’un professorde l’Institut Joan Fuster a mansd’un alumne de 13 anys ha deci-dit arxivar el cas després de des-cartar que intervinguessin enl’acció “terceres persones” ambmajoria d’edat penal i pel fet quel’alumne és inimputable.

El magistrat, titular del Jutjatd’Instrucció número 24, ha dei-xat clar en la seva resolució quequi ha d’assumir el cas és la Di-recció General d'Atenció a la In-fància (DGAIA) de la Generalitat,que ha de ser l’encarregada de

“valorar la situació del menor iadoptar les mesures necessà-ries”. És per aquest motiu que eljutge no ha autoritzat a l’Àread’Investigació Criminal de Bar-celona dels Mossos d’Esquadra aexaminar l’ordinador portàtil quese li va intervenir al jove desprésdels fets.

D’altra banda, el Consell deMinistres va aprovar la setmanapassada un Reial decret pel quales va concedir al professor mort,Abel Martínez, la Gran Creu del'Ordre Civil d'Alfons X el Savi atítol pòstum.

RedaccióSANT ANDREU

Les Festes de

Primavera de Sant

Andreu també

comencen avui

Jaume Collboni, en un acte d’aquesta campanya electoral. Foto: Cambrabcn

Obres | Asfalten diversos carrers del districte Al llarg del passat cap de setmana i principis d’aquesta setmana es van dur a terme

diferents treballs d’asfaltatge. Les zones millorades van ser al carrer de Felip II,entre Juan de Garay i Concepción Arenal, Juan de Garay, Cienfuegos, Tiana,

Caracas, la Manigua, la riera de Sant Andreu i la rambla Onze de Setembre.


| 12 15 maig 2015líniasantandreu.cat

Està satisfet d’aquests quatreanys al capdavant de l’Ajun-tament?

Satisfet del tot mai no ho estàs, per-què quan la ciutat té 99.000 aturatsno ho pots estar. Però moltes de lescoses que nosaltres ens havíem pro-posat sí que s’han complert.

Quines?Aconseguir que no es faci dèficit, pa-gar tothom a trenta dies, tenir unacapacitat inversora anual d’uns 400milions d’euros sense augmentar elsimpostos, crear activitat econòmicamolt diversificada, potenciar les no-ves tecnologies, millorar la qualitatdels diferents serveis, impulsar la pro-jecció internacional de la ciutat, sercapaços d’atendre moltíssima gentque ho passa malament en un mo-ment molt complicat augmentantel pressupost social un 43%...

Què destacaria especialment?Això últim. Enmig d’una crisi eco-nòmica tremenda, crec que hem do-nat resposta a les necessitats de lagent. Amb moltes dificultats, perquè

altres administracions estan en unasituació difícil, però crec que hem es-tat a l’altura de les necessitats im-mediates.

Si pogués tornar enrere, faria al-guna cosa diferent?Dir que sempre faries el mateix noés realista, però el cert és que no empenedeixo de res del que he fet. Finsi tot el que em critiquen més, que ésla nostra actuació a Can Vies, la tor-naria a fer igual. A més, crec que eltemps ens donarà la raó.

Can Vies ha estat un dels temesprincipals del mandat. També elturisme. Ara ha impulsat un pro-cés que ha d’acabar amb un pac-te local. S’arriba tard?No. Aquest mandat no s’ha prestata un autèntic pacte sobre el turis-me perquè s’ha intentat utilitzar laqüestió per desgastar el govern. Ditaixò, el turisme és molt important.S’ha de veure com el gestionemperquè provoqui poques molèsties,però Barcelona sense el turisme tin-dria una situació econòmica moltmés dura.

Per a algunes zones de la ciutat jaho és molt, de dura. De fet, les des-igualtats entre barris han crescut.

Quina és la responsabilitat de l’A-juntament al respecte?El 2007 va començar una crisi moltimportant que ha accentuat l’atur iles desigualtats. Però la nostra granobsessió ha estat crear activitateconòmica i aquests dos últimsanys s’ha produït un tomb. Barce-

lona és la punta de llança de la sor-tida de la crisi. I m’agradaria tornara remarcar que nosaltres no hem fetdèficit, que és l’acció més antisocialque hi ha.

Però, en una època de tantes difi-cultats socials, realment és unabona aposta tancar els exercicis ensuperàvit?Nosaltres els diners els gastem. El su-peràvit que fem l’invertim en activitatproductiva. El que no es pot fer és elque s’ha fet durant un temps al Go-vern de Catalunya, que és gastar el

que no es té. Quan fas això, acabesamb retallades. Creure que se surtd’una crisi gastant el que no es té ésuna gran irresponsabilitat.

Canviant de qüestió, darreramentha sobrevolat Barcelona l’ombradel jihadisme. Ha arribat a partiren algun moment per la segure-tat de la ciutat?No. Els Mossos d’Esquadra han de-mostrat ser molt competents. Siuna persona perd el sentit comúi vol fer una ximpleria, et pot cre-ar un problema, però es prenen to-tes les mesures possibles per evi-tar-ho. Ara hi ha molta gent entu-siasmada en parlar del jihadismeperò, amb la situació demogràfi-ca d’acolliment de moltes perso-nes, hem d’anar amb compte perno encendre mistos.

Aquí, en línies generals, la convi-vència és bona.Per la quantitat de gent que ha vin-gut tenim una situació equilibrada,sí. Però hem de tenir cura de no fermalbé el bon ambient que hi ha.Això no vol dir que no s’hagi de vi-gilar, però s’ha d’intentar no crear unambient negatiu envers les perso-nes d’origen musulmà, perquè aixòseria molt perjudicial.

Un altre repte important queafronta la ciutat és la contamina-ció. Creu que s’haurien de prendremesures més dràstiques per fre-nar-la?Crec que ja se n’han pres moltes, demesures al respecte. La gent perd laperspectiva històrica. Barcelona erauna ciutat de fàbriques amb unacontaminació espectacular. La ma-joria d’aquestes es van treure i s’hatransformat el litoral. S’han fet can-vis, la circulació ha millorat i estemaconseguint gairebé del tot que eltransport públic sigui de zero emis-sions. Amb tot, la contaminació ésmolt més baixa. Encara n’hi ha, peròens afecta quan l’anticicló està en se-gons quines circumstàncies.

El futur del petit comerç és un al-tre tema de pes. Quin és el camí aseguir?El camí a seguir és posar-se d’acordamb els petits comerciants. Hi hauna línia marcada, que és la de do-nar suport al comerç. Però no noméspel seu vessant econòmic, sinó per-què és una eina de convivència i decohesió social. Amb el comerç s’hade fer el que necessitin els eixos co-mercials, tenint en compte que novolem concentrar les vendes al cen-tre de la ciutat, que ja té el turisme.

Xavier TriasAlcalde de Barcelona i candidat de CiU a la reelecció

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Mármol

“L’acció més antisocial que hi ha és fer dèficit, per això no n’hem fet”

“S’ha intentat

utilitzar el turisme

per desgastar

el govern”

Entrevista

13 | 15 maig 2015 líniasantandreu.cat

Un altre gran repte, en aquest casde país, és el procés sobiranista, alqual se l’ha vist sovint implicat. Ara,però, diu que no li “convé” que leseleccions del 24M tinguin un ca-ràcter sobiranista...És que són unes eleccions a alcalde.No són unes eleccions a presidentde la Generalitat. Jo he dit que no emconvé perquè crec que he de cen-trar-me en explicar l’acció de governque he dut a terme.

No és compatible una cosa ambl’altra?I tant que ho és. Jo com a alcalde nofallaré mai al procés sobiranista.Ningú es trobarà que el Trias no fael paper que ha de fer com a alcal-de de la capital de Catalunya. Peròles eleccions municipals les guan-yes explicant el que fas pels veïns iveïnes de la teva ciutat.

Precisament, la Junta Electoral vadeterminar que vostè va vulnerarla normativa durant la precam-panya per explicar el que feia...Sí, però només en un cas concret: eldel Mercat del Ninot. Ho vaig aca-tar, però ja vaig dir que mantindriala meva agenda perquè no puc evi-tar fer d’alcalde. Faig el paper que he

fet constantment en aquests darrersanys i que em pertoca fer també enaquests moments.

On són els límits?En no fer propaganda de segonsquines coses. Jo no em dedico avuidia a fer fulletons explicant tot el quehe fet, a diferència d’alguns que sí

que ho feien. El que em sorprèn ésque no pogués explicar que unmercat està a punt d’inaugurar-se.Però bé, ho respecto.

Centrant-nos en les eleccions, finsa quin punt la irrupció de Barcelo-na en Comú li pot complicar lapossibilitat de revalidar l’alcaldia?No ho sé. Jo estic tranquil perquè crecque a mi m’aniran bé les eleccions.Però sí que, segons les enquestes, hiha un canvi molt important: certs

partits baixen molt. I això em sorprèni alhora em fa dubtar de les mateixesenquestes. Perquè el fet que es pro-nostiqui que un partit com el PSC,que fa quinze anys tenia vint regidors,pot baixar fins als cinc o a sis és sor-prenent. Potser pot passar, però noés gaire normal. Amb tot, més quepreocupar-me jo, que puc guanyarles eleccions, crec que s’han de pre-ocupar els que tenen aquestes si-tuacions difícils.

Tampoc el preocupa la possiblefragmentació del Ple?En aquests moments, no. La mevaobsessió ara per ara no han de ser elsaltres, sinó quin resultat treu Con-vergència i Unió. I nosaltres treballemper guanyar aquestes eleccions ambclaredat. El problema ja vindrà l’en-demà per veure com pots governar.Però crec que hem demostrat que sa-bem fer-ho en minoria. I no nomésaixò, sinó que sabem fer-ho bé mal-grat les circumstàncies desfavorables.

Creu que aquesta “garantia degovernabilitat” que des de CiUreivindiquen serà un factor clau al’hora de decidir el vot?Bé, jo crec que el que li agrada a lagent és que les coses funcionin amb

un cert sentit comú. Per això sempredic que nosaltres farem la revoluciódel sentit comú.

Més enllà del lema, què és la revo-lució del sentit comú?Saber que no hi ha benestar socialsense crear activitat econòmica ique l’activitat econòmica només té

sentit si deriva en benestar social. I te-nir molt clar que no valen segons qui-nes demagògies i populismes queens porten al desastre. Això és la re-volució del sentit comú.

Per fer-la ha apostat per una llistatotalment continuista. Per què?Perquè són els millors.

...Nosaltres som un grup de gentque ja fa força anys que treballem

junts. Som persones molt diferentsperò que crec que hem fet una fei-na extraordinària, i jo faig un reco-neixement a tot això. A més, enssentim còmodes i col·laborem moltentre nosaltres. Per tant, no tindriasentit que canviés un grup de gentque ha funcionat bé.

Algun canvi sí que hi ha hagut.L’únic canvi important és en el casd’un regidor que ell mateix em va ve-nir a dir que se n’anava al número 12perquè creia que era lògic que elsprimers de la llista fossin els tinentsd’alcalde d’aquest mandat. És un de-tall generós per part seva i que de-nota el bon clima en què es mouaquest equip.

Creu que aquest bon clima no hi ésen les altres candidatures?No ho sé, però quan veig segonsquines candidatures que es fan,molt poc homogènies, penso: quecomplicat que serà... Hi ha gent quefins i tot fitxa persones d’altres par-tits. És sorprenent. En fi, nosaltressom Convergència i Unió, tenim unasort extraordinària perquè estemmolt units, fem un equip molt sòlidi esperem poder continuar servintla ciutat des del govern municipal.

“Hem atès molta

gent augmentant

el pressupost

social un 43%”

“Com a alcalde

de Barcelona

no fallaré mai al

procés sobiranista”

Entrevista

El petit comerç del districte estàpreocupat per l’ampliació de laMaquinista. Els botiguers diuenque és una amenaça que posaen perill el seu futur. Era neces-sària aquesta ampliació?L’aparició dels centres comer-cials és fruit de l’evolució dels hà-bits dels compradors, del canviurbanístic de la ciutat, de l’aug-ment de la mobilitat dels ciuta-dans i de la capacitat d’atraccióde Barcelona. Els centres co-mercials no s’adrecen només alclient de la zona, com fan els ei-xos comercials, sinó als clients del’àmbit metropolità. L’ampliacióde la Maquinista respon a una

voluntat de desenvolupamenturbanístic, que no estava inclòsen el planejament anterior. Ambl’objectiu que el comerç de pro-ximitat de l’entorn d’aquestagran superfície segueixi sentcompetitiu, estem proveint elscomerços d’eines útils per mi-llorar la seva oferta i facilitar la tas-ca conjunta de promoció i difu-sió entre centres comercials iassociacions de comerciants. Unpla que s’està treballant ambgran antelació respecte a l’am-pliació, perquè el comerç de ba-rri tingui l’oportunitat de teixircomplicitats amb les noves rea-litats comercials.

“Ajudem el comerç de l’entorn de laMaquinista a seguir sent competitiu”

SANT ANDREU

| 14Sant Andreu15 maig 2015líniasantandreu.cat

Arriba el primer festival d’artsescèniques i salut mental

CULTURA4L’Altre Festival, elprimer festival d’arts escèni-ques i salut mental, celebrarà laseva edició inaugural entre el 4i el 7 de juny a la Fabra i Coats,la Nau Ivanow i el Centre CívicBaró de Viver.

Tal com expliquen els seusorganitzadors, aquest festival“neix amb la voluntat d’esti-mular la creació, la participaciói la difusió de les arts escèniquesque es desenvolupen en elcol·lectiu de persones amb tras-torn mental”. La seva progra-mació està formada per un to-tal de 28 companyies que ofe-

riran més de 30 espectacles deteatre, circ, performance, dan-sa, titelles i música procedentsde diversos indrets de Catalun-ya, Madrid, Balears, Alacant,País Basc i del que enguany ésel país convidat, Itàlia. Entre elsartistes convidats, destaquenMarta Carrascos, que estrenaràun espectacle concebut espe-cialment pel Festival o la com-panyia de circ Los Galindos,que instal·laran la seva Iurta du-rant els quatre dies a l’espaiexterior de la Fabra i Coats perdonar cabuda a les propostesmés petites i intimistes.

La sala de calderes de la fàbri-ca Fabra i Coats ja llueix del totrestaurada i des de fa deu diesja es pot visitar gràcies al procésde recuperació que ha portat aterme el Museu d’Història deBarcelona (MUHBA), amb lacol·laboració d’Amics de la Fa-bra i Coats.

El passat dimarts dia 5 es vafer una primera passejada perals extreballadors de l’empresa,que van poder comprovar deprimera mà que un cop rehabi-litada, la sala té el mateix aspecteque quan funcionava. A partird’ara les visites públiques espodran fer els diumenges i elsfestius d’11 del matí a les duesdel mgidia.

Aquesta sala, que era l’enca-rregada de subministrar l’ener-gia necessària perquè els telersde la Fabra i Coats funcionessin,fa més de 400 metres quadratsi 15 metres d’alçada. Ara hi ha untotal de cinc calderes i una mà-quina de vapor. “Una sala de cal-deres és un lloc òptim a travésdel qual es poden explicar des deles coses més petites, com el fun-

cionament d’una fàbrica, fins ales coses més grans. Es podenexplicar molt bé la societat il’economia dels temps contem-poranis a partir d’un espai comaquest, que és excepcional, per-què en queden molts poquets”,afirma Joan Roca, director delMUHBA.

A banda de les calderes, l’es-pai conserva estris de l’època,objectes com un telèfon internque comunicava amb la fàbricao els bombers, i fins i tot cartellsde noies lleugeres de roba queguarnien les portes dels arma-

ris dels treballadors. Moltesd’aquestes relíquies les van re-collir els Amics de la Fabra i Co-ats en un moment en què hi vahaver robatoris al recinte, i grà-cies a aquesta conservació, aras’han col·locat al seu lloc i es po-den visitar.

La Fabra i Coats va ser la pri-mera empresa industrial de l’Es-tat dels inicis del segle XX i unade les empreses més rellevantsde la història industrial de Ca-talunya. La majoria dels seus mi-lers de treballadors eren de SantAndreu.

Des de fa poc, el públic ja pot visitar aquest espai històric. Foto: Ajuntament

Obre al públic la sala decalderes de la Fabra i Coats


La Fundació Emilia Romagna inaugurarà el festival. Foto: Ajuntament




15 maig 2015

| 18


L’Ajuntament vol tancar el80% dels clubs de cànnabis

SOCIETAT4L’Ajuntament té laintenció de reduir dràsticamentel nombre de clubs de cànnabisque hi ha a la ciutat.

Així ho va explicar la setma-na passada el primer tinent d’al-calde de la ciutat, Joaquim Forn,durant una compareixença da-vant els mitjans, en la qual va as-segurar que dels 123 clubs de càn-nabis que ara mateix hi ha aBarcelona es podria passar a unavintena, un cop aprovat el pla es-pecial per regular aquest tipusd’establiments. Forn, que va re-

cordar que les inspeccions de laGuàrdia Urbana ja han permèstancar uns 60 clubs, ha atribuïtles intencions del consistori a“la idea de protegir els menors”.

Per la seva banda, les duesfederacions d’associacions can-nàbiques de Catalunya (Fedcaci CatFAC) van lamentar a travésd’un comunicat que “tancar lesportes a les associacions és elmateix que empènyer a usuarisi usuàries al mercat negre i il·le-gal” i van titllar la mesurad’”electoralista”.

Un estudi de la Fundació RACCha conclòs que el nombre d’acci-dents amb bicicleta amb víctimeslleus o greus va augmentar un21% entre els anys 2008 i 2014.Unes xifres, però, que són pro-porcionals a l’augment que du-rant aquesta mateixa etapa va ex-perimentar la mobilitat ambaquest transport, ja que les etapesde desplaçament diàries en bicivan créixer un 25% durant elmateix període de temps.

L’estudi del RACC, en canvi,també mostra com la xifra de víc-times greus i morts s’ha reduït enels darrers anys, ja que el 2014 vaser de set, mentre que el 2013 vaser de 17 i el 2012 de 12. Entre elperíode analitzat, només el 2009la xifra va ser menor, ja que es vaquedar en sis. Un altre aspecte quecal destacar i que s’apunta a l’es-tudi és el del nivell de risc de cir-cular amb bicicleta. Si bé és molt

menor que el d’anar en ciclomo-tors o motocicletes, està per sobrede circular amb turismes o a peu.

EL CASC S’USA MOLT POC L’estudi també apunta que nomésl’11% dels adults usa el casc, men-tre que entre els menors de 16anys la xifra és del 32%. És peraquest motiu que l’entitat ha po-

sat en marxa una campanya deconscienciació coincidint amb lapresentació de l’estudi.

Per la seva banda, el primer ti-nent d’alcalde, Joaquim Forn,va explicar durant la presentacióde l’estudi que, tot i que l’ús delcasc és obligatori, el consistoriaposta per conscienciar els ci-clistes de forma pedagògica.

Els accidents amb bicicleta han crescut un 21% des del 2008RedaccióBARCELONA

Imatge de l’interior d’uns dels clubs de cànnabis de la ciutat. Foto: Arxiu

L’ús de la bicicleta a la ciutat ha crescut en els últims anys. Foto: Arxiu

Ciutat Transport | El Bicing arriba als 100 milions de viatgesEl Bicing, el servei públic de bicicletes de la ciutat, ha arribat recentment als 100

milions de viatges. Per commemorar l’efemèride, l’empresa concessionària regalarà a l’usuari que va fer el viatge 100 milions un abonament gratuït per a dos anys. El

Bicing va entrar en funcionament fa més de 8 anys i té actualment 95.581 abonats.

19 |

15 maig 2015

Comerçlíniasantandreu.cat

L’oposició a l’ampliació de la Ma-quinista i a les seves repercussionsa Sant Andreu segueix endavant.El passat 7 de maig, l’Associacióde Veïns de Sant Andreu va pre-sentar un recurs d’alçada al pro-jecte, adreçat al conseller de Te-rritori i Sostenibilitat, Santi Vila,i un document d’al·legacions alprojecte urbanístic de la novazona verda vinculada a l’amplia-ció del centre comercial, en aquestcas dirigit a l’alcalde, Xavier Trias.

El projecte d’ampliació de LaMaquinista, que ha trobat una for-ta oposició per part del petit co-merç andreuenc i barceloní, va seraprovat definitivament en sessióplenària a finals de gener, amb elsvots favorables de CiU i PP. Enaquell moment, el tinent d’alcal-de d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives,

va explicar que aquest acord tin-dria beneficis per al districte i su-posaria la creació de 1.200 llocs detreball, un posicionament quesembla no compartir l’associacióde veïns. “Aquest projecte és unabestiesa”, explica a Línia Sant An-dreu Pau Maudell, vocal d’urba-nisme de l’associació. “Volen ferel centre comercial més grand’Europa en un lloc on no fa fal-ta i a canvi de no se sap ben béquè”, afegeix. Tot i així, Maudelles mostra escèptic amb el resul-tat que pot tenir la presentació de

les al·legacions i el recurs d’alça-da. “Les presentem perquè creiemque ho hem de fer, però el pro-jecte, malauradament, tirarà en-davant”, conclou resignat.

Per la seva banda, l’alcaldeTrias argumenta en una entrevis-ta publicada en aquest número deLínia Sant Andreu [veure pàgines12 i 13] que els centres comercials“no s’adreçen només al client de lazona” i detalla que estan impulsantmesures perquè el comerç de l’en-torn d’aquesta gran superfície“segueixi sent compeititiu”.

Els veïns presenten al·legacionsa l’ampliació de la Maquinista

» L’Associació de Veïns de Sant Andreu titlla el projecte de “bestiesa”» Des del consistori es destaquen els efectes positius de l’obra

Els botiguers veuen la llum alfinal del túnel, segons l’IcoB

TENDÈNCIA4A poc a poc, sem-bla que la situació del petit co-merç barceloní va millorant. Finsal moment, els indicadors eco-nòmics assenyalaven en aques-ta direcció, però ara sembla queels mateixos botiguers comencena ser optimistes amb el futur mésimmediat. Aquesta és una deles conclusions que es desprenende l’últim Indicador de Comerçde Barcelona (IcoB), correspo-nent al primer trimestre de l’anyi presentat dimecres per la Fun-dació Barcelona Comerç amb lacol·laboració d’ESADE, que ésqui elabora el document.

Segons les dades que ofereixl’IcoB, prop de la meitat dels co-merciants barcelonins conside-ra que les vendes creixeran molten els pròxims mesos. A més, toti que la reducció de la facturacióde les petites botigues ha estatmés intensa durant aquests pri-mers tres mesos de 2015 encomparació al mateix període del’any passat –1,4% menys el2014 i un 2% enguany–, elsresponsables de l’estudi asse-guren que aquestes dades, encomparació amb les que va dei-xar l’últim trimestre de l’anypassat, han millorat.

L’Eix Sant Andreu exhibeix la seva moda a la passarel·la

DESFILADA4Un any més, l’EixSant Andreu va organitzar la jatradicional passarel·la de Modaa la rambla Fabra i Puig, un es-deveniment que va reunir 20botigues del sector, les qualsvan mostrar als centenars de vi-sitants les seves propostes decara a la temporada d’estiu. “Hiva haver més gent que mai”, ex-plica Pròsper Puig, presidentde l’associació organitzadora dela passarel·la.

Aquesta desfilada s’emmar-ca en el programa BCN Moda alCarrer, que impulsa la FundacióBarcelona Comerç. D’aquestamanera, els comerciants tenenl’oportunitat de mostrar els seusarticles de moda i complementsmolt a prop dels seus negocis.

Per altra banda, l’eix comer-cial ja escalfa motors per celebrarla seva mostra de comerç al ca-rrer, que tindrà lloc el pròximdissabte 13 de juny.

El comerç de Sant AndreuNord sortirà al carrer el juny

FIRA4L’Associació de Comer-ciants de Sant Andreu Nord ce-lebrarà el pròxim dissabte 13 dejuny una jornada de comerç alcarrer. Durant tot el dia, el carrerGran de Sant Andreu, entreMalats i Campeny, acollirà lescarpes dels prop de 30 boti-guers associats que participaranen la cita, segons ha informatl’entitat.

Per tal d’atraure la visita defamílies senceres, els comer-

ciants instal·laran un escenari ondurant el matí es ballarà countryi durant la tarda es farà una clas-se de dansa i una actuació de pa-llassos. Paral·lelament, els barsde l’associació organitzaran unaruta de tapes especial per aaquell dia, per un preu de 2 eu-ros la tapa i la beguda.

El president de l’associació,Manel Robles, es mostra espe-rançat amb la sortida i esperaque els visitin “moltes persones”.

F. Javier RodríguezSANT ANDREU

L’estudi correspon al primer trimestre d’enguany. Foto: Arxiu

L’ampliació va ser aprovada el passat mes de gener. Foto: Arxiu

Campanya | La ciutat reivindica els seus mercatsEls mercats de Barcelona tornaran a omplir-se d’activitats festives i lúdiquesper atreure-hi visitants i per demostrar que són centres plens de vida amb la

Setmana Internacional dels Mercats, que enguany celebra la seva segona ediciósota el lema Estima el teu Mercat, que arrencarà avui i finalitzarà el dia 31.

15 maig 2015

Esports| 20


Després de consumar-se el des-cens de categoria, el presidentdel Sant Andreu, Marcos Mar-tins, va fer una roda de premsala setmana passada per valoraraquest fet “dur i trist”, tal com vaassegurar, i desmentir alguns ru-mors, com el que deia que Di-norah Santa Ana, propietària delclub, s’estava plantejat la vendadel mateix. “No tenim cap in-tenció de deixar el club”, va dir,i va assenyalar que no es pene-deixen d’haver agafat les regnesdel Sant Andreu.

Per altra banda, Martins valloar l’actitud del tècnic qua-dribarrat, Miguel Álvarez, ambel qual estan “contents per la fei-na que ha fet”. A l’hora de par-lar sobre el seu futur, el man-datari va assegurar que “hi ha

complicitat” entre les parts ique s’han d’asseure “a parlar”.La predisposició d’Álvarez percontinuar en el projecte semblapositiva, ja que en una entrevistadel club de fa pocs dies va afir-mar que “als primers que escol-taré és a la gent del Sant An-dreu”, els quals va descriurecom la seva “primera opció”.

Álvarez també va fer auto-crítica amb el descens, la culpa

del qual, segons va dir, és “delsentrenadors i dels jugadors”.

Tot i l’autocrítica, el presi-dent va destacar la seva gestió,que segons va dir “ha donat es-tabilitat al club”. “L’entitat no tédeutes”, va recordar.

Sobre el futur, Martins no vadescartar l’opció de poder com-prar una plaça a Segona B, unescenari, però, que va descriurecom a“molt complicat”.

Marcos Martins nega que elSant Andreu estigui en venda» El president quadribarrat fa autocrítica pel descens a Tercera» Tot i així, destaca que la seva junta “ha donat estabilitat al club”

‘Match-ball’ per a les noies delCN Sant Andreu a Sabadell

WATERPOLO4Després de la de-rrota de dimecres passat a casadavant del CN Sabadell en el pri-mer partit de la final de Divisiód’Honor femenina (5-14), lesnoies del CN Sant Andreu afron-ten el segon partit de la final ambl’objectiu de no fallar i empatarl’eliminatòria per evitar que lesvallesanes aconsegueixin con-vertir-se en campiones de lliga.L’enfrontament tindrà lloc demàa les 12 del matí a Can Llong, aSabadell.

Tanmateix, les de Javier Az-nar ho tindran difícil, ja que el Sa-badell és un rival que s’ha mos-trat intractable enguany a casaseva–amb 9 victòries de 9 pos-

sibles–. Al primer partit de la fi-nal, disputat dimecres passat, elconjunt sabadellenc va aconse-guir aturar l’eufòria de les an-dreuenques, que arribaven a lacita amb confiança després d’e-liminar el Mataró a les semifinalsamb una exhibició al tercer par-tit a domicili que va finalitzaramb un 3 a 11 a favor de les bar-celonines.

Una nova victòria demà delSabadell atorgaria a l’equip va-llesà el seu tretzè títol de lliga. Detota manera, les vallesanes hau-ran de passar per sobre d’unesandreuenques que de ben segurbuscaran el triomf fins a l’últimsegon.

El districte corre perl’educació pública

ATLETISME4La segona CursaMasca Solidària per l’educaciópública escalfa motors. Aquestaprova, organitzada per la Coor-dinadora d’AMPA del districte iel Club Atletisme Masques deSant Andreu, amb la col·labora-ció de l’Harmonia, se celebraràel pròxim 23 de maig en un cir-cuit a la plaça de Can Fabra, da-vant del centre cultural.

La prova constarà de 7 cate-gories amb distàncies diferents,

obertes a qualsevol alumne d’e-ducació Primària i Secundària iseparades per grups d’edat. Hiparticiparan des d’escolars deP3 –que recorreran una distàn-cia de 350 metres– fins a estu-diants de Batxillerat –que hau-ran de córrer 1.750 metres, untotal de 5 voltes al circuit–.

Per tal de poder formalitzarla inscripció a la cursa cal con-tribuir amb un recapte solidaria favor del Banc dels Aliments.

Premien la nedadora del CN Andreu Jèssica Vall

NATACIÓ4La vuitena ediciódels premis Dona i Esport hanpremiat la trajectòria profes-sional de la nedadora del CNSant Andreu Jèssica Vall.

Vall, de 26 anys, és llicen-ciada en biologia i treballa fentrecerca sobre noves tècniquesantidopatge a la Fundació del’Institut Hospital del Mar, unafeina que combina amb l’esportd’alta competició, on ha acon-seguit grans fites durant la seva

carrera: ha estat 15 vegadescampiona d’Espanya en dife-rents modalitats, compta amb 4rècords estatals de 100 metresbraça –a piscina de 50 metres–,200 metres braça –a piscinade 25 metres– i de 4x100 metresestils amb el CN Sant Andreu ila selecció espanyola de natació.

Tanmateix, el seu gran èxitva ser el bronze als 200 metresbraça al campionat d’Europade Berlín de l’any passat.


El Sabadell va superar el Sant Andreu en el primer partit de la final. Foto: CNSA

Martins va donar la cara davant dels mitjans la setmana passada. Foto: UESA

Prova | Arriba la segona edició del TriniatlóEl segon triatló de Trinitat Vella, el Triniatló, ja s’apropa. El pròxim dissabte 30 de maig, elCEM Trinitat Vella organitza aquesta cita esportiva que consta de tres modalitats esportives

diferents: natació en piscina –200 metres en total–, bicicleta –10 quilòmetres– i una cursa –de 2,5 quilòmetres–. Les inscripcions estaran obertes fins al 28 de maig.


línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Pàgines especials| 22 15 maig 2015líniasantandreu.cat

No hi ha res decidit. Tusgsal segueixlluitant perquè es reconegui elseu dret a lluitar amb igualtat decondicions amb la competidoraAlsa per a la concessió del servei detransport nocturn metropolità desuperfície, el Nitbus. Per aquest mo-tiu, la companyia badalonina hapresentat un recurs contenciósadministratiu contra la resolució delTribunal Català de Contractes delSector Públic desestimatòria del re-curs interposat contra la decisió del’AMB d’excloure-la de la licitació dela contractació del servei públic detransport col·lectiu urbà de viatgersnocturn a Barcelona i altres muni-cipis de l’àmbit nord de Barcelona,acollint-se a una presumpta erra-da administrativa. Per tal d’aturar el procés de

concessió, que els ha deixat almarge en l’esmentat recurs, l’em-presa ha sol·licitat l’adopció demesures cautelars per a la paralit-zació del procediment, atès que laseva oferta no ha estat valorada. Encas de no prosperar el recurs, l’ad-judicatari passaria a ser l’empresaAlsa, multinacional britànica, en ser,en aquest cas, l’única oferta delconcurs.No es tracta d’una qüestió

qualsevol. La concessió té una du-rada màxima de set anys i està va-

lorada en 106 milions d’euros. Es-tan en joc 163 llocs de treball queactualment desenvolupen els tre-balladors de Tusgsal. Malgrat queAlsa hauria de subrogar-se els tre-balladors, els representants sindi-cals badalonins es mostren enor-mement desconfiats. Es pot perdrela concessió i amb ell un modeld’empresa basada en la participa-ció dels treballadors en la presa dedecisions. La decisió d’excloure Tusgsal

del concurs, sense ni tan sols valorarla seva oferta tècnica ni l’econò-

mica, la va prendre l’AMB perquè,diuen, “Tusgsal va incomplir elplec de condicions en no quedaracreditada la disposició d’uns te-rrenys a Sant Adrià de Besòs (en elbarri de La Catalana), on s’havia deconstruir una cotxera”. La firmabadalonina addueix que “sempres’ha comptat amb els terrenys deSant Adrià, perquè així ens ho vagarantir l’alcalde Joan Callau (PSC)i la regidora d’Urbanisme RuthSoto des del mes de juny en què esvan començar els tràmits. Estavanegociat el preu i redactat el pro-

jecte, cosa que podrem acredi-tar”. L’Ajuntament no diu res tot ique admet que podrien haveratorgat una llicència d’ocupació.Excés de confiança a Tusgsal?

Excés de cel a Sant Adrià? A Tusgsals’esgargamellen assegurant que elseu acord amb l’Ajuntament era unfet. Fa mesos ja van sorgir notíciesque el seu antic conseller delegat,Fermín Casquete, havia filtrat in-formació confidencial de Tusgsala Alsa per a la preparació de la sevaproposta.

EMPRESA HISTÒRICAEls orígens de TUSGSAL els hem d’a-nar a buscar al 1956, quan es creaTransportes Urbanos SA, més co-neguda per l’acrònim TUSA. Quanel 1985 fa fallida i tanca portes, unnombrós grup de treballadors de-cideix fer-se càrrec del servei i creaTransportes Urbanos de BadalonaSociedad Anónima Laboral (TUB-SAL), que el 1998 es reconverteixen Transportes Urbanos y ServiciosGenerales SAL (TUSGSAL), ambl’objectiu de diversificar-se. Al llarg de tot aquest procés de

30 anys, la firma es manté fidel alsplantejaments fundacionals: és unaempresa creada i gestionada pelsseus propis treballadors, la majoriadels quals són accionistes. Un mo-del d’economia social que prioritzaen el treball la “creació d’un ambientque afavoreixi el desenvolupamentde les capacitats personals”, assolintun èxit reconegut per tothom.

Tusgsal no es rendeix i segueixlluitant als jutjats pel Nitbus

» Els ajuntaments del Barcelonès Nord i la societat civil donen suport a l’empresa, que ha presentat un recurs contra la resolució que l’exclou de la gestió del servei nocturn

SOCIETAT4Malgrat pertàn-yer a partits polítics diferents, elsuport a Tusgsal ha estat unàni-me a Badalona, on governa el Par-tit Popular, amb Xavier GarcíaAlbiol a l’alcaldia, i a Santa Colo-ma de Gramenet i Sant Adrià deBesòs, presidides per Núria Parlóni Joan Callau, del PSC. Els tresplens municipals van aprovar faunes setmanes per unanimitatdeclaracions institucional en so-lidaritat amb Tusgsal i els seus tre-balladors. En tots els casos s’ha instat l’À-

rea Metropolitana de Barcelona(AMB) a “obrir i valorar l’oferta tèc-nica i econòmica de Tusgsal” i lihan demanat que paralitzi el pro-

cés d’adjudicació fins que no hihagi una sentència ferma. El cas més rocambolesc és el

de Sant Adrià. L’alcalde i la regi-dora d’Urbanisme van donar su-port a la moció tot i considerarTusgsal responsables de la situa-ció produïda.El suport social també és molt

ampli. Més de 4.000 personess’han agregat al grup de Face-book “Jo sóc Nitbus” i més de2.000 han penjat les seves fotosen aquesta xarxa social portantmissatges i samarretes amb elhashtag #josocnitbus, que s’havist en nombroses curses popu-lars, manifestacions i actes cívicsa Barcelona i el Barcelonès Nord.

Suport públic i civil

Els treballadors de Tusgsal s’han manifestat per reivindicar la gestió del Nitbus per a la seva empresa, al mateix temps que han rebut el suport de la gent. Fotos: Tusgsal

La concessió és per

set anys i té un valor

de 106 milions

RedaccióBARCELONA

Agenda23 | 15 maig 2015 líniasantandreu.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDEMÀ DISSABTE 16 DE MAIG19:00 En el marc de la Festa Major del Bon Pas-

tor, la Coral de l’associació Bon Pastor Mare-nata actuarà al carrer Sant Adrià. / Jardins del’antic Mercat.

DIMECRES 20 DE MAIG19:30 Conferència sobre el dol, a càrrec d’Ares

Anfrus, psicòloga i coach, on s’intentarà des-cobrir la importància de donar-se tempsdesprés d’una pèrdua. / Centre cívic Navas.

DIMECRES 27 DE MAIG19:30 Conferència sobre la democràcia, a càrrec

d’Adrià Estivill, una xerrada on s’aprofundi-rà en la noció de democràcia i en la seva evo-lució històrica, i es coneixeran les diferents re-alitats polítiques que s’hi amaguen. / Centrecívic Navas.

FINS AL 31 DE MAIGMatí-Tarda Sant Andreu de Palomar amb uns

altres ulls. Exposició fotogràfica a càrrec de l’ar-tista Josep Buils que vol mostrar racons delbarri que sovint queden amagats o són des-coneguts. / Centre cultural Can Fabra.

FINS AL 31 DE MAIGMatí-Tarda Moçambic, una esperança. Una

mostra amb motiu de la Festa Major de Na-vas que organitza l’associació Amizade Juntsamb Moçambic. / Centre cívic Navas.

DEMÀ DISSABTE 16 DE MAIG12:00 El taller de les papallones. Una lectura de

contes a càrrec de Vivi Lepori. En finalitzar l’ac-tivitat, es farà un taller d’insectes. Organit-za la biblioteca la Sagrera. / Hort urbà La Fe-rroviària (carrer Camp del Ferro, 17).

DIMECRES 20 DE MAIG18:30-20:00 Tornen els aliens! Un taller adre-

çat a joves a partir dels 13 anys que ensen-ya a trobar informació a internet de mane-ra fàcil i eficient. / Biblioteca Trinitat Vella.

DEMÀ DISSABTE 16 DE MAIG18:00 Partit de futbol entre la UE Sant Andreu

i l’Elche Ilicitano, corresponent a la darrera jor-nada de competició de la lliga regular. / DíezIborra.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Amb motiu de la Festa Major del ba-rri de Trinitat Vella, el Centre cívic Tri-nitat Vella organitza, de manera con-junta amb el Casal Infantil, una jornadade jocs tradicionals per als més petits.

Festa Major Trinitat VellaJocs tradicionals infantils

Dj. 4 de juny a les 19:15

Els productes transgènics estan pre-sents a moltes parts del planeta, i ésimportant conèixer les seves varietatsi distribució, a més de percebre i com-prendre les seves conseqüències. /Centre cívic Navas.

ConferènciaEls cultius transgènicsDc. 3 de juny a les 19:30

La biblioteca Ignasi Iglesias s’ompled’activitats relacionades amb el móndel manga i de l’anime, com ara es-pectacles, concursos i tallers de dibuix./ Biblioteca Ignasi Iglesias - Can Fabra.

Jornades Gokuraku, el paradís de l’otakuDs. 16 i dg. 17 de maig

El CN Sant Andreu disputa el segon par-tit de la final femenina de Divisiód’Honor de waterpolo, amb l’obliga-ció de guanyar per empatar l’elimi-natòria. / Can Llong.

Final de waterpoloCN Sabadell-CN Sant AndreuDemà ds. 16 de maig a les 12:00

| 24 15 maig 2015líniasantandreu.cat Pròxima edició: 12 de juny

Documents

municipals poden deixar un Andreu, fa autocrítica pel línia ...|2 línia santandreu .cat 15 maig 2015 Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 Anàlisi 15 maig