Gi

Plaça de laIndependència

PARC DE

LA DEVESA RIU GALLIGANTS

RIU

ON

YA

R

Plaça de la Catedral

Plaça de Sant Pere

Av. de Ramon Folch

Gra

n Via

de

Jaum

e I

Plaça de l’U d’Octubre de 2017

Plaça de Josep Pla

Plaçadel Vi

C. de C

iuta

dans

Pujada de S

ant Dom

ènec

C. d

e le

s B

alle

ste

ries

Passeig

de la

Mura

lla

Ram

bla

de la L

libert

at

C. Nou

C. de Sant Francesc

Plaça de Pompeu Fabra

C. d

e Jo

an M

arag

all

Pujada de les Pedreres

C. de S

anta

Cla

ra

Pont de

Pedra

Plaça deCatalunya

Pont d’en

Gòmez

Pont de

Sant Feliu

Pont de

Pedret

MUSEU D’HISTÒRIA DELS JUEUS

dels Jueus

Museu d’Història

Call Jueu Muralla

3

SUMARI

Els orígens. Sis-cents anys d’història 4

El call. El barri d’Israel 6

L’aljama. La vida en comunitat 8

La família. Tradició i ritual 10

La sinagoga. Espais comunitaris 14

El fossar dels jueus. Montjuïc 16

Girona, ciutat mare d’Israel. Cultura jueva 18

Guanyar-se el pa. L’activitat econòmica 22

Una relació difícil. De la coexistència a la marginació 26

La societat conversa. La Inquisició 28

El llegat material. Les restes arqueològiques 34

La gènesi del Museu d’Història dels Jueus 36

Sivella de metall amb decoració d’un animal

fantàstic. Montjuïc, Girona, s. XIV.

Museu d’Història dels Jueus

Edita: Patronat Call de Girona

© Del text: Sílvia Planas i Marcé

© Imatges: Patronat Call de Girona, excepte coberta i pàgines 2, 17,

19, 23, 30, 35 (Josep M. Oliveras), 7 (Enserio), 14 (Aniol Resclosa),

20 (Ajuntament de Girona) i 29 (Ramon Manent)

Edició a cura de: Lídia Donat Pérez

Disseny i maquetació: Marta Isorna i Martirià Pagès

Impressió: Lith Gràfiques

Dipòsit legal: Gi 1106-2018

ISBN: 978-84-8496-252-6

36 37

A inicis dels anys 90 del segle XX, l’Ajun-

tament de Girona, a través de l’organisme

municipal Patronat Call de Girona, va ende-

gar el projecte de creació d’un museu i d’un

centre d’estudis per tal de recuperar, estu-

diar, conservar i difondre el passat jueu de

Girona i de Catalunya. L’objectiu era recollir

i explicar una història, antiga i important,

que forma part intrínseca de la trajectòria

històrica de la ciutat i del país.

Com la majoria de comunitats jueves que

van viure a Catalunya a l’edat mitjana, la

de Girona va deixar poques restes físiques:

d’una banda, la cultura jueva és poc donada

a la creació artística material i no hi ha un

llegat important en aquest aspecte (excep-

tuant els magnífics manuscrits il·luminats i

La gènesi del Museu d’Història dels Jueus

alguns objectes d’ús litúrgic destacables);

de l’altra, més de cinc-cents anys d’absèn-

cia han significat forçosament la pèrdua

de la majoria dels vestigis arquitectònics i

arqueològics. Amb tot, han sobreviscut al-

gunes restes de gran importància, com la

col·lecció de làpides funeràries hebraiques

procedents del cementiri jueu de Montjuïc

de Girona, o els banys rituals, o micvés, de

Besalú (segle XIII) i de Girona (segle XV).

La rehabilitació dels espais per a la creació

del Museu es va fer a partir d’un projecte

arquitectònic que respecta l’antigor dels

edificis que havien contingut la darrera de

les sinagogues gironines, activa fins al 1492

(expulsió). El projecte incorpora elements

Hagadà de Barcelona

(facsímil), Catalunya, s. XIV.

Museu d’Història dels Jueus

3938

tecnològics i una museografia moderna i atractiva, al ma-

teix temps que estableix un diàleg amb l’entorn patrimonial

i històric. La primera fase, que relata la trajectòria històrica

de la Girona jueva, va ser inaugurada l’octubre de 2003. La

segona, dedicada a la cultura jueva i als darrers temps de les

comunitats catalanes, es va inaugurar el 2007. El 2015 es van

renovar les sales del primer pis, dedicades a explicar l’evo-

lució del call i el funcionament de la comunitat. El 2016 s’hi

va incorporar un nou espai dedicat a la societat conversa. La

darrera intervenció ha estat la museïtzació, l’estiu de 2017,

de l’espai on s’ubiquen les restes del micvé del segle XV.

El gran escriptor israelià Amos Oz va escriure aquesta nota

al llibre de visites: «aquest és un museu petit, però perfecte

i emocionant, un museu que “obre” els ulls. Gràcies per la

visita i pels records d’una vida jueva que aquí va florir sense

igual» (30/09/2010).

Les seves paraules són un bon reflex del principal objectiu

del Museu: fer obrir els ulls i explicar, recordant-la, la història

d’una vida jueva que va tenir al nostre país i a la nostra ciutat

un moment d’esplendor com pocs altres en la història del

Poble Jueu.

Pati de l’estrella de David, s. XX