14
MÚSICA ESO I BATXILLERAT 2009 · 2010

MÚSICA - castellnouedicions.com€¦ · · Yesterday digiTAciONS PEr A FlAUTA dE bEc QUAdrES d’AcOrdS ... de l’altura a la melodia L’harmonia La textura de la intensitat a

Embed Size (px)

Citation preview

MÚSICAESO i batxillErat

2009 · 2010

ÍNDEX

1

per sol·licitar exemplars de mostra:Tel. 93 480 11 00 | Fax 93 480 11 11 | www.castellnouedicions.cat | [email protected]

ESO

Música I ............................................................................................ 2

Música II ........................................................................................... 3

Música 4t .......................................................................................... 4

Fem música 1r ................................................................................... 6

Fem música 2n .................................................................................. 7

bAtxIllErAt

Història de la música i la dansa NOVETAT ............................................. 8

COl·lECCIÓ MINIMANUAl

MusiCard .......................................................................................... 10

ESOi bATxillErAT

ESO

2

1r-2n

Òscar Altide, Assumpció Blanch, Hermínia Carbó i Eugènia Touceda

Format: 21,5 × 28,5 cmImpressió: quadricromiaISBN: 978-84-9804-500-0

Format: 21,5 × 28,5 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-9804-528-4

guia didàctica + cd

Llibre i guia

llibre de l’alumne + cd

ÍNDEX DE coNtINgutS

MúSicA i

presentació

1. la música, un llenguatge universal

2. de què està feta la música?

3. com s’escriu la música?

4. els elements de la música

5. podem classificar la música?s

6. la corda i la música

7. l’aire fa música

8. els instruments de percussió electrònics

9. la veu: el millor instrument

10. fem música junts!s

11. la dansa

+1. coda: gimcana musical

33

2n-3r

Ò. Altide, M. A.Blanch, H. Carbó, A. Ruiz, E. Touceda

Format: 21,5 × 28,5 cmImpressió: quadricromiaISBN: 978-84-9804-501-7

Format: 21,5 × 28,5 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-9804-302-0

guia didàctica + cd

Llibre i guia

llibre de l’alumne + cd

ÍNDEX DE coNtINgutS

MúSicA ii

presentació

1. obertura

2. la música de l’antiguitat i l’edat mitjana. la melodia

3. la música del renaixement i del barroc. la textura

4. classicisme i romanticisme. l’harmonia

5. la música del segle xx. ritme, dinàmica i timbre

+1. coda: gimcana musical

4

4tESO

ÍNDEX DE coNtINgutS

presentació

1. el llenguatge artístic. el llenguatge musical

2. el llenguatge cinematogràfic

3. la música en el cinema: del mut al sonor

4. els gèneres cinematogràfics i la música

5. el videoclip i la publicitat

+1. activitats de síntesi

MúSicA 4t - MATÈriA OPTATiVA

Format: 21,5 x 28,5 cmImpressió: quadricromiaISBN: 978-84-9804-502-4

Òscar Altide, Assumpció Blanch i Hermínia Carbó

llibre i cd

MÚSICA CD1

© Hermes Editora General, S. A. 2007.Fragments reproduïts per a l’anàlisi

i comentari per part de l’alumnat,d’acord amb l’art. 32 (CAP. II)

del RDL 12/IV/96.Reservats tots els drets.

N’és prohibida la reproducció totalo parcial, l’execució pública

i la difusió.Produït per Duplicat.

4teso

55

Recursos per al professorat

guIA dIdàCTICA

ISBN 978-84-9804-419-5

9 7 8 8 4 9 8 0 4 4 1 9 5

MÚSICAGUIA DIDÀCTICAÒscar Altide, Assumpció Blanch i Hermínia Carbó4t

eso

SIC

A · G

UIA

DID

ÀCTI

CA

Òsc

ar A

ltid

e, A

ssum

pció

Bla

nch

i Her

mín

ia C

arbó

 

MÚSICA4t esoGUIA DIDÀCTICA

Format: 21,5 x 28,5 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-9804-539-0

Tots els recursos digitals els podeu trobar també a www.castellnoudigital.cat

presentació

1. presentació del projecte

2. programacions

programació de matèria

programació d’aula

3. orientacions i solucionaris

4. avaluacions

5. altres recursos

Cd dE RECuRSOS dIgITALS

Programacions de matèria i d’aulaGuia didàcticaActivitats d’ampliacióActivitats de reforç

6

ESO

UN llENgUATgE MOlT ESPEciAl

1 EL SO éS?

· descobriment de les qualitats del so

2 LA MúSICA S’ESCRIu

· Com es representa gràficament el so?· La durada del so i del silenci· L’altura del so· La intensitat del so· El timbre del so

3 LA MúSICA SOnA

· La classificació sistemàtica dels instru-ments musicals

· Com s’agrupen els instruments?

4 LA MúSICA ES FA

· Com fem la música?· El ritme· La melodia· L’harmonia· La dinàmica· La instrumentació

cOM ESTEM d’OïdA?

5 Què éS LA MúSICA dESCRIpTIvA?

· El conte del Tsar Saltan· En un mercat persa· El carnaval dels animals

6 LA FORMA BInàRIA

· La ritirata di Madrid· Petit llibre de clavecí per a Anna Mag-

dalena Bach

7 LA FORMA TERnàRIA

· El carnaval dels animals· Els ocells

8 LA FORMA ROndó · Te deum· Àlbum per a la joventut· Joana d’Arc· Marxa Radetzky

9 LA FORMA LLIuRE pER SECCIOnS

· Danses hongareses· Gayaneh· The Typewriter

10 L’OBSTInAT

· Brothers In Arms· Synchronicity· Hey Jude· Els contes de Hoffmann· Setena simfonia, op. 92· La història del soldat

11 EL TEMA AMB vARIACIOnS

· Quintet de corda amb piano. La truita, op. 114· Ibèria

12 LA MúSICA vOCAL · Tirant lo Blanc· La flauta màgica

FEM-hO SONAr

13 LA InTERpRETACIó

· Ticket to Ride· En un mercat persa· Help!· A Hard Day’s Night· Tarragona m’esborrona· Yellow Submarine· Ob-la-di, Ob-la-da· La novena simfonia· Blowin’ in the Wind· Old Texas· Walk of Life· Pel desert· Blue Moon· Islands· Red River Valley· It’s a Heartache· Every Breath You Take· Hey Jude

digiTAciONS PEr A FlAUTA dE bEc

QUAdrES d’AcOrdS PEr A gUiTArrA

ÍNDEX DE coNtINgutS

M. domeque, E. Lagarriga, E. Segalés

Format: 19,5 × 26 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-8287-723-5

guia didàctica + cd

Format: 19,5 × 26 cmImpressió: quadricromiaISBN: 978-84-8287-649-8

llibre de l’alumne + cd

Llibre i guia

1rcicle

FEM MúSicA 1

77

ÍNDEX DE coNtINgutS

M. domeque, E. Lagarriga, E. Segalés

ESO

Format: 19,5 × 26 cmImpressió: quadricromiaISBN: 978-84-8287-695-5

llibre de l’alumne + cd

Format: 19,5 × 26 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-8287-960-4

guia didàctica + cd

UN llENgUATgE MOlT ESPEciAl

1 LA MúSICA I LA TECnOLOgIA

2 L’ESTudI CIEnTíFIC dEL SO

· Què és el so?· Les qualitats físiques del so· Els espais de la música

3 LA TOnALITAT

· Les escales· L’harmonia· La tonalitat

cOM ESTEM d’OïdA?

4 EL SEgLE xx

· IntroduccióPierrot Lunaire

· La música i el cinemaWest Side Story1492: La conquesta del paradís

· El pop-rock

5 MIRAnT EnRERE

6 EnTRE EL SEgLE xvII I EL xvIII

· El BarrocCànon i giga en re majorConcert de BrandenburgEl clavecí ben temprat

· El classicismeSonata Hob. XVI 37 en re majorConcert per a clarinet en la major, K. 622

7 EnTRE EL SEgLE xIx I EL xx

· El RomanticismeSimfonia núm. 4 en la major, «Italiana», op. 90Trio en re menor, op. 11Simfonia núm. 1 en re major, «Tità»

· El nacionalismeRomeu i JulietaEl amor brujoUn americà a París

· L’impressionismeTres GimnopèdiesCançons i danses

FEM-hO SONAr

8 LA InTERpRETACIó

· Carros de Foc· When the Saints go Marching In· Simfonia núm. 1 en re major, «Tità»· With a Little Help from My Friends· John Henry· Bridge over Troubled Water· Greensleaves· Bon dia· Sacrifice· Imagine· Boig per tu· Yesterday

digiTAciONS PEr A FlAUTA dE bEc

QUAdrES d’AcOrdS PEr A gUiTArrA

2 ncicle

Llibre i guia

FEM MúSicA 2

8

•bATxillErAT

ÍNDEX DE coNtINgutS

bloc 1 la MÚsica vocal i la MÚsica instruMental

1. l’edat mitjana. Música afroamericana i

2. el renaixement. Música afroamericana ii

3. el barroc. el jazz

4. la música en el classicisme. el rock i

5. la música en el romanticisme. el rock ii

6. l’impressionisme, l’escola de viena i l’herència wagneriana.

el rock iii

7. Música del s.xx: tendències d’avantguarda. el rock iv

8. la música i les últimes tecnologies. el rock v

bloc 2 el teatre Musical

9. l’òpera en el barroc.

10. l’òpera en el classicisme.

11. l’òpera en el romanticisme.

12. l’òpera en el segle xix.

13. el musical.

14. els orígens de la dansa

15. la dansa de l’edat mitjana al s. xix

16. la dansa al segle xx

hiSTÒriA dE lA MúSicA i lA dANSA (llibrE + cd + dVd)

Format: 21,5 x 28,5 cmImpressió: quadricromiaISBN: 978-84-9804-645-8

óscar Altide, Hermínia Carbó,Rafa Fenollosa, Inma Reig i daniel Rubio

NOVETAT

Material per a

9

Recursos per al professorat

guIA dIdàCTICA

Format: 25,8 x 31,5 cmImpressió: 2 tintesISBN: 978-84-9804-676-2

Tots els recursos digitals els podeu trobar també a www.castellnoudigital.cat

presentació

1. presentació del projecte

2. programacions

programació de matèria

programació d’aula

3. orientacions i solucionaris

4. avaluacions

5. altres recursos

Cd dE RECuRSOS dIgITALS

Programacions de matèria i d’aulaGuia didàctica

10

Col·lecció Minimanual

• La músicaEtimologia de la paraula músicaLa música com a ciènciaLa música com a art

• El soLa vibració com a font del soFonts sonoresTot és música?

• Qualitats del soLa durada: la seva notacióL’altura: la seva notacióLa intensitatEl timbre

• un llenguatge especial: la músicade la durada i l’accent al ritmede l’altura a la melodiaL’harmoniaLa texturade la intensitat a la dinàmicaL’agògica

• prenent forma

• El timbre: la música sonaEls instruments de cordaEls instruments de ventInstruments de percussióLa veu, un instrument perfecteMenció a part

• Agrupacions musicalsL’orquestra simfònica Les agrupacions de cambraAltres agrupacions

• Música per a tots els tempsdes del temps prehistòric fins a l’edat mitjanaL’edat mitjanaEl RenaixementEl BarrocEl preclassicisme i el classicismeEl segle xix

El segle xx

• La música popularRockJazzFlamenc

• Annexos (compositors, teòrics, formes musicals)

R. Fenollosa, Á. díez / 12 × 22 cm / ISBn 978-84-9804-219-1

Musicard. notació, instruments, formes, estils i compositors

Apunts

g

25

Els silencis: la seva posició

Els silencis són els signes que utilitzem per indicar l’absència de so. Tenen

exactament el mateix tractament que els sons i també es poden prolon-

gar per mitjà de punts.

Per col·locar-los al pentagrama, cal tenir present aquests punts:

• Els silencis de blanca i de rodona són iguals. Per distingir-los, col-

locarem el primer reposant sobre la tercera línia, i el de rodona,

sota la quarta línia.

Per recordar-ho, només cal pensar que la «blanca» = «baix».

• La resta de silencis es col·loquen cap a la meitat del pentagrama:

• Quan hi ha diverses veus, cadascuna tindrà el silenci corresponent

situat a la seva altura (les de blanca i rodona, també).

El calderó

El calderó prolonga la nota un espai de temps no definit. La durada

del calderó es deixa a criteri de l’executant o del director d’orquestra.

Es col·loca a sobre o a sota de la nota:

Quan està col·locat a sobre d’un silenci o d’una barra de compàs, s’ano-

mena repòs.

Tot i que no és gaire habitual, també existeix el calderó breu, que és una

mica més curt que l’anterior.

L’altura: la seva notació

L’altura està determinada pel nombre de vibracions d’un cos sonor. Des

de l’edat mitjana, en música utilitzem els noms de les notes (do, re, mi,

etc.) per designar les diferents altures, tot i que, en alguns països, com

veurem a la pàgina 27, fan servir lletres de l’alfabet (C, D, E, etc.) per

referir-se a aquests sons.

3.2

&

œ œ œ œ

u

œ

≥.

6

&

œ

j

œ‰ ˙

‰J

œ‰

œ œ

J

œ‰

œ

œ˙ Ó

&

œ Œ

J

œ ‰

œ≈

œ

œ

œ œ

&

∑Ó

rodona blanca

∑ÓŒ ‰ ≈

® Ù

rodona blanca negra corxera semicorxera fusa semifusa

5

g

Apunts

g

87

El clarinet més utilitzat és el clarinet en si bemoll, que té una extensió

de tres octaves i mitja.

Protagonista

• Pere i el llop, de S. Prokofiev

• Concert per a clarinet, de C. M. Weber o W. A. Mozart

• El carnaval dels animals [el cucut], de C. Saint-Saëns

c) El saxòfon

Història

El saxòfon té una història recent, ja que va ser inventat per Adolphe

Sax (d’on prové el seu nom) el 1841. Aviat va passar a les bandes mi-

litars i va ser utilitzat esporàdicament per alguns músics. Actualment

troba el seu lloc en grups musicals i, sobretot, en el jazz.

Descripció

S’assembla a un clarinet en forma de pipa i de tub cònic, com l’oboè.

Sax va crear una família completa de saxòfons que comprèn set ins-

truments de mides diferents.

En aquesta partitura, hi podem veure les extensions del saxo alt en

mi bemoll, i del tenor, en si bemoll.

Protagonista

• Quadres d’una exposició [el vell cas-

tell], de M. Mussorgski

• L’Arlésienne, de G. Bizet

• Obres per a quartet de jazz

d) L’oboè

Història

La paraula oboè no apareix fins al segle XVI. Abans, tots els instru-

ments de vent amb llengüeta s’anomenaven caramella.

Cap al 1825, l’oboè es va beneficiar del sistema de claus (com les

flautes) i va adquirir el seu aspecte actual. Té una variant, l’oboè d’a-

mor, que sona una mica més greu.

Descripció

Consta d’un tub de fusta i una llengüeta doble. Té una forma cònica

que acaba en un petit embut (pavelló). La llengüeta esta formada per

dues làmines de canya molt fines que es posen sobre un petit tub

de metall de forma cònica.

&

wbw

w

w œ# (œ œ# )

œ

&

w

w˙ œ#(

œ)

g

Col·lecció Minimanual

ESO

Huelva, 2-4 - parc empresarial Cornellà nord08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 480 11 00 - Fax 93 480 11 [email protected]

MÚSICA